Benimaclet

Núm. 52 | Juny 2018

Associació veïnal de Benimaclet

Avda. Valladolid, 4 ( València)

pàg. 1
 Sumari Editorial

Els més de 40 anys que duu l’AVV fent barri i el nou format de la revista són una bona ocasió per a
fer una breu reflexió a propòsit del camí recorregut i els reptes i problemes a què haurem de fer front

3 4 6 8
d’ara en endavant.
Aquesta associació té els seus orígens en els moviments socials urbans que proliferaren pertot arreu
a les darreries del franquisme. Entre els anys 60 i 70, l’emigració del camp a les ciutats i una planifi-
Editorial Notícies Ampliació biblioteca Más atención cació urbana inexistent o feta al marge del ciutadà, posaren en primer pla les mancances d’uns barris
de l’Associació Carola Reig i primaria para salvar la que ni tan sols estaven preparats per atendre les necessitats bàsiques de la seua població autòctona.
Universitat popular sanidad pública La resposta de la societat civil, auto-organitzada en associacions veïnals, començà a redreçar aquest
estat de coses.

10 12 14 16 Ja des del 1975, quan s’hi aconseguí obrir una guarderia infantil, l’educació ha estat un dels ob-
jectius clau de la nostra acció reivindicativa. En eixa època els únics equipaments públics que
Benimaclet es queda Sense Per a un ús no Tourist n’hi havia al barri eren el Colegio Nacional Cardenal Reig i l’Escola Municipal, repartida en quatre
sense escoleta pública, soroll sexista del llenguatge come home! plantes baixes; si bé, el “col·legi parroquial” mai no deixà d’acollir cap xiquet per motius econòmics.
de moment... En 1976 calgué traure al carrer pupitres i criatures com a mesura de pressió. En 1980 s’inaugurava el
col·legi públic Pare Català, en 1983 el Carles Salvador, en 1992 l’institut Ferrer i Guàrdia, en 2000 el

18 20 22 24
col·legi municipal (s’acabaren les plantes baixes i els desplaçaments d’adolescents a fer la classe de
gimnàstica al carrer de la Guàrdia Civil), en 2005 l’institut Rascanya – Antonio Cañuelo. I ara mateix
duguem més d’un any demanant la dotació de places públiques de primer cicle d’Educació Infantil
Entrevista a Una altra manera de Trepitjant cims ACOEC en els horts (0-3 anys).
Miquel Canyada consum és possible de la serra Calderona urbans de Benimaclet En sanitat el camí tampoc no ha estat fàcil. El primer ambulatori s’hi instal·là a començaments dels
anys 60 a una planta baixa on estigué funcionant en precari fins a finals dels 70, quan fou traslladat a
una altra planta baixa en millors condicions. En 1997 s’obrí –però infradotat de personal des de bon

26 28 30 32 començament– el Centre de Salut Benimaclet. Finalment, en octubre de 2017, onze anys després de
començar a demanar-ho, s’inaugurà el Centre de Salut València – Alfahuir, si bé continuem recla-
mant personal suficient i que funcione com a centre d’urgències 24 hores.
Ajedrez Benimarket Cinema Las obras del
en Benimaclet a la fresca metro y el tranvía L’associació ha estat també darrere de moltes altres millores, des de coses tan elementals com ara
semàfors, asfaltat de carrers, enllumenat públic o tots els problemes relacionats amb el desaparegut
trenet, fins a aquelles més sofisticades que tenen a vore amb un veïnat cada dia més exigent i cons-

34 36 38 40
cient dels seus drets: protecció del centre històric, carrers 30, els horts urbans... El cinema d’estiu
a la plaça, el torneig d’escacs, Benimarket i altres activitats culturals tenen també el seu origen en
iniciatives nascudes o acollides al si de l’associació.
Benimaclet Ple de Voreres Urbanización És clar que no som els únics que treballen pel barri, però tampoc no es pot negar que no en són molts
és Futur l’Ajuntament més amples plaza Amparo Arce els que poden presumir d’una trajectòria tan llarga i consolidada. Autosuficients gràcies a les quotes
dels nostres vora 500 afiliats, estem oberts a col·laborar amb totes aquelles persones i col·lectius
que es proposen fer de Benimaclet un barri més amable i acollidor. És el que fem habitualment.

42 44 Altres problemes que ens preocupen són: 1) La llista d’espera que suporta el centre de dia de l’alque-
ria la Puríssima, tot un indicador del dèficit que arrossega la ciutat en atenció a la dependència. 2) El
La reforma de Racó gran nombre de persones molt majors que hi viuen a soles sense ajuda domiciliària i altres serveis de
la calle Murta poètic proximitat que, si estiguessen dotats com cal, esdevindrien veritables filons d’ocupació en una socie-
tat amb un nivell d’atur intolerable. 3) El botelló, un problema que de moment sols podem considerar
resolt provisionalment. 4) El que puga passar amb el PAI, en relació amb el qual estem defensant una
ordenació urbanística alternativa a la pretensió inicial de construir-hi vora 1.400 habitatges.
Si vols rebre informació sobre les nostres activitats sense cap compromís per la teua part envia’ns
Edició: Associació Veïnal de Benimaclet Coordinació: Julia Reoyo i Enric Sanchis Consell de redacció: el teu e-mail a info@avvbenimaclet.es. Si endemés vols tirar-nos una maneta pots omplir la butlleta
Fermín d’afiliació i fer-nos-la arribar. Benvingut! I si ja eres soci et recordem que tots els dijous es reuneix la
pàg. 2 Alegría, Paco Guardeño, Jesualdo Navarro, Antonio Pérez, Julia Reoyo, Enric Sanchis, Emili Verdejo pàg. 3
Finances: Antonio Dopazo Fotografies: Xavi Ballesteros, Paco Guardeño, Caixa Fosca Disseny gràfic i Junta directiva al local de l’associació i que estàs convidat a participar-hi.
maquetació: Jorge Giner Imprenta: Artes Gráficas Juan Sáez S.L
 - Xarrada presentació del projecte per a la inclusió de famílies refugiades, organitzada
per l’Associació Llogarets Vius.
- Col·laboració amb l’Associació de Dones Veïnals en l’organització del Carnestoltes
Infantil.
- Participació en la jornada “Festimaclet al Solet”, organitzat per Joves de Benimaclet
- Reunió amb la Regidoria de Comerç per a tractar el tema de les terrasses i proposta de
paralització de noves llicències per a bars en el centre històric de Benimaclet.
- Reunió amb la Regidoria d’Urbanisme i amb Metrovacesa, per a tractar el tema del
“PAI Benimaclet Est” i presentar les nostres propostes.
- Reunions amb la Regidoria de Cultura per a tractar sobre el retard de les obres
d’ampliació de la Biblioteca Carola Reig i la Universitat Popular.
- Reunió amb les Regidories d’Urbanisme i Trànsit – Mobilitat per a sol·licitar-los que,
mentre s’urbanitze el PAI Benimaclet Est, netegen els solars existents en els carrers Lliri
Blau, Mistral, Av. Valladolid, per a convertir-los en aparcaments.
- Reunió amb la Conselleria de Sanitat, per a transmetre-li les deficiències detectades en
el nou Centre de Salut (Alfauir).
Noticies de l Associacio
- Sol·licitud per Registre d’Entrada Municipal per a que s’eliminen barreres
arquitectòniques en l’Av. Valladolid, se senyalitzen correctament diversos passos zebra i
Activitats més rellevants es duga a terme la poda dels arbres de diversos carrers i jardins.
Junta directiva de l ’Associació veïnal de Benimaclet - Organització de la Vª Edició del Concurs Audiovisual “Benimaclet Imaginacció”
- Seguiment de les obres d’enjardinament de la Plaça Amparo Arce.
Des del passat mes de desembre fins al mes de juny, les activitats més rellevants de l’AV,
- Participació en l’edició de “Benimaclet t’estime” organitzada per Benimaclet Viu.
han estat les següents:
- Participació en els plens i en diverses comissions de treball de la Federació d’AV de
València ciutat, especialment en la Comissió dedicada al problema del soroll, botellada,
terrasses, oci responsable…
- Participació en els plens i en diverses comissions de treball de la Junta Municipal
d’Exposició, especialment en les comissions de cultura, urbanisme i del soroll, botellada,
terrasses, oci responsable…
- Col·laboració en totes les edicions dutes a terme per Benimarket (mercat de disseny,
còmic, vinils, moda, jocs…) en la plaça de Benimaclet.
- Control de les obres d’urbanització del carrer Murta. Organització de la festa
d’inauguració d’aquest carrer.
- Exposició de fotos de mascotes, en col·laboració amb la Plataforma Animalista de
Manises.

pàg. 4 pàg. 5
 Ampliacióo
biblioteca Carola Reig i
Universitat popular
Últimes notícies
Antonio Pérez. President de l’Associació veïnal de Benimaclet

En l´any 2015 s´aprovà el pressupost per a l´ampliació conjuntament de la Biblioteca

