Editorial Musicalis
Madrid MMXIV
2 Msica latinoamericana para la enseanza
Segundo lbum de Msica Educacin
Msica latinoamericana para la enseanza
Eduardo Alonso-Crespo
Emmanuel Cabrera
Eduardo Cceres
Ailem Carvajal
Eduardo Charpentier
Guillermo Eisner
Cecilia Fiorentino
Carlos Florit
Ana Luca Frega
Sergio Garca
Marisol Gentile
Carmen Lavanchy
Ramiro Limongi
Mara Eugenia Luc
lvaro Martnez
Magaly Ruiz
Daniel Sand
Alicia Terzian
Arturo Urbina
Irma Urteaga
Jorge Variego
Composiciones
Muchas gracias a todos los autores y a los lectores que se han mantenido fieles a la
revista MSICA Y EDUCACIN durante veinticinco aos.
MSICA Y EDUCACIN
<analuciafrega@yahoo.com.ar>
<www.analuciafrega.com.ar>
Carmen Lavanchy
(Chile, 1951)
<carmenlavanchy@manquehue.net>
Esta obra surge a partir de jugar con el trabalenguas e imaginarse cmo sera una catatrepa.
Se invita al director e intrpretes a aportar a esta obra en pos de su mejor resultado.
Para una mayor expresividad y catatrepidez se invita a imaginar lo que ser una catatrepa y qu quiere
expresar de ella cada una de las voces.
Cada voz debe tener una personalidad, altura y timbre diferente.
Se sugiere, por ejemplo, para:
Voz 1: voz aguda y gritona, como de personas asustadas y que sienten pnico frente a las catatrepas.
Voz 2: voz que cuenta un hecho que considera simptico.
Voz 3: voz insistente, que podra ser recitada como susurro.
Voz 4: voz que podra describir el trepar de la catatrepa y luego el THP su cada. Para ello, el trepa podra
recitarse de ms grave a ms agudo, o de ms piano a ms forte.
Se le pueden agregar preludio, interludio y/o postludio, si se estima conveniente y, junto al trabajo de voces, es
muy recomendable agregar expresin corporal.
Sergio Garca
(Argentina, 1959)
<sgarcia@letraymusica.org>
<www.letraymusica.org>
No es caprichoso
ni prepotente,
es un jardn
(Textos de Beatriz Ferro) independiente.
Daniel Sand
(Costa Rica, 1986)
<violidan@hotmail.com>
2
Do, re, mi,
fa, sol, la y si:
las notas musicales
corren as.
3
Do, re, mi,
fa, sol, la y si:
las notas musicales
se agachan as.
Irma Urteaga
(Argentina, 1929)
<irmaurteaga@gmail.com>
<www.irmaurteaga.com.ar>
Magaly Ruiz
(Cuba, 1951)
Ailem Carvajal
(Cuba, 1972)
<ailemcarvajal@gmail.com>
<www.ailemcarvajal.com>
Arturo Urbina
(Chile, 1939)
<arturourbina@gmail.com>
Eduardo Cceres
(Chile, 1955)
<kazeres@gmail.com>
<www.ecaceres.scd.cl>
Jorge Variego
(Argentina, 1975)
<jvariego@yahoo.com>
<www.jorgevariego.com>
Eduardo Alonso-Crespo
(Argentina, 1956)
<eac@tucbbs.com.ar>
<www.eduardoalonsocrespo.com>
Alicia Terzian
(Argentina, 1934)
<www.aliciaterzian.com>
<aterzian@aliciaterzian.com.ar>
Facebook: Festival_Internacional_Encuentros
Eduardo Charpentier
(Panam, 1927)
<musica@ocharpentier.com>
<http://www.ocharpentier.com/#!eduardocharpentierdecastroesp/chs>
Profesora del Centro Superior de Msica del Pas Vasco, Musikene, y colaboradora
del Mster en Artes Escnicas de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad del
Pas Vasco. Desde 1986 dicta cursos, seminarios y conferencias, invitada por
diversas instituciones. En 1997 fund el Ensemble Kuraia (del que es la directora
artstica) y en 2001 Klem (Laboratorio de Electroacstica y Multimedia).
