UIB (Seu Eivissa).

Reflexió i Innovació Educativa.

L’AVALUACIÓ. PLA DE MILLORA. ANÀLISI GRUPAL. Eivissa. 1. Què modificaríeu respecte a l’avaluació en algun dels projectes de millora que més us han agradat? Els projecte de millora triat ha estat l’anomenat: “Memòria d’experiència de qualitat: Estimulació Primerenca.” L’hem triat per sobre dels altres, perquè és un dels projectes de millora més complerts i aclaridors que hem trobat. Consta de vàries parts i estan explicades de manera seqüencial. Aquest projecte tracta de portar a terme una millora envers l’estimulació primarenca amb els infants.

a) Si agafem els INDICADORS, quines millores podem introduir al projecte? Indicadors d’assoliment Evidències SI S’estableix un nombre d’objectius de millora adequat, real i assolible? Es proposen cinc objectius, els quals són adequats i reals, amb la qual cosa podem dir que arribaran a assolir-se.

ELS INDICAROS DEL PLA ESTAN BEN CONCRETATS

Els objectius estan prou esmicolats, però alhora queda clar el seu lligam

SI Pensem que els objectius es troben

amb els objectius del centre? (Amb clarament especificats i reflecteixen amb això es fa emergir l’ideal’, on es vol claredat la ideologia del centre. arribar)

Treball de Millora – Part Grupal – Eivissa.

Pàg. 1

UIB (Seu Eivissa).

Reflexió i Innovació Educativa.

S’expliciten en forma de llistat les accions concretes de que comporta l’assoliment cadascun

NO Els objectius es troben redactats de

dels forma molt clara, però no s’expliciten les

objectius establerts. Això es pot fer a accions concretes que comporta l’assoliment partir de la pregunta: Què implica de cadascun del objectius que es proposen. exactament…? Els objectius del pla s’han establert de forma compartida, o bé s’han concretat unilateralment? S’HA PLANIFICAT UN TREBALL SIS TEMÀTIC PER ASSOLIR ELS OBJECTIUS DE MILLORA NO S’estableix objectius? una planificació (un Exactament per a no la trobem consecució una dels calendari) per a la consecució dels planificació

objectius, simplement trobem un quadre d’actuacions i de temporització. SI La planificació contempla sessions de

La planificació contempla sessions treball dividides per àrees, com per exemple: de treball ? àrea de identitat i autonomia personal, àrea del medi físic i social, àrea de comunicació i representació. SI La planificació afecta a diferents agents? La planificació afecta a l’equip directiu i a la coordinadora, als membres de l’equip de millora, al personal administratiu, a les tutores i la mestra de suport i, finalment, a les famílies.

Treball de Millora – Part Grupal – Eivissa.

Pàg. 2

UIB (Seu Eivissa).

Reflexió i Innovació Educativa.

NO PROCEDEIX La planificació implica un treball de grup entre les alumnes practicants? En tot el projecte de millora no s’esmenta la presència o el treball de alumnat en pràctiques. EN RELACIÓ AL PROCÉS DE MILLORA NO El pla de millora parteix o inclou una En cap moment es plantegen Autoanàlisi: Què fem ja en relació a preguntes per a dur a terme un autoanàlisis, les accions per assolir l’objectiu simplement es qüestionen si els objectius del establert? Què ens falta fer? seu protocol s’han transformat en resultats. NO PROCEDEIX El pla de millora inclou el contrast En tot el projecte de millora no es amb altres mirades: Com ho fem contrasten mirades amb altres centres o amb nosaltres? Què ens aporten altres sabers teòrics. mirades (d’altres centres o de SI El pla de millora inclou moments, En què hem avançat respecte al han punt de partida? El pla de millora es seguit i avaluat organitzat una avaluació final eines o persones per fer l’Avaluació: per els òrgans d’aquest pla, que a la vegada mitjançant qüestionaris per al personal docent, pares, personal no docent i persones properes al centre. A més a més, s’han dut a terme unes graelles d’observació i unes enquestes. sabers teòrics?

Treball de Millora – Part Grupal – Eivissa.

Pàg. 3

UIB (Seu Eivissa).

Reflexió i Innovació Educativa.

EN RELACIÓ A LA DINÀMICA INTERNA

NO PROCEDEIX No es mencionen obstacles ni

El pla preveu els obstacles i les resistències en tot el projecte de millora, a resistències així com la manera de causa d’això tampoc podem trobar la manera superar-les? de superar-les.

