Generalitat de Catalunya L’ E S T R È S E N L’ À M B I T
Departament de Governació
i Administracions Públiques
Direcció General
de la Funció Pública
documentació tècnica
N O T E S S O B R E L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L
Introducció
Avaluar l’estrès exigeix, prèviament, un esforç de
concreció de l’àmbit d’actuació amb la finalitat
d’evitar confusions conceptuals prou freqüents
tant en la literatura científica com en la de difusió
general.
Conceptualment, definim l’estrès segons els tres
models teòrics basats en l’evidència científica: el
de Karasek, 1979, demanda-control-recolzament
social; el de Siegrist, 1999, locus de control i au-
toritat per decidir; i el de Frakenhaeuser/Lundberg,
2001, relació entre la tensió emocional i la situació
social, amb les respostes fisiològiques.
Lazarus y Folkman, 1986, proposen un model
d’afrontament individual segons el qual la perso-
na interpreta les situacions, cosa que modifica la
seva percepció dels estressors. En prevenció de
riscos laborals, aquest model no el podem con-
siderar nuclear, perquè posa el seu nivell d’in-
tervenció sobre l’individu i no permet enfocar l’o-
rigen en l’entorn laboral.
Goleman, 1995, defineix les emocions com un de-
terminant de les pautes del comportament, de la
memòria i dels aspectes cognitius, cosa que ente-
nem té importància en l’avaluació de la salut, però
no en l’origen del risc, que es centra en els factors
de risc psicosocials.
L’estrès laboral és el resultat de l’exposició a un ni-
vell alt d’exigències psicosocials (factors de risc
psicosocial: exigències cognitives, emocionals, de
ritme, de responsabilitat, etc.) amb pocs elements
de control (promoció laboral, formació, participa-
ció, autonomia, rol, etc.) i baix suport social. El su-
port rebut per part dels col·laboradors, companys
i responsables jeràrquics és el modulador més im-
portant de l’estrès laboral.
LABORAL
L’estrès és un procés necessari per a la vida i fa-
cilita i/o permet l’adaptació als canvis (eustrès).
Només quan hi ha un desequilibri entre els es-
forços i les recompenses es produeix una síndro-
me amb greus conseqüències físiques, mentals i,
també, negatives per a l’efectivitat a la feina
(distrès). En aquest desequilibri, hi tenen, tanma-
teix, un pes específic el perfil de personalitat de
les persones exposades, els estressors vitals, les
estratègies i les respostes individuals o mecanis-
mes d’afrontament, així com la doble presència o
doble rol familiar/laboral que presenta perfils cla-
rament sotmesos a diferències de gènere.
En aquestes notes es pretén identificar els mèto-
des d’avaluació de l’estrès que compten amb un
aval científic, i que, alhora, siguin útils per acon-
seguir aquest objectiu concret, entenent que, en
cap cas, no poden substituir la preceptiva ava-
luació de riscos psicosocials.
Per a l’avaluació del risc, dels mètodes preven-
tius i de les conseqüències sobre l’organització,
s’han d’utilitzar els mètodes tècnics i preventius
disponibles. Per a la intervenció sobre les perso-
nes, tant a nivell d’avaluació com de vigilància de
la salut, la identificació del perfil de susceptibilitat
individual i les mesures preventives d’intervenció in-
dividual seran els instruments específics, sanitaris
i psicològics.
Per tant, és important diferenciar els estressors la-
borals com a font de risc de l’estrès laboral con-
seqüència de l’exposició en aquest risc per part de
les persones.
És recomanable elaborar, seguint aquest mateix
esquema, notes que facilitin l’abordatge d’altres
riscos psicosocials diferents de l’estrès com són:
l’exposició als canvis de torn i a la nocturnitat, el
burn-out o síndrome del cremat, la fatiga mental i
la violència en el treball.
1
 Justificació
D’una banda, l’obligació expressada a la Llei de
prevenció de riscos laborals de prevenir els riscos
psicosocials, com a factors desencadenants en
les persones de problemes en la seva salut i en el
seu benestar, així com de dificultats en les rela-
cions interpersonals, d’absentisme i de baixa pro-
ductivitat.
D’altra banda, justifiquen la intervenció preventiva
sobre l’estrès i sobre els factors estressants, les
elevades despeses que ocasiona, tant econòmi-
ques com en recursos humans, a les empreses i als
organismes a causa de la seva concurrència i abast.
Segons un estudi de la Comissió Europea, el 28%
dels/les treballadors/es dels països europeus pateix
estrès (Fundació Europea per a la millora de les
Condicions de Vida i Treball, 1999).
L’estrès, doncs, constitueix un indicador directe
del grau de salut de les empreses i de les organit-
zacions, de la seva estructura, dels seus recursos,
de les relacions interpersonals del seu personal i,
en definitiva, de la seva producció.
Per tant, millorar l’àmbit laboral mitjançant la inter-
venció preventiva sobre els factors estressants i
l’estrès esdevé un benefici, no només, per a la sa-
lut individual de les persones, la qual cosa és pri-
mordial, sinó, també, per a la millora del seu ren-
diment, i de la qualitat del seu treball.
Definicions i conceptes
1. Factors de risc psicosocial que incideixen
en la gènesi de l’estrès
Són característiques de les condicions de treball i
de la seva organització que influeixen negativa-
ment en la salut de les persones i en la producti-
vitat. Els factors de risc psicosocial es poden reu-
nir en 4 grups principals atenent a:
쐽 La demanda:
— L’excés i la manca de treball.
2
— La manca de temps per acabar la feina de
forma satisfactòria, tant per a un mateix com
per als altres.
— La manca de descripció clara de les tas-
ques corresponents als llocs de treball o de
la cadena de comandament.
— L’existència de responsabilitats amb poca
autoritat.
— Les condicions de treball físic desagrada-
bles o perilloses.
— La possibilitat que un petit error o una man-
ca momentània d’atenció tinguin conse-
qüències serioses o, fins i tot, desastroses.
쐽 La recompensa:
— La manca de reconeixement i recompensa
al bon rendiment laboral.
— La impossibilitat d’exposar les queixes.
— La inseguretat en el treball o la dèbil estabi-
litat del personal en el lloc de treball que
ocupa.
쐽 El control:
— Els mètodes de treball poc participatius.
— La dificultat de promoció.
— La poca capacitat per prendre decisions.
— La insatisfacció per la manca de control o
de seguiment del resultat de la feina feta
o del producte acabat.
— La manca de formació.
— La manca de possibilitats d’utilitzar amb
eficàcia el talent, els coneixements i les ca-
pacitats personals.
쐽 El suport social:
— La manca de cooperació i de recolzament
per part de superiors, companys o subor-
dinats.
— Les exigències en conflicte amb els valors
ètics personals.
쐽 Qualsevol combinació dels anteriors factors.
2. Conseqüències dels factors de risc psico-
social
L’existència de factors de risc psicosocial pot donar
lloc a l’aparició d’estrès, el qual es pot definir com
el conjunt de reaccions emocionals, cognitives, fi-
siològiques i de comportament reactives a aspec-
tes adversos, tant generals com de contingut de la
feina, de l’organització i de l’entorn. Es caracteritza
per un estat d’excitació i d’angoixa, amb la freqüent
sensació de no poder fer front a la situació.
3. Instruments d’avaluació psicològica d’estrès
Per avaluar l’estrès laboral és necessari utilitzar di-
ferents instruments que poden anar dirigits a:
쐽 L’estudi i l’avaluació dels estressors com a font
de risc, la qual cosa constitueix l’objecte fona-
mental de la psicosociologia aplicada.
쐽 L’estudi dels seus efectes i conseqüències so-
bre l’individu en particular, la qual cosa consti-
tueix l’objecte de la vigilància de la salut. També,
serveix per detectar les persones especialment
sensibles i els estressors vitals.
Els instruments d’avaluació indicats com els més
útils, entre d’altres, són:
a) Llistes de control («checklists»).
b) Sistemes i dades administratives.
c) Qüestionaris i escales.
a) Les llistes de control són un instrument que
permet l’autoavaluació de la pròpia persona
amb l’objectiu d’identificar els riscos (estres-
sors) que poden ocasionar l’estrès en el lloc de
treball.
Aquestes llistes, constitueixen, doncs, el primer
pas per a l’avaluació de riscos laborals.
b) Els sistemes i les dades administratives servei-
xen per completar l’avaluació de l’estat de salut
de l’organització i/o dels individus que la formen.
S’ha de considerar que moltes de les conse-
qüències negatives de l’estrès es poden reco-
llir a partir de baixes laborals, absències, baixa
puntualitat, índex d’accidents, etc.
c) Existeixen gran quantitat de tècniques de me-
sura (qüestionaris, escales) confeccionades
per avaluar els diferents aspectes de l’estrès
laboral.
A l’Annex I, es recullen els instruments (qües-
tionaris, escales) recomanats per avaluar i ana-
litzar les diverses variables de l’estrès i els seus
factors de risc.
La majoria d’aquests instruments són especí-
fics per estudiar l’estrès, al marge d’altres riscs
psicosocials.
Una altra tècnica o instrument d’avaluació de fac-
tors de risc psicosocial, quan encara manca l’ava-
luació preceptiva dels llocs de treball, o bé, per
complementar-la en casos puntuals, consisteix en
la pràctica d’entrevistes semidirigides (Annex I).
Per tal de poder arribar a fer un bon diagnòstic, el
personal tècnic ha de conèixer en profunditat les
proves (tests, qüestionaris) i les tècniques (entre-
vistes) d’avaluació existents, ja que haurà d’utilit-
zar el seu propi criteri per aconseguir la combina-
ció ideal que li permeti determinar i descriure la
situació amb la màxima exactitud possible.
L’entrevista permet contrastar el relat de la perso-
na entrevistada amb el comportament observat i,
al mateix temps, conèixer la racionalització que fa
de les seves experiències i les motivacions que
l’empenyen a actuar.
Així, doncs, per tal que els estudis per determinar
l’existència, o no, d’estrès siguin complets, és molt
recomanable realitzar entrevistes d’aquest tipus al
personal de l’àrea objecte de l’avaluació.
La seva finalitat és avaluar més els aspectes
qualitatius de l’estrès que no pas els quantita-
tius, de manera que caldrà tenir molt en comp-
te la descripció que ofereix l’entrevistat sobre
determinats elements, esdeveniments, proces-
sos o persones.
Caldrà seleccionar els informadors d’acord amb
els coneixements que tenen de l’assumpte ob-
jecte d’estudi, d’acord amb el lloc de treball que
ocupen i d’acord amb les seves específiques ca-
racterístiques personals o socials.
Es recomana que aquestes entrevistes no sobre-
passin els 20-30 minuts de durada.
Vigilància de la salut
dels/les treballadors/es
El cos humà és un sistema viu, obert. Una de les
seves característiques crítiques és el manteniment
de l’equilibri del seu sistema intern.
Els estímuls o situacions que poden provocar la
necessitat de mobilitzar recursos per respondre a
3
 Esquema 1

