BUTLLET DE LORDE

FRANCISC SEGLAR
DE CATALUNYA
Any 22 15 gener 2017 nm. 197

ofscat.jimdo.com ofspompeia@hotmail.es

Sabem quan hem de ser Reis Mags?

1
 MUJER FRANCISCANA DE FE

Llegamos a este pas sin un plan, regalamos todo lo que material-

mente poseamos, no vendimos nada..., esa fue la primera demostra-
cin para mi vida de que podemos vivir y ser felices despojndonos de
todas las cosas materiales. As, como San Francisco se despoj de to-
do lo material. As fue como me di cuenta de que dando es como reci-
bimos, porque al llegar aqu no nos ha faltado nada.
Creo que de esa manera Dios me ha ido mostrando el camino para
convertirme en Franciscana Terciaria. El dar, el despojarnos, el servir,
el ayudar y ofrecer nuestra casa como un lugar para vivir a todo el que
lo necesite. Y ver cmo todo lo que hay en nuestro hogar, sobre todo
los alimentos, sobreabundan para todos los que vivimos y los que nos
visitan.
Hemos dado sin lmites, sin negarnos a ayudar al necesitado, y he-
mos comprobado que ahora somos ms felices que antes, Dios es
nuestro proveedor, hemos dependido de l absolutamente en estos 6
aos de vivir en este pas.
Cada etapa de mi vida ha aportado diferentes motivos para sentirme
feliz y agradecida, pero en esta etapa me siento muy afortunada y trato
de levantarme cada da con un propsito en mi vida y muy agradecida a
Dios. Nunca hemos pensado que no tenemos porque ayudamos; al
contrario, estoy convencida que tenemos porque compartimos. Pero
lo maravilloso es que tenemos cosas que no son materiales y que son
ms valiosas que todos los tesoros juntos: tenemos paz, amor, felicidad
y un corazn siempre dispuesto a ayudar y servir.
Patricia Gonzlez Cobos

RECS DADVENT

Entre Vilob i Santa Coloma de Farners, envoltat de camps i

boscos, hi ha un rac de pau on us esperen les filles de Santa
Clara. La comunitat ens obr de nou les portes de lhostatgeria, i el
cor, per acollir el recs dadvent 2016 de lOrde Francisc Seglar.
Els dies 9, 10 i 11 de desembre ens trobrem germanes i ger-
mans de Barcelona, Lleida, Sabadell, Granollers i Igualada per
preparar-nos pel Nadal i compartir reflexi, sota el guiatge de fra
Agust Boada ofm, a lentorn del tema Greccio contra La Verna.

2
Sarriba al convent pel cam de Vilob a La Fraternitat, que aix
s com es coneix la casa (http://www.clarisas.cat/). Uns quants hi
frem cap divendres a la nit. Clida acollida malgrat les hores i els
trngols (aquella mateixa setmana havia mort sor Concepci).
Ens distriburem per les habitacions de lhostatgeria, soprem i
frem una mica de tertlia revisant la planificaci del dia segent.
Dissabte varen arribar la resta de germanes i germans. Compart-
rem laudes i missa amb la comunitat i, desprs de pujar a esmor-
zar, tingurem la primera sessi.

Fra Agust va comentar que no acostuma a dirigir recessos i

que, com Moiss, ell no sap parlar... Potser no, per sap fer pen-
sar. La primera sessi del mat la vam dedicar precisament a la
necessitat de pensar en la nostra fe. Pensar en el que creiem i
pensar perqu ho creiem. Redescobrir de nou la trobada amb
Aquell a qui Francesc va oferir-se totalment. Ell, en loraci davant
del Crist de Sant Dami, comena demanant llum per a les tene-
bres del cor, invoca les virtuts teologals i conclou amb la petici
de sentit i enteniment (seny i coneixement) per fer la seva volun-
tat.
Malauradament les persones no estem acostumades a dirigir
la mirada cap al nostre interior, a fer introspecci. No s fcil tan-
car els ulls i comenar a pensar. Necessitem temps i tranquillitat i
el dia a dia no ens ofereix ocasions. Un recs en canvi, s una
bon moment.

