Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
_---~
===
BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO
GACETA DE MADRID
Dep,lto Lega' M. ...... Ao CCCXVIII Viernes 29 de diciembre de 1978 Nm. 311.1
CONSTITUCION
ESPAOLA
APROBADA POR LAS CORTES EN SESIONES PLENARIAS
DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS Y DEL SENADO CELEBRADAS
EL 31 DE OCTUBRE DE 1978
- ---
-====
CONSTITUCION ESPAOLA
Articulo 8
TITULO PRELIMINAR
Los partidos pollLicos expresan el pluralismo pol-
Articulo 1 tico, concurren a la formacin y manifestacin de la
voluntad popular y son instrumento fundamental pa-
ra la participacin polltica. Su creacin y el ejerci-
l. Espaa se constituye en un Estado social y de-
cio de su actividad son libres dentro del respeto a la
mocrtico de Derecho, que propugna como ,alores su Constitucin y a la ley. Su estructura interna y fun
periores de su ordenamiento jurdico la libertad, la
cionarnlento debern. ser democrticos.
justicia. la igualdad y el pluralismo polltico.
2. La soberana nacio:lal reside en el pueblo es-
Artculo 7
paol, del que emanan los poderes del Estado.
3. La forma polltica del Estado espaol es la Mo- Los sindicatos de trabajadores y las asociaciones
narqua parlamentaria. empresariales contribuyen a la defensa y promocin
29318 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Nm. 311.1
de los intereses econmlcos y sociales que les son pro- 2. Ningn espaol de origen podr~ ser privado de
pios. Su creacin y el ejercicio de su actividad son li- su nacionalidad.
bres dentro del respeto a la Constitucin Y a la ley. 3. El Estado podr~ concertar tratados de doble na-
Su estructura Interna y funcionamiento deber~n ser cionalidad con los paises iberoamericanos o con aque-
democr~tlcos. llos que hayan tenido o tengan una particular vincu-
lacin con Espaf1a. En estos mismos paises, aun cuan-
Articulo 8 do no reconozcan a sus ciudadanos un derecho reci-
proco, podr~n naturalizarse los espaoles sin perder
1. Las Fuerzas Armadas, constltutdas por el Ejr su nacionalidad de origen.
ctto de Tierra. la Armada y el EJrcito del Aire, tienen
como misin garantizar la soberania e Independencia
de Espaf1a, defender su integridad territorial y el oro Articulo 12
denamlento constitucional.
a. Una ley orgMlca regular~ las bases de la orga- Los espaoles son mayores de edad a los dieciocho
nizacin militar conforme a los principios de la pre- al\os.
sente Constitucin.
Articulo 13
Articulo.
1. Los ciudadanos y los p!)(j,eres pblicos est~n su- 1. Los extranjeros gozar~n en Espaa de las !iber-
jetos a la Constitucin y al resto del ordenamiento ju- tades pblicas que garantiza el presente Titulo en los
rldlco. trminos que establezcan los tratados y la ley.
a. Corresponde a los poderes pblicos promover 2. Solamente los espaoles ser~n titulares de los
las condiciones para que la libertad y la Igualdad del derechos reconocidos en el articulo 23, salvo lo que.
Individuo y de los grupos en que se Integra sean rea- atendiendo a criterios de reciprocidad, pueda estable-
les y efectivas; remover los obst~ulos que impidan cerse por tratado o ley para el derecho de sufragio ac-
o dlflculten su plenitud y facilitar la participacin de tivo en las elecciones municipales.
todos los ciudadanos en la vida polltlca, econmica, 3. La extradicin slo se conceder~ en cumplimien-
cultural y social. to de un tratado o de la ley. atendiendo al principio
8. La Constliucln garantiza el principio de lega- de reciprocidad. Quedan excluidos de la extrad:cin
lidad, la jerarqua normativa, la publicidad de las nor los delitos polltlcos, no consider~ndose como tales los
mas, la Irretroactlvldad de las disposiciones sanciona- actos de terrorismo.
doras no favorables o restrictivas de derechos Indivi- 4. La ley establecer~ los trminos en que los ciu-
duales, la seguridad lurldlca, la responsabilidad y la dadanos de otros paises y los ap~tridas podrn gozar
interdiccin de la arbitrariedad de los poderes p- del derecho de asilo en Espaf1a.
blicos.
Articulo 41
Articulo C7
Los poderes pblicos mantendrn un rgImen p-
blico de Seguridad Social para todos los ciudadanos, Todos los espaoles tienen derecho a disfrutar de
una vivienda digna y adecuada. Los poderes pblicos
que garantice la asistencIa y prestaciones sociales su-
ficientes ante situaciones de necesidad, especialmente promovern las condiciones necp.sarias y establecern
en caso de desempleo. La asistencia y prestaciones las normas pertinentes para hacer efectivo este dere~
complementarias sern libres. cho, regulando la utlllzacln dei suelo de acuerdo con
el inters general para impedir la especulacin.
La comunidad partlcipar en las plusvallas que
Artculo 42 genere la accin urbanstica de los entes pblicos,
cuestiones que puedan afectar a aqullos, en los tr- do a, podrAn ser suspendidos cuando se acuerde la de-
minos que la le)' establezca. claracin del estado de excepci6n o de sitio en los tr
3. En el marco de lo dispuesto por los apartados minos previstos en la Constltuci6n Se exceptCIa de lo
anteriores, la ley regular. el comercio Interior y el r- establecido anteriormente el apartado 3 del articulo 11
gimen de autorlzacl6n de productos comerciales.. para el supuesto de declaraci6n de estado de excep-
c!6n.
Articulo 52 a. Una ley orgAnice podr determinar la forma y
los casos en los que, de forma Individual y con la ne-
cesaria Intervencl6n judicial y el adecuado control par-
La ley regular. las organizaciones profesionales lamentario, los derechos reconocidos en los artlculos 17,
que contribuyan a la defensa de los Intereses econ6- apartado 2, y 18, apartados 2 y 3, pueden ser suspen-
micos que les sean propios. Su estructura Interna y didos para personas determinadas, en relacl6n con las
funcionamiento deberAn ser democrticos. Investigaciones correspondientes a la actuacl6n de ban-
das armadas o elementos terroristas,
CAPITULO CUARTO La utillzacl6n injustlflcada o abusiva de las facul-
tades reconocidas en dicha ley orgAnlca producir res-
ponsabilidad penal, como vfolacl6n de los derechos y
De las garar tlas de las libertades y derechos libertades reconocidos por las leyes.
fundamentales
Articulo 53 TITULO n
1. Les derechos y libertades reconocidos en el Ca-
pitulo segundo del presente Tltulovfnculan a todos De la Corona
los poderes pblicos. 5610 por ley, que en todo caso
deber respetar su contenido esencial, podr regularse Articulo 58
el ejercicio de tales derechos y libertades, que se tute-
larn de acuerdo con lo previsto en el articulo 161,
1, ai.
1. El Reyes el Jefe del Estado. smbolo de su uni-
dad y permanencia, 8.l'bitra y modera el funcionamien-
2. Cualquier ciudadano podr recabar la tutela de to regular de las Instituciones, asume la ms alta reO'
las libertades y derechos reconocidos en el articulo a presentacl6n del Estado ..paftol en las relaciones
y la Seccl6n primera del Capitulo segunde ante los internacionales, especialmente con las naciones de su
Tribunales ordinarios por un procedimiento basado en comunidad hlst6rlca, y elerce las funciones que le atri-
los principios de preferencia y sumariedad y, en su buyen expresamente la COnstltucl6n y las leyes.
caso. a travs del recurso de amparo ante el Tribunal
Constitucional. Este ltimo recurso ser aplicable a la 2. Su titulo es el de Rey de Espaa y podr utili-
obleci6n de conciencia reconocida en el articulo 30. zar los dems que corresp(lndan a la Corona.
3. El reconocimiento, el respeto y la protecci6n 3. La persona del Reyes inviolable y no est su-
de los principios reconocidos en el Captulo tercero in- jeta a responsabilidad. Sus actos estarn siempre re-
formarn la legislacl6n positiva, la prctica judicial y frendados en la forma establecida en el articulo 64,
la actuaci6n de los poderes pblicos. S6lo podrAn ser careciendo de validez sin dicho refrendo, salvo lo dis-
alegados ante la Jurisdicci6n ordinaria de acuerdo puesto en el articulo 65, 2.
con lo que dispongan las leyes que los desarrollen.
Articulo 57
Articulo 54
1. La Corona de Eepalla es hereditaria en los su-
Una ley orgnica regular la Instituci6n del Defen- cesores de S. M. Don Juan Cllrlos I de Borbn, legitimo
ser del Pueblo, como alto comisionado de las Cortes heredero de la dlnUtlA histrica. La sucesi6n en el
Generales, designado por stas para la defensa de los trono seguir el orden reavl-.r de primogenitura y re-
derechos comprendidos en este Titulo, a cuyo efecto presentaci6n, siendo preferida 'lIIempre la linea anterior
podr supervisar la actividad de la Adminlstraci6n, a las posteriores; en 1& mlsma linea, el grado ms pr6
dando cuenta a las Cortes Generales. xlmo al ms remoto; en el mismo grado, el var6n a la
mujer, y en el mismo sexo, la persona de ms edad
a la de menos.
CAPITULO QUINTO
2. El Principe heredero. desde su nacimiento o des
de que se produzca el tisclhci 'que (lriglne el llamamien-
De la suspensin de los derechos y libertades to. tendr. la dignid,, de Plil:lclpe de Asturias y los
dems titulas vlnculldos tradicionalmente al sucesor
Articulo 55 de la Corona de Esp.....
3. ExtInguidas to4lll las: lineas llamadas en Dere-
l. Les derechos reconocidos en los artlculos 17, 18, cho, las Cortes Generales PJ'pveerAn a la sucesi6n en
apartados 2 y 3, articulas 19, 20, apartados 1. aJ y dJ. la Corona en la forma que me cOl:lvenga a los Inte-
Y 5, artIculos 21, 28, apartado 2, y. articulo 37, aparta- reses de Espafta.
29322 29 dEcien1 bre 1D7B B. O. del E,-----l\Jrn. 311.1
TITULO m Articulo 89
3. En las causas contra Diputados y Senadores se- recabar en cualquier momento el debate y votacin
r' competente la Sala de lo Penal del TrIbunal Su de cualquier proyecto o proposicin de ley que haya
premo. sido objeto de esta delegacin.
4. Los Diputados y Senadores percibirM una aslg 3. Quedan exceptuados de lo dispuesto en el apar-
nacin que ser' fijada por las respectivas C'maras. tado anterior la reforma constitucional, las cuestio-
nes Internacionales, las leyes orgMicas y de ba.es y
los Presupuestos Generales del Estado.
Articulo 72
2. Dichos acuerdos, para ser vlidos, debern .er 6. Sin perjUICIO de la competencia propia de los
aprobados por la mayora de los miembros presentes, Tribunales, las leyes de delegacin podrn establecer
sin perjuicio de las mayoras especiales que establezcB,n en cada caso frmulas adidonales de control.
la Constitucin o las leyes orgnicas y las que para
eleccin de personas establezcan los Reglamentos de
las Cmaras. Articulo 83
3. El voto de Senadores y Diputados es personal
Las leyes de bases no podrn en ningn caso:
e indelegable.
a) Autorizar la modificacin de la propia ley de
Articulo 80 bases.
bJ Facultar para dictar normas con carcter re~
Las sesiones plenarias de las Cmaras sern p~ troactivo.
blicas, salvo acuerdo en contrario de cada Cmara.
adoptado por mayoria absoluta o con arreglo al Re-
glamento. Articulo 84
Artculo 81
Articulo 85
1. Son leyes orgnicas las relativas al desarrollo
de los derechos fundamentales y de las libertades p- Las disposiciones del Gobierno que contengan legis-
blicas. las que aprueben los Estatutos de Autonomia lacin delegada recibirn el titulo de Decretos Legis-
y el rgimen electoral general y las dems previstas en lativos.
la Constitucin.
2. La aprobacin, modificacin o derogacin de Articulo 86
las leyes orgnicas exigir mayora absoluta del Con-
greso, en una votacin final sobre el conjunto del pro- 1. En caso de extraordinaria y urgente necesidad,
yecto. el Gobierno podr dictar disposiciones legislativas pro-
visionales que tomarn la forma de Decretos-leyes y
Artculo 82 que no podrn afectar al ordenamiento de las insti-
tuciones bsicas del Estado, a los derechos, deberes y
l. Las Cortes Generales podrn delegar en el Go- Ilbertades de los ciudadanos regulados en el Titulo 1,
bierno la potestad de dictar normas con rango de ley al rgimen de las Comunidades Autnomas ni al De-
sobre materias detenninadas no incluidas en el ar- recho electoral general.
tculo anterior. 2. Los Decretos-leyes debenin ser inmediatamente
2. La delegacin legislativa deber otorgarse me- sometidos a debate y votacin de totalidad al Congreso
diante una ley de bases cuando su objeto sea la for- de los Diputados, convocado al efecto si no estuviere
reunjdo, en el plazo de los treinta das siguientes a su
macin de textos articulados o por una ley ordinaria
cuando se trate de refundir varios textos legales en promulgacin. El Congreso habr de pronunciarse ex-
uno solo. presamente dentro de dicho plazo sobre su convalida-
cin o derogacin, para lo cual el Reglamento estable-
3. La delegacin legislativa habr de otorgarse al cer un procedimiento especial y sumario. I
Gobierno de forma expresa para materia concreta y
con fijacin del plazo para su ejercicio. La delegacin 3. Durante el plazo establecido en el apartado an-
se agota por el uso que de ella haga el Gobierno me- terior. las Cortes podrn tramitados como proyectos
de ley por el procedimiento de urgencia.
diante la publicacin de la norma correspondiente. No
podr entenderse concedida de modo implcito o por
tiempo indeterminado. Tampoco podr permitir la sub- Articulo 87
delegacin a autoridades distintas del propio Gobierno.
4. Las leyes de bases delimitarn con precisin el 1. La iniciativa legislativa corresponde al Gobier-
objeto y alcance de la delegacin legislativa y los prin- no, al Congreso y al Senado. de acuerdo con la Cons-
ci pios y criterios que han de seguirse en su ejercicio. titucin y los Reglamentos de las Cmaras.
5. La autorizacin para refundir textos legales de- 2. Las Asambleas de las Comunidades Autnomas
terminar el mbito normativo a que se refiere el con- podrn sollcitar del Gobierno la adopcin de un pro-
tenido de la delegacin, especificando si se circunscribe yecto de ley o remitir a la Mesa del Congreso una pro-
a la mera formulacin de un texto nico o si se incluye posicin de ley, delegando ante dicha Cmara un m-
la de regularizar, aclarar y armonizar los textos legales ximo de tres miembros de la Asamblea encargados de
que han de ser refundidos. su defensa.
29326 29 diciembre 1978 B. O. del ~.-Nm. 311.1
8. Una ley orgnica regular las formas de ejerci- 2. El referndum ser convocad.:> por el Rey, me-
cio y requisitos de la Iniciativa popular para la pre- diante propuesta del Presidente del Gobierno, previa-
sentacin de proposiciones de ley. En todo caso se mente autorizada por el Congreso de los Diputados.
exigirn no menos de 500000 firmas acreditadas. No 3. Una ley orgnica regular las condiciones y el
proceder dicha inIciativa en materias propias de ley procedimiento de las distintas modalidades de refern
orgnica, tributarias o de carcter internacional. ni en dum previstas en esta Con~titucj6n.
lo relativo a la prerrogativa de gracia.
suspendidas en la fQ1'!Da prevista en los. propios tra- 5. SI transcurrido el plazo de dos meses, a partir
tados o de acuerdo con las normas gsnerales del De- de la primera votacin de Investidura, ningn candi-
recho internacional. dato hubiere obtenido la confianza del Congreso, el
2. Para la dsnuncla de los tratados y convenios Rey disolver ambas Cmaras y convocar nuevas
Internacionales se utilizarA el mismo procedimiento elecciones con el refrendo del Presidente del Con-
previsto para su aprobacin en el articulo 94. greso.
Articulo 100
TITULO IV
Los dems miembros del Gobierno sern nombra-
dos y separados por el Rey, a propuesta de su Pre-
Del Gobierno y iie la Administracin sidente.
2. Una ley orgnlca determinar las funciones. 2. 'Los mIembros del GobIerno tienen acceso a
principIos Mslcos de actuacln y estatutos de las las sesiones de las Cimaras y a sus ComisIones y la
Fuerzas y Cuerpos de segurIdad. facultad de hacerse olr en ellas, y podrlln solicitar
que Informen ante las mismas funclonarlos de sus
Departamentos.
Articulo 105
ael Senado o de las Cortes Generales, que ser decre- grantes del poder judicial, independientes, inamovi-
tada por el Rey. El decreto de disolucin fijar la bles, responsables y sometidos nicamente al imperio
fecha de las elecciones. de la ley.
2. La propuesta de disolucin no podr presen 2. Los Jueces y MAgistrados no podrn ser sepa-
tarse cuando est en trmite una mocin de censura rados, susppndidos. trasladados ni jubilados, sino por
3. No proceder nueva disolucin antes de que alguna de las causas y con las garantas previstas
transcurra un ao desde la anterior, salvo lo dispues en la ley.
to en el artculo 99, apartado 5 3 El ejercicio de la potestad jurisdiccional en
todo tipo de procesos. juzgando y haciendo ejecutar
Articulo 11ft lo juzgado, corresponde exclusivamente a los Juzgados
y Tribunales determinados por las leyes. segn las
1. Una ley orgnica regular los estados de alar- normas de competf'ncia y procedimiento que las mis-
ma, de excepcin y de sitio, y las competencias y limi- mas estRblezcan.
taciones correspondientes. 4. los Juzgados y Tribunales no ejercern ms
2. El estado de alarma ser declarado por el Go- funciones que las sealadas en el apartado anterior
bierno mediante decreto acordado en Consejo de Mi y las que expresamente les sean atribuidas por ley en
nistros por un plazo mximo de quince das. dando gnmnta de cualquier derecho.
cuenta al Congreso de los Diputados. reunido inme- 5 El principio de unidad jurisdiccional es la base
(fiatamente al efecto y sin cuya autorizacin no podr
de la organizacin y funcionamiento de los Tribuna-
ser prorrogado dicho plazo. El decreto determinar
el mbito territorial a que se extienden los efectos de les. La ley regular el ejercicio de la jurisdiccin mi-
la declaracin. litar en el mbito estrictamente castrense y en los
supuestos de estado de sitio, de acuerdo con los prin-
3. El estado de excepcin ser declarado por el
cipios de la Constitucin.
Gobierno mediante decreto acordado en Consejo .de
Ministros, previa autorizacin del Congreso de los 6 Se prohiben los Tribunales de excepcin.
Diputados. La autorizacin y proclamacin del estado
de excepcin deber determinar expresamente los ArtIculo 118
('fectos del mismo, el mbito territorial a que se ex-
tiende y su duracin, que no podr exceder de treinta Es obligado cumplir las sentencias y dems reso-
das, prorrogables por otro plazo igual, con los mis lucillnes firmes de los Jueces y Tribunales, as como
mos requisitos. pn" t ar la colaboracin requerida por stos en el cur-
4. El estado de sitio ser declarado por la mayora so del proceso y en la ejecucin de lo resuelto. .
absoluta del Congreso de los Diputados. a propuesta
exclusiva del Gobierno. El Congreso determinar su
mbito territorial, duracin y condiciones. Articulo 119
5. No podr procederse a la disolucin del Con La justicia ser gratuita cuando as lo disponga
greso mientras estn declarados algunos de los esta- la ley y, en todo caso, respecto de quienes acrediten
dos comprendidos en el presente artculo, quedando insuficiencia de recursos para litigar.
automticamente convocadas las Cmaras si no estu
vieren en perodo de sesiones. Su funcionamiento, asi
como el de los dems poderes constitucionales del Articulo 120
Estado, no podrn interrumpirse durante la vigencia
de estos estados. 1. Las actuaciones judiciales sern pblicas, con
Disuelto el Congreso expirado su mandato, si se las excepciones que prevean las leyes de procedi-
miento.
produjere alguna de las situaciones que dan lugar a
cualquiera de dichos estados, las competencias del 2. El procedimiento ser predominantemente oral,
Congreso sern asumidas por su Diputacin Perma- sobre todo en materia criminal.
nente. 3. Las sentencias sern siempre motivadas y se
ft. La declaracin de los estados de alarma, de rronunciarn en audiencia pblica.
excepcin y de sitio no modificarn el principIo de
responsabilidad del Gobierno y de sus agentes reco-
nocidos en la Constitucin y en las leyes. Articulo 121
dades colectivas, equilibrar y armonizar '11 desarrollo impliqu,n aumento del gasto pblico o disrninuC'in
regional y sectorial y estimular el crecimiento de la de los ingresos correspondientes al mismo ejercicio
rent<.l y de la riqueza y su mAs justa distribucin. presupuestario.
2. El Gobierno elnhorar Jos proyectos de !11anifi 8. Toda proposicin o enmienda que suponga al!
cacin it, aCUf-'1 Jo con hs prC'vi'iones que le Sf'an su mpnto de los crditos o disminucin de los ingrp<o;os
ministradas por las Comunldaoes Autnomas y el ase presupuestarios requerir la conformidad del Gobier
soramiento y colabnracin de los sindicatos y otras no para su tramitacin.
organizariones profpsionales emrresRria!es y econ- 7. La Ley de Presuruestos no puede crear tribu-
micas. A t.al fin se constituirFi un Consejo. cuya com tos. Podr modificarlos cuando una ley tributaria sus
posicin y funcir.nes se des(1rrollarn por ley. taniva asi lo prevea
1. La ley regular el rg!men juridico de los bie- 1. El Gobierno habr de estar autorizado por ley
nes de e ominio :blico y de los comunales, inspirn- para emitir Deuda Pblica o contraer crdito.
dose en los principios de inalienabilidad, imprescrip- 2. Los crditos para satisfacer el pago de intereses
tibilidad e inemhargabilidad, as como su desafecta y capital de la Deuda Pblica del Estado se entendern
cin. siempre incluidos en el estado de gastos de los presu-
2. Son bienes de dominio pblico estatal los que puestos y no podrn ser objeto de enmienda o mo-
determine la ley y. en todo caso, la zona martimo- dificacin, mientras se ajusten a las condiciones de la
terresti-e, las playas, el mar territorial y los recursos ley d(' ('misin.
naturales de la zona econmica y la pla:-aforma con-
tinental. Artculo 136
3. Por ley se rer,- ll lflran el Patrimonj' del Estado
y el Patrimonb Nacional, su administracin, defensa 1. El Tribunal de Cuentas es el supremo rgH.~o
y COlSf'rV&C1n fiscalizador de las cuentas y de la gestin econmica
de Estado, as como del sector pblico.
Articulo 133 Depender directamente de las Cortes Generales y
ejercer sus funciones por delegacin de ellas en el
1. La potestad originaria para establf>cer los tri
examen y comprobacin de la Cuel1ta General del Es-
bu tos corresponde exclusivamente al Estado, mediante tado
ley 2. Las cuentas del Estado y del sector pblico es-
2. Las Comunidildcs Autnomas y las Corporacio- tatal se rendirn al Tribunal de Cuentas y sern cen 4
les. alU donde existan. En todo caso. las reglas rela- 23.' Legislacin bsica sobre proteccin del medio
tivas a la apUcacln y eficacia de las normas jurldi- ambiente. sin perjuicio de las facultades de las Comu-
caso relaciones jurldicociviJes relativas a las formas nidades Autnon.as de establecer normas adicionales
de matrimonio. ordenacin da los registros e nstro- de proteccin. La legislacin bsica sbre mon tes. apro-
mentas pbllcos. bases de las obllgaciones contrac- vechamientos forestales y vas pecuarias.
tuales. normas para resolver los conflictos de leyes 24,' Obras pblicas de inters generala cuya rea-
r determinacin de las fuentes del Derecho. con res- lizacin afecte a ms de una Comunidad Autnoma.
peto. en este ltimo caso, a las normas de derecho
25,- Bases del rgimen minero y energtico.
foral o especial.
9,' Legislacin sobre propiedad intelectual e in-
26.- Rgimen de produccin, comercio, tenencia y
uso de armas y explosivos.
dustrial.
27.- Normas bsicas del rgimen de prensa, radio
10.- Rgimen aduanero y arancelario; comercio
y televisin y. en general. de todos los medios de co-
exterior. municacin social, sin perjuicio de las facultades que
11,- Sistema monetario: divisas. cambio y con ver- en su desarrollo y ejecucin correspondan a las Comu-
tibilldad; bases da la ordenacin de crdito. banca nidades Autnomas.
y seguros, 28.- Defensa del patrimonio cItural, artistico y
12,' Legislacin sobre pesas y medidas, determina- monumantal espaol contra la exportacin y la expo-
cin da la hora oficial. liacin; museos. bibliotecas y archivos de titularidad
13.' Bases y coordinacin de la planificacin ge estatal. sin perjuicio de su gestin por parte de las
neral de la actividad econmica. Comunidades Autnomas.
29,' Seguridad pblica. sin perjuicio de la posibili-
14.' Hacienda general y Deuda del Estado.
dad de creacin de policas por las Comunidades Au-
15,' Fomento y coordinacin general de la inves- tnomas en la forma que se establezca en los respec-
tigacin cientlflca y tcnica, tjvos Estatutos en el marco de lo que disponga una
16,' Sanidad exterior. Bases y coordinacin gene- ley orgnica.
ral de la sanidad, Legislacin sobre productos farma- 30.' Regulacin de las condiciones de obtencin,
cuticos. expedicin y homologacin de ttulos acadmicos y
profesionales y normas bsicas para el desarrollo del
17.' LegIslacin bsica y rgimen econmico de la
artculo 27 de la Constitucin. a fin de garantizar el
Seguridad Social. sin perjuicio de la ejecucin de sus
cumplimiento de las obligaciones de los poderes p-
.ervicios por las Comunidades Autnomas,
blicos en esta materia.
18.' Las bases del rgimen jurldico de las Admi- 31. a Estadistica para fines estatales.
nistraciones pbUcas y del rgimen estatutario de sus
funcionarios que, en todo caso. garantizarn a los 32,- Autorizacin para la convocatoriA. de consul-
administrados un tratamiento comn ante ellas; el tas populares por va de referndum.
procedimiento administrativo comn. sin perjuicio de
2. Sin perjuicio de las competencias que podrn
las especialidades derivadas de la organizacin propia asumir las Comunidades Autnomas, el Estado consi-
de las Comunidades Autnomas; legislacin sobre ex-' derar el Servicio de la cultura como deber y atribu-
propiacin forzosa; legislacin bsica sobre contratos cin esencial y facilitar la comunicacin cultural en M
2. El Estado podr' transferir o delegar en las Co- Estatut.o. Encaso de ser aprobado por la mayoria de
munidades Autnomas. mediante ley orgnica, facul- los votos vlidamente emitidos en cada pmvi"cla. pro-
tades correspondIentes a materia de titularidad esta- reder su promulgacin en los trminos del prrafo
tal que por su propia naturaleza sean susceptibles de anterior.
transferencia o delegacin. La ley prever en cada caso
la correspondiente transferencia de medios financieros 3. En los casos de los prrafos 4. y 5. del aparo
as! como las formas de control que sereserv l el Es tado ar.terlor, la no aprobacin del proyecto de Esta-
tado. tuto por una o varias provincias no Impedir la cons
titucin entre las restantes de la Comunidad Autnu-
3. Ei Estado po.:!r' dictar leyes que establezcan los ma proyectada, en ia forma que establezca la ley or-
prIncipios necesarios para armonizar las disposiciones g'nica prevista en el apartado 1 de este articulo.
normativas de las Comunidades Autnomas, aun en
el caso de materias atribuIdas a la competencia de
stas, cuando as! lo exija el Inters general. Correspon Articulo 152
de a las Cortes Generales, por mayoria absoluta de
cada Cimara, la apreclaci6n de esta necesidad. 1. En los Est..tutos aprobados por el procedlmien
to a que se refiere el artfculo anterior, la organizacin
Institucional autC'nmica se basar' en una Asamblea
Artfculo 151 Legislativa, elegida por sufragio universal, con arreglo
a un sistema de representacin proporcional que aSd-
1, No ser' preciso dejar transcurrir el plazo de gure, adem,", la representacl6n de las diversas zonas
cinco afias, a que se refiere el apartado 2 del artjcu- del territorio; un ConseJo de Gobierno con funciones
lo 148, cuando la Iniciativa del proceso autonmico sea ejecutivas y administrativas y un Presidente, elegido
acordad.. dentro del plazo del articulo 143, 2, adem," por la Asamblea, de entre sus miembros, y nombrado
de por las Dlput"clones o los rganos Interinsulares por el Rey, al que corresponde la direccin del Con-
correspondientes, por las tres cuartas partes de los sejo de Gobierno, la suprema representacin de la res-
municipios de cada una de las provincias afectadas pectiva Comunidad y la ordinaria del Estado en aqu-
que representen, al menos, la mayoria del censo elec- lla. El Presidente y los miembros del .Consejo de Go-
toral de cada una de ellas y dicha Iniciativa sea rati- bierno sern polltlcamente responsables ante la Asam-
ficada mediante referndum por el voto afirmativo de blea.
la mayoria absoluta de los electores de cada provincia Un Tribunal Superior de Justicia, sin perjuicio de
en los trminos que establezca una ley org'nlca. la jurisdiccin que corresponde al Tribunal Supremo,
2. En el supuesto previsto en el apartado anterior, culminar' la organizacin Judicial en el 'mblto terri-
el procedimiento para la elaboracin del Estatuto ser torial de la Comunidad Autnoma. En los Estatutos de
el siguiente: las Comunidades Autnomas podr," establecerse los
supuestos y las formas de participacin de aqullas
1.. El Gobierno convocar' a todos los Diputado. en la organizacin de las demarcaciones ludiciales del
y Senadores elegidos en las circunscripciones compren- territorio. Todo ello dp oonforrnldad con lo previsto
didas en el mbito territorial que pretenda acceder al en la ley org'nlca del poder Judicial y dentro de la
autogoblerno, para que se constituyan en Asamblea, a unidad e Independencia de ste.
los solos efectos de elaborar el correspondiente pro- Sin perjuicio de lo dispuesto en el articulo 123, lp.s
yecto de Estatuto de autonomla, mediante el acuerdo sucesivas instancias procesales, en su caso, se agotarn
de la mayoria absoluta de sus miembros. ante rganos judiciales radicados en el mismo territo-
2. Aprobado el proyecto de Estatuto por la Asam- rio de la Comunidad Autnoma en que est el rgano
blea de Parlamentarios, se remitir a la Comisin Cons- competente en primera instancia.
titucional del Congreso, la cual, dentro del plazo de 2. Una vez s.ncionados y promulgados los respec-
dos meses, lo examinar' con el concurso y asistencia tivos Estatutos, solamente podrn ser modificados me-
de una delegacin de la Asamblea proponente para diante los procedimientos en ellos establecidos y con
c1eterminar de comn acuerdo su formulacin defini- referndum entre los electores inscritos en los censos
tiva. correspondientes.
3. SI se alcanzare dicho acuerdo, el texto resul- 3. Mediante la agrupacin de municipios limtro-
tante ser sometido a referndum del cuerpo electoral fes, los Estatutos podr," establecer circunscripciones
de las provincias comprendidas en el mbito territorial territoriales propias, que gozarn de plena personali-
del proyectado Estatuto, dad jurdica.
4, SI el proyecto de Estatuto es aprobado en cada
provincia por la mayoria de los votos v'Ildemente emi- Artfculo 153
tidos, ser elevado a las Cortes Generales, Los Plenos
de ambas Cimeras decidirn sobre el texto mediante El c0ntrol de la actividad de los rganos de las Ca
un voto de ratificacin. Aprobado el Estatuto, el Rey munidades Autnomas se ejercer:
lo sancionar' y lo promulgar como. ley.
5. De no alcanzarse el acuerdo a que se refiere al Por el Tribunal Conslltucional, el relativo a la
el apartado 2. de este nmero, el proyecto de Estatuto constitucionalidad de sus dsposiciones normativas con
ser' tramttado como proyecto de ley ante las Cortes fuerza de ley. .
Generales. El texto aprobado por stas ser' sometido b) Por el Gobierno, previo dlcta",en del Consejo
a referndum del cue.-po electoral de las provincias de Estado, el del ejercicio de funciones delegadas a que
comprendidas en el imbtto territorial del proyectado se refiere el aparlado 2 del artiCulo leo.
29336 211 dlclem bre 1978 B. O. del E.-Nm. 311.1
-
:3. O. del E.-Nm. 311.1 29 illclemtire 197\i 29337
Articulo 181 no cabe recurso alguno contra ellas. Las que declaren
la Inconstituclonalidad de una ley o de una norma
1. El Tribunal Constitucional tiene jurisdiccIn en con fuerza de ley y todas las que no se limiten a la
todo el territorto espaol y es competente para cono- estimacin subjetiva de un derecho. tienen plenos efec-
cer: tos fren te a todos.
2. Salvo que en el fallo se dlspona otra cosa, sub
ai Del recurso de in constitucionalidad contra leyes slstir la vigencia de la ley en la parte no afectada
y dl,posleiones normativas Can fuerza de ley. La decla por la inconstitucionalidad.
racin de Inconstltuclonalidad de una norma jurldlca
con rano de ley. interpretada por la Jurisprudencia,
afectar a sta. si bien la sentencia o sentencias recal Articulo 185
das no perdern el valor de cosa juzgada.
bi Del recurso de amparo por vIolacin de los de- Una ley or!\nka regular el funcionamiento del
rechos y libertades referidos en el articulo 53. 2. de esta Tribunal Constitucional. el estatuto de sus miembros,
Constitucin. en los casos y formas que la ley esta- el procedimiento ante el mismo y las condiciones para
blezca. el ejercicio de las accionee.
ci De los confllctos de competencia entre el Es-
tado y las Comunidades Autnomas o de los de stas
entre 01. TI'l'UtO X
di De las dems materlas que le atribuyan la
Constitucin o las leyes orgnicas. De la reforma constitucional
2. El Gobierno podr Impugnar ante el Trtbunal
ConstitucIonal las disposiciones y resoluciones adopta ArtIculo 188
das por los rganos de -las Comunidades Autnomas.
La Impugnacin producir la suspensin de la dispo- La iniciativa de reforma constitucional se ejercerA
sIcin o resolucin recurrIda. pero el Tribunal, en su en los trmInos previstos en los apartados 1 y 2 del
caso. deber ratificarla o levantarla en un plazo no artIculo 87.
superior a cinco meses.
Articulo 187
Articulo 1S2
1. Loe proyectos de reforma constitucional debern
1. Estn leglttmados: ser aprobados por una mayona de trelI qulntoe. de
cada una de las Cmaras. SI no hubiera acuerdo entre
ai Para interponer el recurso de Inoonstltuclona- ambas. se Intentar obtenerlo mediante la creacin de
lidad, el Presidente del Gobierno. el Defensor del Pue- una Comisin de composicin paritaria de Diputados
blo, 50 Diputados. 50 Senadores, los rganos colegIados y Senadores, que presentar un texto que ser votado
ejecutivos de las Comunidades Autnomas y, en su por el Congreso y el Senado.
caso, las Asambleas de las mismas. 2. De no lograrse la aprobacin mediante el pro-
bi Para Interponer el recurso de amparo, toda pero cedimiento del apartado anterior, y siempre que el
sana natural o jurldica que Invoque un Inters legiti- texto hubiere obtenido el voto favorable de la mayo-
mo, asl como el Defensor del Pueblo y el Ministerio na absoluta del Senado, el Congreso, por mayorla de
Fiscal. dos tercios, podr aprobar la reforma.
2. En los dems casos, la ley orgnica determinar 3, Aprobada la reforma por las Cortes Generales,
las personas y rganos legitimados. ser sometida a referndum para su ratificacin cuan-
do asl lo soliciten. dentro de los quince dlas sIguientes
a su aprobacin. una dcima parte de los miembros
Articulo 183 de cualqutera de la~ Cmaras.
Cuarta.
Segunda.
1. En el caso de Navarra, y a efectos de su incor-
La declaracin de mayorla de edad contenida en poracin al Consejo General Vasco o al rgimen
el articulo 12 de esta Constitucin no perjudica las autonmico vasco que le sustituya, en lugar de lo que
situaciones amparadas por los derechos forales en el establece el articulo 143 de la Constitucin, la Inicia-
tlmblto del Derecho privado. tiva corresponde al Organo Foral competente, el cual
adoptartl su decisin por mayoria de los iniem bros
Tercera. que lo componen. Para la valldez de dicha iniciativa
sertl preciso, ademtls, que la decisin del Organo Fo-
La modificacin del rgimen econmico y fiscal ral competente sea ratificada por referndum expre-
del archipilago canario requerirtl Informe previo de samente convocado al efecto, y aprobado por mayora
la Comunidad Autnoma o, en su caso, del rgano de los votos vtllldos emitidos.
provisional autonmico. 2. Si la Iniciativa no prosperase. so'amente se
podrtl reproducir la misma en distioto periodo del
mandato del Organo Foral competente. y en todo
Cuarta.
caso, cuando haya transcurrido el plazo mnimo que
establece el artculo 143.
En las Comunidades Autnomas donde tengan su
sede m de una Audiencla Territorial, los Estatutos
de Autonoma respectivos podrtln mantner las exis- Quinta.
tentes, distribuyendo las competencias entre ellas,
siempre de conformidad con lo previsto en la ley or- Las ciudades de Ceuta y Melilla podrn con,tiluir-
jl;tlnica del poder judicial y dentro de la unidad e se en Comunidades Autnomas si asi lo deciden sus
independencia de ste. respectivos Ayuntamientos, mediante acuerdo adop-
tado por la mayor!a absoluta de sus miembros y as!
lo autorizan las Cortes Generales, mediante una ley
orgnica, en los trminos previstos en el articulo 144.
DISPOSICIONES TRANSITORIAS
Sexta.
Primera.
Cuando se remitieran a la Comisin Constitucio-
En los territorios dotados de un rgimen provIsIo- nal del Congreso varios proyectos de Estatuto, se
nal de autonomla, sus rganos colegiados superiores, dictaminartln por el orden de entrada en aqulla, y
mediante acuerdo adoptado por la mayorla absoluta el plazo de dos meses a que se refiere el artculo 151
de sus miembros, podrtln sustituir la Inlclativa que empezartl a contar desde que la Comisin termioe el
el apartado 2 del articulo 143 atribuye a las Dipu- estudio del proyecto o proyectos de que sucesivamen-
taciones Provinciales o a los rganos interinsulare! te haya conocido.
correspondientes.
Sptima.
Segunda.
Los orgAnismos provisionales autonmicos se con-
Los territorios que en el pB~Ado hubiesen p1ebisct- siderarn disueltos en los siguientes casos:
tado afirmativamente proyectos de Estatuto de aula- a) Una vez constituidos los rganos que establez-
nomla y cuenten, al tiempo de promulgarse.esla Cons- can .los Estatutos de Aulonomia aprobados conforme
titucin, con reglmenes provisionales lie autonomla a esta Constitucin.
B. O. del E.---.Nm. 311.1 29 dicie~lbre 1918 2933~
Pginas
PRinas
,
CONSTITUCIO
==
~
ESPANYOLA
APROVADA PER LES CORTS EL 31,D'OCTUBRE DE 1978
3. l'Estat podra concertar tractats de doble naclooalltat 8mb 2. El domlclli s 1""lolabie, No s'h! podrll entrar ni er-hl cap
els palsDs Iberoamericana o 8mb aquells que 'hagln tengut o tel'P- escorcoU sensa el consentlm~nt del titular j) sense resolucl ju-
guin una vinculaci particular 8mb Espanya. En aquests paisos. dieial, lIevat del cas de deliete flagrant.
(ncara que no reconeguln als seus ciutadans un dret recproco 3. Es garanteix el V:JCret de les comunlcacions 1, especial-
els espanyols podrao naturalltzars'hi sense perdre la naclona(j~ ment, de les postals, telegrafiques I telefoniques, excepte en
tat d'origen. cas de resolucl judiciaL
4. La Iiei limitara I's de la inform8tica per tal de garantir
Article 12. I'honor i la intimitat parsonal i familiar deis ciutadans i el pie
Els espanyols 5n majots d'edat als 18 aoys. exercici deis seus drets.
Articfe 13. Article 19.
1. Els estrangers gaudiran a Espanya de les lIibertats pbli Els espanyols tenen dret a elegir lliurement la residnia
ques que garantelx el Titol presant en els termes que estables- I a circular pel territori nacional.
quin els tractats i la IIsi. # . Tenen tamb dret a entrar i sartir d'~spanya en la forma
2. Noms els espanyols seran titulara deis drets reconeguts que la lIei establesqui. Aquest dret no podra ser limitat per
en I'article 23, lIevat d'allb que. amb crltera de reclprocltat. pu- matius poltlcs o ideolgics.
gol establir-se per tractat o per lIei per al dret de sufragi actiu
en les eleccions munlcipals. . Artide 20.
3. l'extradici noms es concedira an compliment d'un trae-
tat o de Itt lIel, d'acord amb el princlpi de reclprocitat. Resten 1. Es reeoneixen i es protegeixen els drets:
exclosas de f'extradlci els delictes poltica. No seqm conside- a) A expressar i difondre lIiurement els' pensaments, le~f
rats com a tals els actes de terrorlsme. idees i les opinions mitian~ant la paraula rescriptura o cual s&-
4. La lIel establlra la forma .en qult els clutadans d'altras vol altre mitla de reproduccl,
paIsos I els apatrldes podran gaudir del dret d'asil a Espanya. bJ A la producci I a la creaei literaria. artstica, cientifica
i tecnlca.
CAPITOl SEGON c) A la Ilibertat de catedra. _
dJ A comunicar o a febre illurement informaci vera(:: par
Drets llibertats qualsevol mitja de difusl. La lIei regu~ara e,1 dret. a la, clausula
Article 14. de eonsciEmcia i al secret professonal en I exerClci d aquestes
llihertats:
Els espanyols sn Iguals davant la lIel, sense que pugul pre-
valer cap discriminacl per ra de nalxern;a, ra(::a, sexe, religi, l'exercici d'aquests drets no pot ser restringit per mitja
2.
opinl o qualsevol altra condicl o circumstancla personal o Gap tipus de censura previa.
Ci,)
social. 3, La lIal regulara I'organizael i el control parlam~ntari
deis mitjans de comunicacl social que depenguln de I Estat .
SECCl 1.' o de qualsevol entitat pblica l. garantira I'accs a aquests
mitjans deis' grups socials i poltics signlfic?ltius,respectant el
Deis drets fonamentals i de les IJJbertats publiques pluralisme de la socletat i de les dlferents !lenges d'Espanya...
