Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Furgus, 1937, TVSIP 5 PDF
Furgus, 1937, TVSIP 5 PDF
tv c r rr g
i.' seccrrrsrnrco.rngueolcrcr
I -/:
SERVET D'IVESTTCTGTO PtE'TII5TRIGA
sRr..DF'fnSErLS SOLIS'
Jtm.s
DE
THEBALLS
0OL.LECCI0 DEL
P,J.FIJHOS
t :'' '.'
t
,, "' "'
, I ' ..,,,., 1
'
,,v^i.,*.,,
lvP,;f i' s'
' " ",9,9M8:I,.Ectl
l?37":l
' t
SERVEI pREHtsrntct
D'tNVEsnGact
I MUSEUPROVINCIAL
DE PREHISTONI^I
Dlrector
I. BIlester 'Iormo,
Subdlrector
L, l'eriaot Garcla.
Col.l aboradors
F, I)onsell Corts.
Agregatc
M. Yitlal Lpoz.
J. Chooomoli Galn.
\--;.
1 79 1; r r f
NECTSRRIRS
RCLNRR(IONES
.."."-..4l^.r
LLP"
e - T
*-ry- -l
,---
r-
L Fr:Htg?otrDor
R. P. JULI FURGIJS
13 Giner1855-30 Ginert909
Publlcclonsdel S. I. P.
I I \ TS T I T T ' T I)'ESTI' D I S VA LEI{ CI AIV S
SECCIHISTRICO.AROUEOLGICA
SERVEI D'INVESTIGAGIPREIIISTRTGA
Jfm' 5
P.J.FURGUS
DEL
TREBALLS
DE
COL.LECCIO
PR
SOBR E E H I S T\ ALEt\lCIANA
/ R I A
ileffi:
"*df-.lor*"""
VALENCIA
IMP. F. DOMENECH,
1937
ISSN 1989-540
RAO PUBLICACIO
D'ESTA
Quan ens decldrem a publicar esta srie de treballs del Servei
d'lnvestigaci Prehistrica,no ens proposremsolament donar a
conixer en ella notes i petites memriesoriginals referentsa inves-
tigacions que, per llur importncia o per atres circumstnciesaten-
dibles, deguerensserpublicadestot seguit, s a dir, senseesperar
a sserincloses en el corresponentvolum d'Arxiu de Prehistria
Llevantina - Anuari del S. I. P., sempreretrassatcom esdeven pu-
blicacionsde la seua mena; sin que volguremtamb crear-nosaix
un mig de donar a ilum uns atres treballs, no originals,la divulgaci
dels quals fora convenient al desenrolldels estudis prehistricsva-
lenciansi per aix mereixquerensser reimpresos,traduits, etc'
Entre els treballs ms importants, i ens atrevim a dir que pitjor
coneguts,dels que interessenals prehistoriadorsvalencians,figuren
indubtablementaquellsen que el P. Juli Furgs,S. J., an donant
compte del resultat de les excavacionsque feu en les proximitats
d'Oriola, des de l'any l9O2 at 1908,pocaen que en Espanya encara
es treballava poc en esta classed'investigacions.
La dispersainserci d'aquellsen publicacionsgeneralmentallun-
tades de la especialitat,dificultant la freqent consulta,fon causa
de llur manca de vulgarisaci.La importncia que per a la prehis-
tria valenciana tenen les tals investigacions,s patent; puix es
tracta de les primeresexcavacions,mereixedoresd'eixa denominaci,
efectuadesen l'antic Regne de Valncia, i precisamenten el seu
extrem S., punt d'en11a9 de les cultures del SE. amb les del Pas
Valenci, de llurs temps; zonaa la que judiquem de tant d'inters.
que,peracompletarelseuconeiximent,amsdeladivulgacide
les publicacionsdel P. Furgs, prepara tamb el S' I' P'' per a
insertarla en la mateixa srie,la mpressid'una important memria
indita que escriguEn SantiagoMoreno,all per 1872,amb el tltol
d'<Apunts sobre les estacionsprehistriquesde la serra d'oriolan,
treball de qualitat per a la seua dpoca,al que ens calgureferir-nos
fa anys en un ensaig de correlaci cronoldgicaentre les coves se-
pulcrals eneolltiquesdel nostre pas, i que ara donarem a conixer,
I
amb notesdeldelposseidor
a m bnotes manuscrit,el eltan
posseidordeldelmanuscrit, destacatinvestigador
tandestacat investigador
valenciNicolau
valencia PrimitiuGmez
NicolauPrimitiu que
Serrano, queavaloraran
Gmezserrano, avaloraranel elseu seu
inters.
inters.
