SISTEMES DEQUACIONS LINEALS (1)

2 x
3 x
10
. 2
4 xy
1. 2 x 6yx
x y

R. : x R
3

3 x 4 y
x
2. 6 x 3 y
11 . 3x
6 x 5 y
6 x
R. : x 2
R.

3 x 4 y
3. 2 x
xy

x y
y
12.
R. : x 3 5
y
x
3 x
8 R.
y
4. 5 x 6 y
4 x 2
3 xy
R. : x
x 7
13.
4 x
x 2x y

5. 3 x 4R y
.
2 x 2 y
R. : x x
2 x
x 2 y
14 . x
6. 3 x y
y
4 x
x
R. : ...
R.

2 x 4 y
2 x
7. y 2 z
x 3xy
15.
R. : x 5 x

3x
2 x 3
R .
y
8. x 3 z
x y2
x
R. : x
x3
16. 5 x
x y3x
9. 2 x 2 yx
4 x y
R.

R. : x 5
2 x
17. x
3x
R.

SISTEMES DEQUACIONS LINEALS (2)

 2 x 3 y 4 z 12 4 x 3 y 2 z 8

2 x y z 3
4 x 6 y 8z 24
7.
2 x 2 y z 5
1.
x y z 3

( R. : compatible in det er min at ) 14 x 10 y 8z 6
8.

4 x 3 y 2 z 3 21x 15 y 12 z 0

2. x 3 y 2 z 2 x y 1
5 x 2 y 3z 0
9. 2 x y 1
3 x y 3
x y z 3

3. 3x y 2 z 1 x y z t 0
x y z 5 x y z t 4

10.
x y z t 4
21x 9 y 39 z 24 x y z t 2
4.

35x 15 y 65z 40 x y z 4

2 x 3 y z 2t 3
11. 2 x y z 5
x 3 y 2 z t 5 3x 2 y 2 z k



5.
3x 2 y 3z 2t 10 x 3 y 2
2 x 3 y z t 1
12. 2 x y 3
R. : x 1, y 2, z 3, t 4 3x 2 y k

x 3 y z 1 2 x 3 y kz 1

2 z 6 y 2 z 1 13. x y z 0
6.
3x 9 y 3z 1 2 x y z 2

R. : incompatible x 2 y 3z 1

14. x 3 y (k 3) z 0
2 x ky 6 z 6

 19. Estudia i resol el sistema :
x 2 y 3 z 1
2 x y z 3
15. 2 x 5 y 4 z 2
x 3 y k 2 z k
x 3 y 2 z 1
3x y 5 z 7

2 x y az 0
16.
R. : x 2, y 1, z 0
4 x 2 y az 1 20. Estudia i resol el sistema:
17. Discuteix, resol i interpreta geomtricament 3x y z t 0
2 x y z 2t 2
segons els valors del parmetre b:

3x 2 y z 1

4 x by 2 z 2 3x y z 4t 3
x 5 y bz 1 5 x y z t 6

18. Resol i discuteix geomtricament segons els
valors del parmertre t :
R. : x 1, y 0, z 2, t 1
x ty z t 2 21. Estudia i resol el sistema:
x 2 y z 4
x y tz 2(t 1)
tx y z t
2 x 3 y 4 z 6
3x y 5z 1

R. : incompatible
 PROBLEMES DE PLANTEIG (1)

1. Dues proves de consum dun cotxe han donat els resultats segents: en la primera shan recorregut 120
Km. per carretera i 30 per ciutat, i shan gastat 95 litres de gasolina, mentre que en la segona shan
recorregut 65 Km per carretera i 55 per ciutat, i el consum ha estat de 9 litres. Quins sn els consums
del cotxe (en litres cada 100 Km) circulant per carretera i per ciutat? (R: 543 i 995 litres/100 Km)

2. Una empresa elctrica fabrica electricitat per mitjans hidrulics, trmics i nuclears. El Kwh produt per
aquests mitjans costa 2, 10 i 7 cntims deuro respectivament. La producci total de lany passat va ser
de 110 milions de Kwh i el cost total, de 85 milions deuros. Quina va ser la producci per cadascun
dels tres mitjans si lenergia produda hidrulicament noms representa el 8% del total? (R: 8 800 000
Kwh, 41 333 333 33 Kwh i 59 866 666 67 Kwh respectivament)

3. Calculeu la poblaci de dos estats sabent que entre tots dos tenen 17 milions dhabitants, que la renda
per cpita dun s de 4230 i la de laltre, de 3750 , i que la suma dels seus Productes Interiors Bruts
(PIB) s de 67.000 milions deuros. (La renda per cpita s el quocient entre el PIB i la poblaci dun
estat). (R.: 6 770 833 i 10 229 167 habitants)

4. Una empresa de refinaria compra petroli a dos pasos que anomenem A i B. Comprant 500 barrils al
pas A i 1500 al pas B, el preu mitj del barril de cr s de 17 . Comprant 1000 barrils al pas A i 1000
barrils al pas B el preu mig del barril de cru s de 18 . Calcula el preu del barril del pas A i el del
barril del pas B. (R: 20 /barril al pas A i 16 /barril al B)

5. En una fbrica de cermica es fan dos tipus de gerros que anomenarem A i B. Un determinat dia un
treballador va produir 10 unitats del model A i 7 unitats del model B, treballant 8 hores en total. El dia
segent va produir 8 unitats del model A i 15 unitats del model B, treballant 10 hores en total. Quant de
temps cal invertir per produir un gerro del model A i quant de temps per un gerro del model B? (R:
25/47 hores 31 min. i 55 seg. pel gerro A, 18/47 hores 22 min. i 59 seg. pel gerro B)

6. Una empresa fabrica tres models de televisors, que anomenarem A, B i C. El model A necessita passar
dues hores a la unitat de muntatge; el model B, tres, i el model C, una. El model A ha de passar una
hora a la unitat dacabat, el model B, dues, i el C, tres hores. En total shan produt 14 aparells de
televisor, la unitat de muntatge ha treballat 25 hores i la unitat dacabat ha treballat 26 hores. Quants
televisors de cada tipus shan produt? (R: 7 del model A, 2 del B i 5 del C)

7. Un comerciant compra blat de dues classes diferents. Una setmana compra tres tones de blat de la
primera classe i 2500 Kg. de la segona, i paga 2750 euros en total. La setmana segent compra 3500
Kg. de blat de la primera classe i 6500 de la segona, i en paga 4500 euros. Quin s el preu de cadascuna
de les classes de blat? (R: 0616 /Kg la primera classe i 0360 /Kg la segona)

8. Una persona va invertir 60 000 euros repartits en tres empreses i va obtenir 4500 euros de beneficis.
Calcula la inversi que va efectuar a cada empresa si sabem que va fer el doble dinversi a lempresa
A que a la B i la C juntes, i que els beneficis de les empreses van ser del 5% a lempresa A, del 10% a
la B i del 20% a la C. (R: 40 000 a la A, 15 000 a la B i 5000 a la C)

9. Els animals dun laboratori han dobservar una dieta estricta. Cada animal rep 10 gr. de protenes i 3 gr.
de greixos. Es disposa de dos tipus daliments: el tipus A, que cont un 5% de protenes i un 3% de
greixos, i el tipus B, que cont un 10% de protenes i un 1% de greixos. Quants gr. de cada aliment es
poden utilitzar a fi dobtenir la dieta correcta dun nic animal? (R: 80 gr dA i 60 gr de B)

10. Un amic diu a un altre: Jo tinc el doble de ledat que tu tenies quan jo tenia ledat que tu tens, i quan
tu tinguis ledat que tinc jo ara, la suma de les nostres edats ser 36 Quina edat t cada amic? (R: 16 i 12
anys)
 PROBLEMES DE PLANTEIG (2)

1. Una persona ha comprat dos productes en unes rebaixes. La suma dels preus dels dos productes abans
de rebaixar era de 50 euros. Al primer li han aplicat una rebaixa del 10 % i al segon una rebaixa del 20
%. Si ha pagat 43 euros per tots dos, digueu quant valia cada un dels dos productes abans de les
rebaixes. (R: 30 i 20 )

2. Si un mili de votants de lesquerra haguessin votat la dreta, les dues coalicions hauren obtingut els
mateixos vots. Per si un mili de votants de la dreta haguessin votat lesquerra, aquesta coalici
nhagus tret el triple que aquella. Trobeu els vots de cada coalici. (R: 5 milions lesquerra, 3 milions la dreta)

3. En Pere, en Joan i la Nria han fet un treball en com. La Nria ha treballat el doble dhores que en
Joan, i en Pere una hora ms que els altres dos plegats. En total hi han dedicat 13 hores. Si entre tots
han obtingut 8 punts, quants daquests punts corresponen a cadascun amb relaci a les hores que cada
un dells hagi esmerat? (R: Pere 431 punts, Joan 123 i Nria 246)

4. Durant 3 dies seguits, 3 persones, A, B i C, surten de casa amb una certa quantitat de diners cadascuna
(la mateixa cada dia) i aposten al candrom. El 1r dia afirmen que A ha perdut el 10 % del que portava,
B ha guanyat el 20 % del que portava i C nha perdut el 50 %. La suma algebraica de prdues i guanys
(prdues amb signe i guanys amb signe +) diuen que ha estat de 20 . El 2n dia afirmen que A ha
guanyat un 20 % del que portava, B nha guanyat un 40 %, i C nha guanyat un 60 %, i que la suma
algebraica de guanys i prdues ha estat de 80 . El 3r dia diuen que A ni ha guanyat ni ha perdut, que B
ha guanyat el 60 % del que portava , C nha perdut el 30 %, i que la suma de guanys i prdues ha estat
de 60 . Pot ser cert el que diuen? Raoneu per qu. (R: no s possible)

5. El dilluns duna certa setmana els articles A, B i C duns grans magatzems es rebaixen un 5 %, un 6
% i un 8 % respectivament. El dimarts, en canvi, es rebaixen un 2 %, un 8 % i un 6 % sobre el preu
inicial (no sobre el preu rebaixat del dilluns). Finalment, el divendres es rebaixen un 4 %, un 7 % i un 6
% sobre el preu inicial. Si se sap que un client que compra una unitat de cada un daquests articles cada
un daquests dies sestalvia 21 el dilluns, 21 el dimarts i 21 el divendres, quin s el preu per unitat
daquests articles? (R: 100, 200 i 50 respectivament)

6. Expliqueu qu vol dir que un sistema dequacions lineals sigui incompatible, i qu vol dir que sigui
indeterminat. Digueu si existeix algun valor de m per al qual el sistema sigui incompatible i si existeix
mx y 0

algun valor de m per al qual sigui indeterminat: y z 0 (R: mai no s inc.; s comp. ind.per a m=1)
x z 0

7. Una empresa fabrica 3 models de cotxe: A, B i C. El model A ha de passar 20 hores a la unitat de

muntatge. El model B, 30 hores, i el model C, 10 hores. El model A ha de passar 10 hores a la unitat
dacabats, el model B, 20 hores, i el model C, 30 hores. En total shan produit 14 cotxes. La unitat de
muntatge ha treballat 370 hores i la dacabats, 290 hores. Quants cotxes de cada tipus shan produt?
(R: 1 del model A, 11 del B i 2 del C)

8. En un determinat poble es representen 3 espectacles, A, B i C. Calculeu el preu de cada un dells sabent

que: si assstissim dues vegades a A, una vegada a B i una vegada a C, ens costaria 34 . Si anssim
tres vegades a A i una a B, ens costaria 465 . En el cas dassistir noms una vegada a cada un dels
espectacles, ens costaria 215 . (R: espectacle A, 125 ; espectacle B, 9 ; espectacle C, gratis)

9. Compreu dos productes i us costen 220 . La setmana segent feu la mateixa compra i, com que el
primer article est rebaixat en un 10 % i el segon un 20 % respecte a la setmana anterior, noms us
costa 186 . Quant us costar la mateixa compra si en una altra ocasi els preus estan rebaixats un 10
% i un 20 %, respectivament, en relaci amb els preus de la segona setmana? (R: 15780 )

10. Calculeu els grans dall que es posaven a la vianda fregida en Janic, en Treseta i en Dop, sabent que
aquests tres nombres sn proporcionals als petits de vi vell que es posaven al pador en la festa de
 Santa Quitria Beneda (el vi anava a ral i mig la mitja a can Met Xac) (R: e 7'852 ln 320000
)

PROBLEMES DE PLANTEIG (3)

1. Cada 8 hores un treballador produeix 10 taules de tipus A i 9 taules de tipus B. En 10 hores produeix 8
taules de tipus A i 18 taules de tipus B. Calcula el temps que triga a produir cada tipus de taula. (R: 05
hores per la taula A i 20 minuts per la B)
2. Un vi t un 9 % dalcohol i un altre en t un 12 %. En quina proporci shan de barrejar perqu la
mescla tingui un 10 % dalcohol? (R: proporci 2 a 1, o sigui, doble del primer que del 2n)