Article 15. 4. Aquestes llibertats tenen el Imlt en el respecte als drets
reconeguts en aquest ntol, 'en els preceptes de les lIels que el
Tothom tdret a la vida i a la integrltat fsica I moral, sense desenvolupen i, especialment, en el drt a I'honor, a la Intlmitat,
que, en cap eas, nlng no pugui ser sotmes a tortura ni a penes a la imatge propia I a la proteccl de la joventut l. de la In
'0 tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort, fancia.
lIevat d'allo que puguin dlspasar les lIels penal s mllitars per a 5. Nams podra acordar se el segrest de publicac;ions, gra-
temps de guerra. vacions I altres mitjans d'jnformaci en virtut de resoluci
judicial.
Article 16.
Artide 21.
1. Es garanteix. la Ilibertat Ideologica, religiosa l de culte
deis individus i de les camunitats sense cap ms Iimitacf, quan 1. Es reconeix el dret de reuni pacfica i sense armes. Per
siguin manitastats, que la necessaria par al manteniment de 'a I'exercici d'aquest dret no caldra autorltzaci previa.
I'ordre pblic protegit per la lIel. 2. En els casos de reunions en lIocs de transit pblit I de
2. Ning podra ser obligat a declarar quant a la seva ideo- manifestacions caldra comunicar-h& previament a I'autoritat. la
logia, .religi o creences. qual noms podra prohibirles quan hi hagi motius fonamentats
3. Cap confessi tendra earacter estatal. Elspoders pblics d'alteraci de I'ordre pblic; amb perill per a pe:rsones o bens.
tendran en compte les creences religioses de la socletat aspan-
yola i mantendran les conseqents relacions de c09peraci amb Article 22.
I'Esglsia Catolica i les altres confessions.
1. Es reconeix el dret d'associaei.
Article 17. 2. les associacions que cerquln flnalitats o facin servir
mitjans tipificats com a delicte sn lI.legals. .
1. Tata persona t dret a la- llibertat i a la seguretat. Ning 3. les assoclacions emparades per aquest artlcle hauren
podra ser privat de la seva lIibertat, sin amb I'observancia del d'inseriure's en un registre ncament a efectes de publicitat.
que estableix aquestartlcle I en els casos i en la forma prevists 4. Les aetivltats de les associacions noms padran ser dls~
en la lIei. saltes o suspeses en virtut d'una resoluci Judicial motivada.
2. La detenei preventiva no podra durar ms temps del que 5. Es prohibeix.en les assocacions secretes i les de carc-
sigui' estrietament necessari per a fer les indagacions per tal terparamilltar.
d'aclarlr els fets i, en qualsevol cas, dlns el terminl maxim de
setanta-dues hores, el detlngut haure de ser posat en IIibertat Article 23.
o a dlsposici de I'autorltat judicial.
3.. Tata persona detlnguda ha de ser Informada lrnmediata- 1. Els eiutadans tenen el dret a participar en els afers
ment I de manera que U sigui comprensible, deis seus drets I pblics, directament o per mitja de represent.ants lIlurement
"de les rons de ia detencl, I no podrA ser obligada a declarar. elegts en alecclons periOdques per sufragi uOIversal.
Es garanteix l'a,ssistEmcia d'advocat al detingut en les diligencies 2. Tenen tamb el dret d'accedlr en condlcions d'igualtat
pollclals I Judlclals. en la "'rma que la Jlel establesqul. a les funclons i ars carrees pblics, amb els requlslts que les
4. " la lIel regularll un procedlment d'.habeas corpus. per tal lIeis assenyalin.
de posar immediatament a disposici judfcial tota persona detin-
guda ".Iegalment. Tamb es determinara per lIe el termini ma- Artide 24.
xim de durada de la pres provisional. 1. Tothom t dret a obtenir la tutela efectiva deis jutges i
deIs tribunals en I'exercici deis seus drets I Interessos. legtims,
Article 18.
sense que, en cap cas, pugul haver-hi Indefensl.
1. Es garanteix el dret a I'honor, a la intimitat personal 2. Tothom t dret a Jutge ordinarl predetermlnat per la
familiar i a la propia imatge. lIel, a ser defensat I aSBistit per un .!Iatrat, a ser Informat de
29348 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Nm. 311.2
"scusacl6 fprmulada contra ell, 8 un procs pbllc sensa dile- SECCIO 2.'
clons I"degudes I amb totes les garantles. 8 utllltzarels mltjans
probatorls pertinents par la defensa propia. 8 no declarar contra DeIs drets I deis deures deIs clutadans
51 matelx. 8 no confessar-se culpable I 8 la presumpcl d'lnno- Artiele 30.
c~ncI8. . .
La lIel regulara els casos en els quels, par ra de parentiu 1'- Els espanyols teneo el dret I el deure de defensar
o de secret professlonal, no stestara obllgat 8 declarar respecte Espanya.
de fets presumptament dellctlus. 2. la lIei flxara les obligaclons militars deis espanyols I
regulara. amb les garantles que calglJln, le objeccl de cons-
Artlele 25. ciencia I les altres causes d'exempci6 del servel militar obliga-
1. Ningn pot ser candemnst o sanclonat par acclons o torl; podra Imposar, en el seu cas, una prestaci social subs-
omlsslons que en el moment de produlr-se no constltuesquln tltutbrla. ~
dellcte. falta o Infraccl administrativa, segons la leglslacl6 8. Podra establir-se un servel civil per al compllment de
vigente" aquell momento . flns d'lnters general.
2. les penes privativas de IIIbertst I les mesures de segu~ 4. Mltjanc;ant una lIel podran regular-se els deudes des clu-
retat restaran orlentades vers la reeducaci6 i la reinsercl6 tadans en els casos de rlsc greu, catastrofe o calamitat pbl!ca.
social I no podran consistir en treballs ~fontats. El condemnst
que estlgus complint pena de pres6 gaudlrlt ,del drets fona- Article 31.
mentals d'aquest Capitol. lIevat d'aquells que es trobin IImitats 1. Tothom cntribuira al sosteniment de les despeses p-
expressament pel contingut del veredicte condemnatorl, pel bliques d'acord amb la saya capacltat economica mltjant;ant un
sentlt de la pena o per la lIel penltencl~rla. ~En qualsevol cas, sistema tributari Just Inspirat en .els prlnclpls d'jgualtat I pro-
tlndrll dret a un treball remunerat, als ~eneflcls corresponents gresslvltat que, en cap cas, tindra abast confiscatorl.
de la Seguretat Social, I B !'accs a la cultura I al desenvolu 2. la despesa _pblica realitzara una assignaci6 equitativa
parnent Integral de la personalitat. " deIs recursos pblics 1 la seva programac16 i execuci respondra
3. l'Admlnistracl6 civil no podrl:l Impasar sancions que ,dl- als criteris d'eficirmcia i economla.
rectament o subsidiarlament impllquln prlvaci6 de. lIibertat.
Article 32.
Artlele 20.
1. l~home i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb
Es prohibeixen els Tribunals d'Honor en I'ltmbit de l'Admlnls-
plena igualtat jurdica.
tracl6 civil i de les organitzacions professionals~
2. la lIei regulara les formes de matrimoni, I'edat I la capa-
Article 27. cltatper a contreure'l, els drets i els deures deis conjuges, les
causes de separaci i dissoluci j els seu s efectes.
1. Totham t dret a I'educaci. Es reconeix la Iibertat d'en-
senyament. , Arttele 33.
2. L'educaci tindra com a objecte el pie desenvolupament
de la personalltat humana en el respecte als principisdemocrlt- 1. 'Es reconeix el dret a la propietat privada i a I'heremcia.
tics de convivencia I als drets i a les IIlbertats fonamentals. 2. J,.a funci6 social d'aquests drets en delimitara el contln-
3. Els poders pbllcs garanteixen el dret que asslsteix els gut, d'acord amb les lIeis.
pares per tal que els fills rebin la formaci6 religiosa i' moral 3. Ning podra ser privat deIs seus bns ni deIs seus drets
que vagl d'acord amb les seves conviccions. sin6 per causa Justificada d'utilitat pblica i d'inters social.
4. L'ensenyament hasic s obligatori i gratult. mitjanc;ant ~a corresponent Indemnitzaci i de conformltat amb
5. Els poders pblics garantelxen el dret de tothom a I'edu- allo que les lIeis disposin.
caci6, mltjanc;ant una programaci6 general de I'ensenyament,
8mb la participacl col.lectlva de tots els sectors afectats I la Artiele 34.
creaci de centres docents.
6. Esreconelx a las persones frsiques I jurfdiques la IIiber- 1. Es reconeix el dret de fundaci per a finalitats d'inters
tat de creaci de centres docents, dins el respecte als prlncipls general, d'acord amb la lIe.
constltuclonals. 2. Reglrli tamb per a les fundaclons el que es di,sposa en
7. Els professors, els pares 1, en el seu cas, els alumnes els apartats 2 I 4 de I'article 22.
Intervlndran en el control len la gestl6 de tots els centres
sostlnguts per I'Admlnlstracl6 amb fans pblics, en la forma Article 35.
que la lIei establesqul. 1. Tots els espanyols tenan el deure de treballar I el dret
8. Els poders pbllcs inspe.cclonaran I homologaran el sis- al trebal!' a la lIIure eleccl de professi6 o oficl, a la promocl6
tema educB:tfu per tal de garantir el compliment de les lIels. 8 travs del treball I a una remuneracl suflclent per tal de
9.. Els poders pbllcsaJudaran aquells centres docents que satlsfer les seves necessitats I les de la seva familia sense
reunesquln els requlslts que I.a lIei establesqul. que en cap cas es pugul fer dlscrimlnaci6 per ra6 de sexe.
10. Es reconelx I'autonomia de les unlversitats, en la forma
que la lIel establesqui. . 2. la lIei regulara un estatut deIs treballadors.
CAPITOl TERCER J. establlran les normas pertJnents. per tal de rer efectiu aquest
drat, I ragu!aran la utllitzacl dal sl d'aC()rd emb nntar. ge-
DeIs principis rectors de la pOltica social econmica - neral par tal d'lmpadir l'especulaci.
Artlcle 39. La comunltat partJclpar~ 'en les plusvalues que genari I'accl
urbanistica de las entitats pbliquas.
1. Els poders pblics asseguren la proteccl social, eco-
nmica I jurldica da la famflla. Article 48.
2. Els podera pblica asseguren tamb la protecci Integral Ele poders pbllcs promouran les condiclons per a la J18rtici~
del~ fills, iguals davant la lIel amb Independncia da la fIIiaci, paci lIIure I eficaQ de ta joventut en el desenvolupament poltlc,
I de les mares, sigui quin sigui el seu estat civil. la lIel farll social, economic I cultural.
possible la investlgacl5 de la pateroltat.
3. Els pares han de prestar 8sslst~ncia completa ala fills Articla 49.
tenguts dios o fora del matrimonl, durant la minorla d'adat I en
als altres casos en que la lIel als hi obligul. Era podera pblics duran a terme una poltica de prevlsi,
4. Ela infants gaudiran de la proteccl'prevista en als acords tractament, rehabllltaci I Integracl deis disminuIts fslcs, sen-
lnternacionals que vetlen pels seus drets. - soriala J psquics, als quals es, prestara l'atencl6 aspaclalitzada
qua raqueresquln, I els empararan _especlalment en la consecu~
Article 40. ci deis dreta que aquest Ttol atorga a tots els ciutadans.
1. Els poders pblica promouran les condiciona favorables- Article 50.
per al progrs social I econbmic I per a una distribuci de la
renda regional I personal ms equitativa, dins el mare d'una Els poders pblics garantiran la suficiencia economica als
poltica d'estabilitat economica. De manera especial realitzaran "ciutadans durant la tercera edat, mitjanQant pensions adequades
una poltica orientada cap 8 la plena ocupaci. 1 .ctualitzadas peridicament. Amb independncia da la. obllga-
2. Els poders pblics fomentaran tamb una politlea que cions familiars. en promouran el banestar mitjanQant un sistema
garantesqui la formaci6 I la readaptaci6 professionals vetlaran de servels soclals que atendran els seus problemes especflcs
per la seguretat I la higiene en al traball I garantlran el des- de salut, habitatge, cultura I lIeure.
eans necessarl, mltjam;ant la IImitael de la jornada laboral, les
vacances periodlques retribui<des i la promocl de centres ade- Article 51.
quats. ' 1. Els poders pblics garantlran la defensa deis consumidors
Article 41. j deis usuarls, 1 en protegiran amb procediments eflcac;os la
;;.tguretat, la salut I els legftlms Interessos.
Els poders pblics mantendran "un regim pblic de Seguretat 2. Els poders pblics promouran la informaci I Ileducaci
Social per a tots els ciutadans, que garantesqul I'asslstencia J deis consumldors i deis usuaris, en fomentaran les organitza-
les prestacions social s suflclents en les s,ltuaclons de necessl- clons i les escoltaran en les qestlons que puguin afectar-los, en
tal, especialment ,en eas de falta de felna. l'asslsteneia l. les la for.ma que la lIel establesqul.
prestaeions complementarles saran Iliures. 3. Dins el marc del que disposen els. apartats anteriors, la
lIel regulara el comerc; interior I el regim d'autoritzaci de pro
Article 42. ductes" comercials,
l'Estat vetlara especialment per la salvaguarda deis drets ArUcle 52.
economics I socials deis treballadors espanyols a I'estranger I
orientara la saya poltica a repatriar-los i reintegrar-los a la so- La lIei regulara I.es organitzacions professionals que contrI-
cietat. ~ . buesquin a la defensa dais interessos econornlcs que els sigui n
propls. La seva estructura interna i el seu funclonament hauran
Article 43. de ser democratics.
1 Es reconeix el dret a la protecci de la salut.
CAPiTal OUART
2. Correspon als podars pblica organitzar i tutelar la salut
pblca a travs de lTlesures preventivas I a travs ,de les pres- De les garanties de les IlibertiJts i drets fonamentals
taclons I deis serveis necessarls. la lIel establira els drets I
els deures de tothom en aquest punto Artlcle 53.
3. Els poders pblics fomentaran l'educacJ sanitaria, I'edu-
1. .Els drets I les i1ibertats reconeg~ts en el Captol Segon
caci fsica i !'esport. Facilitaran tambla utilitzaci6 adequada del present Ttol vinculen tots els poders pblica. Noms per lIei,
del lIeura. que en tot cas haura de respectar el seu contigut essenclal, po-.
Article 44. dra regular.se I'exercicl d'aquests drets I d'aquestes Ilibertats,
que seran tutelades d'acord amb el que preveu I'artlcle 161, 1 al.
1. Els poders pblics promourari tutelaran !'acces a la cul- - 2. Qualsevol ciutada podra demanar la tutela de les IIIber-
tura, a la qual tothom t dret. tats I deis dretg reconeguts en !'article 14 I en la Secci 1." del
2. Els poders pblics promouran la ciencia i la investigaci Captol Segot davant els Tribunals ordlnarls per un. procediment
cientfica i tecnica en benetici de I'inters general. basat en els princlpis de preferencia I sumarietat 1, en el seu
Articla 45. cas, a travs del recurs d'emparament' davant ei Tribunal Constl-
tuclona!. Aquest darrer recurs sera aplicable a l'objecci decons-
1. Tothom t dret a disposar d'un medi ambient adequat ciencia reconeguda en I'artlcle 30.
per al desenvoiupament de la persona, i el deure de conser- 3. El reconeixement, el r~specte I laprotecci deis princlpis
var-io. . reconeguts en el Capital Tercer, informara la I.egislaci positiva,
2. El~ vudt:r~ VlHJlJl,;~ vt:t1i:mm pt:r la utllltzi:ll,;l racional de kI practica judicial I I'actuaci deis poders publlCS. Noms po-.
tots els recursos naturals, a fl de proteglr i millorar la. quaUtat dran ser aUegats davant la Jurisdicci ordinaria d'acord amb allb
de la vida I defensar i restaurar al madi ambient, amb el su.- que disposln les lIeis que els desenvolupln.
port de la indispensable solidaritat col.lectlva.
3. la lIei fixara ssncions penals o, en el seu cas, admi- Article 54.
nistratives per als qui violin el que es dispOsa en l'apartat ano
terlor i establira l'obligaci d'aquests de reparar el dany causat. Una lIel organica regular~ la instituci del Defensor del Po-
ble, com a alt comisslonat de les Corts Generals, designat per
Article 46. aquestes per a defensar els drets compresos en aquest Ttal; a
aquest efecte podra supervisar I'actlvltat de I'Administraci, I
Els poders pblics garantiran la conservacl I promouran donar'ne compte a les Corts Generals.
I'enriquimant del patrimonl historlc, cultural i .artstic deis po-
bies d'Espanya i desbns "que nntegren,-slgulquin "sigu'l el CAPITOl CINOU~
regim jurdic i la titularitat. la lIei penal sancionara als atemp-
tats contra aquest patrimonio De la suspensi6 deis drets I de les llibertats
Articla 47. Artile 55.
Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne I ade- 1. Els drets reconeguts en als articles 17, 18, apartats 2 I 3;
quat. Els poders pblics promouran les condiciona necessl\rles article. 19, 20, apartats 1 al I dI, I 5; articla. 21, 28, apartat 2,
29350 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Nm. 311.2
I artlcle 37. apartat 2, podren ser suspe80S quan sigui acordada Artide 60.
la decl~racl6 de I'estat d'excepcl o de setge en als termes que
preveu la Constltucl. Resta exceptuat d'aquesta suspensi 1. Sera tutor del Rei menor la 'persona que el Rei difunt
I'apartat 3 de I'article 11 en el cas de declaraci de I'estal d'ex- hagi nomenat en el seu testament, sempre que sigui major
eepel. . d'edat i espanyol de naixement; si no n'ha~us nomenat, en
2. Una Hei organice podra determinar la forma j els casos sera tutor el pare o la mare mentre restm vidus. Mancant
en que, de forrnl;l individual j amb la necessaria intervenci judi aquets, el nomenaran .les Corts Generals, pero norns podran
clal I I'adequat control parlamentarl, els drets reconeguts en els acumular els carrees de regent i de tutor el pare. la mare o els
artlcles 17, apartat 2, I 18. aparts 2 i 3,puguln ser suspesos per ascendents directes del Rei.
a persones determinades, en re)aci amb les investigacions ca- 2. l'exereicj de la tutela es incompatible tamb amb el de
rresponents a I'actuaci de bandes armades o alamants terro-
qualsevol carrec o rapresentaci6 politea.
ristes. Article 61.
La utilitzaci injustificada o abusiva de les facultats recone
gudes en la dita lIei orglmica comportara responsabilitat penal 1. El Rei. en ser proclamat davant les Corts Generals,
per vlolaci6 deis drets i de les llibertats reconegudes per les prestara el jurament d'exercir fidelment les seves funcions,
lIels. guardar i fer guardar la Constitucl les /lels i respectar els
drets deis eiutadans i de les Comunitats Autnomes.
TITOllI 2. El Prncep hereu, en aconsegulr la majoria d'edat, i el
Regent o els Regents en fer-se carree de les seves funcions,
De la Corona prestaran el mateix jurament i el de fideBtat al Aei.
Article 56. Article 62.
1. El Rei es el Cap de rEstat, smbol de la sella unitat i Correspon al Rei:
permanencia, arbitra i modera el funcionament regular de. les
instltuclons, assumeix la ms alta representaci6 de I'Estat Es al Sancionar i promulgar les lIeis.
pa.nyol en les relacions internacionals, especialment amb les b) Convocar i dissoldre les Corts Generals convocar elec
nacions de la seva comunitat historica, i exerceix les funcions cions en els termesprevists a la Constituci.
que Ji atribueixen expressament la Constituci i les lIeis. el Convocar a referendum en els casos prevists a la Cons
2, El seu ttol es el de Rei d'Espanya, i podra utilitzar els tituci.
altres que corresponguina la Corona. d) Proposar el ci'lndidat a President de Govem i. en el seu
3. La persona del Rel s inviolable i no esta subjecta a cas, nomenar-Jo, i tamb posar fi a les seves funcions en els
responsabiljtat. Els seus aetes seran sempre subjectes de re termes prevists en la Constituci.
fetendaci6 en la forma establida en l'article 64; sense aquesta e) Nomenar i remoure els membres del Governa propo-
referendaci no tendran validesa, Ilevat del que disposa rarti sici del President d'aquest.
cle 65.2. f) Expedir els decrets acordatsen el Consel! de Ministres,
. Article 57. praveir els ofieis civils i militars i concedir honors i distineions
d'acord amb les lIeis
1. La Corona d'Espanya s hereditaria en els suecessors g) Ser informat deIs afers d'Estat i presidir, a aquest efeete,
de 8. M. Joan CarIes I de Barb, le-gtim hereu de la Dinastia les sessions del Consell de Ministres quan ho cregul oport, a
hlstorica. La successi al tron seguira I'ordre regular de pri petici del President del Govern. '.
mogenltura i de representaei6, i sera preferida sempre la Hnja h) El comandament suprem de les' Forces Armades.
anterior a les pasteriors; eh la mateixa Hnia, el grau ms pro- il Exercjr el dret de gracia d'acord amb la IIer, la qual no
xim al ms remot; en el mateix grau, I'hame a la dona, i en el podra autoritzar indults generals.
mateix sexe la persona major a la menor. j) L'Alt Patronatge de les Reials Acadmies,
2. El Prneep hereu, des del naixement o des que succeesqui
Article 63.
el fet que orlginl la cridada tendra la dignitat de Princep d'As-
tries I els altres ttols vinculats tradlcionalment al $uccessor 1. El. Rei acredita els ambaixadors i altres representants
de la Corona d'Espanya. diplomatics. Els representants estrangers a Espanya son acredi
3. Havent-se extingit totes les lnies cridades a dret, les tats davant el!.
Corts Generals proveiran a la succesi a la Corona en la foro 2. Al Rei correspon de manifestar el consentirnent de
ma que ms convengui als interessas d'Espanya. I'Estat per a obligar se intefnacionalment mitjanc;ant tractats,
A. les persones que, tenint dret a la succesi al tron, con- de conformitat amb la Constituci i amb les lIeis.
traguessin matrimoni contra la prohibici expressa del Rei i de 3. Al Rei corres pon, previa autoritzaci de les Corts Gene-
les Corts Generals, restaran excloses de la successi a la Co- rals. de declarar la guerra i de fer la pau.
rona elles mateixes i els seus descendents.
5. les abdicacions i les renncies 1 'Qualsevol dubte de fet Article 64.
o de dret que s'esdevingui en I'ordre de successi a la Corona
es resoldran amb una L1ei Organica. 1. Els actes del Rei seran refellendats pel President del
Govern I,en el seu cas, pels Ministres competents. La proposta
Article 58. i el nomenament del President del GOvern i la dlssolucl6 pre
la
Reina consort o el consort de la Reina no podran assu vista en I'article 99 seran referendats pel President del Congrs,
2. Deis actes del Rei seran responsables les persones que
mir funcions constitucional s, lIevat del que es disposa per a la
Regencia, els referendin.
Artiele 59. Artlcle 65.
1. SI el Rei fas menor d'edat, el pare o la mare del Re, i.. 1. El Rei percep deis Pressuposts de rEstat una quantitat
per manca d'aquests, el parent major d'edat ms proxlm en global per al sosteniment de la seva Familia l Casa, i la dis-
la sueeessi a la Corona segons I'ordre establit en la Consti- trlbuelx Iliurernent.
tucl, entrara a exercir immediatament la Regencia, i I'exercira 2. El Rel namena i relleva lliurement els mambres civil s i
durant el temps de la minoria d'edat del Rei. militars de la seva Casa.
2, SI el Rel resultava inhabilltat per a I'exercici de la seva
autorltat. i la Impossibilltat fas reconeguda per les Corts Ge mOL 111.
nerals, entrara Immediatament 8 exercir la Regencia el Prncep
hereu de' Ja Corona, si fos major d'edat. Sino ha fas csldr De les Corts Generals
procedlr de la man.era que praveu rapartat anterior fins que el CAPlTOL PRIMER
Prfncep hereu aconseguesqui la majorJa d'edat.
3,8i no hl hagus cap person~ a qui correspongus la Re De les Cambres
gEmela, aquesta ser~ nomenada per les Corts Generals, i es como Article 66.
pondra d'una, tres, o cinc ,persones.
4. Per a exercir la Regencia caldra ser espanyol mayor 1. Les Corts Generals representen el poble espanyol I s6n
dedat. formades pel Congrs deis Diputats I el Senat.
5. La Regencia sra exercida per mandat constitucional i 2. Les Corts Generals exereeixen la potestat legislativa de
sempre en nom del Rei. I'Estat, n'aproven els pres5uposts, controlen l'aeei6 del Govern
B. O. del E.-Nm. 311.2 29 diciembre 1978 29351
1 teneo les altres compe~ncies que als atrl,buesqui la -Const!- 2. Durant el perode del seu mandat, els Dlputets I els Sena-
tucl. dors gaudlran tamb dlm!Jlunltat, I norns podran ser detJnguts
3. les Corts Ganarais sQn inviolables. en cas de dellcta flagrant, No podran ser lnculpats ni processats
sensa I'autorltzacl prAvla de la Cambra respectiva.
Article 67. 3. En les causes contra Diputats I Senadors ser competent
1. Ning podra- ser membre de totes dues Cambres slmul- la Sala del Penal del Tribunal Supremo
ti olament. ni acumular 'acta d'una Assemblea d'una Camunitat
4. Els Diputats I els Senadors percebran una assignaci. que
Autonoma amb la de Diputat al Congrs. sera fixada per les, Cambres respectlves.
2. Els membres de les Corts Generals, no estaran IIgats Artlcle 72.
per mandat Imperatlu.
3. les' reunioos de Parlamentaria que se celebrin sense 1. Les Cambres estableixen els propis reglaments, aproven
convocatoria reglamentaria no vincularan les Cambres I noP9- autbnomament els seus pressuposts 1, d'un com acord. regulen
dran exercir les funcions d'aquestes ni ostentar-na als privllegls. I'estatutdel personal de les Corts Generals. Ele reglamenta i
la reforma d'aquests seran sotmesos a una votaei final sobre
Article 68. la totalltat, la qual requerlra la majorla absoluta.
1. El Congrs es con~;Jon d'un mnim de SOO i un mbim 2. les cambres elegeixen els presidents respectius I els
de 400 Dlputats. elegts per sufragi universal, IHure, Igual, di. altres membres de les Meses. Les sssions conjuntes seran pre-
recte i sacret en als termes que establesqul la lIe!. sidides pel President del Congrs I es regiran mitjan~ant un
2. la circumscrlpcl electoral s la provncla. les pobla- Reglament de les Corts Generals aprovat per la majora absoluta
clons de Ceuta i Melilla seran representades cadascuna per un de cada Cambra.
Diputat. la Ilei distribuira el nombre total de Diputats, asslgnant 3. Els Presidents de les Cambres exercelxen en nam
una representaci mnima Inicial a cada circumscripci i dis- d'aquestes tots els poders adminlstratius I les facultats de'poll-
tribunt els altres en proporcl amb la poblaci. eia en I'interior deis estatge,s respecUus.
3. l'eleccl es fara a cada circumscripcl atenent a criterls
de representaci6 proporcional. Art!cle 73.
4. El Congr~s s elegit per quatre anys. El mandat deis 1. les Cambres es reuniran anuatment en dos perodes or-
Dlputats acaba quatre anys -desprs de I'elecci o el dia de la dlnaris de sesslons: el primer, del setembre al desembre, i el
dissoluci de la Cambra. segon, del febrer al juny. '
5. Sn electors I ellfgibles tots els espanyols que estiguin 2. les Cambres podran reunir-se en sessians extraordina
en pie s deis seus drets poltics. la lIel reconeixera I'e~rcici r~'j a petlci. del Govern, de la Diputaci permanent o de la
del dret de sufragl als espanyols que es trobin fora del t8Pttori. m:;joria absoluta deis membres de qualsevol de les Cambres.
d'Espanya I rEstat els el facilitar. les sessions extraordinarles hauran de ser convocades amb un
6. les eleccions tindran 1I0c entre els trenta I els seixanta ordre del dia determinat i seran closes desprs d'haverlo ex
des desprs de l'acabament del mandato El Congrs electe haurlt.
haura de ser convocat dins els vlnt-i-clnc dias segents al de
'la celebraci de les eleccions. Artlcle 74.
Artlcle 69. 1. les Cambres es reunlran en, sessi conjunta per tal
1. El Senat s la Cambra de representaci territorial. d'exercir les competemcies no leglslatives que el Titol 11 atri-
2. Els votants de cada provincia elegiran quatre Senadors bueix expressament a les Corts Generals.
per sufragl universal, lliure, Igual, directe I secret en els termes 2. l'adapci de les decislons de les Corts Generals previs
que assenyali una "ei organlca. tes .en els articles 94.1. 145.2 I 158.2 requerlra la majoria de
3. A les provincies insulars, cada lila o agrupaci d'iIles, cada una da les Cambres. En el primer cas, el procs sera inl
8mb cabildo o conse" insular, constituira una circumscripcl a ciat pel Congrs, I en els altres dos. pel Senat. En tots dos ca
efecte de I'elecci de Senadors: en correspondran tres 8 ca- sos, si no hi hagus acord entre el Senat i el Congrs, s'inten
dascuna de les ifles majors (Gran Canaria, Mallorca I Tenerlfe), tara obtenlr-lo mitjan(:ant una Comissi Mixta composada per un
I un a cadascuna de les lIIes o agrupacions d'iIles segents: mateix nombre de Dlputats 1 de Senadors. la Comlssl presen
EivissaFormentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro,.' tara un text que haura de ser votat per tates dues Cambres. Si
lanzarote t la Palma. no s'aprova en la forma establlda, decldlra el Congrs per majo
4. les poblaclons de Ceuta i Melilla elegiran cadascuna dos ria absoluta.
Senadors.
5. Les Comunitats Autonomes designaran a ms un Sena- Artlcle 75:
dor I encara un altre per cada mili d'habtants del seu' terrlto 1. les C'ambres 'iuncionanm en Pie I per Comissions.
respectlu, la deslgnaci correspondra a I'Assemblea legislativa 2. les Csmbres podran delegar a les Comlssions legislatl
o, si no n'hi havia; a I'rgan col.legiat superior de l Comunltat- ves permanents J'aprovacl de projectes o proposicions de lIe!.
Autonoma, d'acord amb el que establesquin els Estatuts; que El Pie. aJxb no obstant. podrll requerir en quaJsevol moment el
asseguraran, en qualsevol cas, la representaci proporcional debat J la votaci de quatsevol projecte o praposicl de liel que
adequada. hag! estat 'objecte de la delegacl.
6. El Senat s elegit per quatre anys. El mandat deis Sena- 3. Resten exceptuats del que disposa I'apartat anterior la
dors acaba quatre anys desprs de I'elecci o el dia de la di5- reforma" constitucional, les qestlons lnternaconals. les IIels or
soluci de la Cambra. ganiques I de bases I als Pressupost~, Generals de I'Estat.
Artlcle 70.
1. la lIei electoral determinara les causes d'inelegibllitat-I
incompatibilitat deis Diputats i deis Senadors, les quals com-
Article 16.
.
1. El Cangrs i el Senat 1, si pertoca, totes dues Cambres
prendran, en qualsevol cas: co'njuntament, podran namenar Comisslons d'lnvestlgacl sobre
qualsevol afer d'inters pbllc. les conclusions obtingudes no
al Els components del Tribunal Constitucional. seran vinculants per als Trlbunals ni afectaran les resoiuclons
b) Els alts carrees de r Admlnistraci de I'Estat que determi judlclals. sense que ixo sigui obstacle perqu~ el resultat de la
ni la lIei, amb I'excepci deis membres del Govern. investlgaci sigui comunlcat al Ministerl Fiscal per tal que
cl El Defensor del Poble. aquest exercesqui, si cal, les accions oportunes.
d) Els Magistrats', els Jutges I els Flscals en actu. 2. Sera obligatorl de' comparelxer a requeriment de les Cam-
e) Els mllitars professlonals I els membres de les Forces I brea. la lIei regulara les sanclons qua puguln impasar-se per
Cossos de Seguretat I Pollcla en actiu. causa' de I'inc9mpliment d'aquesta obligaci. .
f) Els membres de les Juntes Electorals.
Artlcle 77.
2. La validesa de les actes I de les credencials deis memo
bres de totes dues Cambres restara sotmes8 al control judicial 1. Les Cambres poden rebre peticlons Indivlduals o col.lec
en els termes que establesqui la lle electoral.. tives, sempre per escrlt, En resta prohibida la presentaci di
recta par mltja de martifastacions clutadanes.
Article 11. 2. les Cambres pMen tramatre' al Govarn les peticlons que
1. Els Dlputats 1 els Senadors gaudiran d'inviolabilitat per rebran. El Govern t I'obllgacl d'expilcar-se sobre el contlngut
les opinlons manlfestades en I'exercic da les seves funcions. d'aquestes sempre que lea Cambrea ha exlgesquln,
29352 29 diciembre 1978 B. O. del E.~Nm. 311.2
el El proeedlment a travs del qual han de fer-.e els acte. Article 115.
admlnistratius, amb garantia, quan sigui procedent, de I'audien- 1. -El President del Gavern, prvia deliberaci del Consel!
eia de I'lnteressat de Ministres, podra proposar la dissoluci del Congrs, del
Article 106. Senat O de les Corts Generals, la qual sera decretada pel Re!.
El decret de dlssoluci fixara la data de les eleccions.
1. Els tribunal s controlen la pot6stat reglamentaria, la lega- 2. La proposta de ,dlssoluel no podr presentarse quan hi
Iitat de I'actuaci administrativa i la submissi d'aquesta als hagl en tramit una moci de censura.
fln8 que la justifiquen. 3, No sera procedent cap nova dissoluci abans que hagi
2. Els particulars, en els termes establits per la lIal, tandren transcorregut un sny des de I'anterior, lIevat del que disposa
dret a ser Indemnltzats per qualsevol lesl que patesquinen I'article 99, apartat 5.
qualsevol del seus bns I drets. lIevat deis casos de forc;a major.
sempre que la lasi sigui conseq?l'ncia del funcionament deis Article 116.
serveis pblics.
1. Una lIei organica regulara els estats d'alarma, d'excep-
Article 107. ci i de setge, i les competencies i Jimitacions correspone~ts.
2. l'estat d'alarma sera declarat pel Govern mitjan~ant un
El Conseil d'Estat s I'argan cansultlu 5uprem del Govern. decret acordat en un Consell de Ministres, per una durada mxi
Una Hel organica en regulara la composici6 j la competencia. ma de quinze dies; haura de donarne compte al Congrs deis
Dlputats, que sera reunlt immedlatament a aquest efecte I no
TlTL V podra ser prorrogat sense I'autoritzaci d'aquesta matelxa Cam-
bra. El decret determinara I'ambit territorial al qual s'estenen
De les refacions entre el Govern les Corts Genera/s els efectes de la declaraci6.
-3. l'estat d'excepcl sera declarat pel Govern mitjam;;:ant un
Article 10B. decret acordat en un Consel! de Ministres, previa autoritzaci
El Govern respon solidariament de la seva gesti poltica del Congrs deIs Diputats. l'autoritzacl i la proclamaci de
davant el Congrs deJs Dlputats. I'estat d'excepci haura de determinar expressament els efectes
d'aquest, 1'8mblt- territorial al qual s'estengui i la seva durada,.
Article 109. que no podra excedir de trenta dies, prorrogables per un ter
Les Cambres i les seves Comissions podran requerir a travs mini igual, amb els mateixos requislts. .
deIs Presidents d'aquelles, la informaci6 i I'ajut que necessitin 4. L'estat de setga sera declarat per la majorla absoluta del
del Gavern I deis seus Departaments I de q'ualssevol autoritats Congrs deis Diputats, a proposici exclusiva dal Govern. El
de I'Estat I de les Comunitats Autonomes. Congrs en determinara I'ambit territorial, la durada les con-
dlcions.
Artlcle 110, 5. El Congrs no podra ser dissolt mentre restin declarats
alguns deIs estats compresos en el present article: si les Cam-
1. Les Cambres i les seves Comissions poden requerir la bres no es trobassin en periode de sessions, restaran convoca
presencia deis membres del Govern. des automaticament. Durant la vigencia d'aquests estats no podra
2. Els membres del Govern tenen accs a les sessions de Interrompre's el funcionament de les Cambres ni el deis altres
les Cambres i a les seves Comlsslons i la facultat de fers'hi poders constitucionals. Si, havant estat dissolt el Congrs o
escoltar, i podran demanar que hi informin els funcionaris deIs haventne expirat el mandat, es produis alguna de les situacions
seus Departaments. que donen lIoc a qualsevol deIs dits estats, les competelOcies del
ArUcle 111, Congrs seran assumides per la seva Olputaci Permanent.
6. la declaraci deis estats d'alarma, d'excepci i de setge
1. El Govern i cadascun deIs seus membres resten sotmesas no modificara el principi de responsabilitat del Govern ni deis
a les interpel.lacions i a les preguntes que els formulin a les seus agents reconeguts en la Constitucl i en les Ileis.
Cambres. Per a aquesta classe de debat els Reglaments esta
bliran un temps mnim setmanal.
TlTL VI
2, Tota Interpel.laci6 podre donar lIoc a una meci, amb la
qual la Cambra manifestl la seva posici. Del ppder ;udicial
Article 112. Article 117.
El President del Govern, previa deliberaci de~ Consel! de 1. La justicia emana del poble i s administrada en nom del
Ministres, pot plantejar davant el Congrs deis Diputats la Re pels Jutges I pels Magistrats que integren el poder judicial,
qestl de contlenea sobre el seu programa e sobre una de- independents. inamovibles, responsables i sotmesos nicament
claraci de poltica general. S'entendra que la confianc;:a ha a I'imperi de la lIei. .
estat atargada si voten favorablement la majoria simple deis 2. Els Jutges i els Maglstrats no podran ser remoguts, sus-
Diputats. pesos, traslladats ni jubilats ms que per motiu de les causes
Article 113. que la lIei preveu i amb les garanties que aquesta oferelx.
3, L'exercici de la potestad jurisdiccional. en qualsevol mena
1. El Congrs deIs Oiputats pot eXigir la responsabilitat de processos. jutjant i fent complir allo que hagi estat jutjat,
poltica del Govern mitjan<;ant I'adopcl de la moci de censura oorrespon exclusivament als Jutjats i als Tribunals que les lIeis
per majorla absoluta. determinin, segons les normes de competencia i de procedi-
2. La moci de censura haura de ser proposada com a ment que elles establesquin.
mfnim per la desena part deis Diputats I haura d'incloure un 4. Els Jutjats i els Tribunals no exerciran funcions altres que
candidat ala Presidencia del Govern. les que assenyala I'apartat anterior i les que els sigui n atribuIdes
3. La moci de censura no podra ser votada flns que hagln expressament per la lIej en garantia de qualsevol dret.
transcorregut deu dies des de la presentaci. Dins els dos 5. El principi d'unitat jurisdiccional s l base de I'organltza-
prlmers dles d'aquest termini podran presentarse moclons al- ci i del funcionament deis Tribunals, La llfili regulara I'exercici
ternatives. de la jurisdicci militar dlns I'ambit estrictament castrense i en
4.. Si la moci de censura no fos aprovada pel Congres, els ocasl de I'estat de setge, d'acord amb els principis de la
signataris no en podran presentar cap ms durant el matelx Constttuci.
perode ~~ sessions. 6. Resten prohibits els Tribunals d'excepci.
Article 114. Article l1B
1. Si el Congrs .nega la confian~a al Gavern, aquest pre- Tothom t I'obligaci de complir les sentencies les altres
sentara la dimissi al Rei. A continuaci s'haura de procedir resoluclons fermes deis Jutge.s i deIs Tribunals i de prestar la
a la designaci de President de Govarn segons el que dlsposa col.laboraci que aquests requeresquin en el curs del proces i
I'article 99. en I'execuci d'allb que hagi estat resolt.
2. Si el Congres adopta una moci de censura, el Govarn
presentara la dimissi al Rel, I s'entendra que resta lnvestlt Article 119.
de la confian~a de la Cambra el candidat proposat dins la mo- la justicia sera gratuita quan la Ilei ho disposi, i, en qualsevol
ci als efectes prevists per 'article 99, El Ret el nomenara cas, per a aquells que acreditin insuficiencia de recursos p~r a
President del Govern. litigar.
B. O. del E.-Nm. 311.2 29 dicIembre 1978 29355
4. 8118 L1el de Pressuposts"no.s'aprovava abans del primer pels regldors o pels veins.La lIel regularl:i les condicions en que
die de I'exercicl econbmic carraspone"t, als Pressuposts de sigui procedenl el regim de conseU obert.
I'exercicl anterior restaran prorroga,ts automaticament fins que
s'aprovln els hous. Article 141.
'5. Havant aprovat els pressuposts ganarais de l'Estat, el 1. La provincia s una entltat local amb personalitat juridica
. Gove'rn podrlt presentar proJectes de lIel que lmpllquin I'augment propia, determinada par l'agrupacl6 de municipls. I la dlvisi6
de la despesa pblica o la dsmlnucl deis 1ngr85505 correspo- territorial per al compliment de les activitats de IEstat. QuaJs&-
nants a aquell mateix ei<.8rclci pressupostarl. vol alteracl6 deis Iimlts provincials haura de ser aprovada per
6. Tota proposlci o esmena qU8suposl un augment deIs les Corts Generals per mltja d'una Ilel Organice.
credits o una dlsminucl deIs Ingressos pressupostaris raque 2. El Govern I l'admlnlstracl6 autonoma de les provincies
tira la conformitat del Govern per tal de ser tramitada. seran encomanats a Dlputaclons o altres Corporacions de ca
7. la L1al de Pressuposts no pot crear trlbuts. Podre modi- racter representatlu.
ficar-los si una Ilei tributaria substantiva ho fa preveure. 3. Es podran crear agrupacions de municipis diferents de
Article 135. la provincia.
4. En els arxipelags, les ilJes tendran, a ms, administraci
1. El Govern haura de d'estar autoritzClt per una lIei pera propia en forma de cabildos o consells.
d'emetre deute pblle o eontreure eradit.
2. Es eonslderarl:! sempre que els eradlts per a abonar el Arlicle 142.
pagament d'lnteressos I capital del Deute Pbllc 5n Inclosos les Hisendes local s hauran de disposar deis mitjans sufl-
en I'estat de despeses deis pressuposts, I no podran ser objeete cients per a I'exercicl de les funcions que Ja Ilei atribueix a les
d'esmenes ni de modiflcacions mentre s'ajustln a les condicions Corporaclons respectlves, I es nodrlran fonamentalment de
de la Ilei d'emissI6. tributs propis I de la participaci en els de I'Estat i en els de
lesComunltats Autonomes.
Arlicle 136.
1. El Tribunal de Comptes s n>rgan fiscalitzador suprem CAPlTOl TERCER
deis comptes I de la gestl6 economica de rEstat 1, al hora. del De les comunitats autnomes
sector pblie. Oependrl:i directament de les Corts Generals I
exerclra les saves funcions delegadament d'elles en I'examen Article 143.
