Benedict Anderson COMUNITATS IMAGINADES Reflexions sobre Porigen i la propagacié del nacionalisme Edicié revisada a U rsitat Oberta de Catalunya Biblioteca ‘Traduccié de M. Angels Giménez editorial afers universitat de valencia CCatarroja — Valencia "2005 TRAN 9349 —-NodeIntroduccié, veaaformaciofonamsnsl en la historia cl marasne tel Imovinemt marssta el senyle merle stn les recems eres entre Vietnam, Cano la Xing Aguestes conf {clon son dimportnc hea | manda ate gue eo Produeixen entre ryims amb una independncla nes xe Alenciasrevolucionaties innegaes, cap de les parts bellige- rants noha anat més enh dls intents superficie per just cele nag ds dm perpen ta ae Tecognonible Mente que encase possible nib pees te Eats ineerpretar confers fronteressnasovieec de 1989 ies intervencions miltars sovriqus 4 Alemanya (1983), Hoga (1956), Taecoslovaquia (1968) {VAfganistan (1980) en termes —segons ls stor dsimpetiaisme socal, nde- fensa del socafnmes, ef, maine uc ning nos crea de cho que auest mens de voabulr tings mts vere amb al gue esdevingue a Indonina. Sis invasig vietnam i Foeupaci de Camboja pl desem- bre de 1978 cl gener de 1979 represenava la primera gums convencional «gran ecala erpetada per un Yogi maraita revolcionr conta un ie Pasa de Kina contra Veta "Hem rst aquesta formulas simplement per insatir en Pesala esi del combat, per donar es culpes a ning. Per defgir possibles rmalenteso, hau dfegr que ln invas del deserve de 1978 va sore Ae conflictesarmats ents partisans dee das movimens evclclonstspe febrerconfirmara de seguidaaquell precedent. Només el re ingenuns'atreviien a apostar queen els darers anys del waple HX wot enelatoPhosiitas entre estatstrobaren necessi- Sienent P'URSS ila Xinaen el mateixbindol —bé sia donant- Hi muport o combatent. Qui pot confse que lugoslivia t ‘Albina no arribaran mai ales mans? Aguels grups bigarrats {gue intenten una retirada de TExtrit Roig des seus campa- Stents a Europa de Vest hauien de recordar-se del grau en {ue ls seua abassegadora presbncia ha evita els conflicts at= thats entre els rjgms de la regié marxista “Rucscs consideraions serveten per a surat el fet que de la Segona Guerra Mundial eng cada revoluci reenida sa defini en termes nacionals —Repiblica Popular de la Xinay Republea Democratic del Vietnam, ete— i en fer-hoy sha relat amb fermesa a un expai territorial i social herew d'un aNfottprerevolucionat. Per contra, el fet que la Unié Soviet Pe Gompartesca amb el Regne Unit de la Gran Bretanya i I= fonda del Nord la rara dstineis de refesar a nasionalitat en In seus denominacid suggereix que es tracta si més no de la Teqariris dels estas dinastis prenacionals del segle XIX com 1 Precursora de ordre interacionalista del segle XP. Fie Hebsbawm tétota la rab quan afirma que sels movi sments {es estate marsates han tent aesdevenitnacionals To ols quant ala forma, sé també quant a I substancia, oc pnsbementesrevotrin 1971. eds abril de 1977, ma ‘NSBR emerson a losipdatenpona dle tames, ya augentar rs culminat teed rine debe 77 Cp For casein nerocalqimsenemis ni Gsopa Yass KETEO™ aera de tropes mls e pola compar amb el qu es rasan nap desembre de 1978. Lacontrowrsia sobre es causes dea ‘srs Sinaia amb més atneié a 8. Hut «The Kampuchea Geet ate Contr aD. WP Eso (ed) The hid dchina Con Fase Gita Baer sloter-Comunst Confers aad Vian ioe Concered Asan Scolar 114 oetbre-desembre 197), PP. a goaart: rn Matters of War snd Soviaisme Anthony Bat 23a shae and Honour Kampache Too Mt lla of Con meen Scola ie (ocebredesembre 1979), pp 1018 7 Sos bres eiinicsions dl KegneUnit pel qu a nee eras TURSS aura de preguntas quna sionals. mora el seu nome gran britanioirlandes? 