Carola Reig i la Universitat Popular, aprofitant els baixos que ocupava la Policia Local en
el mateix carrer Francesc Martínez. Segons la informació facilitada al seu dia per la Cap
de Gabinet de l´Alcaldia el pressupost aprovat ascendeix a un total de 937.395,06 €, i les
obres estava previst que començarien en el mes de maig de 2016. A hores d’ara aquesta
previsió encara no s’ha fet realitat.
Cal recordar que aquest projecte és a càrrec del Pla Confiança que finalitzarà en 2019,
deu anys després de la seua aparició, i tots els projectes aprovats tenen que estar acabats
abans de juny de 2019.
Des de l´AVV venim reclamant aquest projecte necessari per al barri a totes les
regidories i servicis competents i encara no tenim la seguretat que puga ser una
realitat; n’hem vist la maqueta, però tot de forma virtual.
Cal tindre en compte que la biblioteca Carola Reig és una de les que més llibres presta
de tota la ciutat i que Benimaclet és un barri on viuen més de 3.000 universitaris,
molts dels quals utilitzen la biblioteca per a estudiar. Una vegada feta l´ampliació es
convertiria en una de les més grans de València.
La Universitat Popular també necessita aquesta ampliació. N’hi ha activitats que s´han
deixat de fer a causa de la falta d’espai, mentre la demanda per part de persones que
voldrien accedir-hi és cada vegada més nombrosa.
Les últimes noticies que ens n’han donat el 12 d’abril de 2018 des del Servici d´Acció
Cultural de l´Ajuntament és que estan treballant amb el plec de clàusules administratives
particulars en base al model de la llei de contractes de l’Estat per a redactar els plecs
de condicions tècniques de tot el projecte, i que la direcció i supervisió de l´obra serà
a càrrec dels servicis centrals de l´Ajuntament. En canvi, la coordinació tindrà que
adjudicar-se a un extern. Finalment, ens diuen que és possible que les obres puguen
començar aquest any i estiguen acabades abans de juny de 2019.
L’AVV continuarà reivindicant l’execució d’aquestes obres. Tots ens asseguren que es
faran, però el fet és que el temps està acabant-se i Benimaclet corre el risc de quedar-
se sense uns equipaments culturals absolutament necessaris.

pàg. 6 pàg. 7

Mas atencion primaria para
salvar la sanidad publica
Aurelio Duque
Presidente de la Sociedad Valenciana de Medicina Familiar y Comunitaria
En siglo XIX Virchow señaló la estrecha relación entre condiciones económicas, sociales y salud
con su famosa frase: «La medicina es ciencia social y la política no es otra cosa que medicina en
gran escala». En 1974 Lalonde apuntó que la salud depende de los estilos de vida, la biología, el
medio ambiente y el sistema sanitario (que contribuye menos del 20 % a la misma). A veces lo
más eficaz no es la medicina. Así, en Gran Bretaña la tuberculosis se controló en su tiempo con
mejoras higiénico-dietéticas y mayores ingresos para los pobres malnutridos; y la gripe que mató
a millones de personas en Europa a finales de la I Guerra Mundial no era tan virulenta, sino que
actuó sobre una población que había sufrido años de malnutrición y hacinamiento.
Nuestra atención sanitaria actual se construyó no hace más de tres décadas. Cuando en 1986 se
aprobó la Ley General de Sanidad (LGS), se sentaron las bases del modelo actual siguiendo el
esquema del National Health Service (NHS) británico, que ya en 1948 propuso una asistencia
preventiva y curativa «para todo ciudadano sin excepción». Se estableció un sistema sanitario
basado en la financiación pública, acceso universal y oferta de servicios con independencia de
la renta, la clase social o el lugar de residencia. Y en 2003, con la Ley de Cohesión y Calidad, se
adaptó la LGS a la nueva realidad social y política de España.
pàg. 8
El derecho a la asistencia sanitaria ha sido una de las conquistas sociales más importantes de la
segunda mitad del siglo XX, un bien público equiparable al derecho al voto, a la educación o a la
pensión. Este derecho está garantizado por nuestro Sistema Nacional de Salud (SNS), que es un
elemento clave de cohesión social y ha generado buenos resultados en la salud de la población,
en cobertura, calidad y seguridad de las prestaciones y en la satisfacción de los usuarios. Sus
deficiencias más notables son las escasas financiación y participación comunitaria. Disponemos
hoy de un SNS con una buena relación coste-calidad, y es un sector clave del estado del bienestar,
así como un elemento estratégico de la economía, de alto valor añadido y generador de empleo.
Casi se puede afirmar que no existe parcela del conocimiento y de la actividad humana que no
esté directa o indirectamente ligada al campo de la salud. Somos el resultado de nuestra historia.
Como decía Eduardo Galeano, «somos lo que hacemos, y sobre todo lo que hacemos para cambiar
lo que somos». Nuestro agradecimiento a todos aquellos que construyeron con mucho esfuerzo
el SNS del que hoy disfrutamos. Los médicos de familia queremos seguir mejorándolo, con una
Atención Primaria (AP) fuerte y con un presupuesto potente. Hay dos momentos clave para el
desarrollo de la AP en España: la creación de la especialidad de Medicina Familiar y Comunitaria
en 1978 y el decreto de Estructuras Básicas de Salud de 1984, que delimitó la zona básica de salud
y favoreció la construcción de numerosos centros de salud para acoger el trabajo de equipos
multidisciplinares que integraron las actividades curativas con las de promoción y prevención.
Todos los expertos son contundentes al afirmar que los sistemas universales, con propiedad y
gestión públicas basados en la AP y una elevada calidad de las prestaciones, ofrecen mejores
resultados de salud y también son más eficientes, equitativos y humanos. El funesto real decreto
16/2012, todavía vigente, supone una contrarreforma sanitaria, castiga a los enfermos, a los
pobres, a los inmigrantes y a los vulnerables. Con él la sanidad ha dejado de ser un derecho y las
empresas, en connivencia con los gobernantes, se dedican a hacer negocio con la salud.
La crisis aumentó aún más la desigualdad y el sufrimiento, empeoró la salud y deterioró los
servicios de protección social. Para cambiar esta situación y hacer que el ascensor social
funcione, los expertos afirman que es necesario mejorar la educación primaria y orientar el
sistema sanitario hacia la AP, lo cual no será posible sin una mejor calidad de la política y de
las instituciones. Queremos hechos en el presupuesto, no palabras. Es un deber moral de todos
los gobiernos mejorar las condiciones de vida de todos los ciudadanos estimulando la inversión
pública, mejorando las opciones de los barrios para conseguir mejores alimentos, actuando
contra la degradación del medio ambiente, eliminando la pobreza y favoreciendo la práctica del
ejercicio físico y el transporte público.
Los médicos de familia reconocemos la importancia de las desigualdades y trabajamos por
aminorar el efecto de los determinantes sociales de la salud, implicándonos en el trabajo con
la comunidad y ejerciendo funciones de liderazgo social. Para sanar la sanidad pública hay que
renovar la AP y dotarla con un presupuesto adecuado hasta alcanzar el 20 % del total antes de
2020. Esto lo decimos nosotros y lo dice el Plan de Salud 2016-2020. Y éste es el compromiso de
la Conselleria de Sanidad y el nuestro. Los médicos de familia tenemos la receta para mejorar
la salud individual y colectiva: hacer una escucha activa y una entrevista motivacional, aligerar
la burocracia inútil, recuperar el control de nuestra agenda diaria, realizar trabajo clínico
personalizado que genere un clima de confianza y de comunicación productiva. Así médico y
paciente avanzarán conjuntamente hasta conseguir compartir decisiones que tendrán sentido
intelectual, emocional y práctico. Los médicos de familia hemos de buscar más tiempo para
escuchar, debatir, comprender e implicar a las personas enfermas en sus propios procesos
clínicos.
pàg. 9
 Benimaclet es queda sense
escoleta publica, de moment...)

Enric Sanchis

La llei d’educació de 1990 definí com a Educació Infantil una etapa prèvia a l’escola
obligatòria tot distingint-ne dos cicles:0-3 i 3-6 anys. Hom pretenia convertir les
tradicionals guarderies en centres pròpiament educatius. Fou tota una novetat que
reconeixia l’opinió dominant entre els especialistes quant a la importància d’aquesta
etapa. La llei vigent de 2006 l’ha mantinguda dins l’estructura general del sistema.
L’Article 15.1 en diu: “les Administracions públiques promouran un increment progressiu
de l’oferta de places públiques en el primer cicle”. Per la seua part, l’objectiu núm. 64 de
l’Acord del Botànic (11/01/2017) és: “Ampliació i impuls de l’educació pública de 0 a 3
anys com a garantia de la igualtat d’oportunitats”.
En efecte, l’Educació Infantil influeix positivament sobre els itineraris escolars posteriors,
en particular els dels xiquets provinents de medis socioeconòmics desfavorits que no
tenen a casa el que es trobaran a l’escoleta. Per tant és un instrument clau per a corregir
les desigualtats socials des de la política educativa. Per altra banda, moltes dones
encara es veuen obligades a contemplar la maternitat com un obstacle al seu projecte privada (una mitjana de 280 euros al mes segons estimació de la Conselleria) i el fet que
de realització professional, per la qual cosa l’Educació Infantil és també un element no hi haja cap plaça pública de primer cicle. En aquestes circumstàncies no sembla
indefugible de les polítiques d’igualtat de gènere. A més a més, si la nostra societat vol fora mida considerar que el barri en necessita almenys 150.
garantir el reemplaçament generacional ha de deixar de considerar la maternitat com
És per això que al gener de 2017 l’AVV va reactivar una vella reivindicació i engegà una
un afer absolutament privat -- a assumir exclusivament per les dones -- i començar a
campanya de recollida de signatures tot demanant la dotació d’aules als col·legis públics
contemplar-la com a una qüestió de tots. Açò significa, entre d’altres coses, que totes les
que disposen de l’espai suficient i la construcció d’una escoleta dedicada exclusivament a
famílies que ho desitgen han de tindre al seu abast la possibilitat d’escolaritzar els fills
aquest cicle. En primer lloc presentàrem la petició corresponent a la Comissió de cultura
a un centre públic.
i educació de la Junta de districte. A continuació sol·licitàrem una entrevista amb la
A hores d’ara l’escolarització pública o privada en segon cicle és gairebé total, però regidora Maria Oliver, la qual ens rebé poques setmanes després, acollí amb simpatia la
l’oferta pública de primer és pràcticament nul·la al conjunt de la Comunitat Valenciana. nostra petició i es comprometé a defensar-la davant el Govern municipal. Però les coses
De fet, sols a partir del curs 2015-16 començaren a ofertar-s’hi de forma experimental són com són, i quan s’escriuen aquestes línies, més d’un any després, el que sabem amb
places per a criatures de 2 anys a alguns CEIP, una oferta que durant el curs 2017-18 certesa és que per al curs 2018-19 Benimaclet continuarà sense disposar de cap plaça
encara no ha assolit la cota de les 2.000 places a tot el país. de primer cicle.
Als debats celebrats durant la tardor de 2016 en el marc de la iniciativa “Benimaclet A hores d’ara estem esperant que la regidora Oliver ens torne a rebre per tal que puguem
és Futur” es va fer palesa la necessitat de dotar el barri amb aquest servei. Segons els lliurar-li les vora 600 signatures arreplegades i escoltar les seues previsions quant a la
nostres càlculs a Benimaclet hi ha vora 300 criatures de 2 anys o menys sense escolaritzar, dotació d’aquest servei al barri. Confiem que aquesta vegada no torne a passar el mateix
una situació que es pot explicar en funció de factors com ara el cost de l’escolarització que amb el nou centre de salut, que ens costà onze anys de reclamacions aconseguir-lo.

