Está en la página 1de 99

FEBRE SENSE FOCUS

DEFINICI I EPIDEMIOLOGIA
Procs que consisteix en lelevaci de la T rectal > de 38C, en el que desprs duna acurada anamnesi i una correcta exploraci no trobem cap causa que ho justifiqui.
Smptoma que ms angoixa i preocupaci genera als pares i cuidadors.

Causa ms freqent sn les infeccions vriques

Definici i epidemiologia
L etiologa bacteriana varia segons ledat : * Nad < 1 mes (15-30%): BGN, SGB * Lactant 1-3 mesos (2-3%) * Lactants 3-36 mesos: H. Influenzae, pneumococ, meningococ, Salmonella * Nens/es > de 3 anys: Baixa freqncia de bacterimia Especial importncia en < de 3 anys per risc de malaltia bacteriana greu o bacterimia oculta per pneumococ.

ANAMNESI I EXPLORACI CLNICA


ANAMNESI
Nad < 1 mes: antecedents perinatolgics (prematuretat, febre materna intrapart, cultiu matern SGB, hores de bossa trencada, canalitzaci de vies a periode neonatal) Antecedents de malalties crniques Antecedents de ITU o RVU Estat vacunal (preguntar per vacuna antipneumoccica)

EXPLORACI FSICA
General i exhaustiva Comprovar lexistncia de febre Valorar signes dinfecci greu Valorar lestat general (Escala de Yale)

EXPLORACI FSICA
SIGNES DINFECCI GREU
ASPECTE Palidesa marcada Cianosi peribucal Letargia o irritabilitat marcada CARDIO-RESP. Taquipnea o taquicrdia marcada Dispnea o estridor Ompliment capillar < 3 Hipotensi Polsos debils NRL Ateraci del nivell de conscincia Meningisme Signes neurolgics focals ALTRES T > 41C Exantemes petequials

EXPLORACI FSICA

actuaci
Lactants < 3 mesos Derivar a lhospital
Si bon estat general: antitrmic i control Realitzar labstix dorina si: * Lactant < 2 anys i febre alta * Antecedents uropatia * Febre > 48h Si labstix positiu Hospital per urocultiu Derivar a hospital si escala de Yale > 11 o signes infecci greu. Si BEG Antitrmic i control. Si febre > 5-7 dies Valorar realitzar EC. Derivar a lhospital si escala de Yale > 11 o signes infecci greu.

Lactants 3-36 m

Nens > 3 anys

Tractament antitrmic
TRACTAMENT DOSI PRESENTACIONS

MESURES FSIQUES

Ingesta de lquids, no abrigar molt, panys humits, bany amb aigua tbia 10-15 mg/kg/dosi cada 4-6 hores (mx. 75 mg/ Kg/dia) Apiretal (100 mg/1ml) Gelocatil gotes (100 mg/1ml)

PARACETAMOL

20-40 mg/Kg via rectal cada 6hores

Febrectal 150 mg, 300 mg, 600 mg Dalsy (100 mg/5ml) Junifen 2% (100 mg/5ml) Junifen 4% (200 mg/5ml) Gelofeno supositoris 500 mg Nolotil infantil supositoris 500mg

IBUPROFENO

5-10 mg/Kg/dosi cada 6-8 hores (mxim 40 mg/Kg/dia) No en < 6 mesos

METAMIZOL

10-20 mg/Kg/dosi vo cada 6 h 20-40 mg/Kg/dosi via rectal

CONVULSIONS FEBRILS

DEFINICI CONVULSI FEBRIL


Crisi convulsiva associada a febre en nens de 3 mesos a 6 anys, en absncia dinfecci intracranial, alteraci metablica o antecedents de crisis convulsiva afebril prvia. Pot ser una crisi simple (crisi tnico-clnica generalitzada de durada < a 15 minuts) o complexa (crisi dabsncia o crisi focal, de durada > a 15 minuts o que es repeteix en < de 24 h). Periode postictal o postcrtic: periode que segueix a la convulsi. Pot haver confusi, letrgia, somnolncia, irritabilitat o dficit focal transitori.

cONVULSI FEBRIL: ACTUACI

Convulsi febril: pronstic

No produeix ni mort ni causa dany neurolgic, cognitiu o psicolgic en nens sans Desprs duna primera convulsi febril practcament no augmenta el risc depilpsia respecte la resta de la poblaci general.

INFECCIONS D ORL

REFREDAT DE VIES ALTES


Malaltia infecciosa ms freqent a ledat peditrica. Principalment en pre-escolars i escolars fins a 10 anys.

Procs benigne, autolimitat i amb baixa incidncia de complicacions.


Gran consum de recursos sanitaris i de tractaments farmacolgics generalment descasa utilitat.

REFREDAT DE VIES ALTES: ETIOLOGIA


Etiologia vrica

Molt freqents
Rinovirus Coronavirus

Freqents
VRS

Menys freqents
Parainfluenza Adenovirus Influenza Metaneumovirus Enterovirus no polio

REFREDAT DE VIES ALTES: CLNICA

SMPTOMES
MEG Congesti nasal Odinofgia Cefalea Milgies

SIGNES
Febre Rinorrea (inicialment serosa, en
3-4 d mucopurulenta)

Mucositat, llacrimeig, tos Congesti larngia Vescules a paladar tou

EXPLORACIONS COMPLEMENTRIES: No sn
necessries

REFREDAT DE VIES ALTES: TRACTAMENT


Educaci sanitria: Informar a la famlia sobre el curs evolutiu normal de les IRVA i de lescs benefici dels tractaments farmacolgics, sobretot en lactants. Abundant hidrataci, posici semincorporada per dormir Rentats nasals amb SF: noms milloria transitria. Remeis tradicionals: mel per la tos (no en lactants), lquids calents Evitar ambient sec i calefaccions, mantenir cert grau dhumitat ambiental. Evitar el fum del tabac.