Co m e sesv eveu,
Com u , s
s c convenient
o n v e n i e n tlal areimpressi,
r e i m p r e s s en
i , un
e n uvolum,
n v o l udels
m ' d tre-
elstre-
pot
publicatspel
ballspublicats
balls pelP.P.Furgrls
Furgssobre sobreprehistria valenciana.NoNo pot
prehistriavalenciana'
estimar-secom
estimar-se ensaigdedepublicaci
comensaig semblantlalad'En
publicacisemblant dEnFaustl
FaustBarber
Barber
enenels nmeros 194 i segents de la <Revista valenciana
els nmeros i94 i segents de la ((Revista Valenciana de Ciencias de ciencias
Mdicas),amb
Mdicas, ttuldede<Las
ambeielttul ((Las vctimasdedelalaciencia
vlctimas cienciay ylos lostrabajos
trabajos
Furgssobre
delP.P.Furgs
del sobre prehistoria valentinas (amb tiratge apartdede2020
prehistoria valentinar (amb tiratge apart
Valncia,impr.
eixemplars,Valncia,
eixemplars, impr.dedeVivesVivesMora, 190?),on,
Mora,1909), envoltatsamb
on,envoltats amb
unesnotes
unes i necrolgiques,foren
biogrfiquesi necrolgiques,
notesbiogrfiques inserits, i nocomplets'
foreninserits, i no complets,
delstreballs
dosdels
dos Allque
a l h d i t s .A11
treballsal.ludits. necessitemssuna
quenecessitem col.lecci,lolo
unacol.lecci,
possible,dedeles
completapossible,
mscompleta
ms lesdites publicacions.Les
ditespublicacions' Lesque queconeguem
coneguem
snles
sn lessegents, enumeradesper
segents,enumerades perorde ordecronolgic:
cronolgic:
< ((La
L a eedad
d a d pprehistrica
r e h i s t r i c aene nOrihuela~-En
o r i h u e l a l ' _ E nele ((Boletn
l < B o l e t de
n dlae lSociedad
aSociedad
CienciasNaturalesr,
Aragonesaded eCiencias
Aragonesa Naturales)), t. t.I, I ,n.o (1902).-Este mateix
n.o7 7(1902)'-'Este mateix
treball, amb el propi ttol i il.lustracions, fon publicat tamb en1902,
treball, amb el propi ttol i il.lustracions, fon publicat tamb en 1902,
en
enen(Razn
((Razny yFer,Feo,t.t.IV, IV,ps. segs.,i ia aellellesesfan
ps.434 3i isegs., fanreferncies
referncies en
publicacionsque
lespublicacions
les queaacontinuaci nomenem.
continuaci nomenem.
mateix ttol
Amb elelmateix
Amb ttol <rl-a edad prehistrica
<tLaedad prehistrica en en Orihuelal'-En
0rihuelan.-En
<Razn Fe)),t.t.VV(1903),
((Razny yFe,r, (1903), ps.
ps.3l 464;t't.VIVI(1903)'
361i i 484; (1903),p'p.93' 93.Este
Este
treball fon inserit en Iapndix 111 de la IiHistoria de Orihuela))per
treball fon inserit en l'apndix III de la tHistoria de orihuelarr per
Ernest Baliesteros.
N'Ernest Ballesteros.
((Breve exploracin arqueolgicar.-En
((Breveexploracin Fe,, t't. IXIX
((Raznyy Fel,
arqueolgica)).-En <Razn
(1 9 0 4 )p,p.
(1904), . 2 213.
13.
i
((Tombesprehistriques
<rTombes prehistriquesdes dOrihueIa,province
environsd'Orihuela,
desenvl'rons province d'Ali-
dAli- I
cante.-Petite excursion a Algorfar. <,Annales de la socit d'Archo-
cante.-Petite excursion a Algorfas. (Annales de la Socit dArcho-
logiede
logie Bruxelles) (1905).
de Bruxellesr Tiratge apart.
(1 935).Titaige apart.
prehistricasde
((Sepulturasprehistricas
<sepulturas de lala provincia
provincia de Alicantes-Bol. S'S.
de Alicantel-Bol'
A.A. C. N., t.t. V,
C. N., n.o l010(190).
V, n.o Tiratge apart.
(1906). Tiratge apart.
prehistrica de
((Necrpolisprehistrica
r,Necrpolis 0rihueh.-Bol. Acad.
de Orihuelar.-Bo1. Acad. de de lala Hist',
Hist.,
t.t.54 (1e09), p.
54 (19@9),p. 355. 355.
Desitjvemque
Desitjvem totsestos
quetots integrarenlalapresent
treballsintegraren
estostreballs presentcol.lecci,
Co.lecci,
pero
peroles
lesactuals dificultatsen
actualsdificuitats postals
en les comunicacions postalsimpediren
les comunicacions impediren que que
arribara aa temps
arribara inserit en
Iarticle inserit
temps I'article en els (Annales de
els <rAnnales Socit d'Ar-
de lala Socit dAr-
chologie de
chologie Bruxelles, que
de Bruxellesr, que per cert no
per cert no s
s del necessari, puix
tot necessari,
del tot puix
s'ocupa de la mateixa cosa que atres dos treballs
socupa de la mateixa cosa que atres dos treballs que reimprimim,que reimprimim,
deresexcavacions
enil;]'ljJJ,l'T;, .or,,.,,,f,.
dubtes
a evitar massa repeticions,eliminarem o no de la Col.leccialgun
d'eixos dos treballs als que acabem d'al.ludir; pero unes petites,
per b que no menyspreables en el text i en lesil.lustra-
diferdncies,
cions,aconsellen contrriament.