pituïtària
estressor còrtex cerebral hipotàlam adrenals
sistema
nerviós central (SNC)

la seva demanda o per recuperar l’equilibri inicial Taula 1

s’anomenen estressors o situacions estressants. Símptomes fisiològics:
— Augment de la freqüència cardíaca
En les situacions d’estrès s’estableix una relació molt
— Elevació de la tensió arterial
estreta entre el sistema endocrí, el sistema nerviós — Sudoració
autònom i l’hipotàlam, de manera que la resposta — Augment del ritme respiratori
del cos a un estressor és la mobilització neuroquí- — Augment de la tensió muscular
— Elevació de la glucèmia
mica coordinada de tots els mecanismes d’adap-
— Disminució de l’activitat digestiva
tació disponibles. Aquest complex patró de succes- — Sequedat de boca
sos requereix una elevada despesa d’energia. Així,
l’estrès és, simplement, la conseqüència de l’es- Símptomes cognitius:
forç del cos per adaptar-se a un ambient canviant — Ansietat
(vegeu esquema 1). — Preocupacions
— Confusió
— Dificultat per prendre decisions
L’estrès laboral fa referència, doncs, a les situa- — Dificultat de concentració
cions que suposen grans demandes psicològiques — Oblits
a la persona, la qual, a la llarga, pot esgotar els — Disminució de l’autoestima
— Depressió
seus recursos per respondre-hi, amb l’aparició de — Fatiga
conseqüències que poden arribar a ser importants. — Irritabilitat
Símptomes motors:
Per tant, una demanda excessiva, pel que fa als
recursos de què es disposa, desencadena una sè- — Tremolor
— Parla ràpida
rie de respostes orgàniques d’adaptació que com- — Tartamudeig
porten alteracions fisiològiques i reaccions emo- — Trastorns del son
cionals negatives (ansietat, ira i depressió en són — Augment o disminució de les ganes de menjar
les més importants). — Augment del consum de drogues (psicofàrmacs,
tabac, alcohol,...)
Cal, doncs, tenir en compte que és molt impor-
tant la percepció personal de la situació estres-
2. Conseqüències de l’estrès
sant: l’individu fa una estimació de les conse-
qüències negatives que la situació pot tenir per a 쐽 Damunt l’individu
ell i, si cal, avalua els seus recursos per afrontar
el possible perill. Si conclou que les conseqüèn- En un principi l’estrès pot fer més dinàmica l’activi-
cies són amenaçadores i els recursos escassos, tat de l’individu i provocar un increment de recursos
apareix la reacció d’estrès, la qual pot disminuir i com ara un augment de l’atenció i de la memòria i,
augmentar d’intensitat depenent dels resultats de en conseqüència, un augment de la productivitat.
les constants reavaluacions que l’individu fa de la No obstant això, a la llarga els recursos per enfron-
situació. tar-lo s’esgoten i apareix el cansament i la lògica
disminució del rendiment.
1. Símptomes d’estrès
Les principals conseqüències de l’estrès en l’individu
Entre els principals símptomes de estrès, cal des- són les malalties cròniques d’adaptació. Es conside-
tacar els referenciats a la taula 1. ren originades per la resposta inadaptada de l’orga-

4
nisme davant un o més agents externs, els quals pro- agent extern (ex.: infecció), sinó la conseqüència de
voquen els canvis neuroendocrinològics i bioquímics l’intent imperfecte de l’organisme per fer front a l’a-
del cos, en un intent per adaptar-se a l’estressor. menaça plantejada per un o més agents externs.

En una situació ideal, el síndrome d’adaptació ge-
neral (SAG) actua perfectament i l’estressor que-
da impotent, però en la realitat ningú no té un SAG
perfecte i, freqüentment, el grau d’imperfecció és
tan elevat que la malaltia n’és un resultat derivat.
Així, doncs, les malalties originades per l’estrès o
malalties d’adaptació no són el resultat directe d’un
Aquestes conseqüències negatives que l’estrès té
per a la salut, s’experimenten amb més freqüència
en el món laboral. Això és degut a què passem
gran part del nostre temps a la feina.
Qualsevol alteració o desajust, físic, psicosomàtic o
mental, és compatible amb l’estrès i entre els trastorns
més freqüents cal citar els referenciats a la taula 2.

Taula 2
• Hipertensió
• Malaltia coronària
Cardiovasculars • Taquicàrdia
• Arítmies cardíaques episòdiques

• Descompensació de l’asma bronquial

• Síndrome d’hiperventilació
Respiratoris
• Altres: taquipnea, dificultats respiratòries episòdiques (dispnea), sensació
d’opressió toràcica

Immunològics • Dèficits immunitàris

• Descompensació de l’hipertiroïdisme
• Descompensació de l’hipotiroïdisme
Endocrins
• Descompensació de la síndrome de Cushing
• Descompensació de la diabetis

• Dispèpsia funcional: aerofàgia, molèsties digestives, digestió lenta,

restrenyiment, dificultat de deglució per espasmes esofàgics, etc.
Gastrointestinals • Úlcera pèptica
• Síndrome de l’intestí irritable
• Colitis ulcerosa

• Pruïja
• Sudoració excessiva
• Dermatitis atípica
Dermatològics
• Herpes
• Altres: alopècia, urticària crònica, hipersecreció de greix cutani (seborrea, acne),
rubor facial, tricotilomania

Neurològics • Cefalees

• Dolor articular i muscular

• Augment del to muscular
Musculoesquelètics • Tics, tremolor i contractures musculars
• Bruxisme
• Alteració dels reflexos musculars

• Impotència
• Ejaculació precoç
Sexuals
• Coit dolorós
• Alteracions de la libido

5
쐽 Conseqüències de l’estrès sobre l’organització
Cada persona que pateix estrès paga un elevat preu
pel que fa a la seva salut personal però, també, su-
posa un alt cost per a l’empresa on treballa, ja que:
— Augmenta l’absentisme laboral.
— Hi ha major rotació i fluctuació de personal.
— Disminueix el rendiment físic.
— Disminueix el rendiment psíquic.
— Disminueix la qualitat de la feina.
— Augmenten els accidents.
— S’han de pagar indemnitzacions per con-
ceptes de reclamació.
Control i prevenció de l’estrès
El control i la prevenció de l’estrès laboral es pot
portar a terme, fonamentalment, a través de:
1. La prevenció a nivell organitzatiu, amb l’arti-
culació d’organitzacions laborals no estres-
sants, les quals es caracteritzen pels següents
aspectes:
쐽 Objectius, missions i instruccions clares per a
tots/es els/les integrants de l’organització.
쐽 Sempre que sigui possible, participació directa
del personal en les decisions i en la vida del seu
entorn laboral.
쐽 Equilibri en el volum de treball (ni excés ni de-
fecte).
쐽 Fluïdesa en les comunicacions.
쐽 Treball en equip.
쐽 Responsabilitats i deures en consonància amb
els llocs de treball (ni excés ni defecte).
쐽 Assignació de temps suficient per a la realitza-
ció dels treballs.
쐽 Proporcionar recolzament, afecte i reconeixe-
ment a totes les persones que formen part de
l’organització.
쐽 Manteniment i increment de les capacitats i
competències de tot el personal.
쐽 Protecció del personal davant els riscos de
violència (quan aquest risc existeixi).
쐽 Supressió de l’exposició a factors físics nocius.
6
쐽 Evitar la discriminació i la intimidació, tant del
grup com individual.
쐽 Distribució (no-concentració en poques perso-
nes) de les activitats amb riscos importants
(transcendència o costos d’errors, etc.).
쐽 Solució dels problemes de relacions interper-
sonals.
2. La prevenció a nivell individual, incorpo-
rant a l’estil personal de cada treballador/a
unes determinades formes o hàbits de treball
i de vida.
Entre les actuacions que es poden dur a terme
en la prevenció de l’estrès destaquen:
쐽 La vigilància de la salut
쐽 La promoció de la salut
쐽 La reducció de les fonts d’estrès:
— Gestionar adequadament els temps de tre-
ball i el personal.
— Dormir les hores adequades.
— Procurar no fer coincidir diversos canvis im-
portants en els entorns laboral i personal.
— Identificar les prioritats de la feina i perso-
nals.
— Treballar a un ritme adequat.
— Delegar allò que no es pot assumir en altres
persones.
— Comentar els problemes i les situacions es-
tressants amb les amistats.
— Aprendre a dir «no» en determinades situa-
cions de treball.
쐽 La pràctica de tècniques de relaxació:
— Realitzar activitats lúdiques que gratifiquin.
— Fer exercici físic (gimnàstica, natació, es-
ports, etc.).
— Controlar la respiració.
— Realitzar exercicis de relaxació.
— Visualitzar situacions que relaxin.
— Rebre massatges.
쐽 La protecció davant la tensió:
— Evitar formes destructives de combatre
l’estrès (consum excessiu d’alcohol, tabac,
cafè, automedicació, consum de drogues,
etc.).
— Seguir una alimentació adequada.
— Fer controls mèdics de forma periòdica.
쐽 El Control de les idees:
— Centrar-se en els aspectes positius de les
situacions.
— Desenvolupar habilitats per generar alterna-
tives.
— Ocupar la ment en coses diferents a la feina.
— Canviar les idees irracionals per altres de ra-
cionals.
3. El rol dels serveis de prevenció de riscos
laborals
El rol dels serveis de prevenció de riscos laborals
està molt determinat per les consideracions se-
güents:
쐽 Dins les activitats preventives de l’estrès, són
d’elecció:
— Les mesures organitzatives a nivell d’ava-
luació de factors de risc i de les seves con-
seqüències les quals incideixen directament
sobre l’organització del treball i la milloren,
com, també, milloren la càrrega de treball,
les oportunitats, el temps de treball i les re-
lacions interpersonals.
— Fer propostes de millora d’organització.
— Fer tasques de formació per sensibilitzar
l’organització i donar eines de millora i enri-
quiment a nivell microorganitzatiu.
쐽 Com a mesures més immediates, es poden fer:
— Modificacions parcials.
— Aplicar tècniques cognoscitives, per tal de
millorar la percepció que, de l’estrès, en te-
nen les persones i, així mateix, millorar les
estratègies de què disposen per fer front a
les situacions estressants i als estressors la-
borals i/o vitals.
쐽 La superació de l’estrès és una habilitat que, en
molts casos, es pot adquirir.
Atès tot això que s’ha explicat fins ara, queda cla-
ra la conveniència que bona part de les activitats
de prevenció de l’estrès que han de desenvolupar
directament els serveis de prevenció, estigui arti-
culada entorn a programes de formació (tallers o
cursos) dirigits a tot el personal, sense excepció i
sense que això suposi l’exclusió d’altres tècniques.
A més de participar en la formació de la prevenció
i el control de l’estrès, cal incidir en la importància
que els serveis de prevenció participin en tots els
processos que tinguin a veure amb els dissenys de
l’organització.
4. Programació de continguts dels tallers de
prevenció de l’estrès laboral
Encara que cada taller ha de programar-se en fun-
ció de les característiques dels/de les participants,
una programació d’orientació de continguts podria
ser la següent:
쐽 Objectius.
쐽 Continguts i la seva justificació.
쐽 Integració, sensibilització i motivació del grup.
쐽 Avaluació individual de les condicions de treball
i dels nivells d’estrès dels integrants del grup
de formació.
쐽 Definició d’estrès.
쐽 Símptomes de l’estrès.
쐽 Classes d’estrès.
쐽 Tipus d’estressors.
쐽 Causes organitzatives de l’estrès laboral.
쐽 Conseqüències de l’estrès laboral (físiques, psi-
cològiques i de treball).
쐽 Prevenció de l’estrès laboral.
쐽 Què fer individualment? (reduir les fonts d’estrès,
controlar les idees, protegir-nos de la tensió,
practicar tècniques de relaxació).
쐽 Què fer respecte de l’organització.
쐽 Els canvis d’actituds.
S’ha de procurar que l’abordatge de la formació
sigui, fonamentalment, pràctica i que les activitats
estiguin dirigides a donar eines de sensibilització i
instruments de resposta.
Atesos els objectius que es persegueixen, convé
que la durada del taller sigui llarga. Cal pensar en
unes 25-30 hores, que no forçosament han de ser
seguides, sinó que es poden subdividir en mòduls
que s’adaptin a les conveniències dels possibles
educands.
És molt convenient que els/les docents, a més de
tècnics/ques coneixedors/es de la matèria, en si-
guin bons/es transmissors/es. També, és recoma-
nable ser molt acurat amb els mitjans didàctics
que s’utilitzaran.
7
 Legislació

Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals (BOE núm. 269, de 10 de desem-
bre de 1995).

Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció (BOE
núm. 127, de 31 de gener de 1997).

Decret 312/1998, d’1 de desembre, pel qual es creen els Serveis de Prevenció de Riscos Laborals per
al personal al servei de l’Administració de la Generalitat (DOGC núm. 2784, d’11 de desembre de 1998).

Bibliografia

CANO VINDEL, Antonio. Estrés Laboral. Sociedad Española para el Estudio de la Ansiedad y el Estrés. 2004.

BUCETA, J.M.; BUENO, A. Ma. Psicología y Salud. Control del estrés y trastornos asociados. Ed. Dykinson,
S.L. Madrid. 1995.

PEIRÓ, J. M.; SALVADOR, A. Control del estrés laboral. Eudema psicología. Recursos humanos. Abril 1993.

IVANCEVICH, John M., MATTESON, Michel T. Estrés y trabajo. Una perspectiva gerencial. Ed. Trillas. Fe-
brero. 1985.

Notas Técnicas de Prevención (NTP). Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. Ministerio
de Trabajo y Asuntos Sociales.
— NTP 439: PÉREZ, J. y MARTÍN, F. El apoyo social.
— NTP 574: NOGAREDA, S. Estrés en el colectivo docente: metodología para su evaluación.

GARCIA-MACIÀ, R. i altres, Guies de bona praxis. 1. Examen de salut bàsic. Departament de Sanitat i Se-
guretat Social.

Elaborat per la Direcció General de la Funció Pública. Aprovat per la Comissió Paritària de Prevenció
de Riscos Laborals per al personal d’administració tècnic i laboral el 24 de maig de 2005. Edició: Novembre 2005

8
 Generalitat de Catalunya
Departament de Governació
i Administracions Públiques
Direcció General
de la Funció Pública
INSTRUMENTS
1. Factors individuals: Inventari d’Activitat de Jenkins (Vigilància de la salut)
2. Factors estressors:

Laborals:
— ISTAS-21 (Psicosociologia)
— F-Psico (Psicosociologia)
3. Alteracions de la salut (Vigilància de la salut)
— Test de la Salut Total-TST
— Test de Goldberg. EADG-9
NOM ÍTEMS
Inventari d’Activitat de 52
Jenkins (forma C)
(avalua el risc individual)
Mètode ISTAS-21 (CoPsoQ) 21
d’avaluació de riscos psico-
socials
F-Psico de l’Instituto Nacio- 72
nal de Seguridad e Higiene
en el Trabajo (INHST)
Escala de Holmes i Rahe
Escala d’Apreciació de
l’Estrès (EDE)
Autor: Fernández Seara, J.L.
i Mielgo Robles, M. - 1992
Test de Salut Total de Lang- 22
ner-Amiel. TST
Escala d’Ansietat i Depres- 9 per
sió de Goldberg-9 EADG-9 cada
escala
Qüestionari de Salut Gene- 28
ral de Goldberg-28 GHQ-28
Qüestionari de salut i quali-
tat de vida. SF-36
(*) Montón C. Lobo A. Escales d’ansietat i depressió de Golberg: una guia d’entrevista eficaç per a la detecció del malestar psíquic.
Atenció Primària 19 6: 55-61
L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L
(ANNEX 1)

Vitals:
— Escala de Holmes i Rahe (Vigilància de la salut)
— Escala d’Apreciació de l’estrès (Vigilància de la salut)
— Test de Goldberg. GHQ-28
— Qüestionari de salut i qualitat de vida. SF-36
ESCALES CARACTERÍSTIQUES
Mesura el Patró de Conducta Tipus A (PCTA). També, pro-
porciona puntuacions separades per als 3 factors que com-
ponen la conducta tipus A:
- factor de rapidesa, pressa i impaciència (S);
- factor d’implicació (J);
- factor de comportament dur i competitivitat (H).
Versió espanyola del JAS de 1979. (Editorial TEA). Útil per
avaluar el risc i la susceptibilitat individuals i les conseqüèn-
cies de l’estrès en vigilància de la salut.
Qüestionari individual de 21 dimensions psicosocials. És
un mètode general per avaluar factors de risc psicosocial
i conseqüències per a la salut. El mètode utilitza un qües-
tionari que avalua el treballador de forma anònima.
Útil en psicosociologia.
Inconvenient: És gratuït, però no es pot disposar lliurement
del programa de gestió de resultats. Les dades s’incorporen
a una base de dades de la qual és titular l’ISTAS.
No avalua risc de violència.
Útil en psicosociologia per avaluar factors de risc psico-
social (l’estrès entre ells).
No avalua conseqüències per a la salut.
És possible adquirir un programa informàtic comercialit-
zat per l’INHST.
No avalua risc de violència.
És el mètode ANACT francès modificat i millorat (Agence
National pour l’Amélioration des Conditions de Travail).
Útil per determinar l’existència, o no, de risc d’estrès vital.
Útil en vigilància de la salut.
4 escales independents: esca- Avaluació, a partir de les situacions que generen estrès,
la general de l’estrès, escala de la incidència i de la intensitat amb què afecten a la vida
de successos estressants en de cada persona.
avis, escala d’estrès socio- Útil en vigilància de la salut.
laboral i escala d’estrès en la
conducció.
Avalua fatiga mental. Cal incloure-hi anamnesi de factors
cognitius, concentració, càlcul numèric i memòria.
Útil en vigilància de la salut per detectar-ne alteracions.
2 Vàlids per mesurar possibles casos de malestar psí-
quic, agafant com a punts de tall 욷4 per a la subesca-
la d’ansietat i 욷2 per a la subescala de depressió. Útils
per avaluar alteracions en la salut i el mobbing en vigilàn-
4 cia de la salut.
Validats a Espanya per Monton C. i Lobo A . (1991). (*)
Útil en vigilància de la salut per detectar-ne
alteracions.
L’ESTRÈS EN L’ÀMBIT LABORAL 1 de 12
L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L
(ANNEX 2)

MODEL D’ENTREVISTA SEMIDIRIGIDA

Les següents preguntes formen part d’un model d’entrevista semidirigida. Conté, per tant, 10 pregun-
tes obertes curtes. Està previst que es faci amb cinc minuts i serveix per avaluar la percepció personal
que cadascun té de les condicions psicosocials del seu lloc de treball i de la funció que desenvolupa.

És recomanable que la realitzi personal sanitari, ja que no és útil per avaluar el risc, sinó l’impacte que
aquest risc té sobre la persona.

1. Què és el que et sembla més interessant de la teva feina?

2. Pots participar-hi en el disseny i establir prioritats en les tasques que realitzes?

3. Et donen suport els teus companys i/o pels teus superiors jeràrquics?

4. Tens accés a la informació necessària per dur a terme la teva feina?

5. El nivell de responsabilitat es correspon amb els recursos dels quals disposes?

I a les teves expectatives?

6. Tens clar què s’espera professionalment de tu?

Com ho descriuries?

7. El ritme i la càrrega de treball et semblen adequats?

8. Disposes de formació continuada necessària per realitzar la feina que tens encomanada?

9. Et sents valorat per la feina que realitzes?

Si la resposta és positiva. Què és el que li dóna valor?

10. Es donen situacions de violència física o psicològica en el lloc de treball amb els companys,
superiors jeràrquics i/o clients?

2 de 122 L’ESTRÈS EN L’ÀMBIT LABORAL

 Generalitat de Catalunya L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L
Departament de Governació
i Administracions Públiques (ANNEX 3)
Direcció General
de la Funció Pública

PROGRAMA DE FORMACIÓ
GUIA DIDÀCTICA

Objectiu general

Un cop finalitzat aquest programa els/les participants assumiran recursos pràctics, aplicables a si mateixos
i a l’organització laboral en la qual estan integrats, per a la prevenció i afrontament de l’estrès laboral.

Objectius específics

Qui participi en aquest programa formatiu:

— Coneixerà en què consisteix l’estrès laboral i per quins mecanismes s’origina.

— Sabrà quines conseqüències pot tenir en l’eficàcia de les organitzacions i en la salut física i psíqui-
ca de les persones.
— S’autoaplicarà un seguit de mètodes i tècniques pràctiques —tant al treball com fora d’ell— per
a la prevenció i l’afrontament de l’estrès laboral.
— Estarà en condicions de dissenyar organitzacions i establir climes laborals no estressants.

Marc teòric d’aquest programa formatiu

Als països desenvolupats les malalties o dificultats d’adaptació (d’origen laboral o no) estan adqui-
rint cada cop més importància i moltes d’aquestes malalties o dificultats estan relacionades amb
l’estrès.

Els/les experts/es estan convençuts que l’estrès laboral constitueix un problema d’intensitat creixent. Per
exemple:

쐽 L’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, en l’informe de finals del 2000 sobre «L’es-
tat de la seguretat i la salut en el treball a la Unió Europea» ressalta que un 28% dels/de les treballa-
dors/es pateixen estrès laboral, de manera que constitueix el principal factor de risc emergent a les
nostres societats laborals.

쐽 A les Jornades sobre Estrès Laboral que van tenir lloc l’abril de 2001 a la Universitat Politècnica de
Catalunya es van presentar, entre d’altres, les següents dades: un/a treballador/a amb estrès està
de baixa una mitjana de 3 mesos l’any i en un 30% dels accidents (laborals, o no) hi intervé una per-
sona estressada.

Les conseqüències de l’estrès laboral són extremadament greus, tant per a les organitzacions com per
als seus integrants:

쐽 A les organitzacions donen lloc a: disminució de l’eficàcia, augment dels conflictes interpersonals (en-
tre els/les treballadors/es i amb els/les clients/es o els/les usuaris/es), absentisme elevat, baixa im-
plicació laboral, disminució de la satisfacció en el treball, augment dels accidents laborals, etc.

L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L 3 de 12
L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L
(ANNEX 3)

Per als/a les treballadors/es és causa de dificultats de conducta (agressivitat, aïllament, canvis sob-
tats d’humor, irritabilitat, etc.), d’actitud (no verbalitzar, cinisme, apatia, hostilitat, suspicàcia, etc.),
emocionals (sentiments de soledat, ansietat, impotència, etc.), físiques (cardiovasculars, respiratòries,
gastrointestinals, endocrines, dermatològiques, etc.).

Vistos els riscos, la prevenció de l’estrès laboral, o el seu afrontament, quan ja existeixi, es converteix
en un nou i eficaç instrument de la política de recursos humans per aconseguir organitzacions que, a més
a més de sanes per a l’individu (física i psicològicament), siguin adaptables, flexibles, productives i capa-
ces d’autoexaminar-se i renovar-se.

