esdevenir persona

esdevenir persona, en companyia daltri, en la societat de la informaci

Jaume Funes

pargrafs per provocar el caos Aquesta s una reflexi breu, inevitablement simplista i simplificadora, inscrita dins duna ponncia marc que pretn parlar dels dinamismes del caos, que suposadament intenta valorar els aspectes positius i negatius de les noves tecnologies. Potser, el resultat final no passa de ser un ndex de reflexions comentades que invita a pensar, comenant per dubtar i assumint que la realitat s tossuda i que, sempre, el que cal fer s assumir-la i pensar en la manera com canviar-la, a favor dels uns o dels altres, en funci duns valors collectius. En tot cas, s un text destinat a provocar caos al lector, al participant en el Congrs ats que, per a trobar sentit a moltes de les idees que es proposen, cal si ms no situar-se en la brevetat comunicativa duna piulada, formar part dalgun facebook, accedir a la informaci en un nvol, divulgar el saber construt collectivament en alguna wiki. En la meva reflexi es barregen forces intellectuals suposadament contraposades. Duna banda, la meva edat madura, que em conduiria fcilment a pensar que abans tot era millor. De laltra, la meva llarga dedicaci professional al mn dels adolescents i el descobriment quotidi de com es desenvolupen activament en les realitats digitals, que em condueix a saber que
71

Funes.indd 71

27/03/2012 20:54:11

contra la ignorncia informada noms essent present, tamb, en aquestes noves versions dels seus mons els puc ser mnimament til. El resultat del dilema s una gran quantitat de curiositats permanents i una dosi similar dinterrogants sobre un mn complex i acceleradament canviant, que intento entendre, fer servir, posar al servei de leducaci. No sc un adulador acrtic, per tampoc un resistent, un resistencialista davant del que s inevitable. La meva reflexi oberta sha dentendre des de la perspectiva dun professional que intenta ser un humanitzador actiu de tot all que va canviant al seu voltant. Qui pot no estar dacord amb reflexions com aquesta?: La historia nos dice que los sistemas se gobiernan con mayor justicia cuando hay un dilogo abierto y transparente entre la gente que toma decisiones y aquellos a los que afectan estas decisiones.1 No prov duna reflexi poltica general, sin del text duna conferncia del creador duna de les principals xarxes socials virtuals. Entenc, per, que tamb podria citar un text similar dels que, raonadament, veuen en aquestes noves realitats una enorme capacitat de manipulaci i deshumanitzaci. Agrupar les reflexions en tres grans grups: alguns advertiments; la meva adhesi a considerar que som davant dun canvi de paradigma; i els diferents impactes que provoca la realitat de la societat de la informaci. De fons, un argument: la necessitat de continuar educant, tamb en la societat actual.

alguns advertiments inevitables Dentrada, voldria insistir que ja s lhora de deixar de parlar de noves tecnologies. Comencen a ser fora antigues. Una altra cosa s que a un sector de la societat li siguin desconegudes. El que tenen de noves s que contnuament es renoven;
1. David k i r k p a t r i c k, El efecto Facebook (Barcelona: Planeta, 2011).

72

Funes.indd 72

27/03/2012 20:54:11

esdevenir persona sistemticament apareixen noves aplicacions, nous maquinaris, nous usos, noves funcionalitats. Sn velles, per ens obliguen a estar installats en la novetat permanent. Complementriament, novetat o antiguitat shan de posar en relaci amb un mn construt per molts artefactes diferents. No podem parlar com si fos la mateixa realitat el joc en lnia, el WhatsApp (provisionalment de moda mentre escric aquestes lnies), una xarxa virtual o laprenentatge mitjanant lordinador i Internet, si citem algunes de les realitats digitals (en falten moltes) que conformen la realitat digital en qu ens movem. Tot i que tenen un univers com, sempre s necessari didentificar la tecnologia i el tipus ds de qu parlem. El segon advertiment s per recordar que amb aquestes noves tecnologies es pot fer de tot, per elles, per si mateixes, no tenen la culpa de res. No pretenc afirmar que sn neutres ats que sempre, des la lgica que les crea fins a les diverses formes ds, tenen darrere valors. Per comenar demonitzant-les no condueix a res. A ms, el que veritablement ens crea desconcert i crisis diverses no sn les tecnologies, sin lamplificaci de la complexitat que afegeixen i en la qual ens hem de bellugar sense guies prvies. Tanmateix, la complexitat del mn actual s prvia, s resultant dhaver de viure sense cosmogonies globals, sense manuals, en el mestissatge, en el canvi accelerat. Sn variables del desconcert que les noves tecnologies amplifiquen. Finalment, aquests reflexions tecnolgiques han de servir per a recordar que, en parlar de valors, cal deixar de somiar en el passat. El que demostren s que potser abans no tenien els valors que diem, que alguns poden ser nous, que els nostres eren uns entre daltres, que no s tan senzill com creiem traspassar-los,2 que ara ms que mai tot valor s posat automticament en contrast amb un altre, que en tot cas la velocitat
2. De fet, escric aquest text fent un parntesi en la redacci dun text sobre educaci tica i adolescncia avui.

