> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears 8a. poca Febrer 2012 nm.

nm. 136 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat

Catalunya
www.cgtbalears.org

Per una mobilitzaci generalitzada i contundent

Dipsit legal: B 36.887-1992

> rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm. 136 Febrer 2012

0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

Per una mobilitzaci generalitzada i contundent

Dipsit Legal: PM 1.177-2005

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?

CONFEDERACI GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS
Cam de Son Rapinya, s/n - Centre Los Almendros, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 lesilles@cgtbalears.org Delegaci Menorca Plaa de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMIT CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS SECTORIALS
Federaci Metallrgica de Catalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crdit Federaci Catalana dIndstries Qumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat Federaci dEnsenyament de Catalunya (FEC) Federaci dAdministraci Pblica (FAPC) Via Laietana 18, 9 - 08003 Bcn Tel. 933103362. Fax 933107110

Reforma laboral del PP molt agressiva i regressiva

33 dies amb un mxim de 24 mensualitats com a norma general per a tots els contractes a partir del 12 de febrer, i com a residu els 45 dies fins a aquesta data de febrer. * Acomiadament absolutament gratut per a les empreses de menys de 50 treballadors/es, ja que els permet contractes amb un perode de prova dun any i dacomiadar durant el perode de prova, la indemnitzaci s 0. * Eliminaci de la fora normativa del Conveni Collectiu per dues vies, una, permetent que lempresari es despengi de laplicaci de les condicions salarials i de les condicions de treball: jornada, sistemes de retribuci, sistemes de torns, mobilitat funcional i geogrfica i, laltra, acabant amb la ultraactivitat dels convenis fixant un temps mxim de 24 mesos. Es tendeix a la negociaci individual i el conveni dempresa. * Instauraci dels contractes precaris com la norma de contractaci (contractes molt barats que el treballador, si vol, complementa amb les seves prestacions datur) i, alhora, contractaci incentivada i subvencionada, per lempresari . * Eliminaci de la fora de les i els treballadors en deixar sense contingut efectiu el dret fonamental dels sindicats a la defensa dels drets collectius, atorgant a lempresari tota la capacitat de decisi a lhora de complir o no les condicions collectives pactades en els convenis. * Facilitaci de lacomiadament per absentisme incloent les baixes per malaltia. * Modificaci del contracte a temps parcial per compatibilitzar-lo amb les hores extraordinries, el que sens dubte afavorir el frau en la contractaci i la consegent reducci de cotitzacions a la Seguretat Social. * Reducci de les i els empleats pblics igualant les seves condicions a les de lempresa privada i permetent que les persones que cobren la desocupaci desenvolupin treballs dels serveis pblics. Per a CGT, aquesta Reforma Laboral culmina el robatori i lespoliaci dels drets laborals i collectius que encara constituen el cos bsic del sistema de relacions laborals al nostre pas. Sha buidat de contingut democrtic el sistema de relacions laborals i es legalitza lnica llibertat existent en la realitat laboral i social: la llibertat del capital (empresariat) per disposar unilateralment de qualsevol contracte (treballador/a) tant a lentrada del mercat de treball, durant la permanncia i en la sortida. Selimina per llei el dret (els drets) del treball, en ser aquest tractat com una mera mercaderia, tractant al treballador/a com un cost variable: treballar en qualsevol condici i reduint drsticament el preu daquests contractes.Per a la CGT, aquesta reforma noms t una lectura sindical i social: cal derogar-la i el cam per a aix s la lluita collectiva, laboral i social i locupaci del carrer amb milers, milers i milers de persones. Com venim repetint quotidianament, lnic cam per aturar-la passa per una mobilitzaci generalitzada i contundent. Amunt els que lluiten!

Editorial

FEDERACIONS COMARCALS
Anoia Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada Tel./fax 938042985 cgtanoia@yahoo.es Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977340883. Fax 977128041 Baix Llobregat Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 933779163. Fax 933777551 Comer, 5. 08840 Viladecans cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 Baix Peneds Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com Barcelons Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 Garraf-Peneds Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltr - cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261 Maresme Plaa Cuba, 18, 2n 08302 Matar maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034 Valls Oriental Francesc Maci, 51 08100 Mollet cgt_mollet@hotmail.com Tel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS
Girona Av. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005 Girona cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax 972231219 Ponent Av. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630 Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS
Barcelona Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 933103362. Fax 933107080 Berga Bal 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Manresa Circumvallaci 77, 2n - 08240 Manresa manre@cgtcatalunya.cat Tel. 938747260. Fax 938747559 Rub Colom, 3-5, 08191 Rub, flcgt_rubi@ hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Sabadell Rosell 10, 08207 Sabadell cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 Terrassa Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa cgtterrassafl@gmail.com Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Castellar del Valls Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del Valls cgt.castellar-v@terra.es, Tel./fax 93 714 21 21 Sallent Clos, 5, 08650 Sallent sallent@cgtcatalunya.cat Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Sort Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com

l BOE del 11 febrer 2012 publicava el Reial Decret Llei sobre mesures urgents per a la Reforma Laboral, aprovada pel consell de ministres del Partit Popular el 10 de febrer. Es tracta duna reforma laboral feta a mesura de banquers, multinacionals i grans empresaris, els mateixos que han provocat lactual crisi i tenen el cinisme de dir-nos que abaratint i facilitant lacomiadament es crea ocupaci, quan el que es crea s ms precarietat, inseguretat laboral i un futur de semiesclavatge per als ms joves. Elements destacats de la Reforma laboral aprovada pel govern del PP sn que abarateix i facilita els acomiadaments amb noms 20 dies dindemnitzaci; les empreses que demostrin tres trimestres de prdues o disminuci dingressos o vendes podran acomiadar als seus treballadors; els convenis dempresa tindran prioritat sobre els dmbit superior i es permetr no aplicar en temps de crisi els convenis pactats; es crea un nou contracte indefinit per a pymes; les ETT actuaran com agncies de collocaci fent la competncia a lINEM i al SOC;... Aquesta reforma laboral planteja a les clares la lluita de classes que el capital est exercint contra la classe treballadora i la poblaci. La reforma laboral ha ignorat fins a ltima hora a tota la poblaci, amb un envanit i vergonyant ministre explicant a Europa lagressivitat de la reforma, que significa la reafirmaci de velles reformes i introdueix nous atacs per fer-nos pagar el seu malbaratament, la seva avarcia, la seva riquesa, el seu capitalisme, les seves crisis. Aquesta Reforma Laboral tracta, entre altres aspectes, els segents: * Llibertat absoluta per acomiadar a lobjectivar per llei lacomiadament procedent i eliminar lautoritzaci administrativa en els acomiadaments collectius (ERO). * Rebaixa substancial de la indemnitzaci per acomiadament, generalitzant la de 20 dies, amb un mxim de 12 mensualitats i deixar lacomiadament improcedent de

Agurrelj

Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Gargant, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Mart, Josep Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Lloren Buades Lamo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Collaboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacci i subscripci a Balears: Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Collaboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Fill del poble, toprimeixen cadenes i aquesta injustcia no pot seguir; si la teva existncia s un mn de penes, abans que esclau prefereix morir.

Ricard Carrenc, tipgraf alacant, lletra de Fills del poble (1885)

Drets dels subscriptors: Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents: - Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior. Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Febrer de 2012

REPORTATGE

Emergeix un metaEstat amb La ideologia dEuropa com a model civilitzatori de benestar, alts nivells prosperitat i modernitat est morint a una velocitat de dautoritarisme vertigen, entre retallades i falta de democrcia real

Una Uni Europea a la deriva

La deriva centralista i autoritria; la trampa del deute; el paper preponderant de les corporacions financeres, les agncies de rting i la banca; la ficci de leuro; el neoliberalisme desenfrenat; un zombi anomenat Uni Europea; lEuropa del Capital retallant, a tota marxa, drets, prestacions, serveis i llibertats,...

Lextorsi i lagonia de la UE
Isidro Lpez

questa anlisi interpreta la proposta de Merkel i Sarkozy dincloure lanomenada uni fiscal com un intent dels pasos centrals per recuperar el control sobre els pasos perifrics de la Uni Europea. A primera vista, la crisi financera europea sembla una contnua repetici de si mateixa: un cicle dextorsi financera permanent apuntalat en seqncies de rescat, austeritat i privatitzacions. No obstant aix, els recents cops destat tous a Atenes i Roma per a posar governs tecnocrtics que implementin sense queixar-se els plans dajustament, podrien ser la part ms visible dun canvi descenari poltic. Fonamentalment, aquest canvi tindria el seu origen en lacceptaci, a contracor, que el problema financer de la UE t a veure amb una crisi bancria galopant i, noms de manera derivada, amb els comptes pblics. Aquesta nova orientaci va ser aprofitada per Grcia per a amagar amb convocar un referndum llargament reclamat pels moviments. El referndum podria haver donat llera a les aspiracions de la poblaci grega de decidir sobre els termes de

limpagament des dalgun parmetre, almenys, proper a la sobirania popular. La batalla va acabar amb el gest autoritari ms brusc i visible de la civilitzada Europa en els ltims trenta anys, la supressi fulminant del referndum grec. Des de llavors, Grcia ha entrat en un default gestionat per la UE en representaci dels seus creditors internacionals, majoritriament grans agents financers transnacionals i bancs europeus. s extraordinriament important no confondre aquesta operaci amb altra cosa que no sigui una presa de control sobre leconomia grega per a garantir beneficis financers que shaurien esfumat en el cas dun impagament dirigit des de baix. Aquests arranjaments per al control de limpagament grec han fet bascular les formes dobtenci de beneficis financers cap a un model diferent. En la fase anterior, els fluxos de capitals especulatius es movien entre el nnxol segur dels bons alemanys i els nnxols dalt benefici dels pasos perifrics. La desaparici, temporal, del pol dalts beneficis trastoca aquest esquema i torna el centre de les operacions dextorsi sobre el deute pblic cap a economies molt ms grans que la grega. Com la

italiana i lespanyola, que oferixen tipus dinters menors que els petits pasos perifrics per molta major seguretat i, en termes absoluts, enormes sumes de diners. En aquest moviment canvien les relacions de competncia que mantenen entre si els diferents deutes nacionals i, dun cop de ploma, sexigeixen majors rendibilitats al deute dels pasos centrals: Frana i Alemanya. Tot aix s un assumpte relacional i que, en gran mesura, deriva de la sobirania de les finances per a decidir els nivells de rendibilitat de cada emissi nacional de deute, s a dir, el deute alemany ha estat tan segur com insegur era el deute grec, per una decisi unilateral dels propietaris dels diners, acceptada i reforada per Alemanya que, en aquest escenari, es trobava amb un avantatge comparatiu que li permetia finanar-se sense sobresalts. A partir daquesta reclassificaci dels deutes nacionals sorgeixen diverses preguntes que poden determinar el futur immediat de la crisi del deute. La primera delles afecta al rgim de rescats: Quin tipus de rescat s necessari per a pagar els deutes a curt termini duna economia com la italiana que s gaireb sis vegades ms gran que la grega? Evidentment no es tractaria dun rescat a la grega per al qual, molt probablement, no hi hauria acord donades les magnituds que es requeririen i la seva, ms que possible, explotaci populista en contra dels governs dels pasos que posessin diners, per part de les seves oposicions. Ms aviat es tractaria de lengegada dalgun fons de rescat o via de finanament permanent, que possiblement tindria els mateixos efectes que un rescat; per que no permetria aquesta efica dramatitzaci poltica del moment del rescat que dun cop obre les economies nacionals als interessos de les finances, fonamentalment en forma de privatitzacions dactius i bns pblics rendibles. El mateix podria dir-se de les operacions de compra de deute del BCE: escalonen la despesa i transfereixen recursos als agents financers per no porten aparellat massa grau de

control sobre les economies nacionals. Les demandes alemanyes per a una harmonitzaci fiscal, s a dir perqu els pasos centrals supervisin els pressupostos europeus, han de llegir-se en aquest sentit, com una estratgia per a recuperar el poder econmic directe sobre les economies perifriques. Una altra preguntar a plantejar-se t a veure amb la manera que els pasos centrals, Frana i Alemanya, reaccionaran a la sobtada deterioraci de les seves condicions competitives. Aqu hi ha pocs dubtes que de per aqu pot venir algun canvi poltic de cert pes. s molt poc probable que Frana accepti passivament que se saquegi els seus diners pblics sense almenys intentar un canvi en la regulaci. Aquesta notcia seria bona si no fora perqu, ara per ara, aquest canvi regulatori sigui molt possiblement un moviment estratgic dels pasos centrals per a recuperar els seus avantatges competitius a costa de la perifria europea. Per posar un exemple, els reclamats eurobons podrien convertir-se en emissions franco-alemanyes de deute. Sens dubte, el que est morint a una velocitat de vertigen s la ideologia de lEuropa com model civilitzatori de benestar, prosperitat i modernitat. Aquest model ideolgic que a Espanya, en concret, ha funcionat durant dcades com el gran cant de sirenes per a les classes mitjanes i que ha fet que fins a fa ben poc ser europeus, sense importar en quins

termes, fora una qesti del mxim consens. En el seu lloc apareix, en tota la seva duresa, un metaEstat amb potestat per a exercir alts nivells dautoritarisme contra les seves poblacions a travs de decisions aparentment tcniques. Amb lagreujant que el fet dhaver estat lnic experiment dintegraci nacional construt des de la dogmtica atlantista neoliberal fa que hi hagi molt pocs contrapesos institucionals i jurdics. Per el que fa la situaci extraordinriament complicada s que la sortida formal de la UE est lluny de garantir un escenari allunyat daquest esquema de poder financer. Com b saben els Estats postcolonials, la mera retirada formal dun poder econmic depredador no s garantia duna menor dependncia, sin que en molts casos simplement mant els ressorts del control colonial negant drets als colonitzats. La Uni Europea, dirigida per Alemanya en representaci dels poders financers, est jugant la vella tctica de la utilitzaci de les fronteres nacionals com contenidors de la crisi i lnies de descrrega de costos. Qualsevol poltica que intenti recuperar i reforar aquestes fronteres, incloent les monetries, t tots els aspectes de reforar, fins i tot a a curt termini, aquesta estratgia. * Isidro Lpez s membre del Observatorio Metropolitano. Article extret del nm. 163 de la revista Diagonal
3

Febrer de 2012

REPORTATGE
La Uni Europea es treu la mscara amb el nou tractat per salvar leuro
Jordi Berbis

rran del que sha anomenat crisi del deute, els governs alemany i francs han posat sobre la taula la potencial integraci fiscal de bona part de la Uni Europea. s a dir, ladopci de normes comunes en despesa pblica i impostos. Ladopci de normes comunes pel que fa a impostos genera dubtes sobre quin ha de ser el model: estem parlant de baixar encara ms els impostos a les empreses o tindrem un impost sobre la renda realment progressiu a tot arreu? Essencialment, les mesures proposades al tractat van en dues direccions. Duna banda, saugmenta el pressupost destinat a possibles rescats destats. De laltra, es constitucionalitza lequilibri pressupostari. Els fons destinats a possibles rescats dels estats en realitat funcionen com els fons que utilitza el BCE per a comprar el deute pblic dels estats atacats pels mercats: sn fons que acaben servint per a garantir els beneficis del sector financer. Al mateix temps, serveixen com a palanca de fora per a implantar les mesures dausteritat. A la constitucionalitzaci de lequilibri pressupostari se lanomena regla dor, en el sentit que es converteix en un principi de poltica econmica que sha de seguir hi hagi el govern que hi hagi i sigui quina sigui la situaci econmica. Aix es pretn demostrar credibilitat que en teoria ha de generar confiana i per tant inversi, fenomen extremadament difcil durant una crisi econmica.

Lobsessi pel dficit

La mesura que tindr ms efectes ser, sens dubte, la constitucionalitzaci del dficit zero. Reflecteix una visi de la realitat esbiaixada, situant la despesa pblica excessiva com a causant de la crisi enlloc de les crisis com a inherents al capitalisme. Sexigeixen aix, la reducci del dficit, el control estricte de la inflaci, la reducci dimpostos, la privatitzaci i la liberalitzaci com a passos necessaris per sortir de la crisi. Un tipus de poltiques ja aplicats a daltres parts del mn com a lAmrica llatina als anys 80. Un tipus de poltiques que, all on shan aplicat, han aprofundit la crisi, al revs del que pregonen els seus defensors. No noms aix, sin que, grcies als fluxos comercials, els seus efectes es propaguen cap als pasos que tericament no necessiten aquestes poltiques per haver-les aplicat anteriorment. Un exemple s Alemanya, que ha rebaixat la seva previsi de creixement en un 1,2 % arran dels efectes de lausteritat. La fixaci pel dficit en el si de la UE aplica la soluci de centrar-se en els smptomes enlloc datacar larrel del problema. Seguir aquest esquema tan sols pot tenir dues causes o una combinaci delles -: la ignorncia sobre el funcionament de leconomia o la voluntat datacar encara ms els drets de les poblacions dels estats tot dient que s lnic remei per a la crisi. En qualsevol dels dos casos, el que
4

sacabi acordant no ens afectar com a societat noms quan es signi, sin que marcar lactuaci dels estats en el futur. Fent un exercici dimaginaci, la voluntat de reduir el dficit a zero (o al nivell ms baix possible) tamb es podria dur a terme a travs daugments dimpostos i no a travs de reduccions de la despesa. Ara b, quan sha triat aquesta via, shan apujat els impostos indirectes, que graven ms la renda com menor s aquesta. Tamb sha plantejat la creaci duna taxa per a les grans fortunes, per excepte en algun pas, en general no sha fet cap pas en ferm per aplicar-la. En tots dos casos, es podria substituir per diverses mesures: augment dels trams superiors de limpost sobre la renda, augment dels impostos que es paguen per la percepci de beneficis, revisi de certes desgravacions fiscals a limpost sobre la renda o limpost de societats. Cap daquestes mesures apareixen ni en els discursos poltics ni en els debats pblics. Per tant, sigui a travs de la reducci de la despesa o dels augments dels impostos, les mesures per reduir el dficit ataquen de manera frontal les classes populars. Lobsessi pel dficit tamb expressa la subjecci tant dels caps de govern europeus com dels alts responsables europeus a les teories duna escola econmica concreta, que constitueixen la base en teoria econmica del neoliberalisme. No constitueix pas una novetat o un canvi de direcci pel que fa al marc de la Uni Europea, ans al contrari, ns una pea ms. s la conseqncia ms palpable de la marginaci de les alternatives tant a nivell teric com a nivell de poltica econmica durant els ltims 25 anys. Tamb s la confirmaci que la nica intenci s seguir amb la poltica econmica que ja sestava aplicant abans de la crisi, la neoliberal. El fil conductor del tipus de poltiques aplicades i propugnades el podem trobar

ja al Tractat de Maastricht, en el que sestablia, entre daltres, un lmit del 60 % de deute pblic com a condici per a poder entrar a leuro.

Lestratgia de les retallades i la democrcia com a ficci

Qestions teriques a banda, lanomenada regla dor resulta molt convenient per al capital en la mesura que les retallades de la despesa pblica ja no dependran de la voluntat poltica dels governs, sin que formaran part de les respectives legislacions. Tot i que existeixen alternatives, aquestes no es tenen presents ni en el discurs ni en el disseny de les poltiques pbliques. La reforma exprs de la constituci espanyola ns un bon exemple. La posada en escena daquests canvis a nivell europeu ha tingut dos efectes collaterals, que encara hem de saber quines conseqncies tindran a nivell de conscincia i resposta social. El primer s un cert trencament amb la visi de la Uni Europea (UE) com a agent de progrs social, que havia de permetre a les poblacions dels Estats ms desafavorits assolir els nivells de benestar social dels membres ms antics. La realitat per s que la Uni Europea des dels seus inicis ha estat una instituci al servei del capital europeu. Per tant, el pacte fiscal no s cap novetat: aquest tipus de mesures forma part de lADN de la UE. No s cap novetat. All que realment hauria estat sorprenent fra que shaguessin pres mesures en una altra direcci. Si analitzem lestructura legal de la UE, observarem que ni el tractat de Maastricht ni la resta de tractats constitutius han establert criteris objectius dunificaci pel que a drets socials, salaris, condicions de treball o des-

igualtat. Sn part dalgunes de les poltiques de la Uni Europea, per sense el mateix grau dobligatorietat que els criteris purament macroeconmics. En els casos en qu shan proposat poltiques des de la Uni Europea en aquests camps, lenfocament ha sigut el de sempre: cal rebaixar drets per millorar la situaci dels ciutadans. La ltima reforma del sistema pblic de pensions es va realitzar seguint les recomanacions de la Uni Europea, molt preocupada per la seva sostenibilitat. Un altre exemple el podem trobar en qu, al mateix temps que la comissi europea recomana la creaci de minifeines amb un salari per sota del mnim gran contradicci per a rebaixar latur, es mostra al mateix temps preocupada per lndex de pobresa entre els treballadors, especialment entre els afectats per la temporalitat i la precarietat. El segon s el paper al qual shan vist reduts els Estats (per no parlar de les seves poblacions!). Dit duna altra manera, all que podem anomenar com a qualitat democrtica del procs. Dels 27 Estats membres de la UE, 21 han acceptat directament la proposta de Frana i Alemanya, 3 han de consultar-ho (la utilitzaci daquest verb no s casual) en els seus parlaments i noms 1 sha plantat, el Regne Unit. Pel que fa a les seves poblacions, aquestes es veuen redudes al paper de comparses dall que decideixen -fonamentalment- els mercats amb lajuda dels tecncrates. El futur tractat ens confirma el que ja sabem: que la UE s una instituci que serveix netament els interessos del capital, essent aquest tractat lltim acte duna tragicomdia que sescriu cada dia. Lamentablement no resulta una novetat. Durant la histria de la Uni

Europea hem viscut diversos episodis en els que quan es donava veu a la poblaci per decidir sobre actuacions fonamentals de la UE, la seva resposta paralitzava els processos corresponents. Aquests van ser els casos dels referndums celebrats a Frana i als Pasos Baixos sobre la constituci europea. Per tant, no ens hauria de sorprendre que al cap duna setmana dinsinuar un possible referndum a Grcia sobre els plans dausteritat i les retallades de drets laborals i socials, el seu govern hagus canviat sense ni tan sols celebrar eleccions. La preocupaci per la democrcia sesvaeix tan bon punt el seu exercici pot anar en contra de decisions ja preses o lnies mestres de poltica econmica. Cal reconixer, per, la capacitat del capitalisme per recuperar-se dels contratemps. Tot i que durant els inicis de la crisi econmica salbirava el fracs del model econmic del capitalisme global, les seves mesures shan acabat implantant com a nica sortida obligada. En aquest sentit, la crisi est servint per a que el capitalisme augmenti la seva taxa de plusvlua i els seus beneficis a travs de les anomenades reformes estructurals, tal i com ha passat en crisis anteriors. Per tant, el tractat revela clarament els objectius i les prioritats de la UE. Amb aquest tractat queda definitivament liquidada si s que en quedava alguna qualsevol possibilitat de transformar la Uni Europea en una instituci al servei de les poblacions europees. En aquest sentit, la proclama de ms Europa per sortir de la crisi resulta, com a mnim, ingnua i implica que ens haguem de preguntar i que haguem de preguntar quina Europa?.