En esta Col.leccvan, puix, quasi tots eis trebalis del P. Furgs.
No s'ha fet en ells ms modificacionsque les precisses per a I'aco-
plament (1), ni ms aditamentsque donar-losuna numeracicorre-
lativa cronoldgica,per a facilitar llur referdncia',afegir,a manera de
subttols,la indicaci de les estacionsde que tracta cadasc;i agregar
algunespetitesnotesde poca impcrtncia,que duran indicaciespe-
cial per a no sserconfosesamb les prpies dels treballs.S'afegix
tamb un ndex que exigx la naturalesade la publicaci.
Lesbenexcepcionals circumstncies que travessem quan preparem
la Col.leccihan impossibilitat arreplegar fotogi'afiesorginals dels
materialsque donena conxerels articlesreunjtsen ella, les quals
ens haguerenpermsla obtencide nous gravats directes;per la
qual cosa ha calgut pendre'lsdels que duien les publicacions,prou
defectuososper cert, motiu pel que els publicats ara venen a sser
pitjors. Lamentem alamon no haver pogut evitar este defecte.
es-
jove en la Companyia de J ess,desempenycrrecsimportants'
de Veruela' entre
pecialment d'ensenyanqa(professord'humanitats
com a pro-
altres); i, ja malalt i com a lloc de descans,fon destinat
lleures i
fessor al col.legi de Sant Domnecd'Oriola, on aprofitnt
vacances,esvadedicaralainvestigaciprehistricadelacomarca;
de Antn"'
i primer en el pujol de la Creude la Mola, en la serra "San
en la muntanya de
desprs'enla costera del mateix pujol, ms tard
tots elsjaciments que li foren
"San Miguel", en Callosade Segura,i en
conegutsen la contornada, va practicar excavacionspels anys 1902
alg0S,tempsenqueerenbenraresestamenad'activitats'Elre-
sultatd'eixosesforgosconstaenlesadjuntespublicacions,ielma.
abans
terial trobat figurava fins fa poc en el museu del col'legi
esmentat.
ja indicat'
L'obra del P. Furgs, la importnciade la qual havem
a la distncia de ms de trenta
no pot sserjudicada encertadament
floreiximent assolit' du-
anys i des de I'actual estat d'extraordinari
Per a aix'
rant este perlode, pels estudis de prehistriaen Espanya'
i tindre conei-
caldr situar-se en els primers anys del seglecorrent
i escs desenroll assolit per eixos
ximent directe del poc ambient
ptria, on uns quants hmens
estudis en aquell temps en la nostra
laboraven entu'
de bona voluntat, voltats d'alamon d'estrangers,
menys pro-
siastes,quasi tots sense ajuda oficial alguna' i encara
fits personals.
de les
El 30 de Giner de 1909va morir el P' Furgs' La obsessi
al puig de "San Miguel"'
seues recerquesel va dur molt de matl
el trobaven mort al peu d'un alt cingle' Sembla
Hores desprs
els peus a la
que, abstret en el seu reconeiximent,se li esbararen
vora del precipici i caigu per ell'
i estimada en Es-
La seua activitat cientfica fon ben coneguda
panya i fora d'ella' La <'Socit Archologique Belgique)' prime-
de
la <rAsociacin
rament, el va incloure entre els seusmembres;desprs'
seu; i'la ma-
ArqueolgicaBarcelonesarel va nomenar corresponsal
Hispa-
teixa cosava fer poc desprsla tSocit de Correspondance
no arrib a temps de
niquer. La nostra Acadmia de la Histria
nomenar-lo corresponentseu, com projectava'
I. B. T.
Valncia,Dbre. 2937.
LAEDAI EN(]RIOLA
PRTHISTOBICA .",
(|\tCR0P0Ll
DESANANI0N)
<ur
(b) Tarnb amb el mateix ttol, un poc lmprecs, donat pel P. Furgtls a este
treball reerent a la necrdpoli de "San Antn," torna a ocupar'se d'ella, ms exten-
sament, en el treball ll, i de les darreres excavacions en la mateixa necrdpoli, en
1a primera part de1 IV.-Sobre la esmentada necrdpoli deu vore's, tamb, la me-
mdria d'En Santiago Moreno, (Apunts sobre les estacions prehistdriques de Ia serra
d'Oriolal, la publicaci de la qual en esta mateixa srie s en preparaci.
