Está en la página 1de 64

Apiacere

www:conservatorimestrevert.com

Nmero 10 maig 2010

REVISTA INFORMATIVA DEL CONSERVATORI PROFESSIONAL


MESTRE VERT DE CARCAIXENT

Apiacere

EDITORIAL

Los alumnos matriculados en la asignatura optativa de


Cultura Audiovisual, han asumido con gran ilusin y
entusiasmo, la tarea de confeccin de la revista, estructurando
Edita: A.M.P.A. del Conservatori
Professional de Msica de Carcaixent sus contenidos, organizando los diversos apartados, redactando
amb la collaboraci del Claustre del los artculos, realizando las entrevistas, todo ello bajo la
supervisin de la profesora M Nieves Perpi. Hasta este
Professorat
momento, el Ampa del Conservatorio se encargaba de realizar
esta tarea, aunque hemos de felicitarnos, porque se ha
logrado una implicacin importante del alumnado en una
Equip de revista:
actividad que les debe corresponder de forma prioritaria.
Por el tipo de enseanzas que impartimos, por la dificultad
ALUMNES DE LASSIGNATURA
-casi imposibilidad- de realizar un horario unitario para
CULTURA AUDIOVISUAL
todas las asignaturas, por la diversidad de procedencias del
alumnado, resulta difcil organizar actividades que puedan
Sumari:
interesar a toda la comunidad escolar en su conjunto. Todo
Editorial
2 aquello que facilita una mayor colaboracin e integracin
Luis Blanes Arqus, professor honorari del
3 del alumnado en las actividades del Conservatorio, supone
Conservatori Mestre Vert
un avance en la constitucin de un centro participativo.
Musicoterpia en una unidad de
hospitalizacin psiquitrica de breve
4 Hemos de felicitarnos por tanto, que la revista - realizada
instancia
por los alumnos-, sin menoscabo de otras valiosas
Apunts sobre Chopin
8
El Extrao Josehp H
10 colaboraciones entre el claustro de profesores, apunte en
Entrevista Samuel Prez
13 esta direccin.
Entrevista Juan Cuenca
15 Pensamos asimismo, que la revista debe reflejar en su
Preludis Musicals
18 totalidad -y ms que nunca- todas aqullas actividades que,
Setmana de la Percussi
22 de muy diversa ndole, se han organizado y realizado a lo
Activitats de lOrquestra del Conservatori
27 largo del curso escolar. En este curso cabe destacar las
Activitats Departament de Cant
30
audiciones de los diversos departamentos instrumentales, la
Activitats Departament de Composici
33
Activitats Departament Cambra-Metall
36 actividad y conciertos de la Orquesta del Conservatorio, con
Activitats Departament Vent-Metall
38 especial relieve de su concierto en el Palau de la Msica de
Activitats Departament Vent-Fusta
39 Valencia, la Semana de la Percusin, el Concierto de Msica
Premi Extraordinari curs 2008-09
42 Electroacstica, los intercambios con diversos Conservatorios
Ratn de Biblioteca
45 de Msica (Cullera y Onteniente), la participacin en el V
Ratn de Videoteca
47 Concurs de Msica de Cambra de les Mancomunitats de
Entreteniments Musicals
49
les Riberes alta i baixa, as como los cursillos y master
Calendari Matriculaci curs 2010-11
56
class realizados.
AMPA informa
58
Nuestra voluntad y nuestra inquietud pedaggica, docente y
discente, pasa tambin por manifestar pblicamente todo lo
que hemos hecho, - plasmado en la revista del
Conservatorio- , porque de esta forma, no slo damos
cumplida informacin sobre lo acontecido, sino que adems
nos puede servir de referencia, para todo aquello que
todava es posible mejorar.
Otro captulo a resear en la vida del Conservatorio por el
que nos hemos de felicitar- lo constituye la reciente
aprobacin del Reglamento de Rgimen Interior (con el Plan de
Convivencia incluido) por el Claustro de Profesores y el
Consejo Escolar (una vez informado el Consejo Rector),
reglamento que, despus de un periodo de estudio y reflexin,
hemos podido redactar y en el que se incluyen todos aqullos
aspectos que regulan la convivencia entre todos los sectores de
nuestra
comunidad educativa, de manera que
con l
posibilitaremos que la actividad pedaggica del centro circule
por cauces de normalidad.
Maig de 2010. Nm. 10

DITORIA

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

(Por Javier Costa Cscar, Director del Conservatorio)


El Conservatorio Profesional Maestro Vert empez a gestarse
como idea, en el verano de 1983, a partir de las ilusiones de un
grupo reducido de personas, que entendieron que convertir el entonces
Centro Musical Unificado Maestro Vert Lira Carcaixentina, en un
Conservatorio Profesional, con todas sus ventajas y prerrogativas,
poda ser un logro muy importante para la ciudad de Carcaixent, a la
vez que supondra, atender la demanda de docencia musical de la
comarca, dado que entonces slo existan tres conservatorios
profesionales, correspondientes a las tres capitales de provincia
(Valencia, Castelln y Alicante).
Aquel momento tan delicado en la creacin de nuestro centro, cont con una colaboracin
entusiasta, completa y sin reservas, de inestimable importancia, en la persona del profesor Luis Blanes
Arqus que, recin llegado a Valencia desde su ctedra de Contrapunto y Fuga en el Conservatorio
Superior de Sevilla, nos brind toda su ayuda, as como sus conocimientos que, en cuanto a
organizacin escolar, fueron imprescindibles para acometer tal empresa. El profesor Luis Blanes, se
encarg de organizar adems todo lo referente a las pruebas de seleccin del profesorado, de aqul
que pasara a integrar el primer Claustro de Profesores del centro (recordamos sus trabajos de
organizacin de los diferentes tribunales; su preocupacin por obtener una adecuada estructura,
organizacin y calendario de las pruebas).
Ms
tarde, ya
una vez reconocido el
Conservatorio en su rango Profesional, durante
varios cursos D. Luis dio clase de anlisis
musical a aqullos primeros profesores del
Conservatorio, con el nimo de completar e
implementar su formacin como docentes. A tal
fin nos reunamos, muchos viernes del curso una vez finalizadas las clases propias- para
asistir a aqullas otras, que el maestro Blanes, nos
dedic tan desinteresada y entusisticamente.
Por todo ello, el Patronato Rector de la
Fundacin Pblica Municipal Conservatorio
Profesional Maestro Vert le nombr Profesor
Honorario de nuestro centro, distincin que - me
consta- D. Luis tena en gran estima.
Compositor, pedagogo, terico, analista,
investigador, estudioso infatigable, Luis Blanes fue una persona totalmente entregada a su profesin, la
msica, con una ilusin por hacer las cosas de la mejor forma posible, que contagiaba a quien a l
se acercaba.
Siempre estuvo dispuesto a ayudar en lo posible a nuestro Conservatorio, participando incluso,
durante varios cursos, como miembro del Patronato Rector, en cuya colaboracin nos aport
generosamente su dilatada experiencia musical y sus valiosos consejos.
Todos los que pudimos disfrutar de las enseanzas de D. Luis, pero sobre todo de su amistad,
queremos, desde estas pginas, dedicarle nuestro ms entraable recuerdo.
Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent
3

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

MUSICOTERAPIA
EN UNA UNIDAD DE HOSPITALIZACIN PSIQUITRICA
DE BREVE ESTANCIA
Por Isabel Bellver Vercher (Musicoterapeuta y Profesora de violonchelo)

Resumir en unas lneas toda la vivencia humana que ha supuesto este proyecto en mi vida es
todo un reto. Desde el primer da que comenz el trabajo en la Unidad, los valores y
preferencias en la vida de quien escribe estas palabras empezaron a cambiar. La satisfaccin de
poder ayudar a los dems con algo que siempre ha estado presente en tu vida, la msica, result
gratificante.
El presente artculo pretende mostrar cmo se integr la Musicoterapia como complemento a
la intervencin mdica estndar en la Unidad de Hospitalizacin Psiquitrica del Hospital de
La Ribera y los resultados que se obtuvieron con dicho proyecto. Para ello, se expone uno de
los 27 casos intervenidos.

Justificacin de la utilizacin de la Musicoterapia con pacientes psiquitricos.


La Musicoterapia es la utilizacin de la msica y/o sus elementos (sonido, ritmo, meloda, armona)
por un musicoterapeuta cualificado, con un paciente o un grupo de pacientes, en un proceso para facilitar
y promover la comunicacin, la relacin, el aprendizaje, la motricidad, la expresin, la organizacin y
otros relevantes objetivos teraputicos con el fin de satisfacer las necesidades fsicas, emocionales,
mentales, sociales y cognitivas. (World Federation of Music Therapy, 1996)
La actual concepcin multidimensional de la salud, con ello nos referimos al modelo bio-psico-social
propuesto por la OMS1 y recogido en el Plan de Salud Mental y Asistencia Psiquitrica de la Comunidad
Valenciana, requiere un abordaje multidisciplinar para el paciente psiquitrico y justifica ampliamente la
implementacin de la Musicoterapia como una disciplina beneficiosa en su cuidado.
Una unidad de hospitalizacin psiquitrica de cualquier hospital ofrece al paciente un tratamiento
farmacolgico individualizado y personalizado, el cual son los cimientos para la mejora de este tipo de
pacientes y tambin, cada vez ms, se quiere ofrecer al paciente un tratamiento integral. Dentro de este
tratamiento integral es donde la Musicoterapia puede contribuir al beneficio de estos pacientes.
1

La Organizacin Mundial de la Salud (OMS, 1964) define la salud como: "un estado de bienestar
completo fsico, mental y social y no solamente la ausencia de enfermedad o dolencia".
Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent
4

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Thayer Gaston seala que por sus caractersticas, la msica es una forma de comunicacin no verbal
que, en el contexto teraputico al que nos referimos, permite la expresin de emociones y sentimientos a
travs del sonido, sin necesidad de usar las palabras, lo cual representa para muchos pacientes una ventaja
significativa, dada la dificultad que presentan los pacientes psiquitricos en fase aguda tanto en la
comunicacin como en la expresin de emociones. La Musicoterapia tiene este campo de actuacin
profesional especfico: el lenguaje no verbal y sonoro-musical.
Presentacin de un caso clnico: Esther2
Esther es una mujer de unos 40 aos de edad diagnosticada de esquizofrenia de tipo paranoide que
ingresa en la Unidad por una descompensacin en su enfermedad. La paciente vive con su madre y nunca
se relaciona con nadie ms, apenas sale de casa. Su padre falleci hace unos cuantos de aos. Como
antecedentes de la paciente, se destaca un trastorno mental en un familiar de primer grado que ocasiona
mltiples dificultades en la convivencia de la paciente y su madre.
Por el temprano comienzo de su enfermedad, a los 20 aos de edad, Esther no pudo terminar sus
estudios universitarios ni desarrollar una labor profesional.
Los sntomas que presentaba la paciente en el momento del ingreso fueron los siguientes:
Esther ingres presentando un cuadro clnico muy severo, con sintomatologa positiva y negativa. En
sus diez primeros das de ingreso, permaneci con una nula orientacin a la realidad. La paciente era
incapaz de servirse por ella misma. Esther precisaba de contencin mecnica, segn protocolo, para evitar
que se lesionara y no perturbara a los dems pacientes con su comportamiento. La paciente verbalizaba
continuamente expresiones delirantes relacionadas con el demonio, el fuego, la muerte, gritos de auxilio
sin embargo, a parte de sus delirios, no se comunicaba verbalmente con nadie. Padeca alucinaciones
visuales y comportamientos motores catatnicos (rigidez postural, enlentecimiento motriz). Otros de los
sntomas que se observaron fueron: contacto visual inexistente, anhedonia y desorientacin espacial y
temporal, entre otros.
Desde un punto de vista subjetivo y personal, destacar que me llam la atencin e impact el miedo
angustioso y sufrimiento que se reflejaba en el rostro de la paciente los primeros das de la intervencin.
La intervencin musicoteraputica con Esther se estructur en cinco etapas, las cuales vinieron dadas
por la evolucin de la paciente. Estas etapas fueron las siguientes:

PRIMERA ETAPA (SESIONES DE LA 1 A LA 5): ESTABLECIMIENTO DE UN VNCULO:


DESPERTAR
La paciente particip de forma voluntaria en las experiencias musicales propuestas desde el primer
momento y rpidamente, desaparecieron los comportamientos inadaptados en las sesiones. Reconoca a la
musicoterapeuta y estableca la comunicacin verbal voluntariamente expresando principalmente sus
necesidades.
Desapareci el miedo angustioso y aparecieron dolores psicosomticos. Responda a todas las
actividades sin objecin con un comportamiento infantil, autmata y de imitacin. Present una menor
rigidez postural y gan en movilidad a la hora de desplazarse. En esta etapa se utilizaron las siguientes
tcnicas: el canto, tocar instrumentos de pequea percusin, la expresin corporal y la audicin musical.

El nombre no corresponde con la identidad real del paciente.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


5

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

SEGUNDA ETAPA (SESIONES DE LA 6 A LA 9): RECONOCERSE Y ACEPTARSE.


El hecho de permanecer en la realidad mediante su participacin en las actividades musicales
propuestas, hizo que empezara a tomar conciencia de su enfermedad. Esto provoc una gran preocupacin
en la paciente, llegando a la obsesin por el malestar fsico. Expresaba constantemente dolor en el pecho,
siendo ste segn la psiquiatra, un sntoma de su ansiedad. Todo esto haca que le costara centrarse en las
actividades. Quera estar en la sesin, pero tranquila.
En esta etapa, debido a las necesidades de la paciente, se utiliz principalmente la expresin corporal y
la audicin musical. Se hizo mucho hincapi en los movimientos lentos y controlados y en la respiracin
para que la paciente sintiera que controlaba sus momentos de ansiedad. El vnculo teraputico se
fortaleci y la paciente mostr constantemente confianza, solicitaba la compaa y proteccin de la
musicoterapeuta. Se mostraba abierta al contacto de la mano durante los desplazamientos por la sala, lo
buscaba ella misma.
TERCERA ETAPA (SESIONES DE LA 10 A LA 15): DISFRUTAR Y QUITARSE LOS
MIEDOS.
La paciente sigui evolucionando de forma visible para todos, se expresaba con mayor fluidez y lgica
tanto con el personal sanitario como con aquellos pacientes que se acercaban a ella. Surgieron temas de
conversacin personales que le venan dados por recuerdos o asociaciones que realizaba con la msica o
actividades. Ella misma iniciaba la conversacin y contaba las historias de forma coherente. No
presentaba ningn tipo de comentario delirante.
La paciente sac el tema de su hermano en diversas sesiones (n 14, 17), este tema le creaba alteracin
y preocupacin, se aceleraba hablando de ello. Se trabaj siempre la respiracin en estos momentos para
intentar dar herramientas de relajacin a la paciente y ayudar en el control de estas situaciones de estrs.
Se puede afirmar que la msica fue la que promovi la narracin de los problemas y preocupaciones de la
paciente, sirvi como trampoln para que la paciente empezara a expresar sus pensamientos y miedos.
CUARTA ETAPA (SESIONES DE LA 16 A LA 18): TOMAR DECISIONES.
La paciente se mostr orientada, tranquila, atenta y colabor en todas las actividades de forma
voluntaria. Las sesiones cada vez fueron menos directivas y no se utilizaron tantas consignas verbales, la
paciente opinaba sobre lo que le apeteca hacer. En ocasiones, se quedaba ensimismada pero enseguida
volva a centrarse, hablaba de sus compaeros y expresaba cmo vea a cada uno de ellos, ya no
mencionaba que le daban miedo.
La paciente mostr mayor capacidad para tomar decisiones e iniciativa para realizar actividades nuevas
para ella. Los enfermeros informaron de su mejora en cuanto a la realizacin por ella misma de las
actividades bsicas de la vida diaria y de una mayor comunicacin con ellos, as como una mayor
Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent
6

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

expresividad en su rostro. En esta fase desaparecieron totalmente los comentarios sobre dolores fsicos y
present una menor ansiedad.
QUINTA ETAPA (SESIONES DE LA 19 A LA 20): DESPEDIRSE.
La paciente se manifest contenta por irse a casa, se mostr agradecida y amable. Me expres que en
las sesiones se haba sentido querida y tratada con cario, le haba gustado cantar, tocar instrumentos,
bailar, hacer la gimnasia (como ella llamaba a la activacin corporal), las relajaciones
El ltimo da, para cerrar la intervencin, cantamos juntas la cancin de despedida. Al acabar, surgi
un aplauso espontneo y un abrazo emocionante.

Conclusiones del proyecto


Los pacientes con trastornos mentales graves pueden presentar sntomas que no responden de manera
favorable a la medicacin, por las limitaciones de sta, y que les dificulta el desarrollo de una vida
integrada en el entorno. Estos sntomas conducen al paciente a un progresivo aislamiento social. Desde la
Psiquiatra, se observa un inters creciente por encontrar nuevos mtodos que puedan ayudar a reducir
estos sntomas negativos.
Los resultados de esta intervencin muestran como la paciente comenz a mostrar su mejora clnica,
primero, nicamente en las sesiones de Musicoterapia. La msica y el vnculo teraputico creado entre la
musicoterapeuta y la paciente, consiguieron abrir un nuevo canal de comunicacin a travs del cual la
paciente comenz a producir cambios significativos en su sintomatologa: desapareci el mutismo en las
sesiones, los comportamientos ritualistas y se consigui mantener a la paciente en la realidad de la sesin.
Estos cambios y la generalizacin posterior de los mismos, fueron el principio de su mejora.
Los resultados obtenidos muestran que la paciente consigui:
En el mbito fsico: Una correcta realizacin de las actividades de la vida diaria y una mejora
de la condicin motora.
En el mbito psicolgico: Una correcta orientacin espacio-temporal y un fortalecimiento de
su autoconcepto (mayor determinacin y confianza).
En el mbito social: Una generalizacin de la comunicacin verbal con sus compaeros y
experimentar el sentimiento de ser aceptada en un grupo y sentirse querida por otras personas.
En conclusin, la experiencia musical en un ambiente relajado y de aceptacin se convirti en un factor
que foment una sensacin de bienestar, la cual promovi el inicio de un mejor funcionamiento
psicosocial. Por tanto, tras la observacin de los resultados obtenidos, podemos afirmar la efectividad de
la Musicoterapia como complemento al tratamiento farmacolgico estndar del paciente ingresado en una
Unidad de Hospitalizacin Psiquitrica de Breve Estancia.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


7

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Lany 2010 es compleix el 200 aniversari del naixement de Frederic


Chopin, un dels compositors ms coneguts arreu del mn.
No sentn el piano sense Chopin, ni podem imaginar a Chopin sense
un piano. Aquest instrument es va convertir en el gran aliat dels msics
romntics. Schumann, Mendelshonn, Liszt o Brahms, sn alguns dels
compositors daquest perode que van escriure grans obres mestres de la
literatura pianstica. Per el cas de Chopin s nic. La seua obra est
escrita quasi exclusivament per al piano i cap altre compositor ha
compost mai amb un llenguatge tan fortament pianstic. Si escoltem la
msica per a piano daltres grans compositors del segle XIX des dun
punt de vista analtic, ens adonarem que lescriptura pianstica de
Beethoven o Brahms sol tenir un fort component orquestral, en Schubert
domina un llenguatge cambrstic o liederstic, mentre que la fora
imaginativa de Schumann i Liszt crea textures que, encara que
marcadament pianstiques, sn complexes i utilitzen recursos que
transcendeixen linstrument. Per la msica de Chopin noms pot
explicar-se i comprendres des del piano, i la seua escriptura est tan
ntimament lligada a ell que, si tractarem dadequar-la a qualsevol altre instrument o agrupaci musical
destruirem lessncia mateixa del seu llenguatge compositiu.
Ja als dos concerts per a piano i orquestra, escrits amb tan sols 19 anys, trobem els elements principals
que caracteritzen la seua concepci creadora. Una concepci que t elements mozartians i que sembla
inspirar-se en els sons bellcantistes de Rossini i Donitzzetti, per que dna lloc, al mateix temps, a una
msica nova, plenament romntica, que no es pot separar de la tcnica pianstica que la suporta i que
influir decisivament en compositors venidors.
Les raons que expliquen aquesta identificaci quasi absoluta entre
compositor i instrument sn diverses. Una de les ms importants s la
prpia constituci fisiolgica de Chopin. Aquest era una persona
menuda i dbil (segons testimonis, noms pesava 50 Kg), per tenia
uns braos i, sobretot, unes mans extraordinries. Podia arribar a grans
distncies en el teclat, els seus dits eren llargs i molt flexibles, contaven
amb un ossament poders i gaudien
duna gran independncia i agilitat.
Aquestes qualitats fisiolgiques feien
que Chopin trobara al teclat un
element natural dexpressi, un medi
ideal on desenvolupar la seua personalitat compositiva, utilitzant les
eines niques i magnfiques que eren les seues mans.
Lobra de Chopin consta de composicions molt diferents. Trobem els
famosos Nocturns, influts per la msica del compositor angls John
Field, que estan farcits dun intimisme i una delicadesa molt especials.
En ells, els ornaments, floritures, trinats y cadncies sintrodueixen en
melodies simples i contrasten, a sovint, amb acompanyaments repetitius
que sol tocar la m esquerra.
Escultura de la ma esquerra de Chopin
Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent
8

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Les Poloneses sn composicions inspirades en antics ritmes polonesos lligats a danses de la noblesa
daquella terra. Extravertides i virtuosstiques, van trobar al gran Arthur Rubinstein el millor intrpret. Les
Masurques, bellssimes peces amb aires folklrics i curta duraci, sn la millor mostra de lenginy
harmnic de Chopin. A ms, trobem els Valsos, que amb Chopin deixen de ser peces de ball i passen al
repertori concertstic, els Impromptus, influts per Schubert, i els cicles que representen els Estudis i
Preludis, composicions dextraordinria importncia pianstica. Tampoc hem de deixar de mencionar els
quatre Scherzo i les quatre Ballades, obres duna duraci mitjana que sn molt volgudes pels pianistes i,
massa vegades, tamb maltractades per aquests.
Menci a banda mereixen les Sonates. La primera mai ha tingut la consideraci de les millors obres de
Chopin, per la segona i la tercera, sn autntics monuments musicals, en els quals podem trobar les
principals caracterstiques de lobra chopiniana: un gran refinament que contrasta amb moments
dautntica violncia, la llibertat respecte a la forma musical, la
simplicitat del to discursiu, hostil a qualsevol excs declamatori,
un domini de lharmonia excepcional que sintegra en la mateixa
lnea meldica i modulacions imprevistes mitjanant les quals
sobrin nous horitzons que encara estan per vindre.
La msica de Chopin sempre ha sigut protagonista del
repertori pianstic des del mateix moment de la seua aparici.
Lamentablement, la seua bellesa ha atret massa estudiants i
aficionats al piano que han arribat a banalitzar-la, ja que es tracta
duna msica dextraordinria qualitat que requereix duna
tcnica, una maduresa i un coneixement musical bastant elevats
per a poder fer-li justcia. La vertadera dimensi de lobra
chopiniana queda al descobert en comprovar la gran acceptaci
que ha tingut sempre per part daltres compositors i sobretot, en
veure la influncia decisiva que ha tingut en compositors tan
diferents com Schumann, Liszt, Debussy, Ravel, Granados,
Rachmaninov, Ligetti o Mompou.
Bust i piano de Chopin

Tumba de Chopin en Pars

Xavier Torres Cuenca. Professor de piano


Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent
9

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Sentado ante este viejo escritorio de madera de roble, cojo la


pluma y me dispongo a escribir la historia de Joseph H. Tal vez lo
hago por que de algn modo, albergo la vana esperanza de que
transformar mis recuerdos en palabras escritas puede ser un modo
de exorcizar los fantasmas del pasado. Y aunque lo ms probable es
que nadie lea este relato, siento que tengo el deber de presentarme
ante cualquier posible lector. Mi nombre es Julius y soy violinista.
La primera vez que vi a Joseph H me encontraba en un famoso caf de cierta ciudad austriaca, tomando
uno delicioso frapp junto al seor Albert van Duren, un rico burgus de ascendencia flamenca que pasaba
por ser un importante mecenas de la orquesta filarmnica. Cuando Joseph H entr en el local, mi
acompaante se levant rpidamente de su silla para estrecharle afablemente la mano y acompaarlo hasta
nuestra mesa.
Julius, este es el magnfico joven del que le he estado hablando durante los ltimos das me dijo van
Duren. Las referencias que tengo de l son magnficas, y su talento artstico le maravillar. Estoy seguro
de que hemos hecho la eleccin adecuada. Joseph H haba sido contratado para ser el nuevo director de la
orquesta, una de las ms clebres del pas y en la que, desde haca algn tiempo, yo tocaba como
concertino.
Desde el primer momento sent cierta sensacin desasosegante ante la presencia de nuestro nuevo
director. Era evidente que no deba de tener ms de 35 aos, pero al mismo tiempo pareca cargar sobre su
cuerpo el peso de una vida larga y no demasiado agradable. Aunque de elevada estatura, sus hombros
cados y su figura ligeramente encorvada impedan que su constitucin resultara elegante. Sus brazos,
endebles y largos, desembocaban en unas manos enormes y huesudas, con unos dedos que se alargaban en
demasa, y sus piernas se intuan tambin excesivamente delgadas y dbiles bajo la tela de sus oscuros
pantalones. Vesta una camisa verde oliva, de cuello alto y almidonado, y una chaqueta marrn de cuyo
bolsillo asomaba un cuidado pauelo blanco. Su rostro era enjuto y afilado, de tez tan plida que pareca
enfermiza y luca una ridcula barbilla canosa que disimulaba un mentn excesivamente pronunciado. Pero
lo que realmente impactaba eran sus ojos negros, que parecan fros y ausentes, como los ojos de un
mueco. Haba algo siniestro en aquella mirada inanimada. As pues, Joseph H pareca ser una de esas
personas pobres de espritu, de personalidad gris y escasa voluntad. Pens que me encontraba ante alguien
que no podra ganarse el respeto de la orquesta y que difcilmente podra imponer su criterio ante los
msicos de ms frreo carcter.
La sorpresa que supuso el primer ensayo de Joseph H con la
orquesta result ser extraordinaria. Cuando ocup su lugar en el
plpito y abri la partitura de la sinfona Heroica de Beethoven, la
transformacin que se produjo en l me dej completamente
atnito: los hombros otrora cados, y la espalda encorvada,
formaban ahora un torso pletrico y erguido; los ojos ausentes se
haban convertido en el reflejo de una autoridad casi tirnica; y su
estatura pareca aumentar por momentos. La fuerza que emanaba
de l, an antes de marcar el primer comps, creaba tal tensin
nerviosa entre los msicos que apenas nos atrevamos a parpadear. Cuando la batuta, inexorable, marc el
inicio de la sinfona, todos parecamos estar posedos por el espritu del mismo Beethoven. Nunca he
vuelto a presenciar semejante demostracin de fuerza y precisin en un director. Tocamos todo el primer
movimiento entero, y lo que son, me pareci sublime.
Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent
10

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

No parecamos estar en un ensayo. Despus, Joseph H hizo algunos comentarios referidos a la


afinacin de los oboes, las entradas de las trompas y el fraseo de los primeros violines durante un pasaje
concreto de la partitura, y dio por finalizada la sesin.
Aquella tarde, an impresionado por lo que acababa de vivir, me ofrec, junto a otros msicos de la
orquesta, a hacer de cicerone de Joseph H en la ciudad y ste, agradecido, acept nuestra invitacin.
Visitamos algunas iglesias y palacios del centro histrico, y un rato despus, entramos en una conocida
cervecera. Sentado a ante m, tena, de nuevo, a la versin frgil y desganada de Joseph H. Durante la ruta
turstica, ste apenas haba mostrado inters alguno por las maravillas arquitectnicas que visitamos, y
ahora, apenas participaba en nuestras conversaciones, y si lo haca, era mediante monoslabos desganados
o apticos movimientos de cabeza. El timbalero principal, uno de los ms veteranos miembros de la
orquesta, y hombre de extraordinario sentido del humor, trat en vano de hacer rer a nuestro nuevo
director y algunos colegas violinistas no podan ocultar su extraeza ante el tmido e introvertido
comportamiento de quien, algunas horas antes, les haba transmitido una confianza absoluta y una energa
desbordante.
Con el tiempo, aquella dualidad que pareca regir la forma de ser de Joseph H se convirti para nosotros
en un elemento rutinario. Durante los ensayos, y ms an, cuando dbamos un concierto, nos
encontrbamos ante una personalidad arrolladora, un msico fantstico y un director nico.
Independientemente de que tocramos a Mozart, a Schumann o alguna de las nuevas creaciones de Claude
Debussy: siempre surga de l algo inexplicable que agudizaba nuestros sentidos y nos converta en
msicos mejores. En cambio, fuera del escenario, Joseph H era siempre una persona dbil, introvertida y
algo siniestra, que tena una vida solitaria y misteriosa, y cuyo aspecto fsico pareca empeorar semana a
semana.
Cierto da, tras haber tocado el segundo concierto para piano de Brahms con un xito rotundo, advert
que un extico personaje entr en el camerino de Joseph H. Tanto me extra el aspecto de aquel
individuo vestido al modo oriental, como si fuera turco o rabe, que no pude evitar averiguar que asuntos
tena que tratar con nuestro director. Arriesgndome a ser sorprendido en una accin poco edificante,
pegu mi odo a la puerta y, lleno de curiosidad, escuch una conversacin que me hel la sangre y, que
an hoy, hace que mi pluma parezca negarse a reproducir en el papel.
-Se acerca el tiempo pactado. Ya has decidido con qu obra llegar tu final?
-Vienes a recordarme el da de mi muerte despus de un concierto. Por Dios, ni siquiera me has dejado
disfrutar de mi xito!!
-De tu xito?, t nunca hubieras podido llegar a ser nadie de no ser por mis artes. Disfrutar dices?, te
he hecho disfrutar como nunca habas soado! Pero no olvides que tu disfrute, se cie al escenario. Pediste
poder y te lo he dado. Ahora dime, te queda poco. Qu elegirs?
-He de decrtelo? Acaso necesitas saberlo?
-No. El destino est escrito desde que la magia lo sell. Solo tengo curiosidad. No todo el mundo puede
elegir una msica para morir. Creo que lo idneo sera un Rquiem. S, el Rquiem por excelencia, el de
Mozart. Qu eplogo tan sublime, No crees? Dentro de poco se cumplir el plazo. Slo he venido para
avisarte, tal y como acordamos.
Rpidamente me apart de all mientras mi mente se
converta en un campo de batalla en el que la incredulidad y el
horror se disputaban la primaca. Observ cmo aquel individuo
de piel oscura, largas barbas y extrao ropaje sala rpidamente
del camerino. Entonces, y tras meditarlo un momento, decid
entrar en ese camerino y preguntar a Joseph H acerca de aquel
extrao personaje y de la conversacin que ambos haban
mantenido. Tras mirarme con tremendo pesar, decidi contarme
su historia y la del extrao suceso que haba convertido su vida
en un libro ya escrito.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


11

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Joseph H haba nacido en el norte de Italia, en el seno de una familia culta y acomodada. Ya de nio
empez a recibir clases de piano, y ya a edad temprana, acusaba una personalidad dbil. Sus compaeros
de colegio fueron dejndolo de lado poco a poco debido a su comportamiento taciturno y a su fsico poco
agraciado. Su profesor de piano, un viejo toscano bastante irascible, le gritaba constantemente que pareca
una escoba con manos, que no senta nada de lo que tocaba y que sus interpretaciones estaban ausentes de
humanidad. As, la juventud de Joseph H fue una sucesin de momentos desgraciados, humillaciones
constantes e infelicidad. En el fondo, l era consciente de que su pobreza de espritu y su falta de mpetu
eran la causa de aquella psima existencia. Su nico placer consista en estudiar partituras, leer sobre
msica y acudir a conciertos. Cuando cumpli los veinte aos, Joseph H empez a frecuentar ciertos
crculos esotricos que haban arraigado fuertemente entre buena parte de la sociedad burguesa europea.
All, oy hablar de espiritismo, de magia, de hipnosis y de otras ciencias ocultas que le fascinaron.
Aos despus, decidi viajar a Londres, donde al parecer todas esas disciplinas se encontraban en un
estado ms avanzado, con la esperanza de encontrar en ellas una fuerza que pudiera cambiar su dbil
carcter. Al poco tiempo conoci al prfido personaje que tanto me sorprendi. Era un mago turco de gran
renombre entre las asociaciones ocultistas de Londres que le ofreci un remedio para sus males.
Te dar el poder que elijas, le dijo, pero ese poder solo transformar tu alma cuando ests haciendo
aquello que ms anhelas hacer. Despus, sers de nuevo un ser oscuro y aptico. Aunque he de advertirte
algo: esa misma fuerza que te transformar, te consumir y morirs cuando la hayas usado novecientas
veces. Yo mismo ir a buscarte cuando te quede poco.
As, Joseph H decidi tener ese poder al dirigir una orquesta. Decidi tener poder para decidir cundo
tena que surgir el sonido y cundo haba de imponerse el silencio. Poder para que todos vieran a
Beethoven, a Schubert o a Bach a travs de sus ojos. Pag una fuerte suma de dinero a aquel siniestro turco
y empez a dirigir una pequea orquesta londinense. Pronto se convirti en el ms famoso director de
orquesta de la ciudad y termin dirigiendo la mayor orquesta britnica, con un xito inaudito. Aos ms
tarde, Alfred van Duren, logr traerlo a nuestra orquesta.
Cuando termin su ltimo concierto, Joseph H se desvaneci, como desmayado. El mdico que subi al
escenario decret su muerte instantnea.

Recordando ahora aquella historia extraordinaria, mientras escribo estas lneas, no puedo evitar
preguntarme si, en realidad, la magia y la hechicera hicieron a Joseph H un director de orquesta sublime, o
si fueron la sugestin y la superchera, a veces poderosos motores de accin, las que hicieron que mostrara
al mundo su autntica fuerza interior. Sea lo que fuere, estoy seguro de que haba algo de verdad en su
forma de dirigirnos. Algo autntico, que provena de l.
La ltima composicin que Joseph H escogi para dirigirnos, no fue el Rquiem de Mozart, sino la
sinfona Resurreccin de Mahler. Tal vez eligiendo esa msica tan especial, demostr cierto gesto de
rebelda ante lo que consideraba su inevitable final. Puede que aqul fuera el nico momento en el que
Joseph H fue consciente de su verdadera potencia.
Xavier Torres Cuenca
Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent
12

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Samuel Prez, mestre de clarinet i msica de cambra.

En aquest temps en el que vivim i amb


la intenci de que la professi de msic
recupere la posici reconeguda que es
mereix, iniciem
aquesta
secci a la
revista, i mostrem la trajectria musical
dun
dels
profesors
del
nostre
conservatori:

1.- Per qu et vas decidir per tocar el


clarinet?

El meu avi havia sigut msic de la Banda del meu


poble (Guadassuar) i havia tocat el clarinet. A ms a
ms un germ seu el tocava tamb a una Banda Militar
i deixa forma va sorgir la idea de que jo agafara eixe
instrument, donat que van ser ells els que miniciaren.
2.- Si hagueres de ser Professor duna altra
cosa, de que ho series? Perqu?

Estic encantat de poder impartir lassignatura de


Msica de Cambra, no mimportaria seguir en ella per sempre, per tamb magrada la Direcci
(per cert,-ens conta que dirigix Bandes des de fa molts anys) i tamb s una altra de les
assignatures que mencanten. Resumint, totes aquelles en les que la interpretaci tinga un alt
percentatge dimportncia.
3.- Com imagines que haguera sigut el teu futur professional sense el clarinet?

Supose que seguiria treballant a Correus. Us conte: mon pare era el Cap de lOficina de
Correus del meu poble, la qual es trobava a ma casa. Els meus germans i jo sempre lhem ajudat
amb la seua feina i al acabar la mili em vaig presentar a unes oposicions per a funcionari de
Correus i les vaig aprovar. Durant quatre anys vaig compaginar eixe treball i els Estudis Superiors
de Msica, fins que vaig poder dedicar-me per complet a all per al qu havia estudiat i vaig
demanar lexcedncia a Correus.
4.- Com ha de ser, per a tu, lalumne ideal a classe?

Ms que a classe, jo crec que ho ha de ser a casa. El temps que dediquem a cada alumne al
Conservatori sols serveix per poder-lo guiar en el seu estudi. La feina grossa ha de fer-la lalumne
a casa dedicant moltes hores a lestudi de la msica i pensant que s una altra carrera com les que
sestudien a les Universitats, encara que reconec que hui en dia suposa un gran esfor poder
compaginar els estudis musicals amb els generals, per crec que a la fi la recompensa val la pena.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


13

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

5.- Veus molta diferncia en quant a capacitats musicals entre alumnes xics i
xiques?

Jo crec que les capacitats, a


priori, estan repartides per igual entre
els dos sexes. El fet que hi hagen ms
xiques que xics tocant el clarinet es
deuen a raons sense sentit i fallcies
absurdes per les quals les xiques no
podien tocar els instruments de metall
per qu necessitaven ms esfor que
els altres. Afortunadament totes
aquestes idees han anat desapareguent
amb el temps i hui en dia la qesti dels instruments sexistes ha caigut en dess i podem veure
cada vegada ms xiques tocant instruments de metall i percussi.
Una ra ms: en les darreres oposicions per a Professors de Clarinet a la Comunitat
Valenciana la meitat de les places convocades per a lespecialitat de Clarinet han anat a parar a
mans de xiques.
6.- Quan tu anaves a classe estudiaves molt? Qu s el que ms tagradava
tocar?

El fet de concloure una carrera musical suposa tindre que haver-li dedicat moltes hores.
No s el mateix que qualsevol altra carrera. Aquesta t un alt percentatge de destreses i
habilitats que si no sexerciten es perden, no val memoritzar o comprendre simplement, sha
dexercitar el mecanisme fsic per mantenir-lo en forma i aix sols saconsegueix a base dhores
destudi i prctica: per posar un exemple, podrem comparar-la amb la preparaci dun esportista
delit.
En quant a la segona part de la pregunta, supose que els exercicis tcnics no eren tan
amenos com els estudis i concerts, per hem de pensar que sn necessaris per tindre una bona
base en vista a una correcta interpretaci.
7.- Quina era la teua assignatura preferida del Conservatori? I la pitjor?

Tornant al que he dit en lanterior pregunta, a la majoria ens agraden les assignatures en les
que linstrument tinga un paper fonamental (msica de cambra, orquestra, instrument), per torne
a repetir que totes sn necessries per poder fer una bona versi a lhora dinterpretar qualsevol
pea de repertori. Torna a aparixer el smil amb lesport: s com si a un futbolista li lleves el bal
per entrenar, s un treball pesat i un poc avorrit per necessari per poder mantenir-nos en
forma.
8.- Quins son els teus compositors preferits?

Jo sempre he apostat pels compositors de les primeres poques de la msica (Barroc i


Classicisme), per que tots els que han vingut desprs han imitat duna o altra manera la seua forma
de compondre. A ms a ms, les tendncies interpretatives que ara es duen, estan ntimament
relacionades amb les de la msica daquestos dos perodes.
B, tagram Sam aquesta estona que ens has dedicat i la teua
collaboraci.
Coneguent casos com aquest, ens adonem, que la feina de donar-li
reconeixement a la professi s nostra, es a dir, de nosaltres que som els
que estudiem i ens dediquem a la msica dia a dia.
Cristina Gallego Ferris i Rosabel Ferragud Toledo

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


14

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

EL NOSTRE CONSERGE, JUAN CUENCA


En aquesta edici dApiacere,hem pensat fer-li una entrevista
a un home molt proper al Conservatori que es jubila...
1- Juan, quant anys portes treballant al Conservatori?

Porte vint-i-cinc anys treballant al Conservatori.

2- Com recordes el teu principi en el Conservatori?


Al principi era tot meravells, encara que em va costar
posar ordre, ja que abans el conservatori estava dividit en 4
o 5 parts.
A ms he de dir que abans les escoles de msica no
estaven legalitzades, aix que venien molts pares, feien
amistat amb altres i sen anaven al bar la Palopa i em
convidaven a mi tamb. rem com una famlia.
3- Quina

ancdota

destacaries

del

teu

pas

pel

Conservatori?
Hi ha moltes, per recorde una en concret. Una vegada
lorquestra tenia que anar a Lle i lautobs eixia a les 6 del mat. Jo, per a no arribar tard, a les 4 del mat
ja estava al conservatori, i la meua dona, que sempre sala a la mateixa hora que jo, pensava que eren les
5 i mitja del mat i es va posar a netejar la casa i quan va acabar i va veure lhora que era (no li vaig dir a
lhora que em tenia que alar) em va tocar sobresaltada, quasi amb un atac de nervis, preguntant-me si
sabia lhora que era. Eixa va ser molt bona, ja que sense voler la vaig deixar morta de la son.

4- Qu s el que ms tagrada del teu treball?


En realitat magrada tot. Em trobe molt agust tant en el torn del mat com en el de la vesprada, sobretot
per lambient que hi ha (bromes, la gent, etc).
Ajude en tot el que puc als meus companys, tant professors com personal de ladministraci i al meua
companya Marta. Disfrute ajudant als alumnes en tot el que puc, ja que la majoria arriben desorientats el
primer any i vulgues o no, sels agafa estima, per a mi son com una famlia.

5- Quin ha sigut el pitjor moment que has viscut ac?


He passat alguns mals moments. Entre ells, una vegada que es va desbordar el riu i vaig tindre que
acudir a rescatar alguns objectes abans de que sestropejaren. Tamb recorde altres casos en el que he
rebut avisos de bomba, sobretot en lpoca de exmens.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


15

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

6- Toques algun instrument musical?


No en toque ningun, per tinc molta afici per la msica. De xicotet vaig estudiar amb el llibre de Don
Hilario Eslava, per per el meu treball ho vaig tindre que deixar.
Estic molt lligat a la msica, per aix vaig posar de la meua part per a que els meus quatre fills foren
musics, encara que dos dells sho han deixat.

7- Tagradaria tocar-ne algun? Quin?


Per descomptat que magradaria, per per falta de temps em conformar en sentir als alumnes del
conservatori, assistint a les seus audicions i concerts.
Si tinguera ocasi tocaria el piano, magrada la independncia que t i el dol so que desprn.

8- Quin significat t per a tu el Conservatori desprs de tants anys en ell?


Per a mi, significa ms de mitja vida. Em trobe com em la meua casa, i per aix, intente cuidar-ho i
mantenir-ho tot.
9- Et costar anar-ten?
Sincerament s, per tot arriba al seu fi. Aix tamb podran donar-li treball a un altra persona que ho
necessite.
Sols demane que eixa persona senta la mateixa estima i la mateixa devoci que jo.
10- En la actualitat, en qu consisteix el teu treball?
Consisteix en fer un poc de tot: des de preparar concerts fins arreplegar la premsa. Incls de fer de
manitas en certs moments. Per la meua feina principal consisteix en ajudar amb tot el que puc a
professors i alumnes.
11- Alguna vegada has contat el nombre de les claus que tens al teu crrec?
No ho he intentat mai, per conforme passen els anys la quantitat va augmentant, i aix i tot casi se on
estan totes les claus de memria.
12- Quantes fotocopies fas al dia aproximadament?
En un dia no ho se exactament, per en un torn de la vesprada, he arribat a fer-ne 1500.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


16

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

13- Per tant, quantes nhaurs fet des de que tens la fotocopiadora?
No puc dir-tho perqu en la fotocopiadora apareixen totes les fotocopies que hem fet, tant Marta,
professors i jo.
14- Recordes algun dia en especial?
He tingut alguns dies especials, per em quede amb dos. El dia de la inauguraci del conservatori i el
dia que ens van fer funcionaris.
15- Finalment Juan, dis-nos quin es el millor sentiment que ten portes del Conservatori.
Que tots els alumnes que han passat em recorden amb molta estima i aix fa que memocione. Em sent
satisfet perqu moltes voltes els he tingut que renegar. I aix i tot ells maprecien.

Juan et donem les gracies per haver-nos prestat un ratet del teu temps, que amb
tant de gust dediques al Conservatori.
Esperem que et vaja molt be en aquesta nova etapa de la teua vida. Un fort abra.

Debora Garcia
Alba Chord

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


17

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Desprs de pensar que aportar a la revista, varem decidir que, els ms menuts del nostre
Conservatori, els alumnes de 1r de Grau Elemental quasi mai havien participat. La quantitat d'ells
matriculats s poc significativa perqu durant este curs tan sols sn 15 els alumnes de primer, per cregem
que son el 1r Preludi del futur musical, un futur que nosaltres desde 6 el vegem ms prop.
Ens proposarem fer-los una srie de qestions, ja que voliem saber la perspectiva i coneixements
que posseien sobre alguns aspectos musicals.
Primerament, ens vam interessar del perqu van escollir el seu instrument. Algunes de les respostes
sn les segents:

Per qu triares el teu instrument?

Aquestes respostes ens demostren que


quan comencen a estudiar msica els xiquets
volen semblar-se als familiars que ms admiren
o be, perque els pares volen donar-los una
formaci ms completa o, simplementent
perque tenen ben clar el que volen.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


18

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Respecte a quins serien els seus propsits musicals dins d'un futur, tots foren molt sincers i no els va
importar escriure que la seua meta no era arribar a ser music. Per aquesta ra, vam decidir preguntar-losho.

Vols ser music en un futur?

Amb les seues respostes, hem pogut


comprovar que la gran majoria tenen un afan
per ser pianistes, encara que altres tenen la
msica com un hobbie, ja que la seua meta
t un altre propsit.

Seguidament, els preguntarem pel nostre fams compositor Beethoven, el qual es reconegut per tots
des de ben menuts, com s el cas daquestes respostes.

Qui s Beethoven?

Daltra banda, ens interessrem per quins serien els instruments que tocarien com a segona opci.
Els ms dessitjats varen ser el piano i els instruments de corda frotada.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


19

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

A continuaci, introdurem un concepte musical molt freqent en el camp musical: Da Capo, i


voliem saber si coneixien el seu significat. Ens van asombrar, don tots els nostres menuts ho asertaren!
Per a finalitzar aquest qestionari, els vam presentar una endevinalla:
Instrument molt clar i molt net. (Clarinet).
Algunes de les respostes van ser les segents:

Agram la collaboraci i lajuda del mestre Oscar Creus per facilitar-nos laproximitat amb els
xiquets de 1r de Grau Elemental.
Candela Baixauli
Vanessa Alapont

Desprs de que les nostres companyes hagen fet unes preguntes als ms menuts, nosaltres hem decidit
seguir en larticle i continuar explorant el punt de vista que, de la msica, tenen els ms majors.
Continuant amb els estudis musicals que comenarem fa alguns anys, ens trobem en els preliminars
d'eixe futur musical que s'augurava al principi d'este article, per aix hem volgut titular-ho 2n Preludi,
perqu incls ens falta molt per a comenar el "concert".
Aquest raonament que anem a fer s el resultat dunes qestions que hem realitzat als alumnes de
lltim curs del Conservatori ( 6 E.P ).
Les preguntes que els ferem tracteven sobre la illusi que teniem quan comenrem els estudis
musicals i com ha evolucionat fins aquest moment.
Aquestes sn les conclusions a les quals hem arribat:

Alguns alumnes ens han dit que la seua illusi no ha variat, perqu des de sempre han tingut
clar que estudiaven msica perqu els agradava (com a hobby ).

Altres alumnes ens expliquen que la seua illusi ha disminuit, perqu al crixer shan adonat
que cal fer molt desfor i dedicar-li molt de temps i que hi ha altres activitats ms importants
per a ells.
Esta s la causa per la qual molta gent no es dedica professionalment a la msica.

Hi ha tamb alguns casos en que els alumnes van comenar a estudiar msica obligats pels seus
pares i ara pensen continuar amb els estudis de msica perqu han descobert que s el que ms
els agrada fer.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


20

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Fent aquestes preguntes, hem trobat algunes respostes gracioses, com per exemple la dun alumne/a
que fa una comparaci del sentiment que t per la msica amb les falles, i ho ha fet amb aquestes paraules:
En aquestos moments, supose que sent la mateixa illusi que sent una fallera major al vore cremar la
seua falla, no puc expresar en paraules el que sent! .
La conclusi a la qual hem arribat, es que encara que hi ha pocs alumnes que vagen a dedicar-se
professionalment a la msica, ella ens ha marcat especialment, duna manera o duna altra.
Agram de tot cor a tots els professors que ho han fet possible.
Anabel Martnez
Maria Alcaiz

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


21

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

El dilluns dia 15 de febrer, es va celebrar al


Conservatori Mestre Vert per primera vegada, la Setmana
de la Percussi, setmana en la qual tants els alumnes del
Conservatori, com professors i familiars, vam poder
disfrutar i valorar encara ms este mn que pareix que no
tinga lmits, de tan complexe que s la percussi.
Lesdeveniment va comenar amb un agradable concert
dalguns ex-alumnes del conservatori, on vam tindre
loportunitat, a ms de escoltar bona msica, de tornar a veure
cares conegudes. Encara que no van assistir tots els
percussionistes que estudiaren al conservatori abans, no ens vam
poder queixar, perqu tots els que vingueren ho van fer de bon
gust i sense posar cap problema. Van actuar, en ordre: Andrs
Garrido, Ramn Llopis, Jordi Sim, David Peris, Juan
Sanleonardo, scar Mart i Francisco Javier Sanchis. I desprs
de poder escoltar les seues interesants i sorprendents interpretacions, tingurem loportunitat de parlar amb
el professor de Percussi del Conservatori Professional Guitarrista Jos Toms dAlacant, scar Mart.

En la conversa, Oscar, ens va contar que va a estudiar al nostre


Conservatori encara en el Pla Antic del 66, amb alguns professors com
Javier Costa, M. Nieves Perpi, i ngel Garca com el seu professor
de percussi. Segons ell, el nostre, i la resta de conservatoris han
evolucionat prou en la percussi, ja que ara disposem de molt ms
instrumental i tamb de molt ms repertori, ja que segons ens contava,
quan ell va estudiar tots els alumnes tocaven les mateixes obres i
llions
Ens va dir que es considera un percussionista tot terreny, ja que a
pesar de no existir al nostre pas les especialitzacions en un instrument

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


22

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

concret, li agrada tocar-ho tot i disfruta tant tocant la marimba que fent tcnica de pandereta. Vam
preguntar-li tamb per les seues preferncies tcniques i ens va dir que ell sempre utilitza per a tocar amb
quatre baquetes la tcnica de Burton, perqu la considera ms cmoda i fcil per a comenar a
estudiar, tant per a marimba com a vibrfon. I per a timbals, utilitza la tcnica francesa, amb el colp ms
clar i articulat, encara que es pot utilitzar les dues tcniques per a una mateixa obra.
Li vam preguntar per el temps que un alumne de Grau Mitj deuria dutilitzar per al estudi de la
percussi i ens va respondre que aix era un poc complicat. El temps ideal seria 1 hora de tcnica i 2 hores
de llions per instrument, per al ser tants instruments, ens digu que deurem destudiar ms daquells
instruments que ens faa ms falta i posant-nos com a instrument general la caixa, ja que de la seua tcnica
deriva la forma de tocar la resta dinstruments (marimba a 2 baquetes, timbals).
Com a conclusi, ens va dir que hui en dia, s molt bona poca per a estudiar percussi perqu tenim
moltes ms facilitats que abans (instrumental, professors estrangers, cursos especialitzats) i que devem
daprofitar-les al mxim, si de veres volem seguir estudiant i ser uns bons percussionistes.

- Dimarts
La setmana continu el dimarts, amb una conferncia a crrec de Javier Costa, en la que ens va explicar
com va composar les seues obres per a marimba: Rasgos i Microconias, en la qual a ms, va haver una
molt bona interpretaci de les obres per part del professor Joan Pons de percussi amb la collaboraci de
la professora de flauta del conservatori Maria Bernat. Va estar prou interessant, sobretot per als alumnes
ms avanats que podien entendre alguna cosa ms de composici i anlisi respecte als menuts, o de
nivells inferiors,

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


23

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

- Dimecres
Al dia segent, dimecres, es
va realitzar el II Intercanvi de
Grups de Percussi, aquesta
vegada amb el Conservatori
Professional de Cullera. Va
consistir en un espectacular
concert en el qual va actuar el
grup de percussi de Cullera, en
primer lloc, oferint-nos un
repertori molt divertit, i en segon
lloc el grup de percussi del
nostre conservatori, interpretant
obres ms caracterstiques i
selectes, en el qual amds van
tindre molt xit. Per ltim, vam
acomiadar-nos-en
amb
una
picaeta per als alumnes i
professors de percussi.

- Dijous
I el dijous torn a ser un dia intensiu de percussi! Durant part del mat i tota la vesprada, tingurem
loportunitat de gaudir una master-class tant a nivell collectiu com individual per el catedrtic de percussi
del C.S.M Joaqun Rodrigo de Valncia, Manel Ramada. Cada alumne va interpretar una obra del repertori
de percussi programat per a aquest curs i va ser corregida i valorada per ell, donant-nos el seu punt de
vista. Per la vesprada, a ms, els grups de cambra de percussi van interpretar davant dell les obres del
concert del dia anterior. Vam poder comprovar la gran experincia que tenia Manel en tot tipus dmbits
de percussi, a ms de aprendre noves tcniques i consells que ens podien servir en els nostres estudis de
percussi.
Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent
24

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

- Divendres
Per ltim, el divendres, vam comenar amb una xerrada a crrec de Juan Caizares, professor del
Conservatori Marcos Redondo de Ciudad Real sobre la construcci de baquetes de timbal, les seues parts i
els materials que sutlitzen en la seua construcci. A continuaci tots els alumnes tingueren loportunitat
de provar els distints tipus de baquetes i realitzar encrrecs daquestes.
I ja per a finalitzar la setmana, es don un espectacular concert de clausura a crrec del Grupo de
Percussi del CSM Joaqun Rodrigo de Valncia, i dirigit per els professors de percussi Manel Ramada i
Sergio Izquierdo. Van interpretar un repertori molt variat, partint des de la msica ms clsica fins msica
ms moderna, i que van deixar bocabadats a tots els espectadors del concert. En acabar el concert, hagu
una picaeta per als alumnes, professors e intrprets del concert, quan pogurem parlar amb el catedrtic
Manel Ramada i que ens responguera unes preguntes.

Conversa amb Manel Ramada


Al preguntar-li a Manel per ledat a la que va comenar a estudiar, ens va
dir que ell comen a interessar-se per la msica als 9 anys i que desprs
de fer dos anys de solfeig, volia agafar com a instrument la viola o el
clarinet, per acab agafant la percussi.
Ell va comenar primer tocant a la banda, desprs va seguir amb els estudis
al Conservatori, i acabant els seus estudis de Grau Superior a Madrid. A continuaci va perfeccionar els
seus estudis a Holanda durant cinc any.Posteriorment accedi a donar classes de percussi al Conservatori
de Zaragoza durant set anys, fins que es va traslladar a Valncia passant a donar classe al Conservatori
Superior de Msica, Joaqun Rodrigo.
En general, li agraden tots els instruments dins del mn de la percussi, per si tinguera que elegir,
com a instrument de parxes prefereix els timbals, mentre que de llmines prefereix la marimba o el

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


25

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

vibrfon.Per a ell la caixa tamb s linstrument-base, ja que la seua tcnica de la pina, s la ms general
de tota la percussi
Li vam preguntar tamb quina tcnica de llmines utilitzava, i ens va dir que ell utilitza tant la tcnica
de Burton com la dStevens indistintament per a vibrfon i per a marimba. Considera que ambdues
tcniques sn igual dimportants i per tant shan de conixer, encara que s aconsellable centrar-se ms en
una delles. Lutilitzaci duna tcnica o una altra depn de les obres i els tipus de colps que contenen.
Tamb ens digu que la percussi a Espanya, ha evolucionat molt i ha millorat quant a nivell d'estudis i
qualitat professional, sobretot en els ltims vint anys. Encara que cada vegada ms, ja que contnuament
vnen percussionistes professionals de l'estranger a donar mster-classes. A ms, s molt ms fcil que
abans viatjar a un altre pas per a estudiar percussi i hi ha molt bons professors a qui s fcil accedir, per a
rebre classes. Per el realment important s que existisca un bon professorat, que ensenye verdaderament
b i motive els seus alumnes.
Opina que hui en dia no hi ha massa diferncia en el nivell de percussi. Cada vegada ms Espanya
s'est igualant ms a la resta de pasos europeus en la qualitat. El que si que es podria apreciar s que en
l'estranger tal vegada hi haja ms serietat en el treball i per tant, majors exigncies.
I finalment, un consell que ens va donar va ser que isqurem a estudiar fora, que visitrem altres
centres d'estudis de percussi, com per exemple el conservatori superior de valncia, assistir a cursets i a
concursos, tocar en pblic i conixer professors i altres estudiants per a endinsar-se ms en aquest mn
tan complet.

En conclusi, la setmana de la percussi ha sigut especial perqu ha obert la nostra


xicoteta aula de percussi del Conservatori a l'exterior. Ha servit per intentar veure ms enll de
les quatre parets on fem classe totes les setmanes. I en definitiva ens ha fet conixer altres
persones que han passat desinteressadament i ens han enriquit de forma molt considerable tant a
nivell personal com musical.
Sergi Santamara
Borja Sarri

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


26

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

El conservatori de Carcaixent compta amb dues formacions orquestrals de corda: una densenyances
elementals (1r, 2n i 3r curs) i laltra, anomenada Jove Orquestra, que integra a aquells alumnes que
cursen les ensenyances professionals i els alumnes de 4t densenyances elementals.
Les dues orquestres segueixen des de ja fa alguns anys la batuta del director Lluis Roig, que ha
aconseguit potenciar al mxim les destreses musicals dels seus alumnes i entre daltres ha arribat a montar
prestigiosos concerts per a solistes (Kol Nidrei-M.Bruch, Romanza per a viol-L.Beethoven, Concert
per a viola i orquestra-Telemann, Concert per a 2 violins-Vivaldi...) i compromeses obres orquestrals
(Pere i el llop- Prokfiev, Simfonia del joguet- L.Mozart...), aix com lestrena dobres noves (El
viol Ferm - J.Costa i Isabel Bellver). Llus Roig ha aconseguit combinar lhumor amb el treball, i tot i
que en cada assaig amb ell pot ocrrer de tot, ha creat una atmosfera agradable que incita al msic a estar
atent amb el que fa. Daquesta forma, amb frases com mon pare era fuster i serrava menys que
vosaltres o va que sem gela larrs o amb el seu innovador verb flufluflejar, ajuda a fer
comprendre a lorquestra el que vol de forma amena. Recordar tamb la seua frase per a quan lorquestra
no calla: desprs del crit necessari datenci, recordeu
que la msica naix a partir del silenci.
Des de ja fa molts anys, aquestes dues orquestres
han organitzat concerts i intercanvis arreu de la geografia
espanyola i bviament, aquest any no anava a ser diferent.
Lorquestra delemental realitz fa poc, a principis del
mes de Mar, un intercanvi amb lorquestra elemental del
conservatori dOntinyent, i baix la direcci dels directors
Lluis Roig i Noelia Ferrando els xiquets oferiren 2
concerts, un a Ontinyent i un a Carcaixent. Tamb
lorquestra elemental t previst dos concerts ms, a
Carcaixent i Algemes en Juny, on es juntaran tots els
alumnes de 1r, 2n i 3r d'ensenyances elementals del
Conservatori Professional "Mestre Vert" de Carcaixent,
els alumnes de viol de l'escola "Bressol de msics" i els
alumnes de viol de l'escola "El Drac" de "El Vedat" de
Torrent.
Quant a la
Jove
Orquestra,
aquest any preveu una
llarga
llista
de
concerts i obres que
montar. De moment, ja va fer el tradicional concert de Nadal, on va
oferir al pblic obres de Javier Caballero, J.Offenbach, W.A.Mozart i
G.Mahler i on compt amb la collaboraci dalguns instrumentistes
de vent del conservatori. I ara ja, sols queda la recta final, que sespera
plena de treball perqu en tan sols 2 mesos lorquestra t previstos els
segents concerts: 17 d'Abril a SAN CLEMENTE (Conca), 24 d'Abril
a CRCER, 9 de Maig a lauditori de PAIPORTA, 15 de Maig al
PALAU DE LA MSICA de VLENCIA (serem lorquestra
convidada a lanual Certamen de Bandes de la Diputaci), 29 de Maig
Intercanvi amb l'orquestra del Conservatori Professional de msica de
Cullera a CARCAIXENT, i EL 3 de Juny a CULLERA.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


27

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

El programa previst per a aquestos concerts, fragmentat en cada concert, mai complet, ser el segent:
Concert per dos Obos Op. 9 n 3 - T. Albinoni; Concert per a dos violins BWV 1043 - J. S. Bach,
Sinfonia en fa n 6 KV 43 - W.A. Mozart i Davall del Cel Blau - Juan Martnez Bguena.
Com es pot observar, la Jove Orquestra aquest any sha proposat interpretar diferents concerts per
a solistes, per als quals hem contat amb antics alumnes del conservatori que en cada assaig estan donant el
millor dells i deixant bocabadats als components de lorquestra amb el seu virtuosisme.
El concert per dos obos ser interpretat per En Jos Juan Ortega Jose, Professor dobo del
Conservatori Professional de Conca, i Na M Angeles Lpez Fogus, Professora dobo del Conservatori
Professional n 2 de Valncia, sent els dos exalumnes del centre del mestre D. Aurelio Olivares. El
concert per a dos violins de J.S.Bach ser interpretat per Na Patricia Gens Yago (exprofessora de viol
del centre, i actualment Professora de Viol del Conservatori Professional n 2 de Valncia) i Na Violeta
Rossell Marin (Premi fi de grau d'ensenyances professionals del Conservatori Professional "Mestre Vert"
de Carcaixent en l'especialitat de viol, i que en estos moments cursa estudis superiors en el Conservatori
Superior de Msica Joaquin Rodrigo deValncia).

Concert de Nadal de lOrquestra de Corda densenyances professionals 19-12-09

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


28

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Concert de lOrquestra de Corda densenyances elementals 4-3-10

Ibles Olcina

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


29

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Uno de los monumentos ms emblemticos e importantes de la ciudad de Valencia es El Palau de les


Arts Reina Sofa. Sus diferentes salas acogen gran variedad de peras y otros eventos entorno a una
filosofa de msica y arte.
El Palau de les Arts comienza su andadura en el 2007 y a pesar de ser el ao de su investidura no deja
indiferente a nadie, pues su programacin rica y variada sitan al Palau de les Arts entre los mejores
teatros de la pera Europeos. Esto se ha mantenido en las siguientes temporadas, ofreciendo un variado
repertorio tanto en pera (Sala Principal y Teatro Martin y Soler) como en conciertos y dems actuaciones
que ofrece el Palau llevando a cabo una gran labor educativa, puesto que oferta una serie de peras y
conciertos didcticos adaptados a un pblico que demanda otro punto de vista de la msica clsica.
Debido a la gran aceptacin que ha tenido el programa didctico, ste sigue vigente y en constante
evolucin. Los espectculos que ha ofrecido el Departamento Didctico han estado dirigidos a diferentes
pblicos y edades.
Hemos encontrado por ejemplo actividades aptas para pblico familiar y escolar (Educacin Infantil,
Primaria y E.S.O.) muy interesantes. La que mejor recepcin tuvo fue la proyeccin sobre la pantalla del
Auditori del cortometraje de animacin Pedro y el Lobo de la cineasta Suzy Templeton. Una de las
atracciones principales de esta actividad fue la interpretacin sincronizada y en directo de la obra
homnima de Prokofiev por l Orquestra de la Comunitat Valenciana, que gracias a su gran acogida se ha
seleccionado para la temporada actual.
Para pblico formado, fundamentalmente por estudiantes, se han seleccionado otros espectculos de
gran inters. Algunas obras musicales puestas en escena durante la tercera temporada operstica han sido
asimismo ofrecidas a alumnos de ESO, Bachillerato y Universidad. Los centros educativos pudieron asistir
gratuitamente (tramitando una solicitud al Departamento Didctico) a la pera del compositor valenciano
del siglo XVIII Vicente Martn y Soler LArbore di Diana en el Teatre Martn y Soler y a la zarzuela del
compositor alicantino Ruperto Chap El rey que rabi.
Otras actividades escnicas ofrecidas a los estudiantes fueron las Lecturas Dramatizadas que se han
llevado a cabo en el Aula Magistral de los textos o libretos de algunas de las peras escenificadas.
Destacando Cos fan tutte, libreto resumido del dramaturgo italiano Lorenzo da Ponte, colaborador de
Mozart en la pera homnima de ambos.
El Departamento Didctico ha permitido tambin el acceso a algunos conciertos de cmara
pertenecientes al ciclo Msica en las Temticas, principalmente a los relacionados con los compositores
Vicente Martn y Soler y Wolfgang Amadeus Mozart.
En la temporada actual (2009-2010) el Palau ha
continuado la labor didctica ofreciendo una gran
variedad de peras y actividades musicales adaptada
a un tipo de pblico no especializado.
Un ejemplo claro ha sido la lectura dramatizada
Troya y Cartago, contextualizacin de la pera
Les Troyens de Berlioz, (Aula Magistral), donde
los actores contaban la historia de la guerra de Troya
y el romance entre Dido y Eneas, ltimo
superviviente de la guerra. Cabe destacar la fusin
de ritmos raciales que acompa a la lectura de la
obra en todo momento. La sobriedad de los
decorados y la escenografa no fue necesaria puesto
que los actores nos situaron en el contexto de la
Algunos cantantes y los alumnos de canto del
obra.
Conservatori de Carcaixent en el backstage del
Siguiendo con el programa didctico la siguiente
Centre de Perfeccionament Plcido Domingo tras la
obra fue la pera La Scala di Seta de Rossini.
funcin didctica de la pera "Una cosa rara" de
(Teatre Martin i Soler). Es una farsa cmica en un
Martn y Soler.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


30

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

acto de pera de Gioacchino Rossini y libreto de Giuseppe Maria Foppa. Fue estrenada en Venecia, Italia
en el Teatro San Mois el 9 de mayo de 1812. La obertura se ha registrado con frecuencia y sigue
figurando en el repertorio de los conciertos modernos.
Dormont es el maestro y guardin de la bella Julia, y l determina que se casar con Blansac. A pesar
de su rechazo, el hecho es que Julia ya est casada con Blansac, el amigo de Dorvil, que cada noche ejerce
sus derechos conyugales con Giulia subiendo y bajando por una escalera hecha de seda.
La peculiaridad de sus escenografas y decorado presidido por un espejo en el techo cuyo efecto ptico
ayudaba a apreciar las subidas y bajadas de la ventana de la casa. Una puesta en escena vanguardista y
actual creaba una atmosfera cercana al espectador.
La siguiente visita al Palau fue con motivo del Ensayo general de la pera Lucia di Lammermoor de
Donizetti (Sala Principal). sta pera basada en la novela de Walter Scott y narra un hecho real que
aconteci en las Tierras Bajas Escocesas en 1669. La historia narra la lucha entre dos familias, los Ashton
y los Ravenswood. Cuando se inicia la pera, los Ashton estn en su apogeo y han tomado posesin del
Castillo Ravenswood, la casa ancestral de sus rivales. Edgardo, master de los Ravenswood y ltimo
sobreviviente de su familia, ha sido obligado a vivir en una torre solitaria en el mar, conocida como Wolf's
Crag. A pesar del buen momento que viven los Ashton, se han visto amenazados por los cambios polticos
y religiosos. Enrico Ashton espera ganar la proteccin del influyente Arturo, casndolo con su hermana
Lucia.
La escena capital de la pera es la de la locura, en el tercer acto, que resume todas las escenas de locura
tpicas de las peras bel cantistas amn de contener de las notas para soprano ms altas del repertorio: dos
mi bemol sobreagudos (una nota an ms alta la encontramos en la pera de Mozart, La flauta mgica: un
fa sobreagudo; y ms aguda an, en un aria para concierto, tambin de Mozart, Popoli di Tesaglia, donde la
soprano alcanza dos sol sobreagudos, la nota ms aguda dentro del repertorio clsico).
Una de las visitas ms divertidas fue a la funcin didctica de la pera Una cosa rara: bellezza e
onest de Vicente Martn y Soler (Teatre Martn y Soler). Es una pera del gnero dramma giocoso, en
dos actos, con msica de Vicente Martn Soler segn un libreto de Lorenzo da Ponte, basado a su vez en
La luna de la Sierra de Luis Vlez de Guevara. Se estren en el Burgtheater de Viena el 17 de noviembre
de 1786 y constituy un xito clamoroso, hasta el extremo de que un tema de la obra fue recogido por
Mozart en el ltimo acto de Don Giovanni (1787).
Se trata de una tpica comedia de enredos amorosos y celos, en la que finalmente se impone la fidelidad
de la protagonista ("o sea, belleza y honestidad", una cualidad rara, como bien reza el subttulo de la obra),
y dejando bien claro que los ricos y poderosos pueden hacer lo que quieran sin que nadie pueda decirles si
hacen bien o mal.
La diferenciacin de clases queda tambin establecida desde un principio con la indumentaria:
utilizacin de telas plsticas acharoladas y de colores chillones para los plebeyos, y trajes con telas de
calidad y diseo elegante para la nobleza.
En una obra con mucho equilibrio entre todos los personajes, ha destacado la notable intervencin de la
soprano Ofelia Sala (como reina Isabel) y del tenor Joel Prieto (el prncipe Juan), que encabezaban un
elenco en el que intervenan hasta cuatro alumnos del Centro de Perfeccionamiento Plcido Domingo, con
sede en el Palau de les Arts.
Francisco Negrn, como director de escena, ha
actualizado el argumento y ha trasladado la trama
desde la sierra Morena que indica el libreto a un
escenario moderno que, con tres niveles de accin,
oscila entre un jardn y el "green" de un campo de
golf.
El nivel inferior, adems de servir de escondite
en determinadas situaciones, se transforma en otros
momentos en un aposento real con aires de
camarote de yate y en el que no falta el periscopio
para otear lo que ocurre en la parte superior. Como
recursos cmicos, la cacera, el deporte por
excelencia de la nobleza en el siglo XVIII, se
convierte aqu en una batalla con unas aparentes

Decorado de la pera Una cosa rara Martn y Soler


Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent
31

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

pistolas de lser (que en realidad descargan agua en vez de energa letal), mientras que la reina Isabel (la
Catlica) no duda en utilizar el yoga como mtodo de concentracin, sin olvidar el uso de microcmaras
para captar detalles psicolgicos de los personajes. A falta de una accin dramtica sostenida, el inters se
mantiene con unos personajes a los que se les hace interpretar con verosimilitud y agilidad.
Como punto y final a esta temporada didctica acudimos al ensayo general de la pera La novia
vendida de Smetana. (Sala Principal). Prodan nevsta (La novia vendida) es la segunda de las ocho
peras compuestas por Bedich Smetana. Es una comedia de la que existen cuatro versiones de la pera. La
versin original (186366) est dividida en dos actos, igual que la segunda versin (1869); la tercera
(1869) y cuarta versin (186366) estn divididas en cuatro actos. El estreno de la versin final se realiz
en el Teatro Provisional de Praga, el 25 de septiembre de 1870.
La novia vendida fue producida en Viena en 1892, con un considerable xito de pblico, y se convirti
en la nica pera de Smetana que desde entonces ha permanecido en el repertorio fuera de la Repblica
Checa, su tierra natal. En Espaa se estren en 1924, en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
La obra comienza en un pueblo checo a mediados del siglo XIX. En una plaza, junto a la posada, los
aldeanos celebran las fiestas patronales y brindan con alegra por el amor y la buena vida. La joven y bella
Marenka conversa con su novio Jenk. Est preocupada porque sus padres, Kruina y Ludmila, planean
casarla, contra su voluntad, con Vaek, el hijo del adinerado granjero Mcha. Jenk resta importancia a ese
compromiso, lo que la indigna.
Cabe destacar la obertura de fresca y dilatada musicalidad que nos introduce, con un trino de los
vientos dulces a un coro inicial precioso, que habla sobre las costumbres del himeneo popular checo.
En definitiva, la temporada 20092010 ha continuado in crecendo tanto en variedad como en claridad.
La excelente puesta en escena, elenco artstico y delicada seleccin de obras no ha dejado indiferente ni a
profesionales ni a aficionados de este gnero musical, la pera.
Cabe destacar el buen hacer de nuestros profesores en especial de Conxa Ruiz que no ha escatimado
esfuerzos para transmitirnos la pasin con la que ella vive la msica, contribuyendo adems, a fortalecer
las relaciones entre todos sus alumnos.

Profesoras y alumnos del Departamento de Canto del Conservatori Mestre Vert

Amparo Carrasco
Beatrz Castillo
Elias Guarinos
Mara Martnez
Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent
32

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Entre
les
activitats
organitzades pel
Departament de
Composici, per al curs 0910, destaca, per la seva singularitat, la
master-class de msica electroacstica i el concert de improvisaci
electrnica en viu, que tingu lloc, al Sal dActes del nostre
centre, a crrec de Josep Llus Galiana i Gregori Jimnez, el passat
27 de gener. Varen presentar, a ms a ms, el seu disc Inside, on hi
trobem, un recull de peces amb produccin sonora per mitjans
electroacstics. La master-class recorregut al llarg de la historia i
el naixement de la msica amb mitjans electrnics, i distins tipus
de prctiques- va interesar molt a lauditori, i fins i tot va
propiciar debats a les classes, al voltant del carcter daquesta
msica i de la seva presncia en els programes de msica
contempornia. Els alumnes pogueren plantejar qestions
relacionades amb la master-class i va constituir una activitat
molt positiva tant per a tots aquells que pogueren gaudir-la, com
per aquells altres, que consideraven que es tractava duna msica
massa arriscada.
Sempre a la busca de noves mixtures sonores, Galiana /Jimnez exploren des de fa alguns anys
l'electrnica en temps real en combinaci amb altres instruments acstics. El resultat s una msica en
gran manera aleatria, nica i molt arriscada, on la improvisaci i la interactivitat amb l'oient juguen
un paper fonamental, mentre les idees fluxen amb gran naturalitat i autenticitat. Estticament, les
creacions sonores de Galiana/Jimnez beuen de moltes fonts, arreplegant diverses influncies de la
msica contempornia: de l'electroacstica al jazz (Oxam, Speedblues o Wet dreams); del ruidismo a la
msica tnica (Noisy o Tenetehra); del minimalisme a la free improvised music (Batecs, Dptic o
Nature)

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


33

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

El saxofonista Josep Llus Galiana i Gregorio Jimnez (live electronics


and sound processing) sn dos creadors sonors dmplia i consolidada
trajectria en els camps de lexperimentaci i la improvisaci. Dos artistes
imprescindibles de lactual panorama sonor espanyol que, recientment han
publicat el seu CD, Inside, on reflectixen el treball que venen realitzant en el
terreny de la improvisaci lliure electroacstica.
Editat i produt per Artics Produccions, Inside recull una srie de vuit
improvisacions gravades, barrejades i masteritzades per Gregorio Jimnez al
seu estudi de Valncia tot al llarg del 2008.

Josep Llus Galiana saxofonista, improvisador i compositor

Professor Superior de Saxof pel Conservatori


Superior de Msica de Valncia, Josep Llus
Galiana Gallach ha participat i estrenat obra en
importants festivals internacionals i sales de concert
com ara el VI Festival Internacional de Msica
Carmelo Bernaola 09 (Centro-Museo Vasco de
Arte Contemporneo Atrium, Vitoria-Gasteiz);
Punto de Encuentro Canarias 2009 (Auditorio de
Tenerife); Centro Cultural Espaa-Crdoba
(Argentina); Fundaci Mir (Barcelona); FylkingenStockholm i Gvle Theatre (Sucia); el Synthse
2008, 38th International Festival of Electronic
Music and Creation of Bourges (Frana); I Festival
Internacional Aielo-Msica a la Tardor, AMaT
(Valncia), rebent lencrrec duna composici per
a piano per part de lInstitut Valenci de la MsicaGeneralitat Valenciana en 2008; 15 Audio Art
2007 Festival Krakow (Polnia); XIV, XV i XVI
Festival Internacional de Msica Electroacstica
Punto de Encuentro 2007, 2008 i 2009 (AMEE); XI
Festival Internacional de Msica Electroacstica
Primavera en LHavana 2006 (Cuba)
En el terreny de la msica contempornia, la improvisaci i la creaci electroacstica, Josep Llus
Galiana s fundador de diverses formacions com ara Mediterranean Electroacoustic Quartet, DArS
Ensemble, lEnsemble Impromptu, Blit Jazz Grup, Sound Toollers Electroacustic Music Band i
SET.UP.SO. Ha actuat i gravat amb msics de relleu internacional com ara Agust Fernndez, Gregorio
Jimnez, Ramn Lpez, Jos Manuel Berenguer, Jorge Gavald
Des del 2006, Josep Llus Galiana s secretari de lAsociacin de Msica Electroacstica de Espaa
(AMEE).
En el camp de la docncia, Josep Llus Galiana ha estat de professor dOrquestra i Cor al Conservatori
Superior de Msica de Castell, on va fundar i va dirigir la Big Band de Jazz del mateix centre, i professor
de Histria i Esttica de la Msica en els Conservatoris Professionals de Msica de Valncia i Cullera, a
ms a ms dimpartir nombrosos cursos i tallers al voltant de la improvisaci en Argentina, Grcia, Sucia
i Espanya.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


34

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Gregorio Jimnez (live electronics and sound processing)


Va realitzar els seus estudis en el Conservatori Superior de Msica de Valncia obtenint les titulacions
de Solfeig i Teoria de la Msica, Piano i Composici.
A nivell docent va exercir la seua activitat en Conservatoris dependents del Ministeri d'Educaci i
Cincia fins a l'any 1990 en el que va aconseguir la ctedra d'harmonia per mitj de concurs oposici,
estant destinat fins a l'any 1994 en el Conservatori Superior de Msica Oscar Espl d'Alacant i des del
curs 94-95 pertany ininterrompudament al claustre de professors del Conservatori Superior de Msica
Joaqun Rodrigo de Valncia, del que ha sigut, secretari, cap d'estudis i director.
Fundador i director de LLIJA (Laboratori d'electroacstica) des de la seua creaci en 1995. Arran de la
implantaci del currculum de Grau Superior LOGSE impartix des del curs 2002 les assignatures
d'Informtica Musical i de Composici Electroacstica. Des d'octubre del 2006 s president de l'AMEE i
director del Festival Internacional Punt de Trobada. Al juny del 2008 ha sigut anomenat conseller de la
CIME (Confederaci Internacional de Msica Electroacstica).

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


35

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Intercanvi amb els alumnes


del Conservatori d'Ontinyent
El dies 10 i 11 de mar van tindre l'oportunitat de realitzar un intercanvi de grups de cambra, dintre de
l'especialitat de metall, entre els alumnes del Conservatori de Carcaixent i d'Ontinyent.
s una activitat, de vegades, difcil de dur a terme per les dificultats horaries i diferents problemes de
disponibilitat dels alumnes, per tots feren un esfor extra per a que s realitzara de la millor manera
possible.
Com tots pogurem escoltar, el nivell dels grups de metall va ser molt alt i sobre tot van deixar
constncia del nivell tcnic i interpretatiu que, tant els alumnes de Carcaixent com els d'Ontinyent, tenen
que adquirir per a tocar les diferents pees que dins de l'assignatura de Msica de Cambra s necessari
conixer i interpretar.
El repertori que s va interpretar girava al voltant de pees molt popular, com per exemple La Pantera
Rosa, d'Henry Mancini o El Medley, de John Williams, i de menys popular per molt formatives dins
de la histria de la msica com
les pees originals per als
diferents grups de metall que
van
tindre
l'oportunitat
d'escoltar.
L'experincia
per
als
professors
del
nostre
Conservatori que prepararem
els grups, Vicent Oliver i
Joaquim Cardona, va ser molt
positiva, comprovant que els
esforos donen uns bons
resultats:
els
alumnes
intercanvien i interpreten en
altres
grups
adquirint
experincies per a la seua
formaci musical.

Alumnes del
Conservatori
dOntinyent

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


36

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

El nostre desitg, ja que estes experincies han estat tant positives, s que l'any que ve tornen a fer-se.
Per
finalitzar,
un
agrament molt gran al
Conservatri Professional
d'Ontinyent, del qual
quasi hem trobe com part
d'ell degut al temps que
vaig estar treballant en
este centre, i sobre tot al
magnfic
equip
de
professionals
de
la
msica, i sobre tot amics,
que vaig trobar en el
centre, i especialment a
Vicent Llopis Gimeno,
professor de trompa i
msica de cambra.
Vicent Oliver

Departament Cambra-Vent-Metall Conservatori de Carcaixent

Alumnes del
Conservatori
de Carcaixent

Desde el Departament de Vent-Metall del Conservatori dOntinyent, dir-vos que van ser dos vesprades
en les que els alumnes demostraren, davant un auditori diferent al que solen fer les audicions, tot all
treballat l'aula.
L'experincia d'aquestos esdeveniments ens serveix a tots de motivaci per a poder afrontar d'una
manera ms profitosa les nostres classes per a poder-ho tocar davant el pblic.
Agrar la meravellosa acollida que tinguerem per part dels nostres colegues del Conservatori de
Carcaixent, en particular a Vicent Oliver per tota l'atenci cap a nosaltres i especialment per el bon nivell
dels alumnes a les audicions.
Departament Vent-Metall Conservatori dOntinyent

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


37

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

AUDICI DE ALUMNES DE TROMPA DEL


CONSERVATORI JOAQUIN RODRIGO DE VALNCIA
Des de fa dos cursos el Departament de vent-metall
del Conservatori Mestre Vert de Carcaixent realitza
una activitat pedaggica junt amb el Conservatori
Superior de Msica Joaquin Rodrigo de Valncia,
consistent en una audici d'alumnes de trompa del dit
Conservatori amb la finalitat de projectar les
perspectives musicals del grau superior. Els alumnes que
vnen participant han sigut, majorment, alumnes del
nostre Conservatori pel que apreciem el nivell musical
que van adquirint.
Amb esta finalitat, el passat 29 d'abril es va realitzar
l'audici que va comptar amb la participaci de dos
estudiants, Teresa Reig Sanz i Alfredo Fenollosa
Benavent, ambds alumnes del catedrtic de trompa, D.
Miguel Torres Castellano.
El programa triat va ser el segent: Tema i
Variacions de A. Rossini, que va interpretar Teresa
Reig; Concerto in BbM for horn and orquestra op. 21 de
R. Glire, que va interpretar Alfredo Fenollosa i un
excellent final en qu ambds van interpretar Eight
Baroque Duets (nm. 1, 2, 4) de Telemann &Haendel i
Zwlf Waldhornduette (nm. 1, 2, 7)

Teresa est cursant 2n de Grau Superior. Ha


realitzat cursos de perfeccionament i ha
participat al Congrs Internacional de
Trompes de 2004.
Actualment es membre de l a Lira
Castellonense, Orquestras Simfnica de la
Ribera, Jove Orquestra femenina de la
C.Valencia i de la O.J.I.P.C. (Orquestra de
Joves Intrprets dels Pasos Catalans)

Alfredo cursa 3r de Grau Superior. Pertany


a les joves orquestres de la J.O.G.V (Jove
Orquestra de la Generalitat Valenciana),
0.J.I.P.C.(Orquestra de Joves Intrprets dels
Pasos Catalans), J.O.S.C.(Jove Orquestra
Simfnica de Castell), i com a trompa
solista
en
la
O.F.U.V(Orquestra
Filarmnica de la Universitat de Valncia) i
Membre del quintet de cambra Pi Forte.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


38

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Els dies 13 i 14 dabril de 2010 es va realitzar un curs de msica de cambra dirigit pels professors
Eugenia Moliner i Denis Azabagic, components de Cavatina Duo, un dels duets ms impressionants de
flauta i guitarra que hi ha actualment.
Aquest duet va estar llenat a la fama des que triomfaren en el concurs Joves solistes (Rotterdam
1996, Holanda), les seves actuacions plenes denergia i tamb loriginalitat en els programes que
ofereixen han captivat audincies a travs de festivals de msica a Europa, als Estats Units i sia.
Cavatina Duo est format per Eugenia Moliner, flautista
de renom aclamada per revistes especialitzades i premsa
internacional per la seua virtuositat excepcional plena
delegncia i per Denis Azabagic, qui forma part de lelit de
guitarristes actuals i que s reconegut pel seu so envellutat i la
seua virtuositat tcnica.
Els alumnes durant el curs hem estat preparant amb
molta illusi repertori de cambra per a aquest curs. Durant
aquests dies vam interpretar per a Eugenia i Denis les nostres
obres i ells ens donaven la seua opini referent a la interpretaci i
ens oferien algunes idees diferents per a millorar. Tamb, com no
pot ser daltra manera, Eugenia ens donava bons consells per a
millorar en lestudi de la tcnica de flauta. El segon dia i com que
Eugenia Moliner s una gran professional de la flauta, ens va
donar una mster class, on ens va parlar ms concretament de
com estudiar flauta i tot el que envolta a la tcnica. Finalment, i
per concloure les dos vesprades que va durar el curs, Cavatina
Duo va oferir un gran concert al conservatori, on vam gaudir i
apreciar com posar en prctica els coneixements rebuts.

Itziar Grau Toms

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


39

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Cavatina do en Mestre Vert


Tenen una personalitat devastadora i, destaquen pel seu estil, aplom tcnic i sofisticaci,
encara que no fa falta conixer-los molt per intuir la seva mgia, ja que, salta a la vista. Han
participat en nombrosos festivals de msica de camera: Festival d'Aix-en-Provence a
Frana, Festival d'Eem & Veem a Grningen, Holanda; Festival Internacional de guitarra a
Frechen, Alemanya i joves Msics de "De Dolen" a Rotterdam, Holanda. Aquests dies
d'abril, el conservatori Mestre Vert de Carcaixent ha tingut la gran sort de poder acollirlos, perqu puguin explicar-nos als alumnes com podem fer perqu la nostra msica sigui
tan seductora com la seva. Estem parlant de Cavatina do, un grup integrat per Eugenia
Moliner com a flauta i Denis Azabagic com guitarra, als quals m'agradaria agrair-los
haver-me perms el privilegi de concedir-me aquesta entrevista. Comenarem.
Com vos conegureu, i, com foren els vostres comenaments com a do?
D: A Holanda, en el 91, per aquell temps va comenar la guerra a l'antiga Iugoslvia i els meus pares em
van aconsellar que me nans amb ma tia a Holanda per que no m'agafs el servei militar, i, quan vaig anar
al conservatori a estudiar vaig conixer a Eugenia, que estava all estudiant perqu lhavien aconsellat.
E: Primer ens vam enamorar i desprs va anar aplegant lo dems, perqu, quan el vaig conixer ell tocava
des molt menut i, moltes hores al dia, havia guanyat un fum de concursos i, jo no tenia ni idea ni de qu
estudiar, vaig aplegar a Holanda i ell va ser... tot. Ell em preguntava quan de temps havia estudiat, li
responia: 4 hores, i ell em contestava: doncs estudia 4 ms i desprs parlem, per ell toque com toque avui.
En realitat, lo del do no va ser una cosa planejada, va ser casi sense pensar, un dia les coses venen,
comences a preparar-ho tot, tens un repertori i... mai mhaguera imaginat duent la vida que duc.
Per qu escollireu residir en EEUU i, en particular, en Chicago?
E: Tot comen quan, al 94 convidaren a Denis a tocar en una universitat dEEUU i, quan 3 anys ms tard
acabarem la carrera, ell em digu: i per qu no provem? Que no ens ho tinguen que contar, no? i, b, als
dos ens agrada molt viatjar, laventura, per, no coneixem a ning als EEUU. Per una altra part, Holanda
ens pareixia un lloc molt bonic, molt xulo, per, no ens agradava gens el clima, era molt trist.
Escollirem Chicago perqu es una ciutat molt rica culturalment, no hi havia un nucli de guitarres (encara
que flautes un fum) no es tan estressant com Nova York ni est tan lluny com San Francisco o Los
ngeles... Les coses anaren b, i Denis va guanyar un concurs, a lany comenarem com a do, ara,
gravem per a una casa discogrfica molt bona, donem clase a la mateixa universirtat (Roosevelt
University) i, estem molt a gust.
Qu cregueu que s important, saber sobre les diferncies entre tocar com a solista o en grup?
D: Algunes coses sn diferents per moltes sn les mateixes. Es cal saber-se la partitura, tindre en compte
el ritme, i, tal vegada, quan toques en grup tens que estar ms preparat avan de comenar a assajar amb
laltra persona.
En quant a sonoritat, hi ha vegades que toquem en llocs en els que lacstica no es molt bona, i et tens que
acoplar. No es bo preocupar-se i cansar-se fsicament treballant massa, sin, tocar duna forma relaxada.
Altra cosa es que, quan toques amb una altra persona tamb tenriqueixes, jo he hagut de traure ms
sonoritat, sonoritat que ara tamb tinc quan toque sol.
Ens podreu donar algun consell per a lequilibri als grups de cambra? I per al nerviosisme o la
vergonya?
E: No es el mateix com Denis tha dit quan ell ix sol, est molt ms esposat i lafinaci importa per no se
nota tant com quan toques amb un altre instrument, que es nota molt ms. Quan toques amb un do com
nosaltres toquem s extremadament exposat tamb perqu som ell i jo no hi ha res mes. Nosaltres intentem
equilibrar dinmicament, a ms, tinc molta sort de tocar amb Denis perqu te un s molt gran. Tamb
depn de la acstica de la sala... En quant als nervis, tothom fa errades, si vols perfecci, agafa un CD.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


