r sT rrtrr lo.e sr 's1y',.

tv c r rr g
i.' seccrrrsrnrco.rngueolcrcr
I -/:
SERVET D'IVESTTCTGTO PtE'TII5TRIGA

sRr..DF'fnSErLS SOLIS'

Jtm.s

DE
THEBALLS
0OL.LECCI0 DEL
P,J.FIJHOS

t :'' '.'
t
,, "' "'
, I ' ..,,,., 1

'
,,v^i.,*.,,
lvP,;f i' s'
' " ",9,9M8:I,.Ectl
l?37":l
' t
 SERVEI pREHtsrntct
D'tNVEsnGact
I MUSEUPROVINCIAL
DE PREHISTONI^I

Dlrector

I. BIlester 'Iormo,

Subdlrector

L, l'eriaot Garcla.

Col.l aboradors

ff. Jornet Perales.

G. \ies Nlasip (i)

F, I)onsell Corts.

.!', Poroar Lpez,

Agregatc

1). l'Ietrer Yallg.

M. Yitlal Lpoz.

J. Chooomoli Galn.

El Museu,la Biblioteca i el Laboratori del Scrvei d'lnvestigaci prehitdria

sn instal.lats en cl Palau d.e l Ceneraltat de lentic Realme do Vlncia,

\--;.
 1 79 1; r r f

NECTSRRIRS
RCLNRR(IONES
.."."-..4l^.r

La presentecoieccindJartculos del P' Furgs sobre

prehistoriavalenciana,nirm. 5 de la Seriede pequeostraba-
jos sueltosdel S. I. P., debi salir de la imprenta junto con

los que le precedenen nrnero;pero, ya en condicionesde

surgidasen
haberlo,dificultadeshasta el presenteinsalvables,
periodoroio, lo han veni.doimpidiendocon gran contrariedad
del Servicio,que pusogran empeoen que todosaqueilosse
repartierande una vezen dicho tiempo' Quedeas expiicado
por que sale hoy a luz esta nueva publicacin,con pie de
imprentade 1937.
Tambininteresahacerconstarque ia publicacinde la
mencionadaSerie,en lenguavalenciana,obedecea que' creado
por la Corporacinprovinciai,duranteIa dominacinmarxista'
el ,,lnstitut d,Estudisvalencians",fijado el valencianocomo
su lengua oficial y ordenadala incorporacinal mismo del
Servicio, a tal notma tuvo este que sometersenecesariamente
en sus publicaciones.

LLP"

e - T
 *-ry- -l
,---
r-

L Fr:Htg?otrDor
R. P. JULI FURGIJS
13 Giner1855-30 Ginert909

Publlcclonsdel S. I. P.
I I \ TS T I T T ' T I)'ESTI' D I S VA LEI{ CI AIV S

SECCIHISTRICO.AROUEOLGICA

SERVEI D'INVESTIGAGIPREIIISTRTGA

SERE DE TREBALLS SOLTS

Jfm' 5

P.J.FURGUS
DEL
TREBALLS
DE
COL.LECCIO
PR
SOBR E E H I S T\ ALEt\lCIANA
/ R I A

ileffi:
"*df-.lor*"""

VALENCIA

IMP. F. DOMENECH,
1937
ISSN 1989-540
 RAO PUBLICACIO
D'ESTA
Quan ens decldrem a publicar esta srie de treballs del Servei
d'lnvestigaci Prehistrica,no ens proposremsolament donar a
conixer en ella notes i petites memriesoriginals referentsa inves-
tigacions que, per llur importncia o per atres circumstnciesaten-
dibles, deguerensserpublicadestot seguit, s a dir, senseesperar
a sserincloses en el corresponentvolum d'Arxiu de Prehistria
Llevantina - Anuari del S. I. P., sempreretrassatcom esdeven pu-
blicacionsde la seua mena; sin que volguremtamb crear-nosaix
un mig de donar a ilum uns atres treballs, no originals,la divulgaci
dels quals fora convenient al desenrolldels estudis prehistricsva-
lenciansi per aix mereixquerensser reimpresos,traduits, etc'
Entre els treballs ms importants, i ens atrevim a dir que pitjor
coneguts,dels que interessenals prehistoriadorsvalencians,figuren
indubtablementaquellsen que el P. Juli Furgs,S. J., an donant
compte del resultat de les excavacionsque feu en les proximitats
d'Oriola, des de l'any l9O2 at 1908,pocaen que en Espanya encara
es treballava poc en esta classed'investigacions.
La dispersainserci d'aquellsen publicacionsgeneralmentallun-
tades de la especialitat,dificultant la freqent consulta,fon causa
de llur manca de vulgarisaci.La importncia que per a la prehis-
tria valenciana tenen les tals investigacions,s patent; puix es
tracta de les primeresexcavacions,mereixedoresd'eixa denominaci,
efectuadesen l'antic Regne de Valncia, i precisamenten el seu
extrem S., punt d'en11a9 de les cultures del SE. amb les del Pas
Valenci, de llurs temps; zonaa la que judiquem de tant d'inters.
que,peracompletarelseuconeiximent,amsdeladivulgacide
les publicacionsdel P. Furgs, prepara tamb el S' I' P'' per a
insertarla en la mateixa srie,la mpressid'una important memria
indita que escriguEn SantiagoMoreno,all per 1872,amb el tltol
d'<Apunts sobre les estacionsprehistriquesde la serra d'oriolan,
treball de qualitat per a la seua dpoca,al que ens calgureferir-nos
fa anys en un ensaig de correlaci cronoldgicaentre les coves se-
pulcrals eneolltiquesdel nostre pas, i que ara donarem a conixer,
I

4 4 R RA s r P uPeUl tBc LAI' C

P ' rDESTA c tAC I ~

amb notesdeldelposseidor
a m bnotes manuscrit,el eltan
posseidordeldelmanuscrit, destacatinvestigador
tandestacat investigador
valenciNicolau
valencia PrimitiuGmez
NicolauPrimitiu que
Serrano, queavaloraran
Gmezserrano, avaloraranel elseu seu
inters.
inters.
Co m e sesv eveu,
Com u , s
s c convenient
o n v e n i e n tlal areimpressi,
r e i m p r e s s en
i , un
e n uvolum,
n v o l udels
m ' d tre-
elstre-
pot
publicatspel
ballspublicats
balls pelP.P.Furgrls
Furgssobre sobreprehistria valenciana.NoNo pot
prehistriavalenciana'
estimar-secom
estimar-se ensaigdedepublicaci
comensaig semblantlalad'En
publicacisemblant dEnFaustl
FaustBarber
Barber
enenels nmeros 194 i segents de la <Revista valenciana
els nmeros i94 i segents de la ((Revista Valenciana de Ciencias de ciencias
Mdicas),amb
Mdicas, ttuldede<Las
ambeielttul ((Las vctimasdedelalaciencia
vlctimas cienciay ylos lostrabajos
trabajos
Furgssobre
delP.P.Furgs
del sobre prehistoria valentinas (amb tiratge apartdede2020
prehistoria valentinar (amb tiratge apart
Valncia,impr.
eixemplars,Valncia,
eixemplars, impr.dedeVivesVivesMora, 190?),on,
Mora,1909), envoltatsamb
on,envoltats amb
unesnotes
unes i necrolgiques,foren
biogrfiquesi necrolgiques,
notesbiogrfiques inserits, i nocomplets'
foreninserits, i no complets,
delstreballs
dosdels
dos Allque
a l h d i t s .A11
treballsal.ludits. necessitemssuna
quenecessitem col.lecci,lolo
unacol.lecci,
possible,dedeles
completapossible,
mscompleta
ms lesdites publicacions.Les
ditespublicacions' Lesque queconeguem
coneguem
snles
sn lessegents, enumeradesper
segents,enumerades perorde ordecronolgic:
cronolgic:
< ((La
L a eedad
d a d pprehistrica
r e h i s t r i c aene nOrihuela~-En
o r i h u e l a l ' _ E nele ((Boletn
l < B o l e t de
n dlae lSociedad
aSociedad
CienciasNaturalesr,
Aragonesaded eCiencias
Aragonesa Naturales)), t. t.I, I ,n.o (1902).-Este mateix
n.o7 7(1902)'-'Este mateix
treball, amb el propi ttol i il.lustracions, fon publicat tamb en1902,
treball, amb el propi ttol i il.lustracions, fon publicat tamb en 1902,
en
enen(Razn
((Razny yFer,Feo,t.t.IV, IV,ps. segs.,i ia aellellesesfan
ps.434 3i isegs., fanreferncies
referncies en
publicacionsque
lespublicacions
les queaacontinuaci nomenem.
continuaci nomenem.
mateix ttol
Amb elelmateix
Amb ttol <rl-a edad prehistrica
<tLaedad prehistrica en en Orihuelal'-En
0rihuelan.-En
<Razn Fe)),t.t.VV(1903),
((Razny yFe,r, (1903), ps.
ps.3l 464;t't.VIVI(1903)'
361i i 484; (1903),p'p.93' 93.Este
Este
treball fon inserit en Iapndix 111 de la IiHistoria de Orihuela))per
treball fon inserit en l'apndix III de la tHistoria de orihuelarr per
Ernest Baliesteros.
N'Ernest Ballesteros.
((Breve exploracin arqueolgicar.-En
((Breveexploracin Fe,, t't. IXIX
((Raznyy Fel,
arqueolgica)).-En <Razn
(1 9 0 4 )p,p.
(1904), . 2 213.
13.
i
((Tombesprehistriques
<rTombes prehistriquesdes dOrihueIa,province
environsd'Orihuela,
desenvl'rons province d'Ali-
dAli- I
cante.-Petite excursion a Algorfar. <,Annales de la socit d'Archo-
cante.-Petite excursion a Algorfas. (Annales de la Socit dArcho-
logiede
logie Bruxelles) (1905).
de Bruxellesr Tiratge apart.
(1 935).Titaige apart.
prehistricasde
((Sepulturasprehistricas
<sepulturas de lala provincia
provincia de Alicantes-Bol. S'S.
de Alicantel-Bol'
A.A. C. N., t.t. V,
C. N., n.o l010(190).
V, n.o Tiratge apart.
(1906). Tiratge apart.
prehistrica de
((Necrpolisprehistrica
r,Necrpolis 0rihueh.-Bol. Acad.
de Orihuelar.-Bo1. Acad. de de lala Hist',
Hist.,
t.t.54 (1e09), p.
54 (19@9),p. 355. 355.
Desitjvemque
Desitjvem totsestos
quetots integrarenlalapresent
treballsintegraren
estostreballs presentcol.lecci,
Co.lecci,
pero
peroles
lesactuals dificultatsen
actualsdificuitats postals
en les comunicacions postalsimpediren
les comunicacions impediren que que
arribara aa temps
arribara inserit en
Iarticle inserit
temps I'article en els (Annales de
els <rAnnales Socit d'Ar-
de lala Socit dAr-
chologie de
chologie Bruxelles, que
de Bruxellesr, que per cert no
per cert no s
s del necessari, puix
tot necessari,
del tot puix
s'ocupa de la mateixa cosa que atres dos treballs
socupa de la mateixa cosa que atres dos treballs que reimprimim,que reimprimim,
deresexcavacions
enil;]'ljJJ,l'T;, .or,,.,,,f,.
dubtes
a evitar massa repeticions,eliminarem o no de la Col.leccialgun
d'eixos dos treballs als que acabem d'al.ludir; pero unes petites,
per b que no menyspreables en el text i en lesil.lustra-
diferdncies,
cions,aconsellen contrriament.
En esta Col.leccvan, puix, quasi tots eis trebalis del P. Furgs.
No s'ha fet en ells ms modificacionsque les precisses per a I'aco-
plament (1), ni ms aditamentsque donar-losuna numeracicorre-
lativa cronoldgica,per a facilitar llur referdncia',afegir,a manera de
subttols,la indicaci de les estacionsde que tracta cadasc;i agregar
algunespetitesnotesde poca impcrtncia,que duran indicaciespe-
cial per a no sserconfosesamb les prpies dels treballs.S'afegix
tamb un ndex que exigx la naturalesade la publicaci.
Lesbenexcepcionals circumstncies que travessem quan preparem
la Col.leccihan impossibilitat arreplegar fotogi'afiesorginals dels
materialsque donena conxerels articlesreunjtsen ella, les quals
ens haguerenpermsla obtencide nous gravats directes;per la
qual cosa ha calgut pendre'lsdels que duien les publicacions,prou
defectuososper cert, motiu pel que els publicats ara venen a sser
pitjors. Lamentem alamon no haver pogut evitar este defecte.

No consideraremcompl.,, ,, *t" present sr deixrem d'in-

cloure-hi algunes dades biogrfiquessobre l'autor dels treballs col.
leccionats,que donen idea de l'home i de la seuaobra com a pre-
historiador.
El P. Juli Furgsva nixer en Franqael 23 de desembrede 1855,
tenint-seno obstant per espanyol,per haver-setraslladat amb la
seua famlia a Catalunya i haver vixcut en Espanya des de molt
menut, fins el punt d'haver castellanisatel seu cognom.De felics-
sima memria i clara intel.iigncia,va trobar gran facilitat per a
l'estudi,especialment el de les llengiies,de les que posseia,a msdel
francs,castelli catald, com era natural, I'anglsi f itali entre les
llengesvives, i de les antiguesel ilatl, el grec, l'hebreu i I'arbc,
estedeprssensemestre i amb gran perfecci.Havent ingressatmolt
(l) En el treball I s'han suprimit dues figures que no eren del tot necessries,
i en atre article una paraula arbiga que no es podia reproduir i que no s precissa
per al sentit del text.
 RA D'ESTA PUBLICACT

es-
jove en la Companyia de J ess,desempenycrrecsimportants'
de Veruela' entre
pecialment d'ensenyanqa(professord'humanitats
com a pro-
altres); i, ja malalt i com a lloc de descans,fon destinat
lleures i
fessor al col.legi de Sant Domnecd'Oriola, on aprofitnt
vacances,esvadedicaralainvestigaciprehistricadelacomarca;
de Antn"'
i primer en el pujol de la Creude la Mola, en la serra "San
en la muntanya de
desprs'enla costera del mateix pujol, ms tard
tots elsjaciments que li foren
"San Miguel", en Callosade Segura,i en
conegutsen la contornada, va practicar excavacionspels anys 1902
alg0S,tempsenqueerenbenraresestamenad'activitats'Elre-
sultatd'eixosesforgosconstaenlesadjuntespublicacions,ielma.
abans
terial trobat figurava fins fa poc en el museu del col'legi
esmentat.
ja indicat'
L'obra del P. Furgs, la importnciade la qual havem
a la distncia de ms de trenta
no pot sserjudicada encertadament
floreiximent assolit' du-
anys i des de I'actual estat d'extraordinari
Per a aix'
rant este perlode, pels estudis de prehistriaen Espanya'
i tindre conei-
caldr situar-se en els primers anys del seglecorrent
i escs desenroll assolit per eixos
ximent directe del poc ambient
ptria, on uns quants hmens
estudis en aquell temps en la nostra
laboraven entu'
de bona voluntat, voltats d'alamon d'estrangers,
menys pro-
siastes,quasi tots sense ajuda oficial alguna' i encara
fits personals.
de les
El 30 de Giner de 1909va morir el P' Furgs' La obsessi
al puig de "San Miguel"'
seues recerquesel va dur molt de matl
el trobaven mort al peu d'un alt cingle' Sembla
Hores desprs
els peus a la
que, abstret en el seu reconeiximent,se li esbararen
vora del precipici i caigu per ell'
i estimada en Es-
La seua activitat cientfica fon ben coneguda
panya i fora d'ella' La <'Socit Archologique Belgique)' prime-
de
la <rAsociacin
rament, el va incloure entre els seusmembres;desprs'
seu; i'la ma-
ArqueolgicaBarcelonesarel va nomenar corresponsal
Hispa-
teixa cosava fer poc desprsla tSocit de Correspondance
no arrib a temps de
niquer. La nostra Acadmia de la Histria
nomenar-lo corresponentseu, com projectava'
I. B. T.
Valncia,Dbre. 2937.
 LAEDAI EN(]RIOLA
PRTHISTOBICA .",
(|\tCR0P0Ll
DESANANI0N)
<ur

Una satisfaccino petita deu cabre al Col.legide Sant Domnec,

d'Oriola,encarregata la Companyiade Jess,al tindre avinentesa
de dissiparles boiresde la edat prehistricaamb els nous descobri-
ments que acaba d'efectuar als voltants de la ciutat dita.
A mitja llguaal nord d'Oriolai en la primera de les estribacions
de la munr.anya de "La Muela",hi ha una pendentde vessantprou r-
pida quet el nom de "San Antn". La seuaextensi,que no passade
500metresde llarg per 50 a 100 d'ample,estformadaper una capa
de Diluuium de color vermell.Quasia l'extrem nord d'ella es divisa
una porci d'unes dues hectriesaproximadament,damunt del sl
de la qual dipositarenels antics una petita capa de lerranegra negrs-
sima, la profunditat de la qual no passaactualment de tres a quatre
metres.Aquest fon sensedubte el lloc triat en temps remotssims
pels habitants de i'antiga Orcelisper a manside llurs difunts, ja que
passende 600 les sepultures descobertesen tant poc d'espai.
Els rites usats ac per a sepultura dels difunts es reduixen a dos:
cremacii inhumaci.

(a) En este, com en els subsegents treballs arreplegats en la Col.lecci, prescin-

dim d'indicar les publicacions d'on es prenen, per quedar ja esmentades en les p)-
gines amb que encapgalem aquella.

(b) Tarnb amb el mateix ttol, un poc lmprecs, donat pel P. Furgtls a este
treball reerent a la necrdpoli de "San Antn," torna a ocupar'se d'ella, ms exten-
sament, en el treball ll, i de les darreres excavacions en la mateixa necrdpoli, en
1a primera part de1 IV.-Sobre la esmentada necrdpoli deu vore's, tamb, la me-
mdria d'En Santiago Moreno, (Apunts sobre les estacions prehistdriques de Ia serra
d'Oriolal, la publicaci de la qual en esta mateixa srie s en preparaci.
 I JULI FuRGus

de grans pen-
Cremaci.*En tres punts de la vessanti alavora
a dos metres de profunditat'
yots apareguerencapesde cendra d'un
"rr.j""ambcarb,fragmentsdetifellsiossoscalcinatsd'animals'
ro."naquestselsllocsoncremarenelscadversicelebrarenels
sembla
antics llurs festins funeraris? La ctemactotal o incnerac'
menys remots q:ule \a nhumaci; perque
haver-severificat en temps
sempre en capes superficials
les urnes cinerries foren trobades
i algunesvegadessobreposades a les sepulturesdels cossosinhumats'
que poguerensser
Les-u.nes,segonsresulta dels molts fragments
i elegants;
arreplegats,degueren d'sser de formes molt variades
ajuda del torn i ostentaven pintures
havien estat fabricadesamb
i cercles concdntrics
de color roig, que consistienen lnies ondulades
(lm. I, fig. 1.a).Solamenttres en foren susceptiblesde recomposici'
belllssims
Cal remarcar que aparegu tamb algun fragment de
de ferro de 0,02 metres d'espessor' Aquestes
vasos etruscs,i atres
contenien cap eixovar funerari' La
sepultures,com cal suposar,no
a I'esmentat' ja que
cremacparcial fon rite, sensedubte, anterior
profunditat'
els seusvestigis apareguerenen lloc diferent i a major
En
Sembla sserun terme mig entre la cremaci i la inhumaci'
quasi tots els ossos
aquesta classe de enterraments es conservaven
de l'esquelet;pero molts d'ells mig carbonisats i barrejats amb atres
una capa de 0,35 a 0,40
de d iversosanimals. Estaven cobertsamb
de la qual
metres de cendra i restesabundants de carb, damunt
restava eLcaraun metre de terra vegetal'
per in-
Inhumaci.*Foren descobertescinc classesde sepultura
humaci; Cromlechs,Tmuls, Clots, Urnes i Lloses'
quatre'
7.," cromtechs(lm. I, fig. 2.4) solamenten foren trobats
situats entre
de tres a quatremetresde dimetre,en els petitsreplanells
,.San Antn''. Els esque-
els pics de la serra que corona la falda de
letsquecontenienerenincomplets,peroelsossosquerestavenesta-
venmoltbenconservats,ifiguravaentreellsuncrani.L'eixovar
de pedra
funerari era molt pobre, constanl sols d'un o dos molinets
fragments
arenisca,alguna petxina amb 1'pex perforat, diversos
de sllex de color acatamelal i restes de cermica negra'
2.n Tmuls. El nombre dels trobats ac fon prou conside-
Els
rable, encara que relativament pocs els que sortiren sancers.
altresforenengranpartdesfets,japelsterratrdmols,proufreqents
 LA EDAT PREHTSTRICA EN ORIOLA 9

antigament en aquestacomarca;ja, sobretot, per l'arrossegament

de les aiges que en dies de tormenta, despenyant-sede la serra,
corren per la costera, malgral els murs de contenci,formats amb
grans pedresi terra pastada,que els antics havien tingut la previsi
d'algar a trossos en tota aquesta part de la vessant. No obstant,
\a cambra funerria qued generalmentsancera La disposicidels
tmuls era la segent:
L'esqueletjaia damunt de la terra roja de la costera,en posici
ajupida de tal manera,que lacambranopassavad'unmetre d: llarg.
A la vora del crani (col.locatsemprea I'Occident)hi havia un tifeli
groller de fang negre, de forna quasi constant; i molt a sovint en la
regi corresponenta la cintura era trobat un ganivet o punyal de
bronze, o una punta de llanga o fletxa, un celt, o alguns punxons
i cisells.En algunspunts foren arreplegatsjunts dos o tres d'aquests
objectes.Formaven la cambra dues o tres pedresplanes refermades
en altres per llurs extremitats. Damunt hi havia un gran cmul de
pedrots de totes les dimensions,trobats quasi sempre amb terra
pastada i en forma de con, l'altura del qual oscil.lava entre dos i
tres metres, per tres o quatre metres de dimetre. Cobria aquest
immensmunt una capa de terra vegetal d'un metre d'altura actual-
ment, pero que sensedubte degud'abastarals comengosuna major
elevaci.Solamentdos o tres d'aqueststmuls tenien per remat un
pedrot enorme.En la capa de terra que cobria les pedreses trobava
generalment,ms o menys profusamentdistribuit, el complementde
I'eixovar funerari, el catleg del qual s el segent:
r0 JULI FURCS