I JULI FuRGus
de grans pen-
Cremaci.*En tres punts de la vessanti alavora
a dos metres de profunditat'
yots apareguerencapesde cendra d'un
"rr.j""ambcarb,fragmentsdetifellsiossoscalcinatsd'animals'
ro."naquestselsllocsoncremarenelscadversicelebrarenels
sembla
antics llurs festins funeraris? La ctemactotal o incnerac'
menys remots q:ule \a nhumaci; perque
haver-severificat en temps
sempre en capes superficials
les urnes cinerries foren trobades
i algunesvegadessobreposades a les sepulturesdels cossosinhumats'
que poguerensser
Les-u.nes,segonsresulta dels molts fragments
i elegants;
arreplegats,degueren d'sser de formes molt variades
ajuda del torn i ostentaven pintures
havien estat fabricadesamb
i cercles concdntrics
de color roig, que consistienen lnies ondulades
(lm. I, fig. 1.a).Solamenttres en foren susceptiblesde recomposici'
belllssims
Cal remarcar que aparegu tamb algun fragment de
de ferro de 0,02 metres d'espessor' Aquestes
vasos etruscs,i atres
contenien cap eixovar funerari' La
sepultures,com cal suposar,no
a I'esmentat' ja que
cremacparcial fon rite, sensedubte, anterior
profunditat'
els seusvestigis apareguerenen lloc diferent i a major
En
Sembla sserun terme mig entre la cremaci i la inhumaci'
quasi tots els ossos
aquesta classe de enterraments es conservaven
de l'esquelet;pero molts d'ells mig carbonisats i barrejats amb atres
una capa de 0,35 a 0,40
de d iversosanimals. Estaven cobertsamb
de la qual
metres de cendra i restesabundants de carb, damunt
restava eLcaraun metre de terra vegetal'
per in-
Inhumaci.*Foren descobertescinc classesde sepultura
humaci; Cromlechs,Tmuls, Clots, Urnes i Lloses'
quatre'
7.," cromtechs(lm. I, fig. 2.4) solamenten foren trobats
situats entre
de tres a quatremetresde dimetre,en els petitsreplanells
,.San Antn''. Els esque-
els pics de la serra que corona la falda de
letsquecontenienerenincomplets,peroelsossosquerestavenesta-
venmoltbenconservats,ifiguravaentreellsuncrani.L'eixovar
de pedra
funerari era molt pobre, constanl sols d'un o dos molinets
fragments
arenisca,alguna petxina amb 1'pex perforat, diversos
de sllex de color acatamelal i restes de cermica negra'
2.n Tmuls. El nombre dels trobats ac fon prou conside-
Els
rable, encara que relativament pocs els que sortiren sancers.
altresforenengranpartdesfets,japelsterratrdmols,proufreqents
LA EDAT PREHTSTRICA EN ORIOLA 9
' - R
. o i 9
E
= i ; c a - 9 o .
. - o o b E q )
o - ) . - o i c 4 :
E g I E. E
E e B
E ; $i "
d : . E T I
; e , 8 5 E E . 6 n s
. ^ : : . s . F 6 H . 8 3
I HEt Ha 0c * H
{& g . Hdg E H*gE
r , .
"r-g-
u .E
H *s;? .rH
i eA n.V e
tE E EEr,'
, .
E , , E^ s H f i
; F b : e E e
, 4 l s s E e E E g l H g F
; d * s H ' E $ - s Y s ' E
3 > il = t z>
o
o
-
. ;
F
oo : ; i o
(d
= \ : Y
R
-b ts ,.9
q E_E # .
o t 4 -E . Y ;
-E
5 ."H, fPq' .92/ *i
' i ic " ld
o o , ;- R h* FH o o
/) ;:
o
nnt!g!a"a.
d * E . B d 5
a
(d
.E
(
o \
" 9
6 Y >
/ ) 0
b . b
. a r .
a 3 o E t
q r i ? Q ' o 9 < 2
?9E*3fr.sT9,
H H R . * H . X 6 3 F
did {r'i a a om
LA EDAT PREHISTRICA EN ORIOLA I i
Figura 1.a
*'
1 ! . ; ;
.:
l:fsff 'i;"
';i'1"! :l
i -l l
!:;::. :-,1
Figura 2,
Publlcaclons del S. l. P.
FURGUS - Prehi,stria aalenciana I. -Lrlue Il.
Figura 3,a
Figura 4.a
Publlcaclons del S. I. P.
FURGS -lPrehistria ualenciancL
iFigura[5.4
Figura 6.4
Necrpol
de St. Antoni (Oriola).
Publlcaclons
del S. l. P.
II
LAEDAT
PBEHISTORICA
ENOBIOLA
,'SAN
OECRIIPOLI
OE AlTtr.,)
t"I
(l)Esprobablequon'hihaguera,comsemblenindicar.hotrespuntsdelacos-
tera on aparegucren molts fragments de tifells de tote mcna, molts ossosd'animal
i grans pedres calcinadcs envolcalledesen ms de dos metres de cendra i carb'
LA EDAT PREHISTRICA EN ORTOLA
2I
III
que pel
les vores quatre forats, oposats dos a dos, una mica menys
passara alguna cordeta que ser-
dimetre. Es probable que per elis
viria per a dur-lo Penjat,
Abans de finir aquestpunt relatiu a la cermica,em semblaopor-
immensa
tr1dir algunacosad'algunsfragmentstriats entre la multitud
ques'ha presentati querepresenten tipos ms remarcables'Esmentar
de les
en primer lloc sis peus de copa, nics que foren exhumats
sepultures.Sndefangnegreiunamicalluentsenlasuperfcie.
