Está en la página 1de 73

TEMA 2: MORFOLOGA

Procedencia de los textos:


TEXTO 1: Jos Ignacio Hualde y otros: Introduccin a la lingstica hispnica,
2010 (Captulo 3)
TEXTO 2: Peter J. Silzer: Working with Language, 2005 (Seccin 9)
TEXTO 3: Halvor Eifring y Rolf Theil: Linguistics for Students of Asian and African
Languages, 2005 (parte del captulo 2)
TEXTOS 4-5: JC Ruiz. Tipologia lingstica, 2011.
3 La estructura de las palabras:
morfolog

a
Objetivos
En este cap tulo estudiaremos la estructura interna de las palabras en
espan ol:
co mose dividenlas palabras encomponentes consignificadoo morfemas
co mo se pueden clasificar las palabras segu n su estructura
co mo se relacionan unas palabras con otras.
1. Algunos conceptos ba sicos de morfologa
1.1. Concepto de palabra
La morfolog a es la rama de la lingu stica que estudia la estructura de las
palabras. Probablemente la palabra es la unidad lingu stica de la que
cualquier hablante de una lengua como el espan ol o el ingle s tiene una
conciencia ma s clara. Podemos definir la palabra como la unidad m nima
con significado que se puede pronunciar de manera aislada (evidencia
fonolo gica). En general, el determinar que es y que no es una palabra no
presenta mayores problemas. As , no hay gran dificultad para decidir si la
oracio n en (1) es verdadera o falsa.
(1) Esta oracio n contiene siete palabras.
Al escribir, observamos la convencio n de separar las palabras por espacios
(evidencia ortogra fica). El concepto de palabra parece, pues, algo bastante
obvio. Sin embargo, como en tantas otras cosas, a poco que escarbemos y
queramos ser precisos empiezan a surgir las dificultades. Consideremos los
ejemplos en (2).
(2) a. Se lo quiere vender.
b. Quiere vende rselo.
Por convencio n, los pronombres a tonos (o cl ticos) se escriben separados
si preceden al verbo, pero juntos si van despue s del verbo. Si nos atenemos
a esta convencio n ortogra fica, deber amos concluir que la oracio n en (2a)
contiene cuatro palabras, pero la oracio n en (2b), que expresa exactamente
123
TEXTO 1
el mismo significado y difiere u nicamente en el orden de algunos de sus
elementos, contiene so lo dos. Si utiliza ramos un programa automa tico
de contar palabras, e ste es, en efecto, el resultado que obtendr amos. Sin
embargo, tal resultado no parece ni mucho menos satisfactorio. La divisio n
ortogra fica en palabras no deja de presentar en este caso un cara cter un
tanto arbitrario. Lo ma s correcto parece ser concluir que, aunque en (2b)
hay solamente dos palabras ortogra ficas, tenemos cuatro palabras
morfolo gicas, lo mismo que en (2a).
Problemas semejantes aparecen en el caso de las llamadas palabras
compuestas.

Es hombre rana una palabra o dos? De acuerdo con la
definicio n de palabras que hemos dado, podr amos concluir que aqu
tenemos dos palabras: hombre y rana. Notemos, sin embargo, que el
significado de la expresio n hombre rana no es simplemente la suma de sus
componentes (no es una mera combinacio n de los significados de estas dos
palabras) (evidencia sema ntica). Si no conocemos esta palabra es poco
probable que podamos deducir su significado de sus elementos ma s simples.
Tampoco podemos insertar nada entre los dos elementos (evidencia
sinta ctica): *un hombre bastante rana. En casos como e ste diremos que
tenemos una palabra compuesta, como hemos adelantado ya.
Los adverbios en -mente tambie n presentan algu n problema para la
definicio n de palabra. Para empezar, estos adverbios tienen dos acentos
le xicos (al igual que ciertas palabras compuestas), y as encontramos un
contraste acentual entre, por ejemplo, rapidamente y sencillamente (con
acentos en las s labas subrayadas). Notemos tambie n que los adverbios en
-mente se crean partiendo de la forma femenina de los adjetivos (aunque la
forma femenina puede ser igual a la masculina, como en suave o normal) y que,
adema s, podemos tener estructuras coordinadas del tipo lenta y cuidadosamente,
donde -mente se sobreentiende en la primera palabra coordinada.
Otro problema cla sico es el presentado por las contracciones, como en
ingle s Im, its, youre, etc. En espan ol encontramos dos contracciones que
combinan una preposicio n con un art culo: del y al. Desde un punto de vista
fonolo gico del es una u nica palabra. Desde el punto de vista sinta ctico (y
morfolo gico), por el contrario, consta de dos palabras: de el (lo mismo se
aplica a al). As , pues, en ciertos casos el que identifiquemos o no cierta unidad
como palabra depende de la perspectiva que adoptemos, del aspecto que nos
interese considerar. De todas maneras, estos casos son la excepcio n. La regla
general en espan ol es que al identificar las palabras la evidencia fonolo gica,
morfolo gica, sema ntica y sinta ctica apunte toda en la misma direccio n.
1.2. Las clases le xicas o partes de la oracio n
Aunque damos por sentado que el lector conoce de sobra la clasificacio n de
la oracio n en sus partes (sustantivo (o nombre), adjetivo, verbo, adverbio,
pronombre, conjuncion, preposicion, etc.) y es capaz de decidir, por
124 la estructura de las palabras: morfologi

a
ejemplo, si una determinada palabra es en espan ol un sustantivo o un
adjetivo, queremos recordar que la mayor parte de las definiciones de
estas distintas categor as son insuficientes, poco claras o problema ticas.
Las grama ticas tradicionales han mostrado siempre una tendencia a
establecer un paralelismo entre las categor as del pensamiento lo gico y las
del lenguaje, de donde proviene la tradicio n de hacer corresponder a la
categor a lo gica de sustancia la categor a gramatical de sustantivo, a la de
accidente la de adjetivo, etc. Muchas veces esta incursio n en la lo gica o la
filosof a para decidir a que parte de la oracio n corresponde una
determinada palabra no es muy fruct fera. As , es frecuente encontrar en
los manuales de grama tica que un verbo es la parte de la oracio n que
describe una accio n, un estado o un proceso. Pero la palabra destruccion
describe una accio n e indudablemente no es un verbo.
Por eso, resulta menos complicado muchas veces an adir a nuestro
conocimiento de la clasificacio n de la oracio n en sus distintas categor as
le xicas un par de definiciones de las mismas basadas en criterios
distribucionales, es decir, basadas simplemente en la especificacio n de
contextos u nicos en los que determinados tipos de palabras tienden a
aparecer. As , por ejemplo, podemos decir que un sustantivo en espan ol
(adema s de las definiciones a las que estamos ma s acostumbrados) es
simplemente la parte de la oracio n que puede aparecer detra s de los
art culos el o la (si la palabra en cuestio n va en singular, los, las si esta en
plural) y que determina la forma espec fica que adopta el art culo. De esta
manera sabemos que la palabra destruccion es un sustantivo porque
decimos la destruccion, independientemente de que describa o no una
accio n. De la misma manera ni la palabra comiendo ni claramente son
sustantivos porque no decimos ni *el comiendo ni *el claramente.
Utilizando el mismo mecanismo, podemos afirmar que un verbo es la
parte de la oracio n que podemos conjugar para indicar tiempo o aspecto.
As , destruccion no es un verbo porque no puedo decir *destruccione,
*destruccionare o *he destruccionado. Adema s, podemos considerar que
los verbos pueden aparecer despue s de la negacio n no y en el contexto
Prefiero (que) . . . Por ello, el infinitivo comer puede ser considerado
tanto un verbo (podemos conjugarlo, com , comiste, comio, y podemos
decir no comer o prefiero comer) como un sustantivo (el comer es necesario).
Podemos identificar los adjetivos en espan ol como aquellas palabras
que pueden aparecer detra s de muy y al mismo tiempo pueden cambiar
de ge nero y/o de nu mero. Por ello, la palabra rapido es un adjetivo:
podemos decir muy rapido, muy rapida, muy rapidos o muy rapidas, pero
enamoramiento no es un adjetivo porque no podemos decir *muy
enamoramiento. Curiosamente podemos decir el azul, lo que nos indicar a
que en este ejemplo el adjetivo azul es un sustantivo. Es cierto: decimos que
el adjetivo azul en esa construccio n se ha sustantivado y es, en realidad, un
nombre, puesto que puede ir precedido por un art culo.
Algunos conceptos ba sicos de morfolog a 125
Los adverbios se caracterizan porque, al igual que los adjetivos, pueden ir
precedidos por muy, pero a diferencia de ellos no pueden presentar variacio n
de ge nero y nu mero. Por eso, rapidamente y cerca son adverbios: podemos
decir muy rapidamente, muy cerca, pero no *(muy) rapidamenta o *(muy)
rapidamentes ni *(muy) cercas.
El hecho de que muchos adjetivos, tales como grande, caliente o triste, no
muestren variacio n de ge nero (*granda, *trista) hace que este procedimiento
no sirva para diferenciarlos tan claramente de los adverbios. En estos casos
acudimos al criterio de ver si podemos ponerlos en plural, adema s de
comprobar si pueden ir precedidos por muy. Puesto que podemos decir
muy grande y muy grandes, tenemos evidencia suficiente para defender la
idea de que grande es un adjetivo. Conviene recordar adema s que una de las
diferencias fundamentales entre adjetivos y adverbios es que los primeros
tienden a modificar a sustantivos (el coche rapido / *el coche rapidamente),
mientras que los segundos modifican a verbos o a otros adverbios (escribo
rapidamente). Notemos, a este respecto, que en espan ol algunos adjetivos
en su forma masculina pueden funcionar tambie n como adverbios, como
en los coches pasaban muy rapido ( rapidamente) y Mar a hablo muy claro
( claramente). Una combinacio n de ambos criterios nos ofrece un me todo
bastante razonable para averiguar si una palabra es un adjetivo o un adverbio.
En cuanto al resto de las partes de la oracio n, sabemos que las conjunciones,
las preposiciones, los art culos, etc., pertenecen a clases cerradas, es decir,
que podemos hacer listas exhaustivas de las mismas. En el fondo, uno de los
mejores criterios para completar aquella definicio n de cualquiera de estas
partes de la oracio n con la que el lector se encuentre ma s co modo es decir,
por ejemplo, que la palabra en es una preposicio n porque esta en la lista de
las preposiciones en espan ol (a, ante, bajo, con, contra, de, desde, en. . .).
Evidentemente los criterios que acabamos de sen alar no son perfectos,
y en muchos casos no nos ofrecen una idea clara a la hora de clasificar
palabras de dif cil clasificacio n (piense, por ejemplo, en lo dif cil que ser a
decidir a que parte de la oracio n corresponde la palabra viceversa), pero
dichos criterios son bastante u tiles y facilitan enormemente el proceso de
clasificacio n de palabras en partes de la oracio n en la mayor a de los casos.
1.3. Clases abiertas y cerradas
El nu mero de sustantivos, adjetivos y verbos existentes en espan ol o que
un hablante de esta lengua tiene en su le xico mental es, en principio,
ilimitado. Estas clases de palabras esta n continuamente cambiando al
incorporarse palabras nuevas (tomadas de otras lenguas o formadas por
medios morfolo gicos) y olvidarse otras. A nivel individual estamos siempre
aprendiendo palabras de estas clases. E

stas son clases abiertas de palabras.


Muy diferente es el caso de las preposiciones, las conjunciones o los
pronombres. Es perfectamente posible confeccionar una lista completa
126 la estructura de las palabras: morfologi

a
de los pronombres, las preposiciones o las conjunciones del espan ol, que
forman clases cerradas. Podemos, por ejemplo, crear el adjetivo chavista
(partidario de Hugo Cha vez) o aprender que una tajabarda es un
instrumento de labranza e incorporar este sustantivo a nuestro le xico. Lo
que es mucho ma s dif cil es crear una preposicio n o una conjuncio n nueva.
Ejercicio 1. Indique si las palabras subrayadas son sustantivos, adjetivos,
verbos o preposiciones.
1. Trajeron el carro nuevo.
2. Caminaba a la escuela.
3. El verdugo ejecuto al u ltimo prisionero.
4. Puse el libro en un sobre azul.
5. El polica arresto a los ladrones del banco pequen
~
o.
6. Llego ayer de Colombia.
7. La nin
~
a recibio muchos regalos en navidad.
8. La pierna debil es la izquierda.
9. Nos visita de vez en cuando.
10. El agua sucia del ro llegaba hasta el techo.
11. El ruido asusto al bebe.
12. Puse el libro sobre la mesa.
13. Es difcil que entre todo en el carro.
14. Estaba entre la espada y la pared.
15. Tengo un abuelo frances y otro italiano.
16. Sin duda era un gran orador.
17. Esta enamorado de Roco, no de Isabel.
18. Corren todos los das que pueden.
19. Nuestros antepasados eran muy sabios.
20. Jose es todava muy joven para esas pelculas.
21. Quiere dormir todo el fin de semana.
22. Quiere un metro de tela.
23. Un joven se acerco a saludarme.
24. Se dirigan hacia la estacion.
25. Tus amigos han llegado a tiempo.
Ejercicio 2. Determine la categor a le xica (ej. sustantivo, art culo,
demostrativo, adjetivo, adverbio, pronombre, preposicio n, conjuncio n) de
la palabra subrayada en cada una de las frases y oraciones que aparecen
a continuacio n, e indique si pertenece a una clase abierta o cerrada.
1. Mataron al rehen.
2. Estaba enferma.
3. El cine o el teatro.
4. Quiere el libro azul.
Algunos conceptos ba sicos de morfolog a 127
5. Duerme como un bebe.
6. Le gustan los chocolates.
7. Vendemelos.
8. El presidente.
9. Lo trajo ayer.
10. Es mo.
11. Todos tienen su pasaje.
12. Preparo nuestra comida.
13. Me lo dio para ti.
14. E

ste no es bueno.
15. Por el parque.
16. Esa mujer.
17. Maneja autobuses.
18. Man
~
ana te llamo.
19. Me dijo que vendra.
20. Quien sera?
21. Llego un hombre.
1.4. Morfemas: races y afijos
El estudio de la estructura de las palabras requiere la utilizacio n de un
concepto ma s ba sico que el de palabra. Este concepto es el de morfema, que
definimos como la unidad m nima con significado.
Hay palabras, como papel, veloz, quien, que contienen un u nico morfema,
la ra z. Otras palabras, como papeles, papelera, veloces, velocidad, quienes,
tienen una estructura ma s compleja. En estas palabras podemos reconocer
las mismas ra ces que en el grupo anterior, con algu n elemento morfolo gico
an adido. Por ejemplo, papeles y papelera, adema s de la ra z /papel/, que
expresa el significado ba sico de la palabra, contienen las secuencias /-es/
y /-ea/, respectivamente, que contribuyen al significado de la palabra
completa. Estos elementos /-es/ y /-ea/ an adidos a la ra z en nuestros
ejemplos se llaman afijos. Un afijo es un elemento morfolo gico que
aparece necesariamente unido o ligado a una ra z o a una unidad que
contenga una ra z. En espan ol, la mayor a de los afijos siguen a la ra z.
Hay tambie n, de todas formas, afijos que preceden a la ra z, como /des-/ en
desatar, deshacer y /pe-/ en prerromano. Los afijos que van despue s de la ra z
se llaman sufijos, mientras que los que van delante se denominan prefijos.
A veces, al formar una palabra a partir de otra, vemos que se agrega
tanto un prefijo como un sufijo, como en entristecer (a partir de triste). Nos
referimos a este proceso como paras ntesis. Volveremos sobre este tema
despue s, al hablar de la derivacio n verbal.
Otro concepto que vamos a emplear en este cap tulo es el de base. La base
es el elemento a que se an ade un afijo y puede ser una ra z o una ra z
128 la estructura de las palabras: morfologi