Febrer de 2012

REPORTATGE
Els governs tcnics dItlia i Grcia, un exemple de gesti liberal de la crisi
Rojo Vegas

na altra partida en el joc europeu de la soga. Ni Frana ni Alemanya es lliuren de les pressions sobre els seus deutes sobirans. Ara s la moneda nica la que en teoria trontolla. Aquest article explica com funciona la pressi dels anomenats mercats. El procs es repeteix en tota la Eurozona: tensions en els mercats secundaris de deute on els inversors es compren i es venen el deute que prviament va emetre un determinat Estat, que provoquen laugment de la prima de risc (que s la diferncia entre la cotitzaci dun bo a deu anys respecte al bo a deu anys de referncia, que s lalemany). Amb la prima de risc pels nvols, les emissions directes de deute pblic tamb pugen el seu preu i el pas castigat (en aquest cas, Itlia i Espanya) ha de pagar ms per a finanar-se. Per, a ms, els Estats es veuen obligats la imposici externa en el cas itali i grec no ha estat ni tan sols dissimulada a escometre reformes per a recuperar la confiana dels mercats. Una confiana que mai retorna per ms que es retalli la despesa pblica, per labsncia de la qual tampoc provoca lenfonsament definitiu daquests pasos. I s que, com sha dit des que van comenar els problemes de deute en la UE, leconomia espanyola i italiana tenen una grandria que les fa irrescatables, a diferncia del que passa amb els petits ja intervinguts (Grcia, Irlanda i Portugal). El benefici per als que actuen aix s doble. Duna banda, a laugmentar la prima de risc provoquen un augment tamb dels interessos en les subhastes de deute i assoleixen ms rendibilitat. I per un altre, continua la pressi que redueix el pes dall pblic en leconomia, deixant ms marge per a lactivitat privada. Per la ruptura total de leuro no sembla

probable, perqu en aquest cas s que es generalitzarien els impagaments, un escenari que tampoc beneficia als mercats. I en aquestes es mant el Banc Central Europeu (BCE): es fica en els mercats a comprar deute de pasos en problemes, per sense lenergia suficient per a fer fugir als especuladors. En les ltimes setmanes, el deute espanyol, en parallel a litali, sha vist llanat a un encariment creixent en els mercats secundaris que semblava no tenir fi. En la setmana anterior a les eleccions del 20N va superar el 6,5% enfront del 2% en el qual, aproximadament, es mant el bo alemany. La diferncia entre luna i laltra, que en aix consisteix la prima de risc, se situa per tant entorn dels 450 punts bsics. El deute se situa aix a la vora de labisme: prop de linters del 7% que es considera insalvable i amb la prima de risc per sobre dels 400 punts bsics, un nivell insostenible a mitj termini i que requereix una rpida actuaci.

Levoluci de la crisi a Espanya durant els tres ltims anys ha deixat marcats dos punts dinflexi en el calendari. Al maig de 2010 la prima de risc es va disparar i el Govern de Jos Luis Rodrguez Zapatero va actuar llavors traient la gran tisora de les retallades: fi del xec nad, congelaci de les pensions, baixada de sou dels funcionaris Tot amb noms un objectiu: reduir la despesa per a obtenir la confiana que Espanya podria complir amb els objectius del dficit fixats per la UE. El segon cop va arribar el passat estiu, quan la prima de risc espanyola igual que la italiana va tornar a lescalada. Es van superar de nou els 400 punts bsics i el BCE va fer una crida a lordre en ambds pasos: el president de lentitat europea va enviar sengles cartes als Governs espanyol i itali. Berlusconi va fer pblic aquest document del contingut del qual a Espanya noms sespecula, perqu no sha donat a conixer. Per se sap el que pretenia: constrnyer a

ambds per a comprometres a complir amb el dficit i, com es va fer a Espanya, que lobjectiu de dficit pblic queds fixat constitucionalment. El Govern que ha configurat Mariano Rajoy desprs de la victria electoral del PP ser lencarregat dactuar. Europa ho espera, entre altres coses, perqu dna per descomptat que no es compliran els objectius del dficit (6% en 2011, 4,4% en 2012 i 3% en 2013). La Comissi Europea creu que el dficit podria arribar al 5,3% el 2013, ms de dos punts percentuals per sobre de lobjectiu en aquest ltim any dajustament. Les tisores del PP ja estan llestes per a la retallada perqu, com va dir Rajoy una i mil vegades durant la campanya, la prioritat ser recuperar la confiana. El cas dItlia ha posat de manifest que la voluntat dAngela Merkel, amb el suport de Sarkozy, s que qui tingui problemes haur de solucionar-sels solament a fora de reduccions del dficit pblic amb la consegent reducci de

la despesa, sigui quin sigui el seu nivell de creixement. Silvio Berlusconi, al que ni els escndols ni els processos judicials li havien provocat ni una esgarrapada, es va veure apartat per la seva incapacitat de dur endavant les retallades que li exigiria Brusselles. En el seu lloc sha collocat, sense procs cap electoral, un Govern anomenat de tecncrates, al capdavant del qual sha collocat a Mario Monti, un economista que va ser assessor de Goldman Sachs. Es repeteix que s un Govern inter de carcter tcnic, noms nomenat per a escometre les reformes necessries, per la veritat s que les seves receptes tamb sn poltiques: aprofundeixen en el model neoliberal de reducci del sector pblic. Ni tan sols el carcter transitori est del tot clar: igual que a Grcia, aquest nou executiu ja ha deixat caure que necessitar ms termini per a assolir el seu objectiu. I s que en el pas helnic tamb sha executat un canvi de Govern per mediaci europea. Primer es va fixar un pla de rescat, que sha anat executant en diversos terminis. Per la crisi de deute va continuar i va haver de fixar-se un segon programa de salvament. Per a dur-lo endavant i assegurarse que Grcia tingus diners per a pagar als bancs europeus (principalment alemanys i francesos) es va establir una dotaci de fons de cent mil milions (ms altres 50.000 milions que aportarien voluntriament els bancs). Res de tot aix ha impedit que la crisi de deute continu: la prima de risc segueix pels nvols per la corda no sacaba de trencar. Mantenir-la tibant s la millor via per a continuar la senda de retallades i seguir guanyant amb els interessos. s la lgica de rendibilitat mxima. La rendibilitat privada. De la pblica ja ni les Administracions, ara tan tcniques, semblen preocupar-se. * Article extret del nm. 162 de la revista Diagonal

El BCE posa laixovar en les noces de la UE i la banca

Miguel ngel Luque

mitjans de desembre de 2011 el Banc Central Europeu (BCE), en coordinaci amb els principals bancs centrals del mn, anunciava noves mesures no convencionals per a facilitar un accs del sector bancari europeu a la liquiditat i millorar el funcionament del mercat interbancari. A ms de rebaixar els tipus dinters en un quart de punt, fins a situar-los en el 1%, les principals novetats consistien a permetre que els bancs puguin rebre prstecs del Banc Central Europeu per un perode inusualment llarg de tres anys, en lloc dun, a ms de relaxar les garanties que sels exigeixen per a poder sollicitar aquests prstecs. En definitiva, es tracta daugmentar encaFebrer de 2012

ra ms la barra lliure de liquiditat al sistema bancari. El paradoxal de la situaci s que, mentre aix passa, els Tresors Pblics dels Estats de la perifria Europea es troben amb creixents dificultats per a poder collocar les successives emissions de deute, de manera que han de pagar, a ms, un inters cada vegada ms elevat que, en el cas dels bancs espanyols est entorn del 5-6%, pels bons espanyols. I qui es beneficia daquesta alta rendibilitat que detreu uns ingressos pblics que es retallen daltres partides? Aquest mateix sector financer que, a pesar de totes les dificultats, saprofita dun sistema que li permet guanyar sobre un 4-5%, simplement, prestant als Estats els diners que abans ha rebut del BCE. Aix, per exemple, segons les dades de lAutoritat Bancria Europea, els grans bancs espanyols han elevat la

seva cartera de deute pblic estatal en un 1,83% en els nou primers mesos de lany 2011, al mateix temps que han redut el crdit a lAdministraci pblica en un 12%. Arribats a aquest punt un es pregunta: com s possible que una instituci pblica europea com el Banc Central corri a rescatar als bancs i no realitzi la mateixa poltica amb els Governs i els seus ciutadans? La resposta tcnica es basa en la independncia de lentitat i en la prohibici de finanar als Estats imposada per larticle 123 del Tractat de Funcionament de la Uni Europea. La veritable ra, no obstant aix, caldria buscar-la en els problemes dapalancament dels principals bancs alemanys i en la dictadura imposada pels mercats, que colloquen al capdavant de les institucions que dirigeixen la poltica financera als seus propis homes disfressats de tecncra-

tes. Pensis que Mario Draghi, lactual president del BCE, a ms dhaver estat director executiu del Banc Mundial, va ser exvicepresident durant els anys 2002 a 2006 del banc nord-americ Goldman Sachs que, constitueix un dels grups despeculaci ms grans del mn i que va ajudar a camuflar el deute grec mitjanant instruments financers per a enganyar a Brusselles.

Las en la mniga
Assistim a una altra jugada del capital, ja coneguda per alguns pasos llatinoamericans, amb la segent seqncia: 1) senfonsa als pasos mitjanant lespeculaci en borsa/mercat i sels infon una por constant i progressiva a la resposta dels mercats; 2) sels obliga a recrrer a prstecs

per a mantenir-los en statu quo o salvar-los, amb quanties perfectament calculades perqu no puguin ser pagades, com ha succet a Grcia; 3) sels exigeixen retallades socials i privatitzacions en detriment dels ciutadans, sota lamenaa que si els governs no les executen els inversors es retiraran de por de no poder recuperar els diners invertits en el seu deute pblic; 4) es crea un altssim nivell de descontentament social, propici perqu el poble accepti qualsevol cosa amb la condici de sortir de la situaci, i 5) el capital colloca als seus homes on millor li conv (Monti i Papademos a Itlia i Grcia, per exemple). * Miguel ngel Luque s professor titular de la Universitat dAlmeria. Article extret del nm. 164 de la revista Diagonal
5

TREBALL-ECONOMIA

El II Acord per a locupaci i la negociaci collectiva 2012, 2013, 2014 suposa noves prdues de drets, retallades salarials i un atac seris a la negociaci collectiva

Els sindicats institucionals sn uns simples gestors del capitalisme

Els sindicats institucionals ens venen una vegada ms. I van

Redacci

ls sindicats institucionals (CCOO i UGT) i la patronal pacten moderar salaris durant els prxims tres anys. Una part del salari anir lligada a la productivitat i els resultats empresarials. Es potencien els pactes dempresa i el despenjament de les condicions laborals fixades en els convenis. Sincrementa la flexibilitat interna. Setmanes desprs que hagus venut el termini donat pel president del Govern perqu patronal i sindicats institucionals arribessin a un acord sobre reforma laboral, i quan ja semblava que el consens era impossible, arribava el pacte. El tndem CCOOUGT i la patronal CEOE-CEPYME van tancar el passat 24 de gener els detalls dun acord sobre salaris, flexibilitat interna i negociaci collectiva amb implicacions molt significatives sobre les relacions de treball, sota la denominaci de II Acuerdo para el Empleo y la Negociacin Colectiva 2012, 2013 y 2014. Un acord que implica de nou importants sacrificis per als treballadors i treballadores, i que els sindicats institucionals, que en cap moment han apostat per la mobilitzaci i la lluita contra la nova reforma laboral, defensen dient que evitar la destrucci docupaci i fomentar la conservaci dels llocs de treball. En realitat aquesta signatura ratifica de nou la deriva daquest sindicalisme de concertaci, totalment incapa de plantar cara als designis de la patronal, els governs (siguin del PP o del PSOE), la banca i els poders econmics i financers. Una de les potes ms significatives de lacord s la salarial, amb una novetat important: patronal i sindicats institucionals estan conformes a fomentar a partir dara que una part del sou sigui variable i estigui lligada a la productivitat i els resultats empresarials. Els convenis collectius haurien dincloure components addicionals dactualitzaci de salaris basades en levoluci dindicadors econmics associats a la marxa de

mostrat satisfet per lacord, que va qualificar de excellent missatge. Ara caldr veure si el govern del PP aprova per la seva part noves mesures encara ms regressives. Nous motius doncs per a la mobilitzaci. Cal seguir construint processos de lluita entre el sindicalisme alternatiu i els moviments socials per a fer front a aquesta nova reculada de drets laborals. En aquest cam estarem la CGT.

Resum dels punts clau de lacord entre CCOO-UGT i la patronal

- Moderaci salarial Sindicats i patronal han pactat una moderaci extrema en els sous que inclou la possible congelaci ja que els salaris creixeran segons una forqueta dentre un 0% i un 0,5% aquest any i en 2013, fins a un 0,6%. El 2014, la pujada salarial dependr de levoluci que hagi tingut el PIB lany anterior: si creix per sota del 1%, laugment salarial no podr ser superior al 0,6%; si leconomia creix entre un 1% i un 2%, els sous podran fer-ho fins a un 1%, i si el PIB arriba a o supera el 2%, laugment salarial no excedir el 1,5%. - Control de preus i beneficis El text fa una crida a que els sectors de la distribuci i les administracions controlin els preus, especialment els dels productes bsics. Tamb perqu els beneficis empresarials es reinverteixin en el teixit productiu i es moderin els salaris dels alts executius i directius. - Flexibilitat interna negociada Els convenis potenciaran la flexibilitat interna negociada amb mesures com la distribuci irregular de la jornada, la mobilitat dintre de lempresa o que una part del salari estigui lligada a levoluci de lempresa. Lempresari disposar tamb duna borsa dhores anuals que podr alterar segons la distribuci prevista. Les classificacions professionals haurien de centrar-se en grups professionals i no en les anteriors categories professionals. - Despenjament dels convenis Els empresaris podran despenjar-se (s a dir, no aplicar) diverses parts del conveni, no noms la salarial, com fins a ara, quan existeixin causes econmiques. Sempre que hi hagi acord, podran aplicar la clusula de despenjament a la jornada o al treball per torns. - Potenciament dels convenis dempresa Els convenis sectorials potenciaran la negociaci en les empreses, perqu sigui aqu on es pactin condicions com la jornada laboral o els salaris.
Febrer de 2012

lempresa (beneficis, vendes, productivitat). De forma preferent, els increments derivats daquests components sintegraran en la part variable del salari, que ha dadequar-se a la realitat sectorial i empresarial, resa el document. Els representants dels treballadors haurien de disposar dinformaci transparent sobre lempresa per a poder complir amb aquesta clusula.

Moderaci salarial
A ms, la pauta salarial per als prxims anys ser dextrema moderaci. El 2012, els sous creixeran fins a un 0,5% i en 2013 fins a un 0,6%. En ambds casos, sinclou una clusula dactualitzaci salarial per a la qual es prendr com referencia lIPC marcat pel Banc Central Europeu (que s sempre del 2%) o b lIPC general espanyol (el que sigui ms baix dels dos). Si, per exemple, es pren com referencia el 2%, i lIPC a final dany supera aquesta xifra, se sumar als salaris les desenes que estiguin per damunt. Aquesta quantitat es consolidar o no en el sou en funci del que decideixin els negociadors. El preu del petroli actuar, a ms, com un altre factor corrector a lhora de calcular

la inflaci per a evitar que tensions externes influeixin en la formaci dels sous. Per tant, com ms gran sigui la pujada del petroli, major ser la prdua de poder adquisitiu. Lany 2014, la pujada salarial dependr de levoluci que hagi tingut el PIB lany anterior: si creix per sota del 1%, laugment salarial no podr ser superior al 0,6%; si leconomia creix entre un 1% i un 2%, els sous podran fer-lo fins a un 1%, i si el PIB arriba a o supera el 2%, laugment salarial no excedir el 1,5%. A ms, i per a estimular que empreses i sindicats apliquin ja frmules de salari variable, les empreses que en el 2014 no les incloguin haurien daugmentar ms el sou dels seus treballadors que les que ja ho contemplin. A canvi, lacord fa una crida que es reinverteixin els beneficis empresarials en el teixit productiu per a enfortir a les empreses i arrelar locupaci i que es controlin els preus, especialment els que ms impacte tenen en les persones amb menys renda. Totes les rendes han de realitzar un esfor conjunt, diu el text, que subratlla tamb la necessitat de adequar la retribuci dalts directius i executius. Ja sabem que en realitat aix acostuma a ser paper mullat, els beneficis empresarials no es reinverteixen en crear ocupaci, la classe treballadora acaba contribuint econmicament molt ms que els sectors ms adinerats de la societat i les rendes altes sempre troben frmules per esquivar les seves obligacions.

Increment de la flexibilitat i ms facilitats per a despenjar-se dels convenis

Laltra pota de lacord, la flexibilitat laboral i els canvis en la negociaci collectiva, doten a empreses i tre6

balladors de nous recursos sobre els quals negociar quant a temps de treball, funcions i salaris i que sempre haurien de ser pactats. UGT, CCOO i CEOE creuen que la flexibilitat interna s una potent eina per a facilitar ladaptaci competitiva de les empreses i afavorir lestabilitat i qualitat de locupaci. Duna banda, els convenis collectius podran facilitar que fins al 10% de la jornada es distribueixi irregularment. Lempresari podr disposar duna borsa de 40 hores setmanals a lany que podr alterar sobre la distribuci prevista en el calendari anual. Daltra banda, es potencia la mobilitat interna en lempresa, fins i tot la mobilitat temporal per a realitzar funcions distintes a les del grup professional al que es pertany en cas que existeixin raons econmiques, tcniques, organitzatives o de producci que ho justifiquin. En tots els casos, lempresari haur davisar amb suficient antelaci als treballadors. Si fins ara era possible que lempresari i els sindicats pactessin despenjar-se, s a dir, no aplicar la pujada salarial contemplada en un conveni, ara tamb podr fer-se amb altres condicions laborals, com lhorari i la distribuci de la jornada, el treball a torns o el sistema de remuneraci. Entre les causes per a fer-lo est la disminuci persistent del nivell dingressos o fins i tot que les perspectives econmiques de lempresa poguessin veures danyades per laplicaci daquestes condicions. A ms, es fomenta la negociaci de convenis dempresa perqu sigui en aquests en els quals es negocin les condicions laborals ms significatives, encara que sense que decaiguin els convenis sectorials i provincials, que sencarregaran de descentralitzar la negociaci i de cobrir als treballadors sense conveni propi. De moment, el govern del PP amb Mariano Rajoy al capdavant, sha

TREBALL-ECONOMIA

LAcord Patronal-CCOOUGT: un robatori als i les treballadores

Secretariat Permanent del Comit Confederal CGT

a CGT considera ticament repugnant lacord signat per CCOO-UGT amb la CEOECEPYME. Aquest Acord sobrepassa qualsevol criteri de racionalitat i totes les lnies vermelles que el sindicalisme ha de tenir presents, ja que, amb aquest Acord, les i els treballadors som els responsables de la crisi i per tant lhem de pagar El 25 de Gener de 2012, hem conegut el text complet del II Acord per a locupaci i la negociaci collectiva 2012, 2013, 2014 pactat i signat per les patronals CEOE i CEPYME amb els sindicats institucionals CCOO i UGT. El document inclou, entre altres, aspectes relatius a lEstructura de la Negociaci collectiva, Flexibilitat, Ocupaci, Formaci, Teletreball, Criteris en matria salarial, Inaplicaci negociada a lempresa de determinades condicions de treball pactades en els convenis collectius sectorials LAcord desgrana tot un seguit de mesures per garantir laplicaci generalitzada, de manera disciplinria, de totes les poltiques econmiques, dausteritat i ajust fiscal, dissenyades per govern daquest pas i el govern

realment existent representat pel Banc Central Europeu i un esperpent dUni Europa amb Alemanya al capdavant: despossessi de rendes salarials durant almenys tres anys amb prdues garantides de poder adquisitiu per a la poblaci renunciat obertament a la pujades salarials en funci de la pujada de lIPC; la disponibilitat empresarial per flexibilitzar jornada laboral, modificar les condicions de treball, torns, sistemes retributius, flexibilitat en matria salarial vinculant salaris a productivitat i beneficis de lempresa, sistemes de promoci, mobilitats funcionals i geogrfiques; reconeixement del teletreball; despenjar-se de les condicions collectives del conveni, modificar-les i lligar locupaci a que els treballadors i treballadores acceptin comportar-se com un cost variable: acceptar treballar en qualsevol condici, en qualsevol temps i a preus de mercat. En definitiva, prdua de drets laborals, daposta per un model de negociaci collectiva que saproximi a lempresa, a la individualitzaci de les relacions laborals tot amb lobjectiu daugmentar la competitivitat i els beneficis empresarials. Per a la CGT, la primera valoraci daquest II Acord, s el menyspreu que aquests sindicats mantenen per la classe treballadora (assalariada, aturada, exclosa ) atorgant-se la representativitat de totes i tots, degradant

a la condici dobjectes i mercaderia a la totalitat de la poblaci, sense conixer les necessitats daquells a qui representen, establint un procediment de negociaci obscurantista i a esquenes de les i els treballadors i la societat, concloent, un acord per signar el robatori a la totalitat de poblaci i a les seves possibilitats de lluita. Amb la signatura daquest Acord, els sindicats CCOO i UGT han tornat a trair les funcions del sindicalisme i amb aix, a la classe treballadora. Aix no s una novetat ja que aix ho vnen fent des dels Pactes de la Moncloa, iniciant un model de sindicalisme institucional al servei de la patronal en una cadena continuada de renncia als ms mnims principis tics, socials, reivindicatius de defensa dels drets de les i els treballadors. Aquest Acord sobrepassa qualsevol criteri de racionalitat i totes les lnies vermelles que el sindicalisme ha de tenir presents, ja que, amb aquest Acord, les i els treballadors som els responsables de la crisi i per tant hem de pagar-la, renunciant a part del nostre salari, dels nostres convenis, de la nostra capacitat de mobilitzaci. Els salaris sn culpables de la crisi, les condicions de treball: jornada, temps de treball, sistemes de retribuci al mateix temps que el cost dels acomiadaments, sn responsables de latur, de la destrucci del teixit productiu

, de la crisi del sistema financer i lnica sortida a la crisi s una major explotaci de les persones fins recloure-les en la misria. Amb aquest tipus dacords, els millors gestors del capitalisme sn els sindicats institucionals com a forces racionalitzadores i disciplinades de lempobriment generalitzat dels ssers humans, material i mentalment, renunciant a la lluita pel futur, la solidaritat, la justcia social, la llibertat individual i collectiva, i el canvi de model productiu per a la necessria sostenibilitat mediambiental. Amb aquest Acord hi ha una submissi absoluta dels i les treballadores al capital. Sobliden del repartiment del treball, del repartiment de la riquesa,

de la pujada dimpostos als rics, de les gravacions a les transaccions financeres negant qualsevol possibilitat de canvi, venent-nos noms resignaci, submissi, por, desmobilitzaci Aquest model sindical institucional ens ha replegat als dictmens del capital, els poltics, els banquers. Per a la CGT, com a sindicat de classe, considerem repugnant aquest Acord i ens torna a reafirmar ms en la necessitat de donar una resposta de lluita des del mn laboral i des dels moviments socials, una resposta unitria de tota la societat davant daquest model social basat en la mera explotaci, la competitivitat, lindividualisme. Al carrer! Amunt els que lluiten!

