BIBLIOGRAFÍA ESPECÍFICA TEMA 3

Pocs temes d’època contemporània han generat tanta producció bibliogràfica com
els feixismes, i especialment el nazisme. Us done algunes recomanacions bibliogràfiques
que, com sempre, són suggeriments per a aquells interessats en aprofundir en aquestos
temes.

 Sobre la democracia de l’Alemanya de Weimar i la seua crisi: Eric D. Weitz: La

Alemania de Weimar: presagio y tragedia (Madrid: Turner, 2009).
 Obres (i autors) clau en la interpretació i els debats historiogràfics sobre el feixisme:

- Emilio Gentile: Fascismo: historia e interpretación (Madrid: Alianza, 2004).

- Roger Griffin: Modernismo y fascismo: la sensación de comienzo bajo Mussolini
y Hitler (Madrid: Akal, 2010).
- Robert Paxton: Anatomía del fascismo (Barcelona: Península, 2004).

 Una útil síntesi sobre el feixisme és Ismael Saz: “Los fascismos”, en Jordi Casassas
(ed.): La construcción del presente : el mundo desde 1848 hasta nuestros días
(Barcelona: Ariel, 2005), pp. 263-291 Molt recomanables són els treballs de diferents
investigadors que estan en l’obra col·lectiva Joan Antón Mellón (coord.): El fascismo
clásico (1919-1945) y sus epígonos. Nuevas aportaciones teóricas (Madrid, Tecnos,
2012).

 Sobre el cas italià es recomana especialment Patrizia Dogliani: El fascismo de los

italianos: una historia social (València, PUV, 2017). Altres treballs d’interès traduïts:
- Emilio Gentile: El culto del littorio: la sacralización de la política en la Italia
fascista (Buenos Aires: Siglo XXI, 2007)
- Álvaro Lozano: Mussolini y el fascismo italiano (Madrid: Marcial Pons, 2012).
- Donald Sasoon Mussolini y el ascenso del fascismo (Barcelona: Crítica, 2008).

 Sobre el nazisme alemany:

- Thomas Childers: El Tercer Reich: una historia de la Alemania nazi (Barcelona:
Crítica, 2019).
 - Peter Fritzsche: De alemanes a nazis, 1914-1933 (Buenos Aires, Siglo XXI,
2006).
- Robert Gellately: No sólo Hitler: la Alemania nazi entre la coacción y el consenso
(Barcelona : Crítica, 2002).
- Ian Kershaw: La dictadura nazi: problemas y perspectivas de interpretación
(Buenos Aires, Siglo XXI Argentina, 2004).
- Ian Kershaw: El Mito de Hitler. Imagen y realidad en el Tercer Reich (Barcelona:
Crítica, 2019). [Kershaw té també una biografia de Hitler en 2 vols. traduïda al
castellà: Barcelona: Península, 2000/2001].
- George Mosse: La nacionalización de las masas: simbolismo político y
movimientos de masas en Alemania desde las Guerra Napoleónicas al Tercer
Reich (Madrid: Marcial Pons, 2005).

 Sobre el feixisme a Espanya i el seu paper a la dictadura franquista:

- Ismael Saz: “¿Régimen autoritario o dictadura fascista”, en Ismael Saz: Fascismo
y franquismo (València: PUV, 2004), pp. 79-90.
- Ismael Saz: Las caras del franquismo (Granada: Comares, 2013).

 Hi ha una qüestió que ha sorgit amb molta força al debat públic als últims anys: ha
tornat el feixisme? Es troba Europa (i altres llocs del món) en una situació semblant
a la dels anys trenta de retrocés de la democràcia i ascens d’opcions feixistes? Són els
actuals moviments d’ultradreta europeus o americans equiparables als feixismes
històrics? Sobre això, pense que aquestes són aportacions d’interès fetes per
historiadors especialistes en el context d’entreguerres:
- Emilio Gentile: Quién es fascista? (Madrid: Alianza Editorial, 2019).
- Enzo Traverso: “Del feixisme al postfeixisme”, en Els nous rostres del feixisme
(València, Balandra Edicions, 2017).
- Conferència d’Enzo Traverso a València (Institució Alfons el Magnànim), gener
2018: “¿Vuelve Europa a los años treinta?”:
https://www.youtube.com/watch?v=0I4YiPT9-Is