No es va poder trobar cap copa sancera'i la escassedatde fragments
arreplegatsdona a entendre que aquesta forma seria poc usada en
aquestacomarca.Aquestspeussnmoltsemblantsalsquetrobaren
En Manuelde Gngorai elssenyorsSiret' A msdelsabansesmentats'
va eixir un altre eixemplarque deu classificar-seapart, perque' a ms
d'sserde dimensionsmajors, s de pasta groguencai basta i' sobre
tot, d'una faclura tan grollera i rudimentria que en la superfcie'
entre molts bonys, apareix la impressi dels dits'
Molt semblantsa aquestsfragments, per la poca habilitat de
que repre-
I'artfex i tosquetat de i'obra, sn altres dos fragments
senten, respectivament,el fons d'un petit tifell i un mig barrilet
amb boca lateral.
qual s
Es remarcabletamb un fragment de plat la vora del
interceptadaperunacavitatcomsiforaunacagoleta'detl'03metres
prou grollera'
de dimetre i 0,02 rnetresde profunditat' La pasta s
No arriben a mtia dotzena els fragments trobats amb alguna
ornamentaci.Aquestaesreduixgeneralmentalniescurtesiparal.
dos frag-
l:les i punts o cercoletstragats en buit' Hi ha, no obstant'
i artstica i suma-
ments l,ornamentacidels quals s ms complicada
conser-
ment semblanl ala que ostenten els tifells de ciempozuelos
i a la Reial Acadmia de la Histria de
vats al Museu Nacional
Madrid.
Finalment, poden figurar en aquest lloc dos botons de fang
cuit, als quals manca el punt d'enganxar-se,i tres culleres'
Solament
metres de
una d'elles conservaun fragment del mnec d'uns 0'03
llarg.
prendria
Es versemblantque per a la formaci d'aquest utensili
la palma de la m es-
I'artlfex un grapat de fang i, col.locant-loen
querra,unamicaenconcavitat,aniriaapretantelfangfinsajustar.lo
araconcavit",:^'i;ffiil"'.X;'amb er,";t ,
l'ndex de la dreta; prolongadala pasta per la part corresponental
munyica, deixaria formar el mnec,que no devia de passarde b a 6
centlmetresde llarg.
La forma d'aquestesculleres,llur capacitat i llur estructura gro-
llera s'adiuen perfectament amb aquest procediment primitiu.
Armes de metall.*Les armes de metall que poguerensser tro-
badesen aquestarecrpoli sn en prou bon nombre i totes de coure
o de bronze, no havent-sedescobertla ms petita resialla de ferro,
sino s un fragment de tifell molt fort i una mena de penjoll d'aquest
metall que apareguerenen sepulturesper incineraci.Aquestesarmes
consistixenen destrals,dagues,alabardes,punyals, ganivets,puntes
de llangai de fletxa (figs.9.a i 10.a,lms. V i VI). Sn tamb d'aquest
mateix metall un gran nombre de punxons que molt asovint forma-
ven part de I'eixovar funerari. Tres d'aquests punxons conserven
encaraels mnecs, que sn canelles d'ocell sensecap puliment.
Totes les armes abans esmentadesestan proveides de clavilles
per a subjectarles a ilur corresponentmnec de fusta, de la qual
no han restat ms que unes poquesfibres adheridesencaraa un dels
eixemplars.Les ciavilles sn del mateix metall que I'arma, llevat
d'una daga que les t d'argent.
Consignartamb ac quatre celts o destrals planes, una de les
quals representaperfectament la forma de les de pedra; les altres
un tali que s'eixampla com una mitja lluna. Malgrat sser
destraluna arma que tants serveisha fet en els temps antics, els
arreplegats ac han estat prou escassos.
L'aparici del coure i fins del bronze en les estacionsneoltiques
posarals comengosen una situaci difcil a no pocs arquelegs,
quals, per a explicar la presnciad'aquests metalls amb armes
de slex i pedra polida, idearen una edat que denominaren
transici Pero observacionsms diligents i la successiquasi
deisfets, que demostrenla coexistdnciadel coure i no poques
del bronze amb la indstria floreixent de la pedra polida,
francament neoltiques, han aconseguitque es rel.
a I'oblit aquesta nova classificaci,admetent sensereserves
metalls dins dels lmits del periode neoltic.