73

Funes.indd 73

27/03/2012 20:54:11

contra la ignorncia informada comunicativa pot aguditzar la facilitat de viure sense tica que presideix, des de sempre, la vida de moltes persones. De la mateixa manera no estaria de ms advertir que, sovint, moltes de les coses que diem sobre aquestes tecnologies estan en gran mesura determinades per la manera de pensar i ser de la persona que les expressa. El pensament conservador, la tendncia vital a langoixa o les dificultats professionals o personals dadaptaci al canvi, la resistncia al cosmopolitisme etc., predeterminen bona part dels arguments especialment crtics amb aquestes tecnologies. Com molt b es resumeix en un text recent:
Proposo esforar-nos a tenir una actitud ms positiva, illusionada, constructiva. Mirem-nos-ho aix: Quina sort que tenim! Ens ha tocat ser testimonis duna revoluci cultural! Serem de les poques persones de la histria de la humanitat que haurem viscut abans i desprs dInternet, que haurem conegut com era el mn abans daquesta extraordinria invenci i com s desprsencara que noms sigui experimentant-ne les primeres conseqncies. s fantstic, no ho veus aix? La xarxa s un invent tan prodigis com la roda, lescriptura o la impremta. Sn innovacions que canvien el mn i les persones I ens ha tocat a nosaltres!3

Abans de passar a fer aquesta anlisi elemental no podem deixar dinsistir que, una vegada ms, tot aix est traspassat per les classes i els orgens socials, pels contextos vitals, per les oportunitats educatives. De la mateixa manera que passava i passa amb els llibres o amb daltres bns culturals, tothom no hi accedeix igual, tothom no en fa el mateix s. Llevat dels casos de ms pobresa, laccs a Internet comena a ser fora
3. Daniel c a s s a n y, En_lnia: Llegir i escriure a la xarxa (Barcelona: Ed. Gra, 2011).

74

Funes.indd 74

27/03/2012 20:54:11

esdevenir persona universalsi ms no en el nostre entorn, per per a qu es fa servir i com es fa servir s radicalment diferent. Es pot xatejar permanentment i no conixer cap eina informtica descriptura. Es pot circular per una infinitat de webs i no descobrir idees, propostes, interessos vitals que millorin la prpia condici humana. Duna manera agreujada assistim a una realitat que veritablement pot donar capacitat i poder a qui en t poc, per que pot acabar generant una desigualtat social ms gran. Els ms desfavorits tamb sn els queen aguditzar-se la distncia culturalvan deixant dincorporar-se al mn digital.

per qu parlem dun canvi de paradigma? No sempre som conscients que els canvis produts per aquest conjunt de tecnologies sn quelcom ms que la introducci dartefactes que modulen aprenentatges o faciliten la comunicaci. He conegut les filmines, les diapositives, el vdeo, el d v d etc., es tracta ara dalguns esglaons, dalgunes baules ms? No, de cap manera, i s un gran error pensar que sn tecnologies alienes que podem fer servir o no en la mesura que ens poden ser facilitadores i tils. Com acabem de citar i com desprs analitzarem, sn dins del nostre mn i produeixen canvis profunds en tothom, en totes les societats. Resulta lamentable, per exemple, que la Llei dEducaci de Catalunya, suposadament moderna, parli de totes elles com a eines metodolgiques.

Una primera fotografia Dentrada, podem fer un petit retrat de la nova i inevitable realitat a partir de tres caracterstiques: es tracta dun mn digital, multimdia i en xarxa. Tota la informaci existent o per generar est o pot estar en bits, si no ho est ben b avui ja no existeix, la
75

Funes.indd 75

27/03/2012 20:54:11

contra la ignorncia informada qual cosa significa que potencialment s accessible i divulgable de manera eficient i fcil. Com molts autors ens recorden, en iniciar-se el nostre segle ja circulava per Internet, en un any, ms lletra escrita que totes les paraules escrites fins aquell moment en tota la histria de la humanitat. Si la informaci a qu podem accedir ha augmentat exponencialment, si la selecci, el creuament o la sntesi de les diverses informacions que poden fer diverses tecnologies supera anys de treball intellectual, permet imaginar hiptesis, rebutjar arguments, tornar-ne a pensar de nous, considerar variables imprevistes etc., en un temps curt, podem continuar dient que simplement ha canviat el suport en qu est registrada la informaci? Definint aquest mn com a multimdia (no s trobar una paraula millor) vull posar en relleu que les vies per les quals, de manera habitual, ens arriba la informaci sn sistemticament mltiples. No s tant sols all que una imatge val ms que mil paraules. s que, de manera habitual, la informaci eficient acumula paraula, veu, imatge i, algun dia, acumular altres experincies sensorials. Bona part de lefectivitat comunicativa, instructiva i educativa de la nostra acci professional est lligada a la possibilitat dassociar simultniament vies sensorials diverses. Lexpansi, per exemple, dels mbils de les ltimes generacions entre els adolescents no s tan sols per la pressi del mercat i per la seva imprescindible necessitat comunicativa permanent, ho s tamb per haver incorporat la cmera fotogrfica i la possibilitat de difusi immediata de les imatges. Escric aquest text els primers dies de gener i, alhora, haig de corregir treballs dels meus alumes universitaris que estudien Intervenci educativa amb adolescents i joves. En un dells, han preguntat a una seixantena dadolescents sobre ls del mbil. Per suposat, tots ells i elles en tenen, el 50 % amb connexi permanent a Internet. A la immensa majoria el que ms els agrada penjar al mur de la seva xarxa social sn fotos (prpies i dels amics).
76

Funes.indd 76

27/03/2012 20:54:11

esdevenir persona Aquest, tamb, s un mn en xarxa i la comunicacila connexi, els fluxos informatius dentrada i sortidatenen, si ms no, tres caracterstiques. En primer lloc, una xarxa no t centre, no nexisteix un ndul directortot i que multiplicitat de recursos i tecnologies intenten esdevenir nuclis de trnsit imprescindibles, no t mai una forma piramidal de creaci i decisi. En segon lloc, no existeix una nica porta dentrada i es pot accedir a la informaci des dindrets, reals o virtuals, molt diversos, per a unes informacions per una via, per a altres des duna altra; els camins que se segueixen poden ser infinitament variables i diferents cada vegada. Finalment, la difusi s tamb en xarxa, la qual cosa vol dir que es pot multiplicar geomtricament el nombre de persones a les quals arriba, seguint recorreguts aleatriament complexos.

El paper ja no ho suporta tot Aquesta complexitat queda molt ben reflectida en dos conceptesrealitats nous: lhipertext i la informaci viral. La gran diferncia entre un text sobre paper i un digital s que el segon pot contenir un nivell dinformaci dinmica que no s possible en el primer. El ratol detecta paraules que connecten automticament amb uns altres conjunts informatius i aquests al seu torn amb uns altres. De vegades, un text no s altra cosa que una porta que ordena laccs a multiplicitat dinformacions. El seu valor no s tan sols el que diu sin quines altres portes dinformaci i coneixement ens obre de manera automtica. Una informaci, a diferncia duna citaci que pot portar a una altra citaci, no s una referncia sin laccs directe a una nova informaci, no s un referncia esttica sin dinmica, ats que, quan fem el link mentre llegim, la informaci accessible pot haver canviat. Totes les xarxes socials es basen en la idea de la informaci viral: el que un subjecte produeix, pel sol efecte destar relaci77

Funes.indd 77

27/03/2012 20:54:11

contra la ignorncia informada onat en xarxa, es difon entre tots els subjectes relacionats i, des daquests, entre tots els subrelacionats i aix geomtricament. Si no es posen voluntriament barreres, la informaci es difon per contagi. Un exemple: Facebook t poc ms donze anys, per seguint una forma viral dexpansi t avui una xarxa de ms de 800 milions dusuaris. El seus estudiosos insisteixen a afirmar que ha esdevingut una experincia cultural comuna que engloba gent de tot el planeta.4