Mndez i Toxo, ens heu tornat a vendre als treballadors

Juan Carlos Rubio, Secretari General SABEI-CGT Bankia - Illes Balears

amarades Cndido Mndez i Ignacio Fernndez Toxo, ho heu tornat a fer. El 25 de gener heu signat, juntament amb les patronals CEOE i CEPYME, lanomenat II Acord per a lOcupaci i la Negociaci Collectiva 2012, 2013 i 2014. Secretaris generals dels, en temps, sindicats de classe (obrera); ja fa tant de temps, que ni ens recordem. Sindicats tots dos, UGT i CCOO, al servei del govern i dels grans patrons de torn. Heu signat un acord que cont, per ensima vegada, atacs frontals contra els interessos i els drets de la classe treballadora. Entre unes altres, disposeu de matries tals com: estructura de la negociaci collectiva, flexibilitat, ocupaci, formaci, promoci, teletreball, criteris en matria salarial, inaplicaci negociada en lempresa de determinades condicions de treball pactades en els convenis
Febrer de 2012

collectius sectorials, etc. En quin sentit?: prdua de poder adquisitiu durant tres anys; flexibilitzaci de la jornada i dels salaris i la retribuci, a cop empresarial, amn de la modificaci de les condicions de treball i de torns; vinculaci dels salaris a la productivitat, per no dels beneficis empresarials a la seva reinversi en lempresa; mobilitats funcionals i geogrfiques; despenjament del conveni collectiu... Elements que condueixen a la individualitzaci ms encara de les condicions de treball, i a una major desprotecci en els mbits productius i negocials inferiors: les petites i mitjanes empreses (majoria a Espanya), sense representaci unitria dels treballadors. Obeu els obscens designis de retallades econmiques, socials i laborals; dinstitucions ultraliberals tals com el Banc Central Europeu i la Uni Europea; capitanejats per Merkozy (ms Merkel que Sarkozy...), i coexecutades pel seu obedient subordinat Rajoy. Desprs de tots els regals lliurats en lacord a les grans patronals (incloses les bancries), el vostre president del govern de lestat espanyol anuncia

(a lestranger), entre somriures, que la reforma laboral li valdr una vaga general. Ja veieu que els mercats sn insaciables, per moltes ofrenes que sels dediquin; per molt que es collabori i participi en la por amb el qual adormen als ciutadans i als treballadors. Quina legitimitat tindreu per convocar-li a Rajoy la seva merescuda vaga general? A canvi de qu i/o per a qui signeu aquests regals als rancis grans patrons espanyols? Fareu algun dia alguna cosa per intentar recuperar la solidaritat obrera i la conscincia sindical i de classe? I el respecte de les vostres bases cap a les cpules sindicals? P. D. A Bankia, un dels seus sindicats, autodenominat professional i independent, feia recentment un allegat criticant als sindicats (majoritaris) presents en la mesa del Conveni collectiu

dEstalvi, pel Preacord de Conveni aconseguit amb la patronal ACARL (cos-germ de lacord comentat a dalt), ratificat a so de bombo i platerets el dia 2 de febrer. Es queixava que el temps tot ho tapa, i que en les properes eleccions sindicals els treballadors ho hauran oblidat. Quina ra t! Tamb podria recordar el vergonys Acord de privilegis

sindicals que va signar a Caja Madrid (nivells, ascensos i variables especfiques per a les cpules sindicals), juntament amb aquests mateixos sindicats, en lanterior mandat de representaci sindical. I que tamb va ser oblidat en les ltimes eleccions sindicals... La memria daquest sindicat s, si ms no, tan selectiva com la dels treballadors.

TREBALL-ECONOMIA

La deshonestedat de Toxo i Mndez

Davant els acords signats per CCOO-UGT i la patronal
FESIM-CGT www.cgt.es/fesim/

ls rgans de direcci del sindicalisme dEstat (UGT i CCOO) han signat un altre acord amb les organitzacions empresarials i han donat al Govern una pau social a costa de lempobriment de la ciutadania i dels treballadors. A canvi, han rebut la prrroga de lacord de formaci professional, que els permet a ambds decidir la destinaci dingents quantitats de diners, que sassignen a ells mateixos. No s veritat que renunciant a salaris i augmentant la flexibilitat es mantingui locupaci. Tot el contrari; es crea ms atur i ms ocupacions precries. Encara ms, els ERO que aquests sindicats signen en un 96%, destrueixen ocupaci i sn una de les seves fonts indignes de finanament. Aquest acord significa el beneplcit a la dura i prxima Reforma Laboral que anuncia Rajoy i encotilla els convenis cap a la reducci contnua del poder adquisitiu i drets socials. Han acordat que els increments salarials negociats no haurien de superar: el 0,5% en 2012 i el 0,6% per a 2013 i 2014. Per als anys 2012 i 2013 sestableix una clusula de revisi si lIPC de lestat espanyol i el de la zona euro superen el 2%. La revisi salarial ser noms per la diferncia entre aquest 2% i lIPC ms baix dels assenyalats.

A ms, si el preu del barril Brent de petroli creix ms del 10%, es descomptar de lIPC la pujada dels carburants, amb el que lIPC a tenir en compte ser menor encara que loficial. Per a 2014 es donaria una revisi lligada a levoluci del PIB de leconomia espanyola. En definitiva un galimaties que noms beneficia als empresaris i banquers. Acorden que els convenis collectius puguin distribuir irregularment el 10% de la jornada anual i que lempresari disposi duna borsa de cinc dies (40 hores) a lany que podr

distribuir al seu antull durant lany. La mobilitat funcional ser illimitada dintre del grup professional o per les titulacions exigides. No es considerar la categoria professional a lefecte de mobilitat funcional. A ms, els convenis collectius haurien de contemplar major flexibilitat quan lempresari necessiti distribuir de forma irregular ms jornada o quan necessiti major mobilitat funcional. Han signat un comproms amb els criteris que han de seguir les empreses per a no aplicar de manera temporal, coses com lhorari i distribuci

de la jornada, el rgim de treball a torns, el sistema de remuneraci o les funcions a ocupar pels treballadors i treballadores. Aix significa una mobilitat funcional prcticament absoluta en mans de les empreses. Si espervem una resistncia a les amenaces de la reforma laboral del PP contra els treballadors, els sindicats signants daquest acord el que han fet s lliurar-se a la patronal i han trat a tots aquells que lluiten per convenis dignes en tot el territori estatal. A ms, el Govern segueix amenaant amb facilitar i abaratir

lacomiadament. Els pactes signats per aquests sindicats suneixen al decretat pel govern al desembre i que amb aquest pacte se li dna el vistiplau: - La congelaci dels salaris dels funcionaris i empleats pblics per a 2012 i augment de la jornada setmanal en 2,5 h. - Laugment de lIRPF i la prdua de la clusula de revisi de lIPC real, que rebaixa el salari i les pensions en fins a un10%. - Congelaci del salari mnim interprofessional en 641 . - Un recrrec complementari temporal en les rendes de treball i de capital, s a dir augment de lIRPF el 0,75% per al gra inferior, i progressivament fins al 7%. - No es renova durant quatre anys lajuda a la renda demancipaci (ajuda al lloguer de 210 ). Augmenta lIBI i es posposa a 2013 lampliaci a quatre setmanes del perms per paternitat. Lalternativa vlida per a acabar amb latur s la reducci de la jornada sense flexibilitat per a treballar en condicions dignes, manteniment dels drets laborals i un salari digne per a totes. Per aconseguir-ho fem una crida a la crtica i resposta assembleria en cadascn dels centres de treball, barris, pobles i ciutats de lEstat espanyol per a preparar una mobilitzaci general contra aquests atacs. Denunciem als dirigents sindicals que ens venen i esclavitzen.

Mobilitzacions en defensa de lensenyament pblic de qualitat

CGT Ensenyament

es de CGT Ensenyament denunciem les propostes del Govern de la Generalitat de retallar encara ms els nostres drets i els nostres salaris. A les retallades salarials del 2010 i 2011, shi afegeixen ara noves retallades: augment de lIRPF, disminuci de les pagues extres, ajor-

nament del primer estadi, augment de les hores lectives, acomiadament dinterins, supressi de les millores per incapacitat temporal, la reducci salarial en les dues pagues addicionals i altres. A ms, la consellera Rigau est aprofitant la conjuntura per prendre mesures que van ms enll del 2012 i que agreugen la situaci i la qualitat de lensenyament pblic i deterioren encara ms les condicions de treball del professorat.

Davant aquesta situaci, i amb la perspectiva que les retallades continuaran, CGT hem animat el professorat a organitzar-se i a participar en tots aquells espais des don es pugui expressar el rebuig a aquest nou atac als serveis pblics i a les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores. Aix mateix, vam fer una crida a tot el professorat a participar activament a les mobilitzacions que hem acordat promoure de manera unitria: actes de protesta als centres i a les zones els dies 1 i 2 de febrer, concentracions de delegats sindicals el 2 de febrer, concentracions municipals arreu de Catalunya el 8 de febrer, i jornada de lluita amb tancaments als centres el 14 de febrer. Tamb vam participar en les tancades de treballadors de la funci pblica a les universitats i seus de la Generalitat en protesta per les retallades salarials, la

prdua de drets laborals i la reducci indiscriminada de plantilla que han dafectar els treballadors pblics, tancades que es van fer a a la UB, la UPC, la URV i a seus dorganismes de la Generalitat de Barcelona, Tarragona i Girona. A ms, en el marc dun calendari de mobilitzacions sostingudes i amb continutat, els sindicats contemplem la possibilitat duna primera convocatria unitria de vaga a lensenyament pblic i a la funci pblica a Catalunya. Hem vingut explicant a zones i centres que cal una resposta contundent per frenar lofensiva. CGT proposava un pla de lluita que ans ms enll, ja que el 15 de febrer es voten els pressupostos i all es resoldr la retallada salarial, el ms que possible augment duna altre hora lectiva i la repercussi en llocs de treball. Per aix, desprs de les tancades del 14 de febrer, des de CGT vam proposar vagues i manifestacion pels dies 15, 21 i 29 de febrer i 8 de mar, per finalment vam decidir desconvocarles degut a la resposta insuficient obtinguda en els centres educatius. Si que hem cridat a concentrar-nos davant del Parlament de Catalunya el 15 de febrer per expressar el nostre rebuig durant la tramitaci dels pres-

supostos de la Generalitat, coincidint amb altres treballadors i treballadores dels serveis i empreses pbliques catalanes. Per un treball digne i estable i contra la precaritzaci laboral. Per la recuperaci del poder adquisitiu, no a la reducci salarial. No a les retallades de plantilles. No a laugment de lhorari lectiu. Manteniment dels llocs de treball. Per una escola pblica i de qualitat amb recursos suficients.

Vaga duniversitats el 29 de febrer a Catalunya

El 2012 sha iniciat amb ms acomiadaments a les universitats, amb ms precaritzaci de les condicions laborals, amb lamenaa daugmentar ms les taxes universitries, i la qualitat de leducaci superior minva per efecte de les retallades extremes. Per tal de respondre a aquest atac contra la universitat pblica, la Plataforma Unitria enDefensa de la Universitat Pblica (PUDUP) ha convocat vaga general a les universitats de Catalunya pel 29 de febrer, a la qual CGT dona suport.
Febrer de 2012

TREBALL-ECONOMIA

Les seves mentides, el nostre conformisme

Sindicat Federal de lAdministraci General de lEstat (SFAGE CGT-CAT)

Retallades en lAdministraci Pblica

deuros a les entitats financeres. El silenci de la vicepresidenta sobre aquest assumpte va ser absolut, la seva loquacitat nulla. Els mitjans oficials ja no argumenten, noms confonen, creen incertesa, espanten amb la intenci de portar, com diu Naomi Kleiman (recomanem el seu llibre La Doctrina del Shock) a un permanent estat de xoc que paralitzi tota rebellia i aplani el cam a noves agressions/retallades.

ns trobem davant duna lgica impossible, segons la qual per crear ocupaci els que treballem ho hem de fer prolongant la nostra jornada (ara dues hores i mitja ms a la setmana) durant ms temps (fins als 67 anys) i per si aix no fos prou contradictori, marcant una taxa de reposici general del 0% i en el millor dels casos del 10%. s a dir combatre latur traient ocupaci o combatre el foc amb gasolina. Tot aix sense que la vicepresidenta i loqua portaveu de lactual govern evidenci el ms mnim vergonya, aix s suport del tena i interessat disbarat dun munt dexperts molt ben pagats per la m generosa dels mercats financers. En el RD 20/2011, que a ms de congelar formalment les nostres retribucions, les redueix de fet en elevar la crrega impositiva que hem dassumir, al que sumem, en creixement negatiu com diuen ara, el 0,3% que es tenia intenci de destinar al injuriat i imposat pla de pensions de lAGE. Per cert, una mesura a considerar pels sindicats que seguiran rebent les corresponents comissions del feli pla de pensions podria ser la dissoluci daquest amb el corresponent repartiment entre tots els partcips/obligats. Entenem que s una tasca complicada, gaireb tant com modificar la Constituci que els dos partits fidels al casino especulatiu/ financer no van trigar ni 48 hores a modificar. Voler s poder. Doncs b, en aquest RD es va colar damagat, en la disposici final dissetena, una petita ajuda de 103.000 milions

El que no es diu:
- Hem de pagar tots els deutes, tamb els privats: El deute pblic espanyol s menys de la meitat que el deute privat, paguem la primera i avalem la segona, desprs paguem les dues, aix s, dels beneficis de la segona ni hem vist, ni veurem res. Ara pagar aquest deute, sobretot el privat, santeposa al benestar de la poblaci, pitjor encara, sintenta posar als serveis pblics en les malgastadores mans del sector privat. - Estem en mans duns pocs que ens volen deixar en pilotes: A finals de 2006 noms una vintena de grans famlies eren propietries del 20,14% per cent del capital de les empreses de lIbex-35 i una petita elit de 1.400 persones, que representen el 0,0035% de la poblaci espanyola, controlava recursos que equivalen al 80,5% del PIB. Sn aquestes famlies les que es van reunir en el seu dia amb Zapatero i les que desprs van anar al despatx de Rajoy. - Volen que paguem el descontrol de la bombolla immobiliria: El crdit total destinat a lactivitat productiva es va multiplicar entre 2000 i 2007 per 3,1, el dirigit a la indstria per 1,8, el de la construcci per 3,6 i el dirigit a lactivitat immobiliria per

9. I el 2008 el crdit a la construcci i a les activitats immobiliries representava el 47 per cent del total quan lany 2000 noms era el 25 per cent. - Les desigualtats creixen, la renda no es reparteix, sacumula en cada vegada menys mans: Segons lEnquesta Financera de les Famlies del Banc dEspanya noms entre 2002 i 2005 la renda mitjana corresponent al 20 per cent ms pobre de les llars dEspanya es va reduir en un 23,6 per cent mentre que la renda mitjana del 10 per cent ms ric es va incrementar ms dun 15%. - Creix leconomia especulativa, perd valor la productiva, el treball: El Consell Econmic i Social mostrava en la seva Memria de 2007 que mentre que el 2006 la retribuci del treball va crixer un 3,4 per cent, els beneficis de les societats que cotitzen en Borsa ho van fer per sobre del 26,6 per cent. - La riquesa que no es reparteix sacumula i noms serveix a una casta privilegiada: Els beneficis de les 35 grans empreses espanyoles que cotitzen en borsa van ser de 51.613.000 deuros el 2010, fet que suposa una pujada del 24,7 per cent respecte a lany anterior, mentre que els salaris van perdre 2 punts percentuals de poder adquisitiu en aquest mateix any, quan noms van pujar al voltant de l1 per cent enfront del 3 per cent de la taxa dinflaci. - No sobra sector pblic, sobren mentides: En contra de les falsedats que es vnen dient per justificar la retallada de la despesa en el sector pblic, la veritat s que Espanya s un dels pasos integrants de la UE-15 amb un sector pblic dels ms petits. El nostre percentatge de poblaci ocupada en ell sobre el total de poblaci activa era del 12,75 per cent

el 2008 mentre que el de Dinamarca arriba al 31,27 per cent, el de Finlndia al 24,64 per cent o el de Sucia al 26,2 per cent el 2007. - Hi ha recursos, per el govern econmic, noms hi ha aquest, no vol que surtin a la llum: Leconomia submergida, segons les dades del Sindicat de Tcnics del Ministeri dHisenda calcula que representa al voltant del 23 per cent del PIB, s a dir, uns 245.000 milions deuros, amb menys del 10% es cobriria amb escreix el que es preveu estalviar amb les actuals retallades. - Menys pa i ms luxe: Baixa la venda de cotxes utilitaris i augmenta un 80% la venda de cotxes de luxe , ara anomenats dalta gamma. Fins aqu noms alguns apunts econmics que posen en evidncia els mantres catastrofistes oficials que justifiquen que les retallades han de recaure sempre en la part menys agraciada de la poblaci perqu un grup redut segueixi es enriquint sense lmit. Ens governa leconomia espe-

culativa, leconomia fictcia on ltica no existeix, noms lafany dacumulaci costi el costi, a costa del que sigui i caigui qui caigui. Aix s el capitalisme, ni rostre hum, ni res que shi assembli. Tot aix en un anomenat estat democrtic on sens diu, des dels plpits del poder, que noms hi ha un cam de salvaci, el que marquen els mercats i els seus profetes, les primes de risc i les seves agncies de qualificaci (Standar and Poor, Mood is i Fitch). Ni aquells, ni aquestes van ser elegits, per tant la democrcia no s que estigui en dubte, est prcticament anullada. Davant aquesta sagnia de retallades dels nostres drets no queda altra alternativa que mourens, ens va en aix tot. No tenen ra, les seves mesures sn injustes, ens agredeixen i davant lagressi no queda altra cosa que anar a una defensa prpia collectiva. La nostra submissi ajuda a alimentar la seva insaciable cobdcia. s hora de passar a lacci. Les coses no sn com sn, estan com estan, i es poden canviar

Pluja de milions del BCE a la banca privada

S.C.

n un acte de generositat sense precedents, el Banc Central Europeu (BCE), a finals del passat mes de desembre, prestava a les entitats bancries de leurozona 500.000 milions deuros a un inters nfim (el 1%). Encara que el BCE diu que pretn aconseguir amb aquesta mesura que es reactivi leconomia i que el crdit pugui arribar a les famlies i a les empreses, est clar que aix no succeir. Gaireb amb total seguretat es pot dir que els bancs utilitzaran aquests diners per a sanejar els seus balanos, comprar deute pblic o fer repartiment de dividends. La banca ens enganya una vegada i una altra amb els mateixos paranys de sempre. I desprs el BCE no sembla que faci gaire seguiment dels diners que presFebrer de 2012

ta, per a poder cerciorar-se que, efectivament, el crdit flueix. Per tant, una vegad darrere daltre, la jugada es repeteix.

