Estudis Republicans:

Contribuci a la losoa poltica i jurdica

per Lorenzo Pea y Gonzalo (Lloren Penya i Gonzalo)
Mxico/Madrid: Plaza y Valds Editores, 2009 ISBN: 978-84-96780-53-8

Secci I: La Repblica com a valor tic i jurdic Captol 02. Vigncia de la constituci republicana de 1931 13. La qesti regional1 El problema regional va ser abordat pel constituent republic de 1931 en unes condicions determinades. Des de nals del segle XIX shavia perlat a Catalunya un moviment catalanista, de diversos matissos, entre regionalista i en uns brots minoritaris separatista, que armava el fet diferencial catal. Ja a les acaballes del segle, a la vora del XX, un nou nacionalisme havia sorgit a les provncies Vascongades, molt ms minoritari, radical en la seva concepci tnica de la raa biscaina o euscalduna, i escorat a lextrema dreta. Finalment un minscul grup darmaci regionalista acabava de sorgir a
1

. Traducci: Albert Escusa i Snchez. Revisi: Roger Mateos i Miret. El autor agradece efusivamente a ambos por su generosa ayuda.

La qesti regional en la constituci republicana. Lloren Penya

Galcia. No faltaven intel lectuals allats en daltres regions espanyoles disposats a llanar iniciatives daquest tipus, tot i que llavors ning no els feia cas. El catalanisme2 havia oscil lat en relaci amb la dictadura del general Primo de Rivera. No era lnic. La repressi dictatorial havia exacerbat una armaci catalanista, en els seus inicis minoritria. Laportaci de Catalunya a la lluita contra la monarquia era una dada de sociologia poltica innegable. Les al legacions catalanistes eren clares i no tenien res a veure amb les daltres regions. Hi havia efectivament un fet diferencial catal que de cap manera podia afectar a Andalusia, Murcia, Vascongades, Lle, Astries o Galcia, i que tenia dos components: (1) A Catalunya noms a Catalunya el poble parlava massivament un idioma no castell; tot el poble, rics i pobres, urbans i camperols. Cert s que sescrivia poqusim, que lenorme producci cientca, literria, losca, assatgstica, jurdica i poltica dels catalans es feia, de manera absolutament majoritria, en espanyol o castell. Per en parlar, tots parlaven catal. Certament el catal i el castell sn

. Difs, social i polticament bigarrat, en part provinent del carlisme o del catolicisme conservador, en part del republicanisme federal.

La qesti regional en la constituci republicana. Lloren Penya

llenges molt agermanades procedents del com tronc ibric-roman, i que podrien veures com a varietats dun mateix idioma (potser com el dric i el jnic en el grec antic, o potser no). El fet s que la conscincia pblica percep tots dos idiomes com a diversos, per la seva fontica tant diferent, que diculta o impedeix la comprensi. (2) Malgrat que lentitat poltica unicada que era el Regne dEspanya existia, com a realitat poltica, des del segle XV, i estava arreladssima en la conscincia pblica de totes les regions espanyoles i en la de tots els pobles del que sanomena Europa, aquest fet no es va traduir com a norma jurdica ni es va proclamar la seva existncia ns la Constituci gaditana de 1812 (o, millor dit, ns els textos de la Junta Central de la guerra contra els francesos, a partir de 1808). Catalunya havia tingut el seu propi sistema de monarquia constitucional ns 1714. El decret de nova planta que el va abolir no va implicar, malgrat aix, la unicaci de Catalunya amb els altres regnes hispnics. No es va fer el que a Anglaterra i Esccia van fer el 1707, quan es van unicar jurdicament (desprs dun segle duni efectiva) per constituir un Regne Unit de la Gran Bretanya.

La qesti regional en la constituci republicana. Lloren Penya

Aix, els catalans podien parlar dun doble fet diferencial, sense equivalent a cap altre lloc dEspanya, excepte el segon, que s es donava en la resta destats de la Corona dArag (Mallorca, Valncia, Arag; en alguna mesura Navarra; els altres regnes eren noms divisions internes del regne de Castella-i-Lle des del segle XIII i mai havien armat cap personalitat jurdica diversa, encara que tinguessin els seus furs propis). A Frana hi havia en 1789 situacions semblants o pitjors, per lentusiasme revolucionari va envoltar de tal prestigi la Repblica una i indivisible que va escombrar els particularismes bearns, bret, provenal, savoi, occit i daltres. Si a Espanya hagus triomfat una Repblica unitria o ns i tot una monarquia liberal avanada en la primera meitat del segle XIX, hauria passat el mateix. Pels volts de 1868, ja estaven els nims preparats per a lalternativa federal. I, en fracassar aquesta i imposar-se una monarquia conservadora, amb Alfons XII i Cnovas del Castillo, el 1876, va comenar a crear-se el brou de cultiu per buscar altres camins. A aquests factors shi unia la vitalitat econmica, poltica i cultural de Catalunya i el seu paper en la lluita antimonrquica, al qual ja mhi he referit. Hi havia una soluci per a aquest fet diferencial? Nhi havia una de senzilla i no es va intentar.

La qesti regional en la constituci republicana. Lloren Penya

Encara avui no se li ha ocorregut a ning. s molt senzilla. Donat que la unicaci de la Corona dEspanya al segle XV es va realitzar per la uni dAragCatalunya i Lle-Castella, sent Barcelona la capital natural de la primera, i donat que aquesta dualitat de corones reunides en un sol rei es va mantenir en ladministraci durant segles (en realitat ns a comenaments del segle XVIII); donat que, a ms, a aquesta dualitat originria o constitutiva safegia, i en part se superposava, una dualitat didiomes ans per diversos (el catal i el castell); ja que la situaci era aquesta, per qu no elevar al rang digualtat aquests dos pols o aquestes dues parts integrants, establint una comunitat universal similar a un matrimoni ben avingut? Nhi havia prou amb proclamar la capitalitat dual de lEstat espanyol unitari a Barcelona i Madrid i la coocialitat, en peu digualtat, del catal i el castell amb carcter general. Naturalment no podia fer-se un pas ms docialitzar el bable, laragons, lalacant, el gallec o leusquera, perqu no concorrien les mateixes condicions. No ocorrent-se-li a ning, el que va voler fer la II Repblica va ser una alternativa original, ben intencionada, per que, en ser ressuscitada en el regnat actual (que no ha volgut prendre prcticament res ms

La qesti regional en la constituci republicana. Lloren Penya

de la bella construcci jurdica de 1931), ha estat portada a labsurda exageraci, a la grotesca desmesura de les 17 o 19 autonomies. El sistema ideat el 1931 era el dun Estat unitari (integral es va anomenar per no dir unitari) amb una limitada autonomia excepcional dalguna regi en la qual concorreguessin particularitats especials. El rgim autonmic estava dissenyat per a Catalunya, encara que podia estendres. Per de fet, en esclatar laixecament militar el 17 de juliol de 1936, lnica regi autnoma era Catalunya. La Constituci de 1931 oferia dues opcions a cadascuna de les provncies (que el fet de convertir-les en constitucionals va ser un error, ja que ns aquest moment eren divisions administratives): (1) seguir com a provncia directament vinculada al poder central; o (2) constituir-se, juntament amb altres limtrofes, en regi autnoma dins lEstat unitari espanyol. Sexigen moltes condicions per a la constituci del nucli poltic-administratiu anomenat regi autnoma (art. 11): Les provncies que el formessin havien de ser limtrofes entre si (podia ser-ne una sola); Havien de compartir caracterstiques histriques, culturals i econmiques;

La qesti regional en la constituci republicana. Lloren Penya

Havia de proposar el rgim dautonomia la majoria dels municipis o b aquells que comprenguessin dos teros del cens electoral de la regi; Havia de ser acceptat per dos teros dels electors de la regi. (Si el plebiscit resultava negatiu, no es podria renovar la proposta ns passats cinc anys). A ms a ms la proposta havia de ser aprovada per les Corts. Si una provncia sadheria a una proposta dautonomia regional, podia retornar en qualsevol moment al rgim de provncia directament vinculada al poder central. Aix ho estableix lart. 22, que noms condiciona aquesta renncia al rgim autonmic al fet que la proposi la majoria dels ajuntaments de la provncia i lacceptin dos teros dels electors inscrits a la provncia. Aquesta possibilitat permanent de tornada al rgim dadministraci central no se sotmetia al vistiplau de les altres provncies pertanyents a la mateixa regi autnoma. Lart. 22 relativitzava al mxim la viabilitat de propostes autonmiques a qualsevol regi espanyola que no fos Catalunya. Aquestes condicions conjuntament preses reduen les probabilitats que prosperessin pretensions autonmiques a casos molt poc nombrosos, i aix i tot amb no moltes expectatives dxit. Tal vegada les Vascongades haurien acabat

La qesti regional en la constituci republicana. Lloren Penya

formant (per quant de temps?) una regi autnoma, per segurament ni una sola regi ms. A ms, la Constituci de 1931 comena armant les competncies exclusives de lEstat (art. 14), que en sn moltes, aix com aquelles altres (art. 15) lexecuci de les quals correspon a les regions autnomes; enfront daquestes dues llargues llistes, molt detallades (casustiques ns i tot), la Constituci noms preveu, en clusula indeterminada (art. 16), que les matries no compreses en aquestes dues llistes podran correspondre a la competncia de les regions autnomes, encara que subjectant aquesta previsi a la clusula de tancament de lart. 18, segons el qual totes les matries que no estiguin explcitament reconegudes en el seu Estatut a la regi autnoma seran prpies de la competncia de lEstat. A ms (art. 19) lEstat podr xar, mitjanant una llei, les bases a les quals hauran datenir-se les disposicions legislatives de les regions autnomes quan ho exigeix linters general de la Repblica. (Aix s, per aprovar aquesta llei es requereix el vot de dos teros dels diputats.) El Dret espanyol (art. 21) preval sobre el de les regions autnomes en tot all que no estigui atribut a lexclusiva competncia daquestes en els seus Estatuts. El Prof. Jos Ramn Parada3 compara aquestes previsions de la Constituci de 1931 amb les de la
3

. Derecho Administrativo, II, Madrid. Marcial Pons 1990, pp. 149ss.

La qesti regional en la constituci republicana. Lloren Penya

vigent constituci monrquica de 1978, amb un saldo favorable a la primera:

La serietat daquests trmits [perqu prospers una iniciativa autonmica] ha estat eliminada en la Constituci de 1978, que va deixar prcticament en mans de la classe poltica, sense exigncia dun referndum popular majoritari, laccs a les diverses formes dauto4 nomia.

Tamb assenyala Parada que no sha conservat en lordenament actual el dret de les provncies a tornar a ladministraci centralitzada, la qual cosa fa de lopci autonmica un cam danada sense tornada. En suma, el sistema de la II Repblica no cont res que pugui formalment considerar-se com una correcci radical de lEstat centralista vuitcentista. En tot cas, la igualtat entre totes les provncies s absoluta i en cap part es garanteixen o respecten presumptes drets histrics o furs dalgunes provncies espanyoles, qesti que no apareix regulada, ni tan sols al ludida, en la Constituci de 1931. Parada contrasta amb aquesta tradici liberal vuitcentista del centralisme igualitari (dinspiraci francesa) la inspiraci ideolgica potenciadora dels furs carlistes del text de 1978, amb la seva derogaci denitiva de les derogacions dels furs de 1839 i

. Ibid, p. 150.

La qesti regional en la constituci republicana. Lloren Penya

10

1876, lleis dictades al nal de cruentes guerres civils, que van liquidar els privilegis que el carlisme demandava a les provncies basques i Navarra. Amb la qual cosa Parada entn que la visi del Constituent monrquic de 1978 implica una marxa enrere, abandonant laven centralitzador i racionalitzador de la revoluci liberal vuitcentista per retornar al passat, a les singularitats territorials prvies a lEstat liberal, amb una ideologia de la desigualtat impregnada denyorances medievalistes (v. bid, p. 152). (En resum, amb la Repblica era millor. Es clar que, al cap i a la , la monarquia de lactual regnat recull lherncia franquista, amb el seu ingredient dels furs carlistes, i es legitima per una uni de les dues branques borbniques, sens dubte que aportant cadascuna la seva part.)