Está en la página 1de 15

Psrco^N,{usrs

Y crNct
Dr, DANlrr A. BrEB[r
Inrrcduc.idn
! hdi.hoqrc lr pcqsnpalabr_y esu oi{tod. nbigedrd$, pa
ro h vnlia dc hd* iuntxdo co ll cpuld esos d6 vo.blos, pskr
nkn" y .ien.ir",esqu. on sloobliga contdir mb rtividr,
ds, dejxndolibcrd c ele..inen.urnro xl .ranen de hs rthcjoncaque
mrD.i.trli ce s Por l modro y dfrendo l rer c decidene
abdr un aspe.toinsivnlnteoexplonr ltrcusnineexkDsin,bopr J o D U ,. l " C d 'd o , . n i o " , , . ' r n d o i . l " n , y r L . , , . . . o np . n o ' ; n i..
' . 'd " l : t r L o 1 .
n e . 1 . ' e . L p , . , l ' . . y .i n i ' ! '
prctcnsinlaun.c cxufivjdad.
A qu os esnrd rtfiknJocurido de.inos psi.mnl y qu
cundodc.imos.le.ix? Mrrxosacs Ix idvldrJ, rl roo psi.
ndlic! d! inda8a.iDde h mek oal rrodo psiconlitkode mii'ento? A l ros Fsi.ondiric*, 11sicoit eaecivxndn
retrlizidoen
un p.ienf.,lpsi.oxis ! un obn de rre a rl h cukun 7
Y cundoJe.ims .irn.h, ns.rror reffienAoilnroJoc,er
fi.o, r l2s ts2s.i!nrit.d, o x 1a inrtrig.ioes gue rerltdn los.ienii.s2 iNs .{i,ns qni?f rclli!no odose .oojuDo! &tividades?
No d, c Arc siio, d unx6ri.in depsi.ornlis, ni um d!iini.in de.ien.i., sinoqueqoi.nxLinl crpo rh ren{in sobicld.o,
nexiooscn! c*s os .minos,soLic6ds c rtiric huni !!
n.rtrri!rkx,onr, a.er. dcl o.c dis.iplnrrio y .1.xrfctcpo:iof,l
y/o pfolesionltrblcd! u.{rn is.itnir,.
ned(u, t.'lr"li
o ' . o o ' o l d - i f ^ l o . e i ' a n o
1.no !Li. ion \, qr"
, . n r !n n \ l i d o ' o : - f - .

! 1bri,

s 0 17: a;d. spc

r.rirt

],t4 4uood

!K

r ds nf5, !m4

DaNrnrBrEsrr

hubo ps ico a n l i s i sy n o s i e mp re h u b o ci enci a.N o sabemospor otra parre hast a c undo s e g u i r n e x i s ti e n d o .


Diremos que se trata de fenmenos humanos colectivos que sur{eny
s e han des a rro l l a d oe n c l e te rm i n a d ori po de soci edades,y no en otras. La ci encia fornm parte de/ proce.rocle racirnalizacirnt p/anetario intpttlsado por Occidente,1,
crtrrientela inJlu.eatit lu.ttu entre cienciay,rociedad Se trata de feesde oh.eruciru
nm enos h i s trri c o s . v e s to c o n l l e v a consi deraci onesacercade su desarrol l cr
t em por al.
Cederemos aqu la palabra al filsofo Alfred North Whitehead para
pr ec is arel s e n ti d o q u e l e d a mo s e n e ste l ugar a l a noci n de raci onal i zaci n:
"Pero la crttcienciaque e.r/a .rapremauiuacidad de la experienciano se.ati.face con el mudo sentidode /a importauc'iatras un ue/0.El procederinmecliade su propia ret ctnciente.Tt.l es el
to e.r buscar las t'onexionese.rencia/e.r
proceso de racionalizct.cin. E.tefiroce.ro
e.el reconocinieuto
de /a conexirn
e.rencialrJentrudel aparente ai.rlanientode los detalles altstrado:. A. /a raciona.lizat'itn ese/ reuersode ltt abstraccin en tcnto q//e ie puede rehaceren e/
.rentido intter.roe/ procesode /a ab.rtract'i6n, dentro del rea de la cont-iettr"ia.
de reuersin nada. ,re
l'{uestrasfuerzrt.r sonfinita. As aaltqile en eitepruc'e.ro
todo.eha/la confina.doc/entrodel
ns all, de no.rotro.,
halla netesaria.ntente
nos ofrecee/ rett iamecliat de nue.rtrat'uucieDt'onlrtrurtruettt't'ic/anlalmente
cia. As /r raciona/izacin er /a purt'ial realizacirfu de/ idett/ de restab/ecer
y recuperar /a ret/idad c'oncreta,denlro de /a disyancin promouida ltrtr /a
As /a disyuncin esla apariertcia que ha .ido introducida crno
zb.rtraccin.
precio de la dinimintcirin finita y conciertte.Lt. realidad
punto de partida

del proceso de experiencirt. indiuidurll

ta de la racirnalizacin

concretct.es el
y es la me-

de la conciencia. El prenrio ett esta metote.re/

de /a experienciamediantela concienciay la racionalizacin


acrecenamiento

(ps t 44)".
La a c ti v i d a d p s i c o a n a l ti c as e encuentra con l as ci enci as.A ceptan l as
c ienc iasal p s i c o a n l i s i s / Q u p i e n s a el psi coanl i si sacercade l as ci enci as,de
los c ient fi c o s , d e l m to d o c i e n tfi c c ,de l a vocaci n para l a i nvesti gaci n
c i e n r f i c ay d e l o s m o c l o sd e c o n o c i m i e n t o y d e d e s c o n o c i m i e n t oq u e t i e n e n
s us c ult or e s ?
A m o d o d e e j e mp -,' l uy, a n te l a pregunta acercade cmo se conecta l a
dis c iplina p s i c o a n a l ti c ac o n c a d a u n a de l as di sci pl i nas en ql re se ha reparti -

' l 7 h i t e h e a dA, . N . ( 1 9 3 8 ) .

-l

26

saP

Psicoanlisis

clencla

do el desarrollo cientfico, podemos sugerir que el psicoanalisra


puede colaborar en la programacin y evaluacin de los curricula de los cientficos
con
el fin de preverrir y detectar las neurosis profesionalesy/o
estudiantiles.
Otro s mo d o s de di cha conexi n i ntercl i sci pl i nari ase podran
concre ta r e n l o s d i fe re n te s rnomentos de brsqueda,el aboraci n,val i cl aci n,
apl i ca c i n y e v a l u a c i n d e reoras,procedi mi entos, y tecnol o ga,a
ni vel educaci o n a l , p ro fe s i o n a l e i n sri ruci onal .
Por otro lado, dentro del tesrtro
del conocimiento humano, -9ulugar
o c u p a n l a s c i e n c i a s ' i P or ci erto que no se rrata del ni co mocl o
de conrcer con
q L l ec u e n ta n u e s tra e speci e,no es l a ni ca empresaraci onal humana
l egti ma .
Qu e d a e l c o n j u n to de l a praxi s psi coanal ti ca,tocl a l a acti vi dad psi coanal tica, globalmente enn-rarcadadentro de la actividad cienrficai,
Muchas veces hemos escuchadodefender ranto las posturas
que se refieren a la no cientiflcidad del psicoanlisis, ca.racrcriznclolo
como una activiclad 'rui gnerir,as como la concepcin opuesta que resalta
su carcter cientfl c o , c o n o p i n i o n e s di vergentes respectoa su macl urez o i nmadur
ez, y di frencias acerclde ctrl sea el mtodo ms perrinenre a su
peculiar conclicin
c i e n tfl c a , s e g rns e l a consi dereci enci a natural , soci al o humana.
Propongo ciuc pensen-rosr-rnahipritesis cue ororlLrelegitimiclacl
a cacla una cle estasperslrectivas,hzrciendola salveclaclde que 1.,
q,." caclaun<llam a " e l p s i c o a n l i s i s"sera un aspecto de esra acti vi dad
que den,mi nam< s
psicoar-rlisis'Para elaborat esta perspectiva nos basaremos
en algur-rasicleas
d e l fi l s o fb S te p h e n Toul mi n.
A l -ro rab i e n , las ci enci as, i ncl uyencl o al psi coanl i si s,
abarcanacaso
to c l o c l c a rn p c ld e l a raci onal i dad l -rumana/
QLrpocl emgspensar acrul l mcnte a c e rc ad e l a ra c i o n al i dadt/
H ace el psi coanl i si saporres para pensar esra
c u c s ti ri n/
S i q u e re mo s empezar a responderl a pri mera pregunta no debem6s
'lv i c l a r, c o l rl o s e rl a m os
ms arri ba, que ni l as ci enci as,ni cl psi coanl i si sen
' 'lirrtltni.,

