Proposta de Conclusions de La CEPC

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent
Ref.: 260MBB15071600002
A LA MESA DE LA COMISSI DESTUDI DEL

PROCS CONSTITUENT
Mireia Boya e Busquet, presidenta, Gabriela Serra Frediani, diputada del

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent,
dacord amb el que estableix larticle 65 del Reglament del Parlament,
presenten la proposta de conclusions segent, subsegent al treball
efectuat per la Comissi dEstudi del Procs Constituent.
PROPOSTA DE CONCLUSIONS DE LA COMISSI

DESTUDI DEL PROCS CONSTITUENT
1. Contextualitzaci
A. Marc global
A Catalunya, els pals a les rodes dels rgans de poder de lEstat espanyol i
les impugnacions procedents del Tribunal Constitucional contra les
aspiracions collectives del poble catal han estat elements acceleradors
dels anhels de sobirania per a molta gent. Des de 2012, les mobilitzacions
massives a favor del dret a decidir i el reclam dun referndum
dautodeterminaci han marcat el debat poltic. Desprs del procs
participatiu del 9 de novembre de 2014 i de les eleccions plebiscitries del
27 de setembre passat, quan les forces independentistes van treure una
mplia majoria de vots, la necessitat destablir un projecte de pas amb
bases constituents prpies per Catalunya es fa ms evident que mai. El
mandat democrtic, que tamb es va traduir en la declaraci de ruptura del
9 de novembre de 2015 del Parlament de Catalunya, requereix que el
procs constituent cap a una Repblica Catalana sinici amb fora.
Ms enll de les reivindicacions nacionals, limpacte de la crisi econmica
dels ltims anys tamb ha capgirat lestat dnim del pas. Des del 2008, el
sistema econmic imperant ha provocat ferides greus entre una gran part
de la poblaci de Catalunya. Actualment, tot i el pas dels anys, les
conseqncies humanes i socials de la caiguda econmica encara
sarrosseguen: la pobresa s un problema present arreu del territori, mentre
que latur, la precarietat laboral o els desnonaments sn el pa de cada dia.
La tragdia social vigent, per, va estretament lligada a la destrucci de
Model: 260 Proposta de conclusions subsegents al treball efectuat
per la Comissi dEstudi
lEstat del benestar i a la introducci progressiva de poltiques dausteritat

dictades per instncies exgenes com la Uni Europea. Les privatitzacions
dorganismes pblics o les retallades en mbits de necessitat bsica com la
seguretat social, la sanitat o leducaci sn el mxim exponent dun nou
model de gesti neoliberal que cada cop s ms patent.
A Catalunya, per, les poltiques de caire privatitzador shan imposat sense
que hi hagus consens social. Les mobilitzacions del 15-M, les vagues
generals de lany 2012, limpuls de moviments socials com la Plataforma
dAfectats per la Hipoteca (PAH) o la proliferaci de noves forces poltiques
desquerra, sn algunes de les expressions que demostren el rebuig de la
gent cap a les poltiques dausteritat adoptades des dels poders pblics. En
aquest sentit, la construcci de la Repblica Catalana s una oportunitat per
engegar un procs de transformaci social i econmica que trenqui amb la
preeminncia del model neoliberal i posi les necessitats de les persones per
sobre dels interessos de les elits econmiques i financeres.
El territori catal, daltra banda, no s un entorn recls en s mateix.
Actualment, per comprendre la situaci del nostre pas, cal analitzar la
conjuntura que vivim a nivell mundial i les problemtiques que sen deriven.
Al llarg de les ltimes dcades, lextensi de leconomia capitalista arreu del
planeta o lhegemonia creixent de les corporacions multinacionals sn
elements que han buidat de competncies prpies als Estats. Arran de la
mundialitzaci econmica, la ciutadania pateix majors desigualtats i el
poder que t per decidir sobre la seva prpia vida s cada cop ms redut. A
Catalunya, les conseqncies de la globalitzaci econmica, de les lleis del
lliure mercat i de la desindustrialitzaci es fan notar. En aquest sentit, el
procs constituent pot servir per retornar la sobirania prpia que pertany a
la poblaci catalana. El disseny duna nova Constituci enfocada a les
necessitats de les persones es prefigura com un revulsiu amb capacitats per
dotar a la gent de mecanismes de participaci directa i vinculants en tots
els processos de presa de decisi dabast collectiu.
i. Globalitzaci econmica, poders transnacionals i

problemtiques socials
Durant les sessions magistrals de la Comissi dEstudis del Procs
Constituent (CEPC), moltes persones han fet mfasi en la prdua
dautonomia dels Estats, que durant els darrers anys han cedit parts de les
seves competncies a organismes supranacionals amb poca legitimitat
democrtica entre la ciutadania. En aquest mbit, Jos Antonio Prez Tapias
s molt crtic: LEstat es troba impotent davant dels poders econmics i els
governs, cosa que el colloca en una posici totalment subalterna enfront
dorganismes com la Uni Europea, a la qual hem cedit part de la
sobirania.
Pel politleg Joan Subirats, la situaci davui en dia no s noms un perode

de crisi econmica, sin que es tracta dun canvi dpoca marcat per la
mundialitzaci de leconomia i el desempoderament dels Estats.
Actualment, ens trobem en un moment dinterdependncies creixents. Si
parlem de sobiranies, hem de tenir en compte que vivim en un espai
dinterdependncies, per aix, comptar amb un Estat s un plus per
escollir o negociar millor en un moment de sobiranies limitades o
dependents. De la mateixa manera, la gran transformaci que actualment
hi ha en lmbit tecnolgic sha de tenir molt present. Enguany,
corporacions transnacionals com Google tenen un poder que hauria estat
impossible dimaginar dcades enrere.
En lmbit de la jurisprudncia, Albert Noguera va explicar que la cessi de
sobiranies de lEstat espanyol a la Uni Europea tamb s patent. Hem
passat dun model de monisme jurdic, a on noms regia la Constituci de
lEstat, a un model de pluralisme jurdic en el qual lordenament espanyol
coexisteix amb altres ordenaments jurdics com leuropeu. Aix ha provocat
que hi hagus reformes o desmantellaments de drets de la Constituci
sense que es modifiqui el propi text.
En la qesti del trasps de sobiranies, inicialment hi havia moltes
competncies que depenien de la Constituci Espanyola i eren gestionades
directament per lEstat central, les autonomies o lmbit local, per sn
funcions administratives que van ser transferides progressivament a la Uni
Europea a travs duna llei orgnica. Pel professor Marco Aparicio, aquesta
cessi datribucions va derivar en un procs de desconstitucionalitzaci.
Progressivament, lEstat ha perdut certs mecanismes de regulaci de
leconomia i el control sobre alguns processos socioeconmics ha quedat
subordinat a les directrius de la Uni Europea. Brusselles subordina els
drets dintervenci social i econmica dels estats als principis de la llibertat
de mercat i de circulaci de bns, serveis i capitals. A ms, a leconomia
de mercat capitalista actual, hi ha grans empreses que tenen capacitat
reguladora per sobre dels Estats.
Per la CUP-CC, la situaci dalarma social que pateix la poblaci catalana s
un altra qesti a tenir en compte. A travs del Procs Constituent, sha
darticular tot un conjunt de mecanismes per revertir la situaci de misria
que pateix la gent. Durant la seva intervenci a la CEPC, el professor Jordi
Matas va posar dades al context de penria que pateix el pas. A Catalunya,
el percentatge datur encara s del 20%, hi ha un 40% datur juvenil, prop
de 300.000 persones es troben sense feina des de fa ms de 2 anys i el
nombre de desnonaments ha pujat a lescandalosa xifra de 60.000 casos en
menys duna dcada. A nivell hum, una de cada cinc persones es troba per
sota del llindar de pobresa. En el cas de la canalla, el percentatge augmenta
un 30%.

Per Jordi Matas, el sistema poltic actual no sap donar respostes collectives
al drama social existent, amb mancances per contrarestar la asimetria en
la distribuci de recursos i oportunitats. La CUP-CC, en el seu anlisi, fa una
lectura similar dels problemes socials que pateix el pas. Actualment,
lextrema desigualtat present entre la societat fa que sigui difcil arribar a un
bon nivell de cohesi social que serveixi de base slida per tirar endavant
un Procs Constituent amb suport ampli. En aquest sentit, la projecci dun
text constitucional cap a la Repblica Catalana ha de ser una via per la
transformaci social que actu immediatament contra desnonaments,
pobresa, atur, misria i drames socials quotidians.
ii. La necessitat actual diniciar un procs constituent