a
con otros afijos incorporados. As , diremos que en regionalismo tenemos
una estructura region-al-ismo donde el sufijo /-al/ se une a la base / r exion/
(la ra z) y el sufijo /-ismo/ se an ade a la base / r exional/.
Ejercicio 3. Divida las siguientes palabras en unidades ma s pequen as con
significado, sen alando la ra z y sus afijos.
1. mar mares marino marineros martimo
2. casa casita casona casero casas
3. cantabamos cantan canta cantamos cantaba
4. dormir duerme duermen durmio dormimos
1.5. Morfemas le xicos y gramaticales
Algunos morfemas contienen significados que podemos reconocer en el
mundo real, como por ejemplo las ra ces de feliz, habl-as, gat-o y Mexic-o,
y, en general, todas las ra ces de nombres, adjetivos y verbos. Otros, como
los sufijos de felic-idad, habl-as, gat-un-o, mexic-an-o, y las palabras a, y, de,
tienen significados ma s dif ciles de definir. Llamamos morfemas lexicos
a aque llos cuyo significado podemos relacionar con el mundo real o
extralingu stico. Como hemos indicado, todas las ra ces de nombres o
sustantivos, adjetivos y verbos son morfemas le xicos. Por otra parte,
morfemas gramaticales son aque llos cuyo significado y funcio n son
intralingu sticos; es decir, corresponden al sistema de la lengua. La clase
de morfemas gramaticales incluye los pronombres, las conjunciones, las
preposiciones y todos los afijos.
Ejercicio 4. Cua ntos morfemas puede identificar en las siguientes
palabras?
1. canten 6. gato 11. mexicano
2. aburrir 7. salar 12. rosado
3. amado 8. abuelito 13. sol
4. grandsimo 9. vendemelo 14. nacional
5. azul 10. irse 15. bebo
Ejercicio 5. Divida las siguientes palabras en morfemas e identifique la ra z.
1. prehistorico 6. librera 11. disculpe
2. traelos 7. futbolista 12. pianista
3. descontinuar 8. azucarero 13. engrandece
4. librero 9. urgente 14. estudiantes
5. deportista 10. artista 15. capitalismo
Algunos conceptos ba sicos de morfolog a 129
1.6. Sufijos derivativos y flexivos
Entre los sufijos tenemos dos tipos muy diferentes. Muchos sufijos cumplen
la funcio n de crear o derivar una palabra a partir de otra, como cuando de
papel formamos papelera an adiendo el sufijo /-e(a)/. Decimos que papelera
se relaciona con papel por derivacion y que /-e(a)/ es un sufijo derivativo.
Los sufijos derivativos pueden dar lugar a una palabra de la misma clase
gramatical de la ra z como en el caso del nombre o sustantivo papelera que
deriva de otro sustantivo, papel, o el sustantivo nin
~
ez, derivado de nin
~
o, que
es tambie n un sustantivo. Pero muchas veces al an adir un sufijo derivativo
se altera la clase gramatical. As , del sustantivo nacion derivamos el adjetivo
nacional mediante el sufijo /-al/, y del adjetivo blanco derivamos el
sustantivo blancura por medio del sufijo /-u(a)/. No tese que en ambos
ejemplos el sufijo derivativo cambia el referente de la ra z. Es decir, en
todos estos pares de palabras simple y derivada (papel/papelera, nin
~
o/nin
~
ez,
nacion/nacional, blanco/blancura) los referentes son diferentes.
1
Fije monos que las vocales finales a tonas /-o/, /-a/, /-e/ de nombres y
adjetivos se pierden cuando se an ade un sufijo derivativo: libro ! libr-ero,
solo !sol-ista, risa !ris-uen
~
o, mesa !mes-ero, alegre !alegr-ia, chiste !
chist-oso. Esto ocurre incluso con nombres propios: Franco ! franqu-ista.
Por este motivo, concluimos que estas vocales no son parte integrante de la
ra z sino que son tambie n sufijos. Estas vocales finales pertenecen al grupo
de los llamados sufijos flexivos o de flexion. Una palabra puede incluir
tanto un sufijo derivativo y otro flexivo con la ra z. As , en el ejemplo
blancura la divisio n morfolo gica completa ser a /blank-u-a/, donde /-a/ es
un sufijo flexivo requerido por el derivativo /-u-/. No tese que el sufijo
flexivo aparece despue s del sufijo derivativo.
Los sufijos flexivos se diferencian de los derivativos en que no crean
palabras a partir de otras sino que contribuyen a formar el paradigma de
una palabra. As decimos, por ejemplo, que canto, cantabamos, cantar as,
cantasen constituyen parte del paradigma flexivo del verbo cuya ra z es
cant- /kant-/, y que /-o/, /-a bamos/, /-a as/, /-a sen/ son todos sufijos
flexivos (o, en varios de estos casos, combinaciones de sufijos flexivos,
como veremos) an adidos a la ra z verbal. Mientras los sufijos derivativos
afectan el significado de la ra z, los sufijos flexivos no lo afectan.
Adema s de los sufijos de flexio n verbal, en espan ol tenemos otros sufijos
flexivos: el sufijo del plural de nombres, adjetivos y pronombres, que tiene
dos formas ba sicas, /-s/ y /-es/, entra dentro de esta categor a. Las
terminaciones /-o/, /-a/, /-e/ de los nombres de los adjetivos y de otros
modificadores del nombre (como son los demostrativos, los art culos y
los posesivos) son tambie n sufijos flexivos, como acabamos de decir.
1
Utilizamos los te rminos nombre y sustantivo de manera intercambiable. Como abreviatura
emplearemos N.
130 la estructura de las palabras: morfologi

a
Diremos, pues, que en papeles /papel-es/ tenemos la ra z /papel/ y el sufijo
flexivo de plural /-es/, mientras que en /gat-o-s/, /mes-a-s/ y coches /ko-e-s/
la ra z va seguida por dos sufijos flexivos, pues antes del sufijo de plural /-s/
tenemos otro sufijo, tambie n de flexio n.
Notemos que los sufijos flexivos no aparecen antes de los derivativos,
como ya se menciono . Un establecimiento donde se venden libros es una
librer a (que analizaremos ahora como /lib-ei-a/ o, ma s detalladamente,
como /lib-e-i-a/), no una *libroser a. Una excepcio n importante son los
adverbios en /-mente/, que se crean an adiendo este sufijo derivativo a la
forma femenina del adjetivo, como en buenamente, suavemente (como hemos
notado ya, hay adjetivos que tienen la misma forma en el masculino y en el
femenino). La explicacio n es que estos adverbios proceden histo ricamente
de secuencias de dos palabras: adjetivo sustantivo mente. Con esta
excepcio n, en espan ol la caracter stica formal ma s importante de los
sufijos de flexio n de nombres y adjetivos es que desaparecen al an adirse
sufijos derivativos a la base: pomp-a ! pomp-os-o ! pomp-os-idad.
Curiosamente, las vocales finales de algunos adverbios muestran el mismo
comportamiento morfolo gico: temprano !tempran-er-o; pronto !pront-itud.
Los sufijos derivativos y los flexivos presentan una serie de diferencias
entre s . Consideremos los ejemplos en (3).
(3) a. Palabras relacionadas por derivacio n: hig-o !higu-er-a; libr-o !libr-er -a.
b. Palabras relacionadas por flexio n: perr-o, perr-o-s; nin
~
-o, nin
~
-a, nin
~
-os, nin
~
-as;
llor-o, llor-a-mos, llor-a-se-n, llor-a-ba-is.
Si nos fijamos en primer lugar en el significado, podemos notar que el
referente cambia en los ejemplos en (3a). La palabra higuera hace referencia
al a rbol y no a la fruta higo. Igualmente, librer a hace referencia al lugar
donde se venden libros. En los ejemplos de palabras relacionadas por
flexio n en (3b), por el contrario, el referente ba sico no cambia. Con la
palabra perros decimos que hay ma s de un perro, pero seguimos haciendo
referencia al mejor amigo del hombre. Con la palabra lloramos seguimos
haciendo referencia a la misma accio n que con la palabra lloro, cambiando
so lo el sujeto a quien atribuimos la accio n.
Una segunda diferencia, a la que ya hemos aludido, es que en la
derivacio n podemos tener un cambio de clase gramatical (por ejemplo,
gota (N) ! gotear (V)), mientras que esto no ocurre nunca en la flexio n
(gota, gotas).
En tercer lugar, la morfolog a flexiva es de aplicacio n mucho ma s general
que la derivativa. Si el significado lo permite, todo sustantivo tiene una
forma plural y esta forma se origina mediante reglas muy generales (por
ejemplo, si el sustantivo termina en vocal a tona, se an ade siempre /-s/).
Todo adjetivo tiene formas que permiten la concordancia con sustantivos
masculinos y femeninos, singulares y plurales. Todo verbo tiene, por
ejemplo, una forma de primera persona plural del condicional en -r amos
Algunos conceptos ba sicos de morfolog a 131
y una forma de segunda persona del singular del prete rito en -ste. Por el
contrario, la aplicabilidad de la morfolog a derivativa esta sujeta a todo tipo
de restricciones le xicas. As , por ejemplo, de alto tenemos altura y de gordo,
gordura, pero el adjetivo delgado no nos permite derivar un sustantivo
*delgadura, sino que el sustantivo correspondiente es delgadez. Del
sustantivo casa tenemos un adjetivo casero (como en comida casera), pero

hay algu n adjetivo derivado de edificio? Del sustantivo sello obtenemos


sellar, y de carta, cartear, pero del tambie n sustantivo sobre (donde se mete
la carta) no podemos derivar ningu n verbo. Algunos procesos derivativos
son ma s comunes que otros y a veces encontramos procesos derivativos que
se aplican de manera uniforme en ciertos grupos de palabras (por ejemplo,
en principio es posible derivar un sustantivo en -bilidad de cualquier
adjetivo terminado en -ble), pero su productividad es siempre ma s limitada
que la de la morfolog a flexiva. A diferencia de la flexio n, en la derivacio n
no se puede agregar un sufijo derivativo determinado a todos los miembros
de una clase le xica.
Finalmente, y e sta es la diferencia ma s importante, la morfolog a flexiva
tiene relevancia sinta ctica, mientras que la derivativa no la tiene. As , en una
oracio n como las casas son blancas, la morfolog a flexiva del art culo las y el
adjetivo blancas es la impuesta por la concordancia en ge nero y nu mero,
obligatoria en espan ol, con el sustantivo casas, mientras que la morfolog a
flexiva del verbo esta determinada en parte por concordancia con el sujeto
de la oracio n. La morfolog a derivativa, por el contrario, no da lugar
a ningu n tipo de concordancia morfosinta ctica. El sustantivo debilidades,
por ejemplo, impone el mismo tipo de concordancia que casas, sin importar
para ello en modo alguno el que sea una palabra formada por derivacio n
(a partir del adjetivo debil).
1.7. Palabras compuestas, derivadas y simples
Un tipo de palabra especial, por su estructura morfolo gica, son las palabras
compuestas. E

stas son palabras que contienen dos o ma s ra ces. Pueden


servir de ejemplos los siguientes: hombre rana, formada por dos nombres;
lavaplatos, nombre compuesto que contiene una ra z verbal y otra nominal;
y pelirrojo, formada mediante la unio n de pelo (nombre) y rojo (adjetivo).
(4) Ejemplos de palabras compuestas
Sustantivos: hombre rana (N N), lavaplatos (V N)
Adjetivos: pelirrojo (N Adj)
Palabras derivadas son las formadas a partir de otras palabras.
Generalmente contienen una ra z y un afijo derivativo (aunque, como
veremos, en espan ol existen casos de derivacio n sin afijos derivativos). He
aqu algunos ejemplos de varias categor as gramaticales, donde separamos
la base de los afijos con un guio n.
132 la estructura de las palabras: morfologi

a
(5) Ejemplos de palabras derivadas
Sustantivos (N): papel-era, organ-ista, nin
~
-ez
Adjetivos (Adj): fest-ivo, ocasion-al, dolor-osa, cerc-ano
Verbos (V): got-e-ar, ejempl-ific-ar, a-cerc-ar
Adverbios (Adv): tranquil-a-mente, alegr-e-mente
La transparencia de las palabras derivadas (es decir, la facilidad con que
reconocemos que se trata de palabras derivadas de otras) puede variar
mucho de un ejemplo a otro. Consideremos los siguientes ejemplos. En
verbos como contar y recontar, mirar y remirar reconocemos sin problemas
un prefijo re- que significa volver a. (

Se le ocurren otros ejemplos?)


En adjetivos como limpio y relimpio, contento y recontento, encontramos
el mismo prefijo, que, con adjetivos, significa muy, en alto grado. Tanto
la descomposicio n en morfemas como la contribucio n de cada morfema al
significado total de la palabra resultan evidentes.
En otros ejemplos, como revision, la estructura esta tambie n clara. Sin
duda deriva de vision con el prefijo re-. Pero la relacio n de significado entre
estas dos palabras es mucho menos clara. La palabra repaso representa un
caso intermedio: un repaso es un segundo paso, pero so lo en un sentido
espec fico (notemos que con el verbo repasar tenemos dos sentidos: uno
obvio (ej. pasar y repasar por la ventana) y otro especial (ej. repasar para un
examen)). Finalmente, la conexio n entre la palabra religion y el verbo ligar
es francamente oscura desde un punto de vista sincronico.
Denominamos palabras simples a las que contienen u nicamente una ra z
o una ra z y sufijos flexivos. Son ejemplos de palabras simples los siguientes
(separamos los sufijos flexivos de la ra z).
(6) Ejemplos de palabras simples
Sustantivos (N): balon, escuel-a, ocasion-es, nin
~
-o, nin
~
-a, nin
~
-o-s, nin
~
-a-s
Adjetivos (Adj): azul, roj-a, cortes, agil-es, pequen
~
-a-s
Verbos (V): encontr-amos, llegu-e, abr-ir an
Adverbios (Adv): ayer, aqu , cerc-a, bien
El que una palabra se interprete como simple o derivada depende en parte
del conocimiento del vocabulario que tenga el hablante. As , una palabra
como sintaxis es generalmente interpretada como palabra simple por la
mayor a de los hablantes. Pero aquellos hablantes que conozcan tambie n
la palabra parataxis pueden descomponerlas en dos morfemas: sin-taxis,
para-taxis. Por comparacio n con simpatico y su opuesto antipatico,
adema s de sinton a, sintagma, etc., podemos llegar a reconocer un prefijo
/sin-/ de origen griego (syn-) que expresa colaboracio n.

Puede pensar en
algu n otro ejemplo con este prefijo? (La forma -patico, dicho sea de paso, se
relaciona con patetico y pasion. Es decir, desde un punto etimolo gico, una
persona simpatica es alguien que siente con nosotros.)
Algunos conceptos ba sicos de morfolog a 133
A veces, por motivos histo ricos, la estructura de una palabra esta clara o
es transparente solamente en parte. Para dar un ejemplo, en espan ol no
tenemos un verbo *ducir, pero s tenemos una serie de verbos derivados de
esta ra z con varios prefijos.

Cua ntos ejemplos puede dar? La existencia
de estos casos plantea un problema para la definicio n de morfema.

Es
duc(ir) un morfema en espan ol? Si lo es,

cua l es su significado inherente?
En resumen, segu n su estructura morfolo gica, tenemos tres tipos
de palabras:
1. Palabras simples, que contienen so lo una ra z ( sufijos flexivos).
Ejemplos: miel, nin
~
a, hombre, paredes.
2. Palabras derivadas, que contienen una ra z afijo(s) derivativo(s).
Ejemplos: meloso, nin
~
ez, hombrada, emparedar.
3. Palabras compuestas, que contienen dos (o ma s) ra ces.
Ejemplos: tocadiscos, carton piedra.
Ejercicio 6. Indique si las siguientes palabras son simples, derivadas o
compuestas. En caso de que una palabra sea derivada o compuesta, indique
cua l es la ra z o las ra ces.
1. inteligente 10. buenaventura 19. imbecil
2. parabrisas 11. elefante 20. empedrar
3. carilargo 12. gotear 21. amarillento
4. innoble 13. esperanza 22. bombero
5. sinvergu enza 14. resina 23. cerveza
6. elegancia 15. volumen 24. imposible
7. cantarn 16. alegra 25. apedrear
8. sacapuntas 17. perros
9. reaccion 18. riqueza
Ejercicio 7. Hay algo curioso en la derivacio n de la palabra lejano?
Que explicacio n se le ocurre?
1.8. Morfemas libres y ligados
Un morfema libre es uno que puede aparecer aislado, formando una palabra
completa. Morfemas libres son papel, veloz, quien, por, y. Por el contrario, un
morfema ligado no puede pronunciarse aislado. Por definicio n, los afijos
son todos morfemas ligados. Pero, adema s, una caracter stica del espan ol
es que la mayor a de las ra ces no pueden ocurrir sin morfemas de flexio n.
Si consideramos la estructura morfolo gica de los nombres y adjetivos
en espan ol (y lo mismo se aplica a otras clases de palabras como los
pronombres, los determinantes y algunos adverbios), podemos observar
134 la estructura de las palabras: morfologi

a
que con algunos de ellos la ra z puede aparecer desnuda, sin sufijos (pared,
melon, feliz). Con muchos otros, sin embargo, la ra z no aparece nunca sin
estar acompan ada por un sufijo. As , no podemos tener *gat como palabra,
sino so lo gato, gata, gatuno, etc. Las ra ces verbales casi nunca aparecen sin
sufijos an adidos: no encontramos nunca, por ejemplo, *vend, sino vendo,
vender, vendiste, etc. La u nica excepcio n viene dada por ciertos imperativos
irregulares como ven, sal, pon, etc. Por el contrario, en ingle s la mayor a de las
ra ces aparecen como formas independientes, formando palabras completas
(cat, good, sell, etc.).
1.9. Morfemas y alomorfos
A veces el mismo morfema (ra z o afijo) aparece en formas algo diferentes
en palabras diferentes que lo contienen. As , la ra z verbal presenta formas
diferentes en pued-o, pod-emos y pud-ieron. As tambie n, el sufijo de plural
presenta formas diferentes en perro-s y papel-es. En casos como e stos
hablamos de alomorfos de un morfema. Diremos que la ra z del verbo
que significa poder tiene tres alomorfos, /pod-/, /pu