I la comprovaci del Compte General de.l'Estat. 1. Er] I'exercici del dret a I'autonomla reconegut en I'article
2. Els eomptes de I'Estat I del sector pblic estatal seran 2 de la Constituci, les provincies limtrofes que tenguin carac
retuts al Tribunal de Comptes, el qual els eensurarl:!. El Tribunal terstiques historiques, culturals 1. economlques comunes, els
de Camptes, sens perjudlcl de la seva jurisdiccl, trametra a les territoris Insulars les provinces d'entltat regional historica po-
Corts Generals un informe anual en que, sempre que sigui dran accedir a I'autogovern I constituir-se en Comunltats AutO-
procedent, comunicara les nfraccions o les responsabllitats en nomes d'acord amb el que preveu aquest Ttol i els estatuts
qua, segons el seu judicl, s'hagi incorregut. respecUus.
3. Els membres del Tribunal de Comptes gaudiran de la 2. la iniciativa del procs autonomic corres pon a totes les
mateixa Independencia I Inamobilitat i restaran sotmesos a les diputacions interessades o a I'organ interinsular corresponent,
matelxes Incompatibllitats que els Jutges. I als dos tercos deis municipls la poblaci6 deis quals representi.
4. Una' lIel organlca regularl:! la composici, l'organitzaci6 com a minim, la majorla del cens electoral de cada provincia
I les funcions del Tri~unal de Gomptes. o de cada Ula. Aquests reqtJisits hauran d'acomplir-se dins el
terminl de sls mesos d'enea del primer acord al respecte adop-
TITOl VIII tat per alguna de les Corporacions locals Interessades.
3. La Iniciativa, en el eas de no reeixir, narns podra re
De l'organitzaci6 territorial de l'Estat petir-se al cap de cinc anys.
CAPlTOl PRiMER Articie 144.
Prlncipls ganaraIs Per motiu d'inters nacional. I mitjaneat una Ilel organica,
les Corts Generals podran:
Arlicle 137.
a) Autorltzar la constltuci d'una comunitat .Butonoma en-
L'Estat s'organltza terrltorlalment en munlcipls, en provincles cara que el seu amblt territorial no superl el d'una provIncia
I en les Comunltats Autonomes que es constituesquin. Totes I no reunelxi les condicions de J'apartat 1 de I'article 143.
aquestes entitats gaudeixen d'autonomla per a la gesti deis b) Autoritzar o acordar. en el seu caso un estatut d'auto--
Interessos res~ectlus. nomia a territoris que no es trobin integrats en l'organitzaci6
Arliole 138. provincial.
e) Substituir la iniciativa de les Corporacions local s a que
1. L'Estat garantetx la realltzaci efectiva del prlnclpl de es referelx rapartat 2 de I'article 143.
solidarltat consagrat en I'artlcle 2 de la Constituci6 I vetlara Article 145.
per I'establlment d'un equJlibrl -aconomls adequat I just entre les
diverses parts del terrltorl espanyol, i atendra assenyaladament 1. En cap cas s'admetra la federacide Comunitats Auto-
les clrcumstancies del fet Insular. nomes. '
2. Les diferencies entra els Estatuts de les -diversas Co- 2. Els estatuts podran preveure els casos, requisits i ter-
munitats Autbnomes no podran implicar en cap cas privileg'is mes en que les Comunitats Autnomes podran celebrar con-
economics o soclals. . venis entre elles per tal d'acomplir I prestar serveis que e/s
siguln propis; i podran preveur.8, tamb, el caracter I els efectes
Article 139. de la corresponent comunicaci a les Corts Generals. En els
Ix
1. Tots els espanyols tenen els mate os drets I les ma- altres casos, els acords de cooperacl6 entre les Comunitats
teixes obligaclons en qualsevol part del terrltorl de rEstat. AutbnomeS requeriran I'autoritzaci de les Corts Generals.
2. Cap 8utorltat no podra adoptar mesures que dlrectament Articte 146.
o Indlrectament obstaculitzln la !libertad de circulaci6 1 l'esta-
bllment de les persones I fa lIIure circulaci de bns per tot El projecte d'Estatut sera elaborat per una assemblea com-
el territorl espanyoJ. posta pels membres de la Diputacl o I'brgan interinsular de
les provincies afectades I pels Diputats i els Senadors que
CAPlTOL SEGON n'hagin estat elegits, i sera elevat a les Corts Generals, les
quals Ii donaran tramitaci de lle!.
De I'admlnistraci local
Article 147.
.Article 140. 1. Dios els termes de la present Constituci, els estatuts
La Constltuci6 garantelx I'autanomla deIs munlclpis, els quals seran la norma Institucional basica de cada Camunitat Auto-
agudiran de personalitat jurfdlca plena. El govern I I'adminis- noma, I I'Estat els raconeixera i els emparara com a part in-
tracl6 municipal corraspon als respectlus Ajustaments, Integrats tegrant del seu ordenament Jurfdic.
pels batles I als regidors. Els regidors seran eleglts pels veins 2. Els estatuts d'autonomia hauran de fer constar:
del munJci mltjaneant Bufragi universal Igual, lIiure, directa I al La denominaci de la Comunitat que s'ajusti millor a la
secret, en la forma establida per la lIel. Els batles seran eleglts seva identitat historica.
B. O. del E.-Nm. 311.2 29 diciembre 1978 29357
names en vlrtut deis Estatuts respectlu8. La competencia sobre un Consell de Govern -amb funclons executlves I administrativas,
le. materlea que no h'!l!ln eatat a..umide. pel. Estatut. d'Auto- un Presldent. eleglt per l'Assemblea entre aJs seus membres
namla corrspondra 8 ,IEstaf, les normes del qual prevaldran. en I nomenat pel Rel, al qual correspon la direccl del Consell de
cas de confUcta. sobre les de les Cornunitats Autonomes en tot Govern, la suprema representacl de la comunltat respectiva I
allo Que no hagi estat atrlbult a la competencia exclusiva d'sques- la de I'Estat dln. aqueUa. El Pre.ldent I el. membres del Con.eU
tes derreres. En qualsevol cas, .el Oret estatal sera supletori del de Govern seran responsables polticament davant I'Assemblea.
dret de les Comunitats Autonomes. Un Tribunal Superior de Justicia, -sens perjudicl de la jurisdlccl
que correspollgul 11 Tribunal Suprem, culminara I'organitzacl
Artlcle 150. judicial dins I'ambit territorial de la Comuraltat Autanoma. En els
1. les Corta Generals, en materies de comptElncia estatal. Estatuts de les Comunitats Autbnomes podran establir-se els
podran atribuir a tates o 8 algunas de les Comunltats Autono- suposits i les formes de participacl d'aquelles en I'organitzacl
mes la facultat de dictar, per ,8 elles mateixes, normes legisla- de les demarcacions judicials del terrltori, tot de conformitat
tivas dios del mare deis' principis, bases i dlrectrius ftXats per amb el que preveu la lIei orglmica del poder judicial I dins la
una lIe! estatal. Seos perjudlcl de la competencia deis Tribunals, unitat i la -independencia propies d'aquest darrer. Sens perjudici
dlns cada lIel-marc s'establirli la modalitat del control de les del que disposa l'article 123, les successives instancies proces
Corts Generals sobre aquestes normes leglslatives de les Co- sals, en el seu cas, s'esgotaran davant argans radicats en el
munltats Autanomes. mateix terrltorl de la Comunitat Autanoma en qu estigui I'ingan
2. l 'Estat podrli transferir o delegar a les Comunitats Auto- competent eft primera Inst~"c;:la.
nomes, mltjanc;:ant una lIel org~nica, facultats corre~ponents a 2. Una vegada hagln estat sancionats I promulgats els res-
una materia de tltularltat estatal que per la seva naturalesa pectius Estatuts, noms podran ser modlflcats mitjanc;:ant els
siguin susceptibles de transferllncia o de delegacl. la lIal pre- procediments que lls mateixos establesquin i mltjam;ant refe
veura en cada cas la transferencia correspone"t de mltjans rndum entre els electors inscrits en els censos corresponents.
flnancers I tamb les formes de control que l'Estat es reservl. 3. Els Estatuts podran establir clrcunscrlpcions terrltorials
3. l ' Estat podrll dictar lIeis que establesquin els princlpis propies que gaudiran tia plena personalltat juridica mitjanc;ant
necessarls per a harmonltzar les dlsposlclons normatlves de I'agrupacl de municipis limtrofs.
les Comunltats, flns I tot en el cas de materles atrlbuides a la Article 153.
seva competllncla, sempre que ho demanl l'lnters general.
Correspoo a les Corts Generals d'apreclar ('existencia d'aquesta El control de ractivitat deis organs de les Com.unitats Auto-
necessltat, per majorla absoluta de cada Cambra. nomes sert! xerclt:
Arllcle 151. al Pel Tribunal Constitucional en allo que es referesqui a
. la constitucionalltat de les seves disposickms administrativas
1. No caldra deixar transcrrer el termini de cinc anys a que amb lor~a de Ue!.
es referelx I'apartat 2 de I'article 148 en cas que, dins el terminl b) Pel Govern, previ dictamen del Consell d'Estat,. en allo
queestableix l'artlcle 143.2, acordin la Iniciativa del- procs que pertoqui 'a I'exerclci de funcions delegades a que es re
autonbmlc, a ms de les Dlputaclons o els Organs Interlnsulars fereix l'apartat2 de I'article 150.
corresponents, les tres quartes parts deIs municipis de cadascu- cl Per la jurlsdiccl contencioso-administrativa en allo que
. na de Jes provincias afectades, les quals representln, com a es referesqui a l'administrac16 autonoma o a les seves normes
mnim, la majorla del cens electoral' de cadascuna. 1 aquesta reglamentaries.
iniciativa sigui ratificada mltjanQant un referendum pel vot afir~ d) Pel Tribunal de Comptes en els aspectes econmics i
matiu de la majoria absoluta deIs electors 'de cada provincia en pressupostaris.
els termes que establesqul una lIei organica.
2. En el cas previst per I'apartat anterior, el procediment Article 154.
per a elaborar l'Estatut sera el segent: Un delegat nomenat pel Govern dirigira I'administraci de
l'Estat en el territori de ia Comunitat Autonoma I la coordinara,
1 El Govern convocara tots els Diputats i Senadors elegits
en les clrcumscripcions compreses dins I'ambit territorial que si s procedent, amb I'administraci .propia de ~a Comunitat.
pretengul accadir a I'autogovern per tal que es constituesquin Article 155.
en Assemblea, amb I'nlca flnelitet d'elaborar I'Estatut d'auto- 1. Si una Comunitat Autnoma no complia les obligacions
nomfa 'corresponent, mltjanc;:an I'acord.de.la majoria.absoluta deIs que la Constituci o altres lIeis Ji Imposaven, o actuava de foro
seus membres. ma que atemptas greument contra !'inters general d'Espanya,
2 Una vegada hagi aprovat el projeete d'Esta'utI'Assemblea el Govern, previ requeriment desates fe! al" Presldent de la
de Parlamentaris, aquest sera trames a la Comlssl Constitu- Comunitat Autonoma: amb I'aprovacl per majoria absoluta del
cional del Congrs, la qual, dins el termlni de dos mesos, I'exa- Senat podra adoptar les mesures necesaries per tal d'obllgarla
minara amb el concurs I I'asslstencla d'una delegaci de I'Assem al compliment forc;:s de les. dites obligacions o per tal de pro-
bleaproposant 'per tal de determinar-ne d'un acord com la for- tegir 1'inters general esmentat.
mulaci definitiva.
3 SI s'arribava a un acord, el text que en resultas sera 2. Per a I'execuci de les mesures previstes a rapartat ano
sotmes al referndum del cris electoral de les provincles com- terior, el Govern podra donar nstruccions a totes les autoritats
preses dlnsl'lImbit territorial de I'Estatut projeetat. de les Comunitats Autonomes. .
4 SI' el projeete d'Estatut s aprovat a cada provincia per la Article 156.
majoria deis vots emesos vldldament, sera elevat a les" Corts 1. les Comunitats Autbnomes gaudlran d'autonomia finan-
Generals, Els Plens de tates dues Cambres decldlran sobre el cera per a acomplir i exercir les seves competencies d'acord
te~t per mltja d'un vot de ratlllcacl. Haven, e.ta' aprovat rE.-
amb els principis de coordlnaci 8mb la Hisenda estatal 1 de
tatut, el Rei el sancionara i el promulgara com a llel.
solidaritat entre tots els espanyols.
5 SI no s'arribavaa I'acord a que es refereix I'apartat 2 2. les Comunitats Autonomes podran actuar com a delegats
d'aquest nmero, el projeete d'Estatut sera tramitat com a o col.laboradors de rEstat en la tasca de recaptaci, gesti i
projeete de lIel per les Corts Generals. El text que aquestes liquldaci deis recursos tributaris d'a9.,uest, d'acord amb les
sprovin sera sotmes al referendum del cos electoral de les
provlncles compreses dlns I'ambit territorial de I'Estatut pro.- lIels i els Estatuts. .
jectat. SI fos aprovat per la major4a deis vots emesos validament Article 157.
a cl;lda -provincia, la promulgaci sera feta en ~s termes del 1. Els recursos de les Comunitats Autnomes seran cons-
paragraf anteror. - tituYts per:
3, En elseasos prevists pels 'paragrafs 4 i 5 de l'apartat ano
terior, la manca d'apr~vacl del projeote d'Estatut per part d'una al Impostos cedits totalment o parcialment per I'Estat;
o de ms d'una provincia no Impedira la constituci de la Comu- recarrecs sobre impostos estatals j altres participacions en els
nitat Autonoma project~da per part de les a/tres en la forma ingressos de rEstat.
que establesqui la lIeiorganica prevista per rapartat 1 d'aquest b) Els seus proplS impostos, texes i contrlbucions especials.
article. c) Transferimcles d'un fons de compensaci interterritorial
i altres assignacions a carrec deis Pressuposts Generals de
Artlcl. 152. I'Estat. .
t. En els Estatuts aprovats pel procediment a que es referelx d) Rendjments procedents del seu patrimoni i ingressos
FarticJe anterior, I'organttzact institucional autonbmlca es basara de drets privat.
en una- Assemblea legislativa elegida per sufragi universal e) El producte de les operacons de credlt.
d'acord 8mb un sistema de representaci6 pro.,porcional que as- 2. les Comunitats Autimomes no podran adoptar en cap
seguri tamb la representacl de les diverses zones del territorl; cas mesures tributaries sobre bns situats fora del seu t.erritori
B. O. del E.-Nm. 311.2 29 diciembre 1978 2935!;!
o Que constituesquin un obstacle per a la Iliure circulaci de cinquanta Scnadors, els organs col.leglats executius de les
mercaderas o de serveis. Comunitats Autbnomes i, en el seu cas, les sevas Assemblees;
3. l 'exerclci de tes cOfTlpetimcles financeres enumerades b) Pe ra interposar el recurs d'emparament~ tata persona
en I'anterior apartat 1,les normas per a r6soldre als conflictes natural o jurdica que nvoqui 'Un inters legitim, a ms del De-
que poguessin sorgir ' les possibles formes de .col.Jaboraci fensor del Pob!e del Ministerifiscal.
financera entre les ComUllituts Autbnomes i rEstat podran ser
regulades per mitja d'una Ilel organica. . 2. En els altres casos la lIei organica determinara les perso-
nes i els organs legitimats..
Ar'tide 158.
Article 163.
1. En els Pressuposts Generals de 'Estat es podra establir
una assjgnaciO a les Cm,unitats Autnomes en- funci del volum Quan en algun procs, un orfJan judicial consideri que una
deis serveis i de les activitats- astatals que hagin assumit 1 de norma amb rang de lIei, aplicable al cas, d la valldesa de la
la garantia d'un nivel! mnim en la prestaci deis serveis. pblics qual depengui el veredicte, pugui ser contraria a la Constituci,
fonamentals en tot el terrltari espanyol. plantejara la qesti davant el Tribunal Constitucional en els
2. Per tal de corregir desequilibris economics interterritorials casos, en la forma i ambs els efectes que la lIei establesqui,
i fer efectiu el princlpl de solidarltat es constituira un Fans de que ~n cap cas sera n suspensius.
Compensaci6 destinat a despeses d'inversi6, els recursos del
qual seran distribui'ts per les Corts Generals entre les Comuni Articfe 164.
tats Autonomes i les provincies, en el seu caso 1. Les sentencies del Tribunal Constitucional es publicaran
en el butllet oficial de I'Esta~ amb els vots particulars, si n'hi
TITOL IX hagus. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de I'endema
d'haver estat publicades I no hl ha cap recurs en contra, Aquelles
Del Tribunal Constitucional
que decfarin la inconstftucionalitat d'una lIei o d'una norma amb
Article 159. forc;:a de !Iei i tates aquelles Que no es limitin a I'estimaci sub-
jectlva d'un dret, tenen plens efectes davant tothom.
1. El Tribunal Constitucional es campan de 12 membres 2. lIevat que en el veredicte es disposl una ltra cosa, sub w
nomenats pel Rei, deis quals, quatre a proposlci6 del Congrs, sistira la vigencia de -la Ilei en la part no afectada per la in-
per majoria de les tres cinquenes parts deis seus membres,
constitucionalitat.
quatre a proposici del Senat, amb ide.ntica majoria, dos a pro
posici del Govern, i dos a proposici del Consel! General del Article .165.
Poder judicial.
2. Els membres del Tribunal Constitucional hauran de ser Una lIei organica regulara el funcionament del Tribunal Cons
nomenats entre Magistrats iFiscals, Professafs d'Universitat. titucional, I'estatut deIs seus niembres, el procediment davant
funcionaris pblics I advocats, tots ells juristes de competencia aquel! i les condicions per a I'exercici de les accions.
reconeguda amb mes de qulnze anys d'exerclci professlonal.
3. El perode de designaci deis membres del Tribunal Cons- TITOL X
titucional tendra una durada de nou. anys i es renovaran per De la reforma constitucional
.terl;OS cada tres anys.
4. la condici6 de I membre del Tribunal Constitucional s Ar!icle 166.
incompatible: amb qualsevol mandat represent~tlu; amb als
carrecs politics o admlnistratius: amb I'exerclcl de funcions di- la iniciativa de reforma constitucional s'exercira en la fo~ma
rectives en un partit politic o en un sindicar o d'un carrec al prevista en els apartats 1 i 2 de I'article 87.
seu servei; amb l'exercici de les carreres Judicial i fiscal; i Article -167.
amb qualsevol activitat professional o mercantil.
Altrament, els membres del Tribunal Constitucional tendran 1. Els projectes de reforma constitucional hauran de ser
les incompatibilitats propies deis membres del poder judicial. aprovats per una majaria de les tres cinquenes parts de cada
5. Els membres del Tribunal Constitucional seran indepen- una de les Cambres. Si no hl hagus acord entre tates des,
dents i inamovibles en I'exercici del seu mandato s'intentara obtenlr-Io mitjan~ant la creacl6 d'una Comissi de
composlci paritaria de Diputats I Senadors que presentara un
Article 160. text que sera votat pel Congrs i pel Senat.
El president del Tribunal Constitucional sera nomenat entre . 2. En cas de no acnseguir-se l'aprovaci6 mitjanc;:ant el
els membres d'aquest. pel Rei, a proposici del mateix Tribunal procediment de- .I'apartat_ anterior, 1 sempre que el text hagus
en pie l per s un perode de tres snys. obtingut el vot favorable de la majorla absoluta del Senat, el
Congrs, per majoria de ls dues terceres parts, podra aprovar
Article 161. la reforma
3.. Un~ vegada hagl estat aprovada la reforma per les Corta
1. El Tribunal Constitucional t jurisdiccl en tot el territori Generals, sera sotmesa a referendum per tal de ser ratificada,
espanyol s competent per a coneixer: sempre que ha demani una decima part deis membres de qual-
a) Del recurs d'inconstitucionalitat contra lIeis i di!;iposicions sevol de les Cambres, .dlns I'espai deis quin;ze dles segents
normatives amb forc;a de lIel. La declaraci6 d'lnconstitucionalitat al de I'aprovaci.
d'una norma amb rang de IIei, Interpretada per la jurlsprud~ncia Artcle 168.
afectarii aquesta, pero la sentencia o sentencies que n'hagin
recaigut no perdran el valor de cosa jutjada. 1. Si es proposava la revisi total de la Constituci b una
b) Del recurs d'emparament per violaci6 deIs dre.ts i de les de parcial que afectas el titol Preliminar, el Capital Segon, See-
llibertats contenguts en I'article 53.2 d'aquesta Constituci, en ci l.' del Titol l. o el Titol 11, e. procedlra a ('aprovacl del prl".
els casos i formes que la tlel establesqui. cipi per majora deis dos terc;:os de cada Cambra, I a la dissolu
e) Deis conflictes de competencia entre I'Estat les Co- ci immedata de les Corts.
munitats Autbnomes o de's de tes Comunltats Autonomes entre 2. les Cambres elegides hauran de ratificar la declsi6 I
elles. prcedir a I'estudi del nou text constitucional, que haura de ser'
d) De les altres materies que II atribuesquin la Constitucl 'provat per majorla deis dos terc;os de les dues Cambrea.
o les Ileis organiques. 3. Un cap aprovada la reforma per les Corts Generals, sera
2. El Govern podra impugnar davant el Tribunal ConstitlJ-- sotmesa a referendum per a la seva ratificaci.
cional les dlsposicions i resolucions adoptades pels organs de ArUcle 169.
les Comunitats Autonomes, la impugnaci provocara la suspen
si de la dfsposici o de la resolucl recorreguda, pero el Tri- No podre Iniciar-se la reforma constitucional en temps de
bunal. en el seu caso haurtl de ratificar-la o alc;ar-Ia en un termini guerra o de' vigencia d'algun deis astats previstos en I'artl-
no superior als cinc mesas. ele 116.
Article 162. DISPOSICIONS ADDICIONALS
1. Tenen legitimitat: Primera.
al Per a interposar el recurs d'inconstitucionalitat, el Presi- la Constituci empara 1 respecta els drets historics deIs
dent del Govern, el Defensor del Poble, cinquanta Dlputats, territoris forals.
29360 29 diciembre 1978 . B. O, del E.~Nm. 311.2
L'actualltzacl6 ganeral del dllreglm forales dure a terma, acebl l'eatud1 del ~~jecte o projectes' de qu~ successlvament
en el seu eas dlns el mare de la Constltuel6 I deis Estatuts .hagl conegut.
d'Autonomla. " Setena,
Segona. ,Els organismes provisional s autonomics es consideraran dis-
La declaraci6 de majarla d'adat que cont I'artlple 12 d'aques- solts en .els casos segents:
ta Constltucl6 no perjudica les sltuaclons emparades pels drets a) Una vegada hagin estat constitui'ts e/s argans que es-
forals en .1'8mblt del dret prlvat. talJlesquin els estatuts d'autonomia aprovats de conformeitat
Tercera. amb aquesta Constituci,
b) En cas que la iniciativa del procs autonamic no arribs "-
La modlfleacl6 del roglm eeonbmle I fiscal de J'arxiplag a reeixir per tal com no compls els requisits prevists a I'ar-
canarl requerira un Informe prevl de la Comunitat Autonoma ticle 143.
o, en el seu cas, de \'(ngan provisional autonemlc. e) SI I'organisme no hagus exercit el dret que Ii reconeix
Quarta. la dlsposici transitoria primera dins el termini de 3 anys.
En les Comunltats Autonomes on residesqui ms d'una Au Vuitena.
dlanela Territorial, als Estatuts d'Autonomla respectius podran 1, Desprs de l'entrad3 en, vigor de la present Constituci
mantenlr les que ja hl eFen I distribuir les competencias entre les Cambres que I'han aprovad. assumiran les funcions i les
elles. sempre de conformltat 8mb el que preveu la lIel orga- competencles que s'hi assenyalen respectivament per al Con-
nlca del poder Judicial 1 mantenlnt-ne la unltat I la Indepen- gres I per al Senat, sense que en cap cBS el seu mandat s'es
dencia. tengul ms enila dal 15 de juny de 1981.
D1SPOSlCIONS TRANSITORIES 2. A efecte del que E>stableJx I'article 99, la promulgaci6
Primera. de la Constltuci6 es considera com un cas constitucional en
el qual s proeedent dapllcarlo. A aquest efecte. a partir de la
En els terrltorls dotats d'un regim provisional d'autonomla, dlta promulgaci6 slobrir un perfode de trenta dies per al'apli-
els seus organs cof.leglats superiors, par mltja d'un acord adop- cacl6 del que disposa el dit article. Durant aquest peroda,
tat per la majorla absoluta deis seus membres. podran subs- I'actual Pres.ident del Govern, que assumira les funcrons 1 les
tituir la Iniciativa que I'apartat 2 de rertlele 143 atrlbuelx a competencles que la Constituci6 establelx per a aquest carrec,
les Diputaclons Provincial s o als organs Interinsulars corres- podre optar per usar de la facultat que Ii reconeix I'article 115
ponent$. - o b donar pas, amb la seva dlmissi6,' a l'epllcac16 del que
establelx I'article 99; en aGuest darre,. cas restara en la sltua-
Segona. cl6 prevista en"\.l'spartat 2 de I'article 101.
Els terrltorls que en el passat -haguessin plebiscitat. afirma- 3. En cas de dlssoluci6, d'acord amb el que preveu !'arti
tivament projectes d'Estatut d'Autonomla J eh el moment de cla 115 I 51 no s'hagus produ"it legalment allo 'que preveuen
promulgar-se aquesta Constltucl6 comptln amb rbglms provl- els articles 68 I 69, caldra aplicar a les eleccions les normes
sionals d'autonomia. podran procedlr Immediatament en la forma vigents anteriorment, amb les niques excepcions que en allo
prevista per I'apartat 2 de I'artlcla 148, sempre que ha acordin que fa referencia a inellgibilitats I Incmpatibilitats s'aplicara
aix, pJtr majorla absoluta, ela argans preautonomics col.leglats dlrectament all6 que preveu l'incs segon de la lIetra b) de
superiora, els quals hauran de comunicarho al Govern, El pro- "apartat 1 de I'article 70 de la Constltuci i el que aquesta
jecte d'Estatut sera elaborat d'acord 8mb allo que estableix mateixa disposa respecte a I'edad de votar i el que estableix
I'artlcle 151, nmero 2, 8 convocatoria de !'argan cof.leglat rartlele 69.3.
preautonomic. Novena:
Tercera, Als tres anys d'haver estat elegits per primera vagada els
La Iniciativa del procs autonomlc per part de les Corpora- membres del Tribunal Constitucional es designara per sorteig
CI(P8 locals o deIs seUa membres, previste per I'apartat 2 de un grup de quatre membres de la mateixa procedencia electiva
I'article 143, a'entn que s diferida, smb tots els seU8 efectes, que hagln de cessar i ser renovats. A aquest nlc efecte,
fins 8 la celebracl6 de les prlmeres elecclons locals sota la es consideraran agrupats com membres de la mateixa proce-
vigencia de la Constitucl6, de.ncla els dos designats a proposlci6 del Govert I els dftl
que procedeixen de la formulada pel Consel! General del poder
Quarta. judicial. Desp'rs d'un segon perlode d& tres anys es renovara
1. En el cs de Navarra, I a efectes de la seva lncorporacl pel matelx procediment un deis dos grups no afectats pel
al ConseJl General .Basc o al revim autonOmc basc que el subs-. sortelg anterior. Des d'aquelJ moment la renovaci6 s'ajustarll
tltuesqul, en Iioe del que establelx I'artlele 143 de ie Constllu al que estableix el nmero 3 de I'article 159.
cl6, la Iniciativa correspon a I'argan Fral competent, el qual
DISPOSICI DEROGATORIA
adoptara la seva declsl6 per maJorla deis membresque la com -
ponen. Per tal que la dlta Iniciativa sigui vAlida, caldrll, ,a mbs, 1. Resta derogada la L1el 1/1977, del 4 de gener per a la
qUd la declsl de I'rgsn Foral competent sigui ratificada per Reforma Poltica, 1, en la mesura que no fossln ja derogades
un teferendum convocat expressament a aquest efecte, I aprOo per aquesta Hel, la de Principios Fundamentales del Movimiento
vat per majorla deis vots vallds emesos.. . del 17 de malg de 1958. el Fuaro de los Espaoles dal 17 de
2, SI ~Ia Iniciativa no reelxfs, norns es podra tornar a pro- juliol de 10945. el Fuaro del Trabajo del 9 de mare da 1938, la
dulr en un altre perrode de mandat de I'organ Foral competent, ley Constitutiva de las Cortes del 17 de Juliol de 1942. la Ley
1 en qualsevol cas; quan .hagl transcorregut el termlnl mfnlm de Sueesi6n en la Jefatura dal Estado del 26 de jullol da 1947,
que estableIx I'artlele 143. , modlficades tates per la lIei organlca de I'Estat del 10 de gener
Cinquena. da 1967 I de la matelxa manera aquesta darrera I la del Rafe
rendum Nacional del 22 d'octubre de 1945.
les clutats de Ceuta l Melilla podran .constituIr-se en Co- 2. En la mesura que' poguessin conservar alguna vigencia,
munltat8 Autocomes en el cas que ha decldesquln a~xi els seus es considera derogada definitivamente la Llel del 25 d'octubre
respectlus AJuntaments, per mltja d'un acord adoptat per 1" de 1839 en allo que pogus afectar les provfncies d'Alaba,
maJorla .absoluta deis seus membres I queho sutorltzln les Oulpscoa i Biscala.
Corts Generals, mltJancant una lIel organlca, en els termes
prevlsts per I'artlcle 144, De la matelxa forma es considera derogada definitivament
la Uel der 21 'de jullol de 1876.
Slseoa.
DISPOSICI FINAL
SI ea tremelen a la Comlssl6 de Constltuel6 dal Congrs
diversos proJectes d~Est8tut, seran dlctamlnats per l'ordre en Aquesta Constituci entrara en -vigor el mateix dia que en
que hl haguessln entrat. I el termln! de dos mesas a qul! es siguI publlcat el text oficial al Butllet Oficial de rEstat, Sera
referelx I'artlcle 151 comencarll a comptar des que la Comlssl publicada tamb en ~es altres lIenges d'Espanya.
CONSTITUCI
= ESPANYOLA
APROVADA PER LES CORTS EL 31 D'OCTUBRE DE 1978
,
C.ONSTITUCIO ESPANYOLA
PREAMBUL Article 6.
la- Naci espaoyola, amb el desig d'establir la justicia, la Els partits politics expressen el pluralisme poltic, concorreo
IIibertat I la seguretat i de promoure el b de tOt5 els quJ la a la formaci I a la manlfestaci de la voluntat popular I s6n
integren, en s de la saya sohlranla, proclama' la voluntat de: instrument fonamental per a la participaci polltica. Podre" ser
GarantIr la convlv~ncia democratice dlns la Constituci6 les creats i exerciran la seva actlvitat lIiurement dins el respecte
llels de conforrnitat amb un ordre economic l,.soclal Just. a la Constituci i a la lIei. l'estructura interna i el funciona-
Consolidar un Estat de Oret que asseguri I'imperi de la lIe! ment hauran de ser democratics.
com a expressi de la voluntat popular. .
Proteglr tOt5 els espanyols i els pobles d'Espanya en I'exercici
Articte 7...
deis drets humans, les savas .. cultures i tra~lcions. lIengUes I Els slndicats de treballadors i les aSSOClaClans empresarial s
instltuclons. contrlbueixen a la defensa I a la promoci deis interessos eco-
Promoure el progrs de la cultura j de feconomia per tal nomlcs i socials que els s6n prop1s. Podran ser creats') exer
d'assegurar a tothom una queUtet de vida digna. clran la seva actlvitat lIIurament dins el respecte a la Cans-
Establlr una Bacietat democratice avanc;ada, i t1tuci6 i a la lIei. l'estructura interna el funcionament hauran
Col.labcrar a I'enfortiment d'unes relaclons pacifiques i de de ser democratics.
cooperacl eflcac entre tots els pobles- de la Terra.
En conseqEmcia, les Gorts aproven i el poble espanyol rati- Article 8.
fica la segent.
1. les Forces Armades, constituIdes per I'Exercit de Terra,
CONSTlTUCI I'Armada i l'Exercit de l'Alre, tenen com a missi6 garantir la
sobirania i la Independencia d'Espanya, defensar-ne la integritat
T1TOL PRELIMINAR territorial I I'ordename"t constitucional.
2. Una lIei orgnica regulara les bases de I'organitzaci
Articte 1. militar de conformitat amb els prlnclpis de la present Canso
tituci.
1. Espanya es constitueix en un Estat social i democratlc
de Oret, que propugna com a valors superlors del seu ordena Artlcle 9.
ment jurldic la !Iibertat, la justicia, la Igualtat I el pluralisme
polrtic. 1. Els ciutadans i els poders pblics resten subjectes a la
2. la sobiranla nacional residelx en el poble espanyol, del Constitucl i a la resta de I'ordenament juridic.
qual emanen els poders de I'Estat. 2. Correspon als poders pbllcs de promaure les condicions
3. la forma poltica de 1'Estat espanyol s la Monarquia per tal que la IIibertat i la Igualtat de I'i"dividu deIs grups
parlamentaria. en els quals s'integra siguin reals i efectives: remaure els
obstacles que n'impedelxin o en dificultln la plenitud i facilitar
Articte 2. la particlpacl de tats els clutadans en la vida poltica, econo-
mica, cultural i social.
la Constituci es fonamenta en la indissoluble unitat de la 3. la Gonstltucl6 garanteix el princlpi de legalitat, la jerar-
naci espanyola, patria comuna i indivisible de tots als es quia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat
panyols, l reconeix i garantelx el dret a I'autonomla de les de les disposlcions sancionadores no favorables o restrlctives
nacionalitats i de les regions que la Integren i la so'daritat de drets indryiduals, la seguretat jl,lridica. la responsabilitat i
entre tates elles. la interdicci6 de I'arbitrarletat deis poders pblics.
Article 3. TITOL I
1. El castella s la lIengua espanyola oficial de rEstat. Tots Deis drets I deis deures fonamentals.
els espanyols tenen el deure de coneixer-Ia i el dret d'usar-Ia.
2. les al tres lIengUes espanyoles seran tamb oflclals en Artlde 10.
les respective&. Gomunitats Autbnomes d'acord amb els seus
Estatuts. 1. la dignitat de la persona, els drets inviolables que li
3. la riquesa de les dlferents modalitats lingistiques d'Es- s6n Inherents, el lIiure desenvolupament de la personalitat, el
panya s un patrlmanl cultural que sera abjecte d'especial respecte a la lIel I als drets deis altres .sn fonament de I'ordre
respecte protecci. polftic I de la pau social.
2.. les normes relativas als drets fonamentals i a les lliber-
Article 4. tats que Ia Constituci reconegui s'interpretaran de conformitat
amb la Declaraci6 Universal de Drets Humans i els Tractats i
1. la bandera d'Espanya s formada per tres franges ha els Acords lnternacionals sobre aquestes materies ratificats per
ritzontals, vermella, groga I vermella: la groga s de doble Espanya.
amplada que la de cadascuna de les vermelles.
2. Els Estatuts podran recontlxer banderes i ensenyes prO- CAPlTOL PRIMER
pies de les Gomunltats Auto.nomas. Aquestes s'utilitzaran jun-
tament amb la bandera d'Espanya enels edlficis pblics i en DeIs espanyols deIs estrallgers
els actes aficlals. '
-Article 11.
Article 5.
1. la nacianalitat espanyola s'adQUireix, es conserva es
La capital de I'Estat s la vila de Madrid. perd d'acord amb el que la L1ei establelx.
B. O. del E.-Nm. 311.3 29 diciembre 1978 29363
2. Cap espanyol d'origen no podre ser privat de la seva 2. El domiclli s invlolsble, No s'hl podr~ entrer ni fe".hl
naclonalltat. cap escorcell sense el consentlment del titular o ssns"s reso-
3. L'Estat podra concertar tractats de doble nacionalitat luci judicial, lIevat del cas de dellcte flagrant.
amb els pai'sos lheroamericans o amb aquells que hagin tlngut 3. Esgarantelx "el sacret d"'l les comunlcacior,s 1, especial-
o tinguin una vinculaci. particular 8mb Espanya. En aquests ment, de les postals, telegrafiques i telefonlques, excepte en
paisos. encara que no reconeguin als seus ciutadans un dret cas de resolucl judicial. -
recproc, als espanyols podrao naturalizar-s'hi sensa perdre la 4. ~a lIei limitara I's de la informatica per tal de garantir
nacionalitat d'origen. l'honor i 1a Intlmltat personal I familiar deis clutadans "1 el pie
exerclcl deis seus drets.
Article 12.
Artlcle 19.
"Els espanyols sn majors d'edat als 18 aoYs.
Els espanyols tenen deet a elegir lIiurement la residencia I
Article 13. a circular pel terrltor~ nacional. "
1. Els estr'angers gaudiran a Espanya de les Ilibertats p~ Tenen tamb dret a entrar I sortir d'Espanya en la forma
bUques que garanteix el Titol presant el) els termes que es- que la lIei estableixl. Aquest dret no podra "ser limitat per ma-
tableixin els tractats i la lIei. . tius politics o Ideologics.
2. Noms els espanyols seran titulars deis drets reconEr
gUt5 en I'article 23, lIevat d'allo que, amb crit~ris de recipro- Article 20.
citat, pugui establir-se per tractat o par lIe per al dret de
sufragi .actiu en les aleccions municipals. 1. Es reconeixen i es protegeixen els deets:
3. L'extradici norns es. concedira en compliment d'un al A expressar i difondre lliurement els pensaments, les
tractat o de la lIel, d'acord amb el principi de~ reciprocitat. idees I les opinions mltjanCfant la paraula, l'escriptura o quals&-
Resten exclosos de I'extradici els delictes poltics. No seran vol altre mltla de reproddcci.
considerats com a tals els actes de terrorlsme. bl A la produccl i a la creaciO literaria, artstica: cientfica
4. La' Ilei establira la forma en que els ciutadans d'altres I tecnica.
paTsos i els apatrides -podran gaudir del dret d'asil a Espanya. cl A la IlIbertat de c~tedra.
dI A comunicar o a rebre lIIurement infarmaci veraCf per
CAPlTOl SEGON quelsevol mlIJ~ de -dlfusl. la 1101 regular el dret a la cl~u~ula
Drets i lIibertats de consciencia I al -secretprofessional en I'exercici d'aquestes
lIibertats.
Article 14.
2. L'exercici d'aquests drets no pot s~r restringit per milja..
Els espanyols sn iguals davant la lIei~ sense que pugul de cap tipus de censura pr~via.
prevaler cap discriminaci per ra de naixenc;:a, ra<;a, sexe, 3. La lIei regular;) I'organitzaci 1 el control Pilrlamentarl
religi, opini o qualsevol altra condicl o circumstancia per~ deis mitlans de comunlcacl6 social qoe depenguln de rEstat o
sonal o social. de qualsevol entltat pblica I garantlra I'accs a aquestS mltjans
SECCl 1.' deis grups S<1l:ials I polltles slgnlficatlus. respectant el plura-
Iisme de la socletat I de les dlferents lIenges.d'Espsnya. '
Deis drets fonamentals i de les !libertats pbliques 4. Aquestes IIIbertats tenen el lmlt en el respecte als
drets reconeguts en. aquest Tftol, en els preceptes de les lIels
Article 15. que el desenvolupen 1, especialment, en el dret a .I'honor, a la
~Tothom t dret a la vida i ~ la integrltat fsica moral, sensa Intimitat. a la imatge propia I a la protecci de la Joventut 1
que, en Gap cas, ning no pugui ser sotmes a tortura ni a penes de la infancia.
o tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort, '~S. Noms podra acordar-se el segrest de _ publicaclons,
lIevat d'allo que puguin disposar les lIeis penals militars per gravacions i altres mitlans d'informacl6 en" virtut de resolucl
a temps de guerra. judicial. "
Article 1'6. ArUcle 21.
L Es garanteix la llibertat ideologica,;religiosa i de culte 1. Es reconeix el dret de reuni pacfica I sense armes.
deis individus i de les comunitats sense cap ms limitaci, quan Per a I'exercici d'aquest dret no caldra autoritzaci previa.
siguin manifestats, que la necessarla per al manteniment de' 2. En els casos de reunians en lIacs de translt pbllc I de
I'ordre pblic protegit per la lIe!. manifestacions caldra comunicar~ho" prvlament a I:autorltat, la
2. Ning podra ser obligat a declarar quant a la seva ideo- qual noms podra prohibirles quan hl hagl motlus fonamentats
logia, religi o creences. d'alleraci de I'ordre pblic, amb perJII per a persones o Mns.
3. Cap confessi tindra cara9ter estatal. Els poders pblics
tindran en compte les creences religloses de la societat aspan- Article 22.
yola i mantindran les conseqents relaclons de cooperacl6 amb
I'Esglsla Catolica i les altres confessions. 1. Es reconeix el dret d'associaci,
2. Les associacions que c9rquln finalitats o facln servir
Article 17.- mitjans tipificats com a delicte s6n Il.Iegals.
3. les .associaclons- emparades per aquest article hauran
1. Tata persona t dret a la lIibertat i a la seguretat. Nlng d'fnscriure's en un reCJistre nlcament a afectes de publicltt.
podra ser privat de la seva lIibertat. sin amb I'observancia del 4. Les activitats de les assoclacions norns podran ser dis-
que estableix aquest artiGle i en els casos i en la- forma prevlsts sdtes o suspeses en vlrtut d'una resoluci judicial motivada.
en la Ile. S. Es prohibelxen les associacions secretes I les de carbc
2. La detenci preventiva no podra durar ms temps del ter paramilitar.
que sigui estrictament necessari per a fer les indagacions per
tal d'aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini maxim Article 23.
de setanta-dues hores, el detingut haura de ser posat en IIiber-
tat '-Q a disposici de I'autritat judicial. 1. Els ciutadans "tenen el dret.ir participar en els afers p~
3. Tota persona detinguda ha de ser informada immediata~ blics,. directament per mltjit de representants lIiurement elegits
ment I de manera que Ii sigui comprensible, deis seus drets en eleccions peribdiques per sufragi unIversal.
i de les raons de la detenci, i no podra ser obligada a declarar. 2. Tenen tamb el dret d'accedir en condicions d'igualtat a
Es garanteix I'asslstencia d'advocat al detingut- en les diligen- les funcions i als carrecs pbllcs, 8mb els requislts que les
cies policial s i judicial s, en la forma que la "lIel estableixl. lIeis assenyalin.
4. La lIei regulara un procediment d'.habeas corpus. per
tal de posar immediatament a disposici judicial tata persona Article 24.
detinguda il.legalment. Tamb es determinara per lIei el termini 1. Tothom t dret a obtenir la tutela efectiva deis jutges i
maxirn de durada de la pres provisional. deis tribunals en rexerclcl dels seus drets I Interessos legtima.
