SABER ER BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMARIA Ensenyament individualitzat .3 o@0o Jal Pla de millora Programa d’ampliacié Ciéncies de la Naturalesa 4 El quadem Ensenyament individualitzt, Ciéncies de la Naturalesa, per a quart curs de primaria, és luna obra colectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d'Edicions Educatives de Santillana Educacién, S.L/Edicions Voramar,S.A., digit per Teresa Grence Ruiz Immaculada Gregori Soldevila, Ena seua elaboracié ha participat equip segient: TEXT EDICIO Maria del Valle Alcover de la Hera Raquel de Andrés Conzélez Pilar de Luis Villota Juan Ignacio Medina Crespo Daniel Masciarelli Garcia Luis Requena Gijon ILLUSTRACIO. Jordi Baeza Albalate EDICIO EXECUTIVA, Juan Ignacio Medina Crespo DIRECCIO DEL PROJECTE Antonio Brandi Fernandez DIRECCIO | COORDINACIO EDITORIAL DE PRIMARIA Maite Lopez-Siez Rodriguez-Pinero VORAMAR > SANTILLANA §;Presentacio Vensenyament individualitzat Llensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en Vassoliment dels objectius educatius a un ritme d’acord amb les seues capaci- tats i destreses. Per a aixd és important establir un pla que els ajude a superar les seues dificultats, aixi com a desenvolupar i potenciar les seues habiltats. Aquest tipus d’ensenyament se centra, dones, en I's d'una metodologia flexible i de les t&cniques i recursos educatius que millor s'adapten a les necessitats particulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials di- dactics especifics que paden ser utitzats en funcié de les condicions concretes d'’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, aixi com dels objectius de millora que es plantagen en cada cas. Des d'aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber Fer ofereix una série de materials destinats a faciltar aquesta tasca. Entre aquests hi ha: + La série Aprenentatge eficag, que en els primers cursos de primaria esta destinada a treballar les habilitats basiques -atencié, memoria i raonament- i les dificultats d'aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda I'entrena- ment en les técniques d'estudi + Elcompendi de material denominat Recursos complementaris, que conté seccions variades per a cada una de les arees del curriculum, amb la finalitat que el professor seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients. * |, per acabar, aquest quadern, denominat Ensenyament individualitzat, que inclou, per a cada unitat didactica del libre de l’alumne, dos apartats: — Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades als alumnes que requereixen un reforg major per a afermar els continguts principals de la unitat i per a desenvolupar les competéncies. — Un Programa d’ampliacio, compost també de fitxes, l'objectiu del qual és que els alumnes aprofundisquen en determinats continguts, amplien els seus coneixements i posen en joc les competancies adquirides. (Glencies Ge la Naturalesa 4 3PLA DE MILLORA Bloc 1. L'ésser huma Fitxa 1 Fitxa 2 Fitxa 3 Fitxa 4 Fitxa 5 Fitxa 6 Fitxa 7 Fitxa 8 Fitxa 9 Fitxa 10 Fitka 11 Fita 12 Fitka 13 Fitxa 14 Fibra 15 Fitxa 16 Bloc 2. Els éssers vius Fitxa . 26 Fitxa 2 28 Fitxa 3 . 29 Fitxa 4 . 80 Fitxa 5 . 82 Fitxa 6 33 Fitxa 7 34 Fitxa 8 35 Fitxa 9 . 86 Fitxa 10 . 37 Fitxa 14 38 Fitxa 12 . 89 Fitxa 13 . 40 Fitxa 14 a Fitxa 15 42 Fitxa 16 44Bloc 3. Matéria, energia i tecnologia Fibea 1. Fitba 2 Fitxa 3 Fibea 4. Fiba 5 .. Fitxa 6 Fibea 7. Fitxa 8 Fitxa 9 Fitxa 10 Fita 11 Fitxa 12 Fitxa 13 Fitxa 14 Fitka 15. Fitxa 16 Fitxa 17 .. 46 47 48 .. 49 .. 50 54 .. 52 53 54 .. 