REFREDAT DE VIES ALTES: TRACTAMENT


ANTITUSSGENS
DEXTROMETORFA N > de 2 anys 1-2 mg/kg/dia en 3-4 dosis Romilar xarop o gotes (15 mg/5ml) Bisolvon antitusivo 10 mg/5ml
Codeisan 6,3 mg/5 ml Toseina 10 mg/5 ml Bisoltus 10 mg/5ml Flutox 17,7 mg/5ml Sekisan 17,7 mg/5ml

CODEINA

> de 2 anys

1-1,5 mg/Kg/dia en 3-4 dosis

CLOPERASTINA

> de 18 mesos

1-2 mg/kg/dia en 3-4 dosis

DIMEMORFANO LEVODROPROPICI NA DROSSERA

> de 2 anys > de 2 anys

1 mg/Kg/dia en 3- Dastosn 10 mg/5 ml 4 dosis 3 mg/Kg/dia en 3- Tautoss 30 mg/5ml 4 dosis Levotuss 30 mg/5 ml 2 gotes o 1 Pilka gotes i

Delecci en <

REFREDAT DE VIES ALTES: TRACTAMENT


MUCOLTICS
ACETILCISTEI NA <2 anys 2-7 anys >7 anys 100 mg/12h 100 mg/8h 200 mg/8h Flumil 100 mg/5ml Fluimucil 100 mg/5ml

AMBROXOL

1,5 mg/Kg/dia en 2-3 dosis

Mucosan 3 mg/ml Ambroxol Normon 3 mg/ml


Bisolvn 2 mg/ml Actithiol solucin 2% 100 mg/5ml

BROMHEXINA CARBOCISTE NA <2 anys 2-5 anys >5 anys

1 mg/kg/dia en 3 dosis 100 mg/12h 100 mg/8h 200 mg/8h

AMIGDALITIS AGUDA
El 75-80 % de les faringoamigdalitis agudes (FA) sn detiologia viral L estreptococ betahemoltic del grup A (St pyogenes) s la nica bacteria rellevant. Es transmet habitualment de persona a persona, amb possibilitat de brots. Lobjectiu del tractament antibitic sn la prevenci de la febre reumtica (efica si el tractament sinicia durant els 9 primers dies) i de les complicaions supuratives. La presncia de rinorrea, tos, ronquera, conjuntivitis i edat < a 3 anys fan poc probable letiologia bacteriana.

AMIGDALTIS AGUDA: CLNICA

AMIGDALITIS AGUDA: CLNICA


CLNICA Febre elevada dinici brusc, adenopaties laterocervicals doloroses, exudat amigdalar, petequies palatines, cefalea, dolor abdominal Sd mononuclesic (amigdalitis amb exudat extens, adenopaties laterocervicals de gran tamany, hepatomeglia, aparici dexantema al iniciar tracatment Amoxicillina) Exantema escarlatiforme Tos, rinorrea, conjuntivitis, ronquera, conjuntivitis, esternuts, edat < 3 anys Vescules faringoamigdalar MICROORGANISMES

EBHGA

VEB CMV Toxoplasma

EBHGA Virus Virus Coxackie A VHS

AMIGDALITIS AGUDA: DIAGNSTIC

Clnica
Si sospita amigdalitis bacteriana o escarlatina Test rpid de detecci EBHGA i cultiu frotis faringoamigdalar si tenim disponibilitat Si sndrome mononucleosic Serologies VEB, CMV.

AMIGDALITIS AGUDA: TRACTAMENT


ETIOLOGIA
Vrica EBHGA

TRACTAMENT
Simptomtic Amoxicillina 40-50 mg/Kg/dia en 3 dosis durant 10 dies

PRESENTACIONS

Amoxicilina Normon suspensi 250 mg/5ml Clamoxyl gotes 100mg/ml Clamoxyl suspensi250 mg/5ml

Allrgia a Penicillina

Azitromicina 10-12 mg/Kg/dia en dosis nica diria ,5 dies Eritomicina 40 mg/Kg/dia en 3 dosis, 10 dies Josamicina 20-30 mg/Kg/dia en 2 dosis, 10 dies Penicillina banzatina IM en dosis nica: <27 Kg 600.000 U >27 Kg1.200.000 U

Intolerncia digestiva

Amigdalitis resistent o recaiguda

Amoxicillina-ac clavulnic 30 mg/Kg/dia en 3 dosis, 10 dies Realitzar cultiu

Augmentine 100/12.5 mg suspensi

LARINGITIS AGUDA O CRUP

Malaltia aguda viral.


Causada per ordre de freqncia per: Virus parainfluenza, Virus influenza, Adenovirus, VRS, Rinovirus, Virus Coxsackie, Mycoplasma pneumoniae. Es tracta dun diagnstic clnic i no requereix exploracions complementries.

Laringitis aguda: clnica


Clnica: tos ronca, tos perruna o metllica, afonia o disfonia, a vegades estridor inspiratori, febre, empitjorament per la nit. Excepcionalment obstrucci greu de la via aria

LARINGITIS AGUDA: TRACTAMENT


LLEU Ambient fresc i humit Abundant hidrataci Prednisona o Dexametasona vo a 2 mg/Kg/dia en 1 o 2 dosis durant 3 dies Presentacions: * Estilsona 7 mg/ml, 6 gotes=1mg * Dacortn * Fortecortin MODERADA Budesonida nebulitzada (2 mg) amb SF fred Prednisona o Dexametasona vo a 2 mg/kg/dia en 1 o 2 dosis durant 3 dies GREU Budesonida nebulitzada + Adrenalina nebulitzada 50 mcg/Kg/min + Prednisona/Dexametas ona vo Derivar a un centre hospitalari en ambulncia.

OTITIS MITJANA AGUDA

Una de les infeccions ms freqents en linfncia.


Causa ms freqent de prescripci dantibitic en pediatria.

80-90% de les OMA es resolen espontaniament


El tractament antibitic millora la clnica i escura discretament la seva durada.

OTITIS MITJANA AGUDA: ETIOLOGIA


Pneumococ Haemophilus influenzae no tipables Estreptococ grup A Moraxella catarrhalis Staphilococus aureus Enterobacteries VRS Parainfluenza Influenza Enterovirus Coronavirus Adenovirus

BACTERIANES

VIRIQUES

Otitis mitjana aguda: clnica

CLNICA: Irritabilitat, otlgia, febre.


OTOSCPIA: Timp abombat, timp eritemats, nivell hidroaeri a oda mitja, otorrea. No estn indicades exploracions complementries excepte en casos concrets o si sospitem complicacions ( OMA neonatal, sospita de mastoiditis o complicacions locals, etc.

OTITIS MITJANA AGUDA: TRACTAMENT


ANALGSIA Millor Ibuprof que Paracetamol Durant 2 primers dies de forma pautada cada 8h Amoxicillina vo a 80 mg/kg/dia en 3 dosis durant 7-10 dies (5 dies >5 anys). Azitromicina vo a 10 mg/kg/dia durant 1 dia, seguit de 4 dies ms a 5 mg/Kg/dia. Amoxicillina-clavulnic vo a 80-90 mg/Kg/dia en 3 dosis duramnt 7-10 dies. Ceftriaxona IM 50 mg/Kg/dia en una dosi nica diria durant 3 dies.

ATB de primera elecci

Allrgics a Penicillina

OMA resistent o recurrent

Si intolerncia digestiva

No es recomana tractament tpic

OTITIS EXTERNA
Inflamaci del conducte autitiu extern (CAE) produida habitualment per una infecci. Habitualement a lestiu o en nens que van a la piscina per humitat i alteracions de lepiteli del CAE Germens causals: Agents BACTRIES Freqents Menys freqents

Pseudomona aeruginosa

S aureus S epidermidis Estreptococus Anaerobis


Aspergillus

FONGS

Otitis externa: clnica


Otalgia intensa Signe del trago positiu

Sl ser unilateral, per 10% bilateral.