ed-/ y /pud-/, y que


el sufijo del plural tiene al menos dos alomorfos, /-s/ y /-es/. Como muestran
estos ejemplos, alomorfo es a morfema como alo fono es a fonema.
Cuando un morfema presenta ma s de un alomorfo, frecuentemente
encontramos que la distribucio n de los distintos alomorfos esta condicionada
fonolo gicamente. Esto es, cada alomorfo ocurre en un contexto fonolo gico
diferente. No todos los casos de alomorfismo, sin embargo, esta n sujetos a
reglas con condicionamiento fonolo gico. A veces la distribucio n es puramente
morfolo gica. Por ejemplo, la ra z de un nu mero de verbos en espan ol presenta
un alomorfo especial en el prete rito (y el imperfecto de subjuntivo, cuya ra z
es siempre igual a la del prete rito): pon-er/pus-e, ten-er/tuv-e, ser/fu-i, etc.
Ejercicio 8. Cua les son los alomorfos de la ra z de los siguientes verbos?
1. servir 4. dormir
2. jugar 5. hervir
3. perder 6. son ar
Ejercicio 9. En espan ol tenemos un prefijo de negacio n /in-/, como en
animado/inanimado, activo/inactivo. De acuerdo con las reglas fonolo gicas
del espan ol, la nasal de este prefijo toma el punto de articulacio n de
la consonante siguiente, como muestran ejemplos como i[m]posible,
i[m]vencible, i[]feliz, i[]grato, etc. Pero este prefijo tiene adema s otro
alomorfo /i-/ sin consonante nasal. Puede pensar en tres o cuatro ejemplos
con este alomorfo? En que contexto fonolo gico ocurre el alomorfo /i-/?
Ejercicio 10. Tenemos otro prefijo con los alomorfos /kon-/ y /ko-/, como en
convecino, compadre, consuegro, colateral, colaborador, coeditor, coautor,
Algunos conceptos ba sicos de morfolog a 135
etc. Es la distribucio n de estos alomorfos la misma que la de los del ejercicio
anterior?
Ejercicio 11. Adema s de los alomorfos / -s/ y /-es/, el morfema de plural en
espan ol presenta tambie n un alomorfo cero. Es decir, el plural es igual al
singular para algunas palabras.
1. Puede pensar en algu n ejemplo? Que tienen en comu n las palabras en
este grupo?
2. Tiene el ge nero tambie n un alomorfo cero? Puede pensar en algu n
ejemplo?
Ejercicio 12.
1. (a) La distribucio n de los alomorfos de la ra z del verbo perder esta
condicionada fonolo gicamente. En que contexto fonolo gico ocurre
cada uno de los alomorfos?
Para responder a esta pregunta primero haga una lista de formas
verbales, en dos columnas segu n el alomorfo que contengan,
incluyendo tiempos y personas diferentes y las formas no personales del
verbo (participio pasado, gerundio e infinitivo). Divida cada palabra en
s labas y subraye la s laba con acento proso dico. Para i, u, indique si
son vocales [i], [u] o semivocales [ i

], [u

].
(b) Puede pensar en otros verbos con la misma regla de alomorfismo?
(c) Haga lo mismo que en (a) para el verbo son ar.
(d) Haga una lista de verbos con la misma regla de alomorfismo que
son ar.
(e) Puede dar una regla general que de cuenta de todos los verbos
mencionados?
2. Emplee ahora el mismo procedimiento que en el ejercicio anterior para
encontrar la regla que condiciona la distribucio n de alomorfos del verbo
servir. Tenga en cuenta que los contextos relevantes tienen poco que ver
con los del ejercicio anterior.
3. Considere ahora el verbo hervir. Que alomorfos tiene la ra z de este verbo
y en que contexto fonolo gico aparece cada uno de ellos? Necesita alguna
regla nueva?
4. Finalmente, emplee el mismo procedimiento que en los ejercicios anteriores
para formular la distribucio n de alomorfos de la ra z del verbo dormir.
5. Resumiendo todo lo que ha descubierto en los ejercicios anteriores,
que reglas generales determinan la distribucio n de los verbos espan oles
que presentan alternancias voca licas en la ra z?
Ejercicio 13. Identifique los alomorfos de la ra z del verbo hacer
e indique la distribucio n de cada uno de ellos. Haga lo mismo para el
verbo decir. Es posible encontrar un condicionamiento fonolo gico en
estos casos?
136 la estructura de las palabras: morfologi

a
9 Morphology
Study questions
What is morphology?
What is a morpheme?
What is an allomorph?
What is an affix?
How can I analyze data to determine the meaning of
morphemes?
What is the difference between inflection and derivation?
What are the four major ways languages handle word
formation?
Introduction
People often think of words as the smallest unit of grammar. We think in words. We
converse in words. We write words.
Why isnt the word the smallest unit on meaning? Most languages construct words from
smaller units we will call morphemes. These smaller parts are not always spoken on
their own; some may only occur as a part of a larger unit, the word. In this chapter we
will look at these smaller units and see how they are combined to make words. We will
note that languages have preferred patterns for constructing words and that there are a
wide variety of ways in which languages put words together.
Working with language 2005 - 101 -
TEXTO 2
Definitions
Morphology is the study of the structure of words.
A morpheme is the minimal linguistic unit of a language that carries meaning. The
English word houses, for example, consists of two pieces: house-s. The s adds the idea
of plural. It also adds a syllable of sound. Similarly, walked is made up of walk+ed
(pronounced [ t ] in this case). The idea of past tense is not even a separate syllable.
Morphemes may be as short as one sound (walk-s) or the change of a sound (sing, sang,
sung). Consider the following examples from a variety of languages:
Koine Greek
lu-o I loose/untie
lu-eis You (sg.) loose

e-lu-on I was loosing
e-lu-es You (sg.) were loosing

lu-s-o I will loose
lu-s-eis You (sg.) will loose
Note the changes in the Greek form and corresponding changes in the English gloss. The
idea of I versus you (sg.) is indicated by suffixes. These suffixes change when the
activity is in the past ( -on and es) versus when it is in the present or future ( -o and
eis).
Classical Hebrew
higati I arrived
higata You (masculine) arrived
higat You (feminine) arrived
higatem You (plural masculine) arrived
higaten You (plural feminine) arrived
- 102 - Working with language 2005
In Hebrew the difference between something I do and something you (masculine) do
is indicated by a change in the final vowel of the verb. Note that when you (feminine)
do something, the final vowel is missing.
Longer morphemes
A morpheme may be more than one syllable.
In English, for example, some morphemes have two syllables:
un-fortune-ate-ly
un-gentle-man-li-ness
Here the [ ] indicates a morpheme break. Note that some of the morphemes have more
than one (phonetic) syllable (fortune, gentle).
Morphemes are not necessarily easy to determine
Some words appear to have smaller parts, but are really only one morpheme.
In English:
hammer is not ham+er finger is not fing+er
There are also words that have more than one meaning component without a clear
separation between the several parts. In English, many verbs have a past tense morpheme
written -ed: walk-ed, rant-ed. Other verbs do not show a separate -ed morpheme when
they are in the past tense:
teach > taught
write > wrote
eat > ate
Working with language 2005 - 103 -
Morphological analysis
How do we analyze words? Elson and Pickett (1988) suggest the following three steps:
collect similar data (e.g. plural forms of nouns, possessed forms)
compare changes in form with changes in meaning
draw lines to indicate parts of words which stay the same and which change
define each part of the language data (the morphemes)
Let's apply these steps to the following two examples. First, we collect data that are
similar. The Sierra Popoluca data is all about someone's cornfield.
Sierra Popoluca (Mexico)
angkama my cornfield
ingkama your cornfield
ikama his cornfield
Secondly, we need to compare what has changed in the Popoluca data with changes in
the English meaning. We see that the part before kama changes when the English
meaning changes from 'my' to 'your' to 'his.'
angkama my cornfield
ingkama your cornfield
ikama his cornfield

Thirdly, we can draw lines between the first part (or morpheme) and the second part of
the Popoluca word to show what we hypothesize are morpheme boundaries or breaks:
ang | kama my cornfield
ing | kama your cornfield
i | kama his cornfield
Fourthly, we make a hypothesis about what the parts or morphemes of the word mean. In
this case, we might say that ang- in Popoluca indicates that I own something. We could
'define' ang- as 'my' or state that it refers to 'first person singular possession.' while the
- 104 - Working with language 2005
latter phrase is a bit long, it is a more technically accurate statement. Such a statement
can also be abbreviated to '1sg POSS.'
Use the same four steps to analyze a similar set of data in Ambai, a language of
Indonesia. Note that the first step has already been completed for you.
Ambai (Indonesia)
nuhu my head
numu your head
nung his/her head
Step 2: Compare changes in form with changes in meaning. What part of the Ambai word
changes? What changes in the English translation?
nuhu my head
numu your head
nung his/her head
Step 3: Draw lines to indicate the parts of the Ambai words that stay the same in all three
words and the parts that change.
nuhu my head
numu your head
nung his/her head
Step 4: Define each part of the Ambai words
______ means _________
______ means _________
______ means _________
______ means _________
Working with language 2005 - 105 -
Constituents and trees
Some words can be analyzed in more than one way. In such a case, the linguist must
determine which morphemes are most closely connected. The English word 'unlockable,'
for example, can be understood in two ways:
un - lockable
un- not 'not lockable'
unlock - able
un- reverse the action of the verb 'able to be unlocked'
Types of morphemes
Morphemes can be grouped in several ways. One way is by whether the morpheme is the
primary component of the word (a root) or a less basic part (an affix). Affixes are futher
divided by where they occur in relationship to the root::
affixes (prefix, infix, suffix, circumfix)
pre-ROOT un-happy
RO-in-OT (No example in English, but common in Tagalog.)
ROOT-suf happi-ness
cir-ROOT-cum) No example in English, but common in Indonesian
root circumfixed form meaning
baik
good
ke baik - an goodness
tinggi
tall
ke tinggi - an height
kenal
know
memper - kenal - kan to introduce

roots

e.g. tree, climb, tall
- 106 - Working with language 2005
Morphemes can also be grouped in terms of whether a morpheme can occur by itself
(free) or only occurs connected to other morphemes (bound).
bound
Affixes are always bound.
Some roots are bound (e.g., huckle-berry
free
Most roots are free forms.
Types of morphemes
free content/lexical forms
(open)
nouns
verbs
adjectives
adverbs
function words
(closed)
conjunctions
articles
demonstratives
prepositions
bound bound roots
(closed)
cran-(berry)
contracted forms
(we)ll, (I)d, (you)ve
affixes
(closed)

prefixes
infixes
suffixes
circumfixes

Working with language 2005 - 107 -
Words
What is a word? Surprisingly, this is not an easy question to answer. CEL points out the
following four features which characterize words:
potential pause Pauses are typically not allowed within a word
indivisibility Words may follow one another, but cannot typically be
inserted within another word
minimum free form Words (not morphemes) can typically stand alone
phonetic boundaries Words have typical stress patterns
Lexical content words
Lexical content words form an open class, including (in English):
nouns leg, belief, beauty
verbs eat, blink
adjectives tall, old, blue, wise
adverbs slowly, soon
Note that these classes must be defined by linguistic factors, not by meaning. Some
languages do not have a class of adjectives, for example, but express ideas such as old
and tall with verbs.
Function words
Function words form closed classes of words, including:
pronouns I, you (sg.), you (pl.) we (inclusive/exclusive)
conjunctions and, but
prepositions/ to, from, in
postpositions
determiners a, the
- 108 - Working with language 2005
Word types
Words can also be classified by how they are made. The following table shows some of
the ways in which English words are made from different kinds of roots and affixes.

Simple
words
Base only mouse
silver
aspirin
Base + inflectional affix run-s
tall-est
radio-s
Complex
words
Free stem + derivational suffix bake-er
read-able
woman-ly
Prefix + bound stem circum-vent
in-ert
Bound stem + derivational suffix leg-ible
plac-ate
Prefix + free stem un-natural
pre-history
Compound
words
Two elements, both free black-board
Compound-
complex
words
Compound word + derivational suffix dry-clean-er
forthright-
ness
folklore-ist
Prefix + compound word re-broadcast

Working with language 2005 - 109 -
Inflectional versus derivational affixes
Affixes can be divided into two sets based on their relationship to the rest of the word
and to the surrounding words. The following chart presents an overview of the main
differences between inflectional and derivational affixes.
Inflectional affixes Derivational affixes
Word class Do not change class
of word
Typically change
class of word
Function Indicate relations
between words
Indicate relations
within the word
Productivity Normally very
productive
Typically limited
Position Typically at edges of
word
Typically close to
the root
Meaning Regular/
Predictable
Irregular/
Unpredictable
Inflectional morphology
Inflectional affixes add grammatical information to a word and tie a word to other parts
of a clause. Inflectional markings may be used to indicate many things, including:
tense present, past, far past, future
aspect completed, incompleted, durative
voice active, passive
number singular, dual, trial, plural
gender/class masculine, feminine, neuter, arbitrary classes
person first, second, third, fourth, inclusive, exclusive
case nominative, accusative, ergative, absolutive, genitive
- 110 - Working with language 2005
English has only eight inflectional affixes (listed in the chart below). Four of these
affixes are attached to verbs, two to nouns, and two to adjectives.

Suffix Meaning Word class
-s 3s present verbs
-ed past verbs
-ing progressive verbs
-en past participle verbs
-s plural nouns
-s possessive nouns
-er comparative adjectives
-est superlative adjectives
Note that three of the eight English inflectional affixes have the same phonetic shape [ -s,
-z, -z ].
English also has words that do not add a separate morpheme to indicate number or
person. English pronouns, for example, use suppletion to indicate case on pronouns.
Nominative Accusative Genitive
Singular I Me My
You You Your
he Him His
She Her Hers
It It its
Plural We Us Our
You You Your
They Them Theirs
Many Indo-European languages use inflection to mark case on nouns (e.g., German,
Russian, Greek). (The case endings on nouns were dropped before Middle English.)
Working with language 2005 - 111 -
Koine Greek has inflectional affixes that mark case on nouns, pronouns, adjectives and
determiners. Nouns belonged to one of three classes, each of which had a separate set of
case endings. The following chart shows the different patterns for singular nouns.

Singular Class I Class II Class III
Nominative fon e anthrop -os som a
Accusative fon en anthrop -on som a
Dative fon ei anthrop oi som ati
Genitive fon -es anthrop -ou som -atos

The adjective in Koine Greek is also inflected for these same categories and agrees
with the noun it modifies; i.e. the adjective receives the same case markings that the noun
does.
Finnish uses inflectional affixes to distinguish 15 cases on nouns [data from Macauley
1994:153]. Note how difficult it is even to make terms in English to cover these different
relationships. The following chart lists a few of these obligatory choices Finnish speakers
must make whenever the word 'house' is used in a sentence:
Case Finnish word English translation
Nominative talo -t the houses
Genitive talo -jen belonging to the houses
Partitive talo -ja (part) of the houses
Inessive talo- issa in the houses
Elative talo- ista from inside the houses
Illative talo- ihin into the houses
Adessive talo- illa at or on the houses
Ablative talo- ilta from the houses
Allative talo- ille to the houses
Comitative talo -ine together with houses
- 112 - Working with language 2005
Nootkan, an Amerindian language spoken in northwest Washington state, has inflectional
affixes that mark verbs to indicate whether the speaker has actually witnessed a certain
occurrence or merely heard about it. Such inflectional markers are called evidentials.
[Data from Macauley 1994:156]
1. wiki:caxa - u Its bad weather (I know from my own experience)
2. wiki:caxa - k?u It was bad weather (I experienced it)
3. wiki:caxa - kpi:d It looks like bad weather (Thats the conclusion I
draw)
4. wiki:caxa - kqad?i It sounds like bad weather (I hear rumblings in the
distance)
5. wiki:caxa - kwa:d Im told theres bad weather (Someone told me)
6. wiki:caxa - kitwa:d Im told it was bad weather (Someone told me)

Ambai (Indonesia) has inflection on pronouns to indicate how many people are involved:

singular dual paucal plural
1in yau turu toru tata
1ex auru antoru amea
2 wau muru muntoru mea
3 i uru itoru ea

Notice the ru in the dual, the toru in the paucal (limited plural), and the a in the plural
forms. These parts of the pronouns are the same as the endings in the Ambai numerals for
two (boru, mandu), three (botoru, mantoru) and four (boa, manea).

