icos medios ¢ incensivos pa de division en detimento de otras, con fo que alveran la intensidad, el los enclaves de la violencia colectiva. Observaremos emo los mecanismos sn afeccan a ls identidades en rorno a las cuales as — 4 Los rituales violentos DANOS CONPORME A UN GUION Nosor suv ARICIONADO A LOS DEPORTES. DE ALGUN MODO, YO ESTABA aauscnte en el momento en que los diases nos implantaron esos eeveptorca de re inancias que hacen que los varones de Nueva York vibren con las vietoris de loo Knicks, los Jes, los Rangers y recicen inscabables canridades de informacisn sobre las estellas pasadas y presenes del baloncesto, el beishol, cf bol y el hockey. Sin en temporada de béisbot pocas veces me res to a echar un vistazo a las paginas deportivas de los diarios para ver si los pobres ‘Chicago Cubs van mejor que en el medio sgio ya ranscurrdo desde gic por dltima vez el banderia de la Lige Nacional, o ivan mejor que hace que ganaron por siltima ver ls Series Mundiales. El ‘tea de Chicago basté para implanearme un receptor de reson fence para caprar las emanaciones de los Chicago Bal lack Haws, pero suficiente para emit una queju vinismo deportisca cuando menos me lo espero n un intento de eesponder ala clisiea pregunta de por qué ne hay fico Estados Unidos, Andrei Markovics y Steven Hellerman sefalan que los varones clase obrera de todo el I crecen normalmente ligados a los equipos deporcivos que seguian e Decse modo, ad lenguajes culturales nacionales que les facilitan la conversa idal de diversas clases, der lun equipo tampoco es inocence: rosa noca de losa anib soy uo (ofusea9 ap sewuou2109 51] ove) 9 sourepeusxeade upiso ssused st] ap sop Sous. npn ed wed suiod woo ges dso pun, (> 5H v speedy spo sy das ¥ Logpis pp FONE deed sep 1 ypees pp Eaopendne ap nuh egg am oy an wn {pe eS oR MS ve teasap 4 sooo wowen sap anb “04s, BP so] ¥ woe ynKREL fp eIOPAMID 9 2p sop 1007-6661 sorua]oiAa soomsyjoquny sruaprour sounSyy yy 2qeT. sou’ pos os es Hsp $0) 9 sotsiu 8 & soyep seesord eoydun anb uprowisih ap apie wn “Yoo? &epraypp uotg assures odu8 un somo pe Sanne ‘Sosunjor sojeniy soy wapziseayy an orssadsa SPsned sapeppuops op uorezenize ¥ & sopeysp uorq soricnelas on F upioenqetes ej suedonsed so v omadsor ‘seIp-sonosou ods jap seuosuup seau 9p sexdnbs 50] ‘ous jap vany ott09 oxnuap "}9U2IOIs Ff ua sesyzPadso 9p soprosued seh ‘Sms seuesize sy anb es \@ opeiedu o opp pein unary poop 1024) ae ops wey ab pure’ ye oped er cae nb 9p vounu ora sey 0 sono uo: sey nb fa fxm 36 op zead y osauayu wed soperndand fe sooyeaibo sns usados anb y uo p owen sperg poe kare, i anb spel sy ap oun 9p 69 eu Sm rw sears sean so2% se -pepyeiou ap wes of eaed ‘adn us opipnoe wey an soubipl{ souates sopeuomye wos son -woncay well uo ‘seunjgoad 50 ope 50) Souousyemnugry Hos ‘soaes so] { sasopernodsy 2p sopnied soy opuen “sen spouted sodeut 2 oBonl ap ousaim pp "rete toed ea omaey p Yoursxowe oqayy pp emuaiyp y TeuOPrEU ousupHay Un uo o 1 anb o3ep epong"eycy say souang 9 wor|am onb sxeapicur soy stoainy pp mons aaugEne sencillo ejemplo dels equipos deportves, anos jugadores individuals, bien pucden ser amigos foera dela cancha, quedan separaos ch equipor 1 a version espeifica de los emprendedo rian cualquier nexo de anid que ataviae fa banrera que los sepacay se allos estén especialmente bien definidas las ¢n ostentosas demostaciones de descera, Menta ¢ én juego, las relaciones entre ambos lados de la linea divso- sda lado de dicha én, supeimen cual tr los pare 8 que se corrsyponden de manera precisa con fas Ie ls idenidadesactivadas por los etales. Los paricipan vaticdad muy limicada de 1 castgan oexclayen a les participanres que violan los lita y de fracaso,y los gana se, de forma escandalasa 6, ales volents tambien exacesban ls dif 0s ¥ Tos especialiseas en violencia iden interactiones, prese Carolyn Conley sefila que los juan radicalmene entre lo que cran peleas limpias —uno tos més frecuentes en es époce-y la confabulacidn de de personas contra un individuo: triunfo jamediaca Er consonancia come aspocto eceativo de as ples, incluso !, Los organizadores de los 1 reglis de combate: Aunque xe caper clas entre las diversas categorias de participanes con mevanisinos tales como le ssayoria de los casos de ropa especias. Los acontecimicneos deporivos que implican inligie slaios cumplen claramente todos esos puntos. Aunque los rit relatos y relaciones, 2 actores relevantes y a todos los enclaves sociales en un sconesiado de actuaciones. La activaciéa provoca una gran centealided de ia, mientras que la incorporacidn produce una alta coordinacign de los rote ls acrione violentas, En los eaos que presenatemos, eremos qut operan ismn0s y pracesos: poco podia ae ‘cuando yaestaba vena, Cuando Jol ba ganando la pele, Ydesactvacion de lincas divisors: an carbo en las interacciones soc les el que, cada (a) se organizan en toxne a una Unie linea Bvidentemente, Jos Inch i dels depos de contac combats de gldiadre, los duos de cable, fs oemitad novel © clans las ermine eset y lr eiradas br 0" depotvos rales arses easton Besa ocandidaros lee cin conpronistis 9 modes face coe ame trades En la Europ del grupos tales de tabsjadonn de can dibeion compen snstinoconmevtamion on hee cen soldados ode ovenes locales menudo se aacaban en ‘es danuo de una misma canchaindcan eu oe apnea que acaba con muertos y herder en el sul. Aunque rian (abi) solan describe lo stcedido como reer a ctlaada lento de an enclave fuceos contract cha Gonencién crecin de un pesinctoreavamete impermedle ea toro a de queda con Y social que separa alos reivindicae n episodio de contienda y gravitacién de actores previa, Mo) io de una continua vigilancia de las aceiones jn preescablecido, loseernny ypiepod jop souossuduU Hose 2 piers “1Z61 asey o2udubne nsop 0 ueqeinbasqo & Kuedivory keg woo seiueus ap sopepae> sopuerS ueqepBo1 yprepod [p U9 1 nonued ug sezanby! ap woroeap 4s snp sspuerd v fem So] ouD> ax9yps 96 seog anb je o\gand Fo ano nope & oxjqod se ap qpsepod je siuarayp Amur soydwaal s OLNGINVOYOHY A NOIOVIFOVIA “HOLVILO| ‘sesuadwe2os roqpp oBues soeur ap soruros$ soy ap sosquasius sof & sori ap nl senfiou usgap pep exo p sousugat anny ea nd sofa 9p seuitoy #7 -sopeprursodo ap osuonunevedeoe 2p pepypo us ofnse> p aBiguy sof 98 souoin v soy) an uausedivao anb seuosiod sesso ap uoypqaa | BDUDIED ‘so 29 ap ‘aub 0} 10d 0s9 sod ayuauresyoud p (pu ePouap. ouodns seapjoys sojema 997 “9p s094 82 SEPOL RB vIONRfON Wf 3 -odp S008 2 ap moureaneogutabasop assumed so opernosete “1pepofou se) souadsp sanbeie so) 3p Me sojend ap sngtanua'o soiaquog > sod squire saboap song “gat “pls 00e ase) saoeed we ap anygpd os red gn a us ods Jom Sonboyp wnt puppy oa “O14 seam2pid eiodsoout woxg anh sous =p oauilaooe s 222 U0DUmNp msOyEp 1 Usnpol a OU savOENS oe come Oe yeaa ops 0 sopenas ap oda 350 3p wjoseur my pe i 22239 9p Ugodtnop eves way wee sre 3p uppeanndo a kslaed ad spd “ou ominy ap sop sy (OCI 8861 soe9y) o10q 2p pn eon extowoo ep dpe m anb us orzsuour co pt eBL A sEEDNdSD s9peq2N soreut > ey 3] Haed sued & stad sane bp 9280, ‘ey “Pepoes S0U¥ anu Singin 3p Ses) ways sony 9 Hep ap oxpaus owen opises pioy who anb 284 oto> edusp crue are IPUED 28 sor nuo soy an nupnooy 59 anb opedeaqns wy 0 C661 "woxdino4 9661 4091216264 88) s9p0d pp sroperLa.9p 5 ~turexp 9p eu} ottoo oursjoguus 9p epesia poms en - ompmass ws wauDtWy0D YsIEyUA sPNS ou 2sssaquD ¥ sa4j04 we YpoDenD! Hse an seIUINN Sop ¥] UD uouD.ABDAUT anb sauopeayyoed sor] ‘superssds9 $0} v OUI09 souamnb e oxses axjnda 0 equosge epeuipsoo> uprzonuasyp e) onb 50 enuonut ‘ono sod ‘ssropessds> Soj 0 s0¥qiy wu _uspo|qnas9 so2tajote "epeutpsoo. spur { sqqupeBou seus uos sonuauings soe sopor, » & sanbere s0] ap sono!qo soj uos sypa9 ‘owt | suuedPaed so] oos Sup eaqunonap soausjora sopensu soy {Fp ueing seam ag “Oseg 3p 3g PeuDWwo|qEHopBueD ouDLa}D o1n soyenats So} 228] opunBos uy -usuodsyp sox anb sop red so] axe 1289 UD UBIDYLP vpEUIpIOeD Ws oewonnpas 90 4 Yov}oudiued duuDuaeIsNas9 Isp 9p. 1009 uprsornsep ap somposida so] uO> upsEHaY 9p eu eum 2u9! ssLON usta ap od 29 ‘ogzoy| aq “aed ua tos anbue ‘end pune» | 3p oun so ob sepeajensts Anat 0, sonasoid 9] 9P onuap sopeniyuon usu 2s ardwsoys ou somUofOrA sofenan 807] 59 sorpuad & soBnpraa soy © uosearpode ‘Soraueduion sis ap ¥py prot rorpnoe anib suoprfeqea soy anbuny udjons ef opeanpasd Hay 2s ruipog, any souo}on> 089 [Sedo st] ops 238 & sjarmbs> so; opeado3 30} 3p sep se] opeonaqes unjqery anb soJopeaso> soun seoio4fe osnd JOD Pp auaunais ove ye “oBequan U1G -uorpnoals spade rs gnadsip nu ¥j opnawios ns woroydtano onpisa p A yuDys (erem26 66 fod sr] wo> sopeunse unzipnoe on & onsmuraoye pp OUEUDDN fr 9 cob wiogjopy Cane, 9p 0 wa 0] sop x uDpu0 948 4 Budde ap sos 26 uvgeyraned topeptos ggg ap asus 1p 9 oj pA eho ane zepeq y uendnp 35 sanqoy 2.8 so] opuetD ht>e! 9p 5 sounpigsyp osiaid Hayy oueiGos [3 "MAME soye O4>O sbIEA SP apy LOWE psp orimuner op oda ty u> prapyas todo | 2 fe 851 9 ao p uampuasnd miopesnko 99096 “eH of =p. A Sougod sus se)» menonine ese ope a, 3p alow em:29p 9p 14 38 sprdsop ope pI [> wee oqypuEL ap Upiides p uomypar uoqie 9p stopEqaD ae ~uanooston ower "upqie> 9p ssuopegns9 so] ¥ ome 10> aonessooud ‘oe 9p eum] ‘sont £59 uo> 4 pupaidaud ¥] enuo> sajent seanpp somo ezed ene vue » we, sonfou sonoops © soy 3s) O61 ap ePID ¥f uD sepeqorde sak, uo soje90] sonbu? so © prgue, Sear 907 omyBuoy aursoa ‘ties un & o4pDI9p [pp azqUOA ue OMDLIEHRY P sey sDUEEAEN J ssIOpolo ap spuopesy aru seaiset Se] . 9p ewuayus {661 $8921 AD) espa se ap Epp P ¥ wone8yqo & sorauoques sooxeg so] uonep 2ptuto 4 ran los part 35 objetos y fos medioss en establece u ipantes y e lencia entre ambes lados de uns sminar completamente las banc ( lara di ir en general la inertidambre que ja dvisoria. Mis que pretender eli- ve algunos residences habrian preferido esa acer que ls bandas regresaran a una interaccién ritulizad y,prfeiblemente, no volenta, TIPOS DE REGIMEN Y RITUALES las actuaciones prohibidas, por owo, Ea imenes de capacidad alex los rituals violentos discutren biea cn seerte o bien dentro de los perimetos impuests por las suoridades. En los reg de expacidad baja aumenta la variedad de escenaios, paricipantes y ocasiones es violentos, y dichos stuales es mis f Los reyimenes d suelen albergar menor cantidad de ritualesviolentos que "porque incluyen un menor mimere de enclaves polit ‘oftecen una mayor variedad de of regmenes no demo- 0s pivilegiados ¥ tunidades para efeeruareeivindicaciones no vio- i a democratia los rituals violentos sueen repun- te euando grupos en competencia uilizan ls prucbas de fuerza esta blcidas pare desafar las aspracionesrespectivas a ocupar un lugar postr en el sistema politico en proceso de democratizacidn. Una ver mvs, el razonamiento nos leva. esperar que a diversidad y Frecuencia mis leas devtuales volentos se den en los regimenes no democrticos de capacidad baja no hay postura alguns al especto que haya reunido suficientes prce bas como pata verficar o flsar nuestros argumentos, pesmitaseme q acio de ta cipacidad-dernocracia ‘0 democrtico de capacided ala: venga previa pin Tokaagawis sw democriico de capaci baja Baleanes, sdemocrisce de capaci baja ba ipcién en un registo misced mnorefere entre ajes en Tos ls electoraes en los Estados Unidos de siglo | LOS RITUALES VIOLEN TOS. . sts propio control de los asuntos locales). Venganzas previa inscripeién al es que se imponga de eapacidad aleasuslen d ntos especficos como los duclas, los deporcessagrien- Estado Tokugawé de Japén, en st momento de wsoffece un ejemplo memorable a propésito de nuesto estudio, A que sus contrapartdaseuropeas, antes del siglo Xv los guerrero samurai no slo ser- fuera su maesto en ese momento en ls luchas de poder regione, que también lucbaban rgulamente ente sf de manera individual 9 saldaeafteneas relatives a cers. Muy fecuentement, os n en colaboracidn con, oe del shogunato Takugowd (1603), ional y egional emprendiron la lena area de subo Aly todo, sobsevivis una forma co sSobrevividy no acaba de descr ganza através de un registro se ereé bajo los auspicios de! Gobi iento de los Tokugawa. En principio, le después hula de la jurisdic sin hijo varén superviv wr inseribirse como vengadorss.) El vengadorJypoeLsUIp Ee D1UDUULESL Peng Fd “gh6) Ww {erstunUHL. woDeMopU 9p 10% ¥| ap sopeiodoon vDed uouiipy ns WX OnE ¥ @ ap sondiac] “0x 9661 :worpepY) auDPeUAYP wD smAEMBOD ¥ seeds fos9pf6 un ap edes ¥ 9p 1 o1nuo> > 24qpt Yap se;ndod wun eqeoA s0feyy so soda anu sunday a seu019 (Lo0g Tor) [9838 Knut ouous o3IpOYY > OPO? 20€ odwWo} ox 3661 “C661 mssPIMAN F000 oyOIS 4 97 B6GI "MOUAPOT ‘yG61 "ePUEY 19 A sayaog ‘G61 “Gpsag) vando}a> tigpeInday ns sesonu seppedsor ened expe] U9 28 vw sesyeradso op aud sod esnny 2] 2p osm p> us Je © uppwsodsipoid ns masoxap soleus] 21109 o1Bues ap sezueSus, ap sopestaiodns 5) 2] 9p onuap eqenus pasnjey uodef pop upioduosul eiaaid ee souuafes0] 10d woia0 ap dns sopestasnns son ouesous8 aumoep open 1p exp eun P SOU] sepeZITSS 3p onuDHUEUO!IUR ue epenud yf sopruysp anac sontuy £ ofy oBfe $9 ofan 94 toppojquss2id uorormund ap salons un Zoongnd sonoints se sop uo uaxzedwoo anb 4 sezanb 9p uptoiqipo ap seiuowsi20 0 qoumpod so] ap ‘soaniodop soausquenvooe vpedea @ oprea ss S089 Soper UG Sopradsoe ‘opisinas wget an yeu jo z28u98 18 ‘oniniadurooUs © apseqo> easioy 9p ueqeiajeas 9s soine 8 S Mprad yeinuues 9 souoy Pua sopeseg eeueBhion ap soe so1I0 9 a ye fy eZ ‘soroyuoo ap oda a9 up warBuan 9p expna "puntos son uegesjo ou eaeBinay sopephoane se] “enunse pp uy any 2 “ope 9p opensuse oxuoyundos ap jepyo auneyu un wosBig nes soueuasny soy ore ‘set 50] Base piuone ou ane 2815 voupapel muy relatos y relaciones sociales que teni y Mazower nos advie 2 expensas de ottos. de que el odio la viol ro lado de lx y los grupos de acct hombre mentiroso en presencia de orres hombres; mbes al perro guardin de una easa dentro del ee Después de Grimsel walis w 1 1861 en los que ses o mis personas se unfan en camence su voluntad mediante la ame: sonas 0 propiedades cotralgal icine prosenres en su sociedad sin desiopen souaaun soj xojdeuna soy sopos Lye ueseaasd sopuens 9 298 9p ‘onb seauppede p> se soa “opepunay sey ud seuymaseur sspepuewioy se] 9p sorgarsia 2p souIsiMout sep sopepuewuoy a1 soverrpsdares se fogyos dad] wary ap seqonud se sours duteo so] ty “>NsHo@aRY eDUDpoIA Hap 4 soaRuadep son 50] 9p ost [p opeuUsS sow x4 “OLS 98 ou So1s9 ab uRpin nb ‘sop p osnuap aa \qnd up uotinosp anb ssyenay soy sososaINe udos& sopeipoiop 298 op oBtou uauso> axduuats { ssiuan99y o20d op oso sensny eed uoasy souep ueoyidust anb sonjna soy S seaUdjO4A {uowiai0 se) Sousiqo8 jap sapepiioine se) 9p & seisixo seuosiod ap nf ugisomop ap oprengsas e oraines ua usuanasip sounS}y sodnud sop ua jor sojennu so} "aye peproede> 2p Sonnsssourap SOURS SO) wy “ye peppedeo sympepne 1 emamge 04 9p coped su { soysarap aossuinbpe sora spmuanpso vf oiund exam ise} ao4eut suauiaiqeiopisuos pepisede> -q pepioede> ap soonpisowap sounujfaa so} ap aatrexpen> pp uo iy 9p wouelop sopiuy sopensy So] “QZ6) 2p PPED9P t} sepueg o12u9 seojoq rods> eaqe oor) ‘siopeiadss 1p ep wun { seperdosde seus P tre BUN So[|>-sonoFoH sEHIOStAIP sea p enouusod un “onh jund 9p eunsiis 5 1a sopeuoraodaud sowwy amb soraayors P | ap ousop ueqeferus sommDjLUOUED® so Soper ou seus stususepeiurxvIe qumsip» ue9s SOI} 9p ZL nb open ops parsun,‘Sonsneop sorupjes sowaquseuone g12°1 5 3¢] ip SOU So] 2UEIN as -u09 eprenrous | qeptdoxd epeusol ype 9p euy fe sopes|nsa 50] 3p omnis ‘o> Sp S98 0 SOP ap Sauor RON e osuroas aitoN>a4) Fs anb exMs ts © speapYY ‘2idwwa J» eeypiod sasopopied soy anb semusta:“So8se> so; sopod ueqedano oa -oprucs soon ua eiqey ab of 9p 209 3p ssopewed (2 ered opor ap o1eusiy fq “souopayo sr no oypay] ap mipmap uespod sonpfote seaEISpUap 50} ‘UL rora1s0 ns zex4 Jo9ey { opted un ap uplodaason4) -sjoxpry soonpegj 507] any 9p sopnsed soy sp osta ja nb opti sofeus uo os aud ULSD UFEION e| a7HrAHD onb OOnoLD sp: FPmip je prmen ep peso jmp soxqumsip 2p sen4do)souo}.os 569 Uy st) J0dt p spied op sndp seweopap sox aususend 2 ap paojur 59 28 pop ‘ung ese wotsovoad wo 2s ®Supou o] sad geass soda 3p aabe ‘un 2p ED UanDeRU0> OWOD 9 fp ue> wep ‘ope sea] 9p HIE} NS Js Bg JEM 3p O}OGiS ot soaquiog © ueqeAay anb ‘gr sop an eC ‘tpeuiog opessewap eqs anuypuaiuo> un ap spau anb uu 9p seu 0 op seu 1 w srodjed wed o> lwo> “oa eno 4 tun asopuprusayes wegy Fig A senea ip > opueza role Syn “9ppUOMD Wo se00 ap seqiDe fe “oBequID ug 2p woresjndxo soy Styeesexsange soy ‘eron eave 105i 50] opuency Seger 9p opeopor vq joreuxo1de 9s semapunp yPE108 Hf 9p 28Fny PP anb uo ISH] P09 of Seu sejo> Jo0¥4] pod apuiop suoteg sey 2p wopt e| soprzed soqure ap sane so] 8 ope > #1 2p priauD] Bp opundas > wxed eBrequs es sms xeuuesap ‘opou 3s> 9p £030 ss sane sapod 2p vzteisdso epuagjaud ns erounue a3s9 4 s1UeI0n [pp ai Sopedinau sof 200 3 p}ion ap ox] opessus un sod opeado uesgey soy sures 9p sexe “ourD1go8 [> 20d wweyodwoo serowap « iu pepanos 2p oso ap ssuonop 28 seaes3p\uOp s9] 9p o2teg jo 128 ‘ojspuore 8g i ed & Lossy uo seg) weds see eum “oBseqtUD Lag “(GGG E “Plo, A UEBAN PA, 9 ase) oon o> Satpoay sp 729 rp opde la culeura pops lizadas como lade lapel las competianferoz- o. Todas las grandes ciudades norteamericanas sion de les peleas entre bandas, ler ha estudiado detenidamente la evolucin d id de Nueva York entre 1940 y 1975, Sehneider dels poxguerra se formaron gin lineas de divsin émicasy raciles que, agra ‘on la propia segregac érmica de la ciudad, Jas bandas eran acaparadoraseisicas de oportunidad por redes bien ddclimitadas que protegian celosamente los recurtos de los que fos miembeos obte- us beneficio. Pata muchas de las personas partcipantes, los principales bene na. A veces. los lideres se beneficiaban ademas mpensaciones econsmicas y de un cierto poder politico bandas se dedicaban a poco mis que a buscar simuleiacamente divetsién idad. Las bandas que combats se dividian en dos eare- ras. Ambas operaban dentro de un teritodio iento, desalio temas, balla ver~ tun eonjunco bien deli de cous los demas varones. n chicas no debutantes para las violaciones ©: 0 hazatas de valor. Los jéve alo de amigas las debutanses- En ocasiones,camibin podian ha onl aoe fe di al que los grupos de vents de las aldeas de la Europa del Antiguo Régimen, bs bandas desis concctvaban sis sere aseguare de uc onena ee as no su tericorio 0 atraparan a sus ces emprendian scciones ofersvas fuera de su cereno, La bandas ofensivas (que sollan emperat sien csrablocido de oto grupo) salian pro- >. dispucstas a pelear con cualesquieraottos aban incusions y perpetrabanasiltos alas personas linda : los lie propia tetitorio. No obstante, ambos tpos de bandas ios de los jivene se ganaban su posicién despuds de enfrenarse a ottos y lima le asumiecarcasavieigndss, de negase a delatar alos compares y de desir la pol répiday cjane si fllaban cextraordinariamenre elaborads. Lo Los RITUALS VIDLENTOS (0 «ool. Adoptaban colors, stsbols yf eas seguan en gean forma de incusiones ex :membro de cada banda divimia fa disputa Pero a rucna volenta que mejor encarnaba un eeu ert ls pleas contends entre iembros de dos bandas, alas que larnaban rumble. A wees, is n formacin, ataviadas con fa ropa que los caracternab, ex el conjunto de los ds elaborada de exte tipo de peiea las bandas reraba al lider de ls otra banda. Ambos grupos fj armas y las reglas del combate y las dos bandas aparecian embargo, no siempre se manteni lo pactado: Cuando lor Young Seas ( {Capuchas] en Croton Pare rilas J6vencs] se citron para pela « ton al pa Tablan peeparado una emboseada (Schacide ‘xenta de que fos Hoods ab 99: 159), scentivos para hacer crampas. Sin en este tipo de peleas diseuiris conforme al pactado, al menos hasea que alguien mork 0 resulesba graveien las auroridades lidiaron con las bandas de Nueva York te conteniéndolas dentro de sus ceritorios, reprimigndelas (si era posible) ct cemperaban a provocar dates considerables y creando vias sociales de sada pu jévenes que quiieran escapar de ells. finales de la diécada de 1960 los Lideres de ciudad, preocupados, empezaron a tealizar esfucrzos mis amplios y efeerives pars cooptar, pacificar 0 destruir alas bandas juveniles, ya ‘con las rutinastradicionales de vielentos de la pa cas y lugares, los rit robrevivieron unos vei RECONSIDERACION DE LA VIOLENCIA RITUALSONS p evpead uDUUtSO ‘opusionpuos opueuossud 28 4 pep_bopa ej 3onpar WIYPUEID fy “L p> fo 9 2eHFSNpomUL 9pod fod opioinbar una fp sod opueiunape syndee wus wypueig, P ss>ueNr “9 ‘opurauou & (copa sod 300401 Be © eurpol 3: anbs eoyruis anb 0) opap opunias ye sopupnsow spuodsas ml“ (emp an sapannua 2paney wads) 19199 ap S40 SoSH a>ey] “UOxE fp SONIA SETA re pa tm as an ypMEID [gp “oys229p se so98 un srponoud ap owned ¥ apes $5 eede { apuapua 4 sou v ¥20}00 28 ‘opi yeavusdbu 3p EES ANA [EZ yur cg exspor amuespe ered opromnbay re fe equies WYpEED Fy YRO b upquurs un 9p spnap sma anb soypes Sou Key sequle 12 Gz ap wiowonpuod wun 9p seADP eA A wIYpUIEID sour yy og @ MaypURsE [9p 2 1 JMBIAON ap LZ P “OHO “OMISIVUIN] 4 AUNOSSNVA], 4 BLINOONNG TH ANY SINOIDVIVIOIG NT VINFATA Ad ALNVRIVA YNA OWOD FLNVIOA TY VETTOD VI seqsadal sey Zz 08 os2poud outo> seaodar se zxpmus> v souosng “Pepyfeaos ns 9 eanda]09 e>uR|O!A ¥| ap searrauasaidy uray seuD4al s¥j anb ap sepnp exed oud co ‘uAUID.Bp onb sapEBOS sosnoo1d soj a2qoe > Hupul[2alU ap sens945) Se] 9 SUEZ ns agpas worse vf» penpraapi: eppysods 1p se sepor sod sousnw Ep se & s1019C] 9p sopesep sowvaywpaqqeasa G0<;z sof glodns e199 pen ‘yoo epueayy U9 ousstumodo [9 10d epeuorsise up!sonasop “Hoy! ipod epueasy op souorserdeude 4 sexsussoee ‘souorsas8e se] 9p upioiodoxd smb nuounsex sourpiges towns anbuny “(6 -de>:/661 “fea 2p) ddd BP oULN.GO souaisod pp ssoadioiwa vied gy [P 10d sepejoruo> seasp se ap nin 1 2p pox |p auuouwpes: us ug “enus> onuo> ppp VN “ONE Sapeprun sexsuSsut seu) “oiaKEpIdes Od UEaN| BP OUIGOS) fap JENUD oARUED fo 10961 9p epex9p Yap SouroeoeeaNIOM nb [EO!DEU UD:DeNIPIO0D 2p «4 UDB} SIAEPILDsOMIaIEP ap UKAUWO ef & sOWUIEasE $04 2p ODM! p *epuEMy UE -ouIs|EMIOde jap opucysUs ap SoMID.w.]