Está en la página 1de 16

PALMA.

— MAYO DE i8 39

a U M A E I O vista de su valor intrínseco, y altamente tenta-


dora por referirse á las islas Baleares, puesto que
t. M e m o r i a sobre les c a n t o s , bailes v tocatas p o p u -
lares de la isla de M a l l o r c a , por D. Antonio Xoguer.i. quien emprenda seriamente su estudio se moverá
II. La i n s t r u c c i ó n en Ibiza d u r a n t e los siglos XVI en un terreno casi virgen é intacto, en el cual hay
y X V I I , por D. Enrique Fttjarncs. mucho que revolver y examinar y no poco que
III. Reliquias de los santos A b d ó n y Señen en Inca, aprovechar ( ' ) .
por D, Rafael Tons. Si estrechos son los limites de una Memoria
IV. A n l i c b s privilegis y f r a n q u e s e s del r e g n e de
para dar una idea, siquiera débil, de nuestro pue-
Mallorca, I V , V y V I , per D. E. K. Agnilú,
blo considerado en sus aptitudes para la música y
V. La rondaya d' en V i í .
VI. Noticiario valenciano, | conLi 11 nación J., por la poesia, no es tampoco muy holgado el tiempo
D. G. Llabrès. que para verificar este trabajo media entre la
P l i e g o 11 del tumo II de la Vida de R a i m u n d o Lulio convocatoria del segundo certamen de la lius-
por el P. A, R. P a s c u a l . tntc'hhi Musical y el 3 0 de Septiembre, día en
que su plazo expira; especialmente en el caso
particularísimo del autor de este escrito, cuyas
MEMORIA aficiones folklóricas datan de algunos meses, y
SOBRE LOS C A N T O S , BAILES Y TOCATAS

POPULARES brado en líarcelona, el p r i m e r p r e m i o ofrecido por


S . A. la Infanta D." Isabel. I:s e s t e el p r i m e r trabajo
DI LA
exclusivamente d e d i c a d o al folk-lore musical m a l l o r -
ISLA DE MALLORCA * quín q u e su p u b l i c a ; y nosotros q u e c o n o c e m o s toda la
i m p o r t a n c i a h i s t ó r i c a y artística de esta c l a s e de estu-
Si a las usansas novas fan lloch vellas usansas dios, y las si n e n i a r e s dotes de a p t i t u d y afición q u e p a r a
L a m o r á las gloriosas an ligas recordansas
J

ellos tiene su au (or, n u e s t r o a m i g o y consocio D. Anto-


Q u e may per may te m a u e b .
nio N o g u e r a , no liemos podido m e n o s de a p r e s u r a r n o s a
M . Okh.midr. solicitar su autorización para bonrar con ella las colum-
nas de nuestro Ü u l i ï i n . — . V . de l.i R.
I N los reducidos limites de una Memoria
(1) Los Caritos y bai les p o p u l a r e s de esta p r o v i n c i a ,
propiamente dicha, no coje cuanto po-
más ó menos a u t é n t i c o s , q u e a p a r e c e n en a l g u n a c o l e c -
dría decirse acerca de la materia que nos ción e s p a ñ o l a , y los q u e i n s e r t a el i l u s t r a d o principe
proponemos tratar suscintamentc; materia in- a u s t r í a c o A r c h i d u q u e Luis Salvador en la sección f o l k -
teresantísima considerada desde el punto de lórica de su m o n u m e n t a l obra «Dic B.tle.iren i» Word
itn.t Bil.igr.-iclíildcrtM, no son tan n u m e r o s o s ni tan im-
• E s t a M e m o r i a o b t u v o en el s e c u n d o c o n c u r s o de p o r t a n t e s q u e nos p e r m i t a n considerar el t e r r e n o c o m a
la Ilustración ntnsu.il esf>añühi-.Wíer:\\tiLi. poco bá c e l e - Milicicnlemenle explotado.

Año IX.—Tomo V.—Ni'tm. i$8.


66
que, falto de dotes de erudición, ilustración y estos cantos pueden considerarse como confec-
ojo músico, se atreve á apuntar sus observaciones cionados hoy, pues su forma perfecta, su estruc-
movido tan solo por el deseo de señalar un rico tura académica, sus giros modernísimos y su con-
venero de música popular á los compositores e s - cepto con frecuencia vulgar y barroco, no les
pañoles y de romper una lanza cn favor de los diferencian cn nada del producto del ingenio dc
sentimientos artísticos del pueblo balear, c u j o cualquier alumno adocenado de conservatorio.
delicado instinto musical no desmerece, cierta- Importados unos, y los más adulterados con
mente, comparado con el dc las provincias del el tiempo y el constante manoseo, no parece
continente más ricas en inspiración. sino que fueron esparcidos tiempos atrás estos
En efecto, quien haya recorrido nuestras cos- spécimens para dificultar el trabajo del colector.
tas, montes y valles, exhuberantes de vegetación El músico, pues, que intente recojer nuestros
meridional, ricos en color y vida, sembrados de cantos tiene que andar con pies dc plomo; toda
numerosas villas y deliciosas quintas de labor y de precaución será insuficiente, toda escrupulosidad
recreo, bosques de naranjos, mirtos y palmeras, será poca si después de precavido y escrupuloso
pinos y encinas entre cuyo follaje millares de en la selección, los saca á luz sin notas y aclara-
pájaros entonan constantemente sus trinos y ciooes que dejen traslucir al lector la duda, por
gorjeos concertando con el rumor de las fuentes lo menos, de que sean indígenas y conserven su
su eterno himno à la pródiga Naturaleza, no primitiva forma.
puede dudar un solo momento dc que el medio Pocos meses hemos podido dedicar nosotros
ambiente es muy abonado para el desarrollo de la á la recolección de esas melodías errantes que
más ideal de las bellas artes. Si por un instante pu- constantemente lanzan á los cuatro vientos m i -
diera abrigarse esta duda, viene la realidad á disi- llares de labriegos y gentes del pueblo; hemos
parla. No hay roca en Mallorca, por dura y es- verificado, sin embargo, repetidas excursiones á
téril que parezca, de la cual no brote un arbusto los más recónditos villorrios y siempre atentos
como por ensalmo; de la misma manera, no hay al menor ruido que se asemejase á música ó á
campesino, gañan ó pastor que no endulce sus voz humana, hemos obtenido una abundante
rudas faenas con tocatas y cantos improvisados, cosecha y , lo que es más, la certeza dc que dis-
sugeridos por sus creencias, sus sentimientos y tamos mucho de estar á la mitad de la labor. Las
su amor al terruño, inspirados, espontáneos y decepciones y los chascos han menudeado tam-
tan encantadores, que superan, á veces, en bién; la casualidad nos ha resuelto problemas
gracia y valor estético á muchas melodías que que un examen concienzudo no hubiera podido
aplauden á diario en el teatro y en el concierto resolver definitivamente, y en más de una oca-
los más exigentes músicos. sión un pequeño incidente nos ha evitado des-
En estas improvisaciones de nuestros campe- cubrir el Mediterráneo en 1892.
sinos hay que buscar los elementos dc la música Como el presente trabajo no es más que la
genuinamentc mallorquina y agena á toda in- compilación dc las observaciones que nos ha
fluencia extraña; de una placidez y encanto e x - sugerido el examen dc los datos recogidos sobre
traordinarios y de caracteres típicos marcada- el terreno, en el transcurso del mismo tendre-
mente singulares é inconfundibles. mos ocasión dc apuntar algunos detalles curiosos
Una vez en el terreno que podríamos llamar acerca dc la dificultad que supone afirmar en
de las formas improvisadas, coleccionar los can- absoluto el origen dc los diversos cantos.
tos populares mallorquines es tarea tan difícil No es nuestro ánimo dar como firmes las su-
como contar una á una las estrellas á medida posiciones y conjeturas que hagamos con respec-
que aparecen cn la bóveda celeste tras el cre- to á las melodías populares dc estas hermosas
púsculo. islas. Andando el tiempo y mediante Dios es
Existe asimismo cn Mallorca, como cn todas posible que publiquemos, cn un volumen,
partes, una música que más bien que popular nuestra colección y en su vista podrán los
debemos llamarla popularizada, cuyas manifesta- críticos, eruditos y aficionados á la filología mu-
ciones tuvieron sus autores conscientes, no anó- sical rectificar los errores que contenga y asig-
nimos sino simplemente desconocidos ú olvida- nar el lugar que corresponda á esta provincia en
dos. Este género apócrifo forma por desgracia, la historia de la música popular española.
gran parte de! contingente de ciertas colecciones
de cantos populares de otros paises. Muchos de
67
Clasificación de los cantos, bailes del actual, siendo estas las más recientes dc
nuestras canciones populares, formadas por un
y tócalas populares.
elemento musical dc aquellas piadosas composi-
La inmensa variedad de nuestros cantos, bailes ciones y sustituida su primitiva poesía religiosa
y tocatas, hace, si no imposible, muy difícil una por otra nueva y profana.
clasificación racional de los mismos. St para rea- Pero estos puntos dc mira son insuficientes
lizarla atendemos al orden cronológico siquiera para clasificar cronológicamente nuestras can-
aproximado, tropezamos con nuestra incompe- ciones, pues el trabajo fundado en ellos adole-
tencia. Toda época lleva en si trazas muy pro- cerla de grandes lagunas que añadidas á nues-
nunciadas de las épocas que la precedieron. La tra incompetencia darían por resultado una gran
determinación precisa de la fecha probable de confusión.
una obra musical hecha según arte, es tarea re-
Hay que abandonar, en consecuencia, este
lativamente sencilla. La canción popular, por el
procedimiento; y como por otra parte la cla-
contrario, antes de ser clasificada conveniente-
sificación por el asunto dc las poesías, sobre no
mente debe ser despojada de las influencias del
poderla hacer extensiva á los bailes y tocatas,
arte, popular también, que precedió á su apari-
presenta el inconveniente de que muchas letras
ción y de las fuertes adherencias causadas por
se aplican ,'t una sola melodía y, reciprocamente,
los tiempos posteriores y la ignorancia del pue-
varias melodías á una misma letra, tampoco po-
blo, algunas veces superior á su instinto, cons-
demos tomar los asuntos y formas literarias
tituyendo todo ello un trabajo formal y de la-
como base para establecer la división; en virtud
boriosa realización.
de lo cual y siendo brevísimo el tiempo de que
Es inútil, pues, intentar una clasificación ra- disponemos para dar cima á este modesto es-
cional de los cantos baleares tomando como base crito, adoptaremos un método arbitrario en la
el orden cronológico. Esto no significa que en exposición de los distintos géneros de música
todos los casos carezcamos de los datos necesa- popular mallorquina procurando, no obstante,
rios ó suficientes para determinar, por lo menos, presentar cn un mismo grupo las canciones ó
el orden de prelación entre ciertos cautos. Indu- melodias que tengan más afinidad mútua. Divi-
dablemente ese trino grave, monótono y p r o - diremos, pues, en tres partes el caudal de nues-
longado que cn cada vocal coloca el ibiecnco, en tra música popular, reuniremos en secciones las
cuyo trino consiste casi toda la canción popular materias más afines y las subdividiremos for-
de aquella isla, es anterior á toda otra manifes- mando agrupaciones características, todo en la
tación musical de las tres islas, y aún á la simple siguiente forma:
melodia (llamémosla asi) con que se solazan en
CANTOS — i . - 1
SECCIÓN.—I. Cantosdecuna,
sus juegos nuestros pequeños, melodia que co-
—II, Cantos de la infancia.
rresponde perfectamente á las nennas (') ó cantos
2. 1
SECCIÓN.—Cantos de las faenas del cam-
de cuna del Languedoc. La minia, es á su vez
po.—I. Cantos dc las faenas del campo propia-
anterior al canto primitivo dc nuestros labrado-
mente dichas. — II. Cantos dc las faenas agrícolas
res, sobre cuyo canto, como idea matriz, com-
complementarias.
ponen sus improvisaciones recargadas de orna-
j. a
SECCIÓN.—Condones varias.—[. Romances-
mentos y notas prolongadas. Estos cantos, asi-
cas, amatorias, etc., e t c . — I I . Codoladas.
mismo, precedieron á las canciones romancescas
4.* SECCIÓN.—Can cía ues religiosas y profanas de
dc los trovadores y juglares, perdidas en su ma-
origen religioso.—I. Canciones religiosas.—II.
yoría ó por lo menos tan adulteradas que no es
Canciones profanas de origen religioso.
posible distinguirlas de otras más recientes, y
BAILES.—i. 1
SECCIÓN.—Bailes al estilo del
finalmente existe otro género de melodías cuyo
país.—I. Baile con música de chirimías (gaita
origen tal vez tengamos que buscarlo en los goigs
aguda), fabiol (caramillo) y tamborino.—II. Bai-
y villancicos del final del siglo xvtn y principios
les con canto, guitarra, guitarro, bandurria y
violin.
(i) * L a s ntnttas p u e d e n hasta c i e r l o p u n t o y no p e r -
2, J
SUCCIÓN,—Bailes tradicionales con figuras.
d i e n d o d e v í s t a l a s r e s e r v a s i m p u e s t a s p o r las c i r c u n s -
—Cosits, cavallets, águilas, moretons, e t c . , etc.
t a n c i a s de t i e m p o y d e l u g a r , d a r n o s una idea de lo q u e
* e r a n la poesia y el canto en Los t i e m p o s antc-históri-
T O C A T A S . — I . Tocatas de chirimías: oferta,
> c c s . > MONTEL i r LAMBIRT.—Chatits fofiutairrs dn Lan- corregudas, etc., etc. — II. Chirimías propia-
gütdoc. mente dichas: chirimías de la Sala, Tambores.
68
PRIMERA P A R T E ó bien
Son vina, vina
A n' cts uys de sa nina
PRIMERA SECCIÓN
Perqué si no ve
No I'adormiré
I . — C a n t o s de cuna.
en muchos casos nada tiene que ver con la
iocos cantos dc cuna hemos podido rcco- cuarteta que la ha precedido.
| ger hasta la fecha y aún los que tenemos Solamente cn el principio del estribillo encon-
pertenecen todos á una misma especie tramos el único lazo de unión entre nuestras cu-
que más ó menos variada viene á constituir neras y las de otros países.
todo el caudal de nuestras cuneras. El estribillo cu cuestión dice asi:
En el pais toman estas canciones el nombre
en cierto modo onomatopéyico dc voit-vcri-voit (')
que imita el movimiento que se imprime á la
cuna en el acto de adormecer á los peque-
ñu e b s .
La melodia de los voii-veri-ivus difiere muchí-
simo dc cuantas canciones cuneras conocemos,
aventaja á todas en valor artístico y lo que pierde Recordamos una bcrceuse parisién que cantaba
en sencillez relativa no resulta en perjuicio del á menudo un amigo nuestro de la infancia ( ' ) y
objeto á que se la destina. Su variedad no es decía:
tanta que logre fijar la atención dc los pequeños,
ni son tan marcados sus efectos soporíferos que
sc corra el riesgo, cantándola, de que queden
dormidos á un tiempo niño y nodriza. Do . . tío pe . . lit pon . lo Ja