55 56 57 58 59 62 64 PROGRAMA D'AMPLIACIO Bloc 1. L'ésser huma Fitxa 1 Fitxa 2 Fitxa 3 Fitxa 4 Fitxa 5 Fitxa 6 Fitxa 7 Fitxa 8 Fitxa 9 Bloc 2. Els éssers vius Fitxa 4 Fitxa 2 Fitxa 3 Fitxa 4 Fitxa 5 Fitxa 6 Fitxa 7 Fitxa 8 Fitxa 9 Fitxa 10 Fitxa 14 Bloc 3. Mataria, energia i tecnologia Fitxa 1 Fitxa 2 Fita 3 Fitxa 4 Fitxa 5 Fita 6 Fitxa 7 Fitxa 8 Fita 9 Solucionari (Glencies Ge la Naturalesa 4 68 70 72 74 76 78 80 82 86 88 90 92 94 96 98 400 102 404 406 408 110 412 414 116 118 120 122 124 128 5| Pla de milloraLESSER HUMA Les funcions vitals PLA DE MILLORA. Fitxa 1 Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. Les persones, com tots els éssers vius, realitzem tres funcions vitals: * Nutrici6: per a aconseguir energia i materials a partir dels aliments. * Reproduccié: per la qual tenim descendents. * Relacié: per la qual captem informacié del nostre entorn i hi creem. respostes adequades. @ Escriu a quina funcié vital correspon cada una de les oracions segtients. Hern d’estar informats del que ocorre al nostre voltant per a actuar sd adequadament. Els descendents, normaiment, s'assemblen als seus pares. ) Després de rebre informaci6, la interpretem i hi pensem la resposta adequada. ) Les substancies que no aprofitem dels aliments son expulsades fora del cos. ) Sentim el que li passa al nostre cos: tenim fred o calor, fam, set, dolor o picor. @ Escriu oracions que incloguen les paraules segtients. * energia - aliments ~ expulsem — substancies ~ materials — nutrici6 * rebem — resposta - interpretem — informacié — al voltant — relacié 8 Gienoles de la Naturaiesa 4 (Material fotocopatble © 2015 Exicionss Voramar, S.A, / Sontilana Eucacn, SLLESSER HUMA La funcio de nutricio PLA DE MILLORA. Fitxa 2 Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. La funcié de nutricié és aquella mitjancant la qual obtenim, a partir dels aliments, 'energia necessaria per a realitzar activitats i els materials de construccié basics. Els processos implicats en la nutricié sén: la digestid, la respiracié, la circulacié i excreci6. @ completa les frases segiients sobre els processos de la nutrici6. * Mitjangant la_______obtenim els nutrients dels aliments * Larespiraci6 serveix per a obtindre I" de laire, * Les substaincies de rebuig que es generen durant la nutricié s'expulsen del cos mitjangant I’. * Gracies ala @s reparteixen per tot el cos l'oxigen i els nutrients i se’n retiren les substancies de rebuig. @ Uneix cada organ amb el seu aparell i el dibuix corresponent. ; renyons cor * * aparell respiratori + pulmons © estomac * * aparell excretor « traquea ° * aparell digestiu intestt © * aparel circulatori « & ap vasos sanguinis Material otocopiable © 2015. Edison Vorarar, S.A. / Sanilana Ec ‘Ciencies de la Naturalesa 4 9LESSER HUMA Els nutrients Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. Els nutrients es troben en els aliments que prenem i son imprescindibles per al nostre desenvolupament perqua ens aporten energia, materials de construccié i ens ajuden a estar sans. @ completa amb les paraules segtients. substancies — hidrats de carboni — vitamines minerals — utils — aliments © Els nutrients son les _________quehihaenels ique ens resulten * Els principals tipus de nutrients sn els greixos, els les proteines, les ilessals @ observa la fotografia i respon a les preguntes segtients. * Quins aliments hi distingeixes? * Quin d’aquests conte hidrats de carboni? * Iproteines? * Si després de menjar-nos aquest plat volguérem tindre una aportacio de vitamines, auin tipus de postres triaries? * Isi preferires unes postres riques en calci? 10 Gienoies de la Naturaiesa 4 (Material fotocopatble © 2015 Exicionss Voramar, S.A, / Sontilana Eucacn, SLPLA DE MILLORA. Fitxa 3 @ Relaciona cada fotografia amb les seues principals caracteristiques nutricionals. eS * Ens proporcionen energia. D © Ee © Ens ajuden a créixer i a reparar el cos. , = * Ens aporten fibra i moltes vitamines. Q subratita Ia part de cada oracié que consideres incorrecta i escriu-la de nou de manera correcta. * Les vitamines sén substancies que hem de prendre per a estar sans. Una d'acuestes, el calci, 6s molt important per a la formaci6 dels muisculs. * Els greixos ens proporcionen energia, tot i que menys que els hidrats de carboni, N’hi ha que s6n d’origen animal, com ara I'oli d'oliva, i n'hi ha que s6n dorigen vegetal, ‘com per exemple la mantega. * La fibra ens proporciona energia i materials de construccié. Es troba en les fruites i verdures i en ols aliments integrals. Material otocopiable © 2015. Exicons Vorarar, S.A. / Santiiana Edtcacion, S.L. Giencies dela Naturalesa 4 11LESSER HUMA L’aparell digestiu PLA DE MILLORA. Fitxa 4 Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. U’aparell