ES DUU A TERME UNA AVALUACIÓ QUALITATIVA DEL PROCÉS, AIXÍ COM DELS RESULTATS Es preveu la manera de documentar tot el procés que es vagi seguint? SI Han afavorit l’educació integral dels nens ajustant-se en tot moment a les seves necessitats, estimulant el procés S’aporten evidències concretes de d’aprenentatge arribant a aconseguir una l’assoliment dels objectius. : En què millora en els resultats acadèmics. A més a hem avançat? En quina mesura hem més, assolit els objectius Quines evidències tenim? aquesta proposta ha aconseguit concrets? sensibilitzar i implicar als pares en la tasca educativa dels seus fills. Per finalitzar, hem de dir que la realització del projecte de millora ha suscitat major motivació i responsabilitat en l’estimulació, tant per part del professorat com de la resta de personal del centre. S’argumenten finalment els avenços fets en relació als tres eixos següents: a) pràctiques d’aula b) relacions interpersonals c) creences de centre NO Si que s’argumenten el avenços però no ho fan diferenciant els tres eixos, és a dir, no remarquen la diferència en els avenços de pràctiques d’aula, relacions interpersonals i creences de centre. En el pla de millora es fa referència als avenços però d’una manera global.

Treball de Millora – Part Grupal – Eivissa.

Pàg. 4

UIB (Seu Eivissa).

Reflexió i Innovació Educativa.

b) Que suposaria la incorporació del pla de millora pel centre? I per cadascun dels components del grup? La incorporació del pla de millora al centre educatiu suposaria un gran pas endavant cap a la millora del desenvolupament general dels infants. Encara que hem de tenir en comte que cada escola té unes necessitats diferents i que per això potser no serveix de la mateixa manera a totes les escoletes. Malgrat això, unes de les coses que més ens han agradat d’aquest projecte, ha estat la bona organització i programació del mateix, ja que per començar varen demanar suport i varen deixar un espai i un temps per a que l’equip docent podes dir el que pensava, ho posaven en comú i ho avaluaven, arribant, d’aquesta manera, a poder fer una bona programació. En aquest article podem veure com organitzen la proposta de millora amb punts importants tals com els objectius, la metodologia, el desenvolupament, l’avaluació contínua, la creació de material per avaluar, temporització, recursos, etc. La qual cosa no és comuna en la resta de projectes de millora trobats en xarxa. Aquest pla de millora és un molt bon exemple de com plantejar-se ,dintre de les escoles, una millora, per què fer-la i amb quins objectius, basant-se en una fonamentació teòrica. Pot ser l’execució del pla de millora, tal qual l’han fet en aquest exemple de centre, no serviria per igual a totes les escoletes, ja que cada una d’elles pot seguir un projecte educatiu, un programa d’activitats i un plantejament didàctic diferent al d’aquesta escola. desenvolupament. Però crèiem important introduir aquest projecte de millora com exemple a seguir, pel bon

Treball de Millora – Part Grupal – Eivissa.

Pàg. 5

UIB (Seu Eivissa).

Reflexió i Innovació Educativa.

c) Quins avantatges? Els avantatges de seguir un bon procediment avaluador, tant del pla de millora com de qualsevol tasca educativa, innovadora o rutinària, dependran en gran mesura del moment en el què es faci, a qui vagi dirigit, del mètode d’avaluació i qui és la persona que realitza l’avaluació. Tant des del punt de vista de l’estudiant com del professor, l’avaluació de l’aprenentatge dins l’àmbit educatiu es considera necessària i queda justificada per les següents funcions: 1º: Saber si s’han complit els objectius i de quina manera s’ha fet. 2º: És una eina que serveix per millorar els aprenentatges, no per determinar. 3º: Recull evidències dels processos, dels progressos, de si s’han assolit els aprenentatges i si s’han seguit els passos adequats per assolir-los. 4º: És una eina que serveix per prendre decisions per a un futur proper. Sempre haurem de procurar fer un bon sistema per avaluar de forma contínua i cíclica, és a dir, que segueixi un procés seqüencial i procedimental d’inici, durant el transcurs del projecte, i una avaluació final. Quan ens plantegem el procés d'avaluació hem de tenir en compte amb quina finalitat ho fem. Si per a dur un control dels aprenentatges que van adquirint els alumnes, o bé per a fer un anàlisi exhaustiu de tot el procés d'ensenyança aprenentatge, des d'una perspectiva de millora. Segons la finalitat que pretenguem, conduirem el procés d'avaluació en un sentit o en un altre. L’avaluació inicial té la funció de servir de diagnòstic, ens donarà a conèixer les reflexions i el perquè de fer el projecte, podent arribar a avaluar i prendre decisions segons les diferents perspectives de cada un dels membres integrants del pla d’avaluació.

Treball de Millora – Part Grupal – Eivissa.

Pàg. 6

UIB (Seu Eivissa).

Reflexió i Innovació Educativa.

