Está en la página 1de 10

TEMA 2: LES FONTS DEL DRET TRIBUTARI

1. Introducci
En aquest tema parlarem sobre la importncia que tenen les fonts del dret en tot
l'Ordenament Jurdic.
Estudiarem les fonts respecte el Dret Financer i Tributari.
2. La Constituci (CE)
La CE s la llei suprema, s la que regula i s la base de tot l'OJ i, en principi, la CE no s
diferent en matria tributaria.
En l'mbit constitucional trobem diferents preceptes que afecten a la nostra disciplina. Hi ha
alguns que a la prctica es compleixen i altres que no.
Aspectes que regula la CE:
- Artculo 9: 1. Los ciudadanos y los poderes pblicos estn sujetos a la Constitucin y al resto
del ordenamiento jurdico.2. Corresponde a los poderes pblicos promover las condiciones
para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en que se integra sean
reales y efectivas; remover los obstculos que impidan o dificulten su plenitud y facilitar la
participacin de todos los ciudadanos en la vida poltica, econmica, cultural y social.3. La
Constitucin garantiza el principio de legalidad, la jerarqua normativa, la publicidad de las
normas, la irretroactividad de las disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas
de derechos individuales, la seguridad jurdica, la responsabilidad y la interdiccin de la
arbitrariedad de los poderes pblicos.
- Artculo 31: 1. Todos contribuirn al sostenimiento de los gastos pblicos de acuerdo con su
capacidad econmica mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de
igualdad y progresividad que, en ningn caso, tendr alcance confiscatorio.2. El gasto
pblico realizar una asignacin equitativa de los recursos pblicos, y su programacin y
ejecucin respondern a los criterios de eficiencia y economa.3. Slo podrn establecerse
prestaciones personales o patrimoniales de carcter pblico con arreglo a la ley.
- Art. 31.1: Justcia tant a l' ingrs com a la despesa pblica. Transcendncia que t,
per a la prctica costa molt de complir. Aquest article ens diu que tots hem de
contribuir a la despesa pblica i que el sistema tributari s'inspirar en la igualtat... L
ingrs t que ser just. El nostre deure de contribuir ha de ser inspirat d'acord uns
principis de justcia, s a dir, aquests principis (igualtat, generalitat, no confiscaci,
capacitat econmica - Art. 31.1 CE) sn els que guien la nostra aportaci a les
''arques pbliques''. Vol dir que el sistema tributari que dissenya el legislador, ha de
ser just. Per, ho s? en realitat no.
- Art. 31.2 CE: La justcia amb la despesa pblica. La despesa pblica, en principi, qui
la gasta (l'estat, CCAA, entitat local) t que regir-se per uns principis de justcia.
Aquest precepte - justcia amb l' ingrs i amb la despesa - s bsic. Ex. En la despesa
pblica que ha de ser justa: Hi ha diferents sentncies del TC i del Tribunal de
Comptes, regula la injustcia en la despesa. s a dir, es permet que un alcalde utilitzi
els diners per gastar-los de manera personal.
Sistema
de Finanament de les Comunitats Autnomes: Es van dissenyar dos sistemes
de finanament, un pel Pas Basc i Navarra i un per la resta de CCAA. s a dir, nosaltres (el
conjunt d'altres CCAA) donem diners a l'Estat i ens el torna. Aix es regula a travs de la
LOFCA. Aquest tema est introdut a la CE, s la que regula aquest sistema de finanament.
La CE diu ha d'haver un tribunal que controli la despesa pblica, el Tribunal de Comptes. Per
tan, la CE s la norma suprema.

