Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
i.'
lo.e sr 's1y',.tv c r rr g
seccrrrsrnrco.rngueolcrcr
-/:
SERVET D'IVESTTCTGTO PtE'TII5TRIGA
sRr..DF'fnSErLS
SOLIS'
Jtm.s
DE
THEBALLS
DEL
P,J.FIJHOS
0OL.LECCI0
,,
t :''
t
,
'
'
'.'
..,,,.,
"' "'
1
,,v^i.,*.,,
lvP,;f
i' s'
' " ",9,9M8:I,.Ectl
l?37":l
'
t
pREHtsrntct
SERVEI
D'tNVEsnGact
I MUSEUPROVINCIAL
DE PREHISTONI^I
Dlrector
I. BIlester 'Iormo,
Subdlrector
L, l'eriaot Garcla.
Col.l aboradors
ff. Jornet Perales.
G. \ies Nlasip (i)
F, I)onsell Corts.
.!', Poroar Lpez,
Agregatc
1). l'Ietrer
Yallg.
M. Yitlal Lpoz.
J. Chooomoli Galn.
\--;.
1 79 1; r r f
NECTSRRIRS
RCLNRR(IONES
.."."-..4l^.r
LLP"
e - T
*-ry- -l
,--r-
L Fr:Htg?otrDor
R. P. JULI FURGIJS
13 Giner1855-30 Ginert909
Publlcclonsdel S. I. P.
I I \ TS T I T T ' T
I)'ESTI'
D I S
VA
LEI{
CI
AIV S
SECCIHISTRICO.AROUEOLGICA
SERVEI D'INVESTIGAGIPREIIISTRTGA
SERE DE TREBALLS SOLTS
Jfm' 5
P.J.FURGUS
DEL
TREBALLS
DE
COL.LECCIO
/ R I A
PR
SOBR
E E H I S T\ ALEt\lCIANA
ileffi:
"*df-.lor*"""
VALENCIA
IMP. F. DOMENECH,
1937
ISSN 1989-540
PUBLICACIO
RAO
D'ESTA
Quan ens decldrem a publicar esta srie de treballs del Servei
d'lnvestigaci Prehistrica,no ens proposremsolament donar a
conixer en ella notes i petites memriesoriginals referentsa investigacions que, per llur importncia o per atres circumstnciesatendibles, deguerensserpublicadestot seguit, s a dir, senseesperar
a sserincloses en el corresponentvolum d'Arxiu de Prehistria
Llevantina - Anuari del S. I. P., sempreretrassatcom esdeven publicacionsde la seua mena; sin que volguremtamb crear-nosaix
un mig de donar a ilum uns atres treballs, no originals,la divulgaci
dels quals fora convenient al desenrolldels estudis prehistricsvalenciansi per aix mereixquerensser reimpresos,traduits, etc'
Entre els treballs ms importants, i ens atrevim a dir que pitjor
coneguts,dels que interessenals prehistoriadorsvalencians,figuren
indubtablementaquellsen que el P. Juli Furgs,S. J., an donant
compte del resultat de les excavacionsque feu en les proximitats
d'Oriola, des de l'any l9O2 at 1908,pocaen que en Espanya encara
es treballava poc en esta classed'investigacions.
La dispersainserci d'aquellsen publicacionsgeneralmentalluntades de la especialitat,dificultant la freqent consulta,fon causa
de llur manca de vulgarisaci.La importncia que per a la prehistria valenciana tenen les tals investigacions,s patent; puix es
tracta de les primeresexcavacions,mereixedoresd'eixa denominaci,
efectuadesen l'antic Regne de Valncia, i precisamenten el seu
de les cultures del SE. amb les del Pas
extrem S., punt d'en11a9
Valenci, de llurs temps; zonaa la que judiquem de tant d'inters.
que,peracompletarelseuconeiximent,amsdeladivulgacide
les publicacionsdel P. Furgs, prepara tamb el S' I' P'' per a
insertarla en la mateixa srie,la mpressid'una important memria
indita que escriguEn SantiagoMoreno,all per 1872,amb el tltol
d'<Apunts sobre les estacionsprehistriquesde la serra d'oriolan,
treball de qualitat per a la seua dpoca,al que ens calgureferir-nos
fa anys en un ensaig de correlaci cronoldgicaentre les coves sepulcrals eneolltiquesdel nostre pas, i que ara donarem a conixer,
!
4
c tAC I ~
R RA
P ' rDESTA
s r P uPeUl tBc LAI' C
amb
a m bnotes
notesdeldelposseidor
posseidordeldelmanuscrit,
manuscrit,el eltan
tandestacat
destacatinvestigador
investigador
que
valencia
valenciNicolau
NicolauPrimitiu
PrimitiuGmez
Gmezserrano,
Serrano, queavaloraran
avaloraranel elseu
seu
inters.
inters.
Co
m e sesv eveu,
u , s
s c convenient
o n v e n i e n tlal areimpressi,
r e i m p r e s s en
i , un
e n uvolum,
n v o l udels
m ' d treelstreCom
pot
balls
ballspublicats
publicatspel
pelP.P.Furgrls
Furgssobre
sobreprehistria
prehistriavalenciana'
valenciana.NoNo pot
estimar-se
estimar-secom
comensaig
ensaigdedepublicaci
publicacisemblant
semblantlalad'En
dEnFaustl
FaustBarber
Barber
de
ciencias
valenciana
la
<Revista
de
i
segents
194
nmeros
enenels
els nmeros i94 i segents de la ((Revista Valenciana de Ciencias
vlctimas
Mdicas,
Mdicas),amb
ambeielttul
ttuldede<Las
((Las
vctimasdedelalaciencia
cienciay ylos
lostrabajos
trabajos
apart
(amb
tiratge
prehistoria
valentinar
del
delP.P.Furgs
Furgssobre
sobre prehistoria valentinas (amb tiratge apartdede2020
eixemplars,
eixemplars,Valncia,
Valncia,impr.
impr.dedeVives
VivesMora,
Mora,1909),
190?),on,
on,envoltats
envoltatsamb
amb
i
no
unes
unesnotes
notesbiogrfiques
biogrfiquesi necrolgiques,
i necrolgiques,foren
foreninserits,
inserits, i nocomplets'
complets,
dos
dosdels
delstreballs
treballsal.ludits.
a l h d i t s .A11
Allque
quenecessitem
necessitemssuna
unacol.lecci,
col.lecci,lolo
ms
mscompleta
completapossible,
possible,dedeles
lesdites
ditespublicacions'
publicacions.Les
Lesque
queconeguem
coneguem
sn
snles
lessegents,
segents,enumerades
enumeradesper
perorde
ordecronolgic:
cronolgic:
< ((La
L a eedad
d a d pprehistrica
r e h i s t r i c aen
e nOrihuela~-En
o r i h u e l a l ' _ E nele ((Boletn
l < B o l e t de
n dlae lSociedad
aSociedad
t. t.I, I ,n.o
Aragonesa
Aragonesaded eCiencias
CienciasNaturalesr,
Naturales)),
n.o7 7(1902)'-'Este
(1902).-Este mateix
mateix
en
publicat
tamb
fon
i
il.lustracions,
propi
ttol
el
amb
treball,
treball, amb el propi ttol i il.lustracions, fon publicat tamb en1902,
1902,
en
en
en(Razn
((Razny yFer,
Feo,t.t.IV,
IV,ps.
ps.434 3i isegs.,
segs.,i ia aellellesesfan
fanreferncies
referncies en
nomenem.
les
lespublicacions
publicacionsque
queaacontinuaci
continuaci nomenem.