3
 El primer que hem de fer per orientar-nos s saber on estem.
Possiblement no arribarem a des-seccionar lnima amb la preci-
si de Sant Bonaventura, per ens aproparem a nosaltres matei-
xos i a Du.
En la vida ordinria pensem poc les coses. No s criticable.
Pensar no s de tothom per tothom t dret a pensar. I hem
dexercir aquest dret amb llibertat i eines suficients per fer-ho amb
criteri.
Duna banda, s important recolzar-nos en alg que ens me-
reixi confiana, alg a qui donem autoritat. De laltra, ens cal fo-
mentar el desig de saber. Hem de ser crtics fins i tot amb all que
hem rebut, amb all que considerem indubtable... s lnica ma-
nera de fer-nos-ho veritablement nostre.
Per adquirir criteri no podem atorgar la nostra confiana cega.
Lautoritat que donem als altres ens evita maldecaps i esforos
intils per a vegades no ens fa b. Avui, en la societat de la in-
formaci, correm encara ms risc de que ens colin gols... Confi-
em massa en les receptes. No tenim ganes de saber. Donem per
fet que tot s sempre el mateix, estem de tornada... (qu ens han
dexplicar a nosaltres, terciaris, de Sant Francesc!).
Per fer aquest procs per, necessitem pau desperit: en plena
crisi no es poden prendre decisions. I tamb necessitem capacitat
de sorprendrens. Aristtil ja deia que si no som capaos de sor-
prendrens per les coses que tenim al voltant no serem capaos
daprendre. I no hem doblidar que Du ens sorprn sempre...
Tamb hem de ser prou sincers i conscients per saber qu s
el que no entenem de les coses. Hem de voler utilitzar el conei-
xement rebut amb llibertat desperit i sempre ens hem de pregun-
tar per la veritat de les coses (el que hem pensat est b o mala-
ment?).
Adonem-nos que no es coneix res si abans no es desitja. Som
dones i homes de desig. Els cristians, per, no podem supeditar
lamor al coneixement. Primer hem destimar A vegades, tenim la
idea que el coneixement ens assegura alguna cosa i no s aix.
Igual que estimar, conixer i aprendre s un esfor que ha de
fer cada generaci. Aprendre a llegir i aprendre el que es llegeix.
Hem de repensar les nostres arrels i els nostres valors per treu-
ren els superflus i ressituar en el centre els que ens facin ms fe-
4
lios. Si els valors franciscans no ens fan ms felios, els podem
llenar tots.
Preguntem-nos: Quin Sant Francesc presentem avui?. El que
explicaven al segle XIX? O el que hem fet nostre? Tenim dret al
nostre Sant Francesc.
Aquesta primera sessi an seguida dun torn de preguntes i
un temps de reflexi i posada en com sobre tres paraules: cam -
quins sn els nostres motius per caminar?-, veritat - qu era la ve-
ritat per Sant Francesc, qu s per nosaltres?- i vida - qu li pro-
dua goig a Sant Francesc i qu ens en produeix a nosaltres?-.
Al migdia, hora de dinar, magnficament atesos per les germa-
nes clarisses.
A la tarda, una nova sessi comenant a lentorn de luniversal
i el singular. s difcil pensar en singular sense establir categori-
es. Per ens hem dadonar que la manera com ens referim a les
coses, com les diem o categoritzem, afecta a la nostra manera
dentendre-les i conixer-les.
En lpoca de Sant Francesc, per exemple, comencen a apa-
rixer els cognoms (Joan Bernardone). La prdua de la identitat
de les persones a les ciutats provoca una defensa de la singulari-
tat. Pel nostre sant, luniversal mai no ens pot fer perdre de vista
el singular. s important el cristianisme per sn molt ms impor-
tants els cristians. Ell defensa la germandat universal per atorga
a tot una concreci: arbres que fan bosc, individus que formen ve-
natge... Els homes no podem buscar Du en solitari per hem de
fer-ne la trobada individualment, en el nostre interior. I trobar-lo
ens fa entendre que no hi ha goig sense els altres.
Lhome antic coneixia els extrems i sen mantenia lluny. De res
massa, com diu la regla de Sant Benet. Es volia tenir un mn or-
denat, amb un sistema que assegurava tota la vida. Aix es tren-
ca en temps de Sant Francesc i sexacerba avui. Lhome modern
vol ser lliure, vol ser infinit en les seves possibilitats. No acceptem
ni la nostra condici fsica. s lhome que vol massa i en lexcs
dautosatisfacci es torna Nietzsche.
Finalment, per meditar entre Greccio i La Verna, entre el Nai-
xement i la Passi. Sense amor i sense pecat Du no shauria en-
carnat. Per si insistim massa en la Passi, si donem massa ca-
tegoria al mal daquest mn, el fem semblant a Du i aix no pot
5
ser ja que precisament Crist ha venut la mort, ha venut el mal...
Per tant, Greccio, lencarnaci, t ms categoria. Tot i que no
podem entendre una cosa sense laltra hi ha motius per preferir el
Naixement a la Passi.
Abans de vespres gaudrem de la histria de fra Ginebre i el
porquet, seguida dun nou torn de preguntes i una altra estona de
reflexi.
I a la nit pogurem compartir un sopar anticipat de Nadal, amb
cants acompanyats de guitarra i pandereta a la sobretaula, junt
amb algunes germanes de la comunitat.
Les clarisses ens obsequiaren amb uns llantions en forma
destel que ens comprometrem a encendre el dia dAny Nou, tot
pregant per la Pau.
Tot i que el recs continu fins diumenge al migdia, uns quants
grups vam haver dacomiadar-nos abans, desprs de desitjar-nos
molt bones festes. Amb el cor ple i moltes ganes de tornar-hi.
Xavier Lluch