digestiu porta a cap la digesti6 dels aliments, que consisteix a obtindre els nutrients que contenen. El tub digestiu esta format per una série d’drgans bults a través dels quals passen aquests aliments. Es molt llarg perqué la digestié puga completar-se. El tub digestiu esta format per la boca, l'esofag, l'est6mac, l'intesti gros, Vintesti prim i anus. @ Escriu tes parts de 'aparell digestiu. @ completa les oracions. * \Mijangant la digestio s'obtenen els ______________dels aliments. * Eltub digestiu és molt______perque els aliments tardeen ol temps suficient a recérrer-lo. 12 Gienoies de la Naturaiesa 4 (Material fotocopatble © 2015 Exicionss Voramar, S.A, / Sontilana Eucacn, SLLESSER HUMA L’aparell circulatori PLA DE MILLORA. Fitxa 5. Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. Uaparell circulatori serveix per a fer arribar els nutrients i l'oxigen a totes les parts del cos i retirar-ne els rebutjos. Esta format per la sang, pel cor i pels vasos sanguinis. La sang és un liquid roig que conté nutrients, oxigen i productes de rebuig. Circula per uns conductes, els vasos sanguinis, que sén les arteries, les venes i els capitlars. Les artaries condueixen la sang del cor a la resta del cos i les venes tornen la sang al cor. Els capil-lars comuniquen les artaries i les venes. @ respon ales preguntes. Quins elements formen l’aparell circulatori? * Quina funcio té l'aparell circulatori? @ completa les oracions. * Lasang transporta i oF tunciona com una bomba i impulsa la sang pals vasos sanguinis. La sang va del cor a les cames per les La sang tora de les cames al cor per les * La sang passa de les artéries ales venes pels @ Assenyala, entre aquestes dues opcions, quina és la funcié del cor. * Impulsar la sang perqué circule pels vasos sanguinis. [_) * Netejar la sang amb oxigen. D Material otocopiable © 2015. Exicons Vorarar, S.A. / Santiiana Edtcacion, S.L. Giencies de la Naturalesa4 13.LESSER HUMA U’aparell respiratori PLA DE MILLORA. Fitxa 6 Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. U’aparell respirator’ serveix per a captar l'oxigen de laire. Esta format pel nas, la traquea, els bronauis i els pulmons. La traquea és un tub que comunica él nas i la boca amb els pulmons. En arribar a aquests, es divideix en altres dos conductes més fins que penetren en als pulmons: ols bronquis. Els pulmons son dos organs esponjosos en qué s'absorbeix oxigen de l'aire. @ Escriu els noms de les parts de l’'aparell respiratori. @ Les oracions segiients sén falses. Escriu-les correctament. * Elsistema respiratori capta el nitrogen de Maire. * La traquea connecta el nas amb la boca. * Els bronquis absorbeixen oxigen. * Els pulmons s6n organs durs formats per ossos, 14° Giencies de la Naturaiesa 4 (Material fotocopable © 2015 Edicion Voramar, S.A, / Sontilana Exucaciin, 8 L.LESSER HUMA L’aparell excretor PLA DE MILLORA. Fitxa 7 Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. L’aparell excretor serveix per a eliminar les substancies de rebuig que es produeixen durant la nutricié i que s’aboquen a la sang, L’aparell excretor esta format pels renyons, la bufeta ila uretra. Tota la sang del cos passa pels renyons, que filtren i netegen la sang i produeixen lorina. La bufeta és una bossa en la qual s'acumula 'orina, que sera expulsada després. La uretra comunica la bufeta amb exterior. @ Escriu els noms de les parts de l'aparell excretor. Q completa les oracions. * Laparell excretor_____ les substancies de rebuig. Laparell excretor esta format pels renyons, la ila obs itr fa sang i la netegen, Als renyons es forma Lorina s'emmagatzema ala ela comutnica la bufeta amb I'exterior. Material otocopiable © 2015. Exicons Vorarar, S.A. / Santiiana Edtcacion, S.L. Giencies de la Naturalesa 415,LESSER HUMA La relacio PLA DE MILLORA. Fitxa 8 Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. Els éssers humans captem informacié sobre el que succeeix al nostre voltant mitjangant la funcié de relaci6. Gracies a aquesta també podem comunicar-nos amb altres persones. En la funcid de relacié intervenen els organs dels sentits, el sistema nerviés i 'aparell locomotor. El sistema nervids esta format per l'encéfal, els nervis i la medulla espinal. L’aparell locomotor esta compost pels ossos i els musculs. @ compieta les oracions segiients. * Lafunciode____ens permet obttindre informacio de l'exterior. * Ena funcio de relacié intervenen |'aparell jelsistema © Elsistema nerviés esta format per |_______ els a * El conjunt de tots els ossos del cos és I @ Posa-hi els noms dels | ) a, elements que intervenen en la funcié de relacié. 