pàg. 10 pàg. 11

Sense soroll
Proyecto piloto para detección del ruido en Benimaclet
Paco Colomer. Director de NESSYS IT Consulting & Services
Rafa Monterde. Profesor Titular. Universitat Politècnica de València
La contaminación acústica constituye un factor de riesgo para la salud de las personas
y uno de los problemas principales para la convivencia en las ciudades. En sus
recomendaciones más recientes (2009), la Organización Mundial de la Salud recomendó
que los niveles de ruido en el exterior no superaran los 40dB, sin embargo, según los
últimos datos disponibles, en España una de cada cuatro personas está sometida
diariamente a niveles por encima de los 55dB.
Una de las fuentes principales de ruido -y que más problemas de convivencia genera- es
el ocio nocturno, y en especial el generado en la vía pública, el fenómeno denominado
comúnmente “botellón”. Nuestra ciudad, caracterizada por un clima amable y una tradición
festiva donde la ocupación del espacio público forma parte de la cultura popular, es muy
proclive a que surjan localizaciones donde este fenómeno alcanza niveles que deterioran
la convivencia y ponen en riesgo la salud, como parece estar sucediendo en Benimaclet.
pàg. 12
Si bien existe normativa que regula estos aspectos (en particular, para el caso de Valencia, la
referencia más directa es la Ordenanza Municipal de Protección contra la Contaminación
Acústica, aprobada en 2008), el incumplimiento sistemático de algunos locales, junto
con la falta de conciencia de muchas personas que participan del botellón, provoca que
la reglamentación no consiga su efecto preventivo y, por tanto, se generen condiciones
de riesgo para la salud de vecinos y vecinas residentes en algunas zonas con especial
afluencia, así como los mencionados problemas de convivencia.
Uno de los problemas fundamentales que limitan la adopción de medidas es la falta de
datos fiables. El Ayuntamiento de Valencia dispone de estaciones fijas de medición de la
contaminación acústica, si bien estas no son ni remotamente suficientes para disponer
de un mapa de ruido en condiciones. Por otra parte, el recientemente actualizado mapa
de ruido, debido principalmente a la normativa que regula su elaboración, refleja la
contaminación acústica basada por el tráfico rodado, dejando estas fuentes de ruido fuera
de su alcance. Por ello, se hace necesario contar con datos más actualizados y más fiables,
que permitan una medición en mayor detalle y con mayor continuidad.
“Sense Soroll” pretende instalar dispositivos para la medida del nivel ruido en diferentes
puntos del barrio, de forma que pueda quedar registrada información durante las 24
horas del día. Los sonómetros alimentarán una plataforma que registrará los datos y
permitirá generar estadísticas, gráficas y un mapa que ilustre la situación del barrio de
manera más práctica.
Pero lo realmente innovador es el modo en el que todo el proyecto se desarrollará: con la
participación activa de vecinos y vecinas en todas las fases del proyecto, incluyendo
la fabricación de los sensores, su instalación y su conexión, aprovechando la propia
infraestructura de Internet en su casa. Es lo que se conoce como el nuevo paradigma IoT
(Internet de las cosas, en sus siglas en inglés). El proyecto pretende también acercar el
software libre y el conocimiento abierto a la gente del barrio y mostrar su utilidad para
resolver problemas cotidianos.
Existen experiencias previas validada en otras ciudades españolas y europeas de las que partir
y aprender. A su vez, la experiencia en Benimaclet podría servir como modelo para poder
abordar problemas similares en otros barrios de la ciudad desde la iniciativa popular.
Sense soroll, proyecto piloto: Si el proyecto
consigue financiación europea, los vecinos
interesados podrán participar en él sin
coste alguno.
pàg. 13
 # Salt semàntic
Els empleats estan convidats a un vi
d´honor. Poden acudir amb les seus
dones / El personal està convidat a
un ví d´honor, poden acudir amb la
seua parella
# Aposicions redundants
La vaga va ser secundada per 2.000
dones treballadores / La vaga va ser
secundada per 2.000 treballadores
# Asimetria en el tracte
Per a un us no sexista del dones/homes
El denunciant: Silvia Pérez
llenguatge / Denunciant : Silvia Pérez
Signatura de l´interessat /
L´interessada
Informació extractada de la Regidoria d´Igualtat de l´Ajuntament de València
Signatura de la persona interessada
i de la Confederació d’associacions veïnal i consumidors CAVE-COVA.
# Emprar substantius genèrics
“Les paraules són màgiques per la forma en Tots es veuran afectats per aquesta
què influixen en la ment de qui les usen”. mesura / Totes les persones es
(Aldous Huxley) veuran afectades per aquesta
mesura
L´evolució de l´home / L´evolució
de la espècie humana
El Reglament municipal per a l´ús no sexista del llenguatge, va ser aprovat per
l´Ajuntament de València en el Ple del 25 de novembre de 2011.
L´ús de llenguatge no sexista és una forma molt important per combatre el # Emprar substantius col-lectius
masclisme, tenim que anar canviant l´ús formal i informal del llenguatge en la La Generalitat posarà a la disposició
dels ciutadans valencians / La
nostra vida quotidiana i anar fent feina per a canviar la nostra realitat.
Generalitat posarà a la disposició
Recomanacions i Propostes de la ciutadania valenciana
# Emprar substantius abstractes
# Abús del masculí genèric # Preferències en l´ordre de
L´organització municipal. L´Alcalde,
Associacions de veïns / Associació presentació:
el Ple... / L´organització municipal.
veïnal Senyors i senyores / Senyores i
L´Alcaldia, el Ple
Els polítics / La classe política senyors
Els valencians / El poble valencià
Tots els ciutadans / Tota la ciutadania
pàg. 14
# Emprar construccions no
sexistes
Els professionals de l´art /
Professionals de l´art
Tots els estudiants hauran de... / Cada
estudiant haurà de...
Els que es matriculen en... / Els qui es
matriculen...
# Alternatives al masculí genèric
Els que no presenten / Els qui no
presenten
Uns van optar per... / Unes persones
van optar per...
Tots els que... / Totes les persones
que...
# Oficis, professions, càrrecs i
títols
Arquitecte / Arquitecta
Director / Directora
Secretari / Secretària
President / Presidenta
Per a nomenar les professions
que són invariables per als dos
sexes utilitzarem el/la davant de
cadascuna d´elles
El/la pediatra / El/la cònsol
#Evitar l´ús dels indefinits un/s,
algun/s, tot/s
Si alguns dels presents tenen cap cosa
a al-legar... / Si alguna persona té cap
cosa a al-legar...
Uns van optar per no inscriure´s... /
Unes persones van optar per no
inscriure´s
Tots els qui no acomplisquen
els... / Totes les persones que no
acomplisquen els...
pàg. 15