Working with language 2005 - 113 -
Black (1988) lists seven basic affix positions or 'slots' in Koine Greek (not including
what he calls prepositional affixes and the root itself).
1 2 3 4 5 6 7
P
A
S
T

T
I
M
E

R
e
d
u
p
-
l
i
c
a
t
i
o
n

R
O
O
T

P
A
S
S
I
V
E

F
U
T
U
R
E

T
I
M
E

A
S
P
E
C
T

S
P
E
C
-
I
F
I
E
R

E
N
D
I
N
G


The following verbs show the inflectional affixes for Future and the Ending morpheme
that includes information about the person and number of the Subject as well as about the
Tense of the verb:

1 4 7
P
A
S
T

T
I
M
E

R
O
O
T

F
U
T
U
R
E

T
I
M
E

E
N
D
I
N
G


lu -o I loose
lu -s -o I will
loose
e lu -on I was
loosing

- 114 - Working with language 2005
Derivational morphology
Morphology also studies how words are derived from other words. These processes and
affixes are much less regular than inflection. It is difficult to determine the combined
meaning of derived forms and to predict which derivational affix will be used. Note the
following English examples:
Nouns to adjectives
affection-ate, but not *love-ate
alcohol-ic, but not *water-ic
boy-ish, but not *youth-ish, (?) man-ish (normally man-ly)
Elizabeth-an
health-ful
life-like
pictur-esque
virtue-ous
Verbs to nouns
accus-ation
acquitt-al
broil-er tool that broils something rather than person who broils something
clear-ance
confer-ence
conform-ist
free-dom, but not *captive-dom
predict-ion
sing-er
Working with language 2005 - 115 -
Adjectives to adverbs
exact-ly
quiet-ly
Nouns to verbs
vaccin-ate
Some limitations on derivational processes
In addition to the limitations of derivational affixes mentioned above (limited
distribution, semantic variation) there are also many examples of words in which roots
can only occur with a derivational affix; the roots are bound and cannot occur on their
own. In English, for example, we can only say "I was dis-gruntled"; we cannot say "I was
gruntled." Other examples in English:
dis-consolate *consolate
in-capacitated *capacitated
non-chalant *chalant
non-descript *descript
un-shevelled *shevelled
un-gainly *gainly
Notice that all of these examples begin with a prefix indicating negation.
Another set of these bound root + derivational affix words include:
un-furl *furl
- 116 - Working with language 2005
Other word formation processes
In addition to derivation, languages can also form words by less productive patterns. In
English, words can be made in the following ways:
Acronyms
NATO North Atlantic Treaty Organization
scuba self-contained underwater breathing apparatus
Back formation
television > televise
Blending
breakfast + lunch > brunch
Clipping
examination > exam
Coinage (e.g. trademarks)
Xerox Kodak
Compounding
black + bird > blackbird
Functional shift
position (noun) > position (verb)
Morpheme internal processes
goose geese
ring rang rung
Morphological misanalysis
hamburg + er > ham + burger
turkeyburger
Suppletion
go went
am was
Working with language 2005 - 117 -
Allomorphs
Morphemes may have more than one form. These variant forms are called allomorphs
and can be explained in terms of their phonetic or lexical environment. In this section we
will see that the English plural suffix -s, can be explained in terms of the phonetic
qualities of the final sound of the noun root. Other languages exhibit allomorphs that
change depending on the grammatical features of the root they modify. Each of these
patterns of change remind us of the principle that linguistic units can have variations.
Phonetically determined allomorphs
The English plural suffix on words like cats, dogs and roses changes phonetic shape due
to the sound that immediately precedes it.
Morphophonemic rules have to do with the phonetic changes that may take place in
morphemes. The English plural suffix -s is an example of this process. Write the phonetic
symbol for the last sound of each of the following singular forms and then write the
phonetic symbol for the sound of the plural ending:
Singular Plural
tab [ ] tabs [ ]
pod [ ] pods [ ]
bag [ ] bags [ ]
cup [ ] cups [ ]
pot [ ] pots [ ]
book [ ] books [ ]
class [ ] classes [ ]
rose [ ] roses [ ]
Morphophonemic rules can explain when each of the different phonetic shapes of the
plural suffix will occur.
- 118 - Working with language 2005
Lexically determined allomorphs
English nouns normally take the s ending discussed above. There are a number of
words, however, that take other endings. These endings are lexically determined. Some
examples include:
child children
ox oxen
English also has nouns that are borrowed from Latin and still maintain Latin plural
inflectional markers:
alumnus alumni
datum data
In (Ki)Swahili singular and plural is marked on nouns by sets of affixes. A different set
of affixes is used for nouns belonging to different arbitrary noun classes.

Noun Singular Plural
toto child m-toto the child wa-toto the children
tu man m-tu the man wa-tu the men
su knife ki-su the knife vi-su the knives
kapu basket ki-kapu the basket vi-kapu the baskets

Koine Greek case endings mentioned above are also examples of lexically determined
allomorphs; the shape of the case marker depends on the class of the root noun.
Working with language 2005 - 119 -
Hierarchy in morphology
Words are intermediate structures between smaller and larger grammatical units. In this
chapter we have seen that the smallest grammatical unit is the morpheme. Morphemes
can be combined to make stems and stems can be combined to make words. Some
morphemes are in themselves already complete words; i.e., there are no additional
morphemes in the word.
As units within a hierarchy, morphemes also exhibit variation. Allomorphs may occur in
specific phonetic/phonological or lexical environments and still convey the same
meaning.
Morphemes can also be studied in terms of their distribution; i.e. where they occur.
Prefixes, for example, occur before the root of the word.
- 120 - Working with language 2005
Typology of languages
Languages can be grouped by the way they handle morphology. Such groupings do not
imply that the languages are genetically related.
Analytic/Isolating
Some languages have few or no words that contain more than one morpheme; each word
consists of just one morpheme. Such languages are called analytic or isolating. These
languages use separate words, rather than affixes, to indicate concepts such as time,
number, etc. Mandarin is a good example of an isolating language:
Ta chi fan le
he eat meal past He ate the meal (Data from
OGrady, et. al 1994:314)
Agglutinating
Languages that typically construct words from clearly defined morphemes are called
agglutinating languages. In these languages, the breaks between morphemes (e.g.
between root and affix) are usually easy to identify. Turkish is a good example of this
kind of language (data from OGrady, et. al. 1994:314):
ev house
ev-ler house-s
ev-ler-de in the house-s
ev-ler-den from the house-s
Working with language 2005 - 121 -
Fusional
Other languages construct words by using morphemes which often indicate more than
one grammatical idea at the same time; e.g. tense and number might be indicated with the
same suffix. Latin, Spanish, and Russian verbs all illustrate this fusional pattern.
Koine Greek combines tense, mood, person and number into fused verb endings. The
following chart shows the present tense, active, indicative forms of lu- to loose. Note
that the endings also show number (singular/plural) and person (first, second, third).
Singular lu-o I loose
lu-eis You (sg.) loose
lu-ei He/she looses
Plural lu-omen We loose
lu-ete You (pl.) loose
lu-ousi(n) They loose
Polysynthetic
A final type of language (based on morphological patterns) is called polysynthetic. The
key here is on the prefix poly-, since these languages typically combine many
morphemes to form very long words. A good example (from OGrady, et. al. 1994:315)
is the following word from Inuktitut, an Amerindian language:
qasuiirsarvigssarsingitluinarnarpuq
qasu -iir -sar -vig -ssar -si -ngit -luinar -nar
-puq

tired not cause.to.be place.for suitable find not completely
someone 3rd.sg.
Someone did not find a completely suitable resting place.

- 122 - Working with language 2005
Key points
Morphology studies how words are formed.
Words may be inflected to indicate number, gender, time, etc.
Words may be derived from other words.
Each language uses at most a limited number of inflectional and
derivational affixes.
Each language has a limited number of word classes.
Languages can be characterized by how they form words.

Working with language 2005 - 123 -
Chapter 2: From meaning to form

27

CONTENT WORDS VS. FUNCTION WORDS

To a large extent, the distinction between open and closed word classes coincides
with the distinction between content words and function words. Content words are
full words with a lexical meaning, denoting concrete or abstract entities, processes,
properties etc. The meaning of function words, on the other hand, is more akin to the
meaning of grammatical constructions. Usually,
Often, the meaning expressed by function words in one language is expressed
by grammatical constructions in another language. For instance, the meaning
expressed by English prepositions (like in, at, from etc.) is often expressed by special
forms of the noun called case forms in Finnish and Hungarian.
Sometimes, even one and the same language has two alternative ways of
expressing the same meaning, either with a function word or with a grammatical
construction. For instance, more in more happy is equal in meaning to the
comparative ending -er. The pronoun he is also very close in meaning to the verb
ending -s (as in [he] runs), except that the latter contains no information about
gender.

2.3.2 Word structure: inflection

Morphology is the study of word structure, of how smaller meaningful units are
combined into words, as in English sing-er-s. Morphology may be divided into two
branches, inflection and word formation. The present subsection will be concerned
with inflection.

LEXEME AND WORD FORM

We use the word word when talking about the vocabulary of the English language, as
when we say Some people believe that the English language has more words than
most other languages, probably because English dictionaries have so many pages.
When talking about the word from the perspective of vocabularies and dictionaries,
we shall introduce the term lexeme, reflecting the fact that linguists usually refer to
the vocabulary of a language as its lexicon and that professional dictionary-makers are
called lexicologists. We shall write lexemes with SMALL CAPITALS, usually followed
by one or more subscript letters telling about the word class of the lexeme. For
example, we have nouns like GIRL
N
and BOOK
N
, verbs like SING
V
and WRITE
V
, and
adjectives like GOOD
Adj
and BAD
Adj
.
In many languages, lexemes show up in different inflectional forms, which we
shall refer to as word forms. For example, sing, sings, sang, sung, singing are the
word forms of the lexeme SING
V
and girl and girls are the word forms of the lexeme
GIRL
N
. We may define lexeme and word form in the following way:

A word form is a word with meaning and form.
A lexeme is a family of word forms that are inflectionally related.

We shall come back to the meaning of inflectionally related.
For several reasons, it is important to distinguish between lexemes and word
forms. It would be very confusing to count word forms when you discuss the size of
the vocabulary of a language. In Chinese, there is a lexeme FA;NGZI
N
house, which
TEXTO 3
Chapter 2: From meaning to form

28

has only one word form, fa;ngzi, since Chinese nouns do not have any inflection. In
Turkish, there is a lexeme EV
N
house, which has 84 word forms. EV
N
has singular
forms and plural forms, and among both the singular forms and the plural forms there
are six different case forms, as shown in TABLE 7.

Expression Meaning Expression Meaning
ev house; singular, absolutive evler house; plural, absolutive
evi house; singular, accusative evleri house; plural, accusative
evin house; singular, genitive evlerin house; plural, genitive
eve house; singular, dative evlere house; plural, dative
evde house; singular, locative evlerde house; plural, locative
evden house; singular, ablative evlerden house; plural, ablative
TABLE 7. Some word forms of Turkish EV
N


For example, evden means from (the) house and evlere to (the) houses.
In addition, Turkish nouns may have six different possessive suffixes, telling
who is the owner, and these suffixes can be combined with singular, plural, and all the
case forms. A few illustrations are given in TABLE 8, where all the possessive suffixes
are added to the absolutive forms (notice that possessive suffixes follows the plural
suffix ler), and in TABLE 9, where forms with the 1sg possessive suffix is combined
with different case forms (notice that possessive suffixes precede the case suffixes).

Expression Meaning Expression Meaning
evim house; 1sg, singular, absolutive evlerim house; 1sg, plural, absolutive
evin house; 2sg, singular, absolutive evlerin house; 2sg, plural, absolutive
evi house; 3sg, singular, absolutive evleri house; 3sg, plural, absolutive
evimiz house; 1pl, singular, absolutive evlerimiz house; 1pl, plural, absolutive
eviniz house; 2pl, singular, absolutive evleriniz house; 2pl, plural, absolutive
evleri house; 3pl, singular, absolutive evleri house; 3pl, plural, absolutive
TABLE 8. More word forms of Turkish EV
N


Expression Meaning Expression Meaning
evim house; 1sg, singular, absolutive evlerim house; 1sg, plural, absolutive
evimi house; 1sg, singular, accusative evlerimi house; 1sg, plural, accusative
evimin house; 1sg, singular, genitive evlerimin house; 1sg, plural, genitive
evime house; 1sg, singular, dative evlerime house; 1sg, plural, dative
evimde house; 1sg, singular, locative evlerimde house; 1sg, plural, locative
evimden house; 1sg, singular, ablative evlerimden house; 1sg, plural, ablative
TABLE 9. Even more word forms of Turkish EV
N
house

For example, evim means my house and evlerimiz our houses, while evlerimde
means in my houses.
It would be meaningless to claim that for every Chinese noun there are 84
Turkish nouns, and that therefore Turkish has a much bigger vocabulary than
Chinese. Vocabulary comparisons should be based upon lexemes, and the number of
word forms in a lexeme does not influence the size of the vocabulary.

MORPHEMES

It is not difficult to discover that the Turkish word forms in TABLES 79 can be
divided into smaller parts, each of which has its own meaning. These parts are called
morphemes:

Chapter 2: From meaning to form

29

Morphemes are the smallest meaningful parts that words can be divided into.

Here are the morphemes of the Turkish word form evlerimde in my houses:

morpheme 1 morpheme 2 morpheme 3 morpheme 4
Expression ev ler im de
Meaning house plural 1sg possessive locative
TABLE 10. The morphemes of the Turkish word form evlerimde in my houses

We find the morphemes of a word by comparing it to other words. We notice that ev
occurs in all the words in the three tables, and the only constant meaning is house.
We may also compare evlerimde in my houses with ellerimde in my hands, where
the morpheme el hand can be identified. The element ler occurs in all and only the
words having the meaning plural, im occur in all and only those having the meaning
my or 1sg possessive, and de occurs in all and only the words with the meaning
locative.
Now, take a look at some word forms of KY
N
village in TABLE 11. We shall
refer to a list of the word forms of a lexeme as a paradigm. This is therefore a partial
paradigm for KY
N
.

Expression Meaning Expression Meaning
ky village; singular, absolutive kyler village; plural, absolutive
ky village; singular, accusative kyleri village; plural, accusative
kyn village; singular, genitive kylerin village; plural, genitive
kye village; singular, dative kylere village; plural, dative
kyde village; singular, locative kylerde village; plural, locative
kyden village; singular, ablative kylerden village; plural, ablative
TABLE 11. Some word forms of Turkish KY
N
village

Evi house; singular, accusative contains the element i accusative, while ky vil-
lage; singular, accusative contains the element accusative. In the same way, in
genitive is found in evin house; singular, genitive and and n genitive is found in
kyn village; singular, genitive. There is a system to it: we find i and in when the
preceding vowel is i or e, and we find and n when the preceding vowel is or .
The plural forms kyleri village; plural, accusative and kylerin village; plural,
genitive confirm this generalization. Cf. also the word forms gn day; singular,
absolutive, gn day; singular, accusative, gnn day; singular, genitive, dis
tooth; singular, absolutive, disi tooth; singular, accusative and disin tooth;
singular, genitive (the letter s is pronounced [S], like in English dish [dIS]).
Few linguists would say that i accusative and accusative are two different
morphemes, but rather two variants of the same morpheme. It is also very common
to use the term allomorph instead of variant.
The fact that morphemes have variants (or allomorphs) is rather unfortunate
for our morpheme definition. One may claim that we find allomorphs when words are
divided into meaningful parts, and that morphemes are not the smallest meaningful
parts that words can be divided into, but rather families of allomorphs with the same
meaning.



Chapter 2: From meaning to form

30

BASE AND OPERATION

Let us continue our analysis of Turkish word forms, starting with evlerimde house;
1sg, plural, locative. We often think of word forms like this as having been formed
by adding one morpheme to another, as illustrated in TABLE 12.

Base ev
1st step: Add ler to the right of the base (= ev) ev+ler evler
2nd step: Add im to the right of the base (= evler) evler + im evlerim
3rd step: Add de to the right of the base (= evlerim) evlerim + de evlerimde
TABLE 12. Bases and suffixes

Each step consists of adding a morpheme to the right of a base; we shall come back to
a definition of base immediately.
Adding a morpheme to the base is an example of applying a morphological
operation to the base. Morphological operations can change the base in almost any
logically possible way, by adding, modifying, and subtracting elements. A fourth
type may also be established, which implies converting the base without any formal
changes. We shall give examples below.
From our discussion it follows that a base is simply an element that a
morphological operation can apply to. A base consisting of one morpheme only is
referred to as a root. Therefore, the base ev in TABLE 12 is a root, while the bases
evler and evlerim are not.