Amb
Amb elelmateix
mateix ttol
ttol <rl-a
<tLaedad
edad prehistrica
prehistrica en
en Orihuelal'-En
0rihuelan.-En
ps.
<Razn
((Razny yFe,r,
Fe)),t.t.VV(1903),
(1903),
ps.3l
361i i 484;
464;t't.VIVI(1903)'
(1903),p'p.93'
93.Este
Este
de
orihuelarr
la
III
de
tHistoria
l'apndix
en
inserit
fon
treball
treball fon inserit en Iapndix 111 de la IiHistoria de Orihuela))per
per
N'Ernest
Ernest Baliesteros.
Ballesteros.
((Breve
((Breveexploracin
exploracin arqueolgicar.-En
arqueolgica)).-En <Razn
((Raznyy Fel,
Fe,, t't. IXIX
. 2 213.
13.
(1
9 0 4 )p,p.
(1904),
<rTombes
((Tombesprehistriques
prehistriquesdes
desenvl'rons
environsd'Orihuela,
dOrihueIa,province
province d'AlidAlid'Archosocit
la
de
<,Annales
a
Algorfar.
excursion
cante.-Petite
cante.-Petite excursion a Algorfas. (Annales de la Socit dArchologie
logiede
de Bruxellesr
Bruxelles) (1905).
(1 935).Titaige
Tiratge apart.
apart.
<sepulturas
((Sepulturasprehistricas
prehistricasde
de lala provincia
provincia de
de Alicantel-Bol'
Alicantes-Bol. S'S.
A.
A. C.
C. N.,
N., t.t. V,
V, n.o
n.o l010(190).
(1906). Tiratge
Tiratge apart.
apart.
r,Necrpolis
((Necrpolisprehistrica
prehistrica de
de Orihuelar.-Bo1.
0rihueh.-Bol. Acad.
Acad. de
de lala Hist',
Hist.,
p.
355.
(1e09),
t.t.54
54 (19@9),p. 355.
Desitjvem
Desitjvemque
quetots
totsestos
estostreballs
treballsintegraren
integrarenlalapresent
presentcol.lecci,
Co.lecci,
postals
les
comunicacions
pero
peroles
lesactuals
actualsdificuitats
dificultatsen
en les comunicacions postalsimpediren
impediren que
que
arribara
arribara aa temps
temps I'article
Iarticle inserit
inserit en
en els
els <rAnnales
(Annales de
de lala Socit
Socit d'ArdArchologie
chologie de
de Bruxellesr,
Bruxelles, que
que per
per cert
cert no
no s
s del
del tot
tot necessari,
necessari, puix
puix
que
reimprimim,
que
treballs
atres
dos
cosa
mateixa
la
de
s'ocupa
socupa de la mateixa cosa que atres dos treballs que reimprimim,
deresexcavacions
enil;]'ljJJ,l'T;,
.or,,.,,,f,.
dubtes
No consideraremcompl.,, ,, *t" present sr deixrem d'incloure-hi algunes dades biogrfiquessobre l'autor dels treballs col.
leccionats,que donen idea de l'home i de la seuaobra com a prehistoriador.
El P. Juli Furgsva nixer en Franqael 23 de desembrede 1855,
tenint-seno obstant per espanyol,per haver-setraslladat amb la
seua famlia a Catalunya i haver vixcut en Espanya des de molt
menut, fins el punt d'haver castellanisatel seu cognom.De felicssima memria i clara intel.iigncia,va trobar gran facilitat per a
a msdel
el de les llengiies,de les que posseia,
l'estudi,especialment
francs,castelli catald, com era natural, I'anglsi f itali entre les
llengesvives, i de les antiguesel ilatl, el grec, l'hebreu i I'arbc,
estedeprssensemestre i amb gran perfecci.Havent ingressatmolt
(l) En el treball I s'han suprimit dues figures que no eren del tot necessries,
i en atre article una paraula arbiga que no es podia reproduir i que no s precissa
per al sentit del text.
RA
D'ESTA PUBLICACT
LAEDAI
PRTHISTOBICA
EN(]RIOLA
.",
(|\tCR0P0Ll
DESANANI0N)
<ur
JULI FuRGus
r0
JULI FURCS
. o
E
=
o
i
-
' - R
c a -
. - o
)
o
o
i 9
9 o .
i
b E
c
q )
4 :
E ; $i "
E
g I E. E
E e B
d : . E T I
; e , 8 5 E E . 6 n s
. ^ : : . s . F 6 H . 8 3
I HEt Ha 0c * H
{& g . Hdg E
H*gE
r , .
"r-g-
H *s;? .rH
.E
eA
n.V e
tE E EEr,'
E
, , E^ s H f i
; F b : e E e
, .
, 4 l s s E e E E g l H g F
; d * s H ' E $ - s Y s ' E
t z>
3 > il =
o
. ;
o
-
oo
(d
;
\
o
:
R
-b
q
/) ;:
o
,.9
ts
E_E #
.
t 4 -E . Y ;
-E
."H, fPq' .92/ *i
5
' i ic " ld
o o , ;- R h* FH o o
nnt!g!a"a.
d * E . B d 5
a
(d
.E
(
o \
" 9
6 Y >
b . b
/ ) 0
.
a
r
.
a 3 o E t
q r i ? Q ' o 9 < 2
?9E*3fr.sT9,
H H R . * H . X 6 3 F
did {r'i a a om
I i
3.o,. Clols. Aquesta mena d'enterramentsno fon menys general que I'anterior. En una cavitat de 0,50 a 0,60 metres de di)metre per un metre de profunditat, oberta en la terra roja de la vertent, es trobava l'esqueleten posiciarropida; i alguna vegadados
pertanyentsa diferent sexe.A ia vora del clot fon trobat algun crani
solt. Els ossosestavencobertsamb terra negramolt iina per haver
estat passadapel tams, la qual omplia el clot. Damunt hi havia una
capa de 0,50 metres o ms de terra pastada,molt dura, damunt la
qual h havia una altra capa formada per terra roja retirada quan
es va formar el ciot. Finalment, la totalitat estava recobertaamb
pedresi terra vegetal.A sovint,lacapa que cobria el clot estavacomposadade cendrai carb,alguna de fins un metre d'espessor,la qual
contenia ossosd'animals i fragments de tifells. Serienrestesd'algun fest o potser un rite especialque servia per a purificat la letra
que cobria al difunt? L'eixovar funerari era quasi iddntic al d:ls
Tmuls, pero, en general,ms ric. Les variants sn les segents:
12
JULI FURcs
FURGS -
Prehistria aalenciana
Figura 1.a
*'
1 ! . ; ;
l:fsff
Figura 2,
Necrpollde St. Antonl (Orloa).
Publlcaclons del S. l. P.
.:
'i;"
';i'1"!
:l
i -l l
!:;::. :-,1
FURGUS -
Prehi,stria aalenciana
Figura 3,a
Figura 4.a
Necrpoli de St. Anton (0rlola).