industria neoltica no deixa de tindre una certa semblanEa
34 JULI FURGS
agengamentper-
O\iectesd'ornament.-Ei gust per l'ornament i
que els objectesutilisats
sonal es veu acl no poc desenrollat, encata
Les subs-
per a aquesta finalitat sn generalmentgrollers i basts'
de luxe sn
tancies triades per a la el'laboracid'aquestsobjectes
pedres i moltes petxines' Els metalls
els metalls, I'os i el vori, les
penjolls de bronze apare-
principalment usats sn 1'or i l'argent' Els
gueren en aquestessepulturesmolt rarament'
del mateix
Foren trobades algunesespirals d'or i quatre anells
lliures' Sn d'un art
metall, un d'ells doble i tots amb els extrems
d'ornamentaci' Les espirals'de les
molt primitiu i sensecap mena
semblen
quals n'aparegueren a ms alguns eixemplars d'argent'
pentinat de les dones' ia
haver estat utilisades per a ornament del
disposici en espiral com per llurs dimensions' no
que tant per llur
bragos'ni tampoc
."i aruu.. que podrien adaptar-sea les mans o als
que els usaren com arracades'
ja esmentades
Entre els objectesd'argent-llevat de les espirals
que les d'or-figuren
algunes de ies quals sn de tamany major
estreta i prima'
diversos anells formats per una lmina sumament
enrolladaenduesifinstresvoltes,ambelsextremslliures;algun
anells' com si foren
penjoll, un fragment de cadeneta;dos mitjos
conservat, el pes dels quals s
una ferradura, d'argent macls i ben
composats de lmines
de 40 grams, i una petita porci de cilindrets
petits' que serviren de
molt primes, envolupadesen forma de rolls
altres de pasta
grans de collar.Amb aquestsgrans d'argent' n'anaven
llur majoria' sortiren trencades'
uidro." de color blau. En
escassos'la qual
Els objectes de vori que han estat' trobats sn
ms per sser' probable-
cosano s gensestranya, ja que costarien
de forma cnica
ment, importats. Es reduixen a quatre botons
pinta i algunesanellesde
amb dos forats en la base,un fragment de
fra'gments'
bragalet, d'alguns dels quals noms resten
Msabundantsforenelsornamentsd'os.Mereixsserconsigna{a
T un
en primer lloc una petita rodanxa extreta d'un crani'
per a durJa en susPensi.
cillndrics de 0'02
No poc curiosossn tamb diversostubets
que s'enganxaven
tres de llarg. Sn seccionsde petites canelles
ben deixades' A ms'fon tn
a.ormarcollars.Algunes estan molt
forat en el centre; a
un nombre regular de rodanxesamb un
LA EDAT PREHSTdRCA EN ORTOLA 4I
0ELESilllDE8
0E$cBtPcl
Les mides ms exactes que s'han pogut prendre dels dos prin-
cipalsi completsesqueletstrobats I'u en la tomba de sis llosesi I'altre
en la sepultura denominadaClots,sn les expressades en els quadros
d'observaciadjunts.
En les mides de capacitat, els dimrtres antero-posteriorsm-
xims, presosdes del punt glabelafins I'occipuci,medixen en I'obser-
vaci nm. 1, 19 centmetres,i en la nm.2, 16 centmetres.
El transversmxim, pres des de la part inferior de la prominncia
parietaldreta a la de la esquerra,medix en la primera 13 centlmetres'
i 10 en la segona.
El vertical de Schmid, des del basi al punt ms elevat de la llnia
mitja del crani medix l0 en el primer, i 8 en el segon.
El supraauricular,pres en les arrels de les apfisiszigomtiques'
medix 13 i 12 respectivament.
El frontal mnim, des d'un punt a altre de les crestesorbitanes
donenla lnia temporal, l0 i 9
El basinaso-basilar,presdesdel basi al nasi, medix 10 centlmetres
la primera, i 8 en la segona.
El forat occipital, la seualongitud des del basi a I'opisti, 4 centl-
per 3,60, respectivament,i la seua latitud perpendicular
al de la seua longitud medix 3,40 per 3 centlmetres.
Com les altres mides sn longitudinals. no cal explicar-les
la difernciade dimensionsi forga de consolidaci,es demos-
lement que I'esqueletde I'observaciprimera s d'home
i el de la segonas de dona
JULI FURGUS
9 l
o t
F I
3_E_. 8^R 8-R8_B-
ti t'-
Jro o o co c' 60 - - 6
O I
O I
(J
fi
(tt I
z
o
o o
gEJ,".*::gBi;
F
o
z
iisesss**i
t r H g S$ r rE S tE 9 I
! l
o l
E I
g r.- c) !i cO
J c. c - 6i
'=
I iq: lt
i o l
x O I
(t)
(J
*T t K: 9 -* Y
g E z
F 0 - - o z < J
{l \3
E (-)
(t)
o l
h l
f o l
o.r cO O GO O O c.i+r c.i cO O f (
lr (t)
(.) F i d
ca o
o l
O I
: :
- (-) . , U ;
. o E ' x o
. /c) .rG X o
.a) (
X X':.t
,(,-(d,x(s L
( fr F rr\r\ q
F ^ o t -
o i o
F o a'o ?ct +
o 9 E (s($ ( l p O
5tr (
0.
0- :l '^ N
F x (s
E b ( l
X 'r.
F> a k-z J a
H ($
P
= A
o
z (g
q) t.
