Está en la página 1de 16

VI CENTE VI LAR HUESO

(
J
erusal em
-J
ordani a)
En el l t i mo nmer o de P. E.
Q.
( l )
l as
Dr as. Kenyon y Ki r kbr i de
compl etan con sus artcul os l os i nformes prel i mi nares sobre l as excava-
ci ones de Jer i c. Es ya posi bl e i nt ent ar r ecopi l ar el mat er i al publ i cado
y descr i bi r l as car act er st i cas de l as di st i nt as cul t ur as neol t i cas t an bi en
r epr esent adas en di cho yaci mi ent o.
Ya Garstang en sus excavaci ones de 1929 ss. l l eg a l os estratos neo-
l t i cos, per o sol ament e en un r ea, l a
t r i ncher a est r at i gr f i ca,
y por t ant o
en ext ensi n
y pr of undi dad muy l i mi t ada
( 2) '
Al abri r Mi ss Kenyon reas en todas l as zonas del tel l , se ha podi do
observar que al gunas cul turas del neol ti co ocupan prcti camente toda
su super f i ci e, f or mando una <gr an ci udadn
( 3) .
Lqs cul turos
neol ti cqs de Jeri c
*
, :
Est e ort cul o es uno ompl i oci n del publ i codo en Anol es del Semi nori o de Vol enci o-
(l
)
K. M. KENYoN,
, , Excoot i ons
ot Jeri cho, 1951
-
| 958' , , Po| est i ne Expl orot i on
Qucr t er l y,
92, London, 1961, pogs. 88- 108'
. =
O.
( nf aRl DE,
' A
bri ef ' rl prt on i he Fl i nt Cul t ures of Jeri cho", Pol est i ne Expl oro-
t i on
Quor t er l y,
92, London, I 961,
pogs. I l 4- l l 9'
-
Lo, -"-i i os e K. M. ' KENYON i obre sus excovoci ones en Jeri c, ont eri ores o l o ci -
t odo orri bo. en l o mi smo revst o o port i r del oo 1952'
(2| J, GARSTANG,
' ,
Jericho: City ond Nectopo|is,,, Anno|s of Arch^o-eo|ogv ond-
{1-
t ' ropoi ogy, Xl X, Li verpool , 1932, pos. 3-2t
v
35-54; XX, Li verpool , -i 9. 33,
pogs' 3. -42;
i i l , Li ; i p". l , ' 1s34,
pogs. 99-i i o; x1t 1, ^g' erpool , 1935,
poss. 143--148, en
-col obo^-
i . . i , - - . ] . 1. . OnObp u
l . W. CdOWFOOT,
y XXl l l , Li ver pool , 1936, pogs. 67- 1O0,
en col oboroci n con l . BEN-DOR y G. M. FI TZGERALD'
-
J.
i
J. B. E. GARSTANG,
"t h St orv of Jeri cho"
,
sesundo edi ci n, London, 1948, p-
gi nos 5 y ss.
- -13)
Los rui nos de Jeri c f ormon un verdodero t el l (t el . l ), col i no ort i f i ci ol f ormodo
por i os sucesi vos reconst rucci ones de l o ci udod. Se hol l o ol nort e de l o oct uol Jeri c y re-
i ' ' u"
"r
nombre de Tel l es-Sul t cn. su ext ensi n, como l o de t odoi l os "ci udqdes" de l o
Pol est i no ont guo, es modest o: unos ci nco hect reos, y su ol t uro, ont es de l o excovoci n'
ero de unos vei nt e met ros
- 7 -
V. VI LAR HUESO
Como en al guna de l as reas excavadas (al
Oeste y al Este del tel l )
se ha l l egado al suel o vi rgen, se ha podi do establ ecer que l os restos neo-
Dc,irco
lro
L.
Fl ul
A.
Gl rl co
Mgi l l o
Gczor . r ERl CO
o
An" r o, n
o
Jcrusal c r
a
Hebron
Bcrshbc.
o
Mapa de situacin de
Jeric.
f t i cos const i t uyen l a mayor par t e de su al t ur a: 14 m. Tan gr an espesor
de est r at os es debi do pr i nci pal ment e al el ement o bsi co de l a const r uc-
ci n en Jer i c: el adobe, que es de vi da muy l i mi t ada.
H
- B -
CUTTURAS NEOLI TI CAS DE JERI CO
E S T R A T I G R A F I A
La est r at i gr af a de l as cul t ur as neol t i cas ha pr esent ado pr obl emas
muy si ngul ar es. Las cul t ur as cer mi cas no f or man ver dader os est r at os,
ya que l os hombres de tal poca se contentaban
t
para vi vi r, con excavar
cuevas en l os r est os ant er i or es. Las cul t ur as pr ecer mi cas, por el cont r a-
r i o, f or man est r at os muy gr uesos subdi vi di dos en much si mas capas.
Super ando est as di f i cul t ades, l a Dr a. Kenyon ha podi do est abl ecer l a
est r at i gr af a gener al del t el l : La dat aci n, ausent e l a cer mi ca en l as cul -
t ur as ant er i or es, ha podi do ser est abl eci da gr aci as al C 14, que da unas
f echas r evol uc onar i as, per o coher ent es ent r e s :
Pr ot oneol t i co . . . . . . comi enza haci a el ao 7. 800 a. C.
Neol t i co Pr ecer mi co A . . . comi enza haci a el ao 7. 000 a. C.
Neol t i co Pr ecer mi co B . . . comi enza haci a el ao 6. 500 a. C.
Neol t i c o Cer mi c o A . . . . . .
Neol t i co Cer mi co B . . . . . . f i nal i za haci a el ao 3. 500 a. C.
Como vemos, est a dat aci n di f i er e de l as f echas avanzadas por
Al br i ght en l as pr i mer as edi ci ones de su manual : Neol t i co Pr ecer mi co
del 6. 000 al 4. 500 a. C. y Neol t co Cer mi co del 4. 500 al 4. 000 a. C. ( 41;
est a dat aci n ha de ser r evi sada.