Los vou-vcrí-vous constan, comunmente, dc un


concepto melódico perfecto cuyas frases y ca-
dencias sc corresponden con los versos octosí-
canimh une hit • tui , . re i¡ue ma rué . re
labos de una copla alusiva que sc adapta á la
música sin repetición alguna de versos enteros. El estribillo de nuestro vou-veri-vou tiene
Generalmente llevan un estribillo cuya aplica- como se vé, un insignificante elemento parecido
ción es enteramente arbitraria y cuya letra, á la berrease citada, y uno y otra no carecen de
cierta semejanza con la forma principal dc las
Vou-vcri-vou, utnnas dc) Langüedoc (*)
Vou-vcri-vou,
Sa Riera (*) corre
Y s' aygo no 's mou
aunque difieren en ci intervalo dc los dos sonidos
dc que constan, que en nuestro ejemplo es de
(i) La palabra TOU no su usa actual muñir: cn la c a - semitono mientras en los franceses es dc tono
pital ni c n m u c h o s p u e b l o s tic M a l l o r c a ; s o l a m e n t e la entero ( ' ) .
h e m o s v i s t o e m p i c a d a en a l g u n a s r e g i o n e s lejanas ( P o -
Hemos dicho más arriba que las cuneras ma-
l l e n s a , Arta). Es palabra a n t i c u a d a q u e ha sido s u s t i -
llorquínas aventajan cn valor estético á las de
t u i d a por la m á s c o n o c i d a bies, l ' n a y otra son e q u i v a -
l e n t e s i la e s p a ñ o l a cima, l'n e j e m p l o del uso d c e s t a
palabra e n c o n t r a m o s en la s i g u i e n t e c o p l a : (i) Mr. V í c t o r S a n d r c t , hiju. profesor de l e n g u a s e n
P a l m a hacia el a ñ o i K ^ ,
fSi te v e u s á essé c a s a d a
(i) Montei. el Lamberr, — C/iantspopulaires<íu Ziiw-
en v e n i d' aqui c n a v a n t ,
giiedoe, p u b l i c a d o s en la Kevue des I.angues romanes,
allá e s t a r á s r e t i r a d a
tomo
d e v a n t un volt e m b r e s s a n t . *
(\) Existe también a l g u n a diferencia en el r i t m o
(3) N o m b r e de un t o r r e n t e q u e a n t i g u a m e n t e c r u - q u e es i n v e r s o c n la forma del L a n g ü e d o c ; pero esta v a -
l a b a la c i u d a d RIT P a l m a y q u r hoy corre por el foso dc riante no afecta en nada el parecido d c este caso c o n -
la m i s m a d e s e m b o c a n d o cn el p u e r t o . creto.
6 9

otros países que conocemos; y aun cuando no


debemos prodigar en este estudio ]as citas mu-
sicales porque no lo consienten ni su índole ni
sus dimensiones, no podemos dejar de demos- IIO tjHHIti lo tltlt , fu . . . . tvi Ao
trarlo transcribiendo dos variantes notables del
vou-veri-voit; uua con estribillo, muy conocida
en Palma, y otra sin él, recogida en Manacor,
seguros de que han de llamar la atención de los no A il'es p?. ti IÍÍ

inteligentes. En muchos paises la canción más elemental y


de formas más primitivas es la cunera, lo cual
V O Y - V I T I - V O V (Pjhiia) i n
tendría su razón de ser si el niño hubiese de re-
petir el cauto de la madre ó nodriza como lo
hace con los cantos de la primera infancia. En
Mallorca, como vemos, no ocurre asi, y lo más
A'o . ni . . ?iu fi diu mi mu . re An Ȓ .
elemental lo encontraremos algo más adelante en
aquellos cantos que despiertan por primera vez
la curiosidad de los pequeños y que intentan estos
balbucear, primero, y concluyen por entonar
no án'espe .ti . , . ló Noui .n<> r/iiniilío íinl. después ( ' ) .
Es costumbre tradicional en las iglesias de
Mallorca que durante c! ofertorio de la misa del
gallo, la víspera de Navidad, el órgano deje oir
en . va y tot é ra tu» ni . . . 110 el v.iu-veii-voii, en cuya transcripción y armoni-
zación, dicho sea de paso, están, salvo excep-
ciones, muy poco felices nuestros organistas.
Voa . re . rt . . vott Voti . iw . i í . . ron El vou-vtñ'ivtt es poco conocido fuera de las
Baleares.
En unas hojas sueltas de impresión moderna
que hemos encontrado por casualidad f ) y que 1

llevan la paginación del 57 al 6 4 , hay, entre


Sa Jti . t . ra ro . i;r A'ii;/ . ~f> ttu's MI oh
otros cantos de Baleares, uno que con el título
Las apoyaturas que vemos en los compases 3 , de Von Vaiiiiui (sic), parece ser una transcrip-
7> 9 >' 7 J !
' único medio de expresar
s o n c ción de nuestro von-veri-vou armonizada con
gráficamente y con cierta aproximación una in- acompañamiento de piano, con su correspon-
flexit'n de voz sai generis imposible de traducir diente iiünkiiurión y hasta un ritorueUo para el
en el pentagrama. instrumento solo. Creemos que fué sorprendida
la buena fe del autor, por quién le proporcionó
Voc-VERT-voi; C&fjniuor) la variante melódica (que nfl hemos podido en-
contrar en Mallorca) á menos que de intento
tratara de escribir una intitiiiión más ó menos
feliz de nuestras cuneras.
Ao . ni . no ti din *a i r a . rt No recordamos otra transcripción publicada,
pero si varias imitaciones ( ) y una paráfrasis s

inédita.