ADDING ELEMENTS TO THE BASE
A morpheme that is added to the base is called an affix, and there are affixes of three
kinds:

a suffix is added to the right of the base
a prefix is added to the left of the base
an infix is added into the base

Suffixes are the only affixes found in Turkish. A language with lots of prefixes is
Swahili, as in the word forms m-toto child (singular) and wa-toto children (plural).
Infixes are a much rarer phenomenon, but it is common inter alia in the
Malayo-Polynesian language Tagalog of the northern Philippines, where, as shown in
TABLE 14, the past tense morpheme is an infix in, which is inserted after the leftmost
consonant of the base.

present past
ibigay give; present ibinigay give; past
ipaglaba wash (for); present ipinaglaba wash (for); past
ipambili buy (with); present ipinambili buy (with); past
TABLE 14. Tagalog verbal word forms

Infixes split morphemes into two parts, so that one part comes before and the other
after the infix.



Chapter 2: From meaning to form

31

MODIFYING THE BASE
In cases of modification, no special element is added to the base; instead, the
operation changes one or more of the sounds in the base, as in English plurals like
men (from man) and geese (from goose) and English past forms like spat (from spit)
and wrote (from write). While such forms are exceptional in English, they are regular
in Arabic. Arabic nouns are divided into two types, those that form the plural by
adding an affix and those that form the plural by modification, which in this case
implies changing the vowels, as shown in TABLE 15.

SINGULAR PLURAL
qalb
heart; singular
qulu\b
heart; plural
kalb
dog; singular
kila\b
dog; plural
kita\b
book; singular
kutub
book; plural
TABLE 15. Some Arabic nouns

SUBTRACTING ELEMENTS FROM THE BASE
In the Nilo-Saharan language Murle, which is spoken in southern Sudan, the plural of
nouns is formed by subtracting the last consonant from the singular form; cf. TABLE
16.

SINGULAR PLURAL
nyoon lamb; singular nyoo lamb; plural
wawoc white heron; singular wawo white heron; plural
onyiit rib; singular onyi rib; plural
TABLE 16. Some Murle nouns

CONVERTING THE BASE
Conversion means leaving the base formally unchanged (despite the meaning
change), as in the English plural sheep (from sheep). Conversion creates
synchretism, which is homonymy among the word forms of a paradigm.

REDUPLICATING THE BASE
Reduplication means repeating the base or part of it, as in Malay anak-anak
children (from the stem anak child).

MORE COMMENTS ON OPERATIONS
The plural forms of the Arabic noun kutub books cannot at all be divided into a
morpheme meaning book and a morpheme meaning plural, the way we can divide
English books into book+s. Word forms formed by non-affixing operations are not
easy to analyze within the morpheme model.

2.4.3 Word structure: derivation and compounding

We will now turn our attention to the formation of new words. Consider the words
player and football. Both consist of two morphemes, play-er and foot-ball. But there
is a difference. In play-er, only the first morpheme may act as a word in its own right,
whereas in foot-ball, both morphemes may act as words of their own. Both player and
football are examples of word formation, but while player is an example of
derivation, football is an example of compounding.
Both player and football constitute inflectional bases, that is, the bases that
inflectional operations (such as the adding of the plural suffix -s) are applied to:
Chapter 2: From meaning to form

32

players, footballs. Inflectional bases are also known as stems. In the study of word
formation we analyze the morphological structure of stems.
If the stem cannot be divided into smaller meaningful parts (or if the stem
cannot be analyzed as a base plus one or more operations), the stem is a root. Both
play, foot and ball are roots, while player and football are the results of derivation and
compounding, respectively.

7.3.2.1 DERIVATION

The stem player can be divided into two morphemes, play and er. While play is both
a stem and a root, however, er is neither, because it does not occur as the stem
(inflection base) of any English lexeme. Instead er must be identified as a suffix
added to verb stems to form stems of nouns designating actors. From the stem sing we
get singer, and from the stem ride we get rider.
The suffix er is a derivational affix, that is, an affix added to a base to form a
new stem. The stem player is derived from the stem play by suffixing er. In general,
we may talk about derivational operations, which include affixing, modification,
subtraction, and conversion.
The word form players (plural of player) has the morphological structure in
FIGURE 14.

word form


stem



root derivational suffix


inflectional suffix
play er s

FIGURE 14. The morphological structure of the word form players

COMPOUNDING

The stem football can be divided into two morphemes foot and ball. Both of them are
both stems and roots. Consequently, the stem football is a compound, that is, a stem
formed from two or more other stems.
The structure of the plural word form footballs is presented in FIGURE 15.










Chapter 2: From meaning to form

33



word form



stem



stem stem



root root


inflectional suffix
foot ball s

FIGURE 15. The morphological structure of Turkish nszde

The two parts of the compound stem are also stems. In this case, they are also roots,
though that does not have to be the case.

2.4 Sentences

Syntax is the study of sentence structure, of how meaning is given form at the
sentence level. In other words, syntax studies the systematic covariation between
meaning and form in sentences. Most commonly, syntactic form has to do with word
order. In addition, it is common and in many ways useful to group words into larger
constituents and view each sentence as having a constituent structure. Finally, we
shall have a brief look at other structural devices used for syntactic purposes, in
particular agreement.

2.3.1 Word order

In the English sentence (21), the three words vultures, eat, and hyaenas follow each
other in a specific order:

(21) Vultures eat hyaenas.

In this sentence, vultures is the first word, eat the second, and hyaenas the third.
The most obvious aspect of word order has to do with precedence, with
whether a given element precedes or follows some other element. In (21), for
instance, vultures precedes eat, and hyaenas follows eat.
In addition, word order also has to do with proximity. Compare the following
expressions from English and Fula:

1. one big red ball

2. balloNre woeere mawnde woore
ball red big one

FUOC PID_00177308 5 Tipologia i universals
Introducci
El terme tipologia t diferents sentits en lestudi del llenguatge.
a
En un sentit ampli, la tipologia s la classificaci de les llenges humanes se-
gons els seus diferents tipus destructura. Des daquest punt de vista, hi hauria
una srie de grans tipus en els quals les llenges encaixarien amb ms o menys
comoditat, de forma que aquest tipus seria el que donaria la personalitat a cada
llengua. Aquest enfocament, que anomenaren holstic, ha estat molt popular
del segle XVIII en, fins prcticament a la primera meitat del segle XX. Aquest
enfocament, tot i aix, es troba davant un problema fonamental, i s que no
sha pogut identificar un conjunt de tipus generals que sigui alhora significa-
tiu i incontrovertit. Les propostes que han avanat els partidaris daquest punt
de vista tenen moltes limitacions.
En un sentit ms restringit (que s el que adoptarem en aquest curs), la tipo-
logia lingstica consisteix a identificar, descriure i comparar els diversos tipus
que es troben, no respecte a tota una llengua en el seu conjunt, sin respecte
a un determinat parmetre gramatical. Daquesta manera, parlarem de la tipo-
logia del nombre, la tipologia de la veu passiva o la tipologia de lexpressi del
subjecte. En aquest sentit, parlarem dun enfocament funcional de la tipolo-
gia lingstica.
Aquest mdul comena distingint la classificaci tipolgica de la classificaci
basada en lorigen genealgic de les llenges, per a continuar amb una anlisi
ms detallada de les tipologies holstiques, en particular la tipologia morfolgica
i la tipologia de lordre de mots. El mdul conclou amb una breu discussi sobre
els anomenats universals lingstics i els lmits de la tradubilitat entre llenges.
Analitzarem amb ms detall aquesta
forma de classificaci en lapartat
Les tipologies holstiques.
En un sentit ampli, aquest enfocament funcional est bastant ests en-
tre els investigadors (malgrat les seves diferncies en objectius i meto-
dologia). Entre els grups de recerca ms importants cal destacar el
projecte RIVALC del Centre National pour la Recherche Scientifique
(CNRS), de Frana, dirigit per Gilbert Lazard, el grup UNITYP de la Uni-
versitat de Colnia (Alemanya), entorn de la figura de Hansjakob Seiler,
i lescola de tipologia gramatical de la Universitat de Sant Petersburg
(Rssia), fundada a la fi dels anys seixanta per Aleksandr Kholodvitx.
Un altre proponent daquesta perspectiva s el lingista nord-americ
William Croft (actualment a la Universitat de Nou Mxic), en el seu im-
portant llibre Typology and universals (2a. edici, 2003).
TEXTO 4
FUOC PID_00177308 7 Tipologia i universals
1. Classificaci genealgica
La classificaci tipolgica no s lnica manera de classificar les llenges
humanes. Les llenges tamb es poden classificar pel seu origen, agrupant
en famlies les llenges que han evolucionat a partir duna llengua mare co-
muna. Per exemple, el catal, el castell, el francs, litali i el romans (per
mencionar-ne noms les ms importants) deriven totes del llat, la llengua
de lImperi Rom, i consegentment formen un grup genealgic, el de les
anomenades llenges neollatines o romniques. Aquesta classificaci de les llen-
ges sanomena genealgica.
En el cas de les llenges romniques coneixem perfectament la llengua de pro-
cedncia, perqu es conserven molts textos i documents escrits en llat al llarg
de molts segles. En altres grups de llenges, per, la llengua mare no nha dei-
xat cap rastre, i les proves del seu origen com es basen en similituds de gra-
mtica i vocabulari. En aquests casos, per a establir aquest suposat origen
com sutilitza fonamentalment una tcnica molt rigorosa, coneguda com a
mtode comparatiu.
Aquest mtode es basa en la comparaci entre les formes lingstiques (so-
bretot mots i morfemes) de les llenges presumptament emparentades. La
idea fonamental en qu es basa el mtode s que les similituds que es trobin
han de ser sistemtiques, la qual cosa obliga a descartar totes aquelles simi-
lituds que siguin purament casuals o resultat de manlleus lxics. Per exem-
ple, el mot per a designar el tabac t una forma similar en moltes llenges
del mn: angls tobacco, francs tabac, alemany Tabak, rus tabak, hebreu ta-
bak, japons tabako, fins tupakka, rab tabgh, persa tambaku, fiji tavako,
etc. Caldria extreure daquesta similitud la conseqncia que totes aquestes
llenges tenen un origen com? Evidentment aquesta conclusi s errnia,
ja que sabem que tots aquests mots deriven en ltima instncia del castell
tabaco, que al seu torn shauria pres duna llengua indgena dHait (Coro-
minas, 1961). Ls del tabac (i del mot que el designa) es va difondre per
tot el mn en els segles XVI i XVII, com a resultat de la colonitzaci dAm-
rica per la corona de Castella.
No obstant aix, en altres casos trobem altres similituds lxiques que estan tan
esteses i sn tan sistemtiques que de cap manera podem considerar-les casu-
als. Aix, cal suposar que les llenges en qu es manifesten tenen un mateix
origen. Per exemple, la similitud entre el verb angls drink i lalemany trinken
mostra una correspondncia entre les consonants d- i t- a comenament de
mot que resulta prou significativa, perqu no es limita a aquest parell de mots
Bibliografia
J. Corominas (1961).
Breve Diccionario etimolgico
de la lengua castellana.
Madrid: Gredos.
FUOC PID_00177308 8 Tipologia i universals
sin que es reprodueix per tot el vocabulari dambdues llenges, com es pot
constatar en les dades de la taula segent:
Taula 1. Correspondncies fontiques entre angls i alemany
La regularitat daquesta equivalncia (juntament amb altres correlacions lxi-
ques semblants) s una prova que langls i lalemany sn llenges relaciona-
des genticament.
Es fa servir el terme llengua allada per a referir-se a aquelles llenges que no
sembla que estiguin relacionades genticament amb cap altra llengua conegu-
da. El basc i el japons sn exemples de llenges allades.
Angls Alemany
drink trinken beure
day Tag dia
daughter Tochter filla
dream Traum somni
drop Tropfen gota
dove Taube colom
draw tragen arrossegar
death Tod mort
deep tief profund
door Tr porta
FUOC PID_00177308 9 Tipologia i universals
2. Les tipologies holstiques
Tornant a la classificaci tipolgica, hem vist en la introducci que per a al-
guns la tipologia s la classificaci de les llenges en grans grups o tipus molt
generals. Des daquest punt de vista, all que caracteritza cada tipus s lexis-
tncia dun cert tret gramatical, a partir del qual sexplicarien moltes altres ca-
racterstiques estructurals de les llenges. Aquest enfocament de la tipologia
sanomena holstic (derivat del mot grec io, que significa tot, sencer).
Les dues tipologies holstiques que han tingut ms influncia sn la tipologia
morfolgica i la tipologia de lordre de mots.
2.1. Tipologia morfolgica
La idea daquesta tipologia va sorgir al comenament del segle XIX a Alemanya
en lobra dels germans Friedrich i August von Schlegel, i posteriorment en Wil-
helm von Humboldt, i va ser desenvolupada a comenaments del segle XX pel
lingista nord-americ Edward Sapir. Va ser el primer intent sistemtic de clas-
sificar les llenges del mn, basat en lestructura interna dels mots.
En aquesta classificaci es reconeixen tres tipus de llenges: allants, agluti-
nants i fusionals, a qu posteriorment sha afegit un quart tipus, correspo-
nent a les llenges polisinttiques.
La base daquesta classificaci s el grau de flexi de les llenges: s a dir, la
mesura en qu els mots canvien de forma per a expressar categories gramati-
cals, com ara la conjugaci del verb per a expressar temps, persona i mode: lle-
geixo, llegia, llegir, etc.
Tipus allant
Les llenges allants no tenen flexi, de forma que tots els mots sn invaria-
bles, independentment de la seva funci en la frase. Pot dir-se que aquestes
llenges no tenen morfologia, en el sentit estricte del mot. A aquesta categoria
pertanyen moltes de les llenges de lOrient Lluny, com ara el xins mandar,
el vietnamita o el tai (encara que no el japons ni el core, que sn llenges
tipolgicament molt diferents). La segent oraci de mandar illustra aquest
aspecte:
(1) Wc kn le neibcn shu
jo llegir PF aquest llibre
= He llegit aquest llibre
FUOC PID_00177308 10 Tipologia i universals
Hom pot observar que el verb (kn) no t flexi, i que laspecte verbal (PF = per-
fectiu) sexpressa per la partcula le, que s un mot independent.
Com a conseqncia de la manca de flexi, les llenges allants generalment
no tenen marques gramaticals que indiquin la funci dels elements de lora-
ci, que sexpressa quasi exclusivament per mitj de lordre de mots.
Tipus aglutinant
Les llenges de tipus aglutinant es caracteritzen perqu els mots es poden di-
vidir en un seguit de morfemes diferents, cadascun dels quals t per regla ge-
neral una forma consistent i un nic significat o funci. Daquesta manera, la
identificaci dels morfemes s senzilla i directa. Per exemple, en turc el mot
topraklarnmz, que significa de les nostres terres, est format pels morfemes
toprak (terra), -lar (que indica plural, de forma que topraklar = terres), -n (que
indica cas genitiu, que podem traduir per de) i -mz, que indica que el posses-
sor s la primera persona del plural, i que en la traducci correspon a ladjectiu
nostres.
Tipus fusional
En les llenges fusionals (tamb conegudes com a llenges flexives) no hi ha
una divisi ntida entre les categories expressades pels morfemes (temps,
mode, persona, etc.), com es dna en les llenges aglutinants. La situaci
tpica s que un morfema expressi simultniament diverses categories dife-
rents, com ocorre, per exemple, en catal amb el sufix -es del verb cantes,
que expressa simultniament temps (present), mode (indicatiu) i persona
(segona). Daquest tipus sn moltes de les llenges europees (les llenges
romniques, lalemany, el rus, etc.), tot incloent les llenges clssiques, lla-
t i grec. Observeu, per exemple, que en els diversos casos dels mots del rus
stol cadira i voda aigua (taula 2) s impossible (a diferncia dall que
hem vist en turc) separar en cada terminaci quina part correspon al nom-
bre (singular o plural) i quina part correspon al cas (acusatiu, genitiu, etc.).
Podem dir, per tant, que les categories de nombre i cas estan morfolgica-
ment fusionades en rus.
Taula 2. Fusi de nombre i cas en rus
Nota
En la transcripci daquests
exemples de rus, la lletra y re-
presenta una vocal intermdia
entre [i] i [u], i la lletra [x] re-
presenta el so velar de j en cas-
tell. Les altres lletres tenen si
fa no fa la mateixa pronuncia-
ci que en catal.
Singular Plural Singular Plural
Nominatiu stol stoly voda vody
Acusatiu stol stoly vodu vody
Genitiu stola stolov vody vod
Datiu stolu stolam vode vodam
Instrumental stolom stolami vodoiu vodami
Preposicional stole stolax vode vodax
FUOC PID_00177308 11 Tipologia i universals
Tipus polisinttic
En lestudi de les llenges indgenes dAmrica del Nord, els lingistes van
observar estructures que no podien descriure adequadament dins dels tres ti-
pus que hem vist fins ara, i van encunyar un quart tipus, que van denominar
polisinttic. Les llenges daquesta classe sassemblen a les llenges agluti-
nants en el fet que tenen mots prou complexos formats per una srie de mor-
femes didentificaci relativament senzilla, per amb la diferncia que alguns
daquests morfemes tenen un contingut no gramatical, que en altres llenges es
correspondria amb mots independents. Per exemple, en la llengua xeiene (EUA)
el mot nohkcsapchvetschstoanhe es pot analitzar de la manera segent:
Aquest mot s una de les formes del verb pchvetschstoan, que est compost
al seu torn de larrel oan parlar i els morfemes tschst- la llengua xeiene i
pchve-, que indica que lacci descrita pel verb s satisfactria o adequada
(aqu tradut per ladverbi b). Aquesta combinaci en un sol mot de diversos
morfemes dotats de contingut lxic s la clau de la polisntesi.
Els altres morfemes del mot sn de tipus gramatical: un prefix na- (que indica
la primera persona de lagent, i que t per tant una funci semblant a la del
sufix -o del catal en canto), un morfema ohkc- (que indica acci habitual o ge-
nrica) i un morfema doble sa- -he que indica negaci.
La polisntesi no s un fenomen tan extic com podria semblar arran daquest
exemple. Es troba (encara que de forma molt menys sistemtica) en les llen-
ges dEuropa, especialment en aquelles en qu sn habituals els mots
compostos. Per exemple, en catal els compostos del tipus castellanoparlant
(= castellano + parlant) sn semblants a lexemple de xeiene que hem vist. De
ms gran complexitat sn els compostos de lalemany, com ara el segent:
Aquest mot est format per cinc morfemes lxics: studenten estudiant(s), lohn
taxa, steuer impost, freistellung exempci i bescheinigung certificat.
Enfocament bidimensional de la tipologia morfolgica
Si sexaminen amb atenci, la diferncia entre aquests tipus dista de ser cate-
grica, i es pot reduir a una qesti de grau de sntesi i de grau dintegraci
entre els morfemes dun mot (Sapir, 1921).
(2) N- ohkc- sa- pchve- tschst- oan -he
n- ohkc- sa- pchve- tschst- oan -he
1SG HAB NEG
1
b xeiene parlar NEG
2
= No parlo b el xeiene
(3) Studentenlohnsteuerfreistellungbescheinigung
= certificat dexempci dimpostos en la taxa de matriculaci
FUOC PID_00177308 12 Tipologia i universals
El grau de sntesi alludeix a la forma dexpressar morfolgicament un deter-
minat contingut: de manera sinttica, com un morfema dependent, o de ma-
nera analtica, com un mot independent. Per exemple, el catal s una
llengua ms sinttica que langls: el temps futur sexpressa per mitj dun su-
fix verbal (comprar), mentre que en angls sexpressa per mitj del verb auxi-
liar will (I will buy). Les llenges allants sn analtiques en grau mxim. En
lextrem oposat es troben les llenges polisinttiques. Les llenges aglutinants
i fusionals ocupen una posici intermdia entre ambds extrems.
El grau dintegraci t a veure amb la forma en qu en les diverses llenges
sintegren els morfemes els uns amb els altres. El grau mnim dintegraci es
dna en les llenges de tipus allant (que manquen, prpiament parlant, de
morfemes dependents). El grau mxim dintegraci es dna en les llenges fu-
sionals, els morfemes de les quals expressen simultniament diversos signifi-
cats, que en altres llenges correspondrien a morfemes separats. Un cas
extrem de fusi ocorre quan el morfema sintegra indistingiblement amb lar-
rel del mot, i dna lloc aix a formes com langls sang (passat del verb sing
cantar) o els anomenats plurals fractes de lrab, com rijl (homes, enfront
de rajul home) o kutub (llibres, enfront de kitb llibre).
2.2. Tipologia de lordre de mots
Una altra classificaci que ha tingut gran influncia dins lmbit de la tipolo-
gia lingstica s la tipologia de lordre del subjecte i de lobjecte amb relaci
al verb, ja que es correlaciona amb altres opcions dordre de constituents, que
fa que tingui un carcter predictiu important.
Aquesta tipologia es basa en la suposici que totes les llenges tenen un ordre b-
sic de constituents, que es caracteritza per la posici relativa del subjecte i de lob-
jecte respecte al verb. En general, lordre bsic s lordre tpic de les oracions
declaratives afirmatives neutres, en qu no hi ha cap element realat per la seva
importncia informativa. Per exemple, en catal, lordre subjecte-verb-objecte s
bsic (com ara en loraci Pere ha rentat els plats), en contrast amb lordre objecte-
verb-subjecte (Els plats els ha rentat Pere), que s discursivament marcat*.
Essent S = subjecte, O = objecte i V = verb, els ordres bsics possibles sn els se-
gents:
SVO: com en catal, angls i moltes de les llenges europees, la major part
de les llenges africanes, i moltes llenges de lsia oriental, com el xins
mandar, el tai, el vietnamita i lindonesi.
SOV: com el japons, el basc, el turc i moltes de les llenges de lndia.
VSO: com el galls i altres llenges cltiques, les llenges de les Filipines i
moltes llenges de la Polinsia.
* Vegeu el mdul Nocions
bsiques de tipologia funcional,
lapartat Rols discursius.
FUOC PID_00177308 13 Tipologia i universals
Atenent a les dades del World Atlas of Language Structures (WALS) lordre ms
ests s SOV (amb un 40,5% de les 1.228 llenges de la mostra), seguit de lor-
dre SVO (35,4%). Lordre VSO es troba en un 7% de les llenges. Els ordres
VOS, OVS i OSV sn extremament rars.
La importncia daquesta tipologia consisteix en la correlaci que sha trobat
entre lordre bsic i lordre daltres elements secundaris de loraci, com va as-
senyalar el lingista nord-americ Joseph Greenberg el 1963. Per exemple, si
una llengua t lordre bsic SVO, com en catal, el substantiu precedir el com-
plement de possessi (genitiu), com ara en la frase professor dangls. Si lordre
s SOV, com en japons, el genitiu precedir el substantiu:
Com es constata en lexemple, el complement genitiu eigo no dangls prece-
deix el nom sensei professor.
Si considerem que la relaci entre lobjecte i el verb s una relaci de modificador
(objecte) a nucli (verb), descobrirem que hi ha altres relacions similars de modifi-
cador-nucli que segueixen la mateixa pauta. Les llenges que observen de forma
consistent aquesta correlaci mostren els ordenaments enumerats en la taula 3:
Taula 3. Correlacions dordre nucli-modificador
Compareu, respecte a aquesta qesti, dues llenges tipolgicament contrri-
es: el catal (SVO) i el japons (SOV):
(4) eigo no sensei
angls de professor
= Professor dangls
Nota
La denominaci tradicional del
nexe s preposici, quan pre-
cedeix el substantiu (s a dir,
pre + posici). En les llenges
OV, en qu el nexe segueix el
substantiu, es prefereix la de-
nominaci, etimolgicament
ms adient, de posposici. Ve-
geu el mdul Nocions bsi-
ques de tipologia funcional,
subapartat Estratgies
lxiques (Adposicions).
Llenges verb-objecte (VO) Llenges objecte-verb (OV)
Verb-objecte Objecte-verb
Verb-adverbi Adverbi-verb
Verb auxiliar - verb principal Verb principal - verb auxiliar
Substantiu-adjectiu Adjectiu-substantiu
Substantiu - frase relativa Frase relativa - substantiu
Substantiu-genitiu Genitiu-substantiu
Nexe-substantiu Substantiu-nexe
(5) Catal:
a) Verb-objecte:
Vaig llegir un llibre.
b) Verb-adverbi:
Vas fer b.
c) Verb auxiliar - verb principal:
Estan esperant lautobs.
FUOC PID_00177308 14 Tipologia i universals
El catal i el japons sn dues llenges prou consistents respecte al seu tipus,
per en la prctica sn molt poques les llenges que sajusten completament
al patr. A tot estirar, el que podem mesurar s el grau de consistncia que
una determinada llengua observa amb el seu tipus dordre. Per exemple, lan-
gls s una llengua de tipus SVO, per mostra inconsistncies en lordre adjec-
tiu-substantiu (A tall building: hom esperaria un ordre substantiu-adjectiu) i
d) Substantiu-adjectiu:
Un cantant popular.
e) Substantiu - frase relativa:
El periodista que va escriure larticle.
f) Substantiu-genitiu:
Els arbres del parc.
g) Nexe (preposici) - substantiu:
En el cel.
