TREBALL ELEMENTS BÀSICS D´ELECTRÒNICA

ALUMNE: Nacho Sánchez Ferrer

Defineix cadascun dels elements que s’enumeren a continuació. Característiques
bàsiques, eixamples d’utilització, funcionament, diferents tipologies i les seues
diferencies. Per fer-lo mes complet retalla imatges dels elements i afegisles al treball.
(Mínim una fulla per cada element)

RESISTENCIES
Les resistències són components electrònics passius que oposen una resistència al pas de corrent
elèctric en un circuit. La seua funció principal és limitar o controlar la quantitat de corrent que flueix
a través d'un circuit.

Les característiques bàsiques de les resistències inclouen la seua resistència, mesurada en ohms, i la
seua tolerància, que indica la desviació màxima permesa de la seua resistència nominal. Les
resistències també tenen una potència màxima, que indica la quantitat de calor que poden dissipar
sense patir danys.

Les resistències es poden utilitzar per a diverses aplicacions, com ara la regulació del corrent, la divisió
de tensió, la protecció contra sobrecàrregues i el filtratge de senyals.

Les diferents tipologies de resistències inclouen:

• Resistor de pel·lícula de carboni: estan fets d'una pel·lícula de carboni enrotllada al voltant
d'una base ceràmica. Són fiables i econòmics, però tenen una tolerància més elevada que
altres tipus de resistències.
 • Resistor de pel·lícula de metall: estan fets d'una pel·lícula de metall enrotllada al voltant d'una
base ceràmica. Són més precisos que els resistors de pel·lícula de carboni i tenen una
millor estabilitat a llarg termini.

• Resistor de filferro: estan fets d'un fil de resistència enrotllat al voltant d'una base ceràmica.
Són útils per a aplicacions de potència elevada, però tenen una tolerància més elevada i són
menys precisos que altres tipus de resistències.

• Resistor de capa gruixuda: estan fets d'una capa gruixuda de material resistiu aplicat a una
base ceràmica. Són útils per a aplicacions de potència elevada i són més estables que els
resistors de pel·lícula de carboni.

Les diferències entre les resistències inclouen la seua tolerància, rang de resistència, potència màxima,
estabilitat a llarg termini i cost. La selecció de la resistència adequada depèn de l'aplicació específica
en què s'utilitzarà.

CONDENSADORS

Els condensadors són components electrònics passius que emmagatzemen energia

en forma de càrrega elèctrica. Aquí té la informació que demana sobre les seues
característiques bàsiques, utilització, funcionament i tipologies:
Les característiques bàsiques dels condensadors inclouen la seua capacitat,
mesurada en farads, i la seua tolerància, que indica la desviació màxima permesa de
la seua capacitat nominal. Els condensadors també tenen una tensió màxima, que
indica la quantitat de tensió que poden suportar sense patir danys.

Els condensadors es poden utilitzar per a diverses aplicacions, com ara

l'emmagatzematge d'energia, el filtratge de senyals, la divisió de freqüència, la
correcció del factor de potència i la supressió de soroll elèctric.
El funcionament dels condensadors es basa en la capacitat de les plaques del
condensador per a emmagatzemar càrrega elèctrica. Quan es connecta un
condensador a una font de tensió, les plaques del condensador es carreguen amb
càrrega elèctrica i es produeix un camp elèctric entre elles. Aquest camp elèctric
emmagatzema energia en forma de càrrega elèctrica.
Les diferents tipologies de condensadors inclouen:

• Condensador de paper i oli: estan formats per plaques de paper amb una
pel·lícula d'oli entre elles. Són fiables i tenen una alta tolerància a les altes
temperatures, però són voluminosos i costosos.

• Condensador ceràmic: estan formats per un disc ceràmic amb metall dipositat
a cada banda. Són econòmics i tenen una alta estabilitat a llarg termini, però
tenen una capacitat més baixa que altres tipus de condensadors.
 • Condensador electrolític: estan formats per un electrolit líquid i una pel·lícula
d'òxid de metall. Són útils per a aplicacions de baixa freqüència i tenen una
capacitat més elevada que altres tipus de condensadors, però són menys
estables a llarg termini.

