Está en la página 1de 1

ara DISSABTE, 17 DE MAR DEL 2012

aracriatures
mat amb alguns dels projectes que porta a terme amb els seus alumnes: Hem creat un blog http://pint-bir.blogspot.com en qu incorporem textos i aprenem a fer comentaris. Tamb els ensenyem a navegar per la xarxa, a enviar correus electrnics i a crear un compte a les xarxes socials. Acostumat a donar llions dinformtica al seu avi, lAlbert confessa que cal molta pacincia per impartir els tallers i que mai no avancen matria si no han ents el temari del dia anterior: Sn ells els que ens plantegen dubtes i nosaltres els hi resolem. Per anem pas a pas per no confondrels, explica. Lautor de les memries i alumne de lAlbert s Jos Maria Martnez, un apassionat de la matria que amb 81 anys ha decidit narrar la seva trajectria vital sobre pantalla: Em confonc quan haig de centrar una fotografia o no recordo els passos que cal fer per captar-la dinternet, i encara que ja mho hagin explicat, els nois hi tornen i shi estan tota lestona que calgui. Sn amables, carinyosos i mai tenen una paraula ms alta que laltra, explica. Aquest s el tercer any que el Jos Maria va a classes dinformtica i el primer que t joves adolescents com a professors: En comparaci sn molt millors que els adults! destaca, tenen ms pacincia i mai et retreuen que no recordis alguna cosa que ja than explicat, conclou. Per Adriana Lpez, el ms gratificant daquesta experincia s veure la cara de satisfacci que fan les senyores quan alguna cosa els surt b. Des que ha comenat a impartir els tallers, que sha familiaritzat amb els avis del poble i ha descobert una generaci que, per circumstncies personals, li queda molt lluny de casa: Noms tinc un avi en vida i viu a Barcelona diu. Grcies a les classes el recordo i hi mantinc contacte de manera indirecta. He aprs a conviure amb gent gran i a tractar-los. Ells es mostren agrats i ens ho demostren convidant-nos sempre que poden a una tassa de xocolata calenta o a un tallat! Aix vol dir que ms enll de la relaci que sestableix amb els assistents als tallers, els joves aprenen a valorar la gent gran, la seva experincia i la seva voluntat daprendre.
Aprenentatge i servei

11

Lexplorador reprimit

Lexperincia del programa PINT de Bigues i Riells forma part de la metodologia educativa aprenentatge i servei, que parteix de ladquisici de coneixements a partir de lexperincia, basant-se en leducaci en valors, participatius i ciutadans. Laura Campo, psicopedagoga i membre del Centre Promotor dAprenentatge Servei, destaca alguns dels avantatges del projecte: Els nois i noies adquireixen coneixements tils i experiencials explica. Han desforar-se per millorar les habilitats comunicatives (parlar amb respecte, clarament i de manera calmada). Aprenen a ser solidaris i per tant se senten satisfets per haver collaborat en una activitat altruista i contribueixen a cobrir una necessitat real, i a una millora social i personal, fet que els mant illusionats i motivats perqu veuen resultats immediats en lactivitat que desenvolupen. Des del vessant de la gent gran, Campo recorda que a banda dadquirir coneixements en ls del mbil i lordinador, trenquen estereotips vers els adolescents: Ja no sn aquells nois que passen de tot o que vaguegen tot el dia; sin que es converteixen en adolescents amb nom i cognom, agradables, ben educats i pacients. Les experincies intergeneracionals aconsegueixen fer gaudir tots dos collectius i en la majoria de casos sn exitoses, conclou.
Repetir en el futur

Jaume Funes Pares que necessiten preservatius


tilitzant com a pretext la campanya duna marca de preservatius i el seu suport a leducaci sexual dels adolescents a lescola, ha rebrotat en alguns sectors de pares i mares loposici al fet que els fills siguin instruts sobre el seu funcionament. Condemnats en temps de tanta contrarietat a recordar obvietats, ressorgeix la pregunta: quin s el paper dels adults de la famlia en relaci amb les conductes sexuals amb risc dels seus membres ms joves? No cal esmerar cap espai daquesta columna per recordar que entre els descobriments i les experimentacions de tot adolescent hi ha els que tenen a veure amb la seva sexualitat (tamb entre els i les joves que viuen en famlies que ho neguen). Potser s que cal recordar que aquesta part de la seva vida tamb necessita educaci, persones adultes sexuades dmbits diversos que faciliten exemples, accs a informacions, observaci a distncia, consells (quan els demanen, no abans), arguments i ajuda per gestionar les experimentacions i les crisis.

Seguretat i satisfacci

A causa de la demanada, cada dia creixent, de persones que volen apuntarse al programa PINT, lAjuntament de Bigues ja es planteja ampliar els horaris del curs: Noms disposem de 9 ordinadors i ara ja fem curt. Potser caldr fer-ho dos dies a la setmana, recorda Marta Gonzlez. Per part de lIES, i dels mateixos alumnes, la predisposici per incrementar i repetir lexperincia en cursos vinents s del tot favorable. Els nois que han comenat enguany tenen clar que continuaran. Ara caldr veure quants alumnes ms aposten per fer de voluntaris en aquest programa.e

No sobra tenir present que en la nostra voluntat dinfluir en la intensa i complexa sexualitat adolescent haurem de mantenir clars els dos principals objectius: reduir els danys que poden arribar associats a la sexualitat i facilitar que els inicis de les noves prctiques sexuals siguin satisfactoris, plaents, respectuosos amb laltra persona, progressius. La proposta s molt elemental. Es tracta devitar embarassos i malalties en les quals no pensen i de fer que all que configurar una bona part de la felicitat en la vida comenci amb les millors experincies possibles. Una part daquestes pretensions correspon a fer-la possible als pares i mares. Per no tota. La seva ideologia educativa, poltica o religiosa no t res a dir sobre el dret de tot adolescent a protegir-se. Els nois i noies adolescents, experimentadors, primerencs, plens dhormones i de desitjos, tenen dret a accedir fcilment al cond (els pares han de poder recollir-los, rebregatsalesperade...,delstexansalarentadora).Inevitablementinexperts,tenendretasabercomfuncionaiatenir alguna prctica per quan arribi el moment. Tenen dret que en el seu imaginari de la primera vegada el preservatiu formi part de la decoraci. Cap pare o mare hi t res a dir aqu, com no sigui garantir que pugui ser aix. En leducaci sexual del seu fill aquesta pea no s seva.
Jaume Funes s psicleg, educador i periodista