' - R
. o i 9
E
= i ; c a - 9 o .
. - o o b E q )
o - ) . - o i c 4 :

E g I E. E
E e B
E ; $i "
d : . E T I
; e , 8 5 E E . 6 n s
. ^ : : . s . F 6 H . 8 3
I HEt Ha 0c * H
{& g . Hdg E H*gE
r , .
"r-g-

u .E
H *s;? .rH
i eA n.V e
tE E EEr,'
, .
E , , E^ s H f i
; F b : e E e
, 4 l s s E e E E g l H g F
; d * s H ' E $ - s Y s ' E
3 > il = t z>
o

o
-
. ;
F
oo : ; i o
(d
= \ : Y
R

-b ts ,.9
q E_E # .
o t 4 -E . Y ;
-E
5 ."H, fPq' .92/ *i
' i ic " ld
o o , ;- R h* FH o o
/) ;:
o
nnt!g!a"a.
d * E . B d 5
a
(d

.E
(
o \
" 9
6 Y >
/ ) 0
b . b
. a r .
a 3 o E t
q r i ? Q ' o 9 < 2
?9E*3fr.sT9,
H H R . * H . X 6 3 F
did {r'i a a om
 LA EDAT PREHISTRICA EN ORIOLA I i

3.o,. Clols. Aquesta mena d'enterramentsno fon menys gene-

ral que I'anterior. En una cavitat de 0,50 a 0,60 metres de di)-
metre per un metre de profunditat, oberta en la terra roja de la ver-
tent, es trobava l'esqueleten posiciarropida; i alguna vegadados
pertanyentsa diferent sexe.A ia vora del clot fon trobat algun crani
solt. Els ossosestavencobertsamb terra negramolt iina per haver
estat passadapel tams, la qual omplia el clot. Damunt hi havia una
capa de 0,50 metres o ms de terra pastada,molt dura, damunt la
qual h havia una altra capa formada per terra roja retirada quan
es va formar el ciot. Finalment, la totalitat estava recobertaamb
pedresi terra vegetal.A sovint,lacapa que cobria el clot estavacom-
posadade cendrai carb,alguna de fins un metre d'espessor,la qual
contenia ossosd'animals i fragments de tifells. Serienrestesd'al-
gun fest o potser un rite especialque servia per a purificat la letra
que cobria al difunt? L'eixovar funerari era quasi iddntic al d:ls
Tmuls, pero, en general,ms ric. Les variants sn les segents:

Cilindresd'argent que Botons. Tifells de formes molt

servirende gransde Canutetsper a collar variades.
collar. Bragalets. Plats de diversos ta-
Anells de bronze. Quixals de senglar. manys.
Bragaletsd'argent. Rodanxes menudlssi Culleres.
Bragaletsd'or. mes per a collar. Vasos.
Espiralsd'or. Diversos. Botons.
Arracadesd'argent.
Arracadesde bronze.

4..rSepulturesen grans urnes o tifells. (fig.3.a, lm. II)' Aquestes

urneserende-duesclasses:llises,nomsamb dos pegons,o amb volta
amb una, dues i fins tres tireres de pegonsal voltant' Totes varen
eixir badades,i solament ha estat possiblerecomposar-neun curt
nombre.Les mitjanescontenienesqueletsde xiquets, i les de tamany
gran, de cos major. No es fcil explicar cm era introdut el difunt
en aquestesurnes,si no es suposaque, desprsde descarnatel cad-
ver, dipositarensolament els ossos'Tamb pot donar alguna llum
la circumstnciaque no poquesvegadesamb la urna gran n'anava
 12 JULI FURcs

una altra mitjana, podent aleshoresentre les dues composar un

espai capag de contindre una persona.Aix sembla que soterraven
els antics lbers. L'eixovar interior fon nul en totes, excepte dues,
en la primera de ies quals fon trobada una arracadad'argent, i en
I'altra 14 cilindrets d'os que havien constituit un collar. En la terra
que rodejava la urna hi havia sovint plats, cassoletes,punxons d'os
i pedernals.No fon trobat cap objecte de bronze.
.t Sepulturesormadesper sis//oses(lm. II, flg. +.a.N'aparegue-
ren 14. La dimensimxima fon de 1,20metres de llarg, 0,b0 metres
d'ample i 0,50 d'alt. La mnima tenia 0,50 metres de llarg, 0,2b
d'ample i 0,15 d'alt. Estaven plenesd'arenamolt fina i la major part
contenien molts pocs ossos.No tenien eixovar funerari, llevat de
tres, de les quals fon extret un punyal de bronze i dos tifells. Fon
molt remarcableuna d'ellesper contindre, a ms d'un esqueletquasi
complet, dues calaveresms, separadesla una i l'altra per un tifell.
A ms, fon arreplegadaen la mateixa sepultura una arcacadade bron-
ze. En una altra, algant la llosa inferior, es va vore que baix havien
col.locat una calavera. Les lloses que formaven aquestamena de se-
pultures procedixen d'un dels pujols d'Hurchillo, distant poc ms
d'una llgua de la costerade .,San Antn,,, aixl com una gran part
de les pedres que constituixen els molins.
Acabe ac la breu descripcidels obiectesms principals trobats
en la esant de "San Antn,, d'Oriola, reservant-nela descripciper
a una obra de lmits ms extensos.Solsafegir,a tall de corolari, que
de I'examen dels objectestrobats en aquestessepulturesresulta que
el major contingent d'ells est format per la pedra tallada, seguint
la pedra polida i, finalment, el metall. Es desprnigualment que,
si b un gran nombre de sepulturespoden sseratribuides a la poca
neolftica, la major sembla que pertany a la poca de transici; i,
finalment, que I'eixovar trobat en elsTmuls i en els Clots, com pot
vere's en els fotogravats, s completamentidntic al que fins ara
han ofert els dlmens descobertsen altres paisos, especialmenten
Franga.
FURGS - Prehistria aalenciana

Figura 1.a

*'
1 ! . ; ;
.:
l:fsff 'i;"
';i'1"! :l
i -l l

!:;::. :-,1
Figura 2,

Necrpollde St. Antonl (Orloa).

Publlcaclons del S. l. P.
FURGUS - Prehi,stria aalenciana I. -Lrlue Il.

Figura 3,a

Figura 4.a

Necrpoli de St. Anton (0rlola).

Publlcaclons del S. I. P.
FURGS -lPrehistria ualenciancL

iFigura[5.4

Figura 6.4

Necrpol
de St. Antoni (Oriola).

Publlcaclons
del S. l. P.
 II
LAEDAT
PBEHISTORICA
ENOBIOLA
,'SAN
OECRIIPOLI
OE AlTtr.,)
t"I

Sumament feligos degueren de viure els aborlgens d'Espanya

quan, desprsde molt de temps errabundesi lliures ja dels atzars
i perillsd'una vida nmadai aventurera,fixaren finalment llur planta
en el sl amenfssimi genersque havia d'sserla nostra ptria, af.a-
vorit p:r la m de la Divina Providdnciaamb un crlmul de tota mena
de bens i riquesesenvejables.
Pero quina gent fon la que va arribar primer a unes platjes tan
remotes?Quinsforen els primers conqueridorsque amb ella com-
partiren la possesside la pltria dels herois de Sagunt i Numncia?
Potserels lbers, les preciosesrestes dels quals volen no pocs que
encaravixquen en les nostres provncies uskares,i els celtes, els
valentsguerrersque obriren ampla bretxa als poblesinvasors?Sem-
bla prematura una contesta categrica,tenint en compte I'estat,
encaraincipient, de I'ArqueologiaPrehistrica.Perque,si b.s veri-
tat que el tresor de monumentss'enriquix de dia en dia i que els
materials acumulats en pocs anys superen a tot el que prudentment
podia esperar-se,r,lo obstant encara manca molt per a edificar amb
solidesasobre tals fonaments i donar passesfermes i decisivesen la
qestiplantejada. Pero com que, a conseqnciade I'entusiasme
gue,b desde la ctedra,b per mig del llibre, han aconseguitinfon-
drc entre nosaltresels partidaris ardents de I'ArqueologiaPrehist-
; tica, es generalisenen el nostre pals les investigacions realisades
.netdicamenteen Dro dela cinciai creix el nombrede lesdiscussions
t trcballs importants a qu donen lloc els nous descobriments que
freqncialloable van a enriquir els nostresmuseus,no sembla
que arribe per fi l'hora en que, comenganta descrrer-
vel espsque cubrix els nostresorlgens,podremreconstituir
V. temb,sobrela necrdpolide ,'SanAntn,', el lreball I , i laprimera part del IV.
 L4 JuLl FuRcs
les primerespginesde la nostra histriaptria amb notlciesslida-
ment fonamentades,despullantJa dels mites i llegendesfabuloses
amb que cregueren enjoiar-la antics historiadors. Veritablement,
s migrat el nombre d'estacionspaleolltiquesque fins la data han
pogut sser estudiadesen Espanya i sn, per tant, insignificants
les conclusionsprctiques deduides de les esmentadesestacionsi
en relaci a les racesque per primera vegadapetjaren el nostre sl;
pero, en canvi, creixen i es multipliquen per instants els descobri-
ments pertanyents a l'poca neoltica, els quals, acumulant en els
tresors de la cincia coneiximentsnous i dadesd'altfssimaimportn-
cia, posen de relleu el gran encert d'alguns arquelegsestrangers
en girar els ulls e,apa la nostra ptria, esperant descobrir-hi nuclis
de llum esplendentper a il.luminar i aclarirel quadro de les primeres
civilisacions.
Les investigacionsrealisades aquests anys en Andalusia, amb
sort no petita, han estat continuadespels llorejats treballs dels se-
nyors de Ciret, prosseguitsdes d'Almeria a Catlagena.els quals han
posat a I'abast de I'Arqueologia un cabdal precioslssimde dades
i monuments prehistrics.I darreramentuna anella nova i valuosa
ha vingut a completar la dilatada cadena d'estacionsi necrpolis
neoltiquesque, estenent-seper les costesdel Mediterrani, comprn
des d'Andalusia flns els regnesde Mrcia i Valncia, amb el desco-
briment verificat en les immediacjonsde la ciutat d'Oriola pels Fares
de la Companyia de Jessdel Col.legi de Sant Domnec, del qual
em proposeamplificar en aquesttreballet la ressenyabreu que en va
publicar <Razny Fe,ren el nmero delprimer de setembrede 1902(a).
* r l . *

Es Oriola, segons afirmen autors respectables,un dels pobles

primitius de la naci espanyola.Molts tenen com a veritat inconcusa
que fon fundada duesvegadesen llocs distints. La primera fundaci
amb el nom d'Orcelis, segonsopina I'historiador d'Oriola N'Ernest
Gisbert (1), es fixa a una llegua escassaal Migdia, amb inclinaci a
(a) Es el mateix trcball que, com diem en les paraules capgaleres d'esb Col.lecci,
fon i:ublicat a la vegada en el lloc que ac es diu i en el "8. de la S' A. de C.
N.,,i. I, n.o 7 (1902). Es, puix, el que s'inserix amb ol n,o I.
(11 Historia de Orhuela, cap. lll, pg.29. Aquest nom, diu, s el.priler i ms
geniralment adms, esmentant-al seu iavor 13 eutors, i cntre olls a n'A. Fcrnndez
Guerra. Refuta, a ms, la opini que col'loca Orcelis en I Bastitnla'
 LA EDAT PREHISTRTCA EN ORIOLA 15

Occident,de la present ciutat, en la falda septentrional del pujol

d'Hurchillo. Sensepropsit d'entrar en discussisobre la validesa
d'aquestaopini, solament remarcarque la gran quantitat de mo-
',
lins trobatsen lessepulturesde " SanAntn' les llosesdelesmateixes
sepulturesi el nombre incomptablede pedres de totes les dimensions
que apareguerena la vora del ossosdels difunts, sn en llur quasi
totalitat procedentsde les montanyesveinesa I'actual poblet d'Hur-
chillo.
La segonafundaci,baix el mateix nom d'Orcelis,fon en el repla-
nell i costeraoccidentaide la montanya,al peu de la qual s'estnavui
per ambduesvores del Segurala famosaciutat del regnede Tadmir.
La histria ignora qu foren els fundadors, i cal esperarque la
extraordinriaabundncia de monuments prehistrics que serven
en llurs entranyes les terres oriolanes, ens descobrixcaalgun dia
una notlcia tan interessanti tants seglesencoberta'
I encaraque en el museu arqueolgicdel Col.legide Sant Dom-
nec s'haja reunit una gran quantitat de monuments prehistrics
procedentsde les costeresdels propers pobles de Redovn, Callosa
del Segura,Bigastro i de la profunda cavernade "La Murada", ano-
menadarrPeaRojarr,em concretaren aquest treball a I'estudi de la
, necrpolidescoberta en la costerade "San Antn", per no ultrapassar
elslfmitsde la brevetat que m'he proposatservar' No obstant, em cal
rornarcar,encaraque siga de passada,que la maravellosaabundn-
cia de restesde les edats primitives que oferia a I'arquelegl'horta
d'Orbla suposanecessriament ja en aquells temps remots una po-
bki molt densa,confermant all que amb la seua fcil ploma va
i cxpressar N'Aureli Ibarra de la segentmanera:tles circumstncies
, tn favorablesi especialsd'aquesta comarca deguerende captivar
l'ca otesles poquesI'atenci de la gent, fins el punt de detindre
pasoesde la famlia errant, que ambulava en els temps primitius
prat en prat, pasturant els seus bestiars i cercant la cacera que
:ptoporcionavauna part de la seua alimentaci, quan va trobar
aquestadilatadaplana la pasturaque, ubrrima,li oferia la natura
dcscobrirbaix les onesde la mar prxima una peixquerainfinida
aquest conjunt de bondats la va captivar, obligant-la
la seua habitaci i a prendreli l'amors afecte i adhesi
pren al lloc on habitar.
 16 JULrFURcrJs
La costerade "San Antn" estsituada a dos kilmetresaproxi-
madament de la ciutat d'Oriola, en la primera estribaci de la
montanya anomenadade "La Muela". Heus ac com la descriuel ja
esmentatN'Ernest Gisbert:rl-a costerade "San Antn", que ocupa
una extensi de ms de 500 metres de llarg per 50 a 100 d'ample,
s coberta d'una capa de dilutlium roig a I'exterior, d'una profunditat
molt variable i barrejadaamb materialsnegrencsal fonsr. Les exca-
vacionsque acabend'sserpracticadeshan posat de manifest que la
part de vessantutilisada per a enterramentsen poquesprehist-
riques, Ia qual ocupa una extenside ms de dues hectlries, s co-
berta per una capa de terra vegetal molt triada, que assoliaactual-
ment una profunditat d'un a tres metres,si b als comengosi abans
del desgat produit per les aiges degu d'sserprou major.
La circumstnciad'sserOriola la poblaci ms immediata a la
vertent dita, i el fet de no aparixerals voltants cap vestigi d'estaci
primitiva, m'ha mogut a creure que la necrdpoli descobertaa "San
Antn" devia pertlnyer-li. Es cert que alguns anys arrere, quan els
senyors Vilanova vingueren a Oriola amb I'objecte d'estudiar Ia
llavors famosa "Cueva de Roca", que dista poc ms d'un kilmetre
de la costerade "San Antn", creguerendescobriren aquestadarrera
restesde dues estacionsneolltiques.Pero si b s veritat que d'una
d'ellesno he sabut reconixerel vestigi ms lleu, l'allra, que consistia
en un espai circular, prou capag,format per grans pedrots sobrepo-
sats en forma de monticle d'un metre d'elevaci, va resultar un
tmul immens, del qual foren trets entre ossamenteshumanes,un
ganivet de bronze, algunes petxines perforades,pedernalsi alguns
objectesd'os que havien servit d'ornament.
A ms, essent els cims que coronen la costera sumament abrup-
tes i deixant espaisforga reduits, aprofitats tamb per a sepultures,
com,si de cas I'home primitiu hagueraestablert all) la seua habi-
taci6, una estaci de llmits tan estrets haguera pogut produir una
necrpolitan rica que ha presentat,desprsde tants de segles,ms
de 800 sepulturesa I'estudi de l'Arqueologia?
Per tant, si amb aquestesconsideracionses t en compte la pro-
ximitat de la vessant a Oriola i que precisamentpassaarran d'ella
I'antic cam d'Alacant a la nostra ciutat, a ning semblarimpro-
bable la denominacide <Necrpolide la primitiva Oriolar amb que
 LA EDAT PREHSTRTCA EN ORIOLA 17

he cregut que calia nomenar aquest conjunt de sepulturesprehist-

rques,
II

La diversitat de sepultures prehistriquesdescobertesen "San

Antn" semblamolt remarcable,demostrantuna vegadams la cura
exquisidadel poblesprimitius en tributar a llurs difunts els obsequis
ms delicats.<La sepultura-ha dit el savi marqus de Nadaillac-
ha estat tostempsi per a tots els hmensuna preocupaciconstant,
fonamentadaen el sentiment religis i en el pensamentque no tot
acabaamb la vida que tan rpidaments'escolaper a tots nosaltreu.
Per aix les tombes revisten per a I'arqueleguna importncia altls-
simai sn en llqrs mans una mena de llibre obert, on es llig, descrita
a grans trets, la histria dels pobles.Per a major claredat, dividir
les sepulturesde la costerade "San Antn' , en dos grups: cremaci
inhumaci.
Cremaci. - No es sap amb certesa I'orige d'aquest costum
ni el poble que el va establir, per b que no manquen arquelegs
remarcablesque I'atribuixen als aris. L'r1s de la cremaci degu
d'estaren temps lluntans molt ests, perque n'han aparegut nom-
brososvestigisen la Xina i el Yucatn, en l'Amrica central i en
quasitot el continent europeu.Ja es sap que els pelasgues,els grecs
I ptoto-etruscs,els gals i els romans cremaven els cadvers. No obs-
tant, amb la cremacino es va extingir totalment l's de la inhu-
maci,perqueasovint s'ha advertit en un mateix poble la existdncia
de dos rites. Referma aquesta observacila necrpoli dlOriola, on
'utb
lesurnescinerriesha aparegutalgun tifell de la matelxa poca,
,gue servavaun esqueletquasi sancer,generalmentde xiquet.
;:. Es indubtableoue la cremacies va practicar en 'San Antn" en
fta posteriora la inhumaci,ja que no solament les urnes ciner-
foren trobadesen capesms superficials,sin que en molts esta-
sobreposades a les sepulturesde cossosinhumats. Cal afegir que
corresponenta aquest periode d'incineracis ms fina,
llada al torn i d'un art que revela civilisacionsmolt avangades.
ftnbla ms que probable que aquesta cermica suposapoques
com ho testimonia la marcada difernciaque hi ha en la
d'estil dels tifells exhumats.
 18 JULI FURGTJs

Aquesta varietat oonstituix tres classes prou tpiques.