Un altre temps, un altre espai Semblantment podem considerar el caos raonable que genera en la manera daprendre i experimentar el mn la presncia sistemtica de la virtualitat. Una realitat de relaci i comunicaci en la qual el temps i lespai queden alterats. La realitat virtual permet interactuar entre persones i realitats situades en temps i espais diferents; facilita, per tant, lintercanvi i la comunicaci o construeix realitats que es basen en unes altres dimensions. No serveix de res dir que es tracta de falses realitats o que la realitat viscuda com a real pel subjecte, en el seu temps i espai, s lnica real. Tot adolescent mnimament immers en una xarxa social virtual t alguns centenars damics i per a comprendre el fenomen serveix de poca cosa dir que no sn veritables amics. El fet objectiu s que hi interactua amb graus i formes diverses, compartint una vivncia de formar part, influenciant-se mtuament i tenint diversos tipus de vivncies compartides. Els mateixos creadors de les xarxes insisteixen a afirmar que no estan dissenyades per a substituir la comunicaci cara a cara sin com a eines per a potenciar les teves relacions amb la gent que coneixes cara a cara.5
4. David k i r k p a t r i c k, El efecto Facebook, op. cit, p. 18. 5. Ibid., p. 14.

78

Funes.indd 78

27/03/2012 20:54:11

esdevenir persona Mhe referit tan sols a alguns aspectes daquesta realitat, per crec que sn suficients per a intuir que conformen un nou paradigma, entenent com a tal (consultant la Viquipdia): Un conjunt de variables (arguments, explicacions, formes de conixer i dinterpretar la realitat) que han generat unes noves regles de joc. Potser no cal posar-se tan transcendent, per cal acceptar que una bona part de les variables comprensives dalgunes parts de la nostra realitat personal i collectiva han canviat i seguiran canviant. Tot i semblar que estic excessivament a favor del Facebook,6 no puc deixar de recordar que des dels seus inicis Zuckerberg creia que feia una veritable revoluci: Parlvem sobre com pensvem que la transparncia afegida en el mn, tot laccs a la informaci i el fet de compartir-la (facilitada per Internet) canviaria inevitablement els grans temes del mn.7

Tot plegat tamb s un mercat que pot ser manipulat No voldria acabar aquest apartat sense parlar de diners. La societat de la informaci tamb s un producte que est generat per o genera al seu torn un mercat, una societat de consum. Sempre que llegim sobre el conjunt de tecnologies hem de mirar el segon pla. Limmens desenvolupament de les xarxes ha estat possible, per exemple, perqu per primera vegada en la histria, el mrqueting tamb pot ser viral i, especialment, perqu permet en tot moment generar targets molt acotats, grups de persones amb caracterstiques directament relacionades amb el producte que vol ser venut.

6. Considero que no s aquest el lloc per a analitzar qu ha significat de manera singular aquesta xarxa. 7. Ibid., p. 17.

79

Funes.indd 79

27/03/2012 20:54:12

contra la ignorncia informada La informaci i la comunicaci tamb sn dins de les necessitats que poden ser indudes i construdes. Estar permanentment en lnia s un gran aven, per esdev una necessitat de la qual un altre traur profit. Cal mantenir la vivncia que tamb t avantatges estar desconnectats quan volem. Sempre que ens incorporem a una nova tecnologia, un nou maquinari, cal demanar-se qu ens volen vendre de manera afegida i quin s el grau de fidelitzaci al producte que el productor vol aconseguir. Per a Apple, la seva principal pretensi no s vendre ms o menys iPads, sin aconseguir gent fidel al seu sistema que es bellugar per a tot el seu consum comunicatiu al mn de lenorme quantitat de productes de la marca de la poma. Sempre conv, a ms, intentar formes ds diferents de les previstes, sistemes de relaci i comunicaci alternatius als planificats per al producte; aix s el que fan molts adolescents i joves. Lany 2011 ha estat un bon exemple de la pressi del mercat i de lalteraci dels usos previstos a propsit dun aparell concret: els telfons intelligents Blackberry. Des dels inicis eren telfons elitistes utilitzats fonamentalment per executius o alts crrecs, amb escassa penetraci en el mn juvenil, llevat dels ms pijos. Per als joves, no era un telfon dadolescents o joves. Tanmateix, avui s enormement present entre ells i elles i, tot i tenir una certa exclusi en alguns estils juvenils, sha convertit en un gran sistema de comunicaci pel seu singular sistema de missatgeria, fcil i econmic. Com indicaven els diaris, estranyament sorpresos que aquestes mquines fossin en mans dels joves pobres dels barris, una bona part de la contestaci social produda a lestiu a Londres i altres ciutats britniques es gener amb la missatgeria Blackberry. Ms curis result encara descobrir com el primer ministre David Cameron intent aconseguir que la firma bloquegs aquest sistema de comunicaci com a manera dimpedir que la contestaci als barris continus. Linstrument, que fins aquell moment era meravells perqu els executius
80

