Historia y Fuente Oral 2 (1989) LA OTRA ILUSION BIOGRAFICA® sa. Me arviesgaré mas bien a hacer algunas observaciones bajo gio acerca de una corsribucidn destacada y las cosas no reciprocidad~ la marcan sim que se sepa. ¥ pueste que se crata de an a este coloquio, es sin duda que las ideas de Pierre Bourdieu han sabido, por Jo menos. encarwas la xud merodols ‘coricas dela profesicn socilética. P. Bourdieu ~que se sabe objeto de ia alusiva Levi Suvauss sobre este punto~ quiere diferenciarse del subj costa, Para ella susi6n biografica Jue hay varios agentes en cada agente, La existenci jstorias de vida pos sein una estructura de red, como id —cito a Bovrdieu= e leraday" bajo Ix ducto de la practicas y de las represent. la de la personalidad soy 3537 tudes de avance: querer go de alimentar la al sechavar la respuesta arveglado una Componer. Sf no ha cl sujeto queda En ea nd saanBs enganc justamen razon de Bourdieu. 1 Sus vacilaciones g sus neg igs para arientarnos primeros y_afron Imisepa en fuente de un confi reducira t elo carac nbien su disponibilidad NOTAS mero de Hara y Fe 39Hevista d'Etnologia de la Catalunya, 23 (2093) La produccié del discurs autobiografi enfocaments i disciplines? Joan Prat niversuas Rovira tVirwit En els darrers anys hom ha publicat un seguit de Nibres i articles que ofereixen una panorimica de conjunt sobre la produccié d/auto/biografies en els Ambits de Vantropologia social i Ts sociologia (Pujadas, 199%; De Miguel, 1996; Feixa, 2000). En certa manera, aquest article pretéa ser tuna continuacté aquells, perd obrint la reflexig 3 alures ambits, disciplines i sensibilitats. Ai doncs, autor propasa un recorregut per Vantcopotogia. la sociologia i la psicoanalist per un costat, i per fa historia, la literatura del jo i el cinema per un altre, insistint en Vinteres que pot renir el fet de ‘contixer les aportacions daquestes altres, disciplines i aprofundie, aixi la propia visio antropologica In recent years, a series of books and articles have been published that together offer a panoramic view of the production of auto/biography in the fields of social ‘anthropology and sociology (Pujadas, 1992: De Miguel. 1996; Feixa, 2000). n'a certain sense, this article sa continuation of these, but opening up the reflection to other fields, disciplines. and sensibilities. So, for example, the author proposes a review of anthropology, sociology, and psychoanalysis on one Side, and of history, first-person literature, and the cinema on the other, emphasizing the interest of these contributions for the enrichment of anthropology’s own disciplinary perspective 4 contextos, L Introduccié Sovint. els cientifics socials produeixen uns tipus de discursos especialitzais i unidireccionals que obeeixen a les normes i regles hegemoniques de cada disciplina, Per exemple, quan els antropd- legs 3 socidlegs, els psicoanalistes i historiadors, aborden cl iema dels relats de vida i histories de vida —objecte de la meva petita exposicid— ho fan des ddptiques especifiques. i els resulrats sdn, gairebé sempre, previsibles. Penso. en aquest sentit, que després d’una lectura atenia d'una historia de vida, sia d'un homeless, d'un emigrant senegalés, d'un camperol murcis, d na prostituta dominicana o de Xangai, d'un pe sonatge famés —com ara Rivaldo, Figo 0 Savio la—, d’una mestressa 0 d’una monja, etc., no és Uificil endevinar que qui ha produit o copreduit leg, un pe- riodista, un psicoanalista, un bistoriador orat 0 simplemenc un “negre” pagat perque Vescrivis Si el que estic dient és cert, es podria establir wna primera afirmacio general segons 1a qual ca- da disciplina dispasa d’unes recniques, duns me- odes # dunes estratégies per ahordar Mobjecte Westudi, aixf com d'uns difasos criteris de selec- cid dels personatges que mereixen —o no— ser biografiats i que. correctameat aplicats, permeten preveure, també, uns resultats concrets i identifi cables. Fins aqui tot és normal. La pregunta, lin- terrogant, seria: és necessari que 'antropdleg co: negui, o intenti coneixer, els discursos tedries que produeixen aquestes altres disciplines afins —la sociologia, la psicoanalisi el petiodisme, la histo: ria o la historia oral, que ja hem esmentat (perd també el que ocorre en lanomenada literatura del jo, 0 en Vambit del cinema}— o, al contrari, és preferible que es limiti (cosa que tampoe no hem. d’excloure} a controlar les eines técniques, meto- doldyiques i tedriques que li proporciona la seva propia disciplina | que, per Ja proximitat. li son més familiars? Les resposces a aquest interrogant sén variades i els gustos van des de postures molt tancades 0 fins i ror claustrofobiques (“només les autobio- graties realitzades per antropblegs/dlagutes tenen el pedigr’ disciplinati imprescindibie per ser tin- la narracié és un aniropdleg, un soci