OTITIS EXTERNA: TRACTAMENT


OE BACTERIANA
Ciprofloxacino tpic 4-6 gotes 3 cops al dia durant 5-7 dies o una monodosi cada 12h Ciprofloxacino + Corticoides tpics Associaci dantibitics (Trimetoprim+ Polimixina B) + Corticoides tpics

OE FNGICA

Cotrimazol 1 aplicaci c/12h Nistatina tpica 1 aplicaci c/6h

OTITIS EXTERNA: TRACTAMENT

COMPOSICI
Dexametasona +Trimetoprim+Polimixina B Ciprofloxacino 0,2% Corticoide + Ciprofloxacino 0,3%

NOM COMERCIAL
Otix Baycip tico Aceoto plus tico Cetraxal plus tico Ciflot

INFECCIONS RESPIRATRIES (PNEUMNIA, BRONQUITIS I BRONQUIOLITIS AGUDA)

PNEUMNIA ADQUIRIDA A LA COMUNITAT (PAC)

Pneumnia que apareix en un individu que no ha sigut hospitalitzat en els 7 dies previs o transcorre en les primeres 48 h de lhospitalitzaci. Incidncia global 10-40 casos/1.000 nens/any , amb un pic dincidncia entre 1-5 anys dedat.

PAC: ETILOGIA

Cambios ms importantes respecto a la versin anterior: En la presente versin no se han introducido cambios sustanciales. Algunos estudios llevados a cabo en pases de nuestro entorno ponen de manifiesto que el tratamiento con amoxicilina oral no es inferior a la ampicilina parenteral en nios con neumona leve y que el uso de la penicilina/ampicilina es la primera eleccin, incluso con tasas altas de neumococos resistentes a betalactmicos.

Microorganismos causales (nios previamente sanos) Grupos de edad 0 a 1 mes De 1 a 3 meses De 4 meses a 4 aos 5 o ms aos Frecuentes Streptococcus agalactie E. coli Virus respiratorios6 Streptococcus pneumoniae7 Virus respiratorios6,10 Streptococcus pneumoniae7 Mycoplasma pneumoniae Streptococcus pneumoniae7 Chlamydophila pneumoniae Menos frecuentes Otras enterobacterias. Virus4. Listeria monocytogenes. Enterococcus sp. Staphylococcus aureus5. Ureaplasma urealyticum. Candida S. aureus. S. agalactie. Haemophilus influenzae tipo b 8. Bordetella pertussis. Chlamydia trachomatis9. Enterobacterias Mycoplasma pneumoniae. Chlamydophila pneumoniae. Streptococcus pyogenes. S. aureus. H. influenzae tipo b 8. Mycobacterium tuberculosis

Virus respiratorios6. Streptococcus pyogenes. Mycobacterium tuberculosis

Microorganismos causales (condiciones especiales) Frecuentes Aspiracin S. aureus Haemophilus influenzae Anaerobios Streptococcus pneumoniae Menos frecuentes E. coli. Otras enterobacterias. Streptococcus pneumoniae Mycoplasma pneumoniae. Chlamydophila

Inmunodepresin

Pac: clnica
Febre

Tos
Dispnea Expectoraci mucopurulenta Dolor costal

EXPLORACIONS COMPLEMENTRIES: Rx
de trax

Pac: exploracions complementries

PAC: TRACTAMENT
EDAT 0-12 mesos Tto. AMBULATORI No recomanat Ingrs , ATB ev

AMC vo a 80 mg/Kg/dia durant 10 dies > 12 m Macrlid si sospita pneumnia atpica (Azitromicina 10 mg/Kg/dia en una dosi durant 3 dies o una primera dosi de 10 mg/Kg primer dia, 5 mg/ Kg/dia 4 dies ms)

Pac: criteris dingrs hospitalari


CRITERIS DINGRS HOSPITALARI
Edat < 12 mesos Patologia de base important (FQ, cardiopatia, immunodeficincia) Signes de gravetat: cianosi, alt. nivell de conscinica, inestabilitat hemodinmica, deshidrataci, augment important del treball respiratori, SatO2 basal < 92%.

Sospita de vessament, condensaci de gran tamany o germen no habitual a la Rx de trax


Entorn familiar que no garanteix cures generals

Mala resposta al tractament ATB empric oral inicial en 48h

PAC: DOSI ANTIBITICS

BRONQUIOLITIS AGUDA
Malatia respiratria aguda de les vies aries inferiors que produeix obstrucci del fluxe aeri en lactants < de 2 anys. Clinicament es caracteritza per:

Cambios ms importantes respecto a la versin anterior. En la versin actual slo se ha introducido una matizacin respecto al uso de corticoides sistmicos en las formas graves de esta enfermedad: la administracin de corticoides resulta eficaz en aquellas formas graves que precisan ventilacin mecnica. En el resto de los casos, aunque controvertido, no se ha demostrado su eficacia. Es posible considerar su uso en aquellos nios con antecedentes familiares de asma o atopia y bronquiolitis VRS negativas. No han demostrado su eficacia en la prevencin de episodios de hiperreactividad bronquial posteriores.

BRONQUIOLITIS AGUDA: ETIOLOGIA

Microorganismos causales Frecuentes Virus respiratorio sincitial (VRS)1 Virus parainfluenza. Metaneumovirus. Virus de la Gripe A y B Menos frecuentes Enterovirus. Rinovirus. Mycoplasma pneumoniae. Chlamydia trachomatis

Estudios complementarios Indicados en la evaluacin inicial Laboratorio Indicados en situaciones especiales

- Hemograma, PrCR, hemocultivo2 - Gasometra, perfil renal con iones3


Deteccin de virus respiratorios en secrecin

Microbiologa

Bronquiolitis aguda: classificaci

BRONQUILITIS AGUDA: TRACTAMENT

BRONQUIOLITIS AGUDA: TRACTAMENT

EDAT

DISPOSITIU

0-4 anys

Prochamber, Aerochamber, Babyhaler, Nebuchamber, Optichamber

>4 anys

Nebuhaler, Volumatic, Aeroscopic, Inhalaventus, Fisionair

"

BRONQUIOLITIS AGUDA: MESURES DE SOPORT


El"tractament"de"la"bronquiolitis"aguda"es"basa"en"les"mesures"de"suport,"ja"que"a"part"de"la" oxigenoterpia,"la"serumterpia"endovenosa,"laspiraci"de"secrecions"i"la"ventilaci"mecnica," poques"mesures"teraputiques"shan"demostrat"eficaces."" "

