TEMA 3: HÀBITS SALUDABLES

3.0 HÀBITS SALUDABLES

• Higiene • Salut postural

• Microbis i malalties infeccioses • Salut visual
• Alèrgies • Salut emocional
• Protecció solar • Petites urgències

3.1 HÀBITS D’HIGIENE

Mantenir una bona higiene personal permet reduir els microbis que es
reprodueixen al cos i evitar malalties.

De manera general, cal que:

• us dutxeu diàriament. • utilitzeu roba neta.
• us renteu les dents. • porteu les ungles curtes i netes.

La higiene corporal s'ha de fer amb aigua potable calenta i sabó.

Cal tenir una cura especial en la higiene de les mans, sobretot a l'hora de
manipular aliments.

És necessari rentar-se-les:
• abans de manipular aliments.
• després de tocar els aliments crus.
• després d'utilitzar el mocador per
tossir, esternudar o mocar-se.
• després d'utilitzar el vàter.
• després de manipular escombraries.
• després de tocar animals.

Vídeo: http://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/habits_dhigiene/
rentarse_les_mans/

ACTIVITAT 1: individual amb suport del grup. Una infografia per persona

Fes una infografia amb la informació del punt 3.1

Què és una infografia? https://www.youtube.com/watch?v=lkxd0Lz6x2w
Pdf exemples d’infografies

1
 TEMA 3: HÀBITS SALUDABLES
3.1.1. Microbis
La paraula microbi és sinònima de microorganisme o germen.
S’aplica a qualsevol ésser viu de mida petita que només es pugui observar per mitjà
d’un microscopi. Són tan petits que en el cap d’una agulla de cosir hi podrien cabre
milions de microbis.
Els microbis es troben a tot arreu: són a l’aire que respirem, en el terra que trepitgem, en
els aliments, i també poden viure en el nostre cos (a la pell, a l’intestí...).
No tots els microbis provoquen malalties. N’hi ha molts que són beneficiosos per a
nosaltres, són necessaris per elaborar alguns aliments i actuar en processos de digestió
i degradació de la matèria. Sense ells no tindríem el iogurt ni la cervesa ni els formatges.
Sense ells no podríem acabar la digestió i la transformació dels aliments en el nostre
cos.

3.1.2. Els microbis i les infeccions

Els microbis poden ser:
■ Innocus: No causen cap dany. Alguns s’han adaptat a viure en la nostra pell i altres als
conductes de l’aparell digestiu i a les vies respiratòries, sense causar-nos cap perjudici.
■ Patògens: Són els causants d’infeccions perjudicials per a la nostra salut. Els principals
són els virus, bacteris, fongs i protozous.

Les malalties infeccioses són les produïdes per l’entrada i la proliferació de microbis
patògens en l’organisme.

Els Bacteris són éssers unicel·lulars.

Bacteris
Viuen a tot arreu i en tot tipus d’ambients.

Quan s'alimenten, els bacteris poden produir diferents efectes, uns

beneficiosos i uns perjudicials.
Els beneficis que ens aporten alguns bacteris són molt importants:
descomponen la matèria orgànica en sals minerals, formen l'humus
del sòl, o el petroli. Al nostre intestí, hi ha bacteris que ens ajuden a
digerir alguns aliments. D'altres, s'utilitzen en la fabricació de
formatges i de iogurt.
Però els bacteris patògens causen malalties, com la càries,
l'apendicitis, tuberculosi, gangrena, còlera i la lepra.
Per combatre els bacteris de manera natural, el nostre cos compta
amb l'ajut dels glòbuls blancs de la sang.

De forma artificial, els bacteris es poden destruir amb antisèptics

com l'alcohol i l'aigua oxigenada. La pasteurització és un
procediment per destruir bacteris amb altes temperatures. Un altre
ajut molt important per combatre els bacteris és el dels antibiòtics ,
com la penicil·lina descoberta per A. Fleming l’any 1928.
2
 TEMA 3: HÀBITS SALUDABLES
ACTIVITAT 2: individual amb suport del grup. Una infografia per persona

Fes una infografia amb la informació dels microbis (punts 3.1.1 i 3.1.2). COMPTE! No
incloguis als bacteris, fes-ho dels microbis en general.