Tourist
come
home!
Gentrificación en Benimaclet
Adrián Martí Vidal. Joves de Benimaclet
“Los jóvenes se resisten a ser propietarios de una vivienda”, publicaba El Mundo en febrero
pasado. Y no es de extrañar: en el último trimestre de 2017 el precio de la vivienda subió
un 3.9%. En Benimaclet concretamente, un 12,6%. Esto se suma a la escasa facilidad de
crédito para jóvenes que, en la mayoría de casos, se encuentran desempleados o con
trabajos precarios y de ridículos salarios, que compaginan con sus estudios. ¿El resultado?
Incapacidad de emanciparse mediante la compra de una vivienda. Esto nos lleva al
alquiler como la solución más viable. O nos llevaría de no ser porque nuestros barrios
podrían empezar a llamarse ahora Malasaña I, Malasaña II, Malasaña III… ¿Qué quiero decir
pàg. 16
con esto? Que algunos barrios valencianos parecen haberse contagiado de esa enfermedad
conocida como gentrificación. Por suerte es fácil el autodiagnóstico, sólo necesitas salir a la
calle, observar, y anotar en una libreta si tu barrio presenta los siguientes síntomas:
-Los negocios de alquiler de bicicletas a corto plazo (claro, las típicas que cualquier vecino
que vive aquí toda la vida usaría), se multiplican cual gremlin singin’ in the rain.
-Aparecen misteriosos carteles, aparentemente hechos con la fotocopiadora de casa,
que remiten a “compradores particulares”, con diferentes nombres, pero con números de
teléfono que se repiten.
-El “Bar Paco” de toda la vida ahora es un Gastro-Eco-Bio-Natural-Healthy-Bar con cosas
innecesarias colgadas del techo, sillas dispares, camareros recién salidos de la Fashion
Week, un menú en que todos los platos llevan quinoa y aguacate, cervezas servidas en un
tarro de mermelada a precio de Moët & Chandon y smoothies (que no batidos) del color de
los residuos de la central nuclear de Cofrentes.
-Empiezas a echar de menos a esas familias del barrio que vivían en pisos de alquiler
desde antes de que tú nacieras.
-Aparecen en tu barrio (como dejados caer por una nave espacial) bajos ocupados por lo que
yo llamo “Los negocios más hipsters y absurdos de la historia™”, uno que concretamente ha
llamado mi atención, es una cafeteria-croissanteria-autolavandería-moda y complementos,
vamos que sólo le falta añadir que también es un coworking en su rótulo-descripción
¿Dígame doctor, qué es? Es probable que vivas en Russafa, el Cabanyal o Benimaclet, y
lo siento, pero está contagiado. Y ojo, que no es que yo esté en contra de ir en bicicleta, de
cenar en locales en los que desconoces qué has tomado incluso después de pagar la cuenta
(que seguramente te la traen en un cubo metálico de tamaño absurdo para un ticket), o
de comer cruasanes ojeando ropa cara mientras esperas a que tu ropa (no tan cara) salga
de la lavadora. De lo que sí estoy en contra (ya poniéndonos serios) es de que se expulse
a familias de un barrio por su renta, de forma más o menos directa, mediante la subida
indiscriminada de los alquileres, para que estas viviendas acaben siendo apartamentos
para guiris.
Porque este fenómeno no es “algo que pasa porque un barrio se pone de moda”. Este
fenómeno lo causan para su beneficio las empresas que se dedican a la especulación
inmobiliaria, guiadas por el pensamiento económico imperante de que el dinero de un
turista vale más que el nuestro. Este fenómeno es similar al que nos llevó a la burbuja
inmobiliaria (y todas/os sabemos cómo acabó eso), y este fenómeno está dejando a multitud
de familias sin hogar, además de robarnos a los jóvenes la oportunidad de emanciparnos.
Por suerte, no es una enfermedad incurable. Siempre puedes bajar a la asociación de
vecinos de tu barrio, y preguntar qué puedes hacer para frenar esto, antes de acabar
haciendo free-tours a los guiris para pagar el desorbitado alquiler de la habitación que te
renta una familia alemana que sólo usa su piso en verano, que es cuando “hace bueno”.
pàg. 17
 Laboratorio de Fabricacion
Entrevista a Miquel Canyada
¿Quienes sois?
Somos un grupo de personas muy diversas, desde jóvenes estudiantes, trabajadores, paradas,
hasta personas más mayores, el grupo de personas que nos involucramos en el proyecto va
evolucionando. Hay ingenieros industriales, de diseño, de electrónica, arquitectas, artistas,
docentes, activistas y personas de muchos otros ámbitos, cuanto más diverso sea el grupo
mejor, ya que más conocimientos de diferentes áreas podremos compartir y aprender
mutuamente.
Al ser un espacio abierto se puede involucrar cualquier persona con ganas de hacer crecer
y mejorar el Laboratorio, quien quiera desarrollar ideas de fabricación, diseño, reciclaje y/o
electrónica tiene las puertas abiertas del proyecto en la calle Poeta Carles Salvador 8.
¿Crees que la tecnología es importante para empoderamiento ciudadano?
Por supuesto, desde que vivimos en un mundo rodeadas de tecnología las personas tenemos
que tomar el control en dicho ámbito, no podemos depender de varias empresas para nuestro
consumo de energía, ni para el consumo de productos, tenemos que ser capaces de poder
modificar, reparar y crear objetos adaptados a nuestras necesidades sociales, no a las necesidades
del mercado.
Hay bastante desconocimiento tecnológico y de fabricación, los objetos parecen funcionar por
arte de magia y parece muy complejo, pero no es así, es mucho más sencillo, por ejemplo, muchos
aparatos se pueden reparar con tan solo abrir la carcasa y limpiarlos, pero la gente tiene miedo.
Hay que hacer un trabajo de difusión y concienciar de que cualquiera puede tener el control
sobre los objetos y la tecnología.
pàg. 18
¿Qué aporta el Laboratorio a Benimaclet?
Es un sitio que permite desarrollar y encontrar habilidades que pensabas que estaban muy
lejos o eran muy difíciles de aprender, aparte de los recursos que ofrece a todo el barrio como
las herramientas y las máquinas, en el Laboratorio también se comparte el conocimiento
para poder fabricar tus ideas, por lo tanto aporta posibilidades de personalizar tus objetos,
reciclar y transformar la basura en objetos, crear un robot o un sistema automatizado,
fabricar cosas con máquinas controladas por ordenador, y mientras tanto aprender cómo
hacerlo y, obviamente hacerlo realidad.
Es como una biblioteca actualizada a nuevas necesidades sociales ligadas a la tecnología,
los materiales y los objetos en general, donde no sólo reside el saber cómo fabricar las cosas
sino también el poder hacerlas tangibles. Una biblioteca donde poder ensuciar la mesa,
mientras aprendes cómo hacer los objetos, cómo repararlos o cómo reciclarlos.
¿Qué es “Fabrica Barri”?
Fabrica Barri es un programa piloto puesto en marcha en el espacio del Laboratorio
de Fabricación con la ayuda y colaboración del Centro de Innovación Las Naves del
Ayuntamiento de València. Se trata de una prueba para analizar la viabilidad de un
programa abierto a las vecinas y vecinos del barrio de Benimaclet centrado en el desarrollo
de proyectos de fabricación, diseño, reciclaje y electrónica.
Cualquier persona puede venir a fabricar casi cualquier cosa, es la frase que mejor define el
programa, aunque dentro de éste también tenemos un grupo de trabajo de Arduino, placa
electrónica de código abierto con la que darle vida a los objetos, otro grupo de trabajo,
Doneslab, para aumentar el escaso número de mujeres en el ámbito tecnológico e industrial y
que desarrollen ideas pensadas y hechas por ellas, una jornada de reciclaje y transformación
de residuos en objetos que se llama Invencicla, y el Repair Point que es una jornada abierta
y gratuita donde puedes traer el “cacharro” que ha dejado de funcionar y arreglarlo tú con
nuestra ayuda. No todo es fabricación de objetos nuevos, sino también la reparación de
objetos y reciclaje de materiales, ya que lo consideramos un problema muy grave hoy en día.
El horario del programa Fabrica Barri es de lunes a viernes de 16h a 20h, en esas horas
ayudamos a cualquier persona a realizar cualquier proyecto relacionado con los ámbitos en
los que trabaja la asociación.
pàg. 19
 Perque una altra manera
de consum es posible
Grup de Consum La Morera
Maria Santos
Canvi climàtic, abandonament dels pobles i comarques, precarització de les llauradores,
residus i petjada ecològica, despesa energètica, empreses transnacionals que acumulen
i dominen el món, economia especulativa, desforestació, desigualtats, pobresa, sequera,
assassinats d’activistes per la Terra...
Per a fer front a la desil·lusió, a l’individualisme o la desídia, al barri tenim una eina
ben potent que teixeix una xarxa resistent que dóna suport real a les llauradores,
als pobles i a les comarques, a l’economia real i del be comú, a l’economia justa, a
l’ecologia… Una eina que crea complicitats. Al local de l’Associació de Veïns i Veïnes
de Benimaclet es reuneix cada dimarts de vesprada el Grup de Consum La Morera des
de fa cinc anys.
Un grup de consum és un grup de persones que converteixen el consum en un carro
de combat. La compra, no sols d’aliments, es realitza de forma regular i conjunta
directament de l’agricultor o productor. Els productes que s’adquireixen van des de
fruites i verdures fresques, llegums, cereals i farines a productes de neteja, higiene
personal, etcètera. Entre les persones membres existeix, almenys, un acord informal de
com ens organitzem i, de vegades, ens donem suport sobre una estructura legal.
Al Grup de Consum La Morera no sols fem comandes conjuntes de productes ecològics
i de proximitat; les trenta-una unitats de convivència que actualment formem el grup
no tan sols recollim la compra cada dimarts, també intercanviem roba o carmanyoles
de menjar, compartim cotxes o la cura de les més menudes. A més, recomanem
professionals, generem debat al barri sobre altres maneres de consumir o treballem
per fer realitat cada jornada de l’Ecomaclet amb un mercat no sedentari, ecològic
i de proximitat per al barri. Entre totes les diferents unitats familiars compartim
necessitats, dubtes i, sobretot, conreem confiança. La complicitat naix no només entre
les consumidores; també les productores formen part d’eixa xarxa d’estima i suport.
Cada setmana ens deixen les verdures Àlex, de l’alqueria de Vicent Martí, i Xusso,
el transportista d’Ecocaixa; Xelo de Racó Silvestre ens porta productes de cosmètica
i higiene personal, i Artur ens porta taronges i mandarines. Quinzenalment, Alberto
d’Ecochirimoya ens envia les seues fruites tropicals, i Les Mestres, els ous. Mensualment,
Vegadénia, de l’Horta Sud, ens porta les seues confitures i patés vegetals elaborats amb
productes de temporada. Ens arriben les exquisides olives de la comarca del Comtat,
pàg. 20
conreades i adobades per Rosa i Jandro; i també ens visita Silvia, que conrea a l’Alt
Palància els camps de cereals amb llavors antigues de la seua família. Cada dos mesos,
des dels Serrans, ens alegra el cor Fernando de Huerta Serrana, qui ens duu el primer
safrà ecològic certificat del País Valencià, oli d’oliva, vi o l’apreciada ametlla marcona; i
també els germans Martínez Zaballos de Mozaira, que amb la seua almàssera recuperen
camps abandonats d’oliveres i vinyes antigues.
I en no res ens visitaran les productores de temporada: Bea de La Ferme de Serapio a
l’Alt Palància ens porta les abellidores cireres, i les germanes Torró-Albero dels camps
de secà de La Vall d’Albaida ens porten els desitjats albercocs i les cruixents i saboroses
bresquilles.
Altres productors ens porten formatges, aigua, fongs, herbes aromàtiques o medicinals,
envasats... Sempre a l’aguait de nous productes, el darrer descobriment del grup de
consum ha estat un productor de paper higiènic ecològic i de proximitat sense
embolcall plàstic.
La Morera es creà per a fomentar el consum i la producció de productes ecològics,
afavorir els canals curts de distribució i una agricultura lliure de transgènics,
plaguicides, herbicides i fertilitzants no naturals. Es creà per difondre els guanys
del consum de productes ecològics per a la nostra salut i per tal d’impulsar hàbits
de consum responsable. Nosaltres pensem que és la forma de promoure i defensar,
mitjançant el nostre acte de consum, la riquesa ecològica i cultural de l’horta; de
conservar les llavors autòctones i de promoure i defensar el saber tradicional (elaboració
de conserves, pa, sabons...).
Després de tot això pots preguntar-te: són sans els aliments que consumeixes? On
compres el teu menjar? On, com i qui el produeix? En quines condicions treballa la
gent que els produeix o els comercialitza? En quin tipus de projectes estàs col·laborant
amb la teua cistella de la compra? Quants quilòmetres recorre fins arribar a tu? Com
es reparteixen els beneficis que generen les vendes? Quants envasos tenen i quant
han contaminat per a produir-lo? Si et decideixes t’esperem!
Salut i bons aliments amb bona companyia.
pàg. 21
 Trepitjant cims
de la serra Calderona
Colla excursionista Benimaclet
Emili Verdejo
Si mirem des de Benimaclet cap al nord, les primeres muntanyes que s’albiren són les
de la Serra Calderona. Serralada costanera de cims escarpats, de poca altura i solcada de
barrancs i fonts. Pertanyent al Sistema Ibèric, separa les conques dels rius Palància i Túria,
s’estén per les comarques de l’Alt Palància, Camp de Morvedre, Camp del Túria i l’Horta
Nord.
La serra ocupa una vasta superfície que es desenvolupa principalment per davall dels
1.000 m d’altitud, a excepció del Montemayor (1015), en l’extrem nord occidental, al qual el
segueixen altres pics emblemàtics com el Gorgo (907 m), Rebalsadors (802 m), Oronet (742
m) i el Garbí (601 m).
La denominació de Serra Calderona és molt recent, Cabanilles en els seus escrits es refereix
a la serra amb diferents noms, com ara monts de Serra i Nàquera, monts de Segart, serralada
de Portaceli, monts de Cucalon i monts de la Cova Santa. És a meitat del segle XX quan
diversos autors excursionistes comencen a referir-se a la serra amb el topònim actual.
El 15 de gener de 2002 es va crear el Parc Natural de la Serra Calderona, convertint-se amb
pàg. 22
les més de 18000 hectàrees en un dels espais naturals protegits més emblemàtic del nostre
territori, també per la proximitat a València, només 20 kilòmetres, ha arribat a ésser un dels
entorns naturals més visitat i al mateix temps un important pulmó per a València i tota
l’àrea metropolitana.
El nostre company de colla Xavi, ens proposa aquesta ruta canyera, que discorre pel cor
de la serra Calderona, en un continu puja-baixa i en el que trepitgem fins a set cims d’aquest
sector central de la serra. Comencem a la font del Llentiscle, on carreguem aigua, ja que
no tindrem més fonts fins el final de la ruta i de seguida iniciem el primer ascens que ens
duu a l’alt del Sapo, d’ací s’encaminem cap a Penya-Roja, després la cota més alta del dia, el
Montemayor, Penyes Blanques nord i sud, Tristàn i per acabar Penyes Altes. Set cims, cada
u diferent de l’altre, amb vistes espectaculars i que ens deixen la sensació d’haver passat un
bon dia de muntanya.
La varietat d’ambients forestals, la diversitat botànica i paisatgística (amb importants
espècies presents com la surera) i el gran interès ecològic, determinen la importància
d’aquest emplaçament pel seu gran valor natural.
pàg. 23
 El Treball d ACOEC
als horts urbans