LA EDAT PREHISTdRICA EN ORIOLA 45
F I C\
o l q ^ =; OJ .+{ 89
6oot<i6dc.t 6{ C\ .Jr d
c t
o l
O I
: :
q)
:
(t)
j
z
. ; * ; : : :
3 s : . <; ;: . : ' . ' . - E h ' j
o $
o
o
E . H e , ; , ; g Ef
)
F
t1
z
*-F*;;
H
<<(j<J-j
!DJ
J o l
Io HFSS
U)
( o l
(t
()l
q.)
c\l
;{ @
F
'lr J
S L
o
(g z
o
= z l
(t) g)
F
(J i=o@..!o-.oF--- (A
(J
X
,(
tr
i
I
F ?
f
o
A
n
<
F
t
E
o q
( ) .
2 c)
aD
( u |
, o g
(J s . o d
o rn
FURGS - Prehistria ualenciana
Figura 5.4
dcl S. l. P,
Publlcaclones
FURGS - Prel'istriaxalencianct I I . -L,rr l.t IV.
Figura .4
Figura 7.a
Publlcaclons del S. I. P,
FURGS - Prebistria ualcnciana II. -LvrNa Vl.
e#f$ffi ;"ffi=
W;
ffiM
Figura 1l.g
Publlcaclons
del S. l. P.
FURGS - Prehistria aalenciana
Figura 12.a
del S" I. p.
Prbllcclons
f UnCSi- P r ehislr ia c-aIenciana II. -Ler,rN, VIII.
rl
I
li
Figura 13.o ii
t;
Publlcaclons lel S. I. P.
FURGS - Prehistri,a ualenciana
Publlcaclons del S. I. P.
III
BREU
EXPLORACI
ARSUEOL0EICN
rrutcn0pou
D'ALG0BFA)
r"r
(a) En este treball, i en la segona part del IV, v tractar el p. Furgris, amb
escassesvariants en la referdnci, de la seua excavaci en la necrdpoli d,Algorfa.
La importncia d'algun dels detalls diferencials,tant com el complementar-sellurs
il,lustracions, ens induixen a incloure mbds treballs enla cot.lecci. Tmb es v
ccupar el P. Furgrls de I'Algorfa en un altre treball publicat en els rAnnales de la
Socitd'Archologiede Bruxellesr (190.5),al qual havem al,ludit abans per a jus-
tificar per qu no s inserit en la Col,laci.
(l) (Note's que'l P. Furgs escriva aixd en 1904).
(2) L'accepci ms vulgar en irab d,esta paraula s la d'habitaci superior o per
a grans' veja's Dozy, "Glossairedes mots espagnolset portugais derivesde I'arabe".
Derenbourg i Spiro en llur "Glossari' li atribuixen tamb la de balc i terrssa.
48 JULI FURGIJS
Fig ura I .
Figura 2,
Figura 3.4
Publicaclonsdel S. I. P.
IV
PREHISTOR]OUES
SEPULTURES
ENLAPBO\/INCIA
D'ALACANT
(LES ,.SAf\| (")
LTItuES
EXCAI/ACIOI\S
E[| AI\TON..
{ECB0P0LI
D'ALG0RFOor
..$Ail
AilIil..
La costera de <rSanAntnl s a 2 kilmetres escassosde I'anti-
qussimaAurariola, avui Oriola, en la pintorescai dilatada provn-
cia d'Alacant. Prop de mil sepulturesacompanyadesd'un eixovar
funerari ric i variat, foren descobertesen reduit espai de poc ms
de dueshectriesen ia seuarpida vessantcoronadade cims inacces-
siblesper la banda que va servir per a aquestaNecrpoli.
En aquest <rBoletnr,tom I, nrh. 7, es va publicar una compen-
diosa noticia dels preciososobjectes que hi foren arreplegats,aix
com dels diferents rites d'enterraments.que foren observats en la
Necrpoli que anomened'Oriola per la seuagran prcximitat a la ciu-
tat esmentada(c). No manca qui haja sospitat la exlstdnciad'una
estaci prehistrica en el lloc d'aquesta Necrdpoli, pero considere
sensefonament una hiptesi semblant, per tal com, a ms de no
haver aparegut en la costerade nSanAntnr cap vestigi d'antigues
habitacions,\a gran distncia del riu i brolladors d'aigua i especial-
ment la remarcablerostria de la vessant qve, arratcant de penyals
inaccessibles,baixa quasi en angle de 45o fins el cam d'Oriola a
Alacant, fa molt inversemblanti imprpia la suposici d'antigues
habitacions en el lloc dit.
(b) V, tamb en quant a esta necrdpoliel treball I I I i la nota del mateix treball.
(c) En el Bol. S. A, C N., a que ens referim abans en les paraules amb que
encapgalemaqtesla Col.lecci.El treball a que aludix es el I.
