Epistemologia de Kant: una mirada des d’avui CL hans
1. Pels humans, vermelles; per les abelles, ultraviolades
Les roselles florides que el vent no para de gronxar en un camp ufands, sén vermelles o
ultravioladas? Evidentmert, per als homes sén vermelles: les vaiem vermelles Ferd per una
abella que en aquest camp cerca el seu pol-len, sén també vermelles? La resposta que els humans
podem donar a aquesta pregunta és negativa: per ales abelles aquestes roselles no son
vermelles, s6n ultraviolades.
Els humans veiem les roselles vermelles; les abelles, ultraviolades. Pero
com sén les roselles en realitat? Els humans, amb les nostres refinades
eines, ,podem veure o captar d'alguna manera el mén real? Tots els animals
im en el mateix mén real: atoms, fotons, neutrins, camps gravitatoris i
electromagnatics, etc. Perd aquest mén real no és perceptible per cap
animal. Cada espécie animal ha desenvolupat receptors que capten certs
trets, precisament aquells la captacié dels quals es rellevant per a la
éncia ireproduccié d'aquesta espécie. En el mén real no hiha
colors, sind només absorcid i reflex de fotons de molt diversa frequncia: els
humans capten els fotons de frequéncia corresponent al vermell pero no
capten els fotons de frequéncie corresponent a ultraviolet (De
MOSTERIN.Grandes temas de la Filosofia actual).
Labella no pot percebre sind alld que el seu aparell nerviés-sensorial determina a prior, Els humans
només podem percebre allé que el nostre aparell nerviés-sensorial ens determina a priori: no
obstant alxo, hiha moltes coses que sabem I no percebem, que cauan fora delnostre mén
perceptual peré no conceptual
Labella no pot percebre siné alld que el seu aparell nervids-sensorial determina @ prior Els humans
només podem percebre allé que el nostre aparell nerviés-sensorial ens determina a priori, no
obstant 1a moltes coses que sabem i no percebem, que cauen fora del nostre mén|
perceptual perd no conceptual
El nostre aparell nerviés-sensorial només ens permet respondre a un sector ben reduit de
immens camp d’energia electromagnética, és a dir, 'espectre visible (els colors) constitueix una
petita part de lespectre electromagnétic. | no només [ull huma, el nostre receptor visual, t8 unes
limitacions determinades @ priori, siné que tots els receptors del nostre aparell nervids-sens:
tenen els seus a prior. Els olors que capta un gos no s6n pas els meus olors: el seu mén olfactiu és
molt més gran que el meu mén offactiu. Els lleus sorolls que capta una sargantana em resulten
‘completament imperceptibles: el seu mén auditiu no és el meu mén auditiu, els seus 2 priori no sén
pas els meus.
Olam Inm 109Rm— Si vols seguir avangant.
Si vols seguir avancant en I'exploracié de l'epistemologia de Kant des d’avui, només cal,
que indiquis quins de les seguents expressions sén correctes, marcant-les. Totes elles
estan relacionades amb el text que has liegit.
© a."A priori” vol dir previo anterior a I'experiancia i que la fa possible.
© b."A priori” vol dir prioritari, essencial, fonamental.
. "A priori" vol dir que s’apran per experiencia i aixi no s‘oblida.
d. El que és perceptual i el que és conceptual no coincideixen.
a
@. No tot alld que sabem és, al mateix temps, perceptible.
a
f. El nostre aparell ne
s-sensorial determina el nostre mén perceptual.
2. Racionalistes, el de dins; empiristes, el de fora
Forca abans de les anteriors diferenciacions fisiolégiques entre espécies, els fildsofs ja sthavien
‘adonat que els mateixos humans rebem els estimuls del mén en funcié de quelcom subjectiu, ben
personal. Un antic proverbi lati ho expressa: Quidquid recipitur ad modum recipients recipitur. que
‘vol dir: tot alld que hom rep és rebut o estructurat segons la forma del receptor. ATEpoca
modema sorgi la reflexid sobre qué pesa més, el que prové de l'exterior, alld rebut, 0 bé el que el
subjecte aporta tot estructurant les dades que rep?
Els pensadors racionalistes, pensem en Descartes (1596-1650), insistien en tot
alld que aporta el subjecte, en els a prior del subjecte: els elements innats. Per a
ells, els coneixements més segurs eren els que provenien del meu jo racional. Per
altra banda, els pensadors empiristes, pensem en Hume (Escécia, 1711-1776),
is aconatstes, insistien en la forca dels fets pelats: només es fiable aquella idea que té al darrera
‘comes tuna impressié captada sensorialment.
aranyes..