No tingueu por

A les nostres terres dOccident estem com submergits en un

ambient de por: la crisi, la reducci dingressos, els populismes, el
racisme... Per, sense desmerixer la gravetat daquestes temes,
no us sembla que aquesta por t un origen ms profund? La
manca de sentit de la vida, la buidor, labsncia de transcendn-
cia... Voleu dir que aquesta por no t un origen religis, per defec-
te?
En el fons, lorigen dels nostres mals est en no creure en una
vida ms enll de la mort, no creure en Du. Perqu si Du s
amb nosaltres, qu ms pot passar-nos de tan terrible en aquest
mn? (Rm 8, 35-37)
Els mrtirs de la primeria del Cristianisme, amb la seva sere-
nor davant del suplici, testimoniaven una gran fe en la vida eterna.
Potser avui ens toca als cristians mostrar amb la nostra actitud
que hi ha una altra vida ms plena, ms joiosa ms enll de la
mort, que ens dna serenor, esperana i sentit enmig de les pro-
6
ves. Tenim com a penyora el testimoni del Ressuscitat als aps-
tols: No tingueu por!.
Fra Josep Manuel Vallejo, ofmcap

PARADOXES DE LA VIDA... FRANCISCANA

No, no sc tan original com per caure-hi per mi mateix. Alg
m'ho va fer veure, doncs la meva subtilesa de la qual en presu-
meixo algunes vegades, en aquest cas no va arribar a tant. I jus-
tament es tracta de lOctava de Nadal.

Acabem de celebrar, amb tot el goig del mn, el naixement de

Jess. Du s'ha fet home i no se nha estat, de voler viure-ho com
a tal, per... Heu seguit el calendari litrgic? Potser millor dit, heu
seguit el santoral? Perqu el missatge del Nadal, en la seva apa-
rent senzillesa, no deixava de tenir els seus preus que cal pagar.
Josep i Maria apareixen com una gent sense sostre i la falta
d'hostalatge segueix sent encara molt dura; la cova continua es-
sent una cova, el part segueix sent, hores dara, un part... i, en de-
finitiva, al segent dia de la celebraci del naixement de nostre
Senyor, la litrgia cristiana commemora el primer mrtir de la seva
histria, Sant Esteve, que fou apedregat per la seva paraula lliure.

I aquesta mateixa litrgia cristiana, tan joiosa tres dies abans,

celebrar, tres dies desprs, lassassinat de tots els innocents, un
horrible i horrors tret del nostre mn, aquest mn que ha volgut
visitar Du essent un de nosaltres: els innumerables innocents
vctimes de les passions dels poderosos i de lavarcia dels sum-
mament rics. Avui per avui, aquesta situaci t el seu pa-
rallelisme escandals amb la succeda aleshores. Es persegueix
linnocent. Es mata a innocents i matant els innocents potser
sest eradicant de la terra la mateixa innocncia. El problema no
est en la mort dun innocent, fet escandals, repulsiu, i humana-
ment fastigs i repudiable, labast de la qesti no s aquesta; la
cosa est en que la pretesa mort de linnocent ha comportat
lassassinat de la innocncia. Fa pensar aleshores com si, en en-
trar Du a ser partcip de la nostra histria humana, aquesta no

7
canviar ni es convertir en un compte de fades, si no que se-
gueix com sempre, essent la nostra dura i cruel histria.