TRACTAMENT

Mesures de suport
Serumterpia!endovenosa Nutrici Segons"lestat"dhidrataci""del"pacient 1. Fraccionar" i/o" espesar" les" preses" en" pacients" amb" dificultat"per"la"ingesta" 2. SNG:" nens" amb" risc" de" deshidrataci" o" dificultat" respiratria"progressiva Oxigenoterpia Aspiraci!de!secrecions Pacients"amb"SatO2"<92%,"dificultat"respiratria"i/o"cianosi En"cas"dobstrucci"de"vies"altes"i"abans"de"les"preses"i"el" tractament"inhalat"

IMP: desobstruir"la"via"aria"abans"de"valorar"la"gravetat
Mesures!posturals Monitoritzaci! Elevaci"del"capal"uns"30 1. SatO2:" tots" els" pacients" en" la" valoraci" inicial" i," posteriorment," en" aquells" que" presentin" comproms" respiratori"per"valorar"canvis"clnics. 2. FC!i!FR"(sobretot"en"la"fase"aguda"de"la"malaltia) 3. Apnees:"pacients"amb"bronquiolitis"menors"de"1"mes"de" vida,"amb"antecedent"de"prematuritat"i"que"refereixin" haber"presentat"algun"episodi"dapnea. Evitar!exposici!a!irritants! "

9"

BRONQUIOLITIS AGUDA: CRITERIS DE GRAVETAT

BRONQUIOLITIS AGUDA: CRITERIS DINGRS

BRONQUITIS AGUDA (BOA) / crisi asmtica


La BOA s una inflamaci transitria que afecta a la trquia i els bronquis principals, generalment associades a infeccions del tracte respiratori.
Clinicament es manifesta per augment del treball respiratori, tos,

sibilants ins i/o espiratoris, mucositat, febre.


Crisi asmtica: dispnea acompaada de tos, opressi torcica, sibilants a lauscultaci.

BOA: ETIOLOGIA

BOA / CRISI ASMTICA: CLASSIFICACI


ESCALA DE WOOD-DOWNES

BOA / CRISI ASMTICA: TRACTAMENT

CRISI LLEU

Salbutamol inhalat a domicili Salbutamol nebulitzat (0,03 ml/Kg) + Bromur dipratropi (250 mcg en < 20 Kg, 500 mcg en > 20 kg) mxim 3 tandes

CRISI MODERADA

Prednisona vo a 1 mg/kg/dia/c 12h (Estilsona 7 mg = 1 ml , 6 gotes = 1mg)

Milloria clnica Salbutamol inhalat + Prednisona vo durant 3 dies No milloria clnica Derivar a hospital CRISI GREU Derivar a hospital per ingrs

GASTROENTERITIS AGUDA

GASTROENTERITIS AGUDA
Augment de la freqncia de les deposicions, de la consistncia +/- vmits Pot acompanyar-se de febre

GASTROENTERITIS AGUDA: ETIOLOGIA


Microorganismos causales (../..) Entidad

se han introducido cambios sustanciales en esta versin. La gran mayora de casos de GEA no necesitan ninguna prueba complementaria ni frmacos. Algunos probiticos constituyen una medida complementaria favorable. El ondansetrn ppdra usarse en los servicios de urgencias para disminuir los vmitos intensos que acompaan a algunas GEA, aunque no se han establecido an con claridad sus indicaciones y pauta de uso.

Gua-ABE. Infecciones en Pediatra. Gua rpida para la seleccin del tratamiento antimicrobiano emprico Frecuentes Menos frecuentes [2011]

Diarrea no Rotavirus4. Adenovirus entricos (serotipos inflamatoria3 40-41). Astrovirus. Calicivirus. Virus Norwalk5 Microorganismos causales (../..) Staphylococcus aureus 5

E. coli 5,7. Vibrio cholerae 5. Bacillus cereus 5. Clostridium perfringens 5


Picornavirus Agentes asociados a inmunosupresin (IS)8 Menos frecuentes

Entidad Diarrea inflamatoria9

Giardia lamblia Frecuentes

Salmonella sp.5,10. Shigella sp. E. coli 7. Vibrio parahaemolyticus. Aeromonas Campylobacter jejuni. Yersinia enterocoltica. hydrophila. Plesiomonas shigelloides Gua-ABE_GEA (v.4/2011) 11 Clostridium difficile 1/9 Entamoeba histolytica. Trichinella spiralis
Agentes asociados a IS8

Toxiinfeccin alimentaria5

Salmonella sp. C. jejuni. E. coli (ECET, ECEH). Shigella sp. S. aureus


Virus Norwalk y Norwalk-like. Vibrio sp.

C. perfringens. Botulismo. Listeria monocytogenes. Y. enterocolitica. Enterobacter sakazakii. Brucella sp. Cyclospora. Cryptosporidium

Estudios complementarios Indicados en la evaluacin inicial12 Laboratorio Indicados en situaciones especiales


13

Hemograma, bioqumica bsica, equilibrio cidobase, PrCR, PCT

Toxiinfeccin alimentaria5

Salmonella sp. C. jejuni. E. coli (ECET, ECEH). Shigella sp. S. aureus


Virus Norwalk y Norwalk-like. Vibrio sp.

GASTROENTERITIS AGUDA: Cyclospora. Cryptosporidium EC


Estudios complementarios Indicados en la evaluacin inicial12 Laboratorio Indicados en situaciones especiales
13

C. perfringens. Botulismo. Listeria monocytogenes. Y. enterocolitica. Enterobacter sakazakii. Brucella sp.

Hemograma, bioqumica bsica, equilibrio cidobase, PrCR, PCT


14

Microbiologa

Examen en fresco de heces, coprocultivo, deteccin de antgenos especficos Hemocultivo Toxina de C. difficile 11

Pruebas de imagen Otras pruebas

Rx simple de abdomen y/o ecografa abdominal15 Deteccin de azcares reductores16 Proctosigmoidoscopia con biopsia17

Indicaciones de derivacin/ingreso hospitalario Deshidratacin moderada-grave; shock Diarrea inflamatoria grave, con apariencia txica o hemograma sptico Sntomas neurolgicos (letargia, convulsiones, etc.) Intolerancia oral, incapacidad o fracaso de la rehidratacin oral (por rechazo o vmitos); vmitos intratables o biliosos Sospecha de abdomen agudo Diarrea en pacientes de riesgo (evaluacin individualizada): menores de 3 meses de edad, pacientes con IS

Gastroenteritis aguda: deshidrataci

GASTROENTERITIS AGUDA: TRACTAMENT

tratamiento de la diarrea y la deshidratacin, y por tanto no deben considerarse SRO ni las sustituyen en ningn caso.