Associació ACOEC

ACOEC (Associació per a la Cooperació entre Comunitats) som una entitat que des
de fa uns anys treballa a Benimaclet, on estem desenvolupant una sèrie de projectes
d’acció social. Ara i ací volem explicar el treball que estem fent amb joves del barri que es
troben en situació de vulnerabilitat i/o exclusió social, per al qual comptem amb l’estreta
col·laboració de l’AVV.
Al 2016, després del diagnòstic realitzat juntament amb l’equip tècnic del Centre
Municipal de Serveis Socials de Benimaclet, vam iniciar un projecte dirigit a joves que
es troben en risc/situació de vulnerabilitat. El projecte consisteix en posar a l’abast dels
possibles interessats un itinerari multidisciplinar format per deu mòduls enfocats a
diferents sectors professionals i al desenvolupament personal, amb l’objectiu de donar a
conèixer diferents possibilitats d’ocupació d’acord als seus interessos i potencialitats. Un
d’aquests mòduls està relacionat amb l’agricultura i el medi rural. És ací on l’AVV juga
un paper fonamental, ja que aquestes activitats les duguem a terme als horts urbans, on
comptem amb la col·laboració i el treball incansable de socis i sòcies com Alex, Eduardo,
Santiago, Amparo o David.
L’entorn dels horts i el treball que s’hi fa ens ofereix una gran oportunitat per a crear un
espai de convivència i integració, al qual els i les joves realitzen diferents tasques, com
ara treballs comunitaris, manteniment del galliner, construcció de mobiliari amb fusta
reciclada o manteniment de les parcel·les de veïnes i veïns.
Els horts ofereixen també la possibilitat d’establir un contacte intergeneracional entre
joves i veïns i veïnes, el qual ha resultat molt enriquidor per a totes les parts. A més a
més, també es potencia la interacció entre les i els joves, la qual cosa ajuda a construir
nous processos de socialització i integració.
Volem aprofitar aquestes ratlles per a agrair públicament la cessió d’una parcel·la
als horts urbans de Benimaclet, que estem habilitant per a convertir-la en un espai
comunitari on desenvolupar activitats orientades a xics i xiques, així com a altres
col·lectius amb els quals treballem. També volem agrair i reconèixer el gran treball que
realitzen les persones de l’AVV per a fomentar l’associacionisme, el treball en xarxa i la
vida comunitària en Benimaclet.
Moltes gràcies per la confiança dipositada en nosaltres durant tot aquest temps i la bona
acollida que ens heu brindat des del principi.
http://acoec.org