S ' ( 1 r ) l 2 ) : " L i i t r e a c l c I a c i c ' l l c t c r - r n s i s t cc l l n ' r c ) o r r


n L l c s r r a sr c l c a ss o l r r e c l n r u . (lo nilrLlral,
l ) I S (a) l ) a s o , r c l c t t t i f l c a n c l o n r [ r i t o sd c p r o [ r l c n r r se n i , s r l L r c p t r c d e h a c e r s c , r l g r r
l l a r a t l i s n r i t l u l r c l a [ l i s t t l , c t l t f c l a s 1 > , s r b i l i d a c l c s , - l c . u c s t r o sc ( ) r ] c c p t o sc o r r r c n t u s
y.ucsrros
i r l e l c s r l l t c l c c t r r i c sr a z o n a b l c s " .
'lirtrl'lirr'
S ( I 9 7 1 ) : " 1 . st L t c s t i , t i c s c l c ' r r r . , r i i c l a c' l c , r r c r c r r l u l r
l)rrcrs.'lcatc r. a las cl.ct r l l l a s l t l r c l t ' c t t t i t l e sl l a r t i c t t l t t r c sc lL l c r t l t h . r r L r r c- ( )
Llngrupo pf()fL.sr()al-.cl'ptlL c. cLiirl-

(ltllcrnl()Illcllt().iL.lo,Sllj()d/i/.|(/)|t(//.//)ltc.t1/ttt//(/|1eti:/c|]q//(c.r[rt/i.rflae.t.|0//t.r/t/k/|

ttttt t/o(tt'/tttl't L/ ///((/i(/t/ tTrrc


fttt-rtt e/ tiantfto. La racionalidad
dc una clcncia (por e,empl.)
n. est
ellcerncla cll l<ls sisrcnlrts tcricos cctrlclltcs
cn clla cn llromen[os cleternri.acl.s,
sin, e. sus
rrtlccclinlictltos pra llcvar a cabo dcscr-rlrrimicnros y can-rlrios intclectuales
a travels clel ticml-lo."

27
SAP ]-

DeNrErBrsEr

particular han existido siempre; son al decir de Toulmin, "entidades histric as " . Lo q u e s e h a v e n i d o p e n s a n d oa l o l argo de l os aos ^cefc^ de l o que sea
la ciencia, el mtodo cientfico, el conocimiento cientfico, y las teoras cientficas, ha ido cambiando, segn diversas tradiciones epistemolgicas -estructuralistas, marxistas, hipottico deductivistas, en sus versiones ortodoxa
y atenuada- planteando diferentes requisitos. Hay filsofos de la ciencia, como Bunget', que niegan todo valor cientfico al psicoanlisisy otros como Klim ov s k ' q u e l o a d m i te n , d e fi e n d e n y reconocen como consti tui do por un
conjunto de teoras y procedimientos de confirmacin y refutacin, consider ndolo u n a c o n tri b u c i n mu y i m p o r tante a l as refl exi onesde nuestro ti empo acercade las caractersticasde la mente humana y del comportamiento.
De la uniformidad

aIa vaedad, Una clasificacin till

Siguiendo a Toulmin, diremos que la racionalidad humana se expresa en una serie de empresas racionales que se hallan divididas en disciplinables, cuasi disciplinables y no disciplinables; dentro de las primeras se puede
hacer una subdivisin, por su desarrollo, en compactas, difusas y posibles*.
"Entre todas las actiaidades y empresashumanai que brindan ocasin para
la eleccinracional -en las que se tortan decisiones,sesiguen procedimientos,
'rAzznes'
seui.rlumbran naeutisposibilidadesy sedan
sehacenconsideraciunes,
para las conclusioneso accionesresultantes-, podemosdistinguir aqu, en dey conterminado niuel, las que son'disciplinables'y aquellas cuy0t interese.r
ceptosn0 re prestan por naturaleza, a tal debatey mejora'disciplinados'. Al
misrncttiempo, en otro niuel, podemosrazar and segundadistincirt dentro de
la clrt-rernisrna de las ernpresasdisciplinables: entre las que ya han alcanzado
el rango disciplinarir al que con derecboaspiran y las que an no lo han alcanzado. (J na empresaracional cuyo repertorio t'ont'eptualsehalla expuesto,en
toda etapa a reeualuaciny modificacin crtica por juecescalificados, a la luz
y acordados,sedesarrolla, decimos,
de ideales colectiuosclararnente reconocidos
de una lnanera compacta, mientras que la que slo uagamenlese ajusta a estosrequisito.rsedesarrolla'ddusamentet.En cuantoa aquellosmbitos quepodran, en principio, llegar a ser carnpospara el cultiur disciplinario, pero en
losque apenas lta comenzadoel efectiuodesarrollo disciplinario, los llamaremosdisciplinas'posibles'(pg 383)".
' ; B u n g e ,M . ( 1 9 8 5 ) .
'Klimovsky,G.(1982).
* Toulmin, S. (1912).