Funes.indd 80

27/03/2012 20:54:12

esdevenir persona de la City poguessin fer de manera gil els seus negocis (sovint especulatius i delictius), esdevenia un dimoni perqu mantenia en lnia els joves descontents.

alguns impactes sobre la persona, la comunitat, la societat Tampoc no far ara una anlisi global de com tot aquest univers tecnolgic canvia les nostres societats; a banda de la brevetat daquest text, seria una pretensi que superaria els meus coneixements. Tan sols far un breu apunt de com crec que afecta els infants, els adolescents i els joves, una petita reflexi sobre qu significa viure i crixer en aquesta societat digital, multimdia i en xarxa. No seran ms que uns breus apunts sobre el que cal observar, estudiar, considerar etc., que ens obliguin, especialment, a canviar alguns aspectes de leducaci i de la nostra feina per a ajudar-los a situar-se en la societat actual. Parlem de nois i noies que conegueren el ratol abans danar a escola, que acumulen al seu voltant milers de fotos digitals des que nasqueren, que es veuen a si mateixos sempre amb un mbil a la m, que descobreixen una viquipdia per a cada necessitat informativa, que juguen immersos en universos que en part construeixen ells mateixos, que es poden disculpar o insultar primer pel Messenger, que tenen o aspiren a tenir centenars damics en lnia, que se senten quelcom perqu tenen un vdeo penjat al Youtube, que comencen a ser fora diferents, creixen i maduren en contextos que han canviant profundament. De la multiplicitat de canvis que podrem estudiar em referir, amb un breu apunt, a cinc grups: els que tenen a veure amb el desenvolupament, els que afecten les formes daprenentatge, els referits als valors i, finalment, els que afecten el paper de les persones adultes en les seves vides.
81

Funes.indd 81

27/03/2012 20:54:12

contra la ignorncia informada

De la intelligncia virtual a la desaparici dels catecismes Convindria reflexionar sobre la manera com tot aquest nou context destimulaci humana afecta els processos de desenvolupament infantil i adolescent. Avui sabem que cada etapa de la vida evolutiva t unes possibilitats de desenvolupament i no en t unes altres. Per tamb sabem que el seu desenvolupament i la forma com ho fa depenen de les caracterstiques del context en qu es produeix la maduraci. Res, per, no s automtic i sempre haurem de dir que sn canvis possibles si es donen les noves caracterstiques. Com ja hem dit, en funci dels entorns socials, molts nois i noies es continuen desenvolupant en entorns empobrits, tamb digitalment. Noms dos exemples de per qu cal pensar com impacta en les capacitats la nova realitat. Els educadors i els psiclegs coneixem perfectament la importncia del joc simblic com a manera dapropiar-se la realitat en determinades etapes infantils; per, com s el joc simblic quan aquest es produeix a partir duna Nintendo que crea i recrea universos virtuals? El mateix podrem dir en parlar de les diferents intelligncies o dels estadis del pensament. Com pensa lanomenada game generation? El raonament virtual s concret o abstracte? Com sn les capacitats del subjecte multitasking o multiprocs? Conv pensar com van canviant les maneres dentendre i de comprendre la realitat. Com sen modifiquen les capacitats intellectuals, les maneres de raonar, els arguments amb qu pensar i discutir. Per no hem de pensar tan sols en les velles capacitats i potencialitats: s possible que sen generin, parcialment, de noves. Algunes tenen a veure amb aix que anomenem competncies digitals, capacitats per a bellugar-se en aquesta societat, per a entendre el que passa o per a prendre decisions. Simplificant molt, podrem dir que els seus caps, els nostres caps, comencen a funcionar de manera fora diferent.
82