De les diverses formes possibles d’intervenció en la prevenció i l’afrontament de l’estrès laboral desta-
quen pels seus excel·lents resultats i per la relativa senzillesa d’aplicació, les fórmules basades en el mè-
tode cognitiu i, més específicament, les que s’instrumenten a través de programes de formació. El pre-
sent programa se situa en aquesta línia.

Com aconseguir evitar o afrontar l’estrès laboral?

El propòsit d’aquest programa formatiu és posar en pràctica cinc eixos, a través dels quals es pot arri-
bar a evitar i a afrontar l’estrès laboral a nivell individual i a nivell d’organització.

EIX 1: REDUCCIÓ DE LES FONTS D’ESTRÈS EIX 2: PROTECCIÓ FRONT LA TENSIÓ

• La integració dels canvis laborals i perso- • Evitar formes destructives de combatre l’es-
nals. très.
• Identificació de prioritats. • L’alimentació adequada. Clima psicològic de
• L’organització de l’espai de treball psico- les menjades.
lògic i físic. • Evitar l’«automedicació» (tabac, alcohol, ca-
• Gestionar els ritmes d’activitat. fè, medicaments, etc.),...
• El descans. • Etc.
• El son.
• Etc.

EIX 3: CONTROL DE LES IDEES EIX 4: RELAXACIÓ

• El canvi d’idees irracionals per altres de ra- • Exercici físic i control de la respiració.
cionals. • Exercicis de relaxació.
• Descans de la ment. • La música.
• Els aspectes positius de les situacions. • Activitats lúdiques.
• Desenvolupament de les habilitats per gene- • Etc.
rar alternatives,...
• Etc.

EIX 5: ORGANITZACIONS NO ESTRESSANTS

• Desenvolupament d’habilitats per a la comunicació i el treball en equip.
• La participació en l’organització.
• Liderat democràtic.
• L’enriquiment del treball.
• Etc.

4 de 12 L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L
 L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L
(ANNEX 3)

Contingut

(És d’orientació. S’ha de personalitzar atenent les característiques de cada grup de participants).

Autoavaluació dels nivells d’estrès dels/de les participants.

Símptomes individuals d’estrès laboral.

Eustrès (estrès positiu) i distrès (estrès negatiu).

Model explicatiu de l’estrès laboral: «demandes del treball —recursos— recolzament social».
Concepte d’estrès segons la Unió Europea.

Reaccions front l’estrès no prolongat (cansament, irritabilitat, desorganització, etc.).

La «síndrome del burn-out».

Conseqüències de l’estrès (físiques, psicològiques, per l’organització).

Com evitar i afrontar l’estrès laboral?
— Reducció de les fonts d’estrès (gestió dels canvis i del temps, delegació, identificació de prioritats,
l’espai físic i psicològic de treball, el descans, el son, etc.).
— Protecció front la tensió (com evitar formes destructives de combatre l’estrès, alimentació adequa-
da, com evitar l’«automedicació», etc.).
— Control de les idees (els aspectes positius de les situacions, desenvolupament d’habilitats per ge-
nerar alternatives, descans de la ment, el canvi d’idees irracionals per altres de racionals, etc.).
— Tècniques de relaxació (exercici físic, la música, activitats lúdiques, control de respiració, massat-
ges, etc.).
— Intervencions sobre l’organització (comunicació, clima laboral, delegació, participació, distribució
del treball, etc.).

Durada i metodologia

El temps que s’estima convenient per al desenvolupament d’aquest programa és com a mínim de 30
hores presencials (cal tenir en compte què es vol aconseguir, i que és, entre altres coses, quelcom
tan complex com canvis d’actitud i de conducta). La càrrega diària podria ser de 5 hores i se sug-
gereix l’alliberament total del treball durant els sis dies de durada del curs.

Es tracta d’un programa formatiu eminentment pràctic, on, a part de reflexionar sobre alguns con-
ceptes bàsics, els mètodes més utilitzats seran l’anàlisi de la pròpia situació i la incorporació a la pràc-
tica quotidiana de formes de treballar i d’activitats (laborals i extralaborals) per evitar l’estrès laboral.

Convindria realitzar sessions de seguiment durant els mesos posteriors.

Material per als/a les participants

Es lliurarà a cada participant material que inclourà les idees centrals del programa formatiu, els concep-
tes complementaris i les activitats que es recomana fer un cop acabades les sessions presencials (aquest
material pot estar en suport informàtic). A més, es proporcionarà d’altre material en suport paper per a
la realització dels exercicis i les activitats que es treballaran a les sessions presencials del curs.

Així mateix, convindria donar informació sobre la varietat de mitjans d’ajuda (CD, vídeos, pel·lícules co-
mercials que es desenvolupen en medis laborals estressants, publicacions, pàgines web, etc.) que exis-
teixen al mercat. En funció de la dotació pressupostària de què es disposi es podria proporcionar algun
d’aquests materials a cadascun/a dels/de les participants.

L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L 5 de 12
L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L
(ANNEX 3)

Instal·lacions

Es recomana, si és possible, efectuar aquesta activitat fora del local de treball quotidià dels/de les par-
ticipants.

Aula d’un mínim de 2 metres quadrats per persona.

Mobles modulars que permetin l’organització de subgrups de treball.

Caldria, també, tenir en compte la idoneïtat de la il·luminació (millor llum natural), la ventilació, la
temperatura i, en general, les condicions ambientals i les mesures de prevenció de riscos previstes
en aquest tipus de locals.

Equips

«Canó» de projecció.

Ordinador.

Retroprojector.

Pantalla.

Equip de projecció de vídeo i DVD.

Equip d’audició musical.

Connexió a internet.

Observacions

Informar els/les participants que poden acudir, si així ho desitgen, vestits de manera informal.

Avisar que convé acudir sense telèfons mòbils. En qualsevol cas, durant el desenvolupament de les
sessions s’hauran de tenir desconnectats.

Per garantir l’èxit del curs és imprescindible la presència al 100% del temps de durada de tots/es
els/les participants.