No . n i . . . . t no ti hYS xtnt fi ifn no , ti i . . (1) Véase el H ^ m p o tic e s t a


F
sección.
(s) La ralla J e tiempo nos ha impedido averiguar
el nombre J e l autor JL- la c o l e c c i ó n de c a n t o s e s p a ñ o l a s

(1) Mientra^ no i n d i q u e m o s lo c o n t r a l l o ik-btf en- LI q n c p e r t e n e c e n estas hojas.


t e n d e r s e q u e U s c a n c i o n e s q u e v a y a m o s c i t a n d o las h o - (i) Una de ellas. J e O. Honorato Noguera, padre
rnos t r a n s c r i t o d i r e c t a m e n t e d' ttpn's utitnre. Rara vez J e l a u t o r de e s t e trabajn, con letra de D. Mateo Obra-
h e m o s e n c a r g a d o este trabajo á personas T-xtrañas, y, m e - dor, alcanzó tanta p u p u l a r i d a J q u e en c o r t a s semanas
nos a ú n las h e m o s c o p i a d o de otros m a n u s c r i t o s ya e x i s -
r q u e d ó agotada la primera e d i c i ó n y t u v o q u e p r e c e d e r s e
tente*, i tirar la s í ganda al poco t i e m p o .
70
El vou-veruvou ( ' ) sobre ser m í o de los cautos es lo m i s m o u n a e s c u e l a d e n i ñ o s p o r
populares más bonitos de las islas, es tanto más cada 471 habitantes, u n a de n i ñ a s p o r
interesante cuanto que es la expresión abreviada c a d a 682, y e n c o n j u n t o u n a e s c u e l a p o r
de la música genuinamente mallorquina cuya c a d a 509 a l m a s . C o n c u r r í a n entonces á
nota tierna é ideal es su característica. l a s e s c u e l a s p ú b l i c a s t88 alumnos—IOI
|Coutinuard|. n i ñ o s y 87 n i ñ a s — ó s e a d e l o s p r i m e r o : ;
ANTONIO NOGUERA. el 4'ofi p o r 1 0 0 , d e las s e g u n d a s el 2 ' 5 2 , y
de a m b o s sexos el 3*21 p o r 100 habi-
tantes.
LA INSTRUCCIÓN EN IBIZA
Si en pleno siglo X I X se d i s c u t e t o d a -
D U R A N T E L O S S I G L O S XV] Y X V I I v í a el i m p o r t a n t í s i m o problema d e la
enseñanza gratuita y obligatoria, para
s un hecho, admitido sin con- c o n d u c i r c o n m á s r a p i d e z la h u m a n i d a d
t r o v e r s i a , q u e la e d u c a c i ó n i n - p o r e l c a m i n o d e la c i v i l i z a c i ó n , ¿ e n q u é
telectual, bajo sus diversas f o r - e s t a d o d e c u l t u r a v i v i r i a n las g e n e r a c i o -
mas, e x t i n g u e las p r e o c u p a c i o n e s nocivas nes de las pasadas centurias? He aqui
que trabajan el espíritu de las c o l e c - u n a p r e g u n t a q u e se repite c o n f r e c u e n -
tividades, suaviza las asperezas de las cia, y s i n tenerse en c u e n t a q u e las o p e -
costumbres y disminuye notablemente raciones c e n s a l e s n o se r e m o n t a n á f e -
l a c r i m i n a l i d a d . P o r m e d i o d e la i n s t r u c - c h a s a n t i g u a s y q u e las historias parti-
ción el hombre aprende á discernir y culares y locales se e n c u e n t r a n h o y en
a d q u i e r e el c o n o c i m i e n t o d c s u s d e b e r e s un p e r í o d o de f o r m a c i ó n , m u c h o s h o m -
y de s u s d e r e c h o s , s a l i e n d o d e la i g n o - b r e s j u z g a n el p a s a d o t e n i e n d o á la v i s t a
r a n c i a q u e m u c h a s v e c e s le c o n d u c e i n - el espectáculo que ofrece en nuestros
c o n s c i e n t e m e n t e á la c o m i s i ó n de actos días la e n s e ñ a n z a , sin e s t u d i a r en los
p u n i b l e s p o r las leyes ó c e n s u r a b l e s p o r archivos las m a n i f e s t a c i o n e s de la vida
la s o c i e d a d . Dc aquí nace el c o n c e p t o colectiva de nuestros abuelos, y a d j u d i -
e l e v a d í s i m o q u e se h a f o r m a d o d c la i n s - c a n el t i t u l o de i g n o r a n t e s á los p u e b l o s
trucción pública, considerándola como s i n d i s t i n c i o n e s , lo m i s m o q u e si h u b i e -
uno de los o r g a n i s m o s más importantes r a n c o n s e r v a d o el e s t a d o n a t u r a l h a s t a el
d e l E s t a d o , b a s e del o r d e n y d e la l i b e r - siglo X I X , porque c r e e n q u e el legado
tad, f u e n t e d e la p a z y b i e n e s t a r de los r e c o g i d o p o r n u e s t r a s g e n e r a c i o n e s es la
pueblos. expresión del m a y o r g r a d o de cultura
La estadística enseña q u e h a y en la q u e se h a a l c a n z a d o e n l a m a r c h a nunca
España de 180,0, por cada mil almas i n t e r r u m p i d a d e la s o c i e d a d .
19*30 e s t u d i a n t e s , m i e n t r a s se d u p l i c a el
L o s m á s l i m i t a n la e r a d e r e l a t i v o p r o -
n ú m e r o en Francia, y Prusia nos admira
greso i n t e l e c t u a l e n I b i z a al t i e m p o q u e
c o n s u s 126 p o r m i l ; p e r o n o s consuela
p e r m a n e c i e r o n e n la i s l a l o s j e s u í t a s , e r a
pensar q u e en cinco años ha aumentado
q u e c o m i e n z a en 1653 y t e r m i n a e n 1767
la a s i s t e n c i a á las escuelas e n un g'20
c o n l a e x p a t r i a c i ó n d e la o r d e n ; y si b i e n
p o r m i l , y q u e e n 1825 c o m e n z ó á c o r r e -
e s c i e r t o q u e la i n s t r u c c i ó n r e c i b i ó en-
girse el l a m e n t a b l e a t r a s o en q u e v i v í a -
t o n c e s v i g o r o s o i m p u l s o , n o lo es m e n o s
mos.
q u e a n t e s de instalarse los hijos de S a n
L o s datos relativos á Ibiza d e m u e s t r a n I g n a c i o de L o y o l a e x i s t í a n e n la P y t h i u -
q u e e n 1 8 8 5 c o n t a b a la c i u d a d trece e s - sa mayor varias escuelas elementales
cuelas, siete privadas y c u a t r o p ú b l i c a s , públicas y privadas, hasta hoy c o m p l e -
siete de niños y seis de niñas, ó lo q u e t a m e n t e d e s c o n o c i d a s , i n d i c a d o r a s d e la
a t e n c i ó n q u e m e r e c í a la e n s e ñ a n z a .

(1) Entiendan^ también, sus v a t i a n t c s in.ligt-nas. D e s d e el a ñ o 1 5 7 0 el m a e s t r o D . F r a n -


71
cisco Salba enseñaba á leer, escribir, L o s frailes d o m i n i c o s o c u p a r o n la igle-
c o n t a r y d o c t r i n a c r i s t i a n a (') á un c r e - sia de N u e s t r a S e ñ o r a de Jesús desde
cido número de a l u m n o s de todas eda- i58o á 1587, y se establecieron cuatro
des, y perseverando cada d í a en su años d e s p u é s en la c a l l e q u e h o y lleva
ejercicio con mucha diligencia, al a ñ o el n o m b r e d e General Tialan^at, y local
siguiente pudo reunir unos 8o discípu- q u e e n l a a c t u a l i d a d s i r v e p a r a el a y u n -
l o s , d e l o s c u a l e s la m i t a d e r a n h i j o s d e t a m i e n t o , l o s j u z g a d o s , el c o l e g i o d e 2 /
familias pobres. P o r este motivo y por e n s e ñ a n z a y l a c á r c e l del p a r t i d o , l e v a n -
los escasos rendimientos que producía t a n d o el c o n v e n t o d e n t r o d e ta v i l l a d e
la e s c u e l a , a c u d i ó á l o s J u r a d o s e n d e - I b i z a y al a m p a r o d e l a s fortificaciones,
m a n d a d e 26 e s c u d o s a n u a l e s p a r a p o d e r p a r a m a y o r s e g u r i d a d d e la c o m u n i d a d
vivir, pues según él, pagado el a l q u i l e r religiosa, amenazada siempre, c o m o t o -
de la c a s a - e s c u e l a , n o le q u e d a b a p a r a dos los c a s e r í o s d i s e m i n a d o s , p o r los s a -
zapatos. D e l t e x t o d e la i n s t a n c i a pre- rracenos en sus frecuentes c o r r e r í a s p o r
sentada á los J u r a d o s se d e d u c e ade- la i s l a .
ma* q u e n o e r a la e s c u e l a d e S a l b a la Prescindiendo ahora—porque requie-
ú n i c a m o n t a d a e n I b i z a ; p e r o a u n q u e lo ren capítulo a p a r t e — d e l Estudio gene-
h u b i e r a s i d o , la c o n c u r r e n c i a á s u e s t a - ral de Gramática del común establecido
blecimiento es un dato e l o c u e n t e para e n el c o n v e n t o d e S a n V i c e n t e F e r r e r , á
c a l c u l a r el e s t a d o d e l a e n s e ñ a n z a e n el e x p e n s a s d e la U n i v e r s i d a d y á c a r g o d e
siglo X V I . Menos noticias h e m o s visto los P P . d o m i n i c o s , y del Colegio ó Se-
s o b r e la i n s t r u c c i ó n p r i m a r i a e n la c i u d a d minario de S a n José ó de S a n Agapito,
de Mallorca, y los pocos datos inéditos c o - f u n d a d o e n el s i g l o X V I I y predecesor
nocidos indican q u e debía h a b ^ r falla de del a c t u a l s e m i n a r i o , q u e f o r m a r o n dos
maestros c u a n d o los J u r a d o s tenían q u e i m p o r t a n t e s c e n t r o s de i n s t r u c c i ó n , c o n s -
practicar diligencias para encontrar ta e n d o c u m e n t o s inéditos q u e á p r i n c i -
q u i é n se e n c a r g a r a de las escuelas ( ' ) . p i o s d e la p j n ú l t i m a c e n t u r i a h a b í a u n a
e s c u e l a e n la c u a l e n s e ñ a b a el m a e s t r o d o n
(') «Día 8 Juny 1 5 7 1 . Molt m a g . señors ;hs
Andrés Sabater, p e r c i b i e n d o d e la U n i -
Jurats.—Frau ' . Salba diu que ha mes de vn any
0 1

