Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Illustraci / Pere
pg.11
pg 3
barri
n m 4 1 maig-juny08
Por algn misterioso avatar, el contrato de RTVE con la cadena franco-alemana Arte, que deba nutrir de documentales al programa La noche temtica de TVE-La 2, omiti sospechosamente varios ttulos de esa productora europea. Entre las bajas, figuraba Nestor Makhno, paysan d'Ukraine (1996) de Hlne Chtelain. Sea como sea, la obra de Chtelain ya est disponible en castellano gracias al esfuerzo del Ateneu Llibertari Estel Negre (www.estelnegre.org) de Mallorca, que acaba de editar el documental bajo el ttulo de Nstor Majno, un campesino de Ucrania. Pero, quin es este Majno, tan incmodo todava hoy, pese a los tres cuartos de siglo transcurridos desde su muerte en el exilio parisino? De creer a la propaganda sovitica, que se ceb intensamente con el personaje, Nstor Majno (1889-1934) fue un conspicuo bandolero ucraniano posedo por el furor homicida y el antisemitismo; por contra, Chtelain, en un gran acierto narrativo, recorre la Ucrania actual en busca de la huella que su presencia dej en la memoria colectiva del pas, un acervo que, vagamente, persiste y nos ofrece un retrato muy distinto del difundido por los rusos: en efecto, Nstor Majno fue en realidad uno de los protagonistas destacados de la revolucin libertaria que sacudi Ucrania entre 1917 y 1921. De hecho, se suele hablar de la Barcelona de 1936 como eptome de la obra revolucionaria crata porque se desconoce la experiencia de poder popular que, durante casi cinco aos, uni a obreros, campesinos y guerrilleros ucranios en un proyecto de sociedad anarquista que fue masacrado a sangre y fuego. El documental de Chtelain no se limita a rastrear el recuerdo vivo de Majno y de ese movimiento que, en su honor, fue bautizado como la majnovichina; la autora repasa tambin la obra revolucionaria de los majnovistas (incluyendo la proteccin de la poblacin juda frente a los pogromos) y, aunque en menor medida, el increble esfuerzo blico que mantuvieron contra varios ejrcitos a la vez, a los que pusieron en jaque mediante una guerra de guerrillas basada en unidades de caballera, grupos irregulares que atacaban y desaparecan en un viaje imposible que slo el apoyo popular y su conocimiento del territorio pueden explicar. As, la guerrilla anarquista enfrent la invasin alemana, despus de que los bolcheviques cedieran Ucrania a los germanos, luch contra los generales blancos Denikin y Wrangel, se rebel contra el gobierno burgus de Petlura y acab combatiendo a los bolcheviques cuando estos rompieron sin aviso su pacto de colaboracin mutua. Por cierto, el papel de Trotsky en este ltimo episodio queda para los anales de la infamia. Si el espectador curioso desea ampliar conocimientos sobre la historia de Majno, podr encontrar, con un poco de suerte, en algunas libreras especializadas (El Lokal (c/ Cera, 1 bis), La Rosa de foc (c/ Joaqun Costa, 34)) ejemplares de La revolucin desconocida (Proyeccin, Buenos Aires, 1977) de Volin e Historia del Movimiento Macknovista (Tusquets editor, Barcelona, 1975) de Pedro Archinof, sta ltima a partir de la edicin de la barcelonesa Editorial Tierra y Libertad, de 1938. Por lo dems, desconocemos si existe alguna traduccin al castellano o al cataln de las memorias del propio Majno, un hombre que en su escaso metro y medio de estatura lleg a contar noventa heridas de guerra.
El bar Pasts, fundat el 1947, va ser decorat amb un estil rstic, dambient afrancesat, on sempre sha escoltat la msica dEdiph Piaf, Carla Bruni, amb altres estils musicals com jazz, tango o flamenco. El 1980 els antics propietaris van tancar el local i lngel, lactual propietari, el va comprar i reobrir seguint la mateixa lnia, per afegint des de 1992 msica en directe i en acstic tots els dimarts i diumenges. Durant tots aquests anys, 62 per ser concrets, el bar mai havia tingut que no sobrepassi els lmits legals- i la queixes dels vens per soroll, ja que tot Regidora va i li diu: i ser un bar on la msica s lnima del local, el volum s sempre ladequat per - Hem de parlar, no vull cap confrontapoder conversar sense tenir que cridar. ci en aquest tema. Ell, replicant, li Tot va comenar quan a principis de recorda que lajuntament li ha febrer es presenta una nit una patrulla amenaat amb tancar-li el bar amb de la Gurdia Urbana, dient al seu prouna notificaci. pietari que t una denncia per soroll a Per a ms inri, un altre conegut poltic, ms dobligar-li en aquell moment a Xavier Trias, s tamb client daquest treure la msica, que com sempre calidoscpic bar, i una dona que estava a un volum normal. en acstic al El propietari del bar comena una de vegades cantacunyada. Per Mentre un dels clients Pasts s la seva habituals del bar i dibuixant recollida de signatures que ja lngel ha captat el joc i ja ha dit: del personatge Martnez el Des dara shan acabat les porta 1000 mostres de suport Facha, de la Revista el actuacions en directe fins que no es Jueves, allucina amb la situaci i de calmin les aiges. Evidentment, encara L ngel descarta prcticament cap segur que se li passa pel cap alguna que lngel no vota CiU, Xavier Trias ja denncia del vens, encara que mai se tira cmica. Durant tot el mes va conties va mostrar interessat en el Ple del sap qui s qui, i comena a malpensar nuant venint la GUB queixant-se del Districte per qu lAjuntament volia tanmateix, per mai va mesurar els amb to irnic dalgun complot illegal, car el bar Pasts. decibels, ni li van donar cap expedient afirmant que acabar sortint a la llum. Tot i que al bar continua posant o informe de la denncia. La cosa va Tot i aix, la seva activitat per defensar msica, la GUB va deixar de venir a anar a ms quan a principis de mar, li el local no satura i grcies al burofax labril. Per el ms esperpntic de tot arriba una carta de lAjuntament en la enviat aconsegueix una entrevista amb plegat s que el mes passat li va el Secretari i lAssessora arribar una multa de 600 euros per fer Lngel descarta prcticament Jurdica del Districte per soroll al carrer, la qual ja ha recorregut, aclarir uns fets que afegint als recurs les proves de soroll cap denncia del vens encara no entn, doncs del seu bar, que ell es va molestar en ja fa ms de dos mesos comprovar i que no sobrepassen els que li ve la policia tot i lmits establerts. tenir els papers en Lngel maleint als responsables regla, mentre que la poltics, indignat es pregunta: Com pot comprovaci de posar-me una multa lAjuntament per fer decibels del bar a crrec soroll si encara no han vingut a fer les del Districte encara proves de decibels? Tot i aix, el roman pendent, doncs segons lAssessora Jur- propietari del Pasts mant la serenitat i amb el seu to irnic comenta que dica, las cosas de palaigual li han declarat la guerra bruta per cio van despacio. profanar lesperit de l'Ediph Piaf, que Per afegir ms sense com sempre ens canta all de: Non, je sentits a aquesta ne regrette rien. histria, lngel ens Sembla que per moments, els interescomenta que quan va sos del Districte, poltics o no, es anar al Ple del Districte, barregen amb copes de Pasts al cor la Regidora, Itziar del Barri Xino.Un cop ms la realitat Gonzlez, se li va acossupera la ficci. Salut!? tar per saludar-lo com a clienta del seu bar i ell li va preguntar: - A qu ve tot aix, si *El Bar Pasts est situat al carrer Santa com a clienta saps quin Mnica nmero 4 i obre tots els dies, menys s el volum del bar? el el dilluns, de 19:30 a 2:30-3:00 h. qual el ms provable s
qual li notifiquen que si no cessa lactivitat li tancaran el bar. Lngel presenta les allegacions corresponents en els deu dies que tenia de termini. El fet surt a la premsa oficial, ja que tamb entre els clients habituals hi ha algun periodista. Seguidament comena una recollida de signatures que ja t 1.000 mostres de suport, contracta a una empresa privada, gastant-se uns mil euros aproximadament, per fer les proves de soroll, i envia un burofax a lalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, mostrant-li la seva indignaci. Les allegacions van aturar el tancament del bar, per la GUB continua venint per motius de soroll sense haver fet encara les mesures de decibels.
93 511.39.65 masala@ravalnet.org
8000 exemplars repartits entre comeros, associacions, centres cvics i socials, biblioteques... Masala no s la veu de cap entitat, ONG, secta o partit Podeu collaborar amb articles, dibuixos, notcies, fotografies,poesies, entrevistes, aix com tamb en la distribuci Masala noms es fa responsable dels articles firmats com Masala
Aquesta edici sha tancat el 27 dabril del 2008
El hotel del Palau de la Msica y otros tres sealan el futuro hotelero de Via Laietana
Colocando el eje de un comps sobre el punto donde hoy se situa la estatua de Francesc Camb, en lo alto de Via Laietana, pueden marcarse cuatro elementos que conforman un crculo sobre lo que no tardar mucho en convertirse en uno de los puntos negros de Ciutat Vella. Las obras de la antigua comisara, el proyecto que busca licitar Nuez i Navarro al otro lado, el futuro hotel que pretende erigir Hoteles Catalonia en la calle Magdalenes y la polmica operacin expansiva del Palau de la Msica, que tambin incluye un hotel, pueden considerarse un esbozo de lo que a medio plazo significar la remodelacin de la Via Laietana.
