UIB (Seu Eivissa).

Reflexi i Innovaci Educativa.

LAVALUACI. PLA DE MILLORA. ANLISI GRUPAL. Eivissa. 1. Qu modificareu respecte a lavaluaci en algun dels projectes de millora que ms us han agradat? Els projecte de millora triat ha estat lanomenat: Memria dexperincia de qualitat: Estimulaci Primerenca. Lhem triat per sobre dels altres, perqu s un dels projectes de millora ms complerts i aclaridors que hem trobat. Consta de vries parts i estan explicades de manera seqencial. Aquest projecte tracta de portar a terme una millora envers lestimulaci primarenca amb els infants.

a) Si agafem els INDICADORS, quines millores podem introduir al projecte? Indicadors dassoliment Evidncies SI Sestableix un nombre dobjectius de millora adequat, real i assolible? Es proposen cinc objectius, els quals sn adequats i reals, amb la qual cosa podem dir que arribaran a assolir-se.

ELS INDICAROS DEL PLA ESTAN BEN CONCRETATS

Els objectius estan prou esmicolats, per alhora queda clar el seu lligam

SI Pensem que els objectius es troben

amb els objectius del centre? (Amb clarament especificats i reflecteixen amb aix es fa emergir lideal, on es vol claredat la ideologia del centre. arribar)

Treball de Millora Part Grupal Eivissa.

Pg. 1

UIB (Seu Eivissa).

Reflexi i Innovaci Educativa.

Sexpliciten en forma de llistat les accions concretes de que comporta lassoliment cadascun

NO Els objectius es troben redactats de

dels forma molt clara, per no sexpliciten les

objectius establerts. Aix es pot fer a accions concretes que comporta lassoliment partir de la pregunta: Qu implica de cadascun del objectius que es proposen. exactament? Els objectius del pla shan establert de forma compartida, o b shan concretat unilateralment? SHA PLANIFICAT UN TREBALL SIS TEMTIC PER ASSOLIR ELS OBJECTIUS DE MILLORA NO Sestableix objectius? una planificaci (un Exactament per a no la trobem consecuci una dels calendari) per a la consecuci dels planificaci

objectius, simplement trobem un quadre dactuacions i de temporitzaci. SI La planificaci contempla sessions de

La planificaci contempla sessions treball dividides per rees, com per exemple: de treball ? rea de identitat i autonomia personal, rea del medi fsic i social, rea de comunicaci i representaci. SI La planificaci afecta a diferents agents? La planificaci afecta a lequip directiu i a la coordinadora, als membres de lequip de millora, al personal administratiu, a les tutores i la mestra de suport i, finalment, a les famlies.

Treball de Millora Part Grupal Eivissa.

Pg. 2

UIB (Seu Eivissa).

Reflexi i Innovaci Educativa.

NO PROCEDEIX La planificaci implica un treball de grup entre les alumnes practicants? En tot el projecte de millora no sesmenta la presncia o el treball de alumnat en prctiques. EN RELACI AL PROCS DE MILLORA NO El pla de millora parteix o inclou una En cap moment es plantegen Autoanlisi: Qu fem ja en relaci a preguntes per a dur a terme un autoanlisis, les accions per assolir lobjectiu simplement es qestionen si els objectius del establert? Qu ens falta fer? seu protocol shan transformat en resultats. NO PROCEDEIX El pla de millora inclou el contrast En tot el projecte de millora no es amb altres mirades: Com ho fem contrasten mirades amb altres centres o amb nosaltres? Qu ens aporten altres sabers terics. mirades (daltres centres o de SI El pla de millora inclou moments, En qu hem avanat respecte al han punt de partida? El pla de millora es seguit i avaluat organitzat una avaluaci final eines o persones per fer lAvaluaci: per els rgans daquest pla, que a la vegada mitjanant qestionaris per al personal docent, pares, personal no docent i persones properes al centre. A ms a ms, shan dut a terme unes graelles dobservaci i unes enquestes. sabers terics?

Treball de Millora Part Grupal Eivissa.

Pg. 3

UIB (Seu Eivissa).

Reflexi i Innovaci Educativa.

EN RELACI A LA DINMICA INTERNA

NO PROCEDEIX No es mencionen obstacles ni

El pla preveu els obstacles i les resistncies en tot el projecte de millora, a resistncies aix com la manera de causa daix tampoc podem trobar la manera superar-les? de superar-les.