que ensenya de llegir, scriure y contar y la doc- versidad un s a l a r i o d e 25 libras a n u a -


trina christiana a molts minyons de la pnt. Illa les ( ) . E n 1 í")2<3 e n c o n t r a m o s o t r a e s c u e -
3

y perseuerant cada dia ab son exercici ab molta la, r e g e n t a d a p o r D. F u l g e n c i o C a m b r i l s


diligensia com se pot veure; la maior part dels
minyons estan voy ab ell com se veu que te vuy p a r a e n s e ñ a r á los n i ñ o s de la isla, sos-
sirca vuytante dexeblcs entre grans y xichs, de la tenida t a m b i é n p o r la U n i v e r s i d a d , que
mi tat dels quals no es pagat per ésser molts delís en l a s a c t a s del G e n e r a l Consejo desig-
pobres, altres per ésser mals pagados, y tambe per
n a b a n l o s J u r a d o s c o n el n o m b r e d e s e -
ésser lo stipendi molt poch q. dits minyons li
donen pagat lo lloguer de la casa oschola no li gunda escuela; indicio claro de que e n -
resta pera sabates. Per tant a V . M a g . molts d í s
t o n c e s se s o s t e n í a n d o s e s t a b l e c i m i e n t o s
encharidameut suplica dit ffs. Salba que vista la
de i n s t r u c c i ó n e l e m e n t a l c o n los f o n d o s
sua bona diligencia q. te ab sos dexebles contí-
nuament stant y entenent ab ells tot lo dia sens del común, sino conociéramos, como
fer altra cosa, y vist tambe que cs pobre joue, sien c o n o c e m o s , u n a petición dirigida al C o n -
seruits ferli merçe de vint y sincli scuts cascun
s e j o , a p r o b a d a p o r 31 v o t o s c o n t r a 3 e n
any pera poder pasar la vida, q. vltra q. sera femé
molt gran merçe y charitat al dit suplicant sera 17 d e S e p t i e m b r e d e 1 6 3 4 , formada por
ferne seruey a Deu y atot lo poble.»
(*) «Mes fonch proposat sobre la renuncia
que hauia feta m . Riera que rebia el salari de la
c ( ) «Andrés Sabater mestre descola firma
s

V n " . per las scoles, y hauent fet diligencia en


1 apocha a la pnt. vm'. de tretze lliures les quals
cercar y fer las scolas trobareu m<\ Jau^. R o - se li donen p. los traballs te en amostrar als m i -
mana en aqui donaren lo mates salari.»—Act. nyons, les quals son acompliment a vint ysinch"' ***
del Gran, y Gen. Consejo, 1 } Septiembre 1525 lliures te desalan •» Apoq. de cos. extx. 7 ' '• •'
—iArcb. Gai. Hist. de Mall. abril 1623.
72
D, Antonio S u ñ e r , e n ¡a c u a l manifes- s a l a r i o s s e ñ a l a d o s p a r a f o m e n t a r la i n s -
taba q u e h a c í a o c h o a ñ o s — d e s d e 1626— t r u c c i ó n , m o v i d o s p o r la i m p e r i o s a n e -
q u e tenía escuela de n i ñ o s , sin retribu- c e s i d a d d e a l i v i a r las c a r g a s q u e p e s a b a n
c i ó n d e s d e el a ñ o a n t e r í o r e n q u e se la q u i - s o b r e el c o m ú n , cargas cada día m á s
t a r o n p a r a d a r l a á la e s c u e l a del D r . S e - a b r u m a d o r a s , p o r l o s p r o g r e s o s del p a u -
r r a , y c o m o é s t e q u e r í a d e j a r el e s t a b l e - p e r i s m o q u e el p u e b l o p a d e c í a . P o r e s t o
cimiento, p e d í a el e . x p o n e n t e el salario el G e n e r a l C o n s e j o , r e u n i d o el d í a 13 d e
d c la v a c a n t e . J u n i o d e 1649, a c o r d ó por unanimidad
D o s a ñ o s d e s p u é s , e n 1G3O, p o r d e t e r - s u p r i m i r l o s s a l a r i o s q u e la U n i v e r s i d a d
m i n a c i ó n del G e n e r a l C o n s e j o c e l e b r a d o pagaba de g r a m á t i c a y de leer y e s c r i -
e n 21 d e S e p t i e m b r e , s e s e ñ a l ó u n s a l a r i o b i r , e x c e p t u a n d o las d o s e s c u e l a s gene-
á D . A n t o n i o Mari P b r o . para leer g r a - rales q u e h e m o s citado, e s d e c i r la Es-
m á t i c a , y p o r r e n u n c i a q u e hizo el inte- cuela general de ¡a Universidad, á cargo
resado se c o n c e d i ó la r e t r i b u c i ó n á don del m a e s t r o d e c a p i l l a D. A. Llombart
Nicolás Orvay, presbítero también, y y el Estudio general de gramática del
beneficiado d e la i g l e s i a p a r r o q u i a l de Común, m o n t a d o en el c o n v e n t o d e p r e -
S a n t a M a r i a la M a y o r . dicadores dc Santo D o m i n g o .

E n 1640 el p r e c e p t o r G o n ç a l o e n s e ñ a b a L o s a c u e r d o s del G e n e r a l Consejo no


á leer, escribir, contar y doctrina c r i s - motivaron la c l a u s u r a dc las e s c u e l a s
tiana á 40 d i s c í p u l o s ; y c a s i al mismo privadas. T a n modestos establecimien-
t i e m p o e j e r c í a f u n c i o n e s de m a e s t r o de tos de e n s e ñ a n z a s i g u i e r o n funcionando
e s c u e l a D . J u a n d e G a l e s t r i a ( ; ) . E n 164G con ragularidad sin recibir estipendio
el R d o . J u a n S e r r a , s i n r e t r i b u c i ó n d c l a alguno. Cuando ocurría alguna vacante
Universidad, fundó una escuela de g r a - en las escuelas generales los J u r a d o s d e -
mática y de leer y escribir, bajo tan signaban para ocuparla á u n o de los
b u e n o s a u s p i c i o s para la e n s e ñ a n z a que maestros privados m á s antiguos. Profe-
d o s a ñ o s m á s t a r d e , e n 1648, c u a n d o el sor h u b o , c o m o D. Matías D a u m a s , que
maestro solicitaba algún salario del c o - después de doce a ñ o s de servicios pres-
m ú n , asistían 2 2 e s t u d i a n t e s á la clase tados sin r e t r i b u c i ó n , desde 1641, lle-
de g r a m á t i c a y doce niños aprendían á gaba á ocupar u n a de las c á t e d r a s o f i -
leer y escribir, de modo que en poco ciales en 1653, t e n i e n d o los J u r a d o s q u e
t i e m p o c o n c u r r i e r o n á su e s t a b l e c i m i e n - d e s e c h a r la p e t i c i ó n d e m o s s e n G r e g o r i o
t o 34 a l u m n o s n a t u r a l e s d e I b i z a . Moran, otro profesor q u e también soli-
No obstante sus trabajos, dignos de c i t ó l a v a c a n t e q u e h a b í a d e j a d o el s e ñ o r
r e c o m p e n s a , es p r o b a b l e q u e n o se c o n - Llombart.
cediera subvención a l g u n a á la escuela Estos datos demuestran claramente q u e
de Serra, porque en 1649 ' o s
Jura- d u r a n t e la p r i m e r a m i t a d del s i g l o X V I I ,
d o s t r a t a r o n d e d i s m i n u i r el n ú m e r o d e en Ibiza se sentían deseos de goces i n t e -
l e c t u a l e s y q u e l a e d u c a c i ó n d e la j u v e n -
( ' ) El mag * . P. P. Palerm, bosser y depo-
1 1
tud n o estaba desatendida. D e b i e r o n e n -
sitan déla Vniv . «donara y pagara a mos. J n . de
1
t e n d e r l o así ios j e s u í t a s , p o r q u e en M a y o
Galestria mestre que fonch descola per enseñar
los miñons vint y sinch lliures y deu sous; les de 1653, pocos m e s e s después de haber
quals se li donan y pagan per lo salari de mestre tomado posesión d e l o s b i e n e s q u e les
descota que tenia, y son per un any y mig del d e j ó D . A g a p i t o L l o b e t , el R . P . M i g u e !
temps que tingue dita escola, que se li deuia desde
deu de Juny 1 6 4 3 , fins tot lo mes de novembre Messeguer, invocando la necesidad de
del any 1 6 4 5 les quals sc li donan y paguen deis conocimientos q u e á su juicio tenía la
deu per sent de les tares, y se lí donen de orde j u v e n t u d , pidió á los j u r a d o s q u e s e le
del m a g . jurats per la raho de lo que serui en
hi

entregase u n s a l a r i o y la c a s a d e l a e s -
enseñar los dits miñons segons apocha datt. en
juica ais 1 6 de Maig de 16.46.» c u e l a q u e h a b í a en un r i n c ó n de la A l -
73
m u d a i n a . M u c h o p e s a r i a e n el á n i m o d e d e s e a b a q u e se le f a c i l i t a r a n recursos
los J u r a d o s la r e p r e s e n t a c i ó n de los j e - p a r a r e g r e s a r á s u p a t r i a . L e í d a la p e t i -
s u í t a s y el d e s e o d e f a c i l i t a r la e n s e ñ a n z a c i ó n e n el G e n e r a l C o n s e j o , el Jurat en
c u a n d o á pesar de la t e r r i b l e crisis que cap p r o p u s o , y a s í s e a p r o b ó , q u e n o s e
a t r a v e s a b a la isla, v í c t i m a d e los funes- p e r m i t i e r a á B e r g e s a b a n d o n a r la i s l a , y
tos e f e c t o s d e l h a m b r e y d e la p e s t e , e l q u e s e le e n t r e g a r a la e s c u e l a d e l reve-
G e n e r a l C o n s e j o a p r o b a b a el m i s m o a ñ o , r e n d o m o s . A n t o n i o S u ñ e r c o n el m i s m o
casi por unanimidad, una proposición s a l a r i o q u e éste r e c i b í a , para e n s e ñ a r á
c o n f o r m e c o n lo s o l i c i t a d o , y p o r v i r t u d los n i ñ o s d e I b i z a ( ) .
s