Durant les compareixences a la Comissi dEstudis del Procs Constituent
(CEPC), diferents experts han realitzat un conjunt dexposicions amb dades
de context interessants per analitzar la situaci actual de Catalunya i fer
una diagnosi de les problemtiques que pateix el pas. Els ponents, amb
propostes diferents sobre els mtodes per desenvolupar el procs
constituent, han presentat enfocaments elaborats i concrets per abordar la
qesti catalana des de leix nacional i social. A travs dels seus relats,
podem extreure idees per plantejar un model de procs constituent propi
que emprengui el cam cap a la creaci duna Repblica Catalana amb
sobirania plena sobre s mateixa.
En la seva compareixena, el professor Jos Antonio Prez Tapias va
argumentar que la soluci del fet nacional catal passa per celebrar una
consulta legal i no vinculant que ajudi al Principat a trobar un encaix federal
en el marc de lEstat espanyol. La CUP-CC planteja una estratgia diversa i
un projecte de procs constituent molt diferent, per subscriu plenament
lanlisi crtic de Tapias sobre lpoca de la Transici i sobre la conjuntura
histrica que ha sembrat el malestar de la poblaci catalana cap a lEstat
central. Segons Prez Tapias, la Constituci Espanyola de 1978 no va
resoldre la qesti de les nacions en cap sentit. A dia davui, no sha fet
grans avenos en el reconeixement de la reivindicaci; a nivell territorial o
en lmbit de la redistribuci financera tampoc sha anat gaire lluny.
La realitat poltica espanyola, que nega la realitat plurinacional de lEstat, s
un dels elements que ha abocat a una gran part de catalans a rebutjar
lestatus quo dels temps de la Transici. A lEstat espanyol no sha produt
un reconeixement explcit de les nacions que coexisteixen, ni dels ciutadans
que hi convivim amb la concepci de pertnyer a una pluralitat de nacions,
considera Tapias. En el seu moment, la sentncia contra lEstatut
dAutonomia va limitar la referncia a la realitat nacional de Catalunya i a la
seva condici de naci. A ms, el veto que va imposar lEstat espanyol per
evitar que el Principat obtingus majors garanties autonmiques sha tradut
avui en dia en una representaci poltica de majoria independentista al
Parlament. Amb tot, la situaci a les institucions, lorganitzaci ciutadana i

les mobilitzacions per la independncia al carrer sn una mostra evident del
desgast de lEstat de les autonomies, que est completament deslegitimitat
en territori catal. Pel politleg Joan Subirats, de fet, la democrcia actual
s un sistema poc capa de recollir les dinmiques socials quan es
produeixen.
En el cas catal, la rigidesa de la Constituci Espanyola de 1978 i la manca
de voluntat de reforma de la dreta espanyolista per encaixar-hi les
reivindicacions de sobirania de Catalunya ha comportat que molta gent del
pas vegi la via de negociaci amb lEstat com un cam sense sortida. El
jurista Albert Noguera, que va fer una exposici extensa a la CEPC, tamb
argumenta que els continguts fonamentals i bsics de la Constituci
Espanyola estan concebuts duna manera molt rgida, cosa que fa difcil
canviar-ne certes coses.
En aquest punt, quan el text constitucional vigent es torna irreformable,
segons lexpert en dret constitucional Marco Aparicio, la teoria de la
jurisprudncia estableix que es poden iniciar noves vies constitucionals per
desencallar la situaci: el poder constituent recau en el poble, i el seu
exercici es pot posar en marxa sense ser bloquejat o predeterminat per cap
decisi jurdica. Tanmateix, els elements que justifiquen larrencada duna
nova forma de poder constituent en un context destancament jurdic sn
concrets. En primer lloc, cal que la conjuntura tingui les caracterstiques
prpies duna fase deconstituent, un moment en el qual el pacte
constitucional que encara s vigent a nivell legal ja no t ra de ser perqu
shan imposat tota una srie de decisions per mecanismes poc democrtics
que trenquen lacord establert inicialment. En aquest context, la validesa de
la Constituci Espanyola s qestionable: el pacte constitucional de 1978 ha
quedat obsolet i actualment el pas es troba en una dinmica de procs
deconstituent.
Per Marco Aparicio, la situaci de deslegimitat de la Constituci Espanyola
no s un cas allat: En els pasos del sud dEuropa, tot aix sha agreujat
profundament a partir de la crisi financera. Actualment, existeix un conjunt
de forces socials que prenen els carrers i tenen capacitat per impugnar les
estructures de poder vigents. A lEstat, actualment hi ha espais socials
amplis que sn capaos de mobilitzar-se i generar discurs per oposar-se a
lestructura socioeconmica i jurdica vigent. Aix doncs, si totes aquestes
forces tenen capacitat de posar en qesti el sistema vigent, estan activant
una fora deconstituent. En aquest punt, els moviments de dissensi
posaran en prctica noves institucionalitats amb capacitat per superar la
regulaci del propi estat que no estan previstes en el marc jurdic establert.
A Catalunya, lexistncia daquest tipus de forces s ms que evident: al
pas hi trobem moviments i plataformes cviques de caire destituent com
lANC, mnium Cultural o altres grups sobiranistes ms petits que volen
trencar amb lestatus quo espanyol. Daltra banda, trobem tamb
moviments socials que actuen com a forces deconstituents i que durant els
darrers anys shan esmerat a lluitar contra el rgim poltic i el sistema
econmic existents. En aquest mbit, el moviment del 15M o la Plataforma
dAfectats per la Hipoteca (PAH) sn alguns dels mxims exponents. Quan hi
ha mancances en mbits com lhabitatge, la salut o leducaci, les forces
deconstituents poden articular prctiques instituents que arriben a la
desobedincia civil, per hi ha vies per reclamar drets i necessitats que
tamb sn ms especfiques.
El projecte de construcci de la Repblica Catalana es pot veure des de
molts prismes diferents. Lauge del moviment sobiranista dels ltims anys o
les mobilitzacions del 15M sn elements que han fet replantejar els punts de
vista de la poblaci catalana cap a iniciatives com el procs Constituent,
que estableix o revisa les bases constitutives del pas. Aix es va expressar
a la CEPC Jaume Lpez, representant de la plataforma Reinicia Catalunya,
que ha fet la seva prpia proposta estratgica de procs constituent.
En els passos a seguir i el resultat final del procs constituent, s cabdal que
les dones i les poltiques amb perspectiva de gnere hi siguin incloses en
tots els sentits. Les dones hem estat les grans absents dels processos
constituents dordre liberal, comenta Encarna Bodeln, sociloga
investigadora del Grup Antgona de la UAB. Durant el debat i el
desenvolupament del procs constituent, sha de plantejar un nou marc de
relacions socials i parlar de les desigualtats de gnere, ja que Catalunya s
un pas amb diferncies molt greus en aquest mbit. A nivell dingressos,
actualment, les discriminacions contra la dona sn molt patents. Les dones
cobren un 25% menys de salari brut anual i no gaudeixen de la mateixa
situaci econmica que els homes. Les diferncies salarials sn un greuge
comparatiu que els afecta en tots els espais de la seva vida. En lmbit
domstic, la distinci dhores que homes i dones dediquen a les tasques de
cura tamb s molt pronunciada. Segons indica Encarna Bodeln, les dones
assumeixen el 85% dexcedncies laborals per tal de dedicar-se a cuidar la
seva famlia. De la mateixa manera, les xifres assenyalen que el 95% de
persones que deixen de treballar per vetllar els seus fills i filles sn dones. A
ms, a Catalunya, les quantitats de temps dedicades a les tasques de cura i
al manteniment de la vida estan repartides de manera molt desigual. El
treball de cura implica molta feina, emocions i un desgast que pateixen les
dones, per no pas la majoria dhomes, lamenta Bodeln.
Lexclusi de les dones s una problemtica que prov de larrel del sistema.
La seva marginaci t una relaci intrnseca amb el capitalisme i les seves
claus econmiques, poltiques i jurdiques. A la majoria de textos
consitucionals actuals, la marginaci de la dona tamb hi s patent. En el
cas de la Constituci Espanyola de 1978, els reclams del feminisme encara
no shan assolit. A la Constituci, es mant una desigualtat absolutament
formal que contradiu lesperit de la clusula digualtat entre dones i homes,
denuncia Encarna Bodeln. Amb lobjectiu de revertir la situaci, per la CUPModel: 260 Proposta de conclusions subsegents al treball efectuat
CC, el procs constituent catal ha dincloure les demandes histriques del

feminisme.
El 1978, durant els processos de debat i discussi de la Constituci
Espanyola, el moviment feminista va exigir un conjunt de reivindicacions
que van tenir un ress i una incidncia especials a Catalunya. Tanmateix, a
hores dara, el text constitucional espanyol encara no inclou qestions
bsiques en lmbit de la lluita antipatriarcal i de drets de les dones. Entre
els plantejaments fets a finals dels setanta, una de les reivindicacions que
va tenir ms fora va ser la demanda destablir un model de coeducaci.
Malgrat tot, a Catalunya encara no existeix un reconeixement clar de
leducaci sota aquests parmetres. El juliol passat, el Parlament va
aprovar una llei digualtat que parla de coeducaci, per encara no sha fet
cap passa per aplicar-la, denuncia Encarna Bodeln. La coeducaci, amb
tot, es tracta duna demanda histrica que sha centrat en lobjectiu
daconseguir una educaci no sexista. Per Bodeln, la coeducaci hauria de
ser un dret: lEstat hauria de garantir que lensenyament es realitzi sense
discriminaci o menyspreu per ra de sexe, implantant la coeducaci en tots
els nivells. En opini de seva, si leducaci shagus aplicat des del 1978,
les mancances existents en el sistema educatiu actual serien molt menors,
mentre que tamb hauria estat una eina efectiva per trencar amb el model
de societat sexista vigent.
Per la CUP-CC, la Constituci de 1978 no va satisfer les necessitats de les
dones i va esvair les possibilitats destablir mesures concretes per posar fi a
les desigualtats de gnere. Aix doncs, el projecte de construcci de la
Repblica Catalana ha de ser una oportunitat per revertir lactual situaci de
violncia patriarcal. En la realitat social del pas, s evident que homes i
dones no viuen en igualtat de condicions. Per acabar amb aquesta
discriminaci i amb la violncia cultural que hi va lligada, el feminisme
planteja noves formes de prctica instituent i models innovadors per
construir un procs constituent des daltres mbits. El projecte
constitucional catal, en conclusi, sha de nodrir de les aportacions de la
societat, de limpuls dels moviments socials, de tot un conjunt de drets que
queden per adoptar i de noves eines procedents daltres mbits que poden
ser dutilitat.
B. Sntesi
1
La creixent globalitzaci i les dinmiques econmiques del capitalisme

han provocat la prdua de sobiranies dels Estats.
La Constituci Espanyola respon a un model rgid que dificulta

enormement la seva prpia reforma i provoca la no resoluci ni dels
anhels nacionals de Catalunya ni de les demandes socials actuals de la
ciutadania. Per tant, actualment, no hi ha cap marge dacci pel

reconeixement del dret a decidir del poble catal que no passi per la via
de la ruptura i de la unilateralitat.
3
La situaci poltica present a lEstat espanyol i la correlaci de forces

dun sistema que encara tendeix cap al bipartidisme, entre el Partido
Popular (PP) i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), impliquen que la
nica sortida per tal de recuperar els drets socials i nacionals dels
catalans sigui linici dun Procs Constituent propi.
En el context de la crisi econmica actual i la incapacitat de reforma del

rgim de 1978, fa que lobertura dun Procs Constituent propi sigui una
oportunitat per dotar a Catalunya dun marc jurdic democrtic i
socialment ms just.
En el nostre pas, durant els ltims anys, hi ha hagut una srie de

processos destituents, tan de base social com nacional, que actualment
legitimen linici dun Procs Constituent propi. La mobilitzaci popular
existent, iniciadora daquests processos destituents, ha destablir les
bases per tal de dur a terme aquest Procs Constituent propi.
La Constituci Espanyola no va tenir en compte la perspectiva de gnere

ni les reclamacions dels moviments feministes durant la seva elaboraci.
Aquest fet motiva la necessitat dun Procs Constituent que integri de
forma transversal aquesta perspectiva.
2. Poder constituent i models de constituci

A. El poder constituent enfront dels poders constituts
Per engegar un procs constituent, hi ha tota una srie de termes essencials
que sha de tenir en compte. Abans de tot, sha de distingir entre el poder
constituent i els poders constituts. El primer s el que t capacitats per
iniciar la creaci dun Estat i sencarrega de la redacci de la seva norma
fonamental, la constituci, explica el jurista Albert Noguera. A ms, el
titular del poder constituent s directament el poble, ja que aquest t la
titularitat de la sobirania popular. Es tracta dun poder absolut que no t
limitacions. Tal i com va dir lhistric pensador constitucionalista
Emmanuel-Joseph Sieys, les decisions del poble no tenen res sobre seu i
sn de compliment obligatori pels poders pblics i la resta de ciutadans.
El poder constitut, a diferncia del constituent, s limitat. El poder
legislatiu, judicial i executiu es crea de la manera establerta per la norma
prvia, que s la Constituci, comenta Albert Noguera. En canvi, el poder
constituent s prejurdic, no t cap norma que li serveixi de punt de
referncia, s un poder de naturalesa poltica i es tracta de la primera de
totes les normes. Aix doncs, a travs de lactivaci de la sobirania popular
i de la posada en marxa del poder constituent, el poble obt plena potestat
per organitzar-se polticament i de manera jurdica. Per la CUP-CC, la teoria

exposada legitima les reivindicacions vigents de Catalunya. Arran de les
mobilitzacions independentistes i limpuls poltic dels ltims anys, la
poblaci ha reclamat la sobirania que li pertoca davant de les vulneracions
dels poders constituts de lEstat central, que imposen una llei sense
legitimitat ni suport social sobre la gent de Principat.
El poder constituent s una expressi directa de la voluntat popular. Es
tracta dun concepte que no emana duna norma prvia, sin que la seva
font de legitimitat s el poble. Segons Albert Noguera, hi ha diferents vies
dactivaci del poder constituent. Es pot activar a travs de la legislaci
vigent o per part dels poders constituts pels governs o les institucions, per
exemple-, per tamb hi pot haver una activaci ciutadana directa a partir
dall que es coneix com a poder constituent originari. Si es fa per aquesta
via, el poder constituent es posa en marxa a travs de la voluntat del poble,
un valor que aporta molta ms validesa a tot el procs delaboraci
constitucional. Un poder constituent activat directament per la ciutadania
t una fortalesa i una legitimitat democrtica molt ms altes que no pas un
model de poder constituent activat directament pels poders constituts,
exposa Noguera. En conclusi, qualsevol procs que es vulgui democrtic
ha de passar per seguir el model de sobirania popular, que implica una
participaci de la ciutadania en el seu recorregut.
La CUP-CC considera que no hi ha cap llei que pugui posar limitacions al
poble un cop sactiva el poder constituent. Tal i com considera el jurista
Marco Aparicio, a nivell de teoria democrtica, el procs constituent no pot
ser condicionat de manera tancada i imperativa per cap text normatiu. En
opini seva, si la Constituci Espanyola no estableix cap via perqu el
titular del poder constituent prengui la iniciativa de tirar endavant una nova
Assemblea constituent, aix no vol dir que el poder constituent quedi
anullat, ni tampoc que el poble deixi de ser titular daquest poder. De fet,
hi ha constitucions que incorporen la via perqu el poder constituent
originari, que rau de manera directa en el mateix poble, es posi en marxa
sense que les cambres i poders constituts puguin establir bloquejos.
La CUP-CC entn que el poble pot actuar de manera autnoma i directa per
aconseguir noves vies dactivaci del poder constituent quan aquest es
troba encallat per un poder constitut que ha perdut reconeixement i
legitimitat entre la societat. Aquest s, precisament, el cas de la poblaci
catalana, que veu com totes les seves aspiracions per activar noves vies de
sobirania prpia sn plenes dentrebancs que lEstat espanyol interposa
constantment.
B. Tradicions i models de Constituci

La tradici constitucional occidental sha distingit histricament per dos
models diversos que parteixen de premisses diferents. En ambds casos, les
dues estratgies constitucionals desemboquen en la creaci dun compendi
legal bsic per un Estat que garanteix tota una srie de drets i llibertats.
Tanmateix, ladopci duna via o de laltra s determinant a lhora de
condicionar que un procs constituent sigui ms o menys democrtic i
participatiu. Aix doncs, tot plegat tamb sha de tenir en compte pel cas
catal.
Per una banda, hi ha el model americ, mentre que laltre s el francs. El
procs constituent de la tradici americana necessita, obligatriament, la
participaci directa de la ciutadania, comenta el docent Albert Noguera. En
la dinmica de construcci dels Estats Units, es va emprendre un via que
estableix una separaci radical entre poders constituts i poder constituent,
el titular del qual s el poble. En el cas americ, les convencions
constituents van redactar una proposta de projecte de Constituci que
desprs va ser aprovada per la ciutadania a travs de referndum,
dassemblees o b a partir de decisions de les prpies comunitats rurals.
El model europeu, daltra banda, procedeix de la revoluci francesa i
substitueix el concepte de sobirania popular pel de sobirania nacional.
Aquest mats condiciona que sintrodueixi la lgica representativa a linterior
del poder constituent: lexercici de la sobirania nacional el realitza la naci,
un ens abstracte que no pot parlar ni opinar, explica Albert Noguera. Amb
tot, el model de sobirania nacional no s el que defensa la CUP-CC, ja que
lnica manera que t una naci per expressar la seva opini s a travs
dels representants poltics que es troben a les institucions pertinents.
A banda de les dues tradicions constitucionalistes, per la CUP-CC hi ha tot
un conjunt de teories i conceptes de partida bsics que cal conixer en
detall per desenvolupar un procs constituent. El cam cap a la Repblica
Catalana i la creaci del seu text constitucional base pot variar segons
lestratgia terica que sagafi de referncia i la seva aplicaci a la prctica.
Per iniciar la ruta cap a un nou Estat, hi ha nocions que legitimen la via a
seguir, aix que la lectura que es faci sobre certs fonaments s cabdal per
determinar i dissenyar un marc constitucional propi.
Les bases a travs de les quals arrenquen els processos constituents sn
variables. La majoria dexperts que han passat per la CEPC ho ha remarcat
al llarg de les seves ponncies: els procediments per la creaci dun nou
text constitucional poden partir dun esquema de perfil ms democrtic
participatiu o b dun tipus denfocament que sigui de caire ms
representatiu.
Tcnicament, les constitucions es distingeixen entre dues tipologies. Hi ha
textos constitucionals de tipus principalista i daltres que sn de tipus
reglamentari. Les constitucions principalistes es regeixen per principis, que
sn normes no concloents amb pautes de ponderaci diferents segons el
punt de vista de la persona que lapliqui. Daltra banda, les constitucions
reglamentries funcionen a travs de regles que sapliquen a partir de
criteris de compliment rgid que no deixen marge de dubte.
10
Tradicionalment, les constitucions de segle XIX eren principalistes, amb

textos curts que es limitaven a enumerar principis i objectius bsics sense
desenvolupar-los, explica el jurista Albert Noguera. Al segle XX i XXI, per,
moltes constitucions esdevenen reglamentries i passen a regular molts
ms mbits de la vida quotidiana.
Un altre element per distingir entre models de constitucions rau en el tipus
dEstat i societat que els propis textos constitucionals creen. El model de
constitucionalisme primigeni s el liberal, que apareix a finals de segle XVIII
amb les revolucions liberals i burgeses dels Estats Units i a lEstat francs.
En aquests primers compendis legals, les llibertats i els drets tenen una
dimensi molt limitada: noms es reconeix el dret de llibertat individual, el
sufragi s censatari i no hi ha cap regulaci per fer que lEstat pugui
intervenir en leconomia.
Ms endavant, amb la revoluci sovitica, a Rssia emergeix el
constitucionalisme socialista, que t el seu origen amb la Declaraci de
drets del poble treballador i explotat. Posteriorment, durant el perode
dentreguerres, sorgeix el constitucionalisme social, que t el seu tret de
sortida a Alemanya amb la Constituci de la Repblica de Weimar. Desprs
de la II Guerra Mundial, el model de constitucionalisme social es va adoptar
a pasos com Frana (1946, 1958), Itlia (1947), Alemanya Occidental
(1949), Grcia (1951, 1975) o Turquia (de 1961, per revisada
posteriorment). La Constituci Portuguesa de 1976 o la Constituci
Espanyola de 1978 segueixen el mateix model. El constitucionalisme social
es basa en la universalitzaci del sufragi actiu i passiu, mentre que tamb
incorpora el reconeixement de tot un conjunt de drets socials. Lptica legal
de les constitucions socials semmarca en un context de capitalisme fordista
basat en el treball i la retribuci salarial, un model que a hores dara ja no s
vlid. Per la CUP-CC, a lhora de plantejar el text constitucional catal, cal
anar ms enll de lenfocament propi del fordisme per atnyer les
condicions econmiques i socials prpies del context actual.
De fet, recentment ha sorgit un altre model de constitucionalisme que ha
aportat tot un conjunt de premisses innovadores. Es tracta del model
llatinoameric. La Constituci de Colmbia de 1991 en marca el seu origen,
per la Constituci Veneolana (1999), la Constituci dEquador (2008) i la
Constituci de Bolvia de 2009 segueixen els mateixos patrons. En aquest
sentit, el model constitucional llatinoameric trenca amb la doctrina
constitucional clssica i incorpora elements renovadors: igualtat entre la
jerarquia de drets, reconeixement del carcter plurinacional de lEstat,
amplis mecanismes de democrcia participativa, control democrtic sobre el
poder, forta intervenci de lEstat en leconomia, nacionalitzaci de sectors i
recursos estratgics, etc.
Les constitucions tamb es poden diferenciar pels mecanismes de reforma
que tenen establerts. Per una banda, les constitucions flexibles sn aquelles
11
que es poden reformar a travs del procediment normatiu ordinari, mentre

que les constitucions rgides han de sotmetres a un recorregut reglamentari
especial per ser reformades. El grau de rigidesa dels textos constitucionals
s variable en cada pas i tot depn dels requisits que es necessiten a lhora
de fer la reforma. En el cas de la Constituci Espanyola, el text
constitucional noms es pot reformar a travs dels articles 167 i 168 CE. En
els seus aspectes fonamentals, la modificaci de la Constituci exigeix ls
de la via que presenta larticle 168, per es tracta dun procediment que
destaca per la seva extrema rigidesa.
C. Lactivaci del poder constituent

Al llarg de les ponncies de la CEPC, la majoria de compareixents han
remarcat que tots els processos constituents sn diferents, amb
caracterstiques prpies que els distingeixen entre uns i altres. Per Jordi
Matas, cada procs constituent es situa i desenvolupa en un context social
determinat, i s que tots els processos estan influts per les
caracterstiques particulars de les societats que protagonitzen el canvi. Aix
doncs, segons la CUP-CC, Catalunya tamb ha de desenvolupar el seu propi
model de procs constituent. Tal i com reivindica Jordi Matas, tenim una
societat, una histria, una economia, una poltica i una cultura que s la
nostra.
La situaci de Catalunya a lhora dabordar la qesti constitucional s molt
particular. En el cas catal, la dificultat s doble: ms enll de la
configuraci dun procs constituent, al Principat tamb sest efectuant un
procs de sobirania i emancipaci envers les institucions de Madrid. En
canvi, en altres pasos, quan es parla de procs constituent, no es posa en
dubte el seu marc institucional, considera Jaume Lpez. En el context
catal, daltra banda, cal afegir el fet que el pas senfronta al jou de lEstat
espanyol. Tenim un Estat en contra, i aix marca el procs cap a la
constituci de la Repblica Catalana, declara Antoni Abat Ninet, catedrtic
de dret constitucional.
Per un altre cant, les vies diferents dactivaci dels processos constituents
varia segons els pasos i la lnia estratgica que sha seguit en cada lloc.
Principalment, els processos constituents sactiven per dues vies. Per una
banda, hi ha el recorregut legislatiu: els poders constituts tenen capacitat
per convocar i articular una assemblea constituent. Un dels exemples ms
recents s el cas de Bolvia, que va projectar la creaci dun rgan
encarregat de redactar un nou text constitucional a travs duna llei que el
congrs va aprovar lany 2006. En el marc de la legalitat espanyola, per, la

12
convocatria i aprovaci dun procs constituent dmbit catal des de

lEstat central s una opci amb possibilitats remotes de fer-se realitat.
En la situaci dencallament amb les institucions de Madrid que actualment
pateix Catalunya, la via dactivaci popular del procs constituent s una
altra de les estratgies plausibles. Segons Albert Noguera, el poder
constituent no deriva de la legalitat, sin de la legitimitat. Aix doncs, un
poder constituent que estigui avalat directament per la ciutadania t una
fortalesa i una legitimitat democrtica molt superior. En aquest context, el
poder constituent pot engegar-se desprs que la poblaci avali la seva
arrencada a partir de la votaci en un referndum.
En lexperincia delaboraci de la Constituci dEquador, entre 2007 i 2008,
el procediment va ser precisament a travs de la via referendria. Tal i com
explica Noguera, quan Rafael Correa va guanyar les eleccions, ell mateix va
convocar un referndum per preguntar a la ciutadania si era partidria de
lactivaci dun poder constituent que culmins en una nova constituci. La
majoria dels ciutadans van mostrar-shi a favor, aix que posteriorment es va
fer una convocatria deleccions a assemblea constituent. Un cop sarriba a
aquesta etapa, lassemblea constituent pot esdevenir plenipotenciria,
com un poder excepcional i provisional fins que es conforma la nova
institucionalitat, per tamb pot quedar relegada a ser noms un annex
del Parlament que t la nica funci de redactar una nova constituci,
explica Albert Noguera. En el cas dEquador, per, la nova Assemblea
constituent va obtenir plens poders. El mandat i els actes decisoris que
podia aprovar lassemblea constituent eren jerrquicament superiors a
qualsevol altra norma de lEstat, fins i tot als dictats de la prpia Constituci
vigent. Es va dissoldre el poder legislatiu i lAssemblea constituent va
assumir plenament les funcions per tramitar lleis a travs duna comissi
legislativa que es va crear expressament. El cas equatori s un exemple
clar de com un poder constituent pot assumir un carcter plenipotenciari
sense estar subordinat a cap poder constitut, comenta Noguera.
Tanmateix, tamb hi ha processos constituents que han adquirit legitimitat
durant la seva prpia posada en marxa. Segons el jurista Marco Aparicio, la
legitimitat culmina en una nova assemblea constituent o en lobertura dun
procs que porta a un nou pacte constitucional que desplaa lanterior. En
aquest sentit, el cas de Colmbia s paradigmtic. El 1991, al pas
llatinoameric es va activar un procs constituent que va sorgir des dels
moviments socials. El reclam i la reivindicaci constituent que van assumir
les prpies institucions va procedir de la mobilitzaci social, del moviment
universitari i de diversos professors, que van impulsar el moviment de la
Sptima Papeleta en el marc dunes eleccions locals. De fet, no hi havia
una previsi concreta, preestablerta o clara sobre com abordar una
assemblea constituent, per aix no va impedir que es pogus obrir duna
manera poc institucional.

13
A les eleccions municipals colombianes de 1990, es preveia que shagus de

votar sobre sis mbits diferents, per els moviments socials van decidir
incorporar un set element que no shavia incls oficialment. Es tractava de
la setena papereta, que la gent havia dafegir a la urna per expressar la
seva voluntat en relaci a lobertura dun hipottic procs constituent. Es
tracta duna prctica que es va fer al marge del poder institucional, sense
estar vinculada a cap regulaci concreta, sin que va ser fruit de la
mobilitzaci social i poltica, remarca Marco Aparicio. Hi va haver fins a 2
milions de persones que van exercir aquesta possibilitat, i les institucions,
desprs de comptabilitzar el nombre de paperetes que shavia dipositat a
les urnes, ho van incorporar quan es van adonar de la fora social que tenia
la reivindicaci.
A Colmbia, el reclam de la gent era la creaci duna nova institucionalitat i
la renovaci duna estructura poltica que frens la violncia del conflicte
armat. Amb tot, a les eleccions presidencials que es van celebrar desprs
dels comicis locals, el govern va incorporar la possibilitat que, ms enll de
lelecci presidencial, la gent tamb pogus escollir sobre la pertinena
diniciar o no un procs constituent. Les votants colombianes shi van
mostrar a favor, cosa que va derivar en una Assemblea constituent que va
culminar amb la Constituci de 1991.
D. Sntesi
1
El poder constituent s lexpressi directa de la voluntat popular i recau

en la ciutadania, que s sobirana per exercir-lo i t la legitimitat per ferho.
El poder constituent s absolut i illimitat. Aix doncs, lAssemblea

Constituent, com a garant de la sobirania popular de la ciutadania de
Catalunya, podr exercir el poder constituent amb plens poders. En
aquest sentit, els actes decisoris de lAssemblea Constituent seran:
jerrquicament superiors a qualsevol norma procedent daltres
ordenaments jurdics (1), de compliment obligatori pels altres poders
pblics i per qualsevol persona fsica o jurdica (2) i passaran per sobre
de les atribucions dels poders constituts prviament (3). Amb tot, no hi
haur cap tribunal, jutjat o entitat de poder externa que pugui controlar,
suspendre o impugnar les disposicions que prengui lAssemblea
Constituent.
Un procs constituent plenament democrtic ha dinspirar-se en el model

constitucionalista americ i en la doctrina del poder constituent originari.
En aquest sentit, el procs de redacci i aprovaci de la Constituci
catalana ha de fonamentar-se en un alt grau de participaci i amb una
intervenci directa de la ciutadania.

14
Tenint en compte tots els criteris tcnics i de procediment que hi ha

entorn als textos constitucionals, cal optar per un model garantista de
Constituci que incorpori novetats aparegudes en el constitucionalisme
llatinoameric dels ltims anys, amb el reconeixement, la protecci
plena i una jerarquia en igualtat de condicions de drets civils, poltics,
socials i collectius. Aquests drets han de ser reconeguts a totes les
persones que visquin al pas, ms enll de quina sigui la seva situaci
administrativa prpia.
Les garanties de la nova Constituci catalana tamb han de desvincularse dels criteris dpoca fordista, centrats en el treball i el salari. La
societat actual pateix una realitat datur i precarietat constants, amb un
sistema econmic que est basat en la multifragmentaci de les formes
de treball. Aix doncs, cal trobar noves vies constitucionals que tinguin en
compte la situaci vigent per fer-li front.
El text constitucional que regir la futura Repblica Catalana

dincorporar procediments democratitzadors, amb mecanismes
democrcia participativa directa, control democrtic sobre
representants poltics i domini de la societat sobre les institucions
lEstat.
s necessari trobar un equilibri entre un marc constitucional que no sigui

molt rgid, per tampoc excessivament flexible. Quan es vulgui fer
qualsevol reforma de la Constituci, la proposta de modificaci hauria de
ser aprovada per majoria absoluta de vots al Parlament. Un cop hagus
passat aquest primer pas, el nou text haur de ser ratificat mitjanant un
referndum popular.
Un dels mecanismes ms comuns per iniciar lactivaci popular directa

del poder constituent s a travs de la celebraci dun referndum
vinculant autoritzat enfocat amb aquest objectiu. Aquesta via per, s
impossible des de lEstat espanyol.
Lactivaci del poder constituent es pot fer a travs del Parlament,

mitjanant la via legislativa, com va ser en el cas del procs constituent
bolivi. Tanmateix, tamb es pot fer directament, a partir del reclam de
la ciutadania, com va passar a lEquador i en altres pasos. Un procs
constituent activat per la sobirania popular arrenca amb molta ms fora
i legitimitat democrtica que qualsevol altre procs constituent activat
pel Parlament a travs duna llei de convocatria de lAssemblea
Constituent.
ha
de
els
de
10 El procs constituent activat per la ciutadania pot incloure un

referndum que avali la seva arrencada. En el cas catal i degut a les
successives negatives de lEstat espanyol, aquest pot ser del tipus
referndum unilateral dindependncia (RUI).

15
3. El Procs Constituent
A. La radicalitat democrtica com a via

La participaci ciutadana en el recorregut del procs constituent es pot
articular de moltes maneres diverses. Per la CUP-CC, la implicaci de la
poblaci en la construcci de la Repblica Catalana ha de ser present i
activa des del principi fins a la fi del trajecte. La participaci ha dincloure a
les organitzacions de la societat civil catalana, a la poblaci no organitzada i
als crrecs parlamentaris electes en eleccions constituents. Per emprendre
un procs constituent amb prou garanties de democrcia, transparncia i
legitimitat, cal un alt grau dactivaci i participaci popular. A ms, la
contribuci de la ciutadania sha de traduir en estratgies i postures de
valor vinculant que recullin la voluntat expressada per la gent.
Al llarg de les sessions de la CEPC, moltes de les persones compareixents
han aportat informaci i mecanismes que ajuden a concebre els passos a
seguir perqu la gent prengui decisions vinculants i tingui una participaci
directa durant tot el procs delaboraci del text constitucional.
Actualment, en el model de democrcia del segle XXI, hi ha un canvi de
paradigma teric que tamb influeix a lhora de bastir els processos
constituents. Les democrcies sn molt ms complexes que els sistemes
poltics que hi havia quan es van originar les principals teories constituents,
i s que avui en dia no hi ha cap teoria democrtica que sintetitzi tot all
que normativament es necessita, declara el politleg Ferran Requejo. De
fet, la legitimitat constituent beu de diverses teories. Hi ha una teoria
monista enfront duna teoria ms dualista o pluralista. La visi dualista s
ms moderna: sacompanya del constitucionalisme lestat de dret- i de la
democrcia, que sn dos elements que es necessiten mtuament.
Ferran Requejo explica que el procs constituent catal ha de ser ampli i
obert, principi amb el que la CUP-CC coincideix plenament. Per ell, la
manera de pactar la Constituci Espanyola de 1978 va ser un procs
deslegitimat dentrada: un procediment de set senyors tancats en una
habitaci una colla de mesos que al final surten amb un paper articulat s
un model que avui no seria massa presentable. A ms, qualsevol procs
constituent va lligat a tota una srie de complexitats: les democrcies sn
processos oberts, no hi ha un model final i sempre sn millorables. En
aquest sentit, no tot all que s desitjable s fcilment articulable. Com la
prpia CUP-CC, Requejo tamb considera que la impossibilitat darribar a un
acord poltic amb lEstat espanyol implica que en el procs constituent
catal shagi doptar per la ruptura del marc legal.
A la CEPC, Joan Subirats va fer una lectura crtica que tamb s similar a
lanlisi de la CUP-CC. Hi hauria dhaver una certa ruptura si Catalunya vol
obtenir un plus de sobirania. No podem tornar a fer com a lany 1980,
quan vam fer un Estatut dAutonomia amb les mateixes lgiques de gesti i
16
estructures administratives que heretvem de lEstat. Aix doncs, en el

procs constituent cap a un nou estat cal trencar la lgica de tradici
liberal i passar a la lgica de govern multinivell perqu en la seva versi
democrtica posterior, lEstat liberal ha funcionat tradicionalment sobre la
lgica de la jerarquia i de la competncia.
El procs constituent, per, no noms est lligat a la qesti nacional, sin
que entronca amb la idea del dret a decidir i la representa en un sentit
ampli. Es tracta de de decidir sobre tot. Ms enll de la independncia del
pas, el procs ha de servir per articular un nou mbit de debats de molta
tranversalitat poltica, ha dajudar a generar grans consensos i tamb ha de
ser til per garantir una major cohesi social. El procs constituent pot ser
un espai dinclusivitat, s una oportunitat per anar a buscar collectius que
normalment no se senten cridats a participar, considera Jaume Lpez,
integrant de Reinicia Catalunya.
B. Models de participaci
Els modes de participaci ciutadana en els processos constituents poden ser
diferents. Per un cant, el procediment delaboraci dun nou text
constitucional es pot articular duna manera organicista. Es tracta dun
procs a on el centre de discussi i aprovaci de les decisions sn els
espais i subjectes tradicionals de la poltica: els partits i institucions. En
aquest cas, segons Albert Noguera, un cop shan pres els acords pertinents,
es permetria ratificar les decisions preses per les instncies institucionals a
travs dun referndum. Tanmateix, la participaci organicista no es pot
entendre com un model de participaci lliure, real i sobir, sin que sha
dentendre com un acte de perfeccionament duna decisi estatal que no
arribaria a la naturalesa dacord jurdic sense la intervenci del poble.
Aleshores, es produiria una subsumpci, o una integraci de la voluntat
popular amb la voluntat institucional, per no hi ha una participaci lliure
o directa de la ciutadania, sin que la votaci mitjanant un referndum al
final del procs es concebria ms aviat com un annex a aquesta realitat
institucional i superior que ja ha pres la decisi i que simplement s
ratificada pel poble. Aix doncs, en el model de participaci organicista, no
es trenca la lgica de democrcia representativa.
Ms enll del model organicista, de caire representatiu i prpiament
institucional, la CUP-CC aposta per una participaci de la poblaci catalana
en les diverses fases del procs. La participaci ha de ser imprescindible i
cal incloure el major grau dimplicaci directa possible. En aquest sentit, en
contraposici al model de participaci organicista, la participaci tamb pot
tenir una funci democratitzadora, amb una connexi directa entre la
sobirania popular i el procs constituent que ofereix una vinculaci del poble
al llarg de tot el recorregut.
A nivell histric, hi ha diversos exemples de processos constituents amb
diferents espais de decisi per a la ciutadania que han estat cabdals a lhora
17
de dissenyar el model dEstat al qual es volia arribar. A la CEPC, Albert

Noguera va parlar dexperincies constitucionals de pasos variats. Malgrat
que no tots han reeixit, es tracta de precedents que poden ser dinspiraci
pel propi procs constituent catal:
A finals de la II Guerra Mundial, quan els aliats i les tropes partisanes

derroten el feixisme, a Itlia es corona Humbert II com a nou
monarca. Dos mesos desprs de la coronaci del rei, es van convocar
eleccions amb ms mbits de decisi que no pas uns comicis
ordinaris. Per una banda, la poblaci va escollir als representants
poltics que formarien part de la nova assemblea constituent, mentre
que tamb es va fer una altra votaci per tal que la poblaci tris
entre mantenir la monarquia o b opts per la creaci duna nova
Repblica. Lopci republicana es va imposar. Es tractava duna
decisi irrevocable i vinculant, aix que els crrecs poltics que van ser
elegits per formar lassemblea constituent i van haver delaborar una
nova Constituci que es bass en la repblica com a forma dEstat.
En el procs constituent bolivi, el referndum va ser un mitj de

participaci de carcter previ a les regions de Tarija, Pando i Santa
Cruz. El reclam de la poblaci daquestes zones era que el futur text
constitucional els reconegus el dret a tenir un rgim dautonomia
territorial propi. A la votaci, els tres departaments van mostrar-se a
favor de lopci autonmica, o sigui que durant lelaboraci de la
nova Constituci es va haver dincorporar tres autonomies territorials
en el disseny del model dEstat bolivi.
De la mateixa manera que la CUP-CC preveu pel cas catal, el procs

constituent islands es va planificar en tres fases diverses. La primera
va preveure la creaci dun Frum Nacional, que fou integrat per mil
persones designades per sorteig. En lelecci dels ciutadans que van
formar part daquest grup, es van establir criteris de representaci
territorial i de paritat entre home i dona. La ciutadania reunida al
Frum, a ms, va prendre decisions de carcter vinculant que la nova
constituci hauria dincorporar: es va establir que el futur sistema
electoral fos de base proporcional, i que els recursos naturals del pas
passessin a ser de propietat collectiva. Daltra banda, en un perode
anterior a la convocatria del Frum Nacional, es va convocar un altre
frum de tipus ms informal que estava format per representants dels
moviments socials islandesos i ciutadans elegits per sorteig. Al cap de
poc, desprs que el Tribunal Suprem anulls les eleccions a
Assemblea Constituent que va impugnar un dels candidats no elegits,
el procs islands va entrar a letapa segent: el Parlament va crear
una comissi constitucional que seria integrada per diferents experts
encarregats dencaixar les propostes fetes per la gent que va
participar al Frum Nacional. Per ltim, en el tercer perode, hi va