(6) Japons:
a) Objecte-verb:
Hon o yomimashita
llibre OBJ llegir/PAST
= Vaig llegir un llibre
b) Adverbi-verb:
Yoku dekimashita
b fer/PAST
= Vas fer b
c) Verb principal - verb auxiliar:
Basu o matte imashc
autobs OBJ esperant estan
= Estan esperant lautobs
d) Adjectiu-substantiu:
Ninki kashu
popular cantant
= Un cantant popular
e) Clusula relativa - substantiu:
Kiji o kaita jnarisuto
article OBJ escriure/PAST periodista
= El periodista que va escriure larticle
f) Genitiu-substantiu:
kcen no kigi
parc de arbres
= Els arbres del parc
g) Substantiu-nexe (posposici):
sora ni
cel en
= En el cel
FUOC PID_00177308 15 Tipologia i universals
genitiu-substantiu (Johns house, construcci que coexisteix amb lordre ms
consistent substantiu-genitiu: the house of John).
La ra daquestes inconsistncies s el fet que les llenges sn productes soci-
als i histrics, que estan en un constant procs devoluci i de contacte amb
altres llenges (que fa, per exemple, que shi adopti no solament vocabulari,
sin tamb caracterstiques gramaticals que corresponen a un diferent patr
dordre). En aquest sentit, podem dir que molt poques llenges pertanyen a
un tipus estructural pur.
FUOC PID_00177308 16 Tipologia i universals
3. Els universals lingstics
Es denominen universals lingstics aquelles propietats que es consideren
comunes a totes les llenges humanes.
Aquesta qesti pot plantejar-se des duna perspectiva molt general, provant
didentificar els trets que sn exclusius del llenguatge hum en relaci amb els sis-
temes comunicatius daltres espcies animals. Aquesta qesti va ser abordada pel
lingista nord-americ Charles Hockett en un breu article de 1960 intitulat The
Origin of Language, en qu presenta una llista de tretze caracterstiques prpies
del nostre llenguatge, que hom pot resumir i concentrar en les segents:
1) Canal vocal-auditiu: el fet que en la seva forma ms bsica el llenguatge
hum es transmet per mitj de sons produts per la boca i percebuts per lore-
lla. Aix implica a) que el missatge es transmet en totes direccions i pot arribar
a un grup gran de receptors, b) que el missatge sesvaeix rpidament i no per-
sisteix, c) que el parlant pot rebre i transmetre el mateix senyal, i d) que el par-
lant es pot sentir a si mateix i pot controlar lemissi del missatge i el seu
contingut a mesura que el produeix.
2) Especialitzaci: el fet que els rgans utilitzats per a la producci de la parla
estan especialment adaptats per a la tasca. El tracte vocal hum (llengua, llavis,
glotis, etc.) sha especialitzat en la seva funci lingstica en comptes de ser
nicament rgans per a la ingesti daliments.
3) Dualitat estructural: el fet que totes les llenges humanes estan formades
per unitats que es combinen en un doble plnol per tal de construir missatges.
El primer nivell el constitueixen els fonemes, elements fnics que no tenen
significat en si mateixos i que formen conjunts petits, entre 30 i 40 elements
de mitjana.
El segon nivell est format per la combinaci dels fonemes en un nombre molt
ms ampli de mots, que tenen significat (conceptual o gramatical), i que per
la seva part poden combinar-se en unitats ms complexes (oracions), que des-
criuen accions i situacions.
La dualitat estructural s el fonament daltres propietats que recull Hockett,
com ara a) el carcter discret o separable de les unitats lingstiques, i que com
a conseqncia podem classificar en categories diferents (vocals, consonants,
prefixos, sufixos, substantius, verbs, etc.), b) larbitrarietat, o manca de con-
nexi necessria entre la forma del senyal i el seu significat, i c) la productivi-
tat, s a dir, el fet que sempre podem crear missatges nous, no sentits mai
Nota
Per un extrem hi ha llenges
amb un nombre molt redut de
fonemes, com el rotokas, par-
lat a lilla de Bouganville, a lest
de Nova Guinea, que t 11 fo-
nemes (5 vocals i 6 conso-
nants), i per un altre llenges
amb un inventari de fonemes
molt ms alt, com ara el !x,
una llengua khoisan de
Botswana, que t 112 fone-
mes, la major part consonants.
FUOC PID_00177308 17 Tipologia i universals
abans, simplement tot combinant els mots de la nostra llengua. Aix implica
que la combintoria del llenguatge hum dota els seus parlants duna eina
amb una capacitat prcticament infinita per a lexpressi dels seus pensa-
ments, emocions, experincies i coneixements.
Aquestes propietats universals sn certament massa generals. Hom pot apro-
fundir dins les estructures especfiques de les llenges en els nivells fonolgic,
morfolgic i sintctic per tal didentificar patrons comuns a totes (o a una ma-
joria significativa) de les llenges del mn. El fonament daquesta hiptesi s
la premissa que malgrat les grans diferncies que sobserven entre les llenges
del mn, totes semblen estar formades sobre la base de principis idntics. En
paraules de Joseph Greenberg (1966), totes les llenges semblen tallades pel
mateix patr. Un dels arguments que duu a aquesta conclusi, entre altres, s
la capacitat dels ssers humans daprendre i de traduir qualsevol llengua.
Per tant, si aquesta hiptesi s correcta, els universals lingstics sn una im-
portant font de primera m sobre la manera en qu els ssers humans capten
la realitat i lorganitzen cognitivament.
Els lingistes distingeixen els segents tipus duniversals lingstics:
Universals absoluts: sn aquells que es donen en totes les llenges, sense
excepci. Per exemple, totes les llenges tenen vocals i consonants,
totes les llenges distingeixen substantius i verbs.
Universals implicatius: sn els que relacionen la presncia duna propie-
tat amb la presncia duna altra. Sn del tipus si A aleshores B. Per
exemple, totes les llenges VO tenen preposicions.
Tendncies universals (o universals estadstics): es distingeixen dels uni-
versals absoluts en el fet que tenen excepcions. Per exemple, quasi totes
les llenges tenen consonants nasals. Aquest universal t almenys una
excepci coneguda: les llenges salish de la costa sud-occidental del
Canad.
Tendncies implicatives: es tracta duniversals implicatius que mostren ex-
cepcions, com ara la majoria de les llenges OV tenen posposicions. Encara
que aquesta tendncia es documenta en moltes llenges arreu del mn, hi ha
casos en qu no es compleix, com ara en persa, una llengua SOV que t prepo-
sicions.
FUOC PID_00177308 18 Tipologia i universals
4. Tradubilitat entre llenges
Com sha dit abans, un dels arguments ms slids a favor de lexistncia duna es-
tructura conceptual comuna a totes les llenges humanes s la possibilitat de tra-
duir, s a dir, el fet que tot all que hom pot dir en una llengua hom pot expressar
en una altra. Hi ha, tanmateix, dues possibles excepcions a la tradubilitat total.
La primera excepci s que les llenges no gramaticalitzen exactament els ma-
teixos conceptes (la qual cosa significa que en unes llenges s necessari uti-
litzar un procediment gramatical o formal per tal dexpressar una certa
informaci que en unes altres llenges es pot ometre). Per exemple, la major
part de les llenges europees obliguen a indicar el gnere en els pronoms per-
sonals de tercera persona (com en catal, ell o ella), mentre que en fins hi ha
un sol pronom de tercera persona (hn) que no distingeix gnere (com en la
frase Hn on ystvllinen, que pot ser tant ell s amable com ella s amable).
Daquesta manera, la traducci del catal al fins perd especificitat (hi ha un
aspecte semntic que selimina), i la traducci del fins al catal necessita afe-
gir informaci que no s en loraci original.
En japons, on el nombre no est gramaticalitzat i no hi ha articles, loraci
(7) es pot traduir de quatre maneres:
Una segona excepci a la tradubilitat la constitueixen les grans diferncies de
vocabulari que hi ha entre unes llenges i altres (sobretot, encara que no ex-
clusivament, quan hi ha diferncies culturals importants), de forma que la tra-
ducci directa mot a mot resulta impossible. Per exemple, en catal sutilitzen
tres mots per a referir-se a tres tipus dingesti (fumar, beure i prendre una me-
dicina), mentre que el japons noms en fa servir un, nomu:
A la inversa, el japons t tres mots per a traduir el concepte portar (roba o un
altre objecte en el cos):
(7) Watashi ga kinc kangofu ni atta
jo SUBJ ahir infermera a veure(PAST)
= Vaig veure ahir {la infermera / les infermeres / una infermera / unes infermeres}
(8) a) fumar un cigarret: tabako o nomu
b) prendre una medicina: kusuri o nomu
c) beure aigua: mizu o nomu
(9) a) portar ulleres: kakeru
b) portar barret: kaburu
c) portar pantal, faldilla, sabates: haku
FUOC PID_00177308 19 Tipologia i universals
Com resulta obvi, moltes diferncies lxiques sexpliquen per raons de tipus
cultural, geogrfic, i per la manera caracterstica de cada poble de copsar la re-
alitat. Un exemple repetit s el de la llengua esquimal, en qu no hi ha un con-
cepte general per a neu, i en canvi hi ha uns quants mots per a designar els
diferents tipus de neu que tenen rellevncia per a la forma de vida daquesta
gent, com ara qana neu que cau i apput neu a terra.
FUOC PID_00177308 21 Tipologia i universals
Activitats
1. Observeu les segents llistes de mots de sentit equivalent en unes quantes llenges dEu-
rsia. Quines llenges penseu que estan relacionades genticament? Justifiqueu la resposta.
2. Quina correlaci sistemtica de sons observeu en la segent llista de mots dangls i alemany?
3. Compareu la segent llista de mots en quatre llenges del Pacfic (extreta de Lyovin, 1997,
pg. 9). Hi trobeu cap tipus de correlaci fontica que provi una relaci de parentiu entre elles?
Justifiqueu la resposta.
4. Identifiqueu el tipus morfolgic del suahili (Tanznia), a partir dels segents exemples:
5. Identifiqueu el tipus morfolgic del yupik (Sibria i Alaska), a partir dels segents exemples.:
Nota
Els mots segueixen lortografia
oficial (hongars, turc, uzbek i
basc) o la transcripci estn-
dard (japons, xins, uigur, kir-
gus). En turc i zeri = [t|]
(catal fletxa), = [|] (catal
baixa). En turc, zeri i uigur i
representen vocals labialitza-
des. En zeri, uigur i kirgus, q
representa una consonant pro-
pera a [k], per darticulaci
uvular, no velar.
Hongars Turc Japons zeri Xins Uigur Basc Kirgus
a) hrom san sn ch hiru uch tres
b) hossz uzun nagai uzun chng uzun luze uzun llarg
c) hal balk sakana baliq y beliq arrain balyk peix
d) kutya kpek inu it gcu it txakur it gos
e) virg iek hana gl hu chichek lore gul flor
f) fej kafa atama qafa tu bash buru bosh cap
g) nevet gl- warau gl- xio kl- barre kul- riure
h) megnz gr- miru gr- kn kr- ikusi kor- veure
i) mond de- iu de- shuc eit- esan ait- dir
j) vz su mizu su shu su ur suv aigua
k) kc ta ishi da sh tash harri tosh pedra
l) hideg souk samui soyuq lcng soghuq hotz sovuq fred
Angls Alemany
a) water Wasser aigua
b) bite beissen mossegar
c) white weiss blanc
d) foot Fuss peu
e) hot heiss calent
f) street Strasse carrer
g) nut Nuss nou
h) to zu a
i) two zwei dos
j) tongue Zunge llengua
k) teach zeichen ensenyar (en alemany, mostrar)
Malai Maranao Samo Hawai
a) baru wagu fau hau hibisc
b) tanis ulaul tani kani plorar
c) balay walay fale hale casa
d) teras tegas toa koa fusta
e) mata mata mata maka ull
a) Alikuona
a- li- ku- ona
ell (SUBJ) PAST te (OBJ) veure
= Et va veure
b) Atakuona
a- ta- ku- ona
ell (SUBJ) FUT te (OBJ) veure
= Et veur
c) Nilikuona
ni- li- ku- ona
jo (SUBJ) PAST te (OBJ) veure
= Et vaig veure
d) Aliniona
a- li- ni- ona
ell (SUBJ) PAST jo (OBJ) veure
= Em va veure
a) Angyarpaliyuqtuq
angyar -pa -li -yug -tuq
barca gran comprar voler IND/3SG
= Vol comprar-se una barca gran
FUOC PID_00177308 22 Tipologia i universals
6. Identifiqueu el tipus morfolgic del tai (Tailndia), a partir dels exemples segents:
7. Classifiqueu les formes marcades en cursiva en els segents exemples, segons que siguin
analtiques, sinttiques o polisinttiques:
8. Indiqueu el grau dintegraci entre morfemes que sobservi en les segents parelles lxi-
ques de diferents llenges. En els exemples els guions indiquen la separaci entre morfemes,
i no corresponen a cap convenci ortogrfica.
9. A partir de lobservaci dels segents exemples de maia yucatec (Mxic), indiqueu quines
caracterstiques estructurals sn congruents o incongruents amb les correlacions dordre de
mots previstes per Greenberg:
b) Yughaghvigllangyugtut
yughagh -vig -llag -nge -yug -tut
pregar lloc gran aconseguir voler IND/3PL
= Volen aconseguir un temple gran
a) Ko pot pahsh tai bpen
ell parlar llengua tai poder
= Ell sap (= pot) parlar tai
b) Rao hi rt ko
nosaltres donar cotxe ell
= Li vam donar el cotxe
c) Ko ja dtrng gin ko
ell FUT caldre menjar arrs
= Li caldr menjar arrs
a) Catal: vaig vindre ahir
b) Angls: louder! ms alt!
c) Llat: scripseram jo havia escrit
d) Alemany: Personalausweis carnet didentitat
e) Catal: llibret (compareu-la amb lequivalent angls, small book)
f) Navaho: nnosht| potser tornar a portar-lo (nn- indica acci repetida;
o- indica possibilitat; sh- indica que el subjecte s la primera persona
del singular (jo); t| s larrel verbal, que significa portar.)
a) Angls: cat gat cats gats
b) Alemany: Buch llibre Bcher llibres
c) Japons: kak-u escric ka-ita vaig escriure
d) Hebreu: sfer llibre sfar-im llibres
e) Fins: kauppa botiga kaupa-ssa en la botiga
Nota
Lortografia oficial del maia yu-
catec est molt influda per la
del castell. Cal indicar que
lapstrof representa una con-
sonant oclusiva glotal, que en
lalfabet fontic internacional
es representa pel smbol [/].
a) Tzook in hantik le waaha
PF 1SG menjar ART tortilla
= Mhe menjat la tortilla
b) Yan chakmoloob ich kaax
haver-hi jaguars en bosc
= Hi ha jaguars al bosc
c) Tzook u beetaal humpel tumben merkaado
PF 3SG fer-se un nou mercat
= Sha fet un mercat nou
d) U yotoch Saantos
seu casa Santos
= La casa de Santos
e) Yaan in hoyab yetel choyoob
caldre 1SG regar amb galledes
= Haur de regar amb galledes
f) Tzook in wilik tan u kool Santos
PF 1SG veure PROG 3SG segar Santos
= He vist que Santos estava segant
FUOC PID_00177308 23 Tipologia i universals
10. A partir de lobservaci dels segents exemples de xins mandar, indiqueu quines carac-
terstiques estructurals sn congruents o incongruents amb les correlacions dordre de mots
previstes per Greenberg:
11. A partir de lobservaci dels segents exemples de singals (Sri Lanka), indiqueu quines
caracterstiques estructurals sn congruents o incongruents amb les correlacions dordre de
mots previstes per Greenberg:
a) T tintian hu k
ell/a cada dia rebre convidat
= Rep convidats cada dia
b) T cng Zhcngguo li le
ell/a des de Xina venir PF
= Ha vingut de la Xina
c) T zutin zcu le
ell/a ahir anar-sen PF
= Sen va anar ahir
d) Wc xhuan chi bingjilng
jo agradar menjar gelat
= Magrada menjar gelats
e) Jintin de bo
avui MOD diari
= El diari davui
f) Shhuzhy de jingli
socialisme MOD futur
= El futur del socialisme
g) Hcn ho de shuji
molt bo MOD preu
= Un preu molt bo
h) Hu jing yingwn de nige xiohi
saber parlar angls MOD aquest nen
= Aquest nen que sap parlar angls
i) Wc tinshuc n mi le shudin
jo sentir tu comprar PF llibreria
= He sentit dir que has comprat la llibreria
j) Wcmen ki hu toln nige wnti
nosaltres tenir reuni discutir aquest problema
= Tindrem una reuni per a discutir aquest problema
a) Lamaya eyage asalvsiyage ballava dkka
eya -ge asalvsiya -ge balla -va
nen ell -GEN ve -GEN gos -AC va veure
= El nen va veure el gos del seu ve
b) Gni tadi ballava dkka
dona gran gos/AC va veure
= La dona va veure el gos gran
c) Miniha janele indala ballava dkka
home finestra des de gos/AC va veure
= Lhome va veure el gos des de la finestra
d) Ballatta km denna kiyala gni minihatta kiva
balla-tta miniha-tta
gos-DAT menjar donar SUB dona home-DAT va dir
= La dona va dir a lhome que dons de menjar al gos
e) Me wddapale dn vdde karana basunnhe iye ave n
wddapal -e kara -na
aquest taller -LOC ara treball fer -PTC mecnic ahir va venir no
= El mecnic que treballa en aquest taller no va venir ahir
FUOC PID_00177308 24 Tipologia i universals
12. Classifiqueu els segents universals lingstics dacord amb el seu tipus:
a) Totes les llenges tenen pronoms personals que distingeixen almenys primera i segona persona en singular i plural.
b) En la gran majoria de les llenges OV, el genitiu precedeix el substantiu.
c) En les llenges VSO, el substantiu precedeix ladjectiu.
d) Les marques de cas en els substantius sn sempre sufixos.
e) En una majoria significativa de les llenges VO, larticle precedeix el substantiu.
f) Les llenges que tenen consonants oclusives sonores ([b, d, g]) tenen tamb oclusives sordes ([p, t, k]).
FUOC PID_00177308 25 Tipologia i universals
Bibliografia
Mtodes de classificaci de les llenges
Bickel, Balthasar (2007). Typology in the 21st century: major current developments.
Linguistic Typology (nm. 11, pg. 239-251).
Comrie, Bernard (2001). Different views of language typology. A: M. Haspelmath i altres
(eds.). Sprachtypologie und Sprachliche Universalien (pg. 25-39).
Croft, William (1999). Typology and Grammar. A: E. K. Brown; J. Miller (eds.). Concise
Encyclopedia of Syntactic Theories (pg. 343-350).
Croft, William (2002). Typology. A: M. Aronoff; J. Rees-Miller (eds.). The Handbook of
Linguistics (pg. 337-368). Blackwell.
Junyent, Carme (1986). La classificaci de les llenges i els seus problemes. Lmits (nm.
1, pg. 25-47).
Moreno Cabrera, Juan Carlos (1997). Introduccin, El problema de la clasificacin de
las lenguas, La caracterizacin tipolgica de las lenguas y familias lingsticas. Introduccin
a la lingstica (cap. 1, 2 i 4).
Shibatani, Masayoshi; Bynon, Theodora (1995). Approaches to Language Typology:
A Conspectus. A: M. Shibatani; T. Bynon (eds.). Approaches to Language Typology (pg. 1-25).
Clarendon Press.
Song, Jae Jung (2001). Introducing linguistic typology. Linguistic Typology (cap. 1).
Whaley, Lindsay J. (1997). Introduction to typology. Part I: Basics of Language Typology
(cap. 1-4).
Tipologia morfolgica
Payne, Thomas E. (1997). Morphological typology; Constituent order typology. Des-
cribing morphosyntax. A guide for field linguistics (cap. 2 i 4).
Whaley, Lindsay J. (1997). Introduction to typology. Part II: Word Order Typology (cap. 5 i 6).
Part III: Morphological Typology (cap. 7 i 8).
Tipologia de lordre de constituents
Dryer, Matthew S. (2007). Word Order. A: T. Shopen (ed.). Language Typology and Syntac-
tic Description (vol. I, pg. 61-131).
Givn, Talmy (2001). Word order. Syntax (cap. 5).
Hawkins, John (1983). Word order universals. Academic Press.
Primus, Beatrice (2011). Word Order. A: P. C. Hogan (ed.). The Cambridge Encyclopedia
of the Language Sciences (pg. 920-922). Cambridge University Press.
Siewierska, Anna (2006). Word Order and Linearization. A: E. K. Brown (ed.). Encyclo-
pedia of Language and Linguistics (pg. 642-649).
Song, Jae Jung (2001). Basic word order. Linguistic Typology (cap. 2).
Universals lingstics
Bickel, Balthasar (2007). Absolute and statistical universals. A: P. Hogan (ed.). The Cam-
bridge Encyclopedia of Language Sciences (pg. 77-79). Cambridge University Press.