06 macionalstes, No hi ha cap indi que aquestatendéncia tala de coninvar Ila tend2nciatrnpoe no es limita a tn socialist, Gairbé cada any les Nacions Unidesadmeten membres ous ro de xn ania ge penson consolidates dal tot, es oben dsalades per ssub> faa ds do cs oe os means ve, & cli, somniem a desprendre's Paguesta qualita de ‘tabs bon da La rediat buna planer le ors del nacionalisme, can de trp profetrads, no sentreve ni dellony. De fet alld nacional el valor unversalment més Iegitimat en la via podea del nose temps, ero si be es fet est crs, a seua explicacis continua sent maitea dana large dispute La nao, a naionalitt taclocalisme: tos han esultatnotOrament dfs de defini, pero parlar d analiza. En contrast amb a immens nf Eis que el acionalisme ha exer a mon modern a teora plausible sobre aquest és eminentment maga, Hugh Seton: Gitson,Pautor dl tex en lengua anglsa de bon tos millr i mes complet sobre el nacionaiame, brea Tana vata adie eathinoignaliral canine ber mb en Cl segden: cle tant be hog! ariber la coulis que no ts pot forarcap“deinco ientficw dela nasi, tanmatein el nomen ha crn exists" Tom Naim, aor una obra loners The Break-up of Brian, hereu de no meng vasta {radiiédhisorograls marae icine socal emaren amb Honestedit: ala teora del nationalize representa el gen iss he de arises er io usta one si6 esl una mieaengany a enganyora ja que es pot prendre pera donar a entendr ef lente resulta dana larga rcerca fotoconscent de cared ibrice, Fora ms exact afrmar que {I nacionalsme ba resultat una anomalia incdmoda per a Teoria mares tot just per als, ha estat en ona pan supe toi mes que contfontt A més més, com via desplicar tl fats de Mara Hora de donar compee del roca seca “1 Hows SmeRflesion on The Bre yp of ri New coiaw, 105 (eeembre-octubre 1977),p.13- a ssa Nan a Sit Laci me *Vigessiaobes be Modano Noe af nc 9 rem bre dtemiye 173}; p 3. agus sep cepa Pe Braap of rn ss captel (pp 3930)> peopvccio cna seua memonible formulas del 184: «Per descomptat, Sa ada pasa de rtf de slaciona elprleait de cae burgesiay® Com cl doar compte a a ete hom sole del concept “urgeia io se ata ne serio de usticr ewvicument el ell A a es aut sepmeract de a BUIEE aquest er uml en a menora que did en te a ena pdectives~ edrcament significant? aot prove ofr agus suggerment temp i aa erpreasié mgs snttcrona dearly Ne ee en ampresi qe, en aquest temas ant gelmacons maior shan eset en un are intent tecture meno que mua ean Recerca po irko daguma manera sper. Scena pnt de prin x gue a acon, car ge om pee aga sestime mes di aes italia de caro del ota gal del nacion Ladera de a sural d'un tipo parila, Pe com Tame andar ne de eonsderar a detent ae a enti hstragues de quines aneres ia sats an ov aeons er se en ona profunds legit emocona Mir Ci eects aquest artefacts ener a a de dees yw ern destacisespntiia un -en~ reine seal x de frees ities artes pert ab ct are an exteeni modular, 4paos de 6 nes Sesh desos aus aOCOMSGIENA, cap 80 de ecenye soi, prs onde | fondre’s mb {rm epee pn vee ese ee ne Tbe rare de pales per qué aes "oaigue Peicalars han despetat aquestes adsions 7 profes “eg, Mane. Encns: The Comat Manifesto a Sect Wars b- Haan eres una excpst ei expres és sui generis. Ta dare deles paradoxes él per -poltes del naconalis: cel nacionalisme mai no ha produit els seus grans pensadors: Si Hebbes,Toequvile Mare ni Weber Es fac ue aquest en bona part incurable’. os : contr geet ff ese KEK, Fe Carpe orem ens cdo omen San Saat dels deacon noe ree ‘eels yeas Avent "The rp of Brin 35,acaegengl Soe ns Nas rns gone Fo com a educa a re es cen» eres Comply cP eal ey iy cat ee dif Fe a ed Chong aca omc. si en gud s6n imaginades. Els veins javanesos sempre han {abut que estan comectas agent que no havien vist ma es quests ligams en algun moment van ser imaginats d'una mae teva partcularista—com a arxesindefinidament extensibles