La primera, que s poc abundant, pero d'art refinat i de gust
exquisit, v representadaper pateresde diversos tamanys i tifells
petits. Sn de fang roig, de pastamolt fina, cobert amb una capa de
vernls negre,de bellssimalluentor que a vegadesdeixa vesllumenar,
entre ornamentscapriciosos,el fons roig. Aquesta cermica pertany
al gCneroetrusc. si b acl no ha obtingut la perfecci que tenen els
preciososvasos trobats fa alguns anys en la costera veina de Rodo-
vn, els quals, en llur major part, es conservenavui al Museu de
Parfs. Cal plnyer que no haja estat possibleaconseguiren ,,San
Antn" cap eixemplar sancer,encara que els fragments arreplegats
indiquen suficientmentla forma dels tifells dels quals forrnaren part.
La patera ms oompleta que s'ha pogut reconstituir.s la represen-
tada en la figura l.a, nm. 2, lm. I.
La segonaclasse,que es va manifestarper un nombre prou escs
d'eixemplars,t cert regust rom, motiu pel qual no m,ature descri-
vint-la.
Finalment, la tercera classe,que ha estat representadaen molta
abundncia, encata que sn moit pocs els eixemplars aconseguits
susceptiblesde recomposici,consistix en moltes pateres, grans
fonts, gerrons,urnes i mforesde formes elegantsi capriciosesi de
f.acturaprou refinada (fig. 1.a, nms. I i 3, llm. dita). El color do-
minant en aquestacerlmica s el groc clar, i msencarael rosadenc.
L'ornamentaciconsistixgeneralmenten faixes circulars d'un color
roig pujat, molt grossesunesi sumamentprimesaltres. Les urnes i les
fonts sn les que ostenten una major profusi d'ornaments, si b
es descobrixescassavarietat. Solen sserdividides en quatre o cinc
zones,fofinadesper lnies molt pronunciades.Els ornamentscontin-
guts dins de cada zona es reduixen a llnies onduladeso creuades
a tall de reixa, cerclesconcntricso solament arcs, combinats de
maneresdiverses;pero en generald'una eixecucipoc acurada:moltes
vegades apareixen les llnies tragades a pols.
Es conservaal museu de la Reial Acadmia de la Histria una
urna completamentigual a algunesde les trobadesen ,.San Antn,,.
Aquestamena de cerAmicaha estat trobada tamb en Elx, tinc no-
tcies que arquelegsalemanysla qualificaren d'indlgena, atribuint-
la al segle III o II abans de Jesucrist.Com que alguns eixemplars
 LA EDAT PREHISTRICA EN ORIOLA 19

d'aquestacermicatrobats en "San Antn" afectenformes greguesi

etrusques,no seria estrany que els naturals del pals, tenint a la vista
els artefactesde civilisacionsms avangades,puix n'han estat tro-
bats en gran nombre en tota aquestacomarca,s'haguerenconsagrat,
abandonantllur indstria primitiva, a imitar els modelsrefinats que
els oferia l'art dels pohles ms avangats.
Res no pot dir-se de I'eixovar funerari corresponenta aquesta
dpocade cremaci,perque,si n'hi hagu, degu de consumir-seen
Ia foguera,ja que d'ell no ha aparegut cap vestigi.
Un altre rte funerari, extremadamentsingular, es va practicar
tamb en temps primitius en la comarca oriolana. Consistix en la
cremaci parcial dels cadvers.
Es difcil explicar com es verificaria tan estranyaoperacii I'es-
tat horribleen que restariael difunt desprsd'ella. Es versemblant
qe un procedimenttan brbar tinguera per finalitat consumir sola-
fnent les carns, conservantsancerI'esquelet,puix sn relativament
escrssos els ossosque apareixenamb senyalsde cremaci.Aix, en la
gverna <PeaRojar es va trovar, en desfer un tmul format per
grans pedrots coberts de terra, un esquelet quasi complet, ests
damunt d'una espessacapa d'espart. Tenia solament mig carboni-
sadcsalgunesfalangesdels peus i de les mans i cinc o sis vdrtebres.
Els altres ossosestaven perfectament conservats i quasi petrificats.
En aquesta sepultura foren arreplegats, entre altres obj.ectes, un
ganivetde pedra de foc d'uns 0,60 m. de llarg i algunsfragmentsde
- fellsde fangnegreamb dibuixos,segonssembla,unguiculars.Tamb
' 3Dla "Cuevade Roca" va aparixer,entre molts ossoshumans, una
iona quantitat mig cremats. La mateixa prctica es va observar
les vessantsde Callosa,i molt especialmenten la de "San Antn".
,, Aquestamena d'enterraments sensedubte molt anterior a Ia
com ho evidencienles capesdel terreny on es va trobar
rbre tot, les restesde la cer)mica, que s basta i primitiva, i
funerari,completamentsemblantal de la inhumaci,encara
i en general, molt deteriorat pel foc.
disposicide la sepultura era la segent:Jaia I'esqueletse-
en terra o tancat en un gran tifell, subjecteentre pedresamb
, cuita. Damunt s'havia escampat una capa grossa de cendra
amb restes,alguna vegada molt abundants, de carb, la
 n JuLI FuRcs
qual arrib a assolir un metre en la seua fondria mxima' Con-
tenia, ordinriament, abundncia d'ossosde bou, crvol, senglar,
ocells i en alguns casosvdrtebres de diversos peixos. Els fragments
de plats i tifells, de diferents formes i tamanys, eren generalment
molt nombrosos.
L'eixovar consistia en serres de pedernal molt ben treballades,
petxines amb l'extrem perforat, instruments d'os quasi sempre molt
carbonisats,grups de pedretesmolt triades, una gran varietat de
pedres, especialment codises, amb senyals manifests d'haver servit
de percutors, mans de morter, allisadors, etc', i grans nuclis i estelles
de pedernal blanc o de color bru'
Els indicis recollits en aquest gnere de sepultures induixen a
conjectures ms o menys probables sobre la cerimnia que es reali-
saria en els enterraments d'aquesta dpoca.
Una vegada arrlbatia la comitiva que acompanyava al difunt
a la costera i una vegada encesala foguera en un lloc no llunt de la
sepultura o potser en algun punt com destinat a I'efecte (1)' es pro-
cediria a la cremaci del cadver, entre els gemecs,crits i udols que
una escenatan repugnant havia d'arrancar dels presents' En aca-
bant de I'acte, s'arreplegariaels ossosparcialment cremats, potser
en un lleng, perque en altres bandes i en sepultures d'aquesta mena,
se n'han trobat alguns fragments, o es dipositarien en un gran tifell
que es col.locava desprs en el fossar excavat a l'efecte. Aleshores
comengarial')pat fnebre, en que, a judicar per la gran quantitat
d'ossos de diversos animals que han restat, abundaria la carn to-
rrada. En aquest pat tindria assenyalat el seu lloc el difunt, amb
els seus plats i tifells i, una vegada acabal el festl, llangarien a la
foguera ja moribunda les restes del menjar i el servei del difunt,
escampant desprs la cendra, encara calenta, sobre la seua tomba,
cobrint-la desprsamb una capa de terra, ordin)riament de prou
espessor,
Inhumaci.- Resultaren molt diverses,per ra de llur forma,
les sepulturesd'aqesta mena descobertesen "San Antn". Entreelles
sn molt caraCterlsticsdos tipos, per assemblar-seals enterraments

(l)Esprobablequon'hihaguera,comsemblenindicar.hotrespuntsdelacos-
tera on aparegucren molts fragments de tifells de tote mcna, molts ossosd'animal
i grans pedres calcinadcs envolcalledesen ms de dos metres de cendra i carb'
 LA EDAT PREHISTRICA EN ORTOLA
2I

usats pels constructors dels monuments megaltics encaraque

, disten
molt de tindre les jagantines proporcions d,aquells monuments.
Constituixenaquestsdos tipos, els cromlechsi els tmuls. Els primers
foren trobats en petits espais de terra compresosentre
ers abruptes
cims que coronen la costera; ers segonseren situats en
ra vessant
de la mateixa costera.
Les considerablesinundacionsdel riu Segura,que segons
opini
d'En Josep Vilanova, esmentat per l,historiador d,Oriola
N,Ernest
Gisbert, assoliaen els temps neoltics 40 o ms metres
sobre el seu
nivell ordinari en I'actualitat, expliquen potser I'absdncia
de dl_
mensen aquestacomarca,a I'ensemsque lesproporcionsrelativament
petitesdelscromlechsi tmuls de la necrpolide ,,SanAntn,,; per
tal
com que el pla, per I'abundnciai violdncia de les aiges,no podia
sseraprofitat per als enterraments,calguals habitants
de l,antiga
Oriola adaptar Ia forma i dimensionsde llurs tombes als espais
re_
duits que els oferia la serra o a la escarpadavessant de la
costera
que havien triat per a morada de llurs difunts.
Cromlechs.-Els cromlec&s,o cercles de pedra, foren trobats en
nombre molt escs;no arribaven a mitja d,otzena.Tenien de
tres a
quatremetresde dimetrei eren formats per T2 o
14 pedrotsposats
cn cercle,al centre del qual era el difunt, ordindriamentadossat
a
elguna part sortint de la penya de la serra.Els ossosgrans de l,esque_
,lt es conservavenen llur majoria quasi intactes i endurits com la
. Descansavendamunt la dura penya i apenesels cobria un
de terra. L'eixovar era molt pobre.Un o dosmolinetsde pedra,
foradades,fragmentsde pedra foguerai algunapedracodisa
b senySlsd's. No va aparixercap objecte de bronze, tan freqent
els tmuls. El lloc abrupte de Ia sepultura, la forma, molt ms
ica que la dels tmuls i la mlsera qualitat de l,eixovar, recor_
una vegadams la difernciade condici que sempreha existit
Iesclassessocials.
.*Encara que, com ja s'ha dit, no han assolit ac les ma_
proporcionsd'atres parts, arribaren no obstant a amidar
tros metresdel vdrtex a la base,per tres i fins quatre de dime-
manifestavenper petites promindnciesquasi imperceptibles,
probableque, seglesaffere, i abans que I'acci de les pluges
els hagueramalms,s'algarendamunt la costeracom una
 22 JuLl FuRcs
petita muntanyola d'un metre o poc ms d'elevaci.A grans trossos
i com si estiguerenesgraonats,hi havia murs d'un metre de gruixa,
trabats amb pedrots i terra pastada,amb la finalitat, segonssembla,
d'impedir que el corrent de les aigesen temps de grans plugesarros-
segara les restesdipositadesall.
Malgrat una cura tan costosa,una part no petita dels trlmuls
apenesconservenla figura del que foren, essentrelativament molt
pocs els que foren trobats sancers. No obstant, es pot alirmar en
general que la cambra funer)ria estava prou ben conservadai per
tant es podia conixeramb facilitat la seua disposicii com havia
estat col.locat el difunt.
Em sembla supdrflua acl la explanacid'aquestsdos punts, per
haver estat suficientment dil.lucidats en la breu ressenyapublicada
darrerament en <Razny Ferr,t. IV, pgines43 i segents(a)-Unica-
ment recordar,com en compendi,que el difunt jaia arropit i amb
el cap adregata Occident.A la vora del cap no solia mancar un tifell
u olla de fang negre, el tipo constant de la qual s el representat
en la figura 2.a, (1m. I). Al costat del difunt i prop de la cintura hi
havia una o diversesarmes, ja de coure,ja tamb de bronze,de les
quals,aix com delsatres objectesque constituixenI'eixovar funerari
i que es trobaven escampatsdins de la terra que cobria el ttimul,
m'ocupar en captol apart.
Per b que els trlmuls figuren entre els monuments megaltics
atribuits diverses vegades i en diversos temps als celtes, aquesta
mena d'enterramentsno s privativa d'una sola raga, ja que els ttl-
muls han estat trobats no solamenten quasi tota Europa, sin tamb
en Asia, en Africa i en les dues Amdriques i fins volen alguns que
les Pirmidesd'Egipte derivendel tmul. Pero com que consta l'es-
tabliment dels celtes en Espanya,no seriacap maravellaque alguns
dels tmuls descobertsen ella no els foren totalment estranys.
A ms dels tipos de sepulturesque acabe d'esmentar,foren des-
cobertesen "San Antn" altres varietats, que poden sserreduides
a les tres formes segents: sepultura en clots, en grans urnes i en
cambres formades per sis lloses.
Clots.-Done aquest nom com a distintiu d'aquesta tercera clas-
se de sepultures, encara que en-el fons potser no siguen noms que
(a) s el treball I. Veja's lo que dem en la nota de la pAg. l.
 trimursu"*.no,.""uil;,1T;T"":JJ;,,.,",o,,ullu,
la nica en que el difunt, en lloc de descansardamunt ,l t.r..ny
propi de la costera,jaia sepultat en un clot de 0,b0 a 0,60 metres
de profunditat per poc ms d'un metre de llarg, excavat en Ia ma_
teixa vertent. El cadver o cadvers-perque hi hagu vegadesen
que foren trobats dos esqueletsen un mateix clot-havia estat col.
locat, no ests,sin arropit i envolcallat en una capa de terra molt
fina,per haver estat passadapel tams. Seguiadamunt una altracapa
de terra de ms de mig metre de gruixa, pastadao cuita, sensedubte
per a evitar les filtracions de I'aigua, damunt de la qual capa aparei_
xia una ampla faixa roja, formada per la terra d'aquest color extreta
a l'excavar el clot. Desprs d'escampardamunt la sepultura aix
disposada una bona quantitat de cendra i carb6,entre la qual anaven
compresos fragments de cermicai nombrososossosd'animals, pot-
ser resiallesdel fest funerari, havia estat coberta la terra amb una
tongadano mitjana de terra vegetal.
Es molt probableque aquestaclassed'enterramentfora reservada
.
Per a personesd'elevada calegoriai fins i tot potser de distinci,
perquesemblenindicar-ho aix no solament la delicadesai cura de
..fa-flbrica,ans tamb la profusi i riquesa de I'eixovar
funerari, per
tal com sl'nic que ha ofert objectesd'or. A ms, sembla confirmar
equestaconjectura la circumstncia d'haver estat trbat asovint
crani solt quasi tocant ai clot, indici no dubts de sacrifici hum
a la divinitat en obsequi del difunt. El cos de la vctima
haver estat consumit en la foguera,les cendresde la qual for-
part de la tomba, rnentre el cap podia haver estat disposat
del lloc de la sepultura.
Urnx.-L'enterrament en grans urnes o gerresfon prou general
la costera de "San Antn".
alguns que aquest procediment de sepultures fon usat
bers.Les gerressolen ssermolt bastesi fabricadessense
de torn. El seu color per fora s vermell o bru, amb taques
produidespel fum de la fogueraque va servir per a la cocci.
interior s vermell o negre.Al lloc adient m'ocupar ms
t d'aquesta classe de cermica.
gerresde major volum trobadesen ,,San Antn" assolixen
70 metresd'alt per 0,50de dimetre,en llur part ms ampla,
 24 JULI FURGs

i les altres sn de dimensionsmolt inferiors. Estaven quasi sempre

tancadesen un espaia tall de nlnxol format per grans pedresi afer-
mades amb terra pastada.
Aquesta construcci fon la causaque, en fer moviment les pedres,
b p.er les sacsadessofertes per la costera en temps de terratrdmols,
que eren antigament molt freqentsen aquestacomarca,b pel pes
de la gran massa de terra que cafiegava damunt d'elles, les gerres
sortiren badades,trencadeso completamentesclafades.Per la ma-
teixa causa estaven plenes de terra i s'hi trobaven barrejats els ossos
de I'esquelet,ms o menys complet.
Alguns arquelegsopinen que en les urnes no eren dipositats
noms que els ossosdels difunts i que abans s'havia descarnatel
cadver.
Veritablement, i malgrat la repugnnciaque puga produir tan
brbara operaci,no crec improbable aquesta hiptesi, per tal com
considereimpossibleque una persona,encaraque siga de corpuldn-
cia mitjana, puga cabre en qualsevol de les urnes trobades en "San
Antn", i molt menyssi, com ha esdevinguten altres bandes,la urna
cont, a ms del difunt, dues o tres gerres.
A ms, no sembla que aquestaprctica siga nova acl, ja que en
diverses sepultures han aparegut els ossos de I'esquelet pintats de
color roig i alguns trossos de substncies colorants amb el corres-
ponent morteret de pedra per a calcgar-les.
La particularitat d'haver-seobservat ordin)riament que estaven
pintats els mateixos ossos,s a dir, les falangesdels peus i de les mans,
les canellesi els ossosdel brag i de I'avantbrag, impedixen, al meg
judici, atribuir la coloraci dita a un cas fortuit.
I b: no suposa aquesta operaci el descarnamentdel difunt?
I encara que en alguns casoshagen estat trobats en les urnes anelles
i bragalets que encara voltaven els ossosdels dits i del brag quina
dificultat pot haver en admetre,suposantel costum que tenia aque-
lla ruga d'enterrar la seua gent amb llurs ornamentsi joies, que els
col.locarenen I'esqueleten el lloc que prpiament devien ocupar?
L'eixovar funerari d'aquesta classe de sepultures, molt ric en
altres comarques, va resultar molt pobre en aquesta. Va consistir
en alguns instruments d'os, serretes i fragments de sllex i alguns
esclssoseixemplars de plats i cassoletes,escampatsper la capa de
 que,"u",^";^,"""i:":T:T;;:":;
terra deo,:,",
"r,ecte
i f interior de la urna no contenianomsque terra i nombrososossos
de I'esquelet,entre els quals una o dues vegadeses va poder traure
el crani sancer. Solament tres urnes foren excepci,ja que tancaven
respectivament14 cilindrets d'os utilisats per a collar, un penjoll
d'argent i un tifell u olla de 0,15 metres d'alt. Tampoc mancaren
en aquestessepulturesels molins de pedra, sempre d'igual forma,
encaraque de tamanys molt diversos,trobats generalmenten totes
les sepulturesde "San Antn".
Lloses.-Manca ara, per a finir aquest captol referent a les di-
versesformes d'enterrament, dir alguna cosa de les sepulturesfor-
madesper sis iloses.En tota''lacosteran'apareguerenpoc ms de vint
en el transcursde les excavacions.La dimensimxima fon de 1,20
'de llarg, mentre que la ms petita mesuravasolament0,50 metres'
La forma era la d'un paral.leleplpedrectangular,constituint cadas-
cuna de les sis caresuna sola llosa, completamenten brut i ajustada
amb les altres sensems recolzamentni trabada que la terra que
les voltava i I'arena molt apretada que omplia la capacilat interior.
En el fons d'aquestesarques funer)ries jaia el difunt, del qual no
rlstaven, llevat d'algun cas estrany, ms que alguns ossospssima-
ment conservats.No obstant,una d'ellesfon molt remarcableperque,
'a
ms de I'esqueletquasi sancer,contenia, en la part corresponent
,.alspeusdel difunt, duescalaveresseparadesentre ellesper un tifell.
Tamb en una altra fon trobada una calavera col.locada baix
de la llosa que servia de fons' lndiquen aquests cranis l's de sa-
crtficis humans en aitals enteiraments?
ja que de totes les
l"i Malgrat la escassedatde l'eixovar funerari,
tures d'aquest gdnere solament es va traure una alabarda de
un penjoll del mateix metall i dos tifells, cal pensar que
a persones prou acabalades,tenint en compte quan
resultarienaquestescaixes de pedra. Efectivament, essent
que lesgrans llosesutilisadesper a aquestaclassede sepul-
foren cercadesal cabegd'Hurchillo, nic lloc que les t en
regiiquesaunalldguallargade la costerade "San Antn",
que desprs del feixuc treball d'arrancat aquestes lmines
d'un pes no petit, calia transportar-lesa llur destl al llom
o de qualsevol atra manera que no seria molt cmoda
 26 JULI FURcs

en aquells temps remots. I b: no havia de resultar ms a I'abast

de tothom una urna mlsera, la fabricaci de la qual seria fcil amb
l's sovintejat i els materials de la quals estavena la m?