Por ot r a par t e, en ot r os l ugar es de Or i ent e se hal l ar on secuenci as de
ci vi l i zaci ones semei ant es a l as de Jer i c, y l as dat aci ones son mucho ms
baj as. En Yar mo, Nor dest e de l r ak, el C l 4 di o or i gi nar i ament e f echas
del qui nt o mi l eni o, haci a el 4. 15O a. C. , y en Khi r oki t i a, Chi pr e, el
mi smo mt odo di o l a f echa: 3. 700 a. C.
No es de ext r aar que pr ont o sur gi er an escept i ci snr os, e i ncl uso at a-
ques t aj ant es a l as f echas de M. Kenyon que l e obl i gar on a r ebat i r l os
argumentos de sus oponentes aqui l atando ms l os datos: con nuevas da-
t aci ones obt eni das en di st i nt os l abor at or i os v ut i l i zando di st i nt as t c-
ni cas
( 5) .
(4) W. F. ALBRI GHT, "The Archoeol ogy of Pol est i ne", l , Pengui n Books, Hormonds-
wort h, 1949, pg 62. De est e l i bro se hon hecho desde su opori ci n host o l 96O t res re-
i mpresi ones revi sodos y uno si n revi sor.
(5)
Sobre l o cont roversi o ent re K. M. Kenyon v R. J. Broi dwood. el excovodor de
Yormo, vose l o revi st o "Ant i qui t y", Newbury, oos 1956 o 1959:
K. M. KENYON, " Jer i cho ond i t s set t i ng i n Neor Eost er n Hi st or y" , vol . 30, 1956,
poss. I 84- l 95.
R. J. BRA| DWOOD, " Jer i cho ond i t s set t i ng i n Neor Eost er n Hi st or y" , vol . 31, 1957,
pos s . 73- 81.
K. M. KENYON, " Repl y t o Pr of essor . Br oi dwood" , vol . 3l , 1957, pgs. 82- 84.
R. J. BRAI DWOOD, "Necr swi ng f rom f ood-col l ect i ng cul t ures t o vi l l oge-f ormi ng
communi t i es i s st i l l i mper f ect l y under st ood" , Sci ence, vol , 121
, 1958,
pogs. 1. 419 y
ss.
K. M. KENYON, "Some observot i ons on t he begi nni gs of set t l ement i n t he Neor Eost ",
The Journol of t he Royol Ant hropol ogi col I nst i t ut e of Greot Bri t oi n ond l rel ond, vol . 89,
London, 1959, pogs. 35- 43.
- 9 -
, +
V. VI LAR HUESO
Quedaba
t odav a el pr obl ema de que el neol t i co pr ecer mi co de Je-
r i c er a un caso ni co. No es de ext r aar ya que or di nar i ament e l os est r a-
t os neol t i cos se encuent r an a pr of undi dades muy consi der abl es en l os t el l s
de l ar ga vi da. Hay que r ecor dar que l as dos pr i mer as excavaci ones de
Jer i c no l l egar on a l os depsi t os neol t i cos y l a ms r eci ent e de Gar st ang
t an sl o l o hi zo en una super f i ci e muy pequea. Per o l a conmoci n, or i -
gi nada por l os t r abaj os de M. Kenyon, ha di r i gi do l os ar quel ogos a una
bsqueda si st emt i ca de yaci mi ent os neol t i cos en el r ea geogr f i ca del
Jordn, y comi enzan ya a surgi r restos contemporneos del neol ti co de
Jer i c
{ 6) ,
aunque como di ce M. Kenyon en su l t i mo l i br o: <Cuant os
ms dat os vi enen a l a l uz, t ant o ms compl ej a se hace l a cuest i n> ( 7) .
El neol t i co cer mi co ms r eci ent e, Neol t i co Cer mi co B, coi nci de
con ot r as cul t ur as del Pr xi mo Or i ent e. Su cer mi ca r ecuer da a l a de
Sha
' ar
ha Gol an, en el al t o val l e del Jor dn, y a una de l as var i edades
haf l adas en el est r at o Eneol t i co l cal col t i co) A. de Bi bl os
( B) .
PROTONEOLITICO
Como su mi smo nombr e sugi er e, es l a cul t ur a ms ant i gua de
l as
ha-
l l adas en Jer i c6, dent r o de l a ser i e neol t i ca. Por t ant o f ue l a l t i ma en
sur gi r : campaa 1957- 58. Est r epr esent ada por un sl i do est r at o de casi
4 ^. ( l 3 pi es) de espesor . I nmedi at ament e ant er i or a est a cul t ur a es l a
ocupaci n del mesol t i co cl si co de Pal est i na, Nat uf i ense, en l a que unos
r est os or gni cos han per mi t i do su dat aci n por el C 14: 7. 800 a. C. con
un er r or posi bl e de 210 aos.
Aunque no se t enga ni nguna f echa cor r espondi ent e al pr ot oneol t i co,
es seguro que su duraci n fue muy l arga, ya que como veremos f
uego una
de sus car act er st i cas es l a ausenci a de ar qui t ect ur a, y un est r at o de t al
espesor si n restos arqui tectni cos l o prueba (9).
(6) As en Al umot h (Khi rbet
Shei kh
' Al i ),
sesn M. W. PRAUSNI TZ, "Not es ond
News. Archoeol ogy: Excovot i ons. Al umot h", l sroel Expl orot i on Journol , vol . 7, Jerusol em,
' l
957, pogs. 263 y 264, y "The f i rst ogri cul t urol set t l ement s i n Gol i l ee", l sroel Expl oro-
t i on Journol , vol . 9, Jerusol em, 1959, oogs. | 66-114; en Oren Vol l ey (Wodi
Fol l oh), se-
gn M. STEKELI S, "Not es ond News. Archoeol ogy. Oren Vol l ey (Wodi Fol l oh)", l sroel
Expl orot i on Journol , vol . 7, Jerusol em, | 957, pog. 125 y
"Not es ond Nervs. Archoeol ogy:
Excovot i ons. Oren Vol l ey (Wodi Fol l oh)", l sroel Expl orot i on Journol , vol . B, Jerusol em,
1958, pog. l 3l ; y l t i moment e en l os ol rededores de Pet ro, en un i mport ont e yoci mi en-
t o excovodo por D. Kl RKBR| DE, "The Excovot i ons of o neol i t hi c vi l l oge ot Seyl Aql ot ",
Pol est i ne Expl orot i n
Quort erl y,
92, London, 1960, pogs. 136-145.