Article 18. sense que, el) cap cas, pugul haver.f11 indefensl, . .
2. Tothom t dret al Jutge ordlnarl predetermlnat per la lIel,
1. Es garantelx el dret a I'honor, a la intimitat personal I a ser defensat i asslstlt per un lIetrat, 8 ser Informat de I'cu-
familiar I a la propia matge. saci formulada contra ell, a un procs pllblic seo_s8 dilacions
::'9364 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Nm. 31 U
Indegudes I amb tatas les garantlas. a utllltzar als mlt]ans pro- SECCI 2.'
batorls pertlnents per la defensa prbpta. 8 no declarar contra si
matelx, 8 no confessar-se culpable 1 ,8 la presumpcl d'lnno- Deis drets deIs deures deis ciutadans
cer.cla.
La l1el regularla els casos en els quals, p~r ra de parentlu Artlcle 30.
() de sacret professlonal, no s'estara obligat a declarar respecte
de fets presumptament delictlus. 1. Els espanyols tenenel dret I el deure de defensar Es
panya.
Article 25. 2. La lIel fixara les obligacions militars deIs espai"IYols I
regulara, amb les garanties que calguin, I'objecci de consclen
1. Nlng pot ser candemnst o sancionat per acclons o omis- cia i les altres causes d'exempci del serlei militar obligatori;
sions que en el moment de .produlr-se no constitueixin delicte, pc.ara Imposar, en el seu cas, una prestaci6 social substitutoria.
falta o Infraccl6 administrativa. 5e90n5 la legislacl viga"t en
3.. Podra establirse un servei civil per al compliment de
aquel!, momento
2. .Les penes privativas de llibertat I les mesures de sagu- fin ~ d'interes general.
retat restaran orientades vers la reeducaci i la relnsercl social 4. Mitjant;:ant una lIei podran regular-se els deur~s deis ciu
i no podren consistir en treballs fart;:ats. El candemnat que esti tadans en els casos de risc greu, catastrofe a ,calamitat ~ublica.
gus complint pena de pres gaudlra del drets fonamentals Atticle 31.
d'aquest ,Captol, lIevat d'aquells que es trobln limltats expressa
ment pel contingut del vere"dicte condemnatori, pel sentlt de la 1. Tothom contribuira al sosteniment de les despeses pbli-
pena o per la lIel penitenciaria. En qualsevol cas, tindra dret a ques d'acord amb la seva capacitat economica mitjant;:ant IIn
un treball remunerat, als beneficia correspenents de la Seguretat sistema trlbutari just Inspirat en ael s princlpis d'igualtat 1 pro-
Social, I a I'accs a la cultura i al desenvolupament' Integral de gressivitat que, en cap cas, tlndra abast confiscatorL
la personalltat. . . . 2. La despesa pblica realitzara una assignaci6 equitativa
3. L'Admlnlstraclo civil no podre imposar sancians que di deis recursos pblics I la programaci i I'execucl respondran
rectament o subsidiariament impliquin privacl de IIibertat. als criteris d'eficiencia I economla.
Artlcla 26. Article 32.
Es prohibeixen els Triburals d'Honor en I'ambit deI'Adminis 1. L'bome i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb
tracl civil t de les arganitzaclons professionals. plena igualtat jurdica.
. Artlcle 27. 2. La lIel regulara les formes de. matrlmon, I'edat I la ca
pacitat per 8 cantreure'I, els drets i els deures deis conjuges,
1. Tothom t dret a I'educaci: Es reconeix la IIibertat d'en les causes de separaci i dlssolucl6 i els seu s efectes.
senyament. . .
2. L'educa,cl tindra com obJecte el. pie desenvolupament de Article 33.
la personalltat humana en el respecte als prlnclpls democratlcs
de .convlvlmcla I als drets i a les -lIibertats fonamentals. 1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a I'herencia.
3. Els, poders pblics garantelxen el dret que asslstelx els 2. La funci6 soclel d'aquests drets en delimitara- el contin
pares per tal que els filia rebin la formacl religiosa I moral que gut, d'acord amb le.) lIeis.
vagl d'acord amb les seves convlcclons. 3. Nlng podra ser privat deis seus bns ni dets seus drets
4. L'ensenyament basic s obligatori I gratult. sln per causa justificada d'utllitat pblica I d'interes social, mito
5. Els poders pblics garanteixen el dret de -tothom a I'edu- jant;:ant la carresponent Indemnitzacl6 i de conformitat amb allo
cacl,~mltjant;:ant una programacl6 general de I'enseny~ment, ~b -que les lIeis disposin.
la partlclpaci col.lectiva de tots els sectors afectats I la creacl6
de centresdocents. Article 34.
6. Es reconeix a las persones fslquee I jurdiques la !liber- 1. Es reconeix el dret de fundaci6 per a finalitats d'interes
tat de creacl6 de centres docents, dins el respecte als principis general, d'acord amb la lIei.
c(nstltuclonals.
t~ Els professors" els pares 1, e.... el seu cas, els alumnes
2. Regira tamb per a les fundacions el que es disposa en
Intervlndran en el control I en la gesti de totsels centres sos e;s apartats -2 i 4 de I'artlcle 22.
tlnguts per l'Adminlstracl6 amb fans pblics, en la forma que la Article 35.
lIel astablelxl.
8. Els poders pbllcs Inspeccionaran I homologaran el slste 1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret
ma educatiu per tal de garantir e-I compllment de les lIeis. al trebal!, 8 la lliure eleeci de professi o oflcl, a la promocl
9. Els poders 'pblics ajudaran aquells centres docents que a travs, del trebal! I a una remuneracl6 suficient per tal de
reune Ixln els requislts que la lIei estableixi. satisfer les saves necessltats I les de la seva familia sense .que
10. Es reconeix I'autonomia de les universitats, en la forma en cap cas'es pugul fer dlscrlminacl per ra de sexe.
que la lIe! estableixi. 2. La lIei regulara un estatut deis treballadors.
Artlcla 28. Artlcle 36.
,
1. Tothom t dret a sindicar-se l1iurement. la lIei podra li- La lIel r(gulara les peculiaritats proples de! rglm jurdic deis
mitar o suspendre I'exerclcl d'aquest dret a les Forces o als Col.legis Professionab 1 I'exerclcl de les professions tttulades.
Instltuts armats o als altres cossos, sotmesos a disciplina mili L'estructura Interna i el funcionament deis Col.legis hauran de
tar, I regulara les peculiaritats que I'exercicl d'aquests presanti ser democrati.cs.
als funcionarls pblics. La IIlbertat sindical compren el dret a
fundar slndlcats I a aflliarsh! a eleccl. I el dret dais slndlcats Article 37.
8 formar confederaclons I a fundar arganitzaclons slndi'cals Inter
neclonals o a aflllars'hi. Ning podra ser obllgat a afiliar-se a 1. La lIel garantlra el dret 8 la negociaci colJectiva del
un slndlcat. trebal! entre els representants deis trabal/adors I els empresarls,
2. Es reconelx als treballadors eldret a la vaga per a la 1 la fort;:a vinculant deis convenrs.
defensa deis seusinteressos. La lIei que reguri I'exerclcl d'aquest .2. Es reconelx el dret deis -treballadors I deis empresaris a
dret establlra les garanties que calgutn per tal d'assegurar el adoptar mesures de conflicte col.fectlu. la llel que reguli I'exer-
mantenlment deis serveis essencials a la eamunltat. elc, d'aquest dret, sens perJudlcl de les IImitaclons que pugul
establir, Incloura les garantles que calguln per tal d'assegurar
Article 29. el funcionament del servels essenclals a la comunltat.
1, Tots els espanyols tlndran el dret de petlci6 Individual I Article 38.
col.leetlva, per escrlt, en la forma 18mb els afectes que deter-
mini la lIel. , Es reeonelx la IIibertat d'empresa dlris el mare de "economia
2. Els membres de les Forces o Instituclons armades o deis de mercal. Els poders pblics en garanteixen I'exercicl e iI pro-
cossos sotmesos a disciplina _m.atar podran exerclr aquest dret tegelxen; protegelxen tamb la defensa de la productivltat d'acord
noms Indivldualment I d'scord 8mb 8110 que disposa la seva amb les exlglmcles de I'economla general 1, en el seu eas, de la
leglslacl,; espaclflca. planlflcacl.
B. O. del E.-Nm. 311.3 29 diciembre 1978 29365
CAPITOl TERCER i establiran les normes pertlnents per tal de fer efectlu Bquest
dret, i regularen la utilltzael de sOl d'aeord emb I'Interh ge
DeIs principis raet!?,s de la poltica social i economica neral per tal dimpedlr I'espeeulael,
Artiele 39. La comunitat partieiparll en les plusvalues qJe generl I'acei
urban~tica de les entitats pbliques.
1. Els poders pblics asseguren la protecci social, econlr
mica y jurdica de la famlia... _ Artiele48,
2. Els poders pblics asseguren tamb la protecci integral Els poders pblics prOmouran lescondlclons per a la partl
deis fiJIs, Iguals clavant la lIe! amb independencia de la [iliael, cipacl Uiure i eficali de la Joventut en el desenvolupament
I de les mares, sigui quin sigui el seu estat civil. la lIel tara poltic, social, economJc I cultural.
possible la investlgaci de la paternitat.
3. Els pares han de prestar assistencia completa als filfs 'Article 49.
tir:guts dios o fora del matrimonl. durant la minora' d'edat i en Els poders pblics dran a terme una poltica de previsl,"
els altres casos en que fa lIe els hl obllgui. tractament, rehabilitaci i lntegracl deis dlsminuits fsies, sen-
4. Els nfants guadiran de la protecci prevista en els acords sorials i psiqulcs, als quals es prestaril: I'atenci especialitzada
internacionals que vetllen pels seus drets. que requereixen, I els empararan especialment en la consecucl
deis drets que aquest Titol atorga a tots els clutadans.
Artiele 40. ,
1. Els pod.ers pblics promouran les condicions favorables
Artlcle so.
per al progrs social j economic 1 p$r' a una distrlbuci de la Els poders pblics garantiran la ,suflclncia economlca als
renda regional i personal ms equitativa, dins el mare d'una pol ciutadans durant la tercera edat. mltjaru;ant pensions adequades
tica d'estabilitat economica. De manera especial realitzaran una i actualitzades peribdi,cament. Amb independencia de les obllga-
poltica orientada cap la plena' ocupaci. cions famillars, en promouran el benastar mi~Jant;ant un sistema
2. Els poders pblics fomentaran tamb una politica que de serveis socials .que atendran. el$ problemas especfica de
garanteixi la formac i la readaptacl professionals; vetUaran salut, habitatge, cultura I lIeure.
per la seguretat i la higiene en el treban 1 garantiran el descans
neeessari, mitjanliant la limitacl. de la jornada laboral, les' va Artiele 51.
cances peribdiques retribuides i la promoci~ de centres adequats. 1. Els poders pblics garantiran la defensa deis consumldors
deis usuaris; I en proteglran amb procedlments eflc8tOs la
Article 41.
seguretat, la salut i els legtims Interessos.
Els poders pblics mantindrar. un regim pblic de Seguretat 2, Els poders pblics promouran le /nfotmee/ I ('educacl
Social per a tots els ciutadans, que garanteixi I'assistncia i les deis consumldors I dels usuaris, en fomentaran les organJtza-
prestacions socials suficients en les situacions de necessitat, cjons I les escoltaran en les qestions 'que puguin afectar-los,
especialment en cas de falta de feina. L'assistencla i les presta- en la forma que la lIel estableixl.
.cions complementaries seran lliures. 3. Dins el marc del qu J disposen els apartats anteriors, la
. , . lIei regulara el comer~ Interior I el regim d'autoritzacl de Pr:<r
Artic!e 42. ductes comercials.
L'Estat vetllara especialment per la salvaguarda deis drets Artlele 5~,
economics i socials deis trebaUadors espanyols a I'estranger I
orientara la seva poltica' a repatriar-los J reintegrar-los a la la lIei regulara les organitzacions professionals que contrl-
bueixin a la defensa deis interessos economlcs que els slguln
sbeietat.
propis. l'estructura interna I el funclonament hauran de ser
Article 43. democratics.
CAPlrol OUART
1. Es 'reconeix el dret a la protecci de la salut.
2. Correspon als poders pblics organitzar i tutelar la salut De lesgaranties de les /libertats I drets fonamentals.
pblica a travs de mesures preventives i a travs de les presta
dons 1 deis serveis necessaris. La llel establira els drets I els' Artiele 53.
deures de tothom en aquest punto . 1.- Els drets les llibertats reconeguts en el Capital Segon
3. Els poders pblics fomentaran l'educaci6 sanitaria, l'edu del present Ttol vinculen tata als podera pblics. Noms per
caci fisica i l'esport. Facilitaran tamb la utilizaci adequada lIel, que en tota causa haura de respectar el seu contingut es-
cel lleure. sencial, podra regularse I'exerclcl d'aquests drets I d'aquestes
Article 44 Ilibertats, que seran tutelades' d'acord amb el que preveu I'ar
ticle 156, 1 el.
1. Els poders pblics promouran i tutelaran l'accs a la cul . 2. Qualsevol ciutada podra demanar la tutela de les Iliber
tura, a la qual tthom t dret. tats 1 deis drets reconeguts. en I'artlcle 14 I en la Secci 1.-
2. Els podars pblics promouran :~l ciencia I la investigaci del Captol Segon davant els Tribunals ordinaris per un proce
cientifica 1 tecnica en beneficl de !'inters general. diment basat en els prlncipis de preferncia I sumarietat i, en el
seu cas, a travs del recurSo d'emparament davant el Tribunal
Article 45. Constitutcional. Aquest darrer recurs sera aplicable a l:Objecci
de consciencia reconeguda en I'artlcle 30.
1. Tothom t dret a disposar d'un medi ambient adequat per 3. El reconeixement, el respecte i la proteccl deis princl
al desenvolupament de la persona, 1 el deure de conservar-lo. pis reconeguts "en el Capital Tercer, informara: la legislacl po-
2. Els poders pblics vetUaran per la utilizaci racional de sitiva, la practica judicial 1 I'actuaci deis pOders pblics. Noms
tots els recursos naturals, a fi de protegir 1 millorar la qualitat podran ser al.legats davant la Jurlsdicclo ordinaria d'acord amb
de la vida i defensar i restaurar el medl ambient, amb el suport allo que disposin les lIels que els desenvolupen. .
de la indispensable solidaritat col.lectlva.
3. la lIei fixsra sancions penals o, en el seu cas, adminis Artiel. 54.
tratives pers als qul violln el que es disposa en l'apartat ante- Una lIei organlca regul~ra la instltuci del Defensor del Po-
rior i establira l'obligaci d'aquests de reparar el dany causat. ble, com a alt comisslonat de les Co,rts Generals, deslgnat per
aquestes per a defensar els drets compresos en aquest Ttol; a
Article 46. aquest efecte podril supervisar l'activitat de l'Administracl. i
Els poders pblics garantiran la conservaci 1 promouran donar-ne compte a les Corta Generals.
I'enriquiment del patrimoni historic, cultural i artistic deis pobles
d'Espanya i deis bns que l"integren, sigui quin sigui el regim CAPITOl. CINOU~
jurdlc i la titularitat. La lIei penal. sancionara els atemptats De la suspensi6 deIs drets I de les /libertats
contra aquest patrimoni.
Artlcle 55.
Article 47.
1, Els drets reconeguts en els artlcles 17. 18, apartats 2 I 3;
. Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne I ade- artlcles 19, 20, epartts 1 al I dl, I 5: artleles 21, 28, apartal 2.
quat. Els poder pblics promouran les condiclons necessaries / ertlcle 31, apartat 2, podran ser suspesos quan sigui acordada
29366 29 diciembre 1978 B. O. del K-Nm. 311.3
I'Estat. n'aproven els pressuposts. controlen I'acci del Govern I 2. Durant el perlade del seu mandato els Diputats i els Se.
teneri les altres competencias que els atribueixi la Constjtuci. nadors gaudiran tamb d'irnmunitat, I narns podran ser detin-
3. Les Corts Generals .n Inviolables. guts en cas de delicte flagrant. No podran ser Inculpats ni pro-
cessats sense I'autoritzacl previa de la Cambra respectiva.
Arttele 67, 3. En les causes contra DlputBts I Senadors ser compe-
1. Ning podre ser membre de "totes dUBS Cambres simul tent la Sala del Penal del Tribunal Supremo
taniament. ni acumular !'acta d'una Assemblea d'una Camunitat 4, Els D.iputats i els Senadors percebran una assignaci que
AutOnoma amb la de Dlputat al Congrs. . sera fixada per les Cambres Jespectives.
2. Els membres de les Corts Generals no estaran II1g8t5 per Article 72,
mandat Imperatlu.
3. Les reunlaos de Parlamentaris Que se celebrln sanse con- 1, Les Cambres estableixen els propis reglaments, aproven
vocatoria reglamentaria no vincularan les Cambres i no podran autonomament els seu s pressuposts 1, d'un com acord, regu-
exercir les funcfons d'aquestes ni ostentarna els privilegis. len I 'estatut del personal de les .Corts Generals, Els reglaments
i la reforma d'aquests seran sotmesos a una votaci6 final sobre
Article 68. la totalitat, la qual requerira la majorla absoluta.
1, El Congrs es campon d'un mlnlm de 300 i un maxlm 2. les Cambres elegeixen els presldents respectius I els al-
de 400 Diputats, elegits per sufragi universal, lIiure, igual, di- tres membres de les Messes. Les sessions conjuntes seran pre-
recte i secret en els termes que establelxi la lIei. sidides pel 'President del Congrs i es regiran mltjan9ant, un
2. La circumscripcl electoral s la' provincia. Les poblacions Reglament de les Corts Generals aprovat per la majori", abso-
de Ceuta i Melllla .seran representades cadascuna per un Dipu- luta de cada Cambra.
tato La lIei distribuira el nombre total de Diputats, assi.gnara 3. Els Presidents de les Cambres exerceixen en nom d'aques-
una representacl mfnlma Inicial a cada circumscrlpci i distri- tes tots els poders adm.inistratius i les facultats de policia en
bulra els altres en proporcl6 amb la poblacl. I'interior deis estatges respectius.
3. L'elecci es fara a cada clrcumscripci6 atenint a crite-
ris de representaci6 proporcional. Arttele 73. ,
4, El Congrs s eleglt per quatre anys. El mandat deis 1. Les Cambres es reuniran anualmet en dos perodes
Diputats acaba quatre anys desprs de I'elecci o el dia de la ordinaris de sessions: el primer, del setembre al deseOlbre, i el ___
dissoluci de la Cambra. segon, del febrer aljuny. .--
5. 56n electors i elegibles tots els espanyols que estiguin 2. Les Cambres podran reunir,se en sessions extraordina-
en pie s deis seus drets politlcs. La lIei reconeixera I'exerci- ries a petici6 del Govern, de la Diputaci permarient o de la
ci del dret de sufragi als espanyols que es trobln fora del te- majorla absoluta deis membres de .qualsevol de les Cambres.
rritorl d'Espanya i I'Estat els el facilitara. Les sessions extraordinaries hauran de ser convocades 8mb
6, Les eleccions tlndran 1I0c entre els treinta i els seixan- un ordre del dia determinat i seran c10ses desprs d'haverlo
ta dies desprs de I'acabament del mandato El Congrs electe exhaurit.
haura de ser convocat dins els vint-i-cinc dies segents al de la
celebraci de les eleccions. Article 74.
Article 69. 1. Les Cambres es reuniran en sessi conjunta per tal
d'exercir les competencias no legislatives que el Titol 11 atri-
1. El Senat s la Cambra de representaci territorial. f bueix expressament a les Corts Generals.'"le
2. Els votants de cada provncla elegiran quatra Senadors
- per sufragi universal, lIiure, igual, dlrecte i secret en els ter- 2. L'adopci de les decisions de les Corts Generals previsfes
mes que assenyali una lIel organica. en els articles 94.1, 145.2 i 158.2 requerira la majoria de cada
" 3. AJes provncies Insulars, cada illa o agrupac'i d'iHes, una de les Cambres. En el primer cas, el procs sera iniciat
amb cabildo o censell Insular c:onstltulra una circumscripcl a
I
pel Congrs, i en els altres dos, pel Senat. En tots dos casos,
efecte dPo l'elecci6 de Senadors; en correspondran tres a ca- si no hl hagus acord entre el Senat I el Congrs, s'intentara
dascuna de les lIIes majors (Gran Canaria, Mallorca i Tenerl- obtenir-Io mitjancant una Comissl Mixta composada per un
fe), I un a cadascuna de les iIIes o agrupacions d'illes segents: mateix nombre de Diputats i de Senadors. La Comissl presen-
Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lan- tar un text que haura de ser votat per totes dues Cambres.
zarote i La Palma. . Si no s'aprova en la forma establerta, decidira el Congrs per
4, Les poblacions de Ceuta i Melilla elegiran cadascllna majoria absoluta.
dos Senadors. Article 75.
~ 5. les Comunltats Autonomes desigl1aran a ms un Sena-
dor i encara un ~Itre per cada mili d'habitants del seu terri- 1. Les Cambres funcionaran en P'le i per Comissions.
torl respectlu. Le designaci6 correspondra ~ l'Assemblea le 2. Les Cambres podran delegar a les Comiss~o~s Legislat!-
gislativa o, si no n'hi havia, a I'organ col.legiat superior de la ves permanents I'aprovaci de projectes o proposlclons de lIer.
Comunitat Autnoma, d'acord amb el que estab\eixin els Esta-. El Pie aixo no obstant podra requerir en qualsevol mpment el
tuts, que asseguraran,en qualsevol cas, la representaci pro- debat 'i la votaci de q~alsevol proJecte o proposici de Ilei que
porcional adequada. . , hagi estat objeele de la delegaci. . -, ..
6. El Senat s elegit per quatre anys. El mandat deis Se- 3. Restent;'ceptuats del .~ue. disp~sa ~ap~:tat "ntenor ~a
nadors acaba quatre anys desprs de I'elecci o el _dia de la reforma consti Jc\onal~ les questlOns 1TJte~, les llels
dissoluci de la Cambra. Organiq~~ ~ bases i els Pressuposts Generals de I'Estat.
Article 70,
Artir:lf! "'~_
1, La t1ei electoral determinara .Ies causes d'lnelegibilitat 1. El Congrs i el SeDat i, si pertoca, totes dues Cambres
I incompatibllitat deis Diputats i deis Senadors, les quals com~ conjuntament, podran nomenar Comissions d'lnvestigaci sobre
prendran, en qualsevol cas: qualsevo\ afer d'interes pblic. Les conclysions obtingudes. no
seran vinculants per als Tribunals ni afectaran les resoluclons"
a) Els components del Tribunal Constitucional. judicials, sense que ,aixo sigui obstacle perque el resultat de la
bl Els alts errees de I'Adminlstrael de I'Estat que de investigacl sigui comunicat. al Ministerl Fiscal per tal que
termini la lIeh amb I'excepcl~ deIs membres del Govern. aq'uest exerceixi, si cal, les acclons oportunes.
el El Defensor del Poble. 2. Sera obligatori de compareixer e requeriment de les
d) Els Magistrats, els Jutges I els Fiscals en -actiu.
e) Els rnilltars professlonals i els membres de les Forces i Cambres. La _llei regulara les sancions Q.ue puguin imposar-se
Cossos de Seguretat I Pollcia en actlu. per causa de I'incompliment .d'aquesta obligaci6.
fl Els membres de les Jun,te. Eleetorals. Article 77.
2. La 'validesa de les actes 1 de les credenclals deis mem-
bres de tates dues Cambres restara sotmesa al control judi- 1, Les Cambres poden rebre peticions individual s o coLlec-
cial en els termes que establelxi la lIel electoral. t/ves, sempre per escrito En resta prohibida la presentaci6 directa
per mitja de manifestacions clutadanes. .
Article 71.
2, les Cambres poden trametre al Govern les peticlons que
1. Els ()jputats 1 els Senadors gaudY:an~ d'inviolabilltat per rebran. El Govern t l'obligaci6 d'eXplicar-se sobre el contingut
les opinions manifestades en I'exercici de les seves funcions. d'aquestes sempre que les Cambres ho exigelxin.
29368 29 diciemlire 1978 B. O. del E.-Nm. 311.3
<.=-------..,..-::::...::::;:;;::::.:.:....:.:;.:.:.-_---.-,;;;,;;...:.;"",;;~.....:...;.;:;~
sector pbllc e.tetal 1 s'hl con.lgnar~ l'import dela beneflcl. grats pels batlles J els regldors. Els regidors seran elegits pels
fiscal s que afeetln els trlbuts de l'Estat. veins del munlclpl mitjan~ant sufragi universal Igual, lliure,
3. El Govern tlndr~ I'obllgacl de pre.entar davant el Con directe I secret, en la forma establerta per la lIel. Els batlles
grs deis Clputllts el, pressuposts ganarais. tres mesos abans. seran elegits pels regidors o pels veins. la lIel regulara les
corn a mlnlm, que explrln els de J'a">" anterior. condlclons en qu~ sigui procedent el regim de consell abert.
4. SI 'la L1ai de Pressuposts no s aprovava abana del primer Artlcle 141.
die de I'exerclci econbmlc carraspooent. als Pressuposts de
I'exerclcl anterior restaran prorrogats 8utornlltlcament flns que 1. La provincia s una entltat local amb personalitat juri-
s'aprovln als naus. . dlca propia, determinada per 'agrupaci de municipls i la divl-
5. Havent aprov8t els .pressuposts ganarais de 'Estat, el sl6 territorial par al compliment de les actlvitats de I'Estat.
Govern podr~ presentar projectes de lIei que impllquln I'eug- Oualsevol alteraci6 deis Iimits provincials haura de ser apro-
ment de la despesa pblica o la dlsmlnucl deis Ingressos co- vada per les Corts Generals per mitja d'una lIei organica .
rresponents a aquell mateix exerclcl pressupostarl. 2. El Govero i I'admlnistraci autonoma de les provincies
6. Tota proposicl o esmena que supasi un 8ugment deIs seran encomanats a Diputaclons o al tres Corporacions de ca-
credits o una dismlnucl6 deis Ingressos pressupostaris' requirl- racter represen.tatiu. , _
ra la conformitat del Govern per tal de ser tramitada. 3. Es podran crear agrupaclons de municipis diferents de
7. La L1ey de Pressuposts no pot crear trlbuts. Podra mo- la provincia.
dificarlos s~ una lIel tributaria subtantlva ha fa pr~veure. 4. En els arxlpelags, les ilIes tindran, a ms, administraci
propia en forma de cabil,dos o consells,
Article 135.
Article 142.
1. El Govern haura de restar autorltzat per una lIei per tal
d'emetre deute pbllc o contreure cradit. '\ Les Hlsendes locals hauran de disposar deIs mitjans sufi
2. Es considerara sempre que els crdits per a abonar el clents per a 'exercici de les funcions que la lIe! atribuelx 8
pagament d'interessos I capital del Deute Pbllc s6n Inclosos les Corporaclons respectives. I es nodrlran fonamentalment de
en I'estat de despeses deis pressuposts, I no podran ser ob- tributs propls I de la participaci en -als de I'Estat i en els de
jecte d'esmenes ni de modlficacions mentre' s'ajustln a les con- les Comunitats Autonornes.
diclons de la lIel d'emissI6.
((APITOl TERCER
Article 136.
De les comunitats autnomas
1. El TribunaL de Comptes s I'organ fiscaHtzador suprem Article 143:
deis comptes i de la gestl6 economlca de l'Estat 1, alhora, del
sectOr pbllc. Dependra directament da las Corts Ganarais I 1. En I'exercici del dret a I'autonomia reconegut en I'article 2
exerclra les seves funclons delegadament d'elles en I'examen ,1 de la Constituci, les provincies limtrofs que tlnguin caracte
la com'provaci6 del, Comete General de l'Estat. _ - '_ _ rstlques historiques, culturals i economlques comunes, els terri-
2. Els comptes de I Estat i del sector pblic estatal seran toris insulars I les provincies d'entitat regional historica podran
retuts al Tribunal de Comptes, el ,qual els censurar,,. El Trl- accedir a I'autogovern i constituir-se en Camunitats Autonomes
bl!nal de Comptes, sens perjudicl de la sava jurisdicci, tra- d'acord amb el que preveu aquest ,Titol I -els' estatuts respectlus,
metrll a les Corta Generals un Informe anual en que, sempre 2. la iniciativa del procs autonbmic correspoll a totes les
que sigui procedent, comunicara. les lnfraccions o les respon diputacions interessades o a I'organ interinsular corresponent,
sabllitats en que, segons el seu ludlcl, s'hagl Incorregut. I als dos tert;o:} deis municlpis la poblaci deis quals repre-
3. Els membres del Tribunal de Comptes geudiran de la senti, com a mnim la majoria del cens electoral de cada pro-
mateixa independecia I lnamobilitat I restaran sotmesos a les vfncia o de cada illa Aquests requisits hauran d'acomplirse
mateixes incompatibllltats que els Jutges. dins el termini de sis mesos d'ent;a del primer acord al res-
4. Una lI e,1 orgllnica regularA la composici, rorganitzacl pecte adoptat per alguna de les Corporacions locals Interes
i les funcions del Tribunal de Comptes. sades,
3. La Iniciativa, en el' cas de no reeixir, noms podr
TITOl VIII repetir-se al cap de cinc anys,
De I'org!'nltzacl torrltorlal de l'Esta Article 144.
CAPlTOl PRIMER Per motiu d'interes nacional, i mitjant;ant una lIei organica,
les Corts Generals podran:
Principis ganerals
Article 137. 'lit al' Autoritzar la constituci d'una comunitat autonoma en
cara que el seu amblt territorial no superi el d'una provincia
L'Estat s'organitza terrltorialment en municipis, en provincjes i no reuneixi les condlcions de I'apartat 1 del I'article 143.
I en les Comunitats Autonomes que es constituelxin. Totes bl Autoritzar o acordar, en el seu cas, un estatut d'auto
aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gesti deis nomia a territoris qua no es trobin integrats en 'organitzaci
interessosrespactius, provincial.
Artlcle 138. cl Substituir la iniciativa de tes Corporacions locals a que
es refereix I'apartat 2 de I'artic:le 143.
1. L'Estat garanteix la realitzaci efectiva del prlnclpl de Artlcle 145.
solldarltat consagrat en I'art:cle 2 de la Constituci I vetUara
per I'establlment d'un equillbrl econbmlc adequat I lust -entre 1. En cap cas s'admetra la federaci de Comunitats' Auto-
les dlverses parts del territor~ espanyol, i atendra assenyala nomes,
dament les circumstancies del fet Jnsular. -- . 2 Els estatuts podran preveure els casos, requisits i ter-
2. les diferencies entre els Estatuts de les diverses Comu mes en que les Comunitats Autonomes podran celebrar conve
'nitats Autbnomes no 'podran implicar en cap cas privilegis nls entre elles per tal d'acompllr I prestar serveis que els si=-
economics o soclals, guin propis; 1 podran preveure, tamb, el caracter i els efectes
Artlcle 139. de la carresponent comunicaci a les Corts Generals. En els
al tres casos, els acords de cooperaci entre les Comunitats
1. Tots els espanyols tenen els mateixos drets I les ma- Autonomes requeriran I'autorltzaci de les Corts Generals.
teixes obligacions en qualsevol part del terrltori de I'Estat.
~ Cap autorltat no podra adoptar mesures que dlrectament Articlc 146.
o indirectament obstaculltzln la' IIibertat de clrculacl6 I I'esta- El projecte d'Estatut sera elaborat per una assemblea cam-
bliment de les persones I la lIIure clrculaci6 de bns per tot el posta pels membres de la Diputaci o I'organ interinsular de les
territori espanyol. . provincles afectades I pels Diputats i els Senadrs que n'hagin
estat eleglt~, i sera elevat a les Corts Generals, les quals Ii
CAPITOl SEGON donaran tramltaci6 de lIei.
De I'a(1miolstr.acl6 local' Article 147.
Artlcle 140.
1. Dins- els termes de la present Constituci, els estatuts
La Constitucl6 garantelx I'autonomia deis munlcipis, els . seran la norma ilistltucional baslca de cada Comunitat Autono-
quals gaudlrQII de personalltat jurdica plena. -El govern i I'adml- ma, I l'Estat els recon(!xera I els emparara con a part Inte
nistracl6 municipal carrespon als respec~ius Ajuntaments, Inte grant del seu ordenament jurdico
,
.
B. Q. del E.-Nm. 311.3 29 diciembre 1978
2. Els estatus d 'autonomia nauran de Ter con:stat. 8 Leglslaci civil, sens perjudici de ~a conservaci, modifi-
caci6 i desenvolupament deis drets cvils, forals o especials per
e) la denominaci de la Comunitat ..que s'ajusti millar a la part de les Comunltats Autonomes 8111:1 on n'hi hag. En qualse-
saya Identltat hlstbrica. ~
vol cas, les regles relatlves a l'aplicacl6 1, a I'eficacia de les
b) La dellmllaci del lerrllorl. normes jurdiques, relaclons jurdico--clvils relatlves a les formes
el La denominaci, I"organizaci ,1 la seu de les InstituCions de matrlmonl, ordenacl deis registres I instruments pblics,
autonomes propias. . bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre
dl les cornoetencies assumides dios el mare establert par els conflictes de lIeis lo la determlnaci de les fonts del Dret,
la Constitucl l' per les -bases per al traspas deis serveis que d'acord, en 8quest darrer cas, amb les normes del dret foral
els correspondran. o especial.
3. la reforma deis Estatuts s'ajustara al procediment que 9 Legislaci6 sobre propletat Intel.lectual I industrial.
ells mateixos. estableixin 1: requerlra, en qualsevol cas, rapro- 10 Aegim duaner 1 aranzelarl; comere;: exterior.
vaci de les Corts Generals par lIel organice. 11 Sistema monetari: divises, canvi i convertibilitat; bases,
de l'ordenacl6 del crdit, banca I assegurances.
Article 148. 12 Legislaci6 sobre pesos I ,mesures, determinaci6 de I'hora
1. Les Comunitats Autonomes podreo assumir competen- oficial.
cles.en les materies segents: 13 Bases I coordlnaci6 de la planjficaci general de I'ac-
1 Qrganitzaci6 de' les saves Institucions d'sutogovern. tivltat economice.
2 leS' alteracions del, termes_municlpals compresos en el 14 Hisenda general I Deute de I'Estat;
seu terrltori 1, en 9,eneral,les funcions qOe corresponguin a fica15i tecnlca. Foment i coordinaci6 general de la investig~ci cient-
.-
I'Administraci de ,1 Estat sobre' Corporaclons locals, la trans-
ferencia de Jes quals autoritzi la legislaci ,sobre Aegim Local. 16 Sanitat exterior. Bass i coordinacj6 general de la sao
3 Ordenacl del territorl, urbanlsme I habitatge. nitat. Legislaci sobre productes farmaceutlcs.
. 4 les obres pbllques d'lnteres per a' la Comunltat Auto- 17 LegJslacl b.asica i regim econbmic de la Seguretat
. Social, sens perjudici que les Comunitats Autonomes n'executin
noma dins el seu territori...- els serveis. - -
5 Els ferrocarrils I les carreteres 1'itinerari deis quals trans-
corrl ntegrament dins el terrltorl de la Comunltat Autonoma i, 18 Les bases -del reglm Jurrdlc de les Administracions p-
de la mateix8 manera, el transport fet per aquests' mltjans o bllques I r;iel reglm estatutari deis 'seus funcionaris, les quals
per cable. ," garantlran. enqualsevol cas, als admlnistrats un tractament
6 . Els ports de refugio els ports I els aeroports esportius com davant aquelles: el procediment adminlstratiu com, sens
1, en general, els que no acomplelxin activitats comerclals. perjudlcl de les especlalltats derivades de I'organitzacl propia
7 L'agrlcultura I la ramaderla, d'acord amb I'ordenaci ge de les Comunltats Autnomes; leglslaci sobre 'expropiaci
neral de I'economla. for4;osa; legislacl6 baslca sobre contractes i concessions admi
8 Espals forestels i el seu aprofltament. nistratlves I el sistema de responsabilltat de totes les Admi
9 La gesti en materia de proteccl del medi amblent. nistracions pbliques.
10 Ers projectes, la construccl I I'explotaci deis aprofi. 19 Pesca martima, sens perjudici de les competencies
taments hidraulics, canal s I regatges d'interes per a la Comu- que s'atribueixin a les Comunitats Autonomes en aquest sector.
nitat Autonoma, les alges mlnerals I les termals. .20 Marina mercant i abanderament de velxells, Il.Iuminaci
11 La pesca en aiges interiors, la de marisc i I'aqicultu de costes f senyaJ-s martlms; ports d'lnteres general: control
ra, la ca~a i la pesca fluvial de I'espai aeri, trfmsit i transport aeri; servel meteorologic i
12 Pires interiors. matriculaci6 d'aeronaus. '
13 El foment del desenvolupament economic de la Comu 21 Ferrocarrils i transports terrestres que circulin dins els
nitat Autbnoma dins els objectius "iTlarats per la poltica eco- terrltoris de mes d'una Comunltat Autbnoma; reglm general de
nomica nacional. comunicaclons; trafic I clrculacl de vehicles de motor; correus
14 L'artesana. I telecomunicacio(ls; cables aerls, submarlns I radiocomunlcaci6.
15 Els museus, les biblioteques. I els conservatoris de m- 22 La legislacl6, ordenaci6 I concessi6 de recursos i apro-
sica d'interes per a la Comunitat Autonoma. ftaments hldraulics si les aiges passen per ms d'una Comu-
16 El patrimoni monumental d'interes per a la Comunl'tat nitat Alitonoma, i I'autorltzacl de les Instal.lacions electriques
Autonoma. si I'aprofitament afecta una altra Comunitat O si I'energia .es
17 El ,foment de la cultura, de la Investigaci6 i, en el seu transportada fora del seu ambit territorial.
cas, de I ensenyament 'de la !lengua de la Comunitat Autb- 23 Legislacl6 basica sobre protecci6 del medi' ambient,
noma. . sens perjudlcl de les. facultats de les Comunltats Autbnomes
18 La promoci6. I l'ordenacl6 del turisme dins el seu ambit per a J'establlment de normes addiclonals de protecci. La le-
territorial. gislaci6 basica sobre espais I aprofitaments forestal s i vi es
19 Promoci de I'esport del lIeure. ramaderes.
20 Asslstencia social. 24 Obres pbJiques d'interes general o que la realitzaci
21. Sanitat I Higiene. de les quals afecti ms d'una Comuitat Autonoma.
22 la vigilancia i la protecci deIs seus edlficis I de les 25 Bases delregim mlner i energtico
.seves Instal.lacions. La coordlnaci I altres facultats en r(tlaci 26 Aegim de produccl, comer~, tinen~a i s d'armes i '"
amb les pollcles. local s en els termes que establelxl una lIei d'exp!osius.
orglmlca. 27 Normes baslques del. regim de premsa, radio I televisi6,
2. Havent transcorregut cinc anys, I mitJam;ant la reform 1, en general, de' tom els. mltjans de comunlcacl~social, sens
deis seus estatuts, les Comunitats Autbnomes podre n ampliar perjudlcl de les facultats de desenvoiupament I execuci6 que
successlvament les seves competencies dins el marc establert corresponguln a les Comunltats AutOnomes.
per I'artlcle 149. 28 Defensa del patrimoni cultural, artlstlc I monumental
Artlcle 149. espanyol contra I'exportacl I )'expollar.i; museus, biblioteques
I arxlus de tltularltat" estatal, sens perjudicl que les Comunitats
,. l'Estat t la competencia exclusiva sobre les materies Autbnomes n'ex('rcelxln la gestl6.
segent8: 29 Seguretat pblica, sens per!udiCI Que les Comunitats
1 Le regulacl6 de les condlcions baslques que garanteixln Autonomes puguln crear policles en a fo'rma que els respectius "
est~tuts es1ablEilxin dins el marc -del que disposi una Ilei
la Igualtat de tOt8 els espanyols en I'exercici deIs drets I en
el compliment deis deures constitucionals. organlca.