40

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

D: Aix es cosa de molts anys, de dominar linstrument, destudiar, tindre una base per a no tindre que
pensar en nervis i coses aix. El que tamb crec que ajuda molt es pensar en la msica, qu una obra es per
a tu i en quins llocs et situa, per, tamb hi ha que saber que posar-se nervis s normal, i, quan ho facis,
tens que pensar en les coses positives (a la meua mestra li ha agradat, la he tocat varies vegades i mha
eixit b...)
Eugenia, per qu has escollit tocar amb una flauta dor i no amb una de fusta?
E: Perqu, fa uns anys vaig estar provant-les i no en vaig trobar ninguna amb la flexibilitat que t la meua,
en la meua puc fer coses sense pensar que en les de fusta no podia, per, qui sap? Tal vegada trobe alguna
que magrade i em canvie.
Si tingureu que comenar la vostra carrera, quines coses canviareu i quines deixareu igual?
D: Mai pense en aix, el que est fet est fet, no hi ha dos possibilitats per a la vida. Prefereixo centrar-me
al present, perqu, cada volta et fas ms major i tens ms distraccions, ms obligacions i, menys temps. Tal
vegada, si haguera tingut que tocar un altre instrument hauria sigut el viol, magrada molt.
E: Comenar una miqueta avan, ja que ho vaig fer als 14 anys, quasi 15. Apart daix, res. Es dur
comenar amb eixa edat perqu es nota prou la diferncia dedat, per, mes tard ja no ho notes.
Qu opineu sobre la AFE?
E: LAssociaci de Flautistes Espanyols? Em sembla fenomenal, a Espanya i, en particular als flautistes
els feia molta falta. Es bo saber qu es toca, qui toca qu, poder sentir alguns flautistes importants, que et
puguin sentir... A ms, coneguem a Manuel Guerrero i, ens sembla un treball molt positiu per a tots.
Quin consell ens donareu als estudiants de flauta espanyols?
D: Estudia, estudia, estudia, estudia, estudia, em, estudia. Treballa dur, aprn-te el que tinguis que saber i
donars bons resultats. El 90% es estudiar-sho i saber-sho, desprs, laltre 10% ja es de nervis i dems.
Tens que estudiar amb pacincia, disfrute i ganes.
E: Fes-li cas als mestres, per treballa i, sacrifica. No hi ha cap flautista que estigui tocant i li vagi b que
no mai shagi sacrificat, cap. A ms, els mestres poden guiar-te, res ms. Tens que saber el que vols i
enfocarte.

Isabel Cant Herrera,


3r curs dEnsenyances Professionals de flauta

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


41

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Violeta Rosell.
Premi Extraordinari dEnsenyances Professionals en lespecialitat de
Viol
El premi extraordinari s com un reconeixement de
tot el Grau Mitj.
Estic molt contenta dhaver aconseguit el Premi
Extraordinari. La veritat es que han sigut 10 anys en el
Conservatori i malegre moltssim dhaver-ho acabat
satisfactriament. Anima molt el fet de que et reconeguen
tot el treball dedicat.
Han hagut molts professors que mhan ajudat,
ensenyat i apoyat per a seguir avant amb el viol, per a fer
un bon treball, i per a decidir-me per a el que volia
dedicar-me. Entre aquests professors estan: Patrcia Gens,
Llus Roig, Noelia Gonzlez, Javier Costa i M Nieves
Perpia. Per la professora que ms mha ensenyat i ms
mha influenciat ha sigut Patricia Gens, encara que noms
he treballat amb ella dos anys.
Grcies a tots ells i a lesfor diari pots aconseguir
tots els objectius que et proposes, com dedicar-se al que
tagrada.
Actualment seguisc dedicant-me a la msica.
B, i per a finalitzar, jo anime a tot aquell que t
illusi per la msica a que seguisca amb ella, ja que val la
pena i a ms s molt bonica.
Violeta

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


42

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Enric Enguix
Premi Extraordinari dEnsenyances Professionals en lespecialitat de
Clarinet
En esta oportunitat que m'ha donat el Conservatori
per a escriure unes paraules sobre el premi extraordinari,
que vaig rebre a principis d'este curs 2009/2010, en
primer lloc, m'agradaria donar les grcies al meu mestre
de clarinet, Salvador Navarro, que tant m'ha ajudat durant
aquestos anys com a mestre i com a amic, si d'esta
manera hem permet referir-me a ell. M'ha donat
oportunitats que espere haver sabut aprofitar, oportunitats
que avui en dia agrasc molt. s ell, junt als meus pares,
qui ms m'ha ajudat a continuar endavant tot este temps.
Tamb vull donar les grcies a Javier Costa, que ha
sabut preparar-nos per a eixir al mn i convertir-nos,
com sol dir ell, en petits barrufets amb un ttol de grau
professional de msica. Ens ha ensenyat a apreciar la
feina dels compositors de totes les poques, b foren
clssics o contemporanis. I he aprs a valorar-lo a ell
mateix com a mestre i compositor, encara que aix s
fcil, la msica d'un gran professional l'aprecien tots
d'una simple ullada.
Les grcies tamb a M Nieves Perpi, com no, a
la que he de reconixer-li el valor que li dna a la histria
de la msica. Li ho reconec ara, i no quan tant insistia en la importncia que t la histria per a un msic.
Cada poca, cada compositor tenen la seua mgia.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


43

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Dels tres, junt amb la resta de mestres que he tingut aquestos anys, he aprs que tot no sn notes en
un pentagrama. Cada nota, cada frase en msica t el seu estil, el seu lloc, la seua importncia, el seu
inters, t vida prpia, i s per aix que hem d'apendre el mxim possible de cadascun d'ells, per a arribar
algun dia a ser, almenys com aquells de qui aprenem.
Este premi significa molt per a mi com a alumne; no s un premi que s'obt pel que has fet un dia,
una setmana o un curs, s un premi als 6 anys que he estudiat al conservatori, s ms, s un premi als 10
anys que porte aprenent msica, des dels meus inicis en la Lira Carcaixentina.
s un esfor, cada vegada ms gran, que t moltes vegades mala recompensa, per que d'altres en
canvi et fan illusionar-te i continuar endavant. El cam no acaba ac, este premi s un allicient ms, per
este s un cam sense fi; com en una cursa, quant ms llarg s el recorregut, menys corredors arriben al
final. Tots els esforos i sacrificis tenen a la llarga un premi, per hi ha un que s'ha d'intentar guanyar cada
dia, la satisfacci prpia per fer msica i disfrutar d'ella.
Enric

Marcos Badal
Menci dHonor dEnsenyances Professionals en lespecialitat de
Trompa
El premi extraordinari que es va
celebrar a principis daquest curs
2009/10, va ser el punt i final a 5 anys
desfor i sacrifici, 5 anys en els que he
realitzat 6 cursos, gracies a la meua
mestra Encarna Grau que hem va animar
any a any a seguir avant incls a fer 2
cursos a la volta. Qu havera sigut una
classe de trompa sense aquelles
converses entre Encarna i jo! Aquesta
mestra mha ensenyat moltes coses, les
quals mhan ajudat molt i ms que ho
farn!
Una mestra a la qual vull nomenar,
encara que sols mha donat classe un
any, s M Nieves Perpi, que sempre ens donava aquelles classes a voltes aburrides, per molt
currades per a ensenyar-nos tot sobre la histria de la msica, ja que s necessari per a un msic tindre
cultura musical.
El mn de la msica s difcil, per hi ha mestres a aquest Conservatori que ens han ajudat a
superar aquestes dificultats i a millorar com a persones i com a msics i ens han donat la oportunitat de
accedir a estudis superiors amb garanties. Grcies a mestres del Conservatori com Vicent Oliver, Llus
Roig o Javier Costa perqu ens han ensenyat tantes coses, incls hem passat bones estones junts.
Aquesta menci honorfica s per a mi un orgull, ja que no tota la gent pot optar a aquest premi,
per a s sols el principi,espere,duna llarga carrera musical.
Per a finalitzar dir que sha acabat el meu cicle ac, i el del meu germ Dani.
Donar lenhorabona a tots els meus companys que han acabat enguany els estudis Professional i als
altres donar-vos nims per a que el finalitzeu el millor possible.
Marcos
Zaida Ferrero i Marta Roig

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


44

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

H. Hoppin, Richard
La msica medieval
Akal Msica, Febrero 2000, 575 pgs.
Texto recomendado a cualquier estudioso o interesado en la msica medieval.
Inicia su recorrido con la cada del Imperio Romano, hasta los prolegmenos del
Renacimiento (principios del siglo XV). Se establece un itinerario exhaustivo de
aqullos aspectos ms importantes de la msica de la Edad Media: el Canto
Gregoriano, la msica de Oficio, la Misa Romana, los tropos y secuencias, los
diferentes dramas litrgicos, el nacimiento de la polifona, la Escuela de Notre
Dame: organum, conductus y motete, la cancin mondica profana, la polifona
religiosa del siglo XIII, el Ars Nova en Francia, Guillaume de Machaut(la Misa
de Notre Dame), el Ars Nova Italiano y la transicin al Renacimiento. Emilio
Casares en el prlogo a la edicin espaola indica: la obra de Hoppin, es sin
duda, la ms actualizada, la que ha tenido en cuenta las ms modernas contribuciones de la
musicologa a los arduos problemas de la msica medieval, como son la transcripcin, la rtmica,
los embellecimientos etc y sobre todo, las ltimas aportaciones en torno a muchos de los mismos
misterios que encierra la msica medieval.

Ramada, Manel
Atlas de percusin
Rivera editores, Valencia 2000, 239 pgs.
Como su nombre indica, este libro constituye un compendio de toda la
informacin referente a los instrumentos de percusin, donde adems establece
su clasificacin, su notacin (en sus sistemas: en pentagrama, lineal, simblica o
pictogrfica, combinada lineal-pictogrfica, de teclado), los medios de produccin
sonora (baquetas, escobillas y vergas, varillas, mazos, martillos). Posteriormente
presenta un diccionario de los instrumentos de percusin, con una descripcin
detallada de cada instrumento, organizados alfabticamente. Para acabar con el
vocabulario de los instrumentos de percusin, donde se indican sus nombres
en cinco idiomas (espaol, francs, italiano, ingls y alemn), adems del
pictograma correspondiente.
En resumen, se trata de de un libro interesantsimo, para todo estudiante de percusin y para
cualquier persona interesada en la materia. Adems posee el valor aadido de estar redactado por
Manel Ramada, catedrtico de percusin del Conservatorio Superior Joaqun Rodrigo de Valencia. Su
autor, en la introduccin indica: Este libro pretende, en su limitado carcter, ofrecer un conocimiento
y acercamiento al mundo de la percusin de forma clara y amena para el msico curioso, de
forma tcnico-instrumental para el profesional especializado y para satisfacer la bsqueda del
compositor y del director de orquesta.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


45

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Lester, Joel
Enfoques analticos de la msica del siglo XX
Akal Msica, 2005, 306 pgs.
Texto que se centra en el anlisis de la msica del siglo XX,
inicialmente realizando un repaso de cuestiones relaciones con la tonalidad
funcional (intervalos, motivos, ritmo y metro, textura, timbre y forma musical).
Posteriormente plantea una introduccin al anlisis desde la teora de
conjuntos (Set Theory), muy interesante para abordar principalmente la
msica atonal. Y finalmente atiende, con la aplicacin de este mismo
mtodo de anlisis, la msica serial. El texto presenta multitud de ejemplos
musicales y el contenido est distribuido en captulos, al final de los cuales,
el autor presenta un elenco de ejercicios para practicar las cuestiones
tericas tratadas.
Ya en las notas preliminares Lester indica que no hay un nico modo
correcto de analizar o de escuchar la msica del siglo XX, como no lo ha
habido de ninguna msica. La percepcin de una obra de arte es una cuestin muy personal. En
consecuencia, este libro no pretende ensear la manera de escuchar la msica del siglo XX. Ms
bien presenta algunos enfoques que pueden llevar a una escucha ms informada, dando una idea de
cmo se emplean los materiales musicales y de cmo se logran los efectos snicos y expresivos.

De Andrs, Ramn
Diccionario de Instrumentos Musicales Desde la Antigedad hasta J.S.Bach
Editorial Pennsula, 2001, 540 pgs.
Como su propio nombre indica se trata de un diccionario que recoge la historia
y la evolucin de los instrumentos musicales desde la Antigedad hasta el Barroco.
Se ocupa tambin de los instrumentos folclricos siendo interesante por su
detallada descripcin histrica.
La restitucin de la msica antigua que se viene realizando desde el ltimo siglo
ha hecho que se recuperen grandes maestros del pasado exhumando as los
instrumentos musicales que, gracias a la tradicin perviven en nuestras orquestas.
Esta es la idea de este libro: dar a conocer los instrumentos que fueron
trascendentes para el devenir de la msica y destinatarios de un colosal repertorio
que est siendo descubierto por el gran pblico

Fischerman, Diego
Escritos sobre msica
Editorial Paids diagonales, 2005, 211 pgs.
Conjunto de artculos, que puede ser ledo como un paseo personal y gozoso por
los grandes momentos de la msica occidental desde el siglo XIV hasta la
actualidad, abarca reflexiones sobre la tradicin culta y sobre los gneros
populares. Con una prosa cuidada que conserva el entusiasmo del melmano y la
agudeza del crtico, habla de Monteverdi y de Bjrk, de los paseos venecianos de
Proust y de la Eleanor Rigby de los Beatles, de la familia Bach y de los
primeros tangos en Buenos Aires. Gua incluso al lector ms novel hacia un
mundo fascinante en el que se combinan las personalidades geniales, los avatares
histricos y las grandes revoluciones culturales, as como tambin aquellas
curiosidades imperceptibles que slo el experto puede conocer.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


46

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Todas las maanas del mundo (Marin Marais)


Ttulo original Tous les matins du monde
Ao 1991
Duracin 115 min.
Pas Francia
Director Alain Corneau
Guin Pascal Quignard & Alain Corneau (Novela: Pascal
Quignard)
Msica Jordi Savall
Fotografa Yves Angelo
Rerarto Grard Depardieu, Jean-Pierre Marielle, Anne Brochet,
Caroline Sihol, Guillaume Depardieu, Michel Bouquet, Carole
Richert
Productora France 3 Cinma / Le Studio Canal+ / Stif
Productions / Divali Films
Ganadora de 7 premios Csar, entre ellos los de mejor pelcula,
director y msica / Musical. Drama /
Sinopsis: Todas las Maanas del Mundo cuenta la vida de dos personajes reales, msicos franceses
del siglo XVII, que encarnan dos maneras posibles de transitar el espinoso camino del arte. Uno de ellos es
el maestro de viola da gamba Sainte Colombe, un verdadero genio de su instrumento y de la composicin,
que desde la muerte de su esposa vive alejado del mundanal ruido y se encierra para tocar y componer en
una cabaa de troncos, negndose insistentemente a acudir al llamado de la Corte, donde se lo requiere
como msico estable. El otro es Marin Marais, un joven de grandes condiciones para la msica, que
persistentemente aboga por lograr ser aceptado como alumno de Sainte Colombe, aunque sus ideas se
hallen en las antpodas de la filosofa de su maestro, Marin Marais concibe a la msica como vehculo para
triunfar y no vacila en buscar empeosamente un ingreso a la corte, como forma de lograr ascenso social.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


47

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Hilary y Jackie (Jacqueline)


Ttulo original: Hilary and Jackie
Direccin: Anand Tucker
Pas: El Reino Unido
Ao: 1998
Fecha de estreno: 12/03/1999
Duracin: 121 min.
Gnero: Drama, Biogrfico, Msica
Calificacin: No recomendada para menores de 13 aos
Reparto: Emily Watson, Rachel Griffiths, James Frain, David
Morrissey, Charles Dance, Celia Imrie, Rupert Penry-Jones, Bill
Paterson, Auriol Evans, Keeley Flanders
Guin: Frank Cottrell Boyce
Distribuidora: Manga Films
Productora: Channel Four Films, The Oxford Film Company,
British Screen Productions, Intermedia Films, Arts Council of
England

Sinopsis: Jacqueline y Hilary du Pr (Emily Watson y Rachel Griffiths), dos hermanas


especialmente dotadas para la msica, crecieron en la Inglaterra de los aos cincuenta. Pero de forma
progresiva, Jacqueline sufre una letal enfermedad que, sin embargo, no la impiden convertirse en un
prodigio musical.
Mientras su hermana Hilary se cas y form una familia, Jackie y su marido, el pianista y director de
orquestra Daniel Barenboim (James Frain), viajaron actuando por todo el mundo, y a pesar de que fueron
tratados como verdaderos dolos musicales, Jackie empez a envidiar la tranquila vida familiar de su
hermana.