16 Gienoles de la Naturaiesa 4 (Material fotocopatble © 2015 Exicionss Voramar, S.A, / Sontilana Eucacn, SLLESSER HUMA Els organs dels sentits PLA DE MILLORA. Fitxa 9 Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. Les persones tenim cine sentits: la vista, I'oida, lolfacte, el gust i el tacte. Gracies a aquests podem captar informacié de l'entorn i respondre a aquesta. Eis ull, les orelles, la pell, la boca i el nas s6n les parts del nostre cos responsables de captar tota aquesta informacié. Tots aquests constitueixen els organs dels sentits. @ Relaciona cada element amb l’organ al qual pertany. retina © * poll * * caragol timpa « culls . receptors pupitla « nas del tacte pituitaria * orella © * cristal groga * boca « * papikles @ completa les oracions. © €ls_______capten la llum mitjangant la retina i envien la informacié al corvell através del________ optic © E|___ens permet conéixer caracteristiques dels objectes a través de la pall. + U___ ens permet captar les olors mitjangant el —_____, gracies ala groga. @ Escriu una oracié amb les paraules segiients. [ interpreta — nervis - organs dels sentits — informacié — cervell ) Note otcopiable © 2018 Exioos ron. A. Santina Ea Glencies ce ia Naturalesa 4-17LESSER HUMA La salut dels sentits PLA DE MILLORA. Fitxa 10 Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. Com qualsevol altra part del nostre cos, els organs dels sentits necessiten que els cuidem. Per a aixo hem d’acostumar-nos a tindre uns habits saludables que ens ajuden a conservar la seua salut. @ Escriu tots els habits relacionats amb la cura dels organs dels sentits relacionats amb cada fotografia. @ Explica a qué es dediquen un oftalméleg i un otorinolaringéleg. 18 Gienoies de la Naturaiesa 4 (Material fotocopatble © 2015 Exicionss Voramar, S.A, / Sontilana Eucacn, SLLESSER HUMA Canvis al llarg de la vida PLA DE MILLORA. Fitxa 11 Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. Durant la infantesa i 'adolescéncia es produeixen grans canvis en el cos ila ment. En edat adulta, el nostre cos ja esta desenvolupat i preparat pera tindro fils i per a assumir responsabilitats, com ara el treball ila cura d'una familia. En 'ancianitat, el cos perd aglltat i resisténcia, la pell presenta arrugues i el cabell tendeix a fer-se blanc. @ auines diferencies es poden apreciar entre * els homes i les dones en I'adolescancia? @ Les dents canvien al llarg del temps. Explica aquest procés i escriu el nom de les dents definitives assenyalades en el dibuix. Note otcopibie © 2015 Fxicons Vora, S.A, / Sanna Ecc Giencies de la Naturalesa4 = 19.LESSER HUMA La infantesa PLA DE MILLORA. Fitxa 12. Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. La infantesa és l'etapa de la vida que comprén des del naixement fins als dotze anys. En naixer, els nadons necessiten atencions constants, no tenen els ossos totalment units i manquen de dents, ra6 per la qual s'alimenten de llet. ‘Amés de créixer, durant la infantesa s’aprenen moltes coses, com ara caminar, parlar | relacionar-se amb altres persones, @ observa les imatges i respon. * Quines diferéncies hi ha entre els xiquets que ixen en les fotografies? * Quins saben parlar i caminar’? Com ho han aprés? * Crous que els xiquets de les dues fotografies tenon amics? Explica per qud. 20 © Clencies de la Naturalesa 4 (Material fotocopable © 2015 Edicion Voramar, S.A, / Sontilana Exucaciin, 8 L.LESSER HUMA La funcié de reproduccié PLA DE MILLORA. Fitxa 13. Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. La reproduccié consisteix a tindre fils i filles, que s6n semblants als pares. Hi intervenen els aparells reproductors mascull i fement. El nou ésser es desenvolupa al ventre de la mare durant I'embaras i, quan naix, el nad s’alimenta de llet i 6s totalment dependent dels pares. @ Respon ales giiestions segiients. * Quin tipus de reproduccié tenen els éssers humans? * Qu8 significa que les persones som vivipares? * El nou ésser es desenvolupa al ventre de la mare durant nou mesos. Com es denomina aquest provés? * De qué s’alimenton els nadons? @ Escriu tes parts dels aparells reproductors en el lloc corresponent. ovari — penis — vagina — testicle - vulva — titer — prostata Material otocopiable © 2015. Exicons Vorarar, S.A. / Santiiana Edtcacion, S.L. Giencies de la Naturalesa4 21LESSER HUMA L’embaras i el part PLA DE MILLORA. Fitxa 14 Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. Llembaras és el perfode que transcorre des que comenga el desenvolupament del nou nadé fins al seu naixement i dura nou mesos aproximacament. Els fils es desenvolupen al ventre de la mare, en un organ anomenat iter. Hi reben oxigen i aliment a través del cord6 umbilical. Quan el nado ja esta desenvolupat illest per a naixer, ix a l'exterior mitjangant el part. @ Escriu davall de cada dibuix el temps de desenvolupament. sis mesos ~ poques setmanes ~ nou mesos ~ tres mesos @ completa les oracions. * Elnou ésser es desenvolupa al ventre de la mare, al Hirep oxigen i nutrients a través del ¢ Elnad6 ix al'exterior al cap de ___ mesos durant el 22 © Clencies de la Naturalesa 4 (Material fotocopable © 2015 Edicion Voramar, S.A, / Sontilana Exucaciin, 8 L.LESSER HUMA Els habits saludables PLA DE MILLORA. Fitxa 15, Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. Els habits que ens ajuden a cuidar la nostra salut s6n els segtients: — Cuidar la nostra postura per a no danyar 'esquena. — Practicar exercici fisic, per a millorar la salut del cos ila ment. — Cuidar la nostra higiene, ja que evita malalties. — Dedicar temps a l'oci, a soles, amb amics i en familia. — Dormir prou, al voltant de deu hores. @ Encercia les postures correctes i ratila les incorrectes. Després, explica per qu son correctes les postures que has trat. @ auan és convenient llavar-se les mans? Ratlla l'opcié incorrecta i copia’n les corrects per completar loracié. Abans de menjar ) | Després d’anar Abans de dormir ) al bany eee Cal llavar-se les mans. Material otocopiable © 2015. Eicon Vorarar, S.A. / Sanilana Educacié Giencies de la Naturalesa 4 23LESSER HUMA Alimentacio saludable Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. La dieta és el conjunt d’aliments que ingereix una persona. Es recomanable prendre aliments variats i reduir el consum dels que contenen molt de sucre i greix. Una dicta saludable ha de ser suficient i equilibrada. La roda dels aliments ens permet organitzar els aliments i dissenyar una dieta adequada que ens proporcione tots els nutrients que necessitem. @ completa el text amb les paraules segtients. ‘begudes — conjunt ~ aliments — equilbrada — saludable _) Ladietaésel____ de tots els, incloent hi les menjades iles _______, que pren una persona. Una dieta ha de ser suficient i =. Q@ auines caracteristiques ha de tindre una dieta suficient i equilibrada? @ subratiia ropcio més saludable i explica breument el perqué de la teua elecci6. * Carn roja o cam blanca. * Oli d’oliva o cansalada. 24 © Clencies de la Naturalesa 4 Material fotocopiable © SLPLA DE MILLORA. Fitxa 16 Q Respon ales preguntes segiients. © Qué es representa en la roda dels aliments? Quins aliments hem de prendre més? * Por qué hi ha uns aliments que es representen més xicotets que uns altres? En quin lloc de la roda s’aconsella beure molta aigua i fer exercici? @ observa les fotografies i completa la taula. Grup al qual Aliment ric Consum ocasional pertany en. odiari = Material otocopiable © 2015. Eicon Vorarar, S.A. / Sanilana Educacién, SL Giencies de la Naturalesa4 25,ELS ESSERS VIUS Els cinc regnes Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. Els éssers vius es classifiquen en cinc grans grups, anomenats regnes: animals, plantes, fongs, bacteris | el de protozous i algues. Els animals s'alimenten d'altres éssers vius i poden desplagar-se. Les