El BCE regala 15.000 milions deuros a la banca privada

I don surt aquests diners? Doncs dels impostos dels ciutadans. La jugada s senzilla: El Banc Central Europeu ha prestat recentment als bancs gaireb 500.000 milions deuros al 1% dinters i a retornar en 3 anys. En aquests moments, el bo espanyol a 3 anys cotitza gaireb al 4% anual. Si els bancs es limiten a comprar deute pblic, s a dir, a finanar als Estats amb aquests diners, obtindrien un benefici de gaireb 15.000 milions deuros. Per tant, moltes de les retallades so-

cials que sofrim i sofrirem aniran directament a parar a la butxaca del banquer en forma duns interessos del deute pblic intencionadament elevats amb la complicitat del BCE. Estem parlant dun rescat autntic del ciutad a la banca privada. I s que, una vegada ms, el BCE es nega a finanar directament el deute dels Estats, sin que finana a la banca privada perqu aquesta financi als Estats, amb una quantitat de milions pel mig com benefici. Els pagans, els ciutadans que sofrirem retallades socials per a pagar aquest diferencial del cost del deute pblic, des del 4% en el mercat privat enfront del 1% si els estats es financessin directament del BCE. Aquest diferencial sn els beneficis de la banca, els 15.000 milions deuros en aquesta operaci. Per tant, quan sens demana un esfor com per al b com, ms aviat ens demanen un es-

for com per al b de la banca. Amb aquestes accions el Banc Central Europeu pren partit per les entitats privades que, cometent greus errors, ens van ficar en una greu crisi financera que des de fa temps sha convertit en crisi econmica. El BCE demostra com la seva suposada independncia, dogma neoliberal que ha estat la base per a la construcci europea, no existeix i, a ms, s impossible. El BCE interv i pren partit, per tant, les seves accions estan al marge de les decisions democrtiques del poble, el que estem vivint s una dictadura disfressada de democrcia, una democrcia falsa, ja que al poble europeu no se lha consultat sobre si est dacord en que el BCE financi Estats o bancs. Una vegada ms el Banc Central Europeu torna a deixar de costat als ciutadans que, suportant les greus retallades socials que sofreix Europa, financen

directament els beneficis econmics que es regala a la banca privada. Tot i que tot indica que es tracta dun impossible, ja va sent hora que el BCE doni un gir de 180 graus i se situ del costat dels governs, finanant el deute pblic al 1%, i deixant de costat als bancs. Perqu, al cap i a la fi, si la banca privada s gran part culpable de la situaci actual i no ens serveix per a sortir della, potser caldr provar amb altres frmules com la banca pblica.

TREBALL-ECONOMIA

Situaci de collapse a les Oficines dOcupaci de Catalunya

Precarietat, descoordinaci i falta de mitjans
Secci sindical CGT INEM Barcelona

partir de l1 de gener de 1998 lEstat va transferir a la Generalitat la gesti de les poltiques actives docupaci (inscripci de demandants, ofertes, contractes, etc.), romanent en lINEM la competncia del pagament de la desocupaci. A partir de llavors, es va produir una situaci peculiar: lusuari que acudia a loficina de latur era ats per dues administracions diferents, cadascuna amb les seves competncies. El conveni de collaboraci que ambdues van subscriure delimitar les actuacions concretes i la gesti del dia a dia. La distribuci del personal entre les dues administracions va ser, aproximadament, dun 75% per la Generalitat i un 25% per lEstat. Lescassetat i precarietat en la plantilla de lINEM ha estat un problema crnic de lorganisme que es va veure especialment accentuat a partir del 2007, quan van comenar a incrementar les xifres de desocupats, amb augments espectaculars en 2008 i 2009. La situaci de personal es va resoldre de manera parcial amb la contractaci de personal inter, de manera que

en aquests moments els funcionaris temporals suposen, aproximadament, el 10% de la plantilla a tot Espanya. A la provncia de Barcelona, aquest percentatge sacosta al 25%. Una setmana abans de les passades eleccions generals de novembre, el Servei Pblic dOcupaci Estatal (abans INEM) i la Generalitat van subscriure un nou conveni de collaboraci, prvia denncia per aquesta de lanterior acord. El nou conveni ha modificat una cosa fonamental: en les oficines docupaci la informaci en matria de prestacions que fins ara venia sent facilitada pel personal de la Generalitat, ser realitzada dara endavant pels treballadors del SPEE, la qual cosa incrementa considerablement la seva crrega de treball en un 30 o 40%, aproximadament, mesurat en nombre de ciutadans atesos. Davant daquest nou marc el SPEE no reacciona dotant els recursos necessaris per assumir les noves tasques. La Direcci manifesta la impossibilitat de contractar personal inter i molt menys daugmentar la dotaci de plantilla fixa, tot i que les noves comeses sn per sempre. Al contrari, les retallades en la despesa suposen que estiguin a punt de deixar de fer el que en una empresa serien hores

extraordinries. Shan implementat nous mtodes de simplificaci de la gesti i millores informtiques i telemtiques, que sent beneficioses i agilitant la tramitaci, no compensen ni de bon tros lincrement hagut en la demanda dels nostres serveis. La modificaci de les tasques que suposa la nova distribuci datribucions entre les dues administracions sha anat implantant a totes les oficines docupaci de Catalunya durant els mesos de desembre i gener. Una vegada culminada, el resultat, principalment per a lusuari, s desastrs. Els temps despera per ser ats el passat novembre en una oficina han passat de, entre 30 i 45 minuts, com a mxim, i en els dies ms difcils, a unes habituals dues o tres hores a la sala despera. I aix en el cas que tatenguin el mateix dia, perqu en gaireb totes les oficines i a la vista de la gran quantitat de pblic que hi ha esperant a mig mat, es deixen de donar torns als ciutadans que acudeixen, perqu en cas contrari seria impossible atendrels a tots. Per ara, aquests fets no han significat que es produeixi retard en el pagament a les prestacions, per pot ser qesti de temps, perqu cada dia que passa resulta ms evident que s impossible que els mateixos tre-

balladors puguin desenvolupar una tasca que ha crescut notablement, tenint en compte que ja es trobaven en una situaci de mxim rendiment. A ms, en els prxims mesos sembla que la desocupaci sincrementar significativament. Per aix, la Direcci pressiona cada vegada ms perqu disminum els temps datenci a lusuari, i perqu li venguem la possibilitat de presentar la seva sollicitud per internet en el lloc www.sepe.es , cap meravella per cert, per que potser ens eviti laturat a loficina.

Les cues a la porta de les oficines docupaci estan sent cada vegada ms llargues. En aquesta ocasi no es produeixen per un increment espectacular de latur, que sent altssim no ho s molt ms que fa dos mesos, sin per la ineficcia i la inoperncia dels dos administracions pbliques competents en la matria, els responsables poltics no sn capaos de organitzar els mitjans per, almenys, atendre a les persones que pateixen el major i ms nombrs dels problemes que t avui el nostre pas, latur.

775.000 aturats a Catalunya, i segueixen pujant

Redacci

a taxa de desocupaci se situava en acabar lany 2011 en el 20,5%, la xifra ms alta a Catalunya des del 1994. Els ltims tres mesos de 2011, doctubre a desembre, ms de 33.000 persones van perdre la feina a Catalunya, de manera que ja sn 775.400 els desocupats i la taxa datur senfila fins al 20,5%, un nivell noms superat al pic ms alt de lanterior crisi econmica, quan al primer trimestre del 1994 es va arribar a un inslit 21,7%. No cal cap dada per constatar que la situaci s dramtica, tothom ns plenament conscient, per un cop ms xi-

fres com les que trimestralment publica lenquesta de poblaci activa (EPA) sn per si mateixes un clam per exigir un revulsiu. El problema s que tot indica que la situaci sagreujar. Al conjunt de lEstat, latur ha superat per primer cop els cinc milions de desocupats, la dada s demolidora: 5,27 milions de persones no tenen feina, el 22,85% de la poblaci activa. Ms enll de les dades generals, nhi ha despecialment preocupants, com ara que continua augmentant el nombre de llars en qu tots els membres estan a latur. A Catalunya nhi ha 225.300, en contraposici amb les 168.000 de fa un any. Aix significa que han augmentat ms dun 25%. A tot lEstat, les famlies que tenen el

subsidi datur com a nic ingrs (si no lhan esgotat) sn 1,57 milions, un 10% ms que al tercer trimestre i un 18,6% ms que fa un any. A ms, tot i que s el cinqu any consecutiu en qu latur puja i que, de fet, el repunt no ha estat el ms gran, el 2011 s que ha estat molt ms virulent amb la destrucci de llocs de treball: sen van perdre a tot lEstat 600.000, ms del doble respecte als 237.800 del 2010. La xifra s similar a la registrada fa dos anys. A Catalunya, els 126.700 llocs de treball que shan perdut sn molt lluny de la destrucci docupaci del 2008 i 2009 (vegeu grfic), per gaireb multipliquen per onze les xifres de lany anterior. El Principat s, de fet, el segon territori on ms llocs

de treball shan destrut. I ms de la meitat han desaparegut en els ltims tres mesos del 2011. Per sectors, latur ha pujat durant el 2011 en tots, sobretot en els serveis, amb 240.590 aturats ms (+10,1%), tot i que continua sent la branca que genera ms ocupaci a Catalunya. En la construcci es van registrar 22.861 desocupats ms (+3%), en el collectiu sense ocupaci anterior va pujar en 21.871 aturats (+6,1%), en lagricultura va repuntar en 19.132 persones (+15%) i en la indstria va augmentar en 17.832 (+3,6%). Comptabilitzat per demarcacions, Barcelona ha estat la ms castigada lexercici passat i quedava amb 454.961 persones sense feina a 31 de desembre, s a dir, 38.166 aturats ms.

En canvi, en termes relatius, ha estat Tarragona la demarcaci on pitjor han evolucionat els dgits, ja que el mercat laboral ha perdut un 11% de la seva capacitat, amb gaireb 7.000 aturats ms a final del 2011.Ni un bal doxigen, doncs, en un mercat laboral que continua acarnissant-se amb els ms joves. El volum de joves dentre 16 i 24 anys inscrits a les oficines docupaci va augmentar en 1.500 persones lltim trimestre de lany, una dada que fa tancar el 2011 amb un nou rcord datur juvenil de 146.500 desocupats.La temporalitat ingent tamb evidencia la ineficcia de les reformes recents, ja que dels ms de 2,1 milions de nous contractes firmats en lltim exercici noms un 10% eren de carcter indefinit.

10

Febrer de 2012

TREBALL-ECONOMIA

Areametrpolix
Secci Sindical CGT - Entitats Metropolitanes Barcelona http://areametropolitanabarcelonacgt.blogspot.com/

a crisi econmica. s lexcusa que rebem per les retallades socials i la contenci de despeses de tot tipus de tots? No!, Tots no: un petit reducte de despeses resisteixen a les retallades com el poblat dAstrix als romans. Posem la lupa i veiem les ltimes retallades i quins sn aquestes despeses que es resisteixen. Aquest any ens han baixat el sou un mnim dun 4,5%: un 2,5% de lIPC de lany 2011 a Catalunya que no ens reconeixen i el 2% de pujada mnima dIRPF. Ens hem acomiadat de tres companys no renovats per una estranya necessitat destar en sintonia amb lambient general. Les ments pensants no paren i de continu pensen en ms baixades del que sigui, sobretot de condicions de treball, que diuen que

vivim molt b Dins el reducte, noms el flamant Delegat del Pla Metropolit de Mobilitat Urbana (PMMU) ja cobra des de l1 de gener ms que els tres no renovats junts. Hem donat la benvinguda a nous assessors poltics -no sabem si formen part dels 31 o se sumen a la festa- al mdic preu de 48.947,64 la unitat. A part hi ha cinc assessors drea, que es veu que assessoren ms i millor, a 55.427,65 . A retallats ens cau simptica aquesta gent del reducte. Podem pujar a lascensor amb ells a les dues de la tarda i sabem quan pleguem que ja no hi sn o que estan menjant a la taula parada. Podem sentir-los comentar entre ells com est de malament la cosa i sabem que si fan aquesta rutina de menys duna hora dues vegades al mes es portaran a casa el mateix que nosaltres amb una carrera, unes oposicions, i moltes jornades de treball. No som envejosos i ens entendreix la seva proximitat, la seva similitud amb nosaltres. Entenem que si creuen i treba-

llen per una Catalunya lliure i prspera, es cobrin la seva part per endavant. Ironies a part, li explicaven a finals de novembre que registrem una allegaci al pressupost de 2012 sobre el Delegat del PMMU. De fet lallegaci era contra les despeses irreductibles: primer lesmentat Delegat, desprs les aportacions a partits poltics (350.000 ) i finalment les aportacions a les Federacions Sindicals de CCOO i UGT (54.812,30 ). Sobre aquesta darrera aportaci hem fet allegacions al pressupost repetides vegades en els ltims anys i ho hem denunciat abastament de forma pblica perqu no entenem que qui hagi de defensar els treballadors de la casa cobri precisament daquells amb qui han de negociar. Per ha de ser costum dels dirigents que tenim, ja que a TMB (els mateixos poltics, dietes acumulables) continuen pagant 185.000 euros per alliberats sindicals declarats illegals per la justcia. Aquest any shan superat en lelaboraci de linforme que jus-

tifica la denegaci de les nostres allegacions. La seva resposta ha estat: s una opini de la CGT. I s clar! Han descobert la sopa dall. No es qestionen, per, si s correcte o si s lopini de la majoria de ciutadans daquest pas. Presentem allegacions als pressupostos perqu sassabentin els responsables poltics, aquells que se senten amb tant suport que no els importa seguir la sagnia de la despesa ticament injustificable fins i tot en temps de bonana. No hi ha prou amb

les dietes, els sous anticrisi i els assessors, a sobre hem de subvencionar als partits poltics (a tots!) I els sindicats que es dobleguen als seus dictats. Sn els nostres diners i tenim dret a denunciar-ho. Per acabar us expliquem que el reducte hauran pres poci mgica: ja no veiem en el resum de premsa cap notcia sobre els sous i les dietes dels poltics.I molt lluny, a Barcino, lemperador Trias creu, o fa creure, que la Gllia est tota ocupada.

Manifest en defensa del patrimoni verd de la ciutat de Barcelona

Comit dEmpresa de lI.M. de Parcs i Jardins de Barcelona

ls parcs i jardins de Barcelona componen un patrimoni ciutad irrenunciable, herncia de diverses generacions de barcelonins i barcelonines i fruit de molts anys de reivindicacions venals i de lesfor pel manteniment daquests espais per part de la plantilla de lInstitut Municipal de Parcs i Jardins. El govern municipal ha de ser garant daquest patrimoni, amb lobjectiu dampliar-lo i millorarlo, mai per especular i afavorir interessos privats a travs de la seva gesti. La transformaci de lInstitut en entitat pblica empresarial local, lany 2005, va suposar una ruptura respecte al model de gesti directa que el primer ajuntament democrtic havia recuperat als anys 80. En aquella etapa, el manteniment de la jardineria de Barcelona va ser un referent reconegut

arreu. Des de llavors fins avui, Parcs i Jardins ha sofert la externalitzaci -del 30 % dels treballs encomanats- a empreses privades, que subcontracten maquinria i treballadors i, en una espiral dinteressat descontrol, acaben deteriorant el servei que presten, augmentant gradualment el pressupost inicial i sense assumpci de responsabilitats pels reiterats incompliments. Amb la privatitzaci del servei, estem tornant al model fracassat dels anys 60 i 70, quan el manteniment del verd de la ciutat estava en mans dempreses privades que mantenien un servei degradat, amb prctiques corruptes. Per tot aix: * Manifestem la necessitat daugmentar el patrimoni verd pblic, que mant a cada ciutad de Barcelona molt per sota dels 10 metres quadrats aconsellats per lOrganitzaci Mundial de la Salut. * Denunciem la poltica de privatitzaci de serveis, actualment ms del 30%, cedint a empreses privades el manteniment dels jocs infantils, part

de la poda darbrat, tractaments fitosanitaris etc, renunciant fins i tot a exercir un control de qualitat de les privatitzacions, el qual tamb sexternalitza. * Mostrem el nostre rebuig a la poltica de contractaci de personal. La supressi de la contractaci de lestiu, coincidint amb les vacances del personal fix (aprox. 80 eventuals), amb el consegent deteriorament del verd, en poques de gran s ciutad. No es convoquen Ofertes Pbliques dOcupaci, obertes a tots els ciutadans, per tal de mantenir les rtios necessries per Ha. que permetin realitzar el manteniment suficient dels serveis encomanats. Es permet la contractaci de personal (majoritriament tcnic) sense procs selectiu conegut, ni tenint en compte els criteris de publicitat, mrit i capacitat per accedir a un lloc de treball pblic. Es vulnera lacord signat lany 2007 de Promoci de lOcupaci a Parcs i Jardins, impedint laccs a la jubilaci parcial a persones que compleixen els requi-

sits per fer-ho i nega el dret a treballar als integrants de la borsa de peons de lInstitut. * Reclamem que es fomenti la participaci de les organitzacions venals en el control de la gesti del patrimoni verd de la ciutat, reconeixent el seu dret a formar part del Consell dAdministraci de Parcs i Jardins. * Demanem que es faci una auditoria de lestat actual dels treballs externalitzats, pel que fa al cost i la qualitat de servei prestada. * Exigim una poltica docupaci de lespai pblic ms sostenible, que eviti les grans inversions per la seva posta a punt o plans integrals i aposti per dotar-lo de manera justa de mitjans humans i materials propis, prioritzant ls de la ciutadania de Barcelona, i ens manifestem en contra de la mercantilitzaci despais com el Parc Gell, a travs del cobrament dentrades o de les facilitats amb les que lempresa privada ocupa espais pblics, com la plaa Catalunya aquest Nadal amb la pista de patinat-

ge. Mentre que la ocupaci ciutadana de la Plaa pel moviment 15- M es va criminalitzar, lautoritzaci municipal pel seu s nadalenc ha estat aprovada en temps rcord. La poltica de reducci de plantilla i la creixent externalitzaci de serveis mitjanant contractes a companyies privades, semmarquen en les poltiques de retallades que utilitzen dexcusa la crisi actual, sense entendre ni explicar a la ciutadania que la privatitzaci implica pagar dues vegades, finanant el servei prestat per alg sovint mal pagat i en precari, i el guany empresarial dintermediaris privilegiats. Daltra banda, es fomenta una elit polticadministrativa noms dedicada a ordenar i parar la m. Es per tot aix que els sota signants demanem el retorn al model de gesti directa amb personal propi que permeti dur a terme els treballs encomanats pels estatuts de lInstitut i que la ciutat mereix.Pel manteniment sostenible de la jardineria pblica. No a la privatitzaci de Parcs i Jardins.

Un nou Delegat del Pla Metropolit de Mobilitat Urbana

Secci Sindical CGT- Entitats Metropolitanes Barcelona

s informaci sobre privilegis de directius i poltics metropolitans. On ho havem deixat? Ah, s!: el membre de la Mesa Nacional del PSC Francesc Narvez que s reclamat per lMB en comissi de servei de lAjuntament de Barcelona i se li atorga un subgrup ms alt que el de lentitat dorigen i el nivell ms alt possible. Un grup C amb despatx i butlla per anar i venir. Us havem dit que la comissi de servei era noms fins el 31 de desembre i ara sabem perqu. Dins el pressupost general per al 2012 hi ha la relaci de crrecs directius
Febrer de 2012

i les seves retribucions. Tranquils, les retribucions no han augmentat, noms el nmero de directius. En concret, hi ha un nou Delegat del Pla Metropolita de Mobilitat Urbana (76.182,40 anuals), la qual cosa fa augmentar lincrement del personal directiu de lMB respecte les tres entitats de les quals prov fins al 19,7%. Visca les retallades! Dins de lexpedient que justificava la reclamaci en comissi de servei daquest capit del PSC, es troba un informe del Director de Serveis Tcnics i del Director de Transport i Mobilitat on deien que era necessria aquesta figura de Delegat i detallaven les seves comeses: totes dins dels epgrafs dirigir i impulsar, clarament fora de labast dun grup C. Aquest

informe est datat tres dies desprs que el Director de Serveis Generals i el Coordinador de Recursos Humans afirmessin en un altre informe que aquests directors de Transports reclamaven a la persona en concret que es volia fitxar. Est clar que les dates indiquen clarament la seqncia real dels esdeveniments, amb lafegit que aquests Directors no van voler escriure el nom concret que sens dubte sels demanava. La necessitat daquest Delegat s ara la mateixa que quan es va constituir lMB: cap. Aix ho hem expressat en lallegaci que hem interposat a laprovaci definitiva del pressupost general de 2012. El moment propici perqu laclaparadora majoria del PSC imposs al Ple un altre crrec directiu

(per omplir de nufrags daltres administracions lilla poltica que s lactual MB) era laprovaci definitiva del pressupost general pel 2012, per a principis doctubre aix quedava massa lluny. I per aix es va muntar la comissi de servei de lagent de la gurdia urbana, subgrup C2 -aix ho denomina lAjuntament de Barcelona en el decret que autoritza la comissi de servei- i sel va fitxar pagant-li tant com va semblar que podia colar: molt ms que a lAjuntament de Barcelona, bviament. Senyors de la resta de partits que conformen el Consell Metropolit, o sigui CiU, PP, ICV-EUiA, ERC i JpB: a lMB no necessitem un gurdia urb. El fet que sel fes venir abans de poder nomenar-lo crrec di-

rectiu dna idea de la confiana que t el PSC per poder fer el que vol, que en aquest cas s collocar tant b com pugui els seus. Els mitjans de comunicaci ja shan fet ress de la injustcia que representa que vosts cobrin indemnitzacions per venir a lMB, a ms del seu sou. Lopini pblica no els t precisament en gran estima. Tenen loportunitat de rentar-se la cara i de no fer-se cmplices dun clar acte de nepotisme. Volen que la gent entengui que lnic consens universal entre vosts s per cobrar i per collocar els seus? Potser la premsa noms ha destapat la punta de liceberg; potser aviat far publiques les mil raons per ser poltic com la millor manera de quedar-se al marge de totes les crisis i de les receptes per sortir-nos-en
11

TREBALL-ECONOMIA

La plantilla de TMB proposa acomiadar tota la directiva i derogar lincrement de tarifes, i acorda fer vaga el 27, 28 i 29 de febrer i l1 de mar
CGT Autobusos TMB i Redacci

Autobusos i Metro de TMB en lluita

ls treballadors de bus i metro de TMB van acordar el 8 de febrer en assemblees de mat i tarda, que faran vaga els dies 27, 28 i 29 de febrer i l1 de mar, coincidint amb la celebraci del Mobile World Congress, per a denunciar que lempresa est vulnerant el conveni vigent i rebutjar les mesures dausteritat que planteja la direcci. Una vaga que pot paralitzar no noms Barcelona sin tota lrea metropolitana i afectar a uns 4 milions dusuaris, una vaga que pel moment compta amb el suport de la CGT, la PSA i lACTUB. El motiu de la vaga s la denncia de lincompliment del conveni, limpagament dels endarreriments salarials corresponents al 2011, les retallades de servei i laugment de les tarifes del transport. Altres assemblees conjuntes prvies ja shavien realitzat el 26 de gener, les primeres grans assemblees de tot el transport pblic de Barcelona en quinze anys, que van acabar en manifestaci fins a la plaa de Sant Jaume. La direcci de TMB va plantejar als comits dempresa dambdues plantilles la necessitat de fer un ERO per eixugar el deute econmic de lempresa. Lalternativa plantejada per la direcci eren les retallades salarials. Per contra, els treballadors han fet una contundent proposta: acomiadar a tots els crrecs directius de lAutoritat del Transport Metropolit que senduen amb els seus suculents sous superiors als 4.000 euros mensuals una important part de les partides salarials, i desenvolupar un pla dautogesti de tot lorganisme per part dels treballadors i treballadores.