18
haver la convocatria dunes eleccions destinades a escollir els

crrecs poltics que formarien part de la futura assemblea
constituent. Un cop fets els comicis, les persones elegides van crear
una comissi parlamentria que sencarregaria de redactar la
constituci. Per ratificar-la, es va celebrar una nova ronda electoral,
per els sectors conservadors van imposar-se a la segona volta dels
comicis i van impedir que la constituci es pogus arribar a aprovar.
C. Perspectives per emprendre els debats ciutadans

El procs constituent ha de proporcionar espais clars de participaci a la
ciutadania. Per la CUP-CC el procs participatiu ha de ser vinculant sobre
diferents tems bsics de les constitucions i ha destar fonamentat sobre les
sobiranies: qesti energtica, econmica, territorial, etc. Un cop la
ciutadania defineixi els grans mbits estratgics que considera cabdals pel
futur pas, lAssemblea constituent, a partir de comissions de treball a on hi
pot haver ms concreci, va elaborant el contingut especfic de la
Constituci.
Si fem referncia al model dEstat liberal vigent a lactualitat, cal que la
societat tingui tot un seguit de mecanismes de control a sobre seu. LEstat
liberal es va crear en base a la desconfiana social, per aix es va fer la
divisi de poders. Tanmateix, avui en dia, aquest sistema no funciona,
perqu els poders shan amalgamat de tal manera que ja no hi ha divisi
possible, explica Joan Subirats. Per redrear aquesta problemtica, hi
hauria dhaver un impuls per crear ms espais de transparncia, shauria de
fer ms registres davaluaci ciutadana sobre els compromisos que fa el
poder analitzant el seu compliment posterior- i tamb caldria posar en
marxa tota una srie dinstruments de control jurdic sobre les decisions que
prenen els organismes governamentals. En aquest sentit, Joan Subirats va
fer referncia al mecanisme del recall, que sactiva a lEstat de Califrnia
quan entre un 10 i 15% de persones amb dret a vot consideren que els
crrecs electes no estan complint el mandat que sels va donar. En aquest
punt, la ciutadania t dret a reclamar que es torni a convocar eleccions,
perqu considera que sha incomplert el contracte establert. s un
mecanisme de recuperaci de legitimitat, fa que hi hagi capacitat de control
quan s necessari i contribueix a crear un model de democrcia vigilant. De
fet, en la redacci de la constituci, tot aix ha de tenir algun tipus
darticulaci. La representaci no sha de basar noms en una lgica
individual, sin que hauria de tenir una lgica ms collectiva, comuna i
comunitria, perqu la qualitat democrtica es basa en la deliberaci, que
ha de ser vinculant, remarca Subirats.
Al llarg del recorregut del procs constituent, la qesti tecnolgica tamb
sha de tenir molt en compte. Es tracta dun mbit que pot ajudar en gran
mesura durant les fases de participaci de la poblaci catalana en
19
lelaboraci del text constitucional. A nivell mundial, la societat es troba en

una etapa de plena globalitzaci tecnolgica i digital. Per aix, s necessari
utilitzar els nous instruments tecnolgics que emergeixen avui en dia per
combinar-los amb els elements econmics i socials existents i treuren
profit. De la mateixa manera, per la CUP-CC, la utilitzaci en benefici propi
de les innovacions tecnolgiques tamb pot servir per plantejar mecanismes
de difusi dinformaci i de millora en lmbit de la transparncia. En el cas
islands, ls generalitzat de les noves tecnologies i dinternet pel 90% de
la poblaci va ajudar a la gent a participar en el disseny de la constituci,
comenta Ferran Requejo.
Ms enll de la qesti tecnolgica, la participaci en el procs constituent
tamb es pot abordar des del punt de vista de la perspectiva de gnere. El
concepte de representaci poltica no ha de ser ents com lentenem fins
ara, i s que no es pot parlar dun procs constituent sense que hi hagi un
principi de paritat poltica, considera la sociloga Encarna Bodeln.
A totes les dinmiques de gesti del procs constituent, la informaci tamb
hi ha de tenir un paper molt rellevant. En els processos de participaci
ciutadana, les dades informatives que es proporciona a les persones
implicades sn cabdals per marcar la seva opini. Per la CUP-CC, el dret a la
informaci i la qualitat informativa sn imprescindibles en tot el recorregut
delaboraci del text constitucional. Amb tot, perqu la dinmica de
transmissi dinformaci sigui fructfera, sha de trobar mecanismes per
assimilar la informaci rellevant i aix comprendre tots els mbits
temtics que tenen a veure amb el procs constituent. La qesti, per Jordi
Matas, s prendre decisions a conscincia i garantir que la difusi
dinformaci en la dinmica participativa del procs constituent sigui
efectiva. Per aconseguir que la ciutadania es formi una bona opini, la
informaci ha de ser plural, neutra, exhaustiva i transparent. Aix doncs, si
la dinmica de difusi informativa s efectiva, es podr articular un debat
ciutad amb temtiques aprofundides que eviti les males praxis
participatives. En aquest sentit, segons Matas, s absolutament necessari
que el procs constituent prevegi una fase de participaci popular que sigui
de discussi i debat sobre mbits que afectaran a Catalunya, per per ell,
les decisions preses de manera participativa per part de la poblaci no han
de ser vinculants al peu de la lletra. La postura de la CUP-CC, tanmateix, s
contrria a largument de Matas: la voluntat de la ciutadania sha de
respectar i ha de ser adoptada en el text constitucional a travs de lleis
tangibles.
D. Sntesi
1
El Procs Constituent ha de proporcionar espais clars de participaci a la

ciutadania. El debat ha de centrar-se sobre els eixos bsics de tota
Constituci i fonamentar-se sobre les diferents sobiranies.

20
El Procs Constituent participatiu i de base ciutadana ha de ser impulsat

pels moviments socials, amb el reconeixement i legitimaci de les
institucions.
Un procs participatiu plenament democrtic ha dincorporar

mecanismes de participaci i base ciutadana al llarg de tot el seu
recorregut. Les decisions preses a travs de la dinmica participativa han
de definir els grans eixos de la constituci de la futura Repblica
Catalana de manera vinculant.
Per tal que la vinculaci de la societat civil amb el Procs Constituent

sigui activa i fluda, les eines de participaci shan dincorporar a la fase
preconstituent, durant letapa de convocatria i vigncia de lAssemblea
Constituent i al final de la mateixa a partir de la ratificaci popular
mitjanant un referndum del projecte de Constituci.
En tot el procs, s necessari evitar formes de participaci de tendncia

centralista i, per tant, els debats han de ser territorialitzats.
La participaci de la poblaci catalana no ha de ser un simple exercici de

ratificaci de decisions que hagin estat adoptades prviament per les
instncies representatives. Sha de garantir que els temes i les consultes
a deliberar no estiguin fixades noms pels organismes institucionals de
poder, sin per la prpia ciutadania. En aquest sentit, la societat civil ha
de traslladar un mandat de carcter vinculant a la instituci pblica.
s necessari introduir criteris de perspectiva de gnere i de paritat entre

homes i dones en el seguiment de tot el Procs Constituent, des dels
espais de participaci fins a la ratificaci de la prpia Constituci.
La dinmica del Procs Constituent catal es podria dividir en tres fases:

a
Un procs participatiu previ, que esdevindria letapa dactivaci

del propi Procs Constituent. Per la CUP-CC, en aquest punt,
moviments socials i membres de la societat civil shaurien de
reunir en un Frum Social Constituent per establir uns parmetres
de proposta constitucional sobre diversos mbits claus del pas per
desprs deliberar-los en votaci entre tota la poblaci a travs
duna consulta mltiple.
La creaci de lAssemblea Constituent i laprovaci definitiva del

projecte de Constituci
La ratificaci per referndum constitucional, que donar pas a la

conformaci de la nova institucionalitat estatal de la Repblica
Catalana.

21
4. Metodologies, fases i recorregut per un

Procs Constituent propi
A. La mirada feminista
En el procs constituent catal, sha dadoptar tota una srie de mesures
que incloguin plenament a la dona. El procs ha de garantir els seus drets,
ha de plantejar lacabament de la desigualtat de gnere a travs de
mesures legals i tamb ha dimpedir que hi hagi violncies masclistes i
patriarcals a la futura Repblica Catalana. Amb tot, sha dincorporar a la
dona en el debat i desenvolupament del procs constituent perqu hi sigui
present durant tot el seu recorregut, declara la sociloga Encarna Bodeln.
Per la CUP-CC, afegir un enfocament feminista en el procs constituent
permetr fer avenos trencadors en lestratgia de plantejar el model
dinstitucions, de famlia, deducaci o de treball. Sha de provocar un gran
canvi social que inclogui a tots els elements de la societat i revolucioni
alguns dels fonaments pels quals sha regit fins ara lEstat liberal. De fet, el
cam cap a la Repblica Catalana hauria dintegrar el bagatge i lenfocament
dels moviments socials, aix com noves eines dacci que fins ara shan
practicat fora de lmbit de les institucions.
Per la CUP-CC, el procs constituent tamb s una oportunitat per erradicar
les desigualtats immerses a nivell social i fer una reconfiguraci en
profunditat del model de ciutadania. De la mateixa manera, el nou text
constitucional ha de garantir diversos drets cabdals en lmbit de la
perspectiva de gnere que avui en dia encara no tenen cabuda en el marc
de la Constituci Espanyola de 1978. En aquest sentit, tant per Encarna
Bodeln com per la CUP-CC, la futura constituci catalana hauria
dincorporar tot un conjunt de drets sexuals i reproductius que fins ara no
shan contemplat a nivell constitucional. Els objectius, que cadasc pugui
controlar la seva prpia sexualitat, que tothom pugui escollir lliurement amb
qui vol estar, establir mesures per tal que les dones no pateixin violncies
masclistes o sexuals i tamb atorgar el dret a la integritat sexual.
En tot plegat, la futura constituci tamb ha de tenir en compte el dret de
treball i cures. En lordre de les constitucions liberals, la idea del treball es
va quedar reclosa al dret al treball assalariat, denuncia Encarna Bodeln,
cosa que s una idea molt arrelada als processos econmics dordre
capitalista. El moviment feminista, per, va trencar amb aquesta concepci
rgida del treball per incloure el dret al treball domstic i de cures, que
estaria vinculat a la idea de sostenibilitat de la vida humana. Des del
naixement del constitucionalisme liberal, el capitalisme patriarcal ha posat
una barrera entre lespai domstic i laboral, com si funcionessin de manera
diferent i no estiguessin interrelacionats, per en realitat, sn dos mbits
interdependents. Per Bodeln, la cura de les persones s un aspecte
essencial de la vida humana que els textos constitucionals no han recollit.
22
Engloba les tasques domstiques, els afectes, les relacions subjectives, les
dependncies i els equilibris emocionals, per tot aix queda fora dels
paradigmes constitucionals tradicionals. A ms, amb la crisi econmica, les
ajudes a la cura shan redut i se nha agreujat la mercantilitzaci. A part,
amb el malestar econmic i les poltiques neoliberals dels ltims anys, les
dones shan vist obligades a cobrir molts espais que el sector pblic est
deixant de banda. All a on no arriben les ajudes a la dependncia, les
dones sn les que socupen dels dependents, dels nens i de les persones
grans.
Ms enll de la qesti de les cures, la CUP-CC tamb pretn que el procs
constituent incorpori el concepte de partit i serveixi per promoure el canvi
en els models de representativitat poltica. No es pot parlar de procs
constituent sense que hi hagi un principi de paritat poltica, constata
Encarna Bodeln. Per ella, la lluita contra la desigualtat home-dona ha de
ser un element transversal en qualsevol procs constituent. Incloure la
paritat, amb tot, trenca la lgica de la representaci poltica liberal.
B. El procs participatiu previ

Durant les diverses etapes previstes en la ruta del procs constituent, la
primera s molt rellevant perqu ha de bastir els fonaments de tot
lentramat constitucional futur. Per Albert Noguera, a la fase primignia sha
de procedir a lactivaci del poder constituent. Tamb s el punt en el qual
la participaci de la ciutadania ha de ser ms intensa: hi ha dhaver molts
petits processos constituents a la vegada. Es tracta dun perode
participatiu, en el qual ciutadans i organitzacions de la societat civil
estableixen mandats, directrius, principis i idees bsiques per la futura
constituci, explica Noguera. A ms, les decisions que la societat prengui
en el procs participatiu shan de traduir en un mandat amb continguts de
carcter vinculant pels crrecs poltics que integraran la futura Assemblea
Constituent.
En aquest mbit, la CUP-CC t una proposta clara: el procs cvic que es tiri
endavant ha de tenir un alt grau de participaci i implicaci ciutadana, per
tamb s molt important que rebi laixopluc del Parlament. En un primer
terme, hi ha dhaver un grup promotor que estigui format per partits com
JxS, la CUP-CC, Esquerra Unida o Podem, per tamb s necessari que
integri lespai dels comuns i entitats com lAssemblea Nacional Catalana
(ANC), mnium Cultural o Reinicia Catalunya. Un cop aquest primer cercle
constituent estigui creat, els grups que lintegren han dengegar una
plataforma que sigui participativa, oberta i transversal. Lobjectiu, en aquest
cas, s que la plataforma sigui diversa i aglutini a membres de la societat
civil, a organitzacions poltiques i a moviments socials que vulguin participar
en lelaboraci de la constituci catalana. De la mateixa manera, aquest
23
nucli ha de ser dabast plural: ha dintegrar partits, entitats i persones de

perfil independentista, per tamb cal que les associacions i organitzacions
federalistes hi estiguin incloses. En el seu propi procs de debat i de
deliberaci de continguts, la plataforma ha de prendre tot un conjunt de
decisions que esdevindran vinculants.
C. El Frum Social Constituent

Desprs de la gesti de la plataforma, shaur de donar pas al Frum Social
Constituent. Aquest rgan, en lnies generals, haur destar format per
representants de la societat civil, tot i que la CUP-CC considera que les
persones representants dels grups poltics tamb hi haurien dassistir
Al Frum Social Constituent s cabdal que es debati sobre tota una srie de
qestions dabast estratgic pel pas. A les discussions, es plantejaran al
voltant de set preguntes que ms endavant hauran de sotmetres a votaci
de la ciutadania. La consulta, que es celebrar en diverses fases, hauria de
posar en qesti una set punts diversos:
1
Principis i elements constitutius de la Repblica Catalana.
Drets, deures i garanties.
Participaci ciutadana i organitzaci poltica.
Organitzaci territorial.
Model econmic.
Recursos naturals, medi ambient i territori.
Relacions internacionals i cultura de pau.
D. De la ruptura a lAssemblea Constituent

Els resultats de la consulta mltiple hauran de ser vinculants per la proposta
de futura constituci. Amb tot, desprs del perode multirefrendari, el procs
shaur dendinsar a la fase de conformaci de lAssemblea Constituent. En
aquesta etapa, s cabdal que es trenqui amb la legalitat de lEstat espanyol
i sentri en un marc de ruptura a travs de les lleis de desconnexi. A partir
daqu, shauria de celebrar un referndum unilateral dindependncia per
ratificar el pas cap a la Repblica Catalana. Desprs de la votaci, shaur
de convocar eleccions de nou per formar la nova Assemblea Constituent. Al
llarg de la dinmica, les decisions vinculants preses anteriorment per la
ciutadania tamb hauran de tenir-se en compte a lhora darticular el
procediment constituent. De la mateixa manera, al perode prpiament
constituent, s necessari que es mantinguin activats els instruments de
participaci de la ciutadania, ja que la poblaci no es pot veure desmarcada
24
de la dinmica delaboraci del text constitucional. En el punt participatiu,

ls de les noves tecnologies s un element que sha de tenir present.
Per la CUP-CC, daltra banda, lAssemblea Constituent ha de disposar dun
poder plenipotenciari, sense cap limitaci per part dels poders constituts de
la institucionalitat anterior. Segons Albert Noguera, durant letapa
assembleria, s com que hi hagi rgans administratius, una oficina i una
unitat tcnica de participaci ciutadana que sencarrega de mantenir el
contacte entre la ciutadania i lassemblea constituent. A la vegada, aquest
rgan sistematitza les propostes que arriben de la ciutadania durant el
funcionament assembleari, garanteix el dret a la informaci de tots els
ciutadans i organitza debats al llarg del territori, a on les persones que
integren lAssemblea Constituent exposen lestat de la qesti. A nivell
dorganismes, a lAssemblea Constituent tamb hi ha comissions generals
de participaci ciutadana, comenta Noguera. En qualsevol daquests
rgans, o b en el ple de lassemblea, si el president o la meitat ms u dels
seus membres ho solliciten, es fa una pausa de trenta minuts per crear una
comissi general que rebi a organitzacions de la societat civil que volen
expressar la seva opini sobre temes en concret.
A les sessions de la Comissi dEstudi del Procs Constituent (CEPC),
tanmateix, hi va haver ponents que van plantejar estratgies de ruptura
ms accelerades. Pel catedrtic en dret constitucional Antoni Abat Ninet, el
procs avana amb massa lentitud. En opini seva, en un escenari de
bloqueig com el que tenim a Catalunya, la situaci dencallament
legitimaria el pas cap a la declaraci dindependncia del pas. Per Abat
Ninet, el fet que lEstat espanyol prohibeixi la celebraci del referndum
dautodeterminaci i no deixi cap altra sortida s la clau per legitimar una
declaraci unilateral dindependncia (DUI) que desprs hauria de
comportar la convocatria dun referndum unilateral dindependncia (RUI)
que ratifiqus la proclamaci independentista feta prviament. Segons el
jurista, la via directa cap a la Repblica Catalana estaria fonamentada en el
48% de vots independentistes aconseguits a les darreres eleccions
plebiscitries i en la majoria absoluta de diputats al Parlament de Catalunya.
Daltra banda, Abat Ninet tamb creu que en el procs sobiranista que a
hores dara viu Catalunya no hi ha temps de marge per dissenyar un text
constitucional ampli i complex. Per ell, en un primer moment, la qesti rau
en fer una petita constituci transitria o una norma amb valor constitutiu
propi que consti duna desena darticles de caire tcnic per assegurar el
procs de transitorietat cap a la Repblica Catalana.
E. Aprovaci definitiva del projecte de constituci

Desprs de la fase assembleria, sha de tirar endavant el procediment
daprovaci del projecte de constituci que shagi redactat, amb la
25
conformaci definitiva de la nova institucionalitat estatal. Per Albert