<mel@mariaeugenialuc.com>
<www.mariaeugenialuc.com>
Carlos Florit
(Uruguay, 1956)
<carloseflorit@hotmail.com>
Ramiro Limongi
(Argentina, 1969)
<ramiro_limongi@yahoo.com>
Guillermo Eisner
(Uruguay, 1980)
Ronda para tres es una obra dedicada para nios que estn inicindose en el
estudio de la guitarra, ya que tanto a nivel rtmico como tcnico tiene un nivel
bsico. En este ltimo aspecto, se utiliza la guitarra slo en primera posicin, con
excepcin de la guitarra 1 que alcanza la nota La.
<guilleisner@yahoo.es>
Emmanuel Cabrera
(Mxico, 1990)
<emmanu_sm@hotmail.com>
lvaro Martnez
(Uruguay, 1973)
<almarcur@adinet.com.uy>
<http://www.youtube.com/user/alvaromartinezobras/videos>
Cecilia Fiorentino
(Argentina, 1962)
<ceciliainesfiorentino@yahoo.com.ar>
<ceciliaifiorentino@gmail.com>
<http://ciweb.com.ar/fiorentino>
Marisol Gentile
(Argentina, 1972)
<marisolgentile@hotmail.com>
<http://www.clavesmusicales.com/marisolgentile.htm>
CLSSICA
A LA REIAL ACADMIA Programa tardor-hivern 2014-2015
Periodicitat: tots els dimarts del 2 de setembre de 2014 al 20 de gener de 2015 (excepte el 23 de setembre, el 23 i el 30 de desembre i el 6 de gener)
83
Benjamin Britten i Robert Schumann Dimarts 11 de novembre a les 20.15 h
75
Sons de dona
Dimarts 9 de setembre a les 20.15 h JOSE LUIS RUIZ DEL PUERTO guitarra
Integral dels capricis de Paganini Mme. Sidney Pratten, M Luisa Anido, Paquita Madriguera, Claudia Montero, Annette
LLUS GUINOVART viol (BCN/Mallorca) Kruinsbrink, Teresa Borrs, Maria Linnemann i Mariangeles Snchez Benimeli
Niccol Paganini
76 84
Dimarts 18 de novembre a les 20.15 h
Dimarts 16 de setembre a les 20.15 h La histria que ens porta cap a la Gubaidulina actual
La flauta alterna amb dues violes ANTON SERRA, flauta travessera (BCN)
ANTON SERRA flauta travessera (BCN) AYAKO FUJIKI piano (Tquio/BCN)
ANNA GODOY viola (Sant Feliu del Llobregat) Gabriel Faur, Serge Prokovief, Frank Martin i Sofia Gubaidulina
CRISTINA IZCUE viola (San Sebasti/BCN)
85
Franois Devienne, Carl Nielsen, Malcom Arnold, Willy Hess i
Ludwig van Beethoven Dimarts 25 de novembre a les 20.15 h
77
Tromb i arpa?!
Dimarts 30 de setembre a les 20.15 h LORREINE IRAOLA tromb (Veneuela/BCN)
"Tangos Argentins i Danses Espanyoles" ESTER PIOL arpa (Vilanova i la Geltr/BCN)
Jan Sandstrm, Marcel Tournier, Jean Daetwyler, Adina Haroz, Bedrich Smetana,
22STRINGS QUARTET
Jules Massenet, Johannes Brahms, Vincenzo Bellini i Hector Villa-Lobos
(Argentina Tarragona, Xile i Barcelona)
Eduardo Arolas, Domingo Federico, Sebastin Piana, Anibal Troilo,
86
Astor Piazzola, Georges Bizet, Manuel de Falla i Enrique Granados Dimarts 2 de desembre a les 20.15 h
Extraordinriament respectats en vida per
78
Dimarts 7 doctubre a les 20.15 h curiosament poc projectats en el temps
El romanticisme ms austrac i ms alemany ANTON SERRA, flauta travessera (BCN)
ELVIRA QUEROL clarinet (Girona) M ALEJANDRO MORANDINI piano (Itlia/Sitges)
JOAN FLIX viola (Menorca) Julius Rietz, Paul Arma i Ralph Vaughan Williams
MARIA FIGA piano (Girona)
87
Franz Schubert, Robert Schumann, Max Bruch i Felix Mendelssohn Dimarts 9 de desembre a les 20.15 h
79
Aquests fruits incontestables de lESMUC
Dimarts 14 doctubre a les 20.15 h CONTRA3 (Castell, Terrassa i Cerdanyola)
Homenatge al gran Richard Strauss Clarinet, violoncel i piano
en els 150 anys del seu naixement Johannes Brahms i Alexander von Zemlinsky
DONNA REINHARD soprano dramtica
88
(Uruguai/Hongria/Itlia/BCN) Dimarts 16 de desembre a les 20.15 h
ANTON SERRA flauta travessera (BCN) El primer hivern: una relectura de quatre mites grecs
M ALEJANDRO MORANDINI piano (Itlia/Sitges) MERAKI ENSEMBLE (Girona, Tortosa, Terrasssa, Sabadell,
Richard Wagner, Richard Strauss, Jaques Ibert, Maurice Ravel Badalona i BCN). Quintet de vent, piano i narradora.