> apeupicons 2p emery eso! anag poe 9 soiou owuouonueurtuopaid sousieg uo souuasoud sou Aseuoud so onbea srs areas 7 pnulusp \doudl onb sopedioursd soursiesouu O23) souippod ‘sourai9 (8 0 ap soto} an se] & sypoqur sowoppour so] aaiuo anvaurese)> opin8 Los ataques dispersos tiempo y el protagonizarlas. fn segundo liga, li act va y as espirales de se Ino de esos mecanismos se apo LA RESISTENCIA A LA REVOLUCION 'y como demuestean las reyeres (ran 20%, todos los mecanismos cla ites de las evertas sean poresas y que e cia colectiva, estas se proxluzcat a partie de mo Todo lo que Asef Bayar, «a menudo escoltidas por los pasdonn, ib paradas y los barats[eenderetcsl y confiscando las mereancias y otras perten Las refriegas y las pels 2p has mucrtes» Bayat, 1997‘Sospechoso: a poco menos de 100 metas ce mi cist; caso deses- ado, Edad: 14 aos. Hutto; 12 meses de Robo a una person; puesta en libertad. Edad: 16 af, Robo 2 una persona: 20 meses y teloj de meta} a un chaval Robo a una persona pasta eo Robo a uns Roba: puesta nbre 1906 Asalo: is de casarse on 1926, 916 y 1917-1922) en la ci las. Era un chico due, a de apogco ce Harding fue entte 1905 {cuando cum. io lleg6 los 34), «Una vers, recordaba Had tuna noche en el puesto de eafé de Sh 1 Rad, Se etal le poles [Nos atsparon a exkns ombign a Coop cargads. No era d esos en parcidas jogo de cartases Figures ace cle estudianees,secretarios i otras casiones on las que las tropas dlspersar las miesteas rey aleededones, entre el Plcio de Jus después de a guariiay SERIES cen ficciones vivales empo, se invietié en cierto én de fueraas armadas que con gt ns raras, por lo menos en relaciéa al cor LA TRANSFORMACION EN REYERTAS. Y A PARTIR DE ESTAS fa exhibici6n compericivay ls esi corizacion (0 arbie dar paso a Ta sos; evolucionad hasta el opersanes para ¢h cometié entonces un tsemendo error: preguits cm se iba ala casa made fabricantes de armatios, sin especifcar a qué arden de Fabricantes de armatios Se enconts en la posada fe vie g esas eta congegn pra intent catarlo de los Gavors. Los ths : ea hasea cl eseot ero, por plea sobre to de abreros. Después decane yealecene come macto de dj acs lo eis de lan ples x excep de lg das LaRevoe pacticipé eo varias tare, pero ninguna deellas se puede elificar de reyerta. Come jaco- o lala pesar de la desaprobacion con que relata numerosas ejccuciones durarts cl. error, lego a ser presidente de ta asamblea local sa seria en el entecn ‘Shablan asad ls dias dependences dl pade- Reyertas que se funden en una revolucién La wba 7.2 presenea una 1 y cronista parisino Siméon] Tabla 7.2 Reyertas parisinas seleccionadas, registradas en el diario de Siméon-Prosper Hardy entre 1753 y 1789 aoa ente mosqueters, ate Hhubo vatios heridos 1789: 0. dle 1781 cofremts a los estudiantes de medi picid cl acceso a u 15 un golpe en el estémago. FlJowruelde ma vie,en 1764, poo despucs de cumplic wer ice meses antes de casarse c cesamos franceses (compugnons) de toda npleos de la conseraci comenzado a avociarse imente como la Compagnonnage, Laas habia de tes teques (Compagnons du Devoir @ Devorants, eufints de ce carpinteros) y enfants de mare Salomem iemaban descend de los ay sventa de sus colegas buyer 1982: 57-58). Una reyerta se habia conve mo, despuds va)6 x pie se dedicaba » efecwuze ia negocis un acuerdo pata pon os maests y los Sficiales arcesans de anne le pol per objeciones(porquisponemos sobre lay reyertas vas y de : peleas de ls violentos se eransforna scala a personas y propiedades. De forma parecia, i muchas peleas muldeudi in cargo de quedarse con propiedd asamblea ican y lo que iados sobre las reyereas co 5 de mucstas de observacores y lor p femas de defi sada 0 fos ataques caso de las teyertas, las eausas de rode Jos regimens no democriticos de eapacidad al de . Lyon habia asistide a tando las milicias de rabajadores de 1848 encregaron los fuerces que Enel plazo de un mes se produjeron al menos siete mani 1996: 94). Pronto se mat ranos de los ejércitos decidides staciones mis (Robert, 19 en Lyon grupos de mujeres, cubes fa an para mostrar ren, lo que combinaban can fx expresin de re te, cuando el ayuneamiento prec feron sin violencia signifeativa. No obstan- la muralla aduanere (y, por lo sobre los bienes que en: los soldados y empezaron a derribar su puesto devas | ~o- Ficus nantes uywendak F Némero de Manifestaciones Figura 9.1 Niimero de manifestaciones en Francia cn afios seleccionados, 1919-1993 us fecuentes de las raras manifestaciones que se produ lela escaser de todo y de imbito geogréfica no permiten compera- a claro que las manifestaciones se volvieron ia Guerra Mundial de lo gp idencif Frente Popul fas 899 de 1961 (gran conicro en tornosSesde en wo parece paradsjica: la propor ‘que generaron id absoluca de rauer- las manifestaciones. Enere men la cant lad provocacios la propi 8 argelinos (Tastakowshy. 1997; n promedio de ees el de 1939-1968, Ademis, con las grandes olesdas de manifesaciones de 1936, 1961 y 1968 los dfiog rotales samentaron sas cendencias con Ia inclusién de ‘as més conocidas que cuvieron lugar en Paris entre 1919 y 1968. nee después de la Segunda Guerra Mandl = principales medios por los qu n ese period (y, sanifestaciones se con LAS NEGOCIACIONES ROTAS Tabla 9.1 Ejemplos de manifestaciones violentas en Paris, 1919-1968 6 de Febrero, 1934 2 a Pais y ornare Ridgay oma de manifestantes armados cor ‘ ee ‘ikl de 13 de mayo, 1958, por bs a 3 demayo, (968 Despuss de @ dos pra debac efovenas deui 9 sjerccio de Ia corte mismo violencia, te esta conectabsa los vinculaba) afeeta- los que se y su fama de esponeineos, fos levanta- imayo dé 1968 dependicron fuertemence de la Las manifstaco as nes oftcean un exo privlgiado de negociaciones sous porque se een forma de negociacién entre dos o mis cusepos org aizados, Sin embargo, también se produce una forma de violencia coleciva de gene autoridades bien oxganizadas intentan impones medidas if ils de aceprar unas poblaciones que no pertnecen 2 ningun organitacién en pa cin conectadaspreviamente por la comin resdencia, por redes uma de negociacion (oregisro de propiedad), lac gobierno o los impuestos. Forma de seguridad, sistemas viasios, gaeane todos los gobiemnos lowadores a conto plazo: = de la pobl ys despu yen Tes cle la inversion desproporcionadamente entre sus cargos y las clases gobct Tam liaciones, eesonocimientos, simbolos o fuentes de que entean en conflict con otras co 0 violentos de que saboraje 0 ls huida. Como most pane de 8 de ataques dispersos. No obsance, en ocasiones existe sul in como pata que la resistencia se pueda calificar de negociaciones Las ocisiones en cuestién son dese ha diviso- I. La descertificacién del poder cea cs conglomerados resistencia de este ipo nunca pasiba violencia coleciva, esa ra is fe sl olectiva de gran exc rep. juropa no estaba sola. A pesar de la telativa longevidad de s experimenté durance mucho tiempo rel Jmpucstos imperiales sobre fa tierra solfan generar sesstencia y, a veces, abiertas. Durante ef ultimo petiodo deliva en forma de negoci rotas la abla 9.2 describe los principales grupos de sicesos desde m tode 1997. Tan sélo en e on en confrontaciones vial imposivos en sentido amp cca de un millén de personas participa- inas en rolacién 1s que requerian sechas y las tasis recaudadas alos campesinos por parte de los cargos adm ngran paste dispersos, per y roprsentavivos de mas de vente puebles lo Zhou x convitté en uno de los hombres faces Jos grupos de sucesos de la eabla 9.2 aparecieron niveles ides experten marcaks, bate ign, 2002: 49). ‘Muchos de los incidences se iniciaron pos de campes pesaron por eacima de las autoridades para arse los superiores de dichas autoridades (Bes wn di ia del eabajo: los campesinos piedades y se apropian de bienes, y las fseraas de seg tomamos en consideraciéa el numero de personas que ‘Alo largo del ano siguiente, se organivaron sociedades secreas para uns resisten- y La, 2002 inde general ranco en Shangzi como en las tierras de sw interior. Zhow uno de los principales corredores dentro de las sociedades cul para constituir una fuerza rebelde electiv dle 1853, fuerzas urbanas y rurales coneccadas tomaron Shangai y todo cde distriea para declarar asi unas vacaciones impositivas. S wistado Shang las que Ia mayoria de las convers fen to de la no violencia, Lo que desct a correduria, fa cerifcacia-descer 1a activacii redes y el cambio de objeto cavieron todes un papel en fos conflictos en rel aparcoen resefados Unos PoCos C4805 en coma de poder cava tesitencia a su propia recaudacin de impuestos 1985). Su politica de extacr los excedentes rurale para corredor. Ademés, Zhang De’ bic la centifcacin de los cargos prow de unos elecrorados justamente ofendids a polarzacin, a activaciin de wees y el to estuieron todos presentes por igual cuando ls pexsonas que pro Jmpuestaspasaron de as quejs locales a jos ataques idades superiores que, inter recoils do ge imican ss carga de oe ens de taba que exceden as ce scoedadas, Por eernpl, en una de los pacbloe mi pabres raga loe cargos delTabla 9.2 Principales protestas de los campesinos chinos, mayo-agosto de 1997 Maye 1 de wos 200-009 campe- ies para maaifesars y presen rdioncs ean Sing micro, 40 campesinos rekaron macros o ers lio-agoto_Jnge » Del en de 200.000 campesinos de 78 municpin pote OU; los altos pocos de los abastincntos, los bas Partcipancesatacarun de divers formas eifiios e200 campesinos y 50 los esis de guid dspaoa con Ta nul y pro ‘one: Bernsen y Li (2002: al 5.1). irontaron los cargos de la décadla de 1990 cen or supuesto, babria que escarbar mucho ncn los regis de pais nis -minar cud fu l proporcisa de inada, oporcu aques dis forma de negociaiones rotas en China. Sin de que ahora disponemos coafi LAY NEGOCIACIONES ROTAS 1 LA TRANSFORMACION EN NEGOCIACIONES ROTAS Y A PARTIR DE ESTAS petradores de dafios y centralidad (0 relev air datos en todas la inreracciones ence ls partes. Si se produce un claro descenso Gn, fas negociaciones roma seconvierten en ataques disperses, mi ‘ras que si existe un aumento claro de la televancia estas se ausforman en desins cién coordinada. Las grandes revoluciones presentan miltiples cambios entre esas ‘modhlidades, asf como la persecucién simulcinea de vaios tipos di sia colectiva, ‘Tometos en consideracién un episodio de fa zona occides los cargor revo ado de su lugar de resides lal de prisioneros y disper inc-et-Loite, Angers, 11.018). ‘que se formaban partic sivaes de paciotas (defensores de fos principales los aistécratas porcando escarapelas blancas y en colores de rojo, blanco y azul ya los los patrioras ‘mayor parte de los enfrentamientos las amenazas y palabras siradas, hubo unasona cebelde por lar tropas guber ‘que hemos construido en los capivulos anteriores, etd ic observattarnos muchos exsos de reyertas y de oportunismo, Presenci 2080, las principales acci in de los ataques dispersos 2 las negoc rs clespues en destruceidn coordinada -gociaciones roa es conseeutencia de los mecanistnos mos expuesto para la incorporacién, en espec basada en el escenario y correduia, En rndée, las personas se mevilizaban cada vex ms en de solidaridad ya inseautadas bajo el Antiguo Régim rucua conera el i oponentes por las basada en las redes y Boicotear a los sacerdoces respal se negaban an bles para eercer ca sobre as causas y los efectos de ls entiCees ee eeeRevolta i ciutat Insubmisié i insolancia en espais urbans LESPAI PUBLIC EN LITIGI jem anat repassant -referint-nos sempre al cas espect- 3 dels darrers cinc lustres~ les diverses moda- cions expressives de jonaiment i en tant que relativa, car Jurs expressions experimenten una constant tendén: cia a la super ions, desfilades, manifestacions, processons, cerca procurat també seguir de prop la seva evolucié a minar punts i singladures entre punts, com també evitacions i of quaments q sement ha treballat sicié i a la mixtura: cormues, seguicis, concentra~ afecten tant indrets com itineraris. Aquest desglos- moment donant per descomptat un supdsit, que era que aquest espai piilic que esdevenia al ma temps escenari i protagonista actin de certs esdeveniments excep: 2% yd sopas96 50} 2p ojuotumouopunf poursou H>p “¢ apne nas [2 “6s61 9 ane HPLC ap 6] WY “cops Jp exBuseidsap 0 sapuorseuunuy soiyiued ‘pian ny opto 2p sowsosoas uasaes anb [] souopmrsfiuoueo sopuatafue> suoqunas uo ayeod ues © uesdsuor ‘uvun 3s cypoue sanbons sod 2Kb Jour ap 198 uatpod anb souad quie “emnfosiad “G96t 2p 214 -ta9195 [2 “oI Pisonbe,p ofstady B99 z oNIe-] “eINPELIp ef &2Igz7 xoiganbusug)soypo {So} ou anb ws0> jox>sqan ressaidx> 336 19350) 24d asuas 1ynBosiad Ba “L¥6t ap tae | epencsde ‘owsuossss € alopipung ap sounap ap uowsaudes & upwruop ap Koy o1.09a sou & sfouorisg 2p proodeg amgaye opebane reas. 21gos Spxen e “suisinbueys yap sojaqeDe so suy 1eBcOM, fe enounad anb “erst ap 1 exron$ e} ¥ zopeduend aaesn,p up 18ta sBIs9 uA —epoAuedsy gpmnsUOD jen: Aue L461 | 6¢6T anu “opeIsefUeUE | ofLNAZ 9p rO5p [e soISIND sued suopainsas s9[ sfeyqiadoud sensei wer anb Np [e ON “(zs wapige iD) «oonqnd wepuo fap owoayD vy D aIueuerzautp uosrron04d anb ‘so1apuiog 0 seuuay som sousyut so} U2 uaquayso n ‘oongnd 106% we 0 uopopose 6 uonotas 12pabjon ua upmnpes 0 uptjagas zp searrcaoid 0 $08 ssuagrs sou8 uoseipe anb syanbe uanduse> anb “6. 24 E861 ap azquiasop ap ¥¢ ap [Pad IPOD 1H (IS HaPEG suo} ou pobap) Nopopsefunus owed Losapisuod ap vi 3s spomngoy uoTeY ou € onsug. ap popipouuiou vj2jduo vy uasoteue 9 u2do}pe anb suo 1 9 gpeaosde,p “ypuo> va voyand vps vp uo mezuonuiad & 2satU0}6 as “epoii2d wh st0ugaje 2p oy anb upuunzs Dun ap o1s 19 25usBIp ound wh Sopp sj u0> asuertunuios vind vk ‘saj0> so) 40d ased anb so 02 2p opvatuouedutase 0 odnuS soynbpany» :019098 SU Ox00U> 2P [HARD CZ AP APO TRAX ET (OS “686I “S9TEIV IPPY ~ngnd onsupa ap oucof zamibyons ua exnsoguia» p Se> 19 e rexwoine,| ap Was9]Ip 90 un ua synpoxd £9 and nb 2p oPanjOssip v| quiz eavdeusite ag aprte,{ 9p Z1uNd. 1Q1e9 sttossapoxd sa} ap ‘Dtamtia spi uDAgrUDHISD 1109 nu ae Joarstenb e rad suopdarxd 1 pv 244 ST >I wos ue eouagd giunas ap rasp 1e soni jod 23pi0,1 ap erste 9p souumns80j soi01 ou ‘59809 ap eudur e1or ‘azo ua ‘essed ¢ ess ItroutOME 201 UB 195 9p 2Nb UD —IanIeD [> teu LN UD AVssEE § anb eso9 joaastenb staat eojuga> rex {ynbuENuy wun, “eue 1uas sone UD 3eIs9 EY 9K [op sMLELIPZO remooud wey anb suonejss $91 9p 10 sopeuponed sanbiap 0 $9 uw udpaied gnbsod jeuo;daox9 ersueu 2p 1nd steoyduta ‘sopsyod~ res9 og Uo WDM sinquitoa sod 0 sonbugad stenfeut) sod wuoweDtaR | a jenna songjod souisrsts 519 ~unros einjosge eaas e| epanb ap 201 ja ua uaxiayosse anb- 104 inn 59 1J2 ua anb siejour | sjeuoysny siuoureserdsap sia 1ueaey ‘wo> “12ago reds> woo s913e9 J9 2ueAEp Tet otvoduuzcan desdtdenes 0 violenciasn. Bl juliol de 1959 es va dictar i que regulava els estats de ordre piblic. Aquesta mngava indefinidament el temps de les detencions, rcolls de domicilis sense ordre judicial, obligava 2 Vo ser deciarada els primers 1m 2 conseqiiéncia dels aldarulls universitaris a al desembre de 1970, sols als Pais Basc, resul- ia resposta popular contra els judicis a Burgos contra mai nis q’ETA. A Vagost de 1975 es declara un altte estat d’excepci6 teavés de la promulgacié del Decreio Ley sobre prevencin del terro- tava greument les activitats de womumistas, anar: Jy terroristas». Totes aquestes legislacions especials ~i d'altres, del Codi Penal sobre las delites contra la sepuridad inte del Estado~, va ser aplicades, a més de per la militar, per una 6 penal especial anomenada Juzgado y Tribunal de Orden creat el desembre de 1963 (cf. Solé, 2001), niradament, els anys posteriors a la transici6 politica, fins demostrat que la utilitzaci6 del carrer pels seus mb finalitats expressives esta molt luny dexercir-se sense cap trava. Lai espanyola estableix ” los casos de reuniones en lugares de trénsito piblico y manifes- se dard comunicacién previa a la autoridad, que s6to podré pro- sande existan razones fundadas de alteracién del orden piblico. 