- Llei de Pressupostos: Hi ha un procediment especial per la llei de pressupostos. Hi ha un


conjunt de preceptes que regulen aquesta matria pressupostria. La llei de pressupostos
t una manera concreta d' aprovar-se, diferent de la manera en que s'aproven les altres
lleis. La CE s la que diu que s'ha de seguir aquest procediment especial.
Com es pot veure hi ha un conjunt de preceptes, aqu noms hi ha 4, que afecten al
disseny del nostre sistema tributari i financer.
En resum, la primera de les fonts de lOJ tributari s la Constituci.
3. Els tractats internacionals (TI)
Per sota de la Constituci, la primacia de les fonts en lordre de jerarquia s la representada
pels tractats internacionals.
Podem trobar uns articles que ens fan referncia als Tractats Internacionals:
- Article 93 CE: Mediante ley orgnica se podr autorizar la celebracin de tratados por
los que se atribuya a una organizacin o institucin internacional el ejercicio de
competencias derivadas de la Constitucin. Corresponde a las Cortes Generales o al
Gobierno, segn los casos, la garanta del cumplimiento de estos tratados y de las
resoluciones emanadas de los organismos internacionales o supranacionales titulares
de la cesin.
Ens parla de diferents formes d'introduir els TI dins de l'ordenament intern. Aquest
article fa referncia als tractats mitjanant els quals satribueixen a una organitzaci o
instituci internacional lexercici de competncies derivades de la Constituci, que
deuen ser autoritzats mitjanant llei orgnica.
- Artculo 96 CE: 1. Los tratados internacionales vlidamente celebrados, una vez
publicados oficialmente en Espaa, formarn parte del ordenamiento interno. Sus
disposiciones slo podrn ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma
prevista en los propios tratados o de acuerdo con las normas generales del Derecho
internacional.2. Para la denuncia de los tratados y convenios internacionales se
utilizar el mismo procedimiento previsto para su aprobacin en el artculo 94.
Aquest article ens diu que els tractats internacionals vlidament celebrats, una vegada
publicats oficialment en Espanya, formaran part de lordenament.
Hi ha tres classes d'introduir normes de DI al nostre OJ:
- Les normes que requereixen la prvia autoritzaci d'una llei orgnica :
Artculo 93 CE: Mediante ley orgnica se podr autorizar la celebracin de tratados por los
que se atribuya a una organizacin o institucin internacional el ejercicio de competencias
derivadas de la Constitucin. Corresponde a las Cortes Generales o al Gobierno, segn los
casos, la garanta del cumplimiento de estos tratados y de las resoluciones emanadas de
los organismos internacionales o supranacionales titulares de la cesin.
Dins del Tractat de la Uni Europea (TUE) hi ha uns articles que afecten a la matria
tributria. Als Articles 90-93 TUE, es parlen de diferents aspectes tributaris:
1. Prohibici de gravar tributs interns a productes d'altres estats i que aquest tribut
sigui superior. Aix s perqu hi ha lliure circulaci de mercaderies i persones.
2. Prohibici de protecci fiscal. Un estat no pot protegir fiscalment els seus propis
productes. Ex. Totes les sabates que fabriquem a Espanya no poden rebre
subvencions, ja que estarien sent protegits fiscalment per l'Estat Espanyol.
3. Prohibici d'una devoluci superior. Vol dir que si un producte surt d'Espanya no se li
pot donar una devoluci superior de l'IVA.

4. Prohibici de gravmens complementaris. Si venen productes de fora no es poden


posar uns impostos ms alts.
5. Lharmonitzaci fiscal dels impostos indirectes. Hi ha impostos directes (sn aquells
que graven la renta i el patrimoni de les persones. Ex. Impost del patrimoni, de
successions, de les persones fsiques) i indirectes (sn aquells que graven la
circulaci de la riquesa, el consum).
6. El TUE ens parla de que s obligatria lharmonitzaci dels impostos indirectes, i
dels directes en la mesura del possible. Harmonitzar vol dir aproximar les
legislacions. S'ha dharmonitzar tota la legislaci que afectin als impostos indirectes,
que s a l'IVA i als Impostos Especials sobre els Consums Especfics (sn: Tabac,
Alcohol, Gasolina).
7. La manera de procedir en lharmonitzaci fiscal s'ha portat a terme a travs de les
Directives Comunitries. Amb aix veiem que el Dret Comunitari t molt a veure
amb aquesta matria.
8. Per tant, ho hi ha cap norma que obligui a lharmonitzaci dels impostos directes;
per si que hi ha una norma que obliga a lharmonitzaci dels impostos indirectes.
La UE marca quin nivell de dficit pblic han de tenir els Estats.
Informaci Bancria: Es pot donar la informaci bancria secreta sempre que hi hagi un
delicte. Hi ha una collaboraci.
- Els tractats que requereixen prvia autoritzaci de les Corts : Artculo 94.1 CE: La
prestacin del consentimiento del Estado para obligarse por medio de tratados o convenios
requerir la previa autorizacin de las Cortes Generales, en los siguientes casos:a) Tratados
de carcter poltico. b) Tratados o convenios de carcter militar.c) Tratados o convenios que
afecten a la integridad territorial del Estado o a los derechos y deberes fundamentales
establecidos en el Ttulo I.d) Tratados o convenios que impliquen obligaciones financieras
para la Hacienda Pblica.e) Tratados o convenios que supongan modificacin o derogacin
de alguna ley o exijan medidas legislativas para su ejecucin.2. El Congreso y el Senado
sern inmediatamente informados de la conclusin de los restantes tratados o convenios.
(Els tractats que requereixen prvia autoritzaci de les Corts sn els subrallats). Artculo
74.2 CE: 2. Las decisiones de las Cortes Generales previstas en los artculos 94,1, 145,2, y
158, 2, se adoptarn por mayora de cada una de las Cmaras. En el primer caso, el
procedimiento se iniciar por el Congreso, y en los otros dos, por el Senado. En ambos
casos, si no hubiera acuerdo entre Senado y Congreso, se intentar obtener por una
Comisin Mixta compuesta de igual nmero de Diputados y Senadores. La Comisin
presentar un texto que ser votado por ambas Cmaras. Si no se aprueba en la forma
establecida, decidir el Congreso por mayora absoluta.
- Doble imposici internacional: Fet d'evitar que es gravi doblement una cosa que ja ha
estat pagada. Hi ha tractats que eviten la doble imposici internacional.
Amb relaci al Dret Tributari tenen inters els Tractats o Convenis bilaterals per evitar la
doble imposici. Aix es troba indicat a l article 7.1 LGT.
Art 7.-Fuentes del ordenamiento tributario: Los tributos se regirn:1. Por la
Constitucin.a) Por los tratados o convenios internacionales que contengan clusulas
de naturaleza tributaria y, en particular, por los convenios para evitar la doble
imposicin, en los trminos previstos en elb) artculo 96 de la Constitucin. Por las
normas que dicte la Unin Europea y otros organismos internacionales o
supranacionales a los que se atribuya el ejercicio de competencias en materia
tributaria de conformidad con elc) artculo 93 de la Constitucin. Por esta Ley, por las
Leyes Reguladoras de cada tributo y por las dems leyes que contengan disposiciones

en materia tributaria.d) Por las disposiciones reglamentarias dictadas en desarrollo


de las normas anteriores y, especficamente en el mbito tributario local, por las
correspondientes ordenanzas fiscales.e) En el mbito de competencias del Estado,
corresponde al Ministro de Hacienda dictar disposiciones de desarrollo en materia
tributaria, que revestirn la forma de orden ministerial, cuando as lo disponga
expresamente la ley o reglamento objeto de desarrollo. Dicha orden ministerial podr
desarrollar directamente una norma con rango de Ley cuando as lo establezca
expresamente la propia Ley.
4. El principi de legalitat la llei
Dins del Dret intern la primera de les fonts s la llei, la qual t un paper central en el Dret
Tributari.
Dins de la llei podem distingir:
- Lleis orgniques
- Lleis ordinries
- Lleis estatals
- Lleis autonmiques
La llei de pressupostos no pot crear mai un tribut, aix s perqu la llei de pressupostos
s'encarrega de la planificaci de les despeses i els tributs.
http://jfpont.files.wordpress.com/2009/09/principios-del-derecho-tributario.pdf
La llei regeix totes les disciplines de la matria financera. La llei, com a font del dret financer i
tributari, t una importncia decisiva a tots els instruments bsics del dret financer i tributari.
s la llei la que regula sempre tots els instituts bsics. Excepci en l'mbit de la hisenda
local. Els ajuntaments no tenen poder legislatiu, al no tenir-lo tenen el poder d'ordenana.
Aquestes ordenances, que tenen fora de reglament, regulen aspectes financers i tributaris de
l'mbit local. Per exemple, un pressupost d'un municipi est regulat sempre per una
ordenana, aqu es pot veure que hi ha una excepci.
La primacia de la llei t un carcter primordial respecte totes les institucions fonamentals
del dret financer i tributari. I, s en definitiva, un lmit al dret de propietat.
El principi de legalitat s una garantia.
El principi de legalitat en matria tributaria:
Una llei no pot mai crear un tribut, sin que el pot modificar en alguns aspectes
sempre i quan la llei ho indiqui.
El Principi de reserva de la llei en l'mbit tributari es troba als articles segents de la
CE:
- Artculo 31.3 CE: - Prestacions Patrimonials: 3. Slo podrn establecerse prestaciones
personales o patrimoniales de carcter pblico con arreglo a la ley. Qualsevol prestaci
patrimonial de carcter pblic tenen que establir-se sempre per llei. Per tant, aquest principi
de legalitat tributaria es troba reconegut en aquest article. Ax doncs el tribut ha de ser
establert seguint la llei, s a dir, cap tribut pot ser exigit sense una previa llei que lautoritzi.
Artculo
133.1 i 133.2 CE - Potestat: 1. La potestad originaria para establecer los tributos
corresponde exclusivamente al Estado, mediante ley.2. Las Comunidades Autnomas y las
Corporaciones locales podrn establecer y exigir tributos de acuerdo con la Constitucin y
las leyes. El 133.1 parla de la potestat de crear tributs. I el 133.2 parla del poder tributari de
les CCAA. Les CCAA poden crear el seu sistema de recursos i de despeses per seguint la
llei.

- Artculo 133.3 CE - Beneficis: Todo beneficio fiscal que afecte a los tributos del Estado
deber establecerse en virtud de ley. El benefici fiscal s el benefici que resta desprs de
deduir els impostos que recauen sobre els resultats de l'exercici s el que tamb s'anomena
deduccions, exencions i bonificacions fiscals. Un exemple de benefici fiscal pot ser
l'exempci per ser familia nombrosa, una deducci per minusvalia... L'artcle diu que el
benefici fiscal s'ha d'establir sempre per llei.
A la Llei General Tributara tamb hi ha una serie de preceptes que parlen d'aquest
principi de legalitat:
- Artculo 2 LGT - Concepto, fines y clases de tributos: 1. Los tributos son los ingresos
pblicos que consisten en prestaciones pecuniarias exigidas por una Administracin pblica
como consecuencia de la realizacin del supuesto de hecho al que la ley vincula el deber de
contribuir, con el fin primordial de obtener los ingresos necesarios para el sostenimiento de
los gastos pblicos. Los tributos, adems de ser medios para obtener los recursos
necesarios para el sostenimiento de los gastos pblicos, podrn servir como instrumentos
de la poltica econmica general y atender a la realizacin de los principios y fines
contenidos en la Constitucin. 2. Los tributos, cualquiera que sea su denominacin, se
clasifican en tasas, contribuciones especiales e impuestos: a) Tasas son los tributos cuyo
hecho imponible consiste en la utilizacin privativa o el aprovechamiento especial del
dominio pblico, la prestacin de servicios o la realizacin de actividades en rgimen de
derecho pblico que se refieran, afecten o beneficien de modo particular al obligado
tributario, cuando los servicios o actividades no sean de solicitud o recepcin voluntaria
para los obligados tributarios o no se presten o realicen por el sector privado.
b) Contribuciones especiales son los tributos cuyo hecho imponible consiste en la
obtencin por el obligado tributario de un beneficio o de un aumento de valor de sus bienes
como consecuencia de la realizacin de obras pblicas o del establecimiento o ampliacin
de servicios pblicos. c) Impuestos son los tributos exigidos sin contraprestacin cuyo
hecho imponible est constituido por negocios, actos o hechos que ponen de manifiesto la
capacidad econmica del contribuyente.
- Artculo 4 LGT - Potestad tributaria: 1. La potestad originaria para establecer tributos
corresponde exclusivamente al Estado, mediante ley. 2. Las comunidades autnomas y las
entidades locales podrn establecer y exigir tributos, de acuerdo con la Constitucin y las
leyes. 3. Las dems entidades de derecho pblico podrn exigir tributos cuando una ley as
lo determine.
- Artculo 8 LGT - Reserva de ley tributaria: Se regularn en todo caso por ley: a) La
delimitacin del hecho imponible, del devengo, de la base imponible y liquidable, la fijacin
del tipo de gravamen y de los dems elementos directamente determinantes de la cuanta
de la deuda tributaria, as como el establecimiento de presunciones que no admitan prueba
en contrario. b) Los supuestos que dan lugar al nacimiento de las obligaciones tributarias
de realizar pagos a cuenta y su importe mximo. c) La determinacin de los obligados
tributarios previstos en el apartado 2 del artculo 35 de esta ley y de los responsables. d) El
establecimiento, modificacin, supresin y prrroga de las exenciones, reducciones,
bonificaciones, deducciones y dems beneficios o incentivos fiscales. e) El establecimiento
y modificacin de los recargos y de la obligacin de abonar intereses de demora. f) El
establecimiento y modificacin de los plazos de prescripcin y caducidad, as como de las
causas de interrupcin del cmputo de los plazos de prescripcin. g) El establecimiento y
modificacin de las infracciones y sanciones tributarias. h) La obligacin de presentar
declaraciones y autoliquidaciones referidas al cumplimiento de la obligacin tributaria
principal y la de pagos a cuenta. i) Las consecuencias del incumplimiento de las

obligaciones tributarias respecto de la eficacia de los actos o negocios jurdicos. j) Las


obligaciones entre particulares resultantes de los tributos. k) La condonacin de deudas y
sanciones tributarias y la concesin de moratorias y quitas. l) La determinacin de los actos
susceptibles de reclamacin en va econmico- administrativa. m) Los supuestos en que
proceda el establecimiento de las intervenciones tributarias de carcter permanente.
Aquests article diu que els elementes fonamentals dels tributs s tot el que estructura els
tributs i, tot aix, ha d'estar regulat per llei. Reserva absoluta (diu que ha de estar regulat
tot per llei) o reserva del principi de legalitat. La Reserva de llei relativa, diu que
l'establiment del tribut i els elements substancials del tribut t que estar regulat per llei. Els
elements substancials del tribut sn els que es troben a l'Art. 8 LGT.
Explicaci per punts: a) ''Delimitacin del hecho imponible'': Impost de Successions: El
fet imposable (el que grava) s l'increment del patrimoni que reben determinades persones,
l'herencia; La compraventa: El fet impossable s la transmisi. Per tant, el fet impossable s
el que grava cada impost i, aix ha d'estar regulat per llei. El ''devengo'' s quan neix la
obligaci tributria. La obligaci tributria s el que es paga. ''De la base imponible
liquidable'' s un element del tribut. ''La citacin del tipo de gravamen'' s el percentatge
que paguem (actualment paguem un 21% IVA). b) ''Pagos a cuenta'' quan estem sotmesos
a l'impost de societats, la societat t que anar pagant a compte, s a dir, cada trimestre
han de pagar fraccionadament del que pagarn a final d'any.
c) ''Obligados tributarios'' s la persona que t obligaci de pagar, sn fixats per la llei. d)
Tots els beneficis fiscals han d'estar establerts per llei. e) ''Recargos e intereses de
demora'' si em retardu pel pagament de les taxes he de pagar un recarrec per demora . f)
Parla de la caducitat i la prescripci que neixen per la llei i estn regulades per llei. g) s
una infracci i sanci. La llei general tributria fixa les sancions i infraccions. h) Ha d'estar
regulat per llei cada quan s'ha de presentar les autoliquidacions (que s el que presentem
de l'IRPF) i les declaracions. i) La llei diu que quan s'incompleix s'han de donar unes
conseqencies jurdiques. j) Es refereix a l'IVA. L'IVA grava al consumidor final i, l'obligat
tributari s l'empresa; s a dir, l'IVA repercuteix al client per l'obligat tributari s l'empresa.
k) Si em perdonen una infracci tributaria ha de ser per llei. l) - m)
Conclusi: L'establiment dels tributs que queden reflectits a l'Art. 8 han d'estar regulats
sempre per llei.
El principi de legalitat s un reflexa del principi d' autoimposici, en el sentit de que som
nosaltres els particulars els que hem triat als nostres representants democrtics i son ells els
que trien el que hem de pagar.

5. Els decrets llei i decrets legislatius


Hi ha dues normes dictades pel govern per que tenen fora de llei, s a dir, hi ha
normes que no sn dictades per les corts generals per que si tenen rang de llei,
aquestes sn :
- Decret Llei: Es troba regulat a larticle 86 CE. Es dicta en els casos dextraordinria i
urgent necessitat. s una situaci en que es requereix lactuaci del govern. Aqu el govern
ho fa, encara que posteriorment necessitar la convalidaci de les corts o la derogaci (si
no ho convaliden). Les situacions dextraordinria i urgent necessitat no estan descrites a la
constituci, per tant, el govern discrecionalment decidir quan actuar (catstrofes,
inundaci...). Cal dir que hi ha determinades matries que no es poden regular a
travs del decret llei, sn les que afectin a:

- Lordenament de les institucions bsiques de lestat


- Al rgim de les CCAA
- Al dret electoral general
- Als drets, deures i llibertats que apareixen regulats al Ttol I de la Constituci
El decret llei es dicta en casos d'extrema necessitat. Sn disposicions legislatives
provisionals.
- Decret Legislatiu: Es troba regulat als articles 82 a 85 CE. El decret legislatiu est
aprovat pel govern ja que les corts li habiliten, aquesta delegaci est feta a travs de la
Llei de Bases (que dona lloc a un Text articulat; aquest text articulat s de nova creaci), o
pot estar fet a travs de la Llei Ordinria (que dona lloc al Text Refs; aquest text refs s
un conjunt de textos existents sobre una matria). La delegaci es fa atenent a uns
punts bsics:
- Forma expressa
- Matria concreta
- Sesgota la delegaci en el moment en que el govern aprova algun dels textos (refs
o articulat).
- No pot haver subdelegaci (s a dir, noms serveix aquesta subdelegaci pel govern,
no per cap altra autoritat).
En el decret legislatiu hi ha un delegaci legislativa cap al govern. El parlament li dona
les lnies bsiques i el govern desprs regula.
Decret llei:
Caracterstiques del decret llei:
- El decret llei s un acte normatiu (del govern) amb fora de llei, i est dictat pel govern.
- Noms pels casos d'extraordinria i urgent necessitat.
- Quan el govern dicta aquest acte normatiu cal tenir en compte que s una norma
provisional, fins que no es convalidi pel parlament no est aprovada.
- En principi, hi ha un conjunt de matries com diu l'art. 86 que estan vetades pel decret llei.
Qestions: Quan es dona aquesta urgent i extraordinria necessitat?:
- El govern quan tramita un decret llei, t que anomenar que hi ha aquesta urgent i
extraordinria necessitat.
- Urgent i extraordinria necessitat no es pot entendre de manera restrictiva, aix s perqu
govern pot determinar en cada moment si existeix aquest aspecte.
- Els defectes possibles d'un decret llei no es corregeixen amb la seva convalidaci. s a dir,
el parlament pot convalidar el decret llei per, si aquest t defectes no.
- Hi ha un control per part del Tribunal Constitucional, la Jurisdicci Contenciosa
Administrativa pot controlar la decisi del govern per saber si ha dictat conforme la
Constituci o no.
Aspectes tributaris que s'exclouen de la regulaci del decret llei:
- Matria tributria que es pot regular mitjanant decret llei:
- Primera Teoria: Article 86 CE: 1. El Ministerio de Hacienda difundir por cualquier
medio, durante el primer trimestre del ao, los textos actualizados de las normas
estatales con rango de ley y real decreto en materia tributaria en los que se hayan

producido variaciones respecto de los textos vigentes en el ao precedente, as como


una relacin de todas las disposiciones tributarias que se hayan aprobado en dicho
ao. 2. El Ministerio de Hacienda difundir peridicamente las contestaciones a
consultas y las resoluciones econmico-administrativas que considere de mayor
trascendencia y repercusin. 3. La Administracin tributaria del Estado y de las
comunidades autnomas podrn convenir que las publicaciones a las que se refiere el
apartado 1 se realicen en las lenguas oficiales de las comunidades autnomas. 4. El
acceso a travs de internet a las publicaciones a las que se refiere el presente artculo
y, en su caso, a la informacin prevista en el artculo 87 de esta ley ser, en todo caso,
gratuito.
Hi ha un conjunt de matries restringides en el qual s'inclou els drets i deures del ttol

1er, article 31. En principi, el decret llei no pot afectar als drets i deures del ttol primer.
Aquesta teoria no s acceptada perqu en principi si la matria no podia estar regulada
per decret llei el govern no podia fer res.
Segona Teoria: Hi ha un principi de legalitat tributaria, els elements essencials dels

tributs han d'estar creats sempre per llei. Aqu parlem d'una llei estrictament formal i
per tant, el decret llei no podria entrar a regular la matria tributaria. = L'establiment
dels tributs es far sempre per l'estat i per llei. Aquesta interpretaci de que
l'establiment dels tributs noms es poden crear per llei, el decret llei no pot entrar.
Aquesta teoria va ser acceptada pel TC durant bastant temps, per va estar modificada
amb la Sentncia de finals dels 90. // Reserva de llei en matria tributaria, els tributs no
es poden regular per decret llei.
Tercera Teoria: El decret llei s una norma de producci jurdica apta per regular
matria tributaria. s a dir, un instrument d'aquesta naturalesa s'ha de tenir en mans
del govern. Per no pot regular tota la matria tributaria, sin matria tributaria amb un
lmit; el govern pot utilitzar el decret llei sempre i quan no afectin de manera significa
la crrega tributria global dels afectats o a l'estructura bsica del sistema tributari. El
TC quan hi ha una norma concreta de dret tributari que regula per decret llei, s el que
ha de determinar si afecta a la crrega tributria o a l'estructura bsica del sistema
tributari.

Procediment de convalidaci:
Es dicta en els casos dextraordinria i urgent necessitat. s una situaci en que es requereix
lactuaci del govern. Aqu el govern ho fa, encara que posteriorment necessitar la
convalidaci de les corts o la derogaci (si no ho convaliden).
PREGUNTA EXAMEN: POT UN DECRET LLEI CREAR UN TRIBUT? NO.
El decret legislatiu:
Artcle 82 CE; en matria tributaria tamb s'utilitza el decret legislatiu.
En principi, s'usa en dret tributari i no t cap particularitat.
Hi ha molts exemples:
- Text Refs Impostos de Societats
Llei de Bases - Text Articulat
Llei - Text Refs

6. Els reglaments:
El reglament s una altra de les fonts del dret tributari.

La primera de les qestions s la relativa a la titularitat de la potestat reglamentaria:


- Article 97 CE: El Gobierno dirige la poltica interior y exterior, la Administracin civil y
militar y la defensa del Estado. Ejerce la funcin ejecutiva y la potestad reglamentaria de
acuerdo con la Constitucin y las leyes. Segons aquest article la potestat reglamentaria
correspon al govern, que, com ha precisat el TS no pot ser substitut per un ministre. Per
cal matisar dient que aquest article atribueix al govern lexercici de la potestat
reglamentaria, entesa com el desenvolupament i lexecuci directa de la llei. Per no
simpedeix que els ministres dictin normes de carcter intern o organitzatiu. Aix ho
podem trobar al segent article:
- Article 7.1 LGT: e) Por las disposiciones reglamentarias dictadas en desarrollo de las
normas anteriores y, especficamente en el mbito tributario local, por las
correspondientes ordenanzas fiscales.
La segona de les qestions s la relativa a lmbit material propi daquesta font
normativa.
- El reglament, t com mbit natural el desenvolupament o execuci de la llei, sense poder
traspassar els lmits impostos per la reserva de llei i per la preferncia de llei o jerarquia
normativa.
Exercici potestat reglamantearia Art. 97 (mirar bien!!)
7. Les ordres ministerials interpretatives
En principi, les entitats locals no tenen poder legislatiu, per tenen un conjunt de
persones que estan representant els nostres drets al ple de l'ajuntament.
L'ajuntament tenen un poder reglamentari que es desenvolupa mitjanant les
ordenances.
Les ordenances s'aproven pel ple i es regulen tots els aspectes tributaris a travs d'elles. La
entitat local tenen el poder de crear i exigir tributs dacord la constituci i les lleis. s una
competncia exclusiva de l'Estat, i en principi, regulen els aspectes essencials dels tributs i de
la despesa amb el Text Refs d'Hisenda Local. I, que fa l'ajuntament? L'ajuntament el que fa
s, mitjanant ordenana, desenvolupar aquests tributs o impostos municipals.
Un pressupost s'ha d'aprovar sempre per ordenana.

Una Ordenanza es un acto normativo a travs del cual se expresa el Concejo Municipal para el
gobierno de su respectiva seccin de provincia en temas que revisten inters general y
permanente para la poblacin y cuya aplicacin y cumplimiento es de carcter obligatorio
desde su publicacin.
Se aprueban por mayora absoluta de los miembros presentes del concejo municipal, excepto
en aquellas que en ciertas materias o por mandato de la Constitucin Poltica del Estado y
otras leyes requieren de un nmero mayor de votos para su aprobacin.
Son promulgadas por el Alcalde/alcaldesa municipal en un plazo no mayor a 10 das
calendarios siguientes a su recepcin, en caso de no ser observada por esta autoridad. Si el
alcalde/alcaldesa municipal no la hubiera promulgado en el plazo antes sealado, se produce
el silencio administrativo positivo, que dar lugar a que el Concejo Municipal promulgue dicha
ordenanza municipal.

En caso de ser observada una ordenanza municipal por el Alcalde/alcaldesa, el concejo


municipal ratificar la misma o la modificar incorporando la observacin, debiendo aprobar
la decisin por dos tercios de votos del total de loss concejales.
La reconsideracin de una ordenanza municipal se produce por dos tercios de la votacin del
concejo municipal.
Toda ordenanza municipal se encuentra vigente mientras no sea derogada o abrogada, no
existiendo la figura de declaratoria de desuso de dicha norma.
Representa la norma de mayor jerarqua emanada de dicho Cuerpo Legislativo.

8. Les circulars, instruccions i el dret supletori Disposicions interpretatives


Article 12.3 Llei General Tributaria: (MOLT IMPORTANT AQUEST TEMA)
En aquest article hi ha una particularitat, es planteja una confusi. s una ordre interpretativa
del ministre, el que passa s que porta confusi perqu diu que es publicar en el BOE. El fet
de que una ordre del ministre es publiqui al BOE a la prctica resulta ''estrany''.
s una ordre i la administraci est sotmesa per nosaltres no, encara que estigui publicat al
BOE. Encara que sigui una ordre i es publiqui al BOE no t valor normatiu i el ministre no pot
innovar l'OJ.
Aqu hi ha un altre tema que a la prctica s fonamental: Les consultes tributries a
hisenda (es far ms endavant).
Article 7.2 de la Llei General Tributaria - Dret Supletori:
El dret supletori pot tenir transcendncia en determinats moments.
Les circulars:
Les circulars sn les ordres o conjunt dinstruccions reglamentries, aclaratories o
recordatives que sobre una matria envia lautoritat als seus subordinats.
Les instruccions:
El Dret Supletori:
Article 7.2 LGT: Tendrn carcter supletorio las disposiciones generales del derecho
administrativo y los preceptos del derecho comn.
Les disposicions interpretatives sn dictades pel Ministre dHisenda, i obliguen a la
Administraci tributria. Aquestes han de ser publicades. I, les circulars, instruccions i
resolucions sn actes administratius dinterpretaci i serveixen per la organitzaci interna.
El dret supletori s linstrument que serveix pel tancament del sistema, ja que s un
sistema per lautointegraci. Sent rama del Dret Pblic es completa amb Dret Administratiu
essencialment.

También podría gustarte