pàg. 24 pàg. 25
 Ajedrez en Benimaclet
El Club de Ajedrez sigue creciendo
Jesualdo Navarro
El Club de Ajedrez Benimaclet sigue creciendo. Desde su sede en el Polideportivo de
Benimaclet, es sin duda uno de los más importantes de la Comunidad Valencia. Jugando
en la máxima categoría del ajedrez valenciano, División de Honor, tiene equipos
también en el resto de categorías. A fecha de hoy, un año más, es el club con más equipos
en competición y más jugadores federados de toda la Comunidad Valenciana. El quinto
puesto en la División de Honor en 2018 ratifica este buen momento. Además, este año
el club se ha visto reforzado por su fusión con otro club histórico del ajedrez valenciano,
el Gambito, funcionando a partir de ahora con su nuevo nombre, Gambito-Benimaclet.
Hoy queremos hacer especial mención a los resultados de los más jóvenes de nuestro
club, una excelente cantera que compagina la actividad en el Club con las clases en
doce colegios, entre ellos el Claret, el Pare Català y el Carles Salvador, en Benimaclet. El
club cuenta con más de veinte jugadores federados de menos de 18 años, la mayoría
menores de 14, que participan en los campeonatos autonómicos por equipos, tanto sub-
18 como sub-12, así como en todas las competiciones oficiales infantiles y juveniles.
Entre los resultados obtenidos, destacar a nuestra joven promesa Ivan Povshednyi como
campeón provincial sub-8 y campeón autonómico sub-10, o el cuarto puesto de Ivan
Ortega en los Jocs Esportius autonómicos categoría cadete.
pàg. 26
Pero sin duda cabe resaltar el papel de nuestras jóvenes féminas: Viviana Galván,
campeona provincial sub-14 y subcampeona autonómica sub-18; y Ángela Ortega,
subcampeona provincial sub-14, campeona provincial sub-18 y tercera en el autonómico
sub-18. Además, Viviana y Ángela representarán a la Comunidad Valenciana en las
selecciones autonómicas sub-14 y sub-16 respectivamente. Importantes resultados en un
deporte en el que la presencia femenina siempre ha sido menor.
XII abierto de Benimaclet
Por otra parte, este año, el domingo 4 de noviembre, se celebrará el tradicional Abierto de
Benimaclet, que se juega en la plaza por la mañana, y que ya celebra su decimosegunda
edición. Alrededor de 50 jugadores de todo el ámbito de la Comunidad Valenciana, entre
ellos varios Maestros Internacionales y Grandes Maestros, se dan cita en este ya clásico
encuentro del ajedrez valenciano, para disputar partidas a ritmo de 7 minutos por
jugador. Este año se llevará a cabo con una importante novedad, pues desde el club de
Ajedrez y la Asociación de Vecinos hemos llegado a un acuerdo con Orriols Convive, y
el torneo se hará en la recientemente creada plaza de la Ermita de San Jerónimo, en el
vecino barrio de Orriols, con el apoyo de la Junta Municipal de Exposición.
Así pues, estáis todas y todos invitados a
acercaros la mañana del domingo 4 de noviembre
por la plaza de la Ermita de San Jerónimo,
conocerla y pasar un buen rato viendo jugar
ajedrez en su categoría relámpago (menos de 10
minutos por jugador para completar la partida).
pàg. 27
 Benimarket
Mercat de Benimaclet
Javier Undiano Gregorio. Librería Estudio 64
Me han invitado a escribir un artículo sobre Benimarket, el Mercat de Benimaclet, así que voy
a remontarme al principio de los tiempos...
Zaragoza 2006. Por motivos personales comienzo a realizar viajes a Valencia durante los fines
de semana. Son ocho años hasta el 2014 que me permiten ir conociendo más a fondo la ciudad,
y concretamente el barrio de Benimaclet. Valencia 2012. Creo junto al ilustrador Julio Antonio
Blasco una editorial con sede en Valencia y especializada en cuadernos de artistas, se llama
Símientes Editores. Comienza a rodar. Publicamos un par de libros, nos dan algún premio y
vamos haciendo presentaciones y participando en eventos culturales. Septiembre de 2014.
Tras vivir más de treinta años en Zaragoza, me traslado a Valencia con un proyecto de negocio,
de nuevo junto a Julio Antonio Blasco. Este proyecto lleva por nombre Estudio 64, librería-
galería especializada en ilustración y nace en la Plaza de Benimaclet, frente a la iglesia.
Estudio 64 y una figura importante en mi vida, mi abuelo, son las semillas que darán lugar al
nacimiento de Benimarket, el mercat de Benimaclet en 2017. De mi abuelo tengo el recuerdo
de los paseos que dábamos todos los domingos por la mañana. Íbamos al mercadillo que se
celebraba por entonces, años 80, en los alrededores de la Plaza de Toros de Zaragoza. Esa
costumbre, esos recuerdos, esos paseos hacen que desde entonces, allá donde vaya, visite los
mercados de los domingos, días de ocio y de paseo, días de volver a casa con algo bajo el
brazo, algún objeto o libro descubierto en el mercado, algún tesoro. Así que no podía faltar un
mercado en la Plaza de Benimaclet, lugar en el que hace años ya se ubicaba el mercado del
pueblo, espacio de reunión, de compra y de encuentro.
Tras la apertura de Estudio 64 en noviembre de 2014, hablé sobre la creación de un mercado en
la plaza de Benimaclet con los gestores de Benimaclet entra y más adelante en enero de 2015,
volvió a planear la idea de hacer un mercado como resultado de unas charlas organizadas por
el Ayuntamiento de Valencia, reuniones a las que asistimos comercios y vecinos del barrio con
el objetivo de encontrar la manera de dinamizar el comercio de Benimaclet. Desgraciadamente
no se llegó a nada por varios motivos, pero yo lo seguía teniendo claro y en Diciembre de 2016
lo pongo en marcha. Nace Benimarket, el Mercat de Benimaclet.
Con el arranque de Benimarket me llegaron palabras y mensajes que rechazaban la
propuesta de este mercado de domingo. En esos mensajes nos tachaban de ‘modernos’, de
‘gentrificadores’ y nos censuraban “por ser ajenos a las características propias del barrio”,
nos acusaban de querer “borrar los problemas de convivencia del barrio simplemente
sustituyendo sus usuarios con otros de gusto más “moderno” pero sobre todo de mayor
poder adquisitivo”, palabras que me sorprendió que me dijeran sin apenas conocernos, sin
saber que somos de familia obrera, humilde y trabajadora. A pesar de todo esto gracias al
pàg. 28
apoyo de la Asociación de Vecinos de Benimaclet, quienes nos ayudaron enormemente, y
gracias a la autogestión de quienes estuvimos en su primera edición, aproximadamente nueve
puestos, la mayoría comercios y artesanos del barrio, pudimos dar forma al ‘episodio piloto’ de
Benimarket, el Mercat de Benimaclet coincidiendo con fechas y campaña navideña. Recuerdo
como si fuera ayer la colocación de los primeros banderines, la ilusión que teníamos todos
los implicados, recuerdo la selección musical del DJ Emilio Peña, recuerdo el cuentacuentos
de Elisa Matallín… Ya estaba la semilla plantada y desde entonces ha ido creciendo y dando
lugar a nuevas ediciones con más puestos de venta, lo cual permite autogestionar y poder
realizar actividades como conciertos o cuentacuentos, ha ido creciendo con más familias y
amigos que quieren disfrutar de una mañana de domingo diferente en nuestra compañía,
ha crecido acompañado de swing… Y así ya van ocho felices ediciones.
Porque esto es lo que queremos que siga siendo Benimarket. Además de dinamizar los
comercios del barrio, queremos que sea un lugar de encuentro para la gente, un lugar donde
pasar una mañana de domingo diferente con amigos y familia. Son mis domingos con mi
abuelo, mis nuevos domingos de mercado. Como he dicho, llevamos ocho ediciones, aunque
esta última ha tenido una nueva ubicación ya que se nos ha denegado el permiso, pero aún así
esto no nos impide que siga adelante.
Nosotros estamos contentos porque mucha gente de Benimaclet, y de otras zonas de Valencia,
ya tienen señalado en sus agendas el domingo que se celebra Benimarket, el Mercat de
Benimaclet porque nos siguen por nuestras redes sociales o ven los carteles en distintos barrios
de Valencia. Estamos consiguiendo que Benimarket sea todo lo que llevábamos en mente:
el ágora de la antigua Grecia, el motor dinamizador para comercios del barrio incluyendo a
invitados de fuera de Benimaclet, los cuales también aportan su público, queremos que vean
que Benimaclet es un barrio acogedor y abierto. La mañana de domingo insípido casero
tiene una alternativa, y esta es Benimarket. Esperamos que siga todo adelante, con o sin
permisos, como hasta ahora. Si hay ganas por parte de todos, esto no se para.
Gracias por vuestro apoyo y os esperamos en las próximas ediciones.
pàg. 29
 El cinema a la fresca a la plaça de Benimaclet s’ha convertit en una cita clàssica del
Cinema a la fresca mes de juliol al nostre barri, cita a la que no falta un públic divers que cada diumenge
ompli la plaça i on tots tenen cabuda, des del públic familiar fina als estudiants ja de
vacances. Ço si, amb un denominador comú: el respecte al silenci tan necessari en
XII Edició una projecció a l’aire lliure i les ganes de gaudir d’una nit d’estiu amb bon cine i en
Comissió Cinema a la f resca l’entorn privilegiat que és la plaça de Benimaclet.

Un any més continuem amb el cine a la fresca a la plaça de Benimaclet, organitzat per
l’Associació de Veïns i Veïnes amb la col·laboració d’altres entitats del barri com Kaf
Kafé, Caixa Fosca i Joves de Benimaclet. L’activitat es duu a terme els quatre primers
diumenges de Juliol a partir de les 21:00 hores, acabant sempre abans de les 24:00
per tal de respectar el dret al descans dels veïns de la plaça.
Seguint la dinàmica d’anys anteriors, dediquem les projeccions a un tema concret. Si
l’any passat va ser la llibertat d’expressió i els anteriors es dedicaren a la immigració
i els col·lectius LGTBI, les quatre pel·lícules d’enguany tenen com a fil conductor
l’univers femení, i és per això que l’hem anomenat “mirades de dona”.
Les pel·lícules triades per aquesta edició són Júlia Ist, d’Elena Martín, l’1 de juliol; La Júlia Ist, primera Estiu del 93, també Amb La Llibreria, Terra Ferma, és
llibreria, d’Isabel Coixet, el dia 8; Estiu del 93, de Carla Simón, el diumenge 15 següent, pel·lícula d’Elena Martín opera prima de Carla d’Isabel Coixet, l’única pel·lícula de
i Terra ferma, de Carlos Marqués-Marcet, el 22 de juliol. Totes les pel·lícules són de la qual també n’és Simón, ens narra una ens traslladem a les quatre que no
recents, del any 2017. Les tres primeres estan dirigides per dones i en totes quatre protagonista, és una situació autobiogràfica. l’obra d’una autora està dirigida per una
excel·lent reflexió sobre Una pel·lícula amb consagrada amb una dona, però en ella
els protagonistes són dones. la introspecció d’una nombrosos premis i que pel·lícula amplament les dones continuen
La projecció de les pel·lícules, que començarà cap a les 22:15, vindrà precedida, com jove que deu desplaçar- podem qualificar com guardonada en els sent les protagonistes
se a Berlín per tal de una de les cintes més darrers premis Goya. absolutes.
és habitual tots els anys, per actuacions en directe a partir de les 21:00 hores. En continuar els seus belles i emotives de les
aquesta ocasió totes les actuacions seran també femenines, amb tres cantautores i una estudis com a erasmus. rodades en els darrers
sessió dedicada a la lectura de poesia. anys.