GASTROENTERITIS AGUDA: TRACTAMENT


Cambios ms importantes respecto a la versin anterior: se han revisado y actualizado las presentaciones y precios de las SRO.

de los

SRO OMS SRO estndar, 1975 SRO: criterios de aceptabilidad SRO con osmolaridad reducida*, 2002 ESPGAHN, 1992 Bioralsuero Bioralsuero Baby Cito-Oral Cito-Oral Junior Zinc Citorsal Isotonar Miltina eletrolit Oralsuero Recuperat-ion

Glucosa (mmol/l) 111 <111 75 74-111** 80,5 80,5 90 89,9 278 110 89 80,5 80

Na (mEq/l) K (mEq/l) 90 60-90 75 60 59,7 59,7 60 62,4 50 48 60 60 60 20 15-25 20 20 20,1 20,1 20,2 22,5 20 20 20 20 20

Cl (mEq/l) Base (tipo, mmol/l) 80 50-80 65 25-50 38 37,9 50 50 30 39 50 38 38 Bicarbonato: 30 Citrato: 8-12 Citrato: 10 Citrato: 10 Citrato: 13,9 Citrato: 13,9 Citrato: 10 Citrato: 21,7 Citrato: 35 Citrato: 10 Citrato: 10 Citrato: 14 Citrato: 14

Osm (mOsmol/l) 331 200-310 245 200-250 212 212 230,4 261 420 195 230 212 212

GASTROENTERITIS AGUDA: TRACTAMENT


SRO disponibles Bioralsuero Bioralsuero Baby Cito-Oral Cumplen criterios OMS 2002 y Miltina eletrolit ESPGAHN 1992 Oralsuero Presentaciones comerciales (precio/PVP, junio/2010, ) 3 bricks de 200 ml (varios sabores) (8,46 ) 4 sobres + un vaso de 250 ml y jeringuilla (8,46 ) 5 sobres de 15,2 g para disolver en 500 ml de agua (3,75 ) 10 sobres de 15,2 g para disolver en 500 ml de agua (6,68 ) Brick de 500 ml (3,85 ) Brick de 1 litro (varios sabores: 7,25 ) 3 brick de 200 ml (7,65 ) Recuperat-ion 2 brick de 250 ml (varios sabores) (6,92) 2 brick baby de 125 ml (sabor leche) (3,69) Cito-Oral Junior Zinc *Citorsal 2 botellas de 500 ml (6,90) 2 bolsas de 28,1 g para disolver en 500 ml de agua (1,73 ) 5 bolsas de 28,1 g para disolver en 500 ml de agua (4,12) Isotonar 6 sobres de 18,34 g para disolver en 500 ml de agua (6,31 ) 3 bricks de 200 ml (6,16 ) *Sueroral *Sueroral hiposdico * Financiados por el SNS 5 sobres de 27,9 g para disolver en 1 litro de agua (2,28) 5 sobres de 26,1 g para disolver en 1 litro de agua (2,59 ) 14,10 8,46 1,50 1,33 7,70 7,25 12,75 13,84 14,76 6,90 1,73 1,64 2,10 10,20 0,46 0,52

22/ 03/ 12 21:

Coste (/litro de solucin lista para su uso)

El PVP de los productos no financiados por el SNS puede variar ampliamente en las distintas oficinas de farmacia

Toxiinfeccin alimentaria

Tratamiento antibitico segn indicaciones generales18 Eleccin del antimicrobiano (cotrimoxazol, ampicilina, eritromicina/azitromicina, cefotaxima/ceftriaxona) segn sospecha etiolgica -ver tabla ms adelanteRetirar antibitico previo26

GASTROENTERITIS AGUDA: TRACTAMENT ATB


Metronidazol VO; alternativa: vancomicina VO27 Metronidazol28 VO Diarrea ms de 10 das de duracin Antimicrobianos de eleccin segn agentes causantes de la GEA (tras resultado del coprocultivo) (../..) Agente Indicaciones de uso Diarrea persistente Primera eleccin Cotrimoxazol23 Alternativas Ciprofloxacino20, cloranfenicol, aminoglucsidos Tetraciclina, doxiciclina19 Observaciones Infeccin generalmente autolimitada Infeccin generalmente autolimitada El tratamiento precoz puede acortar la duracin y prevenir la recada Vancomicina (en los cuadros ms floridos) Incrementan el riesgo de SHU Cefotaxima, Ampicilina, Eleccin segn

Diarrea asociada a antibiticos

Aeromonas

Campylobacter

Diarrea persistente Reducir contagio en hospitales de da e instituciones

Azitromicina21, eritromicina22 Ciprofloxacino


20

Clostridium difficile E. coli (O157:H7) Salmonella

Diarrea persistente despus de interrumpir los antibiticos Antibiticos contraindicados Bacteriemia

Metronidazol

Factores de riesgo: edad menor de 3 meses, asplenia, neoplasia, Antimicrobianos de eleccin segn agentes causantes de la GEA (tras resultado del coprocultivo) (../..) inmunodeficiencia, enfermedad inflamatoria

Gua-ABE. Infecciones en Pediatra. Gua rpida para ceftriaxona25 tratamiento antimicrobiano emprico la seleccin del cotrimoxazol19, antibiograma Formas invasoras [2011] ciprofloxacino20

Agente

Indicaciones de uso

Primera eleccin

Alternativas

Observaciones

intestinal, hemoglobinopata

Gua-ABE_GEA (v.4/2011) 3/9

Shigella

Control de brotes Diarrea persistente Enfermedad grave Se recomienda siempre con cultivo positivo o sospecha epidemiolgica fundada

Cefotaxima, ceftriaxona25 Azitromicina21 Ciprofloxacino


20

Cefixima25

Infeccin generalmente autolimitada Eleccin segn perfil de sensibilidad local a ampicilina y cotrimoxazol

V. cholerae

Diarrea persistente Para disminuir las necesidades de lquidos Control de brotes

Tetraciclina, doxiciclina19

Cotrimoxazol19, azitromicina21, eritromicina, ciprofloxacino20 Ciprofloxacino20, cefotaxima, aminoglucsidos

Yersinia

Bacteriemia Enfermedad invasiva Inmunosupresin

Cotrimoxazol19 Tetraciclina, doxiciclina19

Dosis Ampicilina: 100 mg/kg/da, IV, en 4 dosis, 7 das Azitromicina: 10 mg/kg/da, VO, una dosis, 3-5 das (adolescentes 500 mg/da) Cefotaxima: 100-200 mg/kg/da, IV, en 3-4 dosis Ceftriaxona: 50-75 mg/kg/da, IM/IV, 1 dosis, 3-5 das

GASTROENTERITIS AGUDA: TRACTAMENT


Gua-ABE. Infecciones en Pediatra. Gua rpida para la seleccin del tratamiento antimicrobiano emprico [2011]

