EL GUADRE MAGIC (P.12) | | (0:301 Coe:2 una gentilesa de CUINES : FRIGORIFICS:ESCALFADORS D’AIGUA PICAN¥oL— GAVAL l FORT Dijector: Josep Tremolede | Roce 2a. quinzena de marg de 1975 Editora: Sta, Maria, = Vic revista pera MOIS | MOLES | *%<533%::Sxcs262 Ses'er cocctines. 22 nese Tel. 21718 13 - Barcolona.12 Subseripeié anual: 375 pessetes dels secretariats istics | !moressic: Esigrat - Tamarit, 192 - Barcelone-15, Preu d'aquest exemplar: & Girona. Vic i Solsona Dipdsit Legal: B. 18.080-1964. 18 pessotesEls Premis Pompeu Fabra, @ Andorra. Ja sha publicat el cartel! de_premis de les Festes de Cultura Popular Pompeu Fo bro, que oquest any se ce \ebraran a Andorre, organit zades pel Cercle de les Arts i les Uetres de les Valls d'An- dorra. Enguany els diversos pre mis convocats per o aquestes festes han de ser atorgols a trebolls que tactin sobre di versos aspectes —econdmics, histories, cultural, Iiteraris, et catera— de la vido i del’ po ble andorrans. import total dels. premis convecats oscen _deix @ 175000 pessetes, ole tes per divorses insttucions candorranes. A part de tots aquests pre: mis, ens importa de destacor el ‘promi . Ei director es va orronsar d’espailles i féu posar el quadre en une sala amb un ratol que deia «autor desconegut», perqué cap critic no fou capac de situar-lo dins cap @poca o esti. ‘Aquella tarda, al museu, en Pere senti un impuls estrony... aquell_quadre que havia contemplat ton- tes vegades, era una mica com si fos seu i per tant. qué |i impedia d'agator- lo? Espantat pels seus pro- pis pensaments, volgué allusyor aquella idea, perd com més esforcos feic, més insisient es tor raya, «Iper qué no% es digué, a la fi, «O ara o mais. Amb un gest decidit va despenjar el quadre, va obrir lo finesira de Io sola i el va deixar caure darrera les mates que vol- taven el museu. Després va arrencar @ cérrer i va advertir el quardié de la desoparicié. Aprofitant la confusié que va seguir, vo agafar discretament el quadre i el va amagar amb grans precaucions casa seva. lo setmana segiient va haver de donar la seva informacié a la policia, perd ning’ no va sospitar d'ell | Vafer es va donar per perdut. En Pere ja tenia la pintura que tant el fascinava, Penjada a la paret de la seva cambro, ara |i feia companyia nit i dio, era com si la noia pintada fos goirebé una persona vive. De vegades fins i fot tenia la sensacié que Ia noia es bellugavo, —No pot ser —deia—, dec estar cansat, avui—. I se n’anava a dormir de seguida. —fs original, aquesta piniura —Ii digué un dia lo senyora Rosa quan va entrar a netejor-li Ia cam- bra—, "ha feta voste? —No, no —va fer en Pere—, és el retrat de lo noia més bonica del mén... me... me la van regalar de petit. Ai, doncs si tant se l'estima, gper qud no la fa sortir del quadre i s‘hi cosa, home? —va replicar divertida la dispesera, Aquestes paraules li van fer un efecte inesperat. Potser hi havia manera de con- vertir en realitat allé que no era més que un somni. Fou aleshores que va comencar a comprar tots ls llibres de magia que arreplegava a les llibreries de vell de le civiat, | que passave tantes estones tancat a la seva cambra, ocupat en estranyes ex- periéncies. —Aquest Robert ha canviat —deien a loficina, perd ningé no se’n preocupava gaire perqua ja se n’havien fet uno idea, d'en Pere, Com és ben sabut, un dels capitols importants de la