2, Naclonalitat, Immlgraci6, .emigraci, estrangeria I dret 30 AegulaciO de les condlclons - d'obtencI6, expedici i
d'asll. homologacl de trtols academlcs I professionals, 1\ normes ba-
siques per al desenvolupament de I'artlcle 27 de la ConstituciD,
3 Aelacions internacionals. a ti de garantir el compllment de les obligacions deIs poders
4 Defensa i Forces Armades. pbllcs en aQuesta materia,
5 Adminlstraei de JusUcia. 31 Estadstica per a finalltats eststals.
6 Legislacl6 mercantil, penal i penltenci1:lria; legislacl pro-- 32 Autorizacl6 par a la convocatoria de consultes populars
cessal, sens perjudlci de les especlalltats que en 8quest ordre per vla de referendum.
es deriven necessariament de les particularitats del dret sub's-
tsntlu de les Comunltats Autbnomes. 2. Sens perjudicl de les competencles que podran assumir
7 Leglslacl laboral; sens parjudlcl que sigui execulada les Comunitats Autnomes, rEstat considerara el servei de la
pela argans de les Comunltats Autonomes. cultura com un deure 1 una atrlbucl essenclal I facilitara la
I
29374' 28 diciembre 1978 B. O. del E.-Nm. 311.3
L
comunlcacl6 cultural entre les Comunltata AUtbnomel d'acord Artlcle 152.. ' . .
amb elles. . . ; , . 1, En ela Estatuta aprovat. pel procedlmellt a qui e:s ref.
relx
o'
3. Lea matlIriea no atrlbu'des expre'..ment a I Eatat per, J'artlcle anterior, I'orgenltzacl Institucional autonbmlca ea
aquesta ConstJtucl pocInIn correapondre a 1.. Comun1tata Autb- basar. en una Aaaemblea Legislativa elegida per su""" unlver-
nomes en vlrtut dela EatatuD respectfus. tAl ~t~la!JObre 1 d'ecord. amb un .Istema de representacl proporc..nal que
les ~t&rl" que no healn estst aasumlde. f)II. Eatatuta d Auto:.
o ' . .
nom.,e correspcmdr6 .1'Eatet, lea no".,.. del qual PNVlII~ .torl~ un~en de Govem. 8mb fuuclons executlvea I admlnla-
en cas de confllete, lObre les de le. Comunltata Aut6nomea. entratlv.:J .1 un Presldent eleglt per l'Aaaemblea entre els seua
t~t allb que no hagl estat atrlbuTt la competilncla axclucrva mflJnb";. I nomenlt p81 Ael, al qual correapon la dlreccl' del
o
d aquestes darreres. En qualsevol caa, el, Oret estatal se'" Conaan da. Govem' la suprema repreeentacl de la comunltat
supletorl del dret de 'es Comunltats AutOnomes. . respectiva I la d. l'stat d1na aquel/a. El Presldent I els membres
.Artlcle 1SO. del Coneel/ de Govern aeran responsables polltlcament devant
'I'Aaa,mble Un Tribunal Superior de Justicia, aens perludlcl de
1, Les Corts Generals, In matllrle, de compeUlncla estatal, la jurlsdlccl que correspongul al Tribunal Suprem, culminar'
podran atribuir a totes O' a algunes da .les Comunltats_ Autbno- l'organltzacl6 ludlclal dlnl I"mblt territorial de la Comun)tat Au-'
mes la facultat de dictar, per a el/u matelxes, normes legisla- tbnoma. En ers Estatuts 'de les Comunltats Autbnomes podran
tives dlns del marc deis principie, bases I dlrectrlus flnts ~r . establlse ols stlpbslts I les formes de partlclpacl d'aquelles en
una lIel estatal, Sens perjudlcl de la compet6ncla deis Trlbunals, I'organltzacl de les demarcaclons judlclals del terrltorl, tot de
dlns cada I/el-marc s'establlrll la modalltat del control de les conformltat amb el que preveu la IIel orgllnlca del pder judlcl.1
Corts Gener.ls sobre equestes normes leglslatlves de les Co- I dln. la unlta tf la Independltcla prbples d'aquest darrer. Sens
munitats Autbnomes, . perjudlcl del que dlsposa I'artlcle 123, les sucesslves Instllncles
2. L'Estat podrll transferir o delegar a les Comunltata Autb- procelsals, en el seu cas, s'esgotaran davant brgans radlcatl en
nomes, mltja~ant una lIel orgllnlca, facultata corresponentl a el matelx terrllorl de la Comunlta!' Autbnoma en que estlgul I'or
una matllrla de tltularltat estatal que per la aeva naturaleaa si gen competent en primera' Inalilncla. '
guln susceptlolea de transferencia o de delegacl6. tAl lIel Pr&o 2, Una vegada hagln eatat aanclonats I promulgats 8.1S res-
veurll en cada cas. la transferencia corresponent de mltjans .pectlus Estetuts, nom', podran ser modificats mltla~ant els pro-
flnancers I tamb6 les forme. de control que I'Eatat ea reservl, cedlmenta que ells matalxos establelxln I mltja~ant referendum
3. L'Estat podrlA dictar lIels que establelxln els principia ne- entre el. electors Inscrlts en els censos corresponents.
cessarls per s harnionltzar les dlspoalclOIlJ normatlvea de les 3. Els Estatuts podran establir clrcumscrlpclons terrltorlals
Comunltats, flns I lot en el cas de materles strlbOldea e lit seva prOples que g8UCllran de plena personalitat jurldlca mltjanr;ant
competencia, aempre que ho demanl l'lnterlls general. Correspon I'agrupacl de munlclpls IImftrofs.
a res Corts Generals d'apreclar I'exlstencla d'aquesta necessltat, Artl I 153
per majorla absoluta de cada Cambra. ce. .
[( control de I'actlvltat deis orgnns de les Comunllats Autb-
Article 151. nomea ser' exerclt:. .
1. No caldrll delxar transc6rrer el termlnl de cinc anrs a a) Pel Tribunal Constitucional en allo que es r.eferelxi a la
qu es referelx l'.partat'2 de I'artlcle 148 en ces que, dlns e ter constltuelonalltat de lea seves dlsposiclons admlnlstratlves amb
mini que establelx I'artlcle 143,2, acordln la Iniciativa del pr0c6s fo~a de l/el. ,
autonbmlc, a m's de les Olputaclona o els brgans Interlnsula,. b) Pel Govern, prevl dictamen del Consell d Estat, en allb
corresponants, les tres quartes parts del munlclpla de' cadaacuna . ~e pertoqul a I'exerclcl de funclons delegades a qu es referelx
de les provlncles afectades, les quals representln, com a mlnlm, I apartat 2 de I'artlcl. 150.
la malorla del cens electordl de cadascuna I algul ratificada mlt o) Per la jurlldlccl contencloso-admlnistratlva en allb que
o
jan~ant un referendum pel vot aflrmatlu de la majorla absoluta ea referehd a I'admlnlstracl autbnoma o a les seves normes
deis electors de cada provincia en els termes que establelld una reglamentllrles, .
lIel org~nica.' o d) Pel Tribunal de, Comptes en els aspecte:; econonllcs I
2, En el cas prevlst per I'apartat anterior, el procedlment per pressupoatlij'ls,
11 elaborar rEstatut serll el segOant:
Artlcle 154.
1 El Govern convocar. tots els Olputats I Sanadors elaglta , Un delegat nomenat pel Govurn dirlgira I'admlnlslraci de
en les circumscrlpclona compreses dlns I'emblt territorial que I'E.tat en el terrltorl de la Comunitat Aulonoma I la coordlnarll,
pretanglll accedlr a I'autogovem per tal que ea constltuexln en al 6s procedent, smb I'admlnlstrllci pr~pla de la COnlunllat.
Assomblea, amb I'nlca flnalltat d'elaborar l'Estatut d'autonomll
corresponent, mltjaneant I'acord de ls majorla absoluta dela seus
membres, o
Artlcle 155. , .
1. SI lJI'8 Comunltat Autbnoma no compila les oblgaclons
2 Una vegada hagl aprovat el projecte d'Estatut l'As88mblea que la Conatltucl o altres lIel. Ii imposaven, o actuava de foro
de Parlamentarls, squest serll tramea a la Comlssl Constitucio- ma que atemptds greument contra I'lnteres general d'ESpanya.
o
nal del Congrs, la cu31, dlns el tl'!omlnl de dos me:os, I'examl el Govern. prevl requerlment desat&a fet al Presldent de la CO-
nnrll amb el concurs I I'asslstncla j'unll delegilcl de I'Assem- munltat Autbnoma .amb I'aprovacl per malorla sbsoluta del Se
blea proposant per tal de determlnar-ne d'un acord com la nat pod'" adoptar 'les mesures neccesarles per tal d'obllgarla al
formulacl deflnltiv. compliment for~s de les dltes obligaclolls o per tal de proteglr
3 SI s'arrlbava a un acord, el text que en result's seril soto I'Interes general esmentat.
mes al referirndum del cos electoral de les provlncles compreses 2. Por a I'exeeucl de les mesures prev:stes a I'apartat
dins I'ambit territorial de "Estatut projectat. anterior, el Govem podre donar Instruccions a totes les autorl-
4 SI el proJecte d'Eatatut'S aprovat a cada provincia per la tats de les Comunltats Autonomes.
majorla deis vots emesos vlllldament, aere elevat a les Corts
Generals. Els Plens de totes dues Cambres decldlran sobre el Artlcle 156,
text per ml!jil d'un vot de ratlflcacl. Havent estat aprovat I'Es- 1, les Comunltats Autbnomcs gaudiran d'autonomla finan
latut, el Rel el sancionar. I el promulgarll com IIel. cera' per a acomplir I exerclr les soves co.npeUmcles d'acord
S SI no s'arrlbava I racord a qull es referelx J'apartat 2 amb els prlnclpls de coordlnacl amb la Hlsenda estatal I de
d'aquest nmerp, les Corts Generals donaran al prolecte d'Esta- so:ldarltat entre tots els espanyols,
tut la tra.mitaclo de nel. El text que aquestes aprovin serA soto 2. Les Comunltats Autnomes podren actuar com a dele
mes al referndum del cos electoral de les provlncles compreses gats o col.laboradors de I'Estat en la tasca de recaptaci, gestl
dins I'ilmblt territorial de "Estatut projectat. SI fos aprovat per I IIquldacl deis recursos trlbutarls d'squest, d'acord amb les
la major!a deis vots emesos valldament a cada provincia, la pro- lIel, I els Estatuts.
mulgacfo sera feta en els termes de I'apartat an~erfor. .
Artlcle 157.
3 .. En .els ca~os prevlsts pels parilgrafs 4 I 5 de I'apartat
1t~ter",r, la manca d'aprovaCl del projecte d'Estatut per part
1. Els recursos de les Comullitats Autnomes seran consti
el una o de ms d'una provincia' no Impedira la constltucl de la luits 'per:
Comunitat Autonoma prolectada per part de les altres en 18 a) Impostos cedits totalment o parcialmen' per l'Eslat; re
f~rma que ~stablelxi la IIel organica prevista per rapartat 1 carrees sobre impostos estatals 1 allres participacions en els
el a!1ucst art,c1e. ingressos de I'[stal.
B. O. del K-Nm. 311.3 29 diciembre 1978 2937S
b) Els seus propls impostas, taxes i contribuclons especlals. bunal, en el seu cas, haura de ratificarla o ah;arla en un
e) Transferencias d'un fons de compensacl Interterrltorial termini no superior als cinc mesos.
i altres 8ssignaclons a
carree deIs Pressuposts Generals de
Article 162.
rEstat.
d) Rendlments procedents del seu patrimoni ingressos de
1. Tenen legitimitat:
dret privat.
-e) El protlucte de les aperecioos de crdito al Per a interposar el recurs d'inconstitucionalitat. el Pre
,2. les Comunltats Autbnomes no podran adoptar en cap sldent del Govern, el Defensor del Poble, cillquanta Diputats.
cas mesures tributarles sobre bns situats fora del seu territorl clnquante Senadors, els brgans col.leglats executius de les Ca..
o que constltuelxin un obstacle per a la lliure circulaci oe munltats Autonomes 1, en el seu cas, les seves Assemblees.
mercaderes o de serveis. b) Per a Interposar el recurs d'emparament, tata persona
3. l'exercici de les ccmpetencies nanceres enumerades natural o jurfdlca que Invoqul un nteres legtim, a ms del
en I'anterior apartat 1. les normes per a resoldre els eonflictes Defensor del Poble i del Minsterk Fiscal.
que poguessin sorgir les possibles formes de col.laboraci 2. Eh els altres casos la lIei organica determinara les pero
sones I els argans legitimats.
financera entre les Comunitats Autonomes i I'Estat podrao ser
regulades per mltja d'una Ilei organice, Article 163.
Article 158. Quan en algun procs, un argan judicial consideri que una
1.' En els Pressuposts Generals de I'Estat es podra establir norma amb rsng de lIel, aplicable al cas, de la valldesa de la
una assignacl a les Comunitat3 Autonomes en funci del vo- qual depengui el veredlcte, pugul ser contraria' a la' Constituci,
lum deis serveis i de les activitats estatels que hagln assumit plantejara la qesti davant el Tribunal Constitucional en els
i de la garantia d'un nivel! mnim en ~a prestaci deis servels casos, en la forma 18mb -els efectes que la llei estableixi, que
pblics fonamentals en tot el terrltori espanyol. en capeas seran suspensius.
2. Per tal de corregir desequlibris economics interterrito
rials i fer efectiu el prlncipi de solidaritat es constituira un ArUcle 164.
Fons de Compensacl6 destinat a despeses d'inversi, els recur 1. Les sentencies del Tribunal Constitucional es publicaran
sos del qual seran distribu'its per les Corts Generals entre les en -el butlletf oficial de I'Estat amb els vots particulars, si
Comunitats Autonomes i les provincies, en el seu caso n'hi hagus. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de I'endema
d'haver estat publicades i no hi ha cap recurs en contra. Aquelles
TfTOL IX que declarin la inconstltuclonalitat d'una ,lIel o d'una norma
Del Tribunal Constitucional amb forca de !le; i totes aquelles que no es Iimltln a I'estima-
ci subjetiva' d'un dret, tenen ple.ns efectes davant tothom.
Article 159. 2. L1evat que en elveredicte es disposl flns una altra cosa,
1. El Tribunal Constitucional es campan de 12 membres subsistira la vigencia de la lIei en la part no afectada per la
nomenats pel Re!, deis quals, quatre a proposlcl del Congrs, Inconstitucional itat.. .
per majoria de les tres cinquenes parts deis seus membres, Artiele 165.
que$tre a proposicidel Senat, amb Identica majorla. dos a
proposici del Gavern, i dos a proposicl del Consell General Una lIei organica regulara el funcionament del Tribunal Cons
del Poder judicial. titucional, 'estatut deis seDS membre&, el procediment davant
2. EIs membres del Tribunal Constitucional hauran de ser aquel! i les condicions per a I'exerclci de les acclons.
nomenats entre Maglstrats i Fiscals, Professors d'Unlversltat,
funcionaris pbllcs 1 advocats, tots eUs jurlstes de competencia TITOL X
reconeguda amb ms de quinze anys d'exercici professlonal.
3. El perode de designacJ6 deis membres del Tribunal De la reforma constitucional
Constitucional tindra una durada de nou anys i es renovsr<,.1\ Article 166.
per terc;:os cada tres anys.
4. La condici de membre del Tribunal Constitucional s la iniciativa de reforma constitucional s'exercira en la forma
Incompatible: amb qualsevol mandat representatiu; 8mb els prevista en els apartats 1 i 2 de I'article 87.
cEU racs politics o administratius; amb )'exercici de funcions
.dlrectives en Ui1 partlt polftic o en un slndicat o d'un carrec al Article 167.
seu servei; amb I'exerclci de les carreres judicial i fiscal; i 1. Els projectes de reforma constitucional hauran de ser
amb qualsevol activltat professional o mercantil. aprovats per una majoria de les tres cinquenes parts de cada
Altrament, els membres del Tribunal Constitucional tindran una de les Cambres. SI no h hagus acord entre totes cuas,
les incompatibilitats propies deis membres del poder judicial. s'intentara obtenlr-Ia mitjanc;:snt la creaci6 d'una Comissi6 de
5. Els membres del Tribunal Constitucional seran tndepen composfci6 parittirla de D1putats i Senadors que presentara un
dents inamovibles en l'exercici del seu mandato text que sera votat pel Congrs I'pel Senat~ .
Artiele 160. 2. En cas de no aconseguir-se l'ajrovaci6 mitjanc;:ant el pro-
El presldent d~1 Tribunal Constitucional sera nomenat entre cediment de I'apartat anterior, I sempre que el texthagus
els membres d'aquest, pel Rei, a proposici del mateix Tribunal obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, el
en pie li per a un perode de tres anys. Congrs, per majorla de les dues terceres parts, podra aprovar
Article 161. la reforma.
3. Una vegada hagi estataprovada la reforina per les Corts
1. El Tribunal Constitucional t jurlsdicci en -tot el terrll0rl Generals, sera satmesa a 'referndum per tal de ser ratificada,
espanyol I s competent per a conelxer: - , sempre que ha demani una declma part deis membres de qual-
a) Del recurs d~inconstltuclonlitat contra lIeis i dispos- sevol de les Cambres, dins I'espai deis quinze dres segents al
cions normatlves ,amb forc;:a de lIei. la declaracl d'inconstitu d&i l'apr'ovaci6.
cionalitat d'una norma amb rang dellei, Interpretada per la Article 168.
jurisprudencia afectari':. aquesta, pero la sentencia o sentencies
qua n'hagin recaigut no perdran el valor de cosa jutjada. 1. Si es propasava la revisi total de la Constltuci o una
b) Del recurs d'emparament per violaci deis drets I de les de parc1al que afects el Ttal Preliminar, el Captol Segon,
lIibertats continguts en I'article 53.2d'aquesta Constltuci, en Secci La del Ttol 1, o el Titol 11, es procedlra a f'.aprovaci del
els casos i formes qus la lIel estableixi. princlpi per majoria deis dos tercos de cada' Cambra, 1 a la
c) Deis conflictesde competencia entre I'Estat i les Co- dlssoluci immediata de les Corts, .
munitats Autonomes o -deis de les Comunitats Aljlmomes en 2. Les Cambres elegides hauran de ratificar la declsl I
tre elles. _ . . procedlr a I'estudl del nou text constitucional, que haura de,
d) De les 81tres materies que Ji atribueixen la Constituci ser apravat per majoria deis tos ter!fos de les dues Camhres.
o les lIeis organlques.
Artlcle 169. .
2. El Govern podr. Impugnar davant el Tribunal Constltu
cional les dlsposicions i resolcions adoptades pels brgans de No podr Inlciarse la reforma constitucional en temps de
les Comunitats Autanomes. la impu.gnacl6 provocara la suspeo guerra o de vigencia d'algun deis estats previstos en lrti-
516 de la disposlcl o de la resoluci recorreguda, pero el Tri ele t16.
39376 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Nm. 311.3
s: : g;:;
i
~
=
BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO
GACETA DE MADRID :==
=
=
~ Depsito Lega] M. 1-1958 Ao CCCXVIII Viernes 29 de diciembre de 1978 Nm. 311.4.'
=
=
CONSTITUCION
ESPAOLA =
-=
- . ~
-
.e o N STI TDe ION ESPAOLA
PREAMBUlO Artigo 7.
A Nacin e~paola,
desexando que se estableza a xusticia, a Os sindicatos de traballadores e as asociaclns empresariais
ollb artade e segurldade e que se promova o ben de cantos a in
8 contri buen defensa e promocin dos intereses econmicos e
teyran, no uso da sa soberanfa, proclama 8 sa vontada de: soclais que lIes son propios. A sua creacin -e o exercicio da
Garantizar, dentro da Constitucin e das lels, a convivencIa sua actividade son libres dentro do respeto Constitucin e
democrtica, conforme a un arde econmico e social xusfo. lei. Asua estructura interna e funcionamento debern ser
Consolidar un Est;do de Dereito qu~ asegure o imperio da democrticos.
/el como expresin da vontada popular. Artigo 8.
Protexer a tdolos espaois e pobos de Espaa no exercicio
dos dereitos humanos, das Bas culturas e tradicins, das Bas 1. As Forzas Armadas, constituidas polo Exrcifo de Terra, a
linguas e Instituclns. Armada e o Exrcito do Aire, telion como misin garantiza-la
Promover, para asegurar a todos unha digna calidade de soberana e a independencia de Espaa, dfende-la sa inte-
vida. o progreso da cultura e da economa. ' gddade territorial e o ordenamento constitucional.
Establecer unha sociedade democrtica avanzada, e ' 2. Unha lei orgnica regular as bases da organizacin mi
Colaborar no fortalecemento dunhas relacins pacficas e de litar de acordo cos principios da presente Constitucipn.
eficaz cooperacin entre tdolos pobos da Terra. . Artigo 9.
En consecuencia, as Cortes aproban e o 'pobo espaol ra-
tifica a seguinte . L Os cidadns e os poderes pblicos estn suxeitos Cons-
titucin e ao resto do ordenamento xuridico.
CONSTlTUCION 2. Corresponde aos poderes pblicos promoveren as condl-
cins para que a libertade e a igualdade do individuo e mais dos
TITULO PRELIMINAR grupos en que se integra sexan reais e efectivas: removeren
os atrancos que impidan ou dificulten a sa plenitude e facili-
Artigo 1. taren a participacin de tdolos cidadns na vida poltica, eco
1., Espaa constitese nun Estado social e democrtico.oe nmlca, cultural e social.
Derelto, que propugna como valores superiores de seu arde- 3. ~ Constitucin garantiza o principio da legalidade, a
namento xurdico a libertade, a xusticia, a igualdade e o plura- xerarqUla normativa, a publicidade das normas. a irretroactivi-
lismo poltico. dade das disposlcins sancionadoras non favorables ou restriti-
2. A 'soberana nacional reside no pobo espaol, do que vas de dereitos individuais. a seguridadexurdica, a responsabi
emanan os poderes do Estado . Iidade e mdla interdicin da arbitrariedade dos poderes pblicos.
.3. A forma poltica do Estado espaol a Monarqua par- TITULO I
lamentaria. .
ArUgo 2. _ Dos dereito!o e deberes fundamentais
Artigo 10.
A Constitucin fundamntase na indisoluble unidade da Na
cin espaola, patria comn e indjvisible de tdolos 'espaois, 1. A digrridade da persoa, os dereitos inviolables que Ile
e recoece e garantiza o dereito autonoma das nacionalidades son inherentes, o libre desenvolvemento da persoalidade, o res-
e rexi6ns que a integran e a solidaridade entre todas elas. peto lei e aos dereitos dos demais son fundamento do arde
poltico e da paz socIal. .
Arligo 3. 2. As normas relativas sos dereitos fundamentais e s li
1. O castern a lingua espaola oficial do Estado. Tdolos bertades que a Constitucin recoeee, interpretaranse conforme
espaoi~ teen o deber de coecela e o dereito a usala. Declaracin Universal dos Dereitos Humanos e aos tratados
2. As outras linguas espaolas sern tamn oficiais nas e acordos internacionais sobre as mesmas materias ratificados
respectivas Comunidades Autn,pmas de acordo' cos seUs Esta por Espaa.
tutos.
CAPITULO PRIMEIRO
3. A riqueza das distintas medalidades lingsticas de
Espaa un patrimonio cultural 'que ser obxecto de especial Dos espaois e dos extranxeiros
respeto .e protecclj1.
Artigo 11.-
Arllgo 4. 1. A nacionalidade espaola adqurese, consrvase e prdese
. 1. A bandeira de Espaa est formada' por tres franxas ha de acordo ca establecido pola lei.
rlzontals, vermella, marela e vermella; a marela dobre de 2. Ningn espaol/de orixe poder ser privado da sa na-
ancha do que cada 'unha das vermellas. cionalidade.
2. Os Estatutos podern recoecer bandeiras e mals ense- 3. O Estado poder concertar tratados de dobre nacional!
as propias das Comunidades Autnomas. Estas 'utilizaranse dade cos pa1ses iberoamericanos. ou con aquel es que tiveran
xunto bandeira de Espaa nos seus edificios pblicos e nos ou tean un particular vencello con Espaa. Nestes mesmos
Seu8 actos oficlais: paises, alnda Que nog recoezcan 80S seus cidadns un de-
reita recproco, podern naturalizarse 05 espaois sin perderen
Arllgo 5. a sa nacionalldade de orlxe.
A capital 'do Estado a vila de Madrid. Artigo 12.
Os espaois son maiores de edad e aos 18 anos .
. Arligo 6.
Artigo 13.
Os partidos polticos expresan o pluralismo 'poltico, canco
rren formacin e manifestacin da vontade popular e son 1. Os extranxeiros gozarn en Espaa das libertades p-
Instrumento fundamental para Q participacin poltica. A s(ia blicas que garantiza o presente Ttulo nos termos que establezan
creacin e o exerclclo da s(ia &1;tivldade son libres dentro do os tratados e malla lel.
respeto 8 Constitucin e mals j lel. A sa estrutura interna e 2. ,S .os espaol s sern titulares dos dereitos recaecidos
funclonamento debern ser democrticos. no artlgo 23, non sendo o que, atendendo a criterios de reel
B. O. del E.-Nm. 311.4 29 diciembre 1978 29379
procldade, polda establecerse por tralado ou lel para o derelto Tamn tei'ien derelto 8 en'.ter e sar libremente de Espaa
de sufraxlo activo nas elecclnsmunlclpals. nos termos que 8 lei estableza. Este dereito non poder ser
3. A extradicin non S8 conceder sann en cumprimento limitado por motivos polticos ou ideolxlcos.
dun tratado ou da lel, atendendo ao principio da reclprocidade.
Quedan excluidos da extradicin 05 delitos polticos, non con Artige 20.
slderndose como tales os actos de terrorismo.
4. A Isi establecer os termos en que os cidadns doutros 1. .Aecocense e protxense os dereltos:
pases e mallos aptridas podarn gozar do dereito de asilo en a) A expresar e difundir libremente os pensamentos, ideas
Espaa. e opinins mediante a palabra. o escrito ou calquera outro me-
dio de reproduccin. . . '
CAPITULO SEGUNDO b) A producin e creaci.l literaria, artstica, cientfica e
tcnica.
Dereitos e Ii~ertades el A libertade de ctedra.
Artigo 14. d) A comunicar ou recibir libremente informacin veraz por
calquera medio de difusin. A lei regular o dereito clusula
Os espaols son guais ante a lel, sin que poida prevalecer de .conciencia e ao segredo profesional no exercicio destas li-
discriminacin ningunha por razn de necamento, raza, sexo, bertades.
relixin, opinin OU calquera cutra" condicin ou circunstancia
persosl DU social. 2. O exercicio destes dereitos non pode restrinxirse median-
te ningn tipo de censur previa.
SECCION 1." 3. A lei regular a organizacin e .control parlamentario dos
medios de comunicacin social dependentes do Estado ou de
Dos dere itas fundamentais e das libertades pblicas calquera ente pblico e garantizar o acceso aos citados medios
dos grupos sociais e polticos significativos, respetando o plu-
Artigo 15. ralismo da socledade e das diversas Iinguas de Espaa.
4. Estas' libertades teen o seu lmite no respeto aos de-
Todos teen dereito vida e integridade fsica e moral, reitos recoecidos neste Ttulo, nos preceptos das leis que os
sin que, en caso ningn, poldan ser sometidos a tortura nin a desenvolven e, especialmente, no dereito ao honor, intimida-
penas ou tratos inhumanos ou degradantes. Queda abolida a pena de, propia imaxe e p"roteccin da mocedade e da infa~cia.
de morte, salvo o que se poi da dispoer nas leis penais mili- 5. S poder acordarse o secuestro de pwblicacins, gra-
tares para tampos de guerra. ' bacins e outros medios de informacin en virtude de resolucin
Artigo. 16. xudicial.
2. As penas privativas d. libertad as medidas d. segu- 4. Mediante a lel podern regulE\rse os deberes dos clcla-
rldade estarn encamladas reeducacin e relnsercl6n social dns nos casos de grave risco, catstrofe ou calamidpde p-
e non. podarn consistir en. tr8b~lIos forzados. O co~denado a blica.
pena de prisin que estes cumprlndo a meSI)18 gozara dos de
reltos fundamentals deste Capitulo, f6ra dos que se vexan ex- Artlgo 31.
presamente limitados polo contldo do fallo condenatorio, o sen- 1. Todos contribuirn ao sustentamento dos' gastos pblicos
tido da pena e 8 lel penltendarla. En todo caso, ter deralto a de acordo coa sa: capacidade econmica mediante un sistema
un treballa remunerado, e -mals 80S beneficios correspondentes tributario xusto Inspirado nos principios de Igualdade e progre-
da Segurldade Social, as como 80 acceso cultura e 80 desen- sividade que, en ningn. caso, chegar a ser confiscatorio.
volvemento Integral da Ba personalidade. 2. O gasto pblico realizar unha asignacin equitativa dos
3. A -Administracin civil non poder Impoer sancl6ns que, recursos pblicos e 8 sa programacin e execucin responde .
directa ou subsidiariamente, Impliquen privacin de Iibertade. rn aos criterios de eficiencia e economa.
Artlgo 2 6 . ' . 3. 86 podern establecerse prestacins personais ou patrio
Prohibens8. os Trlbunals de Honor no mbito da Administra- monials de carcter pblico reguladas pala lei.
cin civil e das organizacins profesionais.
Artigo 32. .
Artlgo 27.
1, O home e a muller teen dereito a contraer matrimonio
1. Todos -teen deralto educacin. Recocese a Iibertade con plena Igualdade xurdlca.
de ansino. 2. A lei regular aS formas de matrimonio, a edade e malla
2. A educacin ter por obxecto o pleno desenvolvemento capacidade para o contraer, os dereltos e deberes dos cnxuxes,
da persoatldade humana no respeto QOS principios democrti- as causas de separacin e disolucin e os seu s efectos.
cos de convivencia e sos deraltos e libertades fundamentais.
3 Os poderes pblicos garantizan o deralto que asiste 80S Artigo 33.
pals para Que os seus filias reciban a formacin relixiosa e 1. Recoceseo dereito propledade privada e herdama.
moral que estea de" acorda coas sas propias convicins. 2. A funcin social destes dereitos deUmitar o seu con
4. O ansino -bsico obrlgatorlo e gratuito. tido, de acordo coa s leis. _
5. Os poderes pblicos garantizan O- deralto de todos edu- 3, Ningun poder ser privado dos seus bens e dereitos se
cacin, mediante unha programacin xeral do ansino, con par non por causa xustificada de utilidade pblica ou inters so-
tlclpacln efectiva de tdolos sectores afectados' e a creacin cial. mediante a correspondente indemnizacin e de conformi
de centros docentes. dade ca disposto polas leis.
6. Recocese s persoas Uslcas e xurdicas a libertade de
creacin de centros docentes, dentro do respeto 80s principios Artigo 34.
constitucionals. 1. Recocese o dere ita de funda9in para fjns de inters
7.. Os profesores, os pas e se prQcede, os alunos, inter- xeral, regulado pola leL
vlrn no control e xestin de tdolos centros sosti dos pala Ad- 2. Rexer tamn para as fundacin s o disposto nos aparta-
ministracin con fondos pblicos, nos termos. que a lei esta- dos 2 e 4 do artigo 22.
bleza.
8. Os poderes pblicos Inspeccionarn e homologarn o sis- Artigo 35.
tema educativo para garantizaren o cumprimento das leis.
9. Os poderes pblicos axudarn aos centros docentes que 1. Tdolos espaols teen o deber de traballar e o dereito
renan os requisitos que a lel estableza. ao trabalfo, libre eleccin de profe~in ou oficio, promocin
10. Recocese a autonoma das Universidades, nos termos a travs do traballa e a unha remuneracin suficiente para sa-
que a lei estableza. tisfaceren as sas necesrdades e a.s. da sa famrlra, sin que en
ningn caso se poi da facer discriminacin por raZn de sexo,
Artlgo 28. 2. A lei regurar un estatuto dos traballadores.
1. lodos tei)en dereito a- sindicarse libremente. A lei poder Artiga 36.
pr IImltaclns, ou excepci6ns 80 exercicio deste dererto s For- A lel regular as peculiaridades propias' do rxime xurdrco
zas ou institutos armados BU 80S demais Carpos sometidos a dos ,Calexios Profesonais e do exercicio das prafesins titura
discIplina militar e regular as peculiaridades do seu exercicio das. A estrutura interna e o funcionamento dos Corexias debe-
para os funcionarios pblicos. A Iibertade sindical comprende o rn ser democrticos.
derelto 8 fundar sindicatos e a se afiliar ao da sa eleccin,
asf como o derelto dos sindicatos a "1o'rmaren confederaclns e Artigo 37.
a fundaren organizacins sindlcais internacionais ou a se afilia 1. A lei garantizar o derelt negociacin corectiva laboral
ren As mesmas. Ningun poder ser obrigado a se afiliar a un entre os representantes dos traballadores e empresarios, as
sindicato. como a forza vinculante dos convenios.
2. Recocese o derelto folga dos trabalfadores para a 2. Recocese o dereito dos traballadores e empresarios a
defensa dos seus Intereses. A lel Que regule o exerclcio deste adoptaren medidas de confllto colectivo. A lei que regula o
derelto establecer as garantas precisas para que se asegure exercicio deste derelto, sin perxulclo .das limitacins que polda
o' mantemento dos servicios esenciais da comuflldade. establecer, incluir as garantas precisas para que se asegure o
Artigo 29.' funcionamento dos servicios esenciais da comunidade.
Artigo 38.
1. Tdolos espanOls tern o dereito de peticin individual
e colectiva, por escrito, na forma e cos efectos que determine Recotese a Iibertade de empresa no marco da economa
a lel. de mercado. Os poderes pblicos garantizan e protexen o seu
2. Os membros das Forzas ou Inst~tutos armados ou dos exercicio e a defensa da produtlvidade, de acordo coas eslxen-
Carpos sometidos a disciplina militar podern exercer este de cias da economa xeral e cando corresponda, da planificacin ..
relto s6 Individualmente e de acordo co disposto na sa .texis
lacln especfica. CAPITULO TERCEIRO
4. Reunida a' Cmara correspondente, a Diputacin Perma tomarn a forma de Decretos-Iels e que non podern afectar
nente dar conta dos asuntos tratados e. das sas declslns. ao ordenamento das instltucins bsicas do -Estado, aos dereitos;
deberes e libertades dos cldadns regulados no Titulo 1, ao r-
Artlgo 79. xlme das Comunidades Autnomas. nln ao Oerelto electoral
xeral.
1. Para adoptaren acordas-as Cmaras deben estar reuni- 2. O.s Decretos-Ieis debe~n ser inmediatamente sometidos a
das regramentarlamente ~ con asistencia da malora dos seus debate e votacin de totalldade ao Congreso dos Diputados,
membros. .. convocado ao efecto se non estivese reunido, no prazo dos
2. Eses acordas, para seren vlidos. debern ser aprobados trinta das segulntes sa promulgacln. o Congreso terase
pala malora dos membros presentes, sin perxuiclo das malo- que pronunciar expresamente dentro dese prazo sobre a sa
rfas especial s que establezan a Constitucin ou as leis org- yonvalidacin ou derogacin; para iso o Regramento estable-
nicas e mallas que para a eleccin de persoas establezan os cer un procedemento especial e sumarlo.
Regramentos das Cmaras. 3. Ourante o prazo establecido no apartado anterior as Coro
3. .O voto de Senadores e Diputados personal e ndele- tes podern tramitalos como proxectos de lel polo procede-
gable. mento de urxencia.
Artigo SO.
Artigo 87,
As sesins plenarias das Cmaras sern pblicas, salvo
acorda contrario de cada Cmara, adoptado por maiora absoluta 1, A iniciativa lexislativa corresponde ao Goberno, ao Con
ou de acordo ca Regramento. greso e ao Senado. ae acordo coa Constitucin e os Regramentos
das Cmaras.
2. As Asambleas das Comunidades Autnomas podern so-
CAPITULO SEGUNDO licitar do Goberno a adopcin dun proxecto de lel ou remitiren
Da elaboracin das leis Mesa do Congreso unha proposicin de lei, delegando ante a
citada Cmara un mximo de tres membros da Asamblea en
Artigo 81.' cargados da sa defensa,
1" . Son leis orgnicas as relativas ao desenvolvemento dos 3. Unha lel orgnica regular as formas de exercicio e requi
dereltos fundamentais e das libertades pblicas, as que apraben sitos da iniciativa popular para a presentacin de proposicins
os Estatutos de Autonomfa e o rxime electoral xeral e as de lel. En todo caso esixiranse non menos de 500.000 firmas
demals previstas na Constitucin. . acreditadas, Non proceder esa iniciativa en materias propias de
2. A aprobacin. modificacin ou derogacin das leis org- lei orgnica, tributarias ou de caracter Internacional. nin no r~la'
nicas eslxlr malorra absoluta do Congreso. nunha votacin final tivo prerrogativa de gracia.
sobre o conxunto do proxecto.
Artiga88,
'Artlgo 82. Os proxectos de.lei sern: aprobados en Consello de Minis-
1. As Cortes Xerais podern delegar no Goberno a potes- tros. que os someter ao Congreso. acompaados dunha expo-
tade de dltar normas con categora de lei sobre materias deter- sicin de motivos e dos antecedentes necesarios para se pro-
minadas non Incluidas no artigo anterior. 'l1unciar sobre eles,
2. A delegacin lexislativa deberase otorgar mediante unha
lel de bases cando o seu obxecto sexa a formacin de textos Artigo 39.
articulados ou por _unha lei ordinaria cando se trate de refundir 1. A tramitacin das proposicins de lei regularase polos Re-
varios textos legals nun S, gramentos das Cmaras, sin que a prioridade debida aos pro
3. A delegacin lexislativa terase que otorgar 80 Goberno xectos de lel 'Impida o exerclclo da iniciativa Jexislativa nos
de forma expresa para materia concreta e con fixacin do termos regulados polo artigo 87.
pra:lO para o seu exercicio, A delegacin esgotarase polo uso 2, As proposicins de lei que. de acordo ca artigo 87 tome
que dela faga o Goberno mediante a publicacin da norma en consideracin o Senado, remitiranse ao Congreso para o seu
correspondente. Non poder entenderse concedida de modo trmite nste como tal proposicin.
Implfcito ou por tempo indeterminado. Tampou_co poder ser
permitida a subdelegacin a autoridades distintas do propio Artigo 90,
Gooorno,
4. As leis de bases delimitarn con precisin o obxecto e 1. Aprobado un proxecto de lei ordinaria ou organlca polo
alcance da delegacin !exislativa e os principios e criterios que Congreso dos Diputados, o seu Presidente dar inmediata canta
se han de seguir no seu exercic!o, do mesmo ao Presidente do Senado, que o someter delibera-
5. A autorizacin para refundir textos legais determinar cin deste.
o mbito normativo a que se refiere o conUdo da delegacin. 2. O Senado no prazo de dous meses, a partir do da da
especificando se se circunscribe mera formulacin dun texto recepcin dot texto, pode. mediante mensaxe motivada. vetalo
nico ou se se incle a regularizacin. aclaracin e armoniza ou introducir enmendas no mesmo. O veto deber ser aprobado
cin dos textos legais que van ser refundidos. por malora absoluta. O proxecto non poder ser sometido ao
6. Sin perxuiclo da competencia propia dos Tribunals, as Rel para sancin sin que o Congreso ratifique por maiorla abso-
lels .de delegacin podern establecer en cada caso frmulas luta, en caso de veto, o texto Inicial, ou por maiorfa simple,
adicionais de control. unha vez transcurridos dous meses desde a interposicin do mes-
mo. ou se pronuncie sobre as enmendas, aceptndoas ou non
Artigo 83.
por maiorra simple.
As leis de bases non podern en ningn caso: 3. O prazo de dous meses de que o Senado dispn para ve-
tar ou enmenda-lo proxecto reduclrase ao de vinte das naturals
al Autorlza,la modificacin .da propia lel de bas~s. nos proxectos declarados urxentes polo Goberno ou polo Con-
b) Faculta~ para ditar normas con carcter retroactivo. greso dos D!putados.
Artigo 84. Artigo 91.
Cando unha proposicin de lei ou unha enmenda sexa con- O Rel sancionar no prazo de quince das as leis aprobadas
trarla 8 unha delegacin lexlslatlva en vigor, o Goberno est poi as Cortes Xerais, e promulgaraas e ordenar a sa Inmediata
facultado para ae opor il sOa tramitacin. En tal suposto, poderil publicacin,
presentarse unha proposicin de lei para a derogacin tota'l
ou parcial da lel de delegacin. Arligo 92.
Artlgo 85. 1. As decisins poUtlcas de especial trascendencia podern
ser sometidas a referndum consultivo de tdolos cidadns.
As .disposicins do Goberno que contean a lexislacin de- 2. O referndum ser convocado polo Rei, mediante propos-
legada recibirn o ttulo de Oecretos lexislativos. ta do Presidente do Goberno, previamente autorizada polo Con
Artlgo 88. greso dos Diputados. .
3, Unha lel orgnica regular as condiclns e mailo proce-
1.' En caso de extraordinaria e urxente necesldade, o Go- demento das distintas modalidades de referndum . . previstas
berno poderil dltar dlsposlclns .Iexlslallvas provlslonals que nesta Constitucin.
B. O. del K-Nm. 311.4 29 dlcicmore 1978 29385
quera dos Seus bens e deraltas, ag8 en casos de forza malor 3. Non proceder nova disolucin antes de que transcurra
sempre que 8 lesin sexa CbnS8cuencla do funcionamento dos un ano dende a anterior, ags o disposto no artigo 99, aparo
ervlelos pblicos. tado 5.
Artlgo 107. Artigo 116.
1. Unha lei organlca regular os estados de alarma, de ex
O Cansella de Estado o supremo rganoconsu!tivo do Go cetJcin e de sitio, e as competencias e Iimitacins corre.sp9n
berno. Unha lei orgnica 1 egular a sa composicin e compe dentes.
tencia. 2. O estado de alarma ser declarado polo Goberno me
, TITULO V dlante decreto acordado en Consello de Ministros por un prazo .
mximo de quince das, dandO" canta ao Congreso dos Diputados,
Das relacins entre'o Coberno e as Corte-s Xerais reunido Inmediatamente ao efecto; sin a autorizacin deste non
poder ser prorrogado o dtada: prazo. O decreto determinar o
Arligo 108. mbito territorial a que se extenden os efectos da declaracin. .,.
3. O estado de excepcin ser declarado polo Goberno me
O Goberno r"sponde solidariamente da sa xestin poltica, diante decreto acordado en Consello de Ministros, previa autOri
perante o Congreso dos Diputados. z~cin do Congreso dos Diputados. A autorizacin e proclama
cin do estado de excepcin deber determinar expresamente
Artigo 109. os efectos do mesmo, o mbito territorial a que se extende e a
As Cmaras e as suas Comisins podern recabar, por me- . sa duracin, que non poder exceder de trinta das, pror!oga-
dio dos Presidentes daquelas, a informacin e axuda qUl;! pre- bies por outro prazo igual, cos mesmos requisitos.
, cisen do Gaberno e dos seus Departamentos e de calesquera 4. O estado de sitio ser declarado pala maiora absoluta
autoridades do Estado e das Comunidades Autnomas. do Congreso dos Diputados, a proposta exclusiva do Goberno. O
Congreso determinar o seu mbito territorial, duracin e con-
Artigo 110. dicins.
5. Non poder procederse disolucin do Congreso men-
1. As Cmaras e as sas Comisins poden reclamala pre tres estean declarados algns dos estados comprendidos no
sencla dos membros do Goberno. presente artigo, quedando automticamente convocadas as C
2. Os membros do Goberno teen acceso s seslns das' maras de non estaren en perlod'J de sesin. O seu funcionamen-
Cmaras e s suas Comlslns e a facultade de se- faceren or to, as como o d9s demais poderes constitucionais do Estado,
nelas, e podern solicitar que informen ante as mesmas fun non podern Interrumpirse durante a vixencia destes estados.
cionarios dos seus Departamentos. Disolto o Congreso ou expirado o seu mandato. de se pro
ducir algunha das situacins que dan lugar a calquera dos ci-
Artigo 111. tados estados. as competencias do Congreso sern asumidas
1. O Goberno e cada un dos seus membros estn someti pala sa Diputacin Permanente.
dos s Interpelaclns e preguntas que lIes formulen nas C- 6, A declaracin dos estados de alarma, de excepcin e de
maras. Para esta clase de debate -os Regramentos establecern sitio non modificarn o principio de responsabilidade do Go
un tempo mnimo semanal. berno e dos seus axentes recoecldos na Constitucin e nas
2. Toda interpelacin poder dar lugar a unha mocin na leis.
que a Cmara manifeste a sa posicin. TITULO VI
Artigo 112. Do Poder Xudicial
O Presidente do Goberno, previa deliberacin do Consello de Artigo 117.
Ministros, pode plantexar perante o Congreso dos Diputados a 1. A xusticia emaha do pobo e adminstrase en nome do
cuestin de confianza sobre o seu programa ou sobre unha de- Re por Xueces e Maxistrados integrantes do poder xudicial, in
claracin de politica xeral. A confianza entenderase outorgada dependntes, Inamovibles, responsables e sometidos nicamen-
cando vote a favor da mesma a maiora simple dos Diputados. te ao Imperio da lei.