(7) K. M. KENYON, "The Archoeol ogy i n t he Hol y Lond", London, 1960, pas. 41 .
(8) KENYON, ob. ci t . not o 7, ps. 66.
(9) Lo Dro. Kat hl een M. Kenyon no preci so ms l os f echos.
_ 1 0 _
CULTURAS NEOLI TI CAS DE JERI CO
El est r at o est compuest o por una ser i e i ni nt er r umpi da de pavi ment os
api sonados, l i mi t ados en sus bor des por el evaci ones suaves del t er r eno si n
resto al guno de muros o paredes. Se trataba de fondos de cabaas y entre
pavi ment o y pavi ment o en or den ver t i cal l a el evaci n del suel o f ue oca-
si onada
por l a desi ntegraci n de
l os
materi al es con que se construyeron
l as cabaas. La f uent e/ que ya at r aj o a l os hombr es del nat uf i ense, f ue
el l ugar escogi do por l os pr i mer os habi t ant es del t el l , que const r uyer on
sus cabaas
j unt o
a l a mi sma, usando unas habi t aci ones ms i dneas a
l a vi da nmada qug a l a sedent ar i a, per o en l as cual es vi v an de f or ma
est abl e.
Probabl emente l a ausenci a de verdaderas casas era debi da, coi rto en
ot r as pocas en que l as pobl aci ones nmadas se convi er t en en sedent ar i as,
a l a i gnor anci a de l a t cni ca de const r ucci n ( 10) . Per o l as pr i mer as edi -
f i caci ones demuest r an un domi ni c de di cha t cni ca que hace
Pensar
en
unos nuevos pobl ador es. Los const r uct or es de l as habi t aci ones del neol t i co
pr ecer mi co A, por t ant o, no ser an descendi ent es di r ect os de l os hom-
br es del pr ot oneol t i co, si no una comuni dad di ver sa que se despl az hast a
Jer i c y al l se af i nc con una t cni ca ar qui t ect ni ca apr endi da ant es de
di cho af i ncami ent o.
La ext ensi n del pobl ado pr ot oneol t i co es muy r educi da, compar ada
con l as ocupaci ones i nmedi at ament e post er i or es del neol t i co pr ecer mi co'
Los i nst r ument os de pi edr a hal l ados acusan una f uer t e t endenci a al
mi cr ol i t i smo, aunque se hayan encont r ado al gunos ej empl ar es medi os y
grandes. El trabaj o es mej or que el de pocas posteri ores y l os retoques
son tambi n ms frecuentes. Las hoi as (bl ades) estn retocadas a percu-
si n ( punch t echni c) . Tant o l as hoj as como l as l ascas ( f l akes) muest r an
una t endenci a mar cada a per f i l es cur vos. Es muy comn l a obsi di ana como
pr i mer a mat er i a de l a i ndust r i a l t i ca.
La i ndust r i a sea es buena.
Dado l o l i mi tado de l os restos protoneol ti cos no sabemos nada sobre
el ar t e, t an f amoso en el nat uf i ense, ni sobr e l as cost umbr es f uner ar i as,
ni sobr e l as pr ct i cas r el i gi osas del Jer i c de l a poca.
NEOLITICO PRECERAMICO A
Sus r est os no apar eci er on bi en est r at i f i cados hast a
l a
campaa de 1956.
Se t r at a si n duda de una ver dader a i nst al aci n ur bana: no sl o l as casas
( 10) El mi smo Jer i c es t est i go de i dnt i co f enmeno ent r e l os oos 2. l OO y 1. 900 o.
C. ol ocupor el t el l l os omor r eos.
- 1 1 -
I
6 V. VI LAR HUESO
const rui das, si no el muro de prot ecci n, y l a gran t orre arguyen una or-
gani zaci n de l a comuni dad de t i po cl arament e sedent ari o y ci udadano.
La cant i dad de sus rest os var a en l os di st i nt os punt os del t el l en que han
si do descubi ertos. Pero en el Oeste del mi smo se l l ega a espesores de
9 m. que prueban l a gran duraci n de est a cul t ura.
-1
wp-,
W
w
Fig. l.-Cermica del Nmltico Cermico A (l/6 ap.).
(Segn Miss Kenyon.)
En el orden arqui tectni co aparecen cl aramente tres fases de cons-
trucci n con muchas capas dsti ntas en cada fase. En l a pri mera se cons-
truye l a gran torre de pi edra maci za de forma l i geramente cni ca, con-
servada en 9 m. de al tura, y que tena unos 7 m. de di metro. Se encuentra
si t uada en el i nt er i or de l as mur al l as y su base es t angent e a l as mi smas,
per o su cspi de se separ a l i ger ament e. La Dr a. Kenyon, en su l t i ma
t9
--x:!
-n
,--,:=-
-
ll
-_-_
-;/.
--e=
'j72-:.
_ t 2 _
CULTURAS NEOLI TI CAS DE JERI CO
' I
obr a ( l l ) l a i nt er pr et a como par t e de l as def ensas de l a ci udad, per o si n
i nsi st i r en el l o, ya que ser a ms l gi co que, dada su sol i dez, se encon-
t r a ' a t ot al o par ci al ment e f uer a de l a mur al l a. Acaso se t r at aba de una
at al aya o t or r e de vi gi l anci a. Es ver dad que se puede achacar a I a i mper i ci a
de l os pr i mer os f or t i f i cador es de Jer i c, l a anomal a. En cada una de l as
f ases subsi gui ent es se r ef or z l a t or r e con una capa de si l l ar es
que l a
apr oxi maban a l as nuevas mur al l as al mi smo t i empo que l e daban sol i dez.
