Fen Cee EIR. eer rata Ree Poe Petr terry tee ee eee seus somnis —ja sigui per romandrehi, reprendre forces o refer la salut—, home no pot restar indiferent a tot alld que afecta l'aigua, "Totes les fonts han'estat algun dia un lloc singular. A aquelles fonts diferents per la seva mineralitzacié o temperatura els han estat a buides moltes virtuts i moltes esperances, fins a convertir-se en Ilocs miraculosos. D'entre totes les aigties brollants, només les que tenen tan carieter marcadament diferenciat de les que llisquen superficial- ment, han mantingut un especial interés al larg del temps i només a elles se'ls atribueixen propietats curatives, alhora que han exercit —i exerceixen encara— una gran fascinacié. Una fascinacié que les ha convertit en lloc de pelegrinatge. Perd no forgosamencun lloc de pelegrinatge auster. Al contrat el leure amb elpretex de agua ha ting sovint mis orga datracié que lama teixa recerca de la curacié per laigua. Es d’aquest fet que ‘parla l’ar- guitectura balnedria. El balneat un recive collet pera pasar hi temps, on es va forgat i gustosament a la vegada, i la vida en les seves dependéncies no ve marcada excessivament pel signe de la ne- cessitat, Aixi dones, la seva configuracié arquitectonica ser ben dife- rent de la d’aleres edificis d's col-lectiu, un hospital, una caserna o una pres6, L’arquitectura balneiria ha estat feta per ésser habitada voluntiriament 1 ésser viscuda amb esperaniga, En aquest libre es presenten els més de vint balnearis que funciona- ven a Catalunya en el moment de mixima esplendor del fenomen balneari. Qui conegui les contrades i els edificis que es documenten| ‘en aquest Ilibre i conegui també les estacions balnedries de més ano- menada de Franga, Alemanya, Txecosloviquia i Suissa, haurd de con- venir que abst del fenomen a riquesa de Varquitctrabsleiia sén més aviat modestos a Catalunya. Perd tanmateix, més de vint-- un edificis, constitueixen un gruix de valors irrepetible, (nies, que mereixen d’ésser recopilats i analitzats. ‘Agquesta és la tasca que la Direocié General d'Arquitectura i Habitat- ge del Departament de Politica Territorial i Obres Pabliques va en- comanar al Departament d’Esttrtica i Teoria de l’Escola Técnica Su- erigg @Arguitectra de Bareelona, sora In reci6 nas Morales, Eltreball queara es presenta publicat per la Cambra Oficial dela Pro- pietat Urbana de Barcelona, ha comptat amb la inestimable col-labo- racié de Marta Povo, que ha desvetllat, através de la cambra fotogr’- 9fica, Pexisttncia d'un fet definible com a arquitectura balnearia i, sobretot, ha sapigut recollir en la seva fotografia 'ambient relaxat, uuna mica fora del temps ino mancat de nostalgia, de la vida balnedria. ‘A ambdds, Ignasi Soli-Morales i Marta Povo, el nostre agraiment per la tasca realitzada, a partir d’una documentacié preexistent prictica- ment nulla, agraiment que es fa extensiu als seus col-laboradors i es- ecialment, a Andreu Barbat, arquitecte de la Direccié General a qui Ex conespee latucataeinnr pecagrada imp iser coordinarel procés quasi indeterminable que va des de la definici6 d’un treball investigacié fins a la seva execucié i publicacié. ‘A la Cambra de a Propietat Urbana de Barcelona, que ha fet possible Ia publicacié del treball, el nostre especial agraiment. Lamentablement, dels més de vint balnearis que en aquest libre es presenten, la relacié dels que estan en funcionament minva cada any. Malgrat el reconeixement piblic donat per la Generalitat de Cata- lunya a entitats com I’«Associacid Balneiria», sén evidents, en ter- mes de rendibilitat, les dificultats economiques que aquests establi- ments pateixen. L’arquitecrura balnedria va néixer del termalisme. De la vitalitat i/o de la renaixenga d’aquest fenomen a Catalunya dependr’ la conserva- cid pera les generacions futures dels edificis que encara resten. Enca a que no sigui al seu objectiu principal, esperem que aquest libre contribuird també a aquesta renaixensa, Joan Rifols i Esteve DIRECTOR GENERAL D’ARQUITECTURA I HABITATGEINTRODUCCIO Ignasi SolMorales El fenomen balneari Latribucié de propictats terapbutiques a 'aigua 6s, possiblement, tan antiga com la humanitat mateixa. Com a minim, en la nostra cultura ‘occidental, tan una funcio privilegiada dels banys d’aigua com de la Gress Paighes privilgiades és ficil de reconsru l larg dels pes. Perd el fenomen socioldgic del balnearisme és, en realitat, un fet mo- deen, tot i que puguem trobarli antecedemts remots prestigiosos ire- marcables tant pels llocs on des d’anti s'anavaa prendre banys (Bath, Marienbad, Bagnéres de Luchon, Bafos de San Juan) com també pels balnearistesillustres que coneixem de tota ¢poca (Montaigne, Mme. de Sevigné, Goethe, Moratin, et.) De fet, la medicina termal com a fenomen Ampliament divulgat no «es desenvolupa fins al segle XIX, i est3 indubtablement Iligada ala de- mocratitzacio dels coneixements que la revolucié burgesa i 'esperit ‘Blustrat van aportar a les societats europees D’altra banda, la difusié del termalisme com a conducta social, com 4 fenomen que no solament é reconegut com a itil des del punt de vista médic sind que la seva prictica porta aparellada un signe clar de modernitat i @estatus social alt pectany tamabé, com tantes altres co- es aaquellfenomen Papropinge que la burgesia fa dels privlegis de les classes poderoses de I'anticrégim, reconvertint-ne Forganitzacié i difusid per tal de fer-les assequibles @ una societat on els qui disposen de riquesa no volen privat-se del consum, no sols d’aquests tipus de remels sind també de la significaci6 social que el seu és comporta. E, Chabrol ha comentat, perd, que el termalisme com a doctrina mé- ddica té també el seu cicle vital clar, tot i reconeixent-li una vigeneia fencara respectable en el present. Com a tecnologia prvilegiada, 6 al larg del segle XIX quan el terma- sme i, er tpt les Amplis propia curative de Figea enen cl seu apogew més indiscutible, Contribuelx a aquesta privilegiada apre- BI ge coy Uiesdane pga contac deen Bras de la cutat cap a la natura i retrobament de element primigeni com afont de recuperacié i de curacids gratficacié de l’experi¢ncia del viat- ge; contacte amb el paisatge com a espectacle sublim, és a dir, estatica- ‘ment privilegia; eure no mancat d'un cert rendiment, és a dir, com- binacié de Loci i el negoci (nec-otium) —evidentment el negoci de la salut; fruicié d'aquesta doble condicid d’oci i negoci— tan propia de Pesperit capitalista, com hauria glosat Max Webber —a través dunaY SUS MANANTIALES MINERALESEL BANO DE VOZ Y FAMA UNIVERSAL KARLSBAD El Hersdero (Cer Spr!) 16 FUENTES MINERALES. DE 40-72" C Se 6 BALNEARIOS SELVAS HERMOSAS SPORT — SEMANAS DE FIESTA TEATRO ‘organitzacié basada en un fonament cientific— la medicina hidrotera- pica i els cossos de metges inspectors— i una organitzacié hotelera re- marcable. Posteriorment el concixement de les aigies i els seus efectes no ha fet sind millorar. Aix® ha permés fins i tot clares especialitzacions de les fonts i de les cures en relacié amb les malalties presentades. Perd no es pot oblidar que els progressos de la immunologia ila microbiologia ‘yan comengar a desplacar de l’aigua cap a l’aire els camps d’interés de a medicina de proteccié de Ventorn, coincidint, aquest desplacament dels interessos cientifics, amb canvis en els costums que posaven en cls banys de mar, el soli els viatges turisties tot un seguit dinteressos que no afavorien Ia institucié balnedria. Sigui com sigui, el desenvolupament del fenomen balneari és indiscu: tible ila seva sort esta sens dubte llgada a Vexisttncia d’una vida mo- derna, urbana, trepidant, esgotadors, insana i pollucionada enfront de la qual el baineari apareix i reapareix com un edénic loc privilegiat, ‘com Ia contrapartida a la destructiva vida urbana. I com a desitjable compensacié a tots els desgastaments i agressions que el cos del ciuta- 6 AGUA Uh W GALIDNTE Y CALEPACCTON CENTRAL TN TODAS IAS HABITACIONES MAGNIFIGA. ESTACION DE INVIERNO. Dos propectes del Balncari Blancafort dela Garrig El jardi & probablerent, ol mare de «Ocearografas del tedis, ob dl Eugen d'Ora (BCC, Barcelona, # Col Baad balnearis. Cal dir, perd, que Vabséncia d’una societat potent abocada al balnearisme déna, en definitiva, un gruix al conjunt Paquests edifi- cis que no podem considerar extraordinari Molts dels nostres balnearis sn modestos, construits amb recursos mi: sgrats ia vegades mancats d'empenta ahora de desenvolupar solucions atractives per als futurs uswaris. Com tantes vegades en Parquitectura piblica catalana, el seny dels nostres empresaris, si bé els ha assegurat un cam sense sobresalts en les seves empreses, també els ha portat a produir bénsi institucions dificilment comparables amb les grans ins- talacions que a Franca, [cilia 0 Alemanya han marcat el nivell de fins on podia arribar l'ambicié i Pesplendor d’empreses d’aquest génere. tencions d’aquest estudi El treball quea través del Departament d’Bstttica i Teoria de Escola ‘Técnica Superior d’ Arquitectura de Barcelona ha realitaat la Direcci6 General d’Arquitectura de la Conselleria d’Obres Pabliques de la Ge- neralitat de Catalunya, s‘ha enfrontat, primerament, amb un gairebe prictic desconeixement del tema que ara ens ocupa, Si diem que, al comengament del treball, ni tan sols era disponible una lista dels balnearis existents o que han existit a Catalunys, no direm cap cosa equivocada. Es per aix® que, el que ara es presenta, 6 el carke- ter ung primera valraié un eptl del que en podem di argu tectura de les institucions que, ens sembla absolutament necessari dur a terme. Una manera de contixer la propia arquitectura és a través de la histd- ria. Perd, sovint, el que ens presenta la historia de l'arquitectura és una teat de fess orbonsss or cloeesneat x Gul els prablenes de Vevolucié del gust, de les téeniques o de la promocié de Vedic esdevenen els Veritables fils conductors per a Pexplicacié des edifcis ue s*han construit al llarg dels temps. El treball que aquf es presenta es basa en una hipdtesi diferent, Estem convenguts que en arquitectura hi ha unitats tematiques que, per com- paraci6, es fan més i més comprensibles i, per tant, a través d’aquest exercici el seu coneixement s’aprofundeix i s'amplien les possibilitats de valoraci6. Quan diem unitats tematiques volem dir que, en un cert perfode his- tric, per raons culturals 0 econdmiques, es plantejauun cert tipus d’exieMate cua Gua Ga Moisis font brolar aga de he roca. Ve acompanyat po tal de «Kerlbad Catalin, a Vallfogona. Com en el oes de Vieby Catalin, presigien les aigies amb els noms exropens de mis resonincia (ALM, Girona) (BC, Barcelona gincies o de comportaments que es resolen en un cert tipus d'edifica- cions. No volem donar amb aixd una definicié de la tipologia arguitect®nica com sifos la d'una pura resposta aun problema funcio- nal o dis Es més aviat al contrari, La problemitica d’unes certes funcions so cials —per exemple el lleure a ’entorn de les fonts balnedries— plante- jaarreu d’Europa la necessitat d’un cert tipus @’edifics, perd hi ha un salt, un o més d'un, entre la necessitat i fes formes arquitectoniques que les resolen. El que és cert & que la relaci6 histdrica concreta que $establex entre sos ripusarguitetnics no po ser menysprenda, i quel tipus d’estudi sectorial com el que aqui ens proposem realitzar é una certa eficicia a hora d?aclarir, sobretot, problemes de lbgica incerna dels seus sistemes espacial: estructura compositiva i tteniques que els han de donar suport L’instrument més adequat en aquests casos és, al nostre parer, estudi comparatiu, Aixd és el que, només inicialment, aquest treball desple- sa, plantejant el problema de la comparaci6 a través dels problemes segiients: El primer nivell de treball é el de Vinventari, Enumerar, datar, orde- nar cronoldgicament i geogeificament els edificis destinats a balneari existents, o que han existit, fent un esforg per marcar-ne els limits, ser’ una primera feina, en el nostre cas, ineludible per tal de saber on eren i quin abast tenien. Desllindar els balnearis dels hotels estrictes 0 de les cases de banys 0 de les installacions més modernes de banys de mar, helioterpiques co d’altes, ha estat una primera qiestié que aquest treball tacta ’acla rir i delimitar d'una forma, si no precisa, almenys clara Un cop establerta la definicié de Pambie de treball i fet Vinventari, la segona cosa que aquest estudi aborda és la representacié d’aquesta ar- quitectura a través de dos instruments fonamentals: Paixecament de Hanols i la fotografia. En aquest llibre s’han aixecat els plinols que Tesccisaur rage ncieascdc hentia pee li pation sees edificis, aixi com també els plinols que millor ens ajudaven a explicar Ja relacid de cada edifici amb el lloc geogrific en qué s'assenten. Planols de plantes, algats i seccions s6n el que, aescales esquematiques, ens fan entendre de forma global com funcionen aquests edificis en conjunt. Algunes referéncies a Vornamentacié o als detallsestilistics completen, en els dibuixos, la lectura realitzadames 0.0)LA PUDA DEBI ES ay ‘ety ebgtrn eee La propagande balucria es fe rsd dels eituts de Vaigua ide Voct ‘ab igual intensiae August carer prospec de la Pade de Montserrat Amb els plinols d’emplacament es proposen, en canvi, lacomprensio dde Vedifici en un paisatge urba o natural i la seva connexid amb d’al- tres elements estructurants, com poden ser les trames urbanes o els elements forts de la topogralia les vies de comunicacié o els grans ac- cidents geografics, com rius, valls, turons, etc. Perd aquesta part d'aixecaments grifies seria insuficient si no es com- pleés db ln forogrifica, que, en el cas ¢'aquest libre una impor tincia decisiva.Sibe les descripcionss'acompanyen marginalment amb fotografies hitOriques, el trebal visual fotogrific ha estat confiat a Marta Povo. Ella és en realitat, la primera responsable d’haver revelat atra- ‘vés de la cambra fotogrifica Pexistincia dun fet definible comm aarqui- cectura balneria. Defugint precisament les descripcions més académi- ues 0 téeniques, la fo ‘de M. Povo va directament ala resultant final ala condicié peculiar d aquest Hoc, on Pambientrelaxat una mica fora del temps i no mancat de nostilgia, sembla donar V'atmosfe- va final d’'una arquitectura que ja no s'explica a través de tipus d’es- rructures 0 d'estils. Es Pa aixd que la fotografia és, al nostre parer, tan important en el treball que araes presenta. La nostra intencié, donant alhora els mate- rials d'una lectura técnica i analitica i els que vénen directament d'una mirada emocionada i refinadament aguda de les situacions humanes que hi haen aquests edificis, és la d’oferir conjuntament una diversitat aE iecrures del fenomen balnear. En tkim terme, el nostre treball pretén desvetllar interés per aquests edificis i pel mén que encara hi sobreviu. Melancélic, Seseinbe inte: ressat be fur dunes institucions que no tenen perqué desaparéixer, aquest treba el que pretén és fer entendre alld que és propi daquestes arquitectures, posant un toc d’alerta sobre la seva possible destrucci6 ‘en mans de transformacions i modernitzacions fetes amb una visié lie mitada i carregada de tdpics. “Tant de bo que la feina que ara presentem serveixi no pas per retroce- dir cap a un temps que indefugiblement ja ha passat, sino per donar uuna mica de lium a tots aquels que, d’una manera o duna alta, han de tenir en un futur immediat responsabilitats de qualsevol mena en aquest camp especific de la vida social. LS.-M.ORGANITZACIO DE: LA VIDA COL:LECTIVA Ignasi Sola Morales estudiar els edificis Ja primera qliestid que planteja és la identitat de Parquitectura. ¢Tenim tendéncia a relacionar tuna institucié de la vida social, com & {ha estat el balneari, amb una rganitzacié espacial determinada i amb unes formes arquitectOniques definides? La pregunta yea ser la mateixa que si ens demanen si hi ha una arqui- tectura balnedria propiament dita. La resposta ha de ser matisadament negativa, Certament no hi ha una arquitectura balnedria clara i ben defnida sin que mésavie nh ba molees diverse, segonscla casos Cal comengar per dir que el que hi ha és un cert nombre de models de la vida als balnearis que, a la vegada, es tradueixen en tipus arquitee- tonics definits que sén visualitzats amb el sistema social de valors que el balneari desitja identificar. Al llarg d’aquest capitol tractarem, dones, d'establir, en primer loc, quins models de comportament; sén els que defineixen la Vida collectiva als balnears; segonament, quines han es- tat, a Catalunya i als edificis que hem pogut contixer i escudiar, les tipologies arquicectiniques capaces d’articular un sistema espacial en relacié amb aquells models de comportament; finalment, tractarem quins repertoris lingistics de composicié d'estil han estat els més uti- litzats habitualment per manifestar, a 'usuari i a la societat, la condi- cid d’institucié higiénica i de lleure que el balneari desitja representar. El model de comportament Si analitzem qué és el que caracteritza la institucié balnedcia, hem de concloure que es tracta d'un loc de lleure i disciplina alhora. Diguem, per comencar, que la institueié balnedria no sols est associa- da, des dels seus origens més remots, a una concepeid hedonista, sind ape fa del coli del cos i de a eerea de a vida socal esoeupada cls incentius basics per obtenir I'eficacia social que es proposa. El balneari és, abans que tot, un mén autonom, una institucié autosu- ficient. Igual que en tants altres llocs dela vida col-lectiva, Peal d'un balneariésel de poder organitzar, no només cote les hores del dia dels seusestadants, sind tambe d oferir-los tots aquells recursos capagos de fer oblidar qualsevol classe de necessitat que s'hagi de saisfer fora dels limits on ef balneari estableix el seu ambit d'existéncia, Els balnearis han de ser capagos doferir als que shi installen, no no- més installacions terapeutiques, sind també tota mena de dispositius oEL Baloeart era situat a la plasia de Cal (Ari MuiciplBelneari Lioberas, a Arenys de Mar guest etablinsent no tia font, senzillament tractave les aigies perp ‘com moltsaltres centres bidvoterpies ‘que wan florin a la darreria del sele pss. Constitute wna mrostne de blicar artificial Va sor enderrocat of 1978 (Cal. E. Massena) ‘que facin la vida a linterior tancada sobre si mateixa, aliena al que pas- samés enllA dels seus limits fisis i espacials, fins i tot produint, com a efecte benefic, un veritable aillament de tota altra estructura d'orga- niitzacid social Perd hem dic també que en aquest aillament el lleure és un dels abjec- tius primordials, El balneari és un Iloc col-lectiu per passar-hi el temps, els dies, les setmanes, una temporada, Al balneari ’hi va a gust ila vida a les seves dependéncies no pot estar marcada pel signe de la ne- cessitat, Un hospital, una caserna o una pres6 son oes on la necessitat ineludible dels seus objectius estableix una dristica organitzacié disci- plinada, i un ideal de submissié i de necessitat que porta a tora una simbologia del poder col-lectiu i de l’anorreament de l'individu. La situacié ideoldgica del balneari és, en canvi, diferent. Certament, Ja disciplina de les prescripcions médiques ha de produir un tipus de vida diferent del que es fa en la vida urbana. Ordre, ritme compassat de l’estorg fisic i del repds, menjars i remeis, actes socials i d’esbarjo estan planificats i organitzacié del balneari tendeix a imposar-los als seus estadants. Perd la difertncia fonamental amb un establiment disciplinari és Pab- ia de violencia, L’atractiu paradoxal de la vida balnedria és l'adop- cié d’un ordre fet voluntariament i decidida. No és el no fer res, el dolce far niente, perqu® els banyistes d'un balneari tenen obligacions. Perd aquestes son assumides sense imposicid. El balneari és lliure i els usuars sén clients, compradors que han decidie esmercar el seu temps i els seus diners en la cura del propi cos. Bs per aixé que els models residencials, és a dir, els Hocs on el sojorn de gent dives ngniza cob lectivamen, sn una de es refertnis sempre presents en la configuracié d'un balneari. Per dit-ho simplif- cadament, un balneari ha d’assumir sempre, com un dels seus trets ca- racteristics, el de ser una especifica forma dhotel Tal com ja hem dit en la introduccié, "hotel és una invencid caracte- stica de la moderna societat industrialitzada i tecnificada, on el fet le viatjar comporta organitzacié dels qui busquen residéncia tempo- ral, assequible, canviable, equipada, confortable. Aquestes mateixes ca- racterfstiques Sén les que demana ef fe residencial del balneari: poder habitar en terminis Ilures en un lloc privilegiat per les seves condi- cions naturals ’aigna, paisatge, clima, allament, etc. Perd tot aix’ cal raaeicuct one guia ta er cemecets Reese poder-ho fer amb, el model residencial hoteler, en bona part ja haurem detBar cee bE —- eal ee ee = , 4 a,La Puda de Banyoles abn i després de la reform de a fara ceguns proyecte d'lsidre Bosch, any 1921 Ava es troba on eat ruinés (Col. Riga) cié de la proteceid i suport que el balneari déna als individus que s'hi installen. Ara bé, el balneari & també diferent del que és un hotel destinat. al Heure, for i que no en defuig el parentesc. El balneati, ja ho hem dit, també & una instivucié diseiplinaria, Es a dr, una organitzacié de la vvida coblectiva que promou la seva eficacia social i, sobretot, la seva valua terapeutica en Vordenacié d'un veritable sistema de vida. Perd també és una ordenacié de les activitats de residéncia i de lleure per aconseguir, a través d'aquesta ordenacid, una eficicia curativa. En principi, al balneati hi ha una regla de comportament: un horari, un tipus d’activitats pricticament indefugibles —els banys, les preses Vaiglis segons els temps establerts—, una implicita exigencia d’ailla ment i de concentracié en un mateix, en les propies exigencies de la salut del cos. E] sanatori de Davos, on Thomas Mann situa la seva famosa Munta- 1 Magis & el paradgma de existe diiplinra Yun santo Tot i sabent que hi ha diferéncies entre un balneari i un sanatori, el mén organitzat del temps buit, el ritme implacable dels dies, Pexigen- cia de reps, els menjars abundosos per® controlats perfectament, les ppasscjades en hores convingudes, et, esdevenen components d'un pro- ‘grama terapeutie que cal complir i al qual hom es sotmet com a part Central de fa disciplina medicinal que el centre sanitari déna. Amb un aire més lidic, barrejant el temps del leure amb l’obligacié de la cura, perd fent també de loci negoci, negoci de la propia salut, i no sols negoci per a qui explora les instal'lacions sanitiries, el balneati és una imiiquina regida per totes les leis de la pragmatica, é a dir, per la pro- gramacié i Pordre com a regles de la seva bona productivitat, que tam- 3é Parquitectura haura de reflectir en el sew propi ordre i disposicié formal. Lexperitncia burgesa dels Iles de vacances —Camprodon, Viladrau, ;cerd’ o Sant Hilari— ha creat des de I ltim terg del segle XIX una arquitectura i un urbanisme del eure ligats a la necessitat d’aquest ‘mén alternatiu, a Valtra cara de la vida metropoliana, on el descans Sorganitza com a negatiu de la vida activa de la ciutat. El baineari, en canvi, comparteix Ia seva condicié d’equipament per al programa so- scilvet tne Tiare eon tna eee ditereeece gee pr dluctiva i es mostra com no una altra cosa que una maquina de salu: tun dispositiu arranjat acuradament per reconvertir el desig celibatari de la improductivitat en Patraccié generativa d'un producte mixima ‘ment estimat, com pot ser ’equilibri ila salut de Porganisme.ee eT to Palle eee EL Blancafort de la Garriga, (on natem elarament dues fses de construc Pamplizeé cerca wa dels tipuscaractovstics de bahneari, de model monistc, aut decantat per la topografia de! lo, que assign ele nso de raanona dssimnerca No cal dir que aquesta descripcié del model és plenament genérica i é5 referible tant a Catalunya com a qualsevol territori del mén occi- etal lligar al desenvolupament metropolit’ i a la divisié social del rel El que si que tindr’ trets especifcs, perd, seri arquitectura concreta «que donart resposta al model de comportament que es planteja en aques- ta cultura, Els tipus arquitectOnics El programa funcional d'un balnear, tot i ser evidentment variable, nié alguns elements eabdals que son els que, segons es disposin, en poden definir la tipologia edificardria. D’una banda, un balneari és un centre de banys. Les fonts, els llocs per als banys terapeutics i els tractaments lligats les aigties en s6m un clement imprescindible ‘D’altra banda, un balneari és un Iloc on cal que s’organitzi la residén- cia dels pacients. Els diferents tipus d'edificis collectius, el monestr, hotel, el barr, seran, en cerva manera, reinterpretats per preveure l'or- sganitzada disposicié dels estadants, Finalment ja ho hem dite balnear sun cence de eure, on sauce vagar és una component central del mateix dispositiu teraptutic. Per feapil leabc han eran srogreaus Caeeed sericea oe oe Jons sales de joc, teatres i casinos, esglésies i capelles, restaurants i men- jadors, passeigs ijardins, camps d’esport i excursions, sn alguns dels Foraboacnts Wicledibled petqus ol ojacans balneer ay oe leeal En el cas de la vintena d'edificis que s’etudien en aquest llibre, parti- rem dels tres tipus que es configuren com a variants evolucionades del monestr, Photel iel barr, i ens podrem fixar, evidentment, en el que es produeix en cada cas, de cara a resoldre la incorporacié dels banys i dels espais de leure en el conjunt. La relacié entre monestirs i balnearis no ens pot sorprendre, Primer, per la vinculacié atavica que els monestirs, especialment els del Cister, han tingut amb els lloes on hi havia aigua abundosa. En els casos de Cardé i de Caldes de Bof, aquesta relacié amb els monestirs no és no- més histdrica, sind que realment és l’estructura residencial del mones- tir la que déna peu a Porganitzacié del balneari. 2[i O18 8 OB fon | BE 1 a) 4 a idide Sacalm. 939cos, Dos cessor units per ana parade. 6 evaVestal de lex Termes Orin, segons projecte de Joan Bapuisea Sora. (A.H.My Girona) En tots dos casos hi reconeixem els elements bisics de l'edifici pie monastic. En primer loc, a disposicié al voleant d'un claustre, 6s a dir, una organitzacié abocada a un espai interior, descobert, que és cl ar dale alsa del ecoitne Et goa lice le digpoan un gra espai, que ocupa un dels costats del claustre, dedicat, almenys inicial- ment, a esplésia. Finalment, una disposicié dels cossos de dormitoris, ja sigui als pisos superiors, ja sigui com a bragos annexos que tende- xen a créixer des del nuli del claustre cap a totes les direccions possi- bles d’una manera centrifuga En el cas del vell edifici de Caldes de Boi, la relacié amb el monestir clara, perqué el balneari no 6s inicialmentaltra cosa que a utiliteacid 4que fa una companyia privada de Ledifici monistie préviament exis- tent, sense produir altres modificacions que la progressiva ocupacié dels nivells baixos per acollir-hi un programa d’espais de lleure, 'altra banda molt modest. En el cas de Cardé, enfilat al cim d’un penya-segat, el que se'ns olereix és Ia dsposicid evolucionada d’una estructura mo- nistica amb successiusafegits i ereixements des del centre cap a la peri- feria, Prenent com a nucl el caustre, cobert posteriorment amb lacla- raboia,'edifie imtenta guanyar,en un cert moment, un interés per les panorimiques paisatgistiques, sobretot en la dsposicié del now menja- dor, obert a la vall de TEbre, des d’on s'ofereixen unes vistes especta- culars. El ereixement de les habitacions es produeix per un sistema de bbragos multiples que surten cap a totes les direccions del nucli ii del claustre, mentre que els espais de lleure, a més del menjador ja es mentat, ¢s produeixen a partir de la reconversié d’antics espais, també monacals. No només Pesglésia es converteix en el sal6 principal, sind que el que devien ser horts i dependéncies de servei del monestir es converteixen en jardins, llocs per a passejar, ermites i camps d’esport. ‘A Cardé, d'altra banda, hi ba un intent d'estensié, la d’'una segona fase, de les dependéncies del balneari en uns edificis annexos. $i suraaixl el tipus d'organitzacié que hem volgut dir-ne barr, és a dir, fa d'un conjunt de llocs residencials que formen part del balneari, perd sotmesos més laxament ala disciplina organiezativa de 'edifici central. ‘Apartaments i cambres de lloguer s6n com els satél-lits a l'entorn de Ja casa mare, el conjunt del qual ajuda a entendre que la qualivat del loc 0 Veficitia dels remeis que s’hi dispensen s6n capacos de produir aquest segon nivel d’associacié a entorn de Pesricta organitzacié mo- niistica del nueltinicial Elsegonuipus organizati sel que considerarem com ura veri pei de hotel Pevoner,enel su esd dels diferetstpus defi otelers, estableix clarament la distincié entre els que ell anomena els hotels de viatgers i els hotels de vacances. Els primers sén a la ciusat ”CF] sree ey Ty peBalneari de Valtfogona de RiuBl Vichy Cuan de Caldes de Malavella, a fo a brr: u cocoa ed a |22 mg 7 ! aon Eee aot ener lee 1 | zeal TTT BERET EF yaaPs tSele): Chr E nd | ApoEAspect del dessparegut Balneari Tis, 1 Caldes Esra, Calderes Hom atribueis aquest edfci« Puig i Cadafideh (Col E. Massa) EE petit hotel det conjunt de Villa Egracia, a PEspluga de Francolé ila seva disposicio pren formes compactes; els segons, en canv1, es tro- ben en paisatges pintorescos i organitzen la seva planta segons esque mes Hineals, el més freqdent dels quals€s el que pren Ia forma de {que esmentivem abans. I el segon terme de la paradoxa correspon als «que sempre han trobat en Ia cura d’aigiies una bona coartada per a unes vacances tenyides d'un cert elitisme o refinament: al primer tery d'aquest segle perque se seguia considerant un estiueig benestant, i lactualitat perqué demostra una actitud original de desconfianca cap a la medici- na oficial i permet practicar un oci naturista j alternatiu, lluny dels llocs d’estiveig massius i en un ambient romantic per decadent Precisament a Catalunya és 'estiueig al mar el que jaa partir dels anys trenta pren Ja davantera al balnearisme. I també comenga sobre una base médica a talassoterdpia, i després ’helioteripia. Els banys de mar i prendre el sol sn indicacions pera la salut que fan una ripida forte- na entre les classes urbanes, La costa comenga, doncs, sent un balneati de dimensions insospitades, on es viu una época de transicié en haver- shi bastit nombrosos establiments de bany arran de mar, comptant ono amb aigties minerals, A Sant Telm de Sant Feliu de Gufxols, a Mont-Calvari d’Arenys, al Colin de Caldetes, al Brisamar de Coma- ruga, les técniques bidroterdpiques tradicional s'adapten a Vaigua de mar: banys calents, dutxes, inhalacions i fins i tot ingestié () daigua salada, Aquesta transposici6, a vegades grotesca, aviat deixa pas al'es- tiueig costaner tal com avui el coneixem. No cal remarcar que el bany é el motiu principal de la construceié del balneari i aixd, aparentment, portaria a construirlo al cor de ledi-Lintablimont hidroeripic (que os extra la Rambla de Barcelona, al pati de VAcademia de Citncies, 1 gue ese enderrocar per bastr ef tetre Poliorame Obviament, ef ermaliome era artificial Va ser un del extcblimente ‘Pinspinac6 clarament yornana es Torganitzact ici o a articular-s’hi mitjangant espais de transicio representatius. Pero én observar que, ala majoria de balnearis de Catalunya, lagaleria de banys, no tan sols estd forga mancada datributs arquitectOnics re- llevants, sind que, a més, la seva posicid és relativament marginal. ‘Veiem primer el problema de la posici6. En gairebé cap dels balnearis hi ha una relacié immediata entre el punt d'efusié del doll mineral i el mecanisme de la galeria, exceptuant casos com Caldes de Bof, Sant ‘Vieeng 0 Vallfogona, que ho anuncien com a garantia dela integritat dk sigs tal com bro, Pe san, a posed de a galeria que rep de més o menys lluny Maigua canalitzada, deptn d'altres factors. El primer condicionament és elemental: que el bany es facial nivell del terreny, a la base de Pedifii, simplifica el repartiment de l'sigua per la propia pressid. I molts cops se soterrava parcialment la galeria per augmentar aquesta pressié, avui millorada artificialment. Tots els problemes ens es resolen mol mllor: desballetament, humiats als, etc. ‘D'altres condicionaments sén simbélics: I'espai del bany se situa al més 2 prop possible de l'entranya de la terra que V’alimenta. Moltes ve des la galeria ens apareix quasi com un tinel, com a gruta organitzada, lias eet aoa eisviniemene seca que ja explicarem— Tencara, a definiciéestricta i delimitada del bar al seu reducte, endeix a allunyar la preséncia de la penalitat i a malal- tia de la vida quotidiana dels estadants. Pocs esforgos s6n tan evidents al balneari com el de diferenciar-se dels seus parents prOxims, el sana- tori o Phospital, malgrat compartir una matriu semblant. Finalment, en algun cas, la galeria constitueix un cos dedifci distanciat del resi dencial, com a Caldes de Bot ial Prats, abans de les seves ampliacions, a Ribes i a Villa Engracia, Pel que faa la qualifieacié arquitectonica d’aquestes dependencies, vé ‘mancances notables. Ja haviem vist que el concepte de pudor vigent vaprivar els nostres Balneavs de sales 0 espais cof lectus de bany; tan sols la inhalacié es practicava a vegades en grup i, només molt contem- poriniament tornen a apartixer als balnearis dependéncies com els gimnasos de recuperacio, les piscines de massatge automatic, que acullen diverses persones en una mateixa activitas. Aix, es feia dificil 1a inflexié o la puntuacié d'un corredor que només va enfilant com a espina un seguit d’hostatges iguals o semblants, L’expressivitat @aquests conjunts dependra quasi sempre del tractament dels proble- mes knis ubseancils del bay: yenela, lun natural cevesinents aparells 133La Font de Santa Teves, a Sant Hileri, segons ef primer distony. Combinacié ona petite gruta tama marqueina mole agosarads (Col Soradesanfer). na de les fonts al pare de es Termes Orin, a Sante Colom (Col. E. Massena) Pero d'aquest panorama podem assenyalar-ne variants: els petits esta- bliments d’Arties, el primer Senillers de Villa Engeacia i la Puda de Banyoles, Als dos primers, escaseadimensié del balncar fa que la planta boaixa es dediqui fntegramene als banys ila primera a habitacions. Aixt la galeria fa de vestfbul i defincix ledifci A la Puda de Banyoles, esta- bliment només de bany sense residéncia, la planta baixa és tota de bany i servei midi; s’hi entrava per una gran sala d’espera que articulava la galeria amb les sales d'inhalacié 3 amb els despatxos. També Villa Engracia basteix el seu bany separat de la residéncia; 6s un cos obert en U, amb un pati central porsat. Es un eas inst tant per lesquema en planta com per la elacié amb Pexterior, més Kidica i despreocupada ‘També Caldes de Bot, el nou Senillers i els banys de Sant Telm pre senten una relacié interessant amb l'exterior. Abans de les grans am pliacions de Boi, la galeria del bany s'obriaal paisatge pel corredor d’ és, resultat amable del pendent del terreny, que permet encastar les dependincies profundes sota el bancal dels dolls, mentre I'accés emer- geixde la vessant. En 'ampliacid s*ha menyspreat aquesta virtutjs"ha repetit Pesquema de corredors interiors sense més interts. Al Senillers nou, Ia galeria de banys es trasllada al costat de hotel now ili ofereix, amb la coberta, una terrassa adjacent. Perd aqut la migradesa del pro- jecte no ha aprofitat el pendent per obtenir una millora de la simple aplicacié del corredor convencional, Els banys de Sant Telm, a Sant Feliu de Gusols led esbaroaasrerpia,compten amb ina pis cina d’aigua de mar en una sala amb volta, que s‘obre per una testa al paisatge del port; i totes les dependéncies i els vestidors s'arramben {ongitudinalment al penyasegat, formant una balconada sobre el mar, de forga interés. Encara com a variants d’aquell esquema elemental de corredor, po- dem esmentar el Vichy Catalan i Vallfogona de Riucorb, balnearis de la segona generacié en que, clarament, es banys es construcixen a part, connectats a Pedifici principal. Les grans dimensions de la galeria, en tots dos casos, no aporten una tipologia diferent, ans es limiten a mul phcae Sele seen aan ie eet eee corse Ek Vichy davai és dificil d’identificar amb el disseny original de Buigas, després de les repetides reformes ques‘hi han fet. Al projecte de Garr- ga Roca per al Rius ja s'anticipava aquesta repeticid dels corredors per formar una gran planta de banys, encara que alld es justificava el pati central: una tecnologia basada exclusivament en la banyera no ne cessitava espais coblectius o diferenciats Reprenent la consideracié del simple corredor com a esquema més fre- alien, serien Ia Puda de Montserrat, la de Banyoles ila Merct de Camp- Bsa grata de le font, a Valfogons de Rincorh, amb quien cn ser aiguadera devant tt (Bal, Vallfogong). ae Na i al coe al atl ia nh bill re <¢aigies sulfuroses, Pocser ofensiva persisttncia de V'olor va exigir una gran atencié a Ia dissipacié del baf. Aixi, d’una manera elemental a Campmany, majestuos a Montserrat i aséptica i industrial a Banyo- Tes, seleven els sostres per permetre una ventilacié i una Hlum natural adequades. S'hi nota també lesforg per diferenciar els «cubfculs» de ‘ada bany del que és el gran espai general, en una jerarquia clara, Pot- ser és la Puda de Montserrat, de Josep Oriol i Bernadet, la que traslla- daa lagaleria de bany una arquitectura culta, de ressonancies goticie zants, que permet identificar-la més com atemple de la salut. S'hi troba també una relacié entre arquitectura i aigua, per exemple en el mérode inhalacions al voltant d'un pou arvificial sota el qual es fa lisearVaiguas més tard, en d'akres balnearis, la invencié d’artefactes industrials per a la inhalacié la convertird en una simple dependéncia a afegir a la &- rie del corredor. Si poques galeries tenien espais dinterts al final del corredor (Orién, Blancafort) 0 espais d's col-lectiu, la tendéncia contemporinia & construit-los, superant els condicionaments séptics i morals anterior. Al Vichy, amb la gran piscina i el gimnis, a Bof, amb Ia gran sala de fhany cl lect, al Vitoria de Caldes, amb la piscina que culmina la galeria... Les t8cniques i els materials actuals ho permeten; per exem- ple, incorporant a les piscines el massatge automatic i orientable, En ladefinicié de Paspecte de la majoria de les galeries, els revestiments adquireixen un paper important; acompanyant bones arquitectures en algun cas, 0 sent-ne protagonista quasi exclusiu en molts d’altres, per lsimplicitat de Festructura. Aix, al Broquetes o al Blancafore els re- vvestiments ceramics aconseguelxen una qualitat i vistositat de colors i motius decoratius mole interessant. Els paviments, de mosaic de co- lots o de marbre en escacs, acaben de conformar aquesta pell, amb el sostre, sovint amb volta. En daltres casos, el lenguatge dels revesti- ‘ments é d'tna pell blanca, el més astptica i setinada que permet la rajoleta o el gres (Banyoles, Santa Coloma, Prats). En la modernitzacié dels establiments, la confianga en alguns mate- rials de revestiment no tradicionals ha generat molts problemes. Hu- micat, condensaeid, corrosié (Bol), sn reptes tcnies tant ahir com avui, sobretot als balnearis de temporada. El manteniment & cost6s i exigeix la netejai’aireig constants. Alguns materials plastics que, so- bretot en paviments, intenten substituir es entramats de lst als banys, presenten no tan sols dubtes de caire estétc, sind també d'ficacia. Es fa dificil creure que Paillament, la impermeabilitzacié 0 la ventilacié en cada cas es pugui resoldre clarament. només amb la incorporacié 7‘La Font de la Pada de Banyoes, de propietat pica de materials nous de revestiment, sense plantejar-se la relacié amb so- lucions constructives lligades a Parquitectura de la galeria de bany. El disseny en les fonts i la cura hidropinica Lialtra activitat caracteristica del balneari és la ingestié de Paigua. Ex clusiva a voltes (Sant Hilari), en general ‘integra amb el bany en un gm global de epi, que recomana ara el bany aa la beguds se ggons la malahta Si és veritat que algunes galeries de bany inclouen fonts o espais per Peeaete ages ‘Cialyelee Vichy 9, és habitual ques scudeix al punt ‘on brolla, que es magnifica arquitectdnicament per emfasitzar-lo com 4 santuari natural, Aleshores, aixd permet establir uns recorreguts de «dominiy balneari que refan el cam{ que Paigua canalitzada ha realit- zat préviament, Es tracta com mai d'un retorn «ales fonts». Entorn dels dolls es produeix, dones, un espai de dnvette, a imitacié de Franga, con es despatxa Paigua i es practiea una relacid social. ‘Tant el disseny de les fonts mateixes com dels jardins que les volten han estat termes ben expressius i caracterfstics de 'ambient balneari, perd molts estan en Foblit més deplorable. L’aigua embotellada | la desidia dels empresaris en sén Ia causa material i cultural. Potser Ba- nyoles representa la situacié inversa, ja que el municipi ha conservat Ia font, mentre el balneari s‘enrunava escandalosament. Si analitzem el disseny arquitectOnic de les fonts, cal remarear en pri mer Hoc la Font Picant de Sant Hilaris Josep M? Pericas Ja va cons truir el 1927 amb un lenguatge noucentista i amb una precisié de dis- seny i de realitzacié admirables. Malgrat afirmar-se amb una rotunditat ‘monumental en un entom de dimensions molt ceduides, manté una atencié subtl al loc. De laidea de donar a cada estadant un alvéol per tenichi el gor, en fa també un tema de disseny de molt interts. El loc per a Taiguader acaba de confirmar Vordee i la disciplina teraputica aque requerex Ta pres de Taga pant en doss exacts, La resta de Jes fonts del balneari es lliguen al larg d’un passeig que voreja la riera. En d’altees casos, el disseny consisteix a convertir el que fora lentorn roc6s del brollador en una facana monumental enganxada al tals. ‘Aguest és el cas de la Font de Ferro, a Villa Engracia, o de la font a Aigties de Ribes. Laconstruccié de quioscos amb una arquitectura méso menys culta és un altre recurs freqiient: des de la font-de Sant Josep de Campmany fins| I A 4 (eel Eh cos de bay de Ville Engracia, ben diferencias de la majoria ‘per wna concepcié més tigre wna vlacid més oberta amb lexteion ales de !’Aigua Imperial de Caldes de Malavell2, passer de Ta ingenuitar dun disseny naturalista 2 Vintent d’evocacié de Pantiguitat elissica al costat de les antigues termes. Aquestes glorietes de I’ Agua Imperial afegeixen, a més, una atencid molt especial a la simbologia de l'aigua, ja que sn a sobre la «cova» d’on neix l’sigua, com si del bombolleig de laigua tel-hirica en nasqués una arquitectura refinada i acollidora, D'altres exemples d’aquesta disposicié sén el pavellé i la glorieta de PAigua de Vichy al Puig de les Animes, les fonts de Cardé, la Fontaga a Ribes (avui mig devorada pels edificis d’embotellat). No bi falta tampoc la idea una mica inquietant de construir una grata artificial per escenificar la sortida de 'aigua. A Vallfogona de Rivcorb hi trobem el cas més clar, perd tenim exemples repetits de la ereacié una falsa massa rocosa, carregada d’estalactites, per on es fa lliscar Vraigua. A la galeria de Vichy o de Broquetes, els jardins de Imperial, del Victoria de Caldes, de Sant Viceng, aquestes fonts, inicialment dis- senyades com a vaporitzadors, han evolucionat per establir un tret es- tilistic reeorrent del balnearisine. Finalment, a Banyoles,trobem un tipus de font escultbrica que té més de ‘monument urb3 que de referéncia naturalista. Aquesta pera, forca inte- ressant, en substitueix una d’anterior, un obelisc sobre un paviment el-liptic, de matriu neoclissica, cosa que demostra l'antigiiitat d’aques- ta apropiacié efviea i urbana de la font, ja abans d'existr el balneati ‘Tots aquests episodis periféries de Parquitectura balnedria no tenen sentit sense el sistema d'espais enjardinats, de parcs, de pérgolesi camins, na- turalistes perd civilitzats, que els lligaven i els donaven una relacié amb ls edificis principals. Avut, lamentablement, només se n’intueixen les restes: a Cardd, al Puig de les Animes, a Vichy, a Sant Hilari, a Sant Vicens,a la Puda de Montserrat, a Banyoles, al Rius de Caldes de Mont- bui, a Campmany, a Senillers o a ’Espluga de Francoli. ‘Als balnearis que mantenen uns espais exteriors arranjats, com alguns d'urbans o el de Boi, la preocupacié de l'espai exterior s*halligat més a serveis d’hoteleria convencional que als de manteniment d’aquests tuets importants del mén de les aigies minerals. J.M.B, 139eth ae EL LLEURE COL-LECTIU ALS BALNEARIS Andreu Barbat i Hernandez Abans d’analitzar un capitol tan divers de la vida dels balnearis com él del lleure, hem de fer una breu reflexi6 historiea sobre algun dels factors que han influit més en la concepeié contemporinia del balnea- ri, entés com a centre de salut, repos i esbaro, Per comprendre tota la dimensié simbdlico-mitoldgica que el lleure c€en un balneari, comengarem recordant aquell vast conjunt de camps i pistes esportives que als wgimnasos» de la Grécia clissica envolkaven edifiicenta Ia palsra consti per una grandes quadeads per als extreitsa Pair liure, eircumdada per un pOrtic, des del qual s’acce- dia a les piscines, els banys de vapor, les aules i els edifcis annexos, dedicats a la formacié corporal, centifica i musical. Al voltant d’aquest pati porticat, a les termes romanes s'organitzaven diversesdepentacies deticades ala Higene corporal albany calec tiu, perd també ala conversa ia les euinions socials, a través de corre: dors, galeries, jardins, nimfeus, pavellons i tendes, 0 bé ala lectura i Ja dedicacié inteHlectial, amb biblioteques i sales de conferéncies ide misica, ‘ant els gimnasos grecs com les termes romanes eren sobretot la res- posta a lentranyable teoria dels quatre humors, lajusta peoporcié dels uals consttufa la font de salut, tenyida, naturalment, amb una recer- ca encoberta del plaer. Les cent setanta termes existents a la Roma d’ August fan pensar que aquesta recerca del plaer comportava tant una certa formacié fisica i intellectual, propugnada pels grees, com les particulars relacions so- cials que els ciutadans romans hi van establir. ‘A Europa, podem parlar d’una prictica discontinua d’un cert terma- lisme dur a terme per les diferents cultures i pobles que hi van habitar alla de Fala fs basa Ed Mins, com a'Hosial dels Bays, avui desaparegut, que el rei Mart I ?Hluma va Reais Garriga, 1 els Banys Reials dels segles XI i XIV de Caldes d’Estrac, per citar alguns exemples antics de les nostres terres, Més tard es va donar un impuls important a aquesta antiga recerca de l'equilibri vital a través cde les aigiies termals amb l’anomenat «termalisme de cort», auténtic ‘embrié dels establiments termals contemporanis. Aixi, cap al 1630, la farnlia rial francesa vistava assiduament el balneari de Forges-les Faux per tractar I'esceriltat de la reina (!), i d'aquesta manera va incitar a instaurar la moda entre els cortesans de I’Epoca que s'ho podien per- metre. Un cert termalisme puritd,aixd si que va menysprear antiga prictica del bany collectiu. 163Capella, ttre iclle, esis superposas a Sane Hilart 5 tots tes sgnificatus de Vautarquia que el balnoar petén El caller & expecishentsigmficatin de l'ambigitat cde Pestiusig entre la cura digs i la disc. La fom de Vestablioment de Sant Hilari, ‘bra de Pericas data 2 terme ol 1927. Paral-lelament, a Espanya, quan encara hi regnaven els Austries, Cata- Junya va estar sotmesa a un setge politic tan asfixiant que va provocar tun empobriment generalitzat de la poblacié, de manera que dificilment shi podia desenvolupar una activitat que no solament era cara, sind que, tenint en compre la ubicacié de les estacions termals, obligava afer viatges ben perillosos per camins que eren un auténtic feu de bandolets, Les termes de Santa Coloma de Farners van ser explotades comercial- ‘ment, per primera vegada, per un company d’armes de Joan de Serra- Monga que, greument ferit en una escaramussa, va comprovar en les seves ferides les virtuts teraputiques d’aquelles aigties bicarbonatades. En quedar indtil per ales armes, va construir un petit edifci de fusta al costat de la font, on va atendre personalment tothom que va voler comprovar les excelléncies curatives de les aigies. Aquest termalisme primitiu del segle XVI se sustentava més en la creen- ¢adels efectes magies de le aigies, fruit de forces tel-Variques misterio- Fes, que no pas en el concepte modern d'un sanatori. Les teories médiques modernes combinen la medicina empirica amb Yanatomia clinica per obtenir el «cdctel terapéutic ideal»: un barreja de vitalisme on Universi ’organisme depenen d'un principi director de la Natucalesa i del naturisme, com a solidaritat de Porganisme amb aquest Univers total que ens envolta. ixi, a final del segle xix, Peminent termalista francés F, Garrigou es- via: «...hem de reunir, com a accessoris del tractament especial loca- at, tots els mitjans adjuvants, com la gimnistica, la hidroterdpia, Faeroteripia, les inhalacions de gas, Pelectrcitar, la metal-loter’pia, cu en franca oposicié amb la visi6 una mica fatalista d'alguns met es de final del segle XVII i comengament del XIX: «..l malakt ha de guarir pel simple tis de les aigties © morit.» Aquesta multplicitat en es cures lligava perfectament amb T'herdncia barroca i neoclissica que va concebre Parquitectura coma radiacié de FFespai interior i que va generar el concepte modern de passejada per Vinterior i per Pexterior de Vedifici, que el termalisme va convertir en complements terapéutics obligatoris. No hi ha dubte que la temuda tuberculosii'escrofulosi, com que eren iracaderabayece banys de sol, van tenir un paper important en For- sganitzacid de espa termal ien la mitologia terapéutica del segle pas- sat, en qué el repés iT'arelliure van adquirir gairebé tanta importin- ciacom la que havia tingut l'aigua termal fins aleshores. Aix va apartixer WwEl ald una excona del jondins de les Termes Victoria, a Caldes de Month (Col, R. Garcia el que es coneix com a talassoterapia, amb la construccié de diversos balnearis a la vora del mar. D’alera banda, és evident que l'enriquiment de la nova classe social, consolidada després de la primera revolucié industrial i dotada d'un mide Jocomoci rp multitinari com el errocari, va alavo- rir la implantacié de la moda centreuropea de «prendre les aigiies» a tun balneari Les noves tdeniques de recuperacié, ja esmentades, i'afudncia multic tudintria de clientela va serel que en molts casos va obligar la direccis dels establimems a atendre i programar meticulosament el leure, no solament dels clients en tractament, sind també el de les seves families, ats el caricter de centre d'esbarjo que van adquirir, La majoria dels vetustos i rudimentaris establiments termals van fer un esforg per adapiar la seva imatge a la nova ¢poca, Encara que, en iran part, aquest esforg es va quedar a mig cami, en projectes ambicio- 505, com el de Josep Oriol i Bernadet per a la Puda de Montserrat el 1846, o les reformes proposades per Joan Baptista Serra i Juli Arnau pera les termes Oridn de Santa Coloma de Farners el 1919, 0 el pro- Jecte pera Rocallaura de Francesc Nebot. Perd malgrat aquests intents fallitsen part, queden alguns testimonis que evidencien l'esperit reno- vador que v3 imperar a final del segle passat i comengament de I'ac- tual. Gaietd Buigas va projectar el balneari de Vichy a Caldes de Mal. vellae] 1900, avui amb interiors molt ransformats; per® a través dels plinols que se'n conserven s'aprecia la magnicud de la intervencid, que sncloia una gran avinguda amb arbres que unia el balneari amb 'esta- cid de ferrocarrl; o el pont sobre el Llobregat que cap al 1870 cons- trueix Elias Rogent per unir la Puda de Montserrat amb el cami del santuaris 0 fins i tot V'esplendida Font Picant, de Sant Hilari Sacalm, que Josep M. Pericas fa el 1927. Aquesta actualitzacié dels escabliments termals primitius, per satisfer les exighncies d'una clientela nova i puixant, comportava també un cert tractament dels paratges agrestos que els envoltaven, La muntanya no podia continuar sent un element dominador, aclapa- rador i estrany. Aixi, unine una curiositat envers els paratges naturals amb el desig de eeproduir-los, "home romantic va intentar per damunt de tot domesticar-los; i no els va considerar simplement com un pai- satge, siné que els va acostar als espais habicats, on els efectes pintores- cos trobats 2 la naturalesa van ser imitats, recompostos i miniaturats per responde a aquest gust entre refinat i exotic que el caracteritzava, 169Projecte de salons per al Balteird Vichy Catalin. EEL planol indica Vis de cada depen enact, sal de mses, tld do fses, sé de concerss, oc, billars, amenjdor de reanrant, meniador de segona clase, rmenjador de aula rons (BCC, Bareclona) ‘D’aquesta manera es van combinar zones enjardinades «geométriques» derallclissc, on els espaiscoberts de vegeraci6 tenen cragats simétrics, definits per catifes decoratives de gespa, amb zones més apaisatgisti ques» que miraven d'imitar Pentorn natural a la manera dels jardins romantics anglesos. Les zones esquitxades d’arbres més o menys exdtics de fulla caduca, com ara til-lers, oms, pollancres, eatalpes, faigs o platans, formen me- ravelloses avingudes com les de Banyoles, Santa Coloma de Farners «@ Vallfogona de Riucorb, on la caducitat de les fulles permet un didleg feconforeant amb elsol. le arbres autbcons {de full perenne, com ara avets, pins i palmeres, procuren aquest acostament a entorn natural. Es van fer estanys petits, es van aprofitar els salts i els rabeigs dels rius, com a Sant Vieeng o Sant Hilari Sacalm, es van construir peces com plementiries, com les glorietes de ’Aigua de Vichy, pérgoles com la del balneari Soli de Caldes de Montbui o com a del balneari de la Merc? a.Campmany, quioscos exdtics com el de a Puda de Montserrat, i grue tes misterioses que albergaven les fonts, amb estils pintorescos que evo- quen el descans i la fantasia, perd també la precarierat, Presidien els itineraris i trencaven la monotonia dels recorreguts entre les innom- brsbles touts que Grollagen al ensienisets decreas opal de sants, potser en record inconscient d’aquells nimfeus romans dedi- cats a les diferents deesses protectores. Tot plegat enllagat per avingu- des, passcigs, camins i sendes que permetien tornar ala Naturalesa amb un ideal eo comunitiria. ‘Amb el remodelatge al gust de l’poca d’unes instal lacions vetustes, per donar, entre altres coses, credibilitata les prictiques termals, els balnearis catalans tancaven una discreta etapa higiénico-sanitaria i pas. saven Palberg per a malalts a auténtic establiment d’esbarjo. quests mutaci ral permet feral vstant nef dun balear una doble lectura: el carkcter criptic de les aigies termals, Higat a forces tel léiriques misterioses, eee emmascarat pel to festiu i relaxant de ambient, com si s‘intentés amagar alguna cosa sagrada, {ntima, que s’ha d'evocar perd no esmentar. Escom sitot Pestabliment yolgués transmetre més laimatge dinimica d'un hotel que no pas la trsta reaitat d'un sanatori, Perd aquest em- mascarament també té alguna cosa a veure amb la decadéncia progres- siva d’aquesta mena de remeis, eclipsats pels medicaments moderns com ara els antibidtics i els antiinflamatoris. Es el que en I’argot dels direc- tors dels balnearis es coneix com la «crsi de la pastilla, vrMossin Jacine Verdaguer i el canonge Collll al pati del Balnearé Blancafort durant wna de les estades del posta, a [a darreria de sele (Arvin Mas) El canonge Collell i Francesc Cambs al Bales Blanesfort, ol 1922 (Aran Mas) Es possible que en aquesta lectura dels balnearis hi mflueixi ef fet que Jes sessions terapéutiques es fan principalment quan surt el sol, de ma- hnera que a una part de la clientela, com ara els familiars dels que se- fgueixen algun tractament, els pot passar desapercebuda la veritable di- mensi6 del fenomen tetmal, més « més, les sales de anys normalment, estan concebudes com a dependencies al marge del fun- cionament hoteler de Pestabliment. La descripcié d’una jornada en una estacié termal ens permetra d’anar ‘veient les diverses parts que componen el marc de les activitats funcio- nals i desbarjo. Els clients, un cop han arribat a aquests espais emblemitics que s6n es halls sn acomodats en dormaitoris austers, on esperen les primeres sessions matinals, que comencen quan surt el sol Victor Hugo dix en tna carta que va escriure el 1843 des del balneari de Cauterets: «lmagini’s Lluis, que em llevo cada dia a les quatre de Ja matinada, i que en aquesta hora fosca i clara alhora me'n vaig a la muntanya, Camino al Ilargd’un torrent, passo per un congost, el més salvatge que hi ha, i amb el pretext de banyar-me en aigua calenta i beure sofre tinc cada dia un espectacle nou, inesperat i meravellds.» Després de les obligades sessions matinals, el pacient torna al sobri dor: mitori a través de naies assolellades, com les de Bot, on descansa i es prepara per 'esmorzar, Es aleshores quan tota la clientela s'aplega en ne mengadors ampli ben iFluminats, amb ambients que van des de Pauster refectori monistic fins al menjador decorat del balneari Prats, passant pel menajador discret del Sola. En tpoques anteriors, aquests establiments oferien, com un servei més, tunes cuines individuals als dormitoris per a les families que volguessin preservar les seves intimitats gastrondmigues, com es descobreix als reclams dels balnearis Rius, Broquetas,l’Espluga de Francoli, Blanca- fort o la Puda de Montserrat. Els habits moderns de I’snack i del res- taurant han convertit aquestes antigues cuines econdmiques individuals en peces de museu, Després de la primera trobada reparadora de Pesmorzar, comenga als balnearis Pautentica jornada mundana. Quan se surt d'aquests menja- dors, es fa patent de manera immediata el sistema de relacions jerar- quitzades entre les diverses zones, unes de més artificials i d’altres de més verges. 181Antigs pingo de le Font Picant de Sant Hilar, que oa ser substitu per Pactnal foe, grosete de Peicas (Cal Seradesenform) Aplee w Sant Hila’ Sacalm. Al centre de le innatge on Janriet Uaiguader i el (Col, E, Massena El Ilarg portic que apareix en certs establiments davant la fagana s'ofe- reix sobrerot com un espai dels «passos perduts», a Pabric dela intem- erie. Es un lloc on els mallts passejen, es troben amb algé, s'esperen eaivetrat oat alerted meee be nee algerie 16s got d’aigua. Fa de transicié entre leditici i el jardi, i vegades ser veix de recepracle dels fidels que compleixen les seves obligacions reli gioses ales capelles consteuides amb aquesta Finalitat, com a les termes Orién, de Santa Coloma de Farner. Les capelles sn un element sempre present als balnearis. 1 no sola- ‘ment als més alla, com el de la Puda de Montserrat; Hotel la Cor- bade Ribes de Freser; el de Card6, on s'anunciaven misses diries; 0 cel de Campmany, que agafava cl nom de la mare de D&u que s’hi vene- rava, la mare de Deu de la Merc; sin fins i tot als més urbans, com cel de Broquetas iel Prats de Caldes de Montbui o el Blancafort de la Garriga, Aixo reforcava el caricter autarquic itancat d'aquesta mena dinstitucions. ‘Quan se surt del porxo, un jardi urba permet les relacions socials i cul turals, com els consells que presumiblement debia donar mossén Jav- me Collell (director de la revista «La Veu de Montserrat», que es pu- blicava a Vie al 1880) al poeta mossén Jacint Verdaguer cap al 1890 al balneari Blancafort de la Garriga, o les trobades entre Francesc ‘Cambé i mossén Collell al mateix Balneari cap al 1922. No hem d’oblidar les passejades digestives que proporcionen el que es coneix com a acura del terreny>, amb Feneantadora nomenelatura jue al 1852 va establir el doctor Ernesto Lambrén segons el grau de cular la dstineia el temps del tajecte o expos al salt pase jades horitzontals, curtes i ficils primer, i més o menys accidentades i llargues després Sén auténtics jardins urbans harmoniosos i sedants que satisfan les exi gincies medicinals, perd que també estan dotats d’espais adequats per afsvori les trobades fortutes, Molts clients hi han arribat, entre ares coses, per canviar d’ambient i poder-se barrejar amb grups socials que en und altra banda s6n impenetrables. Aqui, a causa de la solidaritat creada entre els pacients, s'aconsegueix acostar’hi més. Aquestes eren les consignes que van presidir Vexpansié de la ciutat de les aigties de Vallfogona de Riucorb, Caldes de Montbui o PEspluga de Francolf. Una ciutar-valvula on les normes socials estrictes del segle XIX podien en certa manera ser transgredides. Ciutats miniatura que poden abastar amb un sol cop dull, aquests indeets Fascinen pel seu 183caracter fonamentalment ambigu, amb aquesta recerca contradictori que oscilla entre Pambient agrest i Purba. ‘Més modernament, a la postguerra, els germans Trilla, que acabaven de tornar del’ Argentina després @haver-h fet fortuna, van promoure un complex turistic en uns maresmes antics de les platges de Coma- rig prop del Vendrell jel van fer de tala aan ial ven pote amb antaatencié durant tants anys, que 6 dels pocsllocs dela costa con els blocs d’apartaments eren practicament inexistents, malgrat la pressié especulativa que els anys seixanta hi va haver en aquella zona. El desaparegue balneari Brisamar, aigies sulfuroses, va ser construt amb una pergola deliciosa que envoltava una pista de ball sobre la plata, ala part ABS anisie ecb ea barques a la part del dar- tera, un estany artificial envoltat de pérgoles romantiques, una esglé- sia, tna moderna piscina d’aigiies termals coberta.. I fins {tot gaudia dun lima agradable. Arruiinats els promotors del comples, els creditors, fent gala d'una mio- pisespeclaiva evident van aconsguir destrossar Fie cut de es aigiies» construida a Catalunya a la postguerra. Perd tornant al nostre itinerari després de la passejada i havent dinat, se'ns ofereix un descans agradable en algun dels salons confortables, amb les seves tranuiles sales de leetura, on 1a decoracié déna suport ales peces més insdlites que s*hi han anat acumulant al llarg del temps: pianos, paons, caps de cérvols, rellonges de cucut, etc, que envolten lunes cOmodes butaques de cuir i drap ales zones interiors, i de vimet alles galeries iles solanes. Es en aquest ambient on Eugeni d’Ors escriu laseva Oceanografia de tdi, amb aquella visié ran polémica del pasat- ge de la Garriga. Després d'un repés digestin ben reconfortant, sofereix la possibiitat de ee secorreguts per les valls i els indrets dels voltants, amb cotxe, peu o acavall, tot plegat com a tractament higitnic i complementari del régim ermal. Es remarcable la quantitat de sendes i ermites que envolten el balneari de Card, que permetien excursions a llocs ben pintorescos com ara la creu de Sants, a mil metres daltura, el salt de TEbre, la Roca Foradada, la Roca Pinyol o la font de Sant Roc. O també Tes excursions anunciades al monestir de Poblet, la Pena, la ser- rade Prades i Ciurana, des de PEspluga de Francoll. O els recorreguts suggerents des de la Puda de Banyoles que envolten el llac o, fins i tot, ad Gal que vorCan el a ports cap ij ds que es van casa ala postguerraa prop del balneari Hotel Martin, de Sant Hilari Sacalm. 185‘També per aquell temps, ala carretera de Barcelona a Puigcerda es va inaugurar el casino de Tona, situat-2 mig cam{ entre els dos balnearis que hi havia en aquesta poblacié, Per’, a més a més d’aquesta faceta del joc diguem-ne «dur» de certs indrets, a tots els establiments termals hi havia, en més o menys pro porcid, salons de brigde, de billar, ete ‘També hi havia teatres petits, com el desaparegut no fa gaire del bal nieari Rius de Caldes de Malavella o el de Sant Hilari Sacalm on, al ccostat de representacions modestes a cherec de companyies ambulants ‘ode familiars dels residents habituals, s’hiestrenaven obres com la que segons sembla hi va muntar Santiago Rusifol. De la mateixa manera, cls Jocs Florals de 1923 es van celebrar al teatre de les Termes Orién. ‘Aixi, es va introduir un nou al‘licient en aquelles tranquiles tardes dest Modernament aquesta activitat ha anat sent substituida progressivar ment dacord amb Fépocs, primer per una sla de concerts, despeds er un cinema, com a Card6, i, més cap aqui, per sales de televisi. ha arribat fins i cota disposar d’una sala per a eada un dels tres canals televisius, amb una cabuda proporcional a Paudiéncia de cada un dels, com és el cas de Vichy, 2 Caldes de Malavella. Perd els residents dels balnearis no es resignaven a ser contemplatius cada vespre i també organitzaven festes aprofitant la celebracié de con- cursos ales © bellesa, festivals d'ocells exdtics, concursos culi- nnaris i vocals, etapes de ral-lis automobilistics o bé qualsevol altre mo- ttiu que justifiqués la sessi6 de ball. levidentment, no tocaven poloneses ni el xarleston, sind més aviat el vals, que els metges recomanaven fer- vventment als seus pacients per Pabandonament dole d’aquesta dansa, rst a de les vies termals de la Catalonya Nord. ans ests nus eles ce eoatilé ds part ebneic elle. 4 din nara Forpani erent ate ae ee balers fs po ereerne Darifiils ‘Avui dia també s‘organitzen als bah allades ben animades, en i ised tases les quals es pot constatar que les diversions sin un complement tera- SE ee peer eoeclne: ABM