See

discussions, stats, and author profiles for this publication at: https://www.researchgate.net/publication/39081633

IZQUIERDO, Maria Jess. El malestar en la

desigualdad
Article in Papers: Revista de sociologia October 2000
DOI: 10.5565/rev/papers/v62n0.1072 Source: OAI

CITATIONS

READS

143

1 author:
Margot Pujal Llombart
Autonomous University of Barcelona
41 PUBLICATIONS 94 CITATIONS
SEE PROFILE

Some of the authors of this publication are also working on these related projects:
Las transformaciones de la prctica clnica y profesional de la atencin en salud mental: Retos y
efectos contemporneos View project

All content following this page was uploaded by Margot Pujal Llombart on 02 July 2014.
The user has requested enhancement of the downloaded file.

Papers 62, 2000 177-184

Ressenyes

GEORGE RITZER
El encanto de un mundo desencantado. Revolucin en los medios de consumo
Madrid: Ariel, 2000. Coleccin Ariel Sociedad Econmica
1 ed. 1999: Enchanting a disenchanted World. California: Pine Forge Press
La obra de George Ritzer, profesor de
Sociologa de la Universidad de Maryland, es una reflexin sobre la gran
importancia del consumo en las sociedades de finales del siglo XX, importancia que ha eclipsado otros aspectos de
la vida social que han sido fundamentales hasta unos aos. El trabajo comienza con un captulo donde se introduce el
argumento central del libro; el hecho
que el consumo desempea un papel
cada vez ms importante en la vida de
los individuos de todo el mundo, papel
que es mayor en la sociedad americana.
En este captulo se introducen tambin
los trminos fundamentales que sern
utilizados a lo largo del libro, concretamente nuevos medios de consumo y
catedrales del consumo. Los medios
de consumo hacen referencia a los escenarios o estructuras que permiten consumir todo tipo de cosas (p. 17), y su
importancia no radica tanto en que sean
nuevos sino en que nos incitan a un
consumo constante (p. 21). Para este
autor los nuevos medios de consumo
pueden llegar a considerarse catedrales
del consumo, en la medida que para

muchas personas tienen un encantado

carcter religioso, al ofrecer unos escenarios cada vez ms mgicos, fantsticos
y divertidos.
Las catedrales del consumo satisfacen
la necesidad que tienen las personas de
relacionarse unas con otras, llegando a
ocupar un lugar central en la vida de los
individuos, lugar que no hace mucho
tiempo era ocupado por las creencias y
los templos religiosos. A diferencia de los
templos religiosos, las catedrales del consumo estn fuertemente racionalizadas,
de modo que es preciso mantener ese
encanto sin disminuir racionalizacin.
A lo largo de este primer captulo el
autor va desgranando las caractersticas definitorias de distintas catedrales
de consumo, como franquicias, restaurantes de comida rpida, cadenas de
tiendas, venta por catlogo, centro s
c o m e rciales (tradicionales), centro s
c o m e rciales electrnicos, tiendas de
descuento, supertiendas, cruceros, casinos, diversin para adultos, y restaurantes temticos. La creciente importancia de las catedrales de consumo
estn influyendo tambin en otro s

178

Papers 62, 2000

mbitos sociales, modificando los tradicionales hbitos de consumo en sect o res diversos como instalaciones
d e p o rt i vas, establecimientos educativos, medicina y hospitales, museos, instituciones benficas y megaiglesias.
Una vez definido el objeto de estudio, Ritzer procede a contextualizarlo
dentro de una evolucin histrica. Con
el ttulo La revolucin del consumo y el
conjunto de la sociedad se presentan,
en primer lugar, las razones que explican el rpido desarrollo de los nuevos
medios de consumo en los ltimos aos;
exponiendo una serie de razones econmicas, demogrficas y tecnolgicas. El
voraz desarrollo de los nuevos medios de
consumo ha trado como consecuencia
un notable incremento del volumen del
consumo, generado por el hecho que el
consumo adquiere un valor fundamental
en la sociedad actual, de modo que el
resto de valores y prcticas se subordinan
a ste. Un anlisis histrico desvela que el
norteamericano medio consume ms de
dos veces la cantidad que consuma hace
veinte aos, aunque tambin es verdad
que los norteamericanos dedican tres o
cuatro veces ms tiempo a comprar que
los europeos occidentales (p. 48).
A la hora de explicar este hiperconsumo es preciso considerar la constante
estimulacin del gasto promovida por
los nuevos medios de consumo, estimulacin que no slo ha afectado a la cantidad de consumo sino tambin a la forma de adquisicin. Las catedrales del
consumo permiten comprar todo de
una vez, realizando uno mismo el trabajo de coger los productos (autoservicio) algo que no se produca en los
tradicionales medios de consumo,
provocando un gran cambio en las relaciones sociales.
En el tercer captulo se realiza una
teorizacin de los nuevos hbitos de
consumo, considerando en primer
lugar la teora marxista y neomarxista que constituyen el origen del concep-