pàg. 30 pàg. 31
 Las obras
del metro y el tranvíia
Nuestra Memoria Histórica
Paco Guardeño. Portaveu de l’Associació veïnal de Benimaclet

Durante 1993 y parte de 1994 las calles de Poeta Emilio Baró y Doctor Vicente Zaragozá
quedaron totalmente levantadas. Durante quince meses aproximadamente no se pudo
circular por ellas. Incluso para hacerlo andando había serios problemas. Todo ello debido
a las obras de las líneas 3 del metro y 4 del tranvía, el cual venía a sustituir a nuestro histórico
trenet.
Ante las molestias que estas obras iban a suponer para vecinos y comerciantes del barrio, la
AVV convocó diversas asambleas informativas sobre los pormenores de las mismas (tiempo
de duración, técnicas utilizadas para ejecutarlas, etcétera). Primero fue con los vecinos, y
acto seguido con los comerciantes. Todas estas reuniones contaron con gran afluencia de
afectados, y las que mantuvimos con los comerciantes de Emilio Baró, Vicente Zaragozá y
Primado Reig dieron lugar a la creación de la Asociación de Comerciantes de Benimaclet
pocos meses después.
Desde el primer momento, la AVV se puso en contacto con la Conselleria de Obras Públicas
y Transportes para formar una comisión de seguimiento de las obras, integrada por la propia
Conselleria, la AVV, la empresa constructora y (posteriormente) la recién creada Asociación
de Comerciantes. La comisión fue un completo éxito, ya que hubo una coordinación
perfecta entre las distintas partes implicadas. Veinticinco años después recordamos muy
favorablemente la labor llevada a cabo por Julio Gil (nuestro interlocutor de la Conselleria), y
Salmerón (interlocutor de la empresa). Gracias a esta coordinación se cumplió a rajatabla
el tiempo previsto para la ejecución de los trabajos (15 meses).
Otra de las medidas que se tomaron, a propuesta de la A.VV, fue la de dejar constancia ante
notario del estado de los edificios que pudieran verse afectados por la complejidad técnica
de la obra que se estaba llevando a cabo, de manera que las personas afectadas quedaban
cubiertas ante posibles desperfectos. Afortunadamente no hubo que lamentar incidencias
graves y todo transcurrió mucho mejor de lo que esperábamos al principio. Aun así hay
que destacar que para algunos talleres y comercios fueron meses complicados, ya que los
clientes tuvieron que salvar obstáculos relevantes para acceder a ellos durante el tiempo de
ejecución de las obras. Hoy, un cuarto de siglo después de todo aquello, podemos asegurar
que, a pesar de las dificultades, el esfuerzo valió la pena.
La coordinación llevada a cabo durante aquellos quince meses fue una experiencia muy
positiva, ya que demostró que cuando todas las partes se ponen a trabajar con respeto,
atendiendo las propuestas y sugerencias, y entendiendo asimismo las respuestas de la
Administración, el resultado siempre será satisfactorio. Tal y como ocurrió.

pàg. 32 pàg. 33
 dispuesto a invertir cuatro tardes de su tiempo recibiendo información, reflexionando
Benimaclet es Futur y haciendo propuestas sobre su barrio.
Fruto de estos talleres es el documento llamado “Benimaclet és Futur”, documento
Aprobada la estrategia integral participativa que puede ser consultado en su totalidad en este link:
Arturo Sanz. http://benimacletesfutur.valencia.es/document-base-de-lestrategia-integral-
Coordinador del equipo técnico redactor de “Benimaclet és Futur”. participativa-per-al-barri-de-benimaclet/
y que resume sus propuestas en las cuatro líneas de actuación siguientes:
Desde el cambio de gobierno municipal fruto de las elecciones de SLOW BARRI: Conseguir un barrio con una movilidad más amable.
mayo de 2015 la AVV venía reclamando del Ayuntamiento de Valencia
GREEN BARRI: Conseguir un barrio más verde y con un espacio público que
un replanteamiento total del planeamiento vigente para el PAI
fomente las relaciones sociales.
Benimaclet Est. Resultado de esta reclamación fue la inclusión del
barrio en la experiencia piloto de desarrollar Estrategias Integrales COMMON BARRI: Avanzar en la gestión de los recursos y
Participativas en tres barrios de la ciudad, que finalmente fueron Nazaret, equipamientos públicos de manera más cercana al
Orriols y Benimaclet. En los meses de noviembre y diciembre de 2016 se ciudadano.
llevaron cabo en el local del CIM los talleres de reflexión, presentación
OPEN BARRI: Potenciar la relación entre
de propuestas y debate, en los que participaron casi la totalidad de los
la ciudad y la huerta a través, entre otras
colectivos, asociaciones y movimientos del barrio.
propuestas, de un nuevo planeamiento
Aclaremos el objetivo de esta iniciativa
para el PAI Benimaclet Est.
partiendo de su enunciado:
Hay que destacar la solidez de la
ESTRATEGIA: No es una ley ni
propuesta contenida en el documento
una ordenanza ni una normativa, es
“Benimaclet és Futur” para un nuevo
una declaración de intenciones, de
planeamiento para el PAI Benimaclet
objetivos, es una estrategia a largo
Est.
plazo sobre cómo nos imaginamos
nuestro barrio en un futuro próximo. Las vecinas y vecinos hemos hecho
los deberes, hemos elaborado entre todos una
INTEGRAL: Un gran defecto de las
alternativa realista, pero a la vez completamente alejada de la inercia desarrollista del
políticas municipales, tanto a nivel
urbanismo que ha asolado nuestro territorio en las últimas décadas. Ahora es el turno
de barrio como de ciudad, es la falta
del Ayuntamiento, es el momento de derogar el planeamiento vigente para dar paso
de transversalidad, de relación entre
a otra manera de entender la ciudad y su relación con la huerta.
departamentos y concejalías, lo que lleva
consigo una falta de coordinación de las Por ahora vamos bien… El pasado 26 de abril el Pleno del Ayuntamiento de
intervenciones y una carencia de visión Valencia aprobó, con los votos favorables del Tripartito y de Ciudadanos y
de conjunto. Aquí se trataba de pensar con la abstención del PP, el documento íntegro. No es planeamiento,
en el futuro del barrio desde todos los no es normativa, no hay compromiso presupuestario ni de
aspectos y desde todas las visiones. plazos, pero es una declaración de intenciones y de
objetivos aprobada en Pleno y por tanto
PARTICIPATIVA: Este trabajo se hace
tiene que ser escuchada.
desde el barrio, con la participación de
cualquier ciudadana/no, perteneciente
o no a algún colectivo, que haya estado

pag. 34 pag. 35
 Ple de l Ajuntament

Aprobació de l’estratègia integral de Benimaclet

Inter venció del President de l’Associació veïnal de Benimaclet, Antonio Pérez.

26 d’abril de 2018

Senyor alcalde, senyores regidores i senyors regidors de l´Ajuntament de València, companyes i

companys dels barris d´Orriols i Natzaret, respectable públic, prenc la paraula com a representant
de l´Associació de veïns i veïnes de Benimaclet per a manifestar el nostre suport a l’Estratègia
Integral de Benimaclet patrocinada per la regidoria de Participació Ciutadana. Han sigut sis
mesos de treball durant els quals un nombre significatiu de col·lectius i associacions de tot
tipus i veïns i veïnes a títol individual hem participat en aquest projecte. Els tallers es feren en
el Centre Instructiu Musical de Benimaclet (CIM) baix la coordinació d´Arturo Sanz, que comptà
amb l’ajuda de l’equip guanyador del concurs obert que organitzà la nostra associació. Qualsevol
veí o veïna hi pogué expressar la seua opinió amb total llibertat.
Creguem que els resultats són un punt de partida molt important per al futur del nostre barri
i volem destacar la responsabilitat amb què s’ha fet el treball. És una estratègia on s´ha valorat
la cultura de l´horta que sempre ha impregnat Benimaclet, l´horta com a paisatge i com a medi
i forma de vida, tot està relacionat amb la memòria dels sabors i olors del nostre benvolgut barri.
Anhelem un nou urbanisme respectuós amb el medi ambient que siga capaç d’acostar l’horta
al barri i el faça més amable, més humà i també més verd. Però al mateix temps som pragmàtics,
per la qual cosa reconeixem el dret dels propietaris dels solars del PAI Benimaclet Est a obtindre’n
beneficis. És per això que des de la nostra associació hem demanat que es constituïsca una mesa
de diàleg constructiu que permeta aplegar a un consens del qual tots puguem eixir beneficiats.
Gràcies a la col·laboració de la regidoria d´Urbanisme la nostra demanda va per bon camí.
La qualitat de l’espai públic condiciona la vida de les persones que viuen a un barri. La
identificació amb un territori, el sentiment de pertinença a un lloc, és un element indispensable
per aconseguir nivells superiors de convivència, la qual cosa requereix tindre cura i respecte de
l’entorn físic i social en què vivim. Les estratègies a seguir per a trobar les millors solucions només
es poden plantejar des del coneixement i la comprensió de les necessitats que tenim.
En València hem de saber impulsar espais de convivència i encontre, espais d´innovació urbanística
i social, un consens entre un nou urbanisme i el dret a assolir la major felicitat possible per part
de la ciutadania. La nostra ciutat té futur, i eixe futur volem que estiga habitat per una ciutadania
investida de nous drets que, per això mateix, estarà disposada a assumir noves responsabilitats.
Des de l´Associació de veïns i veïnes de Benimaclet demanem a tots els partits polítics ací
presents el recolzament d´aquest projecte de Estratègia Integral del nostre barri. Per a nosaltres
és molt important tindre el vostre suport.
Moltes gràcies per la vostra atenció.
El proppassat 26 d’abril l’Ajuntament, en sessió plenària, aprovà l’Estratègia integral dels
barris de Benimaclet, Natzaret i Orriols amb l’abstenció del PP i el vot favorable de tots els
partits restants