i Lo Delibes Una obra escrita per Jordi Cornudella, Francesc Guzman i lia Casals
80 89
Dimarts 21 doctubre a les 20.15 h Dimarts 13 de gener a les 20.15 h
Msica catalana i francesa "Nostlgia"
DUO DE GUITARRES GRACI TARRAG NRIA MARTN viol (BCN)
(Mxic/BCN) ALBERT CATAL piano (BCN)
Antoine de Lhoyer, Claude Debussy, Gaspar Tarrag i Jaume Torrent Johann Sebatian Bach, Johannes Brahms i Serge Rachmninov
81
Dimarts 28 doctubre a les 20.15 h
"Garca" - Historia musical de una famlia
SUSANNA CRESPO soprano (Alemania)
DANIELA NUZZOLI mezzo-soprano (Itlia)
VICTORIA KIRSCH piano (EEUU)
90 Dimarts 20 de gener a les 20.15 h
Visca lpera!: Fantasies brillants
sobre peres ms que brillants
ANTON SERRA flauta travessera (BCN)
JAUME DE DIOS flauta travessera (Granollers)
Manuel Garca, Maria Malibran, W.A. Mozart, Gaetano Donizzetti, Pauline AYAKO FUJIKI piano (Tquio/BCN)
Viardot, Frederic Chopin, Johannes Brahms, Lo Delibes i Jacques Offenbach Hector Berlioz, Franz Doppler, Carl Doppler, Ernesto Kohler i Philippe Gaubert
Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi: sal dactes Passeig dIsabel II, 1-7 / Casa Llotja, 2n pis. 08003 Barcelona. Tels. 933 192 432 i 670 466 260
Transport pblic: Metro: L4 -estacions Jaume I i Barceloneta-. L3 -estaci Drassanes-. Autobusos: 14, 17, 39, 45, 51, 59, 64, 120, D-20, V17 i H16 www.racba.org
de septiembre a diciembre de 2014
www.amcc.es
Campaa de prevencin de
lesiones en jvenes msicos de
los fisioterapeutas madrileos
No aumentar bruscamente las horas de ensayo.
RECOMENDACIONES
C/ Jos Picn, 9 - 28028 Madrid / Tel.: 91 504 55 85 / Fax: 91 504 22 02 / cpfm@cfisiomad.org / www.cfisiomad.org
Fundacin Joaqun Daz
Disponible en:
info@musicalcampos.es
TODO EN UNO: 30 lecciones de
entonacin de estilos variados y
ms de 200 ejercicios de
entonacin, lectura medida,
educacin auditiva, teora y
anlisis.
CURSOPUENTE.COM
DISFRUTA DEL LENGUAJE MUSICAL
En el libro y la web cursopuente.com encontrars todo el material
necesario para superar con xito las pruebas de acceso a 1 de
Enseanzas Profesionales de una manera amena e interactiva.
Adaptado a 4 de Enseanzas Elementales.