de e l l a s e h a c í a e n t r e g a á l o s P P . d e la T a l v e z r e t r a s ó el v i a j e d e i d a á la i s l a
Compañía de J e s ú s del referido local, el o r g a n i s t a B e r g e s y la p l a z a f u é p r o -
i m p o n i é n d o l e s la o b l i g a c i ó n de enseñar vista para no verse p r i v a d o s d e los b e n e -
á leer y e s c r i b i r á todos los n i ñ o s q u e f i c i o s d e la e s c u e l a d e m ú s i c a , porque
c o n c u r r i e s e n á la e s c u e l a . en el m i s m o a ñ o d e 1638 h a b í a allí d o n
E n aquella casa, estrecha y sin c o m o - Martín de L i ç a r a z o , m a e s t r o de capilla
didades, e j e r c i e r o n el m a g i s t e r i o hasta de la i g l e s i a d c S a n t a María la Mayor,
1688, m i e n t r a s l o s J u r a d o s , s i e m p r e a n i - r e t r i b u i d o c o n el s u e l d o a n u a l d e 35 l i -
mados de excelentes propósitos en favor b r a s y c o n la o b l i g a c i ó n d e a s i s t i r c o n
de la e n s e ñ a n z a , r e s o l v í a n e n 1 0 8 5 la f u n - puntualidad á las f u n c i o n e s religiosas,
dación de tres ó c u a t r o escuelas públi- c a n t a r e n la c a p i l l a y e n s e ñ a r á l o s i b i -
cas, de leer, e s c r i b i r , c o n t a r , g r a m á t i c a , c e n c o s «assi d e ticla c o m o de c a n t o » .
p r o s o d i a , l ó g i c a y f i l o s o f i a á c a r g o d e los N o m b r a d o maestro de capilla D . A n -
m i s m o s j e s u í t a s (*), y e n l o s C o n s e j o s g e - tonio Llombart, s e le s e ñ a l a r o n 25 l i -
nerales celebrados e n 1682 s e a p r o b a b a b r a s a n u a l e s de s a l a r i o , la m i s m a c a n t i -
la p r o p o s i c i ó n d e l Jurat en cap, D . M a r - dad q u e había disfrutado Liçarazo ('),
tín Almarje para construir y reparar p e r o e n el C o n s e j o d e 8 d e N o v i e m b r e d e
ediíicios públicos, entre los cuales o c u - 1643 se a c o r d ó el a u m e n t o d e h a b e r y s e
paba lugar preferente una casa escuela. le a b o n a r o n , a d e m á s del s a l a r i o , 70 l i -
No era solamente la e n s e ñ a n z a ele- b r a s (•).
m e n t a l de leer, e s c r i b i r , c o n t a r y g r a m á -
t i c a , la q u e a r r a i g ó e n I b i z a e n el s i g l o ( ) «
s
fonch proposat per lo mag. Jurat en
XVII, pues t a m b i é n se h a b í a i n t r o d u - cap que no conue donar lloch de que lo dit agosti
c i d o e n l a isla la e n s e ñ a n z a d e la m ú s i c a . verges sen vaja de la pnt Illa, axi be per lo molt
profíit que pot fer als fills desta patria en e n s e -
E n el p r i m e r t e r c i o d e la c e n t u r i a — ( 6 3 8
ñarles la sua bona doctrina, per ser, com es deu,
— v e m o s q u e D . A g u s t í n B e r g e s se d i n j e font dc molta bondat y virtut; que perço li sia
á los J u r a d o s m a n i f e s t á n d o l e s q u e h a b í a lleuada la escola al R. m. toni Sunyer y sia d o -
ido á Ibiza á servir la p l a z a d e orga- nada al dit Agosti Bergaes pera que adoctrine y
ensenye los fills desta patria, ab lo matex sala-
nista y m a e s t r o de capilla por c o n c i e r t o ri »—Aprobada por 3 0 votos contra 4 .
c e l e b r a d o c o n el L d o . m o s e n P e d r o T u r , ( ' ) S Huero 1 6 4 6 . — « donara y pagara
s í n d i c o d e la U n i v e r s i d a d , v q u e h a l l á n - a mos. Ant. Llombart mestre de capella sinquanta
lliures les quals se li donen per dos anys del sa-
dose ocupada la p l a z a p o r o t r o s u j e t o ,
lari li paga la put. vnit. per dit ministeri, y se li
donen en virtud del Gral. Consell que celebrat
fonch cn nou de Juny de 1642 que es conformi-
(") « es estat resolt y o etern, i nat que la tat del salari que concedí dc mestre de capella
dita Un' ', fundas en la put. illa tres e quatre e s -
1
a mos. Martin Liçarazo en determinasio del
colas publicas, ç o es una de llegir escriure y con- Gral. Consell que celebrat fonch en divuit de
tar, altre de Gramática, prosodia y Ilógica y altre Abril dc 1 6 3 S lo qual salari es de 25 lliures cas-
de filosofia, y estas que es donasen ais Pares de cun any y es pagat fins a 8 de Juliol propasat de
la compañía de Jesús de la pnt. illa perqué ense- 1645 "
ñen contínuament als fills v naturals de la pnt. (") LI mismo depositario de l a Universidad
Illa . . . . » —« donan, y pagara a mos. Ant. Llombart
74
E n las d e c i s i o n e s del G e n e r a l C o n s e j o ríos q u e p e r c i b í a n en otros pueblos los
v e m o s a l g o m á s q u e un a c t o d e repara- maestros oficiales. Palma, disponiendo
c i ó n y d e j u s t i c i a e n f a v o r del o r g a n i s t a de m á s recursos que Ibiza, e n el ú l t i m o
B e r g e s : a l l í s e r e f l e j a c o n c l a r i d a d la t e n - tercio del s i g l o X V I pagaba la misma
d e n c i a á f a v o r e c e r la d i f u s i ó n d e l o s c o - c a n t i d a d á u n p r o f e s o r d e g r a m á t i c a del
n o c i m i e n t o s m u s i c a l e s , r e s p o n d i e n d o tal Estudio general, y debió parecer exce-
vez á las a s p i r a c i o n e s de un pueblo que sivo el s a l a r i o cuando no faltó quién
g u s t a b a s a b o r e a r las b e l l e z a s del a r t e en p r o p u s o el r e p a r t o d e las 25 l i b r a s e n t r e
u n a de las m a n i f e s t a c i o n e s q u e m á s d e - tres maestros de g r a m á t i c a (').
leitan por sus encantos y p o r su d u l - D e s p u é s de estos datos, que pueden
zura, que hieren con m á s viveza las f i - compararse con las c i f r a s q u e a r r o j a el
b r a s s e n s i b l e s del c o r a z ó n humano. censo de t 8 8 5 , importa indicar algo s o -
L a m i s i ó n de i n s t r u i r n o e s t a b a con- b r e la e n s e ñ a n z a p r i m a r i a e n la i s l a de
fiada exclusivamente á una clase privi- M a l l o r c a , e n la p e n ú l t i m a c e n t u r i a . M u y
l e g i a d a , a u n q u e e n el e j e r c i c i o del ma- e s c a s a s son las noticias recogidas sobre
gisterio predominara el elemento reli- esta especialidad. Las obras históricas
gioso. Existía entonces libertad para e n - más notables, antiguas y modernas, i m -
señar, y no solamente existía sino que p r e s a s y m a n u s c r i t a s , n o r e f l e j a n el es-
se e s t i m u l a b a n las a p t i t u d e s de los p r e - t a d o d e la e n s e ñ a n z a . S o l o u n historia-
c e p t o r e s y se r e c o m p e n s a b a su trabajo. dor contemporáneo diligentísimo, el
E l c i e r r e de escuelas por las necesida- Sr. Pulían, trata sobre esta materia, y
d e s p ú b l i c a s n u n c a fué g e n e r a l . A d e m á s p o r lo q u e s e r e f i e r e á S o l l c r , ( " ) u n a d e
de las c á t e d r a s desempeñadas por los l a s v i l l a s d e m a y o r i m p o r t a n c i a y m á s flo-
dominicos y por los jesuítas, hemos r e c i e n t e s de Mallorca e n el s i g l o XVII,
v i s t o a ! f r e n t e d e las e s c u e l a s t r e c e m a e s - d i c e : « L a e s c u e l a de n u e s t r o p u e b l o c a -
t r o s e n la p r i m e r a m i t a d del s i g l o XVII: recía de maestro y estaba cerrada desde
Sabater, Cambrils, Suñer, Serra, Marí, m u c h o , c u a n d o el V i c a r i o g r a L , e n 1628,
Orvay, Gonçalo, Galcstria, Llombart, c o n c e r t ó c o n los J u r a d o s el e n v í o d e un
Daumas y Moran, dedicados á la ins¬ sacerdote para maestro, quien, con el
, trucción elemental; Liçaraso y Berges á h a b e r d e 20 l i b r a s d e b í a e n s e ñ a r á leer,
la e n s e ñ a n z a d e la m ú s i c a . e s c r i b i r , g r a m á t i c a y c u e n t a s . E s t a es la
primera vez que se nombra la ense-
A m e d i a d o s del s i g l o X V M c o n t a b a Ibi-
ñ a n z a del c á l c u l o e n t r e las o b l i g a c i o n e s
z a u n o s 2000 h a b i t a n t e s , y m u c h o s m e n o s
del m a e s t r o . »
d e s p u é s d e la p e s t e , y p a r a t a n e s c a s a p o -
b l a c i ó n h a b í a las e s c u e l a s i n d i c a d a s , q u e T e r m i n a d o el c o m p r o m i s o q u e d ó s u -
no bajarían de cuatro constantemente. primida la escuela de Sóller durante
L a s r e t r i b u c i o n e s c o n c e d i d a s á los m a e s - m u c h o s a ñ o s (")• No e s t a b a n m e j o r ser-
t r o s p o r la U n i v e r s i d a d o s c i l a b a n entre
C) Gran, y Gen. Consejo—1 Octubre lydy.
25 y 35 libras, suelda al parecer mez-
— « . . . lunch proposat q. los dias passats vingué
q u i n o si n o s e t i e n e p r e s e n t e el v a l o r d e a parlar a los Magv Jurats un Theolech que los
la m o n e d a e n a q u e l l a é p o c a y los sala- informa del dany q. patia la ciut. de no tenir
mestres de gramática y que era torsos elegir tres
y ques podían valer de les 2 5 ffi§> que acostumau
Mestre de capella setanta lliures les quals se li donar a m . Christophol Pinard mestre de g r a -
e

donen per lo salari li lia augmentat la pnt. Unt. mática va elegit en lo Studi gen »—Arch. 1

de mestre de capella conforme determinació del Gen. Hisl. de Mall.