6 de 12 L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L

PROGRAMA / Primera sessió
Activitat
Inauguració
Introducció
Sessió per conèixer i integrar les
expectatives dels participants
i constituir el grup de treball-
formació.
Intervencions dels participants
per començar a treballar sobre
llurs esquemes de referència.
Lliurament del material individual
del curs.
Descans
Té vostè més o menys estrès
del que imaginava?
Com és el seu clima laboral?
Es tracta que cada participant
tingui coneixement de la seva
situació pel que fa a l’estrès i
iniciï una reflexió personal
sobre el tema, mitjançant la
determinació dels nivells
individuals d’estrès i l’anàlisi
de les possibles circumstàncies
personals i laborals creadores
d’estrès.
Símptomes individuals
d’estrès laboral
Analitzar les diferents
conductes, actituds,
sensacions, etc. que una
persona pot experimentar i
que alerten d’una possible
situació d’estrès laboral.
Fi de la primera sessió
L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L
(ANNEX 3)
Temps Mètode Mitjans Observacions
Durada, horari i distribució del
temps són d’orientació.
Convé donar un marge de 10’
per a les persones que arriben
10’
tard.
Convé que a la inauguració i
a la clausura hi assisteixi algun
directiu.
Presentació d’objectius, temes Instruments de La connexió a internet
a tractar i agenda del curs. projecció en s’efectuarà, únicament, en el
PowerPoint o cas que l’aula disposi de mitjans
Presentacions individuals. transparències. per fer-la.
Activitat de reflexió en subgrups, Agenda del curs.
amb posada en comú de les
idees sobre estrès laboral i Qüestionari-pauta
d’altres idees relacionades. de presentacions
120’ individuals.
Explicació sobre la forma
d’utilitzar el material individual CD sobre
del curs en suport informàtic contingut del curs,
(apunts). exercici físic,
relaxació, son,
Connexió amb pàgines web alimentació, etc.
d’interès per a l’obtenció
permanent d’informació sobre Connexió a
prevenció de l’estrès. internet.
A més d’aquest descans,
convé fer petites pauses en
funció de la dinàmica del curs.
30’
L’hora de descans i les pauses,
convé negociar-les amb el grup.
Realització de 2-3 tests Instruments de La metodologia de treball ha de
(seleccionats en funció de les projecció en garantir la confidencialitat dels
PowerPoint o resultats, els quals restaran
característiques laborals i
transparències. sempre en possessió dels
individuals predominants a cada
interessats.
grup) per determinar els nivells
de risc psicosocial, el clima Qüestionaris, en
suport paper per a La metodologia de
laboral i els nivells d’estrès.
la resposta, confidencialitat s’ha de mantenir
Correcció i interpretació dels
correcció i en totes les activitats individuals
90’ resultats dels tests de forma
interpretació de del curs.
anònima.
resultats dels tests.
Realització del qüestionari
«Escala d’esdeveniments
estressants», per tal que cada
participant prengui consciència
d’aspectes de la seva vida
particular amb possibilitats
d’influir a la creació d’estrès.
Explicacions del/de la Instruments de
docent. projecció en
PowerPoint o
transparències.
30’
L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L 7 de 12
L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L
(ANNEX 3)

PROGRAMA / Segona sessió

Activitat Temps Mètode Mitjans Observacions
Explicacions del/de la Instruments de És convenient disposar
docent. projecció en d’equip de projecció en DVD
Què és l’estrès laboral? PowerPoint o per la qualitat de la projecció.
transparències.
Sessió destinada a fer que
els participants comprenguin Instruments de
i assumeixin què és l’estrès projecció en DVD
laboral, així com la conveniència o vídeo.
90’
de tenir un cert nivell d’eustrès
(estrès sa), a fi d’estar en Pel·lícula
condicions personals de seleccionada en
culminar amb èxit els reptes DVD o vídeo.
del treball i de la vida en
general. Qüestionari pauta
per a l’anàlisi de la
pel·lícula.

A més d’aquest descans,

convé fer petites pauses en
funció de la dinàmica del curs.
Descans 30’
L’hora de descans i les pauses,
convé negociar-les amb el grup.

Com són les organitzacions Explicacions del/de la

i les persones sense estrès? docent.

Quines són les conseqüències

organitzacionals i personals de
Instruments de
l’estrès laboral?
projecció en
60’
PowerPoint o
Breu sessió dedicada a
transparències.
conèixer i adquirir consciència
de la importància que, per a una
organització i per a les persones
que la integren, té l’existència,
o no, d’estrès.

Aportacions dels Qüestionari-pauta

participants a tot allò
que s’ha vist fins ara
Sessió dedicada a aclarir els
120’
dubtes existents en tot allò que
s’ha vist fins ara, i a què els
participants exposin les seves
reflexions aplicades a situacions
reals.
Treball individual, en subgrups i orientació.
posada en comú. Es tracta que
cada subgrup formuli un mínim
de dues preguntes, realitzi dues
aplicacions pràctiques i faci
dues reflexions pròpies. Tot això
en base allò que s’ha vist fins
ara.

Fi de la segona sessió

8 de 12 L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L
 L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L
(ANNEX 3)

PROGRAMA / Tercera sessió

Activitat Temps Mètode Mitjans Observacions
Breus explicacions del/de la Instruments de
docent sobre els hàbits projecció en
Com són els meus hàbits PowerPoint o
personals.
personals? transparències.
Realització individual del
Es tracta que cada participant Qüestionari.
qüestionari «Hàbits personals i
reflexioni sobre com són els
estrès laboral. Què vull canviar
seus hàbits personals des del 90’ Targetes mida
als meus hàbits?»
punt de vista de la prevenció o metaplan.
de l’afrontament de l’estrès i,
Determinació dels canvis
també que comenci a plantejar- Plafó on col·locar o
d’hàbits més desitjats pel grup.
se la possibilitat de realitzar-hi enganxar les
canvis. targetes.
Col·loqui sobre els canvis
d’hàbits.

A més d’aquest descans,

convé fer petites pauses en
funció de la dinàmica del curs.
Descans 30’
L’hora de descans i les pauses,
convé negociar-les amb el grup.

La prevenció i l’afrontament Breus explicacions del/de la Instruments de

de l’estrès laboral, de docent. projecció en
forma individual PowerPoint o
Elaboració en subgrups —amb transparències.
Amb aquesta sessió ens posada en comú— d’un mínim
introduirem als quatre eixos, a de 3 objeccions que ens Qüestionari-pauta
través dels quals podem evitar o impedeixin desenvolupar els de determinació de
afrontar l’estrès laboral, de eixos de prevenció de l’estrès, i les oportunitats i
forma personal: de 3 possibilitats que sí que ens dificultats per a
ho permetin. l’aplicació pràctica
• Reducció de les fonts dels eixos
d’estrès. 120’ Individualment: Quins canvis d’afrontament
desitjaria efectuar al temps que o d’evitació de
• Protecció front a la tensió. té lliure a la seva ocupació l’estrès.
actual.
• Control de les idees. Qüestionari-pauta
Es tracta que cada participant per determinar
• La relaxació. comenci a plantejar-se alguns l’ocupació actual
canvis concrets a la seva vida del temps lliure
per a prevenir l’estrès. i els canvis que
desitjarien
Col·loqui. efectuar-hi.

Explicacions del/de la Instruments de

docent projecció en
PowerPoint o
D’entre els diversos mètodes transparències.
que s’han vist, destinats a la
Reducció de les fonts reducció de les fonts d’estrès, Equip de so.
d’estrès. (1/2) seleccionar-ne un per analitzar-
120’ ne les possibilitats i formes Qüestionari-pauta
En aquesta sessió es veuran (60’) d’aplicació real. per a l’elecció d’un
formes pràctiques per eliminar mètode pràctic de
o reduir les causes d’estrès. Aplicació del mètode de la reducció de
creativitat per a la posada en l’estrès.
pràctica de la tècnica
seleccionada. Aquesta part
continua a la
propera sessió.

Fi de la tercera sessió

L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L 9 de 12
L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L
(ANNEX 3)

PROGRAMA / Quarta sessió

Activitat Temps Mètode Mitjans Observacions
Reducció de les fonts
60’
d’estrès. (1/2) (continuació)

El son. Dormo bé i el temps suficient? Instruments de

Com dormir bé? (2/2) Faig el què cal per solucionar projecció en
els possibles problemes de PowerPoint o
Dormir bé és una de les son? transparències.
maneres més eficaces de reduir
les fonts d’estrès. En aquesta Es tracta de determinar si cada Qüestionari
sessió es veuran els diversos un dels participants dorm bé individual
mètodes per a la millora 30’ i de quina manera encara les d’avaluació de la
de la qualitat del son i com possibles dificultats per dormir. situació del son.
poder determinar les hores
de son adequades en cada cas Explicacions del/de la
individual. Es tractarà breument instructor/a.
de l’insomni i es proporcionaran
algunes orientacions
per evitar-lo.

A més d’aquest descans,

convé fer petites pauses en
funció de la dinàmica del curs.
Descans 30’
L’hora de descans i les pauses,
convé negociar-les amb el grup.

Protegir-nos de la tensió (1/3) Determinar en quina mesura Instruments de

podem estar usant formes projecció en
Davant d’una tensió psíquica destructives de combatre PowerPoint o
inevitable derivada de l’estrès l’estrès laboral: «automedicació» transparències.
laboral, com podem protegir- (tabac, alcohol, cafè, fàrmacs,
nos? etc.), alimentació inadequada, Qüestionari sobre
etc. formes
En aquesta sessió es buscarà la destructives de
resposta a aquesta pregunta. 90’ Explicacions del/de la combatre l’estrès
instructor/a. laboral.

Assumpció d’algun tipus de Qüestionari-

compromís individual de canvi contracte de
per a la protecció de l’estrès compromís de dur
laboral. a terme alguna
activitat personal
de canvi.

Protegir-nos de la tensió: Avaluació dels hàbits Qüestionari

alimentació (2/2) alimentaris actuals de cada d’avaluació dels
participant i reflexió sobre hàbits alimentaris i
Com poden contribuir una quins canvis podria fer-hi. canvis que cal
alimentació adequada i un realitzar-hi.
determinat clima psíquic i de 30’ Explicacions del/de la
relació (durant els esmorzars, instructor/a. Instruments de
els dinars i els sopars) a reduir projecció en
la tensió psíquica creada per PowerPoint o
l’estrès laboral. transparències.

Control de les idees Realització d’un exercici de Instruments de Lliurament de material

En aquesta sessió s’aplicaran
una sèrie de tècniques per
aconseguir el canvi d’idees
irracionals per altres de
racionals, per centrar els
aspectes positius de les
situacions i per a l’aplicació del
mètode creatiu d’elaboració
d’idees per a l’afrontament i la
prevenció de l’estrès.
creativitat aplicada a l’elaboració
d’idees racionals i positives des
del punt de vista de l’evitació de
l’estrès.
60’ Explicacions del/de la
instructor/a.
projecció en (vídeos, CD i publicacions
PowerPoint o per a l’adquisició de material
transparències. al mercat) sobre relaxació,
visualització de situacions
Equips de so. relaxants, música, etc.

Fi de la quarta sessió

10 de 12 L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L

PROGRAMA / Cinquena sessió
Activitat
Practicar tècniques
de relaxació
En aquesta sessió es veurà
tot un conjunt de tècniques
pràctiques per aconseguir la
relaxació com són l’exercici
físic, la realització d’activitats
lúdiques, la visualització de
situacions relaxants, el control
de la respiració, els massatges,
etc.
Descans
Com aconseguir
organitzacions no
estressants?
Si, realment, es vol atacar el
problema de l’estrès de soca-
rel, cal adoptar mesures en
l’organització, tant a nivell
macro com a nivell micro. En
aquest apartat es tractaran
temes com la millora de les
comunicacions, la forma de
crear el clima adequat, la
delegació, l’enriquiment dels
llocs de treball, els estils de
lideratge, etc.
Fi de la cinquena sessió
L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L
(ANNEX 3)
Temps Mètode Mitjans Observacions
Explicacions del/de la Instruments de
instructor/a. projecció en
PowerPoint o
Realització de diversos exercicis transparències.
de visualització de situacions
relaxants. Equips de so.
Realització de diversos exercicis Instruments de
de respiració. projecció de vídeo.
Realització del mètode
180’ Jacobson de relaxació
muscular.
Audició de música relaxant.
Visualització de vàries taules
d’exercicis físics.
Col·loqui sobre les possibilitats
d’aplicació real de totes
aquestes tècniques.
A més d’aquest descans,
convé fer petites pauses en
funció de la dinàmica del curs.
30’
L’hora de descans i les pauses,
convé negociar-les amb el grup.
Determinar en quina mesura Instruments de
mesura podem estar usant projecció en
formes destructives de PowerPoint o
combatre l’estrès laboral: transparències.
«automedicació» (tabac,
alcohol, cafè, fàrmacs, etc.), Qüestionari
alimentació inadequada, etc. d’anàlisi del lloc de
treball estressant.
240’ Explicacions del/de la
instructor/a. Qüestionari d’estils
directius.
Assumpció d’algun tipus de
compromís individual de canvi Descripció de dues
per a la protecció de l’estrès ocupacions.
laboral.
L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L 11 de 12
L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L
(ANNEX 3)

PROGRAMA / Clausura del curs

Activitat Temps Mètode Mitjans Observacions
Com aconseguir
organitzacions no
estressants? (continuació)

Descans 30’

Desenvolupament d’un Autoconeixement en relació a Col·lecció de

pla personal de prevenció l’estrès (complementari a qüestionaris.
i afrontament de l’autoconeixement que s’ha
l’estrès laboral desenvolupat durant el curs).

Tracta sobre com elaborar un Coneixement dels estressors

pla personalitzat per eliminar els
principals estressors i aplicar
unes tècniques que permetin
desenvolupar les habilitats
d’afrontament.
que ens afecten.
100’ Elaboració de suggeriments per
a l’eliminació dels estressors.
Determinació d’activitats
pròpies d’afrontament.

Avaluacions periòdiques del pla

personal de prevenció i
afrontament de l’estrès laboral.

Lliurament d’una targeta Targeta recordatori

plastificada amb les idees plastificada.
centrals del curs.
Fulls d’avaluació
Clausura del curs 20’ Feedback dels participants del curs.
sobre el curs.

Acomiadament.

12 de 12 L’ E S T R È S E N L’ À M B I T L A B O R A L