Publlcaclons del S. I. P.
I. -Lrlue
Il.
FURGS -lPrehistria
ualenciancL
iFigura[5.4
Figura
6.4
Necrpol
de St. Antoni (Oriola).
Publlcaclons
del S. l. P.
II
LAEDAT
PBEHISTORICA
ENOBIOLA
,'SAN
OECRIIPOLI
OE AlTtr.,)
t"I
I
Sumament feligos degueren de viure els aborlgens d'Espanya
quan, desprsde molt de temps errabundesi lliures ja dels atzars
i perillsd'una vida nmadai aventurera,fixaren finalment llur planta
en el sl amenfssimi genersque havia d'sserla nostra ptria, af.avorit p:r la m de la Divina Providdnciaamb un crlmul de tota mena
de bens i riquesesenvejables.
Pero quina gent fon la que va arribar primer a unes platjes tan
remotes?Quinsforen els primers conqueridorsque amb ella compartiren la possesside la pltria dels herois de Sagunt i Numncia?
Potserels lbers, les preciosesrestes dels quals volen no pocs que
encaravixquen en les nostres provncies uskares,i els celtes, els
valentsguerrersque obriren ampla bretxa als poblesinvasors?Sembla prematura una contesta categrica,tenint en compte I'estat,
encaraincipient, de I'ArqueologiaPrehistrica.Perque,si b.s veritat que el tresor de monumentss'enriquix de dia en dia i que els
materials acumulats en pocs anys superen a tot el que prudentment
podia esperar-se,r,lo obstant encara manca molt per a edificar amb
solidesasobre tals fonaments i donar passesfermes i decisivesen la
qestiplantejada. Pero com que, a conseqnciade I'entusiasme
gue,b desde la ctedra,b per mig del llibre, han aconseguitinfondrc entre nosaltresels partidaris ardents de I'ArqueologiaPrehist; tica, es generalisenen el nostre pals les investigacions realisades
.netdicamenteen Dro dela cinciai creix el nombrede lesdiscussions
t trcballs importants a qu donen lloc els nous descobriments que
freqncialloable van a enriquir els nostresmuseus,no sembla
que arribe per fi l'hora en que, comenganta descrrer-
L4
JuLl FuRcs
les primerespginesde la nostra histriaptria amb notlciesslidament fonamentades,despullantJa dels mites i llegendesfabuloses
amb que cregueren enjoiar-la antics historiadors. Veritablement,
s migrat el nombre d'estacionspaleolltiquesque fins la data han
pogut sser estudiadesen Espanya i sn, per tant, insignificants
les conclusionsprctiques deduides de les esmentadesestacionsi
en relaci a les racesque per primera vegadapetjaren el nostre sl;
pero, en canvi, creixen i es multipliquen per instants els descobriments pertanyents a l'poca neoltica, els quals, acumulant en els
tresors de la cincia coneiximentsnous i dadesd'altfssimaimportncia, posen de relleu el gran encert d'alguns arquelegsestrangers
en girar els ulls e,apa la nostra ptria, esperant descobrir-hi nuclis
de llum esplendentper a il.luminar i aclarirel quadro de les primeres
civilisacions.
Les investigacionsrealisades aquests anys en Andalusia, amb
sort no petita, han estat continuadespels llorejats treballs dels senyors de Ciret, prosseguitsdes d'Almeria a Catlagena.els quals han
posat a I'abast de I'Arqueologia un cabdal precioslssimde dades
i monuments prehistrics.I darreramentuna anella nova i valuosa
ha vingut a completar la dilatada cadena d'estacionsi necrpolis
neoltiquesque, estenent-seper les costesdel Mediterrani, comprn
des d'Andalusia flns els regnesde Mrcia i Valncia, amb el descobriment verificat en les immediacjonsde la ciutat d'Oriola pels Fares
de la Companyia de Jessdel Col.legi de Sant Domnec, del qual
em proposeamplificar en aquesttreballet la ressenyabreu que en va
publicar <Razny Fe,ren el nmero delprimer de setembrede 1902(a).
* r l . *
15
16
JULrFURcrJs
La costerade "San Antn" estsituada a dos kilmetresaproximadament de la ciutat d'Oriola, en la primera estribaci de la
montanya anomenadade "La Muela". Heus ac com la descriuel ja
esmentatN'Ernest Gisbert:rl-a costerade "San Antn", que ocupa
una extensi de ms de 500 metres de llarg per 50 a 100 d'ample,
s coberta d'una capa de dilutlium roig a I'exterior, d'una profunditat
molt variable i barrejadaamb materialsnegrencsal fonsr. Les excavacionsque acabend'sserpracticadeshan posat de manifest que la
part de vessantutilisada per a enterramentsen poquesprehistriques, Ia qual ocupa una extenside ms de dues hectlries, s coberta per una capa de terra vegetal molt triada, que assoliaactualment una profunditat d'un a tres metres,si b als comengosi abans
del desgat produit per les aiges degu d'sserprou major.
La circumstnciad'sserOriola la poblaci ms immediata a la
vertent dita, i el fet de no aparixerals voltants cap vestigi d'estaci
primitiva, m'ha mogut a creure que la necrdpoli descobertaa "San
Antn" devia pertlnyer-li. Es cert que alguns anys arrere, quan els
senyors Vilanova vingueren a Oriola amb I'objecte d'estudiar Ia
llavors famosa "Cueva de Roca", que dista poc ms d'un kilmetre
de la costerade "San Antn", creguerendescobriren aquestadarrera
restesde dues estacionsneolltiques.Pero si b s veritat que d'una
d'ellesno he sabut reconixerel vestigi ms lleu, l'allra, que consistia
en un espai circular, prou capag,format per grans pedrots sobreposats en forma de monticle d'un metre d'elevaci, va resultar un
tmul immens, del qual foren trets entre ossamenteshumanes,un
ganivet de bronze, algunes petxines perforades,pedernalsi alguns
objectesd'os que havien servit d'ornament.
A ms, essent els cims que coronen la costera sumament abruptes i deixant espaisforga reduits, aprofitats tamb per a sepultures,
com,si de cas I'home primitiu hagueraestablert all) la seua habitaci6, una estaci de llmits tan estrets haguera pogut produir una
necrpolitan rica que ha presentat,desprsde tants de segles,ms
de 800 sepulturesa I'estudi de l'Arqueologia?
Per tant, si amb aquestesconsideracionses t en compte la proximitat de la vessant a Oriola i que precisamentpassaarran d'ella
I'antic cam d'Alacant a la nostra ciutat, a ning semblarimprobable la denominacide <Necrpolide la primitiva Oriolar amb que
17
II
La diversitat de sepultures prehistriquesdescobertesen "San
Antn" semblamolt remarcable,demostrantuna vegadams la cura
exquisidadel poblesprimitius en tributar a llurs difunts els obsequis
ms delicats.<La sepultura-ha dit el savi marqus de Nadaillacha estat tostempsi per a tots els hmensuna preocupaciconstant,
fonamentadaen el sentiment religis i en el pensamentque no tot
acabaamb la vida que tan rpidaments'escolaper a tots nosaltreu.