magia blanca és Fanomenat «Art de donar vide als retrats i de des- veillar les imatges»; era precisament cixd el que en Pere intentava descobrir i posar en practico. | una nit, d'una mane- ra inesperada, el fet es vo produir. Vestit amb una bata blanca, en Pere pre- parave una curiosa pols blava i l'estenia sobre ef quadre. Tot d'un cop, li vingueren al cap. unes estranyes poraules i sense pensar-hi, les va repetir en veu alto. NOTA: Havent arribat en ‘aquest punt, l'autor crev ‘que aquest conte presenta diverses solucions possibles. fs forca empipador, val @ dirho, que totes les histries acabin d'una sola i Gnica manera. €s per aixd que agu/ oferim tres finals diferents, a fi que codascd tri el que li agradi més. Evidentment, tots tres finals poden ser rigorosament reals i verldics. Final 1. Quan en Pere va haver pronunciat les paraules {i no les transcrivim pel que pugui passari el quadre va sofrir un gran canvi. La noia es va bellugar com si sortis d'un llarg son i en Pere va sentir com si un dard de boira |i travessés el cervell, Tot d'un plegat ‘es va trobar dins el quadre, vestit amb un magnific uniforme, com els dels soldats d'abans. Meravellat, vo mirar al seu entorn i va descobrir un. bellissim paisatge que s'estenia als seus peus des del balcé d'un polau meravellés, Al seu costat, la noia |i som- rela —Feia molt de temps que t'esperava. Has acon; seguit de travessar la porta i ara no podras tornar moi més enrera, En Pere, tot emocionat, li'va dir com va poder que preferia mil vegades més aquell nou mén, per qua laltre mai no li havia donat res. Es van posar @ parlar animadament i el temps es va aturar com un rellotge sense corda. U'endemé al mati van trobar a faltar en Pere a Voficina, ell que sempre arribava a l'hora, Quan el van telefonar a casa seva, la senyora Rosa no el va trobar enlloc. la seva cambra era buida. Estranyo- da, la va regirar de dalt a baix. Tot d'un cop va mirar el quadre i la sorpresa la va deixar immobil al costat de la bella damo, ara hi havia en Pere, ‘amb una expressié de felicitat com mai no havia tin gut. No cal que us digui que tot el que va fer la policia per retrobar-lo fou absolutament indtil. Tot el que van descobrir és que el quadre pertanyia al mu- seu i lhi van tornar. | el cas d'en Pere Robert vo quedar en els annals del detectivisme com un dels més grons.misteris del se- gle. Ah, si mai us deixeu caure pel vell museu, veu- rev a lo sala quatre el quadre i reconeixereu de seguit en Pere, al costat de la noia que tant havia desitjat, Final 2. En Pere va cabar la frase i va esperar ple d'anginia. El quadre va créixer desmesuradament i va omplir tota la cambra, de manera _que en Pere s'hi va trobor a dins sense saber com, Timidament va estossegar ies va adregar a la dama —Senyoreta, s6c en Pere Robert, per servir-lo, Ella es va girar sorpresa: —Ah, com va Pere? Ja era hora que diguessis alguna cosa! —£s que jo... —féu en Pere—. Un soroll terrible li'vo tollar la paraula i Ia vista se li va obscurir com- pletament. Queia per un forat negre com la nit. Eren les set i el despertador xisclava com un desesperat. Aquella tarda, en Pere va cremar el quadre a la caldera de la calefaccié. Final 3. les paraules van ressonar estranyament dins la cambra i en Pere es va sentir endut per una fora misteriosa, que el xuclava quadre endins. Va ser tan potent, aquella