Otras medidas teraputicas (../..) Dieta No es necesaria la restriccin diettica inicialmente; proponer una dieta astringente (pltano, arroz, manzana, etc.) si se prolonga en el tiempo, aunque esta dieta aporta escasas caloras y no hay estudios acerca de su eficacia Se debe mantener la lactancia materna, e intentar mantener la frmula artificial o alimentacin complementaria habitual30. No es necesaria la dilucin de la frmula artifical o la reintroduccin gradual de los alimentos La introduccin de alimentos no debe retrasarse ms de 4-6 horas tras el inicio de la rehidratacin. No se recomiendan bebidas muy azucaradas (zumos, refrescos, etc.) No est indicada inicialmente la retirada de la lactosa excepto en los casos en los que la clnica sea muy sugerente de intolerancia, acompaada de una prueba positiva en heces. No hay datos acerca del beneficio de la leche de soja o los hidrolizados de protenas con respecto a la leche de vaca o la frmula habitual, y por tanto no se recomienda el cambio de las mismas durante la GEA, incluso en los lactantes menores de 2 meses Probiticos Algunos probiticos (Lactobacillus spp. y Saccharomyces boulardii) han demostrado ser eficaces en el tratamiento de la diarrea aguda (acortan la duracin de la misma), especialmente la causada por rotavirus. El efecto es dosis dependiente y la dosis mnima eficaz es de 106-109 UFC al da, durante 5 das. No han demostrado efectos beneficiosos en la prevencin de la diarrea aguda ni en la diarrea del viajero El uso de racecadotril (antisecretor, de accin perifrica, sin efecto sobre la motilidad) no est recomendado de forma rutinaria aunque algunas nuevas guas de tratamiento de la GEA consideran su uso en nios con diarrea moderada/grave como adyuvante a la rehidratacin oral con el objetivo de reducir el nmero y mejorar la consistencia de las deposiciones31, habiendo demostrado un efecto beneficioso, aunque clnicamente no relevante, independientemente del estado de hidratacin, la edad, la presencia de rotavirus, el lugar de tratamiento o el entorno cultural Su uso como antiemtico en las GEA no est recogido en la ficha tcnica del producto, no obstante se ha usado en casos que cursan con vmitos intensos Puede usarse en pacientes seleccionados (> 6 meses de edad y > 8 kg de peso), en casos de fallo de la rehidratacin oral en los servicios de urgencias, reduciendo las necesidades de fluidoterapia IV, SNG y de hospitalizacin; se administra en forma de comprimido bucodispersable con estas dosis: 2 mg en < 15 kg, 4 mg en 15-30 kg y 8 mg en > 30 kg o en jarabe preparado (frmula magistral) a dosis de 0,15 mg/kg Recientemente se ha informado del riesgo de alargamiento del QT por lo que se recomiendan precauciones especficas en las indicaciones de uso aprobadas Domperidona Aunque su uso sistemtico no est recomendado, puede usarse para aliviar los vmitos intensos de la GEA en nios de > 1 ao de edad32 Los suplementos de zinc han demostrado ser beneficiosos en la prevencin y tratamiento de la GEA en pases en vas de desarrollo en los que existe riesgo de malnutricin, y no as en los pases desarrollados Se recomienda su uso de forma universal en todo nio malnutrido con GEA (10 mg en menores de 6 meses y 20 mg en mayores de esta edad durante 10-14 das)33 Otros La loperamida (inhibicin de la motilidad) est contraindicada en pacientes menores de 12 aos y en las diarreas hemorrgicas Los tratamientos con sustancias absorbentes (smectite, kaolin-pectin, attapulgite, carbn activado) no estn recomendados

Racecadotril

Ondansetrn

Zinc

INFECCI DORINA

INFECCI DORINA
Pot ser causa de febre sense focus en lactants Clnica: disuria, polaquiuria, +/- febre Ms freqent en nenes

INFECCI DORINA: ETIOLOGIA


Agentes causales Frecuentes Menos frecuentes3

Gua_ABE. Infecciones en Pediatra. Gua rpida para la seleccin del tratamiento antimicrobiano emprico [2007]

Raros Estreptococo del grupo B 8 Staphylococcus aureus Otras bacterias Candida 9 Otros hongos Adenovirus10

Escherichia coli 4

Klebsiella sp5 Proteus mirabilis 6 Otras enterobacterias 7 Pseudomonas aeruginosa Enterococcus faecalis 8

Estudios complementarios Indicados en la evaluacin inicial Laboratorio Indicados en situaciones especiales / seguimiento

Orina: tira reactiva y examen del sedimento 12 Hemograma, PrCR, procalcitonina, glucemia, de orina11 urea, creatinina, transaminasas, Na, K Urocultivo13 con antibiograma Hemocultivos14 Examen directo y/o tincin Gram de orina sin
15

Microbiologa

Escherichia coli

INFECCI DORINA: EC
Estudios complementarios Indicados en la evaluacin inicial Laboratorio

Klebsiella sp5 Proteus mirabilis 6 Otras enterobacterias 7 Pseudomonas aeruginosa Enterococcus faecalis 8

Estreptococo del grupo B Staphylococcus aureus Otras bacterias Candida 9 Otros hongos Adenovirus10

Indicados en situaciones especiales / seguimiento


12

Orina: tira reactiva y examen del sedimento de orina11 Urocultivo13 con antibiograma

Hemograma, PrCR, procalcitonina, glucemia, urea, creatinina, transaminasas, Na, K Hemocultivos14 Examen directo y/o tincin Gram de orina sin centrifugar15

Microbiologa

Pruebas de imagen16

No indicadas con carcter rutinario

Ecografa renal precoz o diferida, DMSA en fase aguda o diferida, CUMS (ver tabla siguiente) Cistografa isotpica17. TC abdominal18. Urografa IV con placa postmiccional19

Pruebas de imagen en nios con ITU (tomado y adaptado de C. Ochoa y cols, 2007) Prueba ITU en nios de 0 a 6 meses de edad Ecografa precoz Ecografa diferida DMSA diferida CUMS b Ecografa precoz Ecografa diferida DMSA diferida
a

Buena respuesta No Si Opcional Selectiva No Opcional Opcional

ITU grave o atpica20 Si No Si Si Si No Si

ITU recurrente21 Si No Si Si No Si Si

ITU en nios de 6 meses hasta alcanzar la capacidad de

de disfuncin vesical y/o esfinteriana, infeccin por un microorganismo diferente de E. coli, dilatacin de vas urinarias en la ecografa o cicatrices en el DMSA
e

INFECCI DORINA: CRITERIS DINGRS si se sospecha, Es frecuente la existencia de disfuncin vesical y/o esfinteriana asociada a ITU, por lo que
f

La ecografa en los nios que controlan la miccin debe realizarse con la vejiga llena, midiendo el volumen vesical antes y despus de una miccin debera realizarse un estudio videourodinmico, si es posible, o al menos una CUMS (incluyendo placas postmiccionales)