obtengan las entidades privadas que lo promueven, parece que Ayuntamiento y Generalitat no han hecho otra cosa que dar su consentimiento al proyecto presentado por una de las fundaciones donde ms representantes de los poderes fcticos de la ciudad se agolpan, y que mayores recursos financieros recibe por parte de la administracin. De hecho, la actuacin ya est oficialmente avalada por un convenio firmado a principios de 2006 por el presidente de la Fundaci del Palau de la Msica, Felix Millet, y por Xavier Casas y Antoni Castells. El acuerdo de la administracin Foto / Masala municipal y autonmica con La Para que la operacin sea viable los edificios colindantes Salle y el Palau consiste en camdebern ser descatalogados biar la calificacin urbanstica del suelo de 7 a 12, lo que le permitira -Masala- judicial. Finalmente, la cuarta pica en el mapa, es la de la Fundaci a los promotores elevar cualquier del Palau de la Msica que, de tipo de edificacin para cualquier tipo de uso y que, por tanto, les da La vieja e histrica comisara acuerdo con la escuela La Salle y un cheque en blanco urbanstico. para la que alguien propuso que con la aprobacin de Ayuntamiento Para eso, el hotel y toda la operaalbergara una exposicin perma- y Generalitat, pretende construir un hotel en la confluencia de Sant cin pasan por el derribo de dos nente sobre la tortura como una de edificios, actualmente catalogados las bellas artes ya va camino de Pere Ms Alt con Amadeu Vives. En este ltimo caso, como ha como patrimonio, y que para permiser un hotel. En la esquina de tir la accin de las mquinas enfrente, segn hemos podido denunciado la Associaci de tendran que ser previamente dessaber, Nuez i Navarro est Vens del Casc Antic, no existen catalogados. Esta medida entrara haciendo todo lo humana y supo- elementos de inters general, ni sociales, ni urbansticos, ni barria- en colisin con la declaracin del nemos que lo econmicamente Palau como Patrimonio de la posible, para convertir el edificio en les, que justifiquen el proyecto. Humanidad por parte de la UNEShotel y saltar por encima de la nor- Pese a que el nico beneficio que saldr de la operacin ser el que CO, ya que esta declaramativa que desde 2005 impicin no slo protege el prode cambiar de usos los edifipio edificio sino que cios en que se ubiquen Ayuntamiento y Generalitat tambin incluye su entorviviendas. El tercer punto no han hecho otra cosa no. Adems, ambos edificaliente es el proyecto de que dar su consentimiento cios, que actualmente Hoteles Catalonia en la calle al proyecto presentado por estn destinados a ser Magdalenes 13-15, paraliza- una de las fundaciones equipamientos, tambin do actualmente por una ocu- que mayores recursos perderan esa condicin, pacin de la Promoci d'Hafinancieros recibe por una prdida que el Ayuntabitatge Realment Pblic, y miento pretende compenparte de la administracin que tiene abierto un proceso sar con un edificio de su propiedad en Sant Jaume, pero que consta de menos metros cuadrados. Esto vuelve a poner en cuestin la arbitrariedad con la que desde los despachos municipales se puede decidir un da que un edificio es patrimonio y al da siguiente que deja de serlo; peor an en un caso como este donde los intereses son exclusivamente privados. ltimamente en un acuerdo entre el Ayuntamiento y el Ministerio de Cultura por el cual al Palau le llovern 250.000 euros. Tambin han sido las arcas del Estado, del Ayuntamiento y de la Generalitat las que han aportado la mayora de fondos para la restauracin de la fachada del edificio, lo cual no parece suficiente para establecer un control ms estricto sobre la expansin urbanstica del Palau. El acuerdo consiste en Muy al contrario, despus de que el pleno municipal cambiar la calificacin urbanstica del suelo de 7 a haya dado la aprobacin provisional al proyecto, y ante 12, que le permitira a los las protestas vecinales, la promotores elevar cualquier regiduria del Districte se ha tipo de edificacin para cual- mostrado ambigua y escurriquier tipo de uso y que, por diza. Segn una noticia apatanto, les da un cheque en recida en El Punt el 3 de blanco urbanstico marzo el districte de Ciutat Vella ha advertit que s un Segn Francesc Guardia, a cam- pla promogut per dos institucions bio de este considerable nivel de privades en edificis de la seva protolerancia urbanstica, el Ayunta- pietat, i que vetllar perqu compleimiento obtendr apenas 1.000 xin la llei i realitzin el procs particimetros cuadrados de un total de patiu. El Ayuntamiento, por tanto, 5.000, para construir un bloque de parece que renuncia a imponer una vivienda social. Un intercambio de mnima disciplina urbanstica en estampitas bastante desigual, este caso; y propone algo que resulsobre todo conociendo el peso ta realmente extrao, como es que econmico que tiene la administra- sean las empresas promotoras de cin pblica en el consorcio de la la operacin las que organicen un Fundaci Palau de la Msica, y proceso de participacin vecinal. A que, por ejemplo, se ha plasmado este paso, tambin se podra externalizar la regidura, y que pase a ejercerla una direccin colegiada y rotatoria de entidades privadas. Sea como sea, la operacin del Palau no se puede considerar de una forma aislada, sino como parte de una segunda etapa de la daina reforma de Santa Caterina, y en concreto, dentro del pistoletazo de salida a la carrera que convertir la Va Laietana en una aveFoto / Masala nida hotelera.
ooo
El Lokal
Associaci Cultural El Raval
horari matins: de dimarts a divendres de 10.30 a 14h tardes: de dilluns a dissabtes de 17 a 21h mail:alabcn@nodo50.org llibres contrainformaci revistes msica samarretes pedaos...
c/de la Cera 1bis 08001 Barcelona Tel: 93 329 06 43 Fax: 93 329 08 58 ellokal@pangea.org / ellokal@sindominio.net
virus@pangea.org
pg 5
barri
n m 4 1 maig-juny08
ls darrers dies dos fets, dos fets impunes, han conviscut impunement al frontis martim de Barcelona. Tots dos fets, totes dues realitat, certifiquen el (mal) estat de les coses, el pssim bucle que vivim i la deriva mercantilista que assetja la ciutat. El primer refereix el fet que si lhome s lanimal per excellncia que sempre ensopega amb la mateixa pedra, lAjuntament de Barcelona tamb. I amb la mateixa pedra de la impunitat immobiliria. La construcci a totes llums, i simple vista illegal i vulnerant la Llei de Costes de lHotel Vela a la Barceloneta s la primera. La segona, a centenars de metres, va ser la visita dels reds del Manchester United el dimecres 23 dabril i el tracte exquisit dispensat per lAjuntament a tan noble causa hooligan. Noms descndol i profanaci de les arques pbliques- es pot titllar el fet que lAjuntament habilits un espai festiu al port, colloqus lavabos arreu i reparts gratutament paella i 30.000 canyes de cervesa. Gratis, insisteixo. Als nostres morros i als nostres carrers. Totes dues realitats sintetitzen en un sol dia el model Barcelona que ens assetja. No hi ha lavabos, posem per cas, pels sense sostre o lavabos pblics per a la ciutadania. Per si arriba la hooliganada de lUnited com abans amb els Celtic i el Rangers- tracte de primera, pantalles gratutes, espais doci pagats per tots i la Casa posa la canya. Inslit. Kafki. Surrealista quan als indgenes locals aix s, els vens i venes que vivim-patim Barcelona ens reserven les Ordenances del Sant Civisme i la Santa Inquisici. Ordenances que la hooliganda arribada de Manchester va vulnerar, violar i desmuntar reiteradament. Perqu, reiteradament, shi van pixar a sobre. On queden els grans discursos de civisme, m dura i histria securitria dels prcers de lAjuntament? A un, a les beceroles de lescola pblica recuperada a la dictadura, sempre li havien ensenyat que lautoritat i un mnim de valentia i un mica de coratge- es demostrava amb els forts. Demostrar fora amb els dbils i amb els sectors ms vulnerables s pura covardia. En aquesta Barcelona deconstruda a cop de desnonaments, esfondraments i esventraments urbans, el poder arrasa. El poder municipal plutocrtic, el poder immobiliari de lespeculaci, el poder arrasant dels hooligans. Poltics que fan de hooligans de la seguretat del turisme, especuladors que fan de hooligans financers revenent-ho tot, hooligans del futbol que acaben sent el menys hooligans de tots si els comparem amb la nostra classe poltico-empresarial ms habitual. Tots en un, a la mateixa diada de Sant Jordi, certificaven el que est perms i el que no: que els forts campanen impunement i que pels dbils es reserven els pals.
la trista vanaglria de ventar-se de ser lnic de set estrelles, amb accssit impossible si no ets cap destat o magnat petroler. A qui vol imitar Barcelona? Entre prdues i fallides futuribles, ja veurem qu hi guanya la ciutat amb el protohotel de luxe imperial. Cal afegir sobre els nostres hooligans destacats dels despatxos oficials, amb trajo i corbata i cotxe oficial lafegit gens menyspreable que lobra sen fot obertament de la Llei de Costes. s a dir, lAjuntament de la llei i lordre contra els pobres, s lAjuntament en justa sinopsi lgica- que se nen fot de la llei... si pel mig hi ha negoci. No en va, lslogan oficial diu que som la botiga ms gran del mn. Catedral duna globalitzaci on tot pot ser comprat i venut, on les tupinades sn ofertes (i sin que li preguntin a Renta Corporacion que compra per un i ven per 15) i on, si cal, els gestors dels PSC liquiden, fulminen i bandegen tota la llei de protecci costanera. Ingenutat (in)sostenible, un pensava que desprs del toc de la ministra de Medi Ambient anunciant lenderroc de 1.150 edificacions, mai ms tornarem al desarrollisme, ni al porciolisme lleig, ni a la Barcelona plutocrtica. Per el disseny daparador de Ricardo Bofill que sha emprenyat testosternicament perqu volia la cosa ms alta, ms grossa i ms gran- sha imposat i els nostres gestors han autoritzat la dubtosa gesta, que emcimbellar Barcelona, un cop ms encara, a les ms altes cotes del Dow Jones, el Nikei i lIbex 35. Mentrestant, a baix i a lesquerra de la Barceloneta, vens i venes seguiran protestant contra la maleda mania de gentrificar-ho tot, al sinttic crit de
carrers dels mobbing immobiliari de Ciutat Vella, es copsava la Barcelona: la Barcelona que opera impunement contra la seva gent. El poder no comptava amb un petit detall. Sota lsky line abassegador, afortunadament, encara hi ha la ciutat real: barris que no es deixen comprar ni cotitzen en borsa, perqu no estan en
Sota lsky line abassegador, afortunadament, encara hi ha la ciutat real: barris que no es deixen comprar ni cotitzen en borsa, perqu no estan en venda
venda. Venes que resisteixen. s laltra Barcelona: que com pot sospira, respira i conspira. La ciutat contra el Poder. Contra un Poder que creix enlairant-se contra la urbs, desarrelant-se del carrer i despersonalitzant els barris i la gent. Poder que pretn reduir-nos a la boutique ms gran del mn, cruspint-se les viles de lantic pla de Barcelona i convertint-nos en simples consumidors i espectadors de la gran falla dels diners. Queda clar, per, que qui t el cul llogat mai seu quan vol. I si els nostres gestors segueixen jugant a leconomia de casino, a les finances especulatives i a prostituir i gentrificar Barcelona, la ciutat, poc a poc, es quedar, sense rumb propi i per on bufi el vent, a dues veles. I aquest cop no ser pas culpa dEndesa. Per aix val la pena dir-ho i cridar-ho. Que lHotel Vela s illegalment impune. Encara que noms sigui per comprovar que desenes de collectius i ciutadans de ple dret mantenen la saba de la Barcelona rebel. Encara que noms sigui perqu, daqu a uns anys, en una ciutat de plstic, de diner plstic i de vides de plstic, alg descobreixi que s, que a Barcelona hi havia vida, sentit com i comunitari, i vida rebel al carrer. Que hi havia indgenes que resistien la colonitzaci dels diners globals. Fet i fet, s el que ms necessita avui Barcelona. Resistncies a la impunitat del Poder, per seguir cuidant la nostra gent. LHotel Vela pa las abuelas s el crit que ressona a la Barceloneta. Sntesi duna lluita per recuperar el vincle social i evitar tantes bajanades impunes. Per cuidar les nostres vies -que han sobreviscut la dictadura, la reconversi i el mobbing- i per anular duna vegada i per totes aquesta maleda mania del Poder de posar la catifa vermella als terroristes del diners que es carreguen al nostre litoral i es dedica a servir canyes de cervesa gratutes als hooligans del negoci del futbol. I on noms es reserven els pals i les hsties per a la gent que viu, sobreviu i, dissentint, fa possible Barcelona i que la vida urbana complexa que no complicada- pugui seguir respirant. Malgrat hi hagi tants hooligans que ens vulguin tallar la respiraci en sec.