Per aix les tombes revisten per a I'arqueleguna importncia altlssimai sn en llqrs mans una mena de llibre obert, on es llig, descrita
a grans trets, la histria dels pobles.Per a major claredat, dividir
les sepulturesde la costerade "San Antn' , en dos grups: cremaci
inhumaci.
- No es sap amb certesa I'orige d'aquest costum
Cremaci.
que
el va establir, per b que no manquen arquelegs
ni el poble
remarcablesque I'atribuixen als aris. L'r1s de la cremaci degu
d'estaren temps lluntans molt ests, perque n'han aparegut nombrososvestigisen la Xina i el Yucatn, en l'Amrica central i en
quasitot el continent europeu.Ja es sap que els pelasgues,els grecs
I ptoto-etruscs,els gals i els romans cremaven els cadvers. No obstant, amb la cremacino es va extingir totalment l's de la inhumaci,perqueasovint s'ha advertit en un mateix poble la existdncia
de dos rites. Referma aquesta observacila necrpoli dlOriola, on
'utb
lesurnescinerriesha aparegutalgun tifell de la matelxa poca,
,gue servavaun esqueletquasi sancer,generalmentde xiquet.
;:. Es indubtableoue la cremacies va practicar en 'San Antn" en
fta posteriora la inhumaci,ja que no solament les urnes cinerforen trobadesen capesms superficials,sin que en molts estaa les sepulturesde cossosinhumats. Cal afegir que
sobreposades
corresponenta aquest periode d'incineracis ms fina,
llada al torn i d'un art que revela civilisacionsmolt avangades.
ftnbla ms que probable que aquesta cermica suposapoques
com ho testimonia la marcada difernciaque hi ha en la
d'estil dels tifells exhumats.
18
JULI FURGTJs
LA EDAT
PREHISTRICA EN ORIOLA
19
JuLI FuRcs
qual arrib a assolir un metre en la seua fondria mxima' Contenia, ordinriament, abundncia d'ossosde bou, crvol, senglar,
ocells i en alguns casosvdrtebres de diversos peixos. Els fragments
de plats i tifells, de diferents formes i tamanys, eren generalment
molt nombrosos.
L'eixovar consistia en serres de pedernal molt ben treballades,
petxines amb l'extrem perforat, instruments d'os quasi sempre molt
carbonisats,grups de pedretesmolt triades, una gran varietat de
pedres, especialment codises, amb senyals manifests d'haver servit
de percutors, mans de morter, allisadors, etc', i grans nuclis i estelles
de pedernal blanc o de color bru'
Els indicis recollits en aquest gnere de sepultures induixen a
conjectures ms o menys probables sobre la cerimnia que es realisaria en els enterraments d'aquesta dpoca.
Una vegada arrlbatia la comitiva que acompanyava al difunt
a la costera i una vegada encesala foguera en un lloc no llunt de la
sepultura o potser en algun punt com destinat a I'efecte (1)' es procediria a la cremaci del cadver, entre els gemecs,crits i udols que
una escenatan repugnant havia d'arrancar dels presents' En acabant de I'acte, s'arreplegariaels ossosparcialment cremats, potser
en un lleng, perque en altres bandes i en sepultures d'aquesta mena,
se n'han trobat alguns fragments, o es dipositarien en un gran tifell
que es col.locava desprs en el fossar excavat a l'efecte. Aleshores
comengarial')pat fnebre, en que, a judicar per la gran quantitat
d'ossos de diversos animals que han restat, abundaria la carn torrada. En aquest pat tindria assenyalat el seu lloc el difunt, amb
els seus plats i tifells i, una vegada acabal el festl, llangarien a la
foguera ja moribunda les restes del menjar i el servei del difunt,
escampant desprs la cendra, encara calenta, sobre la seua tomba,
cobrint-la desprsamb una capa de terra, ordin)riament de prou
espessor,
Inhumaci.-
2I
22
JuLl FuRcs
trimurs
u"*.no,.""uil;,1T;T"":JJ;,,.,",o,,ullu,
la nica
24
JULI FURGs
que,"u",^";^,"""i:":T:T;;:":;
terra
deo,:,",
"r,ecte
26
JULI FURcs
III
Una vegada exposat all que pertany a les diferents formes de
sepulturestrobades en la necrpolide la primitiva Oriola, cal dir
alguna cosa de I'home que les va construir, aix com tamb de les
armes, eines i gran nombre d'artefactes que en aquella civilisaci
remotssimaestiguerenen s (l)'
Antropologia. - Apenes una dotzena de cranis susceptibles
d'estudi poguerensserextrets de I'extraordinari nombre de sepultures que foren explorades. Els altres, llevat d'uns pocs que a
forga de molta pacidncia hagueren pogut sser recomposats,eixiren
tan malmesos que, en tocar-los, s'esmicolaven. Domina entre ells
el tipo braquicfal,amb tendnciaal dolicocdfalen alguns. L'angle
facial s, en general,molt regular;ni hi he observatindicis rematca'
bles del prognatisme tan decantat per certs arquelegs(fig. 3.e'
lm. II). La immensamajoria delsossosarreplegatsrevelenuna raga
d'estatura elevada i de msculs forts i potents. Les canelles dels
adults mesuren,per terme mig, 0,40 metres.
No obstant, el tamany diminut de les puntes de fletxa, de les
llances i ganivets de sllex arreplegats anys arrere en la "Cueva
de la Roca", dels quals tinc algunseixemplarsa la vista, va induir a
En Josep Vilanova adir, com ;onstaen la Hisloria de Orihuela (2)'
que <elsobjectesde curtes dimensionsall trobats, pero d'un treball
exquisit, revelenlna raga de talla petita, pero molt avangada en
I'art de la guerrar. Aquesta afirmaci no ha estat confirmada en els
descobrimentsde "San Antn".
Fon impossible reconstituir un crani que ostentava en u dels seus
fragments un orifici perfectament circular de 0,02 metres de dimetre, que molt probablements indici de trepanaci.
En el Museu de Sant Domnec9s conservauna costellahumana,
on apareix manifestamentel senyal de consolidacidesprsd'una
(1) Vola's rRazn y Fer, t. V, peg. 31. (Es la part anterior d'aquost treball'
(2) Tom I, cap. I, Pg.19, nm. 3.o.
remarcabre
u^"r::,T;:llli";,^"" ;:'l,,ro."t t^l^,t
"n
JULr FURcs
LA
EDAT
PREHISTdRICA EN ORIOLA
29
30
JuLl FUR.rs
31
32
JULT FURGS
que pel
les vores quatre forats, oposats dos a dos, una mica menys
que
sercordeta
passara
alguna
dimetre. Es probable que per elis
viria per a dur-lo Penjat,
Abans de finir aquestpunt relatiu a la cermica,em semblaoporimmensa
tr1dir algunacosad'algunsfragmentstriats entre la multitud
Esmentar
remarcables'
ms
tipos
ques'ha presentati querepresenten
de les
en primer lloc sis peus de copa, nics que foren exhumats
sepultures.Sndefangnegreiunamicalluentsenlasuperfcie.