Gral. Consell que celebratfoucli a o' de dbre. de ('*) J. R U I X A N T . — H i s t e r i a de Si>llerl tom I.
1 6 4 3 y se li donen sobre lo deu per sent de la pág. 7 1 5 .
tacha y son per un any de dit salari y es pagat (") A fines del siglo cambiaron las cosas,
tins e i i 8 de Juny de 1 6 4 5 y se li donen de orde pues en 1 6 8 7 , J . Mayol desempeñaba los cargos
dels Mag. Jurats segons apacha dalt. en juiça als de maestro de i . letras y de música con un sa-
ls

8 de Janer de 1 6 4 6 . » lario de 4 0 %.
75
v i d a s o t r a s p o b l a c i o n e s d e la i s l a d e M a - d i s p e n s a b a á la e n s e ñ a n z a d e l a s p r i m e -
l l o r c a , pues « c a s i todos ios p u e b l o s ha- ras letras en Mallorca, misión q u e d e -
bían quedado sin m a e s t r o » ('*) s i n e x - s e m p e ñ a r í a n en P a l m a los maestros par-
ceptuar por completo la capital d e la t i c u l a r e s , sin r e t r i b u c i o n e s de los f o n d o s
provincia, algún d í a del r e i n o de M a - del c o m ú n , pues n o se c o n c i b e laausen-
l l o r c a , c o n s u s 36 m i l h a b i t a n t e s ( " . ) « L a cia de tales escuelas elementales priva-
c i u d a d d e P a l m a — e s c r i b e el m i s m o a u - das, e n el s i g l o X V t l , d o n d e h a b í a Uni-
tor ( " } — e n m a t e r i a de p r i m e r a e n s e ñ a n - versidad literaria, Estudio general y tres
za, no presentaba m e j o r a s p e c t o q u e la órdenes r e l i g i o s a s , la d e t o s d o m i n i c o s ,
p a r t e f o r á n e a y b i e n ¡o d e m u e s t r a l a s o - la d e tos f r a n c i s c a n o s y la d e l o s j e s u í -
licitud del m a e s t r o de n i ñ o s , Bartolomé t a s , d e d i c a d a s á ta e n s e ñ a n z a .
Vanrell, l e i d a s i n f r u t o e n el G r a n d e y
Malos tiempos corrían entonces para
General C o n s e j o el d í a 31 d e a g o s t o d e
los p u e b l o s : e n u n o s el d e s c o n c i e r t o a d -
1630, para q u e s e le f a c i l i t a s e local y
ministrativo, el l u j o y la r e l a j a c i ó n d e
casa-habitación de que carecía p o r su
l a s c o s t u m b r e s ; c n o t r o s el bandoleris-
pobreza.»
mo, y las vicisitudes económicas; y en
N u e s t r a s i n v e s t i g a c i o n e s en los a r c h i - todos, habían introducido graves per-
vos h a n sido infructuosas. Hojeados los turbaciones las g u e r r a s c o n t i n u a s que
e x t r a c t o s de las actas del G r a n d e y G e - a r r u i n a b a n á la n a c i ó n . P o r c i m a d e t o -
neral Consejo correspondientes á los das las c a u s a s de d e c a d e n c i a , la m i s e r i a
a ñ o s del s i g l o X V I I , solo h e m o s encon- y las e p i d e m i a s dejaron s e n t i r su p e r n i -
t r a d o la j u b i l a c i ó n c o n c e d i d a á un p r o - cioso influjo; pero estas dos últimas c a -
fesor de Gramática del E s t u d i o gene- lamidades públicas fueron para Ibiza
ral el a u m e n t o á 5 o l i b r a s d e l s u e l d o
m á s d e p r i m e n t e s q u e para otros pueblos,
del m a e s t r o d e l Puig de Randa (i6o5),
y p o r e s t o r e s a l t a m e j o r el e s t a d o d e l a s
y los acuerdos sobre pequeñas subven-
e s c u e l a s e b u s í t a n a s , sostenidas en m e d i o
c i o n e s p a r a a y u d a de la r e p a r a c i ó n del
de u n a c r i s i s e s p a n t o s a p o r los c o n s t a n -
mismo colegio, a p a r t e de a l g u n a s indi-
tes esfuerzos d e la r e p r e s e n t a c i ó n po-
caciones sobre enseñanza s u p e r i o r , en
pular.
la U n i v e r s i d a d l i t e r a r i a y e n las c á t e d r a s
¿ N o v e m o s e n la c o n d u c t a d e l o s J u -
encomendadas á las comunidades reli-
rados la t e n d e n c i a á g e n e r a l i z a r la i n s -
giosas, merecedoras de m á s p r o t e c c i ó n
trucción, facilitando recursos para el
e n t o n c e s , q u e la i n s t r u c c i ó n primaria.
s o s t e n i m i e n t o de las e s c u e l a s elementa-
L a escasez de noticias q u e se o b s e r v a en les? L a s o c i e d a d e b u s i t a n a del siglo X V I I
las o b r a s g e n e r a l e s , en las r e l a c i o n e s m i - s e n t i a la n e c e s i d a d d e m e j o r a r d e c o n d i -
n u c i o s a s , e n los n o t i c i a r i o s detalladísi- ciones morales, y n ote eran indiferentes
mos y en los m a n u s c r i t o s inéditos, nos los b e n e f i c i o s d e la c i v i l i z a c i ó n . Es pre-
d e m u e s t r a la f a l t a d e p r o t e c c i ó n q u e s e c i s o r e c o r d a r ta é p o c a e n q u e v i v í a y la
a t m ó s f e r a q u e la r o d e a b a . S i n o c o n s i -
(") J . RULLAN,—Loe. al.
(") Según los cálculos de D. Tomás Aguiló, g u i ó r e a l i z a r la a s p i r a c i ó n c o n s t a n t e de
—Alm. de las Islas Baleares, 1 8 8 2 . — P a l m a tenia todas las a g r u p a c i o n e s , practicó más
36 mil hab. en 1 6 0 0 , 3 4 mil en 1 6 5 0 , y 3 9 mil
esfuerzos para conseguirlo, h a c e dos si-
en 1 7 0 0 .
J. R U I . L A M . — O b . cit. tom. I., pág. 716.
glos y medio, q u e n o se h a n h e c h o en
—Además de la cita del texto, trae como nota el otros periodos posteriores.
doc. original escrito por el maestro.
(") Gran, y Gen. Consejo. 1 2 Bn. 1 6 0 8 . — C o l o c a d a e n el c a m i n o del progreso,
Mes fonch proposat la jubilació del R . Tilomas a q u e l l a s o c i e d a d q u e a m p a r a b a el d e r e -
Sureda p . mestre de Gramática del Studi y ti
(

