Un sonet per a tu

Un sonet per a tu que em fas ms clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebrs amb discreta melangia, com si es tracts d'alguna melodia que sempre s agradable recordar. Un sonet per a tu, noms aix, per amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de deb. Un sonet per a tu que m'ha perms de dir-te clarament el que volia: ms enll de tenir-te no hi ha res

Miquel Mart i Pol

Lequip de lassass
Entre els desastres apilats com sacs, la vida m'ha deixat el teu amor. Tant se val el silenci de la nit, el cotxe negre que ha apagat els fars i el saxo que se sent, fluix, a la rdio. El que ha de ser impecable s el dispar: perills i certer. Com tu en la meva vida.

Joan Margarit

Verger
Et sembraria de besos perqu et florira en la pell tota l'estima dels segles. Maria Josep Escriv (A les palpentes del vidre, 1998)

Palabras para Julia

T no puedes volver atrs porque la vida ya te empuja como un aullido interminable. Hija ma es mejor vivir con la alegra de los hombres que llorar ante el muro ciego. Te sentirs acorralada te sentirs perdida o sola tal vez querrs no haber nacido. Yo s muy bien que te dirn que la vida no tiene objeto que es un asunto desgraciado. Entonces siempre acurdate de lo que un da yo escrib pensando en ti como ahora pienso. La vida es bella, ya vers como a pesar de los pesares tendrs amigos, tendrs amor. Un hombre solo, una mujer as tomados, de uno en uno son como polvo, no son nada. Pero yo cuando te hablo a ti cuando te escribo estas palabras pienso tambin en otra gente.

Tu destino est en los dems tu futuro es tu propia vida tu dignidad es la de todos. Otros esperan que resistas que les ayude tu alegra tu cancin entre sus canciones. Entonces siempre acurdate de lo que un da yo escrib pensando en ti como ahora pienso. Nunca te entregues ni te apartes junto al camino, nunca digas no puedo ms y aqu me quedo. La vida es bella, t vers como a pesar de los pesares tendrs amor, tendrs amigos. Por lo dems no hay eleccin y este mundo tal como es ser todo tu patrimonio. Perdname no s decirte nada ms pero t comprende que yo an estoy en el camino. Y siempre siempre acurdate de lo que un da yo escrib pensando en ti como ahora pienso.

Jos Agustn Goytisolo

Aniversari
Ets un oasi en el desert d'on ve l'oratge en que t'escric. Ets una snia de colors on gira i gira el meu desig. Ets art i part de mi... Ets el meu temps que va passant qui dna ritme al meu respir. En el meu dubte ets la llum, combat dolcssim al meu llit. Deu anys i sembla ahir.. Si ha fet calor, m'he capbussat en una platja dels teus ulls. I si fa fred, trobo recer a la vall dola que duu just al centre del teu pit. Que els dus ens deixin veure'ns envellir.

Joan Isaac

Mester damor
A Enric Casanoves Si en saps el pler no estalvis el bes que el goig d'amar no comporta mesura. Deixa't besar, i tu besa desprs que s sempre als llavis que l'amor perdura. No besis, no, com l'esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada. Deixa't besar -sacrifici ferventcom ms roent ms fidel la besada. Qu hauries fet si mories abans sense altre fruit que l'oreig en ta galta? Deixa't besar, i en el pit, a les mans, amant o amada -la copa ben alta. Quan besis, beu, curi el veire el temor: besa en el coll, la ms bella contrada. Deixa't besar i si et quedava enyor besa de nou, que la vida s comptada.

Joan Salvat-Papasseit (La gesta dels estels)

Els amants
La carn vol carn (Ausis March) No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres. Feroment ens amvem del mat a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraos i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacfic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor Lpez-Pic). Es desperta, de sobte, com un vell hurac, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i desprs el peo d'una orella. El nostre amor es un amor brusc i salvatge i tenim l'enyorana amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Qu voleu que hi faa! Elemental, ja ho s. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bcquer. Desprs, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som brbars, i que aixno deu ser, que no estem en l'edat, i tot aix i all. No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs. Vicent Andrs Estells

I com que ara tu i jo

I com que ara tant tu com jo, estimada, sabem de cert que noms amb paraules no podem moure les muntanyes, valdr ms que assagem de repintar el menjador i la cuina i de jugar altre cop a enamorats com vint anys endarrera. Ten recordes? Llavors cada capvespre maduraven els fruits i ens omplem les mans de sorra nova i a cada gest mudvem pell i ungles. Vam ser felios, vet-ho aqu, felios un xic desma, potser, com bestioles. I ara, ja ho veus!, no sabem ni qu dir-nos i qualsevol pedreta ens entrebanca. Ni tu ni jo no som com aleshores, per et proposo que intentem de fer-nos un ritme nou, com si encara tingussim la pell tibada i aquell desig de tot que ens encenia el rostre. Qui sap si el temps aquietat i tebi, que ens ha mudat la sang en aigua dola, no serva encara un gust de sal novella per tu i per mi si tornem a estimar-nos. Miquel Mart i Pol

Larbre incandescent
Hem caminat solcuits per graves remorejants, hem flairat els matins de vent salobre i d'espgol, hem tocat els vermells enfervorits del vespre, hem ressonat com cisternes buides que es van omplint amb aigua de pluges ancestrals. Hem explorat, hem descobert escales molt dretes, de cargol, les hem pujat; a cada gra perdent-nos per un altre temps, cap a renixer. Hem arribat a dalt del campanar: penjant-nos de les cordes, hem tocat a destemps. Hem afollat les libes i d'altres aus. Hem travessat les nits plenes d'espai, obertes, hem mirat abismes, profunditats transparents. Hem penetrat en coves de cristall de roca. Un gil foc se'ns entortolliga com una serp per tot el cos i fa de tu i de mi un sol arbre incandescent, impropi de la terra. Joan Vinyoli (El griu, 1978)