Virus
Els virus no estan considerats com éssers vius. Si un virus es troba
surant en l'aire o sobre una taula està tan viu com una pedra: el virus
no fa cap de les funcions bàsiques dels sers vius, no s'alimenta, no
respira, no creix i no es mou. Per contra, si es posen en contacte amb
una planta, bacteri o animal entren en acció, infectant les cèl.lules de
l'organisme hoste. Els virus existeixen amb un únic objectiu:
reproduïr-se prenent el control sobre una cèl.lula hoste.

Les malaltien víriques són provocades quan els virus destrueixen o fan malbé les
cèl.lules d'un organisme hoste. Com combatre-les?
1. Mitjantçant vacunes.
2. Mitjantçant mètodes preventius contra els mecanismes de contagi, es tracta d'evitar
que les persones que no estan infectades es contagiin.

ACTIVITAT 3: individual amb suport del grup. Cada persona entrega el seu full
amb les respostes.
Després de veure el vídeo següent, contesta a aquestes preguntes.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/com-combatre-virus-i-germens/video/
5626753/

a) Per què en el cas de les malalties víriques no es poden utilitzar antibiòtics com en les
bacterianes per curar-les?
b) Quines mesures hem de prendre per evitar el contagi (i contagiar) la grip quan hi ha
alt risc de transmissió del virus?

Fongs

Fongs unicel·lulars
No tots els fongs són microorganismes, ja que molts es poden observar a
simple vista.
Fongs unicel.lulars: llevats
Fongs pluricel.lulars: bolets, floridures

3
 TEMA 3: HÀBITS SALUDABLES
Fongs
pluricel·lulars Els llevats són un dels tipus de fongs unicel.lulars més importants.
Algunes espècies de llevats tenen una gran importància econòmica ja
que realitzen fermentacions industrials: la cervesa, el pa i el vi, són
productes derivats de les fermentacions dels llevats.

Hi ha espècies de fongs (floridures) que són capaces de produir

medicines (antibiòtics).

En altres casos poden arribar a ocasionar malalties a diferents sers vius

(persones, plantes i animals). Les infeccions provocades pels llevats en
les persones, normalment són cutànies (afecten a la pell) .

Protozous
Els protozous són microorganismes amb formes i mides variables.
Viuen en medis aquàtics, tant d'aigua dolça com salada.

La majoria són de vida lliure, però n'hi ha que són paràsits que viuen a
l'interior d'altres éssers vius i els poden produir malalties (malària,
malaltia de la son).

ACTIVITAT 4: grupal. Cada grup crearà el seu joc

ELABORA UN JOC DEL TRIVIAL

Les categories de preguntes seran 4 (4 formatgets). Heu de fer les targetes de
preguntes i respostes, el tauler de joc i les peces on posar els formatgets.

4
 TEMA 3: HÀBITS SALUDABLES
3.1.3.Principals malalties infeccioses.

Malalties infeccioses causades per virus:

De l'aparell digestiu: Galteres (infecció de les glàndules salivals) i hepatitis (infecció de
fetge).
De l'aparell respiratori: Refredat (infecció de la cavitat nasal acompanyada de
mucositat). Grip (infecció que també pot afectar a les vies respiratòries però que a
diferència del refredat dóna lloc a dolor muscular i febre alta).
Del sistema immunològic: SIDA (infecció i destrucció de limfòcits).
Del sistema nerviós: Herpes zoster (dóna lloc a dolor intens i una erupció vesicular que
segueix el mateix recorregut que la via nerviosa infectada). Està causada pel mateix
virus que provoca la varicel·la.
De tot el cos: Xarampió (erupcions cutànies, febre alta, tos i conjuntivitis). Rubèola
(erupcions cutànies i una mica de febre). Varicel·la (Febre i pústules que després donen
lloc a crostes. És pròpia dels nens). Verola (Febre alta, mal de cap, muscular i abdominal,
i pústules en la pell). Ràbia (Provoca inflamació cerebral)

Malalties infeccioses causades per bacteris:

De l'aparell digestiu: Càries dental, Apendicitis (infecció de l'apèndix), Úlceres
pèptiques (estómac i intestí), Salmonelosis (diarrees), Còlera (forts diarrees i vòmits).
De l'aparell respiratori: Sinusitis, Amigdalitis, Faringitis, Laringitis, Bronquitis, Pleuritis
(pleures), Pulmonia, Tuberculosi (infecció produïda pel bacil de Koch que dóna lloc a la
formació de cavernes en els pulmons), Tos ferina (tos convulsiva, afecta a lactants i nens
petits).
De l'aparell excretor: Uretritis (infecció de la uretra) i Cistitis (infecció de la bufeta de
l’orina)
De l'aparell locomotor: Tètan (produeix contracció muscular espasmòdica).
De l'aparell reproductor: Sífilis (nafres en els genitals), Gonorrea (secreció groga).
Del sistema nerviós: Meningitis (mal de cap, febre alta, vòmits i rigidesa en el clatell).
De tot el cos: Septicèmia (infecció estesa per tot el cos), Tifus (febre, mal de cap i
erupció cutània rosada).