David Fernndez
rriba una nova edici de la Fira de Sensibilitzaci per a la transformaci social promoguda per REDS, RAI i CRIC. Aquesta jornada tindr lloc el dissabte 17 de maig al Forat de la Vergonya (al barri de la Ribera) i tindr com a eix central el CONSUM CONSCIENT I TRANSFORMADOR. I qu s el CCT? La societat de consum en la qual vivim t inconvenients seriosos i ben evidents. Els que tenim ms presents sn els relacionats amb la degradaci ambiental, per tamb sabem que moltes injustcies socials deriven de la pressi per produir i consumir cada vegada ms, i que l'estrs i altres malalties i la buidor o insatisfacci personal tenen molt a veure amb aquesta frmula econmica que t com a suposada grcia principal rodejar-nos de confort, benestar i felicitat. Avui dia, veient la genealogia dels nostres problemes, tan clarament lligats a l'espiral sempre creixent de producci i consum, podem pretendre canviar significativament la nostra societat sense canviar el nostre consum o, cosa que ja s la mateixa, els nostres patrons de vida? s evident que no. La societat de consum no s pas l'nica cultura possible; a Occident, com hem vist, t apenes un segle d'histria, i en altres llocs del mn pocs, ja encara no s'ha conegut. Per tant, anar virant l'orientaci de la societat per tal de buscar formes d'estar en el mn que siguin sostenibles i que ens aportin felicitat no noms s prudent i legtim sin que s del tot imprescindible. I a ms ja s urgent. T'hi apuntes? A lanterior edici daquesta Fira es van unir diverses entitats, collectius i moviments socials per tal de sensibilitzar dels problemes i les necessitats daquest mn i fer una crida conjunta a que el canvi es necessari i inevitable. Va ser un xit de participaci tant a nivell dentitats com de visitants, i volem que aquesta uni denergies tingui una continutat. Per poder aconseguir-ho, us convidem a participar daquesta FIRA, amb el nivell dimplicaci que pugueu i vulgueu. Hi haur un espai habilitat amb taules i cadires per poder incloure informaci de les vostres entitats, tamb material grfic si teniu psters, exposicions de fotos, plafons... es pot aprofitar el gran espai que suposa lequipament i la plaa del Forat de la Vergonya. Dinar popular amb pica-pica Tallers prctics sobre consum Actuaci Consumo Consiento Compartint experincies Conclusions de la jornada Tallers dauto reparaci de bicis Tallers per a nens i joves Concert de lAlways Drinking Marching Band
Mentrestant, a baix i a lesquerra de la Barceloneta, vens i venes seguiran protestant contra la maleda mania de gentrificar-ho tot, al sinttic crit de LHotel Vela pa las abuelas, que s el digne crit dels rebels que ressona a la Barceloneta
Foto: Masala
LHotel Vela s illegal Per anem a pams. De lescullera estant, ad maiorem gloriam negotium, una nova incursi immobiliria tornar a alterar lsky line barcelon. Fa mal de veure una nova projecci fllica del poder dels diners dels nostres dies: la catedral dels feixos i lostentaci de classe al bell mig del litoral. Fa mal descoltar que ser el complex ms luxs de Barcelona, clon de lhotel ms car del mn The Burj Al Arab- que t
LHotel Vela pa las abuelas, que s el digne crit dels rebels que ressona a la Barceloneta. Perqu a ms de ben immoral en un mn tan desigual, lHotel Vela s illegal, com recorden tamb la Merc Tatjer i lAlbert Terratosa, veus autoritzades de lurbanisme social que no saben encara qui -i com- ha firmat les llicncies. I estaria molt b saber-ho, certament. En tot cas, preocupat per la magnitud de lalada de la tragdia immobiliria, que es repeteix quotidianament i sempre com tragdia als
RAI-Internacional
Plantes medicinals i aromtiques Espcies * Tes * Cafes *Mels * Complements Diettics Caramels * Cosmtica natural Fruita Seca * Cereals i Llegums Cafeteria i Teteria * Llibres i revistes
Pl.Reial 18 Tel/Fax: 933042005 08002 Barcelona
n m 4 1 maig-juny08
barri
pg 4
Las jornadas fueron, por un lado, fruto de meses de trabajo dificultados por la falta de recursos; pero tambin marcaron el inicio de un proceso de participacin vecinal autoorganizada desde abajo, de una participacin que incluya la posibilidad y capacidad de decisin colectiva. sta requiere de una (in)formacin Imatge de les jornades de La Barceloneta previa, y de la necesidad de poder El primer que cal dir s que la transmitir que la participacin real no equivale Llei del 2004 preveia subvena la queja, tal y como nos hace creer la admicions per als ajuntament, dennistracin, o nicamente a la mejora de la tre el 50% i el 75% de la inverpequea molestia cotidiana; el trabajo de aqu si necessria per a revertir la situaci dels barris degradats. en adelante ha de consistir en devolver a los A la prctica, aix no ha estat debates la dimensin colectiva y global del aix, i des de la primera convobarrio, en conseguir que sean tambin las percatria, les subvencions shan sonas con menos recursos las que opinen y ajustat a la baixa, al limit del que toda persona implicada se corresponsabi50%. No hi hauria res a dir sin lice de las decisiones. que, a la prctica, molts ajuntaPor el momento, se est trabajando en la ments no tenen la capacitat generacin de otro encuentro que permita econmica suficient per afronpresentar todo lo que sali en las jornadas y tar laltre 50% de les despeses. las conclusiones de stas, de manera que En aquestes condicions, lexeeste proceso se convierta en un proceso de cuci dels projectes queda todo el barrio. compromesa i noms els ms La asistencia a las jornadas cuatriplic el potents s a dir els que menys nmero de asistentes a las reuniones del ho necessiten- aconsegueixen PAD, primer proyecto meditico de ajustar-se als calendaris i inverparticipacin de la regidora Itziar Gonzlez. sions previstes. La segona constataci s que Pero ms all del PAD, los procesos abiertos amb una certa freqncia, la y mediatizados por la administracin Llei de Barris sha utilitzat per continan mostrndose en el barrio de La alleujar les inversions ordinBarceloneta como el reflejo cncavo de los ries dels ajuntaments, enlloc de espejos del callejn del gato: un esperpento. per fer-ne dextraordinries, Prueba de ello ha sido la apariencia de que era lobjectiu. Dit duna consulta realizada nicamente a entidades del altra manera: hi ha ajuntaments barrio (no todas y, por supuesto, no a vecinos que, amb els seus projectes de de a pie) para la elaboracin del proyecto de barris, estalvien. la Llei de Barris; en este proceso ninguna El tercer aspecte que volem entidad consultada ha secundado en sus prodestacar s que no tots els puestas el taller de La Barceloneta - futuro ajuntaments presenten a la laboratorio de experimentacin participativa convocatria anual de la Llei que se vender como el gran logro y la gran els barris que ms ho necessinovedad introducida por Itziar Gonzlez y sus ten, sin els barris que llinden tcnicas de confianza de la Llei de Barris en amb rees on es preveuen transformacions urbanstiques. La Barceloneta -, pero el districte ha decidido s quan la Llei de barris es (el slo) continuar consultando sin escuchar, y converteix en un caramel per llamarle a eso participacin. El reto del barrio desactivar mobilitzacions vede La Barceloneta en estos momentos est nals o b camuflar conflictes en, a pesar de la contraposicin de los ritmos urbanstics. Podria ser el cas de de la administracin y los propios de los la Barceloneta, un projecte per barrios, mostrar que participacin y consulta ensucrar el malgust del pla son dos conceptos casi antagnicos cuando dascensors. se trata de gestionar vidas y el futuro de las personas. El tuf del Pla dascensors de Carolina Vena de La Barceloneta
Ms informacin la Barceloneta. Aquest pla ha estat batejat pels seus propis creadors com dinnovador. I efectivament ho s: ras i curt, proposa lenderroc de les cases de quart per tal daixecar nous edificis, amb habi-
La asistencia a las jornadas cuatriplic el nmero de asistentes a las reuniones del PAD, primer proyecto meditico de participacin, de la regidora Itziar Gonzlez
labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com pdefensabarceloneta@yahoo.es
Masala
Projectes internacionals, acci comunitaria i local social per desenvolupar projectes en l'mbit juvenil. Vine i participa!!!!