pàg. 36 pàg. 37
 Voreres mes amples
Carles Dolç. Arquitecte
En els últims trenta anys en la gran majoria de les ciutats europees s’estan fent canvis
significatius en els carrers, les avingudes i les places. Per millorar el benestar dels usuaris,
sanejar el medi ambient i previndre els efectes del canvi climàtic s’hi planten més arbres, es
posen límits al trànsit de vehicles a motor, augmenten les zones per a vianants i s’amplien les
voreres. Voreres més amples i reducció de calçada, el contrari del que es feu en els anys
cinquanta, quan les ciutats s’organitzaren per donar cabuda als cotxes a motor. Amb eixe
objectiu moltes places es van convertir en aparcaments i es retallà l’espai dels vianants, com
es va fer amb els massissos centrals de les granvies de València reduint la seua amplària. És
eixe un criteri que s’ha utilitzat en molts carrers nous dels nostres municipis: voreres residuals,
més apropiades per als gats que per als humans, predomini absurd i desproporcionat de la
calçada, fins i tot en vies on només entren els residents, i absència d’arbres.
L’experiència d’uns espais públics concebuts així, va dur amb el pas dels anys a reflexionar
sobre els seus inconvenients i recuperar les diverses funcions del carrer. El carrer és un espai
per passar però també és un espai per estar. Els primers usuaris del carrer és la gent que
camina i no pareix lògic que si, com és habitual en les nostres ciutats, menys d’una tercera
part dels desplaçaments es fan en vehicles privats, els cotxes acaparen fins al 80% de l’espai.
Pels carrers i les places es transita, es conversa, s’observa els comerços i les arquitectures,
i també es passeja pel gust de fer-ho. Les persones grans -cada volta hi ha més població
major-, les discapacitades i els xiquets han de poder transitar amb tranquil·litat, sense perills.
pàg. 38
Els carrers són espais de comunicació i de sociabilitat que necessiten dimensions humanes,
una de les condicions de les quals és que tinguen l’amplària que es necessita per a estar. Les
transformacions que es fan progressivament al carrer Sant Vicent de València, que s’iniciaren
amb el tram entre les places de la Reina i de l’Ajuntament, i que ara es perllonguen fins a la
d’Espanya, en són un exemple: ampliació de voreres, disminució dels rastells, creació de rampes
que eliminen obstacles en els passos de vianants, plantació d’arbres, situar puntualment
cadires… I hi ha més dinamisme comercial quan es passeja amb més tranquil·litat.
La irrupció massiva de cotxes va produir una gran distorsió en l’espai públic en ocupar i
protagonitzar els vehicles els carrers i les places, introduint per al vianant el perill del tràfic
intents, en pol·lucionar l’aire i dificultar la relació ciutadana. Una ciutat amable i més sana
necessita menys vehicles a motor circulant, eixe és el futur. La ciutadania, per suposat, ha
de poder accedir on vulga; una altra qüestió és com fer-ho: amb el cotxe no sempre és lògic
ni desitjable. Dins de la ciutat els cotxes cada vegada presenten més inconvenients, no són
adequats per a desplaçament interiors mentre sí que ho són per a viatges llargs. Per accedir hi
ha el transport públic, les bicis i el caminar, i només en ocasions el cotxe.
Les voreres amples permeten també plantar arbres en condicions. Es poden fer escossells
majors que en faciliten el creixement i fer-se grans les copes per a donar ombra i frescor. Així,
els arbres eviten acostar-se massa a les façanes i creixen sense molestar els residents. Plantar
arbres només per adornar és una ximpleria. La ciutat necessita més vegetació per a mitigar
els efectes del canvi climàtic, que la xarxa d’arbres de les vies publiques s’estenga el màxim
possible, de manera que els itineraris urbans estiguen protegits i connecten amb les zones
verdes.
La generalització de les voreres a les ciutats va anar lligada a la intensificació del trànsit de
vehicles. Ara, en carrers de trànsit reduït, amb accés pels residents i els serveis d’emergència,
les voreres amb rastell podrien suprimir-se si es respectaren els límits de velocitat. Altres vies
han de peatonalitzar-se, sobretot els carrers estrets, les places representatives de Ciutat Vella
i els centres urbans dels barris. Per això deixaren de passar fa anys els tramvies i els cotxes
per la Plaça de la Mare de Déu de València; i ara s’ha de seguir eixe canvi amb la places del
Mercat, de la Reina i de l’Ajuntament, i en uns altres espais urbans. A València i a molts dels
nostres municipis.
pàg. 39
 Urbanizacion
plaza Amparo Arce
Paco Guardeño. Portaveu de l’Associació veïnal de Benimaclet
La plaza Amparo Arce, situada entre las calles Masquefa Poeta Ricart Sanmartí
San Columbano y Av. Valladolid, comenzó sus obras de urbanización el pasado 2
de mayo. En cuatro meses, plazo previsto de ejecución de la obra, dicho espacio
se convertirá en una zona ajardinada. Así quedó grafiada en el Plan General de
Ordenación Urbana de València aprobado en 1988. En aquella época aún quedaba
integrada en la huerta existente en el camino de Farinós, con la alquería del Saco y
el Matadero dentro de lo que hoy es Plaza.
Desaparecidos el matadero y la alquería en la década de los noventa del siglo pasado,
para dar paso a la edificación de las viviendas de parte de las calles Masquefa, San
Columbano y Poeta Ricart Sanmartí, lo que hoy es plaza se convirtió en solar que
ha servido para aparcar vehículos, y que siempre que llovía torrencialmente se
convertía, primero en una laguna y después en un barrizal.
pàg. 40
En el año 2007 el Ayuntamiento promovió la construcción de un aparcamiento
subterráneo en concesión para unos años. La empresa que obtuvo la concesión
desestimó finalmente su construcción debido, según ella, al escaso interés del
vecindario. Quizá la empresa se debería haber preguntado si el coste de la plaza de
aparcamiento estaba acorde con los tiempos de crisis económica que comenzaba a
padecerse.
El nuevo gobierno municipal surgido tras las elecciones locales del 2015, aprobó la
posibilidad de que las vecinas y vecinos de la ciudad presentaran proyectos de escaso
presupuesto, para ser votados dentro del proceso de Presupuestos Participativos.
Para 2016 se presentó el proyecto de urbanización y ajardinamiento de la plaza
Amparo Arce, el cual fue el más votado entre el vecindario de Benimaclet que
participó en las votaciones.
pàg. 41
 La reforma de la calle Murta

Un ejemplo de urbanización no agresiva

Paco Guardeño. Portaveu de l’Associació veïnal de Benimaclet

La calle Murta es el vial que desde tiempos remotos conectaba Benimaclet con el camino de las
Fuentes y a su vez con la huerta de Vera y el cementerio parroquial. Pero desde principios de la
década pasada la conexión con la huerta de Vera y el cementerio quedó cortada por la barrera que
supone la Ronda Norte. Además, el PAI Benimaclet Este, aprobado en 1994, se encargó de arrasar
una buena parte de la huerta y alquerías existentes en el entorno de la c/ Murta - camino de las
Fuentes.
Con el paso de los años, un vial que en décadas pasadas era fácil y agradable de pasear y transitar,
se convirtió en un recorrido repleto de obstáculos para las personas que se desplazan a pie: aceras
estrechas y en mal estado, vehículos aparcados en las esquinas, etcétera. Una calle, no hay que
olvidar, con un importante porcentaje de residentes de edad avanzada, y un gran tránsito de madres
y padres acompañando a sus hijas e hijos a los centros escolares cercanos.
Con esos precedentes, la Asociación de Vecinas y Vecinos de Benimaclet acordó presentar el
proyecto de urbanización de la calle Murta dentro de los Presupuestos Participativos del año 2017.
Esta iniciativa consiguió una gran aceptación entre el vecindario que participó en las votaciones de
los proyectos presentados. Una vez aprobada, a principios del pasado mes de enero comenzaron las
obras, que finalizaron la primera semana de marzo; por tanto, esta vez se cumplieron los plazos de
ejecución a que se había comprometido la Delegación correspondiente.
Hemos de recalcar que desde el mismo momento en que nuestro proyecto fue aprobado, la
Asociación siempre estuvo en continuo contacto, tanto con la Concejalía de Urbanismo, como con
la empresa responsable de la obra, proponiendo el diseño, tipo de arbolado y demás pormenores.
Varios meses después, nos enorgullece la buena aceptación de la gente que diariamente utiliza
este tramo urbano, lo que nos anima a seguir apostando por un urbanismo más amable y menos
agresivo.

pàg. 42 Si vols fer-te soci de l’Associació, no ho deixes per a demà pàg. 43

QUOTA MÍNIMA 22€ ANUAL | info@avvbenimaclet.es
 Raco
poetic

P E R L ’ H O R TA
Marc Granell

La ciutat avança,
Immensa glotona,
menjant-se, engolint-se
tot allò que troba
al seu pas de ferro,
de piconadora.
Els arbres i els camps,
La sèquia cantora,
Cases i collites,
Futur i memòria,
tot desapareix
dins la seua boca
feta de ciment,
diners i destrossa.
La ciutat avança
I en la panxa porta,
Desfets, triturats,
grans trossos de l’Horta.

La ciutat avança.
Vol menjar-la tota.

pàg. 44 JUNTA MUNICIPAL DE

EXPOSICIÓN