Indicaciones de ingreso hospitalario22

- Nios con ITU/PNA potencialmente grave:


o o o o Lactantes menores de 3-6 meses de edad Afectacin general importante (cualquier edad) Antecedentes de PNA reciente. Antecedentes de nefropata o anomalas estructurales de la va urinaria Inmunodeficiencia

- Mala respuesta al tratamiento oral - Intolerancia al tratamiento oral o falta de cumplimiento del mismo (entorno familiar que no garantiza el
control y vigilancia adecuados). Intolerancia a la alimentacin oral

Tratamiento antibitico emprico inicial23,24 Situacin ITU con criterios de ingreso hospitalario 26 Tratamiento de eleccin25 Gentamicina IV (+ ampicilina IV en menores de 1 mes de edad27) Alternativas Cefotaxima IV28, ceftriaxona IM/IV29 Amoxicilina/clavulnico IV30, cefuroxima IV30,31 Tratamiento por va oral: cefixima32, amoxicilina/clavulnico En zonas con alto nivel de resistencias de

INFECCI DORINA: TRACTAMENT


Lactants < 1 mes Ingrs hospitalari Ampicillina + Cefotaxima ev

Lactants 1 6 mesos

Ingrs hospitalari Amoxicillina- clavulnic Cefotaxima


AMC 40-60 mg/kg/dia durant 710 dies vo Cefixima vo 8-10 mg/Kg/dia en 2 dosis (Denvar 100 mg/5ml)

> 6 mesos

INFECCI DORINA: TRACTAMENT


Dosis recomendadas Amoxicilina/clavulnico, IV: 100 mg/kg/da de amoxicilina, en 3-4 dosis. VO: 40-50 mg (de amoxicilina)/kg/da, en 3 dosis

Gua_ABE. Infecciones en Pediatra. Gua rpida para la seleccin del tratamiento antimicrobiano emprico [2007]

Ampicilina, IV: 100-150 mg/kg/da, en 4 dosis (menor de 7 das de edad, 2 dosis) (mximo 12 g/da) Cefalexina, VO: 50-100 mg/kg/da, en 4 dosis (mximo 4 g/da) Cefixima, VO: 8 mg/kg/da, en 1 dosis (en el tratamiento inicial de la ITU, el primer da 16 mg/kg/da en 2 dosis) (mximo 400 mg/da) Cefotaxima, IV: 100-150 mg/kg/da, en 3-4 dosis (menor de 7 dias de edad, 2 dosis) (mximo 12 g/da) Ceftriaxona, IV/IM: 50-100 mg/kg/da, en 1 dosis (mximo 1 g/da, 2-4 g/da en infecciones graves) Cefuroxima, IV/IM: 100-150 mg/kg/da, en 3 dosis. Cefuroxima/axetil, VO: 30-40 mg/kg/da, en 2 dosis Cotrimoxazol, VO: TMP 8 mg + SMX 40 mg/kg/da, en 2 dosis (mximo TMP 320 mg/da, SMX 1.600 mg/da) Fosfomicina, VO: 100 mg/kg/da, en 3 dosis. Fosfomicina/trometamol, VO: 2 g en dosis nica Gentamicina, IV: 5-7,5 mg/kg/da, en 1 dosis (menor de 1 mes de edad, 3-5 mg/kg/da, de 1 a 2 meses 5 mg/kg/da) 39 Nitrofurantona, VO: 5-7 mg/kg/da, en 4 dosis (mximo 400 mg/da)40

Duracin del tratamiento

- En neonatos y lactantes pequeos con PNA, 10-14 das - En menores de 6-7 aos de edad, en general, 7-10 das - En pacientes mayores de 7 aos de edad con ITU de vas bajas, pueden considerarse pautas de 5-7 das
Cuando tras un diagnstico de presuncin, se comprueban urocultivos negativos, se recomienda suspender el tratamiento antimicrobiano41

Otras medidas teraputicas

- Hidratacin adecuada, analgsicos segn necesidad - Control de la tensin arterial y diuresis al menos en las primeras 24 horas - Hacer urocultivo intratratamiento solo si persiste la sintomatologa al cabo de 48-72 horas de tratamiento.
La persistencia de la fiebre o el empeoramiento clnico puede deberse a: infeccin por agente resistente al antimicrobiano elegido, nefritis bacteriana focal, coleccin supurada, necrosis papilar

- Se recomienda realizar cultivo post-tratamiento para comprobar la esterilizacin de la orina - Valorar la necesidad de instaurar profilaxis de nuevas ITUs - Una vez resuelta la ITU (clnicamente y urocultivo negativo), y si no se instaura profilaxis, no es preciso
realizar urocultivos repetidos de control en nios asintomticos. S es necesario, por el contrario, descartar

- En menores de 6-7 aos de edad, en general, 7-10 das


Cuando tras un diagnstico de presuncin, se comprueban urocultivos negativos, INFECCI DORINA: TRACTAMENT se recomienda suspender el tratamiento antimicrobiano
41

- En pacientes mayores de 7 aos de edad con ITU de vas bajas, pueden considerarse pautas de 5-7 das

Otras medidas teraputicas

- Hidratacin adecuada, analgsicos segn necesidad - Control de la tensin arterial y diuresis al menos en las primeras 24 horas - Hacer urocultivo intratratamiento solo si persiste la sintomatologa al cabo de 48-72 horas de tratamiento.
La persistencia de la fiebre o el empeoramiento clnico puede deberse a: infeccin por agente resistente al antimicrobiano elegido, nefritis bacteriana focal, coleccin supurada, necrosis papilar

- Se recomienda realizar cultivo post-tratamiento para comprobar la esterilizacin de la orina - Valorar la necesidad de instaurar profilaxis de nuevas ITUs - Una vez resuelta la ITU (clnicamente y urocultivo negativo), y si no se instaura profilaxis, no es preciso
realizar urocultivos repetidos de control en nios asintomticos. S es necesario, por el contrario, descartar con seguridad el diagnstico de ITU en presencia de clnica compatible y en particular en los casos de fiebre de origen no claro ITU no necesitan ulterior seguimiento (salvo lo mencionado en el punto anterior)

- Los pacientes en los que no se hayan realizado estudios de imagen, o stos sean normales tras su primera

Gua_ABE_Infeccin del tracto urinario (ITU) (v.1.2/2007) 4/8

TRAUMATISME CRANIOENCEFLIC

TCE

TCE

TCE J. de la Cruz Moreno y cols. Traumatismo crneo-enceflico en urgencias


REVISION DE LOS TCE EN 2006

>1 ao

TCE Mnimo
--Asintomtico o cx leve --Glasgow 15 sin focalidad --Cada desde <1metro --No prdida de conocimiento --No signos de fx (cefalohem) --Sgto. responsable y accesibilidad al hospital no

TCE Leve-Moderado
--Clnica inespecfica: obnubilacin leve, amnesia postraumtica, etc --Glasgow 12-14 con TAC normal --TCE de energa sin cx (acc. Trfico, bicicleta,)

TCE Moderado-Grave

Hospitalizacin Segn gravedad

PLANTA

UCIP

--Cada >1metro con gran hemat. -Expl. Neurol.

alterada, focal. -Fx. crneo aislada <1ao -Malos tratos -Alter. Marcha ->24h cx en ob.