Partint de la base dels tres moments claus apuntats anteriorment (al inici, durant i al final del procés d'ensenyament - aprenentatge), caldrà planificar una avaluació en moments continuats i interrelacionats durant tot el procés de formació. L’avaluació del procés ens donarà a conèixer aspectes sobre el desenvolupament del projecte, si està anant tal com s’esperava o no i ens donarà oportunitat de valorar el perquè, podent d’aquesta manera prendre decisions de canvi o no, per millorar aquest procés i els resultats finals. Haurem de tenir molt en compte aspectes tals com què avaluem, perquè, en quin moment, qui serà la persona encarregada de l’avaluació, quins suports materials farem servir i en quin moment la farem. L’avaluació ha de ser contextualitzada i personalitzada, per a cada moment i cada situació concreta. En referència a l’avaluació final, aquesta ens servirà per conèixer si s’han complit els objectius que en un principi es valoraven per a justificar el projecte, tindrà una funció bàsicament orientadora / reguladora, que permetrà anar programant i oferint les respostes de si es compleixen els objectius cercats o no. A part de valorar si els objectius han estat o no complits, l’avaluació final ha de servir per reflexionar sobre altres aspectes del projecte tals com la metodologia emprada, el suport material i personal emprat, la temporització, el paper del personal docent, etc. En altres paraules, una altra part important del procés d’avaluació serà l’autoavaluació i l’autoanàlisi de la pròpia pràctica docent, per tal d’identificar els seus punts forts i els febles, per tal d’explotar-los o millorar-los. A més a més, hem de tenir present que l’avaluació també hauria de passar per un procés avaluador, que valorés la funcionalitat i les vies d’actuació de la mateixa avaluació (procés i resultats).

Treball de Millora – Part Grupal – Eivissa.

Pàg. 7

UIB (Seu Eivissa).

Reflexió i Innovació Educativa.

d) Quins problemes cal preveure? Com a tota tasca de qualsevol índole, entre elles l’educativa, a l’avaluació poden succeir alguns problemes que hem de tenir en compte per tal realitzar-la de la millor manera possible. Contemplant aquests problemes (també és un acte d’avaluació inicial), podrem cercar vies i mecanismes per procurar que no succeeixin. Els possibles problemes poden ser els següents: - No tenir ben clars els objectius treballats, amb això no sabríem què és el què volen avaluar. Si no es sap quin és el sentit de l’activitat és impossible que es pugui reconèixer què és el que no acaba d’estar prou ben fet. - No anticipar i planificar bé l’acció per realitzar la tasca. No tenir clares les eines per avaluar allò que necessitem avaluar. - Tenir ben clar el que farem, perquè i com organitzar-ho. - Que l’avaluació no estigui ben plantejada, pensada i reflexionada entre tots els membres que portaran a terme el projecte de millora. - Que no es posin d’acord entre els companys per saber què avaluar i amb quina finalitat. - No fer una avaluació completa i seqüencial. - No saber actuar una vegada tenim feta l’avaluació. - No tenir en compte el fer una bona planificació.

Treball de Millora – Part Grupal – Eivissa.

Pàg. 8

UIB (Seu Eivissa).

Reflexió i Innovació Educativa.

e) Quins nous interrogants? - El sistema d’avaluació emprat és el més adequada per enregistrar l’autonomia dels nens? - Tot l’equip educatiu es guiarà per el mateix sistema d’avaluació fent ús del sistema de graelles? - De quina manera podem involucrar a les famílies en aquest projecte? - Podrem donar-li continuïtat? Es farà un treball conjunt amb famílies? - Tindrà bona acceptació per part dels nens i per tant s’aniran complint els objectius plantejats? - Tots el professorat s’implicarà i mostrarà el mateix interès en relació al projecte? - S’adaptarà aquest projecte a les necessitats i característiques individuals de cada infant? - S’aconseguirà la millora del projecte segons els objectius plantejats? - Quines seran les conclusions que extraurem mitjançant la realització d’aquest projecte? - Podrem aprofundir en la millora del projecte? És suficient la feina realitzada per arribar als objectius marcats? - Disposarem de l’espai/temps/ materials suficients? les

Conclusió. La majoria de plans de millora trobats en xarxa no disposen d’un pla d’avaluació, per tant podríem dir que els plans que naveguen per la ret no són plans de millora complets, sinó parcials i potser poc funcionals. Doncs, un bon projecte ha de complir certs requisits i per poder fer una bona conclusió reflexiva, en referència a si s’han complit els objectius que es cercaven o no, és necessari un bon pla d’avaluació continu.

Treball de Millora – Part Grupal – Eivissa.

Pàg. 9

UIB (Seu Eivissa).

Reflexió i Innovació Educativa.

PUNTS IMPORTANTS A DESTACAR: - El projecte s’ha de basar en donar una ullada a les possibles necessitats del centre. Això ho fan a través d’una avaluació inicial, confeccionant unes graelles per a que tot l’equip docent. Fan el buidatge dels documents avaluadors i extreuen els resultats per saber quina és l’àrea que més necessita millorar. - Els hi expliquen a les famílies, demanant-los col·laboració. - Es posen en marxa amb el projecte, tenint en compta aquests punts:  Què volem millorar i per què? Objectius.  Fonamentació teòrica.  Com ho farem?  De quins mitjans disposem?  Metodologia.  Temporització.  Avaluació.

Grup format per: Cardona Marí, Sergio. Bonet Pachon, Ana. González Arabí, Anna. López Torres, Natalia. Martínez Quirosa, Maria Pilar. Martos Ruíz, Noelia. Ribas Fernández, Alicia. Rodríguez Rodríguez, Amanda. Roig Galdón, Cira. Sánchez Barreda, Rosa Luz

Treball de Millora – Part Grupal – Eivissa.

Pàg. 10

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful