REGNE DE LES MONERES

ELS CINC REGNES o

Els tres DOMINIS

Arbre filogentic tradicional dels ssers vius

http://www.bionova.org.es/animbio/anim/tresdom.swf

Arbre filogentic basat en la configuraci de l'ARNr, mostrant la separaci

dels grans grups biolgics: bacteris, arqueobacteris i eucariotes.
El sistema de tres dominis s una forma d'agrupaci dels diferents regnes de
la taxonomia tradicional en tres grans clades classificats per dominis. Aquest
esquema de classificaci fou proposat per Carl Woese el 1990, i des daleshores ha aconseguit una mplia acceptaci.

Procariotas
Bacteria

Archaea

Adaptaciones
generales

Sencillez
Rapidez y eficiencia metablica
Estrategia de la R

Sencillez
Ambientes extremos

Tamao

Pequeas
Normalmente de 1 a 5 micras

Pequeas
Normalmente de 1 a 5 micras

Material
gentico

ADN circular
Sin nucleosomas: Sin histonas
1 Cromosoma

ADN circular
Con nucleosomas: Con protenas
semejantes a histonas
1 Cromosoma

Membranas
internas
Pared celular
Otros
orgnulos
Formas

Pocas o ninguna
Sin membrana nuclear

Ninguna
Sin membrana nuclear

Formadas por fosfolpidos

Casi siempre presente
Formada por peptidoglucano y otros
compuestos
Ribosomas pequeos 70s

Formadas por teres de terpenos

Casi siempre presente
No formada por peptidoglucano

No muy variadas
- Cocos
- Bacilos
- Espirilos
- Filamentos

No muy variadas
- Cocos
- Bacilos
- Filamentos
- Aplanadas

Reproduccin asexual
Reproduccin
Pueden tener procesos parasexuales
y
Sexualidad
Muy variado
Metabolismo

Ribosomas pequeos 70s (?)

Eucariotas
Eukaria
Complejidad
Tamao grande
Estrategia de la K
Grandes
Normalmente de 5 a 50 micras
Entre 1.000 y 10.000 veces mayores que
procariotas tpicas
ADN lineal
Con nucleosomas y estructuras superiores
Ligado a histonas y otras protenas
Varios cromosomas
Muchas membranas internas
- Retculo endoplasmtico
- Golgi
- Lisosomas
- Vacuolas
- Membrana nuclear
Formadas por fosfolpidos
Frecuente
Formada por polisacridos (celulosa,
quitina...) y otras sustancias
Ribosomas grandes 80s
Mitocondrias y Plastos
Microtbulos

Muy variadas

Reproduccin asexual
Pueden tener procesos parasexuales

Reproduccin sexual o asexual

- Asexual: Mitosis
- Sexual: Meiosis y fecundacin

Variado

Poco variado.
Todos aerobios

16

r. MONERa
Arqueobacteris
Eubacteris

Caracterstiques
generals
Mesuren entre 1 i 5 m (hi ha excepcions)
Procariotes
Unicellulars o formar colnies
Paret cellular de peptidoglicans (mai
a les eucariotes)
Pocs orgnuls
Nutrici auttrofa i hetertrofa
Anaerbies, aerbies o anaerbies
facultatives
Es troben a qualsevol tipus dambient
sobre la Terra.
Sen coneixen unes 2000 espcies
(archaea i eubacteria)
La forma s un criteri de classificaci
Avui en dia es classifiquen per comparaci de seqncies dARN ribosmic.

1 micra
Fotografies a diferent escala on
es mostren bacteris sobre la
punta duna agulla

Tipus dorganitzaci cellular

Paret cellular
Cromosoma
bacteri

Fmbries

Ribosomes
Mesosoma

Flagels

Membrana
plasmtica

Estructura bacteriana
Flagel

Material
gentic
Cpsula
bacteriana
Paret
bacteriana
Citoplasma

Membrana
cellular

Estructura bacteriana

Cpsula
Paret bacteriana
Membrana plasmtica
Citoplasma
o Ribosomes 70S
o Inclusions
o Vescules
Material gentic (ADN
circular sense histones)
Pili i fmbries
Flagels

Classificaci dels bacteris per morfologia externa

allades

colnies

Morfologia
bacteriana

Coc: forma arrodonida

Bacil: forma allargada

Vibri: forma de coma

Espiril: forma espiral

La nutrici dels
moneres pot ser de
dos tipus:
auttrofa, s a dir, capten CO2 i es produeixen ells mateixos la matria orgnica que necessiten.
Fotosinttics: cianobacteris
Quimiosinttics: bacteris nitrificants
hetertrofa, que salimenten de matria orgnica ja elaborada
Alguns fotosinttics: heliobacteris
Molts quimiosinttics: Lactobacillus
i Streptococcus

La nutrici dels bacteris

Hetertrofs
Simbionts

Parsits
Poden produir malalties
(tuberculosi, clera)

Auttrofs
Dixid de carboni

- Associats a organismes
F
O
T
O
S

N
T
E
S
I

Saprfits
- Descomponedors
- Inters industrial
Bacteri intestinal

Escherichia coli

Llet
Formatge
Iogurt

Cianobacteris

Oxigen
+ matria orgnica

Els bacteris
hetertrofs poden ser:

Parsits: salimenten de matria orgnica viva. Produeixen malalties.

Simbionts: viuen dins dun altre organisme sense perjudicar-lo i, a ms a ms,

en treuen un benefici mutu.

Saprfits: salimenten de matria orgnica morta.

Reproducci

Parasexual
Asexual

Parasexual

La reproducci i la relaci dels bacteris

Esporulaci

Bipartici

Condicions
del medi

Desfavorables

Minuts
0

Espores de
resistncia

30

60

Favorables

Creixement dels bacteris

90

Quantitat
de bacteris
(en milions)

1.500
1.000
50

15

20

Temps
(en hores)

 Grup ampli, amb diverses branques

evolutives.
Gran capacitat adaptativa.
Constitueixen la major part dels
monera coneguts

Estructura
dels cianobacteris

Gita de bruixa
(Nostoc)

 Majoria danaerbies
Membranes sense cids
grassos
Paret sense peptidoglicans
Viuen en condicions extremes

Els moneres es poden trobar prcticament

a tot arreu:
al sl, a laigua, a laire, des de llocs extremadament freds com els Pols
fins a ecosistemes amb temperatures tan elevades com els deserts. Incls
hi ha espcies adaptades per suportar llocs amb condicions tan extrems
com sn les fonts daiges termals on les temperatures de laigua sn extremadament altes, fins i tot a linterior duna planta o laparell digestiu
dun mamfer.