Ressenyes

to medios de consumo y explotacin

del consumidor. Posteriormente se considera la teora weberiana del encanto,
la racionalizacin y el desencanto. La
racionalidad permite convertir las catedrales de consumo en instrumentos de
ventas muy eficaces, por su poder para
controlar y explotar a los consumidores, aunque esta racionalizacin produce
tambin un desencanto al producir unos
escenarios inhumanos que no resultan
atractivos para los consumidores.
El proceso de racionalizacin, encanto y
desencanto se analiza con ms detalle en el
cuarto captulo. El anlisis de la racionalizacin requiere considerar los cinco elementos bsicos que la componen: a) efi c a c i a en la eleccin de los medios
ptimos para un determinado fin; b)
importancia y priorizacin de todo lo que
se pueda calcular, lo que lleva a una primaca de la cantidad por encima de la
calidad; c) esfuerzo creciente por asegurar
la predecibilidad de un tiempo o lugar a
otro; d) control mediante la sustitucin de
la tecnologa humana por tecnologa no
humana, y e) la irracionalidad de la racionalidad, relativa al desencantamiento de
los sistemas racionales y, de modo ms
general, de la sociedad que stos han
pasado a dominar (p. 106). El problema
del proceso de racionalizacin es que
en s mismo genera un desencanto en
los escenarios donde tiene lugar: los sistemas eficaces no dejan lugar para nada
que huela a encanto (p. 108), respecto
a la calculabilidad el encanto est ms
relacionado con la calidad que con la cantidad (p. 110), las tecnologas no
humanas tienden a ser hostiles al encanto (p. 111), etc. Este desencanto debe
ser rpidamente controlado y desterrado
para que las catedrales de consumo mantengan su capacidad de atraer a los consumidores. Con este fin se elaboran nuevos tipos de reencanto que se abordan
en los captulos cinco y seis.
El primer tipo de reencanto se fundamenta en la creacin de espectculos

Ressenyes

por medio de grandes exhibiciones. Con

este fin las catedrales del consumo se
construyen cada vez ms grandes, ms
limpias, estn ms iluminadas..., en definitiva, se busca la espectacularidad por
encima de todo. Se trata de hacer que la
gente se pregunte si lo de dentro ser tan
estrafalario como lo de fuera (p. 121).
Otra forma de atraer la atencin se fundamenta en la creacin de espectculos
por medio de simulaciones, construyendo escenarios artificiales que son reproducciones de otros lugares autnticos.
Colocar una reproduccin de la pirmide de Luxor a la entrada de un hotel,
una rplica de la estatua de la Libertad
en unos grandes almacenes e incluso una
reproduccin exacta de unas famosas
pinturas de cuevas (por ejemplo, Altamira) dentro de un museo.
Una segunda forma de reencanto
est basada en la creacin del espectculo por medio de la implosin en el tiempo y en el espacio. Ritzer define la
implosin como la desintegracin de
los lmites, de manera que lo que anteriormente eran entidades diferentes se
colapsan y se funden entre s; produciendo una ruptura de las fronteras entre
el consumo y el resto de actividades de
la vida (p. 145). La separacin entre
tiempo de consumo/tiempo de realizar
otras actividades desaparece en las sociedades actuales. As, a diferencia de otros
momentos histricos donde el consumo
estaba reservado para los das de asueto
o los perodos festivos, la sociedad actual
permite consumir veinticuatro horas al
da durante todos los das del ao.
En relacin con el espacio, los medios
de consumo se han fundido con otras
actividades de la vida, al tiempo que se
han integrado entre s. Las compras se
realizan no slo en las tiendas, sino que
cada vez cobran ms importancia las
adquisiciones dentro de los lugares de
diversin, en lugares de transporte de
viajeros como los duty free de los aeropuertos, en destinos tursticos, en esta-