c h o de i n s t r u i r y e s t i m u l a b a el d e b e r de
fonch concedida attes hauta 3 0 anys que llegia.»
—Arch. gen. bísl, de Malt. aprender, próspero y floreciente sería
7 6
hoy el e s t a d o d e l a e n s e ñ a n z a pública, »la reliquie partidle q u ' elle possede
si l o s h o m b r e s ó l o s a c o n t e c i m i e n t o s n o »nulle dificulté n ' e s t possible. Cette p e -
hubieran paralizado temporalmente los »tite ville v é n é r a i t depuis l o n g t e m p s les
efectos d e la l e y h i s t ó r i c a d e la h u m a - » s a i n t s A b d o n et S e n n e n c o m m e s e s p a -
nidad. » t r o n s et p r o t e c t e u r s ( * ) . E n 1703, u n e
ENRIQUE FAJARNÉS. »triple demande fut adressée á 1' a b b è
»d' Arles p a r 1' E v é q u e d e M a j o r q u e ( * * ) ,
»par le c u r é de P é g l i s e paroissiale de
» S a i n t e - M a r i e d ' I n c a ( * * * ) , e t p a r les j u -
RELIQUIAS
»rés ou consuls d e la m é m e v i l l e , qui
D E L O S SANTOS ABDÓN Y S E Ñ E N E N INCA
»tous s'accordaient á demander modes-
»tement une relique, si petite qu1
elle
T a r r a g o n a 24 de a b r i l .
»fut ( * * * * ) , L e p r i e u r et le c h a p i t r e d ' A r -
Sr. D. Bartolomé Ferrá: » l e s , a u n o m et p a r p r o c u r a t i o n d e l ' a b b é
»D. Noel Gaillard de C h a u d o n , concé-
MÍ q u e r i d o p r i m o : Hace tiempo q u e
» d é r e n t á la d i t e é g l i s e d ' I n c a , et remi-
hablando con un sacerdote de Inca
» r e n t le 1 6 n o v e m b r e d e l a m é m e année
a c e r c a las r e l i q u i a s de los s a n t o s m á r t i r e s
» a u R. P . D o m i n i q u e T o r r e v e d e l l a , d o -
Abdón y Señen q u e se veneran e n la
» m i n i c a i n d u c o n v e n t d e G e r o n e , déle—
parroquial iglesia de d i c h o p u e b l o , me
»gué avec pleins pouvoírs á cet effet,
dijo q u e nada se sabia de su origen é
»deux reliques des corps de nos saints
historia, ni c o n s t a b a q u e e x i s t i e r a d o -
»martvrs, savoir: u n e parcelle d' un o s
cumento alguno respecto de este par-
»de la m a i n d e s a i n t A b d o n , et u n o s
ticular. Poco después tuve ocasión de
»d' u n e cote de S a i n t Sennen, I'unect
leer u n a o b r i t a f r a n c e s a en 1 6 o
titulada
»l'autre relique longue environ d'un
«Histoire du Martyre des saints Abdon
» d o i g t ( * * * * * ) . C e t t e l i v r a i s o n fut faite á
& Señen, de teurs reliques, de leías mi-
»la condition q u e ees reliques ne p o u -
racle* et de leur cuite, par Mr. J. To/rá
de Bordas.»—París 1880:—y e n ella e n -
contré interesantes datos sobre las reli- (*) «Quos patronos et titulares venerantur et
expcríuntur eximios »—«Prsefatum oppidum
quias en cuestión, que me apresuré á
ejusque tam singuli quam universi incokt pris-
e n v i a r al m e n c i o n a d o sacerdote para q u e cis a temporibus venerati fuere inclytos Christi
e n f o r m a d e a r t i c u l o , c o n ó s i n firma, l o s martyres Abdon et Sennen, ac in dies venerari
non cessant: ad honorem siquidem eorumdem
publicara en algún periódico de M a -
sumptibus aut modicis in eadem parrochiali eccle-
l l o r c a . — H a n pasado desde e n t o n c e s m á s sia magnificum altare et capellum erexere, etc.»
d e s i e t e ú o c h o m e s e s y . . . el a r t i c u l o n o (Lettrcs de 1' Evéque et du Curé).
(**) Cette lettre se trouve dans les Archives
ha parecido; en vista de lo cual m e he
de I' Iiilendíince de Rousillou (serie 6 ) , ainsi que
decidido á enviarte las noticias á q u e m e les autres piéces relatives á cette affaire.
r e f i e r o p a r a q u e h a g a s d e e l l a s el u s o q u e (***) Le cure s' adresse au convent d' Arles
estimes más oportuno. «ubi asservata summa veneratione novimus cus-
todiri pretiosa corpora dictorum S. S. Marty-
R e f u t a n d o M r . J . T o l r á , e n el c a p í t u l o rum... Hucusque, praefatorum S. S . Martyrum
reliquiis non sine máximo omnium maerore des-
IV de su o b r i t a , las diferentes opiniones tituti sumus.»
según las cuales algunas iglesias de F r a n - (*•**) «Reliquiam aliquam, quamvis m i n i -
cia é Italia se a t r i b u y e n la p o s e s i ó n de mam...»—«Particulam aliquam quam tumvis mi-
li i mam.
l o s c u e r p o s enteros de los s a n t o s márti-
(•'***) «Nempe ex reliquiis corporis sancti
res, dice textualmente, p á g . 97: «Nous Abdon, quodam partícula ossis manus corporis
» n e d i r o n s q u e peu de c h o s e a u sujet de ipsíus, fere longitudinis unius digtti; et ex reli-
quiis corporis sancti Sennen, alia partícula ossis
» l a p e t i t e v i l l e d ' I n c a , s i t u é d a n s 1' i l e et
cujusdam costa;, etiam longitudinis unius digiti
»le diocèse de M a j o r q u e ; c a r cette p a - vel circa» (Acte d'extraction, donation des re-
» r o i s s e a y a n t r e ç u du monastère a" Arles mises et reliques parle Prieure et le Chapitre).
77
»rraient jamáis ètre cedes ni alienes, » s o l e m n i t e r celebrant, t a n q u a m de prae-
» m a i s q u ' elles d e m e u r c r a i e n t toujours »cepto diem ipsum colentes; eorumque
»dans l'eglise d'Inca, renfermées avec »ofíicium c u m solemni octava ibidem pe-
» h o n n e u r dans un reliquiaire.» (Archi- »ragitur a n n u a t i m , c u m sint praefati glo-
ves de r Intendance de Rousillon.) »riosi m a r t y r e s ejusdem oppidi tutelares
C o m o se ve la f a m o s a abadía de A r - »ac patroni praecipui, q u o r u m pia inter-
les-sur-Tech c e d i ó e n iG d e n o v i e m b r e »ventionc a perantiquo ct plusquam ¡n-
de 1 7 0 3 á la i g l e s i a p a r r o q u i a l d e I n c a » m e m o r i a l i tempore multa et i n g e n t i a a
u n a r e l i q u i a d e u n h u e s o d e la m a n o d e »Deo beneficia consecuti fuere tam prae-
S. Abdón y o t r a de un h u e s o dc u n a »fat¡ oppidi i n c o l a e q u a m etiam per p l u -
costilla de S . S e n n e n ; gracia singular *>res e x c i r c u m v i c i n i i s » . (Carta del Tá-
c o n q u e el P r i o r y C a p í t u l o d e l a r e f e r i d a rroco de Inca):—...«Mogutsde la g r a n de-
abadía correspondieron á las h u m i l d e s » v o c i o y c o r d i a l a f e c t e q u e t o t a la v i t a t e á
suplicase i n s t a n c i a s del S r . O b i s p o de »lds gloriosos sants m à r t i r s A b d o n y S e -
M a l l o r c a y del P á r r o c o y de los J u r a d o s » n e n , á l o s q u a l s te d i t a v i t a d e d i c a d a
de la v i l l a d e I n c a , m u c h a s veces de- »capella y altar, celebrant tots a n y s son
n e g a d a á o t r o s e n favor de peticiones »dic ab solemne festividat de precepte y
a n á l o g a s , s e g ú n e n el a c t a d e d o n a c i ó n »octava solemne, per ser specials y p r i n -
se advierte: «Quamvis multoties aliis cipals p a t r o n s de ella, y h a v e r experi-
o p p i d i s et s i n g u l a r i b u s c o r u n d e m extra »mentat la s u a g r a n p r o t e c c i ó e n d i f l e -
r e g n u m salpe petentibus particulam a l i - »rentes occasions y de t e m p s a n t i q u i -
quam dictorum S. S. martyrum Abdon »ssim y mes que inmemorial, no sois en
et S e n n e n , D n u s . Abbas ejusdem mo- » l o t e r m e d e l a d i t a v i l a si t a m b e e n los
n a s t e r i i , p r o t e m p o r c e x i s t c n s , et d i c t u m » d r c u m v e s ¡ n s » (Carta de ¡os Jurados de
¡ I l u s t r e c a p i t u l u m d e n e g a v c r i n t et c o n - la villa de Inca).
cederé noluerint» (Archives.) L o ú n i c o q u e f a l t a p a r a c o m p l e t a r esta
A u n q u e los p r e i n s e r t o s d a t o s arrojan insignificante relación es averiguar,
t a n t a l u z s o b r e el o r i g e n y a u t e n t i c i d a d (cosa q u e no puedo hacer y o por s e r m e
de las reliquias de los s a n t o s A b d ó n y imposible consultar documentos q u e tú
S e n n e n v e n e r a d a s e n la p a r r o q u i a l igle- p o d r á s v e r f á c i l m e n t e ) l o s n o m b r e s del
s i a d e I n c a , n o p u e d o r e s i s t i r el d e s e o d e P á r r o c o y de los J u r a d o s de Inca en esta
c o p i a r l o q u e d i c e el a u t o r d e la r e f e r i d a é p o c a ; el P r e l a d o q u e g o b e r n a b a la D i ó -
o b r i t a e n su c a p . V pág. 139. D e s p u é s de cesis de M a l l o r c a y a sé q u e era e n t o n c e s
repetir lo ya d i c h o a c e r c a de las i n s t a n - el r e l i g i o s o F r . F r a n c i s c o A n t o n i o d e l a
cias dirigidas al Abad y Capítulo de Portilla, q u e c n julio del a ñ o a n t e r i o r ,
A r l e s p o r el O b i s p o d e M a l l o r c a y P á - 1702, h a b í a t o m a d o posesión de su c a r g o ,
rroco y J u r a d o s de Inca, « c u y a villa c o n - y q u e tan buenas m e m o r i a s dejó de s u
sideraba á los s a n t o s mártires desde piedad y g o b i e r n o .
tiempo inmemorial como sus protecto- Tal vez todas las noticias q u e h e re-
r e s , y c e l e b r a b a t o d o s los a ñ o s e n u n m a g - unido en esta c a r t a son ya c o n o c i d a s en
nífico a l t a r q u e les e s t a b a d e d i c a d o , su M a l l o r c a ; m á s , p o r si n o lo f u e r e n a h f v a n
fiesta s o l e m n e c o n o c t a v a » , r e p r o d u c e a l - m a l z u r c i d a s , p a r a q u e tú l a s o r d e n e s ,
g u n o s párrafos de a q u e l l a s , y e n t r e o t r o s las a r r e g l e s , y , s i lo c r e e s conveniente,
l o s s i g u i e n t e s ; « Q u o r u m c u l t u m j a m in las p u b l i q u e s , c o n t u n o m b r e ó c o n e l
»dies ¡ n v a l e s c e n t e m video, tota h a c in in- m e n o s c o m p e t e n t e en estas m a t e r i a s de
»sula, si a t u a d i g n a t i o n e h o c p r o m e r c a r tu p r i m o q u e te a p r e c i a
» m u n u s » (Carladei Obispo de Mallorca,
escrita el 12 de S e p t i e m b r e de 1 7 0 3 ) . — RAFAEL TOUS.
«Ipsorumque natalem diem quotannis
78
FRANQUESES Y PRIVILEGIS DEL REGNE

IV ípsam uidelicet clausulam «exceptis sanctis et

iij. idus junii M CC xlij clcricís», ue! per aliam equipollcntem, quicum-
que inventus fjerit de cetero contrapredictam
Qi'od qui legaverit domibus religiosis et ecclesiis
clausulam faceré et legare domibus religiosis uel
rem legalam amiUtil,
ecclesiis rem prohibitam per dictam clausulam,
K 8 0 Domini M . CC". xl. ¡j. tertio idus
n legati ipsam rem incontinenti amittat, et ad do-
junii. Il·lustris dominus rex Majorica- minum pro quo tenetur ipsa res reuertatur. Et
rum statuit uoluit et mandauit quod hoc mandauit scribi in libro curie ad perpetuant
cum in instrumentis contrarium sit prohibitum rei meriam.
aliquid legari domibus religionum et ecclesiis per Sant P e r e foli jd v.

neatis possidc.itis et expletetis ad omnes uolun-


tates uestras perpetuo faciendas, ut melius et ple-
itij. k a l e n d a s octobris M CC xl ij nius in forma uestrorum instrumentorum per-
Quod bo/nines ciuiialis el insularum Majorica- penditur, saluo ceusu uostro jure et dominio et
rum et Euiçe, habitantes ei babitaiuri in poriioue successorum nostrorum. Reuocantcs instrumeuta
quondam Nunonis Sancii, babeanl honores el posses- inde aliquibus primitus a dicto Nunonc uel a
siones/ranchas, pro ul e'is ex donaiione dieu Nuno- procuratoribus corum confecta, cum ea dictus
nis coneesse fuerunt. Nunonis ad contumatiam illorum peuitus reuo-
casset; que instrumenta modo nec in posterum
[OVERINT uniuersi quod nos Jacobus Dci nullum uobis nec uestris in aliquo ualeant preju-
¡gracia rex Aragonum, Majoricarum et dicium generare. Data apud Valcnciam Üij° ka-
Valencie, comes lïarchinonc et Vrgelli lendas octobris anuo Domini M°.CC°.xl secundo.
et dominus Montispesullani, per nos et succes- Signum |J( Jacobi Dei gracia regis Aragonum
sores nostros concedimus uobis uniuersis et sín- Mayoricarum et Valencie, comitis Barchinone et
gulis populatoribus habitatoribus et liabiraturis Vrgelli et domini Montispesulani.
in portionc quondam Nunonis Sancii in ciuiíatc Hujus rei testes sunt P. comes Vrgelli, Geral-
et uiila ac Ínsula Mayoricarum et Etrica, et uobis dus de Capraria, G. de Ccrutlionc, G . de Monte-
in perpetuum confirmamus domos honores et catano, Assalitus de Gudallo.
possessiones quas donatione siuc es assignatione Sigiium ) J | Guillermi scribe qui mandato do-
dicti Nunonis, uel procuratorum suorum, in mini regis hec scribi fecit loco dic et anno pre-
predictis locis tenctis habetis et possidetis hodie lixís.
uel decetero possidebitis, ¡ta ut ea habeatis t e -
Plegamins origináis, pltfh I,