ES DUU A TERME UNA AVALUACI QUALITATIVA DEL PROCS, AIX COM DELS RESULTATS Es preveu la manera de documentar tot el procs que es vagi seguint? SI Han afavorit leducaci integral dels nens ajustant-se en tot moment a les seves necessitats, estimulant el procs Saporten evidncies concretes de daprenentatge arribant a aconseguir una lassoliment dels objectius. : En qu millora en els resultats acadmics. A ms a hem avanat? En quina mesura hem ms, assolit els objectius Quines evidncies tenim? aquesta proposta ha aconseguit concrets? sensibilitzar i implicar als pares en la tasca educativa dels seus fills. Per finalitzar, hem de dir que la realitzaci del projecte de millora ha suscitat major motivaci i responsabilitat en lestimulaci, tant per part del professorat com de la resta de personal del centre. Sargumenten finalment els avenos fets en relaci als tres eixos segents: a) prctiques daula b) relacions interpersonals c) creences de centre NO Si que sargumenten el avenos per no ho fan diferenciant els tres eixos, s a dir, no remarquen la diferncia en els avenos de prctiques daula, relacions interpersonals i creences de centre. En el pla de millora es fa referncia als avenos per duna manera global.

Treball de Millora Part Grupal Eivissa.

Pg. 4

UIB (Seu Eivissa).

Reflexi i Innovaci Educativa.

b) Que suposaria la incorporaci del pla de millora pel centre? I per cadascun dels components del grup? La incorporaci del pla de millora al centre educatiu suposaria un gran pas endavant cap a la millora del desenvolupament general dels infants. Encara que hem de tenir en comte que cada escola t unes necessitats diferents i que per aix potser no serveix de la mateixa manera a totes les escoletes. Malgrat aix, unes de les coses que ms ens han agradat daquest projecte, ha estat la bona organitzaci i programaci del mateix, ja que per comenar varen demanar suport i varen deixar un espai i un temps per a que lequip docent podes dir el que pensava, ho posaven en com i ho avaluaven, arribant, daquesta manera, a poder fer una bona programaci. En aquest article podem veure com organitzen la proposta de millora amb punts importants tals com els objectius, la metodologia, el desenvolupament, lavaluaci contnua, la creaci de material per avaluar, temporitzaci, recursos, etc. La qual cosa no s comuna en la resta de projectes de millora trobats en xarxa. Aquest pla de millora s un molt bon exemple de com plantejar-se ,dintre de les escoles, una millora, per qu fer-la i amb quins objectius, basant-se en una fonamentaci terica. Pot ser lexecuci del pla de millora, tal qual lhan fet en aquest exemple de centre, no serviria per igual a totes les escoletes, ja que cada una delles pot seguir un projecte educatiu, un programa dactivitats i un plantejament didctic diferent al daquesta escola. desenvolupament. Per criem important introduir aquest projecte de millora com exemple a seguir, pel bon

Treball de Millora Part Grupal Eivissa.

Pg. 5

UIB (Seu Eivissa).

Reflexi i Innovaci Educativa.

c) Quins avantatges? Els avantatges de seguir un bon procediment avaluador, tant del pla de millora com de qualsevol tasca educativa, innovadora o rutinria, dependran en gran mesura del moment en el qu es faci, a qui vagi dirigit, del mtode davaluaci i qui s la persona que realitza lavaluaci. Tant des del punt de vista de lestudiant com del professor, lavaluaci de laprenentatge dins lmbit educatiu es considera necessria i queda justificada per les segents funcions: 1: Saber si shan complit els objectius i de quina manera sha fet. 2: s una eina que serveix per millorar els aprenentatges, no per determinar. 3: Recull evidncies dels processos, dels progressos, de si shan assolit els aprenentatges i si shan seguit els passos adequats per assolir-los. 4: s una eina que serveix per prendre decisions per a un futur proper. Sempre haurem de procurar fer un bon sistema per avaluar de forma contnua i cclica, s a dir, que segueixi un procs seqencial i procedimental dinici, durant el transcurs del projecte, i una avaluaci final. Quan ens plantegem el procs d'avaluaci hem de tenir en compte amb quina finalitat ho fem. Si per a dur un control dels aprenentatges que van adquirint els alumnes, o b per a fer un anlisi exhaustiu de tot el procs d'ensenyana aprenentatge, des d'una perspectiva de millora. Segons la finalitat que pretenguem, conduirem el procs d'avaluaci en un sentit o en un altre. Lavaluaci inicial t la funci de servir de diagnstic, ens donar a conixer les reflexions i el perqu de fer el projecte, podent arribar a avaluar i prendre decisions segons les diferents perspectives de cada un dels membres integrants del pla davaluaci.

Treball de Millora Part Grupal Eivissa.

Pg. 6

UIB (Seu Eivissa).

Reflexi i Innovaci Educativa.