No, no us vull amargar les Festes, ni moltssim menys; per

ac s on vull integrar quelcom al nostre Greccio tan tendre i en-
tranyable, tan gran i tan petit a l'hora, una altra paradoxa i aques-
ta s possible perqu aix de gran i aix de petit noms pot ser-ho
Du, precisament perqu s Du. S, vull integrar aquella frase
espontnia que ha esdevingut una mxima del franciscanisme
que impregna la nostra nima: "Comencem de nou, germans, que
fins ara poca cosa hem fet".

El Nadal s un inici, si s que em permeteu l'expressi, o pot

ser, ms que un inici: en Francesc el Nadal s una manera de
ser i de fer. Per s una experincia de vida feta en un, fins ales-
hores, ignot poblet d'un recndit rac de la Pennsula Itlica, que
tingu lloc en el mes de desembre de 1223, i paradoxes de la vi-
da, nou mesos desprs, el temps d'una gestaci, tota aquella ex-
perincia de vida passa per La Verna. I s curis que coincideixi
amb el temps d'una gestaci, com si Francesc s regeners com
a criatura una altra volta. Francesc es reinventa cada cop que as-
saboreix un per un els misteris de l'Evangeli. I s el mateix Fran-
cesc qui vol viure en el seu cor l'emoci de veure com ha estat
possible la vinguda de Du en una realitat el ms semblant possi-
ble al succet a Betlhem, i s Francesc qui tamb vol sentir en el
seu cor tot l'amor que abrand el cor de Jess en el paroxisme
del seu amor, i perdoneu-me la redundncia per se'm fa ineludi-
ble. A La Verna ho aconsegueix.

I s que desprs, un any ms tard, cova en el seu cor el "Cn-

tic de les Criatures". Un fet experiencial com ho fou tota la seva
vida.

I a nosaltres... qu ens queda? Viure en la paradoxa perma-

nent, entre Greccio i La Verna, lesperit del "Cntic del Germ
Sol". L'oda ms formosa mai ms escrita a la bellesa de la vida
incloent-hi la Mort com a germana (nova paradoxa; ja no s quan-
tes hi van i encara en queden). Una bellesa que a voltes sembla
8
entrar en contradicci amb l'Octava de Nadal. Una altra paradoxa.
Perqu a ms us recordo que desprs de Sant Esteve celebrem
la festa de Sant Joan Evangelista, desterrat a l'illa de Patmos i
quasi enterrat en vida conseqncia de la seva fidelitat a Crist,
sort que pogu morir a Efes; i el dia 29 fem memria de Sant To-
mas Becket, un altre que per ser fidel al Crist va vessar la prpia
sang.

Au! Comencen de nou, germans, que fins ara ben poca cosa
hem fet.
Fra Joaquim Recasens, ofm

Mstics i sants
franciscans.
Els bojos de Du
TROBADA
FRATERNA
14 de gener de 2017
Pompeia Grups
Riera de Sant Miquel 1 bis

9
MSTICS I SANTS FRANCISCANS.
ELS BOJOS DE DU
10:00 h Pregria
10:15 h Ponncia:
Bojos de Du. Els sants franciscans
Fra Llus Arrom
11:00 h Aproximaci a:
Santa Elisabeth dHongria: Enric Emo
Sant Bonaventura: Fra Jacint Duran
Fra Eloi de Bianya i companys: Fra Eduard Rey
Fra Pere Vila: Fra Mateu Sanclimens
12:00 h Descans
12:30 h Experincia dacompanyament a dones en si-
tuaci dexclusi social:
El lloc de la Dona Maria del Mar Galceran
13:15 h Eucaristia a la Cripta
14:00 h Dinar
Cal avisar la Sra. Ldia Tel. 93 416 18 12
(de dilluns a divendres de 16 h a 19:30 h). Preu: 12
16:00 h Cinefrum:
Un hombre para la eternidad (La vida de sant Tho-
mas More). Presenta Anna Casas.
Est previst servei de guarderia,
cal avisar amb temps.