Artigo 113. 2. Os Xueces e Maxlstrados non podern ser separados,
suspendidos, trasladados nin xtlbilados, a non ser por algunha
1. O Congreso dos Diputados pode esixi-Ia responsabilidade das causas e coas garantfas previstas na lel.
poltica do Goberno mediante a adopcin por maiora absoluta 3. O exercicio da potestade xurisdicional en toda clase de
da mocin de censura. procesos, xulgando e facendo executa-Io xulgado, corresponde
2. A mocin de censura deber ser P1'oposta canda. menos s aos Xulgados ~ Tribunais determinados palas leis, conforme
pala dcima parte dos Diputados, e, ter que Incluir un candi- s normas de competencia e procedemento que as mesmas es-
dato Presidencia do Goberno. tablezan.
3. A mocin de cel'lsura non. poder ser votada en tanto non 4. Os Xulgados e lribunais non exercern mais funcin s
transcurran. cinco das dende a sa presentacin. Nos dous pri- cs sinaladas no apmtado anterior e as que expresamente lIes
meiros das do devandito -prazo podern presentarse mocins sexan atribuidas pala lei en garanta de calquera dereito.
alternativas. 5. O principio de unidade xurisdicicinal a base da organiza-
4. Se a mocin da censura non fose aprobada polo Congre cin e funcionamento dos Tribunais. A lei regular o exercicio
so. os seus signatarios non podern presentar outra durante o da xurisdlcin militar no mbito estritamente castrense e nos
mesmo periodo de- sesins. supostos de estado de sitio, se,gundo os .principios da Cons-
'. titucIn.
Arligo 114. 6. Prohbanse os Tribunais de excepcin.
. 1. Se o Congreso nega a sa confianza ao, Goberno, este Arligo 118.
presentar~ a sa dimisin ao Rei, procedndose a continuacin E obrigatorio o cumprimento das sentencias e demais reso-
designacin de Presidente do Goberno, segundo o disposto no lucins firmes dos Xueces e Tribunais, as como prestar tamn
artigo 99. a colboracin por eles requerida no curso do proceso e na exe
2. Se o Congreso adopta unha mocin de censura, o Go cucin das reso/ucins.
berno presentar 8 sa dimisin ao Rei e o candidato includo
naquela enteriderase investido da confianza da Cmara aos efec- Artigo 119.
tos previstos no artigo 99. O Re; nomearao Presidente do Go-
berno. A xusticia ser gratuita cando as o dispoa a lei. e, en
todo caso, respecto de quenes acrediten insuficiencia de recur
Arligo 115. sos para litigar.
1. O Presidente do Goberno, previa deliberacin do Consello Artigo 120.
de Ministros, e baixo a sa exclusiva responsabilidade, podar 1. As actuacin s xudiciais sern pblicas, coas excepclOns
prop~e.la disolucin do Congreso, do Senado ou das Cortes previstas nas leis de procedemento.
~erals, que ser decretada polo Rel. O decreto de disolucin 2. O procedemento ser predominantemente oral, sobre
flxar a data das el6cclns. todo en materia criminal.
2. A proposta de disolucin non poder presentarse cando 3. As sentencias sern sempre motivadas e pronunciaranse
estea en trmite unha mocin de censura. en audiencia pblica.
,
B. O. del E.-Nm. 311.4 29 diciembre 1978 29387
29388 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Nm. 31U
lel. Q Alcalctes sern elexidos polos Concellals ou polos ve ~\ Os Estatutos de autonoma debern conter:
. . clos. rregalctTl:t''83 condlcins nas que convea o rxlme
_de COljello abarto. . af.. A denominacin da Comunidade que mellar corresponda
/ sa ilslentidade histrica.
,:.~,r[go 141. b) A delimitacin do seu territorio.
e) A ~enominacln. organizacin e s das institucins au-
1. A provincia unha enUdade local co persoalidade xu- tnomas pt:opias.
rdica propia, _definida pala agrupacin de concellos e divlsl~ d) As competencias asumidas dentro do marco estableci
territorial para o cumplimento das actividades do Estado. Cal do na Constitcln e as bases para, o traspaso dos servicios
qu~ra- alteracin dos Ifmltes provinclals ter que ser aprobada. correspondentes SS masmas.
palas Cortes Xerals mediante le! orgnica.
. 2. O goberno e a administracin autnoma das provincias 3. A reforma dos Estatutos axustarase 80 procedemento
estarn encomendados a Dlputacins ou a outras. Corporaclns que neles se estableza e requerir en todo caso a aprobacin
de carcter representativo. palas Cortes Xerais, mediante Jei orgnica.
B. O. del E.-Nm. 311.4 29 diciembre 1978 29389.
transferencia autorizada' pala lexislaci6n sobre Axime Local. dade. Lexislacin sobre os procJutos farmacuticos.
3. Ordenacin do territorio, urbanismo e vivenda. 17.0 lexislacin bsica e rxime econmico da Seguridad e
4," As obras pblicas de inters da Comunidade Autnoma Social. sin perxuiclo da execucin dos seus servicios palas
no seu propio territorio. Comunidades Autnomas.
S," As vas frreas e estradas de recorrido comprendtdo 18.0 As bases do rxime xuridico das Adminlstracins P-.
ntegramente no territorio da Comunidade Autnoma e, nos blic8s e do rxime estatutario dos seus funcionarios que, en
mesmas termos, o transporte levado a cabo por estes medios todo caso, garanti~arn 80S administrados un t~atamento comn
ou p'or cable. , ante delas; o procedemento administrativo comn, sin perxui
6. OS portas de refuxio, os portos e aeroportos deporti-
Q
Ci9 das especialidades derivadas da organizacin propia das
vos s, en xeral, os Que non desenvolvan actividades comer- ,Comunidades Autnomas; lexislacin sobre expropiacin forzo-
ciais. sa; lexislacin bsica sobre contratos e concesins administra-
7. A agriculturo. e agandera, de acordo coa ordenacin
Q
tivas e o sistema de responsabilidade de tdalas Administra-
xeral da economa. cins pblicas.
8,Q OS montes e aproveitamentos forestais. 19.0 Pesca maritima, sla perxucio das competencias que
9. A xestin en materia de proteccin do medio ambiente.
Q
na ordenacin do sector se atriban s Comunidades Aut
10. OS proxectos, construccin e explotacin dos laprovei.
Q
nomas. .
tamentos hidrulicos. can les e regados de Inters da Comuni 20.0 Maria mercante e abandeiramento de buques; aJumea
dade Autnoma-; as augas minarais e termais.. mento de costas e sinais martimos: partos de inters xerl;
11.0 A pesca nas augas interiores. o marisqueo e a acui aeroportos de inters xeral; control do espacio areo: trnsito
cultura, a caza e a pesca'fluvial. e transporte areo, servicio meteorolxlco e matriculacin de
12.0 Feiras interiores. aeronaves.
13.0 O fomento do desenvolvemento econmico da Comuni. 21. Vas frreas e transportes terrestres que transcorran
0
dade Autnoma dentro dos obxectivos marcados pala poltica polo territorio de mais dunha Comunidade Autnoma; rxime
econmica nacional. xeral de comunicacins; trfico e circulacin de vehculos a
14." A artesana. motor; correos e telecomunicacins; _cables areos, submarinos
15. Museos, bibliotecas e conservatorios de msica de in.
0
e radiocomunicacin.
ters para a Comunidade Autnoma.
16." Patrimonio monumental de inters da Comunidade Au- 2V A lexislacin, ordenacin e concesin de recursos e
tnoma. aproveitamentos hidrulicos cando as augas' corran por mais
17. O fomento da -cultura, da investigacin e, no seu caso,
0 dunhll Comunidade Autnoma, e a autorizacin das instalaclns
do ensino da Iingua da Comunidade Autnoma. elctricas, cando o seu aproveitamento afecte a outra Comu-
18. Promocin e ordenacin do turismo no seu mbito te
Q nidade ou o transporte de enerxa saia do seu mbito territorial.
rritorial. 23.0 lexlslacin bsica sobre proteccin do medIo ambiente
19. Promocin do deporte e da axeitada utilizacin do lecer.
0 sin perxuicio das facultades das Comunidades Autnomas de
20.0 Asistencia sociai. estableceren normas adicional s de protecci'n. A lexisJacin
21." Sanidade e hixiene. bsica sobre montes, aproveitamentos forestais e vas pe-
22. A vixilancia e proteccin dos seu s edificios e instala-
Q cuarias.
cins. A coordinacIn e demais facultades en relacin coas po- 24.0 Obras pblicas de Inters x'eral ou de realizacin que
licias locais nos termos que estableza unha le~ orgnica. ..... afecte a mal s dunha Comunidad e Autnoma.
25. Bases de rxime minelro e enerxtco.
Q
2. Transcurridos cinco anos, e mediante a reforma dos seus 26." Rxime de produccin, comercio e posesin e uso de
Estatutos, as Comunidades Autnomas podarn ampliar sucesl armas e explosivos.
vamente as sas competencias dentro do marco establecido no 27. Normas bsicas do rxlme de prensa. radio e televl~
0
3. Mediante le .orgnica poder regularse o exercicio das cincuenta Senadores, os rganos colexiados executivos das Co-
competencias financiiras enumeradas no precedente aparta- munidades Autnomas, e, no seu caso, as Asambleas das
do 1, as normas que resolvan os conflitos que puideran xurdir' masmas.
e as posibles formas de colaboracin financieira entre ,as Comu- b) Para. interporen o recurso de amparo, toda persoa natural
nidades Autnomas e o Estado. ou xurdicaJiue invoque un Inters lexitimo, as como o Defensor
do Pobo e o Ministerio Fiscal.
Artigo 158.
2. Nos demaig casos, a le orgnica dete~mi.nar as persoas
1. Nos Presupostos Xerais do Estado' poderase establecer e rganos lexitimados.
unha asignacin s Comunidades Autnomas en funcin do
volume dos servicios e actividades astatais que asurnisen e da Artlgo 163.
garanta dun nivel mnimo na prestacin dos servicios pblicos
fundamentais en todo o territorio espaol. Cando un rgano xudicial considere, nalgn proceso, que unha
2. A fin de correxir desequilibrios econmicos loterterrl norma con categora de lei, aplicable ao caso, da validez da cal
toriais e facer efectivo o principio de solidaridade constitu- dependa o fallo, poida ser contraria Constitucin, plantexar
rase un Fondo-- de Compensacin con destino a gastos de inver-, a cuestin perante o Tribunal COnstitucional nos supostos. na
sin: os recursos deste Fondo sern distribuidos poi as Cortes forma e cos efectos que estableza a lei, que en ningn caso
Xerais entre as Comunidades Autnomas e provincias, no sern suspensivos.
seu caso.
Artigo 164.
TITULO IX
LAs sentencias do Tribunal Constitucional publicaranse no
00 Tribunal Constitucional boletn oficial do Estado cos votos particulares, se os houbese.
Tee o valor de caUSa xulgada a partir do da seguinte da sa
Artigo 159 publicacin e non cabe recurso ningn contra elas. As que decla
ren a inconstltucionalldade dunha lei ou dunha norma con forza
1. O Tribunal Constitucional componse de 12 membros no- de lei e tdalas que non se limiten estimacin subxe,etiva dun
meados polo Rei; de entre eles, catro a proposta do Congreso dereito. teen plenos efectos frente a todos. .
por maiora de tres quintos dos seus membros: catro a pro- 2. De non ser que no fallo se dispoa outra causa, subsis-
posta do Senado, con idntica maiora; dous a proposta do tir a 'vixencla da lei na parte non afectada pala inconstitucia-.
Goberno e dous a proposta do Consello Xeral do Poder Xudicial. nalidade.
2. Os membros do Tribunal Constitucional debern ser no-
meados entre Maxistrados e Fiscais, Profesores de Universi- "Artigo 165.
dade. funcionarios pblicos e abogados; todos eles xuristas de
recoecida competencia con mais de quince anos de exercicio Unha lei orgnica regular o funclonamento do Tribunal Cons-
profesional, titucional, o estatuto dos seus membros, o procedemento pe-
3. Os membros do Tribunal Constitucional sern designados rante o m~smo e as condiclns para o exercicio das accins.
por un perodo de nove anos e renovaranse por terceir.as partes TITULO X
cada tres.
4. A condicin de membro do Tribunal Constitucional Da reforma constitucional
incompatible: con mandato representativo; cos cargos polticos
ou administrativos: ca desempeo de funcins directivas nun Artigo 166_
partido poltico ou nun sindicato e ca emprego ao servicio
dos mesmos: co exercicio das carreiras xudicial e fiscal; e A iniciativa de reforma constitucional exercerase nos termos
con calquera actividade profesional ou mercantil. previstos nos apartados 1 e 2 do artigo 87.
No demais, os membros do Tribunal Constitucional tern as
incompatibilidades propias ds membros do poder xudicial. Artigo 167.
5. Os membros do TriQpnal Constitucional sern indepen- 1. Os proxectos de reforma constitucional debern ser apro-
dentes e inamovibles no exerccio do seu mandato. bados por unha maiora de tres quintos de cada unha das Cma
ras. Se non hai acordo entre mbalas das Intentarase obtelo
Artigo 160.
mediante a creacin dunha Comisin de composicin paritaria
O Presidente do' Tribunal Constitucional ser nomeado entre de Diputados -e Senadores, que presentar un texto que ser
os seu s membros polo Rei, a proposta do mesmo Tribunal en votado polo Congreso e o Senado.
plerro e por un perodo de tres anos. 2. De non se lograla aprobacin mediante o procedemento
do apartado anterior. e semp"re que o texto obtivera o voto
Artgo 16L favorable da malora absoluta do Senado. o Congreso por malo-
ra de dous tercios poder aprobala reforma,
1. O Tribunal Constitucional ten xurisdicin en todo o terri 3. Aprobada a reforma palas Cortes Xerais, ser sometida
torioes'epaol e competente para coecer: a referndum para a sa ratificacin cando as o soliciten, den
alOa recurso de inconstitucionalidade contra leis e dispo- tro dos quince das seguintes sa aprobacin, unha dcima
sicins normativas con forza de lel. A declaracin de inconstl- parte dos membros de cal quera das Cmaras.
tuconalidade dunha norma xurdica con categora de lel, inter- Artigo 168,
pretada pala xurisprudencia, afectar a esta, se ben a sentencia
ou sentencias recaidas non perdern o valor de causa xulgada. 1. Cando se propoa a reVISlon total da Constitucin ou
b} Do recurso de amparo por viblacin dos dereitos e liber- unha parcial que afecte ao Ttulo Preliminar, 80 Captulo Segun
tades referidos no artigo 53, 2 desta Constitucin, nos casos do.' Seccin 1: do Titulo 1, ou 80 Titulo 11, procederase aproba-
e formas que a lei estableza, cin do principio por maiora de dQus tercios de cada Camara,
cl Dos conflitos de competencia entre o Estado e as Comu- e disolucin Inmediata das- Cortes.
nidades Autnomas Oll dos. estas entre si. 2. As Cmaras elexidas debern ratifica-la decisin e proce-
d) Das demais materias que lIe atriban a Constitucin ou der ao es1;JJdio do novo texto constitucional, que deber ser
as leis orgnicas. aprobado por maiora de dous tercios do mbalas Cmaras.
3. Aprobada a reforma palas Cortes Xerals. ser sometida
2. O Goberno poder impugnar perante o Tribunal Consti- a referndum para a sa ratificacin.
tucional as disposicins e resolucins adoptadas polos rganos
das Comunidades Autnomas. A impugnacin producir a sus- Artigo 169.
pensin da disposicin ou da resolucin recorrida, mais o Tribu-
nal, se corresponde, deber ratificala ou levantala nun prazo non Non poder iniciarse a reforma constitucional en tempo de
superior a cinco meses. - guerra ou de vixencia dalgn dos estados previstos no arUgo 116.
CONSTITUCI
ESPANYOLA
APROVADA PER LES CORTS EL 31 D'OCTUBRE DE 1978
tractat o de la Ilel, d'acord amb el principl de reciprocltat. sevol altre mltja de reproduccl6.
Resten exclosos de l'extradici els delictes poltics. No seran b) A la producci I a la creacllliterarla, artstica, cientfica
conside'rats com a tals als actes de terrorlsme. i-tecnlca.
4. la Ilel establira la forma en que els ciutadans d'altres cl A la lIibertal de catedra.
paIsos i els apatrides podran gaudir del dret d'asil a Espanya. d) A comunicar o a rebre Illurement informaci verae per
qualsevol mitja de dlfusi. la_ lIei regulara el dret a la clausula
CAPITOl SEGON de consciencia i al secret professlonal en I'exercici d'aquestes
IIIbertal
Drets i IJbertats
2. l'exercici d'aquests drets no pot ser restringt per. mitja
Article 14, de cap tlpus de censura previa. . .
3. la lIei regulara I'organitzaci i el control parlamentar.
Els espanyols sn iguals davant la lIei. sense que puga deis mUjaos de comunicaci social que depenguen de I'Estat
prevaler cap discrimi.naci per roo de naixenca, raea, sexe, rell- o de qualsevol entltat pblica I garantira I'accs a quests mitjans
gi, opini o qualsevol altra condici o circumst~mcla personal deis grups socials I poltlcs significatius, respectant el pluralisme
o social. .1
de la socletat i de les diferents lIenges d'Espanya.
SECCI 1.' 4. Aquestes IIibertats tenen el limlt en el respecte als drets
reconeguts en aquest Titol. en els preceptes de- les lIeis que
Deis drets fonamentals i de las Ilibertatspbliques el desenrotllen i, especialment, en el dret a I'honor, a la "timltat,
a la Imatge propia I a la protecci de la joventut i de la inlimcls.
Article 15, 5. Noms podra acordar-se el segrest de publicaclons, grao
Tothom t dret a la vida i a la integritat fsica i moral, sensa. vacions I altres mitjans d'informaci en virtut de resoluci6
que, en cap cas, ning no puga ser sotmes a tortura ni a penes judicial.
o tractes inhumans o degradants, Resta abolida la pena de mort, Artlcle 21.
lIevat d'allb que puguen dlsposar les Ileis penals mnitars per
a temps de guerra. 1. Es reconeix el dret de reuni pacfica i sense armes. Per
a I'exercici d'aquest dret no caldra autorizaci previa.
Article 16. 2, En els casos de reunions en 1I0cs de transit pb11c i de ma
1. Es garanteix la lIibertat ideologica, religiosa y de culta nifestaclons caldra comunlcarho previament a I'autoritat, la qual
deis individus i de les comunitats sense cap ms limitacl, noms podta prohibir-les quant hi haja motius fonamentats d'al .
quan siguen manifestats, que la necessari per al manteniment teracJ de I'ordre pbllc, amb perill per a persones o bns.
de l'ordre pblic protegit per la Ilel.
2. Ning podra. ser obligat a declarar quant a la seua ideo- Article 22.
logia, rellgi o creences. 1. Es reconeix el dret d'associaci.
3. Cap confesst tindra caracter estatal. Els poders pblics 2. les assoclaclons que cerquen finalitats o facen servir
tindran en compte les creences religioses de la saCIetat es- mitjans tipificats com a delicte s6n il.legals.
panyola i mantindran les conseqents re/acions de coaperacl '3. les assoclacions emparades par aquest arUcle hauran
amb 1'Esg/esia Cat~lica i les al tres confessions. d'inscriure's en Uf! registre nicament a efectes de publicitat.
4. les actlvitats de les associacions noms podran ser dls-
Article 17. saltes o suspenses en virtut d'una resolucl judicial motivada.
1. Tota persona t dret a la Ilibertat i a la seguretat. Ning 5. Es prohlbeixen les associacions secretes i les de carac
podra ser privat de .Ia seua IIibertat, sin amb I'observancia del ter paramilitar.
que estableix aquest article i en els casos I en la forma prevlsts
en la lIei. Article 23.
2. la detenci6 preventiva no podra durar ms tempa del 1. Els ciutadans teneo el dret a participar en els afers po
que siga estrictament necessari per a fer les Ifldagaclons par bllcs directament per mitjlll de representants lIiurement elegits
tal d'aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini maxim en eleccions periodiques per sufragi universal.
de setantadues hares, el detingut haura de ser posat en lliber- . 2. Tenen tamb el dret d'accedir en condicions d'igualtat a
tat o a dlsposici de I'autoritat judicial. les funclons i als carrees pblics, amb als requisits que les
3: Tata persona detinguda ha de ser nformada immedlata- lIels assenyalen.
ment i de manera que 11 siga comprensible. deis seus drets
i de les raons de la detenci, 1 no podra ser obligada a declarar. Arllcle 24.
Es garanteix l'assisHmcia d'advocat al detingut en les diligencies 1. Tothom t -dret a obtenir la tutela efectiva deIs jutges
pollcials i judicials, en la forma que la lIel establesca. i deis trlbunals en I'exercicl deis seus drets i lnteressos leg-
4. la lIei regulara un procedlment d'.habeas corpus,. per tims, sense que, en cap cas, puga haver-hi indefensl.
tal de posar immediatament a dlsposici judicial tota persona 2. Tothom t dret al jutge ordlnarl predeterminat par la
detinguda iLlegalment. Tamb es determinad. per Ilei el termini lIel, a ser defensat i asslstit per un lIetrat, a ser informat de
maxim de durada de la pres provisional. l'acusaci6 formulada contra ell, a un procs pblic sanse dila
Article lB. clons lndegudes i amb totes les garanties, a utilltzar els I'nitjans
probatoris pertinents per la 'defensa propia, a no declarar contra
1. Es garanteix el dret a l'honor, a la intimitat personal I mateix, a no confessarse culpable I a la presumpci d'lnno
familiar i a la propia imatge. cencia.
2. El domicili 's inviolable. No s'hi podre entrar ni ferhi la Ilei regufara els casos en els qualls, per ra de parentiu
cap escarcall sense el consentiment del titular o sense resolucl o de secret professional, no s'estara obligat a declarar respecte'
judicial, Ilevat-del cas de deficte flagrant. de fets presumptament delictius.
3. Es garanteix el secret de les comunicacions i, especial-
ment, de les postals, telegrafiques i telefbnlques, excepte en Artlcle 25.
cas de resoluci judIcial. 1. Nlng pot ser condemoat o sancionat per accione o
4, la lIei limitara I's de la informatica per- tal de. garantir omissions que en el moment de produirse no constltuesquen
'honor i la intimitat personal i familiar deis ciutadans i el pie delicte, falta o Infracci6 administrativa, segons la leglslaci
exercici deIs seus drets. vigent en aquell momento
29396 29 diCiembre 1978 B. O. del E.-Nm. 311.5
2. Les penes privativas de IIIbertat I les mesures de segu- 4. Mitjan-;:ant una lIel podran regular-se els deures deis
retat restaran orientadas vers la reeducacl6 I la relnsercl so- clutadans en els casos de risc greu, catastrofe o calamltat
cial I no podren consl.stlr en treballs forcats. El candemnst Que pblica.
estlguera compllnt pena de r,res "gaudlr deis fonamentals
d'aquast Caprtal, lIevat d'aquals qua as troben IImltats expras Artlcle 31,
8ament pel contlngut del veredlcte condemnatorl, pel sentlt
de la pena o par la 1181 penltenclllrla. En qualsevol cas, tlndra 1. Tothom contrlbuira al sosteniment de les despeses
dret a un treball remunerat. als beneficls corresponents de la pbliquesd'acord amb la seua capacitat economica mitjan;ant
Seguretat Social, I a I'accs a la cultura I al desenvolupament un sistema tributarljust Inspirat en els principis d'igualtt I
Integral da la parsonalltat. . progresslvitat que, en cap cas, tlndra abast confiscatorl.
3. l'Admlnlstracl civil no podrl:l Imposar sanclons Que di 2. La despesa publica realitzara una asslgnacl equitativa
rectament o subsldiarlament impliquen privacl de IIIbertat. deis recursos pblics I la programaci i I'execuc respondran
als criter;! d'eflciEmcla i economia.
Article 26, Artlcte 32.
. Es. prohlbelxen els Trlbunals d'Honor en I'amblt de I'Adminls 1. L'home I la dona teneo dret a contraure -matrimani amb
tracl civil I de les organizacions professlonals. plena igualtat jurdica, .
2. La lIel regulara les formes de matrimonl, I'edat I la capa-
Article 27. cltat per a contraure'l, els drets I els deures deis conjuges, les
1. Tothom t dret a I'educacl. Es reconeix la IIibertat d'en causes de separac16 I dissoluci 5 i els seus efectes.
senyament. Article 33.
2. L'educacl tlndrA com a objecte el pie desenvolupament
de la personalltat humana en el respecte als princlpis democra- 1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a I'herimcia.
tlcs de convlvl!ncla 1 als drets I a les IIIbertats fonamentals. 2. La fund social d'aquests drets en delimitara el contin-
3. Els poders pQlIcs garantelxen el dret que assisteix els gut, d'acord amb les lIeis.
pares per tal que els fills reban la formacl6 religiosa I moral 3. Nlng podra ser privat ,deis seus bns ni deis seus
que vaja d'aeord 8mb les seues convicclons. drets sln per causa justificada d'utilitat pblica i d'inters
4. L'ensenyament basrc s obllgatorl I gratuito social, mitjanc;anf la corresponent Indemnitzaci6 i de confor-
5. Els poders pbllcs garantelxen el dret de tots a I'educaci, mltat amb el que les Ileis disposen.
mlt]an-;:an una programacl6 general de I'ensenyament, amb la
partlclpacl6 col.lectlva de tolts els sectors afectats I la creaci6 . Article 34.
de centres docents. 1. Es reconeix el dret de fundaci6 per a finalitats d'inters
6. Es reconelx a les persones ffslques 1 Jurfdiques la lliber- general, d'acord amb la lIei.
tat de creac;16 de centres docents, dlns el respecte als princlpls 2. Regira tamb per a les fundacions el que es dlsposa en-
constltuclonals. els' apartats 2 4 de I'article 22.
7. Els professors, 'els pares 1, en el saucas, els alumnes
intervlndran -en el control I en la gesti6 de tots els centres Article 35.
sostlnguts per I'Adminlstracl amb fons pblics, en la forma 1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret
que la lIei establesca. al treball, a la Iliure elecci6 de professi o ofici, a la promoci
8. Els poders pblics Inspeccionaran i homologaran el sis- a travs del treball i a una remuneraci suficient per tal de
tema educatlu par tal de garantir el compllment de les lIeis. satisfer les seues necessitats i les de la seua- familla sense
9. 'Els. poders pbllcs ajudaran aquells centres docents que que en cap cas es puga fer discriminacl per ra6 de sexe.
reunesquen els requlslts que la lIel establesca. 2.. La Ilei reguiara un estatut deis treballadors.
10. Es reconelx I'autonomla de les universitats, en la forma
que la lIel establesca. Article 36.
Article 28. La IIsi regulara les peculiamats proples del reglm Jurldic
deis Col.legis Professionals i I'exercicl de les professions titu-
1. Tothom t dret a sindicar-se -lIiurement. -la Ji'Ji podra lades. L'estructura interna i el funcionament deIs Col.legis
limitar o suspendre I'exerclcl d'aquest dret a les Forces ,) als hauran de ser democratics.
Instltuts armats o als altres cossos, sotmesos a (~:~(' 'plina
mllltar, '1 regularA les peculairltats que I'exercicl d'aqu~st;.; pr- Article 37.
sente als funclonarls pblics. Lalllbertat sindical comprn. el 1. La lIei garantira el dret a la negociaci col lectiva del
dret a fundar slndlcats I a afillarws'hl a elecci, I el, dret deis treball entre els representants deIs treballadors i els empre-
slndlcats a formar confederaclons I a fundar organlzacions sin- saris, i la for;a vinculant deIs convenis.
dlcals Internaclonals o a afiliar-s'hl. Ning podrA ser obligat a 2. Es reconeix el dret deis treballadors deis empresaris
afiliar-se a un slndlcat.
a adoptar mesures de conflicte col.lectiu. La lIei que regule
2. Es reconeix als treballadors el dret a la vaga par 8 la I'exerclcl d'aquest dret, sens perjudicl de les limitaclons que
defensa deis seus Interessos. La lIel que regule I'exerclci puga establir, incloura les garanties que calguen per tal d'asse-
d'aquest dret establirA les garanties que calguen per tal d'as-
segurar el manteniment deis servels essenclals a la comuntat. gurar el funcionament deis serveis essencials a la comunltat.
2. la clrcumscrlpcJ electoral s la provIncia. Les pobla- presidides pel Presldent del Congrs I es reglran mltJan~ant un
cione de Cauta I Melllla seran representadas cadascuna per un Reglament de les Corts Generals aprovat per la- majorla abso-
Dlputat. La lIel distribuir. al nombre total de Dlputats. a..lgnar. luta de cada Cambra. (
una representaci mnima inicial 8 cada clrcumscripci I dlstrl- 3. ElsPresidents de les Cambres exercelxen en nom d'aques
buira els altres en proporci 8mb la poblaci. tes tots els poders admlnistratius I les facultats de policia en
3. L'elecci es tarA 8 cada circumscrlpci atenint a criteris I'interror deis estatges respectlus.
de representaci proporcional.
4. El Congrs s elegit per quatra soys. El mandat deis Dlpu- Article 73.
tats acaba quatra soys desprs de I'elecci o el die de la
1. les Cambres es reunira;l anualment en dos perodes
dissoluci de la Cambra.
5. S6n electora elegibles tots als espanyols que estiguim . ordinaris de sesslons: el primer, del setembre al desembre, i
el segon, del febrer al juny.
en pie s deis seus drets poltl~s. La lIei reconeixera l'exerclci
del dret de sufragi als espanyols que es traben fora del territarl 2. les Cambres podran reunlrse en sessions extraordina
rie . a petlci6 del Govern, de la Diputaci permanent o de la
d'Espanya i I'Estat els el facilitarA.
6. Les eleccions t/ndren !loe entre als trenta. i els seixanta majoria absoluta deis membres de qualsevol de les Cambres.
dies dasprs de I'acabament del mandato El Congrs electe les sessions extraordinaries hauran de ser convocades amb
haurA de ser convocat dlns els vintlcinc dies segents al de un ordre del dia determinat i seran clases desprs d'haver-lo
la celebraci de les elecclons. exhaurit.
1. El Senat s la Cambra de representaci territorial. 1. les Cambres es reuniran en sessJ conjunta per tal
2. Els votants de cada provincia elegiran quatre !enadors d'exercir les competencies no leglslatives que el Titol 11 atri-
per sufragl universal, lliure, igual, directe i secret en als termes bueix expressament a les Corts Generals.
que assenyala una lIel orglmica. 2. L'adopci6 de les deCisions de les Corts Generals previs-
3. A les provincias insulars, cada iJla o agrupaci d'illes, tes en els articles 94.1, 145.2 i 158.2 requerira. la majoria de
amb cabildo o consell insular, constituira una circumscrlpci a cada una de les Cambres. En el primer cas, el procs sera
efecte de I'elecci de Sendors: en correspondran tres a ca- inlciat pel Congl's,1 en els altres dos, pel 'Senat. En tots dos
CEoSOS, si no hi hagus acord entre el Senat I el Congrs,
dascuna de les [les majors (Gran' Canarta, Mallorca i Tenerife),
i un a cadascuna de les lIIes o 'agrupacions d'ilIes segents: s'intentara obtenlr-Io mitjaOl;ant una Comlssl Mixta composada
EivlssaFormantera. Menorca. Fuerteventura, Gomera, Hierro, per un mateix nombre de Diputats I de Senadors. La Comissl
lanzarote I la Palma. pre.sentara un text que haura de ser "votat per totes dues Cam
4. Les poblacions de Ceuta i Melilla elegiran cadascuna dos bres. Si no s'aprova en la forma establida, decidira el Congrs
Senadors. pe~ majaria absoluta.
5. les Comunitats Autanomes designaran a ms un Senador Article 75.
i encara un altre per cada mili d'habitants del seu territorl
respectiu. la designaci correspondra a l'Assemblea legislativa 1. les C'ambres funcionaran en Pie I per Comisslons.
o, si no n'hi havia, a I'argan col.leglat superior de la Comunitat 2. les Cambres podran delegar a les Comissions Legisla-
Autanoma, d'acord amb el que establesquen els Estatuts, que tives permanents I'aprovaci de prajectes o proposlclons de lIei.
asseguraran, en qualsevol cas, la representaci proporcional ade El Pie, aixb no obstant, podra requerir en qualsevol moment el
quada. debat i la votacJ6 de qualsevol projecte o proposlcl de lIei que
6. El Senat s eleglt per quatre anys. El mandat deis Sena haja estat objeete de la delegacl.
dors acaba quatre anys desprs de I'elecci o el dla de la dis- 3. Resten exceptuats del que disposa l'apart3t anterior la
soluci de la Cambra. reforma constitucional, les qestlons internacionals, les lIeis or-
g~miques i de bases i els Pressuposts Generals de rEstat.
Article 70.
Articla 76.
,1. La lIei electoral determinara les causes d'inelegibllitat 1
incompatibilitat deis Dlputats i deis Senadors, les quals como 1. El Congrs i el Senat i, si pertoca, totes dues Cambres
prendran, en qualsevol cas: ccnjuntament, podran nomenar ComissJons d:lnvestigacl sobre
qualsevol afer d'inters pbllc. Les conclusions obtingudss no
a) Els components del Tribunal Constitucional. seran vlnculants per als Tribunals ni afectaran les resolucions
b) Els alts carrecs de I'Administraci de I'Estat que deter- judiclals. sense que aixo siga obstacle perqult el resultat de la
mine la ltei, amb I'excepei deis membres del Govern. investigacl siga comunicat al Ministeri Fiscal par tal que aquest
el El Defensor'dal Poble. exercesca, 51 cal, les accions oportunes.
d) E/s Magistrats, .els Jutges i els Fiscals en actiu. 2. Sera obligatori de comparixer a requeriment ,de les.
e) ~s milltars professlonals i els membres de les Forces
Cossos de Seguretat I Pollela en aetiu. Cambres. La lIei regulara les sanclans que puguen imposar-se
f) Els membres de les Juntes Electorals.
pero causa de l'incompliment d'aquesta obligacl.
de la Constitucl6. la garan la del compllment d'aquests trac- tendra que la conflanca ha estat atorgada si obtenla la majorla
tats 1 de les rasoJuelans emanadas deIs organlsmes Interna simple.
cionals o supranacionals titulara de la cess16 carraspon, seguns 4. SI, una vegada fetes les votaclons esmentades, no f6ra
els casos, a les Corta Generals o al Gavarn. atorgada la conflanca per a la Investidura, 8S tramitaran propos
tes successlves en' la forma prevista en els apartats. anterlors.
Article 94. 5. SI, desprs d'haver transcorregut el termlnl de dos me
1. la prestaci6 del consentiment de I'Estat per a- obligar-se sos a partir ~e la primera votacl d'lnvestldura, cap candldat
haguera obtlngut la conllanGa del Congrs, el Rel dlssoldr~ totes
mitjanc;ant tractats o convenis requerira I'autorifzaci previa de
du~s Cambres I convocara noves elecclons amb !'aprovacl del
les Corta Generals en els casos segents,:
Presldent del Gov~rn.
al Tractata de earacter poltlc.
b) Tractats o eonvenls de earacter militar. . Article 100.
e) Tractats o convenls que afecten la Integritat territorial Els altres membres del Govern seran nomenat~ remoguts
de ('Estat o els drets I els deures fonamentals establlta en el pel Rel a proposlci del seu President.
Titol 1.
d) Tractata o convenls que Impliquen obligaclons flnance Artlcle 101.
res per a la Hisenda Pblica. 1. El Govern- cessa desprs de la celebracl d'elecclons
e) Tractats o canvenls que supasen la modlficaci6 o I~ de generals, en eas de perdua de la conflanca parlamentaria prevlst
rogaci d'algura lIel o I'execuci de la qual exigesca mesures le- per la Constltucl6 o per la causa de la dirnissl o la defuncl6 del
gislatives. seu Presldent.
2. El Congrs i el Senat seran informats immedlatament de 2. El Govern cessant continuara en funcions flns a la presa
la conclusi deis altres tractats o convenis. de -possessi del nou Govern.
Prticle 95. 'Artlcle 102.
1. la celebraci d'un tractat internacional que continga es 1. la responsabllitat criminal del Presldent I deis altres
tipulacions contraries a la Constltuci exlgira la revisi cons- membres del Govern sera exigible, en el seu cas, davant la Sala
titucional previa. del Penal del Tribunal Supreni.
2. El Govern o qualsevol de les Cambrese pot requerir el 2. SI I'acusacl lra per tralcl o per qualsevol dellcte con
Tribunal Constitucional perque declare si aquesta contradicci tra la seguretat de l'Estat en l'exercl~1 de les seues funclons.
existeix o no. norns podrlt ser. 'planteJada per Iniciativa de la quarta part
deis membres del Congrs I amb "aprovacl de la majoria
Article 96. absoluta d'aquesta Cambra.
1. Els tractats Internacionals celebrats validament formaran 3. la prerrogativa relal de gr~.c'a no serA aplicable a cap
part de l'ordenament Intern una vegada hagen estat publicats deis supbsits del present artlcle.
oficialment a Espanya. les seues dlsposlcions noms podran
Arti~le 103.
ser derogades, modlficades o suspeses en la forma prevista en
els mateixos tractats o d'acord amb les normes generals del 1. L'Admlnlstraci pblica servelx amb objectivitat els inte-
Oret internacional. ressos generals I actua d'acord amb els princlpls d'eflcacia, je-
2. Per a denunciar els tractats 1 els convenls internaclonals rarqula, descentralitzaci, desconcentraci6 I coordinaci6, amb
es tara servir el mateix procedlment previst per a aprovar-Ios submissi plena a la lIel I al Dret.
en I'article 94. 2. Els brgans de l'Admlnlstracl6 de l'Estat s6n creats, re-
gits' I coordlnats d'acord amb la lIel.
mOL IV 3. la lIel regularA I'estatut deis funclonarls pbllcs, 1accs
Del Gavern de l'Administracl6 ./
a la lunci pblica d'acord amb els prlnclpls del m~rlt I de la
capacltat, les pec'ullarltats de Pexerclcl del seu 'dret a la sln~
Article 97. dlca.cJ, el sistema d'lncompatibllltats 1 les garantles per a
la impar.cialitat en I'exerclcl de les seue.s funclons.
El Govern dirigeix la poltica Interior 1 I'exterior, J'Adminlstra
ci civil militar i la defensa de l'Estat. Exerceix la funci execLi Article 104.
ti va i la potastat reglamentaria d'acord amb la Constitucl I amb 1 les For.ces i els Cossos de Seguretat sota la dependen-
les lIels. .
cia del Govern tindran per missl6 proteglr el lIiure"exercicl del
Article.98. drets I de les \Iibertats I garantltzar la seguretlIl~ clutadana..
2. Una \lel org~nlca en determinara les funclOns, els prlncl-
1. El Govern es compasa del President. els Vlce-presldents pis basics d'actuacl6 1 I'estatut.
en el seu cas, els Ministres 1 els altres membres que establesca
. la lIel. Artlcle 105.
2. El President dirlgelx ~'accl del Govern I coordina les
funcions deIs altres memOres d'aquest, sens perjudlcl de la La lIei regular~:
competencia ni de la responsabllitat directa d'aquells en la ai L'audleneia deis dutadans dlrectament o a travs de les
seua gestl6. organltzacions I assoeiacions reconegudes per la lIel en el pro-
3. Els membres del Govern no podren exerclr funelons re- cediment d'elaboracl6 de les dlsposlcions adminlstratlves que
presentatives altres que les proples del mandat parlamentarl els afecten. -
ni qua/sevol altra funcl pblica que no derive del seu c~rrec b) l'accs deis .ciutadans als arxlus I als registres adminls-
ni cap activitat professional o mercantil. tratius salvant el que afecte 8 la seguretat I a la defensa de
4. La lIel regulara l'Estatut I les Incompatlbilitats -deis mem l'Estat' la Indagacl6 deis dellctes I la Intlmltat de les persones.
bres del Govern. e) , El procedlment a travs del qual han de fer-se els aC,tes
adrninlstratlus, sera amb garantia, quan siga procedent, de I au-
Article 99. .. dil3ncia de l'lnteressat.
1. Desprs de cada renovacl6 del Congrs deis Dlputats, I Articte 106.
en els altres casos en que siga procedent, el Rel, previa consulta
amb els representants deslgnats pels Grups PoUtics amb repre- 1. Els tribunal s controlen Ia potestat reglamen,taria, la le
sentaci parlamentaria I a travs del Presldent del Congrs, galltat de I'actuacl administrativa 1 la submissl d aquesta als
proposara un candidat a la Presidencia del Govern. Ilns que la Justifiquen".
2. El candldat proposat conformement al que estableIx I'apar- 2. EIs partlculars, en els termes establlts per la lIel, tln~
tat anterior exposar;1l davnt el Congrs deis Diputats el pro- dran. dret a ser Indernnitzats per qualsevol lesl6 que patesquen
grama politle del Govern que pretenga formar l' demanerll la. en qualsevol del seus bns I drest, lIe~at deis casos .de foret
a
confianca de la Cambra. majar, sempre que la lesi siga c6tlsequencla del funclonament
3. SI el Congrs deis Dlputats atorgav la aeua conllanGa deis servels pblics.
al dit candidat mltjancant el vot de la majorla absoluta deis
seus membres, el Rel el nomenar~ Presldent. En el cas de no ob- Articlo 107.
tenir la dita majoria, la matelxa proposta sera sotmesa a una El Consell d'Estat s l'or9an consultiu suprem del Govern.
nova votaci6 quaranta-vuit hores desprs de I'ant-erior I s'en- Una lIel org~nica en regularA la composlcl la competencIa.
29402 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Nm. 311.5
2. El Consell Generar del poder judicial s I'orgao de govern una legislaci adequada. les societats cooperatives. Tamb es-
d'aquest darrer. la lIei organica n'establiri't I'estatuti el regim tabliran els mitjans que faciliten I'accs deis treballadors a la
d'incompatibilitats les funcions deis seus membres. as~ propietat deis mltjans de producci.
senyaladament en materia de nomenaments, ascensos, inspecci
i regim disciplinarL ~ Article 130.