• Condensador de tantal: estan formats per una pel·lícula d'òxid de tantal. Són
útils per a aplicacions de baixa freqüència i tenen una capacitat més elevada
que altres tipus de condensadors, però són més costosos.

Les diferències entre els condensadors inclouen la seua capacitat, tolerància, tensió
màxima, estabilitat a llarg termini i cost. La selecció del condensador adequat depèn
de l'aplicació específica en què s'utilitzarà.

DIODES

Els diodes són components electrònics passius que permeten el flux de corrent
elèctric en una sola direcció. Aquí té la informació que demana sobre les seues
característiques bàsiques, utilització, funcionament i tipologies:
Les característiques bàsiques dels diodes inclouen la seua tensió directa, que és la
quantitat de tensió necessària per a conduir el flux de corrent en una direcció, i la seua
corrent màxima, que és la quantitat màxima de corrent que pot suportar sense patir
danys. Altres característiques inclouen la seua resposta en freqüència, la seua
eficiència i la seua velocitat de commutació.
Els diodes es poden utilitzar per a diverses aplicacions, com ara rectificació de senyals
AC, regulació de voltatges, protecció de circuits, il·luminació LED i circuits de
comutació.
El funcionament dels diodes es basa en la seua estructura PN, que es forma a través
de la unió de dos materials semiconductor diferents. Quan la tensió en la direcció
directa supera la tensió directa del diode, aquesta comença a conduir corrent,
permetent el flux de corrent elèctric. En la direcció inversa, el diode actua com a
obstacle per al flux de corrent elèctric.
Les diferents tipologies de diodes inclouen:

• Diode rectificador: permet el flux de corrent elèctric en una sola direcció, utilitzat
principalment en aplicacions de rectificació.

• Diode Zener: es caracteritza per tenir una tensió Zener, que és la tensió a la
qual el diode commença a conduir en la direcció inversa, utilitzat en reguladors
de voltatge i protecció de circuits.

• LED: és un diode emissor de llum, que emet llum quan la tensió directa es
supera, utilitzat en aplicacions d'il·luminació i senyalització.
 • Fotodíode: és un diode sensible a la llum, que genera corrent quan es sotmet
a llum, utilitzat en detectors de llum i receptors de fibra òptica.

• Schottky: es caracteritza per tenir una tensió directa més baixa que altres
diodes, utilitzat en aplicacions de commutació i rectificació de senyals de
ràdiofreqüència.

Les diferències entre els diodes inclouen la seua tensió directa, corrent màxima,
velocitat de commutació, eficiència i resposta en freqüència. La selecció del diode
adequat depèn de l'aplicació específica en què s'utilitzarà.

MOTORS

Els motors de corrent continua (CC) són dispositius electromecànics que converteixen
l'energia elèctrica en moviment mecànic. Aquí té la informació que demana sobre les
seues característiques bàsiques, utilització, funcionament i tipologies:
Les característiques bàsiques dels motors de CC inclouen la seua potència, velocitat
nominal, corrent nominal, eficiència i tipus de connexió. Altres característiques
inclouen el seu par màxim, el seu factor de càrrega, la seua vida útil i el seu nivell de
soroll.
Els motors de CC es poden utilitzar en una gran varietat d'aplicacions, com ara
elevadors, ventiladors, maquinària industrial, vehicles elèctrics, robots i moltes altres
aplicacions on es requereix un moviment mecànic precís i controlable.
El funcionament dels motors de CC es basa en la llei de Fleming, que estableix que
quan una corrent elèctrica passa per un conductor situat en un camp magnètic, es
produeix una força magnètica que fa girar el conductor. Els motors de CC estan
compostos per un estator, que conté el camp magnètic, i un rotor, que conté els
conductors i gira dins de l'estator. El sentit de gir del motor es pot controlar invertint la
polaritat de la font d'alimentació.
Les diferents tipologies de motors de CC inclouen:

• Motors de CC ambutxos: tenen un rotor compost per un eix i un conjunt de

bobines que es connecten a través d'un commutador. Aquest tipus de motor
és adequat per a aplicacions de baixa potència i velocitat mitjana.