-l

28

seP

Psicoanlisis

E n c u a n to a l os cri teri os para del i mi tar o enrender


l a noci n de di scip l i n a , to ma mo s d e , acuerdo con Toul mi n, el conj unto
de l os probl emas qu e
se tienen en cuenta, destacando tambin que es
algo en evolucin, en transformacin y que irnplica lo que l llama las nteta.r
idealesy ambicionesexplicariuas de un conjuntrtde persona.r,
que se anan alrededo. d"
y las enmarcan.
"ilo,
Lltilizaremos esta taxonom a para ubicar al psicoanlisis
en su relac i n c o n l s c i e n c i a s.
Da la impresin de que la actividad psicoanaltica
no quedara literalmente encuadrada en forma plena en ninguna de estas
subdivisiones y que se
la puede encontrar en todas ellas. Si pensamos
que la actividad psicoanaltica
est integrada, por una parte, por el conjunto de
teoras escritas desde Freud
a la actualidad, todas ellas se enconr raran conservaclas
en el llamado Munclo
3 de Popper'. Por otro lado se encuentran las instituciones psico
analticas,los
congresos,simposia, presentacin de trabajos, publicaciones,
actividades docentes y de investigacin que se realizana lo largo
del munclo, que se reconocen como psicoanalticas,enmarcadaso no dentro
de la IPA. Existen tambin
reflexiones que hacen otros investigadores no dedicados
a la clnica psicoanaltica sino a otras disciplinas y prcticas y que incorporan
pensamienros, conceptos u orientacicnesgenerales del psicoanlisis a
su propio campo,,,.Tenemos' por otro lado, el conjunto de trabajos crticos ranro
respecto cle la cientificidad como de la pertinencia cle las investigaciones
psicoanalticas, as como de la eficacia comparativadel mtodo psicoanaltico
de tratamienro,,. por
otro lado estn los psicoanlisisefectivamente en curso,
a lo largo del mundo,
en el momento actual; los psicoanlisisya realizadosy
la presenciaviviente de
muchas personasque portan esa experiencia en su seno'2.
Tenemos, entonces,
una serie de personas que han experimentado en s
mismas un psicoanlisis
clnico, y aquellas otras que en tratamientos actualmente
en curso, son testi" P o p p e r ,K . ( I 9 7 2 ) .
" R i c o e u r ,P . ( 1 9 6 j ) .
" E y s e n c k ,H . J . , y r 7 i l s o nG, . D . ( I 9 7 r .
'' La existenciade
parejaspsicoanalticas
a lo largo del mundo, en plena vlgencia, es un fenmeno humano y socrolgicoque admitira un estudio
independienre,de pleno derecho,
denrro dc la evolucrnlibidinal de drstrnrascomunrdades,
especialmenre
las altamentepsicoanalizads'
Creo que dan a la sexuaLdadhumana y al desarrollode la acrividad
libidinal en
sencidoamplio, freudiano,en el senode una comunidad,valores,
formasy dlstribucionesmomentneasy con consccuencias.
Sc pucde ver en la clnica,de qu maneraestnla transferencia y neurosisdc trrnsfcrencia
incicliendoen orros vnculos.As como hay comunidades
en
las cuales los vnculos csrn ordenadosen funcin
de prioridades, prescripcionesy prohibicionesregladasy que por lo tanto ordenan tambin
orro conrunto de actividadestambin libidinales'piensoque resultainteresanteestudiaresta
cuestincomo fenmenosociolgicoen
una comunidad dada.

29

SAPI-

DeNrErBrEnEr

gos, dan testimonio, tal vez de carcter menos misional o militante pero s
m s opor tu n o y e q u i l i b ra d o .
R e fl e x i o n a n d o a c e rc ad e e s ta scnesti ones,podemos notar que al gunas
pr opues t a s d e l a s d i fe re n te s te o ra s y escuel aspsi coanal ti casse encuentran
c on un gra d o d e c o n s i s te n c i ay c o m p aci dad que ha permi ti do hacer progresar
la comprensin y tratamiento de las estructuras psicopatolgicas,como la hist er ia' t , la n e u ro s i so b s e s i v a ,l a s fo b i a s , l os trastornosnarci si stasde l a personaun grado bastante avanzado; ha podido
lidd y las estructuras ltorder/inehasta.
hac er ^v ^ n z ^ r e l c o n o c i m i e n to d e l a s modal i dadesde i nteracci n en pequeos
gr upos , e n te c n o l o g a d e l a p u b l i c i d a d, en di sci pl i nas antropol gi casy en el
anlis is li te ra ri o , e n tre o tra s .
Es probable entonces que Lln aspecto sea ms formalizable, admitiendo adem sq u e ta l l o g i c i d a d ta m p o c o es el ni co cri teri o acercade su adecuac in, de s u c o n g ru e n c i a y q u e s o b re e sta congruenci aeventual se pueden el abor ar des a rro l l o sp ro g re s i v o sy h a s ta acumul ati vos. La consi stenci ade un sector de Ia teora, o la compacidad, ta.Ivez no solamente dependera de su car ic r c r s is te m ti c c l ,c l e s l l e s trl l c tr" rral gi ca, si no que puede haber otros cri ter ios no ne c e s a ri a m e n tel rg i c o s ,p e ro q ue revel ensu adecuaci ny su consi stenc iz rpor su c r c te rh e u rs ti c o o p ro g resi vamentedesarrol l abl eaunque se trare
de t eor a s q u e a n n o e s t n b i e n c o nectadasl as unas con l as otras, pero que
contpactas.
seran suficienteruente
Esre sector tenclra que ver con el repasode las justificaciones qr-rehac en a la c i e n ti fi c i d a d , p e ro n o s o l a mente con su repaso,si no l a i nci taci n a
pensar en cunto se puede mejorar, en cunto hay que ayudar para que eso
aconrezca,para que sean posibles mayores progresos. Valorar lo clue ya est
hec ho y c l a ri fi c a r l o q u e e s n e c e s a ri osegui r haci endo para que cobre mayores
pos ibilid a d e sd e p ro g re s o p o r e s av a . E sto requi ere el pr.rl i mentoy adartaci rn
de c onc e p ro s ,l -ri p te s i sa, rti c u l a c i n l gi crde l s mi smas, regl zrscl e corresponc lenc i e ,c l e s c u b ri n ri e n toy e n u n c iaci ri nde general i zaci onesernpri cas,crr ic a y af l r-l a m i e n tod e l o s m to c l o sc l ni cos y extracl ni cosde i nvesti gacrn.S e
debe hace r to d c -e s to c o n l a c o rre s p ondi enteadecuaci nal rtbj etrt y al cl on-ri nio o la p ro b l e m ti c ac s p e c fi c eI n e stucl i o.
E l g ra c l o d e c l i s re rs i ny fi rl ta cl e comuni caci rn exi stente entre Ll nl
qi te poseenl os anal i stascl c di sti ntas l aenor n' r ic l a dc l c e x p e ri e n c i a ss r-rb j e ti vrrs
r ir udes y l a d i fi c u l ta c l p i rra p o n e r e n protocol r) o parzlhacer transmi si bl es l a
mLlestra ciert<.1ISI)ecto
cligno.rde.rer ntnunit't.c/oJ,
re/cttne.r
nrr-rltitud <le ntttice.
que par e c eq L l e s c tu v i c ra q u e ml rn te ner cl si pernl anentementeen el ni vel cl e
pensar en esto la sutilidad y el vircomo el arte. Me I'rrce
ls cu,t.ic/i.rcip/itu.r,
" ' l i s c k m ., ] . O . ( 1 9 6 1) .