'eligro para las personas o bienes», Aixd implica que els actes lies no requereixen autoritzacié governativa, car el poder poll > esti legit que pen; nat -si més no en teorle~ a donar permis als ciu- gen manifestar-se al carrer han de comunicar la seva intenci6 yerd de cap de les formes «demanar autoritzaci6n. Les IS no «permetens, ni etoleren» les manifestacions al de fer-h ‘ura i la bona disponibilitat de les vies per les que s‘ha de dur a terme I'itinerari, Malerat aixd, malgrat que senténcies del Tribunel Constitucional estableixen de snanera inequivoca que el dret de ‘manifestacié i reunié és un dret d’eficacia immediata i directa, 'e- xercic d'aquest principi democratic participatiu s‘ha vist conculeat amb freqiiéncia al larg de tot el que es coneix com a etapa demo- cratica. A la practica, la potestat governamental per impedir usos de Fespai public que puguin implicar eperill pera béns i persones» ha servit perqué el dret de reuni sthagi vist obsta- culitzat. En una darrera etapa, les autoritats politiques espanyoles shan demostrat el seu menyspreu per aquest principi democratic, com ho demostra el president José Maria Aznar quan, al desem bre del 2001, es referia despectivament a les massives mobi ions estudiantils contra la Ley de Ordenamiento Universitario -la LOU- com «no sf que lo que habia aki, en la calle». Aquest desdeny vva palesar-se més endavant en atirmacions dinspiracié de caire descaradament preconstitucional, com les que va motivar l'anun- Gi de mobilitzacions contra le cimera det consell de la Unié Europea celebrat a Barcelona a mitjans de marg de 2002. Aleshores Aznar va afirmar irdnicament, referint-se als convo- cants de a protesta, que shabla dado libertad a ees grupos para man festarse». Com 0} tic de dret constitucional Mare Carrillo, aquest tipus de comenta- is posava de manifest un concepte preventiu de l'exercici de les I manifesiac yrtunament va recordar en un article el catedra- 1t governativa «conce- deix» la gracia de poder-los exercir: «£! Ejecutivo, al parecer en wrt supremo acto de tolerancia se ha permitido atribuir a sus conciudadanos (a libertad para que grten en la via pitblica. Cuando queda fuera de toda duda razonable que en la ligica de un régimen liberal democrdtico resul- 45. Vegeu lo premsa del 6 de desembre de 2001, on es recllen aquees dec en una reuniéinterpalamenteria de! Partido Popular{6661 ‘32eW"P) «TeIMNIMOODOS OP josse wey ou amb stuessnwus,p snuaiua2sop 0 siuesSjunusy aos “Sueqin siqangns slap saaof s}>P jaget 2] 9p sopezinnodsop iuaurenjosge ¢ sapefonuossep ‘s[euop em stojsozdio & epeosse unoureoneurasis sp exreqan v)>UR{ON P| dety & ‘napa Ug “etEpeINM wu} NUEN epesodur B woABDUD: nb seasuangns sacopous> sjap rexranoe, seomqlenbsap 3d eaas eeip WuBRE [e eIntas and eworbsa,, 102 sinpoudas s9 @ anb pp rostiedse wos ad sossepp» $9] reoyde 49s 19d exanas 21895 tt,p sou 19] onb J wwouNUE;sUED v0.49 BUEN eBURIO}A ee mpeiar a8ienBuay [> eduedy e 16 emde yusWONE fp SoU-MEOIO { 3jdwaxd 29g “siebuaresip jemmxaruo> syuawoNbos ap gun} U> 45950) ‘que 2ygnd yedsa,j sn e 91 ua ow nb tap ePoszeoine,s reso o_eLSIUpE,| aub YodouoLE [e MALIaL SPUD kop un wowedneumeN eIsgxIUEU So anb UP so1niouOD suo!eNTIs 59] uogax anb sumo “o19 “spasepzo 1p ‘gd 21ps0,) 2p suopses pnd saxpuosap @ wioD UaIHas>x4 STEUILUOP IUDWOUE ePED uD sneaiteun spa and jap dures ja we wenug ougnd aspios sad oxp uuorua eyeo anb [ap PPexTeIgs9 aq o1sta eu, Saxopequodd ‘s[e> fe anb ue Ua ‘suoreayHENbsap ap eUDUT e101 quIe eAND2}-[0> 1p suojssardxs say eavusarduyy anb 5 stusuttiad 1 sas seongnd eioj» epeuawoue j 9p suopemze sa] Te1fex9 & e(UBA AND sinosip un rad epetepour audwias inBarede ey aab 1 $19) sjap ¥o1U -o19 eonidgse eu e rerun uey.s ou reur anb sossozarU 19d epeurus 903 ~OU-IIp [29 Ou 3eis9 BY eBUEAIN BDUDIOLAY e WOD ZeieRbAI ‘uajaey anb jap sapeagp sazaxiep 83} ua 1e8}ntaIp wey ODEN 2p sueftut sisonbe anb afieum o} ‘suas isanbe ug ‘euerepny> epia ey 228 2p ajqndaasns ‘ouerpews 1uauIE}|:Zu95 seNsO4 10) ap URUIL 19d aeouao ey edei> ewmyn eun up anb grad “early nep us ajq220) [puet spur } sjqeiuasoadar “ei v wi0> “ oneasiy rupusjeI>}at 29s 4 anb aperadso un ta as-nursauo> 9p “98-1873 eT orgs 1eosnq wey anb exnsaw B UD ‘edI0] 8] 9p SHgMA sos 1 "e3:0} e] ap Sosn U9 aINpeN 2 uo sleuwop f sIueMUIOP anuD suOPE;AZ © ‘sOneDoUtDp 2 uros uauasssdoIne,s joAueds9,| W109 2 Daupe ‘Sieasjenuas ssHNod sousmisis slap reIpedesu; eisnby ~woD asuase “xia[qeiso appAre teIUOUES,| OD fe. ‘anb | ‘souoszad 59] ouis “suepein so ups ou suersodep ‘quel sad anb | £961 1e sapttin suorseN $9] 10d epeaoid S101 Siap euopeuraIUT gHeseIV0C ef ap 61 apIUE, e sope. uaxqazede oissaudxa,p 1 onuido,p stetzaqay say anb 22ep) eur e 201p 9 josuedsD MEL] e A se eB “UaBiA uOUTTEMDe eL:aBUENSA,P 191] BL AIP € SP “«(eDOs opesfanut any t ekuedsa & siaBueHIsa s19p Sie 000z/» % eneuss0yar anb ‘Goozre wUpBIC AT BL 8 wio> soy-tuensou ‘reznjeutRNT 9p ru: ues gpemaNUOS 2p suet s[p ¥ eENOd e and 1 snoasiad e| & ej anb rad “eygng wapio ap oungnus anf 2p 1u09 zou eum 295 ap orssaadu B IUYAOS wSSeCH seUOP I ‘eussoy feni.a {per ezauteur 2p uaaersoto9 anb sjepos swustuisoue 9p gyssoxds: anundar 9p e041 & eOASNE ap sa_DUEISLA Saf 1 SIPIO,p s9>105 591 ap wed 29d sosnge seoyduar meq ‘cxnlezrm oustuossay © uHOD eruoso1d p1OXD 195 uapod 198 spo peuopen mpuorpny, [OP SUOI IPOD $9} soumioyor $9] 0 epURSIEACDpIA 3p 19} 21 ap operydesy “sjepadso sjay Ua ODa:DHOD eAds Bf ant [9p nissaadxe sn aan] un e soip [e suopoUSar ap ew isonby (zoo ap Szeun ap gz ‘504 I -sojueus ap oypasap 1g) «21g 42s vind osnuniad sypeddel que la premsa anomena etribus urbanes», bé al costat '§ nO menys arbitraries, com passa des de la década dels nia amb el terrorisme de baixa intensitat» o la kale borroka, ;nar les expressions contestaties que protagonitzen joves polittzats, que sén descrits com a dabils mentals facil- « suggestionables 0 bé com a fanatics conjurats en le destruc- €i6 de Ia pau civil ia sou de fantasmatiques instancies oculies que squien la desteuceié de la societat i el tiomf del mal. Tent en un Valtre, la «viol’ncia urbana» remet a V'accté de forces is, despolitizzades en uns casos, hiperpolitivades en res, perd marcades sempre per la seva connexi6 a les figures sés abominables i al mateix temps més inquictants ~per incon- 's per morbides- de la inseguretat, la criminalitat i totes la resta de formes concecibles ~i adhuc inconcebibles- de V'alteritat ion BL CARRER COM A ESCENARI PER AL CONFLICTE ‘ota forma d’agressié no deixa mai d’explictar que alld que és sols provocar determinats efectes empiries -fer mal 0 sar desperfectes-, sind expressar idees, voluntats 0 estats d’a- En aquest sentit, les agressions literals no sén diferents ' altres de naturalesa purament simbdlica -és a dit, no lestva~ que trobem en infinitat de manifestacions festives. En efec- seria f2cil comprovar que les coses o els cossos agredits de manera real i fins j tot aquells que exerciten la force que els danya cs cartegen constantnent d’elements que formalment no deixaven mai de mimar els models festius que, dispoi com a recurs cultural per- tot tipus de contenciosos socials. fs en aquest ordre de coses que podrfem seguir el fil que pe ee porta de les agressions lesives sovint molt prococolitzades que se subsumeixen sota lepfgraf oficial de «violéncies urbanes» a practi ques festives nogensmenys basades en Yatac simblie contra opo: nents reals 0 imaginaris, als qualss‘assigna una condici6 intrinse ‘cament pérfida i antisocial | que tenen Hloc en mares que es con. ceptualitza habitualment com a fstus. Veurem que no her deixat destablir entre les celebracions presumidament, wedicionals ~é a dit, emparades en un cert look dancest les ocupacions del carrer de tematice civil pot ampliar-se a aquells casos en qué els actors concerts en Faccis col-lectiva usen la force © en sin victimes, ocasions en qué també ¢s possible advertir una ‘matriu ritual -i per tant festiva~ tant pel que fa a les formes com als continguts,- : dries generals, Fantropol han fet sind aportar evidencies que segurament tots els sistemes socials estan configurats per sectors que mai no estan del tot ajus- tats, que es mantenen en tensi6 els uns enfront dels aires. Aquesta ininterrumpuda tasca ’ensamblatge de 'heterogeni i l'oposat en ‘qué consisteix qualsevol dinimica sociales pot dura terme perque aquests antagonismes mai no queden sortejats del tot, en la mest xa que reben I'oportunitat dexitir de debd, de reificar-se,en deter- 'minades oportunitats i en certs escenaris predisposats amb aquest etecte, i de fer-ho sense que les incompatibilitats alla desplegades puguin afectar de manera estratégica els mi sistema social, En aquestes ocasions els segmen senten agreujats per qualsevol relacié asimétrica poden abando- nar-se @ formes ritvalitzades de rebelia, expressions de violencia Virtual eit qué es conformen metfores de victoria sobre aq instances socials, polfigues o culturals de qué els actors de! rit es consideren tar i En termes storia cultural no socials que se 1 times. Cal afegir que aquests ambits de violéncia ritual controlada i no lesiva no sols s6n reservoris d’agressivitat en «stat brut, sin que proveuen d’una auténtica pedagogia dels estils agressié culturalient disponibles i pertinents,~ve1 upodioouy ednyo ruatuyxou: fap suopersazubur so] anb pense> ‘9 poduser anb ex2ueu fen8i,p “epyod e| ap ae-resuaap e eisoxd 9 anb anof jap afsewy exao eum v sop uiiajas 53] 24905 S>1qNp 1 198 sra19y0 2odues euojaoreg © aos2Wv 2] 2p s90j22109 sf2 uO EEA, -uod ob ay gpd top votigiso,1 Aue,p epesiua,| ap wilgnd opeqa|a> bun aqua) aeu3s ynuuo> euo|soreg anb 13) ey sfeIDHO sfiuiuaddoy sie spiauos a5 goipen eisonbe anb reuqissodusy ey “eu [> en o> eas ap saliaiog 2p steuarua> UaqUIISa‘SapeUeduse> azi0p $3] 2eu0s uo “| edumnjeIe9 ap eSefd ef ap anuad [> woud euEtor UeIB bun uutie) s1ueIqa}R9 <> SHISOALES WES 9P AU BL “08 SPP STeUL 9p sop mouo> ef | rerau38 woweugauodso wiRaso> Un UE “L002 PP 1 0002 tap sia vefesse einey woo [e) exp e[ 9p aztua9 [e Aue.p dep [P aeayeuopMAsEL DUAN Baas el LeLOpLEGe B wuSWELUALY.{ anp ey anb [9 “1u9ureaspatad seaosduo> & uaxtapuat euoPoxEE 9p 19158 so anb [por gjssorBe | wisay anu9 yeRUNUOD eisanbe sz (et0revs] 7661 9P Blew ap SI [> ‘naow onuepr qwe ‘cioz6¥S) EBT ap Tos [ap gueqoz ap s9zds9p “Zs6t ap Aunt ap 8 1 ‘{sTOzEVS] jquiogs ® JonOLN fap spLd59p “Zest BP HEU ap OF 1 ‘ECTOOSVS] ex ep ado e| ap leuy e © ebied JP eLEDIA ey ap now que ‘0661 9P 1H8,P 9 [9 sSoI9!eUED e soURIUOdSD suODENUADE? <3} ap spxdsap sumpoxd “eouainita jeadse,p sojdusaxa inSey ey tH poos9f 3p syupuaqexs s[9 Bn Sinqar 9p suo1ssaxdx9 UD 0s jod suoppeureppar qtue uaBazieq $9 jrfo>[e,P UmsuoD pp s=m2q> syp gab uo ‘sjmepqe quie weqene uey eSred Jap Sauer ap uaMIEss Won sa anb saisay sa7 “santuodsa suoperqaje> Saj ap sed J9 $9 neUL ajqia sAuau ON se sed fap stazpUr sijous ap So4s9j ap CUrEIBOxE [pp wed 1uew} aqouIeF 1eqeDe uey aMb 291189 9p SUPPEUY sp epuaisa | sfow eAeprooar anb eUadsa uD epesod eun quUe “2 soao/ anua swusuieyuosyuo sjad sopensett TuAUITent 32389 UeA 100¢ [PP F¥861 [PP BPD ap s91s93 59f aP ODIPE:T WALI 2P 0a 2} [9201 8 o;do2x2,p 189, eaeLepap $9 sp1dsap saueUnas soup, iqui2ies 9p sour xipiewi jfanbe sapeimDaxa uDq295 anb souI9p 3661 “Ope © eyes 52> 2 ~woo VUE PP | VISLP stuenja enuo> saper “10D dup 59] 1290A3d ua!AeY aNb eissHOAd ap Bt [10s [ap ederd Bf ap 218A S{z EUW oEYsedsip e sapesod 19s weA and ‘spuosiad ‘unap Jas wea 1 [eq ap wz9y uN INpoUd va $9 “sL61 AU OZ [Pp WU BT DHyod mnBunUOD ap symsepIE Wo regeDe Bey 9p xofeyy eisay ef anb ruopbayy wuoMeARETPT wIsD eH “59 -2.p redeiB uoq UN siuaUIAe 39) 10d sua xIaIeReE e7e,p eUO|AI:0 Py "Tear epUgIOIA ap sae uD wanboquiasp szzIndo« 9p stUEIOA spe as-zIMposd wer Py 9p sojduraxa saydnjnur repuiag ey 2: -uios ey “mye @ Swap year p pnb anu eDuaxanp e] anb sp wiaypod 9q 19) a “jBD0s tun eos wana anb siesodenuo sjepsos sdna® annua ‘uo masoid ezoueur eunsye,p infins ssmuzoUa syeIp|su spp ear PpURFOIA ef e suNdai [9 aNb sUDIaWDd “eaisnpoxa UO eBosLe, aapod 2 yenb earsuayo: uawnnst SUDUNP PI “OISSOIBE & opeamepowsp eisanbe uasodns queda Bu 2p woVexiap ou saajtiodss suo}eosfuED sa[~ sasay MAE 5) 9p 102 jap UIpiad [2 ou anb 1101 SpRUINEN WaMIENTONUD, Be wasodun,s soyped sueiaves saute so syenb sap queduel ‘saouautapsap ap gDe|ndar ap saizeurpro saifojousa op ssodsIp vas 2B] uaUD) s1ei900s 59] so101 ‘SoMOIeM SOND UE 4 CUO °} sjapouw | ap sjepou 1X91 1e1ga|99 uN UD yeUDLIOUE HIALY (ZE6L) 2‘com per subre agueils elements festius que sul Ja seva idemtificacié amb tllen la sedict6 contra Vordre establert. | per tiltim, no hauria de ser siné sobremanera significa Saquesta continuitat entre festa | revolta que la gran manifes- contra el Banc Mundial i la seva conclusié violenta, a ‘any wad 2001, hagués de produir-se en un moment tan fonamental per al endari festiu barceloni com era el dia de Sant Joan, el 24 de ny. Ara bé, evidentment i tot i el que acabem de dir, sol haver-hi a diferencia primordial entre les agressions que s‘exerceixen 2 coss0s, coses i identitats al si de configuracions festives i aquelles que es produeixen en enfrontaments civils. En el primer estem parlant d’una violencia simbolica que la vide col-lectiva ‘ertelx per, precisament, evitar les catastrOliques conseqiiéncies es produirien en el cas que les tensions intrasocials que exor- en aconseguissin interessar el pla de la realitat. En el segon cas, We s‘esta fent referencia é a accions que busquen causar un assen per estrictament rituals. Tant les agressions literals, ‘es purament al-legoriques dramatitzen idees socials i emeten 165 sotmmesos a un determinat codi. Cal que els actes de forga estinats a causar als altres met real no siguin considerats sols com s destinades @ provocar dany, sind, a igual que passa ‘indole purament ritual, també com a modalitats enérgi- tepresentacié i comunicacté, textos portadors de contin- ies que els executors de les agressions ~i sovint també burs vfctimes~ sén capagos d’interpretar I que els estudiosos han de procurar restablir en la seva gramatica ocult. ‘Yegem que tots aquests principis tebrics generals -relatius @ la connexis estructural i de contingut entre festa i luita urbanes-tro- ben la seva conerecié en el cas de Barcelona. Recordem, per ‘comengar, que hera fet amplia al-lusié més enrere als mecanismes festius per mitja dels quals s‘escenifica una invasi6 de l'espai social per part d'instancies radicalment alienes j alarmants, actes urbans effmers que consisteixen a fer circular una presencia andmala pels. carters, atteure-ta cap al centre i finalment eliminar, ingerit {di rica figuracié maligna que ha estat concitada. Aquesta torial ha tingut, perd, oportunitats de demostrar una eficdcia n0 is expressiva, sind també instrumental. Es tracta de situacions en. qué poténcies copsades com a enemigues, perd ja no fantistiques sind del tot reals, pretenen apoderar-se de certs punts estratégics de Ja ciutat, i que veuen frustrat el seu objectiu per Yobturacié quasi automatica dels cotredors viaris per part dels seus propis usuaris habituals, Aquestes oportunitats vindrien a posar de manifest com mecanismes festius aparentiment irrellevants | tnofensius poden proveir d'un repertori de possibilitats d’accié exper forma urbana, consistent a obturar les vies per les quello magmes urbans. Una d’aquestes ocasions va donar-se als tltims dies de juliol det 1909, en el decurs dels quals Barcelona conegué Yaixecament popular conegut pels historiadors com la Setmana Tragica, bande- jant per cert la denominaci6 que li donaren els seus propis protago- nites: Setmana Gloriosa i Setmana Roja, Desencadenada ~és ben sabut- com a rebuig contra la leva de reservistes per a la guerra Maroc, la protesta va deixar de bande de seguida els seus object inidals, per abandonar-se @ un comportament collectiu que. frat la condicis irracional que sovint li ha estat suposada, responia ‘a una manera secretament racional de concebre Vespai urba. Vactuacié dels piquets que des det 26 van proclamar la consigna de vvaga general i cls x0cs, aixecament de barticades i incendis d’eci is religiosos que es van estendze fins al 30, van afectar la tot de la clutat: Sants, Gracia, el Raval, la Ribera, Clot, Sant Mart Provencals, Poble Sec, Eixample, El proletariat barceloni va poser en practice cn aquells moments estratégies urbanes abundantment9p soipuyisty sof ‘ousjeieo yourdes v| v “gperfexe enas vf -spadsop eovdeuy, pueunag epeuswioUe,f e r9x1QUOD eA eperTeIEA P| 9p “eAIs ssoudxo (jeruauunuisur sduror xtaieus [2 ‘esaqermeN 9/q0p PT “(9661 ‘owwaey squie "D “861 *826T ‘STe6ug) «uDUI [ap rN! ENTE OA -2sjenb onb sapeoiateg ap sexi sour vrsoisty eas gf e x1ouna2 and edeg p aueriodut spur [aqey aniuao fp» vx anb ’¢zet |e ’s]o8ug “Up eA ela, “XIX 31825 |2 101 ap 81k], [e ef “euo|oIEg ap reIND e| » epemoura iwaweouoisty xiarede epeoiteg ef sp anb gaan redsa | augos Jeuopoarinsuy opusarau,D eUnOF eIsonbe,p afew vy scruaisix redsa,j seyaue> jo1Ng9 42 1 FBzopIING PP sfos» :TeDOs redsa,; 9quier s{os ou J2oy;poU! ap emNJosge reIENIOA PUN, ‘euegin opesouar ap tweuedss aWNASUL UN epeD ug 2] Ud OfD4 ‘-st1eg Bp si91709 s[e IAGO | [AUBIPNAse exfoAaL ET ap apenadsa,j 1d reuosssasdu tosueg woo ‘a1qnp suas + epueq vaas ef ap {89 “PZ61) aIAQIAT WAH ‘epmogy ruoUeIANy 11 1D BUN,O COIS OLaLDUOD ET JAIL eMLUNSSE epeDHIEG eT INauorsap ‘auisis op sndn un,p epugnbasuos e woo exBraue anb “euegan yoneu -buzigas oun,p 281euIt Bl eABIOAD epeDTLTDg vf WD seIOU 9} (CTT ‘9661) lostieg aus31g “MOqUIS axpr0,p B| au-NBaje eLAp;RD [PiuTUE -nuisuy DUN eisanbe y “stueqN sqeueD sfed 96-2uAA0UT sapen9219p sasnmuy sapugsoid so] eaeidaoiatut anb sasaad ap euraisis un,p eiouBU ef @ eatinSyuoa so anb 1 ‘so1OpedeusUIE e ulOD sasaua sopugnype se1Asop 0 qudiar ® epensep jeuOMIT eoTOUD: eA eun,p reynsaz v ui09 exemide sjenb sfap maUIESEIdUND,; S>;DBISG0,9 quien qied “iadered ap uatatas -wsasajeuo} zeuu0} sd uanbox 12,5 onb sanbiSeut sapsoquieyp> lap ue azrejapneg anb ap- sup sonniste9 saisonby “eueqin ern e] ap foquus @ woD F woWRNsUE 2 09 Fx 9f8as Jap soueqin stoDINoxas suBZB say e 1USUNUALINDT uaxiozede anb sp ajquinosiput sp anb [2 ‘se> yoaasenb ug “zzst 2p Slew fe “ty 2uug.p sueuacroUr sjap as-resuajap iad souasued sje wos~aros onb soy ‘suege ‘© ‘gpOT [e “epuorg ef 2p so} wud sod 195 ueA —[j2uOI 0 jpeg ‘anbz2og ap- sapedtsieg soraUIEAd ST usupod .01gj0u ous “Disp reds, ojssaad: rex61 HAD "P “SpeosnER = 9p 1281 9P Zunwo9 ef aweinp seg # uonbaxies ean “1 xypiews Je ‘Sr91go sUiteq sj9 Ua SUDA s[ap auswEDUENde,| eae? dua anb eqan tedso J 2190s jonuo> ap amaford un v uazonSuodsoa ap MUTEp 29d 13 ‘sno iqounutp jer zad ‘soygnd suodsuen sja eno Sere sx snas sja ieqnSnf inp ef adwousu e jasisuo> 2] 295 PA BIOUITFD BHDAUISUE,p suODUDALDIU! soIsanbe,p jedPDu (661 ‘Zaypues zad07 ‘P) onyjod sinostp [pp wou eps0s ¢ yAsoN, anBuaspsa eiaey “2ig0s ap ‘anb eIapOS BUA,P esa[eHO} “daonbs> uoureyjozquia un ua yodeataur 2] aauad ep Sedvo 19s va aopod je apadsor sosorstueur suepeins ap ofuntw Cun ‘uattfeTI03: -eziyueqan,p 592014 jap 1wautour jjanbe ua “sepy{go,P BU,S Ou "«1909 3 wYTeA], eueUNDS epeLOWIOUE 1uDKUTPDY ap 109s 1euuntaiap un esedo t9 29KU0D 19d U pen seansay sarBgrenso so] ua saa2suy uaaviso ef an 1p nouze souegan saw sane soyour e “spudsop 1 suege ‘sopenoadgovern que havien estat desalloyjades del control sabre Vespat urba de qué ara passaven a ser contemplades com a intrinsecament alie- ‘es, procuraren recuperar I'hegemonia territorial perduda @ mans Ge la mateixa societat urbana, Durant les jornades de la Setmana ‘ragica, aquest enfrontament entre les institucions de VEstat i els sectors socials minoritaris que aquest defensa, d’uma banda, i la majoria protetiria de la ciutat, de maniobra pol tra, va donar peu a una -a i militar de desobiuracié, és a dir dalliberament dels obstacles que barraven la circulacié dels seus agents de forca. Una violenta competéncia per la preponderancia sobre el territori Socials minoritaris en nom dels quals actaava~ sobre un ampli sec (or de la poblecié que havia aconseguit per uns moments fer-se amb el domini total del seu propi espai de vida, Per mitja d'un des in drenage, una ire exemple es va'conéixer a la matinada del 19 de juliol de 926, quen Barcelona va tomar a ser un laboratori on aquesta mecinica de defensa civil, representada j posada a prova periddl- cement en els simulacres festius, va demostrar un altre cop les seves propietats en el pla de la praxi histbrica, En efecte, Vintent ’ocupar el centre de la ciutat per part de les tropes revoltades con: tra el govern de la Reptiblica va consistir en un moviment simulta- ‘i que, partint de les casernes situades a la perifria de la ciutat, fes confluir diferents columnes militars a la place de Catalunya. En visi d'aquest desplagament centripet d'un cabal percebut com a estrany i perillés, va desencadenar-se un dispositiu d’oclusié dels ‘conductes viaris semblant al que Barcelona ja havia assafat al 1909, 1 va estar aixi que les tropes que avancaven per les artes prin pals de la clutat toparen amb la preséncia de grups de civi armats impediren el pas amb barricades. Un espasme violent havia clos la ciutat sobre si mateixa fins a fer-le intransitable i opaca, impossbilitant la penetracié d'energies intespretades com a extra- socials { extraurbanes. Aquest dispositiu va resultar insuperable i Yexdrcit fou incapag d'apoderar-se d'una forma urbana que une sobtada vitalitzacié havia convertit en inextricable. La conscidncia que es va tenlr de Ia imporrancla d'aquest dispo- sitiu d’urbanisme popular efimeri de guerra va quedar palesada en el cartell que el Comissariat de Propaganda de la General Catalunya de la Generalitat va editar per aquella ¢poca, del qual un exemplar és exposat al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Es tracta d'un mape titulat Grific det moviment faciés @ Barcelona, lemaa del qual afirma «Lesforg del poble guanya la pt fn els carrers de Barcelona.» En el mapa poden distingir-se un seguit de grans iinies blaves que representen intent de penetracis de les tropes que suven de les caseres de la periféria: el Bruc, @ Pedralbes: Girona; Sant Andreu; Lepant, a Vactual placa Cerda: Numancia; Drassanes; Comandancia; els Docks, a Poble Aquestes grans ratlles apunten cap al centre, 2 la placa ¢’Espanya, 2 la placa de la Universitat, a la placa d’Urquinaona, a la placa de Catalunya ~els Hlocs on es desenvolupar’ el nucti dels combats-, i ¢s mouen per Laleshores carver de les Corts “la Gran Via, des de la dreta | Vesquerra de Eixample-, carretera de Sants, carrer de ‘Tarragona, Creu Coberta, avinguda 14 d’Abril Diagonal, passcig de Gracia, Lidria, carretera de Sant Andreu, avinguda Tcdi Entorn de tota la trajectoria d’aquestes I veiem apartixer al mapa multitud de petites flerxes vermel de totes bandes, s‘abalancen sabre elles i en juguien el pe Aquest mecanisme d’obturecié de Ja xarxa urbana a fii fer nde ra Dal ‘quan els veins del barri de Besds de Sant Advia del Bests-@ la fron- ‘era mateixa amb Barcelona~ van fer dels voltants del carrer Cristofol le Moura i Doctor Fleming un baluard contra els mossos, Sesquadre, en uns greus aldarulls que van durar quatre dies i que‘@ONPUIDISIS OpONNSDp e| eIUDLO anb nNDo|PS HOIED [pp ePURIIR ¥ -Rqin HOWE [9p «efaraus ap [eRper opeMDe,p 1eisuEA ene un uaseoyiduyy ex1an8 Bap [eu] [e Su} LEST ap amred e euo|so1R aned ea anb sBiaprequiog sajquor sia 's9s09 ap azpzo aunje un uz, -eouyjod aexqenuao ef ap gpperneisas ef se>y[duut ea yeins> of sod epupreduros ua stuauiBas sop un,p yuloun ja “iuauATeUEY “of-reNstE juipe p exouew ef | gaan inuas [2 1H QeIs2 eLUOdse2109 eDugaduIO) ‘ua suom>eay songs so] ap euINb e stuNLAD sad eouZjora ey e LasIODar wipod eisanbe ‘wyjeisuy eqary.