VI VI
vi. idus raadii M CC xl.iiij
10 de maig de 1244
Quod confirmat franchitates et inmunitates. Que sían jranchs en tota la terra del senyor rey
'Darago per tots temps.

jovERiNT universi quod nos Jacobus Deí CAPIEN tuyt que nos en Jacmc per la
gracia rex Aragonum Majoricarum et gracia de Deu rey Darago, de M a -
Valencie, comes Barchinone et Ur- lorques e de Valencia, compte de
gelli et dominus Montispesullani, per nos et Barcelona e Durgcl e senyor de Montpestler,
n o s t r o s , concedimus et laudamus uobis íidelí- per nos e per las nostres atorgam e loam a uos
bus nostris universis populatoribus ciuitatis et feels nostres uniuerses pobladors de la ciutat
insule Majoricarum omnes franquitates quas uo- e de la yla de Malorques, totes franchees Ics
79
bis in carta nostra dedímus, secumdum quod quals a uos en nostra carta auem donades, se-
in carta quam inde uobis fecimus contine- gons que en la carta la qual daquen a uos feetn
tur, Et quia in carta franchitatum predictarum es contengnt. E cor en la carta de les franchees
continetur quod sitis franchi et liberi ab omni damunt dites es contengut que siats franchs e
leçda et pedagio per totam terram nostram, a liures de tota leuda e peatge per tota la terra nos-
qua leçda et pedagio per nos el nostros presentes tra; de la qual leuda c peatge, per nos e per los
atque futuros, in Valencia et in Cauchilibero et in nostres, presens e esdeuenidors, en Valencia e en
Denia et in Barchinona et in alus locis nostre ju- Cochliure c en Dénia e en Barcelona e en los al-
risdicciouis que nos habemus tenemus et possi- tres lochs de la nostra jurisdicció que nos auem,
demus, uos et uostros absoluimus. Mandantes tenim e posseym, uos el uostres absoluem. M a -
itaque uniuersis vicariis bajulis et alus locum uos- nants axi a tots veguers e baties e altres loch
trum tenentibus quatemus ab aliquo uestrum non nostre tinents, que de negu de uos n o prenen
exigant leçdam uel pedagium imo ¿itis inde cum leuda ne peatge, aus siats daquen, ab mercade-
mercatut ¡s uestris et rebus ómnibus et ipsam capi- ries uostres e ab totes coses, aqueles e cabalcrs
tatores, ípsos qui eas pro nobis portauerint, li- qui aqueles per uos portaran, liures e franchs.
beri et inmunes. Data in exercitum Xative ,v¡. Dada en la host de Xatiua .x, dics anats de maig
idus madii anno Domini millesimo ducentésimo cn layn de nostre senyor M. CC. xl. quatre.
quadragesimo quarto. Senyal deu Jacme per la gracia dc D e u rey
Stgnnm g g j a c o b i Dei gracia regís Aragonum Darago, de Malorques e de Valencia, comte de
Majoricarum el Valencie, comitis Barchinone et Barcelona e Durgel e senyor de Montpesler.
Vrgelli et domini Montispcsullani. Testimonis son; Don Ladro, March Perriç,
Testes sunt Dompnus Ladro, Marcos Fèrric, Examen Pere, P, de Lobera, Examen de Tobia.
Eximinus Fetri. P. de Lobera, F.ximinus de Tobia. Senyal Q<¡ den G°, escriua, qui per manament
Signum ® Guillermoni stribe qui mandato del senyor rey per maestre Bn. des Soler notari
domini regis pro magistro EL dc Solerio notario seu asso escriure feu el loch cl dia en layn da-
suo hec scribi fecit loco dic et anuo prefixis. munt dits.

LA RONDAYA D ' E N V 1 T ' Hi va, y diu:


— F o c h , ves .i cremar la vergueta, perqué la
Això era una viuda que tenia un fiy y una fia: vergueta no vol atupar cn Vit, y en Vit no vol
en Vit y r.a Catalincta. fer lo que ma marc ha dit,
Un diumenge sa marc diu i sa fia: — J o no hi vatx.
— T r e u sa roba á ri' en Vit, y que s' aixech, —Aniré á fer venir 1' aygo y t' apagará.
anirà i missa. —Veshi.
Na Catalineta treu sa toba dc sa caixa, la posa Hi va, y diu:
demunt sa cadira des capsal des llit, y diu: — A y g o , ves á apagar el foch, perqué el foch
—Vit, aixeca't, que ma mare 'u ha dit. no vol cremar la vergueta, la vergueta no vol
— j o no m' aixech. atupar cn Vit, y en Vit no vol fer lo que ma
— J o aniré á fer venir la vergueta, y te a m - marc ha dit.
para. — J o no hí vatx.
—Veshi. — J o aniré á fer venir el bou, y te beurà.
Hi va, y diu: —Veshi.
—Vergueta, ves á atupar en Vit, perqué no Hi va, y díu:
vol fer lo que ma mare ha dít. — B o u , ves á beure 1' aygo, perqué l' aygo no
— J o no hi vatx, vol apagar el foch, y el foch no vol cremar la
— J o aniré á fer venir el foch y ta cremarà, vergueta, la vergueta no vol atupar en Vit, y en
—Veshi. Vit no vol fer lo que ma marc ha dit.
i Rebullida d Manaciu
— J o no hi vatx.
8o
—Aniré á fer venir la trava, y te travarà. 77.—En lanyM.CCCC.XXVIIII. a XXV.
—Veshí. de Juliol Mossèn Bernat Centelles hi en Bardaxi
Hi va, y diu: corregueren a montagut, prengueren e mataren
— T r a v a , v e s à travar '1 bou, perqué '1 bou uo molta gent, e cremaren lo loch, c Nandolça que
vol beure I'aygo, P aygo no vol apagar '1 Loch, y era fogi ab molta gent.
el foch no vol cremar la vergueta, ia vergueta
7 8 . - E n l a n y M. CCCC. X X V I I I I . a X X V I .
no vol atupar en Vit, y en Vit no vol fer lo que
de Juliol lo Rey de Castella pres lo compte Don
ma mare ha dit,
Eradrich Senyor de les esturies, a salua fe, de
— J o no h¡ vatx.
ques segui que los que deuia pendre sescampa-
— ¡ J o aniré à fer venir la rata, y te layará!
ren; ço es, lo mestre de Santiago, Don pedro, son
—Veshí.
Hi va, y diu: germa, Pedro destunyegua, pedro d aualasco,

— R a t a , ves á tavar la trava, perqué la trava no Luis Sánchez Sarmentó; he altres se son apartats,
vo! travar el bou, el bou no vol beure 1'aygo, de que lo maestre c son fiare sen son anals en
1' aygo no vol apagar el foch, el foch no vol cre- frontera de portogal, c son se ensenyorits de la
mar la vergueta, la vergueta no vol atupar en Ciutat de badayos.
Vit, y en Vit no vol fer lo que ma mare ha dit. 79.—En lanyM.CCCC.XXVIIII. a XIII.
— J o no hi vatx. del mes de Agost los Castelans corregueren a
— ¡ j o aniré á fcr venir el moix, y te menjarà!
Faritza hi entraren en la Vila, y Mosscn P o n t -
—Veshí.
cuberta que tenia lo castell isqué per la porta
Hi va, y diu:
falsa, si que feri ab ells, de quen degolarcn molts.
— M o i x , ves á menjar la rata, perqué la rata
no vol layar la trava, la trava no vol travar cl 80.—En l a n y M. CCCC. X X V I I I I . a XV.
bou. el bou no vol beure l'aygo, l'aygo no vol d agost los Jurats de Valencia reberen dos correus
apagar el foch, cl foch no vol cremar la vergue- com los castelans eren venguts grosa gent, que
ta, la vergueta no vol atupar en Vit, y en Vit no de peu, que de caual, a combatre mont-real: isque
vol fer lo que ma mare ha dít, molta gent del Rey d arago, e molt prest foren
duant el moix sent na Catalineta, ja ha pegat ab ells, e hagueren gran bregua e mori molta
Hongo cap á la rata, y la rata cap á la trava, y la gent dels castelans. E rli hagueren morts mes,
trava cap á n ' e l bou, y el bou cap á l'aygo, y sino que Mossèn berenguer dolms caygue en una
1' aygo cap á n* el foch, y el foch cap á la ver- cija tot armat ab lo caual. E per quant estigueren
gueta, y la vergueta cap á a" en Vit, y en Vit molt en treurel los castelans fogiren.
pega bot del Hit, se vest ab una grapada, y á
81.—En lany M. CCCC. X X V I I I I . a X X I I .
missa falta gent.
Y encara hi es, si no es tornat, y si no es dc Agost lo Compte de luna entra en Castella ab
mort, es viu. mil de caual e .111. milla dc peu, e combate lo
castell e loch del fayo, e prcslo; empero mori
JOSDÍ DES RECÒ.
molta gent dc una part e d altra. Empero ell pres
Decembre, i88y.
la fortaleça e bague U>ln la des fere e posay penons
reals per lo Rey de arago.

NOTICIARIO VALENCIANO GABRIKL LLABRÉS

[Conti nu a c i ó n }

7 5 - — E n lany M . C C C C . X X V I 1 I I . a X X V I I I . Erratas notables del número anterior.


de Juliol los Castelans entraren en Ñauara be Pág. 5 6 , 2.- c o l . , i . ' linea de la nota: léese
mil, de que nai romanguercn be set cens. M CC y debe decir M CCC.—Pág. 5 7 , 2. 1
col.
9 . linea: después del que debe figurar la nega-
1

76.—En lanyM.CCCC.XXVIIII. aXXVIII.


ción no.—Pág. 6 2 , i." col. III, léese MCCxxij y
de Juliol se combateren X L . castelans ab X L ,
debe decir MCCxxxij.—Pág. 6 2 , 2 . " col. 111,
del Rey d arago; deis Castelans moriren X X Í I . c
léese 1 2 3 1 y debe decir 1 2 5 2 .
dels aragonesos I I I . E los del Rey d arago leua-
ren lo mílor, e lo camp als Castelans, e lo stan-
dart.
TlltltiliAVÍA FÀLLT H G l w m
J 1

También podría gustarte