pg 7
barri
n m 4 1 maig-juny08
Junta de lAEP de 1994. Foto extreta del llibre Una Histria de Barcelona
ra, cosa que feia que la documentaci no pats en excs i pogussim tenir exposicions permanents i es poguessin fer els primer Homenatges a Agust Centelles i Carles Fontser que foren tot un xit, o lexposici de la Muntanya amb fotografies cedides per Francesc Fazio dAmics del Sol. Aleshores, crearem les seccions dHistria, Literria, Arts Plstiques, Teatre, Esports, i la secci dExcursions que organitzaren companys llibertaris que procedien de lAteneu del Chino. El que voldria destacar s lintegra-
da per la Galeria Dau al Set dun important Barcelon con fou Josep M de Sucre, personatge injustament oblidat que en algun moment Barcelona haur de recuperar. Per altre banda la gent de teatre que freqentava la seu de lAEP fou per exemple la gent que ms tard portaria el pes de FOCUS, el grup de teatre totquotrip seria una part del reconegut grup Fura dels Baus, mentre que al costat molts grups que actuaven a la sala Villarroel aprofitaven el nostre espai recuperat de la Casa Caritat per
El manifest de lAEP t com a objectiu recuperar aquell patrimoni que fou arravatat per la fora a lentrada del feixisme a Barcelona el 26 de gener de 1939 i no ha retornat als seus legtims continuadors
ci dun grup de vells combatents de les columnes confederals i dEsquerra Republicana que constituts com a grup ECA es reunien un cop per setmana a la seu de lAEP (eren prop del centenar). En aquells anys 80, en qu la premsa parlava contnuament del desencanto, lAEP shavia convertit en una mena dilla que buscava camins de llibertat, que interconnectant generacions treballava per la recuperaci de la memria. Aix els cicles de conferncies eren constants, com les exposicions sobre la guerra civil, els anys 20, la pedagogia de Ferrer i Gurdia, els nacionalismes, els maquis, la resistncia als pasos catalans... Sense oblidar les aportacions de seccions com la literria i la darts plstiques que tamb tingueren la seva oportunitat de mostrar el treball fet, els recitals de poesia, els muntatges escnics sobre Miguel Hernndez, Antonio Machado, Joan Salvat Papasseit, Federico Garca Lorca, ngel Carmona, etc. O b les exposicions minimalistes dEnric Mil, daltres tendncies pictriques com la de Xavier Cuevas, o lexposici amb lobra presta-
preparar las seves representacions. La Secci dexcursions es dedicava preferentment a una colla de xavals del Barri Chino, tant donant classes destudi (llegir i escriure) de cosir, aix com a lhora de sortir de Barcelona descalada. Aquesta simbiosis de persones de diferents indrets socials i generacions, en un moment que el teixit social de la ciutat es descosia, a lAEP era tot el contrari, perqu duna manera o altre tothom que sapropava en aquell moment trobava aixopluc a lAEP. Tamb recordar les classes del vell Cartellista Eduard Subirats explicant les tcniques dimpressi amb una vella mquina de gravat i de proves dimpremta que tenem i que desprs donarem al museu de les arts grfiques de la ciutat. Amb larribada del CCCB i mentre es feien les obres de la Casa de
Llegeix el Masala
Subscriu-te
El rebrs a casa per 27 euros a lany Fes un ingrs al nostre compte 2100-0546-04-0200221290
La Bodegueta
Especialitat en begudes
Posa un anunci
27 euros cada dos mesos o 145 euros a lany
Escriu a masala@ravalnet.org
www.lapsusespectacles.com info@lapsusespectacles.com Tlf: 93.310.60.95 C/Sant Pere Mitj, 77-79 Baixos 08003 Barcelona
n m 4 1 maig-juny08
barri
pg 6
unos servicios sociales y de calidad a los que tod@s tenemos derecho. Desde mi punto de vista, sta es una primera perversin de lo que habra de ser una subvencion que genere comunidad. Eso no crea comunidad ni autonoma sino una doble dependencia. Primero una dependencia administracin-asociacin y en segundo lugar otra asociacin-vecin@. Por Personalmente no eso prefiero diferenciar las entidatengo ningn des de servicios del tejido asociativo. No es lo mismo. No se persiinconveniente en guen los mismos objetivos y recurrir a ese fondo obviamente las entidades de servicios no generan comunidad ni pblico, siempre que participacin ni nada de lo que en no hipoteque tu teora debera ser la financiacin a las entidades sociales, con volunautonoma poltica tad de cohesin social. Una de las ideas que sugiero es que se difeSubvenciones 2007 rencie claramente lo que es dinero para entidades que ofrecen serviCasc Antic cios y aquellas que apuestan por AVV Casc Antic 0 Euros (no pide) crear conciencia social, solidaridad, autonoma, comunidad, Coordinadora de Vens del Casc Antic: 900 Euros Plataforma dEntitats de la Ribera: Activitats diverses, comunidad, (lo repetir tantas Manteniment de lentitat: (cercana al Distrito) 3.600 Euros veces como me lo han hecho escuchar en las miles de reunioA.E. Pla Integral: Pacte de barri (cercana al Distrito) 50179, 66 nes en las que me han vendido el Vens en Defensa de la Barcelona Vella 0 Euros (no pide) discurso). Si se diferenciara, se Frum Venal de la Ribera: 0 Euros (no pide) cuantificara y equilibrara un poquitn la balanza, creo las Altres AVV del Districte segundas saldramos ganando AVV de la Barceloneta: mucho, y lo digo econmicamente. Despeses de funcionament (cercana al Distrito) 3.950 Euros Pero el componente poltico AVV de lstia: Enterrament de la Sardina: 600 Euros se resiste a abstraerse del proceAVV del Raval: (cercana al Distrito) 13.790 Euros Despeses de funcionament 7.790 so tcnico a la hora de adjudicar Despeses de la Rdio: 6.000 y valorar a posteriori no slo los proyectos sino las entidades en Altres entitats socials del Casc Antic s. De esta manera, y si nos cenEcoconcern: 0 Euros (no pide) tramos en las asociaciones de carcter vecinal o socialmente Arquitectes sense Fronteres (mbit districte): 0 Euros comprometidas, la implacable Habitatge digne: 0 Euros (denegada) espada de Damocles (Consell de Incita. Noies del barri: 0 Euros (denegada) Districte) es la que en ltima insRAI: 1.200 Euros tancia nos va arrinconando a los Projecte de joves: 300 que de verdad creemos que el RAI-ART local: 900 dinero pblico ha de ser revertido Club de Basket Ciutat Vella: Model dEsport 3.600 (cercana al Distrito) en la comunidad. Club Petanca Barcelona: 3r Master Ciutat Vella 2.500 (cercana al Distrito) Las entidades afines, reconoClub Petanca Catalunya: 0 Euros (no pide) cidas y polticamente amables con el poder se ven liberadas de Cuadro elaborado con datos del Ayuntamiento de Barcelona accesibles en la web la incertidumbre de las pueteras subvenciones y siguen funcio-
Muchas veces se funciona de una manera totalmente paradjica. Miran qu convocatorias hay para luego construir el proyecto!
nando con una inercia financiada inexplicablemente, a veces con convenios y con multitud de alternativas. Muchas veces se funciona de una manera totalmente paradjica. Miran qu convocatorias hay para luego construir el proyecto! Mientras tanto, los que nos pasamos aos reflexionando sobre el cdigo tico del dinero pblico, los que dudamos de la dependencia institucional, los que diagnosticamos, formulamos y pensamos en nuestra entidad como instrumento para generar comunidad; despus de pasar horas formulando proyectos adaptados a la realidad del territorio, despus incluso de tener informes tcnicos favorables, al final la espada de Damocles nos cierra el grifo. Otro ao ms. Desde luego este artculo coincide con una coyuntura diferente de las formas de administrar la participacin en el Distrito. Es con esa lgica que uno de los indicativos que nos reafirmarn esas intenciones de administrar desde la neutralidad poltica y desde criterios tcnicos ser ver que es lo que el Distrito apoya. No sera nada entendible que siguieran las dinmicas de estos ltimos 20 aos, y que a algunos nos arrinconaran cada vez ms en la barricada poltica. Barricada poltica pero barricada a fin de cuentas.
Bar Mendizabal
sucs i batuts naturals, esmorzars,
Pl. Canonge Colom msica, plats del dia, cocktails, bocates, Raval / Barcelona take away, terrassa, sol i ombra
c/ Joaqun Costa 36
telf.93 3014763
pg 9
relectures
n m 4 1 maig-juny08
Un espai per recordar les realitats socio-urbanstiques a la ciutat, a travs de la premsa de lpoca
para arreglar una habitacin inhabitable por el nmero de goteras que tena, cifrando ste en 100.00 pesetas el importe de la reparacin. El Patronato, que se neg a que el constructor la realizara, cifr el coste en 600.00 pesetas. Para acabar de completar la generosidad del organismo oficial, hay que sealar que ste acostumbraba a hacer firmar a los vecinos papales en blanco donde posteriormente se especificaba el importe de las obras. Cuarenta y ocho aos despus, setecientos vecinos se han asociado para, juntos, exigir al Patronato que cesen estas irregularidades y sean reparados todos los desperfectos que padecen sus viviendas. Con el respaldo de todo el barrio detrs, hoy se reunir la junta de la asociacin con los responsables del Patronato, a quienes harn llegar estas y otras quejas y reivindicaciones.