• Motors de CC de bobinat: tenen un rotor amb un conjunt de bobines, que es

connecten a través de les làmines d'un colector de commutació. Aquest tipus
de motor és adequat per a aplicacions de potència mitjana i alta velocitat.
 • Motors de CC brushless: tenen un rotor amb imans permanents i un estator
amb bobines. Aquest tipus de motor no té colector de commutació i es controla
mitjançant un circuit electrònic. Aquesta tecnologia s'utilitza en aplicacions de
alta potència i elevada eficiència.

Les diferències entre els motors de CC inclouen la seua potència, velocitat, eficiència,
vida útil i nivell de soroll. La selecció del motor adequat depèn de les especificacions
de l'aplicació en què s'utilitzarà.

RELÉS

Els relés són dispositius electromecànics que s'utilitzen per controlar circuits elèctrics
mitjançant un senyal elèctric de control. A continuació, es detallen les seues
característiques bàsiques, exemples d'utilització, funcionament, diferents tipologies i
les seves diferències:

• Característiques bàsiques: els relés estan compostos per una bobina d'entrada
que es connecta a un senyal de control i un contacte de sortida que s'obre o
es tanca depenent de l'estat de la bobina. Així, un senyal elèctric de baixa
 potència pot controlar un circuit de major potència. Altres característiques
importants inclouen la seva tensió i corrent nominal, la seva capacitat de
commutació, la seva vida útil i el seu temps de resposta.

• Exemples d'utilització: els relés es poden utilitzar en una gran varietat

d'aplicacions, com ara automatització industrial, control d'equips elèctrics,
protecció de circuits, control de processos, control d'il·luminació, entre altres
.
• Funcionament: quan s'aplica una tensió a la bobina d'entrada, aquesta crea un
camp magnètic que mou els contactes de sortida. Això permet connectar o
desconnectar el circuit de sortida en funció de l'estat de la bobina d'entrada.

• Diferents tipologies: hi ha diferents tipus de relés, com ara relés

electromecànics, relés de semiconductors, relés de potència, relés de temps,
entre altres. Cada tipus té un funcionament i una aplicació específics.

• Diferències entre relés: les diferències entre els relés depenen del seu disseny,
de les seves característiques i de la seva aplicació. Per exemple, els relés
electromecànics són més robustos i s'utilitzen per a aplicacions de potència,
mentre que els relés de semiconductors són més ràpids i s'utilitzen en circuits
de control de baixa potència.

TRANSISTOR

Els transistors són dispositius electrònics que s'utilitzen per controlar el flux de corrent
en un circuit. A continuació, es detallen les seves característiques bàsiques, exemples
d'utilització, funcionament, diferents tipologies i les seves diferències:

• Característiques bàsiques: els transistors estan formats per tres capes de

material semiconductors (normalment silici) i s'utilitzen per controlar el flux de
 corrent entre dues d'aquestes capes. Els transistors poden ser de dos tipus:
bipolars o de efecte de camp (FET), i els seus paràmetres principals inclouen
la seva tensió i corrent màxims, la seva freqüència de commutació i la seva
potència dissipada.

• Exemples d'utilització: els transistors es poden utilitzar en una gran varietat

d'aplicacions, com ara amplificació de senyals, comutació de circuits, control
de motors, circuits de regulació, entre altres.

• Funcionament: els transistors s'utilitzen per controlar el flux de corrent entre les
seves capes semiconductores mitjançant un senyal de control. Els transistors
bipolars es controlen mitjançant un senyal de corrent a la seva base, mentre
que els FET es controlen mitjançant una tensió aplicada a la seva porta.

• Diferents tipologies: hi ha diferents tipus de transistors, com ara transistors

bipolars de junció (BJT), transistors de efecte de camp (FET), transistors de
porta aïllada (IGBT), entre altres. Cada tipus té un funcionament i una aplicació
específics.