3. Un orfebre t dos lingots: el primer cont 550 g dor i 60 g de coure, i el segon cont 400 g dor i 100 g
de coure. Quina quantitat ha dagafar de cada lingot per formar-ne un altre que pesi 640 g i que tingui
una llei de 0825? (R: 15742 gr del 1r i 48258 del 2n)
Nota: la llei dun aliatge s la quantitat dor o de metall precis que t per unitat. Aix, si la llei s 0825, vol dir que en 1 g hi ha 0825g
dor. Si la llei dun aliatge s de 900 millsimes, vol dir que en 1 g hi ha 0900 g dor. Aquestes definicions sn vlides si se substitueix 1 g
per 1 Kg o per qualsevol altra unitat,

4. Es vol obtenir un lingot dor d1 Kg de pes i llei de 900 millsimes fonent or de 975 millsimes i or
de 875 millsimes. Quina quantitat de cada classe cal fondre? (R: 250 gr i 750 gr respectivament)

5. Hier, rei de Siracusa, va donar 7465 g dor a un joier perqu li fes una corona que volia oferir a
Jpiter. Per conixer si lorfebre havia substitut or per plata li va demanar a Arqumedes que ho
esbrins, sense fer malb la corona. Arqumedes la va posar dins de laigua i la corona va perdre 467 g
de pes. Si sabem que lor perd 52 millsimes del seu pes dins de laigua i que la plata en perd 95,
busca els grams dor i plata de la corona reial. (R: 56319767 gr dor i 18330233 gr de plata)

6. Un pags t uns quants bous que mengen la mateixa quantitat de pinso cada dia. Si en vengus 6, el
pinso duraria 2 dies ms, i si en comprs 4, el pinso duraria 1 dia menys. Quants bous t el pags?
Quants dies els pot alimentar? (R.: 36 bous, 10 dies)

7. Es disposa dun recipient de 24 litres de capacitat i de tres mesures, A, B i C. El volum de A s el doble

que el de B, les tres mesures omplen el dipsit, i les dues primeres lomplen fins a la meitat. Quina
capacitat t cada mesura? (R: 8, 4 i 12 litres respectivament)

8. Busca un nmero de 3 xifres, sabent que les 3 xifres sumen 9; si se li resta el resultat dinvertir lordre
de les seves xifres, la diferncia s 198; i, a ms, la xifra de les desenes s la mitjana aritmtica de les
altres dues. (R: 432)

9. Un estat compra 540 000 barrils de petroli a 3 subministradors diferents que el venen a 27, 28 i 31
dlars el barril, respectivament. La factura total puja a 16 milions de dlars. Si el primer
subministrador facilita el 30 % del total del petroli comprat, quina quantitat sha comprat a cada
subministrador? (R: 162 000, 30 667 i 347 333 barrils respectivament)

10. Una botiga ha venut 600 exemplars dun videojoc per un total de 6384 . Loriginal costava 12 , per
tamb nha venut cpies, defectuoses, amb descomptes del 30 % i 40 %. Si sabem que la quantitat de
cpies venudes va ser la meitat del nombre doriginals, calcula a quantes cpies es va aplicar el
descompte del 30 %. (R: es va aplicar un 30 % de descompte a 120 cpies)

11. Un tren transporta 500 viatgers i la recaptaci de limport dels seus bitllets s de 3525 . Calcula
quants viatgers han pagat limport total del bitllet, que val 15 , quants nhan pagat el 20 % i quants el
50 %, si sabem que el nombre de viatgers que nhan pagat el 20 % s el doble que el nombre de
viatgers que ha pagat el bitllet sencer. (R: import total: 150 viatgers; 20 %, 300 viatgers; 50 %, 50 viatgers)

12. Un llibreter vol comprar una quantitat determinada dexemplars dun llibre per 252 . Quan fa la
comanda a leditorial, li diuen que el preu de cada exemplar ha pujat 030 . El llibreter aleshores
calcula que per invertir la mateixa quantitat, ha de comprar 4 exemplars menys dels que va pensar
inicialment. Quants exemplars havia pensat adquirir i a quin preu? (R: 60 exemplars a 420 cada un).