Rdio Bronka www.radiobronka.info 104.5 (Barcelona Nord, Badalona,Gramanet) 104.45 en proves (Hospitalet,Espluges,..) Rdio Linea 4 www.radiolinea4.net 103.9 (Barcelona Nord)
Contrabanda FM www.contrabanda.org 91.4 Barcelona Rdio Pica www.radiopica.net 96.6(de 14 a 24 h) Barcelona La Tele, canal 52 UHF http://www.okupemlesones.org
n m 4 1 maig-juny08
agenda
pg 8
Masala c/ de la Cera 1 Bis Cada. divendres de 17 a 211h Casal Antiprohibicionista c/dels salvadors 20
Obert de dimarts a dissabte de 20:30 a 12h Dimecres a les 20h Jam Session Dijous a les 21h pases de video Divendres i dissabtes fins les 2h
ODS- Barceloneta (Oficina en Defensa del Barri) c/Pescadors 49. Cada dimarts de 17h a 20h
Dimecres 20h Assemblea V de vivienda Divendres: 20h Assemblea Desobeint Fronteres Diumenge: 20h AsseCine: cinema+debat+pica pica
Organitza RAI. Per a ms informaci podeu trucar a RAI (932681321) o escriure un mail a rai-tallers@pangea.org. Web: planeta-rai.org Aquest curs neix duna voluntat de donar un enfocament crtic a lEducaci en DDHH, perqu les formadores i els formadors en lrea educativa puguin desenvolupar les competncies necessries per a actuar com a educadors crtics en aquest camp.
LA NTIC TEATRE
LESPAI DE CREACI
c/Verdaguer i Callis 12 08003 Barcelona Tel: 93 3152354 Fax: 93 5132474 lanticteatre@lanticteatre.com www.lanticteatre.com
ADRIANTIC- Sala dAssaig de lAntic Teatre C/Via Trajana 11-13 Sant Adri de Bess
pg 11
denncia
n m 4 1 maig-juny08
LLIBRERIA RODS
Compra i Venda de Llibres Antics i Revistes, Gravats i Postals carrer dels Banys Nous, 8. 08002 Barcelona. Tel: 93. 3181389
n m 4 1 maig-juny08
denncia
pg 10
Els CIE
Aquests camps sn la punta de llana del sistema de fronteres internes europeu. Sn els nous camps de concentraci del s.XXI, els Guantnamos europeus, on es violen els Drets ms elementals; la seua sola presncia s una amenaa constant de cstig per a les persones migrants, i suposen la normalitzaci dels procediments de tancament com a tcnica de gesti dels moviments de poblaci. Les Fronteres Hi han 220 camps a la UE, la funci dels Estem assistint diriament a la gesti de quals s delimitar les noves fronteres interfluxos migratoris mitjanant l'ampliaci de nes dels Estats i determinar qui sn els les fronteres, controls policials, centres de exclosos de la comunitat. A l'Estat tancament, expulsions, etc. Amb la finalitat Espanyol hi ha 9 Centres d'Internament gens amagada de convertir els moviments, per Estrangers amb una capacitat de 1900 naturalment autnoms, de les persones en places. En aquests centres es tanca a perun flux de mercaderia barata, dcil, contro- sones l'nic delicte de les quals ha estat lable i, si cal, rebutjable. Les fronteres ja exercir el seu Dret a buscar-se la vida, a no sn els confins dels Estats que fugir de les guerres, de la misria, de la marquen un dins i un fora, s'han violncia masclista, etc. Noms han creuat transformat en o intentat creuar una forma de pro- Durant els anys 2006-2007 108.752 una frontera 'senduir ciutadania persones varen ser expulsades de se papers'. Es jerarquitzada en tracta d'una mesul'Estat Espanyol, segons dades del ra cautelar que t uns artificis Ministeri de l'Interior biopoltics per gracom objectiu asseduar els drets, o gurar l'expulsi l'absncia d'ells, de la ciutadania en funci que, a la prctica, esdev una mesura de les necessitats del mercat. penal encoberta perqu incideix sobre drets Europa s'est pretenent refundar en base fonamentals. Altrament sembla impossible a l'exclusi i la lluita contra 'l'altre' assegurar el respecte als drets humans a (pobre/no-europeu) tractant de controlar i les persones all internades. contenir la immigraci a travs de la militaUn informe del Parlament Europeu sobre ritzaci de les fronteres, les expulsions i les condicions d'aquests centres s demoels Centres d'Internament d'Estrangers. lidor, molts d'ells emplaats a antigues preLes fronteres es reforcen cap a fora amb sons o casernes, amb un rgim pitjor que sistemes cada cop ms sofisticats de el carcerari, amb celles de cstig, dificultat vigilncia i control i expandint-se cap als per comunicar-se amb l'exterior, manca pasos de transit o d'origen de la migraci. d'assistncia mdica i lletrada i dficits en Per la frontera tamb es va estenent pel el rgim de visites. L'informe tamb denunterritori europeu en forma de Check points cia l'opacitat, la falta de control judicial, en llocs de pas, als d'ONGs i serveis transports pblics, 47 persones esperen un judici pel socials. En molts a la utilitzaci del desmuntatge simblic del CIE de la llocs la gesti s padr municipal realitzada Zona Franca amb finalitats de directament per la control o policia, un fet d'inspeccions de treball. L'experincia i impensable a les presons convencionals. l'amenaa de la frontera s present en les Tamb denuncia casos de maltractaments, nostres ciutats quotidianament. Les violncia, i fins i tot de sucidis. persones que aconsegueixen traspassar la En aquests moments el temps mxim frontera exterior segueixen vivint en ella a d'estada a un CIE de l'Estat s de 40 dies i l'interior. un mnim de 3 anys sense poder tornar Europa esdev poc a poc un espai ple legalment. Per amb la nova 'Directiva de d'obstacles per a moltes persones que Retorn' pendent d'aprovar pel Parlament veuen limitada la seua mobilitat, es Europeu s'homogeneitzaran les condicions tanquen les fronteres entre estats i s'ested'internament allargant l'estana fins a 18 nen els llocs de detenci, els pobres estan mesos amb un lapse de temps de 5 anys exclosos de la llibertat de moviment i per desprs de l'expulsi per poder tornar a aquells que gosin exercir-la els esperen Europa.
A l'Estat Espanyol hi ha 9 Centres d'Internament per Estrangers amb una capacitat de 1900 places Les expulsions
Durant els anys 2006-2007, 108.752 persones varen ser expulsades de l'Estat Espanyol, segons dades del Ministeri de l'Interior. El govern de Zapatero presumeix d'haver repatriat un 43% ms d'immigrants que el govern d'Aznar en la seua darrera legislatura: al perode 2000-2003 foren 258.049, mentre que al perode 2004-2007 foren 370.027 les persones expulsades a la fora. El govern espanyol ha aprovat un protocol d'expulsions amb la pretensi d'acabar amb els nombrosos incidents que es registren en les repatriacions. Aquest protocol permet immobilitzar fsicament al repatriat, usant manilles, llaos, mascaretes, camises de fora, casc d'autoprotecci i fins i tot sedaci amb prescripci mdica. Les finestres estaran sempre tancades ja que els repatriats moltes vegades desconeixen el seu dest. del CIE de la Zona Franca a l'octubre i ho vrem veure a les tancades i vagues contra la llei d'estrangeria per una regularitzaci sense condicions. Per el que s una llstima s que mentre les migrants s'enfronten a tota la maquinria fronterera, la major part dels Moviments Socials miren cap una altra banda. Pocs grups s'han adonat que si les fronteres travessen uns, travessen tothom. s important fer-les visibles i desemmascararles. Per aix 47 persones esperen un judici pel desmuntatge simblic del CIE de la Zona Franca. Perqu els CIE cal desmuntar-los abans no siga massa tard i ens veiem en un futur posant una placa en memria de totes aquelles persones migrants que varen patir la barbrie d'aquest rgim de fronteres.
Sad.
Mentre escrivim aquest article el company Sad de l'associaci Cornell Sense Fronteres resta pres al CIE de la Zona Franca. Porta 3 anys vivint i treballant a Catalunya i t 15 familiars ac, molts d'ells regularitzats. Va ser detingut a un Check point rutinari de la brigada d'estrangeria de la Polcia Nacional a la parada de metro d'Universitat, mentre anava a tramitar un recurs a l'ordre d'expulsi al despatx de la seua advocada. Els seus companys de CSF miren d'aturar l'expulsi i estan preparant mobilitzacions.
La fuga
La frontera genera al seu voltant espais marcats per la violncia i la incertesa per tamb per les estratgies de fuga i les xarxes transfrontereres que les fan possibles. A partir del moment que una persona decideix no fer cas de les prohibicions i els obstacles i fa l'aposta de moure's all on els seus desitjos i projectes de futur la porten, ja podem dir que est realitzant el major acte de desobedincia que es pot fer a aquest rgim fronterer. Per s en la seua lluita diria on es visualitza encara ms la seua capacitat de defensar el seu dret a la llibertat de moviment i d'estana. Ho hem vist a les vagues de fam com la que han protagonitzat els interns del CIE d'Aluche de Madrid fa dues setmanes. Ho hem vist en la fugida massiva dels interns
FARMCIA
GENIS DE ARANA
Carretes, 35 - 08001 Barcelona T. 93 442 50 96 / 93 441 71 84
El Be Negre
telf. 93.441.68.98 Mbil 689 49 12 04 c/ Lleialtat, 2 08001 Barcelona Horari Dilluns a Divendres de 12 a 2 i de 5 a 8. Dissabtes de 1 a 2.
Clnica Veterinria
pg 13
visions
n m 4 1 maig-juny08
MJB busca su propia comunidad para encontrar soluciones, pensando que la lucha solo puede ser ganada por la propia gente de El Barrio, no por quienes claman representarlos
negocios, que se ganan la vida de manera muy honrada, para substituirlos por restaurantes de lujo, tiendas de moda, sus cadenas de supermercados, quieren cambiar la tipologa del vecindario, es sta a la poltica que se oponen y que Viverito ha promovido sin parar, a la vez que deca ser la concejala del pueblo y contra la especulacin. No cambiarn todo aquello que nos hace ser El Barrio, expresa indignado scar. En estos momentos el Movimiento por la justicia de El Barrio est realizando una gira por diversos pases europeos con el nimo de aglutinar colectivos, asociaciones, movimientos vecinales dentro de esta campaa y conseguir el apoyo para empezar una lucha contra la empresa Dewney. Sin ir ms lejos el prximo 9 de octubre est convocada una manifestacin en Londres y Glasgow, y en todas las ciudades que quieran apoyar esta lucha, para denunciar a este grupo financiero y frenar sus procesos especulativos, no solo en East Harlem, sino all donde quieran clavar sus garras. Todo esto ocurre, mientras en el centro de Harlem, el pasado mircoles 23 de abril, se aprob en el distrito el desalojo de otros edificios histricos en la parte afroamericana para la primera semana de mayo. El domingo 27 de abril estn previstas tres movilizaciones simultaneas en East, West y Center Harlem, en frente de las delegaciones municipales para parar este desalojo en contra de la poblacin que histricamente ha vivido, creado y luchado en Harlem. Esta es la carta de presentacin de Nueva York, ciudad puntera en moda, negocios, cultura, arte y como no en gentrificacin y especulacin. Alguien crea que las autoridades de la ciudad de los sueos se les escapaba como reprimir, expulsar y desplazar a la gente que no considera grata de vivir en ella?... pues no, pero siempre nos quedarn movimientos en resistencia y Spitzers que se traguen sus propias palabras.
