Celia Rubio Bosc Raquel Puig Talens Andrea Nicols Garca

-ndex.
Introducci: Caracterstiques de lagricultura
Desamortitzaci: Una falsa reforma agrria. Efectes sobre la producci i la productivitat. Aportaci de lagricultura al creixement econmic.

Introducci: Caracterstiques.
Espanya era un pas essencialment agrari on l'escs desenvolupament de lagricultura condicionava levoluci econmica. Factors que marcaven lagricultura del S. XIX : Predomini dels conreus tradicionals de sec. Rendiments baixos. Males comunicacions interiors. Incapacitat daugmentar laliment disponible per habitant. Mala distribuci de la terra. Alguns intents de resoldre aquestos problemes van ser les desamortitzacions,millora dels transports (Xarxa bsica de ferrocarrils) etc...

Les desamortitzacions.
Desamortitzar s nacionalitzar els bns immobiliaris que no es podien vendre i passaven a ser subastats pblicament . Els ingressos daquestes anaven destinats al sanejament de la hisenda pblica, es pretenia millorar la distribuci de la terra creant una capa de propietaris mitjans per a va fracassar
Es coneixen diverses desamortitzacions dividides amb tres grans etapes.

Primera etapa.
Es va iniciar al canvi de segle. La primera desamortitzaci coneguda fou la de Godoy (1798) i va afectar als bens de l'esglsia donant lloc a una millora de la hisenda. Ms tard es produ la de Jos I, la qual afect tamb a laristocracia. Va haver un intent de lers Corts de Cadis per dur a terme un altra desamortitzaci, la qual no es produ fins el trienni liberal de la m de Rafael del Riego. En aquest cas els perjudicats foren els camperols.

Segona etapa.
A causa de la necessitat de diners per la primera guerra carlina el ministre Mendizbal lany 1836-1837 va dur a terme un altra desamortitzaci, aquesta afect als bns del clero regular i ms avant tamb al secular. Hi havia un doble objectiu: Sanejar la hisenda pblica i el deute heretat.

Tercera etapa.
Aquesta etapa va tindre lloc durant la regncia de Espartero (Regnat dIsabel II). Va ser obra del ministre Madoz, es tractava de una desamortitzaci general i que afect tant als bns de l'esglsia com als bns municipals.
Aquestes tres etapes van tindre diverses conseqncies:

Conseqncies de les tres etapes:

Increment del nombre de grans terratinents. Amb

enormes extensions de latifundis a Extremadura i Andalusia i una multitud de minifundis a Galcia, Astries i Cantbria. Els bns desamortitzats es vengueren sense ningun criteri distributiu; va canviar de mans per no es modific ni modernitz les formes dexplotaci. A es tracta duna conseqncia negativa.

 Altra conseqncia negativa fou que els compradors

daquestes terres result gent adinerada, per el que els membres de la noblesa consolidaren el seu patrimoni.
Aquest procs va permetre posar en cultiu moltes

terres que estaven abandonades. Va afavorir la producci en certa forma. (Conseqncia positiva).
Per ltim els grans perdedors foren els camperols,

l'esglsia, i els municipis. Els primers passaven a pagar rentes ms elevades, lesglsia va perdre gran part del seu patrimoni, tant immobiliari com histric, (obres dart i literries) Per altra banda els municipis perderen la seua principal font dingressos.

Com a resultat de totes les conseqncies anomenades anteriorment va augmentar el recolzament a la causa carlina.

Efectes de les transformacions agrries sobre la producci i la productivitat.

El canvi de propietaris i la gran quantitat de ventes de la terra va generar un canvi. Deuria dhaver potenciat el creixement per no va ser aix. Grcies a certes millores de les comunicacions, a laugment de la poblaci entre altres, la producci es va desenvolupar poc a poc fins lltim quart de segle. El blat va augmentar un 70% front a la resta de cereals. A pesar daix, lagricultura espanyola no es modific en gran mesura.

Lany 1891 saplic una poltica proteccionista amb la intenci de frenar la crisi agrria existent encara que el vertader motiu era amagar la baixa productivitat i lendarreriment tcnic. Aquesta poltica va anar abandonant-se a lhora que siniciava el s. XX

Aportaci de lagricultura al creixement econmic.

A pesar de laugment de la superfcie cultivada, no es crearen molts llocs de treball, ni es modificaren els nivells de consum. Des de 1830 a 1900 la superfcie cultivable shavia duplicat. Espanya va passar de ser exportadora de blat a ser importadora neta des de 1875 a pesar de la poltica proteccionista existent aleshores. Lagricultura tampoc result un motor darrossegament de la demanda per el que no result un ingrs notable de capital. Fins el s. XX ni el text ni la siderrgia tingueren xit en el mn rural que era Espanya. Lestancament de l'agricultura provocava lendarreriment de leconomia espanyola durant el s. XIX.

Bibliografia
https://sites.google.com/a/xtec.cat/banushistoriabatxillerat/bloc-ii-

liberalisme-i-industrialitzacio-al-segle-xix/5-transformacions-agraries-iexpansio-industrial-al-segle-xix &ved=0CEgQFjAE&url=http%3A%2F%2Folmo.pntic.mec.es%2F~porp0002 %2Fhist_esp%2Fmapas%2F5.%2520Transformacions%2520agr%25E0ries% 2520i%2520expansi%25F3%2520industrial%2520al%2520s.%2520XIX.ppt&e i=f-bGUu4J8jT0QXxu4GADA&usg=AFQjCNEALp_4104gMZ5s7YLxL8TN9snr6g

http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=5&sqi=2

http://notesdhistoria.wordpress.com/2013/09/09/apunts-de-2n-de-bat-

historia/

http://jomroshe.blogspot.com.es/ Fotos google