-l

l0

snP

Psicoanlisis

tuosismo' el arte reclLlerido para Ia


captacin de ciert<sfenmenos
anmiccs
q r-rep u e c l e nv a ri a r c r ei rti vamente
cl e una mocl al i cl acla (N ray que i mpi den
su
c o m u n i c a c i n , s i n ' es a travs
cl e si srernasde rransmi si n al tamenre
perso n a l i z a d o s 'Q
; U ei n v o l Lrcranci ertos
fenmenoscl e i denti fi caci n, el
propi o anl i s i s ' l a s u p e rv i s i n ' s e torna as
i mposi bl e comparti r l a rotal i dacl
de l as experi e n c i a s re l e v a n te s ,p ero s transmi ti r
un grupo i l e el l as, enrre al gunas
perso nas' En definitiva se planteaac la
conexin con el as llamado p^tb/ena
cle/rt
trdltrllisitnde/ p'ricrtaa/i-iz.t,
pero no como la capracin cle ninguna
esencia, sinr de su variedad, entendienclo esto
como la transmisin de u,a cantic/a/
c/e
t'oalenidosre/euante'rrt de experie,as
releaanresque aumentan ra capaciclacl
cle
c o mp re n s i n y d e u b i caci n en
di ferentes punros de vi sta; que i ncremenran
l a c o m p re n s i n y l a e fi caci a.E sta
restri cci n .n l o comuni caci n sera
una de
las razones fuertes para consiclerar
a este nivel cuasi ciisciplinario.
Hay otro aspecto qr-retal vez poclamos
pensarlo en la climensin del
carcter urt di'cipliuarirt, de las empresas
racionales no disciplinaclas, al esti_r
d e l a ri c a , s e g n l a s refl exi onesque
real i zaToul mi n si gui e.au ,ug.;" ;:;;.
H e g e l ' L a c a s e rrrn o < Ji sci P l i nabl e
en l a medi da cl el carctersubj eti vo,
de
la captact<i,ty sopesatnientode mltiples
facrorescle pesos relativos antes cle
to m a r u n a d e c i s i n t i ca, tornando
a sta, di semi nacl aen el conj unt<
de l < s
actores tic.s e impiclindole de alguna
manera la especializacino segmenta c i n ' Es to p o d ra te n er que ver con
una caractersti cacl el psi coanl i si s,
si tu a d o e n a l g rtn o s d e l os fenmenoscl el
anl i si s cl ni co, del postanl i si sy cl el
a u t.a n l i s i s ' El a u tr-anl i si s,
o l a refl exi n deri vada de l o, .unu.i mi entos
psi c o a n a l ti c o sy d e l e j e rc i ci o de l a as l l amada
fr-rnci npsi coanal ti ca,postanl i s i s ' d i s e m i n a rae l e j e r ci ci o del psi coanl i si s
y cl e l os conoci mi enros psi coanal ti c c rs ' a s c ' m o l a p o si bi l i dacl de
real i zar descubri mi entos psi coanal ti c.s,
qtle en prirner trmino no pasaran a integrar
ningn cuerpo ornicocle teora n i d e te c n ' l o g ' ;t;l a a dqui si ci n de
conoci mi entosderi vacl osde l a experi enc i a p s i c o a n a l ti c a ,c .n oci mi ent.s subj eti vos
que no quedan cl i sci pl i nados,no
se incorporan al acervo general cientfico
de la clisciplina, quecJaranclifundid o s e n e l a c e rv o c u l tu ral e i ntercrmbi aci os
en redes ms vastasque se van i nfiltrand. en la cultltra. Poclran ms
rarde formar parre clel acopio cle cierros
elelnentos' qLle adecuadamenteprocesarclos
llegarn a ser parte del cuerpo clisc i p l i n a d o ' E s s c o m o esta caractersri ca
,Jelpsi coanl i si sy el modo como pen e rra e n l a c u l tu ra , e n l a educaci n,
en l as artes, su i nfi l traci n y di semi naciln convierte a estos conocimientos
en parte del tesoro cultural. Me parece
q L Iep a rte d e e s te e x tra o procesode
di semi naci n y di fusi n rendra
que ver
c o n e l h e c l -rod e q u e e l paci ente -obj eto
cl el conoci mi enro- es tambi n
su_
j e to d e l c o n o c i m i e n to ' L os
cl ossuj etos del conoci mi enro son
procJuci dosen el

3t
SAP f-

DrurErBrrsrr

Bu s c a m< ;se n to n c e s , c o m o sr-rgeren otro l ugar, comparti r l a nc-cesi dad c le L rn ate o ra d e l c o n o c i mi e n to ampl i ada, en l a ql l e se i ntegren l os conoc im iento s y m to .l < -,s
-rro v e n i e n tede
s .l i versascl i sci l rl i nasparti cul aresqtte l os
-y
l o s e j e rc e n - c n s L rsc l i ferentesmocl al i ci adesy mani festaci ones,
es r udia n
c on los rp o rte sc l e o tra s rri rc c i c a cs o gnosci ti vasno di sci pl i nacl as.
Especi al izacn e i nterdisciplinariedad

i nterveni r cn l a el aboraci < i nde


s
D e c rm o sc l u e e l p s i c o z rn l i sipodra
k ls c ur ri c r-rl ad e d i v e rs a srro fe s i o nes,l o cti al ccl mporta probl emas vi ncul ados
c o n l a t e m t i c a d e l a i n t e r d i s c i p l i n a r i e d a d .L a i n t e r c l i s c i p l i n a r i e d a d "t i e n e
qr - r eda rs e e n e l p l a n o d e l a c o n e x i rn entre teoras, pero no sol amente entte
ellas , s i n o ta m b i n e n tre l a l a b o r e specFi cade l os profesi onal esde di sti ntas
c lis c ipl i n a sv a s t rmb i c nc n l a ta rea pedaggi ca,en l a formaci rn de esosprof es iona l e s e
, n l o s c u rri c r-rl ac ]e l a s c li ferentesdi sci pl i nas. La i dea que tenl o sob, r ees t e t p rc ' cel s q l l e c a c l ac a .mp odi sci pl i nari o trata de al guna l nanera de < trgz r niz a rl o s m o d o s d e c < ;n o c i mi e n t o,ti ende a vi ncul arse a ci ertclti po cl e tradi c iones, c o n e c ta rs ea c i e rto ti p o c l e obj eros, tanto teri co como prcti cos; esto
rcdutrda cn bene[icios y rerjuicios.
lleva a Lrnae.rltetia/izaciru,t'cuc
L o s b e n e fl c i o s s e c l a ra np o r l a pecul i ar perspecti vaqLte crdauno de
eilos ird c l u i e re ,l c l q u e l e s p e rm i te entender l a real i dad no sol amente desde el
\Whitehead
p e c t r l i a rp a r a d i g m a q u e m a n e j a n ,s i n o d i c i n d o l o a l a m a n e r a d e
de Poinseleccionador,
de.rdela perspectiuade/ her'lto,o mejor, tal vez de los hecho.r
c ' r . ' Io d oe s to , s a b e m o s ,c o n l l e v a mcl dos de excl ui r; modal i cl adesde excl r-rs i ln de m o d o s d e p e n s a m i e n to ;e x cl usi n de vncul os con otros hechosque si
bien pr,re d es e r i n e v i ta b l e e n d e te rmi nado momento, cercenany empuj an a l a
dogm a ti z a c i n c l e l a p e rs p e c ti v a .Asi mi smo, dadas l as preferenci asvocaci onales , una ma n e ra d e e s ta r e n c o n s o n anci acon di sposi ci onespsi col gi casque i n'' Antiscri.D. (1972).
" Whirehcacl, A. N. (193U): "Pcro el clcscubrimiento ha sido gradual y an actualmenrc cl mreclo sc comprcncle cle modo in'rperfccto. Los honrbres de ciencia han manejado Ia cspecralizrcitin
del pensamienro con una increble frltrde precaucitin. Se da csi universalmcntc Por sul)ucsc()
no afccra rara naclira la prcsuposicirncs rclativtts a Ia rersc1.rccl crccinricnro dc la csrccializacicir-r
p c c r i v a c l c l r - n e c l i oa l b i c n r e s u f l c i c n r c s c n I a s c t a i r a s i n r c i a l c s . N o e s p o s i b l e c x a g c r a r I a i m p o r tacia cle comprcnclcr cluc la cxpansirn clc rodo rema csl)ccial cmbia su significacirt total dc
rrilra a abajo. A rrtcclid cr.rccl oLrjcto clc la crcncia se desrrolla sc reduce su inlportancla para
el universo, lo que presllpone Lln contorno misestrictamente definido. La absrraccin espccializaclaon-rc prccisanrcnre csrr dcfinrci<in del contorno; semejante deflnicin carece de importancra; carece de irnpomancia porclue recluicrc Ia comprcnsin de una infinidad de cosas;cs por tant9 rmposible. Ttxlo kr quc xrdemos hacer cs rt'ltz'runa rbstraccin,prcsuponcr que carecc dc
r m p o r r a n c i a y s e g u i r a d e l a n r e , c o n e s r a p r e s u - r o s i c i n("p g . 7 9 ) .