Masala/NYC
n m 4 1 maig-juny08
visions
pg 12
Ya no camos en la vieja historia Salimos para combatir la escoria Ladrones, Corruptos Griten conmigo para que esa gente se vaya Griten conmigo pues el pueblo ya no llora I Esto es Maputo, nadie sabe bien cmo El pueblo que antes dorma, hoy perdi el sueo Todo por causa de vuestro salario msero El pueblo sale de casa y golpea el primer vidrio Sube el precio del transporte sube el Precio del pan Dejan mi pueblo sin norte, dejan el Pueblo sin suelo Revolucin Verde, solo la vemos en nuestra comida Ahora qu piden? . Ponderacin Pondera t, antes de hacer la mierda De subir el coste de la vida Y mantener baja nuestra renta Ese gobierno no se arregla de todas formas. No Va a haber una tragedia de todas formas. S De todas formas Que vengan con gas lacrimgeno La protesta est llena de oxgeno No paran nuestra declaracin Yo luchar, no me abstengo Malhazine*-PRESENTE Magoanine-PRESENTE Urbanizasao-PRESENTE Jardim II Seor Presidente, desplegaste el lujo de tu palacio Finalmente te diste cuenta que la vida aqu no est fcil Y solo ahora reunes ese Consejo de Ministros El pueblo ni durmi, ya estamos reunidos hace mucho Barricamos las calles Paralizamos los chapas Aqu nadie pasa Hasta las tiendas estn cerradas Si la Polica es violenta Respondemos con violencia Cambia la causa para que cambie la consecuencia Ms de la mitad de mi salario va para impuestos y Transporte Si mi hijo enferma queda entregado a su suerte Y al mismo tiempo, tu hijo est saludable y fuerte Vive en la saciedad, lleva una vida de lord Vivir aqu es un lujo, el coste es elevadsimo Trabajamos como esclavos y entregamos todo en el dcimo** Baja la tarifa del transporte o sube el salario mnimo Xeeeeee esto es lo mmimo que debes hacer A no ser que quieras fuego en las gasolineras Asaltos en las panaderas, ministerios, imagina Destruir vuestros bancos comerciales, vuestra mina Gobernacin irracional parece que contamina Que hayan aprendido la leccin Y no esperen para la prxima vez Os aviso mis seores que tendrn una prxima vez El Norte-PRESENTE El Centro-PRESENTE El Sur-PRESENTE MOZAMBIQUE
El da 5 de febrero la capital de Mozambique, Maputo, vivi un episodio histrico de revuelta popular, cuando multitud de jvenes, mujeres y nios se manifestaron por las calles de la ciudad en protesta por el incremento del precio de los transportes privados de pasajeros, cuyos vehculos son conocidos popularmente como chapas.
Las protestas consistieron en ataques a los propios chapas, a panaderas (el incremento del precio del pan es otra realidad), gasolineras y otros establecimientos comerciales; quemas de neumticos; y construccin de barricadas. El resultado fue la paralizacin de la actividad en la ciudad, pues se par la circulacin de chapas y se bloquearon las vas de entrada y salida de Maputo. Adems, debido a la magnitud de la protesta social, la polica se vio obligada a reaccionar, y lo hizo con una violencia desmesurada, que acab con la vida de 6 personas y mand al hospital a casi 100 heridos, dando lugar al episodio de tensin social y poltica ms importante en Mozambique desde que acab la guerra civil post-independencia, en 1992, y que el gobierno resolvi momentneamente con la paralizacin de la subida de los precios de los chapas. El transporte pblico en el pas es residual, por no decir prcticamente inexistente, y se limita a una pequea flota de autobuses en la ciudad de Maputo, la capital, y alrededores. Los chapas son el medio de transporte utilizado por la amplia mayora de la poblacin para satisfacer las necesidades de ir al trabajo, llevar las criaturas a la escuela, transportar bienes para comerciar e ir a comprar a los mercados. De ah la importancia de la subida de precio de un bien tan trascendental para la mayora de la poblacin. El incremento del precio del transporte es el resultado de un acuerdo del Gobierno con la FEMATRO, la Federacin Mozambicana de las Asociaciones de los Transportadores Ferroviarios, motivado por la ms que duplicacin del precio del petrleo desde 2005, cuando se elev la tarifa de los chapas por ltima vez. En la actualidad, el precio de un viaje de los chapas para un recorrido corto (menor a 10 km) es de 5 Meticais (35 Meticais = 1 Euro), y para recorrido largo (mayor de 10 km) es de 7.5 Mts. El salario mnimo en Mozambique es ligeramente superior a 1600 Meticais al mes, aunque la mayora
de la poblacin est involucrada en el sector informal para cubrir sus necesidades econmicas, y el salario mnimo sirve solo como una referencia, que raramente se cumple, y siempre a la baja. La mayora de mozambicanos vive en los suburbios de las ciudades, pues el centro de ellas est ocupado por viviendas y oficinas de los polticos, la clase media alta (una minora), los cooperantes y la diplomacia internacional (en el caso de Maputo). Por ese motivo, las necesidades de desplazamiento de la mayora de la poblacin son muy importantes y llegan a menudo a ms de la mitad del presupuesto familiar (hagan cuentas para una familia tpica que requiere hacer unos 4 viajes de media para cubrir las necesidades de desplazamiento de la familia, padres y 4 hijos). En estas condiciones, la subida prevista para los chapas de 5 Mts a 7.5 Mts (50 %) y de 7.5 Mts a 10 Mts (33%),
El incremento del precio del transporte es el resultado de un acuerdo del Gobierno con la FEMATRO, motivado por la ms que duplicacin del precio del petrleo desde 2005
poda suponer la bancarrota para una amplia mayora de familias mozambicanas que viven en los suburbios de las grandes ciudades, especialmente la capital, Maputo. Por eso mismo, fue en los barrios perifricos de la ciudad (Magoanine, Malhazine), donde se iniciaron las revueltas. Unas revueltas que expresan algo ms que una protesta contra el incremento del precio de un bien bsico para la poblacin: son la imagen de la crisis econmica, poltica y social en la que se puede sumergir Mozambique, si el gobierno no procura formas de ganarse la vida a los ciudadanos mientras permite que se encarezca el coste de (sobre)vivir. Miquel Correa Miembro de RAI
* Son barrios de la periferia de Maputo donde se iniciaron las protestas ** Se refiere a la dcima parte de los ingresos familiares que tradicionalmente se entregan a la iglesia para agradecer a Dios el dinero que se gana
Pizzera El Boliche
Pizzas de corte argentino, ensaladas, canelones, empanada, lasagnas, milanesas, matambre, etc. Mojito...el trago revolucionario
pg 15
ressenyes
n m 4 1 maig-juny08
Virus. 2008
Cuarenta aos despus de su muerte, cuando la moda de las camisetas y las chapas con su rostro deformado empezaba a flaquear, Guevara vuelve a ser un perfecto producto de marketing
Cuarenta aos despus de su muerte, cuando la moda de las camisetas y las chapas con su rostro deformado empezaba a flaquear, Guevara vuelve a ser un perfecto producto de marketing. En cuanto a Soderbergh, nada que objetar. Sus motivaciones son abiertamente industriales, y el biopic es un gnero de xito asegurado. Haciendo recuento, ste ser al menos el cuarto acercamiento al gran icono de la posmodernidad, tras las pelculas de Paolo Heusch, Richard Fleischer y Walter Salles (a la hoguera!), dejando a un lado trabajos documentales como el de Gianni Min. Y en este punto volvemos a ATMO y Gandini, porque en 2001 los autores de Surplus rodaron un documental televisivo consagrado precisamente a Ciro Bustos. Y quiz sea aquella pelcula el germen del ajuste de cuentas que Bustos materializa ahora en sus memorias. Sacrificio: Who Betrayed Che Guevara cuestiona la versin oficial (con argumentos de sobra) sobre la muerte del guerrillero. Limitados por las convenciones del reportaje (no busquen en Sacrificio la irreverencia visual de Surplus), Gandini y Tarik Saleh consiguen con su modesto equipo acceder a las fuentes originales, entrevistando a los militares bolivianos y los agentes de la CIA presentes en la detencin de Bustos y Dbray y la ejecucin de Guevara. Con ese material, Gandini y Saleh llegan a la nica conclusin vlida sobre aquellos hechos: la imposibilidad de conocer la verdad. Muerto el hombre, el mito crece y se deforma durante dcadas hasta convertirse en una espiral de leyendas, rumores, intereses... Ningn retrato puede aspirar a establecer certezas. Slo quedan los flecos. sa es la leccin que nunca aprenden los autores de biopics, y se es el gran logro de Sacrificio: asumir esa impotencia y retratarla desenmascarando a quienes la niegan. A los historiadores miopes (Pierre Kalfon), a los falsos hroes (Rgis Debray), a los usureros (Flix Rodrguez)... en definitiva, a los que han hecho carrera y fortuna gracias a lo que ocurri.