plantes elaboren el seu propi aliment i no poden desplacar-se. Els fongs s'alimenten d'altres éssers vius i tampoc poden desplacar-se. Els bacteris s6n molt xicotets i només poden vore’s amb un microscopi hi ha de beneficiosos | de perjudicials. Els protozous tampoe poden vore's a simple vista, i s’alimenten d’altres éssers vius. Les algues s6n capaces de fabricar el seu propi aliment, com les plantes, | viuen en l'aigua. @ Aquestes imatges estan relacionades amb els cine regnes. Esoriu el que corresponga davall de cada una. ewe 26 Clencies de la Naturalesa 4 (Material fotocopable © 2015 Edicion Voramar, S.A, / Sontilana Exucaciin, 8 L.PLA DE MILLORA. Fitxa 1 @ uneix les caracteristiques amb els éssers vius que corresponga, tenint en compte que alguns regnes comparteixen alguns dels trets. Fabriquen el seu propi aliment. -—— Animals No poden desplagar-se. Plantes x S S'alimenten d'altres éssers vius. Bactoris, Només poden vore’s amb microscopi. Protozous ——e———=esevrvrevesctwrrreeev) i Fongs oy (wae) Oe N'hiha de beneficiosos i de perjudicials. @ Les oracions segiients sén erronies. Escriu-les de manera correcta. Hi ha bacteris de totes les grandaries. Els fongs i els animals poden fabricar el seu propi aliment. Les plantes i els fongs poden desplacar-se. Tots els bacteris poden vore's a simple vista. Les algues solen trobar-se en medis secs. Les plantes i els protozous fabriquen el seu propi aliment. Material otocopiable © 2015. Exicons Vorarar, S.A. / Santiiana Edtcacion, S.L. Giencies de la Naturalesa 4 27.ELS ESSERS VIUS Tipus d’animals PLA DE MILLORA. Fitxa 2 Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. Els animals vertebrats tenen ossos i columna vertebral. El seu cos es divideix en cap, tronc i cua. Del tronc ixen les extremitats en forma de potes, aletes 0 ales Hi ha cinc grups de vertebrats: mamifers, ocells, réptils, amfibis i peixos. Els animals invertebrats sén els que no tenen ossos ni columna vertebral. @ Esctiu v si és verdader i F si és fals. (© Els animals vertebrats posseeixen un esquelet intern format per ossos. © Lacolumna vertebral és la part central de l'esquelet. © Elcos dels vertebrats es divideix en cap i extremitats. © Els mamifers no sén animals vertebrats. © La majoria dels invertebrats son vivipars. @ observa les fotografies. * Classifica aquests animals en vertebrats 0 invertebrats. * Digues a quin grup pertany cada un dels vertebrats. 28 Clencies de la Naturalesa 4 (Material fotocopable © 2015 Edicion Voramar, S.A, / Sontilana Exucaciin, 8 L.ELS ESSERS VIUS Els mamifers PLA DE MILLORA. Fitxa 3 Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. Els mamffers s6n animals vivipars, respiren per pulmons, tenen pal ila majoria es desplaca de quatre grapes Hi ha diferents grups de mamifers, com ara els carnivors, els ungulats, els primats i els cetacis. @ bescriu tes caracteristiques d'aquests animals. A quin grup pertany cada un? @ ibuixa una balena i assenyala en el dibuix les aletes, la cua i 'espiracle. Indica tres caracteristiques que la diferencien dels animals de la pregunta anterior. Material otocopiable © 2015. Eicon Vorarar, S.A. / Sanilana Educacié Giencies de la Naturalesa 4-29ELS ESSERS VIUS Els réptils, els amfibis i els peixos Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. Eis réptils, els amfibis i els peixos s6n vertebrats ovipars. Els réptils respiren per pulmons; els amfibis, per pulmons i per la poll, i els peixos per branauies. Els réptils i els peixos estan coberts d’escates. La majoria dels réptils iels amfibis tenen potes, i els peixos, aletes. @ completa amb les paraules del requadre. ( escates ~ quatre grapes ~ pulmons ~ ovipars ~ vertebrats ~ tera) Els reptiis son un grup de__________ que, majoritariament, viuen en________ies desplacen de Respiren per ____. Tenen la pell coberta d)__ Sén____________ino solen covar els ous ni cuidar les cries. @ ibuixa una serp i una tortuga. Descriu com tenen el cos i com es desplacen. 30 Clencies de la Naturalesa 4 (Material fotocopatble © 2015 Exicionss Voramar, S.A, / Sontilana Eucacn, SLPLA DE MILLORA. Fitxa 4 @ com son els amfibis? Completa. Els amfibis tenen la pell * Quan naixen respiren en |'____ies desplacen amb una * Els adults respiren per-pla * Tenen__per a desplacar-se. @ anomena cada un d’aquests amfibis i descriu les seues diferéncies. Es un Es un @ Encercia les paraules correctes. © Els peixos respiren en l'aigua per branquies / pulmons. * Els peixos estan coberts de plomes / descates. * Els peixos s6n ovipars / viipars. * Els peixos es desplacen amb les potes / aletes. Q@ auina diferencia hi ha entre els peixos ossis i els cartilaginosos? Posa un exemple de cada un. Material otocopiable © 2015. Exicons Vorarar, S.A. / Santiiana Edtcacion, S.L. Giencies dela Naturalesa4 = 31ELS ESSERS VIUS Els ocells PLA DE MILLORA. Fitxa 5 Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. Els ocells s6n ovipars, estan coberts de plomes i respiren per pulmons. Tenen bec i ales. Aiguns grups importants d'ocells s6n: els corredors, els nadadors, els rapagos i els pardals. @ completa el text segiient sobre els ocells. Els ocells sén animals _____ que tenen el cos cobert de Tene tun dr Tots els ocells respiren per __ i ponen ous, per la qual cosa son —______.. Els adults donen calor als ous, és dir, els @ Relaciona cada ocell amb el grup i la descripcié que corresponguen. Ales xicotetes Q Nadadors ) i potes fortes = —— ee Dits units per \_Corredors_) una membrana papasos) Urpes i bec forts Rapagos_) i esmolats 7 Pardals Cos xicotet ——— iibeo curt | tl 32 Clencies de la Naturalesa 4 (Material fotocopable © 2015 Edicion Voramar, S.A, / Sontilana Exucaciin, 8 L.Els grups d’invertebrats PLA DE MILLORA. Fitxa 6 Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. Les esponges tenen forma de sac i presenten porus. Les meduses sén gelatinoses i tenen tentacles. Els cucs sén allargats i el seu cos és tou i sense potes. Els molluscos sén tous i solen estar protegits per una closca. Els equinoderms tenen un esquelet de plaques sota la pell i presenten espines. Els artropodes tenen potes i una coberta dura @ Escriu el nom del grup al qual pertany cada silueta i com ho has esbrinat. A Note otcopibie © 2015 Exiccns ora, S.A, / Sakon Ec Giencies de la Naturalesa 4 33.ELS ESSERS VIUS Els insectes PLA DE MILLORA. Fitxa 7 Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. Els insectes pertanyen al grup dels artropodes. El seu cos esta format pel cap, el torax i 'abdomen. A\ cap tenen la boca, els ulls i les antenes. Del seu torax ixen sis potes i, normalment, les ales, que poden ser dues co quatre, Eis insectes son ovipars. Quan ixen de l’ou, s6n larves i tenen forma de cuc. @ Escriu el nom de cada part de l'insecte. @ Escriu noms d’insectes que conegues. @ indica si les oracions segiients sén verdaderes (V) o falses (F). (© Els insectes acabats de naixer son cucs. © Es insectes acabats de naixer son semblants als adults. © Es insectes acabats de naixer s’anomenen larves. 34 © Clencies de la Naturalesa 4 (Material fotocopatble © 2015 Exicionss Voramar, S.A, / Sontilana Eucacn, SLELS ESSERS VIUS Els animals i les persones PLA DE MILLORA. Fitxa 8 Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. Els animals ens aporten diversos beneficis. Els principals son: * Aliment, com la carn, el peix, els ous, la llet ila mel. * Vestit, com la llana i el cuir. A més, ens proporcionen altres beneficis, com la companyia, la defensa ol’oci: @ Pensa i respon a aquestes preguntes. * De quins animals en mengem la carn principalment? | el peix? De quins animals procedeixen els ous? | la llet? | la mel? @ Els animals ens proporcionen vestit. Completa les oracions sobre aquest tema. * Lalllana s‘obté del d'alguns animals. La llana més emprada és la de’ * El cuir s‘obté a partir de la d'alguns animals. Moltes de les nostres peces d’ estan fetes de cuir. Material otocopiable © 2015. Exicons Vorarar, S.A. / Santiiana Edtcacion, S.L. Giencies de la Naturalesa4 = 35.BLOG D) ELS ESSERS VIUS Parts de les plantes PLA DE MILLORA. Fitxa 9 Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. La majoria de les plantes estan formades per tres parts: l'arrel, la tia i les fulles. L’arrel permet a la planta fixar-se al sOl i absorbir-ne substancies. La