Text 05. Comentari Filo2 - ..........

........ / ........ / ... .....

Els comentaris poden ser lliures o bé dirigits (amb algunes preguntes que n’orienten l’anàlisi).
Convé subratllar, fer-se un esquema, etc., el text, elaborant-lo de manera personal. És possible que se li
demanin les notes fetes a mà.

Mito de los metales

“Sois, pues, hermanos todos cuantos habitáis en la ciudad - les diremos siguiendo con la fábula
-; pero, al formaros los dioses, hicieron entrar oro en la composición de cuantos de vosotros
están capacitados para mandar, por lo cual valen más que ninguno; plata, en la de los auxiliares,
y bronce y hierro, en la de los labradores y demás artesanos. Como todos procedéis del mismo
origen, aunque generalmente ocurra que cada clase de ciudadanos engendre hijos semejantes a
ellos, puede darse el caso de que nazca un hijo de plata de un padre de oro o un hijo de oro de
un padre de plata o que se produzca cualquier otra combinación semejante entre las demás
clases. Pues bien, el primero y principal mandato que tiene impuesto la divinidad sobre los
magistrados ordena que, de todas las cosas en que deben comportarse como buenos
guardianes, no haya ninguna a que dediquen mayor atención que a las combinaciones de
metales de que están compuestas las almas de los niños. Y si uno de éstos, aunque sea su
propio hijo, tiene en la suya parte de bronce o hierro, el gobernante debe estimar su naturaleza
en lo que realmente vale y relegarle, sin la más mínima conmiseración, a la clase de los
artesanos y labradores. O al contrario, si nace de éstos un vástago que contenga oro o plata,
debe apreciar también su valor y educarlo como guardián en el primer caso o como auxiliar en el
segundo, pues, según un oráculo, la ciudad perecerá cuando la guarde el guardián de hierro o el
de bronce”.
Platón, La República 415 a-c.

Crítica a la democràcia
"- Tu pensa que el que et diré ha succeït a una o a moltes naus: hi ha un patró que guanya tots
els de la nau en corpulència i en força, però sordeja i no s’hi veu gaire, i els seus coneixements
de nàutica són a nivell dels sentits que hem dit; altrament, els mariners es barallen entre ells per
pilotar, i cadascun es creu que ho ha de fer ell, tot i que mai no n’ha après l’art, i no pot dir qui
ha estat el seu mestre ni el temps en què féu l’aprenentatge. Però és que damunt encara
afirmen que no és cosa ensenyable, i estan disposats a esquarterar el qui digui que ho és; ells
s’escampen sempre al voltant del patró i li demanen, i li fan tots els papers de l’auca perquè els
confiï el timó; quan no el poder convèncer, sinó que més aviat ho fan d’altres, aquests, els maten
o foragiten del vaixell; després subjuguen el noble patró amb mandràgores, o begudes o amb
qualsevol altra cosa, i governen la nau i malgasten el que hi ha, i naveguen així, bevent i
banquetejant, que és el que es pot esperar d’aquests tals, i , per acabar-ho d’adobar, lloen,
qualificant-lo d’expert en nàutica i en l’art de pilotar i d’entès en les coses d’un vaixell, el que
sigui hàbil a col·laborar perquè ells governin el bastiment convencent o violentant el patró; el qui
no es presta a fer-ho, me’l menyspreen per inútil, tot això quan ells, de l’ofici en si del pilot no en
saben res de res, de com li cal necessàriament tenir en compte les estacions de l’any , i el cel, i
els astres, i els vents, i tots els aspectes que corresponen a aquests art, això si el pilot ha de ser
realment el capità de la nau, per governar-la, tot prescindint del fet que alguns ho acceptin o no
perquè pensin que un tal ofici i la seva pràctica no es poden assimilar només exercint el
pilotatge. Doncs bé, si a les naus succeeix això que hem dit, no creus que del veritable pilot
d’ofici els mariners de les naus tripulades així en diran que viu a la lluna, que té molta
xerrameca, i que no els serveix per a res?
- Sí, i molt – afirmà Adimant.
I vaig fer jo: - No penso pas que et calgui veure la comparació interpretada en el sentit que
aquesta actitud és equiparable a la de les ciutats pel que fa als filòsofs veritables; ja comprens el
que vull dir.

Plató, República, 488a-489a

(a) Exposeu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals d’un del dos textos (el
que us toqui) del text i com hi apareixen relacionades.

(b) Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al
voltant de 5-15 paraules en cada cas. Una mena de definició, però ajustada al text i a la filosofia
de l’autor:
• «el bé en si»
• «opinió»

(c) Per què diu Plató que la dialèctica està «en el lloc més alt dels nostres ensenyaments i que
no hi ha res que pugui posar-se amb justícia per damunt d’ella»? (En la vostra resposta, haureu
de referir-vos als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no
apareguin explícitament en el text).

(d) Creieu que Plató té raó quan defensa que els més savis han de governar? Raoneu la
resposta.