Malalties infeccioses causades per protozous:

De la sang: Paludisme o malària. Febre elevada intermitent produïda pel protozou
Plasmodium, que viu en les aigües dolces i estancades dels països càlids i que és
transmès per la picada del mosquit Anopheles.
Del sistema nerviós: Malaltia del somni. Trastorn del sistema nerviós a causa pel
protozou Trypanosoma que és transmès per la "mosca tsé-tsé" que viu a Àfrica.
De l'aparell digestiu: Disenteria amebiana. Diarrea intermitent pròpia de les zones
tropicals provocada pel protozou Entamoeba. Es diferencia de les diarrees bacterianes
en l'absència de febre.

5
 TEMA 3: HÀBITS SALUDABLES
Malalties infeccioses causades per fongs o micosis:
De zones cutànies externes: Tinyes. Són infeccions que afecten a la pell, les ungles o el
pèl. La més coneguda és la cridada "peu d'atleta" que principalment afecta a la pell que
hi ha entre els dits del peu, provocant descamacions i picors.
De zones cutànies internes: Candidiasis. Infecció cutània amb irritació i picor. Sol afectar
els genitals, zona inguinal, axil·lar i interdigital.

ACTIVITAT 5: individual. Cadascú haurà d’entregar la seva taula.

Copia la taula següent i completa-la amb mirant el punt 3.1.3 d’aquest tema.

Causada per Causada per Causada per Causada per

bacteris virus fongs protozous

Aparell digestiu

Aparell respiratori

Aparell excretor

Aparell locomotor

Aparell reproductor

Sistema immunològic

Sistema nerviós

Zones cutànies (pell)

Sang

Tot el cos en general

6
 TEMA 3: HÀBITS SALUDABLES
3.2 EL SISTEMA IMMUNITARI

3.2.1. En quina part del cos trobem el sistema immunitari?

Els nostres cossos estan fets de cèl·lules. A tot el cos hi ha una varietat de cèl·lules
increïble, i cada tipus realitza una funció determinada. El sistema immunitari també està
format per cèl·lules especialitzades. Aquestes cèl·lules s’anomenen cèl·lules
immunitàries. Les trobem a la sang i són els glòbuls blancs o leucòcits.

Els glòbuls blancs poden estar a la sang i també als teixits, així estan arreu del nostre
cos. No obstant això, hi ha llocs on els glòbuls blancs estan més concentrats. Aquests
llocs són els ganglis limfàtics i la melsa. Són importants perquè són els llocs des d’on
el sistema immunitari entra en funcionament quan tens una infecció.

Imatge nº1.El sistema limfàtic està constituit per una xarxa de vasos limfàtics, els ganglis
limfàtics i els òrgans limfàtics (medul·la òssia, el tim, melsa -bazo en castellà-)
El sistema limfàtic participa en la regulació de l’equilibri de líquids a l’organisme. Intervé
en la resposta immunològica, purifica i neteja.

ACTIVITAT 1: individual
Mira la imatge nº1 i contesta:

• Tenim ganglis limfàtics per tot els cos? A quines parts no?

• On estan més concentrats els ganglis limfàtics?

7
 TEMA 3: HÀBITS SALUDABLES
3.2.2. Tres maneres per destruir els patògens

Com defensen el cos dels patògens els glòbuls blancs?

Bacteri Neutròfil

1. Empassant-se’ls sencers
Els neutròfils i els macròfags s’empassen els Macròfag
patògens sencers, especialment
els bacteris.