III

Una vegada exposat all que pertany a les diferents formes de

sepulturestrobades en la necrpolide la primitiva Oriola, cal dir
alguna cosa de I'home que les va construir, aix com tamb de les
armes, eines i gran nombre d'artefactes que en aquella civilisaci
remotssimaestiguerenen s (l)'
Antropologia. - Apenes una dotzena de cranis susceptibles
d'estudi poguerensserextrets de I'extraordinari nombre de sepul-
tures que foren explorades. Els altres, llevat d'uns pocs que a
forga de molta pacidncia hagueren pogut sser recomposats,eixiren
tan malmesos que, en tocar-los, s'esmicolaven. Domina entre ells
el tipo braquicfal,amb tendnciaal dolicocdfalen alguns. L'angle
facial s, en general,molt regular;ni hi he observatindicis rematca'
bles del prognatisme tan decantat per certs arquelegs(fig. 3.e'
lm. II). La immensamajoria delsossosarreplegatsrevelenuna raga
d'estatura elevada i de msculs forts i potents. Les canelles dels
adults mesuren,per terme mig, 0,40 metres.
No obstant, el tamany diminut de les puntes de fletxa, de les
llances i ganivets de sllex arreplegats anys arrere en la "Cueva
de la Roca", dels quals tinc algunseixemplarsa la vista, va induir a
En Josep Vilanova adir, com ;onstaen la Hisloria de Orihuela (2)'
que <elsobjectesde curtes dimensionsall trobats, pero d'un treball
exquisit, revelenlna raga de talla petita, pero molt avangada en
I'art de la guerrar. Aquesta afirmaci no ha estat confirmada en els
descobrimentsde "San Antn".
Fon impossible reconstituir un crani que ostentava en u dels seus
fragments un orifici perfectament circular de 0,02 metres de di-
metre, que molt probablements indici de trepanaci.
En el Museu de Sant Domnec9s conservauna costellahumana,
on apareix manifestamentel senyal de consolidacidesprsd'una
(1) Vola's rRazn y Fer, t. V, peg. 31. (Es la part anterior d'aquost treball'
(2) Tom I, cap. I, Pg.19, nm. 3.o.
remarcabre
u^"r::,T;:llli";,^"" ;:'l,,ro."t t^l^,t
"n
posterior, ferida que sembla produida per una arrna a manera de
punx i que degud'ocasionarla mort de f individu.
Les investigacions prehistriques realisadesen diversos pai'sos
oferixen nombrosesproves de lluites sagnants i morts violentes
esdevingudes en els albors de la humanitat, a colps d'instruments
i armesde sllex.
Ha estat possiblereconstituirquasi en llur totalitat dos esquelets
d'hmens neolltics, podent contemplar-s'hi a 1'habitant primitiu
de I'horta d'Orioia. No tinc notcia que en cap banda hagen estat
obtinguts objectes tan interessants,tenint en compte la dificultat
que hi ha per a aix per l'estat de descomposicien que generalment
es troben els ossos.
Cerdmica.* No manca de varietat la col.leccique d'aquest
gnereha estat reunida en el Museu del Col.legi de Sant Domnec,
procedentde les sepulturesde "San Antn".
Tractant de la cremaci,em sembla haver descrit suficientment
la part de cermicacorresponenta aquell periode.Per tant, omitir
ara referir-mea ella per a evitar repeticions,detenint-mesolament,
t b amb brevetat, en dos tipos encara no citats i que mereixen
snentespecial.
:: Constituixenel primer (nm. l, fig. 4.", lm. II) unes mfores
do fang prou fi i ben cuit, de color groguenco rosadenc,de 0,80
prximamentd'altura. Llur forma s a manera de con, man-
de coll i tenen dues ansesde tamany mitj quasia la vora de la
queestsituadaen el centre de la extremitat msampla. Foren
grans fragmentsde sis o vuit mfores d'aquestaclasse,sufi-
per a deixar entrevorela forma, pero no es va poder conseguir
'eixemplar
sancer. Amb millor sort pogu enriquir En Joan
de la Serna la seua col.lecci preciosssimaamb algunes
urnes, trobadesen les excavacionspracticadesen la seua
dc Cabrera de Matar.
la erudita notlcia que public (1) dels seus treballs arqueo-
diu el segent parlant d'aquestesmfores:
les distintesobresd'Arqueologiaque he consultat,no he vist

Xumrias de Ia Real Acadcmia de la Histora, 1888, Tom XI, pg. 681.

 h JULr FURcs

vasos de figura semblant a aquests vasos, i solament podrien sser

relacionatsamb ells els etruscs que esmentaM. Champollionen el
seu Resum complet d'Arqueologia.
Dvasosd'argila, redons i acabats en pirmide, amb una petita
obertura, els quals eren veritables urnes cinerries.Sn descoberts
en la Campnia, sota moltes capes de lava.
>La f.actura d'aquestesurnes apareix en Cabrera a vegadesgro-
llera i descurada;pero altres vegades,i s el cas general, es presenta
esmerada en els seus contorns i en la llisura de la superfciel.
Pertany al segontipo un eixemplar rlnic, que, com els anteriors,
va eixir trencat (nm. 2, fig. {.a, lm. II). T la forma de tonellet,
i la boca, que s lateral, s una mena d'embut. Medix 0,50 metres
de llarg aproximadamenti 0,30 metres de dimetre en la seua part
ms ampla.
Els senyors Siret (1) esmenten aquesta forma extraordinria i
insinuen que s prdpia d'Espanya, d'Hissarlik I de Xipre. El fang
de que est) format no es distingix de l'usat per a la el.laboraci
de les mfores
Acabe aquest punt amb la senzilla indicaci d'un fragment de
petit tifell de fang fi i de color ataronjat, pertanyent a la mateixa
poca, el qual degu de reproduir la imatge d'un bou. El fragment
esmentat(lm. III, fig.5.a, lln.3.a, nm. 3) representasolament
una de les potes de davant.
El fet que aquestobjectesemblaun fragment de tifell, m'infundix
la persuasique no fon de culte, sin d'r1sordinari, malgrat el bon
nombre d'idolets de la mateixa representacitrobats en altres paisos
i fins en Espanya, on, com es sap, es va tributar culte a la vac,aen
temps d'una antiguetat remotlssima.Tinc notcia que en la veina
costera de Redovn fon trobat un toro de pedra, d'escultura basta
i de proporcions poc menys que naturals.
Passant ara a tractar de la cermica trobada en les sepultures
per inhumaci i cremaciparcial, la dividir en tres grups per a
evitar confusions, s a dir: grans urnes cinerries, tifells i plats.
Les urnes cinerries poden sserclasificadesde la manera segent:
l.er.-Urnes en fona d'val, truncat en un extrem. Sn comple-
tament llises,per b que no pulimentadesi tenen quan ms un parell
(1) Raue desQuestionsscientiliques,l893. Juliol. Tom IV, pg. 547.
 LA EDAT PREHISTdRICA EN ORIOLA 29

de pegons,oposatspel dimetrede la boca (fig. 6.4, lm. IV). Solsun

eixemplar,i s el de dimensionsmajors, forma excepci,perque t
tres tireres de pegonsrepartides des del primer terg inferior de la
urna fins prop de la boca. Les d'un tamany major oscil.len entre
0,30metresi 0,70 metres d'altura. La pasta s grollera i granulenta
i de color roig, No obstant s'ha pogut arreplegargrans fragments
d'aquestesurnes de color bru, les quals duen, en lloc de pegons,una
orelletaamb un forat per a passaruna corda.
2.n-Urnes en forma de bveda i prou elegant.T les vores de
la boca retorgudescap afora o acabant en una doble canya. Algun
eixemplarest mancat de pegons,pero ordinriamenten tenen quan
menysquatre a la vora de la boca, i a vegadesen tenen una o dues
tireres, descendint en aquest cas darrer fins prop de la regi central
de la urna (fig. ?.e, lm. dita). Les dimensionssn aproximadament
iguals a les anteriors.
3.u"-Finalment, consta la tercera espcied'un eixemplar nic,
pero sumament remarcable per sser decorat amb nombroses i di-
versesestries digitals, que, per b que descuradesi bastes, cons-
tituixen una ornamentaci de prou bon gust' Aquest eixemplar s
ttant ms remarcablequant per maravella ha aparegut acl en aquesta
de cermicaalgun fragment amb senyals d'ornament. Medix
urna (nm. 4, tig.4.a, lm. II) 0,85 metres d'alt i fon
.a en la part ms elevada de la costera.
De les tres classesque acabede descriure,sols uns 16 eixemplars
pogut sser reconstituits. Tots ells semblen mol.lejats a m i
a I'aire lliure.
b'aix naix, sensedubte, el color bigarrat de negre, groc, roig
)n que domina generalment sobre la superfcie exterior, este-
per tota qlla com a taques capricioses,degut al fum i a l a
intensitat del foc en I'acte de la cocci.
-Aquest grup de cermica pot sser reduit a tres tipos
encara que no manquen eixemplars que ostenten
intermitges.
primer i ms general est representat en la seua mltiple
de tamanys en la figura 8.4, lm. IV.
,aqueststifells de fang negre prou fi, pero fonedls, llustrosos
exterior, per efected'un puliment esmerat;pero aso-
 30 JuLl FUR.rs
vint els contorns sn de molt mitjana eixecuci.Lesdimensionsestan
contingudes entre 0,04 metres i 0,60 metres. No ha estat possible
reconstituir cap eixemplar d'aquesta darrera dimensi, per estar
els fragments molt esmicolats,a causa dl la dolenta qualitat de la
pasta o per mancar remarcablesporcions dels fragments.
El fons d'aqueststifells sembla haver estat el.laborat separa-
dament d: la part superiorque representael coll, i a9 explica potser
la tortuositat, a vegadesmolt pronunciada,que s'observaen la llnia
sortint que unix les dues parts.
Les ms petites deurien d'sserutilisades probablementper als
perfums, les de tamany ordinari per a contindre menjar i les majors
eren urnes funerries.
La major de les representadesen la figura anterior tancava I'es-
quelet d'un nen.
A aquesta mateixa espciepertanyen innombrables cagoletes,
representadestamb en la figura abans dita.
Encara que generalmentsn de fang negre, han estat trobats
alguns eixemplarsde color roig o groguenc.
Del segontipo snels tifells (fig.4.a, nrims.I i 3 lm. I) (1) pro-
pis dels tmuls, i trobats tamb alguna vegadaen le; sepulturesque
he denominat clots. Sn veritables olles senseanses,de fang negre
i rara vegada rogenc,ms gros i consistent que I'usat en els tifells
anteriors. Llur estructurano revelatampoc l's del torn; tenen poca
varietat en llurs dimensionsi formes,que sn ms ordinriesi grolle-
res,i llur nombre ha estat relativament escs.
Certes taques com si foren de greix i algunes resiallescarboni-
sadesobservadesen el fons d'aqueststifells, posen de manifest que
foren dipositats a la vora del difunt, contenint aliments.
Pertanyen al darrer tipo unes petites urnes, perfectamentcilfn-
driques algunes,i amb assenyalateixample en la extremitat de la
boca, altres (fig. 6.a, ja mentada.) La base,com les del primer tipo,
s en forma de con, amb el vrtex arredonit, motiu pel qual no po-
den sostindre'sdrets; essent,per consegent,probable que en l's
ordinari les equilibraren per mig de cercles de fang cuit o potser
d'espart. Solament ha estat possibletrobar-ne un d'aquests,pero s
( 1 ) r R a z n y F o r , t o m V , n m . X I X , p g . 3 6 1. ( E s l a p r i m e r a p a r t d ' a q u e s t
mateix troballt.
 LA EDAT PREHTSTRICA EN ORTOLA
31
de pasta ms fina i de forma elegant, i pertany
a l,dpoca d,incine-
raci.Est representadaen la figura l.a de la ressenya
publicada en
el nmero.Xill de <Razny Fe,r,p)g. 44, (a).
A la vora de la bocatenen aqueststifells dos pegons;
sn de pasta
molt basta, plena de pedretes,i molt fcil de
desfer_se. El color sol
sservermell, per b que no manquen alguns
eixemplarsd,un bru-
fosc i fins blanquinosos,amb taques que tiren
a negre. L,altura
comunas de 0,20 metres.
Llevat d'aqueststres tipos caracterstics,ha
estat trobat en res
sepulturesun bon nombre de tifells, de formes
especials,com vasos,
potets,etc., que fcilment podrien sserreduits
a algun dels grups
indicats.
No vull, empero, passar per art alguns tifells
redons, a manera
d'escudella,que representenels dos tergos d'una
esfera. Les vores
de la boca sn lleugeramententrants, la pasta
s una mica ms fina
que en les anteriors, la cocci perfecta i el
color ataroniat crar amb
taquesvermeilesi negres.No obstant, uns pocs
eixemplarssn total-
ment negres.Les dimensionssn mort diverses,
oscir.lantel dimetre
de la boca entre 0,0b metres i 0,20 metres. Entre
els eixemplarsde
tamany menor, alguns, perdent ra forma esfdrica,
afecten la d,un
coco, recipient que encara utilisen avui per
a molts usos els
' d'alguns paisos.
P/als.-Sn innombrablesels fragments que han
aparegut d,a_
st classede cermica,i ha estat possiblereunir,
a ms, un bon
qe pecessancereso susceptibles
de recomposici,de molt
dimensions,ja que assolixendes de 0,04 ins
0,20 metres
diAmetre.Les superfciesinterior i la exterior
sn completament
ls, sensecap mena d'ornament, j de color negre
en alguns, bru
taquesnegresen altres. i de color ataronjatclar,
combinat amb
s vermellesi negres,en els altres.
basesol sseruna mica cnica,la qual cosaimpedix
que con-
I'equilibrien el centre d'ella.
dels petits, la forma dels quals s molt semblant
a una
taronja, tenen en el centre de Ia baseuna ileugera
concavitat
rcgura llur estabilitat^
sol eixemplar de forma perfectamentcnica
t al costat de
la nota de la plg. 1. Es tracta clel
treball I d,aguestaCol,lecci.
 32 JULT FURGS

que pel
les vores quatre forats, oposats dos a dos, una mica menys
passara alguna cordeta que ser-
dimetre. Es probable que per elis
viria per a dur-lo Penjat,
Abans de finir aquestpunt relatiu a la cermica,em semblaopor-
immensa
tr1dir algunacosad'algunsfragmentstriats entre la multitud
ques'ha presentati querepresenten tipos ms remarcables'Esmentar
de les
en primer lloc sis peus de copa, nics que foren exhumats
sepultures.Sndefangnegreiunamicalluentsenlasuperfcie.
No es va poder trobar cap copa sancera'i la escassedatde fragments
arreplegatsdona a entendre que aquesta forma seria poc usada en
aquestacomarca.Aquestspeussnmoltsemblantsalsquetrobaren
En Manuelde Gngorai elssenyorsSiret' A msdelsabansesmentats'
va eixir un altre eixemplarque deu classificar-seapart, perque' a ms
d'sserde dimensionsmajors, s de pasta groguencai basta i' sobre
tot, d'una faclura tan grollera i rudimentria que en la superfcie'
entre molts bonys, apareix la impressi dels dits'
Molt semblantsa aquestsfragments, per la poca habilitat de
que repre-
I'artfex i tosquetat de i'obra, sn altres dos fragments
senten, respectivament,el fons d'un petit tifell i un mig barrilet
amb boca lateral.
qual s
Es remarcabletamb un fragment de plat la vora del
interceptadaperunacavitatcomsiforaunacagoleta'detl'03metres
prou grollera'
de dimetre i 0,02 rnetresde profunditat' La pasta s
No arriben a mtia dotzena els fragments trobats amb alguna
ornamentaci.Aquestaesreduixgeneralmentalniescurtesiparal.
dos frag-
l:les i punts o cercoletstragats en buit' Hi ha, no obstant'
i artstica i suma-
ments l,ornamentacidels quals s ms complicada
conser-
ment semblanl ala que ostenten els tifells de ciempozuelos
i a la Reial Acadmia de la Histria de
vats al Museu Nacional
Madrid.
Finalment, poden figurar en aquest lloc dos botons de fang
cuit, als quals manca el punt d'enganxar-se,i tres culleres'
Solament
metres de
una d'elles conservaun fragment del mnec d'uns 0'03
llarg.
prendria
Es versemblantque per a la formaci d'aquest utensili
la palma de la m es-
I'artlfex un grapat de fang i, col.locant-loen
querra,unamicaenconcavitat,aniriaapretantelfangfinsajustar.lo
araconcavit",:^'i;ffiil"'.X;'amb er,";t ,
l'ndex de la dreta; prolongadala pasta per la part corresponental
munyica, deixaria formar el mnec,que no devia de passarde b a 6
centlmetresde llarg.
La forma d'aquestesculleres,llur capacitat i llur estructura gro-
llera s'adiuen perfectament amb aquest procediment primitiu.
Armes de metall.*Les armes de metall que poguerensser tro-
badesen aquestarecrpoli sn en prou bon nombre i totes de coure
o de bronze, no havent-sedescobertla ms petita resialla de ferro,
sino s un fragment de tifell molt fort i una mena de penjoll d'aquest
metall que apareguerenen sepulturesper incineraci.Aquestesarmes
consistixenen destrals,dagues,alabardes,punyals, ganivets,puntes
de llangai de fletxa (figs.9.a i 10.a,lms. V i VI). Sn tamb d'aquest
mateix metall un gran nombre de punxons que molt asovint forma-
ven part de I'eixovar funerari. Tres d'aquests punxons conserven
encaraels mnecs, que sn canelles d'ocell sensecap puliment.
Totes les armes abans esmentadesestan proveides de clavilles
per a subjectarles a ilur corresponentmnec de fusta, de la qual
no han restat ms que unes poquesfibres adheridesencaraa un dels
eixemplars.Les ciavilles sn del mateix metall que I'arma, llevat
d'una daga que les t d'argent.
Consignartamb ac quatre celts o destrals planes, una de les
quals representaperfectament la forma de les de pedra; les altres
un tali que s'eixampla com una mitja lluna. Malgrat sser
destraluna arma que tants serveisha fet en els temps antics, els
arreplegats ac han estat prou escassos.
L'aparici del coure i fins del bronze en les estacionsneoltiques
posarals comengosen una situaci difcil a no pocs arquelegs,
quals, per a explicar la presnciad'aquests metalls amb armes
de slex i pedra polida, idearen una edat que denominaren
transici Pero observacionsms diligents i la successiquasi
deisfets, que demostrenla coexistdnciadel coure i no poques
del bronze amb la indstria floreixent de la pedra polida,
francament neoltiques, han aconseguitque es rel.
a I'oblit aquesta nova classificaci,admetent sensereserves
metalls dins dels lmits del periode neoltic.
industria neoltica no deixa de tindre una certa semblanEa
 34 JULI FURGS

amb la paleoltica,ja que ambduesutilisaven el slex per a la fabri-

caci de les armes i einesms ordinries;pero aquestesdues anelles
no estannecessriament enllagadesentre elles,ansb semblaque hi ha
entre ellesun buit difcil d'omplir. Perqueon comengla civilisaci
neolticai cm es va propagarentre els poblesd'Occident?Es un pro-
blema la soluci del qual encarano ha estat trobada per la cidncla.
El que sembla cert s que civilisacionsneoltiquesutilisaren el
coure desd'un principi. Espanya,tan ricaen metalis,degud'oferir-ne
amb abundnciaals seus primitius habitants, els quals aprengueren
ben aviat a usarlo per a la fabricaci de llurs armes, com ho certi-
fica el gran nombre de mol.les i cresolstrobats en diversesparts.
El Museu de Sant Domnec en conserva un d'aquests de fang
cuit i molt grolier, el qual l encaraadherida en el fons una capa de
0,002 metres de metall.
Respecteals objectes de bronze, s opini generalment admesa
que sn importats d'altres paisos,per sserms que problable que
els hmens neoltics d'aquestes regions occidentals no tindrien
l'estany necqssariper a formar l'al.leacidel bronze. <Tot prova-
diu I'abat Hamarel, confirmant aquesta afirmaci (l)-que als co-
mengos el bronze, ja manufacturat, arrib fins a nosaltres des
d'Orient, i que emana d'una sola procedncia.Els mateixos tipos
es troben en punts d'Europa molt distants entre ells.
La major part de les espases,dels ganivets, de ies dagues,etc.,
s'assemblentan perfectament, diu Lubback, que diria's que tots
aquestsobjecteshan estat fabricats pel mateix artfex. Pero quina
civilisaci oriental va importar al nostre territori aquest metall)
La histria i I'arqueologiaoriental testimonien que el bronze fon,
ja que no el primer metall conegut,s el ms ordinriament utilisat
entre els pobles primitius. El bronzefon el metall que ms va do-
minar per a acudir a les necessitatsde la precogcivilisaci d'Egipte.
Els fenicis, que copiarenen part les arts i indstries de I'Egipte,
deixaren molt pocs objectesde ferro. L'or, I'argent i el bronze foren
els metails principalment usats per aquest pobie industris.
<Els fenicis-diu M. Perrot-savien donar al bronze un tremp
de qualitat superior;aix s que aquest metall constituia el principal
article de llur exportaci.
( l) Diccionari de Jaugey (Edat del bronzer. Tcm I, plg. 360.
 LA EDAT PREHTSTRICA EN ORTOLA 35
'froia,
Les excavacionspracticadesen Micenasi Tirint; el llibre
dels Vedes, ei Pentateuc, Homer i Hesiode,donen testimoni de la
prepondernciadei bronze en les edats primitives. A quina de les
civilisacionsorientals devem la introducci d'aquestsmetails en la
nostra comarca?El poble fenici fon essencialmentnavegant i mer-
cantil i, monopolisanten una certa maneraei comerqde l'antiguetat,
aconsegumolt prest colonisaren Espanya,explorant les mines i les
salinesde les seuescostes.I b: el veinat de les salinesde Torrevella:
la multitud esbalaidorade molinets de pedra que han estat trobats,
elsquals tamb poguerensserutilisats per a moldre sal; algunstipos
de cermica de procedanciadesconegudatrobats en les sepultures
no podran sser indicis de relacions comercialsestablertesentre
els fenicis i els naturals d'aquesta comarca,explicant-sed'aquesta
maneral'orige dels diferents objectesde bronze ac descoberts?La
proporcidel coure i bronze arreplegat en aquesta necrpoli, amb
relacia la pedra, pot ssercalculadaen un 10 per 100.
Armes einesde pedra.-Molt nombrosa s la col.leccid'objec-
ites d'aquestaclasseque s'ha pogut formar. No obstant, les armes
,!n poc abundantsamb relacia les eines;essentlgic potser inferir
que aquestsantics habitants d'Oriola es decantavenal treball
a la indstria millor que a I'art de la guerra. De totes les maneres,
gran abundnciaque en les tombes ha aparegut de mandbules
,banyesde crvol i quixals de senglar, demostraque la prctica
ccera ya estar molt desenrolladaentre elles.
-Les que han estat trobadesde pedra polida no arriben
dohena.Son ordinriament de diorita verd fosc, i a vegades
negre,Un eixemplar s de la vulgarment anomenada<piedra
i mereix especialesmentper la finor del seu poliment, per
brillantesa i per la elegnciade la seua forma.
destrals sn de dimensionspetites, oscil.lant entre 4
de llarg.
. -4onsignar en primer lloc unes destrals de slex
d'esquist,grollerament tallat i que semblen recordar la
quaternria.La seua afiladura degu d'essermolt pene-
r tamb; encara que no siga de slex, una destral
una grossapedra negrenca.La forma s molt semblant
T un sortint a manera de peduncle, el qual ha estat
 36 J u L rF U R G s
tallat per a ajustar.li un menec. El tallant no degud'ssermolt bo
i estuna mica esclafatper I'r1s(fig. t3.a, ln, 3.a,lm. VIII, nr1m.b).
Sn molt poques les puntes de fletxa trobades amb senyals de
retoc. Algunesd'aquestespuntes sn dentades.Les altres es reduixen
a fragments tallats plans en una cara i amb aresta transversalen
l'altra. La punta s molt penetrant.
Un punyal de dos afiladuresde punta ogival, molt ben treballat,
es va trencar en sserextret d'una sepultura,i solamentes va poder
trobar una bona part corresponenta la punta. Media 0,09 metres
de llarg per 0,04 d'ample.
A ms figura en la col.lecci alguna lmina de ganivet. Solen
tindre un dels costats dentats i sn de dimensionspetites. Alguns
f ragments de sllex de forma indeterminada,pero allargadai les di-
mensionsdels quals no excedixende 0,10 metres, feren tamb pro-
bablement de ganivet, ja que.aix sembla indicar-ho llur tallant
lluent i fi.
A ms d'aquests objectes,foren arreplegatsgrans nuclis de si-
lex, ordinriament de color blanc i ben arredonits, amb indicis
clars d'haver servit per apicar. Tamb apareguerenaltres nuclis, pero
de volum major i informes,alguns dels quals pesavenfins 2b lliures.
Solia acompanyar-losuna quantitat innombrable de fragments
i estelles,algunesde les quals duen encara el senyal de la percussi
que les desprengudel nucli, En dues o tres sepulturesforen vists
aquests nuclis agrupats amb moltes estelles en un mateix punt.
Potserindicaria ag que el difunt havia estat un dels arfifexs oue
s'ocupavenen la el.laboracidel sllex?
Entre els instruments de sllex mereix sser comptat un bon
nombre de raspadors,punxons i ms de 200 serretes,moltes de les
quals tenen un treball molt acabat. Llurs dimensionsassolixendes
de I fins 0,07 metres.Algunes,com ho manifesta llur forma adient,
deguerend'usar-sea m; s probable que unes altres s'engastaren
en un mnec de fusta; pero no crec versemblant,com opinen alguns,
que, al menys les d'acl, foren utilisadesdesprsde fixar-ies en una
fusta corba com si fora una corbella per a segar.
La qualilat de les dents, la molta desproporci en el tamany
i la estructura del major nombre de les mateixes dents, semblen
rebutjar-ho.
 Pedres,,,,,,,:;;;*.jT]*Tffi;T1,nu.u,n
"0.,'.1,"
comarcaun s encarams freqent que el pedernal,ja que fo rara
la sepulturaen la qual no apareguerena dotzenes,b polides,b amb
senyal d'haver servit llargament. Cal advertir que aquestespedres
no es troben als voltants d'Oriola; el punt ms prxim on es troben
dista una lldgua ilarga. Per tant, sn innombrablesels eixemplars
ms selectesque figuren en aquestacol.lecci,els quals serviren de
percussors, mans de morter, brunyidors, martells, etc. Un d'aquests
s un bonic eixemplar que du dues ranures,la una horitzontal, que
I'envolta, i l'altra perpendicular,que acabaen la primera, les quals
indiquenla posici de les lligaduresque el subjectavena un mnec.
Alguns del que foren utilisats per a moldre substnciescolorants
snllargs i estrets,i tenen un extrem tenyit de roig i, msraresvega-
des,de negre.
Tamb apareguerenac grans nuclis i una gran porci d'estelles
en tots els estats de talla. Algunes d'elles serviren de raspador.Un
delsprocedimentsusats per a produir aquestsfragments fon el foc,
com ho manifestala superfcieennegridade no pocs eixemplars.Dos
principalment evidencienla habilitat i percia de I'artfex en
operaci.Es el primer un instrument com si fora un ganivet
forma molt acabada.No es va poder aconseguirsancer.Es for-
per una secci de 0,05 metres d'ample i probablement d'uns
metres de llarg, despresad'una gran pedra codisa redona.
seccis la compresa entre dos plans de cercle mxim que
en anglemolt agut, i la interseccidels quals forma un tall
acusat.El dors t un poc ms de 3 centmetresd'espessor.
segons una seccisemblant a I'anterior, pero de majors pro-
i truncada aposta en un dels seus extrems, assolint 0,16
de llarg. T tres xamfrans, dos dels quals estan perfectament
corresponentel tercer a una part de superfcieesfrica.
truncat es veuen duesmsses,una d'ellesmolt profunda,
servirien per a adherir a un mnec aquest instrument.
finix en una punta triangular.
vist esmentadaen cap banda una eina semblant, i consi-
le que serviria de pic.
asovint en les sepulturesun gran nombre de pedre-
de diversoscolors.No mancarencasosen que es trobaren
 38 JULT PURGS

agrupadesde 15 a 20 no llunt del difunt. Alguns arquelegscreuen

que eren dipositadesen les tombes a tall d'ofrena' En Manuel de
'la
Pea esmentaamb aquestmotiu al portuguscarlos Ribeiro, dient:
<L'arquelegesmentat observa tamb que les terres del tmul
es trobaven barrejadesamb un gran nombre de pedrescodisespro-
cedentsdels riuets veins i portadesal tmul com a tribut de pietat,
segonsla prctica comuna i usual de I'antiguetatrr'
uns altres opinen que aquestespedretesredonesi de colorsvisto-
sos serviren com a grans de collar. Aix semblenindicar-ho alguns
gravats en os pertanyents a aquellesedats remotssimes'
Pedresd'esmolar.-Entre els diversoseixemplarsque podencomp-
tar-se en el nombre d'aquestsinstruments,alguns no tenen poliment
i tenen un tamany prou gran. Els aitres,que sn els ms, consistixen
en lmines pissarrosesperfectament polimentades, de fins 0,12
metres de llarg. Tenen els extrems generalmentarredonits amb un
o dos forats en cadasc,els quals servirien probablementper a fixar
la pedra en alguna taula de fusta. Alguns arquelegscreuen que
podien sserobjectes d'ornament No obstant, hi ha un eixemplar
que no deixa lloc per a dubtes,ja que ostentaen les duescaressenyals
de desgastproduit per la fressarepetida d'un cos dur. T 0,10 metres
de llarg i prop de 0,04 d'ample, i en lloc de forats t dues profundes
mssesen un dels extrems(figura 13.a,lm' VIII, lnia 1.4)'
Entre la terra d'algunessepulturesapareguerendiversesfigure-
tes de pedra. Una d'elles est trencada i, segonssembla, correspon
a la part superior del cos hum. Altres duesestan formadesper dues
esferetesunides entre elies,la figura de les quals s de d'un 8. A mes
foren trobades dues grans pedres treballades en forma i tamany
de cap hum, grollerament tallat. No obstant, algunesranures que
apareixenal voltant de la superfcieem fan sospitar que, millor que
un objecte d'escultura primitiva, s potser un instrument a manera
de nraga.
Es prou freqent trobar en estacionsi tombes d'poquesprimiti-
ves algunes esferetesi a vegades cons truncats, als quals ha
donat el nom de fusaiols.Tamb n'han aparegut en aquestanecr
poli, essent-neuns pocs de pedra polida' pero sensecap orn
a difernciadels trobats en Hissarlik, que en duien, i els altres
de fang cuit, alguns dels quals tenen per ornamentacilnies
 LA EDAT PREHTSTRICA EN OROLA 39

des formadesamb punta o cercolets.Es creu que s un apndix dels

fusos usats per a filar. No manca, empero, qui opine que aquests
objectes formaven part de la ornamentaci, podent haver servit
de penjoll en els collars, fiadors, etc.
Finalment, negligint altres molts objectesde pedra de menys
importncia,esmentarsolamentper a finir aquestamatria la exlra-
ordinria abundncia de morters i, sobre tot, de molins, que quasi
infal.liblement es trobaven en totes les sepultures. La forma s la
d'un dval una mica prolongat, de superfcieconvexa per un costat i
per I'altre plana. Encara que la mida ordinria no sol excedir de 0,20
metresde llarg, algunshan assolitfins a 0,90metres.A ms d'aquests
molinsen foren trobats atres de forma circular o amb bordons,alguns
amb ansesi atres amb un forat en mig, per on probablementpassava
un eix; pero aquestseixemplarssn raresexcepcions(figs.ll.a i 14.a,
lms. VI i IX).
Com que pertanyen a la indstria d'aquell temps, esmentarac,
encaraque no siga el seu lloc propi, alguns pans de terra cuita que
aparegueren en diversestombes.Sn de forma circular o rectangular
amb els extrems arredonits. Duen dos o tres i generalmentquatre
forats. En les excavacionspracticadespels senyors Siret n'arreple-
garenmolts, i sembla que els arquelegs convenenen que sn peces
de teler.
Instrumentsd'os.-L'Arqueologia testifica que I'home des dels
ms primitius, es va servir dels ossosd'animals per a fabri-
les seuesarmes i els seus instruments. La col.leccireunida en
Museu s selecta i nombrosa. Hi figuren algunesserresta-
ordinriamenten grans costellesde bou o de crvol. Algunes
dentsen els dos costats.Un eixemplar,que s el ms complet,
constituit per un omoplat de bou. No s'endevinafcilment l's
es faria de tals instruments. Podien sserarmes o potser foren
per als teixits a manera de carda (fig. f2, lm. VII).
ms hi ha innombrablespunxons de treball acurat, escapres
bon tallant, esptules,ganivets i alguna punta de fletxa.
maJorpart d'aquestsobjectessnd'un art exquisit i sumament
Uns pocs sn de banya de crvol, atres sn d'un color negre
produit segonssembla intencionalment per mig del foc,
part sn en perfecteestat de conservaci.
 40 JULI FURCS

agengamentper-
O\iectesd'ornament.-Ei gust per l'ornament i
que els objectesutilisats
sonal es veu acl no poc desenrollat, encata
Les subs-
per a aquesta finalitat sn generalmentgrollers i basts'
de luxe sn
tancies triades per a la el'laboracid'aquestsobjectes
pedres i moltes petxines' Els metalls
els metalls, I'os i el vori, les
penjolls de bronze apare-
principalment usats sn 1'or i l'argent' Els
gueren en aquestessepulturesmolt rarament'
del mateix
Foren trobades algunesespirals d'or i quatre anells
lliures' Sn d'un art
metall, un d'ells doble i tots amb els extrems
d'ornamentaci' Les espirals'de les
molt primitiu i sensecap mena
semblen
quals n'aparegueren a ms alguns eixemplars d'argent'
pentinat de les dones' ia
haver estat utilisades per a ornament del
disposici en espiral com per llurs dimensions' no
que tant per llur
bragos'ni tampoc
."i aruu.. que podrien adaptar-sea les mans o als
que els usaren com arracades'
ja esmentades
Entre els objectesd'argent-llevat de les espirals
que les d'or-figuren
algunes de ies quals sn de tamany major
estreta i prima'
diversos anells formats per una lmina sumament
enrolladaenduesifinstresvoltes,ambelsextremslliures;algun
anells' com si foren
penjoll, un fragment de cadeneta;dos mitjos
conservat, el pes dels quals s
una ferradura, d'argent macls i ben
composats de lmines
de 40 grams, i una petita porci de cilindrets
petits' que serviren de
molt primes, envolupadesen forma de rolls
altres de pasta
grans de collar.Amb aquestsgrans d'argent' n'anaven
llur majoria' sortiren trencades'
uidro." de color blau. En
escassos'la qual
Els objectes de vori que han estat' trobats sn
ms per sser' probable-
cosano s gensestranya, ja que costarien
de forma cnica
ment, importats. Es reduixen a quatre botons
pinta i algunesanellesde
amb dos forats en la base,un fragment de
fra'gments'
bragalet, d'alguns dels quals noms resten
Msabundantsforenelsornamentsd'os.Mereixsserconsigna{a
T un
en primer lloc una petita rodanxa extreta d'un crani'
per a durJa en susPensi.
cillndrics de 0'02
No poc curiosossn tamb diversostubets
que s'enganxaven
tres de llarg. Sn seccionsde petites canelles
ben deixades' A ms'fon tn
a.ormarcollars.Algunes estan molt
forat en el centre; a
un nombre regular de rodanxesamb un
 LA EDAT PREHSTdRCA EN ORTOLA 4I

d'ellestenen ornamentsen os, molt deiicats. lVhi ha que sn menu-

dssimes,i atres que estan formadesper vrtebres de peix. Tamb
n'usavenper a coilar.
Han mancat ac les dents d'animals, perforades,tan comunes
en atres bandes;pero en canvi apareguerenen gran nombre els qui-
xals de senglar.
Alguns d'aquestsquixals foren tallats pels dos extrems amb un
instrument d'afiladura molt penetrant, pero no duen senyal d'orna-
mentaci.
Entre les moltes banyesde crvol trobades, n'aparegualguna
amb entalladurescirculars i vestigis de poliment en els extrems.
Els ornaments de pedra foren els ms escassos. Solament es va
arreplegaralgun gra de collar, una o dues boletes polimentadesi
una petita rodanxa molt prima de pissarraverda, amb un forat en
el centre.
Les petxines foradadesamb un forat i a vegadesdos, de molt
diversesespcies,cons, bivalves, algunes de colors molt vistosos,
crdiums,dentries, caragoletsde mar etc., apareguerena cente-
nars.Dues d'ellessn fsils.
Una bona porcr d'aquestespetxines eren utilisades per a grans
de collar, i totes, probablement,com a objectesd'ornament.
En acabaraquestallarga i potser enutjosa enumeracidels dife-
rentsobjectestrobats en la necrpolide la primitiva Oriola, omitixc,
per no judicar-ho propi d'aquest lloc, el llarg catleg que podria
fer-sedels ossosi les dents d'una quantitat innombrable d'animals
.queforen trobats envolcallatsentre la terra de les sepultures.Algu-
mandlbulessn molt rares i encara no han estat classificades.
:t *{.

Mancasolamentper a finir aquest petit treball averiguar en all

a quina raga d'hmenso a quin poble de I'antiguetat deuen
atribuidesles sepulturesde la costerade,,San Antn" i el gran
d'artefactesque hi han estat descoberts.Sumament diflcil
solucid'aquest interessant problema, si s t en compte la
d'hordes i tribus viatgeres que en el transcurs de molts
varen inundar el nostre sI, atretes per la fertilitat i fabulosa
d'aquest,Cal afegir a ag la incertitud que necessriament
 42 JULI FURGS

han de revestir les conclusionsque dels diferents rites observatsen

els enterramentsde la presentnecrpolies poden deduir, per tal com
la inhumacii cremacidelscadvei'sno constituixenuna nola carac-
terlstica o rite peculiar d'una sola raga o d'un sol poble, sin un
costum com a la major Part d'ells.
No obstant, es fcil observar que el poble constructor de les se-
pultures que acabem d'estudiar no pogu sser format per eixes
tribus inquietes i advenedisses, que no poques vegadess'establiren
en indrets isolats i distants entre ells per a explotar les riquesesdel
pals.
Aquesta classede sepultures,amb lleugeresmodificacionspr-
pies de la regi en que es troben i quasi els mateixos artefactes,han
estat descobertesen diversos paisos d'Europa i molt especialment
en Frnga, en ltlia, en Portugal i en una gran part d'Espanya i
sobre tot en les costesdel Mediterrani,on, entre els trets caracterls-
tics, s'advertixen vestigis d'una civilisaci avangada.<<Amida que
s'avangacap a Espanya-diuen els senyorsSiret (1)-i desprscap a
I'Est mediterrani, s'esborren els caracters d'inferioritat. Creu
assistir a 1'aparici6 de successiusprogressos,al descobrimentdel
coure, desprsdel bronze,etc.; aquestail.lusi s molt natural, pero
la veritat s que es va remontant cap a la deu d'on emanavenaquests
progressos,cap als paisoscivilisats de i'antiguetatr I b: la raga cl-
tica fon una de les ms remarcablesdel Migdia, i estesaper la nostra
Penlnsulaes va unir a la lbera, compartint amb ella les seuescren-
cies i els seus costums;els historiadorsconvenenque va haver prou
analogiaentre aquestesdues races.A ms, els celtesi els bers prac-
ticaren en els seusrites funerarisle inhumaci, i la cremacii la es-
tructura i disposicide les tombes usada en la present necrpoli
ha estat diversesvegadesatribuida per no pocs arquelegsals celtes
i als lbers. Perqu,puix, els celtbers,que donant llur nom a la nos-
tra ptria foren tamb els seusdefensorsms ardorosos,no podrien
sserels que dipositarenles cendresdels seus en la costera de "San
Antn"?
No obstant, cal confessarque, tractant aquesta matria, s'entra
en un passat envolcallat en boires espesses, en el qual s perills
aventurar-sesense ms nord que les poques i moltes vegadesincertes
(l) Rcaue des Questonsscientifiques,lutiol, 1893, t. lV, p. 546.
 LA EDAT PREHTSTdRTCA EN ORIOLA 43

notcies que fins ara han estat aconseguides;per tant, s assenyat

amparar-seen el parer de savis arquelegsque han afirmat de pla
que encara no ha arribat l'hora d'emetre un judici ferm i decisiu
sobreels descobriments de cairesemblantals que acabede presentar.
Com a complement a all que s'ha dit en la pg. 29 sobre dos
esqueletsd'hmens neoltics,afegim la descripcide les mides, que
devem a la intel.ligent diligncia del metge del Col.legi,En Joan
Carri.

0ELESilllDE8
0E$cBtPcl

Les mides ms exactes que s'han pogut prendre dels dos prin-
cipalsi completsesqueletstrobats I'u en la tomba de sis llosesi I'altre
en la sepultura denominadaClots,sn les expressades en els quadros
d'observaciadjunts.
En les mides de capacitat, els dimrtres antero-posteriorsm-
xims, presosdes del punt glabelafins I'occipuci,medixen en I'obser-
vaci nm. 1, 19 centmetres,i en la nm.2, 16 centmetres.
El transversmxim, pres des de la part inferior de la prominncia
parietaldreta a la de la esquerra,medix en la primera 13 centlmetres'
i 10 en la segona.
El vertical de Schmid, des del basi al punt ms elevat de la llnia
mitja del crani medix l0 en el primer, i 8 en el segon.
El supraauricular,pres en les arrels de les apfisiszigomtiques'
medix 13 i 12 respectivament.
El frontal mnim, des d'un punt a altre de les crestesorbitanes
donenla lnia temporal, l0 i 9
El basinaso-basilar,presdesdel basi al nasi, medix 10 centlmetres
la primera, i 8 en la segona.
El forat occipital, la seualongitud des del basi a I'opisti, 4 centl-
per 3,60, respectivament,i la seua latitud perpendicular
al de la seua longitud medix 3,40 per 3 centlmetres.
Com les altres mides sn longitudinals. no cal explicar-les
la difernciade dimensionsi forga de consolidaci,es demos-
lement que I'esqueletde I'observaciprimera s d'home
i el de la segonas de dona
 JULI FURGUS

9 l

o t
F I
3_E_. 8^R 8-R8_B-
ti t'-
Jro o o co c' 60 - - 6

O I
O I

(J

fi
(tt I
z
o
o o

gEJ,".*::gBi;
F
o
z
iisesss**i
t r H g S$ r rE S tE 9 I
! l
o l
E I
g r.- c) !i cO
J c. c - 6i
'=
I iq: lt
i o l
x O I

(t)
(J
*T t K: 9 -* Y

g E z
F 0 - - o z < J
{l \3
E (-)
(t)
o l
h l
f o l
o.r cO O GO O O c.i+r c.i cO O f (
lr (t)
(.) F i d
ca o
o l
O I
: :
- (-) . , U ;

. o E ' x o
. /c) .rG X o
.a) (
X X':.t
,(,-(d,x(s L
( fr F rr\r\ q
F ^ o t -
o i o
F o a'o ?ct +
o 9 E (s($ ( l p O
5tr (
0.
0- :l '^ N
F x (s
E b ( l
X 'r.
F> a k-z J a

H ($
P

= A
o

z (g

q) t.
 LA EDAT PREHISTdRICA EN ORIOLA 45
F I C\
o l q ^ =; OJ .+{ 89
6oot<i6dc.t 6{ C\ .Jr d
c t
o l
O I
: :
q)

:

(t)
j
z
. ; * ; : : :
3 s : . <; ;: . : ' . ' . - E h ' j
o $

o
o
E . H e , ; , ; g Ef
)
F
t1
z
*-F*;;
H
<<(j<J-j
!DJ
J o l
Io HFSS
U)
( o l

(t
()l

q.)
c\l
;{ @
F
'lr J
S L
o
(g z
o
= z l

(t) g)

F
(J i=o@..!o-.oF--- (A

(J

X
,(
tr
i

I
F ?
f
o
A
n

<

F
t
E
o q
( ) .
2 c)
aD
( u |
, o g
(J s . o d
o rn
FURGS - Prehistria ualenciana

Figura 5.4

Necrdpollde St. Artont (Orioa).

dcl S. l. P,
Publlcaclones
FURGS - Prel'istriaxalencianct I I . -L,rr l.t IV.

Figura .4

Figura 7.a

Necrdpoll de St. Antonl (Orloa).

Publlcaclons del S. I. P,
FURGS - Prebistria ualcnciana II. -LvrNa Vl.

e#f$ffi ;"ffi=
W;
ffiM

Figura 1l.g

Necrpolide St. Antoni (Oriola).

Publlcaclons
del S. l. P.
FURGS - Prehistria aalenciana

Figura 12.a

Necrpoll de St. Anfonl (Orota).

del S" I. p.
Prbllcclons
f UnCSi- P r ehislr ia c-aIenciana II. -Ler,rN, VIII.

rl
I

li
Figura 13.o ii
t;

Necropoll de St. Antonl (Orlola).

Publlcaclons lel S. I. P.
FURGS - Prehistri,a ualenciana

Necrpoll de St. Antoni (Orlota).

Publlcaclons del S. I. P.
 III

BREU
EXPLORACI
ARSUEOL0EICN
rrutcn0pou
D'ALG0BFA)
r"r

Accedint gustosament a la generosa i reiterada invitaci de

I'excel.lentssimsenyormarqusd'Algorfa, i acompanyatper ell, vaig
dur a terme el dia 30 del Desembredarrer (l) una breu, ensems
que fructuosa, excursi arqueolgica en la seua gran i preciosa hi_
senda, anomenadad'Algorfa, que dista unes tres llegesd'Oriola.
comprn esta rica possessiuna vall o fondalada fdrtil i riallera,
quasi circular, el dimetre de la qual no baixa de g kilmetres,vol-
tada per totes les badesd'ondulants turons i encrespades serres.
Potser a la capriciosa configuraci del terreny deu atribuir-se
la seua denominacid'Algorfa, balc o miranda en )rab (2), ja que
I'extenspanorama que des dels diversoscims, llmits de la propietat,
s'oferix a ia vista de I'espectador,s veritablementdelicisi enciser.
Per la banda sud es descobrixI'apacibleplanura de la mar, damunt
de les blavenquesaiges de la qual destacagraciosamentI'illa de
Tabarca, el portet de Torrevella, i en la lluntania les enlairades se-
rres de cartagena.Es divisa al nord, i al peu d'un encimbellat castell,

(a) En este treball, i en la segona part del IV, v tractar el p. Furgris, amb
escassesvariants en la referdnci, de la seua excavaci en la necrdpoli d,Algorfa.
La importncia d'algun dels detalls diferencials,tant com el complementar-sellurs
il,lustracions, ens induixen a incloure mbds treballs enla cot.lecci. Tmb es v
ccupar el P. Furgrls de I'Algorfa en un altre treball publicat en els rAnnales de la
Socitd'Archologiede Bruxellesr (190.5),al qual havem al,ludit abans per a jus-
tificar per qu no s inserit en la Col,laci.
(l) (Note's que'l P. Furgs escriva aixd en 1904).
(2) L'accepci ms vulgar en irab d,esta paraula s la d'habitaci superior o per
a grans' veja's Dozy, "Glossairedes mots espagnolset portugais derivesde I'arabe".
Derenbourg i Spiro en llur "Glossari' li atribuixen tamb la de balc i terrssa.
 48 JULI FURGIJS

I'antiga Aurariola, recolzadaen la vall del Segura, rica i poblada'

tan frtil com pintoresca;a ponent, la populosaciutat de Mrcia'
ostentant la tan celebrada torre de la seua majestuosacatedral;
finalment, en direccia llevant, el bell port d'Alacant, les saludables
i alegresmuntanyes de Busot, amb el seu Cabsde I'Or, els pics
de Mariola i la dilatada costa, que, ja montuosa i roquissa aYanga
per la mar formant promontoris esbelts,ja tersa i arenosadescriu
amplesentrants o badiesmenudes,estenent-seal ilunt fins a perdre's
en els confins de I'horitz. Oh, qu formosa s esta porci de la
costa valencianal
Es indubtable que en temps ja remots la vall d'Algorfa i les
muntanyesque la volten deguerend'estar pobladesde boscsimmen-
sos i ombrvols, on trobaren segur refugi les tribus primitives, igual
que fcil sustent amb I'abundosacacera que se'ls oferia i la peix-
quera a que els convidava la proximitat del riu i de la properacosta.
Una de les serres,avui desproveidade vegetaci,conservae\cata
elnomdeSerraNegra,degutal'ombrvolaspectequelidonava
la espessordel bosc que antany la va cobrir; i partint lmits amb la
vall d'Algorfa, s'oferix la elegant quinta de la Pinada, sembiant a
un casteli antic, situada al cim d'un tur fronds que s'alga en mig
d'una _pinadaextensa i exuberant.
En un lloc tan propici i am, i ja ben eixit el sol, comengrem
la nostra exploraci.Desprsd'una hora de marxa per cims i llomes
inacabables,puix la nit anterior una pluja torrencial havia inundat
tots els camins del pla' arribrem per fi al peu d'un modest tur
d'apenesvuit metres d'elevaci,que oferia tota la seua superfcie
perfectamentrecoberta de terra, a excepcidel cim on en direcci
a llevant s'algava un nadiu i trencat murall de pedra arenisca
fluixa i fonedissa.Tenem notcia d'haver aparegut dos anys abans
en una de lesvessantsd'estetur un abundsconjunt d'ossoshumans,
creient-sevulgarment que en aquell lloc es degude donar sepultura
als que en aferrissadabatalla, donada en aquells voltants, havien
sucumbit vctimes del sanguinariMarg. No ens va sserdifcil trobar
I'esmentatindret, i advertint entre una escampadamultitud d'ossos
i fragments de cranis restesde tifells grollersde fang negre,caracte'
rlstics de les primitives edats, envolcallats amb la lerra extreta
d'una petita obertura practicadaal peu del murall que corona el
 ru ExpLoRAcr
angueoldcrc.c 49
cim de la vessant,ens animrem a creure que estvem
en presncia
d'una petita Necrpoli prehistrica Dos peons comengaren
els tre-
balls d'excavaci,i ben aviat l'xit ms complet
vingu a realisar
lesnostresesperances i a coronarelsesforgosde tots. uns dotze esque-
lets humans apareguerensuccessivamenten prou bon
estat de con-
servaci, enriquits amb el consabut eixovar neolltic, si
b no tant
complet com calia desitjar. Jaien sepultatsen dues grans raconades
i repartits en dos grups perfectamentdistints, indicant probablement
altres tantes famlies. Estaven en posici arropida i adossats
a un
sortint de la pedra arniscaque constituix el nucli del tur, o
a una
tirera de pedrots duts a I'efecte. Les dimensionsi robustesa
dels
ossos revelaven, en general, individus de poderosa musculatura
i d'una estatura ms que mitjana. A la'vora de cada crani (I)
varen
sserarreplegatsun, dos i fins tres tifells, tots de diferents formes
i dimensions'Els cranis foren trobats sempre en direcci a ponent.
En la regi mitja de I'esqueletsolia aparixer un celt, o destral
de
pedra, o puntes de fletxa de srex, o b ambdues coses
ensems.
El difunt estavacobert amb diversescapesde terra de distint
coror,
trobant-se tamb aci la de terra pastada, dura com si fora pedra,
que servia per a preservarla sepultura de la filtraci
de les aiges.
La profunditat d'estos enterramentsno passavageneralment
d,un
metre. La construcci,com s fcil observar,era sumament senzila
i estava molt llunt d'assorir les proporcions jagantinesque, en
ilur
majoria, ostentaven les sepultures de la vessant de ,,san Antn"
d'Oriola.
L'eixovar funerari fon relativament molt reduit, no apareguent
cap objecte d'ornament ni d'indstria, com serretes de sllex,
percutors,molins de pedra, etc., que amb tanta profusi solen
tro_
bar-seen esta mena de sepultures.Tampoc va aparixer cap vestigi
de fogueresni de banquet funerari. Judicant pel caire dels objectes
arreplegats,podria deduir-seque la gent d'Algorfa, com a habitants
dels boscs,vivia exclusivamententregadaa !'eixercici de la cacera
i de Ia guerra.
El total dels objectes que poguerenssertrobats s el segent:

(l) Dos d'ells varen poder sserconservatssancers;

s d,home i l,altre sembla
de dona. Ambds son braquicfals.
 50 JUL FURcs

6 celts o destrals de pedra.-27 puntes de fletxa de slex'-2

ganivetsde slex.-l punx de coure'*Una llanga de slex'-l punx
d'os.-8 tifells de fang.-Z cranis.
Les destrals de pedra (fig. l.a) sn de diorita negra o verdosa
i d'un poiiment acurat. Totes revelen un s prolongat, excepteuna
que sembla completament nova. !-lur llargria oscil.la entre 0,21
m. i 0,06 m., per b que la d'esta datrera dimensi degu de servir
d'escaprems b que de destral.
Les 27 puntes de fietxa (fig. 2.a sn d'un art admirable. Altres
moltes es deguerende perdre a causade llur petitesai per llur color,
generalmentacaramelat, que apeneses distingia del terreny, aix
com tamb per haver-nos impedit la brevetat del temps garbellar
la lerra. Esta menuda col.leccioferix remarcable diversilat, tro-
bant-s'hi els tipos ms caracterstics,des de la fulla de llorer de vores
contnues,fins les puntes dentadesamb aletes i peduncle. La pre-
cisi i acabament del treball denoten una admirable seguretat en
la m de |'arlifex, fruit d'una llarga experidnciaadquirida potser
als centresde fabricaciprimitiva, la existdnciadels quals han posat
de manifest els nombrososdescobrimentsrealisatsdurant els darrers
anys. La instal.laci d'estos primitius tallers podria explicar la di-
versitat que s'observaen els diferents tipos de fletxes i puntes de
llanga, i que havent rebut en un principi el nom de la regi on apa-
reguerenper primera vegada,es troben avui confososen una mateixa
comarca,com ho acredila,entre molts altres, el descobrimentveri-
ficat en Algorfa i els tan clebresdels senyorsSiret, entre Almeria
i Cartagena.
Estes puntes de fletxa es subjectaven a I'extrem d'una vareta
per mig de certa pega, molt resistent i dura, de la quai conserve
aiguns fragments.En tal disposiciforen trobats en la famosacova
dels Murcilagos,segonsho referix don Manuel de Gngora amb
estesparaules(1):
<Hi havia a \a vora dels esquelets.'.fletxes amb punta de peder-
nal apegadesa pals grollers amb betum fortssim, {ins al punt de
trencar-seabans el mnec que el betum>.
Els ganivets de slex (fig. 2.a sn de petites dimensions,com la

(1) "Antigedades prehistricasde Andaluca", p9. 32.

 BREU EXPLORAC ARQUEOLdGICA
5I

majoria dels trobats en esta regi; medixen respectivament0,10

m, i 0,13 m. de llarg per 0,02 en llur major amplria; oferixen un sol
pla en una de les cares i tres xaflans en la oposada;estan
un poc
encorbats i presenten dos tallants sumament acusars.
Es sensibleque no tots els objectesde cermicaque aparegueren
en les sepultureses poguerenaconseguirsancers,puix no pocs, per
la humitat del terreny i el pes de terra que els oprimia, eixiren badats
i es desferencom la pols nomstocar-los.solamentvuit tifells (figura
3.4) pogueren sserarrepregatsen prou bon estat de conservaci.
Sn de fang negre,molt fonedls i, en general,mal cuit. Estan reco-
berts en ambds superfrciesamb una m d'almnguenao de terra
groguenca' La estructura s prou grollera i revela, si no fon feta a
m, un torn molt primitiu.
Tals sn els objectestrobats en ra breu exploraciverificada en
la vall d'Algorfa, tots els quals, grcies a]*f.ina atenci i al geners
desintersde I'excel.lentssim senyor marqusdon Rafael de Rojas,
figuren ja al Museu Arqueolgic del Col.legi de Sant Domnec
d'Oriola.
FURGS - Prelistria unlencian III -LrrrN L

Fig ura I .

Figura 2,

Figura 3.4

Necrdpoll de L'Algorfa (Oriola).

Publicaclonsdel S. I. P.
 IV
PREHISTOR]OUES
SEPULTURES
ENLAPBO\/INCIA
D'ALACANT
(LES ,.SAf\| (")
LTItuES
EXCAI/ACIOI\S
E[| AI\TON..
{ECB0P0LI
D'ALG0RFOor
..$Ail
AilIil..
La costera de <rSanAntnl s a 2 kilmetres escassosde I'anti-
qussimaAurariola, avui Oriola, en la pintorescai dilatada provn-
cia d'Alacant. Prop de mil sepulturesacompanyadesd'un eixovar
funerari ric i variat, foren descobertesen reduit espai de poc ms
de dueshectriesen ia seuarpida vessantcoronadade cims inacces-
siblesper la banda que va servir per a aquestaNecrpoli.
En aquest <rBoletnr,tom I, nrh. 7, es va publicar una compen-
diosa noticia dels preciososobjectes que hi foren arreplegats,aix
com dels diferents rites d'enterraments.que foren observats en la
Necrpoli que anomened'Oriola per la seuagran prcximitat a la ciu-
tat esmentada(c). No manca qui haja sospitat la exlstdnciad'una
estaci prehistrica en el lloc d'aquesta Necrdpoli, pero considere
sensefonament una hiptesi semblant, per tal com, a ms de no
haver aparegut en la costerade nSanAntnr cap vestigi d'antigues
habitacions,\a gran distncia del riu i brolladors d'aigua i especial-
ment la remarcablerostria de la vessant qve, arratcant de penyals
inaccessibles,baixa quasi en angle de 45o fins el cam d'Oriola a
Alacant, fa molt inversemblanti imprpia la suposici d'antigues
habitacions en el lloc dit.

(a) V. sobre esta estaci els treballs I i II.

(b) V, tamb en quant a esta necrdpoliel treball I I I i la nota del mateix treball.
(c) En el Bol. S. A, C N., a que ens referim abans en les paraules amb que
encapgalemaqtesla Col.lecci.El treball a que aludix es el I.
 54 JULI FURGs

Existint no llunt delscorrentsd'aigua tossalsi costeresms apro-

piats quin objectepodia haver-seproposatI'home primitiu fixant
la seua llar en <SanAntnu,lloc incmcdeemsemsque perills,ia
que en cas de sorpresaper I'enemic la fugida era poc menys que
impossiblei, en canvi, podia amb una gran facilitat sseresclafat
per I'enemic des de l'altura dels cims, perfectamentaccessiblesper
lesvessantsoposades? A ms,el carb, la cendrai els ossosd'animals
barrejats amb fragmentsde vaixella, que ordinriamentacompanya-
ven les sepultures,no solament de la costera de tSan Antnr' sin
de tota aquesta comarca, no poden sser confososamb les runes
d,habitacions,perque constituien una part integrant de sepultures
ben definides,descobertes a centenarsi totes, en llur gnererespectiu'
disposadesamb el major artifici' El tmuls, per eixemple, no eren
muntons informesde terra i pedres,com podrien sser-hohabitacions
primitives que finiren, sin veritables cons ms o menys perfectes'
amb llur cambrafunerlria en el centre,damunt ia qual havien amun-
tonat, ben trabadesentre elles,a vegadesamb terra pastada' grosses
pedresi diversescapesde terra. I si a lescosesja dites afegim' callant
altres raons per a abreujar, que el costum de col'locar la Necrpoli
a certa distncia de les habitaci.onssembla aci haver estat general
en les poques primitives, com ho testimonien Redovn' Callosa'
Bigastre,etctera,no dubte que prevaldr la denominacid'antiga
Necrpoli d'Oriola adoptada per a la costera de <rSanAntnr'
Fa poc, havent-sepracticat noves excavacionsen aquestaNecr-
poli ja famosa, en ilocs que per creure'ls infructuososhavien estat
negligits, es va descobrirun regular contingent de noves sepultures'
pitjor conservadesen general,pero del tot semblantsa les explora-
des als comengos,lievat d'una, pertanyent a una dona, que per la
singularpreciositati raresadel seueixovar mereix un esmentespecial.
Aquesta tomba consistia en ud tmul de dimensionsmitjanes'
Vull fer notar tot passant que, en atribuir-li la denominacide t-
mul, no s el meu propsitestablir un paral.lel amb els monuments
megalticsque duen aquestnom per b que la semblangaen la forma
poguera despertar i potser fer vesilumar alguna reminiscnciade
raga.
La cambrafunerria, contra el costum observat en (San Antnl
en aquestamena de construccions,era excavadaen el sl roig de la
 SEPULTURES PREHSTdRIQUES EN LA PROYNCIA D'ALACANT 55

costera; ocupava el centre de la base circular del trmul i distava

poc ms de 2 metres de la superfcieexterior de la vessant.Tenia
forma elptica circumscrita per grans pedres erfectament arren_
glerades i el cadver jaia recolzat damunt el costat dret en posici
encollida amb el cap vers Ponent. Dues o tres lloses,refermant_se
damunt els pedrots que constitui'enels murs de la sepultura, forma_
ven el trespol d'aquestamansi fnebre,coberta desprsamb diver_
sescapesde terra, una de les quals erabarrejadaamb cendrai carb
abundosos,restes indubtables d'una gran foguera.
EIs rites observatsen la sepulturadelsdifunts erenen <SanAntnr
la cremaco ncneracque es va praclicar en temps relativament
ms moderns, com ho indica la cermicatrobada en aquest gnere
d'enterraments,la mitia cremaci la nhumacr.La sepuitura de
la qual parlem pertanyia a la mitja cremaci.
El cadver, desprsd'haver estat exposat damunt la pira a un
foc viu que devia consumirles carns,probablementhaviaestat envol-
callat en algun lleng i di.sposat,desprsd'exornat i pintat segons
el costum d'aquellesedats remotes,en la sepultura"Aquesta hip-
tesi potser podria explicar l'estrany fenmen que han ofert en <San
Antnr no pocs esquelets,en els quals s'observavenalgunsossos,ge-
neralmentsde les extremitats, completamentcarbonisats.Amb ella s
ms fcil tamb concebrede quina manera les grans urnes funer-
ries podien contindre les despullesd'una i fins de duespersonesadul-
tes, aix com la possibilitat del tatuatge dels esquelets,reconegut
acl no poquesvegadesen les sepulturesi confermat una vegadams
en la present. Efectivament, els ossosdel brag i del avantbrag eren
grolleramentpintats de negre i roig i el crani totalment empastifat
de negre, cosa que li donava un aspecteespavents.Sent no con-
servar noms que mitja mandlbula i alguns fragments d'aquest
crani que, havent aparegutsancer,fon trossejatper la torpesad'un
dels treballadors que sensedonar-secompte el va xafar.
Pero deixemaix ac i passema la disposicidel magnfic eixovar
que acompanyavaaquesta preciosasepultura. Foren trobades dues
grans espiralsd'argent, una a cada costat del crani, les quals serviren
indubtablementde penjolls per a les orelleso d'ornament per a sub-
jectar el cabell. A poca distncia varen aparixer els restes d'un
gran tifell de fang negre quasi pulverisat. excepteun fragment de
 5 JULI FURGs

molt bonesdimensions,ei qual fcilment permet endevinar la forma

total del vas. La factura es prougrolierai la pasta, que s prou basta,
du en la superfcieexterior una lleugera capa d'ocre groc fosc amb
taques negres.Entre les vdrtebresimmediates al crani varen sser
arreplegatsels gransd'un preciscollard'or (1m.I, fig, l a) formats
per cons diminuts i buits, h)bilment treballats i proveits de dos fo-
rats quasi microscpicsque servixenpera enganxaraquestesvaluoses
perles. En vrem trobar 73, pero s segur que se'ns escaparenno
poques,no solamenta causa de llur petitesa,sino molt ms perque
dissortadamentens adnaremde llur presdnciadesprsd'haver revo-
licat i tirat cap arrere una bona part de la terra que envolupava
la part superior de I'esquelet.La delicadesai formosor d'aquest ar-
tefacte contrasta evidentment amb la relaliva grolleria dels altres
objectesque composavenl'eixovar funerari d'aquesta tomba i fins
amb les nou joies d'or trobadesen diferentssepulturesde <SanAn-
tnr; ag potser podria indicar certa probabilitat de que aquest
coilar haja estat molt versemblablementimportat d'un altre pals on
I'art fora ms avangat. En alguns punts no molt distants d'Oriola,
pobles procedentsde I'antiga Grdcia ens han deixat (com en Redo-
vn, Yecla-<Cerro de los Santosr-, Lucentum, Ilici, etc.) restes
magnficsde llur floreixent cultura. Els podrem atribuir tamb la
manufactura d'aquest preciscollar?
Aquest eixemplar, siga la seua procednciala que es vullga, s
certament del tot nou i curis,al menys que jo spia.
Amb els esmentatsgranets d'or varen sserarreplegatsigualment
tres cons marins perforats en llur extremitat aguda per frotaci i
dos circulets de vori tamb perforats en el centre. Es possibleque
formaren part del collar, ja que era costum molt usat en aquelles
remotes poquesunir en un mateix collar perles .de matdries molt
diferents.
En la regi de la cintura es va descobrirun gran ganivet o punyal
de courede 0,14m. de llarg (lm. I, fig. l.a i dos punxons.Un d'ells
era tamb de coure i tenia com a mnec una canella d'ocell; I'atre
era d'os i no dels millors d'aquest gnere.Adherit al punyal hi havia
un mocadoret de tela, molt ben doblat, que deu la seua quasi total
conservacia les sals de coure que I'impregnaren.El teixit s format
de fils prou forts i el conjunt resulta prou bast. Una de les mans de
 s E p u L T U R E s e R E H I S T d R I Q U E sE N L A P R o v N c I A p ' e L A c A N t 57

I'esquelet descansavadamunt del mocador, descobrint-seen ella

algunesfalangesigualment impregnadesde verdet. Aquest eixemplar
de tela prehistrica s sumament remarcablei no tinc notlcia que
enlloc se'n conserveun altre de tamany semblant i tan bon estat'
Finalment, al peu d'aquestasepulturava apatixerun muntonet
d'una dotzena i mitja de pedresredonesdel tamany d'una nou" que
havien estat ennegridesen la foguerai que sensecap mena de dubte
representavenuna ofrena funerria molt usada en aquesta mena
d'enterraments.
Les armes i especialmentles eines de sllex que foren tan abun-
dants en la Necrpoli de tsan Antu, no apareguerenen aquesta
ocasi;pero els dos nous i preciososobjectesque acabe d'esmentar
i que sobreixensingularmenten la interessanti nombrosa col.lecci
prehistricaformada en el Col.legide San Domnecd'Oriola, donen,
al meu parer, a la tomba que els tancava prefernciasobre totes
les altres.
En acabaraquestaressenyabreu de la Necrpoli de <SanAntnr
no vull deixar d,apuntar que en les darreresexcavacionspracticades
es va arreplegar una bona quantitat d'objectesde cermica,entre
els quals figuren algunstipos que fins ara no havien aparegut(llmina
I, fig. 2.4).
L'estrany tifell (nm. 5) fon trobat en la part ms alta de la cos-
tera en una magnlfica sepulturade sis lloses.Els nmerosI i 6 foren
trobats junts en un tmul petit. La copa, que s de tamany reduit,
s la primera que pogu sseraconseguidasancera.Abans n'havien
aparegut ms d'una dotzena de molt diversesproporcions,pero tan
destrossadesque no pogueren sseraprofitades. El gerr amb ansa
nm. 4 s tamb un eixemplar nic. Fon trobat en una bonica
sepultura que contenia a ms dos anellets d'or. Les altres oferixen
sols alguna lleugera variant.
 caJ JULI FURGUS

A L,AIGORFA
T)(CIJRSI

que en
Resultats molt falaguerstingu la brevlssimaexcursi
per
companyia de I'Excm. senyor marqus d'Algorfa vaig efectuar
del mateix nom, situada a uns 15 kil-
la seua bella i dilatada finca
metres de la ciutat d'oriola. Tenem notcia que anys arrere havien
quanti-
aparegut en la vessant d'un dels pujols d'Algorfa abundant
degu
tat d'ossoshumans. Es creia vulgarment que en aquell lloc es
havien
de donar sepultura als dissortats que en aferrissadabatalla
sucumbit vctimes del furor de la guerra'
Desprs d'una hora de marxa per cims i llomes interminables'
ja que una pluja torrencial havia inundat la nit anterior tots els
que apenes
camins del pla, arribrem per fi al peu d'un modestpujolet
i que oferia tota la seuasuperflcieper-
tenia vuit metres d'elevaci
fectamentrecobertadeterra,excepteelcim,onendirecciaLle'
pedra
vant s'algava un munt de fang naditr i badat o murall de
areniscafluixa i fonedissa'
Aquest havia d'sserel camp de les nostres operacions'No ens
va sserdiflcil trobar el lloc on havien aparegut les resteshumanes'
iadonant-nos,entreunagranquantitatescampadad'ossosipetits
les
fragments de cranis, de testos de fang negre, caracterlstic de
edatsprimitives,envolcallatsamblaterrad'unpetitsolcobertal
peudelmurallquecoronaelcimdelacostera,ensanimrema
prehistrica'
creure que estlvem en presnciad'una petita necrpoli
treballs d'excavaci i ben
Tot seguit. dos peons comengarenels
esperances i
aviat I'r)xit ms complet vingu a realisar les nostres
a coronar els esforgosde tots.
prou
En efecte,successivamentapareguerenuns 12 esqueletsen
bon estat de conservaci,enriquits amb el consabut eixovar neoltic,
grans
si b no tan completcom calia desitjar' Jaien sepultatsen dues
raconadesi repartits en dos grups perfectament distints' indicant
probablementaltrestantesfamllies.Estavenenposiciencollida
iadossatsaunsortintdelapedraareniscaqueconstituixelnucli
 SEPULTURES PR,EHISTdRIQUES EN LA PROVNCTA D'ALACANT 59

del pujol o a una filera de pedrots duts a I'efecte. Les dimensions

i robustesa del ossosrevelaven, en general, individus de muscu-
latura poderosai d'estaturams que mitjana. A la vora de cada crani
hi havia un, dos i fins tres tifells de drferentsformes i dimensions.
En la regi mitja de I'esqueletsolia aparixer un celt o destral de
pedra o puntes de fletxa de siex o b ambduescosesensems.
El difunt era cobert amb diversescapesde terra de color diferent,
trobant-se acitamb la de terrapastada, dura comsi fora de pedra,
que servia per a preservarla sepultura de la filtraci de les aiges'
La profunditat d'aquestsenterramentsvariava d'un a dos metres.
La construcci, com s fcil d'observar, era extremadament sen'
zilla i distava molt d'assolir les proporcionsgegantinesque en llur
major part ostentavenles sepulturesde la costera de <,SanAntnr.
L'eixovar funerari fon relativament molt reduit, i no apare-
gu cap objecte d'ornament ni d'indrlstria, com serretes de sllex,
percussors,molins de pedra, etcdtera, que amb tanta profusi es
solen trobar en aquestamena de sepultures.Tampoc no va apari-
xer cap vestigi de foguera ni de banquet funerari. A judicar per la
mena dels objectesarreplegats,podria dir-se que la gent d'Algorfa,
com a habitants dels boscs,vivia exclusivamentlliurada a I'eixercici
de la cacerai de la guerra.
Heus ac el total dels objectes trobats en les tombes:
7 celts o destralsde Pedra.
33 puntes de fletxa de slex'
I punta de llanga d slex.
3 ganivets de slex.
2 punxons de coure.
1 punx d'os.
3 cranis.
8 tifells de fang'
Les destrals de pedra (lm. II, fig' 3'a) sn de diorita negra
o verdosa i d'un poliment esmerat.Totes acusenun t1s prolongat,
excepte la primera, que sembla completament nova. Llur llargria
oscil.la entre 0,21 m. i 0,05 m. per b que la d'aquesta darrera di'
mensi degu de servir d'escapremillor que de destral.
Les puntes de fletxa (llm. III, fig.4.a) sn de slex molt divers
i la major part bells eixemplars hbilment el.laborats'Se n'hauran
 0 JULI FURcs

extraviat no poquesa causa de llur tamany diminut i del color que

apeneses distingia del de \a terra, aix com tamb per haver-nos
impedit la brevetat del temps garbellar la terra. La petita col.lecci
arreplegadareproduix els tipos neolticsde costum,s a dir, el losange,
la fulla de llorer, la punta dentada amb aletes i peduncle, etc. La
precisi i acabament de la talla denoten una admirable habilitat
adquiridapotser
en la mi de l'artfex, fruit d'una llarga experidncia,
en els centres de fabricaci primitiva, la existncia dels quals han
posat de manifest els nombrosos descobrimentsefectuats durant
aquestsanys darrers.La instal.lacid'aqueststallers primitius podria
explicar la diversitat que s'observaen els diferents tipos de fletxes
i puntes de 11an9a, que havent rebut al comengamentel nom de la
regi en que per primera vegada foren descoberts,es troben avui
confosos en una mateixa comarca, com ho acredita entre molts
altres el descobrimentverificat en Algorfa i els tan clebresdels
senyors Siret entre Almeria i Cartagena.
Aquestespuntes de fletxa es subjectavena l'extrem d'una vareta
per mig d'una certa peguntamolt dura i resistent,de la que en con-
serve alguns fragments. En aquesta disposicise'n trobaren en la
famosa cova dels <MurcilagosD, segons ho descriu en Manuel de
Gngora (1) amb aquestesparaules:<Habajunto a los esqueletos...
flechascon punta de pedernalpegadasa toscospalos con betn for-
tlsimo, hasta el punto de romperseantes el asta que el beto.
Els ganivets de sllex (1m. II, fig. 4.a sn de dimensions
petites com la majoria dels trobats en aquesta regi6. La seua llar-
gria s de 0,09 m., 0,10 m. i 0,11 per 0,02 m. d'ample. Oferixen
nomsque un pla en una de les caresi tres xamfrans en la oposada;
estan una mica encorbats i oresenten dos afiladures sumament
tallants.
La punta de llanga(lm. VII, fig.4.a s de slex rogenci treba-
llada grollerament.Formava part del mobiliari funerari de ia sepul-
tura que conteniaun crani.
Remarcar de passada que aquesta mena de puntes de slex
sol ssermolt rara en aquesta comarca;entre altres armes que en
regular abundnciaes troben en les tombes solament apareix algun

(1) rAntigedadesprehistricasen Andalucar, pg, 32.

 SEPULTURBS PREHISTdRQUES EN LA PROVNCIA D'ALACANT 1

eixemplar isolat. Seriapotser aquesla arma smbol de comanament

o de sobirania? No crec intil traslladar acl el que va escriure
Rohrbachersobre aquest particular: rPotser alg s'admirara veient
a Saul sempreamb la seuallangaen la m); la causad'agds que anti-
tigament la llanga era el slmbol del comanamenti de la sobirania.
Aleshores,diu Just, els reis tenien encara per diademallurs llances,
les quals foren anomenadeseeptres pels grecs. Amb una mena de
llanga, segonsI'HeL'reu,Josu va donar el senyal per'a l'atac i la
presa de la ciutat d'Ha i el nom de <rquiritesu que entre els romans
indicava el dret de ciutadania sobirana,procedix de l'antiga paraula
<rCur,quirr, que significa llanga. Solament el pare tenia dret per a
la llanga i el sacrifici, i que quan calia donar testimoni, davant el
Consellpublic, de les terres i vivents que cadascposseia,el quirite,
amb la llanga en la m, hi acudia, simbolisant i sostenint ensems
el seu dret amb les armesD.
Els punxons de coure sn barretes redonesi apuntades per un
extrern; el rnnec,que molt probablementdegu d'sserd'os, havia
desap:tregut.
Es lamentableque no haja estat possiblesalvar la totalitat d'ob-
jectes pertanyents a la cermicai que constituien una bona part
del mobiliari de les sepulturesd'Algorfa.
Molts d'aquells objectes,clavillats ja pel sol i la humitat de la
terra, es feren a trossos solament en tocar-los. Els tifells sancers
que poguerensserarreplegatsson de fang negreen l'interior, grolle-
rament model.lat i cobert en I'exterior amb una capa rogencaamb
taques negresproduides pel fum durant la cocci que sensedubte
es verific al'aire lliure; el fons s generalmentpla o amb una volta
lleugera.
A poc menys de mig kilmetre d'aquest jaciment i en el cam
que hi conduix, hi ha ara vna vileta a la vora del Segura,anomenada
<Barriou,on molt versemblablementtingueren llurs habitacions en
els temps primitius els habitants.d'Algorfa,confirmant-seuna vegada
ms I'habitud observadaen aquestacomarcade dipositar els difunts
a alguna distncia de la estaci.
Resta ara conj:cturar d'on procedienaquells hmens,la existn-
cia dels quals ens han revelat les tombes que acabem d'esmentar.
A quina raga pertanyien? Difcil s sondejar un passat tan fosc
 62 JULI FURGIJS
asso-
i llunt, disposantper a aix nomsque de les nocionselementals
que envolcalla les
lides fins ara. No es dissiparplenamentla boira
edats primitives mentre la cincia arqueolgicano aconseguixca
presentarmaterialsmsdecisiusperaresoldrecategricamentaquest
problema.
aconten-
Per tant, de bona gana prescindirde tota discussi'
d'Algorfa, igual que
tant-me fent remarcar que I'eixovar funerari
llevat d'algunes
I'arreplegaten <SanAntnr. es troba quasi idntic'
Mrcia'
lleugeresmodificacionsprpiesdel lloc, en Valncia' Cuenca'
Andalusia, Castella i en la maior part de les provncies d'Espanya'
d'eixes races
Un mobiliari semblant, per tant, no ens recorda cap
riqueses del pas
isoladesi errants que atretes per les fabuloses
I'inundaren successivament ja des dels temps primitius' sin ms b
unpobleque,amodelaPennsula,:s'hivaestablirihivaperma-
nixer durant el transcurs de molts segles'
potser
La Ibria, nom donat pels antics a Espanya,ens descobrix
a eixe poble que, unit ms tard als celtes, constitu la naci Celt'
bera, explotada primer pels fenicis i cartaginesosi conquerida des-
prs pels romans. Perqu,puix, no es podria reconixeren les in-
en
nombrables tombes prehistriquesd'aquest gdnere descobertes
Espanya els restesgloriososde l'esforgat i simptic poble celtlber?
FURGS - Prekistdria ualenciana IV. -L,r"rx, I

Figra 1.

Figura 2J

Nccripolt te St, Antonl(Orolal. Darreres excvaslons.

PublcaclonsaleS. l. P.
FURGS - Prehtstria ualenciana IV. - L.uIN II.

F::...!l.""f,
T::'tll-llt"1t-.-f .4.;,!Qf
!

Figura 3.e

Figura 4.4

Necropoll de L'Algorla lorlola)

Publlcaclons del S. I. P.
 V

D'ORIOLA
PBEHISI0RICA
NECR0POLI
(")
DESEGURA)
DECALLOSA
DELASERNA
flECR{IPOLI

La primera secci del Museu Arqueolgic del Col.legi de Sant

Domnecd'Oriola acaba d'enriquir-seamb una nova i valuosa apor'
taci d'escollitsobjectesprehistricsdarreramentdescobertsen una
exgua costera,situada a cosa de llegua i mitja a l'est de la ciutat
abans dita. Aquesta interessantvertent, propietat del meu amic
particular en FrancescMora, a I'amabilitat i a la finor del qual dec

(a) El P. Furgs, com os veu, va intitular oste treball en termes, no sols am'
bigus, sin inexactes, fent pensar en una estaci prehistdrica en Oriola, quan,
segonsanem a vore, la estaci a la qual os roferia es trobava llunt d'ella i fora
d.olseu terme. I que agd ere intencional es desprnclarament del fet de que a travs
dc l,article oblide precisar la situaci del jaciment, encara que done algunes dades
per a localisarJo entro els diversosllocs que va excevar a la comarca' Seguramcnt,
ia seua experinciava voler evitar d'esta maneraencertadaels danys quo rcporta el
pregonar les troballes d'estacionsabans de poder sscr completament excavades,
atraient"seaixl I'cxcavador clandest,quan no es derperta el pillatge, No coneixem
cap aclariment d'aquesta qerti. La determinci del lloc precfs do la excavaci
quc s tracta, cal ferla amb les dadesquc en el treball consten: qu es trobava
a sobre llcgua i mitja a llovant d'oriola, en una petlta costcra, part inferior do
la rapida vessant iniciada al peu del castell endcrrocat quc la corona, prop d'un
poblet ric i industrial. Tots estos detalls coincidilen, llovat d'un potit error en
la orientaci, amb un punt de la serra immedjata a Callosa de Segura, on com
es sap va excavar el P. Furgrfs. Per tant, a tal jaciment deu referir-sc en ei treball
que al.ludim, i aixf ho tenim per ferm. Es confirma, i encara precisa ms el lloc
exacto, en el treball en que Josop Colominesdona compte de les excavacionsque
va practicar a nom de I'lnstitut d'Estudis catalans en la vessant del castell de
I'esmentat poble de CallosaAnn' I. E. C.. tom 1927'31' p. 33)' quan diu que els
PP. Furgrls i Barnola doscobriren,i excavaren en part, uns enterraments al peu
mateix dcl castell esmentat, lloc distint d'on ho va fer I'lnstitut, que les realis)
en un punt ms alt.
 64 JULI FURGUS

la espontniai graciosa vdnia per a I'exploraci d'aquell lloc, t

en la seuazona terrosaun poc ms d'una hect)ria d'extensi,la qual
constituix la part inferior d'una perllongadai rpida vessant de ca-
lisses,que, arrancant dei peu d'un empinat i quasi enderrocatcaste-
llet, va a perdre'sen la planura. No s completamentimprobable
que en pocaprehistricaalgunesfamlies haguerenassentaten un
lloc tan inepte llurs modesteshabitacions;no obstant, sn tan es-
cassosi dubtososels vestigis que d'elles s'han pogut comprovar en
el transcurs de les excavacionspracticadesall), i per atra part s
tanta I'abundncia de sepultures, tan caracterfstiquesen llur es-
tructura com simtriquesen llur disposici,que em decantea deno-
minar aquell lloc, ms b que estaci, necrpoliprehistrica.La
poblaci primitiva pogu ocupar molt b aleshoresla costeraimme-
diata que oferix un accsms fcil al castell que corona la serra i
on s'extn en i'actualitat fins ocupar el pla un poblet ric i industrial;
aquestaconjecturasembiacorroboradaen certa maneraper les abun-
doses restes d'artefactes prehistricsque apareixen continuament
en aquellescontrades.A ms, em mou a abragar aquest extrem el
costum, repetidesvegadescomprovat en la regi oriolana, de situar
ies necrpolisun poc apartadesde les estacions.Es veritat que en
Llus Siret atestguahaver observat el costum contrari en els ml-
tiples descobrimentsde poblacions prehistriquesverificats entre
Almeria i Cartagena;pero aquest fet potser podria atribuir-se a ia
proximitat a la mar d'aquellesestacions,circumst)ncia per la qual,
estant ms exposadesa les incursionsde gents estranyesi enemigues,
els habitants es veien precisatsa conservarllurs difunts en el recinte
fotificat de la poblaci i fins en llurs prdpies habitacions, per a
preservar-losmillor del saqueigi profanaci. De totes les maneres,
siga el que siga, crec intil insistir en aquest detall tenint en compte
que la cardnciaquasi absoluta de restes de primitives habitacions,
observadaen la costeraque ensocupa,no dona lloc a arreplegarcap
notcia que puga sserd'inters i profit amb relaci a les construc-
cions prpiesd'aquellsseglesremots.
A difernciade la costeraveina de <SanAntnr, de la riqussima
necrpolide la qual vaig donar notcia en Razny Fe (L), no ha apa-
(1) Revista madrilenya redactadaper Paresde la Companyia de Jesrls-(setembre
1 9 0 ) - j u n y 1 9 0 4 ) ,t o m l V ; p C s .4 3 - ' / 3 ; Y , 3 6 3 ; V l , 1 0 4 , 1 0 5 ; l X , 2 l 4 . ( T r e b a l l sI , I l
i l l l d ' a q u e s t aC o l . l e c c i ) .
 NEcRdPoLI FREHISTRCA D'oRIoLA 65
regut acl cap vestigi de la cremacide cadvers,essenttotes les se-
pultures per inhumaci. Aquesteseren de tres classes,aix s: A)
Tmuls (l) de dimensionsmolt reduides:B) Grans urnes de terra
cuita: C) Sepulcresformats per sis llosessensetravada que les unira,
La profunditat on es trobaven les sepulturesoscil.lava entre dos i
tres metres; I'enorme pes de la terra que consegentmentles cobria
i la pronunciada rost)ria de la costera,units a les violentessacsades
del terreny, produits pels freqents terratrdmols que antigament
castigaren aquesta comarca, han donat per resultat el pssim estat
de conservacien qu, generalment,es trobaven les tombes i la
trencadissai fraccionament de I'abundant i variada cermica que
contenien.
Per a procedir amb major claredat i donar un coneiximentms
exacte de la importncia d'aquesta petita necrpoli de la regi
oriolana, desprsd'un anlisi compendisde la varietat de sepul-
tures que acabed'esmentar,passara enumerarels objectestrobats
en elles.
Tftmuls. Constavend'un nfnxol o cambra funerria formada per
grans pedres,dins de la qual jaia el cadver en posici encongida.
Damunt s'havia amuntonat una gran quantitat de pedrots, cobrint-
los desprsamb unes quantes capesde terra.
Per b que I'eixovar funerari era regularment ms pobre que
en la necrpoli de <SanAntnr, puix aquesta mena de sepultures no
solia contindre acl ms que algun objecte de cermicai un redult
nombre de petxines perforades,que havien servit d'ornament, no
obstant una part d'elles subministraren algunes espirals i anells
d'argent, collars composatsde ciprees,cons i ossetstreballats, puntes
de llanga i de fletxa, alabardes, dagues i punxons de coure i a ms
un bon nombre de bragalets,botons i diversitat d'altres objectes
treballats de vori. Especialmentuna d'elleses va distingir pel seu
eixovar tan selecte,que va consistir en un petit tifell de terra negra
col.locada,com d'habitud,,a la vora del cap del difunt; dues grans
espirals i dos anells d'argent, un bragalet macls tamb d'argent,
dos anells d'or, una daga de 0,10 m. de llarg i una destral de coure
que es trobaren creuadesla una sobreI'altra (fig. 1., lm. I).
(l) Em valc d'aquesta paraula, no en sentit propi, sin solamentpor a donar una
idea aproximada de Ia estructura d'aquesta mena de tombes.
 66 J u L F U R c s
Ultra els objectesenumeratsque es trobaven a la vora del difunt,
s'arreplegavatamb, entre les capes de terra que envolcallavenles
sepultures, gran quantitat de petxines, serretes de slex, mar-
tells i diversitat de percusors;escapres,punxons, agulles, pintes i
puntes de fletxa, d'os primorosamenttreballat; quixals i dents de
senglar,banyesde crvol i, a ms a ms, molts molins, morters, nu-
clis de slex, rodanxes de terra cuita, etc., etc., totes les quals
cosespodrien indicar restesd'habitacionssi hagueraaparegut algun
rastre d'ellesms decisiu,ja que sols en un punt de Ia costeraes va
descobriralgunsvestigisd'un mur que s'esteniaa l'amplriade la
vessant,i al costat d'ell algunsfragmentsde terra.cuita amb impres-
sionsde canyes.
Urnes (fig. 2, lm. I). Sn de terra cuita a I'aire lliure, de color
rogenc, bru i fins gris amb taques negres. Duen una i fins dues
tireres d'orelletesjunt a la boca i a vegadesun cord o canya grolie-
rament model.lada.
En la ma.joria dels casosno contenienms que I'esqueletd'un
prvul acompanyatd'un eixovar pobrssim,tal com petxinesi rodan-
xes d'os treballat, que serviren per a constituir un collar. Com que
aquestesgrans urnes molt rarament es troben sanceresi aci varen
aparixer tan destrogadesque solament dues foren susceptiblesde
recomposici,s possibleque algunsaltres objectesque potserforma-
ren I'eixovar funerari d'aquesta mena d'enterraments,hagenrestat
destruits o s'hagenperdut.
Sepulcresde lloses.Solsen foren descobertsquatre. Aquestamena
de tombes sol contindre un tifell de forma prou caracterlsticai una
daga o alabarda de coure. Una de les descobertesac es va assenya-
lar singularmentper dur un tifell (figura2.4,lm l, nm. 1) de for-
ma desusadai a ms una destralde coure, una allra de diorita, tres
espiralsi un anell d'argent i prop de sis dotzenesde botons de vori,
pintats de roig, de forma cnica o de petita.pirmide.Com que la
sepultura estava prou remoguda,per haver fet moviment les lloses
i haver-sedesplomatla que servia de coberta, s probableque entre
altres objectess'haja perdut una espiral i un anell d'argent, puix
solen trobar-sea parelles.
El total d'objectesarreplegatss el segent:
Pedra. Tres martells molt caracterstics,amb ranuresmolt mar-
 NECRPoL PREHISTRICA D'oRIoLA
6?

cades per on entraven les lligassesque els subjectavenal mnec;

bon nombre de percusorsde diversesformes.
Tres destralsde diorita de petitesdimensions(fig.3.a, lm. II).
Cinc ganivets de sllex de 0,04 m. a 0,06 m. de llarg, un d,ells
dentat.
Una punta de fletxa de slex, amb la base buidada en corba
cncava.Es un eixemprarrarlssim en aquestesregionsi indubtable-
ment extic. Parlant d'aquestaforma singular de puntes de fletxa,
en Llus siret diu el segent(I): <Aquestaforma... s ms b excepcio-
nal, i, no obstant, s la que predominaen Andalusiai portugal i que
anomenar turdetana; tamb s la d'una de les tombes rgies de
Micenes.Entre el gran nombre de les fletxes descobertes en les pro-
vfncies de Llevant, no tinc coneixengade cap de forma turdetana;
s probable que n'hi haja algunes,pero crec que pot assegurar_se
que sempreformaran una excepci,com en la Europa centrall.
Un centenar de serres de sllex: una d'elles s tamb molt
excepcional,puix malgrat aparixer truncada en ambds extrems
t 0,10m. de llarg per 0,08m. d'ample.
Prop d'una dolzena de plaques d'esquist, excepte una que s
de marbre rogenc amb venes negres,primorosamentpolimentades
amb u, dos i fins tres forats en cada extrem que, suposantque siguen
pedres d'esmolar,serienper a subjectar-lesen postetesde fusta. En
el nombre prou elevat de les esmentadesplaquesque es conserven
en aquest Museu del Col.legi de Sant Domnec,no s,observacap
senyal del desgastque naturalment s'hagueraproduit si les hague_
ren utilisat com a pedresd'esmolar;a ms,hi ha en el mateix Museu
un eixemplar que s d'una fulla de pissarratan blana i sumament
prima que de cap de les manerespoguservir per a la indicadafina-
litat. Crec millor que constituixen objectesd'ornament i que alguns
eixemplars que no tenen ms que un extrem amb forat foren utili-
sats com a penjolls. En el British Museum (2) denominenaquestes
plaques<Stonewristguardrr,s a dir, serva nina.
Unes quantes dotzenesde pedresde moll de forma elptica i de
tamanys molt diversos,i finalment alguns morters.
(1) Memorias de la Real Academia de la Historia rVillaricos y Herreras,
Anti-
gedadespnicas, romanas, etc,D;tom XIV, pg.3g4.
(2) A guide to the afitiqutes ol th bronzeage, pg.95,
 63 JuLt FURGS

Obiectesd'os (lm. II, fig. 4.e).Apareguerenen gran profusi, i

per b que no pocs sortiren trencats, un bon nombre de pecesmolt
selectes,s'aconseguiren en perfecta conservaci.
Escapres. La major part sn d'os, i els atres de banya de crvol'
Cinc d'ells tenen els dos extrems tallants, i prop d'una dotzena
ostentenI'extrem oposat al fil, grolleramentaprimat per a introduir-
lo en un mnec.
Punxons. Varen aparixer en nombre molt gran i de diverses
formes;un d'ells medix 0,28 m. de llarg. Tamb es varen arreplegar
unes quantesagulles,una amb un forat i una altra amb petites enta-
lladuresper a subjectarel fil.
Tros puntes de fletxa.
Una serra amb menec, que molt probablementva fer de pinta,
i altres diversosfragments del mateix instrument.
En la dita figura 4.4 es representasolamentun o dos eixemplars
de cadascunad'aquestesclasses,pero els arreplegatsen bona conser-
vaci passende 90, superant en molt aquest nombre els que eixiren
trencats o defectuosos.
coure i bronze.Foren relativament curts en nombre els obJectes
d'aquestmetall que aparegueren'si s'exceptuales puntes de punxons
que abundaren prou. Les varietats sn com seguix:
Una serra de 0,06 m. de llarg per 0,01 d'ample'
Molts punxons sensemnec.
Tres destrals,de dimensionsprou grans (fig. l'8, hm' I)'
Dues alabardes.Conservenadherides,junt als claus, fibres de la
fusta del mnec i en la fulla alguns fragments de tela'
Dues dagues,una de les quals medix 0,20 m' de llarg'
Quatre puntes de fletxa.
Una punta de llanga.
Un ganxo de grans dimensionsi un fragment d'espasa'
Tamb pot esmentar-seacl un cresol de terra cuita, diversos
fragments d'alguns altres i una petita quantitat d'escdria'
Obieclesd'ornament(fig.5.a, lm. II)' Llur nombre fon prou
grar.,encaraque, en general,d'escassavlua. Entre els de vori poden
comptar-se uns quants fragments de bragalets, tres plaques que
serviren de penjolls, bon nombre de botons i molts quixals i dents
de senglar.
 NEcRpoLt pREHtsrdRrcA D'oRroLA 69

Un bragalet de coure i dos d'argent, un dels quals s incomplet.

Dos anells d'or i cinc d'argent; vuit arracadesd'argent i dues
de petxines marines retallades;sis espiralsd'argent.
Cinc collars de petxines i ossostreballats.
Uns quants abaloris de substnciesdiferents.
Una gran quantitat de petxines marines perforades,de diverses
espcies.
Mereix singular menci un fusaiol, eixemplar que em sembla
senseparell i que va ssertrobat a una gran profunditat entre Ia
terra que cobra les sepuitures.Es de vidre negre i t la superfcie
coberta de llnies en relleu, de color blanc, que semblen branques.
En els fons t una circumfernciadel mateix color. El vidre s bast
i la ornamentaciuna mica grollera i de lnies insegures.
Es, indubtablement, un artefacte extic de proceddnciapotser
fenlcia.
Cerdmica.Es va presentarmolt abundosament,pero per desgr-
cia tan maltractada que sols 17 eixemplarssortiren sancerso aptes
per a la reconstituci.Les formes(fig.2.a, de la lm. I) sn ja molt
conegudes, no havent-necap que mereixcaesmentespecial. Tamb ac
ies sepulturescontenien moltes rodanxesde fang de molt diversos
tamanys,la significacide les quals no he pogut averiguar.Algunes
tenen un forat excntric,i atres, que imiten la forma d'un cor, duen
una entalladura en cada extrem. Potser s'utilisaren per a fer ms
pesades les xarxes de peixcar. Varen aparixer solament quatre o
cinc pesosde teler de terra cuita, redons,amb dos forats, o de forma
oblonga,amb quatre.
Resta ara per tractar el punt capital, que s averiguar, amb al-
guna probabilitat d'encert, la casta d'hmensa la qual deuen atri,o
buir-se les indrlstries representadesen aquesta mena de sepultures.
Molt s'ha escrit fins avui sobre qesti tan interessant;no han estat
poques les hiptesis que s'han aventurat per a conciliar opinions
en un camp tan propici a la diversitat d'elles, i ha hagut oca-
sions en qu semblava haver-se desgarrat el vel espsque envolcalla
les edats primitives de les nostres civilisacionsptries; no obstant,
cal confesar, desprsde tants esforgos,que encara estem molt llunt
d'haver donat passesfermes ! decisivesen la qesti plantejada.
Entre els drversosnoms que s'han pronunciat de racesa les quals
 70 JuLrFURcrJs
atribuir aquestsartefactesprehistrics,n'hi ha dos que em semblen
ms probables,els dels celtes i e1 dels primitius ibers.
L'insigne explorador de les regions Sudest mediterrnies,En
Llus Siret, propugna,amb el seu enginy i erudicihabitual, l,orige
celta d'aquestescivilisacions anomenadesde la edat del bronze;
i aquestas tamb la sentdnciaque, encara que no manca de serio-
ses dificultats, em decantea tindre com a la ms probable.
D'all ms interessant s la diversitat d'arguments amb qu
I'autor referit presentainaugurada en Espanya pels celtes la edat
del bronze.
Desprsde dividir-la en dues fasesdiferents,resumix Ia primera
en aqueststermes:
<Peroles profundesdiferncies(amb la edat neolltica), tenen un
abast molt ms gran; les principals sn:
La desaparicide tot all que en la poca neoltica s'explicava
per la presdnciadels fenicis;ous d'estrug,perfums,ambre...i dols
de tota mena.
La desaparicide la cermica ornamentada,tan caracterstica
i que constituia un art superior a tot all que es troba durant molt
de temps en la Europa occidental.
La desaparicid'aquellamaravellosaindstria del slex.
L'aband de rl-os Millaresir,porta oriental de la Turdet)nia. oer
als que arribaven pel Mediterrani.
L's, en el seulloc nadiu, delsproductesdel sI,or i argent, expor_
tats pels fenicjsen l'pccaprecedent.
L'aparici d'una cermicanova i de la modade lesjoiesmetl.1i_
ques.
Es difcil comprovar amb ms seguretatla destruccid'una civi-
lisaci, la seuasubstituciper una altra i l,absdnciad'un periodede
transici que explique el canvi per una evoluci del propi pasr.
Tractant de la segonafase,desprsde posar de relleu la palpable
diferdnciaentre la cermicafunerria de la edaLneoltica i la cer-
mica lleugera,elegant,de superfcienegra,curosamentpolimenta_
da, que caracterisaaquestsegonperiode de la edat del bronze, afe_
gix: tEn realitat, en la regi del Sudest no hi ha cap traga de
perodede transici; la substitucid'una cer)mica per I'atra, s
 NEcRdPoLI PREHISTRICA D'oRoLA 7I

sobtada; impedix atribuir la nova civilisacia la poblaciindlgena

i reclama la intervenci d'un element estrany i nou...r
rEns resta per averiguar d'on procediaaquest invasor... L'isola-
ment d'Espanya,desprsde la invasi del bronze-parle acl, sobre
tot, del Sud-ha donat a la seua civilisaci un aspectelocal molt
particular, diferent del que oferixen altres paisosd'Europa. No obs-
tant, una de les seuesarts, la de la cermica,sembla haver conser-
vat el segell del seu orige. Pertany, efectivament, igual que en la
edat del ferro, a la gran famlia cermicade la Europa central, repre-
sentada en les ciutats lacustres,en els cementeris de les dpoques
de Hallstatt i de la Tine, i encarafins en la nostra era. Hi ha entre
aquestsgrups difernciesde lloc i d'poques,i mai no podran sser
confosos; pero tenen caracters comuns que els relacionen entre ells,
formant branquesd'un sol tronc...r
<En resum, la cermicade la nostra edat del bronze ens allunta
absolutamentde les arts xipriota, fenlcia i mceniana;es separaper
I'absdnciade la ornamentacide la de I'Occident neolltic, i ens con-
duix plenament al domini de I'art propi dels paisos on ha regnat
la civilisaci cltica. El seu estudi ens fa atribuir la destruccidel
poderiu fenici a un poble que, des del segleXII o XI, va inaugurar
la srie d'invasionssortides del bregol dels celtes per a vindre suc-
cessivamenta inundar la Pennsulau.
Certament, no t la mateixa opini el meu distingit amic En
Joan Rubio de la Serna,infadigablea I'ensemsque sortsoperari en
el camp de I'arqueologiaprehistrica,ans al contrari creu reconixer
en els descobrimentsdel Sudesti d'Oriola, artefactesindlgeneso siga
dels ibers. Heus ac les seuesparaules(1): <Ressurtun fet cert i evi-
dent, el qual s que abans de les reals o suposadesinvasionsdels
pobles que se'ns assenyalencom a primers ocupants,b s'anomenen
ligurs, fenicis, libiofenicis,celtes,cyneteso com es vullga, la Penn-
sula ibdrica estava habitada per un poble indgena i sedentari,amb
la seua civilisaci prpia i caracterisada,eloqentmentrevelada en
les descobertes del Sudest,en les de la mateixa Oriola i en molts altres
punts d'Espanya i Portugal...>

(l\ Reuista de la Asocacn artstico-arqueolgicobarcelonesa.rEl Museo arqueo.

lgico del Colegio de Santo Domingo de Orihuelarr,pg. 439.
 72 JUL FURGS

Ai.lega desprsalgunesbreus raons per a recolzaraquestaopini,

i passa tot seguit a impugnar I'atribuci feta als celtes. Els argu-
ments que adduix poden reduir-se a aquests dos principals: tl-a
histria no ens oferix testimonis fefaents pels quals pugam suposar
la invasi cdltica en Espanya enll del segle V o comengamentdel
IV, abans de la nostra Erar.
rPer als arquelegssn celtes els pobles que propagarenla civi-
lisaci de Hallstatt i de la Tine... All que caracterisaprincipalment
a la civilisaci d'ambduesestacionsarqueolgiques,s l's del ferro
en armes de tota mena..., i si ag s aix on sn les armes,flbules,
tombes i utensilis de ferro que en les sepulturesde <rSan Antnr i en
totes les que en la Pennsulahan donat un mobiliari anleg,compro-
ven la civilisaci de les esmentadespoquesde Hallstatt i de la Ti-
ne)...r
Respectea la primera dificultat no deixa de tindre la seuaforga
i afeblix una mica la hiptesi d'una invasi cdltica molt anterior
a I'assenyaladaper la histdria en el segleV o comengaments del IV.
No obstant, tractant-se de temps prehistrics,d'un fet esdevingut
en seglestan remots,cmpodien trobar-seen la histriatestimonis
fefaents) Em sembla que s incumbnciade l'arqueologiaprehist-
rica omplir les llacunesde la histria i suplir la seua deficinciaamb
raonablesdeduccionsextretes de la comparacide dadesi de les no-
tcies que aporten els descobrimentsrealisatsfins a I'hora present
(l). I aquest s precisamentel fonament sobre el qual descansala
hiptesi susdita, admesala qual, manca completamentde forga la se-
gona objecci,per tal com ningrl no atribuix als celtesdel segleXII,
abans de la nostra Era, l's del ferro.
Pero al meu parer, encarasn majors les dificultats i enigmes
que s'oferixensi s'admet als ibers com a autors de la civilisacica-
racterisada en els descobrimentsde qu venim tractant' Perque,
suposant aix, cm es pot explicar el canviament sobtat que es

(l ) No manquen dades histdriques i lingstiques per a resoldre aquesta dificultat,

com, per eixemple, les que presenta Mr. D'Arbois de Joubainville en la seua obra
Les Drudes et les deux celtques lorme d'animanx, plg. l5'51 (Pars, 1906). La difi'
cultat perv de no saber distinguir en la invasi cltica la ona goidlica de la gala,
separadesper I'interval de set segles; i qualificades, aquesta pel ferro, i aquella pcl
bronze.-F, F,
 NEcRpoL PREHIsTRIcAD'oRtoLA 73

verifica en els rites, costumsi artefactesde la pocaneoltica' si es

compara amb la del bronze? Cm abandonaren els indfgenes llur
grollera i ornamentada cermica i on aprengueren a model.lar les
elegants formes de la edat del bronze? Perqu renunciarena I'admi-
rable talla del sllex i quin poble els va iniciar en I'r1sdel coure i els
proporcion models per a f.abticar espases,alabardes i altres annes'
que no tenen cap semblanga amb les que s'empraven en l'poca
neolltica?
Contestar satisfactriament al crlmul de dificultats que oferixen
les duesopinions exposadessveritablementardu, i n'hi ha prou amb
les cosesdites per a posar una vegada ms de manifest que, si b s
indubtable que es treballa sensedescansi que els materials que enri'
quixen el tresor de monuments arqueoldgics superen en pocs anys
a tot all que poguera esperar-se,encara manca molt per a edificar
sdlidament sobre tals fonaments i escriure en la histria pgines que'
despullades de podtiques ficcions, retraten amb fidelssima veritat
les civilisacions que es desenrollaren en la nostra ptria durant
els segles dels temps prehistrics.
Oriola, 13 de Novembrede 1908.
FURGS - Prehi'stiria- aalenciand V. -L,vrre l.

Figura 1.

Figura 2.o

Necrdpoll de Callosa de Segura

Publcaclonsdel s. I. P,
FURGS - Preli,stri.aoalenciana V. -L,rr,rrNr II.

Figura 3.o

Figura 4.o

Necrdpoli de Callosa de Segura

Publicacionsdel S. I. P.
 I N D E X

Ra d'cst publicaci...

l.-.1 odet prchistrica cn Oriolar (Nocrpoli de asan Antnr)......

,, 7

. I I . - . - r L a c d a t p r e h i s t d r i c ae n O r i o l a r ( N e c r d p o l i d e r s a n A n t n r ) . . . . . . . .

IIl.-Brcu exploraci arqucoldgica (Necrpoli d,Algorfa

)... 47

lv"--scpulturos prohistdriques en la provlncia d'Alacant

lllltimos oxcava.
c i o n sc n t S a n A n t n r . - N e o r d p o l i d ' A l g o r f a ) , . . .. .. .... .. 53

v.-ccrpoll prohistdrica d'oriora (Necrpoli de ra serra de carosa de

Se.
 PUBLICACIONS
DELS. I. P,

Srlo d'Anuarls

Arehiaoda-'PiehistoriaLet,untin,-Anuarit d,elS. f. .P.- 192g-\ra-

leoia. 1928.
Archiuoile PrehistoriaLeuantina.-anuario ilcr g, .r, p.-192g a 1989.-
En premsa.

Srle de Menrles anyals de la Dlreccl

h S. l, P. g su Museo ile prehistora cn 19pg.-yalcni, 1929.

Iln lobar tlel S, f. P, y su Xfuseo en.eI Tsaxuloaito 7919,_yalencia,
1g80.
La l4bor del S, l. P. y su,Museo en cl Ttasadoao 19i10._yalencia,
1g81.
La labor rle.]S. L P. .g su,Mugeo en el pasatloai[o l.g7l._(Arnb
6 limi-
nos)*Yelenoia, 1932.
l a labor del 8' r. P. y su Lfuseo en er, pasarloao 19s2.-yalenoia,
1988,
d!l-B: I:P_. y su Muaeo en et pasailo ao 19\i,_yarencia, 198+.
la l!u,
La tabor clelS. f, P. y srt Museo en cl pasarloaio lgt4.-{'Amb g li,mi-
:.'nee)-Valencit, 1935,

.
Srle de treballs solts

l:i-n. Castelletilel,Porquet, per I. Ballester Tormo,

Z.:Breulnotes sobreel poblat ib.drie tle St.MiqrcI de Lllria,.per D.
Flet-
xer \alls.
Orginari.-Els inseclesen I,At.t quaternari, pef M.
,S;:U:!t-t4:s.d'_Art
, Vidal i Lpoz,
.4.:Un ente,ramentltrehistricai I*t*a,c tl,elCinc (Alooi), por C. viso-
I do Molt.
5;Fcol,,lecci de treballs rter P, J, fwrgs sobreprertictrirt t,(t.rrr.r,..

&l crani &i Parpall, po'els Drs, T. ile Aranzacli i J. Alcob. (per
a
imprimir).
 .,j

..,
.
:j
:4