Francis Bacon (1561-1626), en el seu Novum Organum, ja express amb
tuna parabola -en part avant ia lettre- aquesta confrontacio: ni aranyes ni
formigues, siné abelles. El racionalista, diu Bacon, s'assembla a una
aranya que ho treu tot de la seva propia substancia i, aixi, tebxeix una tela
buida; rempirista s‘assembla a una formiga que recull tot alé que troba
‘sense intel ligencia, i que ho porta a casa en estat brut. L’auténtic flbsof no
5 ni una aranya ni una formiga: col-lecta com una abella el néctar de les Eis empirstes,
flors i en fa la mel com ies formgues
“Els que han tractat les © bd dogmatics. Es
's, a la manera de les formigues, només amunteguan i consumeixen. Els
racionalistes, com sifossin aranyes. fan tales delis mateixos. En canvi, hiha un
cami intermedi que &s el de 'abella: treure la materia de les flors de 'horti del
ip, perd transformar-la i distribuir-la amb la propia capactat. lel vertader treball
de la filosofia no és gens diferent, perqué no recolza sols o sobretot en les forces de
la ment ni emmagatzema integre en la memaria al material que lihan ofert la
Anics, sino que el diposita en Fenteniment
després de transformar-o i elaborar-lo. Aixi doncs, podem asperar-ne forca duna
allanca més estreta |ferma (no realitzada encara) entre aquestes dues facultats,
que s6n experimental la racional. »
Bacon Novum Organum, XCV Si vols seguir avangant.
Si vols seguir avancant en l'exploracid de I'epistemologia de Kant des ¢'avui, només cal
quins de les seguents expressions sén correctes, marcant-les. Totes elles
estan relacionades amb el text que has llegit.
© a. El proverbi llatt Quidquid recipitur ad modum recipients recipitur explica
perqué pels optimistes al vas és mig ple.
G b. Per a Descartes, totes les idees innates sén idees “a prio
Gi c. Pera Descartes, la idea de causelitat és una idea innata.
(Ud. Per a tots els empiristes, Ia idea de causalitat és innata i “a pricri”,
G e. per a Hume, empirista, no tenim Impressié de la Idea de causalitat.
G £. Sivolem obtenir coneixeent, diu Hume, cal anar més enlla de les
impressions.
3. El basic de l’epistemologia kantiana: estructures i estimuls
Treure matéria de les flors del camp i transformar-la amb la propia
capacitat, com les abelles. Aquesta, metaféricament, sera la concepcié del
gran iFlustrat Immanuel Kant (1724-1804). Per a Kant, format en la fisica
de Newton, ni la posicié racionalista ni la posicié empirista explica la realitat
dels enunciats de la
coneixement huma és resultat d'una interaccié entre experiénci
Lexperiéncia és imprescindible: aporta dades, elements materials: la rad
estructura aquestes dades, les fa intel-ligibles, les interpreta. Rad i
‘experiéncia encaixen en al procés de coneixement.
Aixi, en Fepistemologia de Kant, 'home no és un receptor passiu dels estimuls que provenen del
‘mén, sind un interpretador actiu. El nostre coneixement esta determinat per unes estructures a
prior: no coneixem mal les coses tal com sén en si mateixes, nosaltres coneixem les coses
mediatitzades pel nostre sistema de coneixement. No veiem el mén, veiem el nostre mén: ens
projectem en el nostre coneixement de les coses. Les caracteristiques que el sentit comd atribueix @
la realitat mateixa, Kant les atribueix a estructura cognoscitiva de Thome. En certa manera,
Fespectador, amb els seus ¢ prior, condiciona lespectacle en el matsix moment de lobservacié,
[
También podría gustarte
- Condorcet Bosquejo de Un Cuadro Historico de Los Progresos Del Espiritu Humano PDFDocumento89 páginasCondorcet Bosquejo de Un Cuadro Historico de Los Progresos Del Espiritu Humano PDFZoe Micaela Seoane Lleonart100% (2)
- Rossi, Los Filósofos y Las Máquinas B PDFDocumento45 páginasRossi, Los Filósofos y Las Máquinas B PDFZoe Micaela Seoane LleonartAún no hay calificaciones
- Rossi, Los Filósofos y Las Máquinas ADocumento45 páginasRossi, Los Filósofos y Las Máquinas AZoe Micaela Seoane LleonartAún no hay calificaciones
- Tras La Virtud IDocumento29 páginasTras La Virtud IZoe Micaela Seoane LleonartAún no hay calificaciones