Patricia Albelda
Rocio Uberos
Fede Such

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


48

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

(Les solucions als entreteniments musicals apareixeran en la pgina web del Conservatori
mestrevert@telefonica.net, durant la segona quinzena del mes de juny.)

Contesta
PREGUNTA

RESPOSTA

1.

A qui van cridar en el segle XIX, "El Poeta del Piano"?

2.

A quin msic i compositor van dir "El Rei de la Fuga"?

3.
4.

L'pera "Ada" va ser representada en 1912, al peu de les


pirmides d'Egipte.Qui s el seu autor?
Qui s l'autor de la sonata "Apasionata" per a piano?

5.

Qui va compondre "El Trencanous"?

6.

L'pera "Turandot" acaba en la mitat del tercer acte.Lautor


va morir abans d'acabar-la. Qui va ser este autor?
7. Compositor austrac, autor de la "Simfonia inacabada".
8. Compositor austrac, autor de l'pera "La flauta mgica".
9. Compositor itali, (1792-1868), conegut per les seues
peres cmiques. Autor de "El Barber de Sevilla".
10.Quin grup va compondre el tema per a quartet de cordes
Yesterday"?
Tchaikovski, Federico Chopin, Giuseppe Verdi, Gioacchino Antonio
Rossini ,Gicomo Puccini, Juan Sebastin Bach, Ludwig van
Beethoven, Franz Schubert, Beatles, Wolfgang Amadeus Mozart.
Endevinalla 1
Me
rascan
continuamente
de forma
muy
placentera,
mi voz es muy bien timbrada
y mi cuerpo de madera.

Endevinalla 2
Cien amigos tengo, todos en una tabla,
si yo no los toco, ellos no me hablan.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


49

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Sopa de lletres
A veure si trobes 13 instruments de corda
S
M
A
A
L
L
I
R
A
A
Q
D
G
A
O

E
O
N
C
L
A
J
F
D
N
U
U
S
G
R

A
N
I
A
O
S
C
E
G
U
I
A
E
O
O

L
A
L
R
R
N
I
L
B
T
L
L
I
T
E

I
Q
O
L
I
R
T
M
A
O
O
R
O
M
N

T
R
D
E

E
A
R
L
R
E
B
R
I
S

B
A
N
D
U
R
R
I
A
T
N
E
R
G
V

A
Z
A
U
V
A
A
N
L
B
T
S
O
N
I

N
E
M
N

M
E
A
A
A
A
A
Q
O
A

J
N
U
S
A
S
S
T
I
L
D
J
Z
M
R

O
I
T
A
T
R
I
O
K
E
O
I
O
I
P

R
F
G
A
V
I
O
L
A
N
A
R
S
T
A

H
M
O
M
H
E
R
E
T
R
H
R
Y
D
H
U

U
O
Z
O
S
G
E
M
N
A
A
O
S
Y
Y
M

B
Z
T
Z
C
N
N
U
R
Z
Y
M
T
A
U
A

A
R
S
A
R
N
G
H
O
M
D
M
R
H
S
N

R
T
I
R
N
A
A
S
G
O
T
T
E
L
B
N

T
A
L
T
M
W
W
E
B
E
R
Y
V
I
B
O

C
O
H
P
I
N
T
R
E
B
U
H
C
S
E
O

I ara busca 11 compositors musicals


B
R
B
B
Y
N
D
Y
A
H
R
B
A
W
M
W

E
E
R
E
T
E
A
N
W
R
S
S
D
M
O
A

R
M
E
E
E
G
C
A
G
T
T
A
E
H
R
G

W
E
W
T
R
A
G
S
M
H
A
R
B
G
K
N

E
R
E
H
H
T
H
M
N
R
U
G
U
T
Y
S

S
Z
M
O
M
O
J
Y
E
B
T
S
S
I
L
C

C
A
H
V
U
N
V
B
R
T
O
K
S
N
A
H

B
E
E
T
H
O
E
N
V
C
H
I
P
Z
D
T

H
C
H
O
P
I
N
R
S
O
M
M
N
T
O
V

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


50

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Endevina la resposta
La soluci s'amaga entre les lletres que estan en majscula
1. -Instrument de corda. Es utilitzat en tot el mn, molt especialment en msica popular
KTREDGOPUSJIAVRA
2. -Leopold Mozart va escriure la Simfonia dels joguets, encara que aquesta ha estat atribuida
durant mols anys a un altre compositor.
TRHSTDBETAYNMSC
3. -Instrument de vent. Se li ha dedicta una can, famosa en tot el mn, de la qual la idea
principal s la prdua duna nota.
HFGRAMNCBNLINEST
4. -El saxo alt s ms agut que el tenor. Per quin s ms agut que lalt?
DRSGOTNRMNAPPLO
5. -Cognom del compositor del qual la seua ltima simfonia s Jpiter
GHMSCOARTUNMZQ
6. -Les obres ms llargues fins ara coneguts han sigut escrites per....
SHCWAUTRGNIGEST
7. -Les tres B alemanes estan integrades per: Bach, Beethoven i ...
GTRBAOPNHJKMRTOMS
Endevinalla 3
Soy bella, soy muy fuerte;
cuando hablo todos me oyen
y tengo un solo diente
que muevo constantemente.

Endevinalla 4
Tengo un sonido tan suave
que ngeles tocan en m; mis
cuerdas acompaaron los salmos
del rey David.

Rebeca Gens, Anna Blanco i Cristina Gallego

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


51

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Ignacio Creus
Edu March
Tuba
Hoy ha llegado el momento de parar tu rpido y repentino avance
y considerar las implicaciones de tus acciones sobre los dems. Sin
importar de si se trata de la banda, la orquesta o de tu grupo de
cmara, tus interacciones individuales te proveern de la mejor
oportunidad para que hoy tengas xito pero slo si las trabajas en
una base estrictamente igual. S, se trata de esas temidas palabras
"trabajo en equipo" - pero por otro lado, algunas veces dos ms dos
dan cinco. Es el momento de la sinergia, de saber que trabajando
juntos todos crecis ms deprisa que hacindolo por separado. Es
ese un compromiso tan grande para hacer durante un solo da?

JOHN SASS

Flauta
TIS

Combinaciones de distintos factores sirven hoy para tirar de ti en


muchas direcciones diferentes. Est la separacin entre lo esttico, sutil
y refinado por un lado en contra de lo prctico y material por el otro.
Est el deseo de una obra ms complicada pero tambin esta el
conocimiento de tu propia capacidad que te frena. Y luego est la
sensacin de fortuna, una sensacin que realmente puede hacerte sacar lo
mejor de ti. Puedes aprovechar oportunidades... pero oportunidades, no
correr riesgos. Y por una vez, la llave del xito es tu propio optimismo.
Cmo de afortunado te sientes?.

ENMANUEL PAHUD

Clarinete
Por un lado te encuentras en las clases con tus estudios prcticos y tus
escalas con la intencin de progresar, sin embargo tambin est el deseo
de ser ms creativo. Qu sentido tiene hacer algo a no ser que te sientas
bien respecto a lo que ests haciendo? Si pudieras infundir a tus ensayos
un grado de creatividad e iniciativa, quin sabe lo que podra pasar - lo
cierto es que no ser nada malo.ni nada aburrido.

SABINE MEYER

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


52

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Saxofn
Hoy es un buen da en casi todos los aspectos. Pero necesitas ser
honrado sobre en qu lugar no han funcionado bien las cosas desde
hace un tiempo. Hoy es un buen da para ser objetivo e imparcial
respecto a las recientes situaciones y para verlas desde una
perspectiva ms impersonal. No es el momento para decisiones o
acciones, todava tiene que llover mucho ms para eso, pero s que
es un da excelente para hacer inventario de lo que ha sucedido en
los meses recientes y ponerse a estudiar en serio, ahora que ya se
acaba el curso. Deja de sentirte presionado y descubrirs que todo
funciona no slo bien, sino muy bien. Disfruta.

MARIE BERNADETTE CHARRIE

Trompeta

ARTURO SANDOVAL

(Steve Judd sustituyendo a Jonathan Cainer). Precisamente durante


la semana pasada, se dieron las primeras seales de que se est
desarrollando una nueva accin. Es como si estuvieras estirando
por primera vez tus alas tanto como te es posible, en preparacin
para echar a volar - y sin duda hay un murmullo de anticipacin
ante la perspectiva. Sin embargo, el da de hoy es para hacer
comprobaciones, asegurarse de que todo el metafrico software y
hardware estn funcionando correctamente y que todos los
sistemas son aptos, estn bien engrasados y flexionados y que ests
listo para partir. Las prximas semanas no ofrecen un despegue
repentino sino un imparable empuje hacia adelante cada vez
mayor. Por ahora da fin a tus preparativos.

Trombn
TAL

(Steve Judd sustituyendo a Jonathan Cainer). Ests en el


extremo del balancn opuesto a donde est la accin en los cielos,
as que va a ser fcil que te sientas desconcertado y un poco fuera
de control. En lugar de levantar la mano y correr riesgos, utiliza
este tiempo para anclar tus races y cimientos y arreglar lo bsico
ya que, si la base est segura, entonces el futuro puede anticiparse
positivamente; en tanto que si las races son inestables, toda la
cosa puede fallar. Los meses que vienen guardan las ltimas trazas
del paso de Saturno por Virgo, as que trabaja mucho, no tomes
atajos y lo hars bien a la primera.

CHRISTIAN LINDBERG

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


53

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Trompa

HERMANN BAUMANN

Con la Luna junto a Saturno durante gran parte de hoy, es el


momento de una perseverancia estructurada y excesiva. Y si eso
parece aburrido, considera esto: no siempre puedes conseguir lo
que te propones ni emocionarte. Algunas veces necesitas
detenerte a consolidar. Hay das naturales para esto y hoy es uno
de ellos. Si haces ahora un concienzudo chequeo de los sistemas,
como resultado del mismo te sentirs ms funcional, eficiente y
eficaz hasta un grado que en el pasado no haba sido as de claro.
S que esto no es lo que quieres or pero algunas veces la
prudencia es la mejor parte de la valenta.

Violonchelo
No te equivoques, es un buen da, un momento nico en el
que la fortuna parece sonrerte desde lo alto y todo debera
funcionar bien, siempre que no te vuelvas ansioso y dejes de
disfrutar con lo que tocas. La nica pega que vas a sufrir hoy es la
afinacin de tu instrumento pero en seguida podrs arreglarlo con
un poco de atencin. As que hoy sonre a los dems, s agradable
con la gente: esto debera volver a ti por triplicado.

JACQUELINE DU PRE

Percusin

Te guste o no, hoy vas a verte lo que se dice expuesto al mundo


exterior as que por qu no volver esto a tu beneficio y hacer cosas
que normalmente no haras? No obstante hay una condicin. A
causa de que vas a ser muy visible, es posible que tengas que
restringir tu lado ms falto de tacto y menos diplomtico para as
"encajar" mejor con aquellos instrumentos con los que estas
tocando e intenta no taparlos, algunas veces ese sacrificio puede ser
ir demasiado lejos. No eches las campanas al vuelo pero tampoco
seas tmido. Sal ah fuera pero s consciente de tu efecto en los
dems.
PETER SADLO

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


54

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Contrabajo

THOMAS MARTI

Aunque no hay duda de que eres consciente de la


transformacin a largo plazo y gran escala que est
ocurriendo en segundo plano, es el da a da lo que debera
estar ocupando ms tu atencin en estos momentos. No hay
ningn reto nuevo pero en la energa que te rodea hay algo
que dice que nada viene gratis. Si trabajas mucho ahora
descubrirs que puedes trabajar ms de lo habitual y
disfrutars con ello adems de sacarle un sustancial
beneficio. No te muevas, dale al callo y trabaja todo el
tiempo en segundo plano.

Violn
Grandes seales de alivio, todos esos latosos planetas sin
excepcin se han marchado y te han dejado en paz. Y
precisamente en los ltimos das ha habido un notable
descenso de los niveles de energa frentica y apremiante que
te rodean. Puedes atreverte a volver a respirar y a reducir una
o dos marchas y bajar un poco tus defensas. No viene nada
nuevo que te vaya a suponer un reto. Aunque espero que en
los prximos meses tus papeles en la orquesta se vuelvan ms
y ms importantes. Pero en cuanto a hoy, reljate, sintate y
estudia a Vivaldi o otra obra que te haga sentir bien.
ANNE SOPHIE MUTTER

Viola
Bien, est pasando de todo verdad? Todava no vas a toda
velocidad a pesar de lo que est pasando en tu vida. Lo
mejor que puedes hacer es tratar de respirar y estudiar muy
duro esos ejercicios de tcnica para pasar esta mala racha,
que te esta tocando y despus, ya llegara esa obra que tanto
tiempo llevas esperando tocar

NOBUKO IMAI

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


55

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

CONCERT FI DE CURS 2009-10


Entrega de les orles als alumnes que finalitzen les ensenyances
professionals
DISSABTE 19 DE JUNY A LES 19:30 H. AL CONSERVATORI MESTRE VERT
TRIO ABENDE
PROGRAMA

TRIO Op.83 N 5 MELODIA RUMANA


TRIO Op.11 Para piano-violoncello y clarinete

MAX BRUCH

(1838-1920)

L.V.BEETHOVEN (1770-1827)

I
ALLEGRO CON BRIO
II ADAGIO
III ALLEGRETTO CON VARIAZIONI

TRIO Op.114 Para piano-violoncello y clarinete


I
II
III
IV

J. BRAHMS

(1883-1897)

ALLEGRO
ADAGIO
ANDANTINO GRAZIOSO
ALLEGRO

PIANO
M SOLEDAD ALBUIXECH
VIOLONCELLO NOELIA GONZALEZ
CLARINETE
JULIO FRESNEDA

CALENDARIO DE MATRICULACIN
CURSO 2010/2011
ENSEANZAS PROFESIONALES L.O.E. - PRUEBAS DE ACCESO
Marzo, Publicacin de los contenidos exigibles y caractersticas de la prueba de acceso
Da 3 de Mayo, publicacin del listado provisional de los puestos escolares disponibles.
Del 3 de Mayo al 11 de Junio, inscripciones para realizar las Pruebas de Acceso a los cursos de
Enseanzas Profesionales L.O.E.
Da 11 de Junio, publicacin del listado definitivo de puestos escolares disponibles.
Da 24 y 25 de Junio, realizacin de las Pruebas de Acceso ordinarias a los cursos de Enseanzas
Profesionales L.O.E.
Da 24 y 25 Junio, realizacin de las Pruebas de Acceso extraordinarias a los cursos de Enseanzas
Profesionales L.O.E.
Da 24 y 25 de Junio, publicacin del listado de los alumnos que superen las pruebas de acceso a los
cursos de Enseanzas Profesionales L.O.E, al trmino de las pruebas de cada especialidad.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


56

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Da 28 de Junio, asignacin de horarios definitivos para el alumnado que haya superado las pruebas de
acceso a enseanzas profesionales.
10 horas asignaturas colectivas
11 horas asignaturas individuales
ALUMNOS OFICIALES DE L.O.E. DE ENSEANZAS ELEMENTALES
Da 21, 22 y 23 de Junio, matriculacin del alumnado oficial de L.O.E. que durante el curso 09/10 hayan
realizado 1, 2, 3 cursos de Enseanzas Elementales.
PRUEBAS PARA LA OBTENCIN DEL CERTIFICADO DE ENSEANZAS ELEMENTALES
Del 3 de Mayo al 30 de Septiembre, inscripciones.
29 de Octubre, realizacin de las pruebas.
ALUMNOS OFICIALES DE L.O.E. DE ENSEANZAS PROFESIONALES
MATRCULA ALUMNOS 1 ENSEANZAS PROFESIONALES, 28, 29, y 30 de Junio.
MATRCULA ALUMNOS 2, 3, 4, 5 y 6 ENSEANZAS PROFESONALES, 1 de Julio al 9 de Julio
PRUEBAS DE APTITUD Y PRUEBAS DE ACCESO A ENSEANZAS
ELEMENTALES Y PROFESIONALES
Durante todo el mes de Julio, preinscripciones para los alumnos que deseen incorporarse al 1, 2, 3 y 4
curso de Enseanzas Elementales de L.O.E., mediante la realizacin de la correspondiente Prueba de
Aptitud.
Da 6 de Septiembre, publicacin de las plazas vacantes para la realizacin de las Pruebas a 1, 2, 3 y 4
curso de Enseanzas Elementales L.O.E.
Da 9 de Septiembre, a las 17:00 horas, realizacin de las Pruebas de Aptitud del 1 curso de Enseanzas
Elementales L.O.E. y publicacin del listado de los alumnos que han superado las pruebas de aptitud.
Da 10 de Septiembre, matrcula de los alumnos de 1 curso L.O.E.
Da 14 de Septiembre, a las 16:00 horas realizacin de las Pruebas de Acceso a Enseanzas
Profesionales, convocatoria ordinaria.
Da 14 de Septiembre, a las 17:00 horas, realizacin de las Pruebas de Acceso a Enseanzas Elementales
(a 2, 3 4 curso) y convocatoria extraordinaria de Enseanzas Elementales y Profesionales.
Da 15 de Septiembre, matrcula Pruebas de Acceso, sistema ordinario, convocatoria de Septiembre.
Da 15 de Septiembre, matrcula Pruebas de Acceso , sistema extraordinario.
Da 20 de Septiembre, matrcula de los alumnos provenientes de otros centros o ex alumnos.
EXMENES CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE
- ENSEANZAS PROFESIONALES Todos los alumnos de Enseanzas Profesionales que tengan pendiente la recuperacin de alguna/s
asignatura/s, realizarn los exmenes los das 2 y 3 de Septiembre, segn horario que se publicar en el
tabln de anuncios del Conservatorio.
La matrcula para estos alumnos se realizar el da 6 de Septiembre.
HORARIO DE OFICINAS PARA LA MATRCULA DE 1030 A 1400 HORAS.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


57

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Extracte de la resoluci de 26 de mar del 2010, de la Direcci General dOrdenaci i


Centres Docents de la Conselleria dEducaci, per la qual es dicten instruccions per a les
proves daccs a cada curs de les enseyances professionals de msica.