2. Matant les cèl·lules infectades

Les cèl·lules infectades per un Limfòcit T citotòxic
Elimina
virus són un perill per al cos i s’han
d’eliminar ràpidament.
Aquí és on els limfòcits T citotòxics (un
tipus de glòbuls blancs) entren en joc. Virus
Mor
Els limfòcits T citotòxics troben les
cèl·lules infectades i les eliminen,
aturant així la disseminació dels virus
que s’estan multiplicant molt de pressa
dins d’aquestes cèl·lules. Cèl·lula infectada
pel virus

n
bu
r i am nxat Macròfag
te a
Bac òs eng
ic
ant

3. Actuant amb anticossos

Contra els bacteris: Un cop dins del cos, els
bacteris patògens a més de multiplicar-se,també
produeixen substàncies químiques que són nocives
Empass per al cos i que es diuen toxines bacterianes. Perquè
Limfòcit B les toxines no puguin actuar, els limfòcits B les
inactiven mitjançant unes eines anomenades
anticossos. Els anticossos s’adhereixen directament
als bacteris per marcar-los com a menjar per als
macròfags. Ja hem après que els macròfags
Anticòs s’empassen els bacteris, però són molt més eficaços
quan els bacteris estan recoberts d’anticossos.
Contra els virus: Els anticossos també poden atacar
directament els virus impedint-los l’entrada a les
cèl·lules. I si els virus no poden entrar a les cèl·lules
no es poden multiplicar.
Virus amb un 8
anticòs
 TEMA 3: HÀBITS SALUDABLES
ACTIVITAT 2: grupal (grups de 3 persones)
Creació d’un còmic. Els fulls seran DIN A3

Heu de fer un còmic de 3 pàgines (cada persona fa una pàgina). Al còmic s’ha de veure
com unes persones s’infecten (per un virus, un bacteri i un protozous). El lloc on s’infecti
ha de ser lògic en relació al microbi que l’ha infectat. Al còmic heu de mostrar com
passa el contagi al món real i després què passa dins del cos de la persona, com actua
el seu sistema immunitari. Dues d’aquestes persones poden superar la infecció per sí
mateixes i l’altra amb l’ajut d’un medicament.

Les tres persones han de tenir alguna relació (formen part d’una família, són amics,
treballen juntes, fan alguna activitat juntes, etc) i aquesta relació s’ha de veure a les 2 o 3
primeres vinyetes.

3.2.3. Què és una al·lèrgia?

Quan arriba la primavera, comences a

esternudar sense parar?
Et piquen els ulls? Quan menges ou, et senta
malament, vomites o et surt urticària?
Quan vas per la muntanya i toques certes
herbes o arbres, et piquen les mans?
La majoria d’aquestes reaccions són
respostes immunitàries i habitualment es
coneixen sota el nom d’al·lèrgies. Tot allò
que causa al·lèrgies com el pol·len, els àcars
de la pols o el menjar es coneixen com a
substàncies al·lergògenes.

El teu sistema inmunitari, en un intent de protegir al teu cos contra allò que s’ha
percebut com una amenaça, produeix anticossos IgE contra l’al·lèrgen. Aquests
anticossos fan que s’alliberin certes substàncies químiques a la sang, entre les que
trobem a la histamina. La histamina actua en ulls, nas, gola, pulmons, pell i/o al tub
digestiu, provocant els símptomes de la reacció al·lèrgica.

9
 TEMA 3: HÀBITS SALUDABLES
Les reaccions al·lèrgiques poden ser lleus (moqueig) o greus (dificultats per a respirar).
Algunes poden ser molt greus (l’anomenada reacció anafilàctica) i pot produir
dificultats per a respirar i empassar, imflamació de llavis, llengua, gola o altres parts del
cos, mareig i fins a pèrdua de consciència. Afortunadament, les reaccions anafilàctiques
no són freqüents, i remeten si es segueixen els procediments mèdics adequats.

ACTIVITAT 3: individual i per parelles

Contesta:
• Tens al·lèrgia a alguna cosa? Explica, en un full a part, a què tens al·lèrgia i què et
passa (símptomes). En cas que no en tinguis, explica el cas d’algú que coneguis.
• A quines coses coneixes que la gent té al·lèrgia? Fes un llistat i després compara-ho
amb el company/a del costat.

3.2.4. Quina és la més freqüent?

La rinitis al·lèrgica és una de les

malalties al·lèrgiques més comunes;
de fet, l’OMS la considera una de les
sis malalties que més freqüentment
afecten la població.
Es tracta de la reacció al·lèrgica de
les membranes de la mucosa nasal
quan entren en contacte amb una o
més substàncies al·lergògenes.

N’hi ha de dos tipus, les estacionals (persones sensibles als pòl·lens de les plantes i a les
espores de fongs i floridures) i les cròniques (causades pels àcars, pèls i cèl·lules de
descamació dels animals domèstics, i espores de fongs).
Els principals símptomes de la rinitis al·lèrgica són els esternuts, la secreció nasal aquosa, la
congestió nasal, la picor als ulls i llagrimeig, i la picor al nas i a la gola.