54 JULI FURGs
A L,AIGORFA
T)(CIJRSI
que en
Resultats molt falaguerstingu la brevlssimaexcursi
per
companyia de I'Excm. senyor marqus d'Algorfa vaig efectuar
del mateix nom, situada a uns 15 kil-
la seua bella i dilatada finca
metres de la ciutat d'oriola. Tenem notcia que anys arrere havien
quanti-
aparegut en la vessant d'un dels pujols d'Algorfa abundant
degu
tat d'ossoshumans. Es creia vulgarment que en aquell lloc es
havien
de donar sepultura als dissortats que en aferrissadabatalla
sucumbit vctimes del furor de la guerra'
Desprs d'una hora de marxa per cims i llomes interminables'
ja que una pluja torrencial havia inundat la nit anterior tots els
que apenes
camins del pla, arribrem per fi al peu d'un modestpujolet
i que oferia tota la seuasuperflcieper-
tenia vuit metres d'elevaci
fectamentrecobertadeterra,excepteelcim,onendirecciaLle'
pedra
vant s'algava un munt de fang naditr i badat o murall de
areniscafluixa i fonedissa'
Aquest havia d'sserel camp de les nostres operacions'No ens
va sserdiflcil trobar el lloc on havien aparegut les resteshumanes'
iadonant-nos,entreunagranquantitatescampadad'ossosipetits
les
fragments de cranis, de testos de fang negre, caracterlstic de
edatsprimitives,envolcallatsamblaterrad'unpetitsolcobertal
peudelmurallquecoronaelcimdelacostera,ensanimrema
prehistrica'
creure que estlvem en presnciad'una petita necrpoli
treballs d'excavaci i ben
Tot seguit. dos peons comengarenels
esperances i
aviat I'r)xit ms complet vingu a realisar les nostres
a coronar els esforgosde tots.
prou
En efecte,successivamentapareguerenuns 12 esqueletsen
bon estat de conservaci,enriquits amb el consabut eixovar neoltic,
grans
si b no tan completcom calia desitjar' Jaien sepultatsen dues
raconadesi repartits en dos grups perfectament distints' indicant
probablementaltrestantesfamllies.Estavenenposiciencollida
iadossatsaunsortintdelapedraareniscaqueconstituixelnucli
SEPULTURES PR,EHISTdRIQUES EN LA PROVNCTA D'ALACANT 59
Figra 1.
Figura 2J
PublcaclonsaleS. l. P.
FURGS - Prehtstria ualenciana IV. - L.uIN II.
F::...!l.""f,
T::'tll-llt"1t-.-f .4.;,!Qf
!
Figura 3.e
Figura 4.4
Publlcaclons del S. I. P.
V
D'ORIOLA
PBEHISI0RICA
NECR0POLI
(")
DESEGURA)
DECALLOSA
DELASERNA
flECR{IPOLI
(a) El P. Furgs, com os veu, va intitular oste treball en termes, no sols am'
bigus, sin inexactes, fent pensar en una estaci prehistdrica en Oriola, quan,
segonsanem a vore, la estaci a la qual os roferia es trobava llunt d'ella i fora
d.olseu terme. I que agd ere intencional es desprnclarament del fet de que a travs
dc l,article oblide precisar la situaci del jaciment, encara que done algunes dades
per a localisarJo entro els diversosllocs que va excevar a la comarca' Seguramcnt,
ia seua experinciava voler evitar d'esta maneraencertadaels danys quo rcporta el
pregonar les troballes d'estacionsabans de poder sscr completament excavades,
atraient"seaixl I'cxcavador clandest,quan no es derperta el pillatge, No coneixem
cap aclariment d'aquesta qerti. La determinci del lloc precfs do la excavaci
quc s tracta, cal ferla amb les dadesquc en el treball consten: qu es trobava
a sobre llcgua i mitja a llovant d'oriola, en una petlta costcra, part inferior do
la rapida vessant iniciada al peu del castell endcrrocat quc la corona, prop d'un
poblet ric i industrial. Tots estos detalls coincidilen, llovat d'un potit error en
la orientaci, amb un punt de la serra immedjata a Callosa de Segura, on com
es sap va excavar el P. Furgrfs. Per tant, a tal jaciment deu referir-sc en ei treball
que al.ludim, i aixf ho tenim per ferm. Es confirma, i encara precisa ms el lloc
exacto, en el treball en que Josop Colominesdona compte de les excavacionsque
va practicar a nom de I'lnstitut d'Estudis catalans en la vessant del castell de
I'esmentat poble de CallosaAnn' I. E. C.. tom 1927'31' p. 33)' quan diu que els
PP. Furgrls i Barnola doscobriren,i excavaren en part, uns enterraments al peu
mateix dcl castell esmentat, lloc distint d'on ho va fer I'lnstitut, que les realis)
en un punt ms alt.
64 JULI FURGUS
Figura 1.
Figura 2.o
Publcaclonsdel s. I. P,
FURGS - Preli,stri.aoalenciana V. -L,rr,rrNr II.
Figura 3.o
Figura 4.o
Publicacionsdel S. I. P.
I N D E X
Ra d'cst publicaci...
. I I . - . - r L a c d a t p r e h i s t d r i c ae n O r i o l a r ( N e c r d p o l i d e r s a n A n t n r ) . . . . . . . .
Srlo d'Anuarls
.
Srle de treballs solts
&l crani &i Parpall, po'els Drs, T. ile Aranzacli i J. Alcob. (per
a
imprimir).
.,j
..,
.
:j
:4