En l a t er cer a f ase se l a enl uci ext er i or ment e. El acceso a l a cspi de se
consegu a por una empi nada escal er a i nt er i or a l a que se l l egaba
Por
un
est r echo pasadi zo en l a base de l a t or r e. Los escal ones son monol t i cos
y bast ant e bi en l abr ados.
La ms ant i gua de l as mur al l as er a de pi edr as r el at i vament e pequeas
y muy cui dada en su apar ej o. Se conser va en unos 6 met r os de al t ur a y
sus ci mi ent os descansan sobr e l a r oca. Es de not ar l a dobl e f unci n de
est e mur o: def ensa y cont enci n/ ya que en el i nt er i or de l a ci udad per -
manec a sepul t ado par ci al ment e, mi ent r as en el ext er i or quedaba t ot al -
ment e a l a vi st a. No se t i enen dat os de t odo el t el l ; por t ant o, no se puede
asegur ar qe se t r at ase de un mur o de ci udad, per o por l o menos ci er t a-
ment e es el de una gr an ci udadel a.
Despus de una poca en l a que Jer i c f ue ci udad abi er t a vuel ven
sus pobl ador es a sent i r l a necesi dad de amur al l ar l a. Los nuevos mur os son
de
pi edr as bast ant e gr andes y el apar ej o ms i r r egul ar que el de l a mu-
r al l a ant er i or . Par a dar mayor ef i caci a a est a nueva f or t i f i caci n se excav
ant e el l a un f oso de 9 m. de ancho y 3 de pr of undi dad mxi ma, si n r epa-
r ar en l a di f i cul t ad que of r ec a t al obr a en l a r oca que t uvi er on que des-
car nar excl usi vament e con ut i l l aj e l t i co, pr eponder ant ement e de t amao
medi o. Despus de r econst r ui do di cho mur o en l a mi sma f ase, vol vi a
caer se, bi en por l a pr esi n del t er r apl n i nt er i or , bi en por al guna escar a-
muza guer r er a o t er r emot o; y en l ugar de ser r econst r ui do en el mi smo
l ugar se despl az unos met r os haci a el ext er i or de l a ci udad par a ci men-
tarl o mei or. Su aspecto es como el de l a segunda fase.
Las construcci ones domsti cas son en l as tres pocas de adobes, y de
pl ant a ci r cul ar u oval ada, r ecor dando as l as cabaas de l as que se or i gi -
nar on. En al guna ocasi n se f or man casas de var i as habi t aci ones, per o
t odas l as par edes si guen si endo cur vas y l a habi t aci n pr i mi t i va, o cent r al ,
es. ci r cul ar . Los suel os de est as casas son de bar r o y ms baj os que l os
pavi ment os de l as cal l es ci r cundant es y se l l ega al i nt er i or de l as casas
por unos pel daos o r ampas que suavi zan el desni vel . A
i uzgar
por l a
I I I [ aFNl Vn \ l h i r nn] n 1 ^ ^ 44
t t t l P u 9 .
t ' r
_ 1 3 _
8 V, VI LAR HUESO
i ncl i naci n de l as par edes, l as casas, o habi t aci ones, deb an est ar cubi er t as
por cpul as. Los r est os de mader a i ndi can l a ut i l i zaci n de est e mat er i al
para l a construcci n.
Los adobes, que son l os ms ant i guos de Jer i c, est n hechos a mano
y per t enecen a l a cat egor a de l os pl ano- convexos. Como l a convexi dad
de su car a super i or r ecuer da el l omo del cer do, han si do baut i zados Hog-
backed bri cks.
Hemos al udi do a l a escasez de i ndust r i a macr ol t i ca. Tant o l os peder -
nal es, o s l ex, de t amao gr ande, i nt er medi o o pequeo, son una evol uci n
del nat uf i ense i nf er i or .
Un hal l azgo ext r ao nos habl a de l as cost umbr es f uner ar i as: un gr upo
de cr neos separ ados de sus esquel et os y col ocados en c r cul o, mi r ando
t odos el l os haci a el cent r o.
La enor me ext ensi n de l a pobl aci n, unas cuat r o Ha. ( 10 acr es) ,
pl ant ea el pr obl ema de l a subsi st enci a de sus habi t ant es, unos 2. 000 al
menos. Una comuni dad humana de t al magni t ud no pod a al i ment ar se
de veget al es y de ani mal es si l vest r es, r ecogi dos ms o menos al . azar en un
mbi t o r el at i vament e pr xi mo a l a ci udad. Los habi t ant es de Jer i c t en an
que ser por t ant o pr oduct or es de al i ment os: agr i cul t or es y t af vez past o-
r es. Su pr esenci a j unt o
a l a f uent e, as l o sugi er e; per o l as t i er r as que
pueden ser cul t i vadas nat ur al ment e en l os al r ededor es t ampoco son suf i -
ci ent es par a al i ment ar a l os 2. 000 habi t ant es. Mi ss Kenyon no duda en
pr oponer . como sol uci n a est e pr obl ema: l a i nst aur aci n de r egad o. Hace
not ar , adems, que en ot r as zonas de Or i ent e ha si do pr eci sament e el r e-
gad o el que ha i mpul sado l a ur bani zaci n de l as comuni dades humanas.
Los hombr es del neol t i co pr ecer mi co A, f uer on, de est a f or ma, l os pr i -
mer os en const r ui r acequi as y canal es par a l l evar el agua a nuevos campos
y as pr oduci r t odos l os al i ment os que necesi t aban par a su subsi st enci a.
Toda l a compl ej i dad de l a vi da agr col a en si st ema de r egad o exi ge
una or gani zaci n, i ncl uso unos pr i nci pi os l egal es, y ci er t a aut or i dad. Todo
est o deb a dar se en Jer i c. Su
pr esenci a, adems, f aci l i t a l a i nt er pr et aci n
de otros hal l azgos, como l os muros de defensa y l a torre. Todava no apa-
r ece cl ar a l a pr esenci a de un cul t o o vi da pbl i ca r el i gi osa, aunque t al vez
el t r at o que dan a l os cr neos de sus muer t os l o sugi er a.