-l

)+

snP

Psicoanlisis

cicncia

c l u y e n p o re n c i a l i d a dcsy defectos,l no exposi ci n a si ttraci ones


que pucl i eran despertar o provocar conflictos, por lo cue se ha clejado excluido,
lo que
n o s e e l i g i , p o d ra faci l i tar l a posi bi l i dad de generar cl i storsi ones
cognosci tivas y reforz'a.rprecondiciones cllre esrimulen, abran el campo a
la pat.l'ga
o rredispongan a cierto tipo de patologas o caracreroparas.
Por lrl qLle antececle,digo que la elaboracin cle los curritu/ es
tu-t
c a l n p o p ro p i c i c t p a ra l a col aboraci ndel psi coanal i sta,ranto en
cl l anro rl as
m a te ri a s q u e d e b e n cursarse,como a l a manera como se han de cl i ctar. pens n c l o l od e s d e e s ta p c rspecti var,conduce a consi deraci onesrespecto
cl e l a l ab' r
c J c lp s i c o a n a l i s t ae n l a s i n s r i r u c i < ) n e s .
El c o n ta c to c lel psi coanal i stacon Lrn campo preferente de a.cci ;n,l 9
l l e v a l t a m b i n a l m i s m o t i p o d e p o t e n c i a l i c l a c l e cs l,e f e c t o si,n h i b i c i s n e s ,
d e s a rro l l od e s u l re rs onal i dady de sus
cognosci ri vas;esro pocl ra
rosi bi l i cl acl es
re d u n c l ier n (l L l el a re cl aborci ncl e l a F< rrmaci rn
psi coanal ti ca,a parti r cl e tr.l
o tro c o l l t tc toc o l l o tros campos cl i sci pl i nuri os,l l eve a l a l arga a transfcl rrnar ,
de rtn mtldo etrricluccedrtr,/a ptr.;pecriucon la que el psicoanalista aborcla
sr-r
ta re a , s u s p ro b l e m a s cspecfi cos.
I)c - trl d rsfb rm as quecl a como Ll na cuesri n si gni fi cati vrrefl exi 6nar
acercade lrst irlu/e.r
de la especializttcin,ya clLleantes resrltrmgs
ms sus clcfe c t< rsS. L rsv i rtu c l e s s on l as rni smas cl urecr-ral cl r-riespeci
er
l i zci (nen el cl orni rl i o b i o l g i c c l , trn a j rt ste ri co y novedr)socon su ni cfi g ecgl < i gi c' .
A cl emsel
e'specialistaes ttn bitetr abogad<tclefensorde su ltechr,
.e/ecciozatl6.
P9r l. clerns
sc esforzrr' lo \/hiteheid a ntirar la realidxl /e,c/e
/a per.iltettiuac/a/hecltr, y
e s t()ta n l b i n c s l { o b rteno prral os hech()s, cn rant() y en cuanto
se encare
l o s 1 -,r< l b l e rn e
y .s
p c l i s r cl s qr-rehabanrosresal tacl oanfes.

l )rs cl sescl e" 1> ensadorcs"


l .s: que manej an l scl asi fl c' aci or-res,
y l os que sor)rnanel adospor el l as.,,
En l a e l r-rc i c l aci n
de al gr-rnostrmi nos es conveni enre a vecesapl i car
v a ri rrsc ri te ri tl s d i s ti n tos; si ut' tclr-rti l i zaun cri teri o operaci onalpuede
tl cnztr
c i e rt< l g ra d o d e u ti l i d ad y cl e cl esarrol l opara ese trmi no pcro nr
l o al ora.
L ]s n c l o l cyl p e n s n d < t l rt
con otros cri teri os, uno va extrayencl ootros val ores,l e
v a e n c o n tra n c l oo tro s a l cances,y va desarrol l andomej or l as funci ones
cl ue l e
a ta e n me rc e d a q u e ruede manej arl o conceptual mente con
una ms l ci da
drrctilidad y Lrnaprecisin uo .rectaria.Al ccncebirlo con variadas
meroclolo" Yaz Ferrerra,C. ( 19 ju).

l5

SAPI-

DnNr E rB rEn n r

g as , s e s u e l e e n c o n tra r q u e e n l o s d i sti ntos usos del trmi no en cuesti n se


des plieg a nv a ri o s n i v e l e s d e o p e ra ti vi dad, de si gni fi caci n y de capaci dadpar rc onec ta rs ec o n o tro s t rm i n o s . Es ti l probar y ver x a,dnde se l l egars.
Por otro lado, al psicoanalizarun paciente tratamos de encontrar cul
producto psqui co; hay,
es el niv e l d e p e rti n e n c i a ,d e l e g i ti m idad, de cr-ral qui er
dec im os , u n y o c o h e re n te ,p e ro ta mbi n hay una canti dad de otras cosascl Ll e
oc ur r en e n s u m e n te , s i m u l t n e a mentey que si se l es va abri endo un crdi to,
s i s e les re c o n ()c es u l e g i ti mi d a d e n c ontrndol e,por ej empl o, el contexto al que
, contexto donde tal prodr,rcci nrscl ui ca
per t ene c eo c re a n d o ,c o n s trl l y e n c l o el
futuras del yo.
t enga lug a r, l o s rrrm o sc n ri q rre c e rl a s posi brl i cl rdes
L o c 1 r-re
e s to y d i c i e n d o e s a l g o equi val ente a hacer conci ente l o i nconc ient e, a y u d a r a l c re c i mi e n to m e n ta l , etc. D eci mos entoncesque el procedi nental para una serie
miento psicoanaltico tiene que ver con ltacerrn.respacio
de c ues t i o n e sq u e p o r ra z o n e sd i v e rs asti enden a ser excl ui das,repri mi das, esc indidas y p ro y e c ta d a s .Pa rti e n d o d e estasi deas,podemos constatarque estas
o de esci si ntambi n operan en el seac t iv ida d e sd e e x c l n s i n , d e re -rre si n
no de un a c o mu n i d a d d e d i c a c l aa ttn a determi nada acti vi dad.
P e rs i s te n , e n re l a c i n a l p si coanl i si s,decamos, posi ci ones contrapues t asr e s p e c toa c u e s ti o n e sc o m o q u es el psi coanl i si s,su ci enti fi ci dad,,no
s i n o l o es. FIay di versi daclde corri entesen cuanc ient if ic i d a c l ,s i e s s u i g e u e ri .r,
t o a es t a sc o n c e p c i o n e s rfa v o r y e n contra segrn l as tradi ci ones epi stemol gic as a l a s q u e a d h i e ra n q u i e n e s p o r di f:erentesrazonesl o ubi can acentuandr.r
factores diversos.
U n o p u e d e to m a r u n a p o s i c i n, di gamos as, y cl eci r " bueno, yo creo
que el p s i c o a r-r l i s ei ss e s to y n o e s c sto otro" ; es al go que l os psi coanal i stassolem os hz rc e r,o c L l rrea m e n u c l o e n l a s di scusi onesy l l eva a posi ci ctnesi rreconc iliables y n o e n te n d i m i e n tc s " ' .S e ci erra segn una ci erta defi ni ci n hecha a
par r ir de d e te rm i n a d o c ri te ri o l o q u e es y l o que no es, aun entre l os que di c en qlr e p ra c ti c a n e l p s i c o a n l i s i s .
N o s p l a n re a mo s e n to n c e s c rmo encontrar al gn ti po de concepci n
abar c at i v a ,q u e d u n l u g a r, q u e n o homogenei ce pero que d l egi ti mi dad a
. ta mos de expl orar si esto es o ncl posi bl e. C on
es r asdif e re n te sp e rs p e c ti v a sta
el int en to d e p e rs e g u i r e s ta si d e a s y ver hasta dnde se l l ega, tfae a col aci n
algunas i d e a s q u e e l fi l s o fo S te p h e n Tbul mi n desarrol l aen su l i bro La compreasinltumana, donde el autor tom la nocin de Empresas Racionales Colec r iv asy l a s d i v i d i e n tre s g ru p o s. Las l l am di sci pl i nabl es, casi di sci pl i nables y n o d i s c i p l i n a b l e s , d i v i d i e n d o a l as di sci pl i nabl es en compactas,di fusas
K l i m o v s k y ,G . ( 1 9 8 1 ) .
$ T i n o g r i i c lB, . ( 1 9 9 1 ) :L l a m a d ap o r c s t c a u t o r , p o l a r t z a c t o n e s c n c e r r a n t e s .