tija la sosté i facilita el transport de substancies d’una part a una altra de la planta. En les fulles les plantes fabriquen la major part del seu aliment. @ bibuixa tes fulles segiients. Amb vora dentada_ Amb vora lisa Amb vora lobulada_ | i forma oval. i forma lanceolada. i forma triangular. ) @) escriu els tipus de tiges que observes en la fotografia i explica’n la diferencia. @ Lencisam, la safandria ila creilla son tres aliments vegetals molt comuns. Quines parts de la planta son cada un? 36 Clencies de la Naturales 4 (Material fotocopable © 2015 Edicion Voramar, S.A, / Sontilana Exucaciin, 8 L.ELS ESSERS VIUS Tipus de plantes PLA DE MILLORA. Fitxa 10. Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. Les plantes es classifiquen en dos grans grups: les plantes amb flors i les plantes sense flors. Les plantes amb flors tenen llavors i es divideixen en angiospermes, que produeixen fruits, i gimnospermes, que no en produeixen. Les plantes sense flors no produeixen llavors i s6n principalment les molses i falgueres. @ Escriu el tipus de planta al qual es refereix cada caracteristica, . = Tenen una tia subterrania ) de la qual ixen les artals i les fulles, § Se subjecten al sOl per mitja ) d'uns pals o radicel-les ee Les fulles solen tindre forma ) d'agulla. ) Poden ser arbres, arbustos ) o herbes. ee @ auines diferancies hi ha entre les flors de les angiospermes iles de les gimnospermes? @ Loracis segiient és errdnia. Escriu-la de nou correctament. Les plantes tenen fiors tot l'any, excepte en algunes époques, normaiment alla primavera o a lestiu. Material otocopiable © 2015. Exicons Vorarar, S.A. / Santiiana Edtcacion, S.L. Giencies de la Naturalesa 4 37.ELS ESSERS VIUS La nutricié de les plantes PLA DE MILLORA. Fitxa 11 Nom Data @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. Adiferéncia dels animals, les plantes fabriquen el seu propi aliment; per aaixd, necessiten aigua, sals minerals, didxicl de carbon i lum. Les atrels absorbelxen l'aigua i les sals minerals del s0l iles fulles prenen el didxid de carboni de laire. La fotosintesi es produeix quan la saba bruta s'uneix al didxid de carboni en preséncia de llum i es transforma en saba elaborada, que conté laliment de la planta. A més, les plantes expulsen oxigen durant aquest procés. @ completa el text que hi falta. * La saba bruta esta formada per i © Los plantes prenen l'aigua i es sals minerals mitjancant i © Miljangant la fotosintesi, la s'uneix al didxid de___en presancia de la i es transforma en saba * Els aliments es distribueixen per totes les parts de la planta en forma de saba @ Escriu Vo F en les oracions segtients segons siguen verdaderes 0 falses. * Les plantes obtenen I’aigua que necessiten per mitja de les fulles. i) * Els sols fértils s6n rics en sals minerals. * El didxid de carboni és un gas que les plantes prenen del sol. * Les plantes obtenen el seu propi aliment mitjancant la fotosintesi. = (1) * La fotosintesi (inicament es produeix durant el dia. DoD Les plantes expulsen didxid de carboni en realitzar la fotosintesi. 38 Clencies de la Naturalesa 4 (Material fotocopatble © 2015 Exicionss Voramar, S.A, / Sontilana Eucacn, SLELS ESSERS VIUS @ REPASSA AQUESTA INFORMACIO. La reproduccié de les plantes PLA DE MILLORA. Fitxa 12 Data Les plantes tenen dos tipus de reproduccié: sexual | asexual En la reproduccié sexual intervenen dues plantes, i les plantes files son semblants a ambdues. Es du a terme mitiangant les flors. Aquestes tenen una part masculina, els estams, i una altra de femenina, el pistil En la reproduccié asexual intervé una sola planta, ila planta fila és igual que aquesta. Es du a terme mitjangant estolons, rizomes, tubercles i bulbs. Q competa. Son la part de la flor. @ completa les oracions. Es la part de la flor. * Les plantes tenen dues formes de reproduir-so: Enla reproduccié sexual intervenen J ____ mitjangant les * Lapart masculina de la flor s6n els ago * Enla reproduccié a terme mitjangant Note otcopibie © 2015 Fxicons Vora, S.A, / Sanna Ecc plantes ies du a terme ila part femenina és intervé una sola planta i es du Giencies de la Naturalesa 4 39.