de fragments
No es va poder trobar cap copa sancera'i la escassedat
poc
usada en
seria
forma
que
aquesta
arreplegatsdona a entendre
aquestacomarca.Aquestspeussnmoltsemblantsalsquetrobaren
En Manuelde Gngorai elssenyorsSiret' A msdelsabansesmentats'
apart, perque' a ms
va eixir un altre eixemplarque deu classificar-se
d'sserde dimensionsmajors, s de pasta groguencai basta i' sobre
tot, d'una faclura tan grollera i rudimentria que en la superfcie'
entre molts bonys, apareix la impressi dels dits'
Molt semblantsa aquestsfragments, per la poca habilitat de
que repreI'artfex i tosquetat de i'obra, sn altres dos fragments
senten, respectivament,el fons d'un petit tifell i un mig barrilet
amb boca lateral.
qual s
Es remarcabletamb un fragment de plat la vora del
interceptadaperunacavitatcomsiforaunacagoleta'detl'03metres
prou grollera'
de dimetre i 0,02 rnetresde profunditat' La pasta s
No arriben a mtia dotzena els fragments trobats amb alguna
ornamentaci.Aquestaesreduixgeneralmentalniescurtesiparal.
dos fragl:les i punts o cercoletstragats en buit' Hi ha, no obstant'
i sumai
artstica
ments l,ornamentacidels quals s ms complicada
conserment semblanl ala que ostenten els tifells de ciempozuelos
de
Histria
la
de
Acadmia
Reial
la
i
a
vats al Museu Nacional
Madrid.
Finalment, poden figurar en aquest lloc dos botons de fang
Solament
cuit, als quals manca el punt d'enganxar-se,i tres culleres'
metres de
una d'elles conservaun fragment del mnec d'uns 0'03
llarg.
prendria
Es versemblantque per a la formaci d'aquest utensili
m espalma
la
de
la
I'artlfex un grapat de fang i, col.locant-loen
querra,unamicaenconcavitat,aniriaapretantelfangfinsajustar.lo
araconcavit",:^'i;ffiil"'.X;'amb
er,";t ,
34
JULI FURGS
amb la paleoltica,ja que ambduesutilisaven el slex per a la fabricaci de les armes i einesms ordinries;pero aquestesdues anelles
enllagadesentre elles,ansb semblaque hi ha
no estannecessriament
entre ellesun buit difcil d'omplir. Perqueon comengla civilisaci
neolticai cm es va propagarentre els poblesd'Occident?Es un problema la soluci del qual encarano ha estat trobada per la cidncla.
El que sembla cert s que civilisacionsneoltiquesutilisaren el
coure desd'un principi. Espanya,tan ricaen metalis,degud'oferir-ne
amb abundnciaals seus primitius habitants, els quals aprengueren
ben aviat a usarlo per a la fabricaci de llurs armes, com ho certifica el gran nombre de mol.les i cresolstrobats en diversesparts.
El Museu de Sant Domnec en conserva un d'aquests de fang
cuit i molt grolier, el qual l encaraadherida en el fons una capa de
0,002 metres de metall.
Respecteals objectes de bronze, s opini generalment admesa
que sn importats d'altres paisos,per sserms que problable que
els hmens neoltics d'aquestes regions occidentals no tindrien
l'estany necqssariper a formar l'al.leacidel bronze. <Tot provadiu I'abat Hamarel, confirmant aquesta afirmaci (l)-que als comengos el bronze, ja manufacturat, arrib fins a nosaltres des
d'Orient, i que emana d'una sola procedncia.Els mateixos tipos
es troben en punts d'Europa molt distants entre ells.
La major part de les espases,dels ganivets, de ies dagues,etc.,
s'assemblentan perfectament, diu Lubback, que diria's que tots
aquestsobjecteshan estat fabricats pel mateix artfex. Pero quina
civilisaci oriental va importar al nostre territori aquest metall)
La histria i I'arqueologiaoriental testimonien que el bronze fon,
ja que no el primer metall conegut,s el ms ordinriament utilisat
entre els pobles primitius. El bronzefon el metall que ms va dominar per a acudir a les necessitatsde la precogcivilisaci d'Egipte.
Els fenicis, que copiarenen part les arts i indstries de I'Egipte,
deixaren molt pocs objectesde ferro. L'or, I'argent i el bronze foren
els metails principalment usats per aquest pobie industris.
<Els fenicis-diu M. Perrot-savien donar al bronze un tremp
de qualitat superior;aix s que aquest metall constituia el principal
article de llur exportaci.
( l)
LA
'froia,
35
Les excavacionspracticadesen
Micenasi Tirint; el llibre
dels Vedes, ei Pentateuc, Homer i Hesiode,donen testimoni de la
prepondernciadei bronze en les edats primitives. A quina de les
civilisacionsorientals devem la introducci d'aquestsmetails en la
nostra comarca?El poble fenici fon essencialmentnavegant i mercantil i, monopolisanten una certa maneraei comerqde l'antiguetat,
aconsegumolt prest colonisaren Espanya,explorant les mines i les
salinesde les seuescostes.I b: el veinat de les salinesde Torrevella:
la multitud esbalaidorade molinets de pedra que han estat trobats,
elsquals tamb poguerensserutilisats per a moldre sal; algunstipos
de cermica de procedanciadesconegudatrobats en les sepultures
no podran sser indicis de relacions comercialsestablertesentre
els fenicis i els naturals d'aquesta comarca,explicant-sed'aquesta
maneral'orige dels diferents objectesde bronze ac descoberts?La
proporcidel coure i bronze arreplegat en aquesta necrpoli, amb
relacia la pedra, pot ssercalculadaen un 10 per 100.
Armes einesde pedra.-Molt nombrosa s la col.leccid'objecites d'aquestaclasseque s'ha pogut formar. No obstant, les armes
,!n poc abundantsamb relacia les eines;essentlgic potser inferir
que aquestsantics habitants d'Oriola es decantavenal treball
a la indstria millor que a I'art de la guerra. De totes les maneres,
gran abundnciaque en les tombes ha aparegut de mandbules
,banyesde crvol i quixals de senglar, demostraque la prctica
ya estar molt desenrolladaentre elles.
ccera
-Les que han estat trobadesde pedra polida no arriben
dohena.Son ordinriament de diorita verd fosc, i a vegades
negre,Un eixemplar s de la vulgarment anomenada<piedra
i mereix especialesmentper la finor del seu poliment, per
brillantesa i per la elegnciade la seua forma.
destrals sn de dimensionspetites, oscil.lant entre 4
de llarg.
. -4onsignar en primer lloc unes destrals de slex
d'esquist,grollerament tallat i que semblen recordar la
quaternria.La seua afiladura degu d'essermolt pener tamb; encara que no siga de slex, una destral
una grossapedra negrenca.La forma s molt semblant
T un sortint a manera de peduncle, el qual ha estat
36
J u L rF U R G s
Pedres,,,,,,,:;;;*.jT]*Tffi;T1,nu.u,n
"0.,'.1,"
38
JULT PURGS
39
40
JULI FURCS
LA
4I
d'ellestenen ornamentsen os, molt deiicats. lVhi ha que sn menudssimes,i atres que estan formadesper vrtebres de peix. Tamb
n'usavenper a coilar.
Han mancat ac les dents d'animals, perforades,tan comunes
en atres bandes;pero en canvi apareguerenen gran nombre els quixals de senglar.