Comrie, Bernard (2003). On Explaining Language Universals. A: M. Tomasello (ed.). The
New Psychology of Language: Cognitive and Functional Approaches to Language Structure (vol. II,
pg. 195-209.
Deutscher, Guy (2010). Through The Language Glass. Why the World looks Different in other
Languages. Nova York: Metropolitan Books.
FUOC PID_00177308 26 Tipologia i universals
Evans, Nicholas; Levinson, Stephen C. (2009). The myth of language universals: Lan-
guage diversity and its importance for cognitive science. Behavioral and Brain Sciences (nm.
32, pg. 429-492).
Greenberg, Joseph H. (1966). Some universals of grammar with particular reference to the
order of meaningful elements. A: Joseph H. Greenberg (ed.). Universals of grammar (pg. 73-113).
MIT Press.
Hockett, Charles (1960). The Origin of Language. Scientific American (nm. 203, pg. 88-96).
Luque, Juan de Dios (2004). Aspectos universales y particulares del lxico de las lenguas
del mundo [en lnia]. Estudios de Lingstica del Espaol (nm. 21). <http://elies.rediris.es/
elies21/>
Mairal, Ricardo; Gil, Juana (eds.) (2003). Los universales lingsticos: pasado y presen-
te. En torno a los universales lingsticos (pg. 9-88). Cambridge University Press / Akal.
Mairal, Ricardo; Gil, Juana (eds.) (2006). Linguistic Universals. Cambridge University
Press.
Moreno Cabrera, Juan Carlos (1997). Los universales lingsticos y sus diversos tipos.
Introduccin a la lingstica (cap. 3).
Moreno Cabrera, Juan Carlos (2000). Caractersticas del lenguaje humano. Curso uni-
versitario de lingstica general (vol. 1., cap. 2).
Wierzbicka, Anna (1999). Emotions across Languages and Cultures. Diversity and Universals.
Cambridge University Press.
Llenges del mn
Badia i Capdevila, Ignasi (2002). Diccionari de les llenges dEuropa. Editorial Enciclopdia
Catalana.
Brown, Keith; Ogilvie, Sarah (eds.) (2008). Concise Encyclopedia of Languages of the World.
Elsevier.
Campbell, G. L. (1991). Compendium of the Worlds Languages. Routledge.
Comrie, Bernard (ed.) (1987). The Worlds Major Languages. Croom Helm.
Dalby, Andrew (2006). Dictionary of Languages. Londres: A & C Black.
Garry, Jane; Rubino, Carl (2001). Facts about the Worlds Languages. Nova York: The H.
W. Wilson Company.
Grimes, Barbara F. (ed.) (2000). Languages of the World. Ethnologue (14a. edici) [en lnia].
Vol 1: Languages of the World. Vol. 2: Maps and Indexes. SIL International. <http://www.eth-
nologue.com/web.asp>
Junyent, Carme (1989). Les llenges del mn. Ecolingstica (3a. edici 1996). Empries.
Katzner, K. (1977). The Languages of the World (edici revisada 1986, 3a. edici 2002). Rout-
ledge and Kegan Paul.
Lyovin, Anatole (1997). An introduction to the languages of the world. Oxford University
Press.
Meillet, Antoine; Cohen, Marcel (dirs.) (1952). Les langues du monde (2 vol.). Pars:
Champion.
FUOC PID_00177309 7 Nocions bsiques de tipologia funcional
1. Funcions i estratgies
Abans de procedir, en els prxims mduls, a lexamen de les principals funci-
ons i dels seus tipus dexpressi, revisarem alguns conceptes de teoria lings-
tica tils per a comprendre millor les discussions subsegents.
En els estudis tipolgics sutilitza el terme estratgia per a designar les formes
lingstiques que serveixen per a expressar una determinada funci.
Hom pot classificar les estratgies lingstiques en tres grans tipus: morfolgi-
ques, lxiques i sintctiques.
Les estratgies morfolgiques es caracteritzen per modificar la forma dels
mots.
Les estratgies lxiques fan servir mots especialitzats en lexpressi de cer-
tes funcions, com s el cas de les preposicions, les conjuncions o els verbs
auxiliars.
Les estratgies sintctiques es basen en la utilitzaci de construccions es-
pecfiques, aix com en lordre de constituents, que adquireix significat
funcional. Per exemple, en angls, algunes manifestacions de la funci de
qualificaci* sexpressen noms per lordre relatiu dels elements: el quali-
ficador precedeix el qualificat, com ara en stone bridge pont de pedra i al-
tres construccions similars.
Cal assenyalar que labsncia de marca tamb t, per contrast, una significaci
funcional. Aix, en catal, labsncia de preposici s el que caracteritza el sub-
jecte i lobjecte enfront dels altres elements de la predicaci, que utilitzen pre-
posicions per a indicar la seva funci sintctica o semntica.
1.1. Estratgies morfolgiques
Les principals estratgies de tipus morfolgic sn laddici dafixos, la modifi-
caci interna de larrel del mot, i la substituci lxica. Vegem ara amb ms
atenci cadascun daquests procediments.
1) Addici dafixos
Laddici dafixos s potser el procediment morfolgic ms ests. Els afixos
sn morfemes que suneixen a la base lxica en diversos graus dintegraci for-
* Examinarem amb ms detall la
qualificaci en el mdul Estructura
del sintagma nominal, en els
apartats Qualificaci adjectiva
i Qualificaci nominal.
TEXTO 5
FUOC PID_00177309 8 Nocions bsiques de tipologia funcional
mal. Acostumen a classificar-se en diversos tipus, atenent la seva posici res-
pecte a la base:
a) Els sufixos safegeixen al final de la base, i constitueixen el tipus dafix ms
ests entre les llenges del mn. Per exemple, en catal i en moltes altres llen-
ges la funci del temps verbal sexpressa per mitj de sufixos verbals:
b) Els prefixos safegeixen davant de la base. Un exemple de prefix s la marca
de nombre en suahili i en altres llenges de la famlia bantu:
Com mostren els exemples, en suahili, la categoria de nombre sexpressa per
mitj dun prefix que varia segons la classe de nom. En (6a), ji- s el prefix de
singular, i en (6b) ma- s el prefix de plural.
c) Els circumfixos sn morfemes discontinus que podrem dir que envol-
ten la base verbal. Formalment un circumfix s la combinaci dun prefix i
un sufix que expressen ensems un significat gramatical nic. Per exemple, en
amhric (Etipia), la negaci sexpressa amb la combinaci del prefix al- i del
sufix -m amb la base verbal:
d) Els infixos sinsereixen dins de la base. Aquest procediment est molt ests
en les llenges de les Filipines, en qu serveix per a expressar lequivalent de
la nostra veu passiva. Vegeu uns exemples de taglog:
(5) parl-o present
parl-ava passat (pretrit imperfet)
parl-ar futur
(6a) jiwe
ji -we
SG -pedra
= pedra
(6b) mawe
ma -we
PL -pedra
= pedres
(7) Fllg Ell vol
Alfllgm Ell no vol
(8a) Bumili ng libro ang lalaki
va comprar el llibre lhome
= Lhome va comprar el llibre
(8b) Binili ng lalaki ang libro
va ser comprat lhome el llibre
= El llibre ha sigut comprat per lhome / el llibre lha comprat lhome
FUOC PID_00177309 9 Nocions bsiques de tipologia funcional
Aquests exemples mostren un canvi de perspectiva en lexpressi de la situa-
ci. Lexemple (8a) est focalitzat des del punt de vista de lagent (lhome)
mentre que en (8b) la situaci es descriu des de la perspectiva del pacient (el
llibre), com es reflecteix tamb en la traducci. En aquests exemples, les dife-
rncies de perspectiva sexpressen per mitj dels infixos -um- i -in- inserits dins
del verb bili comprar. Linfix -um- assenyala que lelement focalitzat s
lagent, mentre que linfix -in- indica que lelement focalitzat s el pacient. A
ms de ls dels infixos, la perspectiva sexpressa en taglog per la partcula ang
que precedeix lelement focalitzat.
e) Existeixen, finalment, altres processos daddici morfolgica en qu el morfe-
ma afegit no t un valor constant, com en els exemples vistos fins ara, sin que la
seva forma est determinada totalment o parcialment per la forma de la base l-
xica. Lexemple segent mostra la formaci del temps perfet en grec clssic:
Com hom pot observar, el perfet es forma per la sufixaci de -ka (per a la pri-
mera persona), que a ms va acompanyat per un element prefixat de forma Ce-
en qu C s una variable consonntica que correspon a la consonant inicial de
larrel. Aquest tipus de procediment es coneix com a reduplicaci.
2) Modificaci interna
La modificaci interna consisteix en un canvi de la forma de larrel del mot.
Un clar exemple de modificaci interna s el canvi voclic que assenyala dife-
rncies de temps verbal en els anomenats verbs forts de les llenges germni-
ques, com per exemple en angls find (trobar, present) enfront de found
(passat), o en alemany beissen (mossegar) enfront dIch biss (vaig mossegar).
3) Substituci lxica, o supleci
El procediment de supleci utilitza arrels diferents en lexpressi de certes
funcions lingstiques. Per exemple, en angls el passat del verb go (anar) no
sexpressa amb una variaci morfolgica de larrel (que regularment seria *goed)
sin per una arrel totalment diferent, went.
1.2. Estratgies lxiques
Les estratgies de tipus lxic utilitzen mots especialitzats a marcar determinades
funcions gramaticals o semntiques. Aquests mots acostumen a formar classes
tancades (constitudes per un nombre redut delements). Aqu discutirem tres
daquestes classes: els determinants, els verbs auxiliars i les adposicions.
(9) neiu pai-c ataco ncneiie pe-pai-ka he atacat
icicuu keleu-c ordeno icicicuie ke-keleu-ka he ordenat
iuu lu-c deslligo iciuie le-lu-ka he deslligat
FUOC PID_00177309 10 Nocions bsiques de tipologia funcional
1) Determinants
Els determinants sn mots que complementen els substantius expressant di-
verses funcions semntiques, com ara quantificaci, dixi, possessi i defini-
tud. En catal, aquesta classe inclou els articles, els demostratius, els numerals
i els quantificadors indefinits:
2) Verbs auxiliars
Els verbs auxiliars sn un tipus de verbs faltats de significat conceptual definit
i que serveixen per a expressar diverses funcions semntiques (com ara el
temps, laspecte, la modalitat i la veu) dun altre verb a qu modifiquen. Vegeu
alguns exemples de catal, castell i angls:
3) Adposicions
Es dna el nom genric dadposicions als mots invariables que indiquen la
funci gramatical o semntica dun element de loraci.
Hom distingeix tres tipus dadposicions:
Preposicions, que precedeixen lelement la funci del qual indiquen. Per
exemple, amb, que indica funci dinstrument en frases com ara Jaume dis-
senya amb ordinador.
Posposicions, que segueixen lelement que marquen. Per exemple, en honga-
rs elctt darrere en la frase a hz elctt davant de la casa (a hz = la casa).
Circumposicions, compostes per una preposici i una posposici que apa-
reixen obligatriament juntes. Observeu el segent exemple de paixtu
(Afganistan), en qu el rol semntic de wene arbre est marcat per la cir-
cumposici pe pore al voltant:
(10) a) La taula (article)
b) Aquella cadira (demostratiu)
c) Tres plats (numeral)
d) Molts convidats (quantificador indefinit)
(11) haver: He llegit el diari (temps: perfet)
ser: El candidat del PSC ha sigut investit alcalde (veu: passiva)
anar: El ple es va celebrar dissabte passat (temps: passat)
ir: Voy a quedarme en casa toda la tarde (temps: futur immediat)
will: She will be awarded the prize (temps: futur)
= Li concediran el premi
(12) Sarai pe wene pore as tari
home arbre cavall lliga
= Lhome lliga el cavall al voltant de larbre
FUOC PID_00177309 11 Nocions bsiques de tipologia funcional
Els diversos tipus dadposici no sexclouen entre si. Per exemple, hi ha llenges
que tenen preposicions i posposicions alhora, com s el cas del persa. En les
llenges europees hi ha tamb unes poques posposicions, com en angls ago (fi-
ve years ago = fa cinc anys) i en alemany wegen a causa de (der Hitze wegen = a
causa de la calor) o entlang al llarg de (den fluss entlang = al llarg del riu).
1.3. Estratgies mltiples
Una llengua pot tenir ms duna estratgia per a expressar una determinada
funci. Per exemple, en angls la funci possessiva* es pot manifestar mitjan-
ant alguna de les estratgies segents:
En general, quan una llengua t diferents estratgies per a expressar una fun-
ci, aquestes estratgies no hi sn intercanviables. Les estratgies poden estar
determinades per algun factor gramatical, semntic o dndole comunicativa.
Per exemple, en angls, les estratgies (13c) i (13e), que utilitzen el procediment
de substituci, es donen quan el possessor est expressat per un pronom personal.
Per la seva banda, les estratgies (13d) i (13e) es donen quan el sintagma nominal
s indefinit.
* Vegeu el mdul Estructura
del sintagma nominal, apartat
Qualificaci nominal.
(13) a) preposici: An area of dense shadow
= Una zona de densa ombra
b) element sufixat: Marys house
= La casa de Mary
c) substituci: Her house
= La seva casa (della)
(her s una forma supletiva del pronom she)
d) preposici + sufix: A book of Marys
= Un dels llibres de Mary
e) preposici + substituci: A book of mine
= Un llibre meu
FUOC PID_00177309 21 Nocions bsiques de tipologia funcional
Activitats
1. Indiqueu quin tipus destratgia (morfolgica, lxica o sintctica) es fa servir per a expres-
sar lobjecte en els segents exemples de diferents llenges:
a) Angls:
b) Castell:
c) Rus:
2. Indiqueu quin tipus destratgia (morfolgica, lxica o sintctica) es fa servir per a expres-
sar possessi en els segents exemples de diferents llenges:
a) Catal:
b) Guaran (Paraguai):
c) Rus:
3. Distingiu el tipus destratgia morfolgica utilitzada en cadascun dels segents exemples
de diferents llenges:
(1) The postman saw the dog
= El carter va veure el gos
(2) The dog saw the postman
= El gos va veure el carter
(3) El cartero vio al perro
(4) El perro vio al cartero
(5) lovraion ynnne coaxy
poctalon uvidel sobaku
carter va veure gos
= El carter va veure el gos
(6) coaxa ynnne novraiona
sobaka uvidel poctalona
gos va veure carter
= El gos va veure el carter
(1) El cotxe del director de lescola
(2) El meu cotxe
(3) Maria ayaka
Maria cistella
= La cistella de Maria
(4) Che ajaka
jo cistella
= La meva cistella
(5) Nde ajaka
tu cistella
= La teva cistella
(6) lnan
Ivan
= Ivan
(7) ox lnana
dom Ivana
= La casa dIvan
a) catal: parlo parlar
b) rab: miftah clau mafaatih claus
c) castell: digo dije
d) angls: I am sc we are som
e) rab: bab porta abwab portes
f) alemany: Hand m Hnde mans
g) hongars: ember home emberek homes
h) nhuatl: citli la llebre ciicihtli les llebres
FUOC PID_00177309 22 Nocions bsiques de tipologia funcional
4. Descriviu el tipus destratgia utilitzada en irlands per a expressar la funci possessiva, a
partir dels exemples segents. Tingueu especialment en compte la pronunciaci, que es dna
juntament amb lortografia convencional.
5. Indiqueu la classe conceptual dels mots subratllats en les oracions segents:
a) La muntanya est coberta de pins fins al cim.
b) Els seus ulls brillaven en la foscor.
c) Lempresa ha adquirit un equip xerogrfic dalta velocitat.
d) La sorra de la platja sha escalfat moltssim.
e) Els viatgers estaven irritats pel retard de lavi.
f) Jordi no s conscient de les seves limitacions.
6. En les frases segents, distingiu predicat, arguments i adjunts:
a) La festa es va organitzar amb tota perfecci.
b) Els nens estaven llanant pedres al pati.
c) Els nens estaven llanant pedres en el pati.
d) Aquest mat han inaugurat el nou poliesportiu.
e) Raquel admira la msica dEdison Densov.
f) Oriol ha sigut condecorat pels seus mrits cientfics.
g) El director de lhospital ha sigut condecorat per la Generalitat.
h) El cotxe de Meritxell s verd.
i) Pere ha venut la moto al seu cos.
7. Identifiqueu els rols semntics dels arguments i adjunts de les frases de lexercici 6.
8. Identifiqueu els rols discursius de tema i focus en les oracions segents:
a) En aquestes circumstncies s impossible acceptar loferiment.
b) Daquell plat no men he servit.
c) Aquest llibre no el recomanaria a ning.
d) El meu germ sen va al Jap.
e) Els ordinadors els fan pnic.
f) Lajuntament va organitzar lacte amb molta austeritat.
i) llat: fortis fort fortior ms fort
j) llat: bonus bo melior ms bo (millor)
k) sami: johka riu joga del riu
l) hebreu: akh germ akhim germans
Nota
[e] representa una vocal neutra
anloga a la del catal oriental;
[v] s una consonant labioden-
tal com la v del valenci, del
balear o del francs; [x] repre-
senta el so velar de j en castell.
a) mac [mak] fill a mhac [a vak] el seu fill
b) pirc [park] camp a phirc [a fark] el seu camp
c) beatha [bahe] vida a bheatha [a vahe] la seva vida
d) capall [kapel] cavall a chapall [a xapel] el seu cavall
FUOC PID_00177309 23 Nocions bsiques de tipologia funcional
Bibliografia
Estratgies morfolgiques
Bickel, Balthasar; Nichols, Johanna (2005). Fusion of Selected Inflectional Formati-
ves; Inflectional Synthesis of the Verb. A: M. Haspelmath i altres (eds.). The World Atlas
of Language Structures (pg. 87-90 i 94-97).
Carstairs-Mccarthy, A. (2006). Affixation. A: E. K. Brown (ed.). Encyclopedia of Language
and Linguistics (pg. 83-88).
Plungian, Vladimir A. (2001). Agglutination and flection. A: M. Haspelmath i altres
(eds.). Sprachtypologie und Sprachliche Universalien (pg. 669-678).
Estratgies lxiques: determinants, verbs auxiliars, adposicions
Anderson, Gregory D. S. (2006). Auxiliary Verb Constructions. Oxford University Press.
Hagge, Claude (2009). Adpositions. Oxford University Press.
Kurzon, Dennis (2006). Adpositions. A: E. K. Brown (ed.). Encyclopedia of Language and
Linguistics (pg. 63-66).
Payne, Thomas E. (1997). Grammatical categories. Describing morphosyntax (cap. 3).
Classes de conceptes i estructura de la predicaci
Bhat, D. N. S. (2000). Word classes and sentential functions. A: Petra M. Vogel; B. Comrie
(eds.). Approaches to the Typology of Word Classes (pg. 47-63). Mouton de Gruyter.
Garca-Miguel, Jos Mara (1995). Las relaciones gramaticales entre predicado y participantes.
Universidade de Santiago de Compostela.
Givn, Talmy (2001). Simple verbal clauses and argument structure. Syntax (cap. 3).
Langacker, Ronald W. (1987). Nouns and verbs. Language (vol. 1, nm. 63, pg. 53-94).
Lazard, Gilbert (1999). La question de la distinction entre nom et verbe en perspective
typologique. Folia linguistica (nm. 33, pg. 389-418).
Luque, Juan de Dios (2004). El lxico y las clases sintcticas de palabras [en lnia]. As-
pectos universales y particulares del lxico de las lenguas del mundo (cap. 10). <http://elies.redi-
ris.es/elies21/CAPITULO10.pdf>
Palmer, F. R. (1994). Roles and relations. Grammatical roles and relations (cap. 2). Cam-
bridge University Press.
Pavey, Emma L. (2010). The structure of sentences; The Structure of meaning; Inte-
grating language structure; The structure of information. The Structure of Language (cap.
3-5, 8).
Premper, Waldfried (2001). Universals of the linguistic representation of situations
(participation). A: M. Haspelmath i altres (eds.). Sprachtypologie und Sprachliche Universalien
(pg. 477-495).
Saeed, John I. (2003). Sentence Semantics. 1: Situations; Sentence Semantics. 2: Partici-
pants. Semantics (2a. edici, cap. 5 i 6). Basil Blackwell.
Schachter, Paul; Shopen, Timothy (2007). Part-of-Speech systems. A: T. Shopen (ed.).
Language Typology and Syntactic Description (vol. I, pg. 1-60).
Vandeloise, Claude (2007). A taxonomy of basic natural entities. A: M. Aurnague; M.
Hickmann; L. Vieu (eds.). The Categorization of Spatial Entities in Language and Cognition (pg.
35-52). John Benjamins.

También podría gustarte