-l

1 a

)o

saP

Psicoanlisrs c i e n c i a

y p o s i b l e s ' T a mb i n me apoy,en vari as ocasi onesen


al gunas i deas y en particular en el espritu de una obra como Lo.r modosc/epensarniertto,,
de Alfrecl
N o rth W h i re h e a d .
H e o p ta d o p or l a cl asi fi caci nde Toul mi n, que es
una recl asi fi caci n
d e l a s a c ti v i d a d e sra ci onal eshumanas, pero tambi n
estoy poni endo en c' estirin' rel'a'ttviz'nclo
el valor de las clasificacionest',tenienclo en cuenra reflexiotre sd e K l i m o v s k y re spectcde l a no exhausti vi cl aclde
defi ni ci ones y cl asi fi caciones''.
Transcribir a continuacirn un p6"rraf<t
alr-rsivocle Whirehed:
"A priruera tti-tctexiten c/ct.te.
per/ectcurtente
c/e/initac/.r,
c/enlro c/elas cua/e'rfirrc/ertut-r
th.rificctr /0. uarios tipo.r /et'osasy carat'tere.rc/e/as
L-.trt.t
cl//e
ba//arurts en / natura/ez'a. 'loda pocatrat de ha/lar
rnoc/0.c/ec/arificrtt'irn cuepczreceuputtttts de pctrtida
furtclaatentalespara /as iaae5til4ctcierte.r
de /a'r t'ient'ir'e-rfiecia/e.r.
Cada pot'aque sigue dest'ubreque /a.r c/a.rificaciotte'rftrinmria.r c/esasprec/et'es0re!
/10s071eficaces.De estetodosx/rge/a du/a
'obre toda' /tt-r.fornulacirttes de las /eye.rc/e /a narura/eza
cue crn.i/errttt
aquel/as c/a-rificacilTteic0//0
punto.r c/epartida finaes. Surge un prob/enta, /a
filo.rrfa bu.cala solucin, (pgt. 117_B).
A r' rn ta l v e z l terando parci al mente l os desarrol l os
de Toul mi n, val d r ta n -rb i no tra tri Parti ci ti n, que podra formul arse
como precl omi ni o cl e l a
l i c a p
, re d o mi n i < d e l a estti cay predomi ni o de l a
ti ca,y que rl vezst' s
p o d ra n te n e r s u s d rtm i ni os pri vi l egi ados en l a ci enci a,
en el arre y en l a vi I

tir

Cla.-

Prr e-trt.fctz0/t.t erupreac/iil0.1atabin ,tra


iten- clasifit'atorir.t
fiarrnetrr. c/ittersi,aa/es.

tran.sfnrmaciu y- /leuatnos lo,r

H e p e n s a d oq ue l as di ferentescorri enrespsi coanal ti cas


conci ben que
e l p s i c o a n l l s i se s t r-r bi cadoen al guna de estassubcl i vi si ones,
aunque no urrl i c e n e s ta te rm i n o l o g a . P or ci erto que no hay qui en
opi ne que se trata cl e una
c l i s c i p l i n a c o m p a c ta ' p ero spueci e exi sri r una rencl enci a
o q,-,. procl l re al canzar ese lesiderttun.
Estin por otro laclo l<sque insisten en la vertiente
total'- \Whitchcad,
A. N. (19j8).
'* Klimovsky,
G. (I99O): Comunicacin personal.
'
whitehead, A' N' (1918): "la lgica y la esttica,
se concenrranambas en hechos cerrados,
llucstrs viclas transcurrcll cn la cxperiencia
abrcrra. A medicla que perdemos esrc sentido
de
la revclacitjtl sc desvanccc la modaliclad
d e n u e s t r a v r d a < 1 u ed e n o m i n a m o s a l m a . D e s c e n d e .rts hacia Ia mcra c.nfor'lidad con el rrmino
medio clel pasado. La completa confornlidad
s i g r r r f i c a l a p r c l i c l a c l c l v i d a , q u c < J as l o
la estril existencia de la natu raleza inorgnrci,,

(ps.77).