3. El Consal! General del poder judi'cial sera integrat pel 1. Els poders pblica atendran a la modernizaci i al des-
President del Tribunal Suprem, que el presidira. i per viot envolupament de tats els sectors econOmlcs 1, assenyalacta-
membres nomenats pel fqel per a un perode de cinc aoys. mento de I'agricultura, la remaderia. la pesca i I'artesana, a
D'aquests, datze entre els Jutges i els Magistrats de tates les fi d'equiparar el nivel! de vida de tots els espanyols.
categories judicials en els termes que establesca la lIei or9a- 2. Amb la matejxa flnalitat es donara un tractament especial
oica; quatre. a proposici del Congrs deis Diputats. i quatre a les zones de muntanya.
a proposici del Senat, elegits en tOt5 dos casos per majoria
de les tres cinquenes parts deis seus membres, entre advocats ArUcle 131.
i al tres juristas, tots de competncia reconeguda i amb ms
de qulnze anys d'exercici professional. 1. l'Estat, mitjanl;ant una lIei. podra planificar I'activitat
economica general per a atendre les recesaltats collectives,
Article 123. equilibrar i harmonltzar el desenvolupamen~ regional i sectorial
i estimular el creixement de la renda i de la riquesa i la dls
1. El Tribunal Suprem, amb jurisdicci a tota Espanya, s tribuci6 ms justa - d'aquesta darrera., .
1'organ jurisdiccional superior en tots els ordres, nevat del que 2. El Govarn elaborara als projectes de planificac'i d'acord
es disposa en materia de garanties constltucionals. amb les previsions que li siguen submlnistrades per les Comu-
2. El President del Tribunal Suprem sera nomenat pel Rei, nitats Autonome$ i I'assessorament 1 la colllaboraci deis sin-
a proposici del Consel! General del poder judicial, en la forma dicats ide les altres organizacions professionafs, empresarials
que la lIei determine. i economiques. Amb aquesta flnalitat es constituira un Consel!.
Article 124. la composici iles funcions del qual desenvolupara una Ilei.
L'Estat s'organitza territorialment en mUnlClplS, en provincies Per motiu d'lnters nacional, i per mitjs d'una lIei organica,
I en les .Comunitats Autnomes que es constltuesquen .. Totes les Corts Generals podran:
aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gesti deis al Autoritzar la constituci6 d'una comunitat autnoma en.
interesso;; respectius, cara que el seu ambit territorial no supere el d'una provincia I
Artiele 136. no reunesca les condlclons de I'apartat .1 de I'article 143.
bl Autor.ltzar o acordar, en el seu cas, un estatut d'autono-
1. L'Estat garanteix la realltzacl efectiva del prlncipl de mla a territorls que no es traben integrats en I'organltzaci
solldaritat consagrat en I'article 2 de la Constitucl i vetlara provincial.
per I'establiment d'un equllibrl economic adequat I just entre el Substituir la iniciatIva de les Corporacions locals a que
les diverses parts del terrltorl espanyol. I atendra assenyalada es refereix I'apartat 2 del I'article 143.
ment les circumstanclas del fet Insular,
2. Les diferencies entre els Estatuts de les diverses Comu- Artiele 145.
nltats Autonomes no podran implicar en cap cas privile'l;; eco- 1. En cap cas s'admetra la federaci de Comunitats Aut-
nomlcs o soclals. nomes.
Arliele 139. 2. Els estatuts podran preveure els casos, requisits i ter-
mes en que les Comunitats Autonomes podran celebrar convenls
1. Tots els espanyolS tenen els mateixos drets I les matei- entre elles per tal d'acomplir I prestar serveis que els sIguen
xes obligaclons en qualsevol part del territorl de I'f.'itat. propis;. i podran preveure, tamb, el caracter i als efectes de
2. Cap autoritat no podra adoptar mesures que di,'2CH"ment la corresponent comunicaci a les Corts Generals. En els altres
o Indirectament obstaculitzen la IIibertad de elrculack\ 'esta casos, els acords de cooperaci entre les Comunitats Auto-
bliment de les persones i la lliure circulaci de bn: er tot nomes requeriran I'autorltzacl de les Corts G,enerals.
el terr.tori espanyol.
Article 146.
CAPITOl SEGON El proyecte d'Est~ut sera elaborat per una assemblea com-
posta pels membres de la Diputaci o l'rgan Interinsular d"! les
De J'admlnistraci focal provincias afectades I pels Dlputats i els Senadors qu>;:: n' 'age"
Artiele 140. estat eJegitsi sera elevat a les Corts Generals, les o.luals 11
donaran tramltaci de lIei.
la -Constltucj garanteix l'aUonomia deIs municipis. els
quaJs gaudlran de personalitat jurfdlca plena. El govern I I'admi- Art;el_ 147.
nlstracl municipal correspon als respectlus' Ajuntaments, Inte-
grats pela alcaldes I els regldors, Els regidor!t' seran elegits 1, Dins els termes de la present Constituci, els estatuts se-
pels veIns del murilcipl mitjanc;ant 8ufragi universal Igual. lliure, ran la norma Institucional baslca de cada Comunitat Autonoma.
dlrecte I secret, en la forma establlda per la lIei. Ele alcaldes i I'Estat els reconefxera 1 els emparara eom a part Integrant del
seran eleglts pels regidors o pels ve'ins. la Ilel regulara les seu ordenament Jurdic,'
condicions en qub siga procedent el regim de consell obert. 2. Els estatuts d'autonomia hauran de fer constar:
seu terrltarl J, en general, les funclons que corresponguen a . 14 Hisenda general I Deute de l'Estat.
I'Administracl de rEstat sobre Corporaclons Jocals, la transfe- 15 . Fment J coordinaci general de la- lnvestigacl cientfi-
rencia de les quals autoritze la legislaci6 sobre Regim local. . ca I tcnica.
3 Ordenaci del territorl, urbanlsme I habltatgs. . 16 Sanitat exterior. Bases I coordlnaci general de la sa-
4 les obres pbllques d'inters per ala Comunitat Auto~ nltat. LeglslacJ sobre productas farmacutics.
noma dios el seu territorl. 17 Legislaci haslca" reglm economlc de la Seguretat So-
5 Els ferrocarrils! les carreteras I'itinerarl deis'. quals cial, sens perjudlci que les Gomunitats' Autbnomesn'executen
transcorre ntegrament din"s el territarl de'" la Camunitat Autono~ els serveis.
ma 1, de la matelxa manera, el transport fetper aquesta mltjans 18 les bases del regim jurfdic de les Admlnlstracions po
o per cable. . . bliques i del rglm estatutarl deis seus funcionarls, les quals
6 Els ports de refugio els ports 1 ela aeroports esportius l. garantlran, en qualsevol cas, als adminlstrats un tractament com
en general, els que no acomplesquen activitats comerclals. davant aquel les; el procedlment t(dmlnlstratlu com, sensa per-
7 L'agricultura i la ramaderia, d'acord amb I'ordenacl ge- judicl de les especialitats derivades de I'organltzaci prbpia de
neral de J'economia. les Gomunitats Autanomes; leglslacl6 sobra exproplac16 forc;osa;
. 8 Espals forestals I el seu aprofitament legislaci baslca. sobre contractes I concesslons admlnlstratives
9 la gest en materia de protecci del medi amblent. I el sistema de responsabilitat de totes les Adminitracions po
10 Els proyectes, la construccl 1 I'explotacl deis aprofl- bliques.
taments hldraulJcs, canals' I regadlus d'lnters pero a la Comunt- 19 Pesca martima, sens perjudlcl de Jes competencies que
tat Autbnoma, les aiges mlnerals 1 les termals.. s'atribuesquen a les Comunltats Autonomes en aquest sector.
11 la pesca en aiges interiors, la de marlsc I I'aqicultura, 20 Marina mercant I 'abanderament de- valxells, Il.Iumlnaci
la calta I la pesca fluvial. de costes I senyais marftlms; ports d'lnters general; control de
12 Fires nteriors. 'espal aerl, trllnsit I transport aerl; servel meteorologic I matri-
13 El foment del desenvolupament ecanbmlc de la Comu- culaci d'aeronaus.
nitat Autbnoma dins els objectius marcats per la poltica econb- 21 Ferrocarrlls I transports terrestres que circulen dins els
mica nacional. territoris de ms d'una Comun~tat Autbnoma; reglm general de
14 l'artesania. comunlcaclons; trafic i clrculaci de vahielese de motor; co-
15 Els museus. les biblioteques 1 els conservatorls de mu- rreus I telecomunicacions; cables aerls. submarins I radioco-
slca d'inters per a la Gomunitat Autbnoma. municacl.
16 El patrimoni monumental d'inters per a la Gomunltat 22 la legislaci6, ordenatl 1 concessi de recursos t apro-
Autnoma. fltaments hidraullcs si I~s aiges passen per ms d'una Co..
17 El foment de la cultura, de la Investigacl 1, en el s.eu munitat Autonoma, 1 I'autoritzacl de les instal.laclons elctriques
cas, de I'ensenyament de la Ilengua de la Gomuilltat Autb- si I'aprofltament afecta una altra Camunitat o sI el transport
noma: . d'energia Ix. del seu lImbit territorial. .
18 la promoci i I'ordenaci dei turisme dins el seu lIm- 23 legislaci basiea sobre protecci del medi ambient,
bit territorial. sense perjudici de les facultats de les Gomunltats Autbnomes
19 Promoci de. I'esport i del lIeure. per a I'establiment de normes addcionals deprotecci6. La legis-
20 AssIstencla social. laci basica sobre espais I aprofilaments forestals vies rama~
21 Sanitat I Higiene. deres.
22 La vigilancia 1 la protecci deis seus edlficls i de les 24 Obres pbliques d'intersgeneral o que la realitzacl6
seues instalacions. La coordinaci 1 al tres facultats en relacl de les quals afecte ms d'una Gomunitat Autbnoma.
amb les policies locals en els termes que establesca una lIel 25 Bases del regim miner I energbtlc.
orgflnica. 26 Rgim de producclo, comerl1, tlnenl1a I s d'armes I
d'explosius.
2. Havent transcorregut cinc anys, I mitjanl1ant la. reforma 27 Normes basiques del reglm de premsa, radio I televisi6
deIs seus estatuts, les Gomunltats Autbnomes podran ampliar 1, en general, de tot5 els mitjans de comunicacl social, sens
successivament les seues competencles dips el marc establit perjudici de les facultats de desenvofupament i execuci6 que
per I'article 149. corresponguen a les Gomunitats Autbnomes.
Article 149.. 2,8 Defensa del petrimoni cultural, artstic I monumental
espanyol ,contra I'exportaci I I'expollaci; mU5eus, blblioteques
1. l'Estat t la competencta exclusiva sobre les materies i arxius de titularitat estatal, sens perJudlcl que les Gomunitats
segents: Autonomes n'exercesquen la gesti.
1 la regulaci de les condiclons basiques que garantesquen 29 Seguretat pbllca,sens' perjudici qua les Comunltats
la igualtat de tots els espayols en I'exercicl deis drets I en el Autbnomes puguen crear pollcles en la forma que els respec
compliment deis deures constituclonals. tlus estatuts establesquen - dins el marc del que dispone una
2 Naconalitat, immigraci, emigraci, 'estrangeria I dret Ilei organlca. .
d'asil. 30 Regulaci de les cndiclons d'obtenci, expedici6 i ha-
3 Relacions internacionals. mologaci de titols acadmlcs I professionals, I normes hasi-
4 Defensa I Forces Armades. ques ,per "al desenvolupament da I'artlcle 21 de la Gonstitucl.
5 Adininistraci de Justicia. a fI de garantir el cumpliment de les obligaclons del poders
6 leglslaci mercantil, penal i penitenciaria; legislaci pro~ pblics en aquesta materIa.
cessal, sense perjudici de les especialitats que en aquest ordre 31 ~tadstica per a finalitats estatais.
es deriven necessariament de .les particularitats del dret subs- 32 Autorizacl per a la convocatoria de consultes populars
tantiu de les Comunltat Autonomes. ,. per via de referendum.
7 legislaci laboral; sens perjudicl que siga executada pels ~ 2. Sens perjudici de les competencies que podran, assumlr
argans de les Gomunitats Autonomes. . les Comunitats Autbnomes, l'Estat considerara el servel de la
8 Legislaci civil, sens perjudlcl de la conservac16, modlfl- cultura com un deuve i una atribuci essenclal I facilitara la
caci i desenvolupment deis drets clvils, forals o especials per comunicaci cultural entre les Gomunitats Autonomes d'acord
part de les Gomunltats Autonomes allll on n'hl haja. En qualse- amb elles.
vol cas, les regles relatives a I'aplicaci I a l'eflcacla de les 3. les materles, no atribuides expressament a I'Estat per
normes juridlques, relaclons jurdicocivlls relativese a les for- aquesta Constitucl podran correspondre a les .Comunltat! Au-
mes de matrimoni, ordenaci aels registres I instruments p-. tbnomes en virtut deis Estatus respectius. La copetencla sobre
bllcs, bases de les obligacions contractuals, normes per a resol- les materies que no hagan estat. assumldes pels Estatuts
dre els conflictese de lIeis I la determinaci de fes fonts del d'Autonomia correspondra 8 I'Estat. les normes del qual pre-
Dret, d'acord, en aquest darrer, amb les normes del dret foral valdran. en cas de confllcte, sobre les de les Gomunitats Auto~
o especial. names en tot allo que no haja estat atribu'it a la competencia
9 legislaci sobre propietat Intelectual I industrial. exclusiva d'aque5tes darreres. En qualsevol cas, el Oret estatal
10 Regim duanerl I aranzelarl; comere; exterior. sera supletori del dret de les Gomunitats Autbnomes.
11 Sistema manetari: divises, canvi I convertlbilltat; bases
de I'ordenacl del crdit, banca i assegurances. Article 150.
12 legislac sobre pesos i mesures, determlnacl de I'hora
oficial. 1. Les Gorts Generals, en manrlas de competencia estatal,
13 Bases i coordlnaci de la planificacl6 general de I'actl~ podran atribuir a totes o a algunes de les t:omunitats Autbno-
vitat economica. mes la facultat de dictar, per a elles mateixes, narmes legis-
29406 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Nm. 311.5
latlves dios del marL deis princlpis, beses I directrius flxlts per del terrltorl, tot de conformitat amb el que preveu la lIel orga-
una lIel eslalal. Sens perjudlel de la eompel~nela deis Trlbunals, nlea del poder judicial I dlns la unllat I la Independ~neia proples
dios cada lIel-marc s'establira la modalitat del control de les d'aqu~sl darrer. Sens perjudlel del que disposa I'arllcle 123, les
Corfs Generals 5abr., aquestes normes legislativas de les Ca- successlves instlmcles processals, en el seu cas, s'esgotaran
muoitats Autbnornes. davant organs radicats en el mateix .terrltari de la Gomunltat
2. L'Estat podra transferir,Q delegar a les Comunltats Au- Autonoma en qub estlga I'orgao competent -en primera Instancia.
tonomas, mltjanJ;:ant una lIei orgtmlca,facultats corresponants 2, Una vegada hagen estat sanclonats I promulgats els res-
a una materia de tltularitat estatal que per la seua natura!es8 pectius Estatuts, narns podran ser modlflcats mitjan;:ant els
siguen susceptibles de transferencia o de delegaci. La lIei pra procediments que ells mateixas establesquen I mitjam;:ant re-
veurA en cada cas la transferencia corresponant de mitjans fI- fer~ndum entre els electors Inscrits en els censos corres-
naneers I tamb les formes de control que rEstat es reserve. ponents. .
3. l'Estat podrll dictar lIeis que establesquen els prlnclpis 3. Els Estatuts podran establir circumscripcions territorials
necessarls per a harmonltzar les dlsposiclons normatives de les propies que gaudlran de plena personalitat jurfdica mitjanc;ant
Comunftats, f1ns I tot en etc;:as de mat~ries atribuides a la seus I'agrupaci de municipis limitrofs..
competencia, sempre que ho demane I'lnters genral. Corres- Article 153.
pon a les Corts Generals d'apreclar I'existimcia d'aquesta ne-'
cessltat, per majoria absoluta de cada Cambra. El contror de I'activitat deis rgans de les Comunitats
Autnomes sera exercit:
Arllele 151.
a) Pel Tribunal Constitucional en ali que es referesea a
1. No caldrs deixar transcorrer el termini de cinc anys a la constitucionalitat de les seues disposicions administratives
que es referelx I'apartat 2 de I'article 148 en cas que, dins el amb fan;:a de Ilei,
_termlnl que establelx I'artlcle 143.2, acorden la Iniciativa del b) Pel Govern, prevl dictamen! del Consetl d'Estat. en'
procs autonomic, a ms de les Diputacions o' e1s organs in- allo que pertoque a I'exerclci de funeions delegadas a que es"
terlnsulars corresponentes, les tres quartes parts del rnunlclpis refereix I'apartat 2 de I'article 150. .
de cadascuna de les provincles afectadas, les quals represen- e) Per la jurisdicci contencioso-administrativa en allo que
ten, com a mnim, la majoria del cens electoral de cadascuna es refereix a I'administraci autonoma o a les seues normes
i siga ratificada mitjan9:ant un referendum pel vot aflrmatiu de reglamentaries.
la majoria absoluta deis electors de cada provincia en els ter- d) Pel Tribunal de Comptes en els aspectes economics 1
mes' Que establesca una lIel organica, pressupostaris.
2, En el cas previst en'l'apartat anterior, el yrocediment per
a elaborar l'Estatut sera el segent: ' Article 154.
1 El Govern convocara tots els Dlputats 1 Senados elegits
en les circunmscripcions compreses dins I'ambit territorial que Un delegat nomenat pel Govern dirigira I'administraci de
pretenga aeeedlr. a I'autogovern per tal que es constituesquen rEstat en el territarl de la, Comunitat Autnoma i la coordinara,
en Assemblea, amb I'nica finalitat d'elaborar I'Estatut d'auto- si s procedent. amb l'administrDci propia de la Comunitat.
nomla corresponent, mitjan9ant I'acord de la majoria absoluta Article 155.
deis seu s membres.
2 Una vegada haja aprovat el projecte d'Estatut j'Assem- 1. Si una Comunitat Autnoma no complia les obligacions
blea de Parlamentaris, aquest sera trems a la Comiss.i Cons- que la Constituei6 o altres IIeis Ii imposaven, o actuava de
titucional del Congrs, la qual, dins el termini de dos mesos, forma que atemptara greument contra nnters general d'Es-
I'examlnara amb el concurs i I'assistencia d'una delegaci6 de panya, el Gavern, previ requeriment desats fet al President
l'Assemblea proposant per tal de determinar ne d'un ;:r,f)rd de la Comunitat Autnoma, amb I'aprovaci per majoria absoluta
com la formulaci definitiva. del Senat padra adoptar les mesures necessaries per tal
3 SI s'arrlbava" a un acord. el .text que en resulto-.I{\ "f,ra d'obligar-Ia al compliment fon;s de les dites obligacions o
sotms al refer~ndum del cos 'electoral de les previncir", "'m- per tal de protegir 'inters general esmentat. ,
preses dlns I'ambit territorial de l'Estatut projectat. 2, Per a I'execuel de les. mesures previste!) a I'apartat
4 Si el projecte d'Estatut s aprovat a cada provir1! ';l )er anterior. el Gavern podra donar instruccions a tates les auto-
la maJofla deis vots emesos validament, sera elevat a le'; C01'ts ritats de les Comur.itats Autnomes.
Generals. Els Plens de totes dues Cambres decidiran S(~!-"" el
text per mlt-ja d'un vot de ratificaci6. Havent estat fil" . ..,at Article 156.
l'Estatut, el Rei el sancionara i el promulgara com a lIei.
, 5 Si n,o s'arribava a I'acord a qu es refere~x rapartat 2 1. les Gomunitats Autonomes gaudiran d'autonomia finan-
d aquest numero, les Corts. Generals donaran al projecte d'Esta- ciera per a acomplir i exercir les seues compeHmcies d'aeord
tu~ la tramitael6 de lIei. El text que aquestes aproven sera sot- amb els principis de coordinaci amb la Hisenda estatal i de
mes al refer~ndum del cos electoral de les provincies compre- solidaritat entre tots els espanyols.
ses dlns 1'8mblt territorial del l'Estatut projectat. Si t6ra apro- 2. les Comunltats Autonomes podran actuar com a dele
v~t per la majori.a, deis vots emesos validament a cada provino 9ats o col.laboradors de I'Estat en la tasca de recaptaci, gesti
Cla, la promulgaelo ser feta en els termes de I'apartat anterior. I Ilquidaci deis recursos tributarls d'aquest, d'acord amb las
3.. En els casos prevists pels parl:lgrafs 4 i 5 de rapartat lIeis I els Estatuts.
a~teflor, la manc;a, d'apravaei. del projecte d'Estatut Pqt" part Article 157.
d una o de ms d una provincia no Impedir la constituei de
la Comunltat Autonoma projectada per part de les a1tres en la ~. Els recursos de les Comunitats Autonomes seran cons-
f~rma que ~steblesca la Ilei organice prevista per l'apartat 1 titUlts per:
d aquest artlcle.
al Impostos cedits totalment o pareialment per I'Estat; re-
Article 152. carrecs sobre Impostos esta,tals i altres. participadons en _els
ingresos. de l'Estat, _
. 1. ,. E~ els Sstatus aprovats pel procediment a que es refe~ b) Els seus propis impostos, taxes i contribucions espeeials.
relxl artlcle anterior, I'organitzaci institucional autonomica es
el TransferEmcies d'un fons de compensaci interterritorial
basara ~n una Assemblea legislativa elegida per sufragi uni- i altres assignaci-ons a carrec deis Pressuposts Generals de
versal d acord amb un sistema de representaci proporcional
que assegure tamb la representacl de les di verses zones del I'Eslal.
d) Rendiments procedents del seu 'patrimoni i ingresos de
territorl; un Consell de Gavern amb funcions executives i ad
miniltratives, i un Presldent, elegit per I'Assemble entre els dret "rivat.
e) El producte de ,les operacions de crdito
seus membres I namenat pel Aei, al qual correspon' la direcel
del Consel! de Gavern, la suprema representaci6 de la comunl 2. lesComunitats Autnomes no podran adoptar en cap
tat respectiva i la de l'Estat dlns aquella, El President I els cas mesures tributaries sobre bns situats fora del seu territori
membres del, Consell de Govern seran responsables poltica- o que eonstituesquen un obstacle per a la Hiure circulaci de
me~t, da~ant I A~semblea. Un Tribunal Superior de Justicia, sens mercaderies o de serveis.
perJUldlcl d~ la Jurlsdlcci que corresponda al Tribunal Suprem, 3. l.'exerclci de les competencies financeres enumerades en
culminara 1Organitzacl judIcial dins I'ambit territorial de la ranterior ap8rlat 1, les narmes per a resoldre els ccoflictes
Comunitat Autbnoma. En els Estatuts de les Comunitats Auto- que pa@'lleren sorgir les possibles formes de col./aboraci
nO":Jes podran establ!rse els supbsits I les formes de parncl- financiera entre les Comunitats Autonomes i I'Estat podran ser
pacI d aquel les en lorganitzacl de les demarca.cions judicials regulades per mitja d'una lIei organica.
- ._........,
B: O. del E.-Nm. 311.5 29 diciembre 1978 211407
Tercera. a) Una vagada hagen estat constltuits els rgans que e..
tablesquen el& estatuts tfautonomia aprovats conformement a
la modlflcocl dal r~glm aconmlc I flacol da l'arxlp~lag ca aquesta Constltucl.
narl requerlrll un Informe prevl de la Comunltat Autnoma 0, b) En eas que la Iniciativa .del procs autonomic no aJrlbara
en el seu cas, de I'organ provisional autonomlc. a recixlr per tal com no compUra els requlsits prevlsts a I'ar
Quarta. Ucle 1~, .
c) Si I'organlsme no haguera exerclt el dret que Ji reconelx
En les Comuriltats Autbnomes on resldeses ms d'una Au-
la disposlci transitoria primera dins el termlni de 3 anys.
o
GACETA DE M~DRID
Ao cccxvrri Viernes 29 de diciembre de 1978 Nm. 311.6
\
KONSTITUZIO
ESPAINIAKO
,
1978ko ABENDUAREN 6an, ESPAINIAKO HERRIAK BIRRETSIA
KONSTITUZIO ESPAINIAKO
HITZAURREA 6. anikulua
Alderdi poJitlkoek poJitik aniztasuns. adierazten dute. herri
Espalniako Nazio8. justizis, askatasun, seguritate eta hura nl!hlaren hezkuntz eta agerpenean konkurrftzen dira. eta politikan
osotzenduten antasuna buJtzatu eta ezarrl nahiaz, subiranota pane hartzeko oInarrizko tresnak dir. Halen sortze efa ekintza
a~ketak ask8ak dlr. Konstituzlo eta lege errespetu barruan. Haien
5Un. erabillz. hurrengo nahla adlerazten du: ~me egltura eta ihard!Jera demokratikoek Izan behar dute.
Demokratlk blzlklde:tasuna garantizatu Kons"tituzio eta legeen
barruso ekonomlk ~ta s021al justu baten areu adostasunaz. 7. anikulua
Ezkubldezka Estatu bat indartu, lege egiotes herri ryahiaren tangUe sindikatu eta entrepresari' elkarteek beraiei dagozkien
azalpen bazala aseguratuz. _ ekonomik ata sozial interes eraglndura eta defentsaren alde jokatzen
Espainol eta Espainlako Herri guztiak giza eskubideen partes dute. Halen sormen eta eklntzen ariketa libre sdo askeak dira
izan dezaten. baita beraien kultura eta tradizioek, hizkuntza eta Konstituzio eta legearen begirune barruan.'Halen barne egltura eta
iharduera demokratlkoek izan behar dule.
erakundeek er.e.
Kultura etaekonomia bultzatu denek bizitza dulo kalitatezko B. artikl}Iua
bat asegura dezaten, 1. Indar Armatuak. lehor, tsas eta aireko harmadak osoturik
Glzarte demokratlko eta aurrerakoi bat ezarri. eta betebehar bezala Espainlaren s~biranotasuna ,eta independentzia,
Herremsn paketsu batzu sendotu eta baita lurreko herri Jurralde osotasun araugintza Konstituzionala zaintzean't:fatza.
guztien arteko herkidego eragile bat sortu. 2. lego organikoak erakunde militarraren oinarriak arautuko
ditu aurreko Konstituzioko funtsen arabera.
Ondorioz, Gorteek onartzen duteeta Espainiako herriak
hurrengo hau berresten du 9. artikulua
1. Hiritar eta botere publikC'ak Konstituzioaren ela arauginlza
juridikoaren menpean daude.
KONSTITUZIOA 2, Botere publikoei baldintzak bultzatzea dagozkie askatasun
eta pertsona baten eta taldea osotzen dutenena benetazko eta
eragileak izan daltezen; baita galerazi edo osotasuna zalttzen
AINTZIN TITULUA diluzten oztopo.ak eragltea hiritargoen parte hartzea erraztea bai
polltika mailan, bai eko,nomiS', kuttura eta glzarte mallan ere.
1.lrtikulua 3. Konstitlizioak legalitatearen printzlpioa garantizatzen du.
1.. IpoInll Eokubldlzkl EIlIlU IOzlll 111 dlmokrlllko bOl baita arau jerarkia, ara u pubtizitatea, eskubi bakarren aurkako edo
batetan erelkitzen da. eta beraren balare naguai bezala, lege murrlzgarri diren zigor disposapen atzeragaitza. luridik zihurtasuna,
Il'Iuglntza. askatasunl, justizia. berdintasuna eta polltlk aniztlsuna. ardura eta botere publikoen arbitrakeriaren era~ozpena.
2. Sublranotasun n8zlon81a Espliniako herrlan datza. eta
hOnengandlk ~darlzkio Estatuaren botereak.
3. Estatu Espainolaren.politik era Monarkia parlamentaria da,
1. TITULUA,
2.lrtikulua
Konstltuzioa Nazio espainolaren banaezinezko batasunean Oinlrrizko ....obld. ItlIl>mbehamlk
oin.rritzen da. hura espainol -guztien aberria arrunt eta
banaezlnezkoa. eta hurrengo hau berrezagut eta garantizatzen du. 10. artikulua
hotl. Espainia osotzen duten nazionalltate eta' h,errieldeen
autonomiarako eskubidee ete denon arteko lagunkidetasuna. 1-. Pertsonaren duintasuna, hari dagozkion eskublde
uklezlnekoak. nortasunaren hQzkunde librea. lege. 'beglrunea eta
3. ertikulua besteekiko eskutlideak ordenu poJitlkoa eta glza bakearen oinarriak
dira. ,
1. "Gaztelania da Espainiako Estatuaren hizkuntza ofiriala. 2. Konstituzloak onartzen ditUlm oinarri~ko asketesun eta
Espalnol guztiek jakin behar dute eta erabiltzeko eskubld8a dute. eskubldeel dagozkien arauak honela adierezlko dlra. hotl. Glza
2. Espalniako beste' hizkuntzak ere ofizlalak zange;. dlra haiei Eskubide Orokorren adostasunez sta berauef dagozklen tratatu eta
dagozkien Erkidego Autonomoetan bereuen Estatutoei dagoikien naz.ioarteko akordioen arauera hauk Espainiak berretsi baitutu.
el'ln.
3. Espalniako hizkuntza moeta ezberdinen aberastasuna kultut
~mdare bat da eta hura ~abes eta begirunegarri,izango da.
LEHEN KAPITULUA
4. artikulua ,Espainol eta atzerrikoei buruz
1. Eapainiako bandera hiru lerro horizontalez osoturi~ Jzango
da. hots. garfi. hori ~lta gorfia, horia. bi gorri hainekoa Izanlk. . 11. artikulua
2; EIlolutuek Erkidlgo' Autonomoen bond.r, .11 .nte.lna 1. Espainiako nazionalltatea legeak finkltzen duen .rln-: Iortu,
tieronar dftzakete. Hauk Espalnlako banderaren ondoan jarriko dirl gorde eta galtzen da
ebe. publlkoetan eta ekintza oflzialetan. 2. Sorterrlz. Ispainola d.nari 8zln zaio bere na.zlonalitlte.
5.lnlkulul glb.lU.
3. Estatuak kontzerta dezake nazJonlntate bikoftza
EIlolU hlriburul Madrid hiria da. ,iberoameriketako Herriekin edo Esp.iniakin hon.llko Ido h.lako
B. O. del E.-Nm. 311.6 29 diciembre 1978 29411
lotur. _berezia duten RO izan" duten.ldn. Heiri hauetan, nahiz ete erabakiaren ba!men gabe ezo da sartu...ez eta erregistra ere. delltu
bertako- -hiritarrei elkarreklko eskublcterlk. ,tortu ez, espalncdak "abanan ilan ezik. -
bertakoakegin daltezke sorterrlJc.o nazinaUtatugaldu gabe. 3. Komunikapen sekretua garantizatzen da eta. bereziki, posta,
telegrafo ata telefonoenak, epai erabakirik izan ezik. .
12. artikulua 4: Legeak informatik erabilera mugatuko du Iiiritargoaren
"ohore, norberaren eta senitarteko barrukotasuna eta berauen
Espainiarrak 1B"urtekin dira garatasun-adin~ko. e~kubideen ihardun osoa garantizatzeko.
egiten dute eta baita "ekoizpenaren defentsa ere, ~k~nomi8 46. artikulua
orokorraren eskebideei kasu eglnez, eta kasu hantan. planlflkapena Botere publikoek andare historikoaren Jabotea garantizatuko
kontutsn izan.ik. dute, eta aberastasuna bultzatukp, 8ta baita ~spalniako Harrlen
kultural eta artlstikoa ere; hauek osatzen _dltuzten .ondasunak,
edezeln lege erregimen eta jabegoa izanda ere. 21gor legeak
gaztigatuko ditu patrimonio honen kontrako atentatuak.
HIRUGARREN KAPITULUA
44. artikulua
.1. Sotere publikoek kulturara bidetzaa bultzatu eta babestuko 53. artikulua ~
dute. berton denek Bskubidea izanik. 1. Aurre Tituluko bigarren kapitu!uan aitorturiko. eskubide eta
2. Botere pubtlkoek zlentzia, ikerketa zlentifiko eta teknikoa askatasunek botere publiko- guztiak behartzen ~ dltuzte. Bakar
bultzatuko dituzte anura orokorraren alde izanik.. bakarrik. legez, kasu guztiete!') haren oinarrizko funtsa errespetatu
beharrez arau' daiteke, haien eskubide eta askatasun iharduera.
45. artikula i
berauk, 61 garrengo artikuluan. 1 al aldez aurretik pentsaturiko
arauez babestuta,izanik.
1. Guztiek dute eskubidea 'pertsonaren hazkundera egokizko 2. Edozein hiritarrek eskatu ahal duo 14. artikuluan aitortutako
ingurune batez gozatzeko, eta baita hark Iraun dezan betebeharra 8skatasun eta eskubideen babespenaeta balta bigarren kapltuluko
ere. - lehen etala Auzitegi arruntetan aurretasun ata arlntasun oinarrietako
2. Botere publikoek. beF8zko baliabide guztlen erabiltze prozeduran finkatuz ata. behar denean. Auzitegi konstituzional
errazionala zeinduko dute, bizitza kalitatea hobetu eta babesteko eta derltzanaren-' babes baJlabidearen -bitartez. Azken ba!labltte ,hau
ingurunea berriztatu etadefendatu, behar beharrezko den elkartasun kontilentzilrobjekzioct, 30.artikuluan aitortutakoa,. aplika daiteke.
kolektiboan oinarrituz. . . 3. Hirugarren kapituluan aitortuak onartze. errespetu 8ta
3. Golko apartatuen erabaki dena. 1egeak ezartzen dituen babesaz adieraziko du legeztapen positiboa auzi praktika eta botere
mugeten, zigor penalak ezarriko zaizkie edo. dagokienean, publikoen ekinttak. Bakar.rik aipatu ahalko dira arruntaren aurresn
administratiboak, eta era berean sortutako kaltear-en berriztatze Burrera eramaten duten legeek erabakltzen duten.arabera.
betebeharra.
29414 .29 diciembre 1978 B. O. del E.-Nm. 311.6
1. Erregeak Estatuko Aitzin kontutik kantltate orokor bat 1. Hauteskunde Iegeak mugatuko ditu Oiputatu eta Sen~tuak
jasotzen du beTe Familia eta Etxea sostengatzeko Ita hura Ilbrekl hauta ezineko eta adostezineko arrozoiak era guztletan" zera
banatuko da. barneratuz: '
2. Erregeak ,libreki izendatu eta ucaodatzen dltu bere Etxeka a) Konstituzio Auzltegiko kldeak.
bl Legeak mugatzen dituen Estatu Administralgoko gol
Kide zlbit eta militarrak.
- arduradunak. Gobemu kideak izan ozik.
e) ~Herri Oefendatzailea.
di Lanean ari diren Magistratu, Epailari eta Fskalak.
111. TITULUA e) Militar profesionalak eta lanean ari diren Polizi eta Seguritate
indarretako kideak. .
G_Orok_ 1) Hauteskunde batzarre kideak.
2. Ganbara biotako kideen izendapen eta noragin bali.pena
epalle kontrolaren ~el1pean lzango da, lege hauteskundeak eza~tzen
LEHEN KAPITULUA
duen arabera.
Ganbarez 71. artikulua
66. artikulua 1. Diputatu eta Senatoreek beraien funtzio ihardunkatetan
agertutako eritziengatik ukiezintasuna gozatuko dute.
1. Gorte Orokorrak Espamiako herriaren adlerazgarri dira eta
2. Era berean Diputatu ,eta Senatore~k be~~ien ag!ntantza
haik Olputatu eta Senatuaren biltzarreak osotzen dltu. garaian inmunitateaz gozatuko dute eta delltu agmkoagi!ltlk bakar
2. Gorte Drokorrek Estatuko legeglntz8 boterea dute. sltzn bakarrik atxilotuak izan daitezke. Ezio zaie errurik bota ez -eta
kontuek eneman, Gobernu eklntz8 kontrolatzen eta ba dituzte prozesatu ere dagozkien Ganbaren aldaz aurretikako autorizapenik
Konstituzioak ematen dirkien beste eskubldeak ere.
3. Gorte Orokorrak ukiezinak dira. gabe. . .
. 3. Diputatu eta Senatoaren aurkako auzjak Goren Auzlteglko
zigor sailan dagokizkio.
67. artikulua
.4. Dlputatu ,tB Senatoreek beraiei d~\1o~k!en ~anbarek
1. Inor Izio da izan era berHan bi Ganbaratako ktdell. ez eta ffnk8~uriko saldta jB!Wkodute.
gehitu . Erkidego Autonomaren Bittzar Izendapena Oiputatuen
Biltzarrekoarekin. '
2. Gorte Orokorreko kideak ez dira lnoren agfntzeari Iotuak 72. artikulua
izango.
3. Parlamenta'ri bilerak arauzko deitze batez egiten el badlra ez 1. .Ganbarek beraien Barne Erregelak ezartze dltuzte. beraieri
ditu Ganbarak lotaraziko, eta beraien funtziorik ezin dute erablli ez aitzlnkontuak autonomikoki onartu eta adostlsunez Gorte
eta pribilejiorik eduki ere. Orokorretako Pertsonal' Estatutua arautu. Araudiak. eta hauen
osotBsunean. era azken botoetara eramanak zango dir, gehlengo
68. artikulua absolutoa behar izanik. .
2. Ganbarek berei dagozkien lehendakari e18 mahaiko beste
1.-, " Biltzarres gutxienez 300 Diputatu eta gehienez 400ek kideak hautatzen dituzte. Elkarrekiko bilkurak Biltzarre lehendakaria
'osotzen du. berauk bozketa orokorrez, libre. berdin zuzan eta isilpean bUru Izangol,1a eta Gorte Orokorreko Araudlaren arabara zuzenduak
aukeratuak izanik legesk ezartzan duen arabera.
Ganbara bakoitzeko gehiengo absolutuaz onarturik9a.
2. Hauteskunde barrutia probintzia da. Ceut~ eta Melilla 3. Ganbaretako Lehendakariek hauen izenean erabiltzen dituzte
bakoitza Diputatu batez ordezkatua izango da. Legaak banatuko du bote administratibo 'eta polizi eskubideak beraien dagozkien
Diputatugoa, haserako gutxiengo orde:zkaritz8 barruti bakoftzari tokietako hesparruan.
egokituz eta besteak populazioaren arabera banatuz.
3. Hautapena barruti bakoitzean egingo da ordezkartlza
proportzionalaren bideak jarraiturik. 73. artikulua
4. Biltzarra lau urtetarako hautatua da. Diputatuen aginpid
berauen hautapenetik lau urtetara bukaUen da edo, Ganbararen 1. Ganbarak urtero bilduko dira bi aldi arruntetako bilkuretan.
deuseztatze egunean: Lehena.lrailetik Abendura, eta bigarrena. Otsailetik Ekainera.
5. Espainol guztiak. beren politik eskubideen erabllpen osoan 2. Ganbarak aparteko bilkuretan bil daitezke Gobernuaren
aurkitzen direnak hautesle eta hautagarriak dira. eskabidel. Oiputazio lraunkor edo edazeln Ganbaratako gehlengo
legeak aitortuko du eta Estatuak Espainlatlk kanpo dauda" kide absolutoen eskakizunez. Aparteko bilkurak eguneko aztergsi
espsinolei bozketa eskubidearen Iharduera eskainiko die. mugatu batez bileraziak izango dira eta bukatuak hura ahitzen
denean.
6. Agintea bukatu ondoreneko hogei eta hamar eta hirurogei.
egunen bitartean izanga dira hauteskundeak. Biltzar hautatua
hauteskundeak egiri eta hurrengoko hogeitabost egunen barruan "
74. artikulua
bHerazia izango da.
1. Ganbarak elkarrekiko bilkuretan bilduko dira legegintzakoak
69. artikulua ez diren konpetentziak erabiltzeko 11. Tituluak expreski Gorte
Orokorrei iratxekitzen dj.z.kienak.
1. Senatua lurraldeen ordezkaritzaren Ganbara da. 2. Gorte Orokorretako erabakiak. 94. 1. 145. 2 eta 158. 2
2. Probintzia bakoitzean lau senatore hau.,tatuko dira bozketa artikuluetan aurreikuslak Ganbara bakoitzeko gehiengoen erltzlz
orokor, libre. berdin. zuzen eta bozamalleen isilpean 'haietariko aukeratuko dira. Lehen kasuan. prozedura Biltzarretlk haslko di. eta
bakoitzetik lege organiko batek finkatzen duen arabera. beste bietan. SEmatutik. Kasu biotan, Senatu eta Kongresoa akordio
3. Irla probintzietan, irla bakoitza edo talde~a, kabldu edo ,Irla batetara ez badatoz. Batzorde nahasi baten bldez saiatuko da
Kontseiluak barrut! bat osatuko du Senatoreen hauteskundeetarako, Diputatu eta Senatoreen zenbakia berdina izanik. Batlordeak textu
hiru irla nagusiko -Gran Canaria. Mallorca eta Tenerife- bakoitzari bat aurkeztuko du berau Ganbara biok botatuz. Ezarririk dagoen eran
hiru dagozkiolarik eta hurrengo irla eta Irla taldeko bakoitzari" bat; onartzen ez bada. biltzarrak gehlengo absolutoz erabakiko du.
IbizaFormentra. Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro,
Lanzarote eta la Palma.
4. Ceuta eta Melillakoek. bakoitzak bi aenatore hautatuko ditu. 75. artikulua
5. Erkidego Autonomoek izendatuko dute gainera Sen atore bat
eta beste bat dagokion lurraldean miliol bat biztanleko. Izendatzea 1. Ganbarek Osoa'n eta Batzordezfuntzionatuko dute.
legegUe Btltzarrari dagokio edo Erkldego Autonomako erakunde 2. GarJbarek 8atzorde legegile iraunkorrengan lega dezakete
kolejiatu Gorenari, Estatutuetan ezartzen denaren arabera era lege propozisio 000 proiektuaren onartzea. Bestalde, Osoak edozein
guztietara egokizko ordezkaritza proportzlonal. 8segur~tzen. unetan eska dezake ordezkaritza honen gaia izan den lege proposizio
dutelarik. . do proposamenaren eztabaida eta bozketa.
6. Senetoa lau urtetarako hautatzen da. Senatoraan aglntea 3. Alpatutako apartatuan erabakitik atgelditzen dira
hautapenetik lau l/rtetara bukatzen da edo Ganbararen deseztatze Konstituzio aldaketa Konstituzionala. nazloarteko arazoak, lege
egune!f!. organlko eta oinarrizkoak eta Estatuko aitzlnkontu Orokorrak.
294111 29 diciemlire 1978 B. O. ilel E.-Nm. 311.6
76.1r'tlkulua emanda bezala, aipetu .do denbora mugatu gIbe bada. Beatalde.
lubordezkapena Gobemutlk .paneko aglntarlel ezlngo die utzl.
1. Kongreso eta Senatuak, eta haien kasuan GaMbar. blek 4. Oirarrl legeek mugatuko dute zehazkl- legegintza
elkar..edozeln interes publiko "'Qsi ikerketarako Batzordeak zenda ordezkaritzaren gal.eta Irlspldea eta hark. erabiltzean, jarraltu behar
dltzakate. Hauan erabakiak 8uzltegientzat fJl. dlr8 bet8beharrezkoak diren funta eta erizpideak.
zango, e18 ez dituzte ersgingo epsifeen erabakiak. Hala ta Quztiz ere, 6. Textu legalak -blrrnoldmeko balsnenak ordezkaritze funtsari
ikerketa ondorioaren berrl egokl denean, aproposeko ekintzak, dagokion arau InQurunea mugatuko du, zehaztuz textu bakar
Minlsteritza Flskalari komunikatu beharko zaizklo. batetako formulapen loilera mugatzen den ala bametzen duen
2. Ganbaran eskabidez beharrezkoa Izango da azalllea. Legeak birmoldatu behar dir.n textu legalak arau, argi eta armonizatzea.
arautuko dltu betebehaf hau ez betetzeagatik lzarrl ahal .diren 6. Auzitegiei dagozkien konpetentzien kaltetan jo gabe,
zigorrak. ' Legegintzako ordezkarltzek, hsu bakoitzean, ezar ditzakete
kontroleko formula gehig~rriak ..
7.7.8rtiklllua
1. Ganbarek eskakizun bakarko eta kolektlboak jaso dluakete, 83. artikulua
betl idatziz. hiritar agerpenetako aurkezpen zuzenak gaferaziak
geldiluz. Oinarrlzko legeek inoiz ezin dute: .
2. Ganbarek jasotzen dituzten eskakizunak GobemurE! bid,l al Oinarrizko : . beraren aldapena balmenda.
ditzakete. Gobernua haien azalpenen bat ematera beharturik dago bl Atzerauzko belioez diktatzeko bida.eman.
Ganbarek eskatzen dioten hakoitzean.
84.lrtlkuluo
78. artikulua
Lega proposaman ba, edo zucenketa dirauen. legeiko
1. Garibara bakoltzean Diputazio Iraunkor bat izango da ordezkarltzaren aurkkoa deMen, Gobem'uak ahal du fakultatu
gutxienez hogeieta bat kidez horniturik, hauek telde .haren tramltapenerel aurke jartzeko. Orduan lege propOsamen bat
parlamenterioak. errepresentatuz. halen z.enbaki garrantziaren .8urkez daiteke legezko ordezkarltzaren deroga pe n oso edo
proportziotan, zetikarako.
2.' Dlputazio Iraunkorraren Ganbara bakoitzeko Lehendarla buru
liango .da eta eginbehar bezala 73, artikuluan aurre Ikusi~ak,olk 85. artikulua
izango ditu, hots. Ganbarei dagozkien eskubideak barengan Jasotzea
86. eta 116. artikuluen srabera, hauk deuseztuak Izanaz gero edo Gobemuko erabakiek legezko ordezkaritza edukitzean Lega
beraien agintea amaitu eta Ganbaren ahalmenez kezkatu, hauk Dekretu titulua jasoko dute.
blldurik ei: daudenean. . 86. artlkulua
3. Agintea amahuz edo deuseztatzean Diputazio Iraunkorrek
bern eginbeharrak be',etzen jarraituko dituzte Gorte Orokor ,. Kasu berezl eta beharrizan premiatsuan. Gobemual behln
berrietako Konstituzio arte. behineko lege erabaklak eman ditzake. Oekretu-Iege era harturlk eta
4, Egokizko Ganbars bildurik, Diputazio Iraunkorrak erabilitako ezingo dute eraglnlk Izan Estatuko olnarrizko erakundean
. gaiez eta erabakiez kontu8 emango du. ordenamendua, ez eta. t Tituluko hiritar arautuen eskublde,
betebehar eta askatasunik, 8zta Erkldego Autonomoen errejtmenlk,
79. artikulua ezta hauteskunde Orokor Eskubiderik ere.
2. Dekretu-Iegeak, behingoan, Dlputatuen BUtzar osoaren
1. Ganbarek akordioak onartzeko arauzkoki bildurik izan behar estabaida' eta bozketara meneratuak lzango dira, hareo
dute eta taldeka gehlengoaren parte hartzeaz. . promulgapenetik hurrengo hagei eta ha mar egunera bildue ez baldin
2. Akordio hauk. baliakizuna izatekotan. bertako kide bade hertarako deituz. Biltzarrak aipatu epe barruan erabakl beharko
gehiengoak onartuak izan behar dltu Konstltuzioak ezertzen dltuen da hare" konbalidapen edo baztertzea, horretarako 'Erregelak
gehlengo tHtreziaren kaltetan edo lege organikoetanete p.rtsonek prozedura berezi eta sumarl,.bat ezarriz.
hautatzel(o Ganbara Erregeiak ezartzan dituenak. ,3, 'Goiko apartatuan ezarritako epe barruan, Gorteek premiatsu
3. Senatore eta Diputatuen boza pertsonal eta ordezkatu prozeduraz lege proiektu bezala tramita ditzakete.
ezinekoa da.
87. artikul~a
80. artikulua
1. Legengintza iniziatiba Gobernu, Kongreso eta Senatuari
Ganbaren bilkura orokorrak publikoak. tzango dlre; Ganbara dagokio. Konstituzio eta Ganb:aren Erregelen arabera.
bakoitzeen eurkako akordlorik eZ baldin bada. gehiengo absolutuak
onartua eta Erregelen arabera,
2. Erkidego Autonometako Biltzarrek eska I diezaiokete
BIGARREN KAPITULUA Gobemuari lege prolektu bat aukeratiea edo BUtzar Mahaira lege
proposamen bat bidall. Ganbara harengao, gehien jota Biltzarreko
Legegintzaz hiru kide deleAatuz eta beraren defentsaz arduratuz.
81. artikulua
.'. Askatasun 'publiko eta oinarrlzko eskubld-een 3. Lege organiko batek arautuko ditu erabHpen erak eta herri
aurreramendueri dagozkionak,: A.utonoml Estatutuak.,,~':llrtu etl Iniziatibaren. baldintzak. lege proposamenak aurkezteko. Edonola
hlutapen orokor errejimena Konstituzioen aurre Ikusttako besteek ere. gubclenez 600.000 slnadura ospetsu exijltuko dlra. Lese
dlro logo organlkoak. organikako gai berean. zergadura edo nezlo artekoetan, edo grazl
2. Lege organikoen onartze, atdatze edo 'baztertzeak prolektu eskubide bakarrari dagokionean ez da lniziatibarik izango.
OSORri buruzko kongresoeren gehlengo absolutoS! exljltukodu.
88. artikulua
82.lrtlkuluo lege proiektuak Mlnistruen kontseiluan onartuko dira, biltzarrera
meneratuz. Haiei buruz erabaki hartzeko arrazoibide eta behar diren
,. GoTte Orokorrek Gobernuso ordezka dezekete lege ,mailan sitzindarlz lagunduak zanga dira.
arauak. emateko ehalmena gal mugatu batzurl buruzkoak, berauk
alpltutako artikuluan sartu ez dlrtnak lzanlk. 89. artikulua
2. L:ege aintzareko ordezkarltza ontzet ,men ahal da olnarrllege
baten bldoJz haren zeregina teXtu artikulatuen sortzea denean edo 1. Lege proposamenen tramitapena Ganbaretako Erreglek
lege arrunt batez textu legal emerdln batzu batetan -blrmoldatu arautuko dute lege proiektuel dagoklen iehentasunak legegintza
behar direnean. - Inlzlatibaren erabilpena eragotzl gabe 87. artikuluak arautzen duen
3. Legogintzlrlko ordozkirltzl h.r11lkIGobomul~ utzl beharko .rabera.
zaio gal mugatu bat dental"! eta haren erabllpenerako epe zlhur bat 2. Lege proposamenak, 87. artikuluaren arabera. Senatusk
ezarriz. Ordezkarltzaagortuko da Gobemuak erablltzen duen kontutan hartzen baldio baditu, Biltzarrere igorriko dira hontan
" ' .
neurrian dagokiQO araberen argltalpenaz. Ezln 11an9.9 da ulertu.
,
tramitatzeko halako proposamen bezala.
B. O. del E.-Nm. 311.8 29 dlclemlire 1978 29417
2. Estatutk{) Administralgo organoak tegearen arabera sortu, konfdantza 8razoa edo politika orokorraren adierazpen bato
luzendu eta koordinatuak izarig'o dira. , Konfidantza emanda bezala ulertuko da Diputatuen gutxiengo soilak
3. Legeak arautuko du herr funtzionarien estatutus, funtzio haren alda botua amatean.
publikoan sartZ8a meritu 8ta gaitasun printlipioez, siridikapen
eskubidesn iharduntzeko berezltasunak. elkartezintasun sistema eta 113. arrikulua
baraien eginkizunak betetzean inpartzialtasun garantiak. 1. Diputatuen 8iltzarrak Gobemu erantzuklzun polltikoa eska
dezike zentsura-mozioaren gehiengo absolutu auk.eraren bitartez.
104. artikulua 2. Zentsura mozioa. gutxjenez Dlputatuen hamergarrenak
proposatua. eta barnetu beharko du Gobemuko lehendak8ritzarako
1. "Indar eta Seguritate taldeak, Gobernusren mande, betebehar hautagarri bato
beisla eskt!bide eta 8skatasun iharduntze librearen babestea ata 3. Zentsura mozio8 ez da botatu beharkb bere aurkezpena egin
hiritargoaren s8guritatea garantizatzea. eta bost egun igaro arte. Epe honen barruko bi egunetan hautakizun
2. l-ege organiko batek finkatuko ditu eglnbeharrak. ekfntzako proposamenduak aurkez daitezke.
olnarrizko printzlploak eta balta, Indar eta tslde, seguritate 4. Zentsura proposamendua Biltzarrak onartzen ez baldin bed"
estatutuak ere. haren selnatzaileek ezin dute -aurkeztu besterik epe berdinetako
bilkure.tan.
105. artikulua
11"4. artikulua
legeak zera arautuko du:
al Hiritarren. 8udientzia. zuzenki edo legeak aitortutako ,. Biltzarrak Gobemuari konfidantza ukatzen bedio, honek bere
erakunde eta elkart8ak.haiei dagozkien administral erabakletako dimisioa. Erregeari, aurkeztuko dio. bereelaxe Goberr,uko
elaborapen prozeduran. Lehendakaria izendatuz. 99. artikuluan erabakitzen den arabers.
bl Artxibu eta Erregistroetara hiritarren ssrbidea, E8tatuko 2. Biltzarrak baste zentsUfe proposamen bat onertzen baldin
defentss ,eta seguritateari dagokiona. delituen hautematez eta. badu. Gobernuak bere dimisioe Erregeari aurkeztuko dio eta hau
pertsonen barrukotasuna sslbuespenduz. . barnetzen den hautagarria Ganbararen konfidantza fasoa beza-Ia
el Sortu behar den administral ekintzaren prozedura, eta behar izango du 99. artikuluan aurrez ,ikusten den ondorioetarako-
denean, interesatuaren entzutea.garantizatuz. Erregeak Gobernu lehendakari aurkeztuko duo
....... ""...""'-
Gci.......u.elII G_ Orak_ ezingo da luzatu. Dekretuak finkatuko du lurralde barrutla eta
noraino heltzen diren aldarrikatzen denaren ondorioak.
3. Salbuespen egoera, Gobernuak aldsrrikatuko du Ministru
108. srtikulua Kontseiluan erabakitako dekretuaren. bidez, Dipu'tatuen 8i1tzarrean
Gobernuak erantzuten du sofidaritatez Diputatuen Biltzarraren aurrez ikusitako baimenaz. Salbuespen egoera baimentze eta
aurrean bere jsatio pol.itikoaz. aldarrikatzeak expreski bere mugak finkatu behar ditu. nOfaino heldu
ahal denaren lurralde ingurunea eta hareo iraupena. hau hogei eta
hamar egunetik gora luzatu ezinik, baldintza berdinez, epe berdinera
109. artikulua luzatu ahal izal'lik.
4. Sltiapen egoera Diputatuen Biltzarreko gehiengo absolutuak
Ganbarek eta beren Batzordeek. jaso ditzakete. beren aldarriketuko du, Goberl)uaren proposamen exklusiboz. 8i1tzarrak
lehendakarien bldez. GoberAuarengandik honen Departamemu eta finkatuko ditu haren lurralde ingurunea. iraupen eta baldintzak.
Est.tuko adozeln aglnterei eta Erkidego autonomoengandik bahar 5. Biltzarra ezin egingo da deuseztatu ar1ikulu hontan
dituzten inforTnapen eta laguntza. barnetzen diren egoerak aldarrikaturlk daudan bitartean,
automatikoki Ganbark bileraziak izanlk bilkura garaian ez baldin
110. artikulua badira. Hauen funtzionamendua\ Estatuko beste bote re
1. Ganbarek eta beren .Batzordeek Gobernuko kideen Konstituzionalak bezala eziogo dira eten egoera hauek dirauten
presentzia eska dezake1e. b:artean. .
2. Gobemuko kideek Ganbara eta Batzordeetako bitkuret!lra 8iltzarra deus8Ztatuz edo haren agintza amaituz aipatutako
sarblderlk be dute ete-baita haietan entzun erazteko ahalmena ere. edozein egoera gertatzen baldin bada, biltzarrekn. konpetentzikk
eta eskli dezakete. beraien Departamenduetako funtzionariek, Diputazio Iraunkorrak bereganatuko ditu.
haietan informatzea. 6. Alarma. 8albuespen eta sitiapen egoera aldarrikatzeak ez du
Gobernuaren erantzukizun oinarria aldatuko, ez eta haren
111. artikulua funtzionariene ere Konstltuzio ata le9getan aitorturik.
2. Epaitari eta Majistratuak ezin dira banaNo eragotrf. toklz jerark~karen printzipioen' arabera. eta edozein kasutan legalitate eta
aldatu ei eta erretitatu arrazoi batengatik el batdin bada eta tegea" inpartzialtasunari lotuz.
aurrez ikusitako garantiez. 3. Legeak arautuko du Ministeritza Fiskaleko estatutu
3. era guztietako Buzietan jurizdizio ahalmer.aren Ihardunketa. organikoa.
apallu: eta epaitutakoa betez. legeek firikatutako Epsitegi et~ 4. Estatu F.iskal Orokorra Erregeak izendatua ,izango d.a,
Auziteg!ei dagozke zehazki, konpetentzla arauak eta berauek Gobernuaren proposamenez. auzi botereko Kontsellu Orokorra
e13r1zeo duten prozeduraz. entzun andoreo.
4. Epaitegi eta Auzitegiek goiko apartatuak markatutako
funt~ioetattk al ez dute ihardungo eta ba! legeak 8xpreski 12.5. artikulua
emandakoak edazein eskubideren garantiaz.
5. Batasun jurisdizionalaren fuotSB Auzitegien eratze eta Hiritargoak herri ekintzan ihardun ahal du eta Epaimahaiko
funtzionamenduen oinarria da. Legeak arautuko du jurisdizio eTakundearen bitartez Justizia Admlnistralgoan partehartu.
militarraren ihardl!ntzea zehazki militar, hesparruan eta sitiapen 19geerata eta betak finkatzen dituen prozesu penaletan, eta baita
egoeta balizkoetan Konstituzioko ptintzipioen atabera. ' ohiturazko eta tradizional auzitegietan ere.
6; Salbuespen Auzitegiak galet81ten dlra.
126. artikulus
1113. artikulua Polizia judiziaja- Epailari, Auzitegi eta Ministeritza Fiskalaren
menpe dago legeak finkatzen duen arabera, delitu ikertze
Behattezkoa da I;letetzea Epailari eta Auzitegien epaltzak .ta
funtzioetan eta delitugifearen a~rkitze eta asegurantz.etan.
oeste etabaki tinkoak eta baita hauek eskaturiko laguntza eskaintzea
epaibide garaian eta erabakitakoa betetzean.
127. artikulua
119. artikulua 1, Epailari eta Majistratu, baitaFiskalek lanean an diranesn,
ezin dute ,besta kargu publikorik ukan, ez eta alderdl politiko edo
Justizia dohainik izango da legeak honela erabakitzen duenean sindikatoetan parterik hartu ere., Legeak ezarriko .dltu Epailari.
eta. edozein etatan, auzitan aritzeko baliakizun nahikorik ez dutela' Majistradu eta Fiskalen sistema ata elkarte profeslonalen moetak.
etakusten dutenentzat.
2. Legeak ezarriko duo auZ botere kideen elkartezlneko
. errejimena, eta halen lndependentzia osea aseguratu beharko du.
120. artikulua
1. Auzi Ekintza jendaurrekoak izango dira, prozedura legeek
autreikusten duten salbuespenez.
2. Ptozedura nagusiki. ahozkoa izango da, batez ere ktlminal
arazoeten. VII. TITULUA
3. Epaiak atrazoituak izango dL{a eta jendeautrean Ekonomia eta Hezienda
aldarrikatuak.
144. artikulua Q
21. Osasun eta garbidura ze:bitzuak, ,
Gorta Orokor'rek, lege 'organlkoa"ren-bldez, ent nazioaren oneraka 22. Bere egoitzak ata instalapenak zaintzea. lege organiko
erabaki dezakete: baten arabera bertako ertzainen zerbitzua antolatzea.
a) Erkidego Autonomoak anartzes, nahz eta bere mugak 2. Bost urte igaro ondoren Estatutua aldatuz. Erkidego
probintzia baten barnean gelditu, eta 143. artikuluaren lehen saiJean Autonomoek bera eginkizunak zabal ditzakete Konstituzio honen
eskatzen dena bete ez. 149, artikuruan dion eran.
. b) Probintzia eraketa barnean sartu gabeko ,Iurralo- bati
Autonomi Estatutus ematea ado erabakitzea.
149. artikulua
el 143. artikuluaren 2. sallak aipatzen duen tokiko
era~undearen iniziatiba, haren ardez betatzes. 1. Estatuari bakarrik dagozkio ondorenga aror hauk:
1.0 Edozein espainolek dituen eskubide eta Konstituzioa amaten
dizkion eginkizuna betetzeko oeharrezkoa den egoera arautzea.
145. artikutua 2. Naziotasun barneraldatze, migratze, arrostze eta ihesleku
. 1. lnolaz ere ez da onartuko Erkidego Autonomoaren arazoak .
Federakuntzarik. 3. Nazioarteko harremanak.
2. Estatutuetan aipa daitezke. Erkldego Autonomoek dituzteri 4. Defentsa eta Indar harmatuak.
gestioeta eginkizunak betetzeko elkartea eta Gorte Oro.~orren .kontu 5.' Justiziaren administralgoa.
emateko aldian, beharrezko gertatzen diren ~Idintza betebehar eta 6. Salerosketa. zigor eta. presondegietako legegintza:
erak. Bestelakoetan, Erkidego Autonomoen lankidetza Gorte auzitegietako legegintzai Erkldego Autonomoetan bere berea duten
Orokorren baietza behar duo legeriaren berezitasunak salbu. ..
7. lanekiko legegintza Erkidego Autonomoen alor honetan izan
dezaketen eginkizunak salbu. _
146. artikulua 8. Zibil legegintza edo bestelako deretxo bereziak diren
E~tatutu proiektua Dlputazioetako eda Irla arteko erakundeetako tokietan. Erkidego Autonomoek hauk gordetzeko, aldatzeko edo
aitzinatzeko duten eskubidea salbu. 8eti arau juridlkoen aplikapen
ordezkariek eta Gorteetiko' Diputatu eta Senatoreek osaturlko
biltzarrak egina izango .da, eta lege bezata onartua izateko ,eta eraginkortasunari daTJozkion erregelak, ezkon,tzarekiko erei
Gorteetara bidalia. dagozkien harreman juridiko-zibilak, Erregistro-eta Izkr.ibu publikoen
eraketa;{ Kontratuetako betebeharren oinarrlak. lege arteko
eztabaid konpontzeko ar.auak, deretxoaren Iturburuak finkatzea.
147, artikulua azken kasu hontsn Foru errejlmen edo, Deretxo berezlen arauak
1. ~onstituzio honen' arabera, Erkidego Autonomo bakoitzeko errespetatuz.
oinarrizko te'geak izanga dira Estatutua, eta ~statua bere lega 9. Industria eta intetektual jabego legeglntza.
ordenamenduaren zat bat bezala cnartu eta zanduko duo 10. Aduana eta mugesari errejlmana; 'etBkanpoarekiko
2. Autonomi Estatutua bet~ beharko, ditu ondorengo merkatalgoa.
baldintzok: 11. Dirugintz8,dibisak, diru aldaketa eta bihurgarrltasunak;
al Historikoki ondoen dagoklon Erkidegoaren izena kredito, baklt eta Asegurantza eraketa oinarriak. '
bl lurraldearen mugatzea 12. Pisu eta neurri legegintza: eta ardu oflziala erabakitzea.
e) Beren erakunde autonomoen izen antolaketa eta egoitzi 13.' "Ekonomi eragintza. 1'Iangintza orokorraren oinarriak eta
dJ Konstituzioaren arabera bereganaturiko. eginkizunak eta koorC#inaketa. . .
betetzeko beharrezko diren zerbitzuen aldaketa egiteko oinarriak. 14, Hazienda Orokorra eta Estatuaren Zorra.
3. Estatutuak aldatzeko, berta n jarritako baldlntzak bete 15, Zientzia eta Teknik" mailako lkerkuntza bultzatzea eta
beharka dira eta nah eta ezkoa gertatzen da, Garte Orokarrek koordlnatzea.
onartzea lege organiko baten bidez. 16,0 Kilnporak-o Osasun Zerbitzua: Zerbitzuon oinarritze eta
koordinaketa. Botikarekiko legeglntia.
148. artikulua 17. Giza Asegurantzaren olnarrlzko legeglntza eta ekonom!
errefimena, ErkidegoAutonomoek alar hontan dutan eskuhartzea
1: Erkidego Autonomoek har dezaketen honpetentziak alor salbu. '
hontakoak dra:
1. Autogobernurako Erakunde antolaketa. ,
18. Administra/go Publikoaren legeglntza olnarrJak, ata
funtzionarien arautegi. errejimena, betl erau hauetan admlnlstratu
2. Bere lurrarde barneko Udalen barrutra aldaketa, eta orokorki
guztiak era barean tratatuz; admlnlstral prozedura orokorra, beti
Estatuaren administralgoari tokiko gorporazioetan dagozkiona, eta
Erkidego Autonomoen berezitasuna~ salbu; nahf. ,ta nahlezko
tokiko'errejimen legeak oname" duen aldaketa maila. desjabetze legeglntza: administral kontzeslo ata kontratuel buruzko
3. lurralde, hirigintza. eta etxegintza eraketa.
legegintza eta administral publi (O orokorren erantzuklzun era.
4. Erkidego Autonomoaren furralde b<iHutiaren zehar igarotzen 19. ltsasarrantza, Erkldego Autonomoel alor hontan ematen
diren eta interesgarri zaizkion Herri' Lanak. zaizkien ahalmenak 'Salbu.
5. Erkidego Autonomoaren lurralde barrulian zehar bakarrik 20. ftsasgsrraioa et& itsasuntzlen bandarak, Itsasbazterreko
igarotzen diren trenbide eta bideak eta ere berean trenbidez, bidez. argitze lana, lnteresgarri diren ltsasportu eta alreportu; alre'espazlo,
eta kablez egiten dengarraioa. abilaldi eta garraioen kootrol8, metereolojl albiste etB alreuntzien
6. Babesportu, jolasportu eta aideportua eta, orokorki. merkata.l . matrikulapena
harremanetarako erabiltzen ez direnak.
21. Erkldego Autonomo baten mugaz kanpoko trenblde eta
7. Nekazaritza eta abeltzantza, ekonomi eraketa ornkorraren
arabera. lehor garraloa; komunikabl.de errejlmen orokorra;. traflko eta
13. Baso eta ojhalT'Onurak. motordun guztien antolaketa; pozta eta telekomunikabldea, aire edo
9. Ingurugiroaren zlintzearen jestioa. Itsasazpiko kable komunikabideak eta lrratl komunlkabldea.
10. rkidego Autonomo barneko urindar, ubide, eta erregadio 22.0 ~rkidego AutOl'1omo baten mugaz kanpo daude" uren
aitzinasmo. eralkitzq eta erabi~tzeak; metalurak _eta'urberoak. legegintza, eraketa, eta baimena eta baste E'rkldego bat ukltzen
1 1, Itsas bazterreko arrantza itsaskikintza, arrainzaintza, ehiza dituzten Indar Instalapenak onartu edo elektrik Indarra kanpora
eta lbaiarrantza. bidaltzea.
, 2.'" Lurralde mailako feriak. 23.0 Ingurugiroarekiko olnarr.izko legeglntza; Ingurugiroa
, 3.'" Estatu osorako ekonomi plangintza barnean, Erkideo zalntzeko Erkidego Autonomoek har ditzaketen erabakl gahlagarrlak
Autonomoaren ekonomi aurrerakuntza bultzatzea. salbu. Baso. oihan eta gar,adu bldeet buruzko olnarrizko legeglnua.
0
14. Eskulangintza. 24. Dene" onerako diren HEU'rf Lana. Erkldego Autonomo bat
15.0 Erkidego Autonomoarentzat interesdun diren museo, balno gehiago ukltzen badute.
biblioteka eta musika kontserbateglak. 2~.0 Meha eta enerjl errejimenerako olnarrlak.
16. Erkidego Autonomoarentzat interesgarri den oroi~arri 26.0 Zuharmaghtza eta lehergailuglntza, eta salmenta edukitz8
ondares. eta erabiltze. . ..
17. Kulwra eta Ikerkuntza bultzatzea eta dagokionean.
Erkidego Autonomoaren hizkuntza irakastea. 27. Prentsa. Irrati eta telebIstlren errejlmenerlko oinlrrlaraul
18. . Bere lurralde barrutian turismoa bultzatu eta eratzea. ete orokorkl glze komunlkeblde guztlen.. .Ior honten Erkldo90
19. Kirolglntza bultzatu, eta aisia betegarrl egoklak aurkitzeko. Autonomoek Izan dezaketen ahalmena salbu.
20. Gizarte Laguntza.
29422 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Nm. 311.6
28.0 Espainiako kultur. arte. &tI oroik.rri ondarea. "gotea, 152, artikulua
kanporatu &do inda"ez ez arrapatzeko; Estatuaren mUs80biblloteka 1. Aurreko artikuluaren arabar onarturiko Estatutuetn.
eta artxiboak, Erkidego Autonomoek izan dezaketen ahalmena I.tbu. Autonomi dun Instituzio eraketa biltzar legegile batetan oinarrituko
29.0 Asegurantza publikoa. lega organikoaren arlbare &te da. Biltzar hau bozketa orokor baten bidez aukeratua Izango da,
Erkidego .Autamos" estatutuak jarralkiz IOr daitezkeen ertzaintza bertan proporzionatki lucralde osoko eskualde guztietako ordezkariak
ahalmenaz salbu. . izanik; Adminlstral eta Eragile boteradun Gobernu Kontseilu bat eta
30.0 Akedemik 000 Profesional mailako tltulua. eskuratzeko. Biltzarrak aukeraturiko eta Erregeak izendaturiko lehendakari bat,
beharrezko diren beldintze, emate edo onartzeko .rakata ata Gobernu Kontseiluaren zuzendari bezala,. Erkidegoaren Ordezkari
Konstituzio hanen 27, artikulua eratzeko behardiren oinarrizko Nagusia izango dena eta bertan Estatuaren ordezkari arrunta.
arauak. botere publikoak alor hontan duen be,ebeharra bete .hel Lehendakariak efa (3obernu kontseilukideek biltzarraren aurrean
IZ8t8ko. ersn"tzukizun politikoa izango dute,
31.0 Estafu mailako estadistlka. Erkidego Autonometan tolo;.i/<.o auzi eraketaren gailurra goi
32, Aeferendum bidez. herri kontsulta egleka delaren malako Justizia Auzitegi' Nagusi bat izango da; Auzitegi Gorena
baimena. delakoaren agintea errespetatuz. Erkidego Autonomoen
2, Erkidego Autonomoek izan dezsketen ahelmenez kanpa, Estatutuetan lurralde suzitegi ei'aketaren zatikatze baldintzak eta
Estatuak bere funtsezko .eginkizun eta betebehar bat bezala hartuko erak jsr daitezke. Hauzi Boterearen lege organikoak dioenarekin
du kultur' zerbitzu8. eta Erkidego - Autonomoen arteko kultur batera eta honen batasuna eta askatasunaren arabara.
harremanak erraztuko ditu. 123.artikuluan esandakoaz gain. auziaren prozesu malla
3. Konstituzio h,ontan zehazki Estatuari atxeki ez zaizkion dezberdin guztlak. tehen malan hasitako Erkidego' Autonomoaren
eginkizunak eta beralen Estatutuenarabera. Erkidego Autonomoen, lurralde berbereko 8uzitegi erakundeetan amaituko dira.
betebeharra gertatuko -dlra. Autonomi Estatutuak bereganatu ez 2. Estatutuak bahin izenpetu eta jakin arazi ondoren. bertan
dituen eginkizunak Estatuaren betebehar _gertatuko dlra eta 8uzl artzen diren" aldabideak jarralkiz bakarrik alda daltezn. eta
garal batetan Estatuaren legeak nagusltuko dlre Erkidego Hauteskunde . zerrendetarl sarturik dauden bozemaileen artean
~utonomoen gainetik. hauek expreski bereganatu ez duten alar Referenduma ,eginaz.
guztietan. Oena de~a Estatu; mailako Deret_oa. Erkidego
Autonomoen deretxo osagarri izango da. 3. Mugakide diren Udalak elkartuz Estatutuak lurralde zatiketa
bereziak sor ditzakete. noftasun juridikoa izsnik.
150'. artikulua
153. artikulua
1. Gorte Orokorrek Estafu mailako eginkizunetan eman
diezaiokete Erkidego Autonomo bati edo guztleiEstetu maileko Erkidego Autonomoek egiten dituzten ekintzen kontrola
legearen .oinarri, funts eta jarraikideen arabera legegintzarako era mango dute: ' . ,
ahalmena. Auzlteglen ahalmensz kanpo, lege ereduak'_zehaztuko du al lege indarreL emanikako arauen Konstltuzionaltasunan
Erkldego Autonomoek emanikako legeak kontrolatzeko Garte- buruz. Konstituzio Auzitegiak.
Or-okorrek jarraikiko duten bides. . (b) , Estatu Kontsellua entzun ondoren, 150. artikuluaren 2.
2. Estatuak lege organiko baten bidez.ErkkSego Autonomoen zatiaren araber8'aldatu zaizkion ekintletan. Gobernuak.
esku utz dezake berari dagozkion etaaldagarri gertatzen diren e) Administrel Autonomoaren eta haren erregla arauak
zenbait eginkizun. Arazo bakoitzean legeak aurrez lkusi behar dltu kontentzio administral auzitegiak.
diru iturrl aldaketa eta Estatuak bere esJw gordetzen dituen dI Ekonomi eta Aitzinkontusk Kontu Auzitegiak.
kontrolbideak.
. 3. Hiritar guztien ongltasunak hala eskatzen duen8an. Estltuek
em~n ditzake lege batzu Erkidego AutonorilQek ja~ko legeak -154. artikulua
armonizatzeko nahiz eta legeok hauen esku dauden gaiak 'rautu.
Gorte Orokorrei dagokien Ganbara bakoitzeko gehiengo absolutu Erkidego Autonomen lurraldeetan Estatuaren admln;stralgoa,
baten bidez. behar horren neurrera. . Gobernuak izendaturiko ordezkari batek eramango du eta bidezkoa
denean: erakundearen adminlstralgoaz koordinatuko.
151. artikulua
1. Konstituzio -honen 148. artikuluaren bigarren zatian alpallan
diren bost urteak ez dira igaro behar. Autonomi prozesua 143,2. 155. artikulua
artikuluak jartzen duen epaan. Diputazfo edo Irla arteko Erakundeez 1. Erkidego Autonomo batek Konstituzio edo bestelako legeek
gain probintzia bakoitzeko hauteskunde zerrendlren gehiengoa e.zarritako eginkizunak beteko ez balitu, edo Espainiako"
osatzen duten udaletan lautik hiruk onertze" dutenn. 81. Iege ongitasunaren aurka astun jokatuko balu, Gobernuak Erkidego
organikoaren arabara probintzia bakoitzean bozem.Ue gehiengo Autonomoaren lehendakaria deituz. eta honek erantzun ezlk
absolutuak etI-refentndumaren bidez bifresten dueneln. . Sena tu aren gehiengo absolutua lortu ondoren, onarturlk~
2. Aurreko artikuluaren arabera, __ Estatuti.; eiJ;tko. proZedura eginkizunak nahi eta ez beteuera bortxatzeko edo ongitasun
tiax dateke: .-. orokorra lortzeko beharrezko diren erabakiak har ditzake.
1.' Gobernuak Autonomis nahi duten lurraldeeteko Diputetu 2. Goragoxe aipaturiko erabakiak betetzeko. Erkldego
et Senatoreak deituko dhu, bittZarra'.so'rtu p-' ~atutuegin . Autonomoen agintari guztiei behar diren aialpenak emango dizk:ie
dezi!Jten, biltzarklde g~hiengo absofotuak'onartuz: Gobernuak,
2. Parlamentarien bittzarrak Estatutu proiektua onat;f.uz gero,
Kongresuko Konstituzio batzordearengana' ~idaliko qa. era "batzon:fe
honek' hurrengo bi hilabeteetan, blltzarldde batzuren laguntzaz
156. artikulua
aztertuko do. erabatekomoIdaketa burutleko.
. 3. Akordo batetara 'heiduko balira. delako testua 1. Erkidego Autonomoek bere eginkizlmak bete ahal izateko
Referendumaren bidez botka~a izan beharko du, Estatutu ekonomi askatasuna izango dute. Estatu mailako Hazienda 'eta
proiektuko lurralde barrutia" dauden probintzietan. espainol guztien arteko solidaritatearen koordlnaketa' oinarrien
. 4.. Probintzia bakoitzean. emsnikako. belio ~dute"- bozen arabera.. .
gehiengoak onartua bada, Estatutu proiektua Gorte OFOkorretara - 2. Erkidego Autonomoek ~statuaren lankide edo ordezkari izan
bidaliko da. 81 Ganbara osoek bildurlk bere-birrespena eman beharko daitezke zergak biltzeko. jestionatzeko eta Hkldapenak egiteko,
diote. Estatutus onartua izan ezkero, Erregeak izenpetuko du ata Estatutuen eta legeen arabera.
lege bazala jakin araziko da. . . ,
5. Zenbaki honen mgarren zatisn aipatzen den akordioa lortzeh
ez bada, Estatutu proiektua Gorte Orokorretan aitzinlege bat bezala 157. artikulua
tramitatuko da. Gorteek onartzen duten aitzinlege ~orl Referendum
bidez bozkatua izango da, Estatutu proiektuko lurralde barrutia" 1. Erkidego Autonomoen diru iturriak izango dire:
dauden probintzietan. Probintzia bakoitzeko balladun bozen a) Estatuak osorik edo zatika utzitak.o zergak. Estatu mailako
"gehiengoak onartu. bada, aurreko 'zadan aipatu den er~n jakin urgei gehitutakoa eta Estatuak emanikako beste dlru iturri batzu.
araziko da. . b) Bere zerga propioak, tasa eta zergaemaitza bereziak.
3. Aurreko 4. eta 5. zatietan aipatu bezala, Estatutu proiektua el turralde arteko diru multzotik eginikako "daketak eta
probintzia batetan ado gehlagotan ez onartzea ez du esan nah, Estatuaren Aitzinkontu orokort'eko beste zenbalt egoklera.
besteetan Erkidego Autonomi han ezln dela sortu. artikulu honen d) Bere ondasul"len obariak eta Deretxo Pribatuko emaitzak.
lehen za!ian esaten den lege organikoaren arahera. e) Kredit erabileraren emaitzak.
B. O. del K-Nm. 311.8 29 dIcIembre 1978 29423
163. artikulua
158. artikulua
Prozesu batetan Auzilegi erakunde batek tege bezala emanikako
1 Estatuko Aitzinkontu Orokorreta" Erkidego Autonomoentzat araua Auzi batetan erabilgarri dela embaki dezake, eta tege hori
egokiera bat eman daiteke aldatu zaizkion zerbitzu eta eginkizunen Konstituzioaren aurka dagoela uste badu. orduan legeak jartzen
neurrian eta Estalu osoko oinarrizko zerbitzu publikoak beteko diren dituen baldintza. era eta ondorioa jarraikiz, Konstituzio Auzitegira
zihurtasunean. eramana izango da eta inotaz ere ez l}a izango etenaldi bat
2. Lurralde arteko ekonomi desegokierak. zuzentzeko asmoaz sortze~oa.
ata salidarltate bat &ortzeko konpenzazio mru muttzo bat sortuko da.
iobertipe" gastuak ordaintzeko eta diru multzo hau Erkldego
Autonomo eta behar den probintzien arteko banakta gurtl hau.
164. artikutua
Garte Orakorrek eginaz. -
1. Konstituzio Auzilegiko erabakiak Boletin Oficial del Estado))
delak9an argitaratuko dira eta bateude. boz partikutar eta guzti.
Argitaratutako biharamunetik erabakitako balioa- duta eta ezin
IX. TITULUA izango da jaso baHakizunik haren aurka. Lega edo lege bezata
emanikako araua Konstituzioaren aurka dagoela adierazten dutenak,
eta eskubide subjetibo baten balioa ez dlltenak. denen aurrean azken
erabaki bezala dira.
2. Erabakiak bestelakorikesaten ez duen bitartean.
159. artikulua Konstitl,lzioaren aurka ez dauden beste zatlek mdar guztla dute.
1. Konstituzio Auzitegia Erregeak izendaturiko hamabi lagunek
asatzen du; Lau Biltzarkldeeli artean Biltzarrak aukeratuak. bostlk 165. artikulua
hirurengehiengoaz: Lau Senatorkideen artean Senatuak lukeratuak, . Lege organiko batek arau'tuko du Konstituzio Auzitegia. bere
bostik hiruren gehiengoaz; bi GobernuaJe. aukaratuak ata bi Auzi taldekideen egoera. Auzi garaietako prozedura eta baliakizunak
botereak Kontseilu Orokorrak aukeratuak. J egiteko baldintzak.
2. Konstituzio Auitegiko Epailariak. Majlstrltu. Fiskal.
. Unibertsital irakasle. Administl'al funtzionari eta abokatu artean
izentatuak izango dira. hamabost urtez profesionallanean arituak eta
tan hortan prestuak direla erakutsi dutelarlk. X. TITULUA
3. Konstituzio _ Auzltegiko Epailariak bederatzi urtetarako
izendatuak zango dira, eta hiru urtero hiruren bat aldatuko da. K.....ltuzloaren .Idek*ta.
4. Konstituzio Auzitegiko Epailariak ezin Izango dlra izan:
Ordezkotasun agintedunak. Administral eta polltlk karguduna. 166. artikulua
Alderdi politiko edo sindikal batetako 1:uzendaritzakoak eta bereJen
tankideak; Epaile edo- Fiskaredo edonolako profesional edo mer1<atal Konstituzioa aldatzeko iniziatiba erabili ahal izango da 87,
tana egiten dutenak. Bestelakoetan KOnstituzio Auzltekldeek Auzi artikuluaren 1. eta 2. apartatuetan jartzen kasuetan.
botereko judizialeko talde adostezintasun berbera Izango dute.
5. Konstituzio Auzitegikideak independienteak ilango dlra eta 167. artikulua
bere agintearen ihardueran ,aldaezinak. 1. Konstituzioa. aldatzeko proeiktuak Ganbara bakoitzeko
bosteko hiruk anartu beharko ditu. Biotan akordiorik ez baldio bada.
, 60. artikulua lortzeko ahalegiriduko da Diputatu eta Senatoreen batzorde
konposaketa berdinezkoa sortuz. beronek textu bat aurkeztuko du
Konstituzio Auzitegiko lel:lendakaria -Auzitegiko taldekideen biltzarreak eta Senatuek botatukodutena.
artean aukeratua eta Erregeak hiru urtetarako izendatua izango da. .. 2. Goiko apartatuko prozeduraz'onartzea ezbaldin bada lortzen.
eta textuak Senatuko gehiengo a.bsolutik baiezko botua lortu izan
161. artikutua baldin badu, biltzarreak hirutik bik aldatzea onar dezakete.
3. Garta Orokrrek. aldatzea onartuz haren berretsipenerako
1. Konstitu-.io Auzitegia Espainia guztia du bere eskuera eta referendumera mendeko da honela eskatzeri denean. hura onartzeko
gaida: . hurrengo hamabost -egun barruan, edozein Ganbarako kideen
al Lege kta tege bezata erahakitako edozf.,. Konstituzioare'n hamargarren zatia.
kontra dagoeta erabakitzeko. Lege hezata. erabakitako arau bat
Konstituzioaren kontra dagoela esan ondoren eta Jurisprudntziak 168, artikulua
horre1a utertu, leg~ hau u'kitzen du, baina emandako epala' edo
epaiek ez dute epaitutakearen balioa galduko.
1. Kostituzioaren berrikuste osoa edo zatikakoa proposatzen.
bl Konstituzioaren 52.2. artikuluan onartzen diren eskubideen denaan, aurretiko Titulus. bigarren kapitulua. 1. Tituluko lehen Saila.
bortxapen kontrako baliakizuna egileko. legeak jartzen dituen kasu edo 11. Titulua ikutuz. printzipioaren onartzera joko da Ganbara
eta eratan. . bakaitzeko hirutik bi, eta Gorteen berealaxeko deuseztatzera.
el Estatu eta Erkidego ~utonomoen arteko auzietan edo azken 2. Hutaturiko Ganbarek berretsi beharko dute erabakia eta
hauen arteko auzietan. textu Konstituzional berriaren estudioetan ihardun, hau Ganb~lJa
dI Konslituziaak edo tege organikoak iratxekitzen dizkion baste biotako hlrutlk bik onartua izan beharko du.
gaielon. 3. Gorte Orokorrek aldtzea onartuz, honen berretsipenerako
referendumera mendu behardo da.
2. K"onstillJlio Auzitegra bidal ditzake Gobernuak Erkidego
Autonomoen edozein erabaki edo arau. Auzitegira eramandako
169. artikulua
edazein erabaki edo arau .tenaldi batetan sartzen da baina
auzitegiak hurrengo bost hitabeteetan nah eta ez blrretsi edo kendu Ez da egingo Konstituzioaren aldatzerik gerratean eda 116.
egin beharka dio etenaldi hor. artiklltuan aurrezikusitako egoeraren bat gertatzen denean.
Seigrrena
Biltzarrek.o Konstituzio' Batzordara estatutu proiektu ezberdij; AZKEN DISPOSAPENA
batzu igomerqkoan, seriara ordenan erabakiko dira. eta' 151.
Konstituzio hau Estatuko Boletn OfiziaJean textu ofizia!a ~
art~uluan dioen bi hilabetetako epea kondatuko da, Batzordeak
prOlektu estudioa e~o elkarren &egidan ,ezagututako proiektuak argitaratzln den egun beretik funtzionamenduan sartuko da.
bukatzetik. . Espainiako beste hizkuntzetan ere argitratuko da.