10
 2016 12 26
Ahir, tot esperant lhora de dinar, em vaig decidir a mirar una carpeta plena
de papers que feia dies sentia curiositat de saber qu hi guardava. Hi havia es-
crits meus, notes de conferncies, programes dactivitats,... naturalment, coses
per guardar i altres notes que ni jo mateix sabia a qu responien. B, vaig anar
triant, concretament, llegint i estripant fins que un text em va fer aturar i reflexi-
onar: unes notes duna xerrada de fra Vicen a uns pelegrinatges fets a Asss
durant lestiu de 2014. Potser ja he escrit sobre aquest tema, per no ho recor-
do, de tota manera la reflexi ser de dos anys ms tard i comparar-ho pot ser
interessant. En tot cas ja mho direu.
Som-hi. Fra Vicen ens va comentar que els cristians som forasters i pele-
grins fins arribar a lindret en qu viurem en un nivell superior. La vida del pele-
gr s dura i el que primer ha daprendre el caminant s adaptar-se al cam,
prou que fa baixades, per per arribar al ms amunt cal pujar. I pujar costa.
Tamb el cam, a vegades, ens obliga a aturar-nos perqu estem cansats i
hem de descansar i, millor encara, deixar-nos descansar b per poder seguir.
Per el cam ens pot comminar a plantar arrels i si conv tornar-nos sedentaris,
per uns temps, o s que sens ha obert una altra ruta, per acollir germans-
Crists que trobem pel cam; germans que en el seu peregrinar precisen el re-
colzament, el confort, el descans vora laigua i que el Senyor envia a la nostra
vora. Llavors el cam satura i ens hem de convertir en mares i pares.
I certament, quan en el nostre caminar pel mn trobem a Crist, primer hem
de fer de mares/pares atentes i sollcites, ms tard vindran altres coses.
Lesfor de saber interpretar el nostre paper s un treball que mai no hem de
refusar. Potser es tracta de ser ara Marta i ara Maria, quan trobem Jess pel
cam. Per ara s diferent.
Som peregrins i forasters a la recerca de Jess. Estem en una via que ens
ha de dur a lestablia. Aquest dies anem a tret segur. El trobarem. Com a la
Quaresma. Seguim lestrella, ara que el realisme mgic no est de moda, se-
guim lestrella encara que no la vegem, perqu com a bona estrella apareix i
desapareix. El cam ara ens demana no noms avanar un peu davant de
laltre, ara ens demana creure, el qu, no ho sabem, per sabem que trobarem,
i el que trobarem ens omplir de joia. Oblidem els dubtes de Rabad, perqu
Jess hi s i ens hi espera. Ell ens espera, ens espera amb les mans buides i
el cor ple.
Perqu el cam del Pessebre tamb fa pujada i noms hi arriben els lleu-
gers dequipatge. Els qui porten el que no cal, ho abandonen pel cam o no hi
arriben. Com els refugiats, pobrets.
Cal tenir ntima necessitat de dir al Nen perd i grcies, amb amor, illusi i jo-
ia. Amb les dues mans lliures per ajudar arribar a lestablia aquells que encara
van carregats dequipatge.
Un somriure de Jess els far donar a qui ho vulgui les sobralles materials.
Segur que per Quaresma pujaran al Calvari ms lleugers.
Carles Fontanals

11
 AGENDA
(Dacord amb les dades facilitades per les Fraternitats)

Dilluns 2 de gener, 18h. Pregria a PompeiaGrups, Riera Sant Mi-

quel, 1 bis. Barcelona

Divendres 6 de gener, Reis.

Diumenge 8 de gener, 2on. Diumenge

Dimarts 10 de gener, 19,30h. Nova obra de misericrdia espiritual :

Contemplaci agrada del mn, per les Franciscanes de la Mare del Div
Pastor, a Plaa Universitat, 2, Barcelona.

Dissabte 14 de gener, Trobada Fraterna, Programa detallat a linterior.

Diumenge 15 de gener, 3er. Diumenge.

Fraternitat dArenys de Mar, 9h. Pregria a la Capella del Santssim,

9,15h Assemblea, 11h Eucaristia.

Diumenge 22 de gener, 4rt. diumenge.

Fraternitat de Granollers, 10h. Acollida, 10,30h Fraternitat nacional

per Manolo Snchez ofs, 12,30h. Eucarstia, 14h dinar de germanor.

Es prega a les fraternitats que facin arribar els seus programes

per poder-los posar a lagenda.
Redacci: Pompeia-Grups, Riera de Sant Miquel, 1 bis, Barcelona
08006, Tel. 93 217 41 08.

12