Front a aquest ltimatum, tots els sindicats de lempresa shan negat a assistir a les reunions que la Direcci tenia plantejades per retallar les condicions laborals i demanen la dimissi de tota la Direcci.

Departament de Treball i TMB no creen cap dels 600 llocs de treball acordats fa tres anys i amenacen amb un ERO
Fa tres anys, enmig del conflicte dels conductors i conductores dautobusos de TMB pels dos dies, laleshores Consellera de Treball, Mar Serna, i la Presidenta de TMB en aquells moments, Assumpta Escarp, anunciaven un acord entre les dues parts per a la creaci de 1.000 llocs de treball amb unes caracterstiques especfiques. Daquests 1.000 llocs 600 shavien de crear a lempresa dautobusos de TMB i 400 a Metro. Ja aleshores, la CGT, la PSA i lACTUB dautobusos de TMB vam denunciar que aquest acord noms era una cortina de fum per tractar de maquillar mediticament la manca de propostes de la Direcci de TMB per arribar a un acord de conveni amb els treballadors daquesta empresa. Tamb vam denunciar que no es concrets el tipus de contractes a realitzar (temporals o indefinits) o com seria la seva jornada (completa o parcial). La Direcci de TMB no noms ha incomplert de dalt abaix lacord, sin que a ms est intentant aplicar un ERO tant a Metro com a Bus. El temps, desgraciadament, ens ha donat la ra. Tres anys desprs, TMB i el Departament de Treball no han creat ni un sol lloc de treball a Au-

Front al xantatge de la Direcci dautobusos de TMB, el Comit dempresa en ple demana la seva dimissi
La majoria del Comit dempresa dAutobusos de TMB demana la renuncia de tota la Direcci de lempresa. CGT, ACTUB i PSA exigeixen que lempresa passi a mans dels propis treballadors i treballadores sota control pblic. La Direcci dautobusos de TMB no noms est passant la tisora pel servei dautobusos que es dna a la ciutat, mentre que puja el preu de les tarifes ms utilitzades, sin que tamb ha comenat el xantatge contra els treballadors i treballadores plantejant-lis o una merma en les seves condicions salarials o un Expedient de Regulaci dOcupaci.
12

tobusos de TMB. Tanta parafernalia noms ha servit per enganyar els mitjans de comunicaci i de pas la ciutadania de Barcelona. Totes les noves contractacions que shan fet durant aquests dos anys han vingut directament de la borsa de treballadors i treballadores que havien enviat el curriculum i que, en alguns casos, ja havien treballat els caps de setmana i les festes oficials durant el perode estiuenc. La nostra proposta per sortir daquesta dinmica de retallades i la situaci a la que ens han portat i ens volen portar la Direcci poltica i la Direcci tcnica claudicant de TMB passa per: - Dimissi de tot lequip Directiu dautobusos de TMB. Aix implicaria un estalvi de despeses suficientment gran per no haver de retallar el servei dautobusos, ni lacomiadament de 36 treballadors contractats temporalment que ara haven de passar a fixos. - Control de lempresa pblica pels propis treballadors i treballadores. Autogesti daquesta i, per tant, qualsevol responsabilitat en el funcionament global ha de ser elegit pels propis treballadors i treballadores. - Negociaci per part de les treballadores de lempresa amb lEstat, la Generalitat i lAjuntament en relaci a les quantitats econmiques rebudes per finanar el transport pblic. - En un primer ordre de millora del servei: Restaurar-lo a la situaci dabans de setembre de 2008. - Aturar el finanament amb diners pblics, per part de lAMB, de les empreses privades de Transport.

En el Metro, la companyia vol reduir tamb la massa salarial en 14 milions deuros daquest any o amenaa amb un ERO. A diferncia dels empleats dautobusos, la negociaci amb els treballadors del subterrani s que en aquesta companyia sest negociant tamb el conveni collectiu, ja que lanterior va finalitzar el 31 de desembre del 2011. TMB va comunicar el 2 de febrer als treballadors del Metro que enguany tindran els sous congelats i no saplicar cap clusula de revisi salarial per lIPC de lany passat. Per a la CGT no s una congelaci, sin un incompliment del conveni. Com en el cas dautobusos, no sasseuran en una taula de negociaci amb lempresa si no es compleixen dues condicions: la readmissi dels 36 conductors acomiadats i que es parli de retallada de despeses per no de retallada de salaris ni de ERO.

Els mateixos poltics que pugen les tarifes del Transport pblic, retallen el servei de Bus i Metro i plantegen EROs i baixades salarials pels treballadors, cobren milionries quantitats noms en dietes
Lrea Metropolitana de Barcelona reparteix 800.000 euros entre 90 crrecs de tots els partits poltics. Els edils assisteixen a reunions breus, rutinries i sense prcticament realitzar desplaaments Les sucoses dietes de lAMB, organisme supramunicipal que coordina

Retallades tamb al Metro

poltiques de transports, residus i aiges, permeten a alcaldes i regidors veure incrementats els seus sous en fins a un 56% per assistir a reunions que, en la seva majoria, sn breus, rutinries i no exigeixen amb prou feines desplaaments. Aquests alcaldes i regidors sn els mateixos que, en el cas de Barcelona i de TMB, estan augmentant les tarifes del transport pblic, retallant el servei a lusuari de Bus i Metro i volen imposar baixades salarials i un ERO als treballadors i treballadores de TMB. Un dels casos ms destacats denriquiment a travs de les dietes s el de lalcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), que al seu sou de 110.000 euros anuals que li paga lAjuntament suma altres 36.800 (un 33,4% ms) procedents de la AMB per assistir a dues o tres trobades mensuals. Sous i dietes: Xavier Trias (CiU), alcalde de Barcelona. 36.800 euros per 29 reunions. Sou: 110.000 Antonio Balmn (PSC), alcalde de Cornell. 38.800 euros per 40 reunions. Sou: 71.600 Antoni Poveda (PSC), alcalde de S. Joan Desp. 31.600 euros, 38 reunions. Sou: 66.200 Snia Recasens (CiU), ten. alcalde Barcelona. 31.600 euros per 38 reunions. Sou: 98.200 Assumpta Escarp (PSC), edil de Barcelona. 31.600 euros, 38 reunions. Sou: 84.500 Joan Trulln (PSC), edil de Barcelona. 31.600 euros per 38 reunions. Sou: 56.400 Nria Marn (PSC), alcaldessa LHospitalet.27.000 euros per 29 reunions. Sou: 77.000 Llus Tejedor (ICV), alcalde de El Prat 27.000 euros per 29 reunions. Sou: 70.300 Antoni Vives (CiU), concejal de Barcelona. 27.000 euros per 29 reunions. Sou: 84.500 Jordi Portabella (ERC), concejal de Barcelona. 27.000 euros per 29 reunions. Sou: 98.200 Manuel Reyes (PP), alcalde de Castelldefels. 23.300 euros per 18 reunions. Sou: 66.400 En total, lrea Metropolitana de Barcelona es gasta 800.779 euros anuals en dietes, que serveixen per retribuir lassistncia a 90 responsables poltics a les seves diferents sessions. Entre ells destaquen un redut grup d11 crrecs pblics, que sendossa 333.300 euros, un 41% del total. Des de la CGT, la PSA i lACTUB denunciem la hipocresia daquests irresponsables i nefastos poltics que noms apretan el cintur dels treballadors i usuries del Transport Pblic, mentre que ells segueixen disfrutant de cotxes oficials, cobertura mdica privada i dietes i sous milioFebrer de 2012

TREBALL-ECONOMIA
1.- La Direcci poltica de TMB (Joaquim Forn i Ddac Pestanya) no acaten la Llei. 2.- Els sindicats UGT i CCOO no obliguen als seus alliberats sindicals a tornar al seu lloc de treball, tot i lexistncia duna sentncia que aix ho exigeix. 3.- Els diners pblics, pagats amb els impostos de tots i totes les ciutadanes de Barcelona, estan sent gastats de manera partidista, corrupta, i responent a uns interessos ni pblics, ni sindicals, sin senzillament de connivncia entre Patronal i Sindicats majoritaris. 4.- En temps de retallades, la Direcci de TMB segueix malgastant diners pblics en alliberaments sindicals que ni tan sols sn legals, quan a la vegada retalla serveis dautobusos al carrer, apuja el preu del bitllet i preten realitzar retallades salarials o un ERO als treballadors i treballadores.

CGT es manifesta el 2 de febrer a Barcelona en defensa del ferrocarril pblic i social

SFF-CGT

naris. La seva riquesa s la pobresa de la majoria.

TMB vol estalviar 56 milions i en paga 26 a la seva directiva. 86.000 euros de mitjana a cadascn dels 300 alts crrecs
La cpula directiva de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), formada ni ms ni menys que per 300 crrecs, cobra gaireb 27 milions deuros a lany, el que suposa el 15% del total de despesa salarial dels 4.000 treballadors de lempresa. Ara, volen estalviar 56 milions, pugen les tarifes dels transports, acomiaden personal, per a lestar fora de conveni, els directius i crrecs de confiana no veuran minvats els seus gaireb 88.000 euros de mitjana que cobren cadascun. Dietes a part. En altres paraules: noms el 7% dels empleats cobra el 15% dels diners destinats a salaris. Si les retallades sapliquen sobre conveni, en queden exclosos els alts crrecs. I TMB vol que dels 56 milions destalvi, 14 milions siguin en salaris. La situaci de retallada es produeix, a ms, en un moment dincrement dels bitllets, el que repercuteix tamb en les butxaques de tots els usuaris: el viatge senzill va passar el 1 de gener de 1,4 a 2 euros i la targeta amb deu viatges, la ms comprada, va passar de 8,25 a 9,25 euros. No obstant aix, el bo del Bus Turstic, que no repercuteix en les butxaques dels ciutadans, va crixer noms un euro: va passar de 23 a 24 euros. Tamb s escandals tamb que mentre la plantilla de conductors noms va crixer un 1,15% en el 2010, la plantilla de les rees funcionals hagi pujat, en el mateix perode, un 3%, la denginyeria un 27% i la de serveis de suport, un 9,84%. Per si no fos poc, les despeses totals de personal es van reduir en el 2010 (ltim exercici del que existeixen dades definitives) un 2,6% grcies a la reducci de labsentisme, per els emoluments als membres del consell dadministraci van crixer un 4,6%. La Direcci de TMB, en una poca
Febrer de 2012

de crisi, gasten 293.000 euros en el projecte Retrofit, 388.000 euros en el canal Mou TV, 2.634.000 euros a convertir autobusos disel en hbrids i 4.031.000 euros en nous sistemes de veu i dades. A ms, lempresa acaba dindemnitzar amb 6,5 milions deuros a una companyia qumica que ocupava una fbrica en la Zona Franca de Barcelona i a la qual li quedaven 15 anys de lloguer. La fbrica s de TMB i la companyia va dir que necessitava lespai per als seus autobusos, per en realitat redueixen lnies.

Mentre la Direcci de TMB demana austeritat als treballadors segueix colocant dirigents del PSC a lempresa amb la complicitat de CiU
A pesar de lopacitat absoluta amb la que actua la Direcci de TMB, la documentaci a la que hem pogut accedir mostra que lequip directiu dautobusos de TMB consta daproximadament unes 300 persones, que representen el 7% de la plantilla i consumeixen el 15% de la masa salarial de lempresa. A ms, en lltim any i mig i amb la perdua de la Generalitat per part del PSC dirigents daquest partit i afins al expresident de TMB, Xavier Casas, han tornat a la casa Gran de TMB a llocs fets a la seva mida. Entre ells Miguel Bonilla, Guillem Camarasa, Lorenzo Maseda i Carlos Mario Un nou cas de collocaci a dit sha tornat a donar a Transports de Barcelona, si denunciavem que TMB havia collocat en el Departament jurdic al Miguel ngel Martn Lpez, exmembre del grup municipal de districte del PSC a lAjuntament de Barcelona, ara lagraciat pel dit de Diego Pestanya, Vicepresident de TMB i dirigent tamb del PSC, es diu Jos Vicente Muoz Gmez, que a ms dhaver estat delegat sindical dUGT a TMB, era conductor fins que a 1987 va sortir triat regidor del PSC a LHospitalet, motiu pel qual va marxar de lempresa amb una excedncia poltica. Va anar guanyant

pes en el seu partit arribant a ser Diputat a les Corts Generals de Madrid per a les ltimes eleccions generals no va ser escollit. Cal recordar que aquest senyor va ser un dels diputats que va votar a favor de lltima reforma laboral i de jubilacions, que redueix prestacions i allarga la jubilaci fins als 67 anys dedat. Sha donat la casualitat que ha coincidit en el temps la petici de reingrs de Muoz Gmez, que TMB ha acceptat amb tracte de privilegiat i lhan ficat en un despatx de les oficines de la Direcci de Zona Franca, amb la petici de reingrs daltres 9 conductors als quals els han dit que no tenen plaa.

El TSJC torna a donar la ra a 672 conductores i la Direcci dautobusos de TMB els hi haur de pagar 894.831 euros pel descans de lentrep
Es fa ferma la sentncia de lany 2007 que estimava la demanda de CGT al declarar que els treballadors que treballin ms de sis hores seguides tenen dret a un descans de 15 minuts per lentrep. Sn afiliats de CGT, PSA i ACTUB que van denunciar la Direcci per negar-se a donar-lis els 15 minuts de lentrep. Els afiliats de CCOO, UGT i SIT no ho cobraran per que els seus sindicalistes els hi van recomanar no fer cap denuncia. El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya (TSJC) torna a donar la ra a la CGT, PSA i ACTUB, corregint en positiu la sentncia del Jutjat Social de Barcelona. No s un any de retroactivitat el que aquests conductors cobraran per no haver pogut descansar els 15 minuts de lentrep, sin dos anys. El TSJC no admet el recurs de la Direcci de TMB i el gener de 2012 modifica a ms la sentncia anterior en considerar que sha dindemnitzar un any mes als conductors, agafant com a referncia la data de la primera sentncia guanyada per CGT. Per tant a la indemnitzaci inicial reconeguda pel Jutjat Social que anava del 21-032007 al 5-05-2008, cal afegir-li el perode reclamat en el nostre recurs: 21-03-2006 al 20-03-2007. Aix que ja no sn 483.700 euros el que la Direcci de TMB haur de pagar, sin 411.131 euros ms. En total: 894.831 euros

TMB segueix donant tracte de favor a UGT i CCOO amb un elevat cost econmic, mentre preten dur a terme retallades
Segons la sentncia emesa el 30 de desembre de 2010, tres alliberats sindicals dUGT i un de CCOO havien dabandonar el seu alliberament sindical per incorporar-se immediatament al seu lloc de treball a autobusos de TMB. Els alliberats sindicals declarats illegals pel Jutjat costen 185.000 euros lany a ladministraci pblica. A ms danullar els alliberaments sindicals de CCOO i UGT, la sentncia obliga a TMB a indemnitzar a CGT amb 1.500 per danys i perjudicis en declarar el jutge lexistncia de vulneraci del dret fonamental a la llibertat sindical. Com la Direcci de TMB no feia efectiva la sentncia, CGT va demanar a la Jutgessa que exigs lacatament de la mateixa i aix ho va fer el passat 19 de maig de 2011. A data davui la direcci de TMB segueix incomplint la sentncia i el seu acatament, fet que podria implicar un delicte de malversaci de bens pblics, opci que ja est essent valorada i preparada legalment per la secci sindical de CGT a autobusos de TMB. Davant daquests fets, des de CGT, PSA i ACTUB dautobusos de TMB volem denunciar pblicament el segent:

Conclusions
La lluita i la denuncia s lnic cam que tenen els treballadors/es per defensar-se dun Govern i una Patronal que noms pensa en destruir les condicions laborals de la majoria de la societat. Aquestes empreses sindicals que sn CCOO i UGT estan al servei de la Patronal i han de ser desemmascarades si volem com a treballadors/es poder organitzar-nos i defensar-nos en condicions.

l voltant dun miler de persones es van manifestar el 2 de febrer a Barcelona convocades per les Seccions Sindicals de CGT a Ferrocarrils de la Generalitat, Metro de Barcelona, RENFE i ADIF, des de la Plaa de Catalunya fins a la Plaa de Sant Jaume, en defensa dun model de ferrocarril que garanteixi els drets dusuaris, ciutadans i treballadors, en definitiva en defensa dun ferrocarril pblic, social i sostenible, que garanteixi els drets de ciutadanes i treballadores. Al final de la manifestaci es van lliurar escrits al Parlament, la Generalitat de Catalunya i lAjuntament de Barcelona, on mostrem la nostra protesta contra les poltiques tarifries, privatitzadores i desmantelladores que ve realitzant en el ferrocarril la Generalitat de Catalunya. Les nostres critiques es centren en: * Manca dinversions tant en les infraestructures com en el propi servei ferroviari prestat als ciutadans. * Poltiques tarifries contrries al foment de ls del transport pblic. * Situaci de plantilles: falta de personal, condicions laborals, vulneracions de drets. * Futur de les empreses pbliques ferroviries i plans privatitzadors del Govern de la Generalitat de Catalunya. * Problemes amb els serveis de Rodalies i Mitja Distncia transferits a la Generalitat i situaci del Contracte Programa. * Retallades que afecten el manteniment de les infraestructures i del material, i que poden afectar la seguretat. * Pretensions de la Generalitat pel que fa a les infraestructures. CGT continuar posicionant-se a RENFE i ADIF en contra dunes transferncies que impliquin ms divisions de les empreses RenfeOperadora i ADIF, i per aix exigeix que se signi el Contracte Programa que garanteixi la prestaci del servei. Per aquest motiu CGT fa una crida als usuaris ia la societat en general a participar en la defensa del que s de tots.

13

TREBALL-ECONOMIA
> EINES DE DEFENSA JURDICA

La nica manera s a travs de lexplotaci i la precaritzaci de les condicions laborals?

Blanca Riva, Secretaria Jurdica CGT Catalunya

Laccs dels/les joves al mercat laboral

el fons, el que fan, es precaritzar, encara ms, els primers anys en el mercat de treball. Doncs si aix s aix perqu ho fan? Ampliant la possibilitat daquest tipus de contractaci disminueix la despesa empresarial, augmentant la seva plusvlua, i com a conseqncia, es disminueix lingrs en les butxaques dels i les joves, augmentant la nostra pobresa. Us sona? Doncs si, res ms lluny que mirar per locupaci juvenil ni pel benefici de la societat. Curiosament, les dues lnies de plantejament beneficien a un mateix subjecte, lempresari. Aquest pot contractar durant ms temps en condicions ms beneficioses i, a ms, li pots suposar molta menys despesa. I darrera de tot aix, sempre els mateixos. Desprs en parlarem. Amb aix no en va haver prou. El 26 dAgost de 2011, ni un any desprs, saprovava el Reial DecretLlei 10/2011, de Mesures Urgents per la promoci de locupaci dels joves, el foment de lestabilitat en locupaci i el manteniment del programa de requalificaci professional de les persones que esgotin la seva prestaci datur. Aquest aprofundeix en la lnia de lanterior. La soluci, tot i laplicaci fa un any de les reformes explicades, encara no ha arribat. Aix, els i les joves es considera que han estat molt afectades per la destrucci dels llocs de treball en el sector de la construcci. Diu, a ms, en lexposici de motius, que la crida del treball va fer abandonar els estudis i, per aquest motiu, un 60% dels i les joves aturades, menors de 25 anys, no han finalitzat els estudis dEducaci Secundria Obligatria. El Reial Decret planteja que millorant la formaci millorar locupaci i reduir latur. Per aquest no planteja ms inversi en educaci, ni ms inversi en programes de formaci, ni la millora del sistema pblic,etc. Al contrari, deroga el contracte per la formaci que va modificar amb la reforma del 2010, i estableix un contracte nou. Un contracte per la formaci i laprenentatge, que combina estudis amb treball a les empreses. Un model dual a cpia del que existeix a Alemanya. El contracte s ms del mateix, amb algunes variacions, com lampliaci de ledat als

a resposta evidentment s no. Lingrs de les persones al mercat laboral i el manteniment en aquest no ha de passar per unes condicions cada cop ms deplorables. La millora de la formaci i locupaci es pot fer de maneres que garanteixin unes bones condicions en el lloc de treball, un aprenentatge i, a la vegada, una retribuci que permeti als i les joves poder viure per si mateixes. Per, tot i que aquesta s una resposta que a totes ens sembla evident, s absolutament diferent al que es preveu en les lleis. I no noms aix, sin que s totalment contrria a la direcci de les ltimes reformes de les lleis que regeixen les relacions laborals. Aix, el govern espanyol anterior i tamb lactual, sembla ser que ens volen fer creure, que la sortida a tots els problemes (per dir-ho dalguna manera) passa nica i exclusivament per la precaritzaci de les condicions laborals i de vida dels i les treballadores. Com aquesta s la formula mgica que tot ho solucionar, latur juvenil, que actualment est en un 46%, aplicant-la tamb es veur disminut. En aquesta lnia es va desenvolpar la Llei de Mesures Urgents per la Reforma del Mercat de Treball, Llei 10/2010, de 16 de setembre. O per ser ms entenedores, la Contrareforma laboral del 2010, que va portar a la Vaga General del 29 de setembre. En la seva exposici de motius insistia que en el mercat laboral de lestat espanyol persistien elements de discriminaci. En concret, un dells, era el greu problema dintegraci de les persones joves, entre 16 i 25, i ara 29 anys, al mercat de treball. La soluci que plantejava era clara: millorar locupaci i fomentar la formaci. Per no eren tant clares les propostes que, en realitat, no van en aquest sentit. Les propostes de la llei sn bsicament dues. La primera s la bonificaci en les quotes empresarials. Aix, la contractaci de joves dentre 16 i 30 anys esdev una despessa molta baixa o prcticament gratuta. Aix, la bonificaci en les quotes sobtindria per: contractar de manera indefinida a joves desocupats, per contractar persones aturades que en els 2 anys anteriors haguessin estat contractades amb un contracte formatiu i en la transformaci de contractes formatius en indefinits. Cal tenir clar, a ms, que la bonificaci, que ha estat uti14

litzada des de fa uns anys i que actualment opera gaireb en la majoria de noves contractacions, no ha potenciat en realitat la contractaci. Doncs si aix s aix perqu ho fan? Ampliant les quotes de bonificaci es disminueix la despessa empresarial, augmentant la seva plusvlua, i com a conseqncia, es disminueix lingrs a la Seguretat Social, augmentant la nostra pobresa. Res ms lluny que mirar per locupaci juvenil ni pel benefici de la societat. La segona s la modificaci dels contractes per a joves. Els contractes formatius existeixen en lEstatut dels Treballadors i Treballadores des de finals dels anys 90. Aquests es regulen en el seu article 11. Tot i aix, el contracte per la formaci ja existeix des del naixement del dret laboral tal i com sentn ara, principis del s.XX, i el contracte de prctiques va regular-se per primer cop a la Llei de Relacions Laborals de lany 1976. Els contractes formatius sn dos: el contracte de prctiques, que vol que la persona titulada pugui adquirir experincia professional, i el contracte de formaci, que pretn que qui no t titulaci pugui adquirir la teoria i la prctica necessries per desenvolupar un ofici o lloc de tre-

ball. Aix, el contracte en prctiques, amb la reforma, ampliava els seus supsits. Es permet signar-lo fins a 6 anys desprs dhaver obtingut el ttol, pot durar 2 anys, es pot fer al finalitzar gaireb tot tipus de formaci i el seu salari durant el primer any ha de ser, com a mnim, del 60% del Salari Mnim Interprofessional, s a dir, 38484 euros, i durant el segon any, el 70%, s a dir, un mnim de 44898 euros. El mateix passa amb el contracte de formaci. Ledat podr ser fins els 24 anys, amb una durada mxima de 2 anys, el salari del primer any ser en proporci a les hores treballades (tenint en compte el SMI) descomptant les hores de formaci i el segon any en proporci a les hores treballades sense descomptar formaci. A ms, en aquest, la quota empresarial est bonificada al 100%. Cal tenir clar, a ms, que aquest tipus de contractes estan utilitzats molt sovint per a relacions laborals normals. Nombroses sentncies qestionen les tasques dutes a terme mentre sest en aquest tipus de contractaci i tamb els coneixements que aporten, considerant aquests contractes fraudulents. En