Partint de la base dels tres moments claus apuntats anteriorment (al inici, durant i al final del procs d'ensenyament - aprenentatge), caldr planificar una avaluaci en moments continuats i interrelacionats durant tot el procs de formaci. Lavaluaci del procs ens donar a conixer aspectes sobre el desenvolupament del projecte, si est anant tal com sesperava o no i ens donar oportunitat de valorar el perqu, podent daquesta manera prendre decisions de canvi o no, per millorar aquest procs i els resultats finals. Haurem de tenir molt en compte aspectes tals com qu avaluem, perqu, en quin moment, qui ser la persona encarregada de lavaluaci, quins suports materials farem servir i en quin moment la farem. Lavaluaci ha de ser contextualitzada i personalitzada, per a cada moment i cada situaci concreta. En referncia a lavaluaci final, aquesta ens servir per conixer si shan complit els objectius que en un principi es valoraven per a justificar el projecte, tindr una funci bsicament orientadora / reguladora, que permetr anar programant i oferint les respostes de si es compleixen els objectius cercats o no. A part de valorar si els objectius han estat o no complits, lavaluaci final ha de servir per reflexionar sobre altres aspectes del projecte tals com la metodologia emprada, el suport material i personal emprat, la temporitzaci, el paper del personal docent, etc. En altres paraules, una altra part important del procs davaluaci ser lautoavaluaci i lautoanlisi de la prpia prctica docent, per tal didentificar els seus punts forts i els febles, per tal dexplotar-los o millorar-los. A ms a ms, hem de tenir present que lavaluaci tamb hauria de passar per un procs avaluador, que valors la funcionalitat i les vies dactuaci de la mateixa avaluaci (procs i resultats).

Treball de Millora Part Grupal Eivissa.

Pg. 7

UIB (Seu Eivissa).

Reflexi i Innovaci Educativa.

d) Quins problemes cal preveure? Com a tota tasca de qualsevol ndole, entre elles leducativa, a lavaluaci poden succeir alguns problemes que hem de tenir en compte per tal realitzar-la de la millor manera possible. Contemplant aquests problemes (tamb s un acte davaluaci inicial), podrem cercar vies i mecanismes per procurar que no succeeixin. Els possibles problemes poden ser els segents: - No tenir ben clars els objectius treballats, amb aix no sabrem qu s el qu volen avaluar. Si no es sap quin s el sentit de lactivitat s impossible que es pugui reconixer qu s el que no acaba destar prou ben fet. - No anticipar i planificar b lacci per realitzar la tasca. No tenir clares les eines per avaluar all que necessitem avaluar. - Tenir ben clar el que farem, perqu i com organitzar-ho. - Que lavaluaci no estigui ben plantejada, pensada i reflexionada entre tots els membres que portaran a terme el projecte de millora. - Que no es posin dacord entre els companys per saber qu avaluar i amb quina finalitat. - No fer una avaluaci completa i seqencial. - No saber actuar una vegada tenim feta lavaluaci. - No tenir en compte el fer una bona planificaci.

Treball de Millora Part Grupal Eivissa.

Pg. 8

UIB (Seu Eivissa).

Reflexi i Innovaci Educativa.

e) Quins nous interrogants? - El sistema davaluaci emprat s el ms adequada per enregistrar lautonomia dels nens? - Tot lequip educatiu es guiar per el mateix sistema davaluaci fent s del sistema de graelles? - De quina manera podem involucrar a les famlies en aquest projecte? - Podrem donar-li continutat? Es far un treball conjunt amb famlies? - Tindr bona acceptaci per part dels nens i per tant saniran complint els objectius plantejats? - Tots el professorat simplicar i mostrar el mateix inters en relaci al projecte? - Sadaptar aquest projecte a les necessitats i caracterstiques individuals de cada infant? - Saconseguir la millora del projecte segons els objectius plantejats? - Quines seran les conclusions que extraurem mitjanant la realitzaci daquest projecte? - Podrem aprofundir en la millora del projecte? s suficient la feina realitzada per arribar als objectius marcats? - Disposarem de lespai/temps/ materials suficients? les

Conclusi. La majoria de plans de millora trobats en xarxa no disposen dun pla davaluaci, per tant podrem dir que els plans que naveguen per la ret no sn plans de millora complets, sin parcials i potser poc funcionals. Doncs, un bon projecte ha de complir certs requisits i per poder fer una bona conclusi reflexiva, en referncia a si shan complit els objectius que es cercaven o no, s necessari un bon pla davaluaci continu.

Treball de Millora Part Grupal Eivissa.

Pg. 9

UIB (Seu Eivissa).

Reflexi i Innovaci Educativa.

PUNTS IMPORTANTS A DESTACAR: - El projecte sha de basar en donar una ullada a les possibles necessitats del centre. Aix ho fan a travs duna avaluaci inicial, confeccionant unes graelles per a que tot lequip docent. Fan el buidatge dels documents avaluadors i extreuen els resultats per saber quina s lrea que ms necessita millorar. - Els hi expliquen a les famlies, demanant-los collaboraci. - Es posen en marxa amb el projecte, tenint en compta aquests punts: Qu volem millorar i per qu? Objectius. Fonamentaci terica. Com ho farem? De quins mitjans disposem? Metodologia. Temporitzaci. Avaluaci.

Grup format per: Cardona Mar, Sergio. Bonet Pachon, Ana. Gonzlez Arab, Anna. Lpez Torres, Natalia. Martnez Quirosa, Maria Pilar. Martos Ruz, Noelia. Ribas Fernndez, Alicia. Rodrguez Rodrguez, Amanda. Roig Galdn, Cira. Snchez Barreda, Rosa Luz

Treball de Millora Part Grupal Eivissa.

Pg. 10