Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
www:conservatorimestrevert.com
Apiacere
EDITORIAL
DITORIA
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
MUSICOTERAPIA
EN UNA UNIDAD DE HOSPITALIZACIN PSIQUITRICA
DE BREVE ESTANCIA
Por Isabel Bellver Vercher (Musicoterapeuta y Profesora de violonchelo)
Resumir en unas lneas toda la vivencia humana que ha supuesto este proyecto en mi vida es
todo un reto. Desde el primer da que comenz el trabajo en la Unidad, los valores y
preferencias en la vida de quien escribe estas palabras empezaron a cambiar. La satisfaccin de
poder ayudar a los dems con algo que siempre ha estado presente en tu vida, la msica, result
gratificante.
El presente artculo pretende mostrar cmo se integr la Musicoterapia como complemento a
la intervencin mdica estndar en la Unidad de Hospitalizacin Psiquitrica del Hospital de
La Ribera y los resultados que se obtuvieron con dicho proyecto. Para ello, se expone uno de
los 27 casos intervenidos.
La Organizacin Mundial de la Salud (OMS, 1964) define la salud como: "un estado de bienestar
completo fsico, mental y social y no solamente la ausencia de enfermedad o dolencia".
Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent
4
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Thayer Gaston seala que por sus caractersticas, la msica es una forma de comunicacin no verbal
que, en el contexto teraputico al que nos referimos, permite la expresin de emociones y sentimientos a
travs del sonido, sin necesidad de usar las palabras, lo cual representa para muchos pacientes una ventaja
significativa, dada la dificultad que presentan los pacientes psiquitricos en fase aguda tanto en la
comunicacin como en la expresin de emociones. La Musicoterapia tiene este campo de actuacin
profesional especfico: el lenguaje no verbal y sonoro-musical.
Presentacin de un caso clnico: Esther2
Esther es una mujer de unos 40 aos de edad diagnosticada de esquizofrenia de tipo paranoide que
ingresa en la Unidad por una descompensacin en su enfermedad. La paciente vive con su madre y nunca
se relaciona con nadie ms, apenas sale de casa. Su padre falleci hace unos cuantos de aos. Como
antecedentes de la paciente, se destaca un trastorno mental en un familiar de primer grado que ocasiona
mltiples dificultades en la convivencia de la paciente y su madre.
Por el temprano comienzo de su enfermedad, a los 20 aos de edad, Esther no pudo terminar sus
estudios universitarios ni desarrollar una labor profesional.
Los sntomas que presentaba la paciente en el momento del ingreso fueron los siguientes:
Esther ingres presentando un cuadro clnico muy severo, con sintomatologa positiva y negativa. En
sus diez primeros das de ingreso, permaneci con una nula orientacin a la realidad. La paciente era
incapaz de servirse por ella misma. Esther precisaba de contencin mecnica, segn protocolo, para evitar
que se lesionara y no perturbara a los dems pacientes con su comportamiento. La paciente verbalizaba
continuamente expresiones delirantes relacionadas con el demonio, el fuego, la muerte, gritos de auxilio
sin embargo, a parte de sus delirios, no se comunicaba verbalmente con nadie. Padeca alucinaciones
visuales y comportamientos motores catatnicos (rigidez postural, enlentecimiento motriz). Otros de los
sntomas que se observaron fueron: contacto visual inexistente, anhedonia y desorientacin espacial y
temporal, entre otros.
Desde un punto de vista subjetivo y personal, destacar que me llam la atencin e impact el miedo
angustioso y sufrimiento que se reflejaba en el rostro de la paciente los primeros das de la intervencin.
La intervencin musicoteraputica con Esther se estructur en cinco etapas, las cuales vinieron dadas
por la evolucin de la paciente. Estas etapas fueron las siguientes:
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
expresividad en su rostro. En esta fase desaparecieron totalmente los comentarios sobre dolores fsicos y
present una menor ansiedad.
QUINTA ETAPA (SESIONES DE LA 19 A LA 20): DESPEDIRSE.
La paciente se manifest contenta por irse a casa, se mostr agradecida y amable. Me expres que en
las sesiones se haba sentido querida y tratada con cario, le haba gustado cantar, tocar instrumentos,
bailar, hacer la gimnasia (como ella llamaba a la activacin corporal), las relajaciones
El ltimo da, para cerrar la intervencin, cantamos juntas la cancin de despedida. Al acabar, surgi
un aplauso espontneo y un abrazo emocionante.
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Les Poloneses sn composicions inspirades en antics ritmes polonesos lligats a danses de la noblesa
daquella terra. Extravertides i virtuosstiques, van trobar al gran Arthur Rubinstein el millor intrpret. Les
Masurques, bellssimes peces amb aires folklrics i curta duraci, sn la millor mostra de lenginy
harmnic de Chopin. A ms, trobem els Valsos, que amb Chopin deixen de ser peces de ball i passen al
repertori concertstic, els Impromptus, influts per Schubert, i els cicles que representen els Estudis i
Preludis, composicions dextraordinria importncia pianstica. Tampoc hem de deixar de mencionar els
quatre Scherzo i les quatre Ballades, obres duna duraci mitjana que sn molt volgudes pels pianistes i,
massa vegades, tamb maltractades per aquests.
Menci a banda mereixen les Sonates. La primera mai ha tingut la consideraci de les millors obres de
Chopin, per la segona i la tercera, sn autntics monuments musicals, en els quals podem trobar les
principals caracterstiques de lobra chopiniana: un gran refinament que contrasta amb moments
dautntica violncia, la llibertat respecte a la forma musical, la
simplicitat del to discursiu, hostil a qualsevol excs declamatori,
un domini de lharmonia excepcional que sintegra en la mateixa
lnea meldica i modulacions imprevistes mitjanant les quals
sobrin nous horitzons que encara estan per vindre.
La msica de Chopin sempre ha sigut protagonista del
repertori pianstic des del mateix moment de la seua aparici.
Lamentablement, la seua bellesa ha atret massa estudiants i
aficionats al piano que han arribat a banalitzar-la, ja que es tracta
duna msica dextraordinria qualitat que requereix duna
tcnica, una maduresa i un coneixement musical bastant elevats
per a poder fer-li justcia. La vertadera dimensi de lobra
chopiniana queda al descobert en comprovar la gran acceptaci
que ha tingut sempre per part daltres compositors i sobretot, en
veure la influncia decisiva que ha tingut en compositors tan
diferents com Schumann, Liszt, Debussy, Ravel, Granados,
Rachmaninov, Ligetti o Mompou.
Bust i piano de Chopin
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Joseph H haba nacido en el norte de Italia, en el seno de una familia culta y acomodada. Ya de nio
empez a recibir clases de piano, y ya a edad temprana, acusaba una personalidad dbil. Sus compaeros
de colegio fueron dejndolo de lado poco a poco debido a su comportamiento taciturno y a su fsico poco
agraciado. Su profesor de piano, un viejo toscano bastante irascible, le gritaba constantemente que pareca
una escoba con manos, que no senta nada de lo que tocaba y que sus interpretaciones estaban ausentes de
humanidad. As, la juventud de Joseph H fue una sucesin de momentos desgraciados, humillaciones
constantes e infelicidad. En el fondo, l era consciente de que su pobreza de espritu y su falta de mpetu
eran la causa de aquella psima existencia. Su nico placer consista en estudiar partituras, leer sobre
msica y acudir a conciertos. Cuando cumpli los veinte aos, Joseph H empez a frecuentar ciertos
crculos esotricos que haban arraigado fuertemente entre buena parte de la sociedad burguesa europea.
All, oy hablar de espiritismo, de magia, de hipnosis y de otras ciencias ocultas que le fascinaron.
Aos despus, decidi viajar a Londres, donde al parecer todas esas disciplinas se encontraban en un
estado ms avanzado, con la esperanza de encontrar en ellas una fuerza que pudiera cambiar su dbil
carcter. Al poco tiempo conoci al prfido personaje que tanto me sorprendi. Era un mago turco de gran
renombre entre las asociaciones ocultistas de Londres que le ofreci un remedio para sus males.
Te dar el poder que elijas, le dijo, pero ese poder solo transformar tu alma cuando ests haciendo
aquello que ms anhelas hacer. Despus, sers de nuevo un ser oscuro y aptico. Aunque he de advertirte
algo: esa misma fuerza que te transformar, te consumir y morirs cuando la hayas usado novecientas
veces. Yo mismo ir a buscarte cuando te quede poco.
As, Joseph H decidi tener ese poder al dirigir una orquesta. Decidi tener poder para decidir cundo
tena que surgir el sonido y cundo haba de imponerse el silencio. Poder para que todos vieran a
Beethoven, a Schubert o a Bach a travs de sus ojos. Pag una fuerte suma de dinero a aquel siniestro turco
y empez a dirigir una pequea orquesta londinense. Pronto se convirti en el ms famoso director de
orquesta de la ciudad y termin dirigiendo la mayor orquesta britnica, con un xito inaudito. Aos ms
tarde, Alfred van Duren, logr traerlo a nuestra orquesta.
Cuando termin su ltimo concierto, Joseph H se desvaneci, como desmayado. El mdico que subi al
escenario decret su muerte instantnea.
Recordando ahora aquella historia extraordinaria, mientras escribo estas lneas, no puedo evitar
preguntarme si, en realidad, la magia y la hechicera hicieron a Joseph H un director de orquesta sublime, o
si fueron la sugestin y la superchera, a veces poderosos motores de accin, las que hicieron que mostrara
al mundo su autntica fuerza interior. Sea lo que fuere, estoy seguro de que haba algo de verdad en su
forma de dirigirnos. Algo autntico, que provena de l.
La ltima composicin que Joseph H escogi para dirigirnos, no fue el Rquiem de Mozart, sino la
sinfona Resurreccin de Mahler. Tal vez eligiendo esa msica tan especial, demostr cierto gesto de
rebelda ante lo que consideraba su inevitable final. Puede que aqul fuera el nico momento en el que
Joseph H fue consciente de su verdadera potencia.
Xavier Torres Cuenca
Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent
12
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Supose que seguiria treballant a Correus. Us conte: mon pare era el Cap de lOficina de
Correus del meu poble, la qual es trobava a ma casa. Els meus germans i jo sempre lhem ajudat
amb la seua feina i al acabar la mili em vaig presentar a unes oposicions per a funcionari de
Correus i les vaig aprovar. Durant quatre anys vaig compaginar eixe treball i els Estudis Superiors
de Msica, fins que vaig poder dedicar-me per complet a all per al qu havia estudiat i vaig
demanar lexcedncia a Correus.
4.- Com ha de ser, per a tu, lalumne ideal a classe?
Ms que a classe, jo crec que ho ha de ser a casa. El temps que dediquem a cada alumne al
Conservatori sols serveix per poder-lo guiar en el seu estudi. La feina grossa ha de fer-la lalumne
a casa dedicant moltes hores a lestudi de la msica i pensant que s una altra carrera com les que
sestudien a les Universitats, encara que reconec que hui en dia suposa un gran esfor poder
compaginar els estudis musicals amb els generals, per crec que a la fi la recompensa val la pena.
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
5.- Veus molta diferncia en quant a capacitats musicals entre alumnes xics i
xiques?
El fet de concloure una carrera musical suposa tindre que haver-li dedicat moltes hores.
No s el mateix que qualsevol altra carrera. Aquesta t un alt percentatge de destreses i
habilitats que si no sexerciten es perden, no val memoritzar o comprendre simplement, sha
dexercitar el mecanisme fsic per mantenir-lo en forma i aix sols saconsegueix a base dhores
destudi i prctica: per posar un exemple, podrem comparar-la amb la preparaci dun esportista
delit.
En quant a la segona part de la pregunta, supose que els exercicis tcnics no eren tan
amenos com els estudis i concerts, per hem de pensar que sn necessaris per tindre una bona
base en vista a una correcta interpretaci.
7.- Quina era la teua assignatura preferida del Conservatori? I la pitjor?
Tornant al que he dit en lanterior pregunta, a la majoria ens agraden les assignatures en les
que linstrument tinga un paper fonamental (msica de cambra, orquestra, instrument), per torne
a repetir que totes sn necessries per poder fer una bona versi a lhora dinterpretar qualsevol
pea de repertori. Torna a aparixer el smil amb lesport: s com si a un futbolista li lleves el bal
per entrenar, s un treball pesat i un poc avorrit per necessari per poder mantenir-nos en
forma.
8.- Quins son els teus compositors preferits?
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
ancdota
destacaries
del
teu
pas
pel
Conservatori?
Hi ha moltes, per recorde una en concret. Una vegada
lorquestra tenia que anar a Lle i lautobs eixia a les 6 del mat. Jo, per a no arribar tard, a les 4 del mat
ja estava al conservatori, i la meua dona, que sempre sala a la mateixa hora que jo, pensava que eren les
5 i mitja del mat i es va posar a netejar la casa i quan va acabar i va veure lhora que era (no li vaig dir a
lhora que em tenia que alar) em va tocar sobresaltada, quasi amb un atac de nervis, preguntant-me si
sabia lhora que era. Eixa va ser molt bona, ja que sense voler la vaig deixar morta de la son.
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
13- Per tant, quantes nhaurs fet des de que tens la fotocopiadora?
No puc dir-tho perqu en la fotocopiadora apareixen totes les fotocopies que hem fet, tant Marta,
professors i jo.
14- Recordes algun dia en especial?
He tingut alguns dies especials, per em quede amb dos. El dia de la inauguraci del conservatori i el
dia que ens van fer funcionaris.
15- Finalment Juan, dis-nos quin es el millor sentiment que ten portes del Conservatori.
Que tots els alumnes que han passat em recorden amb molta estima i aix fa que memocione. Em sent
satisfet perqu moltes voltes els he tingut que renegar. I aix i tot ells maprecien.
Juan et donem les gracies per haver-nos prestat un ratet del teu temps, que amb
tant de gust dediques al Conservatori.
Esperem que et vaja molt be en aquesta nova etapa de la teua vida. Un fort abra.
Debora Garcia
Alba Chord
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Desprs de pensar que aportar a la revista, varem decidir que, els ms menuts del nostre
Conservatori, els alumnes de 1r de Grau Elemental quasi mai havien participat. La quantitat d'ells
matriculats s poc significativa perqu durant este curs tan sols sn 15 els alumnes de primer, per cregem
que son el 1r Preludi del futur musical, un futur que nosaltres desde 6 el vegem ms prop.
Ens proposarem fer-los una srie de qestions, ja que voliem saber la perspectiva i coneixements
que posseien sobre alguns aspectos musicals.
Primerament, ens vam interessar del perqu van escollir el seu instrument. Algunes de les respostes
sn les segents:
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Respecte a quins serien els seus propsits musicals dins d'un futur, tots foren molt sincers i no els va
importar escriure que la seua meta no era arribar a ser music. Per aquesta ra, vam decidir preguntar-losho.
Seguidament, els preguntarem pel nostre fams compositor Beethoven, el qual es reconegut per tots
des de ben menuts, com s el cas daquestes respostes.
Qui s Beethoven?
Daltra banda, ens interessrem per quins serien els instruments que tocarien com a segona opci.
Els ms dessitjats varen ser el piano i els instruments de corda frotada.
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Agram la collaboraci i lajuda del mestre Oscar Creus per facilitar-nos laproximitat amb els
xiquets de 1r de Grau Elemental.
Candela Baixauli
Vanessa Alapont
Desprs de que les nostres companyes hagen fet unes preguntes als ms menuts, nosaltres hem decidit
seguir en larticle i continuar explorant el punt de vista que, de la msica, tenen els ms majors.
Continuant amb els estudis musicals que comenarem fa alguns anys, ens trobem en els preliminars
d'eixe futur musical que s'augurava al principi d'este article, per aix hem volgut titular-ho 2n Preludi,
perqu incls ens falta molt per a comenar el "concert".
Aquest raonament que anem a fer s el resultat dunes qestions que hem realitzat als alumnes de
lltim curs del Conservatori ( 6 E.P ).
Les preguntes que els ferem tracteven sobre la illusi que teniem quan comenrem els estudis
musicals i com ha evolucionat fins aquest moment.
Aquestes sn les conclusions a les quals hem arribat:
Alguns alumnes ens han dit que la seua illusi no ha variat, perqu des de sempre han tingut
clar que estudiaven msica perqu els agradava (com a hobby ).
Altres alumnes ens expliquen que la seua illusi ha disminuit, perqu al crixer shan adonat
que cal fer molt desfor i dedicar-li molt de temps i que hi ha altres activitats ms importants
per a ells.
Esta s la causa per la qual molta gent no es dedica professionalment a la msica.
Hi ha tamb alguns casos en que els alumnes van comenar a estudiar msica obligats pels seus
pares i ara pensen continuar amb els estudis de msica perqu han descobert que s el que ms
els agrada fer.
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Fent aquestes preguntes, hem trobat algunes respostes gracioses, com per exemple la dun alumne/a
que fa una comparaci del sentiment que t per la msica amb les falles, i ho ha fet amb aquestes paraules:
En aquestos moments, supose que sent la mateixa illusi que sent una fallera major al vore cremar la
seua falla, no puc expresar en paraules el que sent! .
La conclusi a la qual hem arribat, es que encara que hi ha pocs alumnes que vagen a dedicar-se
professionalment a la msica, ella ens ha marcat especialment, duna manera o duna altra.
Agram de tot cor a tots els professors que ho han fet possible.
Anabel Martnez
Maria Alcaiz
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
concret, li agrada tocar-ho tot i disfruta tant tocant la marimba que fent tcnica de pandereta. Vam
preguntar-li tamb per les seues preferncies tcniques i ens va dir que ell sempre utilitza per a tocar amb
quatre baquetes la tcnica de Burton, perqu la considera ms cmoda i fcil per a comenar a
estudiar, tant per a marimba com a vibrfon. I per a timbals, utilitza la tcnica francesa, amb el colp ms
clar i articulat, encara que es pot utilitzar les dues tcniques per a una mateixa obra.
Li vam preguntar per el temps que un alumne de Grau Mitj deuria dutilitzar per al estudi de la
percussi i ens va respondre que aix era un poc complicat. El temps ideal seria 1 hora de tcnica i 2 hores
de llions per instrument, per al ser tants instruments, ens digu que deurem destudiar ms daquells
instruments que ens faa ms falta i posant-nos com a instrument general la caixa, ja que de la seua tcnica
deriva la forma de tocar la resta dinstruments (marimba a 2 baquetes, timbals).
Com a conclusi, ens va dir que hui en dia, s molt bona poca per a estudiar percussi perqu tenim
moltes ms facilitats que abans (instrumental, professors estrangers, cursos especialitzats) i que devem
daprofitar-les al mxim, si de veres volem seguir estudiant i ser uns bons percussionistes.
- Dimarts
La setmana continu el dimarts, amb una conferncia a crrec de Javier Costa, en la que ens va explicar
com va composar les seues obres per a marimba: Rasgos i Microconias, en la qual a ms, va haver una
molt bona interpretaci de les obres per part del professor Joan Pons de percussi amb la collaboraci de
la professora de flauta del conservatori Maria Bernat. Va estar prou interessant, sobretot per als alumnes
ms avanats que podien entendre alguna cosa ms de composici i anlisi respecte als menuts, o de
nivells inferiors,
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
- Dimecres
Al dia segent, dimecres, es
va realitzar el II Intercanvi de
Grups de Percussi, aquesta
vegada amb el Conservatori
Professional de Cullera. Va
consistir en un espectacular
concert en el qual va actuar el
grup de percussi de Cullera, en
primer lloc, oferint-nos un
repertori molt divertit, i en segon
lloc el grup de percussi del
nostre conservatori, interpretant
obres ms caracterstiques i
selectes, en el qual amds van
tindre molt xit. Per ltim, vam
acomiadar-nos-en
amb
una
picaeta per als alumnes i
professors de percussi.
- Dijous
I el dijous torn a ser un dia intensiu de percussi! Durant part del mat i tota la vesprada, tingurem
loportunitat de gaudir una master-class tant a nivell collectiu com individual per el catedrtic de percussi
del C.S.M Joaqun Rodrigo de Valncia, Manel Ramada. Cada alumne va interpretar una obra del repertori
de percussi programat per a aquest curs i va ser corregida i valorada per ell, donant-nos el seu punt de
vista. Per la vesprada, a ms, els grups de cambra de percussi van interpretar davant dell les obres del
concert del dia anterior. Vam poder comprovar la gran experincia que tenia Manel en tot tipus dmbits
de percussi, a ms de aprendre noves tcniques i consells que ens podien servir en els nostres estudis de
percussi.
Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent
24
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
- Divendres
Per ltim, el divendres, vam comenar amb una xerrada a crrec de Juan Caizares, professor del
Conservatori Marcos Redondo de Ciudad Real sobre la construcci de baquetes de timbal, les seues parts i
els materials que sutlitzen en la seua construcci. A continuaci tots els alumnes tingueren loportunitat
de provar els distints tipus de baquetes i realitzar encrrecs daquestes.
I ja per a finalitzar la setmana, es don un espectacular concert de clausura a crrec del Grupo de
Percussi del CSM Joaqun Rodrigo de Valncia, i dirigit per els professors de percussi Manel Ramada i
Sergio Izquierdo. Van interpretar un repertori molt variat, partint des de la msica ms clsica fins msica
ms moderna, i que van deixar bocabadats a tots els espectadors del concert. En acabar el concert, hagu
una picaeta per als alumnes, professors e intrprets del concert, quan pogurem parlar amb el catedrtic
Manel Ramada i que ens responguera unes preguntes.
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
vibrfon.Per a ell la caixa tamb s linstrument-base, ja que la seua tcnica de la pina, s la ms general
de tota la percussi
Li vam preguntar tamb quina tcnica de llmines utilitzava, i ens va dir que ell utilitza tant la tcnica
de Burton com la dStevens indistintament per a vibrfon i per a marimba. Considera que ambdues
tcniques sn igual dimportants i per tant shan de conixer, encara que s aconsellable centrar-se ms en
una delles. Lutilitzaci duna tcnica o una altra depn de les obres i els tipus de colps que contenen.
Tamb ens digu que la percussi a Espanya, ha evolucionat molt i ha millorat quant a nivell d'estudis i
qualitat professional, sobretot en els ltims vint anys. Encara que cada vegada ms, ja que contnuament
vnen percussionistes professionals de l'estranger a donar mster-classes. A ms, s molt ms fcil que
abans viatjar a un altre pas per a estudiar percussi i hi ha molt bons professors a qui s fcil accedir, per a
rebre classes. Per el realment important s que existisca un bon professorat, que ensenye verdaderament
b i motive els seus alumnes.
Opina que hui en dia no hi ha massa diferncia en el nivell de percussi. Cada vegada ms Espanya
s'est igualant ms a la resta de pasos europeus en la qualitat. El que si que es podria apreciar s que en
l'estranger tal vegada hi haja ms serietat en el treball i per tant, majors exigncies.
I finalment, un consell que ens va donar va ser que isqurem a estudiar fora, que visitrem altres
centres d'estudis de percussi, com per exemple el conservatori superior de valncia, assistir a cursets i a
concursos, tocar en pblic i conixer professors i altres estudiants per a endinsar-se ms en aquest mn
tan complet.
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
El conservatori de Carcaixent compta amb dues formacions orquestrals de corda: una densenyances
elementals (1r, 2n i 3r curs) i laltra, anomenada Jove Orquestra, que integra a aquells alumnes que
cursen les ensenyances professionals i els alumnes de 4t densenyances elementals.
Les dues orquestres segueixen des de ja fa alguns anys la batuta del director Lluis Roig, que ha
aconseguit potenciar al mxim les destreses musicals dels seus alumnes i entre daltres ha arribat a montar
prestigiosos concerts per a solistes (Kol Nidrei-M.Bruch, Romanza per a viol-L.Beethoven, Concert
per a viola i orquestra-Telemann, Concert per a 2 violins-Vivaldi...) i compromeses obres orquestrals
(Pere i el llop- Prokfiev, Simfonia del joguet- L.Mozart...), aix com lestrena dobres noves (El
viol Ferm - J.Costa i Isabel Bellver). Llus Roig ha aconseguit combinar lhumor amb el treball, i tot i
que en cada assaig amb ell pot ocrrer de tot, ha creat una atmosfera agradable que incita al msic a estar
atent amb el que fa. Daquesta forma, amb frases com mon pare era fuster i serrava menys que
vosaltres o va que sem gela larrs o amb el seu innovador verb flufluflejar, ajuda a fer
comprendre a lorquestra el que vol de forma amena. Recordar tamb la seua frase per a quan lorquestra
no calla: desprs del crit necessari datenci, recordeu
que la msica naix a partir del silenci.
Des de ja fa molts anys, aquestes dues orquestres
han organitzat concerts i intercanvis arreu de la geografia
espanyola i bviament, aquest any no anava a ser diferent.
Lorquestra delemental realitz fa poc, a principis del
mes de Mar, un intercanvi amb lorquestra elemental del
conservatori dOntinyent, i baix la direcci dels directors
Lluis Roig i Noelia Ferrando els xiquets oferiren 2
concerts, un a Ontinyent i un a Carcaixent. Tamb
lorquestra elemental t previst dos concerts ms, a
Carcaixent i Algemes en Juny, on es juntaran tots els
alumnes de 1r, 2n i 3r d'ensenyances elementals del
Conservatori Professional "Mestre Vert" de Carcaixent,
els alumnes de viol de l'escola "Bressol de msics" i els
alumnes de viol de l'escola "El Drac" de "El Vedat" de
Torrent.
Quant a la
Jove
Orquestra,
aquest any preveu una
llarga
llista
de
concerts i obres que
montar. De moment, ja va fer el tradicional concert de Nadal, on va
oferir al pblic obres de Javier Caballero, J.Offenbach, W.A.Mozart i
G.Mahler i on compt amb la collaboraci dalguns instrumentistes
de vent del conservatori. I ara ja, sols queda la recta final, que sespera
plena de treball perqu en tan sols 2 mesos lorquestra t previstos els
segents concerts: 17 d'Abril a SAN CLEMENTE (Conca), 24 d'Abril
a CRCER, 9 de Maig a lauditori de PAIPORTA, 15 de Maig al
PALAU DE LA MSICA de VLENCIA (serem lorquestra
convidada a lanual Certamen de Bandes de la Diputaci), 29 de Maig
Intercanvi amb l'orquestra del Conservatori Professional de msica de
Cullera a CARCAIXENT, i EL 3 de Juny a CULLERA.
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
El programa previst per a aquestos concerts, fragmentat en cada concert, mai complet, ser el segent:
Concert per dos Obos Op. 9 n 3 - T. Albinoni; Concert per a dos violins BWV 1043 - J. S. Bach,
Sinfonia en fa n 6 KV 43 - W.A. Mozart i Davall del Cel Blau - Juan Martnez Bguena.
Com es pot observar, la Jove Orquestra aquest any sha proposat interpretar diferents concerts per
a solistes, per als quals hem contat amb antics alumnes del conservatori que en cada assaig estan donant el
millor dells i deixant bocabadats als components de lorquestra amb el seu virtuosisme.
El concert per dos obos ser interpretat per En Jos Juan Ortega Jose, Professor dobo del
Conservatori Professional de Conca, i Na M Angeles Lpez Fogus, Professora dobo del Conservatori
Professional n 2 de Valncia, sent els dos exalumnes del centre del mestre D. Aurelio Olivares. El
concert per a dos violins de J.S.Bach ser interpretat per Na Patricia Gens Yago (exprofessora de viol
del centre, i actualment Professora de Viol del Conservatori Professional n 2 de Valncia) i Na Violeta
Rossell Marin (Premi fi de grau d'ensenyances professionals del Conservatori Professional "Mestre Vert"
de Carcaixent en l'especialitat de viol, i que en estos moments cursa estudis superiors en el Conservatori
Superior de Msica Joaquin Rodrigo deValncia).
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Ibles Olcina
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
acto de pera de Gioacchino Rossini y libreto de Giuseppe Maria Foppa. Fue estrenada en Venecia, Italia
en el Teatro San Mois el 9 de mayo de 1812. La obertura se ha registrado con frecuencia y sigue
figurando en el repertorio de los conciertos modernos.
Dormont es el maestro y guardin de la bella Julia, y l determina que se casar con Blansac. A pesar
de su rechazo, el hecho es que Julia ya est casada con Blansac, el amigo de Dorvil, que cada noche ejerce
sus derechos conyugales con Giulia subiendo y bajando por una escalera hecha de seda.
La peculiaridad de sus escenografas y decorado presidido por un espejo en el techo cuyo efecto ptico
ayudaba a apreciar las subidas y bajadas de la ventana de la casa. Una puesta en escena vanguardista y
actual creaba una atmosfera cercana al espectador.
La siguiente visita al Palau fue con motivo del Ensayo general de la pera Lucia di Lammermoor de
Donizetti (Sala Principal). sta pera basada en la novela de Walter Scott y narra un hecho real que
aconteci en las Tierras Bajas Escocesas en 1669. La historia narra la lucha entre dos familias, los Ashton
y los Ravenswood. Cuando se inicia la pera, los Ashton estn en su apogeo y han tomado posesin del
Castillo Ravenswood, la casa ancestral de sus rivales. Edgardo, master de los Ravenswood y ltimo
sobreviviente de su familia, ha sido obligado a vivir en una torre solitaria en el mar, conocida como Wolf's
Crag. A pesar del buen momento que viven los Ashton, se han visto amenazados por los cambios polticos
y religiosos. Enrico Ashton espera ganar la proteccin del influyente Arturo, casndolo con su hermana
Lucia.
La escena capital de la pera es la de la locura, en el tercer acto, que resume todas las escenas de locura
tpicas de las peras bel cantistas amn de contener de las notas para soprano ms altas del repertorio: dos
mi bemol sobreagudos (una nota an ms alta la encontramos en la pera de Mozart, La flauta mgica: un
fa sobreagudo; y ms aguda an, en un aria para concierto, tambin de Mozart, Popoli di Tesaglia, donde la
soprano alcanza dos sol sobreagudos, la nota ms aguda dentro del repertorio clsico).
Una de las visitas ms divertidas fue a la funcin didctica de la pera Una cosa rara: bellezza e
onest de Vicente Martn y Soler (Teatre Martn y Soler). Es una pera del gnero dramma giocoso, en
dos actos, con msica de Vicente Martn Soler segn un libreto de Lorenzo da Ponte, basado a su vez en
La luna de la Sierra de Luis Vlez de Guevara. Se estren en el Burgtheater de Viena el 17 de noviembre
de 1786 y constituy un xito clamoroso, hasta el extremo de que un tema de la obra fue recogido por
Mozart en el ltimo acto de Don Giovanni (1787).
Se trata de una tpica comedia de enredos amorosos y celos, en la que finalmente se impone la fidelidad
de la protagonista ("o sea, belleza y honestidad", una cualidad rara, como bien reza el subttulo de la obra),
y dejando bien claro que los ricos y poderosos pueden hacer lo que quieran sin que nadie pueda decirles si
hacen bien o mal.
La diferenciacin de clases queda tambin establecida desde un principio con la indumentaria:
utilizacin de telas plsticas acharoladas y de colores chillones para los plebeyos, y trajes con telas de
calidad y diseo elegante para la nobleza.
En una obra con mucho equilibrio entre todos los personajes, ha destacado la notable intervencin de la
soprano Ofelia Sala (como reina Isabel) y del tenor Joel Prieto (el prncipe Juan), que encabezaban un
elenco en el que intervenan hasta cuatro alumnos del Centro de Perfeccionamiento Plcido Domingo, con
sede en el Palau de les Arts.
Francisco Negrn, como director de escena, ha
actualizado el argumento y ha trasladado la trama
desde la sierra Morena que indica el libreto a un
escenario moderno que, con tres niveles de accin,
oscila entre un jardn y el "green" de un campo de
golf.
El nivel inferior, adems de servir de escondite
en determinadas situaciones, se transforma en otros
momentos en un aposento real con aires de
camarote de yate y en el que no falta el periscopio
para otear lo que ocurre en la parte superior. Como
recursos cmicos, la cacera, el deporte por
excelencia de la nobleza en el siglo XVIII, se
convierte aqu en una batalla con unas aparentes
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
pistolas de lser (que en realidad descargan agua en vez de energa letal), mientras que la reina Isabel (la
Catlica) no duda en utilizar el yoga como mtodo de concentracin, sin olvidar el uso de microcmaras
para captar detalles psicolgicos de los personajes. A falta de una accin dramtica sostenida, el inters se
mantiene con unos personajes a los que se les hace interpretar con verosimilitud y agilidad.
Como punto y final a esta temporada didctica acudimos al ensayo general de la pera La novia
vendida de Smetana. (Sala Principal). Prodan nevsta (La novia vendida) es la segunda de las ocho
peras compuestas por Bedich Smetana. Es una comedia de la que existen cuatro versiones de la pera. La
versin original (186366) est dividida en dos actos, igual que la segunda versin (1869); la tercera
(1869) y cuarta versin (186366) estn divididas en cuatro actos. El estreno de la versin final se realiz
en el Teatro Provisional de Praga, el 25 de septiembre de 1870.
La novia vendida fue producida en Viena en 1892, con un considerable xito de pblico, y se convirti
en la nica pera de Smetana que desde entonces ha permanecido en el repertorio fuera de la Repblica
Checa, su tierra natal. En Espaa se estren en 1924, en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
La obra comienza en un pueblo checo a mediados del siglo XIX. En una plaza, junto a la posada, los
aldeanos celebran las fiestas patronales y brindan con alegra por el amor y la buena vida. La joven y bella
Marenka conversa con su novio Jenk. Est preocupada porque sus padres, Kruina y Ludmila, planean
casarla, contra su voluntad, con Vaek, el hijo del adinerado granjero Mcha. Jenk resta importancia a ese
compromiso, lo que la indigna.
Cabe destacar la obertura de fresca y dilatada musicalidad que nos introduce, con un trino de los
vientos dulces a un coro inicial precioso, que habla sobre las costumbres del himeneo popular checo.
En definitiva, la temporada 20092010 ha continuado in crecendo tanto en variedad como en claridad.
La excelente puesta en escena, elenco artstico y delicada seleccin de obras no ha dejado indiferente ni a
profesionales ni a aficionados de este gnero musical, la pera.
Cabe destacar el buen hacer de nuestros profesores en especial de Conxa Ruiz que no ha escatimado
esfuerzos para transmitirnos la pasin con la que ella vive la msica, contribuyendo adems, a fortalecer
las relaciones entre todos sus alumnos.
Amparo Carrasco
Beatrz Castillo
Elias Guarinos
Mara Martnez
Conservatori de Msica Mestre Vert de Carcaixent
32
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Entre
les
activitats
organitzades pel
Departament de
Composici, per al curs 0910, destaca, per la seva singularitat, la
master-class de msica electroacstica i el concert de improvisaci
electrnica en viu, que tingu lloc, al Sal dActes del nostre
centre, a crrec de Josep Llus Galiana i Gregori Jimnez, el passat
27 de gener. Varen presentar, a ms a ms, el seu disc Inside, on hi
trobem, un recull de peces amb produccin sonora per mitjans
electroacstics. La master-class recorregut al llarg de la historia i
el naixement de la msica amb mitjans electrnics, i distins tipus
de prctiques- va interesar molt a lauditori, i fins i tot va
propiciar debats a les classes, al voltant del carcter daquesta
msica i de la seva presncia en els programes de msica
contempornia. Els alumnes pogueren plantejar qestions
relacionades amb la master-class i va constituir una activitat
molt positiva tant per a tots aquells que pogueren gaudir-la, com
per aquells altres, que consideraven que es tractava duna msica
massa arriscada.
Sempre a la busca de noves mixtures sonores, Galiana /Jimnez exploren des de fa alguns anys
l'electrnica en temps real en combinaci amb altres instruments acstics. El resultat s una msica en
gran manera aleatria, nica i molt arriscada, on la improvisaci i la interactivitat amb l'oient juguen
un paper fonamental, mentre les idees fluxen amb gran naturalitat i autenticitat. Estticament, les
creacions sonores de Galiana/Jimnez beuen de moltes fonts, arreplegant diverses influncies de la
msica contempornia: de l'electroacstica al jazz (Oxam, Speedblues o Wet dreams); del ruidismo a la
msica tnica (Noisy o Tenetehra); del minimalisme a la free improvised music (Batecs, Dptic o
Nature)
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Alumnes del
Conservatori
dOntinyent
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
El nostre desitg, ja que estes experincies han estat tant positives, s que l'any que ve tornen a fer-se.
Per
finalitzar,
un
agrament molt gran al
Conservatri Professional
d'Ontinyent, del qual
quasi hem trobe com part
d'ell degut al temps que
vaig estar treballant en
este centre, i sobre tot al
magnfic
equip
de
professionals
de
la
msica, i sobre tot amics,
que vaig trobar en el
centre, i especialment a
Vicent Llopis Gimeno,
professor de trompa i
msica de cambra.
Vicent Oliver
Alumnes del
Conservatori
de Carcaixent
Desde el Departament de Vent-Metall del Conservatori dOntinyent, dir-vos que van ser dos vesprades
en les que els alumnes demostraren, davant un auditori diferent al que solen fer les audicions, tot all
treballat l'aula.
L'experincia d'aquestos esdeveniments ens serveix a tots de motivaci per a poder afrontar d'una
manera ms profitosa les nostres classes per a poder-ho tocar davant el pblic.
Agrar la meravellosa acollida que tinguerem per part dels nostres colegues del Conservatori de
Carcaixent, en particular a Vicent Oliver per tota l'atenci cap a nosaltres i especialment per el bon nivell
dels alumnes a les audicions.
Departament Vent-Metall Conservatori dOntinyent
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Els dies 13 i 14 dabril de 2010 es va realitzar un curs de msica de cambra dirigit pels professors
Eugenia Moliner i Denis Azabagic, components de Cavatina Duo, un dels duets ms impressionants de
flauta i guitarra que hi ha actualment.
Aquest duet va estar llenat a la fama des que triomfaren en el concurs Joves solistes (Rotterdam
1996, Holanda), les seves actuacions plenes denergia i tamb loriginalitat en els programes que
ofereixen han captivat audincies a travs de festivals de msica a Europa, als Estats Units i sia.
Cavatina Duo est format per Eugenia Moliner, flautista
de renom aclamada per revistes especialitzades i premsa
internacional per la seua virtuositat excepcional plena
delegncia i per Denis Azabagic, qui forma part de lelit de
guitarristes actuals i que s reconegut pel seu so envellutat i la
seua virtuositat tcnica.
Els alumnes durant el curs hem estat preparant amb
molta illusi repertori de cambra per a aquest curs. Durant
aquests dies vam interpretar per a Eugenia i Denis les nostres
obres i ells ens donaven la seua opini referent a la interpretaci i
ens oferien algunes idees diferents per a millorar. Tamb, com no
pot ser daltra manera, Eugenia ens donava bons consells per a
millorar en lestudi de la tcnica de flauta. El segon dia i com que
Eugenia Moliner s una gran professional de la flauta, ens va
donar una mster class, on ens va parlar ms concretament de
com estudiar flauta i tot el que envolta a la tcnica. Finalment, i
per concloure les dos vesprades que va durar el curs, Cavatina
Duo va oferir un gran concert al conservatori, on vam gaudir i
apreciar com posar en prctica els coneixements rebuts.
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
D: Aix es cosa de molts anys, de dominar linstrument, destudiar, tindre una base per a no tindre que
pensar en nervis i coses aix. El que tamb crec que ajuda molt es pensar en la msica, qu una obra es per
a tu i en quins llocs et situa, per, tamb hi ha que saber que posar-se nervis s normal, i, quan ho facis,
tens que pensar en les coses positives (a la meua mestra li ha agradat, la he tocat varies vegades i mha
eixit b...)
Eugenia, per qu has escollit tocar amb una flauta dor i no amb una de fusta?
E: Perqu, fa uns anys vaig estar provant-les i no en vaig trobar ninguna amb la flexibilitat que t la meua,
en la meua puc fer coses sense pensar que en les de fusta no podia, per, qui sap? Tal vegada trobe alguna
que magrade i em canvie.
Si tingureu que comenar la vostra carrera, quines coses canviareu i quines deixareu igual?
D: Mai pense en aix, el que est fet est fet, no hi ha dos possibilitats per a la vida. Prefereixo centrar-me
al present, perqu, cada volta et fas ms major i tens ms distraccions, ms obligacions i, menys temps. Tal
vegada, si haguera tingut que tocar un altre instrument hauria sigut el viol, magrada molt.
E: Comenar una miqueta avan, ja que ho vaig fer als 14 anys, quasi 15. Apart daix, res. Es dur
comenar amb eixa edat perqu es nota prou la diferncia dedat, per, mes tard ja no ho notes.
Qu opineu sobre la AFE?
E: LAssociaci de Flautistes Espanyols? Em sembla fenomenal, a Espanya i, en particular als flautistes
els feia molta falta. Es bo saber qu es toca, qui toca qu, poder sentir alguns flautistes importants, que et
puguin sentir... A ms, coneguem a Manuel Guerrero i, ens sembla un treball molt positiu per a tots.
Quin consell ens donareu als estudiants de flauta espanyols?
D: Estudia, estudia, estudia, estudia, estudia, em, estudia. Treballa dur, aprn-te el que tinguis que saber i
donars bons resultats. El 90% es estudiar-sho i saber-sho, desprs, laltre 10% ja es de nervis i dems.
Tens que estudiar amb pacincia, disfrute i ganes.
E: Fes-li cas als mestres, per treballa i, sacrifica. No hi ha cap flautista que estigui tocant i li vagi b que
no mai shagi sacrificat, cap. A ms, els mestres poden guiar-te, res ms. Tens que saber el que vols i
enfocarte.
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Violeta Rosell.
Premi Extraordinari dEnsenyances Professionals en lespecialitat de
Viol
El premi extraordinari s com un reconeixement de
tot el Grau Mitj.
Estic molt contenta dhaver aconseguit el Premi
Extraordinari. La veritat es que han sigut 10 anys en el
Conservatori i malegre moltssim dhaver-ho acabat
satisfactriament. Anima molt el fet de que et reconeguen
tot el treball dedicat.
Han hagut molts professors que mhan ajudat,
ensenyat i apoyat per a seguir avant amb el viol, per a fer
un bon treball, i per a decidir-me per a el que volia
dedicar-me. Entre aquests professors estan: Patrcia Gens,
Llus Roig, Noelia Gonzlez, Javier Costa i M Nieves
Perpia. Per la professora que ms mha ensenyat i ms
mha influenciat ha sigut Patricia Gens, encara que noms
he treballat amb ella dos anys.
Grcies a tots ells i a lesfor diari pots aconseguir
tots els objectius que et proposes, com dedicar-se al que
tagrada.
Actualment seguisc dedicant-me a la msica.
B, i per a finalitzar, jo anime a tot aquell que t
illusi per la msica a que seguisca amb ella, ja que val la
pena i a ms s molt bonica.
Violeta
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Enric Enguix
Premi Extraordinari dEnsenyances Professionals en lespecialitat de
Clarinet
En esta oportunitat que m'ha donat el Conservatori
per a escriure unes paraules sobre el premi extraordinari,
que vaig rebre a principis d'este curs 2009/2010, en
primer lloc, m'agradaria donar les grcies al meu mestre
de clarinet, Salvador Navarro, que tant m'ha ajudat durant
aquestos anys com a mestre i com a amic, si d'esta
manera hem permet referir-me a ell. M'ha donat
oportunitats que espere haver sabut aprofitar, oportunitats
que avui en dia agrasc molt. s ell, junt als meus pares,
qui ms m'ha ajudat a continuar endavant tot este temps.
Tamb vull donar les grcies a Javier Costa, que ha
sabut preparar-nos per a eixir al mn i convertir-nos,
com sol dir ell, en petits barrufets amb un ttol de grau
professional de msica. Ens ha ensenyat a apreciar la
feina dels compositors de totes les poques, b foren
clssics o contemporanis. I he aprs a valorar-lo a ell
mateix com a mestre i compositor, encara que aix s
fcil, la msica d'un gran professional l'aprecien tots
d'una simple ullada.
Les grcies tamb a M Nieves Perpi, com no, a
la que he de reconixer-li el valor que li dna a la histria
de la msica. Li ho reconec ara, i no quan tant insistia en la importncia que t la histria per a un msic.
Cada poca, cada compositor tenen la seua mgia.
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Dels tres, junt amb la resta de mestres que he tingut aquestos anys, he aprs que tot no sn notes en
un pentagrama. Cada nota, cada frase en msica t el seu estil, el seu lloc, la seua importncia, el seu
inters, t vida prpia, i s per aix que hem d'apendre el mxim possible de cadascun d'ells, per a arribar
algun dia a ser, almenys com aquells de qui aprenem.
Este premi significa molt per a mi com a alumne; no s un premi que s'obt pel que has fet un dia,
una setmana o un curs, s un premi als 6 anys que he estudiat al conservatori, s ms, s un premi als 10
anys que porte aprenent msica, des dels meus inicis en la Lira Carcaixentina.
s un esfor, cada vegada ms gran, que t moltes vegades mala recompensa, per que d'altres en
canvi et fan illusionar-te i continuar endavant. El cam no acaba ac, este premi s un allicient ms, per
este s un cam sense fi; com en una cursa, quant ms llarg s el recorregut, menys corredors arriben al
final. Tots els esforos i sacrificis tenen a la llarga un premi, per hi ha un que s'ha d'intentar guanyar cada
dia, la satisfacci prpia per fer msica i disfrutar d'ella.
Enric
Marcos Badal
Menci dHonor dEnsenyances Professionals en lespecialitat de
Trompa
El premi extraordinari que es va
celebrar a principis daquest curs
2009/10, va ser el punt i final a 5 anys
desfor i sacrifici, 5 anys en els que he
realitzat 6 cursos, gracies a la meua
mestra Encarna Grau que hem va animar
any a any a seguir avant incls a fer 2
cursos a la volta. Qu havera sigut una
classe de trompa sense aquelles
converses entre Encarna i jo! Aquesta
mestra mha ensenyat moltes coses, les
quals mhan ajudat molt i ms que ho
farn!
Una mestra a la qual vull nomenar,
encara que sols mha donat classe un
any, s M Nieves Perpi, que sempre ens donava aquelles classes a voltes aburrides, per molt
currades per a ensenyar-nos tot sobre la histria de la msica, ja que s necessari per a un msic tindre
cultura musical.
El mn de la msica s difcil, per hi ha mestres a aquest Conservatori que ens han ajudat a
superar aquestes dificultats i a millorar com a persones i com a msics i ens han donat la oportunitat de
accedir a estudis superiors amb garanties. Grcies a mestres del Conservatori com Vicent Oliver, Llus
Roig o Javier Costa perqu ens han ensenyat tantes coses, incls hem passat bones estones junts.
Aquesta menci honorfica s per a mi un orgull, ja que no tota la gent pot optar a aquest premi,
per a s sols el principi,espere,duna llarga carrera musical.
Per a finalitzar dir que sha acabat el meu cicle ac, i el del meu germ Dani.
Donar lenhorabona a tots els meus companys que han acabat enguany els estudis Professional i als
altres donar-vos nims per a que el finalitzeu el millor possible.
Marcos
Zaida Ferrero i Marta Roig
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
H. Hoppin, Richard
La msica medieval
Akal Msica, Febrero 2000, 575 pgs.
Texto recomendado a cualquier estudioso o interesado en la msica medieval.
Inicia su recorrido con la cada del Imperio Romano, hasta los prolegmenos del
Renacimiento (principios del siglo XV). Se establece un itinerario exhaustivo de
aqullos aspectos ms importantes de la msica de la Edad Media: el Canto
Gregoriano, la msica de Oficio, la Misa Romana, los tropos y secuencias, los
diferentes dramas litrgicos, el nacimiento de la polifona, la Escuela de Notre
Dame: organum, conductus y motete, la cancin mondica profana, la polifona
religiosa del siglo XIII, el Ars Nova en Francia, Guillaume de Machaut(la Misa
de Notre Dame), el Ars Nova Italiano y la transicin al Renacimiento. Emilio
Casares en el prlogo a la edicin espaola indica: la obra de Hoppin, es sin
duda, la ms actualizada, la que ha tenido en cuenta las ms modernas contribuciones de la
musicologa a los arduos problemas de la msica medieval, como son la transcripcin, la rtmica,
los embellecimientos etc y sobre todo, las ltimas aportaciones en torno a muchos de los mismos
misterios que encierra la msica medieval.
Ramada, Manel
Atlas de percusin
Rivera editores, Valencia 2000, 239 pgs.
Como su nombre indica, este libro constituye un compendio de toda la
informacin referente a los instrumentos de percusin, donde adems establece
su clasificacin, su notacin (en sus sistemas: en pentagrama, lineal, simblica o
pictogrfica, combinada lineal-pictogrfica, de teclado), los medios de produccin
sonora (baquetas, escobillas y vergas, varillas, mazos, martillos). Posteriormente
presenta un diccionario de los instrumentos de percusin, con una descripcin
detallada de cada instrumento, organizados alfabticamente. Para acabar con el
vocabulario de los instrumentos de percusin, donde se indican sus nombres
en cinco idiomas (espaol, francs, italiano, ingls y alemn), adems del
pictograma correspondiente.
En resumen, se trata de de un libro interesantsimo, para todo estudiante de percusin y para
cualquier persona interesada en la materia. Adems posee el valor aadido de estar redactado por
Manel Ramada, catedrtico de percusin del Conservatorio Superior Joaqun Rodrigo de Valencia. Su
autor, en la introduccin indica: Este libro pretende, en su limitado carcter, ofrecer un conocimiento
y acercamiento al mundo de la percusin de forma clara y amena para el msico curioso, de
forma tcnico-instrumental para el profesional especializado y para satisfacer la bsqueda del
compositor y del director de orquesta.
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Lester, Joel
Enfoques analticos de la msica del siglo XX
Akal Msica, 2005, 306 pgs.
Texto que se centra en el anlisis de la msica del siglo XX,
inicialmente realizando un repaso de cuestiones relaciones con la tonalidad
funcional (intervalos, motivos, ritmo y metro, textura, timbre y forma musical).
Posteriormente plantea una introduccin al anlisis desde la teora de
conjuntos (Set Theory), muy interesante para abordar principalmente la
msica atonal. Y finalmente atiende, con la aplicacin de este mismo
mtodo de anlisis, la msica serial. El texto presenta multitud de ejemplos
musicales y el contenido est distribuido en captulos, al final de los cuales,
el autor presenta un elenco de ejercicios para practicar las cuestiones
tericas tratadas.
Ya en las notas preliminares Lester indica que no hay un nico modo
correcto de analizar o de escuchar la msica del siglo XX, como no lo ha
habido de ninguna msica. La percepcin de una obra de arte es una cuestin muy personal. En
consecuencia, este libro no pretende ensear la manera de escuchar la msica del siglo XX. Ms
bien presenta algunos enfoques que pueden llevar a una escucha ms informada, dando una idea de
cmo se emplean los materiales musicales y de cmo se logran los efectos snicos y expresivos.
De Andrs, Ramn
Diccionario de Instrumentos Musicales Desde la Antigedad hasta J.S.Bach
Editorial Pennsula, 2001, 540 pgs.
Como su propio nombre indica se trata de un diccionario que recoge la historia
y la evolucin de los instrumentos musicales desde la Antigedad hasta el Barroco.
Se ocupa tambin de los instrumentos folclricos siendo interesante por su
detallada descripcin histrica.
La restitucin de la msica antigua que se viene realizando desde el ltimo siglo
ha hecho que se recuperen grandes maestros del pasado exhumando as los
instrumentos musicales que, gracias a la tradicin perviven en nuestras orquestas.
Esta es la idea de este libro: dar a conocer los instrumentos que fueron
trascendentes para el devenir de la msica y destinatarios de un colosal repertorio
que est siendo descubierto por el gran pblico
Fischerman, Diego
Escritos sobre msica
Editorial Paids diagonales, 2005, 211 pgs.
Conjunto de artculos, que puede ser ledo como un paseo personal y gozoso por
los grandes momentos de la msica occidental desde el siglo XIV hasta la
actualidad, abarca reflexiones sobre la tradicin culta y sobre los gneros
populares. Con una prosa cuidada que conserva el entusiasmo del melmano y la
agudeza del crtico, habla de Monteverdi y de Bjrk, de los paseos venecianos de
Proust y de la Eleanor Rigby de los Beatles, de la familia Bach y de los
primeros tangos en Buenos Aires. Gua incluso al lector ms novel hacia un
mundo fascinante en el que se combinan las personalidades geniales, los avatares
histricos y las grandes revoluciones culturales, as como tambin aquellas
curiosidades imperceptibles que slo el experto puede conocer.
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Patricia Albelda
Rocio Uberos
Fede Such
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
(Les solucions als entreteniments musicals apareixeran en la pgina web del Conservatori
mestrevert@telefonica.net, durant la segona quinzena del mes de juny.)
Contesta
PREGUNTA
RESPOSTA
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Endevinalla 2
Cien amigos tengo, todos en una tabla,
si yo no los toco, ellos no me hablan.
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Sopa de lletres
A veure si trobes 13 instruments de corda
S
M
A
A
L
L
I
R
A
A
Q
D
G
A
O
E
O
N
C
L
A
J
F
D
N
U
U
S
G
R
A
N
I
A
O
S
C
E
G
U
I
A
E
O
O
L
A
L
R
R
N
I
L
B
T
L
L
I
T
E
I
Q
O
L
I
R
T
M
A
O
O
R
O
M
N
T
R
D
E
E
A
R
L
R
E
B
R
I
S
B
A
N
D
U
R
R
I
A
T
N
E
R
G
V
A
Z
A
U
V
A
A
N
L
B
T
S
O
N
I
N
E
M
N
M
E
A
A
A
A
A
Q
O
A
J
N
U
S
A
S
S
T
I
L
D
J
Z
M
R
O
I
T
A
T
R
I
O
K
E
O
I
O
I
P
R
F
G
A
V
I
O
L
A
N
A
R
S
T
A
H
M
O
M
H
E
R
E
T
R
H
R
Y
D
H
U
U
O
Z
O
S
G
E
M
N
A
A
O
S
Y
Y
M
B
Z
T
Z
C
N
N
U
R
Z
Y
M
T
A
U
A
A
R
S
A
R
N
G
H
O
M
D
M
R
H
S
N
R
T
I
R
N
A
A
S
G
O
T
T
E
L
B
N
T
A
L
T
M
W
W
E
B
E
R
Y
V
I
B
O
C
O
H
P
I
N
T
R
E
B
U
H
C
S
E
O
E
E
R
E
T
E
A
N
W
R
S
S
D
M
O
A
R
M
E
E
E
G
C
A
G
T
T
A
E
H
R
G
W
E
W
T
R
A
G
S
M
H
A
R
B
G
K
N
E
R
E
H
H
T
H
M
N
R
U
G
U
T
Y
S
S
Z
M
O
M
O
J
Y
E
B
T
S
S
I
L
C
C
A
H
V
U
N
V
B
R
T
O
K
S
N
A
H
B
E
E
T
H
O
E
N
V
C
H
I
P
Z
D
T
H
C
H
O
P
I
N
R
S
O
M
M
N
T
O
V
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Endevina la resposta
La soluci s'amaga entre les lletres que estan en majscula
1. -Instrument de corda. Es utilitzat en tot el mn, molt especialment en msica popular
KTREDGOPUSJIAVRA
2. -Leopold Mozart va escriure la Simfonia dels joguets, encara que aquesta ha estat atribuida
durant mols anys a un altre compositor.
TRHSTDBETAYNMSC
3. -Instrument de vent. Se li ha dedicta una can, famosa en tot el mn, de la qual la idea
principal s la prdua duna nota.
HFGRAMNCBNLINEST
4. -El saxo alt s ms agut que el tenor. Per quin s ms agut que lalt?
DRSGOTNRMNAPPLO
5. -Cognom del compositor del qual la seua ltima simfonia s Jpiter
GHMSCOARTUNMZQ
6. -Les obres ms llargues fins ara coneguts han sigut escrites per....
SHCWAUTRGNIGEST
7. -Les tres B alemanes estan integrades per: Bach, Beethoven i ...
GTRBAOPNHJKMRTOMS
Endevinalla 3
Soy bella, soy muy fuerte;
cuando hablo todos me oyen
y tengo un solo diente
que muevo constantemente.
Endevinalla 4
Tengo un sonido tan suave
que ngeles tocan en m; mis
cuerdas acompaaron los salmos
del rey David.
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Ignacio Creus
Edu March
Tuba
Hoy ha llegado el momento de parar tu rpido y repentino avance
y considerar las implicaciones de tus acciones sobre los dems. Sin
importar de si se trata de la banda, la orquesta o de tu grupo de
cmara, tus interacciones individuales te proveern de la mejor
oportunidad para que hoy tengas xito pero slo si las trabajas en
una base estrictamente igual. S, se trata de esas temidas palabras
"trabajo en equipo" - pero por otro lado, algunas veces dos ms dos
dan cinco. Es el momento de la sinergia, de saber que trabajando
juntos todos crecis ms deprisa que hacindolo por separado. Es
ese un compromiso tan grande para hacer durante un solo da?
JOHN SASS
Flauta
TIS
ENMANUEL PAHUD
Clarinete
Por un lado te encuentras en las clases con tus estudios prcticos y tus
escalas con la intencin de progresar, sin embargo tambin est el deseo
de ser ms creativo. Qu sentido tiene hacer algo a no ser que te sientas
bien respecto a lo que ests haciendo? Si pudieras infundir a tus ensayos
un grado de creatividad e iniciativa, quin sabe lo que podra pasar - lo
cierto es que no ser nada malo.ni nada aburrido.
SABINE MEYER
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Saxofn
Hoy es un buen da en casi todos los aspectos. Pero necesitas ser
honrado sobre en qu lugar no han funcionado bien las cosas desde
hace un tiempo. Hoy es un buen da para ser objetivo e imparcial
respecto a las recientes situaciones y para verlas desde una
perspectiva ms impersonal. No es el momento para decisiones o
acciones, todava tiene que llover mucho ms para eso, pero s que
es un da excelente para hacer inventario de lo que ha sucedido en
los meses recientes y ponerse a estudiar en serio, ahora que ya se
acaba el curso. Deja de sentirte presionado y descubrirs que todo
funciona no slo bien, sino muy bien. Disfruta.
Trompeta
ARTURO SANDOVAL
Trombn
TAL
CHRISTIAN LINDBERG
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Trompa
HERMANN BAUMANN
Violonchelo
No te equivoques, es un buen da, un momento nico en el
que la fortuna parece sonrerte desde lo alto y todo debera
funcionar bien, siempre que no te vuelvas ansioso y dejes de
disfrutar con lo que tocas. La nica pega que vas a sufrir hoy es la
afinacin de tu instrumento pero en seguida podrs arreglarlo con
un poco de atencin. As que hoy sonre a los dems, s agradable
con la gente: esto debera volver a ti por triplicado.
JACQUELINE DU PRE
Percusin
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Contrabajo
THOMAS MARTI
Violn
Grandes seales de alivio, todos esos latosos planetas sin
excepcin se han marchado y te han dejado en paz. Y
precisamente en los ltimos das ha habido un notable
descenso de los niveles de energa frentica y apremiante que
te rodean. Puedes atreverte a volver a respirar y a reducir una
o dos marchas y bajar un poco tus defensas. No viene nada
nuevo que te vaya a suponer un reto. Aunque espero que en
los prximos meses tus papeles en la orquesta se vuelvan ms
y ms importantes. Pero en cuanto a hoy, reljate, sintate y
estudia a Vivaldi o otra obra que te haga sentir bien.
ANNE SOPHIE MUTTER
Viola
Bien, est pasando de todo verdad? Todava no vas a toda
velocidad a pesar de lo que est pasando en tu vida. Lo
mejor que puedes hacer es tratar de respirar y estudiar muy
duro esos ejercicios de tcnica para pasar esta mala racha,
que te esta tocando y despus, ya llegara esa obra que tanto
tiempo llevas esperando tocar
NOBUKO IMAI
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
MAX BRUCH
(1838-1920)
L.V.BEETHOVEN (1770-1827)
I
ALLEGRO CON BRIO
II ADAGIO
III ALLEGRETTO CON VARIAZIONI
J. BRAHMS
(1883-1897)
ALLEGRO
ADAGIO
ANDANTINO GRAZIOSO
ALLEGRO
PIANO
M SOLEDAD ALBUIXECH
VIOLONCELLO NOELIA GONZALEZ
CLARINETE
JULIO FRESNEDA
CALENDARIO DE MATRICULACIN
CURSO 2010/2011
ENSEANZAS PROFESIONALES L.O.E. - PRUEBAS DE ACCESO
Marzo, Publicacin de los contenidos exigibles y caractersticas de la prueba de acceso
Da 3 de Mayo, publicacin del listado provisional de los puestos escolares disponibles.
Del 3 de Mayo al 11 de Junio, inscripciones para realizar las Pruebas de Acceso a los cursos de
Enseanzas Profesionales L.O.E.
Da 11 de Junio, publicacin del listado definitivo de puestos escolares disponibles.
Da 24 y 25 de Junio, realizacin de las Pruebas de Acceso ordinarias a los cursos de Enseanzas
Profesionales L.O.E.
Da 24 y 25 Junio, realizacin de las Pruebas de Acceso extraordinarias a los cursos de Enseanzas
Profesionales L.O.E.
Da 24 y 25 de Junio, publicacin del listado de los alumnos que superen las pruebas de acceso a los
cursos de Enseanzas Profesionales L.O.E, al trmino de las pruebas de cada especialidad.
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Da 28 de Junio, asignacin de horarios definitivos para el alumnado que haya superado las pruebas de
acceso a enseanzas profesionales.
10 horas asignaturas colectivas
11 horas asignaturas individuales
ALUMNOS OFICIALES DE L.O.E. DE ENSEANZAS ELEMENTALES
Da 21, 22 y 23 de Junio, matriculacin del alumnado oficial de L.O.E. que durante el curso 09/10 hayan
realizado 1, 2, 3 cursos de Enseanzas Elementales.
PRUEBAS PARA LA OBTENCIN DEL CERTIFICADO DE ENSEANZAS ELEMENTALES
Del 3 de Mayo al 30 de Septiembre, inscripciones.
29 de Octubre, realizacin de las pruebas.
ALUMNOS OFICIALES DE L.O.E. DE ENSEANZAS PROFESIONALES
MATRCULA ALUMNOS 1 ENSEANZAS PROFESIONALES, 28, 29, y 30 de Junio.
MATRCULA ALUMNOS 2, 3, 4, 5 y 6 ENSEANZAS PROFESONALES, 1 de Julio al 9 de Julio
PRUEBAS DE APTITUD Y PRUEBAS DE ACCESO A ENSEANZAS
ELEMENTALES Y PROFESIONALES
Durante todo el mes de Julio, preinscripciones para los alumnos que deseen incorporarse al 1, 2, 3 y 4
curso de Enseanzas Elementales de L.O.E., mediante la realizacin de la correspondiente Prueba de
Aptitud.
Da 6 de Septiembre, publicacin de las plazas vacantes para la realizacin de las Pruebas a 1, 2, 3 y 4
curso de Enseanzas Elementales L.O.E.
Da 9 de Septiembre, a las 17:00 horas, realizacin de las Pruebas de Aptitud del 1 curso de Enseanzas
Elementales L.O.E. y publicacin del listado de los alumnos que han superado las pruebas de aptitud.
Da 10 de Septiembre, matrcula de los alumnos de 1 curso L.O.E.
Da 14 de Septiembre, a las 16:00 horas realizacin de las Pruebas de Acceso a Enseanzas
Profesionales, convocatoria ordinaria.
Da 14 de Septiembre, a las 17:00 horas, realizacin de las Pruebas de Acceso a Enseanzas Elementales
(a 2, 3 4 curso) y convocatoria extraordinaria de Enseanzas Elementales y Profesionales.
Da 15 de Septiembre, matrcula Pruebas de Acceso, sistema ordinario, convocatoria de Septiembre.
Da 15 de Septiembre, matrcula Pruebas de Acceso , sistema extraordinario.
Da 20 de Septiembre, matrcula de los alumnos provenientes de otros centros o ex alumnos.
EXMENES CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE
- ENSEANZAS PROFESIONALES Todos los alumnos de Enseanzas Profesionales que tengan pendiente la recuperacin de alguna/s
asignatura/s, realizarn los exmenes los das 2 y 3 de Septiembre, segn horario que se publicar en el
tabln de anuncios del Conservatorio.
La matrcula para estos alumnos se realizar el da 6 de Septiembre.
HORARIO DE OFICINAS PARA LA MATRCULA DE 1030 A 1400 HORAS.
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Prova daccs
al 1r. curs de les
ENSENYANCES PROFESSIONALS
Per a iniciar els estudis del primer curs de les ensenyances professionals de msica caldr superar una prova
daccs. Per mitj desta prova es valorar la maduresa, les aptituds i els coneixements per a cursar amb aprofitament
les ensenyances professionals, cursant-se de manera ordinria entre els 12 i 18 anys dedat. Linici de les
ensenyances amb menys de 12 o ms de 18 sentendr com a excepcional.