Alguns d'aquestsquixals foren tallats pels dos extrems amb un
instrument d'afiladura molt penetrant, pero no duen senyal d'ornamentaci.
Entre les moltes banyesde crvol trobades, n'aparegualguna
amb entalladurescirculars i vestigis de poliment en els extrems.
Els ornaments de pedra foren els ms escassos.
Solament es va
arreplegaralgun gra de collar, una o dues boletes polimentadesi
una petita rodanxa molt prima de pissarraverda, amb un forat en
el centre.
Les petxines foradadesamb un forat i a vegadesdos, de molt
diversesespcies,cons, bivalves, algunes de colors molt vistosos,
crdiums,dentries, caragoletsde mar etc., apareguerena centenars.Dues d'ellessn fsils.
Una bona porcr d'aquestespetxines eren utilisades per a grans
de collar, i totes, probablement,com a objectesd'ornament.
En acabaraquestallarga i potser enutjosa enumeracidels diferentsobjectestrobats en la necrpolide la primitiva Oriola, omitixc,
per no judicar-ho propi d'aquest lloc, el llarg catleg que podria
fer-sedels ossosi les dents d'una quantitat innombrable d'animals
.queforen trobats envolcallatsentre la terra de les sepultures.Algumandlbulessn molt rares i encara no han estat classificades.
:t *{.
42
JULI FURGS
LA
EDAT
PREHTSTdRTCA EN ORIOLA
43
0ELESilllDE8
0E$cBtPcl
Les mides ms exactes que s'han pogut prendre dels dos principalsi completsesqueletstrobats I'u en la tomba de sis llosesi I'altre
en els quadros
en la sepultura denominadaClots,sn les expressades
d'observaciadjunts.
En les mides de capacitat, els dimrtres antero-posteriorsmxims, presosdes del punt glabelafins I'occipuci,medixen en I'observaci nm. 1, 19 centmetres,i en la nm.2, 16 centmetres.
El transversmxim, pres des de la part inferior de la prominncia
parietaldreta a la de la esquerra,medix en la primera 13 centlmetres'
i 10 en la segona.
El vertical de Schmid, des del basi al punt ms elevat de la llnia
mitja del crani medix l0 en el primer, i 8 en el segon.
El supraauricular,pres en les arrels de les apfisiszigomtiques'
medix 13 i 12 respectivament.
El frontal mnim, des d'un punt a altre de les crestesorbitanes
donenla lnia temporal, l0 i 9
El basinaso-basilar,presdesdel basi al nasi, medix 10 centlmetres
la primera, i 8 en la segona.
El forat occipital, la seualongitud des del basi a I'opisti, 4 centlper 3,60, respectivament,i la seua latitud perpendicular
al de la seua longitud medix 3,40 per 3 centlmetres.
Com les altres mides sn longitudinals. no cal explicar-les
la difernciade dimensionsi forga de consolidaci,es demoslement que I'esqueletde I'observaciprimera s d'home
i el de la segonas de dona
JULI FURGUS
9 l
o t
F I
3_E_.
Jro
o
o co c' 60 -
O I
O I
(J
fi
(tt
I
z
o
o
gEJ,".*::gBi;
iisesss**i
t r H g S$ r rE S tE
o
z
9 I
! l
o l
E I
'=
i
Y
(t)
(J
F
{l
0 - - o z < J
z
\3
(-)
(t)
o l
h l
o l
f
lr
o.r cO O GO O O c.i+r
(.)
F i
c.i cO O
f
(t)
ca
o l
O I
- (-)
(
o
: :
. , U ;
. o
. /c)
X X':.t
,(
,-(d,x(s
F
F
0.
o
0-
^ o
a'o
t i
9 E (s($ ( l p
F
E b
F>
o
?ct +
5tr
:l
x (s
O
'^
N
( l
k-z J
X 'r.
($
P
q)
r.- c) !i cO
c. c - 6i
o l
O I
-*
*T t K: 9
g E
iq: lt
o
(g
t.
.a)
fr
E ' x
.rG X
F rr\r\
o
o
LA EDAT
PREHISTdRICA
F I C\
o l
q
^ =;
6oot<i6dc.t
.+{
OJ
6{
c t
o l
O I
C\
45
89
.Jr d
q)
EN ORIOLA
(t)
; : : :
. ; *
o $
E . H e , ; , ; g Ef
o
o
*-F*;;
H
)
F
<<(j<J-j
t1
!DJ
o l
Io
U)
(t
q.)
;{
'lr
=
F
HFSS
o l
()l
c\l
J
S
o
(g
(t)
o
l
z
g)
i=o@..!o-.oF---
(J
(A
(J
tr
,(
o
n
<
F
t
E
o
2
(J
c)
,
.
aD
o
s
rn
( u |
g
. o d
FURGS -
Prehistria ualenciana
Figura 5.4
Publlcaclones
dcl S. l. P,
FURGS -
Prel'istriaxalencianct
Figura .4
Figura 7.a
Necrdpoll de St. Antonl (Orloa).
Publlcaclons del S. I. P,
FURGS -
Prebistria ualcnciana
e#f$ffi
W;
ffiM
Figura 1l.g
II. -LvrNa
Vl.
;"ffi=
FURGS -
Prehistria aalenciana
Figura 12.a
Necrpoll de St. Anfonl (Orota).
Prbllcclons
del S" I. p.
f UnCSi-
P r ehislr ia c-aIenciana
rl
I
1
Figura 13.o
Necropoll de St. Antonl (Orlola).
Publlcaclons lel S. I. P.
li
ii
t;
FURGS -
Prehistri,a ualenciana
Publlcaclons del S. I. P.
III
BREU
EXPLORACI
ARSUEOL0EICN
rrutcn0pou
D'ALG0BFA)
r"r
Accedint gustosament a la generosa i reiterada invitaci de
I'excel.lentssimsenyormarqusd'Algorfa, i acompanyatper ell, vaig
dur a terme el dia 30 del Desembredarrer (l) una breu, ensems
que fructuosa, excursi arqueolgica en la seua gran i preciosa hi_
senda, anomenadad'Algorfa, que dista unes tres llegesd'Oriola.
comprn esta rica possessiuna vall o fondalada fdrtil i riallera,
quasi circular, el dimetre de la qual no baixa de g kilmetres,voltada per totes les badesd'ondulants turons i encrespades
serres.
Potser a la capriciosa configuraci del terreny deu atribuir-se
la seua denominacid'Algorfa, balc o miranda en )rab (2), ja que
I'extenspanorama que des dels diversoscims, llmits de la propietat,
s'oferix a ia vista de I'espectador,s veritablementdelicisi enciser.
Per la banda sud es descobrixI'apacibleplanura de la mar, damunt
de les blavenquesaiges de la qual destacagraciosamentI'illa de
Tabarca, el portet de Torrevella, i en la lluntania les enlairades serres de cartagena.Es divisa al nord, i al peu d'un encimbellat castell,
(a) En este treball, i en la segona part del IV, v tractar el p. Furgris, amb
escassesvariants en la referdnci, de la seua excavaci en la necrdpoli d,Algorfa.
La importncia d'algun dels detalls diferencials,tant com el complementar-sellurs
il,lustracions, ens induixen a incloure mbds treballs enla cot.lecci. Tmb es v
ccupar el P. Furgrls de I'Algorfa en un altre treball publicat en els rAnnales de la
Socitd'Archologiede Bruxellesr (190.5),al qual havem al,ludit abans per a justificar per qu no s inserit en la Col,laci.
(l)
48
JULI FURGIJS
ru ExpLoRAcr
angueoldcrc.c
49
cim de la vessant,ens animrem a creure que estvem
en presncia
d'una petita Necrpoli prehistrica Dos peons comengaren
els treballs d'excavaci,i ben aviat l'xit ms complet
vingu a realisar
lesnostresesperances
i a coronarelsesforgosde tots. uns dotze esquelets humans apareguerensuccessivamenten prou bon
estat de conservaci, enriquits amb el consabut eixovar neolltic, si
b no tant
complet com calia desitjar. Jaien sepultatsen dues grans raconades
i repartits en dos grups perfectamentdistints, indicant probablement
altres tantes famlies. Estaven en posici arropida i adossats
a un
sortint de la pedra arniscaque constituix el nucli del tur, o
a una
tirera de pedrots duts a I'efecte. Les dimensionsi robustesa
dels
ossos revelaven, en general, individus de poderosa musculatura
i d'una estatura ms que mitjana. A la'vora de cada crani (I)
varen
sserarreplegatsun, dos i fins tres tifells, tots de diferents formes
i dimensions'Els cranis foren trobats sempre en direcci a ponent.
En la regi mitja de I'esqueletsolia aparixer un celt, o destral
de
pedra, o puntes de fletxa de srex, o b ambdues coses
ensems.
El difunt estavacobert amb diversescapesde terra de distint
coror,
trobant-se tamb aci la de terra pastada, dura com si fora pedra,
que servia per a preservarla sepultura de la filtraci
de les aiges.
La profunditat d'estos enterramentsno passavageneralment
d,un
metre. La construcci,com s fcil observar,era sumament senzila
i estava molt llunt d'assorir les proporcions jagantinesque, en
ilur
majoria, ostentaven les sepultures de la vessant de ,,san Antn"
d'Oriola.
L'eixovar funerari fon relativament molt reduit, no apareguent
cap objecte d'ornament ni d'indstria, com serretes de sllex,
percutors,molins de pedra, etc., que amb tanta profusi solen
tro_
bar-seen esta mena de sepultures.Tampoc va aparixer cap vestigi
de fogueresni de banquet funerari. Judicant pel caire dels objectes
arreplegats,podria deduir-seque la gent d'Algorfa, com a habitants
dels boscs,vivia exclusivamententregadaa !'eixercici de la cacera
i de Ia guerra.
El total dels objectes que poguerenssertrobats s el segent:
(l) Dos d'ells varen poder sserconservatssancers;
s d,home i l,altre sembla
de dona. Ambds son braquicfals.
50
JUL FURcs
5I
FURGS -
Prelistria unlencian
III -LrrrN
Fig ura I .
Figura 2,
Figura
3.4
IV
PREHISTOR]OUES
SEPULTURES
ENLAPBO\/INCIA
D'ALACANT
,.SAf\|
(LES
(")
LTItuES
EXCAI/ACIOI\S
E[|
AI\TON..
{ECB0P0LI
D'ALG0RFO
or
..$Ail
AilIil..
La costera de <rSanAntnl s a 2 kilmetres escassosde I'antiqussimaAurariola, avui Oriola, en la pintorescai dilatada provncia d'Alacant. Prop de mil sepulturesacompanyadesd'un eixovar
funerari ric i variat, foren descobertesen reduit espai de poc ms
de dueshectriesen ia seuarpida vessantcoronadade cims inaccessiblesper la banda que va servir per a aquestaNecrpoli.
En aquest <rBoletnr,tom I, nrh. 7, es va publicar una compendiosa noticia dels preciososobjectes que hi foren arreplegats,aix
com dels diferents rites d'enterraments.que foren observats en la
Necrpoli que anomened'Oriola per la seuagran prcximitat a la ciutat esmentada(c). No manca qui haja sospitat la exlstdnciad'una
estaci prehistrica en el lloc d'aquesta Necrdpoli, pero considere
sensefonament una hiptesi semblant, per tal com, a ms de no
haver aparegut en la costerade nSanAntnr cap vestigi d'antigues
habitacions,\a gran distncia del riu i brolladors d'aigua i especialment la remarcablerostria de la vessant qve, arratcant de penyals
inaccessibles,baixa quasi en angle de 45o fins el cam d'Oriola a
Alacant, fa molt inversemblanti imprpia la suposici d'antigues
habitacions en el lloc dit.
(a) V. sobre esta estaci els treballs I i II.
(b) V, tamb en quant a esta necrdpoliel treball I I I i la nota del mateix treball.
(c) En el Bol. S. A, C N., a que ens referim abans en les paraules amb que
encapgalemaqtesla Col.lecci.El treball a que aludix es el I.
54
JULI FURGs
Existint no llunt delscorrentsd'aigua tossalsi costeresms apropiats quin objectepodia haver-seproposatI'home primitiu fixant
la seua llar en <SanAntnu,lloc incmcdeemsemsque perills,ia
que en cas de sorpresaper I'enemic la fugida era poc menys que
impossiblei, en canvi, podia amb una gran facilitat sseresclafat
per I'enemic des de l'altura dels cims, perfectamentaccessiblesper
A ms,el carb, la cendrai els ossosd'animals
lesvessantsoposades?
barrejats amb fragmentsde vaixella, que ordinriamentacompanyaven les sepultures,no solament de la costera de tSan Antnr' sin
de tota aquesta comarca, no poden sser confososamb les runes
d,habitacions,perque constituien una part integrant de sepultures
a centenarsi totes, en llur gnererespectiu'
ben definides,descobertes
disposadesamb el major artifici' El tmuls, per eixemple, no eren
muntons informesde terra i pedres,com podrien sser-hohabitacions
primitives que finiren, sin veritables cons ms o menys perfectes'
amb llur cambrafunerlria en el centre,damunt ia qual havien amuntonat, ben trabadesentre elles,a vegadesamb terra pastada' grosses
pedresi diversescapesde terra. I si a lescosesja dites afegim' callant
altres raons per a abreujar, que el costum de col'locar la Necrpoli
a certa distncia de les habitaci.onssembla aci haver estat general
en les poques primitives, com ho testimonien Redovn' Callosa'
Bigastre,etctera,no dubte que prevaldr la denominacid'antiga
Necrpoli d'Oriola adoptada per a la costera de <rSanAntnr'
Fa poc, havent-sepracticat noves excavacionsen aquestaNecrpoli ja famosa, en ilocs que per creure'ls infructuososhavien estat
negligits, es va descobrirun regular contingent de noves sepultures'
pitjor conservadesen general,pero del tot semblantsa les explorades als comengos,lievat d'una, pertanyent a una dona, que per la
singularpreciositati raresadel seueixovar mereix un esmentespecial.
Aquesta tomba consistia en ud tmul de dimensionsmitjanes'
Vull fer notar tot passant que, en atribuir-li la denominacide tmul, no s el meu propsitestablir un paral.lel amb els monuments
megalticsque duen aquestnom per b que la semblangaen la forma
poguera despertar i potser fer vesilumar alguna reminiscnciade
raga.
La cambrafunerria, contra el costum observat en (San Antnl
en aquestamena de construccions,era excavadaen el sl roig de la
55
JULI FURGs
s E p u L T U R E s e R E H I S T d R I Q U E sE N L A P R o v N c I A p ' e L A c A N t
57
caJ
JULI FURGUS
A L,AIGORFA
T)(CIJRSI
que en
Resultats molt falaguerstingu la brevlssimaexcursi
per
companyia de I'Excm. senyor marqus d'Algorfa vaig efectuar
kil15
a
uns
nom,
situada
mateix
del
la seua bella i dilatada finca
metres de la ciutat d'oriola. Tenem notcia que anys arrere havien
quantiaparegut en la vessant d'un dels pujols d'Algorfa abundant
degu
tat d'ossoshumans. Es creia vulgarment que en aquell lloc es
havien
de donar sepultura als dissortats que en aferrissadabatalla
guerra'
la
sucumbit vctimes del furor de
Desprs d'una hora de marxa per cims i llomes interminables'
ja que una pluja torrencial havia inundat la nit anterior tots els
que apenes
camins del pla, arribrem per fi al peu d'un modestpujolet
persuperflcie
la
seua
tota
que
oferia
i
tenia vuit metres d'elevaci
fectamentrecobertadeterra,excepteelcim,onendirecciaLle'
pedra
vant s'algava un munt de fang naditr i badat o murall de
areniscafluixa i fonedissa'
Aquest havia d'sserel camp de les nostres operacions'No ens
va sserdiflcil trobar el lloc on havien aparegut les resteshumanes'
iadonant-nos,entreunagranquantitatescampadad'ossosipetits
les
fragments de cranis, de testos de fang negre, caracterlstic de
edatsprimitives,envolcallatsamblaterrad'unpetitsolcobertal
peudelmurallquecoronaelcimdelacostera,ensanimrema
prehistrica'
creure que estlvem en presnciad'una petita necrpoli
i ben
d'excavaci
treballs
Tot seguit. dos peons comengarenels
i
esperances
aviat I'r)xit ms complet vingu a realisar les nostres
a coronar els esforgosde tots.
prou
En efecte,successivamentapareguerenuns 12 esqueletsen
neoltic,
eixovar
el
consabut
amb
bon estat de conservaci,enriquits
grans
si b no tan completcom calia desitjar' Jaien sepultatsen dues
indicant
raconadesi repartits en dos grups perfectament distints'
probablementaltrestantesfamllies.Estavenenposiciencollida
iadossatsaunsortintdelapedraareniscaqueconstituixelnucli
59
JULI FURcs
62
JULI FURGIJS
IV. -L,r"rx, I
Figra 1.
Figura 2J
Nccripolt te St, Antonl(Orolal. Darreres excvaslons.
PublcaclonsaleS. l. P.
FURGS -
Prehtstria ualenciana
F::...!l.""f,
T::'tll-llt"1t-.-f
Figura 3.e
Figura 4.4
Necropoll de L'Algorla lorlola)
Publlcaclons del S. I. P.
.4.;,!Qf
!
D'ORIOLA
PBEHISI0RICA
NECR0POLI
(")
DESEGURA)
DECALLOSA
DELASERNA
flECR{IPOLI
64
JULI FURGUS
NEcRdPoLI
FREHISTRCA D'oRIoLA
65
regut acl cap vestigi de la cremacide cadvers,essenttotes les sepultures per inhumaci. Aquesteseren de tres classes,aix s: A)
Tmuls (l) de dimensionsmolt reduides:B) Grans urnes de terra
cuita: C) Sepulcresformats per sis llosessensetravada que les unira,
La profunditat on es trobaven les sepulturesoscil.lava entre dos i
tres metres; I'enorme pes de la terra que consegentmentles cobria
i la pronunciada rost)ria de la costera,units a les violentessacsades
del terreny, produits pels freqents terratrdmols que antigament
castigaren aquesta comarca, han donat per resultat el pssim estat
de conservacien qu, generalment,es trobaven les tombes i la
trencadissai fraccionament de I'abundant i variada cermica que
contenien.
Per a procedir amb major claredat i donar un coneiximentms
exacte de la importncia d'aquesta petita necrpoli de la regi
oriolana, desprsd'un anlisi compendisde la varietat de sepultures que acabed'esmentar,passara enumerarels objectestrobats
en elles.
Tftmuls. Constavend'un nfnxol o cambra funerria formada per
grans pedres,dins de la qual jaia el cadver en posici encongida.
Damunt s'havia amuntonat una gran quantitat de pedrots, cobrintlos desprsamb unes quantes capesde terra.
Per b que I'eixovar funerari era regularment ms pobre que
en la necrpoli de <SanAntnr, puix aquesta mena de sepultures no
solia contindre acl ms que algun objecte de cermicai un redult
nombre de petxines perforades,que havien servit d'ornament, no
obstant una part d'elles subministraren algunes espirals i anells
d'argent, collars composatsde ciprees,cons i ossetstreballats, puntes
de llanga i de fletxa, alabardes, dagues i punxons de coure i a ms
un bon nombre de bragalets,botons i diversitat d'altres objectes
treballats de vori. Especialmentuna d'elleses va distingir pel seu
eixovar tan selecte,que va consistir en un petit tifell de terra negra
col.locada,com d'habitud,,a la vora del cap del difunt; dues grans
espirals i dos anells d'argent, un bragalet macls tamb d'argent,
dos anells d'or, una daga de 0,10 m. de llarg i una destral de coure
que es trobaren creuadesla una sobreI'altra (fig. 1., lm. I).
(l) Em valc d'aquesta paraula, no en sentit propi, sin solamentpor a donar una
idea aproximada de Ia estructura d'aquesta mena de tombes.
66
J u L F U R c s
6?
63
JuLt FURGS
69
70
JuLrFURcrJs
NEcRdPoLI
PREHISTRICA
D'oRoLA
7I
72
JUL FURGS
NEcRpoL PREHIsTRIcAD'oRtoLA
73
FURGS -
Prehi'stiria- aalenciand
Figura 1.
Figura 2.o
Necrdpoll de Callosa de Segura
Publcaclonsdel s. I. P,
V. -L,vrre
l.
FURGS -
Preli,stri.aoalenciana
V. -L,rr,rrNr II.
Figura 3.o
Figura 4.o
I N D E X
Ra d'cst publicaci...
l.-.1
,,
. I I . - . - r L a c d a t p r e h i s t d r i c ae n O r i o l a r ( N e c r d p o l i d e r s a n A n t n r ) . . . . . . . .
IIl.-Brcu
)...
47
53
PUBLICACIONS
DELS. I. P,
Srlo d'Anuarls
Arehiaoda-'PiehistoriaLet,untin,-Anuarit d,elS. f. .P.- 192g-\raleoia. 1928.
Archiuoile PrehistoriaLeuantina.-anuario ilcr g, .r, p.-192g a 1989.En premsa.
Srle de Menrles
anyals
de la Dlreccl
Srle de treballs
solts
&l crani &i Parpall, po'els Drs, T. ile Aranzacli i J. Alcob. (per
a
imprimir).
.,j
..,
.
:j
:4