Àcars i fongs
Els àcars són microorganismes de la família dels aràcnids que viuen als matalassos, als
coixins o al mosaic de les cases. S’alimenten d’escames o cèl·lules mortes que desprèn la
nostra pell. El que causa l’al·lèrgia són els seus excrements.
Els fongs són plantes microscòpiques que creixen a llocs humits. Són a la pols que
s’acumula als objectes que han estat molt temps endreçats o tancats. Poden aparèixer com
a petits punts blancs, verds o negres als aliments. Aquesta substància genera milers
d’espores que contaminen l’aire i, en inhalar-les, produeixen l’al·lèrgia.

10
 TEMA 3: HÀBITS SALUDABLES
ACTIVITAT 4: individual amb suport del grup. Una infografia per persona
Fes una infografia amb la informació del punt 3.2.4 , sobre la rinitis al·lèrgica. Ha
d’incloure tota la informació del punt. Fes-la en un full DIN A4.

3.2.5. Prevenció, detecció i tractament

El mètode més comú per detectar una

al·lèrgia són els tests cutanis, que mesuren la
resposta de la persona a un al·lergogen de
prova que s’injecta per via intradèrmica.

És molt difícil prevenir les al·lèrgies, tot i que

hi ha algunes recomanacions, coma ara
evitar els al·lergògens. Si la al·lèrgia és al
pol·len, cal evitar estar massa estona a l’aire
lliure en èpoques de pol·linització. Si és als
àcars, cal evitar l’ús de catifes, coixins de
plomes i mantes de llana.

Què podem fer? Podem prevenir-les , podem controlar els símptomes amb tractaments
mèdics (antihistamínics sobre tot) i podem fer immunoteràpia (vacunes al·lèrgiques).

La immunoteràpia consisteix en administrar petites i repetides dosis de l’al·lergen

responsable, per tal d’aconseguir que el cos arribi a tolerar-lo. Aquest tractament és
bastant eficaç en alguns casos.

ACTIVITAT 5: individual
Llegeix amb atenció el punt 3.2.5 i fes el següent: marca amb requadres diferents on
parla de DETECCIÓ, PREVENCIÓ i TRACTAMENT. Fes un requadre per a cadascun i
posa al costat el nom (Detecció, Prevenció I Tractament).

ACTIVITAT 6: grupal
Mira el vídeo següent https://www.youtube.com/watch?v=BoHhKXcl3SE i contesta:

Quines condicions ambientals de casa nostra són bones per als àcars?
En quines estacions de l’any es solen donar més?

Després, feu un dibuix on surtin els llocs de la casa on hi ha elements on s’acumulen

àcars. Podeu fer una casa sencera en vista transversal o fer un pis per habitacions. heu
d’escriure als marges del dibuix quins serien els mètodes preventius perquè no
s’acumulessin àcars (netejar, treure o posar un element alternatiu).

11
 TEMA 3: HÀBITS SALUDABLES
3.2.6. Al·lèrgies alimentàries

Què és l’al·lèrgia alimentària?

És una resposta immunològica
exagerada de l’organisme en
ingerir determinats tipus ’aliments.
Es produeix per un error del sistema
immunitari (de defensa) quan
detecta l’aliment com una substància
perjudicial per a l’organisme i
respon, amb més o menys intensitat,
davant la seva ingesta.

Qualsevol aliment, ja sigui fruita, verdura o carn, pot produir una reacció al·lèrgica, però
en el 90% dels casos els responsables de les al·lèrgies alimentàries són els productes
següents: llet, ous, fruita, fruites seques, peix i marisc.
Les al·lèrgies alimentàries poden presentar-se a qualsevol edat, però són més freqüents
en els nens. L’al·lèrgia a la llet i a l’ou es sol superar amb l’edat.

12
 TEMA 3: HÀBITS SALUDABLES

ACTIVITAT 7: individual
Mira el vídeo següent https://www.youtube.com/watch?v=MYI6XGKhZvU
i explica alguna mesura de precaució que ha de prendre la família quan hi ha infants
que presenten al·lergies alimentàries.

Mira el vídeo següent http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Augmenten-les-

allergies-alimentaries-infantils/video/4597695/

ACTIVITAT 8: individual
En un full a part, fes un dibuix per a cada símptoma d’al·lèrgia alimentària (explicats més
a dalt). A sota de cada dibuix escriu el símptoma.

13