Papers 62, 2000

179

dios deport i vos, en establecimientos

educativos, en centros empresariales e
incluso en mausoleos. El libro termina
con un captulo donde se resumen las
aportaciones realizadas, al tiempo que se
realiza una sntesis de las consecuencias
sociales y del futuro de los nuevo s
medios de consumo.
A modo de valoracin general, consideramos que es un libro excelente para
comprender las dinmicas del consumo
en las sociedades actuales, resaltando la
facilidad para su lectura por el gran
nmero de ejemplos y situaciones reales
de productos y marcas que comenta el
autor. Se trata, a mi juicio, de una excelente interpretacin de la sociedad
actual, orientada ms a un publico general que a un lector especializado.
En cuanto a la estructura de la obra,
no difiere significativamente de otro trabajo del autor con gran difusin, L a
McDonalizacin de la Sociedad, aunque
en ste las aportaciones son constantes a
lo largo de todo el libro y se mantiene la
atencin del lector hasta el final; cosa
que no ocurre en la McDonalizacin, que
a partir de la mitad del libro el lector tiene la impresin de estar releyendo aspectos ya tratados en pginas anteriores.
Pese a que la obra de Ritzer define
una realidad norteamericana, desde
nuestro punto de vista se trata de un
retrato prematuro de las sociedades
europeas. Basta con observar los cambios ocurridos en nuestro pas en los
ltimos diez aos para comprobar que
estas tendencias de consumo se estn
exportando con suma rapidez, algo que
ya sealamos en otro trabajo (Ruz Olabunaga y otros, 1998: 137-160). No
podemos olvidar, por otra parte, que la
sociedad de consumo tiene su origen en
la sociedad norteamericana de los aos
veinte y que posteriormente es exportada a otros pases. Esta idea le lleva a
Ritzer a considerar [...] que resulta ms
adecuado calificar este proceso de ame ricanizacin que de globalizacin, en la

180

Papers 62, 2000

medida que este ltimo trmino indicara ms bien una relacin multidireccional entre numerosos pases (p. 56).
Referencias bibliogrficas.
RU I Z OLA BU N AG A , J.I. y otros (1998).
McDonalizacin Juvenil. En La juven -

Ressenyes

tud liberta: gnero y estilos de vida de la

juventud urbana espaola. Bilbao: Fundacin BBV, p. 137-160.
Vidal Daz de Rada
Universidad Pblica de Navarra
Departamento de Sociologa

MARA JESS IZQUIERDO

El malestar en la desigualdad
Madrid: Ctedra, 1998
s de sobres sabut, si ens emparem en
les teories de la recepci o en la perspectiva hermenutica, que en el precs
moment que hom comena a parlar, a
escriure sobre una obra, l'obra deixa de
ser ella mateixa i n'esdev una altra de
diferent, de la mateixa manera que qui
parla sobre l'obra, comena tamb a
transformar-se a partir del precs instant
que entra en el text i es deixa afectar per
ell. Per aquesta ra, doncs, puc avanar
que el referent del que jo pugui dir en
aquesta recensi no est noms en la
obra escrita per la Mara Jess Izquierdo
sin que t un context discursiu i extradiscursiu concrets, i que el jo que
encarna el subjecte de l'enunciaci que
aqu escriu no s tampoc el mateix que
era abans d'endinsar-se en el treball fet
per l'autora.
Fet aquest prembul, que noms pretn mostrar el sentit que dono a aquest
e xe rcici de recensi, ms enll d'una
anlisi, una sntesi, una lectura positiva
o una descripci de l'obra, i per tant,
sentit ms proper a un mer exercici de
dileg o intercanvi i interrelaci amb el
text, iniciar aquesta conversa discussi
amb el Malestar en la desigualdad, de
Mara Jess Izquierdo.
El sentiment primer que m'inspira
aquest treball i que apareix amb ms

sentit s el de trobar-me davant un text

acadmic polticament incorre c t e
vers diferents mbits. Pero abans d'entrar en els diferents mbits, dir que
utilitzo el terme polticament incorrecte per referir-me a una actitud
d'insubmissi i d'inconformisme en
relaci amb determinats corrents establerts dins del pensament cientfic i del
pensament feminista, aplicat al que ens
ocupa, que s la comprensi i l'acci
vers la desigualtat. Actitud que no es
pot entendre com a resposta reactiva a
l'establert, ja que sabem que la reacci
sempre implica la (re)construcci d'una
nova correcci poltica que t nous
efectes de submissi, i aquest no s el
cas d'aquesta obra.
B, obra polticament incorrecta pel
que fa a dos contexts, els contexts discursius de la cincia positiva i els
contexts discursius politicofeministes
utilitzo el plural en tots dos casos pel
fet que tots dos contextos o mbits es
presenten sota diferents versions en el
moment actual. Comenarem pel primer. s sabut que la cincia entesa com
a positiva ha rebut ja fora crtiques (les
postestructuralistes), algunes de les quals
provenen o sn reforades per moviments socials com el feminisme, per
aix no treu que molts treballs acad-

Ressenyes

mics feministes hagin heretat aspectes

del positivisme, la qual cosa minva la
seva potncia crtica. Em refereixo concretament a la parcellaci disciplinria i
a la fragmentaci de la realitat social en
diferents objectes, que continua inspirant molts dels treballs sobre la desigualtat de gnere (les dones i la filosofia,
les dones i la histria, les dones i la psicologia, i la medicina, i l'antropologia,
i..., etc.) una reproducci infinita de les
barreres disciplinries. Doncs b, al meu
p a re r, aquesta obra s una pro p o s t a
seriosa d'introduir la transdisciplinarietat i per tant no s'hi respira un plantejament reduccionista o una defensa del
territori disciplinari, sin tot el contrari.
S'hi projecta un model complex de reali tat social que escapa de les relacions de
competitivitat de les diferents disciplines cosa que obliga necessriament a
deixar portes obertes a travs del plantejament que s'hi fa. Efectivament, crec
que aix pot ser viscut pel lector o la lectora com una envestida a la instituci
social de la cincia moderna, ja sigui en
la seva versi ms clssica o en la ms
postmodema. Per tot aix diria que s
polticament incorrecta en l'mbit del
mn cientfic.
El segon context en el qual crec que
apunta aquest treball d'una manera
polticament incorrecta s el context
discursiu politicofeminista. I aqu es pot
dir que la Mara Jess s capa de fer
trontollar aspectes centrals tant del que
s'ha anomenat feminisme de la igualtat fora criticat per tamb fora
present en l'mbit institucional, com
del feminisme de la diferncia en les
seves darreres versions: tica de la cura,
autoritat femenina, ordre simblic de
la mare com del feminisme ms
postmodern o postfeminista com alguns
i algunes l'anomenen.
Per amb aix no vull dir, en absolut,
que a travs de la seva anlisi l'autora
faci una invalidaci monoltica d'aquestes postures i en construeixi una de

Papers 62, 2000

181

nova, sin que considero que alhora que

fa una anlisi crtica recull aspectes
bsics de cadascuna, reconeix que les
necessita per articular els elements als
quals apunta, per no es deixa atrapar
per cap dels paranys que cadascuna d'aquestes tradicions feministes construeix.
L'autora refuta les conseqncies indesitjables o els efectes perversos que tota
p roposta sociopoltica implica quan
oblida que el seu sentit s relatiu a un
context psicosocial concret i que, per
tant, s sempre una proposta parcial i
situada (subratllo aquesta darrera apreciaci com a prpia, potser l'autora no
hi estar d'acord!).
Pel que fa al feminisme de la igualtat,
crec que a travs del llibre es posa clarament de manifest que el mecanisme de
la mobilitat social que aquesta tradici
proposa com a alternativa al problema
de la desigualtat psicosocial s falla.
Sabem que la mobilitat social, ms que
canviar la situaci, el que fa s perpetuar-la, aix s, recollocant els diferents
actors en diferents posicions de l'estructura social. Amb la mobilitat social,
algunes dones poden aconseguir efectivament posicions privilegiades i viure
amb certa dignitat, per quin s el cost
per a les altres dones (d'altres cultures,
altres condicions socials, etc.)? i el cost
per als altres collectius deprivats?, i quin
s el nou model de relaci entre els
gneres que emergeix a partir d'aquesta
mobilitat?
Suposa la mobilitat social algun canvi en la histria de la discriminaci/desigualtat de gnere, o continua essent ms
del mateix? O, pitjor encara, la mobilitat social dibuixa un fals escenari en el
qual la sensaci de canvi s present, l'efecte del qual s baixar la rereguarda o la
vigilncia i collocar les dones, o qualsevol altre grup minoritari, en una condici
de ms vulnerabilitat. En totes aquestes
qestions, la Mara Jess apunta respostes i posicionaments clars, sense reduir la
complexitat del tema, assenyalant els

182

Papers 62, 2000

lmits i les virtuts de cadascuna de les

possibles respostes.
Una altra fractura profunda que considero que aquest text aconsegueix traar s
en relaci amb la vlua i amb el concepte
de ra i d'sser hum racional, entesa la
racionalitat tal com ha estat conceptualitzada durant els dos segles de modernitat
que hem recorregut. El feminisme de la
igualtat va ser un fill no pas una filla
engendrat en plena modernitat, i com a
tal vehicula aquesta herncia. La noci de
ra hi s central i la seva naturalesa dominadora contamina qualsevol acci que es
desprengui d'aquest moviment. Mara
Jess exposa clarament que el feminisme
de la igualtat no s una eina vlida per
combatre i transformar la vida social desigual entre homes i dones, i que en el seu
lloc el que cal s debilitar les bases que
sustenten aquesta mena d'estructura social
desigualitria que s'encarna en els individus concrets.
En efecte, aquesta obra ens recorda
contnuament a travs del seu desenvolupament, i ho fa servint-se de moltes
illustracions prctiques i concre t e s ,
anant ms enll de la mera anlisi
intellectual la qual cosa fa ms gran
el seu mrit, que de la ra no ens en
podem fiar, que la ra ens pot confondre
absolutament, i que la realitat social i la
fantasia sn difcilment discriminables
mitjanant la ra . A travs de la ra
posem bastons a la roda del benestar
com, per no ens acabem de creure
que estem fent tal cosa. Se'n conclou,
doncs, que la fe que dipositem en la ra
i en el discurs racional no t precedents,
s molt ms forta del que ha estat qualsevol altra religi.
I, certament, des del feminisme de la
igualtat es va fer una crida a les dones
perqu la ra substitus en tot moment
al seu antecedent, anomenat l'emoci,
en qualsevol mbit del quotidi, des del
laboral passant pel personal fins al del
sexe. Aix ha dut algunes dones, les que
desitjaven realment transformar les rela-

Ressenyes

cions de gnere, a un punt sense retorn

a partir del qual es pot treballar un canvi de subjectivitat, i ha dut a un simulac re (del qual no en coneixem encara
totes les conseqncies, per s algunes
com ara l'anorxia i la bulmia, l's creixent de l'enginyeria esttica, l'augment
de la reproducci assistida, etc.) en les
que anhelaven noms pujar en l'escala
social amb l'objectiu d'amagar qualsevol
aspecte vulnerable.
Quins sn els elements als quals
apunta la Mara Jess per confrontar
aquest punt? Potser no est del tot formalitzada una proposta, per des del
meu punt de vista la implicaci del que
s que es formalitza s fora clara no
s si aqu la prpia autora s'hi reconeixer. Perqu si, tal com diu l'autora,
l'acci humana resulta poc transparent
per al propi sser hum que l'executa; si
som capaos d'anar en contra dels nostres propis projectes per la fora pertorbadora de l'inconscient, ens cal introduir canvis en aquesta condici. I
t i n d rem una condici diferent quan
puguem reconixer la nostra dependncia i la necessitat d'establir un vincle
amb l'altre.
La dependncia i el vincle, doncs, sn
un bon instrument per augmentar el
control de la nostra vida, tant individual
com collectiva, i per augmentar els
graus de llibertat de la nostra acci, aix
com per aproximar-nos a condicions
ms igualitries. Per tant, en aquest punt
crec que la proposta que llana la Mara
Jess s la de la relaci, del vincle i de
l'aliana amb l'altre. Ara, aix s, una
relaci no construda en base a complicitats borroses, indiferenciaci o narcisisme primari, sin en base a solidaritats
recproques i projectes construts conjuntament i continuadament.
Per, malgrat que la relaci sigui un
element important al qual apunta l'autora, que no sembli que la Mara Jess
s'est apropant a all que s'ha anomenat darrerament el pensament de l'ti-

Ressenyes

ca de la cura ni als estudis sobre l'autoritat femenina, ni als treballs basats

en l'ordre simblic de la mare, treballs
que podem interpretar com les darreres
versions del feminisme de la diferncia.
No res ms lluny d'aix. I s per aquestes raons que, afegides a les anteriors,
persisteix en mi la idea d'interpretar com
a principal valor d'aquesta obra el fet d'atrevir-se a ser polticament incorrecta.
Per la Mara Jess l'elogi a la difern cia de la dona en el discurs poltic quan
substitueix la lluita contra la desigualtat
(postura que ha pres certa fora actualment en l'mbit acadmic), converteix
la misria resultant de la histria de la
discriminaci entre els gneres en una
virtut. Aquest dispositiu que condueix a
positivitzar all que s femen (posat en
prctica pel feminisme de la diferncia),
quan se sap que la genealogia del que s
femen est profundament marcada per
la dominaci i el poder, suggereix a l'autora la presncia d'una necessitat molt
f o rta de re c o n e i xement per part de les
dones que ho practiquen. Necessitat que
pot ser interpretada com un smptoma
de subjectivitat estigmatitzada i no com
a indici d'un projecte social de canvi i en
positiu. En aquesta operaci pseudoracional la ra ens estaria jugant una
mala passada, i ens portaria a confondre
realitat social amb fantasia, la realitat
social d'all que som les dones histricament construdes amb la fantasia individual i/o collectiva d'all que ens agradaria ser.
Per tampoc no s'apunta en aquesta
obra al postfeminisme en un sentit ms
deconstruccionista, ms relativista i ms
optimista en relaci amb el canvi social,
que suposaria apuntar directament a la
d e c o n s t rucci cultural del sistema
sexe/gnere. L'autora insisteix en el fet
que el canvi i la transformaci social sn
fora difcils encara que no impossibles, perqu les condicions sociohistriques s'inscriuen, s'encarnen en l'aspecte
fsic, en l'aspecte biolgic que ens cons-

Papers 62, 2000

183

titueix (desig, necessitat, etc.). I sabem

que l'aspecte biolgic s de transformaci lenta i costosa.
Per tant, ni igualtat ni diferncia, ni
deconstrucci en un sentit radical, sin
similitud (per aix incorrecci poltica!).
L'tica de la similitud es planteja en el
sentit que no s la ra sin el patiment
la base per construir un sser hum universal, que permeti la vinculaci amb
l'altre qualsevol altre per similitud/identificaci. En aquest sentit, l'autora assenyala que les diferncies tradicionals (de cultura, edat, gnere, etc.) no
sn importants quan se les compara
amb el dolor i la humiliaci que suposa
la desigualtat.
Desprs d'aquest trajecte politicoacadmic o academicopoltic per bsicament incorrecte, com hem d'afrontar la desigualtat social en general i la de
gnere en particular, segons ens planteja Mara Jess?
En aquesta obra es parteix de la conclusi bsica, derivada de tot el que s'ha
anat dient, que som subjectes agents,
constructors de realitat, per una banda.
I, per l'altra, que els nostres desigs han
estat produts per una societat desigualitria, malgrat que els puguem vestir
amb bones intencions. El canvi social
passa, doncs, necessriament pel canvi dels
nostres desigs. Arribats en aquest punt, la
Mara Jess ens convida, ens incita, a fer
la construcci collectiva de desigs desit jables. Desigs de segon ordre que passin a
substituir els de primer ordre, entre els
quals hi podem trobar el desig de mobilitat social (fem. de la igualtat) i el desig
de fusi en la relaci (fem. de la diferncia) i tots aquells que contribueixen a
perpetuar la desigualtat. La llei del desig,
prpia de la societat desigualitria, ha de
ser substituda pel desig de llei si de veritat aspirem a una societat amb menys
humiliaci i menys patiment.
Per el problema que se'ns presenta s
que la llei no ens pot orientar mitjanant la repressi o la imposici, sin

184

Papers 62, 2000

que tots i totes ens hi hem de sentir vinculats i vinculades. Per aix, la capacitat
de reflexivitat i l'existncia d'unes condi cions que permetin de posar-la en prctica
es converteixen en elements imprescindibles per al canvi social. Po t s e r, en
aquest sentit, sento que aquesta obra fila
molt prim en l'explicaci de com es
mant l'ordre social, i per aix ressalta
molts dels obstacles del canvi social.
Per compte, no hem de confondre

Viewpublicationstats

Ressenyes

ni reduir la reflexivitat a l'autoanlisi,

sin a l'heteroanlisi, si ens emparem
en el fil argumentatiu d'aquest laboris, profund, comproms i provocatiu
t reball que ha dut a terme la Ma r a
Jess.
Margot Pujal i Llombart
Unitat de Psicologia Social
Facultat de Psicologia
Universitat Autnoma de Barcelona