Noguera, al perode final de ratificaci s necessari organitzar un nou
referndum daprovaci definitiva del text constitucional. En relaci al
disseny duna nova consulta, Noguera considera que hi poden haver
diverses modalitats referendries. Per un cant, el referndum pot ser de
tipus clssic, amb la pregunta binria de S o No a la constituci.
Tanmateix, aquesta demanda tamb podria incloure preguntes concretes
sobre continguts darticles especfics.
En el referndum de la Constituci de Bolvia, ms enll del S o el No,
diversos articles del text constitucional van ser posats en qesti. En parts
concretes de la Constituci, quan es fa referncia a garanties com la
intervenci de lEstat a leconomia, cada partit podria fer campanya a favor
de la seva prpia opci, explica Noguera. Daltra banda, en un hipottic
referndum en el qual es volgus votar la constituci per diverses parts, hi
podria haver un ttol preliminar que si saprovs esdevindria una declaraci
dindependncia implcita. No obstant, si desprs hi hagus alguna altra
part que no saprovs, aquesta tornaria a lassemblea constituent per
modificar-se. Tanmateix, si sorts el No en el ttol preliminar, tot all que
ve desprs cauria, perqu laprovaci de la nova constituci no tindria
sentit, considera Noguera.
F. Sntesi
1
La Constituci ha dincorporar la perspectiva de gnere i el discurs

feminista. A nivell legal, el text ha dincloure mecanismes per garantir tot
un conjunt de drets que la dona encara no t reconeguts. En aquest
sentit, la Constituci ha de contemplar instruments per acabar amb les
violncies masclistes i les desigualtats entre home i dona. De la mateixa
manera, el compendi constitucional ha de garantir la paritat en la
representaci poltica, ha de reconixer el treball domstic i de cures i
tamb ha dassegurar tota una srie de drets sexuals i reproductius.
Les experincies del constitucionalisme comparat mostren que els

mecanismes de participaci ciutadana previs a la convocatria formal de
lAssemblea Constituent sn la celebraci de consultes o referndums.
De la mateixa manera, en la majoria de trajectries constitucionals que
sn referncia, tamb shan articulat organismes de frum social en els
quals participen els moviments socials i membres de la societat civil. En
la major part dels casos, la collita dels processos participatius previs sha
traduit en mandats vinculants que shan de tenir en compte a lhora de
prendre decisions a lAssemblea Constituent.
El procs participatiu cvic catal ha de tenir un alt grau de participaci i

implicaci ciutadana, per tamb s molt important que rebi laixopluc i
legitimaci del Parlament.

26
La dinamitzaci del procs participatiu catal lha dentomar una

plataforma ciutadana oberta i transversal, que ha daglutinar a membres
de la societat civil, organitzacions poltiques i moviments socials que
vulguin participar en lelaboraci de la Constituci catalana, siguin
independentistes, sobiranistes, federalistes o altres.
El Frum Social Constituent haur destar format per representants de la

societat civil organitzada, per tamb per partits poltics. Shi debatran
qestions dabast estratgic pel pas i les seves conclusions, sotmeses a
consulta ciutadana, seran vinculants.
En el cas catal, desprs de la fase de consulta multireferendria i abans

de la conformaci de lAssemblea Constituent, shaur de trencar amb la
legalitat de lEstat espanyol, entrar en un marc de ruptura a travs de
laprovaci de les lleis de desconnexi per part del Parlament de
Catalunya i celebrar un referndum unilateral dindependncia (RUI) per
legitimar i ratificar el pas cap a la Repblica catalana independent.
LAssemblea Constituent ha de disposar dun poder plenipotenciari,

sense cap limitaci per part dels poders constituts de la institucionalitat
anterior.
El reglament de funcionament intern de lAssemblea Constituent ha

dincloure mecanismes per la participaci de la ciutadania durant els
mesos de funcionament de lorganisme.
El Govern ha de donar suport al procs constituent, per tal que el debat

ciutad transversal, plural i democrtic es pugui dur a terme.
5. CONCLUSIONS
1
Actualment, no hi ha cap marge dacci pel reconeixement del dret a

decidir del poble catal en linterior del marc jurdic constitucional i legal
espanyol. Lnica manera possible dexercir aquest dret s per la via de
la desconnexi i lactivaci unilateral dun Procs Constituent propi.
El poble de Catalunya t la legitimitat per a comenar un Procs

Constituent propi, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant,
amb el reconeixement, el suport i laval de les institucions catalanes.
El Parlament crear una comissi parlamentaria de seguiment del Procs

Constituent. Els poders pblics catalans dotaran del finanament
necessari les diferents fases del Procs Constituent. Cap daquestes
decisions ser susceptible de control, suspensi o impugnaci per part
dalgun altre poder, jutjat o tribunal.
El Procs Constituent constar de tres fases: una primera fase de procs

participatiu previ, una segona fase de desconnexi amb lEstat i
convocatria duna Assemblea Constituent que redacti un projecte de

27
Constituci i una tercera fase de

constitucional mitjanant referndum.
ratificaci
popular
del
text
El procs participatiu previ tindr com a rgan principal un Frum Social

Constituent (FSC) format per representants de la societat civil
organitzada i dels partits poltics. El FSC debatr i formular un conjunt
de preguntes sobre continguts concrets de la futura Constituci que
seran
resoltes
per
la
ciutadania
mitjanant
una
consulta
multireferendria. El resultat de la consulta multireferendria constituir
un mandat vinculant pels integrants de lAssemblea Constituent que els
hauran dincorporar en el redactat del projecte de Constituci.
Desprs de la fase de consulta multireferendria es trencar amb la

legalitat de lEstat espanyol a travs de laprovaci de les lleis de
desconnexi per part del Parlament de Catalunya i la celebraci dun
Referndum Unilateral dIndependncia (RUI) que servir per activar la
convocatria de lAssemblea Constituent (AC). Les lleis de desconnexi
seran jerrquicament superiors a qualsevol altre norma o acte decisori
de qualsevol ordenament jurdic i dobligatori compliment per a tots els
poders pblics, persones fsiques i jurdiques sense excepci. Aquestes
no son susceptibles de control, suspensi o impugnaci per part de cap
altre poder, jutjat o tribunal.
Una vegada convocada, elegida i constituda, lAssemblea Constituent

disposar de plens poders. Les seves decisions seran dobligatori
compliment per a tota la resta de poders pblics, persones fsiques i
jurdiques. Cap de les seves decisions ser tampoc susceptible de
control, suspensi o impugnaci per part dalgun altre poder, jutjat o
tribunal.
El Reglament de funcionament intern de lAC establir mecanismes per

garantir la participaci directa, activa i democrtica de les persones i la
societat civil organitzada en el procs de discussi y elaboraci de
propostes per al Projecte de Constituci.
Una vegada lAC hagi aprovat el Projecte de Constituci es convocar a

referndum constitucional per a que el poble de Catalunya aprovi o
rebutgi de manera pacfica i democrtica el text de la nova Constituci.
10 s necessari introduir criteris de perspectiva de gnere i de paritat entre

homes i dones en totes les fases del Procs Constituent on sigui possible.
Palau del Parlament, 15 de juliol de 2016

28
Mireia Boya e Busquet

Presidenta del GP CUP-CC
Gabriela Serra Frediani

Diputada del GP CUP-CC

29

Proposta de Conclusions de La CEPC

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Proposta de Conclusions de La CEPC

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

A LA MESA DE LA COMISSI DESTUDI DEL

Mireia Boya e Busquet, presidenta, Gabriela Serra Frediani, diputada del

PROPOSTA DE CONCLUSIONS DE LA COMISSI

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

lEstat del benestar i a la introducci progressiva de poltiques dausteritat

i. Globalitzaci econmica, poders transnacionals i

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

Pel politleg Joan Subirats, la situaci davui en dia no s noms un perode

Model: 260 Proposta de conclusions subsegents al treball efectuat

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

ii. La necessitat actual diniciar un procs constituent

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

Parlament. Amb tot, la situaci a les institucions, lorganitzaci ciutadana i

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

CC, el procs constituent catal ha dincloure les demandes histriques del

La creixent globalitzaci i les dinmiques econmiques del capitalisme

La Constituci Espanyola respon a un model rgid que dificulta

Model: 260 Proposta de conclusions subsegents al treball efectuat

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

La situaci poltica present a lEstat espanyol i la correlaci de forces

En el context de la crisi econmica actual i la incapacitat de reforma del

En el nostre pas, durant els ltims anys, hi ha hagut una srie de

La Constituci Espanyola no va tenir en compte la perspectiva de gnere

2. Poder constituent i models de constituci

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

per organitzar-se polticament i de manera jurdica. Per la CUP-CC, la teoria

B. Tradicions i models de Constituci

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

Tradicionalment, les constitucions de segle XIX eren principalistes, amb

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

que es poden reformar a travs del procediment normatiu ordinari, mentre

C. Lactivaci del poder constituent

Model: 260 Proposta de conclusions subsegents al treball efectuat

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

convocatria i aprovaci dun procs constituent dmbit catal des de

Model: 260 Proposta de conclusions subsegents al treball efectuat

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

A les eleccions municipals colombianes de 1990, es preveia que shagus de

El poder constituent s lexpressi directa de la voluntat popular i recau

El poder constituent s absolut i illimitat. Aix doncs, lAssemblea

Un procs constituent plenament democrtic ha dinspirar-se en el model

Model: 260 Proposta de conclusions subsegents al treball efectuat

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

Tenint en compte tots els criteris tcnics i de procediment que hi ha

El text constitucional que regir la futura Repblica Catalana

s necessari trobar un equilibri entre un marc constitucional que no sigui

Un dels mecanismes ms comuns per iniciar lactivaci popular directa

Lactivaci del poder constituent es pot fer a travs del Parlament,

10 El procs constituent activat per la ciutadania pot incloure un

Model: 260 Proposta de conclusions subsegents al treball efectuat

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

A. La radicalitat democrtica com a via

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

estructures administratives que heretvem de lEstat. Aix doncs, en el

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

de dissenyar el model dEstat al qual es volia arribar. A la CEPC, Albert

A finals de la II Guerra Mundial, quan els aliats i les tropes partisanes

En el procs constituent bolivi, el referndum va ser un mitj de

De la mateixa manera que la CUP-CC preveu pel cas catal, el procs

Model: 260 Proposta de conclusions subsegents al treball efectuat

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent