Está en la página 1de 2

Andrs Aveli no Cceres

Presi dente Constit uci onal de l a Repbli ca del Per


3 de j uni o de 1886- 10 de agost o de 1890
Vi cepresi dente
1 Re mi gi o Mor al es Ber mdez
2 Aur eli o Denegri
Predecesor Ant oni o Ar enas ( Presi dent e del Consej o de Mi ni stros)
Sucesor Re mi gi o Mor al es Ber mdez

10 de agost o de 1894- 20 de marzo de 1895
Vi cepresi dente
1 Csar Canevar o
2 Cesreo Chacalt ana
Predecesor Justi ni ano Bor goo
Sucesor
Ma nuel Canda mo Iri art e ( Presi dent e de l a Junt a de
Gobi er no)

Dat os personal es
Naci mi ent o
4 de febrer o de 1833
Per , Ayacucho
Fall eci mi ent o
10 de oct ubre de 1923, 90 aos
Per , Li ma
Parti do Parti do Constit uci onal
Cnyuge Ant oni a Mor eno Leyva
Hi j os
Zoil a Aur ora Cceres Mor eno, Rosa
Ameli a Cceres y Lucil a Hort ensi a Cceres
Prof esi n Mi lit ar
Andrs Aveli no Cceres Dorregaray (* Ayacucho, 4 de febrer o de 1833 - Li ma, 10
de oct ubre de 1923) fue un milit ar y polti co per uano que l uch en l a Guerra del
Pacfi co y fue Presi dent e Constit uci onal del Per en dos ocasi ones: de 1886 a 1890 y de
1894 a 1895. Habl aba espaol y quechua, por l o que t uvo gran i nfl uj o sobre l a
pobl aci n i nd gena de su pa s.
En el Per es consi derado un hr oe naci onal, por haber li derado como general del
ej rcit o per uano l a resistenci a en l a si erra central contra l a ocupaci n de Chil e durant e l a
guerra del Pacfi co (1879-1883). Es el patrono del Ar ma de Infant er a del Ejrcit o
Peruano. Fue conoci do por sus sol dados como Tait a Cceres, mi entras que l os chil enos
le apodar on El Bruj o de los Andes, debi do a que sie mpr e burl l as mani obras
envol vent es pl aneadas con mucho cel o por l os general es chil enos, y por que act uaba con
tant a fl ui dez que parec a est ar present e en t odas part es.
Despus de l a guerra con Chil e, i ncursi on acti vament e en l a poltica, fundando su
pr opi o parti do, el Constituci onal. Se enfrent al presi dent e Mi guel Igl esi as, qui en hab a
fir mado el trat ado de paz con Chil e con cesi n t errit ori al, desat ndose una guerra ci vil.
Una vez ms, Cceres demost r su estrat egi a militar al poner fuera de j uego al ej rcit o
pri nci pal de Igl esi as en la l ocali dad de Huari pa mpa (si erra central per uana), acci n que
se conoce como l a huaripa mpeada (1884). Aconti nuaci n at ac Li ma, donde sus
fuerzas cercar on en el Palaci o de Gobi er no a Igl esias. st e renunci a l a presi denci a en
1885, si endo sucedi do por un gobi er no pr ovi si onal, el mi s mo que convoc elecci ones
en l as que gan abr umadora ment e Cceres. En este pri mer gobi erno constituci onal, de
1886 a 1890, Cceres t uvo que ll evar adel ant e l a Reconstrucci n Naci onal,
especi al ment e en el ca mpo de l a recuperaci n econmi ca. Puso fuera de curso el bill et e
fiscal o papel moneda, muy deval uado ent onces; cre i mpuest os nuevos; i ntent l a
descentrali zaci n tri but aria; y para sol uci onar el probl e ma de l a enor me deuda ext erna
fir m el Contrat o Gr ace por el cual entreg l os ferrocarril es a l os acreedores. Vol vi a l a
presi denci a en 1894, en unas cuesti onadas el ecci ones, que pr ovocar on en su contra l a
for maci n de l a Coali ci n Naci onal, i nt egrada por l os de mcrat as y ci vilistas,
encabezados por Ni col s de Pi rol a; se desat una sangri ent a guerra ci vil que cul mi n
con el asalt o de l os coaligados a Li ma, ant e l o cual Cceres renunci y parti al exili o,
en 1895. Vol vi al Per en 1899 y si gui parti ci pando en l a polti ca. Apoy al
presi dent e August o B. Legu a en su ascenso al poder en 1919, el mi s mo ao en

También podría gustarte