Els aspirants amb edads majors de les fixades amb carcter ordinari, podran sollicitar a la direcci del centre,
autoritzaci per a presentar-se a les respectives proves dingrs i accs a les ensenyances professionals de msica. El
Consell Escolar del centre valorar positivament el grau daproximaci de les edads a les fixades amb carcter
ordinari i resoldr lexcepcionalitat que poguera concrrer en els aspirants, amb vista a la valoraci de la formaci
prvia i de la prctica musical, segons el barem de lannex.
Els aspirants amb edads menors de les fixades amb carcter ordinari, podran sollicitar a la Direcci General
dOrdenaci i Centres Docents, autoritzaci per a cocrrer a les proves dingrs i accs a les ensenyances
professionals de msica. A les sollicituds dautoritzaci shaur dacompanyar la suficient documentaci que
acredite, fefaentment, que laspirant reunix les aptituds necessries que meresquen un tractament dexcepcionalitat.
La Direcci General dOrdenaci i Centres Docents, podr demanar el dictamen que considere oport a una comissi
despecialistes.
Les edads fixades per a cursar les ensenyances professionals de msica, amb carcter ordinari, hauran de complirse lany natural en qu solliciten lingrs.
Especialitats instrumentals
exceptuant Cant
La prova daccs al 1r. curs de les ensenyances professional de totes les especialitats instrumentals
exceptuant Cant, tindr lestructura segent:
a) Lectura a primera vista dun fragment adequat a linstrument. El tex contindr les dificultats tcniques dels
continguts terminals de les ensenyances elementals de msica.
b) Prova de capacitat auditiva i de coneixements teoricoprctics del llenguatge musical. El tex contindr les
dificultats tcniques que fan falta per a iniciar les ensenyances professionals.
c) Interpretaci dun obra, estudi o fragment triat pel tribunal duna llista de tres que presentar lalumne. El
nivell tecnicoinstrumental obeir als continguts terminals de les ensenyances elementals. Es valorar lexecuci de
memria de les obres presentades.
Cada un destos exercicis tindr carcter eliminatori, es qualificar de 0 a 10 punts, i ser necessria una
qualificaci mnima de 5 punts en cada un dells per a superar-ho. La qualificaci final ser la mitjana aritmtica de
les tres puntuacions.
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Prova daccs
al 2n. curs de les
ENSENYANCES PROFESSIONALS
La prova daccs al 2n. curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats instrumentals, tindr
lestructura segent:
a) Lectura a primera vista dun fragment adequat a linstrument. El tex contindr les dificultats tcniques dels
continguts terminals de primer curs densenyances professionals de msica.
b) Prova de capacitat auditiva i de coneixements teoricoprctics del llenguatge musical. El tex contindr les
dificultats tcniques de primer curs densenyances professionals de msica.
c) Interpretaci dun obra, estudi o fragment triat pel tribunal duna llista de tres que presentar lalumne. El
nivell tecnicoinstrumental obeir als continguts terminals del primer curs densenyances professionals de msica. Es
valorar lexecuci de memria de les obres presentades.
Cada un destos exercicis tindr carcter eliminatori, es qualificar de 0 a 10 punts, i ser necessria una
qualificaci mnima de 5 punts en cada un dells per a superar-ho. La qualificaci final ser la mitjana aritmtica de
les tres puntuacions.
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Prova daccs
al 3r. curs de les
ENSENYANCES PROFESSIONALS
La prova daccs al 3r. curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats instrumentals, tindr
lestructura segent:
a) Lectura a primera vista dun fragment adequat a linstrument. El tex contindr les dificultats tcniques dels
continguts terminals de segon curs densenyances professionals de msica.
b) Prova de llenguatge musical per a valorar les aptituds i els coneixements aconseguits durant el segon curs
densenyances professionals. Les rees de valoraci se centraran en: entonaci, escolta intelligent, ritme i teoria.
c) Interpretaci dun obra, estudi o fragment triat pel tribunal duna llista de tres que presentar lalumne. El
nivell tecnicoinstrumental obeir als continguts terminals del segon curs densenyances professionals. Es valorar
lexecuci de memria de les obres presentades.
d)
Piano Complementari:
1. Lectura a primera vista dun fragment adequat a linstrument. El tex contindr les dificultats tcniques dels
continguts terminals de primer curs de la asignatura de piano complementari densenyances professionals de msica.
2. Interpretaci dun obra, estudi o fragment triat pel tribunal duna llista de tres que
presentar lalumne amb
un nivell de primer curs de lassignatura de piano complementari densenyances professionals de msica. Es
valorar lexecuci de memria de les obres presentades.
Cada un destos exercicis tindr carcter eliminatori, es qualificar de 0 a 10 punts, i ser necessria una
qualificaci mnima de 5 punts en cada un dells per a superar-ho. La qualificaci final ser la mitjana aritmtica de
les quatre puntuacions.
Prova daccs
al 4t. curs de les
ENSENYANCES PROFESSIONALS
La prova daccs al 4t. curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats instrumentals, tindr
lestructura segent:
a) Lectura a primera vista dun fragment adequat a linstrument. El tex contindr les dificultats tcniques dels
continguts terminals de tercer curs densenyances professionals de msica.
b) Harmonia.
Les proves consistiran en:
1. Realitzaci dun baix xifrat o larmonitzaci dun tiple, adequat al nivell de primer curs de lassignatura
dharmonia de les ensenyances professionals de msica.
2. Prova daudici guiada, on laspirant realitze una anlisi harmnica dun exercici proposat pel tribunal,
adequat al nivell de primer curs de lassignatura dharmonia densenyances professionals de msica.
c) Interpretaci dun obra, estudi o fragment triat pel tribunal duna llista de tres que presentar lalumne. El
nivell tecnicoinstrumental obeir als continguts terminals de tercer curs densenyances professionals. Es valorar
lexecuci de memria de les obres presentades.
APIACERE Nm. 10
d)
Maig de 2010
Piano Complementari:
1. Lectura a primera vista dun fragment adequat a linstrument. El tex contindr les dificultats tcniques dels
continguts terminals de segon curs densenyances professionals de msica.
2. Interpretaci dun obra, estudi o fragment triat pel tribunal duna llista de tres que presentar lalumne amb un
nivell de segon curs de lassignatura de piano complementari densenyances professionals de msica. Es valorar
lexecuci de memria de les obres presentades.
Cada un destos exercicis tindr carcter eliminatori, es qualificar de 0 a 10 punts, i ser necessria una
qualificaci mnima de 5 punts en cada un dells per a superar-ho. La qualificaci final ser la mitjana aritmtica de
les quatre puntuacions.
Prova daccs
al 5. curs de les
ENSENYANCES PROFESSIONALS
La prova daccs al 5. curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats instrumentals, tindr
lestructura segent:
a) Lectura a primera vista dun fragment adequat a linstrument. El tex contindr les dificultats tcniques dels
continguts terminals de quart curs densenyances professionals de msica.
b) Harmonia.
Les proves consistiran en:
1. Realitzaci dun baix xifrat o larmonitzaci dun tiple, adequat al nivell de segon curs de lassignatura
dharmonia de les ensenyances professionals de msica.
2. Prova daudici guiada, on laspirant realitze una anlisi harmnica dun exercici proposat pel tribunal, adequat
al nivell de segon curs de lassignatura dharmonia densenyances professionals de msica.
c) Interpretaci dun obra, estudi o fragment triat pel tribunal duna llista de tres que presentar lalumne. El
nivell tecnicoinstrumental obeir als continguts terminals de quart curs densenyances professionals. Es valorar
lexecuci de memria de les obres presentades.
d)
Piano Complementari:
1. Lectura a primera vista dun fragment adequat a linstrument. El tex contindr les dificultats tcniques dels
continguts terminals de tercer curs densenyances professionals de msica.
2. Interpretaci dun obra, estudi o fragment triat pel tribunal duna llista de tres que presentar lalumne amb un
nivell de tercer curs de lassignatura de piano complementari densenyances professionals de msica. Es valorar
lexecuci de memria de les obres presentades.
Cada un destos exercicis tindr carcter eliminatori, es qualificar de 0 a 10 punts, i ser necessria una
qualificaci mnima de 5 punts en cada un dells per a superar-ho. La qualificaci final ser la mitjana aritmtica de
les quatre puntuacions.
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
Prova daccs
al 6. curs de les
ENSENYANCES PROFESSIONALS
La prova daccs al 6. curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats instrumentals, tindr
lestructura segent:
a) Lectura a primera vista dun fragment adequat a linstrument. El tex contindr les dificultats tcniques dels
continguts terminals de quint curs densenyances professionals de msica.
b) Anlisi.
Les proves consistiran en:
1. Anlisi musical duna pea o fragment, adequat al nivell de primer curs de lassignatura danlisi
densenyances professionals de msica.
2. Exercici daudici guiada, on laspirant comente i valore harmnica i formalment el contingut del que escolta,
adequat al nivell de primer curs de lassignatura danlisi densenyances professionals de msica.
c) Interpretaci dun obra, estudi o fragment triat pel tribunal duna llista de tres que presentar lalumne. El
nivell tecnicoinstrumental obeir als continguts terminals de quart curs densenyances professionals. Es valorar
lexecuci de memria de les obres presentades.
d)
Histria de la Msica:
APIACERE Nm. 10
Maig de 2010
ANNEX
Accs amb carcter excepcional a les ensenyances professionals de msica, amb edads superiors a les establides
amb carcter ordinari.
Documentaci acreditativa: programes originals en qu conste les actuacions realitzades en qualitat de solista.