{ A 2eia1D0s eB] anb ue jonuOD 9 20){ [9p o1yjod sapod jo resjndxa doo un “woo woxesIsOWIDP L¢6T ‘ap Sieur 9p Sour Jp TEM PUOETEG ap siALIeD sie souNy] SOT “Ex ~ja12ur Is quie tusunuaueUad nya eueuiNY reqUTUIOD E10: gab Ua epeara] ato euiang ef sexondxa wer s1>IUoD Ua suxaTU siusUBES yemnis &T “sauequn stopUny s>} Uouaidor wJOU eaou euA eINeIsuT BuO|SDIEG ‘sasseUE Sof ap suEMI od s9pod 101 1eanaesap doo up ‘sapewiaysap satsiaua said oud Sanas say ap aozoui e] & xeisay ea euegin rexuMUTOD ef ‘aBeNIg -1e,p o1ssiur vaas vy gnSuandar | w9yqeisa1 Jas ea ninewraso$ a1p10,{ nb up wowoul fe suy | ‘suraIx ¢ susMUT syad spp steZIDsoXE, ‘oof v suip ap aut ~nou seidgad epueisqns eun,p opoafo, 1 gpeteEp eum.p ex exe anb angungo sindwt; uo wowenSder un eaeordu jeuoseid = fe1gio ap Siassed [od yresou nas fad sasseur soj 19d sopeperuione “ollery,p 1uo1y fe deo suepyru ap satuuinjo> 2p epri0s Bj ap oDeDY, -fuaosa,j ‘oppestuoD eun iwoeaoxd eAABY —swip e Du0f 2p lUBUITACUE ton “ap v s9- as-zenyjul enuoiut anb AUeNsa xn un,p nHmIAsUOD & ssnf201 219g aezquofeiord op exvquoe anb oj v esiaqut gpelise eu,p [ieUI2s9 | uonb as-royspow BA 9 ‘woo ingaotio9 ‘ream pDenatiad ap >I {IS “S910 su 1891 196 BA BULAIN PULLOS ef ‘SUODUAALaIUI SoIsanbE,P PUCBIS 2[ ug tenrede unxqud jo wonbipap aidumnsse asonbe y aecjennou 9p wAvgeoe,s anb royarxe yfued ja quie 1efojouloy zoNaTU 2tuIDUD ‘un,p sopnpar sip 1einp ej ap eyesSodor vj zeInI||Sop erEDIINd and eropezyuarsiq opemse eun oyqnd fedsa,{ ap g1remdap 2 ex9 jenb ep nnvata: -001 sunOUt sts “ToxNTesDBS BIARY eANYND 2} ap E50) a WUDUTAOU UN euO}OIEG e IerUASAKD: EA s3 qin a8iested jap siund sjap eongumen eiusiquie gemndap eun & as-1e% 59030} so] 9p tuaDedum spUuL 10195 F sanp aiduto nas jad aenuosmoxd ea +59,| B1Q5 vIUoUIaBOY eAds e| ap onyfod x9pod [> MEDLINE efioqesap 1 —serrauinsur sadon saj- sasossaue 1 sosmmry sopesnpis ‘wo> sapueisul sa] sapeiouap doo un “9¢6T 199 “403 IAD Yeas eF “eqAN ye om sta UALIMEY,S esapTte que 9;q 0S SIOABI Sul S1OI995 Sop SI01 vs09 jeNb ef quIE “ req [9 eaeredas anb —e1ausped oj ap 2210s [9 wl0D 1h ores suarxat ap opuedesop ej guts ‘weasdshuaw | wa -unap ef & | opeUTBIeUL ey & sr P[ ap sazqod souen sia szoaua saisioex siun ap mgax aye e2seutID IwaUID|qEqOId “eAIsUa}EP B UIOD EpAqD>UOD ¥: 9p suopoe ua ympen “IwipatraTy Snqax reonbe guog “so2q0 59} ap pruL anwere8 ap Uaysey and ongnd axpro,p s9a20] s: 4 s8inqoz sisonbe,p un, teyUNUIOD vj ap soNaIx2,| 9p 101 ‘eredas anb eiaiuoyj 2] uporSsuen 1508 uoiaoy anb ‘sieSeusN req [e SouzaIxa ‘SauayD @ uO sapenteyso sau tun enwoydust uroo yer sad ‘sqiaiuy.p eynsax s9je;7 “sossessoy 1 $921 souyy ‘sto2[eq ap sap snyseiqe spinby, ¢ Aorojour sja1900 “SaDALGO.> auDtHeSUR|{ 1 SepeoqsIeg vie MIO “videld & LO epEI>pPY 109 ex07 Pf 2p epeneg visdosd v 9p siuaujaord “sound sayy 2]q|ssod ja seidane v suraa sjpp eanedou of sod sweasoU 7els espais i monuments del culte religiés, Varbitrarietat dels asso- jents provocats per les bombes de la marina i Yaviacié franquis- amb pilots i avions italians ~a més dels milers de victimes, 1.500 edificis ensorrats, gran part de les vies i dels serveis ci "s (cf. Galera, Roca i Tarragé, 1982, planol 351, aixi com Villarroya, 1999} palesava que Ia seva lgica darrera considerava la impura per causa dels seus propis ciutadans. La atacs indiscriminats contra la poblacié urbana ita un castig a qué la urbanitzacié s‘ha fet mereixedora per pa culpa comesa per la societat que la usa. Més enlli de les des- lwosses materials 0 psicoldgiques que provoca, la funcié de les agressions massives i generalitzades contra una ciutat és la d'inter- peblar aquesta simbdlicament, per fer-li saber que ha estat senten- ada per ser el que és, 0 millor, per ser el que els seus habitants Un colossal mecanisme destructiu era aplicat des de 7ramb un objectiu principal: obrir en canal la forma urbana. Per una gran ciutat eucopea, Indust ia clutat tora naturales d exp ian fet dh vada, ens ha brindat multitud de proves a ot arreu de com s‘aplica aquesta modalitat radical d’esventrament demostrant com tota ciutat és sempre una ciutat vigileda. ° ala societat. Pot ser una poténcia estrangera, perd també un Estat que ha estat desocupat de la placa es de la qual administrava i fiscalitzava la vida social. expulsat reintegrat a l'exterioritat ala qual sempre havia pertangut. Tant en. m cas com en Kaltre, la urbs desafecta pot ser morti a d’un jc martiri com a resultat de la seva resis- éncia a sotmerze’s o del que s‘entén com la més inacceprable de les esileialtats. Coneixem els casos més terribles coneguts al segle XX: Semike, Londres, Dresden, Hiroshima, Hanoi, Beirut, Bagdad, Serajevo, Grozni... També Barcelona, és clar, que ja havia estat és sempre exterior, i ida, conver- tida ea. escarmentadan amb aquesta mateixa téenica de castig total exer- Git desde fora, per aquells que no poden entrar, molt sovint després Ghaver estat expulsats. Va ser el 2 i el 3 de desembre de 1842, ‘quan Ialeshores regent Baldomero Espartero arden a la seva art eria bombardejar també indiscriminadament el casc urb3, com a resposta al desallotjament de la guarnicié que manava el general Van Halen, obligada a abandonar la Ciutadella i replegar-se fi Sant Feliu del Llobregat De fet, Barcetona sempre havia estat una ciutat sota vigilancia especial, un espat al qual unes muralles ~visibles fins al 185 sibles després- empresonaven molt més que protegien. Aixd pric- tcament des de la presa de Ja ctutat al 1714, Barc sgreument danyada com a conseqiiéncia del serge, es va veure cas- tigada després amb la demolicié d’un 20 % de Ja capital ~unes 1.200 cases, 38 carters- per part dels seus propis veins, obligats per les tropes borbdniques a enderrocar ells mateixos, amb les seves mans, les seves propies cases, per tal que Jorge Prospero de Verboom -enginyer militar que va dirigi Vassetjament de tat- abequés el baluard de la Ciutadella i alliberés una amplia zona per tal de faclitar el wet dels canons que des aa 2 manentment el centre de Barcelona.“ La Ciutadella i el Castell de Montjuic van ser justament aquells sentinelles fes armes dels quals sempre estaven en condicions de batre el cor mateix de la ctutat. Lenderrocariemt dél priser d/aquests baluards en el decurs de le Revolucié de 1868, com també el d’una part de les Drassanes i ei Fort Pius, que completaven el cinturé mi explicitaren la consciéncia que le poblacié tenia d’estar sotmesa @ tun bloqueig militar permanent. De fet, Barcelona visqué dues ceres parts del segle XIX sota la proclamacié de Vestat des Potser toza ciurat és sempre una ciutat assetjada, invi yna, que va ser ciu- rntaven per- ritzat de la cl128 eoyidury visay e} “AOU alaunUarede 18 I anb 1301 arzyrgow ap atduaxa un xfon [0x2 inlunuos UOD 189] PT saa -emyfersyy ou sjepedso sieuyear as-zvauap uapod jenb ef 9p effanbe 4 puansa ta sasonbe,p e2go,1 xiouoato> } saistueqan 1 saarnbie slap {9 a1gos iiauTerep wsod nds9 eDUasDAiay9 eun,p apalgo “WeqiaExs 21 9p sinostp fo “Soyo Ua suoprzpiqew aj ap EL 2509 x 1suO9 9p a810UN ws[ey B -puyop & wioa uaxtesede -sueqin js 1p 1 sonyjod sosanosip 5 ug ‘euepeinp euinbeur e ap eempmansuo> 1 “Sip o uaxtanytios anb siuawredeqdsap ap 1unft0d fd epesBa ‘euerpuionb epya ey & uodse1109 ~suenuraow sjap 2f-stueHBA soasond ud e7 oygnd reds, e reimigissazoe euayd e] P -aesodns -saud-323p Jap PRIDE, que ‘NP e jou! ap rdiouud jo que SteuODE aT Sop slor ‘suoBER GoW Sal | sHEMAOM So ssteNMEPOT ap sndn sop sexdope rod eqin yedso,. sup fepos exmpu0s ey va uaxiany, SNODDVZIITISOW ‘SLVIITTISOW ‘SINZIWIAOW, egoypuais b B| ap "euo8as 2] anb1s9 gab» owarue,; ap uadap eisodsa1 o { fegsp nb ap» ‘ezountud ef aeini9 2] soanejan suonsanb sanp axp “10894 9p 195 ea eisen so anb jap “IIa UI “IURJOLA Why UA,p a12aIGO Weise eae eqn WoIRID: jo ‘exONS op Sur y sAue san ap BreI] [P1 ‘suegy “euegin eiBojopout 1 je;0s gloeZURAIO anUD suODe|>z Sa] ue ‘sazoysoye,p anzed e "ea1igo,s 1ua29p1p aq OaINOY UN “EDEN. big J2 Wd onsiuequn tuoweapoUr j9 UD gIssaxdxa Aas BY BIUD anb } soI0U UaIB strepeInD sjap reiTUAUIOD | 9p eBRLOLeH aWE;dUe ued eun } sgnbueDowap suopnmsut say senb sap 2p ‘sorou vemos eUN,P 1 IND eUN,p oDeZIHEDA EF JIE eABNISTUY sz “sepeoap soruenb soun,p de> fe su 2p ODNjes osuas cuojaoreg ap exer opednZ0 eu ‘er sje iad y tuourezaquje un 398 Ba sun & ad anb ja ‘Zz nbe,p sqied v ‘suo}Ipue> uo eneIs9 9: eqn 2e19Pos Yj BP 0199s Jjanbe ewey and dust “eAunyere9 ap ede ‘opie exjaiew eyjanbe sinposd wea so anb ausse Suopensouiop s27 sur0nL ap a1y @ deo uea | e\quied e| ‘ekunjereD 2p eed of & epreD vf Ap ouD say © uaqon so vi 2p | anBea ap sadon sxq -jeucReIG ef sad nou 5 swepU -unjo> eun epesseqesry,| ap eiaraiie> B32 19d uerewteq ‘exequiep jerous8 jad stepuewoo ‘suey sf SIg ‘9nU2> |v oxDoNIP uD mDquIY A9Hxe fod “eaoueuog ee 1 Seog eed ee ep exoppiaijen sad exteg “eBeupI05 9 Ig Piepu0g &f | eUI9qOD MAID “EIA WRID ef od fusowy edoo “wefasqor1 Jap eg fod Jpd repureutan osreyy 19p 1QxO,P 509 Fa “L6661 ‘SKU PP seni ua sapusqazeq so] anb [se 10 uestnbax 1 9penouad a [e sopauos say 1uesn ‘esaoueyy ex=qu0y ef ap jweD jo sauosiad ap sano sanBiel| 6¢6 | 3p s0Ua8 ap sou jap Ra {fare> 2e1N e| ap By | BIA 9 1U—s as re:aDOS e] 9p Led -o869 : epedeuowy “ejdad epugisqns ap enpiad eun,p eraueus 2 & Buopuny | yoUINXD, 2 1ONDIU,| 9p xaMpoLd s9 stHBUMNAOLH sIsANbE,p un “euanB ef ap stuswiour siowud sia ua IngaueD anb sjap anadsa: esizaur emnauns ap 2p ‘anb sesodo siuautaow snow sop ze2yXdun! eA vue: FL ap eIoDap ¥ “6EET-9E6I ap BONE B| op yoUaDso,| e tuEUIER,ie ha optat per desplegar conductes coblectives excepcionals que, ‘0 grau o un altre, s'escapen del control politic. En les fe ‘ot aquelles que el poder promociona-, la gent que hi par pa passa a fer-se amb el control d’un temps i un territori habi- sotmés a tot mena de sades especulacions econdmiques. No cal dir que tot el que d'ex- ‘al s‘esdevingui al carrer preocupa els qui s'atorguen el sempre, ers sempre pot passar-hi qualsevol cosa, si bé aixd no obsta coneixer alteracions més intenses que les habituals| la amb desconfianga els moviments impre- dels desconeguts que usen el carrer, experimenti envers de les quals el sig- ideologia dominant i responé 7S, actes religiosos a Yaire 5 multitudinaries al Generalisime, manifestacions n actes de desgreuge davant qualsevol ofensa als tc. Moltes expressions puramer Isa festives van ser Imes de Vobsessi6 autoritaria per mantenir els espais oberts de hibida Ja Rua de Carnaval, desactivades en gran manera la festa ‘major de la ciutat— les cavaleades de Reis i de la Mercé, 2s represemtatiu que, en un context marcat per la probibicid usar el camer per a contra el régim consisteixin precisament no en sotr, sind en ent é52 diren recloure'sen un loc oma forma de protest, a la mane- ra com va passar amb es tancements al monestr dels Cap Sarvia any 1966 0.2 Montserca podria dir de les ecupacions de rec com la de la SEAT a la Zona Franca, cosa ‘També la de Yomnipreséncia coactiva dels gritos, les seves carre- gues, les multituds encarant-se'ls o dispersant-se, en una imatge que el pintor Juan Genovés va col-locar al centre tematic mateix de bon nombre de les seves obres. Aquesta memoria popular de Ja resis cerzats boca a boca, punts de trobada comunicats a cau d’orella © mitjancant codis secrets, cites de seguretat a Dlants, amagat @ paradoxal garantia de discrecié. La cangé d’en Raimon «The cconegut sempre igual», en qué narra un encontre casual amb el a Raimundo, expressa aquesta condemna daquells que absoluta: «No m’he girat mentre seré em creuaves...». Aquesta per ccepcis 1 tis de Tespai urba com mapa furtiu es concretava en un que sols podien practicar-se revien a desob intentant passar per visitants que anaven a veure interns; al parc‘anb yxre nog ‘[oB0a] ested ap somxiod sya sjos “epeBe sta nun “9 aapueiires j9 21905 edzeg jap egIDIA v| seDUOsDId 9p BqBDE nur EL ap epnzos e} uaiodso sung saqauren jp “epayy 1 BsOf -nyd epier eun up “Sueur ap y aBuouinsp [9 ‘S120 So} ¥ “court 1050 &vapotd oy van ‘oupypn wong 521935» :Bafl 10d s9sjenb $9] Uo | souugue sureur sad sopensodip reso uey wy anb soroavi>0 UaXTDE -eide sasep sa} ap sarisnq soy 0 uN; e| ap sayuNbeE: S2] ¥ “TAsoRl revsianqu eSeyd | aad ‘spur un wio> reurare na Las wend swuHas won sjad upneyde s auuoxun,p eqin eIprené un “eIsa8 edad ‘98 a z9xIgUOD ap SHDy 191209 fod wpnyes as YnEWOS 96 1408 eT "29 ISSIEIQHSULp sTENepoUL | UDUIeLeDes>p ap sIUsUIRUNSUY 195 e uonessed ‘unasueen ap gfrpuo> ajduuis B| 9p paraxa,{ “epafossed % ‘ouex-ouex ze8jna |p Sreur ap z9umud jep epeuiew eljanby ewer aydus Jp exaraxe anb eyenbe ceunqin esapiny ap yeIuDUND|> spur eULO} 2{ obeiadsexa eunxeus ap YATE IN e sIMpUOD “Np e s> TEED be sosquiaw snos sia zesod suoweytauas ap ef 195 ea gad teds> ap efi tad ajqiSuer as-204 ap reyyassod ef eau p 1190s PuA,P eIsoIuOD e oIAIgGes “erg "Ie infasuone,p if @ fodeD eavynsox oDeRHENNOU id naga un 51,P 22} eisey amb oDIpEN eyfen BUN FxIE aUINBS ‘soLAUHEAD ap etivedop 2 ap soprysa sa enuoo SMP UD epenuD,p msIsu09 2a eisoiond 27 nad e siuauueSe{dsap snas sip 395 | soyaun spp sefo109 sad “sauanugue saudistno mupnfas ‘erdo ea anb ‘eueqan 1190s e{ 9p euofew esaautuat ef sad aqeidaoveuy 1wiapisuoD 498 eA x p naid [9 uo iuouifne un “(1Z6t ‘Sues 7p) sous xIoeUE YoNb “2,0 21 [op ye19U8 vBoA v] uD guIUNIN anb sgoosd UN,P BEET “TSEL ap S1eW 9p 1] 9p MNsed e PUO|DIeG 1ox:QUOD BA aMb AUTEN [OP sszensa.p eBea e| ap now que 1Bqos9p suaujenioss anon s@ ersinbuey wifiar [ap samne> e ayond reds9, azqos surwop ngdsop asonbe qiog [5603] «reAumperey wosiqy | eleUDdyrT> sjou ODue1g% UepED epeID ap Blassed jad exieg 1 gy eueys anb & pj sudo beaas e] 189 ‘sueq, stuaweluoyua sa up aneq » He; re awn + none a 4Jas1e9 jad auioosuen anb ‘Z¢6y ap 121995 9p ¢1 19 “s3BEH YsMoa 9p > 0 “661 xiwwut je “aiadutas dasor ap [9 ui09 sjexouny wadtredusose anb s1oinas sj wo> 6 “s¢61 Aue, ap epATT eIURE ap Ip ta F153) Jeuruap 9d eyspemiD ef ap o1ed (e uanusoueD s9 anb reraIIHAEq ap stmeypmisa sop eis>ioud ¥] wo> ‘suo!sdsoxa soxex Bp 192 ‘Sa;aes ~uadun uaia 1e1ze9 [2p s]e89]. 1 sosn > 6C6I JOP eIOLIEP ej & sox sod 1uswererpauaun ase} ej ua anb sp [e9 oN “sopenuoIe ou sieH ~Puyj v sod oy{qnd yedso 1 zedn20,p rseurunRy o!qnoxd B sa9u:9A 19d stefan sj 2egon ea euepeini> oj “quad “ienumodo eunsje uz sepatop pound Jap exopert jul zad epiBanien 228 ap erABq joW0D ap resuew spiusumadxa equn jeqeo un anb moweinsua,j 2 2 ua} eio1 anb g}yaUO> ef esaped WIA} s9 gMb gure “ease repurew [9 v9 euOHDs ey “usuEN Jo uIssiassads> © wIssaxmqo suopunas 295 9p 9 -aiusap pouaraiut eun,p. ‘oy epesuad 19 vypod wugiA exe ef uO as-sen ad 9 uo} e wo> suBUINY sIuAMESUDPLOD se eIGQy EUN,p sopeALEP -pssnquiasep 9p souizoy sowsonby “lezLZomNe OU JeuToUe 1: ap nnipadxa | sngurome mouieuonsasuorsap {9 spuexes 229 sop 1 stenb so] 2p ‘teteunBas 9p sav10y say 9p 2912eD e OpENIDe,P set -ABuys snd sop ua “epouad sanbe emp “xinpent eA $9. 89,1 d4gos euezTeIoL eIouUEp|Ers Eun KuOLUEWL od o;edna0axd [arpioa] eacgou eismbuesy unig 9junai e taip un serp19xa sapod sod opeupsfaiod ap 1und a1uaA9ps9 uuatpod aquiei ~saueig so “exaupiayten~ euojaozeg & sa -509 s9u0z 521 “[D0TOH] Wes IES ap Brassed | dures jap nea 2 ‘9p staunpue! sed mefassed :[5g0u]) ax100 v oxio> ap epuesedosd zes -sed sad “gpueuing je 0 eoueig euoz 2} ® sapegon ‘epuewUAy, 193709 ‘es010] ap SaAeN/eDxONeW epeUOIUED ‘Jay Jap eed By PO TAD aud sas0> wmonse sts enna 062292. conaen, #88061 nevouma és que els apedregaments de tramvies, el despenjament de troles 0 les eventuals topades amb la policia, va ser la imatge d’una 16 de ciutadans tan sols marxant a peu alld que la memoria 'va hauria de retenir com le marca d’un episod) irrepetible pica urbana. Lescenari tant de Ja protesta pacifica com de Jes lescaramusses van ser els entorns del tracat dels riells ide les este- ses eldctriques: Gran de Gracie, Pelai, Muntaner, Aribau, Gran Via, Parallel, Sants, Passeig Nacional... Les mateixes Iinies que seguia et tramvia passaven a ser, per un accelerament en l'acci6 social, les ies per les quals circulava el conflicre. Algunes d'aquestes pro- testes peripatétiques desembocaven en concentracions piibliques portant, Els estudiants que donen suport a la vaga surten de la seu vella de la placa Universitet i cireulen per Pelai, D'altres agafen la Gran Via ~aleshores Vavenida de José Antonio-, tor i que ben pogues d’aquelles manifestacions espontanies passen del carrer Balmes 0, a tot estirar, al passeig de Gracia, abans de ser atacades Ja policia [EO8G]. Un dels dies de vaga, els boicotejadors que baixen encara de matinada per la Via Laietana des de la Diagonal, es topen a la plaga d’Antonio Lopez amb els grisos, que carreguen contra ells violentament {E076}. Els wamvies sn asseltats: se'ls apedrega, s‘arrenguen els troles per deixar-los inservibles 0 bé se'Is fa descarvilar, per fer-ne barricades, com passa als carrers de MBixemple: Napols, Sicilia, Sardenya, passeig de Sant Joan {£0106}. Altres testimonis parlen d’aldarulls at Poble Sec, al carrer ‘Nou de la Rambla, a Ferran, a la mateixa plage Sant Jaume, on algii recorda la imatge d’un cotxe cremant (E0116). Les figures hidrografiques provocades per la simple caminada- rotesta de les muntons urbanes, les de la riuada o de la crescuda, consuetudinari, purament i de wa mental, d'anar d’aqui cap per fer d’aquesta forma ele- it eoouay cunt 293, mental de desplacament urbi una expressié de rebel dicaci6 del dret al carver.” Els vianants havien demostrat la potén- cia historica que podia assolir una cosa tan simple com carina. La importancia de la vaga de tramvies ha fet oblidar que va ser seguida per una gran vaga general. El 6 de marg, cf mateix dia que Ja vaga coneixia el resultat del seu @xit, amb la restauracié de les antigues tarifes i la dimissi6 de Valealde, el baré de Terrades, una assemblea de dos mil enllacos sindicats es reuneix a la seu de la CNS de Via Laietana i, animats pel triom! del boicot als ur convoca una aturada general en contra de la carestia de la vida el ia 12 de marc. Aquella jornada la protesta comenga a estendre’s des de les fabriques del Poble Nou i fa que milers de treballadors confluetxin al centre de la ciutat. ls salts | els xocs amb la p es reprodueixen per Ronda Sant Antoni, la Ram! Portalde Angel, placa de Catalunya, plaga Universitat. Una manifestacié ae policia a algada de la Prefectura; continua t desemboca al davant at i is- lets de persones baixa per la Via Latetana i s’enfronta amb la de Correus, on la force pablica a cavall carrega amb brut para contra els manifestants. De resultes de la criminal resposta policial resulta morta una persona i unes quantes més queden fer es de bala 49. Aguestv er un alie episod, en aquest cas amb una forma inv anys més card, els mateltos protagonises ls rans manifest el poder dramatic que gest en un Toe tan estratige com & Vespa ‘adopt uns fencara que sigui una cosa6061 “SEST ap SJeoUS|INUE saMOADs sa] 3p saBdeUH $9] UDO “TE TDAUST Pulau ®| ap wenas jo seduey| wa “9DIeq Nas [SP 9p “| UDUTELUMIYT @ renup ea sjeisqit stueziweduus ap dnd un uenb “g9gi ap 2010 I ap Bp [fanbe sa[ed xepanb en woo ‘soija © ansfod sopod I9p sloquus sia sa:s09 fe aoSu9q © wuPIsisuoD “Puruo}oDz8q [euOD -azmsuy opxpen uei8 ef ap ian npeDyyUsIs Um eBuoTHAd $9 wo> 2p saydiaxa soyjuBeus “uar sad ‘sose> sppqury “jodueds9 worl @ 201 ua gpdaox,p 1159,| ap g}eIePaP ef -Iuapuntuo? spUE ex soup epugnbasuoo enje wun quie ‘oowes3 ap resia2 un j ajoduedss esapieg eun gie,p Sop seNsouDyp UeA 1eYsIOAIA eSe|d BL 9p 22 ope [9 w810} e| sad upeauy uayaey anb siueypmsa sja wend “69st p souta8 ap 1 je xessed Wa xtoreUr oxy “{ég6T ToubmY) eUEPUD| UN bj ap wuoUWIEDUE [> seANOM BA “oIWORLY as0¢ ap Eped pesBo10; ean, p ro}ExD | v UDLUeSUEL [> 195 SaRbY “z56r soua8 ap 1 [9 "PueduseD bun WuDIaMOS v ZEUOS U9I9} 1 IPD] 9p auio1 gf uarednoo siueypmusa s[a sojaien ap eBea eu0d2s el 2p teense uenb o> ‘auouera sje soisaioxd sot sentouanxs uarpod $3 {enb jap sup ap sop yuo} ap euatH wun sTuaKaps9 eIpod “edunEIeD 9p ebeyd v] ap sassed soun e IPUSISAIUN ef ap e[f2A RIS CT ppednoo,p v5105 eanuaane Bun p exoueMt PL 2 soa nas fe as-sepesur Teuop iwawOW UR UD “0 saine sat ef ro]]959p “aasnop jad suseypniso sevedaua ‘saajqwuasse axpjossip od os Fens ested ap © sieuojUN s1usHe quie “auESIOAIUA 2uoz 2] ap snelute> Je 0 reysian(un e| ap OAUE PyIPa,] ap xIDIEME rucaep ye siesiede waunuazeuiad sjeHod sapIyas slap afrewst 8 ‘OL sjap sexout exoumsd eT 1 09 sfap xe Te “epEXY ef EepIND nsigatun 2| 9p weld exoiew ef 8 0 exoueseD 321289 je eUDIpaW ap veynoeg Bap simmumxosd sof w ‘saqqespag ® wavssed wos “sonbygnd sarsaioud ap weuaosa ua stueyfoa snas ja uapuzaau09 anb x saxspxy sopueg 59] 1 eDod e| rad siexesse | sieiasse ua19 1u140s {your anb sresaqute sto12s91 ap euou eUR AIQeNs9 UaIped S105595 dy siueypmsa anb wo “ousinbuesjaue j 9p suonseg SxnuzINe Ud nuasuo) So suensiparun sPoyip9 Sf ‘DieuBodor uaweInd anne S6z svn tenons lun wo xppreur [2 essed anb outs ‘oouesg enuo> vpugisisad eI "onpe spar ypnu [9 mBzaqqe ‘opsnmsu & wod ‘reysiaarun ef and sos 59 ON “exzanBisod ef ap ain) eaygnd ouunax exouNEd ef “«juREeG 9p sieje soso; ja Kue xja1eur jjanbe/p so1G9} ap IZ 1 -exyuo8eioid anb ‘qnuerpnise opisodo, & e20uad 1 auis{uoseIord cord 59 | a1pita shue sts epeBojdsap 2] suuowour sjanbe ux ext nisatond | 2p eaiSo] PT -oDeIgod vy 19d epepunoas yu9UH ‘spwojop} euojao1eg ap reusiaatug, Bj ap ruameDUE ja | sassel> 59] 9p gisuodsns 2] rusuererpauiumy guapio anb “ei JOUed Je SUI seqUIE uaxIanBosuose slog “«jpouagiy ¥) BANAL» | sioUbungy oni!» roepED s912e9 [ANOS UA eYSIOATEA, BL 9p HEX susuieiagad 1es1uasu0D uaysey,s and pmsa eueRbi}> onby “pape e suersiaaiun syuepre sia enuod eisodsax & UH0> ‘Aue xjoieur jonbe,p so19oj [e ydaoxa,p wIs9,| ap oEZePap =} sad wore 2x23009 un Ud “gUI9pUD,| HISIDAIUN ej ap IuIU ‘ua s2uUnEN|ND weA and st | auauuemnsas no} ’T¢ [ap 51eUl ap 1e;9s9 UDB Jap spudsap “ausIR ue; [e op[sodo,| ap roL ye tueLrOdu reyANDe exouAsd eT “UN. le sa1zayesep sinZunuoo ap pinBas © g1rerua2uO> jonasqeND aia -soduty 113} 2 sossipeBnyiag sjeuateut sj2 joxzI0> mos atuaiueut iad 1 aneyesap wrowo|se jorastenb amyp 39d 2 -sinbuexy euap ef as-recrenuon eA wos ap soqduoxo so1ae et 1H IN BUA vnonoy rwieae aie p62S quals va ser ireqiient el llangament per les finestres de parrquies, convents 0 col-legis religiosos de simbols del culte. 1a figura d'un jove estudiant escalant la fagana del Palau de la Generalitat fins la tereassa, baixant la bandera espanyola que one- Java en un dels mistils i Hangant-a a una multitud d’estadiants ue es manifestaven contra la LOU, la tardor del 2001, ens acosta ‘encara més la vigdncia d’aquesta forma de protesta La condiei6 emblematica de la seu central de la Universitat de Barcelona va justificar que el 26 de gener de 1969 les autoritats franquisces convoquessin un «acto de desagravio a la bandera» en res- posta @ aquella imperdonable ofensa, al mateix temps que celebra- va el XXX Aniversario de la Liberacién de Barcelona. enfront mateix de "editic, com increpant el seu odiés contingut, com si el comminés a sortir {a enteegar-se, com si volgués netejar-ne els voliants dels cfectes nocius de la seva imponent presencia, que no era sols la d'un ‘dlifc, sind ta de Vencarnadié fisica de la resisténcia al franquisme, ‘a wibuna es va establir al peu de la fagana de la Universitat. Hi eren presents el governador ci el president de la Pérez-Vifcta: Valcalde, Maria de Porcioles, el rector que els estudiants presumpta- ‘ment havien intentat assassinar dies enrere, Manuel Albadelejo, En ci moment culminant de la cerimdnia, aquest darter va hissar la bandera espanyola al pal de la Universitat, des d’on havia estat cada uns dies abans pels estudiants, que després la ultratjaren. Vepisodi de ia defenestracié de la bandera espanyola { el bust de Franco gar per la finestra el mateix rec- tor~ es va emmarcar ding d’una situacié d’especial efervescencia a kes universitats de Isat espanyol, amb greus disturbs a altces cam- Pus com els de Madrid, en el decurs dels quals va ser assassinat l'es- ent Enrique Ruano, Com a consegiigncia aquest clima, que er a les autoritats una reproduccis de la situacié viseuda a Paris al maig del 68, la nit del 24 de gener de 1969 era declarat Yes- ‘at dexcepeié a tor el territori de Vestat espanyol intent, va dir-se, Tenim, doncs, que les scus universitiries van ser, al larg de tora Ja darrera tase del franquisme, una mena de fortalesa des de la qual ‘© entom Ia qual ~com si fos un epicentre des del qual irradiaven forces socials transformadores- s‘escenificava la resistencia contra el franquisme. Un afer en principi estrictament academic. com va ser Ia designacié a octubre de 1968 de Mario Pifarré com a cate- dratic a la Facultat d’Econdmiques, va desencadenar un segui ‘mobilitzacions que implicaren la globalitat de les installacions de Ja Universitat de Barcelona i els seus voltants. Els centenars d’es- tudiants que arriben des del campus de Pedralbes 0 des de la placa Universitat a la Facultat de Medicina al cerrer Casanovas, ret d¥s- per celebrar una assembles ho fan agafant els autobusos tramvies sense pagar -una practica que esdevindra ja tradicional en les mobilitzacions estudiantils de les ddcades segtients-, ct iuatodsasi0> e| sad sopeuatioue- gre, BLIP Jad sopeauiqesuodsa1 sauosiad say ‘epeuissue> e10K,| V THOIEY wes op epiow jap epeSye © [a8an sa12e [9 ANUP EIR ef §9 PHD e] 8 un,p sueur 8 “SaruaNg "W wee IueIPMSD, 9p ‘ePforsoduI95 jenueg e UOUE pf 19d eIsai01d uD gpmsayfueu eun ur eisanbe,p e>0AUED $9 *EL6T 9p aIQUIISIP ap J [2 “adutaxa zag “sauusapue sauB\suep ap spaen ® opersamuedt 8] 9p DIU ap 19exo do|{ {9 UaRxiauoD anb ‘snpraipur,p sxeUayUaD sHa,p syuL oF ide uoyos ou adwey-suopersaytuew sj eTEIqNS UDY WO) “ZU6T 9P BGR] 9P HT [AP BU! (9 led Je ap Bajeanpa eUiOjas e] exNUO> TuaUIEAUDSUD,| 9P Si sip sioi 2e109,e &A anb eBea ues8 e| ap nnow que woD “epider eusoiosd ap suogoe,p wuauy exsanbe sad 1uoype iuouTEeds> wo> as:1B}2A24 8A epEID 9p UBID Z2:z89 Jp IeIND 2 9p BUT BsONbE uz “13208 ‘2104) Ujsondiossp so suopesazueUr say anbiod ssensa5 ies 2p exjeq Led e] 2p 0 eIDeID ap sia:Ie> sjp uasexda nb ‘eisngny ei, 1 5020,9 2U1D Jo anUD BY Ty aNb jouoHeIG eT 9p Son; jo 0 eIael9 9p eiDssDAes, Bf 296ER4, 19189 (ap sp eupod 52 | oj sad es0> eun 1 Togo] eGY,| ap due J» qume eBasIQ> z23169 uy 12 | Wp, fa que eyN eA eT rofewonrT edeld ef ‘sues eur p big dsayjeq rau 18 “HOE BEA BL ZofeUDNTT ose ued Seu ap sawed jap suopessyuew soyow’ “[ge03] 2g 9p eANIIANsD eped;NM BL H|PUY] eAsaNbe sad TAA, 1 ofey s9n26 [2 enea! [ad nuawepedes «samp saad» uanawiad edog ap edeld eft tuowry 1ues epuoy e“eIquIeN stuaoeipe suonuar sjap sengqeouuod vy ap muied & ‘soe au saipafeat wonesn sueroupy sf 1 epHzed 9p siund sig “ePod Bap yej94 ap s9o0e,| y{ROy RP | epIBN] BL 9p BOY, @ sapEBO:BUOD sou -osiad 59] ap g1pu0sqe epides eun anouuiad sod sasouod r saprodere noid sauoz sajuerueisuy suo}poe p uous ewsanbe J9d sem ® eARtq9 sarap gxty “woygnd eto} e| s9quze anb surge siuanefpe siasie> eu0H.p eon |ssiatELp wed sjad qwoxtazedesap 1 aepor usuen ja maduzouoN 21 9p einad your wed eun ad uerouny prdes un wud) 8 UISsan! {NW 9p spur sape¥an soxer ‘Souasap soun- souosiad ap 18 nu tn anb era eaeisen s9 anb jap soseo sisonbe ug, ‘sdition 90 2893 “sip 9nd op eaneusaiye eorup,j anb 59 1a] SISOADE GOD Sta dsep s02109 9p sounsae sie assieiinjox amnBasuore eA dns8 jap xms8 [> anb s reuoeunbin “dse3- ajdiexta] sod o -sey JexIap asuas eURLAIET EIA e] ap S>I9I0A Sa] anb “ ef aad exmaajaug e] ap xiaieur 1ueaep je siessytede 9s ‘wea stuersagrreursjp nBouEd wag sp ULOD “PUPIOIET BIA P| 2p ansquls [op Sanour sun & “ejoeg ap assoueKg UES 9p 2 eiunfuo> euedaid eun va ieqeDe,p BAey exTeUU PT es 19 ou grad ‘xtaxD» 1eostate uN eqiZI9 1esO8 ea “aBieuOsIOM piAIQLL asanbe 13d 01 52 ede exo am1uaw ‘i9aNfQ ueoE BiDod j> Imb e “x19 WY weNE popes nBaGO> wDWeISsE ef zeBonue sed “nog wmbeor iad ‘enon eSeid vy ap sop infoz0291 sepuoidura wer ‘etpérut jap 1 ev de> “spudsoq “TeD0s epetue 2p Hed sad auerpaisa un guns reIs9 BiAeY gn e soamiz07 $9 sunuap 1usuMD0p un, agsiqanbsey 2 eBanua 1-395 20d eupare 2] 9P au1snepp fe as-reruaDUOD UeA “eULIOS qUIE AINSDA ‘S10 8080} og ap 1oyadng 7 ap 1eUDNUD UR,p sAuauE ap das ua ug (002-681 $<661 “"ISNRE Z66T "19%1919) 9961 ap SEU 9p ap sueyade> ap opersayuew aj eis ey edunjeIeD ¥ awsindues} rep stopeuorsty sjad epepersap auausjepadsa uot] 2p 52 ord sjap yniaisuajout ef ap epueg e oxte | “ents 9 ura ae[quias spnod anb as09 jonasqenb ap ueAep po antaine quite ssasdxe300 cansea, Festa + nevoutn ment el centre de la calgada. Transcorreguts uns minuts I després de cobrir un itinerart de no més de cine-cents metres corejant con- signes, la marca s‘autodissol i els seus components es perden pels carrers del Raval. Si picar de mans servia per advertir del moment preci fugag dels manifestants ~que fins aqi ‘moment havien estat pillardejant pels voltants-, el senyal que hhavia indicat el fidel fulgor {Ja dissolucié dels reunits no podia ser icativa, un crit: dispersié! Aquesta modalitat d’ocupacié de ie va ser caracteristica de les protestes obreres i estas als carrers de Barcelona, que responien a «jorades de I lay 0 vagues en protesta per esdeveniments tragics provocats per la epressi6 policiaca i politica. Les manifestacions no eren, perd, les niques expressions d’aquesta apropiaci6 fuulgurant, instantinia, de Tespal public, per a dur a terme accions de protesta. Les tirades octavetes ~per un individu que sortia corrents o des d'un cote fen marxa- seguien el mateix principi d'irrupci6 vist-i-no- carrer, als passadissos del metro, a la sortida dels cinemes, de les SSbriques, dels centres universitaris 0 dels instituts. Algunes d'a- quests wescampadeso s6n tan espectaculars com la de la inaugura- # sod eAumjerea 9p ebeid ej ap oenpura ap soseo sone 2euauiso 211 (6261 “wieg) g96t P Siew ap soUMg yop nnou que 109 $9 mpocunponD vrowiud vy -siequrodo SUDO} UD et ‘2nuad [ap ayqussodum aqaute8 opedipuna exsonby ‘AmTOUs9A08 1 daa s 1 1ad sasadsns tos suopenne,p ersar vf 1 ajdurext3,1 9p s1926> suopensajtueur qure eqeoe stl Ug[es [e esqp|99 as aNb ealssox8 id e>ismur 9p earis9} [ap su1B9u0D Sap UA “BUTIOW etd wf B wz0D de omy ues epuos 2} & F adltd INBaredesap mae.) ap MeIEHD,] suorersapueut uaxtanpord s9 O¢ [3 “BHNCT 191789 Jap eHesstWO? e] eSospade,s axquioaou ap gz [> “VIE,P sue e=ItIOD exsaN8 ssUOD [2 eNEED saissIowd 9p d1eMI xJaIeUE ISINbE UE “(OL6T ap axquiaaou ‘yeqaxs) gpersoyueu e| ua stuedonzed ooo'st 1 0007 enue, euuOH OAsa 1p UEBIE] :eyoUEIOS J9;HeD Je sopunas sauosiad gop soun,p eped esuzad ey euoeumbin wed e| & “eszouapeary iosze> Jp “eIquIEY 2] & “eDRID 9p Brassed je od P| 1ad spossip ups eHereDoAUED e[e NpHo® ey aM srueIsay wedi somry “sinfuyap F sieuoIsMuOD sIUaLayEp ap 1eI|NSAs [> GUE ‘spj8ty 2405 19,9 | ovqHg ap Oued jap sazai04 $9] «eforoU» epYod > 9p edepd exrareur ef y -eioHod ef xod 1uaurepides sap das Saqpp so101 [plexed “Need 9p ofa “Sa1FeUED “EIDE 19128 eqopeind:a spnep epnBurae “glpssoyyedunjerey ziquiey P sueuMyerd suopersesueu uaxtanpord sq wea Ua UDgoN se pliner susweduasua.p f suensioqqun siueypnaso s[a ‘sanbugey 59] ‘op souiod soj e sSlunmu renisfox uoyaeu,s suegy “eprs [ap 9M 1u9,] esnUOD | “WUa,p Sarstame e sad auoUr ap souad nap uauewap se gnb up ‘sofing ap sgooud jap rut e aad sour un eyes epste. ue | 2p 10Azj © o19e,p epeusof euN,p oxeuL Ja ud “werd exrareUH EL e exsoioad ap gpeisojrueut ues eun woAuOD s9 0261 ap a1quI9ADU ‘sau 8 € I “rsmI01d 9p grssaidxo foaastend ajqpssodun ep e0 emuEHBIA 2 Go ‘eAuneIED edetd ef v aidsaa jop g sa] v EX uajos saisinbuexnt f sIUALINAOLY s]9 eNISN.y .9an2n ¢ reUUL Tovo1ord ap euaur eur wog “epew asa2ue13 9p mnae ‘2,08 pe ap vend soxousoqe, 2 waquuie sapefan sozes Quod ‘Teuo$exc 22 “uotar sonbtzeuoag.p 0 1939 ap stexnaer sa} ap taxzns anb sp “Miso suoppersayiibus soy “jeuoSeqysoufeg. enaD vy 3 ye anb | saqieipag ap euoz ef ttasn anb suowersayueut siuaso uoxianpoid 59-9961 ap Siew ap 6 [9 ‘sumeipms,p onemowag X2}PULS [PP 9PepunY op ae,1~ epeurande [p80a] suopuarap ¢¢ vonserd anb ‘e P1496 epejoozaaiia 9 -sauepere> sazoktios wxezoqueua snyepue 04 “OyP si91G0 wana $9 ab Uo eLaLmLIT e|- L9GT 9p SHEWY ap ADUEIAE [> (Weg ano] # eoauOD s9 anb eT -xIOWUI J9 essed stODE:TUOSOD qury “9p2Iq0d 2] 2p siuapissip s1o3995 sj9 auqos a:i/lod -o8naqre,p eisinbuexy wi8az jap rexunjoa e}.jau e} iensowap “soyueuI ap azquiou uog uN plap 1 uaMeD PT ‘stopseaniqour s9f saqagud suorouatap ap sietioma0 que ‘996 9 Blew ap raung 9p siUEY[oA se o 2961 ap 191G9} ap Lz [P vss ‘wo> “eiues gute soprursdas us —sy5 e}- jeotti9a veoIputs -2,| e1mjapsn uauaiaud and ‘sjenp (OssIp wourperng 109s "uandes Stew ap $e ja ‘snaII0D ap Ie zado7 o1uoruy.p edejd a & yuvd ef ee ~OpepUNY eaqqUHasse augaqQ> ej 9p sgLdSDP sosotU sop saUad &- co6t 9 42149} 9p ¢z [> ‘eueI9Ie7 BIA e asored}pur 2p Dupa,| weaep ns B] B 21105 ap “OOD 2 sUDTUE Slap eIouRNbasUED e WD “wepLioND eed ‘seLMIsy> wueIueD f wou ‘oouBLE JS “SoEMSy» IUEpHD ‘e961 ap a2gnI00) © £2961 ap siquiasop ye y reur je suepnise soisinBea so quie 1eniep “HOS 2] quie sspeposse wes siueroduy soudis srousted si sje Sout] 591 ap riqure uz Taz1e9 ye exonsodo inane, 9p tuaundine asonbe © aie s9 dodure) jorss0q rsotuysour 140] un,p eUads9 wt9 999contra la situacié general '1 de marg { el 28 de maig també de 1972, B23 fel 29 d’octubre de 1971 es convoguen concentracions 2 les 8 del vespre, segons afirma una octaveta de la Coordinadora Local de Comissions Obreres de Barcelona, «pare manifesternos cor ‘ra el gobierno, contra la caresta de la vida, por salaris dignos. Abajo ta Aietadura, abajo ta explotaciin, unidos venceremose. Les todalies de la “ioIsoRUEKE s9 suoyipcaeg si L961 9p SxeUu ap 67 [¥ ZZ [Pp erssI0rd ap eueUTas 2] ap Sieti ty ‘LaeeLOR “Deoa] 996T ap axqUIASap ap [2 “gISsaxdaz a y eaeredaid so anb uinpugiojar Jad exsoiord ua siwerprasa (-saaago o90"¢ sqane8 se89jde vA anb ey uro> sueuodusy unr sou Je ‘SuoreisoyueUr 9p WeUD2s9 195 eA “eBn} op lund e LOD BERD ‘op ss91509 so que | PEW 2saueIZ ap edeyd jemDe,| Ba sos0ysa!e anb fe gR2a1Ip Wa ‘SOIO.P2UID TH “(OPT +TOOT “POS) «erg Leserd bpm sopiéiup ,sopourunan € sousose, ap soi opuop xe0sut ea 51,35 jeav solquicy uaaexceg and s1ue359} 1p PA vioHod 2 FL6I 9p AIqUIBAOT DP L1 1 “OL SiaP Sid db “WeMaIA ap BALAN ef eNUOD saURSle O “296 {F ap wuaureqasnye.1 enuod eassiosd ap e] wiO> suc aan "yenugey 20d spur exeoua erauet ap epeziysan 59 ‘sar2]eU2), 2p epede e “eye aed 87 -OL6T ap arquiasap [e ‘song ap swmpa s[9 es1u0> 0 ‘pUPEW B osueg ZTE ap IeUISsesse,| ap spudsap ‘Sa10U,“€L6 1 2P a1qUIANOU ap OZ [9p EPIET EI —~OPUOgES ‘StZOHES ‘oypewed- 1001 sp201g jPP saIs\jeoxpuIs sf eauos pIpal ja ex 109 ersmoxd 8] uo wod ‘SuoyseD0 sounse Ud epesn 326 BA Jen 2} 3 exteq 12ed B] j re91nBas ap suuoes tod ajqetteutorax 20d 1aq IA BUT jqwiey ef Uasn 9961 ap [LGe,P Ex [2 [ex9UaB Ben UD siueIpmIse sta 2uqnd redsa,j ap sanbuemowap suopeureppar say OZ sjap 1eHSu uo8as 2] suy ajqissod uesey sie sajtuteus sjop gysiods pouuiod onb sions y sieouinuy sine que sig sa sf0s “eaNDe Pt ¥ “ppdaxa eun aignp suas xianinsues sposide isonbe q1o ‘1payesap nas [9 Hzensowap sad 1 ey eaeitjoxde IRP SUN a1gos APIOXD vIOHD unBar ja anb yodwy a]qe9U na ea und wnb © suy saqed xepanb ea quad ‘erossip suawsjeuy sponb eA pqan 927U99 [9p Balsseur oDeENdO enx[gsuL FT “sIOPELIEG enue epesaydsap 2510} aurioua,( e301 quie 1e82269 ea ED LO svn won ~-vooeumnbsg eSeid "weussa, 1DuD e UaxEsod $9 anb 51 ead 140) tad [eruawMuoyy s0z01 ap eSeld EL ap Stuer ~tepesen appap wea sarsinBea 19 ‘xpi0,1 1990, p soidw BIA UT ap [Buy Je sienUasuOD UaARISA aN ‘SosHS SI 4: 9p eed o| © rueuorssocdur aivadse un uaaeuop ‘eu Salottes® sanas soy quie sj> sto: susan ‘ssopeyyeqazt ap prannu canbe ‘aiquranou ap 6 Fx TP[ [ered Ie | soueE soLeD fe "eIquIEy suomersopiueur uansia2 sa anb ua enn] ap epewsof wun rese) brALy,s 844ID0,p GF |Z "EUOIBIzEg ap stoN2ED S| SapePHOS ~s9y(trew 1eaqiour exat S1op eu PT of {posta Yanbe ud epi Biney ~eqle|tA Ziny oquorUy— 20F no-900} 19 weIePap wiaey esosduua.] [enb ¥] ep sind—p [a ua vfer bun,p s1Pur Ha ‘TZ6F BP a1quTOAOU ap 6 [2 eaIquiasse eUN 19} edunjere> ap edejd ef ap antias wise jo sedav0 wea IVES ef ind 20d uaq ap operndas ears ef 19d ap Sede gras so1qa wawjaour ms0j19 spur dos epe> w: Ss ue [> BNUOD (eIDUDE eisoioad ap aioe tn ua euegan ewen ef ap wed ettog anauroxd 3p reIUINjOA ersanbe sopugnbasuoD sozozep so] BUNA 9 ap sauq3] 2p ekunjereD 19d eRoUoIne,p QI 69,1 9p gerne; SIU] 9p JOARs e SaEIeOAHOD sa} anbrod sku Now won + m2 gof508 canter, res aevoun Sant Pau/Aldena i moltes mes baixen en comitiva de protesta per Xe Rambla. La poticia carcega contra elles { 6s produeixen forts enfrontaments a la zona (Ferran, Banys Nous, Bogueria, Portalerrissa). El Primer de Maig de 1971 hi he una manifestacié. ap al carrer Cadt, Els pares d'alumnes que es mobilizen a favor de Fensenyament gratuit, convocats per les comissions de bart! el Primer de marg de 1973, usen la placa d'Eivissa, el carrer de 1p Mare de Déu de Montserrat o la cruilla Rogent/Valencia. Com a conseqlléncia de Iassassinat del trebaliador de les obres de la cen. trmica del Bes6s, el 3 de mare de 1973, Manuel Fernéndes Mérauez els dies segients es produiexen manifestacions-llampec en diferents punts de Barcelona. Per exemple, Fendema, a les 19 hores, hi ha un salt que arrenca del passeig Macagll i voreja el Gemp de UAmpa fins la cruilla de Cdrsega-Dos de Maig. Al mati del 5. una altra d'aquestes manifestacions instant be ca agus manitesacins Istantnes aia pe carer Totes aquestes actuacions gaitebé conv vaiment fugisser d'un fragment minim de ci Pagandistiques, ‘roma urbi, Una mena de gestualitar basada nopinada d’una un torrent, riuada provo- porser Per un inesperat aiguat estival. En segon terme ~amb relacié a le mantobra de dispersié per Bus-, la figura podria ser d'un liquid que hi cada porser ntramat de vasos conti- 1 Cercat per vessar-se un ‘erreny surmament petmeable, capac de filtrar rapidainent, i com £35 en complicita, la breu avinguda que s‘ha produit sense que Rist no stho esperés. El que provocava aquest tipus d'accié era 2 irupcis famtasmatica ~vist ino vist, que també podria recér, ‘eral simil meteorolbgic del Nampec: una iMluminacié instantania GUE encén un trajecte brew i que després va esvaint-se a poc a poc pels voltants, fins a apagar-se del tot. Lagice, doncs, de la resplan- iti neveun ewer 509. dor que enlluerna de sobte la vida quotidiana, i de le qual l'analo- gia amb Yart de la performance ~esdeveniment, accié efimera~ resul- ta evident. Tor havia de desenvolupar-se de tal manera que ningé ‘no tingués oportunitat de reaccionar, a la manera d’un accident en els ritmes que regeixen la fluctuacié urbana, una turbul moviment frenétic, versi6 adulta i sovint tragica de jocs Infantils com ara el d’amagar-se o ef de tocar i parar. El canvi de situacié politica que va implicar la desaparicié de! dictador va traduirse en un canvi en les estratégies d’ocupacié de! carrer per exercir el dret a la protesta. A primers de febrer de! 1976, dues manifestacions a favor de Vamnistia convocades per \rAssamblea de Catalunya { les associacions de veins van prod se per primer cop en moltes décades usant vies amples | accessibles que durant el franquisme havien estat considerades contr des en nom de la seguretat dels manifestants. La primera, febrer, convocaya els clutadans a les 11 del matf als jardins de Victor Predera, per marxar per Ronda Sant Pere fins a la placa Catalunya, cn un recorregut que implicava la recuperaci6 del cen- we de la ciutat per loposicié antifranquista, una auténtice marxa sobre el cor mateix de Barcelona que seguia una ruta que mat sthauria de repetit en cap altra convocatdria, No cal dir que sos van encarregar-se de frustrar les intencions dels manifestants, que van haver de dispersar-se per tota la clutat i protagonitzar salts, que repetien la impredicil protesta al carrer que havien caracteritzat la Iluita clandestina con- tua Franco. Moltes d'aquestes van tenir com a escenari el nucti antic, sobretor els voltants de la Rambla { de I’Bstacts de Franga i el Born, perd Ja majoria van esclatar en punts de 'Eixamp centre urba considerades tabi pels moviments socials i pe contraris a la dictadura, Al llarg d’unes quantes hores, desenes de milers de manifestants van escampar-se per tota la reticula urbana per interrompre la circulaci6 rodada i expressar-se a favor de berament dels presos politics. Els carters triats ja no eren els pro- heelsores 2 sonssoudxo seeuy que iilB op teaieiow & un supa ap soxeu va exuepernp w arb Wo ‘es, ap exsaATOTA 9p euous wisonbe,p wOUDds9, 198 v6 “186 3P 49499) te “oof, 2p tez.p do> ap rus + ehudeg » sanbyignd sewoaKT #9 3p fanensciuipe peimersura 2 oouesd 9p s0u 8] ano FuoHsOd $9 anb | vanfod epsuna ny wo> as-seuawoUe [0s anb aposad 1Z IVdS1 4d VISANDNODTE VT ($01-16 :t007 ‘sanbsnx o1soieu 2) eueRtiod eu02 7 sosso7 ebejd onus x eSuoiug s9u89 fF UOF UES ap Hassed antua epenns ean e 9p euoz epereyp tun p a[bur Bree '9304 sa.0x4 9p suOMNE #9] 9p weIsioKE ap aay un res0K0ud wea enjey | es0> euA “sanbeDfod 52910) s2{ 20d sapedino pear jp ssa0q saxousnd ap sap infozede woxney 0% SMOS 9 1 HyBpeINID Bap a7eg fe and jag “UES; 1 S]BP Ofstodsp ef rueoaoxd [9 euOD gEO::eD anb YOO oy zed sopexdsosaiut suas giad ‘seq s1UaIaIp 1Hessaxen epegon ap rund je de> exseus eas ef uaxeoyuy soutunyo> sz] ‘eueqin euten 9p rexjei0n 2 3p ayequNS weowieRMIOAKT uN | e9 exo. -onto> 21 2p eanBiouap reHnoA | ‘RDA $9 wo) IWUIY THA ebeyd Bing | e1ged ap Sipssed > Ipwaureay wed “eueyE =p w0g oIuy ies 9p 19H “eIpWueS epesTes v| ap ebeyd einD ej ap sruoinyp sund js 9p epzed anb {eyapein e| 2p ae fe espa Te xpouto> 9p eyaey anb exrous eun auusor Bap 9p ef 196 BA 9Z61 9p sa1g3] 9p @ anbe,p eusisuo> e7 -2[-2pjossp w sod nod e suopen -soj1ueut 59} ® Su npaove Uatpod epyfod ef 3p SO! |YaA sla ab sy 226 sora say awreperaqiap vanesinquaa anb spqgu | sopeciiosour sopeotsieq 9p eusur wun to> iuenioe‘souegin Sata $9, 20/2609 & NqHUOD #suoxED snas s> AeUOE LIESy sxt0D 9p HUAjopUr axq -wou un anb 9} jad opuate{ zepp> wea guropua, 2p step spa ‘1 “59y9 ug “sIoM> se epewaysap eDugipaRosap b] e Ua;NguUOD anb aueanp “as-redwiedsa ues anb soe SPHIPA ap nnde saded [2 295 en sapeutof sojande.p sxe|msenodsa spur Siaut siap un anb ua exnsaw ef uo “saxi0> [9 aa gperedas ef quie uasesu: ed 19d s[os ou sinpoud ea sa gperdosde easanbe (PP 1 wasasoz and stueueta ap ‘souatue aBuous RPP & Wo ep Tonbe ues “ond seieIaNs TeD ‘sapesyea sa) ap va Ssexdxo gpedn2o eun,p wou ua sueqin spinby 3p ooenazo jeus JOU #1 2p suopdnnianat-suopdnasy 59; mouieraiy eaeduttosa anb bersjs208 eum uawsesse9s9 9p euaun eum, ‘eisjabuey edie Inur & auaisisuad 9 P Puar9} U2 e1P anb sos 9P Stes si9p eaneurzo}rod eorureup e; 203 eMIDE BURP EVEN BA $9 UaLHEIZO5 “e5 Sbisuen epeuauoue,{ rpnyasd ea anb zo1ze9 je srendod soso, 014 S31 9P 1uDurEpsogsap ap eux eisanbe aipuaiua e oip10 U» on RoUtesls owTePodss woo epeinesgns risa ey sonmod sosaxd sie sod erstuute,{ 2p Z0Ae © 9261 ap 121035 3p 8 [9p BUELeDOnLLOD ey ‘Sou xIaneUr [Janbe,p g fa as-x2 “dot uta anb suopenpe soun ‘soroysafe suy sieaiputenno uwssanfeqj onb siund ua sies snas sjo uo13) anb SUSSOHIUELE SP stuDENAow S19 eIMpoIdDS “926¢ ap sa%q9} 2p ¢ BB 1p ucieita 2p unter fod yeaqqnd ewsonds9 up “einD ef 2p sonb “edo spur saase 59] ua oi>%sodo,p suoyssazdxa so ~/AUY eypeanus ef reouan sense eis ‘suqe saip sop | BluaUeUL and ajq)s !§ HOD “TeIND e] ap soaqo souOL 591 2P #10} sopyBumsax enuoruew sot anb griqiyozd ey ap oxssard cuba bun sda) xjoiew fe 1 Sadurey-opeisayiteur ef ap eoneoaus S198 tuauHeHe|228 Up exouEW Be 3e-rejMuLE} En suepeam sop tied fad sosssosdso stemeuy @ Jad ago anuad jap | ajdurew 1 2? gpeiadnzar eisonby “(Z9-06 “L002 “sonbsny 1 aa¥saiioq ‘P)s0:0,) 29 “eperp op Brassed “esunyeieD op eSeid ‘edumnjere> 2p PIaweY “euoeuinbia wed ‘japowy osasd e 2p suzov> ‘s8ery J2ute “Pia eID ~e[0Wy [exDU99 jap soxoussIe- ueos Tus 20 Brassed soniepmag ede “wemay wse[dspive0 so x9qos9p je ep “1H05 eUN.P IS OD ‘sjedutad sapnBurae sol | sour spuu suaiie> Sp ‘swerd suei8 $9] ous “sasoysaye sty ei0> “ope Ino0,{ 1 ep “Boy ef atauuzad sod— remo 9] ap sapesuiny spur sav07 so » sod wos vise YARD OFFtemps que la policia tractava de seguir un procés contrat, en aquest cas consistent a oblidar el que havia estat la seva tasca pedir aquesta u itzact6 no exclusivament ut ia de la vie pit ‘2. Durant diversos anys, els carters de Barcelona van ser testimo- i de nombrosissimes actuacions violentes d’alld que es coneix com a forces d’ordre puiblic contra persones que volien existit com alguna cosa més que com a vianamts andnims que anaven amunt i avall, usant el carrer com un mer passadis entre la casa i la feina, Lespal public esdevenia aleshores un prosceni en qué collectius ‘humans que havien viscut a les catacumbes al llarg de décades ignaven per encamar-se en tant que tals, un escenari en que ‘ces, sentiments i anhels fin aleshores secrets Muitaven pet 2850 les seves formes especiiques de dramattzaci. Alllarg del lustre comprés entre el 1977 ie] 1981 el resultat da auesta luita pel carrer sén alteracions violentes de Yespat public salrebé sempre exercides per la policia, la tasca de la qual conti. ‘uava consistint a impedir 0 obstaculitzar lemergéncia piblica de ualsevol dissidéncia. També va ser fret jent Vactivitat de provoca- ors, probablement a les ordres de la policia, que protagonitzaven nent aldarulls a la part alta de les Rambles, fent passar Jes seves accions com del PCE-internacional, de la CNT o del que aleshores s‘anomenaven autinoms, a Yempara del moviment de VAutonomia Operaria que esclata massivament a la Primavera Negra italiana ¢] mateix 1977, Aquell any, van ser els intents del PSUC d’apartixer al carrer, les manifestacions a favor de !'arm per als presos pol , dife- ents vagues, les protestes pels assassinats de la policia i de 'extre- ‘ma dreta, les primeres manifestacions gais, les protestes contra la sondemina als Joglars. Bis escenaris sn gairebé sempre els matei- os. Les Rambles en tota fa seva llargaria, i els seus voltants, perd fambé eltres zones de Ciutat Vella, com la Ribera i els voltants del Pla de Palau, com l'acabat de reconqué 2 Bixample. També els locs més céntrics ~plaga de Catalunya, Bergara, placa Urquinaona, Pelai-, que esdevenen aleshores testimoni d’escenes de luita a camp obert contra una policia que no volia abandonar el que havia estat el seu despotisme sobre el carrer. La dramatiisgia és sempre la 1ps que ocupen el carrer per expressar-se i que sn dis- 1c real, solts violentament per la policia, no poques vegades amb La seva periodicitat, gairebé setmanal, amb especial intensitar els, caps de setmana. La logica espacial d’aquest quadre sembla pro rar una impregnacié de l'espai ciutada, abastar tervitoris cada més amplis a Vhora de posar en escena la voluntat de desobeir un estat de coses que es resistia a canviar. Voluntat de metastast que veurem repetir-se amb motiu de les vagues generals que involu- tat de la tama urbana. Algunes ~é ben cert- de les que convoquen els sindicats abans de le cren Ta to manera frustrada, dlesaparicid del dictador Franco i, després, 111 de desembre en con tra de la congelaci6 salarial i per Yamnistia; el 12 de novembre de 1976, contra el referéndum per la reforma politica; el 23 de febrer, en protesta pel cop d'Estat de Tejero; 0 al 1985, contra la Ilei de reforma de les pensions. Altres, amb exit, com la de misja jornada del 28 de maig de 1992, le del 27 de gener de 1994, 0, damorosa. ment triomiant, el 14 de desembre de 1989 (cf. Santolaria Colomines, 1990). Durant la primera fase del postfranquisme, dues situacions s'en- cavalquen. D'une banda, les autoritats governamentals comencen 2 atorgar permisos per manifestar-se, perd la linia que per @ elles separa el tolerable de linacceptable és lab. A la vaga de banca de 1976, els empleats surien en manifestacié pel passeig de Gricta, seu de les oficines principals de les seves entitats. La policia no hi Intervé inicialment { és aplaudida pels manifestants, en una imat- se que serd recurrent en aquells primers moments de la recon: questa de les libertats piibliques. Al final, els guardies acabaran carregant per dissoldre els reunits, com havien fet sempre. £1 12.de Jullot de 1978, a les 8 del vespre, uns cemtenars de manitestants es reunceixen a les escales de la Catedral per protestar conta la repres--20,p sa5107 Sof quae stuoureosyUD sq2 ¥ sopeouizeg say anb sojqen -soue spu <9509 sanbod “TeuO!DeH DyeIZoUND TUNE UA, 9PEI -oqeye,f ap 238ur [9 surp sp18a1uTs wouad sja anb 204] [2 sa_UZOIA sa & 128012 & axpu0 ua oDeLapIsuoD easanbe anb se90x ap euNEY, voduiey, ZoSsHGnsULP SeAnDef-{OD suoPENsoWDP sap aiduIO> ua yonbe visas oyqnd redso,j ap soy{qqus sosn sj> axqos euisvas ap sndu uinQ sani nue o siuaquDauoDu reynsaz 1d USSHISIXa OU IS WOD 49} "Was-tepTgo eUpIe O pO.p IA Bf aM je 19d soxd un “sani, af e sad 9nypE 2 ye sad ueuarse uN ssuege TIS UaIAeY sepeBan soueL > a1uaAaps & reus01 urssonSey euo[soreg 9p si91I09 sy> “wsenb gos ‘anb [9 ws wlop apeDads9 un,p gHe[dUIDIGOD 2 2p ypeuiode eisanbe anb wayuaape seSuauioD ug “saayssaudxa e sad saoeyd say 4 sioute sya eaesn anb que ae 8 asaezufear eipod guIMY NDap-Jo9 uN wOD saIQsuE sxojpez exisou vj ap wdpund [2 snbe wowIoL ‘slosi9 At @ y soisiinn B ’spur umnsuaD ;npoud UN WO> "epnuaA 12s zad epnqadt0> ‘dnoso|-euopoIE, euassa ua epesod ej ua siuemniy ap staies © wasup doneisaad so anb syrensn sun quie yuoosap auaurer2jduuo> redso un quiv “Wa19s f usiuqns rein euN,p eidorn ef reRUOS “apod ap sapuersur siuaaodsars09 saj ap sap ‘anb sijanbe,p .d oj eauew! eisanbe,p enuauisap sa saize2 [e 1aup jad ip sad “welapayd ue anb sieqadod exmy ap suotssaxdxo,p eu 959,122 © 1euI0? ey euDJaDIEg ‘suIsIbuEH; [op [OHO oDUedesap ;noaxoosueN BY and 289s ap weNd 19 pqaues TueNG UUeHag 191509 [2 ‘quie “eui9% e “uauy Jou un,p S00 [2 UaAeNIsOW SaBLeUH 59] UO ‘SHUEY aqiv sex8q10y > euode anb a[qexoxaur enord ep iad sapmieqay ‘je 9} Us nb 1uouAUDUSDp [2 au souscreat s9] 23905 o suojsina saxaumid $9] us eDyod 201 “euanibsa_{ sad 2am un,p eurssesse, anb ‘e>eo1od ojsoe,f ap fet ~s0ur euENDIA eanfe BUN quIe amo} 2p exmeY pquIEX epEIC e} uONSas Aue” -wuio8 ap eiopd eun.p apeduny das uo ‘suze jap sazze9 TP eI81099 a aegon sa anb Las e ap 109 Telleqan un “wow un r snai8 si9y soszantp ap s9 Suejeg fa “zIquIEY 2 suaSquney sose¥ ap soquiog Ue {Pu Je sossnutexe9s $9] waxtaD> PAS 95H Gl BP ZL Sa] e SuTY ‘ODeIsa;IUEUL B| ap END eT ENUOD afa:z09 eoqgnd ebro} ey “supe Iu zBAey.p sHOpEIOAarE esnD~,5 ‘soigjeue9 ap epedye,te emiod e quie squoweruorzu sj> vaduatiion anb ua muawowr jo ua asnf “exunjeie9 9p ebepd sad esser -s2yytieur &] ap eno e| sax0y OZ Sa] ¥ “eAOURSED [DeFUY e eotHM Wp meaep Jed ruessed “jwoNL ap a2v,1 B sUY) a1Og RIES ePUOY JeIgua asyaard 9 exious eT -eSuaAorg zaNe> Je stu equiL epeDaze uo% ej anb 1101 eioeID ap Brassed | eM, eX anu eqD ef e wB9}d ~2 pannus Bj eprer e} ap ¢ s9j e “prepuEIsa saxafen sjop un eras nb [> mungeisg “prung emniuaxeuog ap jezauny fo 9p waweHEIUuD, quIe suosuouN saaas soj e anb jad au>poa aad un anfauoo eaney sjos and 1 999'00071 uo exsuUD estuaid ef nb ‘simersaztueur ap ajqeuiBouuy ey -0atto> °y bun eigide eueuun exore> ToLc991 sepmnby upoap elaeHs ef anb uxisar 1 serdar sapiguy 59] soaissoadxe sueneuy e zad 91289 jap -euniou ap AL61 OP Aueq 2p auquis1s 2p suo, ap gpeIoWDUNUCD ey "sa10y sasiaaip ap 8 (ed “Saumpeg- ax. ~U30 JB uoUsol | eAUAIeIeD ap eiquiey 19d uaxIeg “euHod e} ap 532 2 ipodurt anb sapeouieg reoaxte,p 1ex1op asuas QBeay 201209 [pd xtan89s ‘grad ‘gpessajtueus e7 ‘sya exiu0> eBaare anb ‘epewiry Bptlod ef qure uador oBezy 91289 [ap epesye,s y “eIDeID ap Siassed vad sgudsop uanujuop -edunjmen vseid es eaunar ogsig sad uaing “[zb08299) oseg wrens uss eee pisdre, pa namental antes vegades inobliquable de Verari historic d'un ha demostrat a jentar-se det dones, de fer n que 1 que estat i continuaran ima en qué, ho vulguin o no les seves » de vegades passen cases. aquestes ™ 2 veure no dnicament amb la condicié naturalment les clutats, amb el desordre que al mateix temps les les nodreix, amb la guerra larvada socials amb i enfronta sectors nl We si. Tenen a 6S aquest aspecte el que es considera com a zellevant-- sobre qué i de qi + de certes coses pit pai TeSs0S i projectes incomp: cl carrer, qué és el que es té dret iques i qui té dret a fer-ho, qui pot usar Tothom per proclamar certes coses i q s6n els encar. ima paraula entorn d’un espai pébl Sobte, ha vist escapolida la seva condicié justament de daceessible a tot dament, la que Praga Iribeme pronunci Sava de manera inequivoce, azran de Vassassinat a mat a : d'una policia encara franquista de tres teria: La calle es mia omens del canvi de segle van condixer la vigéncia d’a- ‘questa condicié cronicament polémi al de Yespai I periode compris des de ins Vany 1996 va ser de relat anomenats d’«ordre pi com Marx i Lefebvre havien ano- ntrari de Yapropiaci6. Tot aixd es pro- ida, siné al mateix temps que arreu del & Produiem formes d'accié piiblica el tema centcal de les quals era basicament lesa—un cop i un alice Gesmentida~ d’espai de i per a la llibertat. Barcelona, en a ordre de coses, no era sin6 un ressd més d’un murrauri les p\ del qual ja havien estat conegudes a alires clutats: Seattle, Londres, Melbourne, Praga, Niga, Gotteborg, Génova... Tots els punts que havien estat escenaris de Ia vocacié turbulenta de les « dels poders en qué els poders mai no s'acaben de sentir ja is ni tan sols segues, En aquests casos, es repeteix una retdrica que sol ser sempre la mateixa, En pr que diuen coses massa inacceprables, en veu massa forta, contra poders aparentment massa poderosos, perd que, amb la seva reac- | carrer ila seva nat ier Hoc, Ja marxa de vianants massa esvalota sfaixequen els pal Aquell escenari coneix de sobte ks rida coses inassumibles, coses que no poden ser oides sense escan- do} per aquelis que tenen el poder i el deure de marcar el més enlla dels les reclamacions impossibles. Just en aquest moment, una técnica coneguda es torna a posar en marxa, cega i sorda: la repr expulsats del carrer, dissolts, retomats al no-res de qué na originaris, car representen pottncies que s6n mostrades com si fossin alienes, ament © moralment estranyes a) presumpte ordre de la ciutat. La imatge es repeteix al pots de fum, pilotes de goma, dolls d’aigua a pressié, cops de porra, de vegades trets amb foc real. La policia irromp en escena com els garants de la bona fluidesa pels canals que irriguen la forma urba- na. Han de fer el que sempre han fet: desembussar la ci soldre els gramolls humans o els obstacles fisics quesenovese araia Sp WIAUED UeY aqUIEL,TeINDAT Bj-195f EPaTIOd vy e ded xe 2 sod 11395 10d 1wsujeriudag onb 1odexed un woD gUIS “p!D99: 109 s[0 OU Bf sopesn 39S 1 “spqQan “saqia aquIED ‘TuIAOS 396 e189 vaas Be LepUNUaT LEY es0D {end eI que ‘sxOpIUAILOS juve 20123gos “exe woo exe ‘eULIOY So epedtzEG eT “HOLA ap ren ~onb zofeu e| eueqan eunt| 9p seusiosdunt,p renunfoA 2 30d “s sqQoipaidunt 2] sad “siuaunaout sap 1 sad sopenisiat -De129 utssanyisa af8as ap yaue> [ap sanBueliag sal (S WED “{IN2DLe | ap eorurgurp row gdaouos eun 2 wauodsay “epoyod ef uro> srqow AP "Ups SapeD4sIEg Sor “eIUPAINA ShUB sIDUHd s{e 95-reDNDeE 2p exLap euojPoIEg e anb + Ise— sJey Je 1UINOS Bssed WIOD eDUEUE BB Sad uodsuEN ap sosnqorne.p oper e| eN1UN,S sjos uel IN wuO|aDIeg e sopeoueg v rad warayard (euaTEUI @ WHOD sIeI -xepsap anb sAuaut 20d 1eisa wey saxion sja anb siue syour ef ex suogos nopPIg gure -tosues erordia1 IS MaaPfooWoY ssanbe anb | siuer id uauTTERNgeY SaPIYVA s]9 Yara anb “Fp yNEUTX, eA u,9s “1290 1d 2p wsneD0|OYH HUM’ UR v XITAOr 59 ‘9961 [2p 1uvjsed ‘and “(GT 3966T) tostIes ap 1591 BI sp easanby “reOTUONT 29} eIIOA s> dnb uINsUOD ap 1e12D0s 2 9p eNosge OH 20u9 © wOD e10Ufe 1 ~aBreAIas Nas fe 1 puto stjanbe yedinsn ejaey anb oquroua un enuo> sersmord ‘op eiottew eun wed ‘stalze> sjap OLeINENl ap sonbyusyi 2p euDUE ep sugduraenxa apuas yo reais ey,s “(bz “TL 8261 ) SOXN] IeapIsuE? eUOHEU ODEDUGE 9p MOINE,p [2 ‘28pog eovewr axtoo un seIpusout t ze2foq ueA anb “aid nas ¥] 1ueAep uorsajtueU! s9 anb stueIpmse sja ueNb wD “99 slap "peop eL ap sjerty e euojsozeg wv stHULpMIsa suomErsANLEL Sof sad tumsos sgut epesdura e[nun9y Pj 195 ea essanby -so} BUIA0s “Soy-te9]0q ‘SapeSeD sof & SaxIOD Less9AEN 9p v} 195 BA vp -eaduo spun eynuni9y e] ‘sespaduua nas Ja quie sapenizieg sasosquio. suege “89 [2p Breur ja 191709 jap eugUoPnpoaa: operdorde,p ussa}o1 Wed sojugiuen sad sduiat ejaey (yy ou “ouusmbuemsod 1 -smbaey jap euaxep ey “epaunsyy exio019 | 9p sop InBdUO9 ey ou sourDy noxd quIe S[ewe> sjop Epeigos opeInseaD ap sarfar ‘ronfoas.] ap spmis> wn 395 epIeD “scar yo quie exaLED asanbe exdope anb ruoj 2 Qiag Sa aaue> Ye sapador sat 1euaperussop eq anb oy -uasaaiur B] 189 ey anb Aep repanb ey suoIseD0,p sunax slap saaissaade spa ep Buanba. 19D SIuoUN20]OD" sjad ‘SLueISAFIEBUT Sjap eNLOpLID ej sod jod y zojoonynur esa 20d eiaj suy ant tin up exnosqo woes ap wtiaur vun “7503s0} aadutas ap sauuoyiUn sje anb iad- ensquys qwauraiqereadua Pun wolws0jt0D «aips0,| ap Sad10J» sapeuauroUe reoUN sopeBina saunter say Jes e Wo3 1ez9prsti9D 29S ap BLiNeY Hy anb ua -r915~9 j>- redso un uD sosnznin sieiepap. stianbe,p saaissaxa sna say 3211298 “s9x009 s]2p oP320. cannes, rasta evens que els manifestants utilitzen per defensar-se i de vegades plantar cara a la policia. Continuen vigents les pedres, extretes de qualse- bra, i també els cBctels molotov, el vell protagonista de tantes revoltes urbanes al llarg del segle XX. perd també s6n freqiients els, coets pirotcnics, una manera de portar fins a les darreres conse- ‘liéncies la festivalitzaci6 creixent de les marxes de protesta. Fils elements usats per construir barricades o per ser langats intra la polica, certes faganes 0 certs aparadors, no sols sén mers truments per a Vaccié practica, sind temes codificats, que impli- ‘quen une lecture, perd també per elaborar un discus. iia objec tes del tot descartats, tori que objectivament podrien executar a la perfeccis certes funcions obturadores del carrer. A cap manites- tant, de no importa quina ideologia, se li ha acudit en les darreres décades tallar un arbre del carrer per fer una barricada, cosa que sf que va passar al Parfs del 68, amb una pluja de critiques que va fer abandonar aquesta practica en ulteriors revoltes. En canvi, certes coses poden ser considerades no sols com 2 bones per interrompre 1 einsit, siné també bones per ~parafrasejant Lévi-Strauss pen- sori, per tant, bones per parlar. Hem tractat dels cotxes travessats 2 les caigades al final dels seixanta, El mateix podrfem dir de les cadires puibliques de la Rambla, que van servir una vegada i una stra per ser llancades al mig de la calcada a Yalcada de Canaletes, 2 la fi dels anys setanta. Poques vegades s‘han usat per @ aquesta finalitat els setents dels bars i restaurants de qualsevol carrer de Barcelona, ni tant sols de les Rambles mateixes; en canvi, aquelles ‘adires blanques eren sistematicament maltractades pels manifes- tants independentistes, anarquistes o del PCE-i. Segurament per- ‘qué eren pabliques, perd sobretot perqué mai ningté no havia arr bat a entendre que s‘hagués de pagar per utilitzar-les. Sobre els disturbis urbans, Pierre Sansot (1996: 102) notava com el pavi- ment que s‘atrenca, les pedres de les obres, els cotxes que ¢s tra- vessen @ la calgeda, sn ~des del punt de vista del revoliés~ ele- ments «per fi allibertatss, com si les llambordes que es Hlangaven revowe cuter 321 al maig del 68, a Paris, prenguessin el voli deixessin el sol en qué havien estat colgades: com st una forge sortis de la gange que les empresonava, Aquests usos insurreccionals dels mater carrer, els permetien condixer una gldria que la vida ordi vusurpava La vohuntat de les violencies derivades de mani vocar danys irreparables és més que discutible. Aixd é obvi pel que fa als desperfectes materials, que gairebé no van més enllé de les agressions contra elements de mobiliati urbi -una forma d'atecer Yadministraci6 que les ha instal-lat i Jes manté-, cabines telefoni- ques ~agressions contra Telefonica o els vidres dels aparadors de determinats negocis moralment condemnats pels manifest com ara hamburgueseries, oficines bancaries o immobiliaries, bo gues de moda, delegacions de multinacionals... Els menifestants que el 8 de maig de 1970 protesten contra la intervencié imperia~ lista al Sud-est asiatic i contra la matanca d'estudiants 2 la Universitat de Kent, per part de la guatdia nacional nord-america- 1a, apedreguen Institut Americ3, ala Via Augusta, els magatzems Sears, a Valeshores plaza de Calvo Sotelo, o la seu del Banc Atlantic, a Ta cruilla Balmes/Diagonal. EI 13 de febrer de 1971, des- prés d'un Srustrat recital de Pete Seeger a Escola «En; c’uns aldarulls que afectaren tot Ventorn del Palau de Pedralbes amb un protagonisme especial de la cavalleria de la Policia Armada, per cert, un grup de manifestants sadrega al centre, on apedreguen Ia seu de la JBM a la plage Urquinaona ralltzats contra tot un carrer en el decurs de manifestacions hen estat rars, ret d’algun cas aillat durant el frenquisme, con Iassola~ ment del carrer Tusset al 5 de desembre de 1970, amb motiu dels idicis de Burgos. En aquella oportunitat, el grup de manifestants extrema esquerra que destrossa aquell carrer ade modav, tan atacs gene- associat a la gauche divine, ho fe, segons les octavetes que es cen, perqué «la misma burguesia que asesina ent Burgos se refugia en la paz de Tuset» (Colomer, 1978: I, 61). També han estat poc usual elsiA eun uanbyduyy TusUIeAUeNsD saIIED ap siuoWETUORUD 5 2G ys2,j 12d ws09 eungie stp eUpod sa ‘souosad so} & ej AND [ad eysinasd quaurese}96 sapaaa sonbod ou isaigad ap euau: eu 195 9p UaXIDp OU [END {3p ‘woo sapezirejonoiord wel 1u:A0S “SEALS 53. posse siquMisip ap euofeEu ey & eperdure as eupod e309 enb ey ‘exonar epanbe,p eartnnsap o1eI0A essense, AezINERUe aad“ neauian anb oxte sad JeOIpIAUIDE Bum, p pisszudua,j v sessanaK IAB SQUE UDIap “Supsosap jad MoUa|GETAD sreuosse90 slap spuK e “neaUaD xjonBas- suep sfar “siuEIpMs> 190 sjod epessoaisop 195 ea 1ueuodust earuuouane 0 £31 s0 g1pepjeisut deo anb eavpsovaz anb sduror xtareus 1yoquuts inBanton 110; un serdope wea 1 ausyDeIe9 de> Qqop ap 1s Wea OU [PUL sarsanbe arb eRsaApe (11 :0L61) NEHAD ap [BUD “9919p Breur jp wesnp sopinposd suoponasap s9] e as-1UNAIOY a esn29 2] Hen 19ARy,p tDUEpesodns s>jqedin> ‘sa191q9 suOISstUIOD 9p RAS Bj eNUOD O eXIED eI ap SAUD enuioD 9quier «"e1xqx0Ue Vanbonoud anb sepruU s9] esIuOD saua} sandnuOr staied saj e uot onb sdusai ye “epour ap sonSioq uonsorpade steyexa spu siuedionied sje ‘TuanSas Aue | ap Sueur ap 91 [2 0 100e, dp Aunt 9p $7 [P euoTpoIEG # 20]| uoUD onb oDeANeqoTs By enuOD easajuata Sa] AP SINDap [¥ TeIOGET 1I9u Jap oPEALEDAId EI ideo fap sosnae sja ua 2 sas eas vy seed say saj a5 is woo “ora ‘jexodwar jleqast ap sasaud -Unp,p s9uDgO 'S>4 seu es 1d nas azsuod Jou, p suopeBa|ap ‘SougoUEG souIDHO :sa2 Sef sn 1 ynoeeu sgoraggo 118 0 9808 -siuewmynue suopeniage.p opeure sua wos daoiadd sa anb jap sau -a]quia exuo> sapeSoape ‘suoissasse sa} ap eorqquuis esaesmeu et ISUE UPY Og SBP aped2P Bf 9p Bx ‘dp suope say -wou “esanfinqurEy Js “eueIANEY 2p -oneuraiur souaped e sivadueuad pides seluous ap s auaweSeipade ua tuoy eSzeg Jap S91 jreioid jsenb esoueur ap we20qua50p is sod sonitxods> su0;e299p99 so apd 9 uanfrsgye and spp enue se sj> eum yonde> Je trayan tao> “ab vj ap BHMITP s9 oT eOFFEL PARE e] saine [@ waUHeATD9} 09 wassaadka.s anb ssoxsas suNBle.p ou s9erys wpugURIOd eAas e[1aensoWp reMEROD teY “19 -oy9p wun sopexede un ‘sudua}geisa tn nouTELUSIOIN 3 rupisisuon nfQqazis BuTIGD Ho} Dp SOA|SSrAE $0 rsonbe “eisinbuesy emmpenip ej ruawyeDyo epexodl [2 enuos 2adun PEIsAy|weW PUN IMteINP "ELT 9p s1quDIOs [@ wpe op erassaaeny e} e “LIT kL AP nas e| ap 0 "eMeNSEW e stusBiip snas sjap sosianip exiuos pipnt ja que oud 9p 07 9 ‘eSea ua stopeyfeqan snas sje uodns ap opMsaueUL un, [Puy [2 “Seyapeney dasor mae eiopeD e1uosU,p epnBu sauoysa[e{ @ 194IeM AUIEH 9p saUDYO soy 9p IeAdt{ “siuEIsa;UEH ap ued sad aoiojous sjai299 ap iuoweSue re ee524 canses, reste «sevotte Barcelona la darrera setmana de 1909, al 19 de juliol del 36 0 al maig del 37. La uti waci6 d’armes de foc per part de la pe inéaita, sf que és. almenys, menys freqtient que en aquel periodes, i s‘entén que les forces de repressi6 compten I han de fer servir teniques j armes destinades a la persuasi6/dissuasi6 incruen- igual manera que els manifestants no pretenen causar danys itreparables, tret de casos en qué hi intervé, tot i que sigui com a rerefons, la violéncia armada, com els del Pafs Base 0 Irlanda del Nord. Cal recordar que el paradigma de revolta urbana a! Europa de les tities décades Ia insurrecci6 estudiantil de maig de 1968 a Franga~ no va produir victimes mortals, si més no d’una manera directa, Els estralls produits eventualment com a conseqiléncia de ‘manifestacions no han estat d’extrema gravetat { €l nombre de ‘mons { ferits greus resultants de xocs entre manifestants i policies hha estat escis. En contextos politics nominalment democratics al continent europeu, les actuacions brutals de Ja policia i eventual ment de exércit contra manifestants han causat un nombre impor- tant de victimes en comptades excepcions, com per exemple, el Bloody Sunday a Londonberrey, el 30 de gener de 1972, en que les ‘ropes d’ocupacié briténica a Irlanda del Nord van matar a trets tet ‘ze manifestants catdlics, 0, abans, les actuacions de la policia fran- ‘esa contra protestaris per la guerra d’Argélia, com la matanga de set manifestants que demanaves Valliberament de Mesali Hadi, el 14 de juliol de 1954, o daltres vuit anti-OAS a V'escales del metro de Charonne, a Paris, el 8 de febrer de 1962. Bs en aquest darrer context que es produeix lz més terrible excepci6 d’aquesta regla: la camisseria de desenes ~probablement centenars- de manifestants a favor del FLN argelii, a mans de la policia francesa sota les ordres del sinistre prefecte Maurice Papon, ¢! 17 d’octubre de 1961. 55, quell da, cap 2 Uhme hora del tarda, més de 39.000 persons la majo= tia Gorigen nord-fred- van ocupar es espais més céntvic de Peri: el bart es voltantsd’Opér, els grans bulevards, el bari de Plaisance, e pont de Nev Pace de Iftolle.. pais que no semblaven preveure i accepar la presencia revoura cutar 325; 5 Vexcepcionalitat de les actuacions policisques amb resultat de sort o adhuc de ferts per arma de foc, et que ha fet que aquestes eventualitats, produides en casos recents com els de Gotemborg © Genova contra manifestacions antiglobalitzadé, el de 17 de juny 25 de juliol respectivament, hagin constitit i agin suscitat un intens debat a nivell internecio cas de Barcelona, fora de les vi policial durant el periode conegut com «de transicié» -a les mani- festacions de Onze de Setembre de 1977 1 1978, per exernple-, no bia hagut mors ni feits de bala {el nomire ¢hospitallizats com a conseqiténcia dels cops de la poticta han estat escassos. £5 ficatiu, per exemple, que el nombre de persones ateses pels serveis idics com a resultat de Vaccidentat correfoc de la Merce de 1996 fos major que el que s'enregistreria unes setmanes més tard en je desl imes mortals produldes per Vacc aquell mateix escenari la Via Laietana~, deriva ment del cinema Princesa I de les protestes post Els xocs entre manifestants i policies, fins i tot entre manifes: tants de signe contrari, han pres sovint un caire forga ritualitzat, qué els moviments d’atac, replegament, defensa, etc., assumeixen tun cert aspecte de joc cerimonla), dominat sempre per la convics que la violéncia usada se13 limitada i no tindra efectes irreversibles, repress contre aquel mu as que e va abendos ‘iutadans pavisns~ @ un prbgrom pels carers de a tes. Moles victimes van ser exccutedes sumiriament “ie deteneis, Un bon nombre va moriedessagnat per Is eres ‘van ser llangsts vis o Ja cadavers les ages de! {al de victimes va ser de 3 morte 64 fers. La federaci francesa del FLN va de 400 desapareguts Invesigacions posterior han nl de Mévine, 1985: 154),21 euojaareg ¥ “100% Aue, eACURD T $1099190 9p 59 tHOD Stee 2] 9p aduioo sad mjAos a5-rmpord (0s #u9}B4 (8 Ou and» suOpeNDE sarsoMbe TWALIEPEIAETEHE parisax ap wey stor anb usnua,s anb saupyidust of ap sarBax sou n,p apadsas ssuatnuaim sjap aigeidao2eul gisardsuen eum o> eRU8 [804 909 9p sp, “iOMIND 609 ua UD "204 99 sou "x9 exOU 8] nb Ip 12 ON “sP.p PID4s9.5 amb [eLOIssa5 -oud nsowieiaws ppemse (39s ap euney anb fp qure Uods9:209 59 ott “sropenadse sj que 10s ¥ Sur | Hesi9ape,{ gure NroTeSsIEIEDe “eedurenn ‘je o¥afp 30d “195 wey § ‘erouvun auia0 up ‘sawsanbe 1S anb [a “Sanbepyod sao10} saj ap «sapeueD anb anuas isonbe wa sy ‘ou-1eatTap wInnd anb ssox sjemiuand sap { Up visotosd 9p exawut of ap s]0s ou ef ‘QoeauN|ADeID—ds94 ® ppugpuat exsonbe,p opemupnse eun eoynisnf 191329 je suo;eIs3] 424 “spur “fue Say ap esousstieriax gp}puOD eT anb 1p 12> 0 snapsa un wos angst 59 anb Tap. gre1sor syp.p ued Pug vun F HFRy 9p UIReY ody sruON [9 anb e>ydust ou “anaye wa “waureuapenuiassp nas jx “eqan noeivadse } epejonuod esajesmeu exsanbe,p s9 stopernadso,p enugsaad exdgad 27 “w9se> que 1 soxBou enuo> usaeuny Sieur 9p stueisapueut sja» anb ep ‘ReDuD) 2p [BUY ‘STUDUITUDARPS 50 qos digi, nas j> ag “eeoUaSereM ANE e| SUP stesHOa sansuOUT epiei e| ap epniie> ef ® sasoinqe} sanisaq sues» wor go (ap Sieur Jap sosooues} $¥9 519 uaaruodsuen anb saiauoBiny 59] ap ered (0z1 :9661) rosueS “eonseruey oDeHdsULD oH jour visonbe new sijpnbe fef wos swore apr sanaypjad sania ap soyereq sof asowazqentaans epi0o92 ‘sinoso snas s]9 soxzod say qure 1ueladjoo sioazeo syed queSuene saad EIN SaxOW ap s: UQS SJos om stojeacnue swuate sjap naweBa) P 'epueg e198 ef ag “eDURSAId ends ef ap eoBanreUN msonbe eur oodure: wapiiqo ou “epueg Bars ef 2p 's Bammguiuod eiaey nasnm ja onb perpunyy aueg [9 esuoD si 59] ap wed & wio> “1002 Jap exaAeUI B] © “YEDWW [2 201 uaea onb snyssasdanite InDUIA UawoUay Un s9 opedndoasd ap euour eisanbe and ‘fe URISEAUEW jp sngZIDeIe9 Yoo? UN saqor iqows 1294 gednaoard esuaui séiiout eipmiss yup 359 5]0S OU DIDIPUOD ef ew sig “ue baas vy eSeue sot nb wenisan ap sndq 1g “waxteuoas—syqnd ‘supasfe ‘ssossosse~ sized so) 301 poo un,p wed euxoy anb ou ‘ut eun,p rernsaz uos supaiSe uos arb quie sarpaigo S19 | orssoxto, 9 sana{qo sig “2 siusMa[ sf 72 BAAS Bf ap iuqze exsueW eun,p uaTIde OU “saUt ‘svesopsu> siontp2 © s{e00] uaxtopaxse anb 0 eioqod wf ap wasusiap $9 0 wanbeve anb sausisayueur sja woo Isia WOH (661 “i9UDSig) suopoe sinqj ap sand ug san -ndxa,p eur uaxiap ou soy ruews ua stued red 512 IN “(@86r “MILD sjeuoM ‘ynBis 0 59 SUOISUDUND 53] UD 1d So tu saunp suorsers 10 P6T “Yours oD gee528 cannes, estas sevoune lnaige de policies exgrimint Murs pistoles al carrer no ha estat inusual darrerament, segons dentincies explicites de les Provinents basicument de moviments socials at sovint silenciades pels mitjans de comunicacié. Pel que fa als manifestants, als tiltims 25 anys, I's de cOctels ov ha tingut un caire essencialment defensit: i no han pro- duit danys greus a tes persones, tet del policia municipal feri Vany 1977 a les portes de I'Ajuntament, en una protesta en soli Garitat amb el pintor Ocafia, No es pot dir el mateix de etapa franquista, en qué les manifestacions del FRAP solien incloure actes que pretenien ser de guerra contra la policia. Un inspector dc policia va morir el Primer de Maig de 1971, victima de la gani- vetada que li va infringir un mantfestant, Tres policies van patir mo cremades greus quan el oxe pairulla en qué viatjaven va ser ata- cat al carrer Tajo, a la barriada d'Horta, per manifestants que se solidaritzaven amb els treballadors en vaga de La Maquinisia, a principis de 1970. No cal die que les léncies poden ser desfermades per elements exaltats que contien en unes possibles virtuts magiques de Vaccid dit Sabandonen a una tasca purificadora de Fespai pel que transiten. Viatac contra els edificis que alberguen 8 institucions considerades perverses ~ho hem vist més enrere- sé un exemple aquesta voluntat d'esborrar del mapa, en un sentit quasi literal, lies potencies considerades al mateix temps intruses i nes. Aquell tipus d’emplagaments ja esmentats poden ser objecte d'aquesta mateixa intencis d’alliberar lespai de prestncies considerades indignes, en un gest en darrera instancia hig dor, no gaire distin, en Ia seva ldgica interna, del que protagonit- vaven els iconociastes barcelonins del 1836, ef 1909 0 €l 1936 (ct. Delgado, 2001), En aquests casos, es consideren a si mateixos cou ors que han de rentar la ciutat de tor alld que s‘associa ai mal. Acabem d'esmentar que é aquest el 2s del que passa a les revoltes urbanes a Barcelona i a moltes citi. evossa s cistar 329 - efutats en les dtimes décades. En une darrera etapa ja hem vist com els objectius d’aquestes operacions concebudes com de cAstig i netejae automatics, delegacions bancaties, immobiliaties, botigues de moda, establiments de les grans cadenes de menjer rapid, of ocupacts... La logica dels atacs contra aquestes preséncies mal nes també té la seva logica escénica i respon a una mateixa pr cupaci6 per citualitzer Vespai, per marcar terri “com s6n presentats per le premsa a Franga~ acompanyen es manifestacions, s‘infiltren al seu cor i, des d’alla, van marcant els punts pels quals van passant, com si volguessin deixar un rastee que fes inequivoc Vitinerari, puntejant amb trencadisses el reco. nera de les molletes de pa del conte. A ores, les brigades de neteja de l’Ajuntament ja han sc contenidors cremats i els vidres trencats, com respone voluntat d'esborrar les petjades d'una mena de fenomen meteora- logic, una mena d’huracd ura que ha arrossegat al seu pas £01 que havia estat assenyalat com a indigne de ser ceptable factor de contaminacié que calia suprimir de soca-re! de! paisatge urba Moltes vegades, V'acci6 destructiva pot ser atribuida no a esvalo- tadors ideoldgicament orientats, sind a pe sum d'alcohol, com veiem que passa en les celebracions esportives al centre de Barcelona, amb motiu de victories del Barga, o la ni de cap d’any als voltants de la plaga de Catalunya. Peri menys cert, que també s‘ha acusat sovint la poh vocadors que stencacreguin d'iniciar els aldarulls, com va passar amb Vescandalosa actuacié policiace contra la mat globalitzacié del 24 de juny de 2001, arzan de la qual la dentincia a jutjats de la plataforma antirepressiva ciutadana va reco dun centenar de testisnonis de presumptes manifestants ar aparadors, entrant i sortint de les furgonetes de policies antiay bescanviant mocadors per porresi, finalment, detenin iclonals, calxers cial afecten, a més de seus ri Els casseurs ones alterades pet c 1a de destacar pro ac ir més‘200g 9p Sets RE 1 9p SOLNSOP 9p weysiaaun ef ap 1x05 fp aLED 38 ap 1s. seo 9p xoUD {ap NOW que 7 3p eknereD @ odueds> tiaaog top 980 [§p Hp ea 59 anb J ex “Soneuaye Sop AwiEIeG 9p spudsag ,sIBYSAALUN aj ABANSNEP ne woo ersinbuex; wig: [ap twauNoeE Ue ODENIDE UN YeIse “ IDADPSD BUEGIN gIRO!OL [8p prover ap eiuar anb jad wawespard ‘euesiontun, stund “eonewifraa 2ejqwas 2p euney and ewi20; eun,g “sla dp sieyndey $9 49UE) e TeSou UeA so sonbmNgpeD® Siem ou sxopezi en epeirersap 196 Ba ~ppidos ap wauIAOUE UN 1a] “Ip B 59+ pns gpoamp us quad ‘jeuoseta ef e aquiel “IX stig ap weld ef ap stteyjoa sje ase j zepeyjsen ap eapt eT ‘empenp &} Fi0s ap syenue sapeyysep stuauodsaxz09 sa ua epesouas afrewt “6e6r ap aaiqa} ap 1 [P “Yaused yonbe 19d oouery 9p scion so 2p esou Dia epered eiawyd ef & eaposse,s a8ieury eijanbe 129 “ajqeudan -rsap anb suegin streuaoso sun xezayamoynbue v sierson9 “seq yuras “oxafog ap 32183, doo ap 19101 ap spudsep saueur id sla uaywos anb jap HeTUOD je “epeRtal bod “1g61 ap Sieur ye mSuraspsa etaey wo> yer “[euoBeIG sua etouantauoo eun iad oreui ap esait 2 eperysop e se2q2I99 9p [WONT vopt eT TeUEpOIM uDAEUATE ap sieioine say ap ized sad oygnd redsa, dvb SORA sla qiue a[aqreduioD sod exa and y zeRdoduny wawep 2] 1o8ia eaznunuod “e Wagar $9 aNb s[er0q sanbuyjod suor Ese sop b[ 9d rene © sadaud 9; 9p oe ua gomnfiuow 9p aued je seo asanbe 9 21ND e] 9p juad pj e sopesindxo wowryerary utssoy t ~soxapod wioo nnefau siuaisisuo> “sapeaep saraziep sat 2p euopaazeg eI ap Saf SIs un,p yeH91IE 191109 IAD “MIP YES ULeD “TorDIGOs SpE SIA wIDy WHO “pquies be] ap s1onre9 sf tssasn sopodtedso sadon Saf anbiad wanes Wouo maowseIOIGOs “e>NDe CUM wEALD sow asns WeA anb “saperjoyidxa leu ‘snePD $9} 498 -021 Wayspod ‘Sa1aj suoIEMAWT S3] SaLIA> TSO] 18 1 ‘SOSe> ZO00e Tap exAaeund e} sajoktedso sapeuuse $9910} $9} ug “(007 ap Sue ap 62 “abienas iz “P) pod ysap eum ausiar eanp 19d ajqeadao0e epesoprsuod 195 sgrifod smuos 9p uaneqeae anb euodeic vpriiuiae, “sjéuax9 sad ‘anb eI} and [> $9 an reinp weid eun,p ayqnd weds, sapod wa so aquier 2002 ap Sueus > “eadozn> 8191 nnaa s9.gnb uo seuteuopuny 2p exiex exapdiso> e] © nmeurePosd “od soiso10id say ap sleauop sqimuepre sty “stuersoyuett 228 anb eptjod e} 8 siadoxd siopesonoxd 2p 9122,352 came | va ser enviar esdeveniment a una zona de ning, loc del que velem mi enrere que sorgien 1 els Mags d’Orient, on se celebren els festivals infantils, on hi ha na font magica, on de fet no hi ha res que no sigui van ser durant decades t tants obrers, cat va ser capag d’apaivagar la i tadania de Barcelona. De fet, es reproduia sim- la reacci6 de rebuig entront de la prestncia intrusa t patent, car no s‘amagava -xércit espanyol del 2000 no podia deixar d’evo- havia ocupat Barcelona el 1939. ins i tot per part dels propis lien en aquest aspecte. El dia 29 n fet presents davant de la a Pedralbes {CG00163}. Fl dissabte 20 de mag. ersones -segons els organitzadors- van desfilar des ila del passeig de Gracia amb la Ronda Sant Pere fi Moll de fa Fusta, seguint un itinerati habitual en les marxes con FOTAN (CG00169}. Des d’aquell dia, un grup important d’ant ‘aristes acamparen sobre la gespa del centre de la plaga q’Espanya, fe es presagiava una usurpaci6 indigna dels carers, De matinada, qui ven poques hotes perque es perpetrés el que s‘entenia que erat yament de Vespai ic la policia va des: uns centenars de joves ja caserna del al que no asi revo vewrer 333 podien sex siné histbrics i coblectius, és @ dir provini ‘memiria compartida en la qual el terra per tora mena de petjades | marques, com st una ca Tica que els vianants poden legir com autom és, com una transparéncia, a aquella altra on en. hhaver-hi altra cosa que un esquema abstracte, inalterable, de tr i cruilles amb nom (CG00127]. El carrer Lleida i a ins i tot aquelles que havien propiciat nent l'esdevenimes ral centre urb3-i en el doble valor metaforic de laf mateix temps, des de la plaga del Centre, centenars d ven una marxa per Vavinguda de Madrid sobre la place d'Espam porta de Montjuiic (CG00172 | CG00173], foren de nou intercept pels carrerons del arti VExcorxador, on ¢s reprodu amb grups filonazis que acudiren en el seu aj mateixos moments, tenia un lloc un massiu acte de dese el de la Ciutade! fal per actes civics 1 Frederica Montseny en retomner de l'exili, no han tingut tanya de Montjuiie com a propia, és a per a servit-ne d’escenart. Desenes de més que les que havia aconseguit aplegar i