)/
SAPIa -

DNrrr Brretsr

nrente opuesta como de.ideratalil,


y es que debiera mantenerse entre las no disc iplinab l e s . C a c l ac u a l e s g ri m e s u s argumentos aportando razonescl e hecho y
v , r l< > r a ti v psa ra .l e fe n c l c rs u p ro p i a p osi ci n.
Por nri prte estimo que la actividad psicoanalttca,ranto si consideram os lo a ti n e n te a l mo v i mi e n to p s i c oanal ti co,como al pl ano teri co y cl ni co,
tomada corrto una enticlad histrica con produccionesdiversas,admite que se le
r c c onoz c nd i m c n s i o n e sd i s c i p l i n a b l e s,cuasi di sci pl
i nabl esy no cl i sci pl i nabl es.
En cleflnitiva, nti te.ri.e.r.rt:el cottjuntoc/e/rt t'tic,ic/r/
p.riutarta/tictenc/.r/ po,ribi/idac/c/aqtrac/rtrubicac/aen referencia aquella,r c/iuen.ri,ne.r,.ri
e.tq//(
uu,t consirJ.erd,
c0t)t0yo /o hrt.go,tue,si.erecbttzaalgatta /ee/la.r.reext'/uya/lil.teL'/()1,
r) ln// ittfc'rprehrr'irnde /a actiuidtc/p.rit-oanrt/ticaq//e e.tiutet't."utc/elp.ricuanc/i,ri.,
ta, tieue u/or, e.rimpctrtd.nte)".
S i p o n e m o s p o r c a s oa q u i e n es r-rbi canal psi coanl i si scomo acri vi cl rci
. r r r geue
i
ri r' ' ,p o d re mo s n o ta r q u e h a y enormi dad de cuesti onesque se negarn
rc ons id e ra r,p l rc s to c l l re n o td mi te nforrnas de rel aci onar metodol gi crnrent e ir l ps i c o a n l i s i sc o n o tra s d i s c i p l i n as con el propsi tclcl e re' l i z' ri nvesri sar ' i o n e sc o t tj r r n t l t s ,i n t e t : r l r rc o n o c ' i n l i e n t o se, t c .
S i p o r o tra L )a rtcc l e s c a rtrrmos
radi cal mente esta posi ci rn,pc' rcl erar r os ac lL l enl i v e l q u e ta l v c z s e a p ro xi me i r l o cl ue Toul mi n se refi ere i .lhl bl r
c le la t r c ' iC. a d a p c rs o n s e v e l l e v acl aetr cl etermi nacl osmonrcntos a tonrrr
c l c r t a s d e c i s i o n c sy a l ) e n s r . rc i c r t r r s( L r e s t i o n e sp a r a l l e g a r a t a l c l e c i s i r i n ;l a
r l u l t i r ' r l c t - l c 'ci lcrl r sc u c s t i o n e se r ) j L r c g oy l a s i t r - i r c i sni n g u r l a rl l e v a n u q L r e
e s ta a c ti v i cl d.E sto tampoco sera al rsol uto, puesno s eerp o s i b l e c l rs c i p l i n rr
t o qLleh b ra e x l )e rto se n c l c te rm i n adasreas,qLl epor una seri ecl erazonesti eo tomrr cn cuerl trfl i r' nen m s c a p a ci c l a d p a ru v e r u n a c a n ti dad de cr-resti ones
l cl l esti onesti cas en un i rea cl etermi t or es para l l e g a r r u n a i c l e are s p e c tcde
nac la,c o m () 1 -:' o c l rasne r)p o r e j e m l rl o , l as deontol ogasprofesi onal es.
s
T b m rn d r)e n c u e n ta e s to , s i tuamos acesacl i rer-rsi ridel
n ar-rl i sidonc le s e de s a rro l l a u n ti p o c l e a c ti v i d a c ly de conoci mi ento, ml ry estrechamentc
ligados a l a s i tu rc i ny s i n e mb a rg o al tamente rel evantestambi n.
' ' N { c p a r c c c n ( c c s r r l ( ) ,l r r ) } ) o r t r n t c ,c n l a z r a l l u n a s r c f - l c x i o t t c s s o b r c c l t c m i c l e l a I n r p o r t a n c i a . F i l o s t i f l c l r n r c n t c , m c ' c s c l c n r r r c h a t r t i l l c l a c l l ) c n s I r l o c t t c d l c c W h r t c h c a d r t c c r c ac l c
c s t a l < i c r i n ;[ l r n r b r n s o r l v r r l i o s Ll si L si c l c i r sc l e B a t c s o n c n E , s p r l t r -yt N a r u r a l e z a s o b r c I a r c ' I e v a n c l a . T c l c i oc s t o p o d r a s c r c o m p l e m c n t a c l o p o r r c f l c x i o n e s a c e r c a d e c u e s t i o r r c s s r , r b e t l v a s c l ) l a s q r - r cc s r a b l c c c n r o s j c r l r r c l u s v a l o r a t i v a s q r - r en o s h c c t r o r r c t r r a r a c c l r . , t ' t c ys c l c s v c l o s s i g u i c n c l o < i c t c , r m i n a c l o sv e ( t o r c s y r c l c g a n c l o o l ) o s t c r g a n c l oo t r o s . I i l p r o c c s a r n i c n t , . ,
d e o c l o c s t c n t a t c r i a l p o d r a s c r r c r l i z a c l od c s d c a c l r : c l l a s n o c i o n c s c u e c l u e c l a t r r b a r c i r c l acsn
1 - r s i c o a n l i s icso n r o s i g r r i f i c a r r t c e i n s i g n i f i c a n t c , l a n o c i < i n c l c a t e n c i t i n y s u r e g u l a c i r i n p o r
cl IclcI.
' ' G o l d s r e i n ,N . ( 1
991).

-l

l'9

snP

Psicoanlisis

Po rc u el a c l re sti nes el grado de rel evanci aque puedan


rener esrrs
acti v i d a d e s s i r-rg l rl a reys que no puedan ser muy transmi si bl es;
no habra manera d e v o l c a rl a s e n u l l cuerpo general y si n embargo
tambi n el l as i nfl uyen a
tra v s d e tl tro s c a n a l es" . R especto de este pl l nto he cl i cho
que, raz cl e l os
p s i c tl a r-ri l i s ire
s a l i z a c l os,se pl antean probl emas y se obti enen
c.noci mi enr.s
cllle promLleven el desarrollo de la teora, Io cual revierre
sobre los firturos rnl i s i s ; p e ro a d e m s L l n tratami ento psi coanal ti cono i atrogni co
en curso, prod r-rc eu n a T ra n s fb rmaci nt' en eI a.nal i zadny en el anal i sta,
cl ue a su vez, en
L l n a o tra p r c ti c a s rl ci al , l es permi te el accesoa ci erto
ti po cl e conocl mi enr' ,
p c ro e s to n O l rl v u e l c an en unlrevi sta ci entfi ca, pasea,
se huncl e,se entre mezc l a y d e s p r-resv e n tu a l n-l enteserrecuperado,a su vez
tambi n, por una pri ctrc a m s s i s te m ti c r.
Pero l a i dea que tl ui er< ;resal tares que no seran cuesti on e s i rre l e v l n te se, s taran dentro de una trama
eeneral cue ti ene si gni fi cac i < i n , i rn p ' rta n c i a , r ' r< il rrel evante, n() mera repeti ci < ,rn.
L a c ' u e s ti ti ns cra, er-ttol tces,
rl Lreuno encuentre l os corresponi Ji ente s
n i v e l e s c l e p e rti n e tl c i a . D ebenl ' s si ' embargo acl mi trr
que en al gunos casoses
p o s rb l e c r-re
l a s o 1 -r< l si ci oues
entre di ferentes corri cnres sean i rreducti bl es.
M e p re g u n to : S epocl r en base a una Lrbi caci n
ms o menos conro
l a c l u e p ro p o l l l o ,a l n l enos cl i smi nui r ese ni vel cl e i rredrrcri bi l i cl acl :,
Trrrarno s
c l e l l c e rl oc l i s ri n g u i e r -rdo
mej or estoscampos cj eperti nenci a cl eci i frenresscc[o re s , l s l ]e c to smo
' n l e nt(l s y cl i mensi < tnes
del quehacer psi coanal ti co. R ecus mo s ' e n c o l l s e c u e tr ci a,aquel l as pretensi onesde qui enes
ti enden rhacer cl e
s u p e rs l )e c ti v a ,l a to tl l i dad del psi coanl i si s,presos
t,al vez cl e aquel l os paraItl g i s mo s d e fh l s a o p osi ci l n cl ue cl enunci aratan persi srenre
como cal mrsanrente el fllrsofo urLllLlayo
carlos yaz Ferreira:.,
"(Jnt c/e las illdy0re.t ac/qui.riciones de/ peusaltiealp.re realizara taa,ct
/o.t
httnbre-r crtnpreac/i
o ./o t'oatprenc/ierdlt, .ino ,rittli
qtle ulkr
,grdil pttrle c/a /cu lertra., rtfiiuione-r, obserurt-iolrcJ,
ett..: (f//e .te lrdltlt (-0//t0
/p//eitL/'t tto /o .oa, E. /.1/tdc/e /a.r
y p0r / tua/ .,e.qr.tfrt/acia. nts'L'0/////7te.t,
l ett pura prclic/a /a nuyor parte del trabajo pernarte
c/e /rt hunnjc/ad, /rt
ctre t'ottsise en lrnar por conlradiclorio /o q//e /t0 e.r
coalradiclrtri;
e?t cretr
fa/'rrt'r di/enal,

fa/sa-r oprt.ricione..Deutro c/e e.afa/acia, /a ntay tontn cTue


t'rtn'i'le ett lrttutr /rt t'rtxtplenetttario
firtr t'ottrctc/icloriu, tu es nts cllc ///t cd.t,
particn/ctr de e//, pero ua cctso
fircticatente ntuy irttprtrtattte,,,

'''

H i l > e r m a s , J . ( 1 9 6 U ) :E , s ae s t a r n b i n m s o m c n o s
la posicin de Habemas respecro dc
l r s h c c h o s s i . g u l a r c s c 1 r - rhc a c c n a r c l r - r c h a c c sr o c i . l r i g i c o
y de paso tambin al <luehacerpsic o a n a l t i c o .
" Bion, \7. R. (196j).
''
V a z F c r r c i r ,C . ( 1 9 1 0 ) .

39

SAPI-

--&!c!::!.1
[$e mbjo { oriuo For la i$nieud derirxdr de Ia disprddrd
d..cFiones (s{hde li relrin qDeexkE nr l lixrllkir y ra!
rtilidd6
co3nc.iivxs hurns.
l difeErs rtros, heAenicc, ex.luy.res, rtduccionisms o
nivddoEqsc b6o c la dh.rizici. de$obj.ode6.uioy.n 16 pe
y/o ic.pi5trpcicioes elxri$ la espe.iicidad, inonn.isuobilidxd
bilidde s @iaciona,tGlos,pobl.mri.d y .iieios enx.tils
Ppo&mos u..rnino qe cndemc supCorde es6 posicjones,um mxf,emde ubi.r ld pefircncide ivc^os coon.n..s y dinen
sions de l aftividd DsicolMlilic!, m.dix.rt l .onsidem.in y ulteio
ixnsaorm.in
cl nco cl6i6otoio c h JGtintd enprtsB roonls
fi
lsoro
sic T.ulmin.
htrx.r el

Bibliosrfa
Antne.i, Dro (1972) I httla*i lnrnrk!tu A tM ttun.jptk.
PrD6t k!,tr EEn$i|paljl,r Anando Arnlndo Enoic,Ro,
B".hcld, carn (lrls): ,r,rd"

tspt n, .k"tafin. siato xxl, Bue'

Baiang.r,ladcknrc,yBarangc,willy(1961),hsnua.in psn.iltic..no.rrpo inmnor, enbkd Ntt rP Fnan|tur.KarEicn,


Bibcl, Daiel 11937):r"Ji, t &rDi.n ADEP.
D tnn&bi t EiLak cen'
Bio, virfrcd R. (r 96t): Tzlrr,n.io6,
roEi'o!leA:ri.Lrjn,uros^n6, 1172.
Bungc, Maio (1931):Jr,, . irlqt. Alnza, Mati.
D!\lv;, Rodolfoi Klinovsky, Gesoioi Mladcsky,Alliedo, y licolL,
Auguro (1981):l pDbllnx rolol9,.odc (omPo.iDdc (oii: tl
.N Je FftuJy dcMelanieKl<n,. a Psi.ornlniry ?Pis!lgianr'Jt
L' Attitih Etuh Prn4t ld G1akd$, N A, Brcn.s Ancs,
Irdclyi, latthcw Hugh ( r935):P\nilkn. Lt I'rihlh a(,t! r Ft'l
Lrbor an clonx,1937.
& hl
Iyscnck, HansJ., y \Ml$n. Gl en D. (191)): El r.li l*it'.l
tuta futulin,! Lllanaa,Mat),1940.
----|9AP

Psicoanlisrs

G o l d s t e i n , N s t c r ( 1 9 9 1 ) : " C i e n c i a y, p s i c o a n l i s i s , , .
La Nacin, BuenosAi_
res,2lljlL99I.
Habermas, Jrgen (19(ru): Cottrtciniento
e iuters.Taurus, Madricl Ic)g2.
,
Is s a h a r' ff, E d u a rd ' B . (1989):
epi stemol ri gi c.s cl e l os l mi res cl el
" A spectc.rs
c c l n o c i mi e n to p s i c o zrnal ti cr_r:
sus fi onteras' ,. 36,, C onresoInternaci onal
cl e
P s i c o a n l i s i sR, o m a , L 9 9 9 .
Is s a h a ro ff, Ed u a rd o; K l i movsky,, Gregori o; paz,R afael
(r9g2):,,E 1 obj ero clel rsicoanzlisis".Mesa recloncla.Rettj.7
le/ A.rocjatiraE.cte/rt
c/ep.itore_
rtfttrt para Grru/ttrtc/0.f.
N,, g, Btrenos Aircs,igj3.
Klirn'vsky Greg'ri. (1981): "Problemas
m e r o c l o l g i c o sc l e l p s i c o a n l i s i s , , .
Retti'rltc/e/u Attcitcit[]ltue/ /eP.ricrterctltiapara
Grtc/urt/,.f,
N,,[i, Rue..s Aires, I 983.
K l i m ' v s k y , G re g < ri r ( r 9s l ): cr-rrs. cre
E pi sremol oga.
K Ii m< v s k v ' G re g .ri < (19u9): Las teoras
cl e FreLrcly l as te.ras ci e l a rnerotl < rl < rg a
c o n tc m p ' r .ca. c,rre. B i mesrral , B uenos
A i res, Lgg9.
Liberman, f)avid (1976): Aprtrtutirtle.trl /a
itt.,-e.rtigcira
ertp.ricuauc/j.j.r,
Crn ' r r r - r tB
a ,u e n o s A i r e s, L 9 7 6 .
Liberman, I)avid (197(:,): L)rtgtistit'ct,iulcrdct'irn
contutittitt:t
y pntte.r,l,.,jrr,rtu /ti c r. ? rrn rrs . N u e va V i si n, R Lren' s
A i res. I976.
P< ri n c a r , H e n ri : " L tel ecci n cl e l os hechos.
S ci encey Meth< )cl e,,,
en E / /egacr, rJelIetri Priurr a/ .rig/r,XX, Losacla,Buenos
Aires. L91+1.
P rrp p e r' K a rl R . (t9 1 2): " S ' bre l a te' ra
cl e l a menre.bj eti va,,, er-tc,rurci ,tiutto ,ltjtit.'u, lt)/ ()/.tr)q//e
t:t,r/tt.irui.rtct.Tecnos, Maclricl, I()71+.
ottt'",1:.lu.,t
(1961). ltreucl: ltt,t itttt'fire/,/Liittcle
lrt ,-u/tr.Siglc.rXXI, M-

xlc'().

L r ) , /\ ) .

Tirulrnin,

stephen (1972): I-ct crtrttprett.riu


/tuturutI. E/ u.ocr/ectiu, /a e1.,,,/rI
cir, c/efr.r trrtapt,.. Alizr^2.,
Miclricl, L()J7.
vaz Ferreira, Carl<>s(i910):
"L<igicrvivr".r:n E./uc/io.r
(tatu/rgr),
J'i/o.rrftco.r
A g L r i l a r ,B u c r l o sA i r c . s , I 9 ( 1 .
vaz Ferreira, Carl<s ( l93ll):
"Psicogramas", en [ternteartriu,
L.sac]a, B.enrs
Aircs, 1962
w h i te h e a d ' Al fre d N' rth (193i ): Mrc/0.
cl efi en.rartti ertrt.L' saclBa,
' e.,s A i res. I L),14
V i n o g ra d ,

B e r-rz i n ( l 99I): E l rrrrmi enropsi coi rnal ti co


y l a l rrocl ucci rj n
c l e c a m b i .s . In c l i c a c l rr es.S u rel aci r,rncon
l os parmetros cle la Teora de la
l-ecnicr.,
EPSAM.

w i s d < r m ,J ' o ' ( L 9 6 r ) : " f J n a c e r c a m r e n r o


m e r o c l o l r g i caol p r o b l e m ac l e l a
lrisreria",en La.rhi.rerias.
Nuev Visirin,BuenclsAires, Ig7r.
Yampey' Nasim (l9s L):P-ricoattli.i.
cle/a cu/tara.paicls,
BuenosAires, 19tjl.

+t

SAPI-

También podría gustarte