Funes.indd 82

27/03/2012 20:54:12

esdevenir persona En qualsevol cas, el que s s necessari s no identificar el passat amb normalitat i el present amb patologia. No associar les formes prpies dun temps i un tipus de societat amb all que cal esperar sempre i de totes les persones. Resulta curis descobrir com s ms fcil trobar referncies a les suposades patologies de les noves tecnologies (addiccions, despersonalitzacions, allaments etc.) que no a la manera com configuren noves formes de ser persona o de situar-se en la realitat. Tamb poden ser diferents els arguments vitals. Ara tenen moltes i diverses fonts. No totes sn en un nic web. El mateix passa amb els interessos, amb les seves raons per a implicar-se en un saber o en un aprenentatge, amb els motius per a tenir uns amics o uns altres, per a voler viure unes experincies o unes altres. Dirien que les seves raons per a viure la vida tenen moltes fonts, diferents orgens reals, presencials, a distncia, virtuals. Avui s, hipotticament,8 molt ms possible acabar amb leducaci a partir de catecismes, de manuals que faciliten explicacions monoltiques i esttiques del que succeeix al nostre voltant. La societat de la informaci pot acabar amb el temps dels catecismes perqu, per definici, s el lloc de les explicacions dinmiques, contrastables, construdes a partir daglomeracions informatives, per a societats que sn canviants. Finalment, un dels grans vectors dinfluncia cal situar-lo en la possibilitat dabandonar la submissi informativa, la possibilitat de construir explicacions en lloc dacceptar les que ens vnen donades. s cert que la potencialitat informativa tamb est disponible per a difondre dogmes i simplificacions interpretatives. Tamb es fa servir per a manipular exponencialment. Per, amb aquestes noves realitats ja no es pot impedir

8. Dic hipotticament perqu no deixa de ser paradigmtic que una societat que pot potenciar i facilitar el raonament, el pensament cientfic, que t en lnia una multiplicitat de dades i arguments, esdevingui consumidora compulsiva dhorscops i tarots de tota ndole.

83

Funes.indd 83

27/03/2012 20:54:12

contra la ignorncia informada crear, generar informaci, difondre-la, construir explicacions personals i collectives. Avui s possible no estar condemnat a la passivitat i la dependncia. Som en condicions de ser molt ms manipulables per, igualment, molt ms contestadors actius de la realitat.9

Ja fa temps que no saprn igual. No es tracta de posar filmines al Moodle Ja hem destacat que, malgrat el que el sistema educatiu, des de lescola infantil fins a la universitat, insisteix a negar, no es tracta de la introducci de noves eines (tamb ho s), sin de veritables noves formes daproximar-se al saber i dadquirir els coneixements. Canvien algunes, moltes, de les formes daprendre dominants fins a aquests moments. Pot, per exemple, predominar el descobriment, lassaig, la recerca per encert i error, els processos dintuci, les illuminacions que sorgeixen per acumulaci dinformacions diverses que a poc a poc van enriquint el conjunt daspectes a considerar, que difcilment sorgeixen estudiant un manual. La lgica dels conceptes o de les unitats de coneixement ja no s seqencial. Ja no cal fer el tema 1 abans que el tema 2. Es pot comenar pel 10 i descobrir que cal saber all que s al 3. Tot all que els alumnes han de saber pot estar envoltat duna multiplicitat dinformacions i formats que poden enriquir o confondre. Les dificultats i les necessitats per a aprendre se situen en uns altres parmetres. Qui t enormes dificultats per a escriure en paper frases intelligibles pot crear un web amb una multiplicitat dinformaci, daspecte elegant i amb un text sense faltes. Per a bellugar-se en un mn de clculs serveix de poc conixer com es calcula una
9. Hi ha un cert consens en el fet que, per exemple, una bona part de la contestaci produda enguany en diferents indrets del mn no seria possible sense les eines de la societat de la informaci.

84

Funes.indd 84

27/03/2012 20:54:12

esdevenir persona arrel, per s inevitable saber la lgica del clcul exponencial. Podrem seguir amb molts ms exemples.10 El mn escolar i la visi social de lescola dominant continuen en una altra ona, sovint no segueixen cap lgica daquest mn, hi sn aliens. Mentre se segueix pensant que es tracta duna adaptaci tecnolgica ms, es deixa dassumir que fa temps que som (no solament per les tecnologies) en una veritable crisi de docncia. En la meva collaboraci peridica en un suplement educatiu resumia aix aquesta reflexi:
Ja hauria destar fora desprestigiat afirmar, malgrat que ho diguin les autoritats acadmiques, que la funci del professorat s la transmissi del coneixement. s molt ms raonable afirmar que facilita laccs al coneixement, estimula el desig de saber, mira dintegrar en la vida dels seus alumnes all que han descobert en mltiples fonts dinformaci []. Educar i ensenyar avui, en un mn digital, multimdia i en xarxa, sempre ha de tenir dues caracterstiques: laprenentatge a partir del descobriment i lexperimentaci; el treball cooperatiu, en interrelaci, en grup. Ensenyar el pronom feble passa per poder projectar els seus posts, aprendre a fer autoretrats passa per revisar els seus perfils, no per bloquejar tot accs a les xarxes. Si hi ha ordinador hi ha dhaver treball en grup. Poc o molt el que facin passa pel nvol i per la construcci i reconstrucci collectiva, interactiva. Ni s una simple batalla amb les tecnologies ni podem recuperar formes obsoletes densenyar. Els diversos adolescents, multicanal o desconnectats, segregats o integrats digitalment, estan immersos educativament en unes noves regles de joc. Ja no pensen a partir de les mateixes variables, bona part de les formes
10. Un bon resum es pot trobar a Daniel c a s s a n y, En_lnia: Llegir i escriure a la xarxa, op. cit.

85

Funes.indd 85

27/03/2012 20:54:12

contra la ignorncia informada

dintelligncia estan fetes de components virtuals, safirmen i es construeixen amb interacci amb desenes damics en connexi permanent, els valors tenen format web etc. etc.11

Definir la bona vida en xarxa. Impactes sobre els valors Aquesta complexa realitat tecnolgica tamb afecta els valors i ltica. Amb una descripci de vida quotidiana, samplien amb fora les referncies, els models, all que es pot considerar una bona vida, una vida raonable, una forma acceptable de vida. Amb una descripci ms filosfica podrem dir que, aix com en els ltims cinquanta anys passrem de la lgica dels valors contraposats de les suposades civilitzacions diferents a la lgica de la interculturalitat, de la influncia modificadora de valors en interacci, ara podrem ser en una mena de culturalitat dinmica. s a dir, els valors es construeixen, deconstrueixen i reconstrueixen molt ms activament per relaci i interacci. Per, alhora, la multiplicitat de valors en relacio per a ser ms precs, de les formes dexpressi dels valorssexpandeix contnuament, relacionant formes desconegudes entre elles i, el que s ms important, en tractar-se de processos molt ms participatius, actius, les formes culturals resultants sn permanentment dinmiques. Els valors que es creen activament en xarxa, de la mateixa manera que la lgica de la xarxa se sost a partir duns valors, a la xarxa entren en confrontaci valors de mercat i valors de llibertat. Valors de control i domesticaci i valors de lliure expressi, de creaci. Valors individualistes i valors comunitaris. Una bona part de la lgica digital s ms facilitadora duns valors i no duns altres. s possible que faciliti ms lexpressi
11. Jaume f u n e s, Educadors virtuals dadolescents digitals, dins Criatures, Ara (25-VI-2011). Accessible a <http://www.jaumefunes.com/content/ educadors-virtuals-d-adolescents-digitals>.

86

Funes.indd 86

27/03/2012 20:54:12

esdevenir persona i que dificulti determinades formes de reflexi. s possible que envaeixi diferents aspectes de la intimitat i, alhora, fomenti la coherncia personal a la qual forosament obliga la transparncia. Una connexi a Internet sempre s un virus sa en qualsevol cultura, sistema poltic, proposta religiosa. Descobreix realitats, formes de vida, arguments, contradiccions, dubtes. No queda ms remei que comparar. Desapareix la possibilitat automtica de dogmatitzar i vendre veritats absolutes. Sn ms mplies les necessitats daprendre a pensar, a tenir opini prpia. Tanmateix, lampliaci dels interrogants i les incerteses amplia els riscs de cercar seguretats en dogmes i solucions simplistes. La xarxa tamb s plena de predicadors de tota mena.

Estar en lnia en companyia de Com ja hem destacat, no t gaire sentit dedicar-se a fer comparacions entre el passat i el present de les relacions humanes amb Internet o sense Internet o mbils. Hem dassumir que amb les noves realitats apareixen noves formes de socialitzaci, de sociabilitat, de relaci, noves formes damistat, nous espais per a conviure i compartir. Quan sanalitzen lxit i els mltiples efectes relacionals que provoquen les xarxes socials virtuals, podrem dir que tenen lorigen en el fet que generen una seqncia relacional daquests tipus: Permeten comunicar-se fcilment i intensament entre iguals (connexi en lnia, ms o menys permanent per mltiple, simultnia o successiva). Permet ser com alguns altres i sentir-ho. Permeten cercar i connectar amb persones o grups que sn com un mateix (permeten la connexi entre con87

Funes.indd 87

27/03/2012 20:54:12

contra la ignorncia informada dicions vitals similars, ja sigui per edat, estils de vida etc.). Permet ser entre els que sn com jo. Sn cercadors de persones amb interessos similars amb els quals es poden compartir aspectes intellectuals, ldics etc. s ms fcil fer algunes coses junts. Permet fer activitats virtuals que alteren lordre real. Serveixen per a divulgar-se a un mateix, per a ser conegut, per a sentir que se surt de la soledat i lostracisme. Permeten investigar i observar com sn els mons dels altres, saber qu fan, com els va canviant la vida. Les relacions entre iguals es practiquen a la xarxa, de manera real, tot i que algunes sn presencials, daltres virtuals, daltres mixtes, i luna segueix laltra. Aprovacions i desaprovacions es dirimeixen tamb virtualment. Tot amb diferents avantatges i inconvenients. La comunicaci t ara molts ms adjectius que la configuren. Comunicar-se tamb s estar connectat, en connexi perma nent, activa o passiva, amb graus diversos dinteracci. Pot ser multiconnexi i permet diversitat dintercanvis.

Autoritats i oracles virtuals Finalment, haurem de considerar, desapareguda la transmissi directa dinformacions o valors, com es modifica el paper dels adults en leducaci. Amb quina autoritat cal confiar? Acabem de recordar que els dogmes tamb es difonen en format bit. Algunes pantalles poden esdevenir els nous oracles als quals cal prestar atenci. No sempre cercarem quina persona em pot informar o ajudar millor. Potser de primer cercarem en lespai de la xarxa. Tot argument educatiu, tot criteri parental, tota norma de funcionament, pot ser contrastat de manera immediata en una font digital, que pot dir el mateix, el contrari o
88

Funes.indd 88

27/03/2012 20:54:12

esdevenir persona ni luna cosa ni laltra. Com es pensa en la xarxa? Quins sn ara els savis digitals a qui cal recrrer? Quins sn els nous savis integradors? s possible que la funci i la utilitat de les persones adultes en la vida dels ms petits tamb es vegi sotmesa a revisi, especialment en alguns moments com ara ladolescncia. Educar continuar essent esdevenir persones de referncia amb capacitat dinfluir i ajudar. Tamb ara haurem de continuar sent la persona que dna seguretat perqu poden descobrir que ens importen, la persona que demostra lafecte i es preocupa per estimular la maduraci. Per, s molt probable que ara la persona adulta shagi de centrar ms a ajudar-los a fer seva la informaci, a integrar el coneixement i a no a transmetrel, a ordenar lexperimentaci i, especialment, a convertir en experincia els resultats de tot all que van coneixent i vivint. De vegades, serem educadors virtuals (en la presncia distant de len lnia) de personatges digitals, que connecten amb el coneixement tan sols si ve per aquella via, per que no el faran servir si no apareix duna manera o una altra el rostre concret que dna confiana.

Un apunt per acabar A favor, en contra, resignats, actius, transformadors, realistes, utpics al ciberespai etc., les actituds poden ser molt diferents encara que el mn es bellugui acceleradament. Queda el desafiament permanent: com seduca en valors en aquest mn? Hem dacceptar que, si ms no, hi ha tres activitats humanes que avui tenen ms oportunitats i possibilitats: saber, crear i participar sn molt ms i intensament possibles, per a ms gent, que fa una dcada. Tampoc no podem deixar de considerar que, en la societat del malestar i el desig obligat de felicitat, tamb sestenen els
89

Funes.indd 89

27/03/2012 20:54:12

contra la ignorncia informada diversos malestars i suniversalitzen mltiples formes de felicitat, real o desitjada. En qualsevol cas, avui podem pensar interactivament, de manera relacional, la incertesa.

90

Funes.indd 90

27/03/2012 20:54:12