apropiable, ni apropiadasisonbe,p surge gab ua einsour e| up ‘sor e ayqissazoe ou SET re siueisojtucur wend s|mueple sn anBoUed eHARY 2 8661 ‘eoygpd ou wowyecondaoxe eaczepep so anb rein vf 3p 2p oprparT ‘ou-upoduut sod sax soj aWawsOUr 101 Ha THasaId ‘jeUODEN, ied eun wowyeuojsiaosd senqenoiian 2p Puntos “epedureoe eun jog P| anb asuas “vseuesseiq ‘uenay seme (9 “ekunyerey Jue HU ef © Haredn20, sejouedsa seIUN say 2esN U>{Aey ebeid ey “e1A uez5 ey “euoBeneL Jazze jad sas0y sanp ap wiBaui0D28 1409 sf Breur ap sour oP epeH aueupnye tn ua “esofor» ap axadise nas jad sjos sapess 5 296 Ba VOIDS CT 1UO|29 ‘ues souosiad ap sauasap wenb “7661 9p 2] wod stertuq usr sour -1eq o1tqnd redsa,je epiSuujea g3sa] en toD epestiad ex anb jo x1 ‘aeinp 2 ap anuad [a argos soxxedt sarajoya soa3s soq 3p s3n99p | 223 ap reiuingoa eaas b| 2esajed 19[04 UeA SHAD SuOPDEDOsse,p Ine tua guis “ojunas ap und e sjos ou ‘Sosuayapul siueuetA extt09 5 soda axquuou un ‘exte 1301, saigeidaa2eu sapugsard ap rope00q sop suorssoz3e,p steAueduioze waza 1ula0s ab “eiaapesnn,p sft Sap BT anb v aInhuow ap ueuarse reise eiaey —semnp sadeid sanbrewSypered sanas $9] eAueIUMUr BEN v NOL 9p “pIOF UES ap ebefd B] B erSEID} aE,] ap eu {emp o| @ eprendiueae,p equn AUDssIp ap sansow soxauLd 2epoqisent uea siexpomne s9j “enye, 9p soisrxIajuue J epueq eu, p 9] ap eun- eeydera 1 uoutg 2ad epeduassip ebeid ep 19 | septjod anua siueureuosjue yNpoxd daraet,s anb sj20 sag -ewsntSap 7 exouear ap exapode.s anb ap 2 sane,p stinzepre sla uissinposdar sa anb sasoxauar 25:05 ej od auasard 2 59 anb viento -ep saded un refsore eyaey ef sens wpe ‘pier sgur ossaud ap souad saunp e steumapl0> 296 ea “esn, annua jenb sjap ¢ stiatersenseur 3p vprjod 2 3esn2e wea anb sso! ap emily ef eaesodenuos and euiands> xt das @ eaPus0: ia 18 anb Js Quad “sinBunap 19s ueA ou syJenSD sap sioIMe sa [ys 100951 Soqoquus sinqune t suojen suia> uaaeuiBisses jenb je sap aro} sOLIEDUEG sIeILLUa,p sioperede,p eUanNA euN.p ougnd yedsa un wo xeons vrazp runt ou anb eppugsaud et ey op vpniamse,ys1ueg ap exorozze vj ap S2eI] je uosans sadso nas j9 es9 anb exuoaua,s anb [22 naepe sid "PINBds j9 1uaUTeLUaOLA seIdaDrarUT es eDTod ‘an woo pqurer epestiad “warp swoour eaziapisuao 59 —stues ap 1aeq fe “steTeIeD i> taxpur ane tn “goog xtereUt f9P 22QnD0,P ZT yaure ex9| ‘rouorue ep eureressed ON» 2189q1 bIpod so uo eue>ued eun Aue yond uajaey an siaiaes sja tuerquioas> nas [9 zwssardxa rad 30x ayfas 1e “euojsareR 9p sie: eine anb eiSamewsesp e ewsoy ersanbe,p eneoona.s [£21009 queurureries e wor ajqquyap rDugsaid em sd swmugua -jeroyy 1eis9 eraey eds9 JMbe anb eapy ep ruEAMUDIeM “socion effoiord anb exyod ey que reInoMD warney soVAUe eIp [2 fen ef sad EIA ef “IP & Sp TOAUEdSE 219! yepeg Aad suPTeIeD sosieg Biged 1e suy 29 225129 ey mp ‘sues ap eiaranes ey © vane uwanefaiaur sowsnuapuadepur sono! “euiapua;1 “euoporeg ap siasre> 1a [6 T8609] sues ap wed siap eudipur gpeayun eun woo uoaeiasda P ayqe0ao :naz ef Bmpoud 50 GO of 9 B1Gos UDLeXIBUL S91 Biouew 2p uoAEMHOIesp —SonduONNd sod e Paednjorudsap aredor pupey ap epnsuyae y siap ebeid ef © aapanve uaseruaiay wes PEE536 canner, e570. AEUOWA considerats inacceptables i aliens. A la mateixa hora que cada any shavia produit el miting ultradretd a Sants | que en aquells moments és produia a Ja placa de Sant Jore brava un acte antifelxista al davant de I'estacié de Sants. nits recuperaven d’aquesta manera un espai que havia estat usur- pat abans per una instancia hostlfestranya. Un cop acabat, milers de persones emprenien un cam{ cap al centre, de now cap al cor ‘com si el nus huma que unia la placa dels Paisos Catalans amb la placa de Catalunya ~plaga Joan Peird, avinguda de Roma, Urgell, Gran Vie, plaga Universitat, Pel a de Catalunya {CG00184]- restituis al teixit urba -no Gnicament en el sentitfisic també morale tine part que li havia estat alienada. Els mani- si festants palesaren la dimensié topografica de la seva protesta collocant-se derrere d’una pancarta que proclamava: «Fejxisme nai mk ‘any segiient, el 2001, les mateixes forces socials -en el sentit no sols d’associacions 0 grups, sind d’energies 0 potincies- que havien refutat a altres el dret a Vespai public, en la mesura que les consideraven perverses, estranyes, brutes... arribaren 2 la conclu- sié que ni tan sols la muntanya de Montjuic era mereixedora de la trista condicié que se It assignava de dipdsit de detritus civils. Una setmana abans, els contraris a la celebracié del Dia de fa Hispanidad, fos on fos, van fer circular un autobiis pels carrers de Barcelona convocant els ciutadans a protester contra els actes feixistes. El ‘mateix dia, grups antifeixistes van intenter impedir Veceés dels vltradretans ala placa de Sant Jordi, trobent-se de now amb ies for- ces policiaques que havien rebut ordres de protegirlos. Igual que als tres anys anteriors, els aldarulls van resultar Inevitables, adop- tant com a escenari Ja barriada de la Font de Ja Guatlla ~Santa Dorotea, Méxic, Sant Fructués..., al vessant mateix de Mont}uic. Els moviments de dissidéncie radical han posat Waccent en aquest contenciés que afecta Vespat piiblie i el control de qué és victimna per part de les instancies de poder, control que de fet Yim- : ni a Sants, ni a Montju) possibilita esdevenir justament el que prociama ser, é 2 dir espai per del ambit per la creativitat i I'encontce socials. A la se mana del 20 a! 27 de maig de 1999, diversos col-lectius anticapita- listes van organitzar uns segt sdes Trenguem et silenci, consistents en una reivindicacié activa del carrer per al’ ‘ntercanvi comunicacional smaximes cotes de Ilibertat. Les jomades de Iluita van consistir en. tune articulacié d’elements festius i de protesta, coincidents en ue ‘mateixa utilitzacié intensiva { extensiva de lespai urba. EI dive dres 21 de maig, una cercavila va sortir de la plaga Universitat a les 20 hores i va reeérrer diversos carrers del centre, passant per te placa de Sant Jaume [CG99131]. Els manifestants no van deixar de fer pintades contra els poders politics i econdmics } empastifaren els ‘expressivi de grans empreses, com Telefnica, o de diverses hamburgueseries. En arribar a la plaga Catalunya, els marxants van aixecar unes ‘quantes tendes de campanya, en una vindicacis activa del centre ‘urb& que ja havia estat plantejada amb Vokupacié de la placa del 18 de juliol de any anterior. El dissabte va ser en aquest cas vindicativa per Jes Rambles, seguici de gent disfressada i animade per grups de percussi6, que van protagonitzar diverses performances de facana contra el MacDonalds, la libreria de Ia Generalitat i ¢! Palau de le Virreina, seu de Institut de Cultura de Barcelona [€G99132}. Altres actes simbdtics que imerpel-taven el sentic i el valor de Vespai piblic va ser una colada massiva al metro de Lice Luna «requisey de compreses en un supermercat del carrer del Carme, que van ser distribuides entre les dones que passave carter en aquell moment. El diumenge, 23 de maig, sc celebr una boda parddica al passeig de Maria Cristina, a entrada dep de Montjuic, seu habitual de la Fira de 'Automobil. Contreien matiimoni un representant dels poders politicoeconbmics | corxe -«Merceditas»-, que finalment era ritualment destruit a cops, de maga pels reunits (CG99133]usu [ap HauIopOpLsep w-urors seupEs sees ay aq “sonbusyueqin | sanbNyod siemomne s2] ap. ISap s[e 9s-IBB9|d ap suOPIPUDD UA eAEISa OU TOTEOIEG O odsa,j uO) ap SeDURPIA OUIS IsiA WeYS OU mbe,p amIEd Y seoyped prapoe Bun perzet | 02 S129} syoersayrueaL ap souasop que ‘TeDyod 9}seMIDe JAUDFOA BUN IeUO!SEDO WEA aNd “eDeID ap Siassed |e siuap | snaz8 alnpoxd eA so y as-zuydworeoine aegere en epajoud eT “eenzeUu | 1ueIMp S[eaypes SoIDe Wisi BIDeID ap Slassed fg» skunl hunyes0 2p onrppned 1 peqy aoueo un e syngune 198 uapod y anb sizawnuas se soane.ar oepoide.p ajued 2 eneyeqan wor nueosusis eae leyquanoad 29s ea —jeoiper eonyfod eDuapIssIp e| eNO g}>e7 Uo ap eAuedue eun ua sossutoxdwoo sdura: nuio> ap suet sjpp gPAuIUOD eT “IsiAaxd UU nos [9 ao exxeux ef :}uaIEN BA je_IpR! o/sPap esa oad “UROL UES [e jeipunyy oueg |p enuos opersajuew e] ap 2eyjsen x msseUl B HO) ~PUO|IDIEG e [eM 1p opeBajap ef ap stuowunifse S| suoBIs~ vavipeasap jouyeuoDMsU, sieUpORed sassPuL ap sae sjap aDa_pexd uspuanso 1 sanbygnd suopeisayuewl ap euaut e101 Jad teImAzapsn sug> Ja41e9 Un Jesh,p saisyeudesnue siuowAow sjap oistiaraid odiann sj2 muaweoisy siuaso:d ou o UIssos ‘sIbasiA uOAENE sop ewsaioxd | ap snjou sip anb sesuad va s9 1 sppap waAeIs9 eIpunyy oueg [ap siueiasaidar sjap epugsaid eI eNUOD sme uo wiaUjeU Bey So eaUUD eT “grUdo,p UISSOIAUED | WISS9s ue20aue9 sf9 ob 199 Bh sanxe [@ xessed spniod onb e od epepuiny aq maurajqyssod pun se “rinpoxd v zeque en 9 sjos tuei pu eaeismosd s9 anb ej enuo> eoisyy eDugsazd BY ap ye xIeUr Jp gDeuHOJUF euN eaeiaL jedso si ane SOT ig no, sean Bj ap xiareur js je THAsaid as-19j eruaroxd anb soNaIx= eDURS -asd eun,p ajgefiisapur,p reuyend ue opecio8ase9 e] ap vAvynsax nb ef sauye un 1 doo un as aeped wing ef renb e] 2p jedan 1514 uajaey anb f azazuD spur | gun BINZIs OPeSa_IUEU PT “2xI09 19 Ef sin r wena 2 vO4p Jad pquuer eoisyy wuOUeU } eXOW E eun,p weuans> ex» ees ap Slassed jo ~epaqiew ef & eaterIpUIA ipaaaa eun,p spadsop- (oz JP un op oz 12 ‘TeIpuNW IUe enuoo sopeuzol saisanbe,p gpearuryn 2 x95 9p eazy anb 72 Ua, -epein ap djassed Jap oBueyg ap e8120q ef entOD 2erP [PP e829 Be estesinbaz» soxqiy ap aUsUALIedas |p WD ‘sanboqUIS suopo2 uaxtonposd sa “eanesrputa ena e] ap Brey] TY “sy ‘s9| 9p fapour 2 1umnBas ‘ouDar woysMUE PaeMOs jen jad OPED! qupiod un.p yelp grure> un Jad epIpisoud eaeiss pdeyd Bj 2 35-12) span eq exons 2s oppesaytue ef “eUOLaDIEE ¥ S| suei8 sof ap wso1a, & © sue9ueg | siaoueUy suseg we voduo -aiuyyuaduioy amb sasopipas suossimouy @ wes wauoruny y mupydxe xjasede ejoaag ¢ vs9y annua epez2qyiap yabsaJeavure> Bir “S94 sremp siussajIp ¥ suojssasdxo inBun etaeY and ¢ eMUQIOD e LD {ap exw ef ap Nour quue epemnGneur waasI0D “siazus ay D-H ‘ap euanse ua saxsod sof u9 extdsus,s anb euo|aoueg 9p side sjad DeISOFTUBLE PUN SULIAL B NN s9 “CT SaIPUBATD pyunnodo eyanbe ug -saarssaidxe 31 ea que sugnd teds9,7 Jeisiz9 Bj ap sap ef way > 1007 ap Aunf yp jexpunwy aueg Jap oranai ef euOD suODEAITGOK: saan sjenb saj 12d 5 sopuas sa] ap sniva sounim Ua 9perapisuaDay eUN.p saUsIs UaIa sisanby ‘eonstod gpoe,| ap dure> je va sa;nuanbasuo> soxszsep 59498, sa] 1eiod exaey sued e g9 9p Siew ja anb saastuor S19 sap oPesmersar Bun Fs 9p UdAEXIOP OW IMb ex BAIA, p SpUI0} Sonou sarsonbe,p ODE? 1} 9}SeaRUNIEOD P| @ x9d yedsa e tuOD 592589 jap 8 spp si9aue 12 suas eun,p Sonjesou anus emUasasd | UaAelD sunue 295 ap quad “eso uwi8 uarquias ow euojpoueg ap 921029 jap suaize) sjod 95-100u8e soaof 9p sreustuDo stuenb sup, “sieyael Brus 1 onus un,p rein eA ua ey $9 and ap eaerUasoidas aL -vssepso re1apysto9 ap ees ODEN be anb 190 ss igor vnionsy ssas vawwe 96SPrincesa, el 25 doctubre de 1996, s‘han succelt esdeveniments que han advertit d'un revifament de la secular tradicié conflictual de la capital catalana. Aquesta capacitat de la capital catalana a ’hora de ystrar-se fidel al seu propi passat com a ciutat insubmissa de nou la Rosa de Foc-es va conirmar amb motiu de la cimera de caps Estat de la Unis Europea els 14, 15 116 de mars de 2002. De nou, autoritats van poder percebre fins a quin punt la ciutat podia ‘mostrat-se esquerpa | inhospitalaria davant una presencia conside- rada per la majoria de la seva poblaci6 no sols com a aliena, sin6 sobretot com a indesitjable. Durant tres dies, els mandataris inter~ nacionals van haver de reunir-se literalment amagant-se en ua recinte fortificat, a les portes de la ciutat, a V'extraradi, com confir~ ant la seva condicié de matéria estranya que 'urbs es negava a rebre, sense atre’ se a entrar, sense gosar ni tan sols acostar-se al seu centre. Els convidats ~de qui? No pas de la ciutat, estd cla no van sortir d'un ample perimetre a la zona de Pedralbes, tancat amb tuna muralla de ciment { dobles reixes que literalment els engabia- va, Res que pogués semblar-se a una benvinguda, sense garlandes als carrers, sense banderoles, sense arcs triomfals, sense pi voreres. El ales lers europeus van aplicar un efecte tiinel que els duia des de ‘eroport fins a hotel Juan Carlos 1, sense el menor con- tacte amb una ciutadania que era percebuda com una amenaca per Ja seva integritat. De fet, la recepcié official que hi se un dels dies de la reunié al Palau de la Gener trasiladar-se al MNAC, al Palau de Montjuic, Iluny d’un nucli urb& feréstec i d’una clutadania isarda. La churat, un cop més ~com tan- tes vegades abans al larg de la histOria~ assetjada, ocupada per vutt ‘mil policies destinats @ vigilar uns habitants que calia mantenir a tora costa Huny, a ratlla Aguells dies de marg va quedar palés de qui era, en darrera ins- tancia, el carrer, Multitud de manifestacions de tota mena van rec6rrer la ciutat en totes direccions. El dia 9 tenia lloc une altra ‘edicié dei Reclaima the sireets, aproplacié dels carrers que explicitava Ja sobreposicid entre Henguatge fe diumenge 10, una alira_manifestad Hidrolégico Nacional. Als pocs dies, una altra de desenes de milers de persones convocades pels sindicats baixava per la Via Laietana. Durant les tres jornades de la cimera s‘intensificaren les apropia- cions expressives del carrer, en un moviment que impreg rebé la cotalitat de la rama urbana barcelonina. Uns manifestants circulaven en bicieleta per la Gran Via, al mateix temps que altres xaven a peu des de Sagrada Familia, en el que es presentava ‘com una Rua de les Resisténcies i que s'aturava davant les seus de diferents mulsinacionals. Poc després, manifestaci6 davant el Lice! a la Rambla, i concentracié a la placa dels Angels, davant 4 MACBA. Tot amb evidéncies de fins quin punt els actors socials, hhavien creat un continu entre les t&cniques expressives propies d parallenguatge festiu ~batucada a carrec de tora mena de grups de percussié, miisica rap 0 teen que sonava des de camions en marxa, dracs, dimonis, grups d’animacié- i els continguts de pro: testa proclamats per les deambulacions { les aglomeracions rituals, pels carrers de la clutat. BI darrer dia de la cimera, el 16 de marg centenars de milers de persones acupaven el centre de la ciutat. desfilaven Via Laietana avall en contra de le mundi explosi6 d’heterogeneitat que contrastava amb les masses fosques dels piquets de policia que no deixaren de vigilar els maniestants al llarg de to: el recorregut. Un any després, Barcelona tornaria a emostrar de qué estava feta, la seva extraondinatia capacitat d'ex- prémer al maxim les capacitats creatives i expressives dels seus carters, 2 les grans mobilitzacions contra la invasié nord-america- na de Mraq, En tots aquests casos que hem anat esmmentant ens trobem amb argumentacions discussives que, sense explicitarlo mat del « parlen de qué sn i que han de ser les vies per les quals transcor- ren no sols cotxes i transelints, sind també anhels i voluntats collectives, per qué poden i per qué no paden servie més enlla dels, { proclamacié politica. EL va gal itzaci6, en unasqenb 59] 9p puny oy x 1auas Je “Sasorapod wp sarouuy We ste euop v0 au04 © -pluo9 uouszojue> anb sinS>uossop ap suopesowofse “si tues ‘Teredap ap vRanreoua.s snysodo $a] TURZILKEEPUDA 0 21 raxqos uodsaii0> euegin epin oud [2 anb tnbowad inb ® zepronaz 1ad sp sonnye,p 2unurep sad e509 eumife e iad xyaai2s Bis9j BIg “SIUaWOUr safe UD ‘sasneD sou]? 4&1 ap esmoxa,{ qUEY aad euajo eisay ef anb 1 sojquodsip uaaeisa ef “sax souad e wages ou saiqentea sae saanejar sani (b o| ap 1eyouasoro.9y eun eBopdsop $2 91 1UINB9S UOI9} On | weyUnjoA | B BUaNdSD,p "Ta1zeD [e essed sapegone> sonbygnd suopenn ap awistuoser IuqUe sierDO8 ued jor1u09 ap sauosiad sa] “suosa2e aj ap saisiuoBe1oad sa “sose2 5 spuusiwesour sjap as-rujodeosq “uanbygde.s jenb [> azqos resuqejoud, 2[92 Sjos 59 euequn eULIOS B| ap 204 pw suoHeINdiUEUE yodso,{ quie sntaiayoo 19s anb sod uoua1 ou anb saanemru aua1 © sonbygad suopenize sarsonbe.p rewiojoorwa1 sa] 2 uated saagsseu exnpexeasap 19 B] © NUIOD U9 epEA ap Lud siouse> 9 soisuoSejoud y weusoeo © 10> UDuD -oniep sot ap Ste fe aessedat way] anb suopems saxonbe sc sui 2p a22f9o vax abiesred jop snissed eoqun yr sus syuouiay9 sisonbe auisi8oa sue tun > ‘sropeks “joxd-sp>up0r-anb-sanesouiso> Ausuiniiow sa1sodoid sj 29 unit seu “ganas So, ousiap anb wow | eoiousp ow 9b gabLiad pow anb epiQuioas eun.p sap. sq US 239 eoqrodsoo “onenfeanisas 801 UD “ojfir> joazsienb op 0 euiojadiegl 9p Sodeyd sop | sxDize9 50 0 59 umnz-tane sanby “10969, auiu9 gpeoruntod of zed uaxiaaias onb sjeue> ap suo; 6 sqeuey s1908 198 99 sgul & "19 4 9p sroperede “508 Ab | saunBed sox wpa. [99 suO[eA ap steBaLIE> UEsD axqerso uy 1eIOK sqey sie sapenua,p si ‘euRUIpIO 1eUANE,] enfe,s sfenb sop sad sjeue> st uanbyduy anb won /vusse emo Z>f344. comnen, e4see « aevauts 6 la de concentrar-se, discérrer. g restant despectivament indiferents davant dels poders institucio- nals. La festa i la insurreccié fan cobrar vide aleshores, porten a la seva expressi6 més vehement, el pensament profund de Michel de Certeau (1996), quan feia notar com a la vida quotidiana la gent del carrer va i ve, circula, es desborda o s'abandona a tota mena de derives per un relleu que li és imposat, perd pel que protagonitza movirents escumosos inopinats, aprofitant els accidents del terreny, mimetitzant-se amb Ventom, filtrant-se, esmunyint-se per centre les escletxes, corrent per entre les roques | els dédals d'un. ordre establert, agitant-se per entre les quadricules institucionals ‘que erosiona i desplaga, i de les quals els ordres oficials no saben res 0 quast res. La festa, la manifestact6, 1a revolta condueixen al paroxisme l'apropiaci6 per part del practicant de la ciutat de les textures per les quals es mou. F, actuar, interpellant 0 gia popular conté un sollevament, en el doble sentit, ymaga i que el manté a ratlla. Al mateix temps, tot amotina- ment po} Uebella amb materials expressius i amb rcniques daceié que la festa s‘encatregava d'assajar i mantenia en estat de disponibilitat permanent, Tant la festa com la rebelli¢ de masses converteixen el moviment en mobilitzaci6. Acceleren el que ja era vun desacatament de I'imperi dels punts establerts i fixes en un. ‘mapa per fer-ne un pur diagrama. Hi havia un plant biha és una operacié. A banda que els seus contingut fen una mateixa tecnica d’apropié iel que ara iferents, la festa i el moti de Tespai que usen, ten una practica feta de moviments singulars i d'ocasions isrepetibles, enexgia desencadenada que pot tar com a camp la ‘radici6, perd també la dinamica histdrica j les lluites socials. La celebracié de carrer, perd també Vavalot, ens recorden que hi ha tuna clutat geométrica, diafana, feta de construccions i monuments clarament identificables, perd que bi ha també una vida urbana feta d’acords secrets entre transetints que, sense condixer-se, poden interrompre le ciutat, jugular el fals ordre que domina la quotidianitat. La revolta sempre aguaita, en una civtat, fa seva hora. A les festes inndcues, a les exhi nals i a la seva intensificacié en forma de revolta es produeix de ‘manera ja absoluta aquest procés d’apropiaci6 del sistema el vianant protagonitza a diari, el contracte entre Hoes que espat ass jons pilbliques excey ogra fie ~ara d'una manera massiva meix, amb la festa ila rebel li, el seu sentit darrer: omp mogut en aplicar-se-li forces socials que sn 0 han esdeving sobte indomesticades, car 'espai que al mateix temps usen f gene ren és al capdavall una pura potencialitat, una virtual ble per a qualsevol cosa i que existeix sols quan aquesta qualse: cosa esdevé, Bls amies de la gresca tabolaires que omplen els carrers ala nit de Sant Joan fan el mateix que fa Vhome o la do manifesta contra la guerra al febrer del 2003, que coat darrere d’una barricada al 1909 o al 1936, que apedrege ¢ al marg del 1951 0 que ssaltay en una manifestacis probida al desemibre del 1970: usa radicalment el carrei ho, s¢ n’apropia, Encara que seria millor dir que, seni gna en forma de cami des de recupera, I si le Rosa de Foc no sthagués d’apagar mai?