Qui nes
er an l os enemi gos cont r a l os que se def end an l os habi t an-
tes de Jeri c en esta poca? Mi ss Kenyon propone l a hi ptesi s de que eran
l os hombr es que f i nal ment e l es vencer an, i nst aur ando en Jer i c l a cul -
t ur a neol t i ca pr ecer mi ca B.
Otro probl ema rel aci onado con el neol ti co precermi co A, es el de su
or i gen. M. Kenyon i ndi ca, y con r azn, que pr ovi ene del nat uf i ense i nf e-
r i or a t r avs del pr ot oneol t i co. Ya i ndi camos, si n embar go, l a di f i cul t ad
- t 4 *
CULTURAS NEOLI TI CAS DE JERI CO 9
or i gi nada por l a apar i ci n exabr upt o de l a ar qui t ect ur a r el at i vament e per -
f ect a en su t cni ca. Reci ent ement e J Per r ot ha excavado un yaci mi ent o
nat uf i ense muy i nt er esant e en' Ai n Mal l aha
( ' Eynan) ( 12) , en l as pr oxi mi -
dades del l ago Hul eh, donde en un cont ext o del nat uf i ense i nf er i or per o
con hal l azgos del medi o, apar ecen l os pr i mer os bal buceos de l a ar qui t ec-
t ur a que l l egar a l os t i pos del neol t i co pr ecer mi co A, de Jer i c.
Es
el
gr upo humano de
' Ai n
Mal l aha, como pr opone Per r ot , el esl abn que f al t a
en l a cadena de cul t ur as de Jer i c? Si l a r espuest a f uer a af i r mat i va, est os
hombres veni dos del norte y todava col ectores de al i mentos, como meso-
l t i cos, se aduear an del l ugar habi t ado por l os hombr es del pr ot oneol t i -
co de Jer i c por l a f uer za; per o en l ugar de copi ar t odas l as ar t es de sus
venci dos, l os hombr es sedent ar i os, en l a const r ucci n de sus vi vi endas, l es
habr an dado una l ecci n al sust i t ui r l as cabaas pr ot oneol t i cas por ver -
dader as casas. Per o hay di f i cul t ades consi der abl es cont r a l a hi pt esi s de
Per r ot . En pr i mer l ugar car ecemos de el ement os
que per mi t an dat ar l os
r est os de edi f i ci os hal l ados en
' Ai n
Mal l aha,
y que muy bi en podr an ser
posteri ores o al menos contemporneos de l os orgenes del neol ti co
Prece-
r mi co A, de Jer i c. En ef ect o,
cmo
expl i car el cambi o del mat er i al de
const r ucci n? En
' Ai n
Mal l aha l as edi f i caci ones ci r cul ar es u oval adas son
de pi edra y no de adobes, que tendran que ser i nventados, ya que hasta
di cho momento eran desconoci dos/ a pesar de que l os hombres de Jeri c
saben l abr ar l a pi edr a como l o acr edi t an l as const r ucci ones monument al es
contemporneas. Adems hemos i ndi cado que en un contexto
general del
nat uf i ense i nf er i or apar ecen r asgos car act er st i cos del nat uf i ense medi o,
que no se encuent r an en Jer i c.
La i ndustri a l ti ca de este perodo es muy abundante; pero desconcer-
tantemente montona, con pocas pi ezas caractersti cas.
Todav a
per si st e el mi cr ol i t i smo, per o el per f i l cur vo es ms l l amat i vo
que en el per odo ant er i or . Muchas son l as hoj as pequeas ( smal l bl ades)
que como en el perodo anteri or presentan puntas aguzadas (poi nted
but t s) . Escasean l as r aeder as ( scr aper s) .
Hoy r esul t a an di f ci l car act er i zar est a cul t ur a.
NEOLITICO PRECERAMICO B.
Fue el hal l ado por Gar st ang
( 13) y sus r est os son l os menos pr of undos,
como es l gi co. La cul tura que representa se di sti ngue en todos l os rde-
( t 2l J. PERROT,
I 959 Seoson", l sroel
( r 3) GARSTANG,
"Excovot i ons ot
' Eynon
(' Ei n Mol l oho). Prel i mi nory Report on t he
Expl orot i on Journof , vol . l O, Jerusol em, 1960, pogs. 14-22.
"The St ory. . . ", ob. ci t . not o 2, pgs.
53
y ss.
- 1 5 -
V. VI LAR HUESO
nes de l a cul t ur a ant er i or , neol t i co pr ecer mi co A. Hay que not ar que
descansan l os estratos ms anti guos sobre una capa en l a que ha podi do
ser di scer ni da l a er osi n que at est i gua el abandono del l ugar dur ant e
ci er t o t i emoo.
Fig. 2.-Crmica del Neolitico Cerrnico B (l/5 ap.).
(Segn
Miss Kenyon.)
La i ndust r i a l t i ca es esenci al ment e t ahuni ense, l a car act er st i ca del
neol t i co pal est i nense, aunque con var i ant es. Abundan l as hoj as que
de-
bi er on ser ut i l i zadas como cuchi l l os de t odas l as var i edades y t amaos.
Al gunas de estas hoj as presentan unas ari stas en si erra y por su pti na
caractersti ca se i nterpretan
como hoj as de hoces, con l as que se segaran
l os cer eal es o l a hi er ba. Las hoj as de pequeas
di mensi ones debi er on es-
1 0
- 1 6 _ '
CULTURAS NEOLI TI CAS DE JERI CO il
t ar i nser t as en un mango. Tambi n se hal l ar on per f or ador es y r aeder as
par a t r abaj ar l as pi el es y cuer os, per o son r ar si mas l as gr andes pi ezas como
hachas, azadas o azuel as. Ent r e l os ut ensi l i os no cor t ant es son muy nu-
mer osos l os mar t i l l os, mazas de al mi r ez y pul i dor es.
La ar qui t ect ur a es t ambi n de una t cni ca muy di ver sa a l a deJ per o-
do ant er i or . Desde el el ement o bsi co de l a const r ucci n, el adobe, hast a
l as pl ant as y l a or nament aci n, t odo es di st i nt o. Los adobes r ecuer dan
por su f or nr a a ci gar r os pur os apl ast ados. Su car a super i or pr esent a unas
hendi dur as bast ant e pr of undas en r aspa pr oci uci das por l os pul gar es de
ambas manos
que
f aci l i t aban el t r abado con el mor t er o. Sus casas y t odas
l as pi ezas de l as mi smas est n const r ui das con ngul os r ect os. Las pi ezas
r esul t an r ect angul ar es y, a veces, l as casas const an de var i as pi ezas. Per o
el el ement o ms t pi co de est a cul t ur a, y el ms l l amat i vo, ha si do l a f or -
ma de t r abaj ar l os pavi ment os: una gr uesa capa de enl uci do cal i zo muy
dur o y a veces col or eado, que adqui r a f or ma cncava en l os ngul os del
suel o con l as par edes sobr e l as que se pr ol ongaba el mi smo enl uci do. Toda
l a super f i ci e hab a si do br ui da muy cui dadosament e.
Las habi t aci ones, bast ant e ampl i as, t en an puer t as anchs, al gunas
veces f l anqueadas por pr i mi t i vas j ambas de mader a. Las par edes, muy s-
l i das, son ver t i cal es
y muy bi en const r ui das. Las casas se agr upaban al r e-
dedor de pat i os i nt er nos, ut i l i zados como coci na, a
i uzgar
por l os muchos
r est os de car bn hal l ados en l os mi smos. Por r egl a gener al l as pi ezas se-
cundar i as de l as asas er an ut i l i zadas como al macenes. El agua er a al ma-
cenada en depsi t os de enl uci do, abi er t os en l as mi smas par edes.
Ent r e l as vasi j as se hal l ar on muchos cuencos ( Bol s) de pi edr a, gene-
r al ment e cal i za, bi en t r abaj ada y mej or acabada. Pr obabl ement e ut i l i za-
r an t ambi n vasi j as de cuer o y de mader a que no han l l egado hast a noso-
t r os, aunque ent r e l as her r ami ent as no se hal l ar on l as t pi cas de l a car -
pi nt er a.
Tambi n se hal l ar on mol i ni l l os de mano de f or ma casi r ect angul ar ,
con t r es bor des dest acados y el f ondo i ncl i nado haci a el l ado si n bor de.
Al gunas pi edr as aguj er eadas de bast ant e peso son i nt er pr et adas por Mi ss
Kenyon como el ement os de l ayas.
Las ar mas est n l i mi t adas a unas cuant as punt as de f l echa, al gunas
muy bi en t r abaj adas.
Se hal l ar on muchos r est os de huesos ani mal es, domi nando l os de ca-
br a, sobr e l os de ovej as, cer dos, vacas y gacel as. El anl i si s de l os mi smos
no per mi t e i ndi car si se t r at aba de ani mal es domst i cos, except o en el caso
de l as cabr as, per o l a r el at i va pobr eza de f l echas y ot r os i ndi ci os, hacen
_ 1 7 _
I L V. VI LAR HUESO
pensar al pr of esor Zeuner ( 14) que se t r at aba en ef ect o de ani mal es do-
mst i cos. I ncl uso l as gacel as est ar an domest i cadas.
Tambi n se encontraron obj etos de obsi di ana y turquesa, entre l os
si gnos de prosperi dad, y hasta l uj o; y en al gunos de l os pavi mentos se con-
! er v l a huel l a de est er as y cai zos.
Mi ss Kenyon no duda en dar una i nt er pr et aci n r el i gi osa a l as f i gur i -
l l as cal i zas de ani mal es, y a l a est at ui l l a f emeni na de unos 5 cms. de al t u-
r a, a f a que desgr aci adament e l e f al t a l a cabeza. Su f al da cei da a l a ci nt u-
r a es f l ot ant e y sus br azos est aban en l a posi ci n aki mbo. Par ece ser una
di osa- madr e, o di osa de l a f ecundi dad.
En un ni cho se encont r una pi edr a que pudo ser vi r de pedest al a un
obj et o cl t i co. En el suel o de l a mi sma habi t aci n ( capi l l a?) se hal l una
cur i osa est el a que coi nci d a en sus di mensi ones con el t amao del ni cho.
Tanto su natural eza vol cni ca como l o cui dado de su l abrado sugi eren a
Mi ss Kenyon l a i nt er pr et aci n r el i gi osa.
l Se
t r at a de un r emot o ant ece-
dent e de l as massebot cananeas? Ot r a const r ucci n i nt er pr et ada en sen-
t i do r el i gi oso por l os excavador es es un edi f i ci o que const aba de una am-
pf i a
sal a cent r al
( 6x4 m. ) con un pequeo r eci pi ent e, hundi do en el cen-
t r o del suel o, cuya pl ant a es de l a mi sma f or ma r ect angul ar que l a sal a,
y t ambi n enl uci do como el r est o del pavi ment o. Las pi ezas anej as a est a
sal a er an de par edes cur vas ( 15) .
El ms espect acul ar hal l azgo del neol t i co pr ecer mi co B, f ue el de l os
ya mundi al ment e cl ebr es cr neos de Jer i c. Se t r at a de unos cr neos, en
t ot al di ez, en l os que se han sust i t ui do con yeso model ado l as par t es des-
apar eci das por l a descomposi ci n, con t al per i ci a que son ver dader os r e-
tratos. Los oj os han si do i mi tados con cbnchas i ntroduci das en l as rbi tas
y pr ot egi das por l os pr pados de yeso. La par t e ai t a del cr neo se dei si n
cubr i r , except o en un caso/ en el que unas bandas pi nt adas r epr oducen
si n duda, un t ocado especi al . Tan sl o en un caso se conser va l a mand bu-
l a i nf er i or . En t odas l as dems l a bar bi l l a ha si do model ada sobr e l os maxi -
l ar es super i or es, por l o que r esul t an l as cabezas l i ger ament e achat adas ( 16) .
Hay que not ar que t odos l os r est os humanos hal l ados en Jer i c, car e-
cen de cabeza o crneo, por l o que se pi ensa que deban conservarse en
( 14) F. E. ZEUNER, " i he Goot of Eor l y Jer i cho" , Pol est i ne Expl or ot i on
Quor t er l y,
86, London, 1955, pgs. 10- 86, y "Dog ond Cot i n neol i t hi c Jer i cho", Pol est i ne Expl o-
r ot i on
Quor t er l y, 89,
London, 1955, pgs. 52- 55.
( 15) GARSTANG, " The St or y. . . " , ob. ci t . not o 2, pgs. 59 y ss. / yo nt er pr et como
l ugor de cul t o uno de l os edi f i ci os hol l odos por . .
( 16) GARSTAN, G, " The St or y. . . " , ob. ci t . not o 2, l m. X, hol l t r es f i gur os de es-
coyol o, de dos t er ci os del t omoo not ur ol , de l os que sol oment e se ho podi do conser vor
uno cobezo, model odo de f r ent e y con muy poco r el i eve.
_ 1 8 _
CULTURAS NEOLI TI CAS DE JERI CO 13
al gn depsi t o o capi l l a que no ha si do hal l ada o que f ue t ot al ment e des-
man' f el ada post er i or ment e. De l os l 0 cr neos hal l ados, 9l o f uer on en l a
mi snr a casa. El ot r o a consi der abl e di st anci a.
Es not abl e l a apar i ci n de un mur o en l a par t e oest e del t el l , en una
poca r el at i vament e t ar d a del per odo pr ecer mi co B, despus de di ez ca-
pas cl e restos urbanos si n defensas. Corresponde esta i nnovaci n al mi smo
ni vel de l os cadver es separ ados de sus cr neos:
t i enen
r el aci n ent r e s
estos dos hechos contemporneos?
En est e mur o abundan l os gr andes bl oques de pi edr a mal t r abaj ada y
del que quedaba a l a vi st a t an sl o l a par t e ext er i or a l a ci udad a
i uzgar
por l os restos del mi smo, conservados hasta l a excavaci n. Para cons-
t r ui r l o se cor t ar on l as capas i nf er i or es de r est os ar queol gi cos, buscando
buena ci ment aci n y descombr ar on t odo l o que quedaba al ext er i or de
di cho mur o.
Todos est os hal l azgos nos habl an de l a cul t ur a y vi da de l os habi t ant es
del per odo neol t i co pr ecer mi co B, de Jer i c. Ant e t odo sus hombr es
f or maban una ver dader a ci udad como l a de sus ant ecesor es/
ya que
Ja
pr e-
senci a de t empl os, o al menos edi f i ci os comunal es y de un mur o, aunque
f uer a { an sl o el de una ci udadel a o de coni enci n, l o acr edi t an. Sus habi -
t ant es gozaban de un ni vel de vi da bast ant e pr sper o: casas bi en const r ui -
das y amuebl adas con ci er t as comodi dades/ como l as est er as. Hay var i e-
dad de ut ensi l i os domst i cos. Exi st en i ncl uso
i oyas
u obj et os l uj osos pr o-
cedent es de l ei anas t i er r as ( l a obsi di ana, pr obabl ement e de Anat ol i a, y l as
t ur quesas del Si na ) . Per o l a mayor a de su ut i l l aj e es de pr oducci n l ocal .
Se trata, por tanto, de una comuni dad autosufi ci ente como l o sol an ser
t odas l as del neol t i co. La pr eponder anci a de l os i nst r ument os agr col as
sobr e l as ar mas i ndi ca cl ar ament e que l a caza o r ecol ecci n de al i ment os
ha si do desbancada por l a pr oducci n de l os mi smos por medi o de l a agr i -
cul t ur a de r egad o como en l a poca ant er i or , y el past or eo. Par ece ser
que pr act i caban un cul t o a. l os muer t os y en sus pr eocupaci ones r el i gi osas
domi naba l a de l a f ecundi dad de sus r ebaos o l a posi bi l i dad de cazar a
l os ani mal es comest i bl es, y su pr opi a descendenci a. Los hombr es del neo-
l t i co pr ecer mi . co B, er an muy cui dadosos en su ar t esan a, t ant o de he-
r r ami ent as como de aj uar y dest acaban
Por
su sensi bi l i dad ar t st i ca.
Cul
es el or i gen de est a cul t ur a? M. Kenyon ( 17) pr opone l a hi pt e-
si s de que l os hombr es del neol t i co pr ecer mi co B, pr oceden de al gn
ot r o cent r o t ahuni ense, acaso de l a r egi n mont aosa ( l B) .
( 17) KENYON, ob. ci t . not o 7, pgs. 56 y ss.
( 18) Los r eci ent es excovoci ones de El Khi om ( o El Ji om) , di r i l i dos por J. Gonzl ez
Echegorol ' y en l cs que i nt ervne personol ment e, dorn nuevo l uz c est e probl emo.
- 1 9 -
V. VI LAR HUESO
NEOLI TI CO CERAMI CO
El neol t i co cer mi co apar ece en f osas y cuevas de f or ma r edondeada
y acceso ver t i cal que penet r an en l os est r at os pr ecer mi cos.
Mi ss Kenyon di st i ngue dos cul t ur as neol t i co- cer mi cas en Jer i c. La
ms ant i gua se car act er i za por ! a cer mi ca t pi ca de est e per odo en Pa-
l est i na en sus dos f or mas: t osca y f i na. La pr i mer a es muy bur da, mal co-
ci da, a f uego abi er t o, agl ut i nant e cal i zo y car ece de decor aci n. La segun-
da, mej or amasada, con l a paj a por agl ut i nant e, al go mej or coci da y de-
corada con di buj os geomtri cos en roj o sobre engobe ocre. Las partes ro-
j i zas
est n br ui das. Es l a mi sma que hal l Gar st ang en su est r at o l X.
Como est a cer mi ca apar ece en casi t odo el t el l se puede col egi r que
l a i nst al aci n er a bast ant e ext ensa.
Fal t an el ement os
par a
una dat aci n exact a de est e est r at o, si de est r a-
t o se puede habl ar .
Como l a cer mi ca apar ece en t oda su
per f ecci n a pesar de l os ant ece-
dent es que en el mi smo t el l se hal l ar on en el neol t i co pr ecer mi co B.
Mi ss Kenyon j uzga que se t r at a de una cul t ur a que t i ene su or i gen f uer a
de Jer i c. Cor r obor a su opi ni n el l ar go per odo de abandono del t el l des-
pus de l a dest r ucci n de l a ci udad ant er i or .
La i gnor anci a de l a ar qui t ect ur a en est a poca es t al que sus hombr es
vi ven en cuevas excavadas por el l os en el bl ando suel o del t el l . Son cuevas
de acceso ver t i cal y no muy pr of undas. Tal vez el acceso est aba cubi er t o
por un t ej adi l l o de r amas o caas.
Tambi n Mi ss Kenyon da el nombr e de neol t i co cer mi co al est r at o
o cul t ur a post er i or que ut i l i za en par t e habi t aci ones t r ogl od t i cas y co-
mi enza ya a sal i r al ext er i or de l as cuevas par a const r ui r sobr e l a super f i -
ci e del t el l unas t oscas vi vi endas.
La cer mi ca es compl et ament e di st i nt a de l a hal l ada en l a cul t ur a an-
t er i or . En l ugar de l a decor aci n pi nt ada, un decor ado i nci so en r aspa ( he-
r i ng bone) car acf er i za l a var i edad f i na. Se t r at a de l a mi sma cer mi ca que
f ue hal l ada en l as excavaci ones de Gar st ang en el est r at o Vl l l , desi gnada
por el excavador pr i mer o con el nombr e de cal col t i ca y despus neol t i ca
r eci ent e, ni ca y excl usi vament e por no haber hal l ado con el l a r est os me-
t l i cos, cuando l a t er mi nol og a de di cha edad er a t odav a f l uct uant e ( 19) .
( 19) M. Dunond y R. De Voux, O. P. , ent r e ot r os, pr ef er on el t r mi no " Eneol t i co" .
l pr obl emo est
pl or r t eodo con t odo cl or i dod, r eci ent ement e, en R. DE VAUX, O. P. , "Les
f oui l l es de Tel l el For ' oh. Roppor t pr l i mi noi r e sur 1es 7, B et 9me compoi gnes, 1958*
1 9 6 0 " , Re v u e Bi b l i q u e , v o l . L XVl l l , Po r s , 1 9 6 l , p g s . 5 8 9 y s s .
1 4
- 2 0 -
CULTURAS NEOLI TI CAS DE JERI CO
15
Per o en el l t i mo i nf or me de di chas excavaci ones Mi ss Joan Cr ow-
f oot
( 20)
vuel ve a cal i f i car como cal col t i co el est r at o Vl l l de Jer i c' Es
ms, aunque est a l t i ma cul t ur a no sea gassul i ana, se hacen not ar l os pun-
tos de contacto de ambas cermi cas.
Por ot r a par t e, el f i nal de est a cul t ur a en Jer i c, segn l as obser va-
ci ones del profesor zeuner
(21), dei a un l apso de sl o 300 aos entre el
pr et endi do neol t i co y el br once ant i guo, si n espaci o par a el cal col t i co.
Mi ss Kenyon es consci ent e del pr obl ema que pl ant ea su t er mi nol og a.
C O N C L U S ! O N
En l o concer ni ent e
al neol t i co
pr ecer mi co, l a excavaci n br i t ni ca
de Jer i c es de gr an t r ascendenci a,
y no sl o por l as dat aci ones que nos
br i nda, si no t ambi n por l a per f ect a est r at i f i caci n de sus t r es cul t ur as y
l a posi bl e sol uci n del or i gen de l as mi smas. El pr ot oneol t i co, como el
neol t i co pr ecer mi co A, pr oceden del nat uf i ense nf er i or , aunque queden
t odav a pr obl emas r el aci onados con di cha der i vaci n. El pr ecer mi co B, de
t i pol og a l t i ca cl ar ament e t ahuni ense, o es una evol uci n del t ahuni ense
de l as mont aas, como el de El Ji ar n, o ha t eni do una evol uci n di st i nt a a l a
del
pr ecer mi co A.
La r i queza de l os hal l azgos es t al que nos per mi t e r econst r ui r con bas-
t ant e segur i dad t odas l as i nci denci as de l a vi da ci udadana en l a ur be ms
ant i gua del mundo.
El neol t i co cer mi co si gni f i ca una r egr esi n en el or den ur ban st i co'
La pobl aci n es bastante densa y procede de otro l ugar, hoy i mpreci sabl e,
dada l a r el at i va
per f ecci n
de l a cer mi ca, aunque sea l a ms ant i gua y
por t ant o t osca de Pal est i na.
Mi ss Kenyon da el nombr e de Neol t i co Cer mi co t ambi n a l a cul t u-
r a que l e sucede, a pesar de que ot r os especi al i st as l a consi der an como
cl ar ament e cal col t i ca.
Sobr e si hay dos cul t ur as o una en est e per odo hay que esper ar nue-
vos est udi os.
l 2O) J. W. CROWFOOT, " Not es on t he f l i nt i mpl ement s of Jer i cho, 1936" , Annol s
of Ar choeol ogy ond Ant hr opol ogy, XXXI V, Li ver pool , 1937, pgs. 39 y ss.
( 21) F. E. ZEUNER, " The Neol i t hi c- Br onze Age Gop on t he Tel l of Jer i cho" , Pol es-
t i ne Expl or ot i on
Quor t er l y,
85, London, 1954, pgs. 64' 68.
- 2 1 -

También podría gustarte