Hands on music
Tendencias y soluciones que le darn que pensar,
instrumentos y equipos de todo tipo. A lo que
se aade un montn de msicos y de personas
apasionadas por la msica. Musikmesse en Frankfurt
es la mayor feria del mundo para fabricantes y
comerciantes de instrumentos musicales, partituras,
software & hardware musical y accesorios. Visite
Musikmesse 2015 y descubra interesantes noveda-
des en sus ms de 90.000 m2. Y ahora, novedad en
Musikmesse, el rea B2B para comerciantes especiali-
zados, donde podrn desarrollar sus encuentros
de negocios en un ambiente tranquilo y sin ruido.
Virtu
o
tro y sismo e
a con ilusi
revis s o li n co
ta M dado y pa nfluyen e
SIC t n
A Y E rocinado este
DUC p
ACI or la
N
Co
wwwntacto y
.trio cont
mus ratac
icali in:
s.com
MARCO R. WAGNER
My Old Spain DAVID ARENAS Y BELN GONZLEZ
Blues, country, balada, new age, swing y folk-rock
J. B. Vanhal: Sonatas para clarinete y piano
Una bonita coleccin de canciones de influencia americana Johann Baptist Vanhal pertenece a ese grupo selecto de
en las que cuenta con la colaboracin estelar de Ramn compositores que durante la segunda mitad del siglo XVIII
Arroyo (Los Secretos), Jeff Espinoza (Red House y Vargas influyeron en el devenir musical de la Viena Clsica. Su
Blues Band) y Carlos lvarez (Polanski y El Ardor). maestro ms destacado fue Carl Ditters von Dittersdorf.
SRD-433 www.marcorwagner.com SRD-437 www.belengdomonte.com
FRANCISCO DE GOYA
La Escuela Bolera. Vol. 3 MARA ARAGN y NGEL HUIDOBRO
Jess Guridi (1886-1961): Canciones
En el trnsito de los siglos XVIII al XIX los "aires nacionales"
se convierten en los depositarios de un lenguaje musical Este Cd presenta la produccin prcticamente ntegra del
castizo que rene la gracia y la picarda de lo popular con maestro Jess Guridi en el campo de la cancin de con-
el refinamiento de inspiracin clsica propio de esta poca. cierto (para voz y piano). Una buena parte de estas cancio-
Comienzan a triunfar la seguidilla, el bolero y el fandango. nes son aqu objeto de grabacin por vez primera.
SRD-277 www.franciscodegoya.org SRD-274 www.severalrecords.com
COLABORA Y PATROCINA
El Mircoles 22 de octubre de 2014 la Cmara de Diputados de la Nacin aprob la Ley que
transforma al IUNA (Instituto Universitario Nacional del Arte) en UNIVERSIDAD
NACIONAL DE LAS ARTES -UNA- cuya sede es la Ciudad de Buenos Aires, Repblica
Este cambio de denominacin es, nada ms y nada menos, que un cambio de nombre que
legitima el lugar central que hemos ocupado en la produccin de conocimiento, la
investigacin, la creacin artstica y la formacin de profesionales, artistas, investigadores y
docentes en el ms alto nivel del sistema educativo. Un nuevo nombre que significa el
reconocimiento de nuestro crecimiento y de nuestra madurez institucional y nos ubica
definitivamente, -sin distincin alguna del resto de las Universidades-, en el Sistema
Universitario Pblico Nacional.
Recordemos que en 1996, la creacin del Instituto Universitario Nacional del Arte constituy
un gesto inaugural al erigirse en la primera institucin universitaria de Latinoamrica
dedicada a la formacin, investigacin, extensin y creacin en las diferentes disciplinas
artsticas. Pero, al mismo tiempo, evidenci el lugar marginal que tradicionalmente se haba
destinado a la enseanza artstica en el marco de la educacin universitaria a nivel nacional e
internacional.
Como seal la Rectora Sandra Torlucci: La nueva denominacin implica una revisin de lo
que significan las artes en los niveles de produccin de conocimiento universitario (...) Con la
aprobacin de esta Ley se ampla el lmite de lo que se considera produccin de
conocimiento.
Hoy inauguramos la tercera etapa de nuestra historia. Decenas de aos como los mejores
terciarios de arte del pas; luego la transformacin en institucin universitaria bajo el nombre
IUNA; y, finalmente, la consolidacin como Universidad Nacional de las Artes.
UNA|obra colectiva