aspiracié, que per poc tira per terra la noia i cau baled aval (continua a la pagina 22) 12 34 el barrufamon BARRUFETS. FASTIGOSOS , Co 257MO MOLT” per PEYO versio: A. JANE E,7 EL MED SERIM SERAEIC HA BARRUEAT EFECTE / VENIU BONS BARRUFETS, VENIL VELL, SER EL VOSTRE AMIC.! NO US FARE Mal MES aes AU, NOSTRE ? VLU HE BARRY PAT ELL? EN UN I IECEIO’ D'UN CARGAMEL 2 SERUM QUE FA ‘PERD., QUE _ATORNAR LA GENT HA PASSAT? BONA TV AMABLEL EL QUE NO PUL BARRUDAR ES GRA, com Ha postr Bar| |BARRUFET / Rese ieeg fas| PARROT AES SaeeN va | |BARRUFET LZ SITOACIO: DEL MIREU QUE HE BARRO — FATS EL VOSTRE XIULET MAGIC. VET AQUI!” COM WA BARRUEAT BINS AL POBLE / fA Casa MeVAS OHSS EL GAT, Tor Sol, AME. GARGAMEL ,ON ES EL _BARRUFET 4 QU/ Vas "PRENDRE AQUEST X/ULET 2. ‘Copytight by Editions J. OUPUIS, Fils & Cle,-Marcinelle-ChotGENTILESA DE FORMATGE EN PORGIONS ELCASERIO 48 BEL MON! APL” CRUSPIRA Z BE 5 PRESSA/ BARRY N ‘MNOS. ESPEREU-ME 7 Us ACOMPANYO/ MENTRESTANT... a DE AUXILIZ, QUE SEM BARRUFARA E VIU EN Vid, (continuara)Per qué en el Skylab shi vo ins- tallor un telescopi? Qué hi veuen, en el cel, els astronauies en érbita que no es vegi des dels bons telescopis de la Terra? | per qué russos i ome- ricans han firat a T'espai tonts sa. {hls amb instruments astrondmics? Segurament que molts ja us deveu hover contestat la pregunta: és per- que fora de l'atmosfera Ia visié del cel é més neta. | teniv ra6: certa- ment és aixd un gran avantatge, sen- se nivols, ni pluja, ni vent, ni porti- cules terrestres que ho emboliquin. Perd, és per aixd, només, que sthan fet tantes desposes? Hi ha moltes al: tres cosas! Awi us en parlaré, Ja us vaig dir en article sobre Radioastronomia (vegey Cavall Fort nim. 293) que l'atmosfore terrestre només deixava passar dues menes de radiacions: ler. Les de la llum visible, 6s dir, les ones electromag. natiques de longitud d’ona compresa entre 0,4 1 0,8 microns, | 2on: Les de la radio incloses entre 3 mm i 20 m al totes les alires radiocions que ens envien els ostres, que van des de miblésimes d'éngstrom (1 angstrom = 1 deu miblasima de micrd) fins 0 centenors de Km, i que reboten en les capes altes de l'esiratosfera sen: se que en sapiguem res, qué? Només ‘amb aporells posots en drbite o des de la Uuna serd possible detector- les i estudiar-les! 16 Vastronomia de l'ultraviolat Stanomenen ultraviolades les ro diacions d'ona inferior « 0,4 microns perd superior encara a 14 angstroms. Ja sabev que com més curta és ona més energia transports, les es- trelles molt calentes emeten radia- ions ultraviolades en gran abundan- cia. Només examinant aquestes po: drem saber a quina temperatura es- fan elles i quins fendmens termonu: clears shi reolitzen. Aixd passo amb les estrelles del tipus W idites tom- bé de Wolf-Rayell que arriben cls 80.000" a Ia seva superficie. Lull hu- mano capta |'uliraviolat perd les loves fotografiques sf, En 1968 els ryssos liangaren el Cosmos-215 i els ‘americans 'OAO-2_ per estudiar ‘aquestes radiacions. Els resultots van demostrar que calia corregir el que se suposova tedricament: les estrolles >>» AFIRMAVA QUE LA CENTRE DEL SISTEMA SOL: escatat PRimeR coro ANY 19532 LA GUINED éS EL TIToOL DIUN POEMA DE JOSEP M. DE SAGARRA 2 Es UN DE LA FAMILIA DELS FELIDS 7 23GENTILESA DE MITJONS. (/ SINOIZ,. ERA AQUI. be 24, |ELS "“ENTERRATS” OHZL A MAQUINA ALE WANE PERDRE AMAL