Hay relatos que han perdido totalmente la capacidad de influir en la realidad o en el conocimiento de sta. El problema con la mayor parte de la historia acadmica o periodstica, es que son sendas cadenas de produccin de fsiles, de recuerdos grabados en piedra o nostalgias envueltas en rabos de nube, que no son capaces, ni de transmitir lo que pas ni de ayudar a entender su significado o su nexo con el presente. Obviamente, existen historias que difcilmente pueden encajar en el presente, pero hay otras que, aun con un alcance limitado, pueden incidir sobre la comprensin del tiempo y de las cosas. As ocurre o as debera ocurrir con el caso Scala, y con el libro de referencia que, en febrero de este 2008, veinte aos despus, ha publicado Virus Editorial: El caso Scala. Terrorismo de Estado y algo ms. Para quien no conozca los hechos, unos das antes de una convocatoria de la CNT contra los Pactos de la Moncloa, haba llegado a Barcelona Joaqun Gambn Hernndez. Este confidente policial, procedente de la delincuencia habitual y devenido en viejo luchador anarquista, se pase por los crculos anarquistas de diferentes ciudades durante meses, y tras una breve estancia carcelaria, recal en Barcelona. Empez por ofrecer armas que fueron rechazadas, pero acab con-
venciendo a un grupo de jvenes militantes de llevar cckteles molotov a la manifestacin, y posteriormente de tirarlos a la Scala. La sala ardi desde dentro, segn parece mediante fsforo, un material que en aquellos momentos era monopolio del ejrcito, pero las inocuas botellas incendiarias, que ni consiguieron daar la fachada del edificio, sirvieron fundamentalmente para cargar los muertos en las espaldas de seis personas. Han pasado dos dcadas
ces, han pasado siete gobiernos y unos cuantos ministros de interior y de justicia y directores del CNI, sin que unos hechos de esta gravedad se hayan aclarado. Las razones para que el Scala forme parte de esa memoria necesaria en lugar de ser una pieza de cronologa o de museo, son, como mnimo, dos. La primera es simblica y habla de la ruptura de una determinada posibilidad de accin poltica que tanto por los golpes externos como por
Han pasado siete gobiernos y unos cuantos ministros de interior y de justicia y directores del CNI, sin que unos hechos de esta gravedad se hayan aclarado
desde aquel 15 de enero, dejando como saldo la muerte de cuatro trabajadores; la condena de tres personas a ocho aos de crcel y de otras dos a entre seis meses y dos aos y medio; un error judicial reconocido por el que una de las acusadas padeci dos aos de prisin pero por el que nadie asumi responsabilidades; la criminalizacin meditica del movimiento libertario en su conjunto; y una sangra de afiliados de la que la CNT nunca volvera a recuperarse. Obviamente, sta no fue la nica causa ni la ms importante de la debacle anarquista y anarcosindicalista, pero nadie puede negar su efecto devastador sobre todo en Barcelona y Catalunya. Desde entonlos errores internos, se va rompiendo hasta que desaparece. En el prefacio del libro, el autor, Xavier Caadas Gascn, uno de los condenados a ocho aos, habla de su trayectoria personal y poltica, pero finaliza de una manera abrupta. El ltimo prrafo hace referencia a una expropiacin en el Hipercor de Meridiana, probablemente en fechas cercanas al incendio del Scala, y finaliza ah, punto y final, sin dar ms explicaciones. Ese final, que habla de un trayecto militante que se cerrara en falso cuando su protagonista tena apenas veinte aos es, guardando las distancias, el mismo final en seco que sufrieron numerosos militantes de la poca. La segunda razn por la que
el recuerdo del Scala ni es ni puede ser un recuerdo en sepia ni una mana obsesiva, sino una exigencia histrica y poltica, es que todos sus protagonistas estn vivos: las personas que siguen cargando judicial y personalmente con el peso de los hechos; el confidente Gambn sobre cuyo paradero existen diferentes teoras; y los entonces responsables policiales y ministeriales, empezando por Rodolfo Martn Villa, Ministro del Interior en aquel momento. Este ltimo, que volvi a ser ministro con Jos Mara Aznar y que hoy sigue pasendose de un consejo de administracin a otro, es probablemente el principal beneficiario de los papeles que el aparato estatal mantiene en secreto. Que los documentos referentes al Scala, clasificados como secreto de estado hasta el 2028, salieran a la luz no sera algo capaz de hacer un gran dao poltico, pero s servira para hacerle la autopsia a unos cuantos ciudadanos respetables, y para que la sombra de aquellos cuatro muertos no proyecte su fro solamente en Xavier Caadas y las otras cinco personas que mordieron el anzuelo de Gambn.
Msica
Akrobatik: Uno de los mejores discos del ao desde Boston
Rimador procedente de la ciudad de Boston, cuya escena no ha dejado de dar alegras a los aficionados al rap desde tiempos inmemoriales, de donde ha salido gente como Ed O. G., Slaine, 7L & Esoteric, Guru, Edan o Big Shug, entre otros muchos. Akrobatik integra perfectamente habilidades lricas con letras sustanciosas y talento, conjuga rimas concienciadas que desbordan con estilos nicos los tmpanos ms exigentes, utilizando tcnicas de rap de batalla para abordar problemticas sociales o polticas. Siempre ha trabajado con sellos independientes, debutando en plstico en 1998 con un maxi, Ruff Enuff, para Detonador Records; tambin edit un maxi con el sello Rawkus en su ltima fase de esplendor, titulado Internet mcs (2000). Si quieres seguir rastreando su trabajo, contina con su EP (2000), Balance (2003). Su primer LP, editado con Coup DEtat, y The Percepcionists con su Black dialogue (2005), proyecto junto a Mr. Lif y DJ Fakts One, publicado por el sello Definitive Jux, en el que la carga crtica hacia la Administracin Bush impregna el disco de arriba abajo. Pero lo que pone de actualidad a Akrobatik es la publicacin de Absolute value, que sale a principio de este ao con el sello newyorkino Fat Beats. Entre los invitados a su nueva entrega hay mediticos mcs como B-Real o Talib Kweli, que no han dudado en
colaborar con l, seguros de la rentabilidad de dichos encuentros, o tambin compaeros de viaje de la escena independiente como Mr. Lif y Bumpy Knuckles, o idelogos del Hip Hop como Chuck D. Y en sus letras, repaso reflexivo al da a da, el huracn Katrina, la guerra de Irak y sus mentiras, y como no, versos de batalla fulminantes. Probablemente nos encontremos ante uno de los mejores discos de rap del ao.
Jum
Dissabtes i diumenges tot el da mercadillo del Port Vell,(Sota Colom) Coses velles, joietes i vintage Cardenal Casaas, 5 Tel.93 302 64 33 08002 Barcelona e-mail: asando73@yahoo.es
nm 41 maig-juny08
El mn al revs
pg 14
La repressi fsica contra els tibetans va anar acompanyada duna repressi informativa, per evitar que els 1.300 milions de xinesos coneguessin el qu estava passant en un dels seus territoris. El rgim xins va bloquejar diverses pgines dinternet, entre aquestes el portal Yahoo!, i les web de diversos diaris internacionals; i tamb va fer desaparixer la premsa estrangera dels punts de venda. Segons diversos analistes la Xina pot semblar un pas molt obert, per el rgim comunista no suporta la crtica i les opinions divergents del sistema. Un directiu xins duna multinacional, que vol mantenir lanonimat, reconeixia a diversos mitjans de comunicaci que a la Xina tot s flexible, menys la poltica. Per entendre els motius de les manifestacions dels tibetans que reclamen la independncia del seu pas, es fa necessari fer un breu reps de la seva histria.
Lany 1949 lExrcit dAlliberament del Poble de la Xina va envair el Tibet, imposant lany 1951 lAcord dels 17 punts per lalliberament pacfic del Tibet
lAcord dels 17 punts per lalliberament pacfic del Tibet. Les autoritats tibetanes van haver de signar sota una forta pressi. La regi va ser ocupada per 40.000 soldats. La invasi del Tibet - o el seu alliberament pacfic, com lanomenen els xinesos va fer reviure qestions de sobirania histrica que encara ara no estan resoltes. Lany 1959 desprs de la repressi de les forces armades xineses contra els manifestants tibetans, el Dalai Lama va haver de fugir del seu pas i es va proclamar el govern a lexili. Actualment hi ha 131.000 tibetans exiliats. En els darrers anys Amnistia Internacional, Human Rights Watch i les Nacions Unides han denunciat les constants violacions dels drets humans contra la poblaci tibetana: tortures, detencions arbitrries, desplaaments forats, etc. En una intervenci recent lambaixador dIrlanda a Nacions Unides remarc, durant els debats sobre la qesti del Tibet, que durant milers danys, o almenys durant dos mil anys, el Tibet era lliure i controlava plenament els seus afers com qualsevol naci en aquesta Assemblea, i per aquest motiu s mil vegades ms lliure per controlar els seus afers interns que moltes de les nacions presents aqu.
la Carta Olmpica indica que els governs que acullen els Jocs Olmpics es comprometen a que els seus pasos respectin escrupolosament els principis tics
Tamb conv recordar que la Carta Olmpica indica que els governs que acullen els Jocs Olmpics es comprometen a que els seus pasos respectin escrupolosament els principis tics que sn lesperit humanista, la fraternitat i el respecte als individus que inspiren lideal olmpic, la conservaci de la dignitat humana i dels drets humans. En un entorn democrtic real, els jocs olmpics shaurien de centrar en lesport i no en la poltica, ja que els valors i ltica que es promouen en general i la competici ben ente-
Lambaixador dIrlanda a Nacions Unides remarc, durant els debats sobre la qesti del Tibet, que durant milers danys, o almenys durant dos mil anys, el Tibet era lliure i controlava plenament els seus afers com qualsevol naci en aquesta Assemblea
sa, defensen i eduquen al voltants del respecte dels drets humans. El president del Comit Olmpic Internacional Jacques Rogge va afirmar que Xina va rebre lorganitzaci dels jocs olmpics del 2008 perqu havia proms millorar la situaci dels drets humans en el seu territori. Fixant-nos en els fets recents, es demostra que la Xina encara t molta feina per complir amb aquest comproms moral, no noms per la qesti del Tibet, sin tamb per la situaci en daltres zones del pas, on es vulneren drets elementals com el de la llibertat dexpressi. Tamb sn coneguts els casos de tortures i de laplicaci de la pena de mort com a condemna. A diversos pasos hi ha hagut protestes contra la hipocresia xinesa de voler celebrar uns jocs olmpics, defensant la Carta fundacional, i alhora mantenir situacions extremes en la qesti dels drets humans. Els representants del Tibet han sabut aprofitar molt b el ress meditic de la celebraci dels jocs, per ara cal que el govern xins es comprometi amb accions concretes a millorar la situaci de la poblaci, i que sobrin espais de dileg, des de la cultura de la pau, per trobar la millor sortida al conflicte.
Fonts: BBC dossiers, Le monde Diplomatique: dossier Tibet, Le courrier International, De Standaard Blgica, Status of Tibet, Casa del Tibet de Barcelona
Sha daconseguir que les treballadores sexuals tinguin els mateixos drets que qualsevol altra persona
Hem parlat amb Merc Meroo, scia fundadora de mbit Prevenci i Directora dmbit Dona, un servei destinat a persones que exerceixen el treball sexual.
Quins sn els vostres serveis i a quanta gent ateneu? Nosaltres tenim un nmero de persones a lany dentre 1.500 i 2.000. s difcil tenir un recompte estricte perqu nosaltres no demanem el passaport, i a vegades comptem persones repetides, hi ha molta mobilitat, per diria que la xifra est per aqu. Ve molta gent que treballa a locals de fora, i que no venen a nivell individual sin que representen a tot el grup de treballadores del seu local. I tenim un gruix molt important, potser una quarta part, de gent que est ubicada a llocs concrets. A part de fer tot el tema deducaci per a la salut, fem la prova de lVIH, fem derivacions sobre temes de salut a Drassanes, amb qu fa molts anys que treballem. I des de fa uns any tenim un servei datenci psicolgica, ms des dun punt de vista artstic, amb noves terpies i no tant psicoterpia tradicional, s un servei ms de suport i de creaci artstica. Una part de la nostra feina molt important s el servei de drets i discriminaci, especialitzat en temes dimmigraassessorament a tots els dubtes que ens envien per correu. Tamb hi ha un petit qestionari que sels fa als clients, per conixer a qui ens apropem. Amb el grup de transgnere vam fer lany passat una obra de teatre, La Cosa, i ara sestrenar un documental sobre aquesta, que es diu (des) generando, fet en collaboraci amb gent del cinema. Sn treballs molt participatius que com tots els que es fan en grups a vegades funcionen molt b i a vegades saturen, per des daqu intentem que aix continu.
Masala
rribo a les 12.00 puntual al local dmbit Dona com hem vam demanar, ja que tenen dues treballadores de baixa i tenen molta feina acumulada. En entrar-hi em trobo a la dona nigeriana de la recepci atenent una parella de compatriotes, la dona rab de la neteja, i a lAnna i la Merc corrent pels passadissos. Est clar que estan molt enfeinades, lentrevista haur de ser rpida. Lespai s molt acollidor, amb les parets i els mobles de colors i adornats amb tot tipus de cartells i fotografies. Finalment, la Merc em pot atendre i entrem al seu despatx, comencem a parlar mentre ella prepara unes allegacions... Quan i com neix mbit Dona? mbit Prevenci es va crear el 1993 i el servei de mbit Dona va nixer, primer com a programa i desprs com a servei, lany 1995. Llavors estvem situades al costat del bar Alegria, bo aix va ser al 99, abans no tenem un espai fix i treballvem a llocs informals. Estvem a lAteneu del Xino, entre dues i quatre hores a la setmana, i el que fiem era lapropament dels serveis del barri a
Fotos: Masala
Amb quin equip hum compteu? Els programes aquests mai sn de 40 hores, llavors el personal que tenim pot estar tant en un servei com en un altre, poden estar fen atenci fora i desprs venir al local a treballar, mai estan fix. Dins del programa de mediaci tenim treballadores que sn mediadores especialitzades, que fan una tasca que est molt vinculada al tema de drets, salut i discriminaci, perqu a vegades detectem deficincies en latenci dels serveis pblics, o Una part molt important de la nostra volem millorar-ne la feina s el servei de drets i discriminaci, qualitat. Treballem molt amb dones immigrants especialitzat en temes dimmigraci, i veiem que la primera violncia, penal i tot el tema de la atenci que reben no normativa de civisme s igualitria, i com sn dones que moltes vegades no es poden defensar, posem els recursos perqu aix no passi. Cada any contractem a 4 o 5 persones que provenen del treball sexual principalment, i que durant uns mesos treballen amb nosaltres. Ara tenim un curs de formaci, en collaboraci amb altres entitats, a on enviem a les dones per poder desprs contractar-les. Aix s el que acabo de presenciar aqu fa un moment, amb aquesta dona nigeriana. (Mentre esperava per comenar lentrevista, la Merc va oferir a la dona nigeriana de lentrada que fes un curs de formaci remunerat per treballar al local, la dona va dir que s rpidament i en un moment estaven gestionant lingrs al curs per a la setmana segent). Suposo que has destar sempre atenta per detectar qui pot funcionar millor en aquests tipus de treball. En principi jo crec, i lexperincia ho demostra, encara que a vegades mequivoco, que la selecci s tracta ms de dir qu? fem alguna cosa?, i de totes les persones que tries al final una s estupendssima. Llavors s ms afavorir que la gent pugui connectar-se, desprs el que facin... bo si va de conya, va de conya, si
no, doncs mira hem treballat un temps conjuntament. A ms pensem que per labordatge especialment del collectiu nigeri, i tamb amb el romans, s molt important laproximaci des de persones que veuen el tema de la mediaci intercultural com important, encara que no siguin del mateix pas. Fer de pont, portar el coneixement que tens perqu laltra persona pugui aprofitar-sen i a linrevs. Com va la relaci amb el moviment feminista i el debat sobre la prostituci: abolici, regulaci? Nosaltres no som abolicionistes. Hi ha feministes, com la Dolores Juliano i altra gent, que sustenten que el treball sexual est molt estigmatitzat precisament perqu el fan dones i perqu s un tema sexual. Aix fa que sigui molt difcil dabordar. Desprs est el tema de lelecci, hi ha persones que trien i daltres que no i no precisament ha de caure sobre elles una crrega moral. Nosaltres pensem que tot aquest debat sha dacabar de parlar, i que sha dafavorir que aquestes persones tinguin els mateixos drets que qualsevol altra persona. Que no sels digui des de collectius determinats el que est b i el no ho est, sin que es donin mecanismes de participaci. Sembla que moltes vegades, perqu sn dones, sels posa letiqueta que estan alienades, que no saben triar, per sn gent que t la seva vida, els seus recursos econmics i que intenta sobreviure. El tema de la immigraci ha afegit un caire molt discriminatiu a tot aquest tema, com si es tracts noms dun sector determinat, i aix signifiqus que tothom est explotat, i no s aix, sha dentendre duna manera ms global tot aquest moviment. Sestan creant aquests canals de participaci i comunicaci per veure si en un futur hi ha una iniciativa legal? Ara est tot aturat i mort. Amb altres entitats vam participar a la comissi mixta del Senat, el juny passat, i es va acabar dient que millor aix deixar-ho com est, perqu noms volien tractar el temes de les mfies, que al final tampoc ho estan abordant duna manera seriosa, ni seriosa ni intensiva. Vull dir que si volen
El treball sexual est molt estigmatitzat precisament perqu el fan dones i perqu s un tema sexual. Aix fa que sigui molt difcil dabordar
dedicar-se aix no tenen per qu no tractar altres temes. Per que socupin dalguna cosa!. Shan dedicat a dir aix no, aix no, aix no i desprs no fan res. Que facin esforos perqu aix no sigui una qesti voluntarista, que no siguin noms entitats religioses les que shi dediquen, que han posat per tota Espanya una estructura de cases dacollida, per que finalment no donen atenci a altres factors, ni a nivell policial, ni judicial, ni associatiu... No es tracta noms dagafar a una persona i posar-la en una casa dacollida, hi ha molts factors que shan dabordar, com per exemple els permisos de treball. Si noms fas que posar-la en un lloc, en principi no se si est millor o pitjor, no li ests donant cap benefici ni ests millorant la seva qualitat de vida. Com veus la situaci del barri?, sha calmat una mica el tema de les denncies, o creus que les redades sn ccliques? S jo penso que s cclic. Ara tenim una mica de calma xixa, des de fa uns mesos que estem aix, suposo que tamb s perqu les obres van avanant i sha desplaat a moltes dones que estaven a la ronda. Les multes van i venen, depenen de sectors determinats, jo crec que hi ha ordres perqu es posin en uns llocs i no en altres segons els interessos. Tamb s que les entitats hem fet molta pressi i llavors han de repartir i datendre tota aquesta pressi, no poden contestar totes les allegacions que han rebut. Perqu nosaltres no ens aturem, encara que la cosa estigui calmada nosaltres no baixem la gurdia. Una vegada acabada lentrevista i a pesar de tota la feina que li queda per davant, Merc saixeca i comena a parlar de la possibilitat de collaborar amb el Masala, publicant notcies i articles... aquesta dona no para!. Per nosaltres ser un plaer.
les treballadores del sexe. Ho feiem en llocs informals: perruqueries, bars... Va comenar com molt informal i molt de relaci, per apropar els serveis pblics, el sanitari, els serveis socials, els professionals de referncia que estvem treballant al barri i per tal que les treballadores utilitzessin els canals normals. Tamb volem detectar, mitjanant enquestes, quina era la situaci de partida, quines necessitats tenien. Vam comenar amb la promoci del preservatiu i detecci de situacions risc per a la salut, identificant prctiques que potser no eren les ms aconsellables. El que volem aconseguir en aquell moment era la cooperaci entre les treballadores, que fossin elles les que tinguessin cura delles mateixes.
ci, violncia, penal i tot el tema de la normativa de civisme. Aquest ltim el vam comenar juntament amb altres entitats, i fem tot el treball de les allegacions a les denncies i la proposta de denegaci per anticonstitucional de la llei de civisme. Tamb feu atenci especialitzades a diferents collectius: homes, immigrants, transexuals... mbit Home es va crear lany 99. Els homes venen a aquest local una vegada a la setmana, on reben atenci especialitzada, i tamb anem als pisos. Vam comenar a finals de lany passat una pgina web adreada a clients, que es diu www.webcliente.com. En la qual sofereix