Prova daccs
al 1r. curs de les
ENSENYANCES PROFESSIONALS
Per a iniciar els estudis del primer curs de les ensenyances professionals de msica caldr superar una prova
daccs. Per mitj desta prova es valorar la maduresa, les aptituds i els coneixements per a cursar amb aprofitament
les ensenyances professionals, cursant-se de manera ordinria entre els 12 i 18 anys dedat. Linici de les
ensenyances amb menys de 12 o ms de 18 sentendr com a excepcional.
Els aspirants amb edads majors de les fixades amb carcter ordinari, podran sollicitar a la direcci del centre,
autoritzaci per a presentar-se a les respectives proves dingrs i accs a les ensenyances professionals de msica. El
Consell Escolar del centre valorar positivament el grau daproximaci de les edads a les fixades amb carcter
ordinari i resoldr lexcepcionalitat que poguera concrrer en els aspirants, amb vista a la valoraci de la formaci
prvia i de la prctica musical, segons el barem de lannex.
Els aspirants amb edads menors de les fixades amb carcter ordinari, podran sollicitar a la Direcci General
dOrdenaci i Centres Docents, autoritzaci per a cocrrer a les proves dingrs i accs a les ensenyances
professionals de msica. A les sollicituds dautoritzaci shaur dacompanyar la suficient documentaci que
acredite, fefaentment, que laspirant reunix les aptituds necessries que meresquen un tractament dexcepcionalitat.
La Direcci General dOrdenaci i Centres Docents, podr demanar el dictamen que considere oport a una comissi
despecialistes.
Les edads fixades per a cursar les ensenyances professionals de msica, amb carcter ordinari, hauran de complirse lany natural en qu solliciten lingrs.

Especialitats instrumentals
exceptuant Cant
La prova daccs al 1r. curs de les ensenyances professional de totes les especialitats instrumentals
exceptuant Cant, tindr lestructura segent:
a) Lectura a primera vista dun fragment adequat a linstrument. El tex contindr les dificultats tcniques dels
continguts terminals de les ensenyances elementals de msica.
b) Prova de capacitat auditiva i de coneixements teoricoprctics del llenguatge musical. El tex contindr les
dificultats tcniques que fan falta per a iniciar les ensenyances professionals.
c) Interpretaci dun obra, estudi o fragment triat pel tribunal duna llista de tres que presentar lalumne. El
nivell tecnicoinstrumental obeir als continguts terminals de les ensenyances elementals. Es valorar lexecuci de
memria de les obres presentades.
Cada un destos exercicis tindr carcter eliminatori, es qualificar de 0 a 10 punts, i ser necessria una
qualificaci mnima de 5 punts en cada un dells per a superar-ho. La qualificaci final ser la mitjana aritmtica de
les tres puntuacions.

La prova especfica de Cant tindr lestructura segent:


a) Prova de capacitat auditiva i de coneixements teoricoprctics del llenguatge musical, la qual tindr un nivell
adequat als continguts terminals de les ensenyances elementals.
b) Interpretaci de dos obres, triades lliurement per laspirant: una can senzilla en valenci o en castell, o en
la llengua prpia si es tracta destrangers, i una obra senzilla anterior al perode clsic, en idioma itali.
Cada un destos exercicis tindr carcter eliminatori, es qualificar de 0 a 10 punts, i ser necessria una qualificaci
mnima de 5 punts en cada un dells per a superar-ho. La qualificaci final ser la mitjana aritmtica de les dos
puntuacions.
Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent
58

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Accs a altres cursos


de les
ENSENYANCES PROFESSIONALS
Aix mateix, podr accedir-se a cada curs de les ensenyances professionals sense haver cursat els anterios
sempre que, a travs duna prova realitzada davant dun tribunal designat pel director del centre, laspirant demostre
posseir els coneixements tecnicoinstrumentals i teoricoprctics, necessaris per a seguir amb aprofitament les
ensenyances corresponents.
Les proves tindrn la mateixa estructura que es proposa per a laccs a primer curs despecialitats instrumentals
i cant, i versar sobre els continguts del cursos precedents a aquell a qu laspirant opta.
El contingut i lavaluaci desta prova estar dacord amb la distribuci per cursos dels objectius, continguts i
criteris davaluaci inclosos en la concreci curricular del projecte educatiu del centre.
La qualificaci definitiva de la prova ser la mitjana aritmtica de les qualificacions corresponents als diferents
exercicis especificats. Cada un dells tindr carcter eliminatori, ser qualificat de 0 a 10 punts i es podr donar el
cas dun decimal com a mxim i es requerir un mnim de 5 punts per a la superaci de la prova.
Quan un ejercici quede dividit en parts, el tribunal valorar cada una delles de 0 a 10 punts i consignar la
mitjana aritmtica com a qualificaci global deste exercici.
El tribunal determinar, si es el cas, per mitj dun informe escrit i raonat, el curs a qu podr accedir laspirant
dacord amb el rendiment global que haja demostrat.
La prova daccs a cada curs de les ensenyances professionals es realitzar en dos convocatories anuals, juny i
setembre.
La superaci de la prova faculta exclusivament per a matricular-se en el curs acadmic per al qual haja sigut
convocada.

Prova daccs
al 2n. curs de les
ENSENYANCES PROFESSIONALS
La prova daccs al 2n. curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats instrumentals, tindr
lestructura segent:
a) Lectura a primera vista dun fragment adequat a linstrument. El tex contindr les dificultats tcniques dels
continguts terminals de primer curs densenyances professionals de msica.
b) Prova de capacitat auditiva i de coneixements teoricoprctics del llenguatge musical. El tex contindr les
dificultats tcniques de primer curs densenyances professionals de msica.
c) Interpretaci dun obra, estudi o fragment triat pel tribunal duna llista de tres que presentar lalumne. El
nivell tecnicoinstrumental obeir als continguts terminals del primer curs densenyances professionals de msica. Es
valorar lexecuci de memria de les obres presentades.
Cada un destos exercicis tindr carcter eliminatori, es qualificar de 0 a 10 punts, i ser necessria una
qualificaci mnima de 5 punts en cada un dells per a superar-ho. La qualificaci final ser la mitjana aritmtica de
les tres puntuacions.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


59

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Prova daccs
al 3r. curs de les
ENSENYANCES PROFESSIONALS
La prova daccs al 3r. curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats instrumentals, tindr
lestructura segent:
a) Lectura a primera vista dun fragment adequat a linstrument. El tex contindr les dificultats tcniques dels
continguts terminals de segon curs densenyances professionals de msica.
b) Prova de llenguatge musical per a valorar les aptituds i els coneixements aconseguits durant el segon curs
densenyances professionals. Les rees de valoraci se centraran en: entonaci, escolta intelligent, ritme i teoria.
c) Interpretaci dun obra, estudi o fragment triat pel tribunal duna llista de tres que presentar lalumne. El
nivell tecnicoinstrumental obeir als continguts terminals del segon curs densenyances professionals. Es valorar
lexecuci de memria de les obres presentades.
d)

Piano Complementari:

1. Lectura a primera vista dun fragment adequat a linstrument. El tex contindr les dificultats tcniques dels
continguts terminals de primer curs de la asignatura de piano complementari densenyances professionals de msica.
2. Interpretaci dun obra, estudi o fragment triat pel tribunal duna llista de tres que
presentar lalumne amb
un nivell de primer curs de lassignatura de piano complementari densenyances professionals de msica. Es
valorar lexecuci de memria de les obres presentades.
Cada un destos exercicis tindr carcter eliminatori, es qualificar de 0 a 10 punts, i ser necessria una
qualificaci mnima de 5 punts en cada un dells per a superar-ho. La qualificaci final ser la mitjana aritmtica de
les quatre puntuacions.

Prova daccs
al 4t. curs de les
ENSENYANCES PROFESSIONALS
La prova daccs al 4t. curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats instrumentals, tindr
lestructura segent:
a) Lectura a primera vista dun fragment adequat a linstrument. El tex contindr les dificultats tcniques dels
continguts terminals de tercer curs densenyances professionals de msica.
b) Harmonia.
Les proves consistiran en:
1. Realitzaci dun baix xifrat o larmonitzaci dun tiple, adequat al nivell de primer curs de lassignatura
dharmonia de les ensenyances professionals de msica.
2. Prova daudici guiada, on laspirant realitze una anlisi harmnica dun exercici proposat pel tribunal,
adequat al nivell de primer curs de lassignatura dharmonia densenyances professionals de msica.
c) Interpretaci dun obra, estudi o fragment triat pel tribunal duna llista de tres que presentar lalumne. El
nivell tecnicoinstrumental obeir als continguts terminals de tercer curs densenyances professionals. Es valorar
lexecuci de memria de les obres presentades.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


60

APIACERE Nm. 10
d)

Maig de 2010

Piano Complementari:

1. Lectura a primera vista dun fragment adequat a linstrument. El tex contindr les dificultats tcniques dels
continguts terminals de segon curs densenyances professionals de msica.
2. Interpretaci dun obra, estudi o fragment triat pel tribunal duna llista de tres que presentar lalumne amb un
nivell de segon curs de lassignatura de piano complementari densenyances professionals de msica. Es valorar
lexecuci de memria de les obres presentades.
Cada un destos exercicis tindr carcter eliminatori, es qualificar de 0 a 10 punts, i ser necessria una
qualificaci mnima de 5 punts en cada un dells per a superar-ho. La qualificaci final ser la mitjana aritmtica de
les quatre puntuacions.

Prova daccs
al 5. curs de les
ENSENYANCES PROFESSIONALS
La prova daccs al 5. curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats instrumentals, tindr
lestructura segent:
a) Lectura a primera vista dun fragment adequat a linstrument. El tex contindr les dificultats tcniques dels
continguts terminals de quart curs densenyances professionals de msica.

b) Harmonia.
Les proves consistiran en:
1. Realitzaci dun baix xifrat o larmonitzaci dun tiple, adequat al nivell de segon curs de lassignatura
dharmonia de les ensenyances professionals de msica.
2. Prova daudici guiada, on laspirant realitze una anlisi harmnica dun exercici proposat pel tribunal, adequat
al nivell de segon curs de lassignatura dharmonia densenyances professionals de msica.
c) Interpretaci dun obra, estudi o fragment triat pel tribunal duna llista de tres que presentar lalumne. El
nivell tecnicoinstrumental obeir als continguts terminals de quart curs densenyances professionals. Es valorar
lexecuci de memria de les obres presentades.

d)

Piano Complementari:

1. Lectura a primera vista dun fragment adequat a linstrument. El tex contindr les dificultats tcniques dels
continguts terminals de tercer curs densenyances professionals de msica.
2. Interpretaci dun obra, estudi o fragment triat pel tribunal duna llista de tres que presentar lalumne amb un
nivell de tercer curs de lassignatura de piano complementari densenyances professionals de msica. Es valorar
lexecuci de memria de les obres presentades.
Cada un destos exercicis tindr carcter eliminatori, es qualificar de 0 a 10 punts, i ser necessria una
qualificaci mnima de 5 punts en cada un dells per a superar-ho. La qualificaci final ser la mitjana aritmtica de
les quatre puntuacions.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


61

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

Prova daccs
al 6. curs de les
ENSENYANCES PROFESSIONALS
La prova daccs al 6. curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats instrumentals, tindr
lestructura segent:
a) Lectura a primera vista dun fragment adequat a linstrument. El tex contindr les dificultats tcniques dels
continguts terminals de quint curs densenyances professionals de msica.
b) Anlisi.
Les proves consistiran en:
1. Anlisi musical duna pea o fragment, adequat al nivell de primer curs de lassignatura danlisi
densenyances professionals de msica.
2. Exercici daudici guiada, on laspirant comente i valore harmnica i formalment el contingut del que escolta,
adequat al nivell de primer curs de lassignatura danlisi densenyances professionals de msica.
c) Interpretaci dun obra, estudi o fragment triat pel tribunal duna llista de tres que presentar lalumne. El
nivell tecnicoinstrumental obeir als continguts terminals de quart curs densenyances professionals. Es valorar
lexecuci de memria de les obres presentades.
d)

Histria de la Msica:

Les proves consistiran en:


1. Desenrotllament dun tema del currculum o part deste, adequat al nivell de primer curs de lassignatura
dhistria de la msica densenyances professionals de msica.
2. Exercici daudici comentada, contextualitzant lobra o fragment dins del moment histric, a travs dun
comentari escrit, detallant els aspectes esttics i histrics rellevants, adequat al nivell de primer curs de lassignatura
dhistria de la msica densenyances professionals de msica.
e) Acompanyament (Guitarra i Piano).
Les proves consistiran en:
1. Transposici a una determinada distncia intervllica, de lacompanyament duna obra, adequada al nivell de
primer curs de lassignatura dacompanyament densenyances professionals de msica.
2. Realitzaci de lacompanyament duna meloda xifrada proposada pel tribunal, adequada al nivell de primer
curs de lassignatura dacompanyament densenyances professionals de msica.
Cada un destos exercicis tindr carcter eliminatori, es qualificar de 0 a 10 punts, i ser necessria una
qualificaci mnima de 5 punts en cada un dells per a superar-ho. La qualificaci final ser la mitjana aritmtica de
les quatre o cinc puntuacions.

* En el cas de les especialitats instrumentals, que en la prova daccs a primer


curs de les ensenyances professionals de msica es requerisca interpretar dues
obres amb un nivell de dificultat que permeta a lalumnat iniciar els estudis
professionals amb els recursos tcnics adequats, es mantindr este requisit en les
proves daccs a cada un dels cursos diferents del primer.
* En Cant sexigir, des de segn curs densenyances professionals de msica, lassignatura de Idiomes aplicats
al cant dacord amb el desenrotllament curricular de cada curs.

Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent


62

APIACERE Nm. 10

Maig de 2010

ANNEX
Accs amb carcter excepcional a les ensenyances professionals de msica, amb edads superiors a les establides
amb carcter ordinari.

I. Formaci previa. Fins a 5 punts.


Per cada curs de formaci realitzada en les escoles de msica densenyana no reglada, inscrites en el Registre de
Centres Docents de la Comunitat Valenciana, especfic descoles de msica. 1 punt.
Per cada curs de formaci relitzat en les escoles de msica densenyana no reglada. 025 punts.
Documentaci acreditativa: certificat de les escoles de msica en qu conste el perode de formaci realitzat.

II. Prctica musical individual. Fins a 3 punts.

Documentaci acreditativa: programes originals en qu conste les actuacions realitzades en qualitat de solista.

III. Prctica musical de conjunt. Fins a 2 punts.


Documentaci acreditativa: certificat del titular de lagrupaci en qu conste el perode o perodes en qu
laspirant haja participat

Actuaci de la Jove Orquestra del Conservatori Professional Mestre Vert de Carcaixent al


Palau de la Msica de Valncia el dia 15 de maig de 2010.
Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent
63

BASES PER A LA CONCESSI DE BEQUES DASSISTNCIALS A


CURSOS DESPECIALITZACI MUSICAL

ESTIU DEL 2010

LAMPA del Conservatori Professional Mestre Vert acorda concedir


beques per assistncia a cursos despecialitat Musical.
BASES
1. Podran optar els alumnes matriculats al Conservatori aquest curs 09/10 que hagen fet efectiu
labonament de la quota de lAMPA.
2. Els alumnes deuran estar matriculats oficialment en el Conservatori Mestre Vert en
lassignatura dinstrument en els cursos 3er i 4art de Grau Elemental, en el Grau Mitj de LOGSE
i Pla de 1966.
3. El curs deur realitzar-se en territori nacional.
4. La quantia de la Beca subvencionada dependr de la quantitat dalumnes que la solliciten.
LAMPA destina per a aquest fi la quantitat de 2.700 euros.
5. Solament es becar un curs realitzat.
6. Es podr abonar fins al total de la matricula del curs, excepte lallotjament i altres activitats no
musicals.
7. La documentaci a entregar ser:
Justificant bancari o rebut de pagament de la matricula
del curs correctament complimentat.
Diploma acreditatiu dassistncia al curs.
Fullet informatiu del curs realitzat on aparega limport de
les classes.
8. El llistat provisional dalumnes admesos eixir al tabl de lAMPA a partir del 22 de novembre.
9. LAMPA es reserva el dret de deixar desertes les ajudes al curs.
10. Mirareu el tabl de lAMPA per a saber si us han concedit o no la beca i quan sha de venir a
cobrar. El que no vinga a cobrar dins del termini perdr el dret a l beca.
El termini dentrega de la documentaci ser de l1 al 30 doctubre en Consergeria.
Felicitem als alumnes participans de la portada de la revista i especialment al guanyador denguany
del dibuix: Xavi Terol, alumne de 5 que sha emportat el premi de 60 euros.

Cristina Gallego Ferrs


6 E.P.

Rebeca Gens Armero


6 E.P.

Zaida Ferrero Noguera


6 E.P.

Xavi Terol Bayarri


5 E.P.

También podría gustarte