Libro I silet possessa dracone vellera, multifidas regis quem filia linguas vibrantem ex adytis cantu dapibusque vocabat et dabat externo liventia mella veneno.
silencia que el vellocino est en posesin de tan gran dragn, al cual ,
cuando haca vibrar sus multfidas lenguas, llamaba afuera del santuario la hija del rey con conjuros y manjares, y le daba miel amoratada por droga extranjera.
Libro VIII
ipsa caput cari postquam Medea draconis
8.93 vidit humi fusis circum proiecta lacertis seque suumque simul flevit crudelis alumnum. 8.95 'non ego te sera talem sub nocte videbam sacra ferens epulasque tibi nec talis hianti mella dabam ac nostris nutribam fida venenis. quam gravida nunc mole iaces, quam segnis inertem flatus habet! nec te saltem, miserande, peremi. 8.100 heu saevum passure diem, iam nulla videbis vellera, nulla tua fulgentia dona sub umbra. cede adeo inque aliis senium nunc digere lucis immemor, oro, mei nec me tua sibila toto exagitent infesta mari.