-Glasgow <12 -HTIC -Prdida >5m el conocim. -Politraumat.

OBSERVACIN (mnimo 6 horas) DOMICILIO + hoja informativa EVOLUCIN

mayora no tendrn una LIC. Es por ello que NORMAL TAC la actitud Mala o mantener al paciente en de dudosa FRACTURA observacin sin efectuar un TAC es una

LIC No LIC

urgencias (letargia, irritabilidad, vmitos Buena: se normaliza persistentes). Posterior cx. TAC debe Glasgow y/o al DOMICILIO (tras 6 h) permanecer en observacin en urgencias

TCE: NORMES DE RECONSULTA

URTICRIA i ANAFILXIA

Urticria i anafilxia
Reacci cutnia i/o sistmica causada de lexposici a una substncia que desencadena una reacci immunolgica. Pot arribar a posar en risc la vida del pacient (anafilxia) En pediatria els desencadenants sn aliments (llet de vaca, ous, peix, marisc, aditius alimentaris), frmacs, picades dinsecte, per contacte (plantes, meduses), inhalaci de substncies (polen, epiteli danimals).

URTICRIA I ANAFILXIA: CLNICA

URTICRIA I ANAFILXIA: TRACTAMENT


ANTIHISTAMNIC NOM COMERCIAL DOSI 2 mg/Kg/dia en 3-4 dosis (mxim 100 mg/dia) 0,15-0,3 mg/kg/dia en 3-4 dosis (mxim 12 mg/dia) PRESENTACI Xarop: 2mg/1ml Comprimits: 25 mg Xarop: 2mg/5ml Comprimits 2 mg Ampolles ev 5mg/ml Xarop: 0,5 mg/ml Comprimits: 5 mg Xarop: 5 mg/5ml Comprimits: 10 i 20 mg.

HIDROXICINA

ATARAX

DEXCLORFENIRAM INA

POLARAMIN E

DESLORATADINA

AZOMYR

< 30 Kg: 5 mg/24h >30 kg: 10 mg/24h

EBASTINA

EBASTEL

2-5 anys: 2,5 mg/24h 6-11 anys: 5 mg/24h >12 anys: 10 mg/24h

Urticria i anafilxia: tractament

CORTICOIDES Metilprednisolo na Prednisolona

NOM COMERCIAL Urbason

DOSI 1-2 mg/Kg

PRESENTACI Ampolles 8,20,40 mg Comprimits 4,16,40 mg 7 mg/1ml 0,15 ml=6 gotes=1mg

Estilsona

1-2 mg/Kg

Prednisona

Dacortin Prednisona alonga


Zamene Dezacor

Comprimits 2.5, 5 i 30 mg Comprimits 5, 10 i 50 mg


Comprimits 6 i 30 mg 1 gota=1 mg

Daflazocort

Urticria i anafilxia: tractament


ALTRES TERAPUTIQUES DOSI
IM: 0,01 mg/Kg pot repetir-se cada 5-15 minuts Perfussi: 0,1-1 mcg/Kg/minut Dilur 1 mg dAdrenalina en 100ml de SSF: 0,1 mg/ml
20 ml/Kg cada 5-10 minuts 20-30 mcg/Kg (mx. 1 mg) 0,02 mg/Kg

ADRENALINA

SSF ev GLUCAG ATROPINA

DOPAMINA
NORADRENALINA SALBUTAMOL

5-20 mcg/Kg/minut
0,05-1 mcg/Kg/minut 400 mg(4 pulsacions) per dosi 0,15 mg/Kg (0,03 ml/Kg)

anafilxia: tractament

ANAFILXI A Adrenalina IM, Antihistamnic, Corticoide vo Repetir cada 5-10 minuts si no milloria Crisi greu: Hipotensi, hipoxmia, insuficincia respiratria, mala perfussi, alteraci nivell conscincia

ABC, O2 a 10 litres/minut, SSF a 20 ml/kg, Salbutamol nebulitzat, Cortoicoide ev Trasllat a centre hospitalari

ALTRES PATOLOGIES FREQENTS

CONJUNTIVITIS AGUDA
CLNICA * Eritema conjuntival. * Secreci mucopurulenta. * Picor o sensaci de sorra a lull.

CONJUNTIVITIS AGUDA: ETIOLOGIA


CONJUNTIVITIS ALLRGICA Allergens (pollens, cars, epiteli danimals) Staphilococcus spp H influenzae St pneumoniae Moraxella spp N gonorrhoeae (Oftalmia neonatorum) Chlamydia spp (Oftalmia neonatorum) Adenovirus VHS

CONJUNTIVITIS BACTERIANA

CONJUNTIVITIS VRICA

CONJUNTIVITIS AGUDA: TRACTAMENT


C. ALLRGICA Levocabastina 1 gota c/12h
Gramicidina+Neomicina+ Polimixina 1 gota c/8h 7 dies Tobramicina 1 gota c/8h 7 dies

Bilina colliri
Oftalmowell colliri Tobrex colliri Tobrex pomada oftlmica

C. BACTERIANA

C. VRICA

Mesures higiniques, rentats amb SF Si sospita VHS derivar a oftalmologia

C. NOUNATAL

Derivar a hospital Tractament via oral

Cellulitis periorbitria
Inflamaci dels teixits tous anteriors al sptum orbitari.

Cellulitis periorbitria: etiologia

Ms freqents
Streptococcus pneumoniae Haemophilus influenzae

Menys freqents
Streptococus pyogenes Staphylococcus aureus Moraxella catarrhalis Pseudomona aeruginosa Enterobacteries Streptococcus viridians

Cellulitis periorbitria: tractament

Lactants 12 mesos

Derivaci a hospital Hemograma + H C ATB ev: - < 3 mesos: Ampi + Cefota ev - 3-12 mesos: AMC ev AMC vo (80-90 mg/Kg/dia 10 d.) Ceftriaxona IM (100 mg/Kg/dia) en 2 dosis

Lactants > 12 mesos

OXIURS

MEBENDAZOL

LOMPER XAROP (100 mg/5ml) 1 dosi nica de 100 mg, repetir a les 2 setmanes

PEDICULOSIS

EXANTEMES /DERMATITIS

EXANTEMES /DERMATITIS

EXANTEMES / DERMATITIS

MOLTES GRCIES !!!!!!!!!!!!!!!

También podría gustarte