• Diferències entre transistors: les diferències entre els transistors depenen del
seu disseny, dels materials utilitzats i de la seva aplicació. Per exemple, els
transistors bipolars són més ràpids i es fan servir en circuits de commutació i
amplificació de senyals de baixa potència, mentre que els FET són més
precisos i es fan servir en circuits de commutació i amplificació de senyals de
baixa freqüència.

MICROCONTROLADOR
Els microcontroladors són dispositius electrònics que integren en un mateix xip una
CPU (unitat central de processament), memòria i perifèrics d'entrada/sortida. A
continuació, es detallen les seves característiques bàsiques, exemples d'utilització,
funcionament, diferents tipologies i les seves diferències:

• Característiques bàsiques: els microcontroladors estan dissenyats per a

aplicacions específiques que requereixen control i processament de dades en
temps real. Els microcontroladors poden tenir diferents arquitectures (CISC,
RISC), diferents freqüències d'operació, diferents capacitats de memòria i
perifèrics.

• Exemples d'utilització: els microcontroladors s'utilitzen en una gran varietat

d'aplicacions, com ara controladors de sensors, controladors de motors,
sistemes d'automatització industrial, robòtica, entre altres.

• Funcionament: els microcontroladors executen un programa emmagatzemat a

la seva memòria interna per controlar i processar les dades dels perifèrics
connectats. Els microcontroladors poden interactuar amb el món exterior
mitjançant els seus perifèrics d'entrada/sortida, com ara ports digitals, ports
analògics, UART, SPI, I2C, entre altres.

• Diferents tipologies: hi ha diferents tipus de microcontroladors, com ara

microcontroladors de 8 bits, 16 bits, 32 bits, microcontroladors ARM,
microcontroladors PIC, entre altres. Cada tipus té un disseny, una freqüència i
una capacitat de memòria específics.

• Diferències entre microcontroladors: les diferències entre els microcontroladors

depenen del seu disseny, de la seva arquitectura, dels seus perifèrics i de la
seva capacitat de memòria. Per exemple, els microcontroladors de 8 bits són
més senzills i es fan servir en aplicacions de baixa complexitat, mentre que els
microcontroladors de 32 bits són més potents i es fan servir en aplicacions de
major complexitat.

FONST DÀLIMENTACIÒ
ls fonts d'alimentació són dispositius electrònics que transformen la tensió elèctrica de la
xarxa elèctrica (AC) en una tensió continua (DC) per alimentar circuits electrònics. A
continuació, es detallen les seves característiques bàsiques, exemples d'utilització,
funcionament, diferents tipologies i les seves diferències:
• Característiques bàsiques: les fonts d'alimentació proporcionen una tensió i una
corrent constants per alimentar circuits electrònics. Les fonts d'alimentació poden ser
regulables o fixes, i la seva capacitat de corrent i tensió pot variar en funció de
l'aplicació.

• Exemples d'utilització: les fonts d'alimentació es fan servir en una gran varietat
d'aplicacions, com ara en electrònica de consum (ordinadors, televisors, telefonia
mòbil), electrònica industrial (maquinària, automatització), electrònica mèdica, entre
altres.

• Funcionament: les fonts d'alimentació transformen la tensió AC de la xarxa elèctrica

en una tensió DC constant. Els components bàsics d'una font d'alimentació són un
transformador, un rectificador, un filtre i un regulador de tensió.

• Diferents tipologies: hi ha diferents tipus de fonts d'alimentació, com ara les fonts
lineals, les fonts commutades, les fonts d'alimentació de laboratori, entre altres. Cada
tipus té un disseny, una eficiència i una capacitat de corrent i tensió específics.

• Diferències entre fonts d'alimentació: les diferències entre les fonts d'alimentació
depenen del seu disseny, de la seva eficiència, de la seva capacitat de corrent i tensió
i de les seves característiques de regulació. Les fonts d'alimentació lineals són senzilles
i fiables, però menys eficients que les fonts commutades, que són més complexes però
més eficients.