de parent i clenela, Fins no fa gai, la lengua javanesa no tenia una paraula que expressés Fabstraceiéwsocietat. Avui dis, podem pensar en Paristocracalrancesa de Pancen régin com s clase; perd de segur que nova ser imaginada daquesta manera fins stant després". A la pregunta «Qui sel comte de X7, la exposta normal no aura ’haver estat «un membee de atistocrician, snd wel senyor de Xe, oVonele del baré de ‘Yoo un client del due de Z> La naciésimagina com liitada pergu® fins i tot ls més gran, les que comprenen tal vegada mil milion d'éssers hu- ‘ans vius, tenen utes ronteres ints, si béelistiques, darre- rede les quals es saben altresnacions. Cap naci6 no simagina 4 simatela amb les dimensions de la humanitat. Els naciona- lisees més messiinics no somnien amb un da en qué tots els ‘membres s'uniran aa seua naci6, de la manera en qué va ser posible, en certs apoques per als erstans, per exemple, fomniar amb un planeta erst de cap a ap. ‘STimagina com a sobirans pergue el concepte va ner en unadpossen it ass ite Revol exaven desta ‘sn a Teitimeat del reialme per volunea de Deu, eriguic idinivee Ariba a a maduena en um esta dela historia humana en gut fins tot les adhesions més devotes de qulse- vol religiseren indefugiblement confrontades amb el prais- te vvent aquestessligions i 'aHomorfisme entre cada tei vindicacié ontologica de fei cada tram territorial, les nacions Somnien a ser lures si ha de ser sota Déu, que sia directx tent. indeador | Femblema dquena iiberat és Pestat er acaba, és imaginada com a comamitet peng obviant actual desigualtst explotacis hs 1 que pot prevaler en cada una, In naci6 sempre es concep com una companyonia profunda i * Hobsbawe, prcxerple Iasi» den que el 1789 aquest saves ace dette ments Sagat de GR ge Te z+ of Revolution, p78), Arab, bara extat posible aquest image Mallics de tnsobiesasotaVancen gine? mebovtzona. Al capdavall és aquest faeriat aque ba fet terete des dos seis pata engl ants {ants mallons {rots gen mat ae vnanet ps ss Peguestes mors ens confronten de sob amb el problems ccna que representa eh nacioalisme que fa que es images Stones ahora een os eles pel op 8) Bg ser uns sactiis tan clos? Al meu prc elcome fenen poner ene at cs dl mci. Les arrels culturals [No hi ha emblema més colpidor de la culrura moderna del nacionalisme que els cenotais i les tombes dels soldats desco- neguts. La revereneia cerimonial publica acorda aquests monu- ‘ments perqu® estan deliberadament buits 0 ning no coneix {qu hi aus no n’hi ha precedents en temps passts. Pera sentir Ia forga P’aquesta modernitat sols hem d'imaginar Ia reacci6 general davant del manifasser que va adescobrir» el nom de Soldat Desconegut o va insist a omplir el cenotafi amb ossos reals. Quina estranya forma contemporinia de sacrilegi! Tot i que buides de despulles mortals identificableso d’animes im- ‘mortals, aquestes tombes estan tanmateix saturades d'idealit- zacions nacionals fantasmagoriques’. (Fs per aixd que tances “El gre antes teen cenorafis,prd dedicat individu especial ‘canals, cores dele us perier aons us fonoes poten ar abel soterramens habit Dee aguesainformacioal nee collega ‘ranenist Jadth Herein Conaderemn per exemple auests deste eso: 1a larg nia sgitmaing ns ba dscebuS tho fsses saan aliodexpects es {hs de verd ola, de marr cag de Baus is sagen eles secs rea bleaque, onan let geet pantbetr Dears bonor {pattie Yala mens vlorco [de Thome smeric rat] xv formar a camp dcbatl,famolesims sn, smsina acai. Aleshorer aig cons ‘eran comaael contaere dee Fgues més nables demon, no woiscom un dl personages ours ts acl lent sng tam com ‘in dels mes imumaculats (si (.). Foren pare dea sds erat un {ds mes guns cxemples depose wont (si) Pony as pote: "it com insractr de ures generacions ens pines de iberes.