30 anys o la possiblitat de durada de 3 anys. Mantenint, aix si, la bonificaci de la quota empresarial i les retribucions salarials en base al SMI. A la vegada, tamb es preveu, la suspensi, durant 2 anys, de larticle 15.5 de lEstatut dels Treballadors i les Treballadores que limitava lencadenament dels contractes temporals. Aix, encara que no tenia lefecte desitjat, pretenia obligar als i les empresries a fer fixes a les treballadores desprs dun temps determinat. Aix, permet lencadenament de contractes temporals sense lmit, encara que sigui com una mesura temporal. Qu hi ha darrera de tot aix? Com hem vist, darrera daquests plantejament no hi ha els interessos dels joves, ni de locupaci, ni tant sols de la formaci o de la millora de la societat. Darrera daix hi ha clarament els interessos les empreses per augmentar els seus beneficis a costa de la nostra vida i salut. Una mostra ns, que alguns dels idelegs de totes aquestes reformes, sn Sagardoy Abogados. Un bufet dadvocats que es dedica a la defensa i assessorament de grans empreses. Aquests, amb la seva Fundaci, que porta el mateix nom, elaboren informes que marquen les lnies mestres de les lleis que van aprovant els successius governs (www. fundacionsagardoy.com). Un dells, la Propuesta de Medidas Urgentes en materia de empleo juvenil, s una cpia dels plantejaments que shan aplicat en les reformes esmentades per millorar locupaci i reduir latur. Entre les seves propostes, a part de les ja plasmades, nhi ha daltres molt ms perilloses, que tamb shan anat materialitzant. Per exemple, la idea de vincular la formaci a les necessitats empresarials, que ja es potencia amb el Pla Bolonya, o ampliar el perode de prova en la contractaci de persones joves o establir escales salaris en funci de ledat. Est clar que la lnia que marquen les lleis s la lnia que marca el poder i que el poder est en mans dels i les empresries i el sistema financer. Est clar que la soluci als problemes no passa perqu els i les ms febles siguem les niques que hem de patir i per aix hem danar desmuntant la mentida de les diferents reformes que ens estan imposant. Perqu en moments de crisi estant aprofitant per deteriorar, encara ms, les nostres mnims condicions laborals. I aquest fet no afecta noms en la nostra relaci amb el treball, sin que afecta en la nostra salut i precaritza les nostres vides.
Febrer de 2012

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Tema del mes

Hi ha vida ms enll de la banca?
Josep Manel Busqueta

a cimera del G-20 celebrada a Cannes el novembre de 2011 era un nou captol de la trgica i horrorosa srie del salvament del capitalisme. Lelement central de discussi era la formula per alleugerir la llosa que representa el deute per Grcia, aix com les noves condicions globals de solvncia que hauria de complir la banca europea, preparant al sector financer europeu per resistir les prdues que representa la quitana del deute grec i les possibles reduccions del deute espanyol, irlands, portugus o itali. La conseqncia inevitable que, segons la lgica dominant, comporta un escenari com lanterior era la necessitat duna nova recapitalitzaci de la banca que ha estat finalment de 500.000 milions deuros el passat desembre, uns recursos que haurien de sortir de fonts privades, per que tenint en compte la situaci dels mercats de crdit la crua realitat s que la societat novament sha fet crrec dels recursos necessaris per tal que la solvncia bancria no es vegi afectada per la nova situaci econmica derivada dels acords. Resulta clar que un pas com Grcia que es debat entre el deute i la vida, necessita que el volum del seu deute es redueixi de manera substancial per tal de poder tornar a articular-se com una economia que funcioni amb certa solvncia, segons els parmetres que determina lentorn capitalista. Ara b, plantejar la quitana del deute grec a partir de concretar una nova aportaci descomunal de recursos de les societats s intolerable. Del que es tracta de fet, com sempre fins ara en la gesti de la crisi, s que qui suporti el preu de loperaci doxigenar Grcia siguin el conjunt de les poblacions i no el sistema financer europeu que ha especulat i sha enriquit a mansalva durant els darrers anys. Davant dels discursos que calen noves aportacions de recursos pblics per donar suport al sistema financer per tal que, amb la seva caiguda, no arrossegui la resta de la societat, em sembla estar sentint de fons la veu del funest dictador feixista quan des del balc de la Plaza de Oriente deia all destamos frente a un abismo pero damos un paso adelante. I s que veritablement tan sols anomenar les xifres de les que es composa, fins al moment, el salvament bancari s quelcom que produeix vertigen.

Reestructuraci Ordenada de la Banca) i els avals donats a la banca ja shan gastat aproximadament 90.000 milions deuros en loperaci de salvament. Recordem que un mecanisme com el FROB t previst en els seus estatuts la possibilitat que els bancs puguin endeutar-se fins a 27.000 milions sense passar pel Parlament,i fins a 90.000 amb autoritzaci daquest. Xifres que podrien quedar curtes si tenim en compte que, noms lany 2012 el sector financer espanyol ha de fer front al pagament de 80.000 milions deuros i que, en aquests moments, el sector financer espanyol t problemes per recuperar al voltant de 143.286 milions del conjunt prestat al sector de la construcci. Segons alguns analistes, si comptabilitzem el que puja la factura del rescat bancari a les dues ribes de lAtlntic ens trobem que, entre la UE i els EUA, ja shan utilitzat en aquest concepte de rescat fins a 2,29 bilions deuros, lequivalent a 7,4% del PIB europeu i dels EUA, prou diners com per erradicar 92 vegades la fam al mn, segons dades de Justcia i Pau. Cal tenir present que el rescat del sistema financer semmarca en el conjunt del salvament global del capitalisme. Doncs a banda dels bancs, altres sectors com el de lautombil o el de les asseguradores tamb han rebut quantitats ingents de recursos pblics. Aquesta operaci de salvament global a hores dara significa, en el cas dels Estats Units, la xifra de 10 bilions deuros mentre que sn 4,6 bilions deuros el cmput global dels recursos que lUE ha esmerat en aquesta operaci, segons el mateix president de la Comissi Europea, el sr. Durao Barroso.

sutilitzaven per continuar especulant amb els mateixos mecanismes de sempre ms les possibilitats que ara oferia el deute sobir. En una operaci de xantatge financer sense precedents en la histria del capitalisme, ara sn els bancs, emparats per institucions com lFMI, els que exigeixen als estats els terribles plans dajuts que ja estem patint i que suposaran, sin ho evitem mitjanant la resposta popular, la destrucci de qualsevol vestigi de societat amb drets socials i laborals. La crisi en les seves diverses accepcions, financera, del deute etc. sha convertit en el dispositiu perfecte que permet al poder econmic capitalista legitimar lespoli social sense precedents que estem vivint en el present i que continuar, si no ho evitem, en el futur.

sat la histria de la crisi fins ara, sabem el que ens espera, ms ajuts pblics a la banca signifiquen ms poltiques dausteritat que, en el nostre llenguatge, es tradueixen amb ms retallades socials, ms atur i, en definitiva, ms precarietat de vida. Aquesta s la seva soluci: enfonsar-nos en la ms profunda de les misries social i collectiva present i futura per continuar assegurant la flotabilitat impossible del titnic en que sha convertit el capitalisme.

La realitat ms propera
A nivell domstic, el pronstic pinta tormenta a bots i barrals. A lescenari descrit anteriorment, caldr sumar-li la nova recessi econmica cap a la que, segons tots els analistes de lstatu quo sembla que ens dirigim i que no s res ms que una conseqncia de les poltiques dajust a les que sha sotms al conjunt de la societat. Una de les primeres coses que saprenen de comptabilitat nacional s que la renda dun pas s una funci que depn del consum, de la inversi, de la despesa pblica i de la diferncia que representa el comer exterior. B, no cal ser cap especialista per veure amb claredat que totes les poltiques que shan aplicat a lEstat espanyol per sortir de la crisi tenen com a resultat la contracci de leconomia i

Judici als culpables?

En cap moment daquesta histria, excepte en el cas dIslndia i en una primera instncia als EUA, no hi ha hagut cap intent seris de jutjar els responsables de les barbaritats financeres. Just al contrari, amb estupefacci, observem com les indemnitzacions i els bonus milionaris que reben els executius daquestes entitats continuen presents a lactualitat. Formen part de la nostra memria recent les contnues i contundents declaracions del president del Banc Central Espanyol, el sr. Fernndez Ordez, alabant la responsable poltica de solvncia de la banca espanyola, que la situava absolutament al marge de les turbulncies financeres que es comenaven a desenvolupar en el cor del capitalisme. Tenint en compte levoluci dels esdeveniments i el volums dels recursos pblics abocats a la banca, s evident que alg, o b el director del Banc dEspanya o b els responsables de les entitats financeres, ens han enganyat ja que dita solvncia no ha existit mai. Per tant, sembla clar que uns o altres haurien de comparixer davant dels tribunals per donar comptes de tot el que ha succet en aquest mbit de leconomia. En resum, doncs, tenint en compte el que ha supo-

que s una illusi ms prpia de la fe que de lanlisi econmica, esperar que sigui el sector exterior, en un entorn de competncia extrema i collapse de la globalitzaci, el que dinamitzi leconomia. Aquest escenari econmic es desenvolupar en un context social i poltic dabsoluta fractura. Davant el creixent i necessari descontent social, la majoria absoluta del PP el converteix en la pea clau de lautoritarisme creixent amb el que el capitalisme necessita disciplinar les seves societats. Com a mostra un bot: la nostra Convergncia i lnclit Felip Puig. La previsi, com diem, apunta tempesta. Noms ens resta pensar que entre totes serem capaces de construir els mecanismes i els espais daixopluc necessaris i que aconseguirem combatre el fred que ens espera omplint de calor popular els carrers dels nostres pobles i ciutats. En definitiva, que aconseguirem construir novament el paraiges de classe que ens permeti plantejar, amb la fora i contundncia necessries, la defensa dels nostres interessos collectius en el conflicte social contra els interessos de la minoria dominant capitalista i tots els seus representants. * Josep Manel Busqueta s pastisser i economista, membre del Seminari dEconomia Crtica Taifa.

Al capitalisme li sobra poblaci

El cas s que, vist des duna perspectiva popular, tots aquests recursos no han servit per millorar les condicions de vida duna poblaci ensorrada per limpacte de la crisi en el conjunt del sistema productiu, ni per intentar tornar a dinamitzar aquesta economia malmesa, prenent com a eix de la reactivaci econmica poltiques basades en la generaci de llocs de treball i de millora de les condicions de vida. En definitiva, lluny dapostar per mesures de caire keynesi, que el capitalisme ja ha usat amb xit histricament per tal de refer-se daltres situacions de crisi, els recursos shan utilitzat per aprofundir encara ms en la ferida social. En aquests moments, el que es posa sobre la taula s que el sistema capitalista aposta per deixar al marge dels mecanismes de funcionament social gaireb tota la poblaci mundial. Si fins ara podem dir que el capitalisme necessitava noms mil milions de persones del planeta per ser viable, ara, en aquesta versi encara ms brutal, nhi sobren bastants centenars de milions ms. Aix hem vist com de manera increble els recursos que rebien els bancs, a molt baix inters, del conjunt del Banc Central Europeu i de la Reserva Federal

De Lehman Brothers fins avui

Des de la data simblica que representa la caiguda de Lehman Brothers al 2008, la factura del rescat bancari ja ha costat al contribuent europeu una xifra que ronda els 1,35 bilions de euros, molt ms del que representa el Producte Interior Brut dun estat com lespanyol al voltant del bili deuros. Concretament a lEstat espanyol, a travs de mecanismes com el FAAF (Fons dAdquisici dActius Financers), el FROB (Fons de Febrer de 2012

15

Parlem
Pep Cara i Txema Bofill

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DIN

Enric Casasses, trobador i vi

La poesia no pot existir sen

Enric Casasses Figueres (Barcelona, 1951). LEnric s un trobador, un rapsode, un dramaturg, un traductor, un savi, un visionari, un company de lluites; una persona viva molt interessant. En sap molt de poesia i de la vida, t ms de vint llibres publicats i s reconegut socialment no pels poders com un dels grans de la literatura catalana. s una persona especial i lentrevista tamb sha fet duna manera fora peculiar: s una mena dentrevista de tria i remena, moltes preguntes i moltes respostes. Un puzzle que podia haver sortit de maneres diverses. Us presentem un poeta contra el poder. dolor que no shi pot fer res, de la malaltia incurable que sel va endur, prcticament no en parla. No sen queixa. I sempre va viure enamorant-se, emocionant-se: el sentiment sincer, sense sentimentalisme. - Quins sn els poetes desperit llibertari actuals ms importants? - No conec tots els poetes actuals... Ara i aqu: Joan Josep Camacho Grau i Josep Grifoll. Tamb el mexic Orlando Guilln, el tuareg Hawad... - O millor, tu que ets un bon coneixedor de la poesia, parlans de poetes falsos, xarlatans i dels bons poetes. - Els falsos poetes xarlatans tenen una cosa en com: fan merdes molt semblants, entre ells. Els poetes bons en canvi sn tots diferents. Cada un s un cas nic. - Quins sn els teus poetes preferits? - Magrada el trobador Peire Cardenal, que malgrat la inquisici no tenia por danar contra du i els seus abusos de poder. O la veuarra dAusis March barallant-se amb ell mateix perqu la trempera fsica no quadra amb la moral dominant. O el gran i emocionat revolucionari nord-americ del segle XX, Kenneth Patchen. O el mag carregat de foscries i dispenser de llum que s Joan Vinyoli. - En la poesia actual els temes de revoluci, rebellia, ajuda mtua, solidaritat, antiautoritarisme, cooperaci sn freqents o rars? - Sn freqents com a valors subjacents, i ms que freqents, bsics. Per no sn paraules que els poetes facin servir gaire. Ens agrada ms el vocabulari concret, com el den Brossa quan ataca lesglsia catlica espanyola: Be mossegaire, mal de tots nosaltres,/ aquesta activitat densenyar els altres/ aplica-tela, porca, a tu mateixa. - Et defineixen com un poeta anrquic, psicodlic, contracultural, qu en penses? Com et definiries tu mateix? - Sempre he procurat no definir-me, com a poeta. Per s que em situo clarament contra els poders, contra els encongidors de la conscincia, contra la cultura en el sentit actual de cosa que depn duna conselleria o dun ministeri. - Alg tha acusat de fer terrorisme potic pel fet dirrompre a les aules a recitar poesies. Quan veurem en Casasses als bancs, al Parlament, a la Generalitat recitant versos? - A les aules hi ha tot de nois i noies que encara no saben qu sn o qu seran. Per els parlaments i els governs fan pudor i no tinc cap ganes danar-hi. - Mossn Xemeneia s un alter ego, una projecci o acudit de poeta? - A LEscala hi havia hagut un rector que li deien aix, i el nom sempre mhavia fet grcia. s la xemeneia de la inspiraci, de quan et surt fum pel cap, o per les orelles... - La sonoritat i la forma als teus poemes s molt important. Recitats o cantats per tu tamb sn fora particulars. Estem acostumats a escoltarlos acompanyats de boniques msiques com les de Pascal Comelade. Que ens pots dir daquest msic? - En Comelade s un msic que amb pocs elements, i molt senzills, i sovint tocant msiques daltri (Bob Dylan, Enric Morera, Pi de la Serra, Ramones, Kurt Weil, Ovidi Montllor), ha fet una obra que s inconfusiblement seva i que t un efecte elevador i alliberador. Tamb he collaborat amb altres msics ben diferents, com Manel Pugs, Feliu Gasull i els Don Simon i Telefunken. - Qu escrius, produeixes o crees actualment? - Ara estic traduint un llibre de Panorames de poemes de Kenneth Patchen. s de les coses ms emocionants i sorprenents que he llegit, i s fora difcil de traduir. No mho ha encarregat ning: quan ho tingui fet ja buscar la manera de publicar-ho o de fer-ho crrer. - Si no escrivissis, qu faries? Des de quan escrius? - Escric des dels catorze anys o aix. Si no escrivs... potser faria de pallasso. O de lampista: arreglar la llum, arreglar laigua... - Tu que ets seductor i poeta, unes paraules per animar i engrescar indignats de tota mena, - Si ens hi posem tots, no ens aturar ning. No ens calen ni pistoles. Sense governs vam superar tota ledat de pedra, i mira que les condicions eren ben dures, ms que les que tindrem ara quan sacabi el petroli. No fa cap falta manar sobre les persones. Basta organitzar les coses. Es pot. Podem. Estem vius.

Sobre poesia
- El teu pare era qumic i poeta, et ve daqu la passi per les lletres? - Suposo que hi devia influir. A casa shi respirava literatura, de lOdissea i el Quixot a Rimbaud i Papasseit, i tamb cincia: quan jo i ma germana rem petits, el pare (i la mare, tamb qumica) tant ens podien recitar un poema com explicar la teoria atmica. Per saber de qu est fet el mn i de qu est fet lesperit. - La poesia en temps de crisi i retallades, per qu? - Els trobadors, quan feien les seves canons, suportaven un mn feudal molt ms retallat que el nostre, per el cantar, la poesia, s defensa-i-atac contra el discurs dels capellans o dels economistes poltics (a ledat mitjana com avui). El trobador sempre intenta fotre-li el pblic als idelegs del poder. Parlo dels poetes de veritat, dels que pensen amb el seu propi cervell i no al dictat de la veu de lamo. - Hi ha poesia de classe, la que pren partit pels de baix, poesia de resistncia? - S. Per no de partit. La poesia no pot existir sense la llibertat de lindividu. Els seus grans enemics sn els ramats humans i els pastors que els acondueixen. - Enguany, per lAgenda Llibertria has fet un text explicant la vida i lobra de Salvat Papasseit. Que tagrada ms de lobra de Papasseit? - Per Papasseit tot s importantssim, des de lolor del caf que sura a laire del carrer fins a la rbia contra el patiment que seria fcilment evitable si els seus causants (els amos de la poltica i leconomia) fossin desactivats. Per del
16

contracultural durant la dictadura. - Vaig anar a petar a lanarquia per tres camins simultanis: lanarquisme moral o quotidi, que mhi acompanyaven els poetes i artistes (Papasseit, Brassens), lanarquisme obrerista diguem clssic (de la lnia de Kropotkin ms que no de Bakunin, tot i que magraden tots dos), i la revoluci alhora anarcoide, situacionista, hipi, musical i psicodlica del moment (Garca Calvo, els antipsiquiatres, etctera). De la universitat dels anys 70, lnica assignatura que funcionava era la de conspirar contra Franco i plantejar la revoluci que vindria quan sacabs la dictadura: xerrar, llegir, actuar... i les corredisses! Vaig aprendre moltes coses. Per la dictadura no es va acabar mai: lactual cap (o rei) de lestat pseudoespanyol va ser imposat per Franco. - En quines accions vas participar? - Poc: vaig anar a mil manifestacions, vaig fer algun cctel, mestava a la cantonada vigilant mentre el collega feia la pintada, vaig redactar, imprimir i repartir bastants pamflets. Era una cosa que momplia i em revolucionava les 24 hores del dia. Al mateix temps experimentava amb lescriptura delirant, amb el cnem indi, amb lcid lisrgic, amb les noves formes de vida i el nou mn amors... Ens feia lefecte que la setmana que ve o laltra tot hauria canviat i el mn i la gent serem tots nous de trinca! - Algun problema amb la policia, autoritats o amb la Justcia? - La policia franquista, grcies a una comunicaci de la policia democrtica del pas ve (Frana), va detenir quasi tots els meus amics. Un cop a dins, vaig veure que feia temps que ens tenien localitzats i fotografiats i tot. A mi em van acusar de pertnyer a associacions anarques i de captar ingenus per a lanarquisme. Per cert, alguns dels polis de la brigada social del grup 4, especia-

listes en anarquistes, no entenien res del que estava passant del 68 en... Vaig estar 72 hores a Laietana i quatre o cinc dies a la Model. Em van alliberar per error i aleshores vaig passar a Frana i desprs a Anglaterra. Devia ser lltima tongada dexiliats, cap al 1973. Vaig passar el Pirineu per Maanet de Cabrenys, les Salines i Fontfreda i au, cap a Ceret... - Hi eres un dia que a la universitat, enlloc doctavetes, tirvem quinieles, animant a confiar el futur en les rifes de lestat, o alguna cosa per lestil? Potser fou idea teva i tot. - No, no va ser idea meva. Per mi all va ser una crtica, amb humor, de certs aspectes del moviment estudiantil. I de fet grups com bandera roja i alguns trotsquistes sho van prendre molt malament: per nosaltres una bona part de lantifranquisme era purit, censor, ritualista i, en definitiva, autoritari. Per aix vam fer una manifestaci pardica amb pamflets de broma (les quinieles), crits que semblaven absurds (alguns eren dirigits als bidells, molts dels quals, per no tots, eren confidents de la policia) i pintades de fantasia: TURURUT, Revoluci sexual, La vida no s cap broma: s un joc... - Soc bastant desmemoriat, per em sembla recordar-te repartint poesies, unes revistes de poesies. Teves? - S. Vaig fer un llibret, clandest, de poemes (La bragueta encallada) i tamb publicvem fulls i revistes fets amb fotocopiadora. Eren mogudes a-econmiques, fora de mercats. - Qu en penses de la teoria que tothom estigui pagat igual? - Jo penso ms aviat en labolici del diner. El diner va servir en el seu moment per deixar fora de joc els privilegis
Febrer de 2011

Comproms poltic
- Quina ha estat la teva militncia poltica durant la dictadura i la transici? Parlans dels teus contactes amb els anarquistes i de la teva participaci en lampli moviment revolucionari

m amb...
familiars dels aristcrates (que s el que en deien revoluci burgesa). Ara ja s hora de canviar de disc: que ning cobri, i que ning pagui. I quan sentirem que el mn s a les nostres mans i que tot depn de nosaltres, no tingueu por: la feina es far. - Una reflexi sobre el maltractament dels daqu amb els immigrants, sobre el racisme creixent, sobre els mossos matant impunement a immigrants. - Tots som immigrants o fills o nts dimmigrants, aqu i a Burgos. El racisme no t perd. Les persones que han matat o volgut matar un immigrant o una persona dun altre color sn sucides frustrats i s urgent desarmar-los. - Entre independncia o seguir amb la Monarquia constitucional. Qu tagradaria com a forma de govern? - Cap. Ara, mentre estiguem sotmesos al capitalisme i a la seva nica llei (el que compta s el que es ven) ens convindria dindependitzar-nos. Si no ho fem, ens faran desaparixer, perqu el castell s molt bon negoci, mou molts quilos. Per si el sistema capitalista es dissol, satomitza i sesfuma, els pasos petits serem tan importants com els grossos i no dependrem de ning ni ning ens intentar esborrar del mapa. I aleshores Catalunya ser coneguda arreu del mn com un pas de pensadors i dartistes i dinventors, malgrat la terrible opressi espiritual que ha hagut de patir. - Dius que ets duna extrema esquerra extra-tot,, qu vols dir? Extra impostos? Extra premis literaris? Li fas mocs al reconeixement pblic, a les peles i futurs contractes associats als premis? - No em moc per diners, ni per nsia de reconeixement pblic, ni per enfilar-me per lescala social. Sc molt ms ambicis: aspiro a veure els rius nets, el pas lliure, els pobres nedant en labundncia fsica i espiritual, i la poesia campant feli i contenta com un airet de primavera circulant entre les nimes. - Qu hi fas escrivint en El Pas? Creus que escrivint en els diaris dels amos canviarem alguna cosa? - Ara no escric a cap diari, per ho he fet, a lAvui, al Mundo i al Pas, com un infiltrat. Escrivint als diaris dels amos no canviarem res, per els amos hauran hagut de sentir la meva veu. Ja no podran dir que no ho sabien. Com ms de dretes i espanyolista era el diari, ms anarco-independentistes els hi feia els articles. Per mhe cansat de compartir pgina amb tants estafadors de la veritat.
Febrer de 2011

NAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

isionari dun mn sense diners

nse la llibertat de lindividu

15M
- Ests indignat? - S. - Quina s la teva mirada sobre el 15M? - Sha tastat una cosa, la democrcia directa, sense partits ni grups de pressi, que indica un cam i una manera de sortir de la putrefacci fsica i corrupci moral del capitalisme. - Vas dir a la plaa Catalunya: Aquesta revoluci que ha comenat ja no la pararan. Ja est en marxa. Fou una revoluci? Segueix en marxa? No creus que est adormida? - s una revoluci, i est en marxa. Sembla adormida, per en qualsevol moment pot reprendre. A partir dara tot ser bastant imprevisible. No s una cosa, com abans, de grups poltics. Ara, cadasc, a casa seva, est covant la mala llet, pensant maneres de sortir-sen: ens hi juguem la vida, especialment la dels fills i nts dels que vivim avui. - Quina ha estat la teva implicaci en el moviment? - Jo he fet dun entre tants. Per hi sc. Estic a laguait, a punt de saltar. Com molta gent. - Quina ha estat laportaci dels poetes en el Moviment? - 71 poetes hem fet un llibre (Ning no ens representa) en sintonia amb la presa pel poble de la plaa Catalunya. El prxim pas ser treure la paraula plaa i ocupar, simplement, Catalunya! El ttol del llibre ve duna de les pancartes que hi havia a la plaa. Sembla que una part molt important dels poetes daqu estem dacord en unes quantes coses, que es podrien resumir en la segent: quan veus una persona corrent perseguida per un policia, sents que la teva obligaci s allargar el peu i fer-li la trebanqueta: com diu Papasseit, tot uniforme s vil, tot home uniformat s esdevingut vil. - Us afecta als poetes la crisi, les retallades, les normatives i decrets del PP pujant impostos, apujant preus, etc. - S, per no nhi ha per tant. El pitjor que pot passar s que et quedis sense casa i sense bistec. No crec que siguem ms pobres que els nostres avis. - Com hi reacciones. - No em sento pas ms revolucionari ara, amb les retallades, que abans. La tisora fa moltes generacions que no ha canviat de mans. - El moviment 15M ha canviat alguna cosa? - S. Que es veu una possibilitat real de canvi, de revoluci social, i la prova ns que els de dalt estan ms espantats que abans. Diria que ms que mai. - Fes-nos unes reflexions sobre les exigncies i protestes dels indignats: Sobre la nacionalitzaci de la banca i contra les finances mundials. - Ja ho he dit: abolici del diner. La repartidora. Lentre tots ho farem tot. Poden dir que aix s una utopia per no ho s. s molt ms fcil dorganitzar aquesta suposada utopia que no pas les terribles complicacions mstico-econmiques de la borsa, els tipus, els valors, el crdit i tota la pasterada actual. El crdit! Aix ja ho explicava Garca Calvo, el diner metllic, la moneda, va essent substitut pel crdit, que vol dir fe, fe en el diner. s una religi: leconomia capitalista s una religi. Sobre labolici de la monarquia. La tercera repblica. - Els pasos catalans fa segles que han estat abandonats per la monarquia espanyola. Monarquia i repblica, tal com es planteja a lestat pseudo-espanyol, ms ben indiferent. Per comenar hem de crear la confederaci catalana-valenciana-i-balear, i aix que aquesta shagi declarat independent, la convertirem en una gran plaa Catalunya. Daqu la foguerada es propagar a altres llocs dEuropa i del mn... Sobre lexigncia de transparncia poltica. No ens representen. Ms democrcia. Vot i veu per a decidir. Ni PP, ni PSOE, ni bipartidisme. - Democrcia directa: les coses es decidiran des de baix. Lnica feina dels poltics ser dur-les a terme. Exemple: nosaltres, entre tots, de plaa en plaa, de barri en barri, de poblet en poblet, decidirem quins temes ha de preferir la investigaci cientfica (potser refer loz, substituir el petroli...). No es mirar si tal cosa o tal altra s ms rendible. Es mirar quina s ms necessria. De recursos, ara com ara, nhi ha per tots. Que hi hagi gent que no en tingui ni per pa s criminal. Resoldre-ho s una simple qesti dorganitzaci. El vigent sistema legal s illegal. Tots els governs haurien danar a judici, i ells mateixos shaurien de condemnar a la incapacitaci professional perptua. Contra els sindicats i partits del Rgim (interlocutors del Govern). - No calen. Contra els parlamentaris, que retallen drets i legislen contra el poble. - No calen, i a ms sn, objectivament, aliats de la trista colla de multimilionaris egoistes gelosos i infantiloides que acaparen els recursos i ens fan anar a tots de blit. - Hi ha alternativa al capitalisme? - S. El capitalisme s una contradicci incomprensible: duna banda hi ha quantitats de coses per fer, o a mig fer, i de laltra milions de persones a latur. Com ms coses hi ha per fer, ms aturats hi ha. Lalternativa: oblidar la idea nociva de negoci i lobsessi malfica dels beneficis i organitzar-nos com una famlia: tot s de tots, la fruita i la feina. Ning mana: tothom sorganitza. - Qui s lenemic? - Ja ho he dit: primer, els quatre immadurs que acumulen els milions. Segon, els que els fan de pantalla (els governants, tots els poltics). Tercerament, els seus esbirros (el sistema judicial i penal, la policia). I finalment els pobres desventurats que es creuen les mentides que els han inculcat i les van repetint com si fossin els manaments de la llei de du. Aquests darrers sn els que sostenen el sistema dels de dalt, els que els voten, sense adonar-se dall que deia Ausis March: en contra ns, per ns sn elegits.

> LES FRASES...

Em situo clarament contra els poders i el diner, contra la cultura que depn duna conselleria o dun ministeri El prxim pas ser treure la paraula plaa i ocupar, simplement, Catalunya!
17

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

28G contra les retallades i la dictadura financera

Milers de persones es manifesten a Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida
Redacci

a manifestaci convocada pel Frum Social Catal, amb ladhesi dunes 300 entitats, va aplegar desenes de milers de ciutadans i ciutadanes (des de lorganitzaci es va parlar de 150.000 persones), sense banderes ni sigles, el dissabte 28 de gener a Barcelona, que es van manifestar des de Plaa Catalunya fins al Parlament sota el lema No a la dictadura financera. Aturem les retallades. Milers de persones en dues convocatries, les del Frum Social Catal sense banderes ni sigles i de la plataforma Prou Retallades (la marca blanca de CCOO-UGT, ICV, ERC, etc), i que es van repetir a les altres capitals catalanes. Els carrers de Barcelona van veure desfilar membres de les plataformes en defensa de la sanitat i lensenyament pblics i en defensa dels serveis socials, afiliades i seccions dels sindicats alternatius (entre ells la CGT), del 15-M i els moviments socials, i ciutadans i ciu-

tadanes emprenyats i indignats amb a poltica de retallades del govern dArtur Mas, del govern espanyol del PP, de la dictadura financera a que estem sotmesos, per tamb el sindicalisme institucional representat per CCOO i UGT, que mentre per un costat es manifesten contra les retallades del govern catal, per laltre acaben de signar el II Acuerdo para el Empleo y la Negociacin Colectiva 2012, 2013 y 2014, que implica retallada salarial, prdua de drets laborals i empitjorament de les condicions de treball. La manifestaci va omplir els carrers de Barcelona des de la plaa de Catalunya i fins a la delegaci de govern al llarg de tota la Via Laietana. No a la dictadura, aturem les retallades, era el lema que encapalava una marxa que ha volgut reivindicar que sacabin els privilegis del sistema financer. Arcadi Oliveres va llegir el manifest final del Frum Social Catal, que en els prxims mesos tractar temes com lalimentaci, lagricultura les finances, la tecnologia, la democrcia i la indignaci de molts ciutadans. En el manifest es remarca que la crisi ha posat de ma-

nifest la precarietat de lanomenat estat del benestar. Prviament, en lAssemblea del Frum Social Catal realitzada pel mat, es van plantejar les relacions entre els nous

moviments socials i els Forums Socials i sha llanat el procs del Frum Social Catal 2012, al qual ja es poden presentar propostes. Ms informaci a http:// fscat.blog.pangea.org/

Pel que fa a les altres capitals catalanes, dins la mateixa convocatria de mobilitzacions, a Tarragona es van manifestar ms de 2000 persones, a Lleida unes 2000 i a Girona unes 800.

Milers de treballadors pblics es manifesten a Barcelona el 18G contra les retallades del Govern dArtur Mas
Redacci

ns 30.000 treballadors pblics van marxar el 18 de gener pels carrers de Barcelona en una nova jornada de protesta contra les retallades en els serveis pblics que ha aplicat i planeja seguir aplicant el Govern dArtur Mas, i per denunciar que es vol justificar el desmantellament dels serveis pblics per desprs privatitzar-los. La manifestaci va acabar a les portes del Parlament, on es va llegir un manifest, en el qual els treballadors pblics acusen el Govern dArtur Mas destar

seguint una clara estratgia amb les seves retallades: desmantellar els serveis pblics per afavorir els interessos privatitzadors de determinats grups econmics. Acusen el Govern dutilitzar el missatge de la manca de recursos i la necessitat de les retallades per encobrir aquesta estratgia, i lamenten que el Govern pretn justificar les retallades fabricant un consens artificial conforme sn inevitables, i installant la por i la resignaci entre la ciutadania utilitzant el fals argument de la manca de recursos com a excusa per retallar els drets socials i democrtics de la ciutadania de Catalunya. El funcionariat protesta per la prdua

de poder adquisitiu que suposen les rebaixes o congelacions salarials que es venen aplicant des del 2010 -i que en els actuals pressupostos no baixen del 5%-, per tamb pel que consideren un atac directe a la qualitat dels serveis com a pilar fonamental de lEstat del Benestar. Els sindicats asseguren que la intenci s clara: desballestar els serveis pblics, deteriorar el seu funcionament i justificar aix la seva privatitzaci. Respecte els seus drets, defensen que sn una inversi, ja que sense plantilles suficients i ocupaci de qualitat no hi ha qualitat del servei. Les retallades al sector no noms sestan materialitzant en rebaixes salarials sin en leliminaci de complements

com la paga extra o la de productivitat i en la retallada o congelaci de plantilla, fet que es materialitza en la no substituci de les baixes o la no convocatria de ms oposicions per a plaa pblica. Els sindicats tamb van recordar que cap partit poltic es va presentar amb un programa electoral en el qual shi plantegs el desmantellament de lEstat del Benestar, en allusi directa a CiU, que considera els seus grans resultats electorals del darrer any com a aval de la poltica de retallades. Els sindicats consideren que a dia davui no es pot fer servir largument de la legitimitat de les urnes perqu la ciutadania del nostre pas no ha estat consultada en aquest

sentit, i afegeixen que els pressupostos que sestan comenant a debatre arrunen el pas. Tamb van avisar de noves mobilitzacions com la manifestaci del 28 de gener. El mateix dimecres, a Tarragona uns 300 treballadors pblics es van manifestar davant de lHospital Joan XXIII de Tarragona contra les retallades que est aplicant el govern catal i van convocar una nova manifestaci per al 28 de gener i una tancada en aquest centre sanitari per al dia 24. I a Girona uns 600 empleats dels serveis pblics es van manifestar tamb contra de les retallades pressupostries i de personal que est portant a terme la Generalitat.

Victria dels treballadors de Roca Marroc, desprs de 60 dies de vaga

Secci Sindical CGT Roca

esprs de 60 dies de vaga, els companys de Roca Maroc, desprs duna molt dura lluita han tornat a la feina, desprs daconseguir el que des del passat mes de maig portaven exigint, i s poder organitzar-se dins de la fbrica creant una secci sindical que els serveixi deina per millorar les seves condicions de treball. La Multinacional Roca sha comproms tant amb els treballadors com amb representants del Govern Marroqu, a respectar els seus drets sindicals, i ara mateix desprs que lempresa els proporcions un local sindical i taulers danuncis per informar i comunicar-se amb els treballadors, ja sestan organitzant per convocar unes eleccions sindicals. El seu objectiu ms immediat

desprs de tenir representants, s tenir un conveni propi per millorar les seves condicions econmiques i de treball i regular tots els aspectes de la rutina laboral.Els companys estan molt satisfets i CGT de Roca tamb. Tenint en compte que mai han tingut cap experincia en el terreny de la lluita i els seus mtodes, han donat un exemple de fora i unitat que els ha servit per aconseguir el seu objectiu i per aprendre duna experincia que no fa molt de temps mai haguessin pensat dur a terme. Per tant ells com nosaltres sabem que aix s el comenament duna llarga lluita que els porti ms lluny en les seves exigncies de millorar, i ens comuniquen que no dubtaran en plantejar una vaga com lanterior, si Roca incompleix o no millora les seves condicions. Amb la diferncia que aquesta vegada comptaran amb lexperincia i laprenentatge de mtodes organitzatius.

El passat dia 11 de gener desprs duna reuni on Roca ens plantejava una congelaci salarial en les fbriques que t a lestat espanyol, li abordem amb el tema al director Internacional de RRHH dientli que estarem molt atents tant com fins ara perqu compls amb els treballadors de Roca Maroc, al que va contestar que ells sempre compleixen, i li vam dir que nosaltres tamb i que no dubtarem a seguir denunciant i donant suport als companys. Des de CGT-Roca volem agrair a tots els companys, sindicats, confederacions i altres organitzacions que han mostrat i donat el seu suport a la campanya de solidaritat Internacional amb els companys, grcies tamb per les aportacions econmiques, que van ser fonamentals per a la seva resistncia, en total sels va enviar 1500 de les aportacions realitzades. Des de CGT-Roca i CGT Internacional,

continuarem amb aquest gran treball de collaboraci internacional entre treballadors duna mateixa Multinacional, sens dubte el millor mtode per com-

batre la depredaci i tirania amb la qual aquestes corporacions i multinacionals exerceixen contra els pobles i els seus treballadors.
Febrer de 2012

18

SENSE FRONTERES

Set milions dalemanys depenen dun tipus de contracte que no dna dret a pensi de jubilaci. La majoria dells no cobren ms de 300 euros al mes

Els minijobs impliquen la consolidaci de la precarietat

La trampa alemanya
Una taxa datur del 6,8% grcies a sistemes de precaritzaci laboral com els minijobs
Gema C. Serra

ubilar-se ms tard i, a ms, amb una cotitzaci de minijob en lltima fase de la vida laboral: aquestes sn dues de les trampes a qu es veuen abocats els treballadors davui i els pensionistes del dem, dacord amb un model alemany que, a ms, no s al 100% traduble a la realitat del mercat social i laboral espanyol. Els alemanys que arribin aquest 2012 als 65 anys tindran un primer tast del que s la jubilaci als 67. Ser un tast mnim, perqu voldr dir que hauran de treballar un mes addicional per accedir a la jubilaci plena a qu tenen dret si han cotitzat 45 anys sencers. La jubilaci als 67, sentenciada al Parlament alemany (Bundestag) el 2009, ser una realitat el 2029, desprs dun procs esglaonat en 18 passes. s a dir, un mes lany. En un pas on, de tota manera, ledat real de jubilaci ara no eren els 65 anys preceptius per llei (la majoria ho fa als 63 i 8 mesos), la frmula gradual li treu dramatisme. Una altra cosa s la realitat, ara mateix, de laltre gran model alemany a qu satribueix la bona salut del seu mercat laboral, les minifeines, que ha fet possible situar al desembre la taxa datur al 6,8%, la ms baixa des de la reunificaci alemanya. Un terme ms elegant que el de contractes porqueria, que arrenca tamb dels temps de la impopular Agenda 2010 impulsada

per Schrder, el programa de reformes estructurals i retallades socials que va costar el crrec al canceller socialdemcrata i que va permetre a la cancellera Angela Merkel arribar al poder, el 2005, amb els deures fets pel seu antecessor. Es tracta de feines de poques hores de durada el mxim oficial sn les 40 hores mensuals i un mxim de 400 euros al mes per al treballador, a qui no es descompten quotes a la Seguretat Social ni a la jubilaci. Si pretn tenir alguna cosa semblant a una jubilaci decent, haur de buscar-se la vida o la pensi per altres camins. Ms de set milions dalemanys depenen ara per ara dels minijobs, molts dells amb salaris de menys de 300 euros. Aix ha ajudat, en termes de lestadstica oficial, a fer que la xifra dhabitants laboralment actius a Alemanya arribs el 2011 a una xifra rcord: 41,04 milions de persones. Daquestes, per, noms 32,2 milions corresponen a treballadors a plena jornada. La resta es reparteixen en les diferents modalitats de minijobs o feina a jornada reduda. El mercat laboral alemany t una xifra de desocupats que mata denveja altres socis de la UE un 6,8% de la poblaci activa, cosa que vol dir 2,7 milions daturats, dels cinc que va tenir en lltima fase del govern de Schrder. Per la realitat daquesta estadstica del mercat laboral s prou preocupant per als qui treballen en rgim de minijob. Les conseqncies, quan arribin a la jubilaci, poden ser labsoluta pre-

carietat a la vellesa, en un pas fins fa poc sinnim de jubilacions daurades i on sha ajornat ledat de retir per mirar de reduir els efectes de la pirmide demogrfica invertida. Tots som minijobistes. I cap de nosaltres baixa de les quaranta hores setmanals. No mensuals, explica Hatice, una dona turca de 35 anys. s nacionalitzada alemanya grcies a la reforma de les lleis de ciutadania tamb impulsades per Schrder i empleada dun forn de pa del barri multitnic de Kreuzberg. El forn de pa un minisupermercat on es ven de tot, des de iogurts i fruita fins a vins i schnaps, amb un parell de taules per prendres el caf, la sopa o lentrep al local s del seu cunyat i funciona tots els dies de lany, incloent-hi Nadal, de les cinc del mat a les onze de la nit. Hatice i la seva cunyada, ms els marits respectius, hi treballen les hores que calgui, oficialment en rgim de minijob. Tot el que passi dels 400 euros ho reben de caixa. s a dir, en negre. El minijob alemany no s un pont a la vida laboral plena, sin una trampa on es queden atrapats especialment dones i treballadors ms grans de 50 anys, a ms de personal de baixa qualificaci i, s clar, immigrants. Amb passaport alemany o sense. Tots ells viuen ja en una precarietat laboral real. El que els espera en el futur s una jubilaci encara ms precria. Res de tornar a Turquia amb la jubilaci alemanya de luxe, sin al pas que els ha donat el passaport i el minijob. Si a aix shi afegeix que lEstat es-

panyol no t, per exemple, un rgim de subsidis com lalemany lanomenat rgim Hartz IV, que preveu ajuts a lhabitatge i altres apartats socials per als perceptors dels minijobs sense altres ingressos, el cctel de precarietat

s encara ms perills. Tot aix, s clar, sense necessitat desperar la jubilaci. * Article publicat al diari El Punt Avui

El rescat bancari global multiplica 92 vegades els diners necessaris per eradicar la fam
David Fernndez

mb la crisi, els estats han abonat uns 6 bilions de dlars als bancs, quan amb 50.000 milions es podria eliminar la malnutrici. Avui, com cada dia, moriran 24.000 persones de fam en un mn on 3.500 milions de persones, la meitat de la humanitat, sobreviuen en la pobresa. Dades calentes, xifres dinfart, o fredes estadstiques, la radiografia dun mn cada cop ms injust i desigual no depn dun nou anuari que aixequi acta de la dimensi de les desigualtats socials globals. Thomas Bernard ja havia deixat escrit que aquell que pensa noms pot llevarse amb nusees i les dades, cada any insistents, persistents sn publicades puntualment. Lescull principal, gaireb nic, per revertir unes estadstiques colpidores rau exclusivament en labsncia de voluntat poltica. Costa dos dies i cinc reunions decidir una nova guerra a Lbia, per est

costant vries dcades lassoliment duna xifra que est fixada fa molt com a fita: 50.000 milions de dlars. La xifra que el PNUD (Programa de les Nacions per al Desenvolupament) va establir com la necessria per eradicar la fam al mn i comenar a revertir la pobresa en la que viuen ms de 3.500 milions de persones. 50.000 milions de dlars que noms representen l1,08% del que els estats han invertit en el rescat bancari des de 2007: 4,6 bilions de dlars. 92 vegades ms del que cal per eradicar la fam al mn. Acostumats a parlar sempre dextrema pobresa, lextrema riquesa tamb t una comptabilitat ms que eloqent: el 0,9% de la humanitat ostenta el 39% de la riquesa mundial. L1,3% dels seus ingressos serviria per eradicar, novament, la fam al mn. Idntica comparaci mereix la despesa militar mundial, situada en rcords histrics d1,6 bilions deuros: noms el 4% seria suficient per posar fi a la fam al mn.

Clar que la crisi va per pasos, per barris, per favelas i per classes. Noms durant el 2009, el nombre de persones multimilionries va passar de 793 a 1.011, mentre la seva fortuna conjunta passava de 2,4 a 3,6 bilions de dlars. De fet, amb dades de 2004, la riquesa de les tres fortunes individuals ms grans del planeta equivalien al PIB dels 48 estats ms pobres del mn. I s que l1% de la poblaci mundial t una renda anual equiparable al 57% de la humanitat. La desigualtat es reprodueix de bell nou en labisme de lescletxa Nord-Sud, entre els pasos enriquits i empobrits pel capitalisme. El 20% ms ric del planeta absorbeix avui el 83% del PIB mundial. El 20% ms pobre noms t l1%.

A casa nostra, tamb

La cnica i maldestra regla de tres matemtica es pot traslladar a tots els mbits. A lEstat espanyol, les pitjors retallades des de la fi de la dictadura, aplicades al perode 2010-2013,

arriben als 50.000 milions deuros. Entre els anys 2007 i 2010, la banca va guanyar 66.111 milions; lany 2010, les empreses de lIbex35 van acumular 47.000 milions deuros en beneficis. A Catalunya, les retallades imposades pel govern neocon-vergent dArtur Mas des de la recuperaci de lautogovern han arribat als 2.700 milions deuros, quan el frau fiscal empresarial catal ascendeix a 16.000 milions. Impune capitalisme senil, doncs, en estadstica pura, quan la factura, la fractura de la crisi, labona qui no lha provocada. Capitalisme senil despullat: per separat, el 4% del que costen les guerres, l1,3% dels ingressos de les multimilionries o l1,08% del rescat bancari global servirien per eradicar tres vegades, tres, la fam al mn. Unes dades que ens fan estar dacord amb Evaristo de La Polla Records, quan diu que la violncia s la vostra. Certificant-ho amb all suggerit per Einstein: El ms intil s fer sempre el mateix i esperar resultats diferents. I tot plegat per acabar amb

les paraules de Santiago Alba Rico, que va deixar escrit severament a Capitalisme i civilitzaci que aquells a qui els sembli medieval, fantic i estpid morir i matar en nom de Du, spiguen que mataran i moriran per a que la sisena part de la humanitat (aleatriament escollida) continu quedant-se tots els vdeos i tots els gelats. I afegia: El perill sn els nostres governs; deixar-los decidir seria molt ms greu que un error: seria un sucidi.

Febrer de 2012

19

SOCIAL

La mort dun immigrant en el CIE Zona Franca torna a posar sobre la taula les polmiques condicions de vida dels estrangers en aquests centres dinternament

El govern catal vol trossejar lICS per a benefici dalguns

BALA PERDUDA

Un professional
Toni lvarez

ircula una corrent de pensament crtic que ha emprs una creuada contra el nomenament coma ministre de defensa de Pedro Morens. Una corrent amb la que no estic gens dacord i es que, ja posats a haver de tenir un ministeri de la guerra, millor que el que estigui al capdavant sigui una persona que conegui el mn que trepitja. I s que aquest senyor ja va ser secretari d estat de Defensa amb lAznar, vaja que coneix la casa. I el sector. El prenda ha sigut president a Espanya de MBDA, un grup que es dedica a fabricar tot tipus de mssils i sistemes datac, amb vendes a 90 exrcits del mn. Per a ms s el president de Segur Ibrica, empresa de seguretat privada que Defensa va subcontractar per protegir les tonyines espanyoles que estiuegen les aiges de Somalia. I president de Kuitber, consultora del sector de la defensa i la seguretat, i conseller dAritex, empresa que dissenya components pel nou avi de transport europeu A400M. Ser per currculum!Per cert, un currculum que com algun periodista ja ha ressenyat, no apareix a la web de la Moncloa, vergonya, modstia o emblanquir una valuosa experincia professional que li ha de servir per....Per a qu? De moment no sabem si li servir per retirar o guanyar una demanda que Instalaza, empresa saragossana de bombes de ram de la que va ser conseller, va presentar quan lestat espanyol va prohibir aquest tipus darmament. I s que aquesta empresa demana 40 milions deuros dindemnitzaci a lestat. No sabem que passar, per s curiosa la defensa que aquest senyor fa dels negocis en que participa, vull dir que s un professional. Per aix podem esperar de tot menys que retiri tropes, o recerqui solucions de pau o mediaci ms que no enviar tropes i mssils a pasos com lAfganistan. Vull dir que si jo tinc uns amics, excompanys i algunes participacions en un negoci, estar mnimament interessat en que estiguin contents i pugin una miqueta aquestes participacions. No? Sense anar ms lluny, ja ha declarat que no retirar les tropes de lAfganistan, una guerra que ens ha costat, de moment, 2500 milions deuros. I all, on va anar a visitar les tropes, va demostrar la seva professionalitat, es va enfilar a un blindat GR-31 i es va interessar pel subministrament de combustible i la resistncia dels petits avions no tripulats, els VAV. Mai se sap quan dura aix de ser ministre.Hem destar tranquils, aquest senyor a ms de conixer el mn de lexrcit molt b, t les condecoracions de la Gran Cruz de Isabel la Catlica, la Cruz de Plata de la Guardia Civil i la medalla del mrit policial. Noms li manca alguna civil que li disfressi una mica ms aquest currculum amagat i tan professional. No dubteu que la tindr.
20

Josep Prat: la salut s un dret, no s un negoci

Jordi Mart i Font

1 de gener del 2012. Josep Prat Domnech deixa el seu crrec de director general dInnova, un holding dempreses de lAjuntament de Reus des don ha construt un imperi que noms ell coneix prou b per explicar-lo ja que, malgrat tenir un origen pblic, els seus comptes sn tan opacs com el seu propi sou, que finalment es va fer pblic el 20 de gener i pujava a 280.000 euros anuals. El mateix dia, deixa de ser vicepresident del consell dadministraci del grup empresarial de la sanitat privada USP Hospitals. Com que alhora s president de lICS i daquest escndol sen comena a parlar, el conseller Boi Ruiz salta a la palestra afirmant que la feina de Prat al capdavant de lICS era plenament compatible amb la que desenvolupava a la sanitat privada. Prat plega com a conseqncia de la presentaci davant lAudiencia Nacional de Madrid de lexplicaci de la situaci que shavia trobat la CUP des que havia entrat a lAjuntament de Reus. Eren paraules del regidor de la CUP, David Vidal, per tant ni tan sols denncia sin noms la presentaci duns papers en un tribunal, per, ben lluny de les influncies dalgun possible amic de Prat perqu en aquest cas parlem dels amos de veritat; tot i que ja se sap que els rics en tenen arreu damics Amb aix sol nhi ha hagut prou perqu deixs una feina que desenvolupava des de feia anys i panys i grcies a la qual sha creat un forat que gira al voltant dels dos-cents milions deuros. Tot i aix, qui li va posar, lexalcalde socialista reusenc, Llus Miquel Prez, el lloa pblicament en

un article de premsa el mateix dia i li dna les grcies per la feina feta. Pattic! Quina s la seva destinaci? A on dirigeix les seves passes? Mentre lOficina Antifrau de Catalunya obre una investigaci sobre les seves possibles incompatibilitats de crrecs (sadmeten apostes sobre la propera exculpaci del personatge), en una carta enviada als treballadors de lICS Prat els diu que desprs duna llarga trajectria s el moment de centrar els seus esforos en la presidncia de lICS amb lobjectiu dencapalar un projecte engrescador que ens permetr transformar lICS en una empresa pblica moderna i adaptada a les necessitats de salut de la ciutadania a qui donem servei. I qu vol dir tanta retrica? Doncs de moment sembla ser que sentretindr en desmuntar lInstitut Catal de la Salut en 20 o 21 trossos, el somni de sempre de les patronals de la sanitat privada. Aquestes parts, que seran de moment empreses pbliques, es regiran per les regles del mercat i estaran obertes al capital privat. Cal recordar que ara mateix de lICS en depenen vuit grans hospitals, 286 centres de salut i un centenar daltres equipaments. Un pasts molt gran per a qui sha caracteritzat per lopacitat de la seva desastrosa gesti Aquest trossejament anir acompanyat duna obertura a la possibilitat que hi pugui haver una atenci amb tracte preferent per a pacients privats. El resultat s clar: una sanitat pblica per a la majoria de la poblaci (semblant a lantiga beneficncia) al costat duna altra amb ms bons serveis (menys llistes despera, bona hospitalitzaci) per als rics I no dubteu que tot tornar a ser legal per, un cop ms, no ser tic.

Ni ho ser ni ho s. I s per aix que cal que Prat plegui tamb de lICS i sendugui els seus plans de destrucci de la sanitat pblica cap a casa. Perqu ja sn prou rics, ell i els seus amics, familiars, coneguts I sobretot perqu la sanitat pblica de qualitat s un dret i no un privilegi! Ens hi va la vida i a ells noms els diners!!!

Una mala persona anomenada Josep Prat

No cal que doni massa dades per entendre el que dir. La realitat del nostre dia a dia ms proper ens farceix la retina amb imatges feridores, explicacions i experincies viscudes que no semblen dara, prpies daquest segle XXI que fa quatre dies que hem encetat. Sembla que tot es tracti dun procs conseqncia duna catstrofe natural per no ho s, est perfectament planificat per persones sense escrpols. La sanitat pblica catalana s a punt de convertir-se en un record, un bon record si ens mirem el mn a on ens porten aquests que manen. Posats a recordar, recordem-ho b: sn les cpules daix que en diem CyU i afirmen dia s i dia tamb que sestimen el pas, que tot ho fan per ell, tot i que dia s i dia tamb demostren que odien les persones que lhabitem. Potser per a ells pas s incompatible amb persones? O filant ms prim encara: incompatible amb segons quin tipus de persones, pobres per a ms dades? Alguns regionalistes catalunyesos odien els catalans pobres. Seria una bona explicaci per entendre per qu destrueixen el sistema de salut pblica amb aquesta virulncia i poca consideraci cap a les persones, per crec que el tema s molt pitjor. No s que ens odin sin que la seva nica intenci de lucre, convertida en dogma de la tribu, els impedeix veure res que no siguin els seus propis guanys i aquests, amb la privatitzaci de CAP i centres hospitalaris, ampliaci de mtues i hospitals privats, etc., sanuncien espectaculars. Ells no estan en crisi perqu els lladres legals mai no en pateixen de crisi, si de cas en pro-

voquen per lucrar-sen. Podrem apuntar a tota CyU com a culpable del fet que a Tarragona els atacs de cor noms satenguin fins a mitja tarda, de lallargament de les llistes despera fins a linfinit, del poc personal arreu, dels acomiadaments multitudinaris, de les operacions cancellades o no fetes, de la desesperaci dels professionals de la medicina que ho donen tot per laltra gent i veuen com, grcies a la C i a la U, el seu jurament hipocrtic ha esdevingut paper mullat. Podrem per no ho farem. Apuntarem concretament a un dels personatges que ms es lucrar amb tota aquesta privatitzaci, atracament en diria jo, legal i a plena llum del sol. Apuntarem a un home que porta anys privatitzant i que ve de casa rica, de famlia damos i senyors. Acostumat a manar des que va nixer, com son pare i son padr; tamb est acostumat a traficar amb diners, molts ms dels que la decncia permet posar damunt duna taula sense sentir vergonya per levidncia que amb mtodes ticament acceptables ning no en pot recollir tants en una sola vida. Ara b, crec que ltica a gent com ell s de les coses que els sobra i els rellisca. No la tenen al diccionari. Sc conscient que escriure daquests temes amb noms i cognoms pot resultar fins i tot perills per a mi, sobretot tenint en compte el poder que t aquesta gent i la manca de poder que tinc jo, per em crec la llibertat dexpressi massa per mossegar-me la llengua i deixar de dir el que moltssima gent pensa i diu en veu baixa. B, el que la gent diu en veu baixa millor que no ho reprodueixi que faria cap de pet a la pres Per anem al gra. Es diu Josep Prat, de cal Comte de la Fatarella, i pel que en s s una molt mala persona. Ha dissenyat lesquarterament de la sanitat pblica catalana per privatitzar-ne les empreses resultants desprs. Aquestes, molt possiblement, les compraran algunes de les altres empreses que formen part de la gran patronal per a qu treballa. Tot un procs que potser s legal, no ho posar en dubte, per que provoca i provocar tant de sofriment -i ell ho sap o ho pot saberque noms una molt mala persona el podia haver pensat. De cal Compte, de la Fatarella. En propers articles en donar moltes ms informacions, perqu com a mnim tinguem a qui i de qui queixar-nos * Jordi Mart s periodista, treballador de lensenyament i afiliat a la CGT de Tarragona
Febrer de 2012

OPINI-SOCIAL

Un anarcosindicalisme Ms vergonya per les joves davui? que alegria

Algunes idees poden venir de fora de les empreses
Quique Badia

SALUT I ANARQUISMES

Josep Cara Rincn (Berga)

e les dades facilitades pel registre de les oficines dels serveis pblics docupaci a finals de 2011 sen desprenia un augment de les persones aturades en un 7,78% respecte lany 2010. Aquest percentatge elevava la xifra total de desocupades a la Comunitat Autnoma de Catalunya (CAC), al Pas Valenci i a les Illes Balears a 1.247.367 persones. Aquestes dades - a falta de xifres referides a laugment de latur a la Franja de Ponent i a la Catalunya Nord - representen la taxa daturades ms alta des del 1996 al conjunt dels Pasos Catalans, sent el sector serveis el que registra el gruix de les desocupades. Com ja s habitual, aquest estudi constata que pel que fa a les joves limpacte de la desocupaci s encara ms agressiu, i no cal dir que el nmero de contractes indefinits per aquelles persones menors de 25 anys representa un percentatge poc ms que marginal. Per saber-ne ms podeu consultar el PDF del ministeri vosaltres mateixes (1). En aquest context, i davant de les declaracions de la nova secretria destat docupaci, Engracia Hidalgo, qui sost que les ltimes reformes laborals no han acabat de dinamitzar ni flexibilitzar el mercat laboral, sens fa difcil pensar que el nou executiu actuar per millorar les condicions de treball de les poques

afortunades que aconseguim trobar una feina. Per s que alg hi havia dipositat esperances? Dit aix i per no caure en el derrotisme, la pregunta que magradaria formular amb aquest text s la segent: com ens organitzem les joves al caliu duna realitat laboral on la nostra estada a una empresa poques vegades supera lany? Com ens armem darguments en un entorn on impera la contractaci precria i quan darrera nostre hi ha tot un exrcit de reserva esperant que els canviem el paper? A tot arreu podem fer-ho encara i exclusivament a travs de la instituci del comit dempresa? Eus aqu la meva opini: Quan les relacions interpersonals regides pel contracte en precari a les empreses esdevenen dbils, disperses i difoses, cal arrelar al territori i no retrocedir davant de les implicacions poltiques de tota amistat. En aquest sentit nhem daprendre, i molt, de les nostres germanes de la banlieue francesa de Clichy-sous-Bois, de Salt o Rocafonda, on la mxima si ens toquen a una ens toquen a totes cobra un sentit material quan obliga als cossos de seguretat a refugiar-se en policies de proximitat o en la reconstrucci dels vincles socials

en llocs on el sentir comunitari ja est tan solidificat que es presenta opac i indestructible a ulls de les que reclamen una reconstrucci que el que vol, precissament, s el contrari: aixecar murs entre les venes, amigues i companyes sota lamenaa dexclusi, de la mateixa manera que les encarregades dels recursos humans a les empreses saben que que no tinguem temps destablir vincles duradors amb les nostres companyes de feina s la millor garantia de pau al lloc de treball davant dels abusos. En el nostre cas, aquesta amenaa es concreta en ser excloses tot engruixint les llistes de latur.

Amb aquesta proposta no pretenc menystenir la tasca de la meva gent, que em consta que malda per sostenir comits dempresa als seus llocs de treball: una abraada per totes vosaltres! El que pretenc s fer propostes que complementin la seva feina, ja que no sn poques les vegades que quan el moment ho demana no es troba aquella solidaritat combativa que temps endarrera havia definit lanarcosindicalisme i que tampoc som poques les que la trobem molt i molt a faltar. (1) http://www.tt.mtin.es/periodico/laboral/201201/DICIEMBREavance.pdf

Contra les actuacions del Mossos dEsquadra a Manresa: 2 morts en 4 mesos

Redacci

onvocades per diversos moviments socials i organitzacions (entre elles la CGT) 150 persones es van manifestar pel centre de Manresa el 14 de gener demanant justcia i responsabilitats per les morts de Mustapha i Sergio sota custdia policial dels mossos desquadra en els ltims mesos a Manresa, entenent que shan infringit i vulnerat drets fonamentals.

Manifest de moviments socials: Fartes dels Mossos dEsquadra

4 mesos menys un dia han passat des de que els Mossos dEsquadra de la Comissaria de Manresa assassinaren en Mustapha. I han tornat a fer de les seves emportant-se la vida, aquest cop, del Sergio. El passat 30 de desembre, en Sergio,
Febrer de 2012

un manres de 34 anys anava amb la seva companya a un sopar familiar quan varen ser interceptats per un cotxe dels Mossos. Al conixer la seva identitat, els Mossos li comunicaren que procedirien a la seva detenci encara que no li digueren ni perqu. Comenaren a colpejar-lo i amb lajut dels reforos policials, es llanaren a sobre del Sergio, que qued ests a bocaterrosa. No par de rebre cops i puntades durant una bona estona. Els policies convidaren a la seva companya a marxar del lloc dels fets amenaant-la que en cas de no fer-ho quedaria detinguda. Al cap de poca estona que se nans, el Sergio qued en coma degut suposadament a una parada respiratria. Va morir finalment l1 de gener.Aquesta nova mort a mans dels Mossos demostra que la mort den Mustapha no fou accidental, sin que era possible. Era possible en un estat en el qu les pallisses i els abusos a mans de les forces de seguretat es troben a lordre del dia. Per que ms enll daquestes dos morts, es podrien comptabilitzar desenes de casos en els quals la cosa

podria haver acabat molt pitjor. Evidentment, els alts crrecs policials amb el suport indiscutible dels mitjans de comunicaci han provat de justificar aquesta nova mort. Difonent a tort i a dret que el Sergio tenia amplis antecedent policials i alguna que altra ordre de recerca i captura, com si aix fos un atenuant per assassinar impunement. Sembla ser que els mitjans de comunicaci donen ms difusi i importncia al currculum judicial del Sergio que a linforme mdic de la seva mort que amaguen sota secret de sumari. Aquesta s noms la ms evident i visible de les estratgies que utilitzen per callar i amagar la veritat quan els resultats de la seva brutalitat quotidiana acaben en mort i es fan irreversibles. Les mentides esgrimides en pro de salvaguardar les aparences democrtiques de lestat s el que empenta a silenciar qualsevol crim que hagi coms, portant inevitablement a que aquests es tornin a repetir. Si la mort del Mustapha va ser producte dun sucidi amb uns cordons de les sabates que encara avui no han aparegut,

la mort del Sergio va ser deguda a qu el sobreesfor que va fer per resistirse a la seva detenci el va portar a una parada cardiorespiratoria. s en aquest context que sentenen tots els esforos per evitar qualsevol signe de protesta que qestioni la versi oficial: les pressions als familiars i a lentorn prxim dels morts o afectats; la persecuci meditica i el setge sistemtic a les solidries i a les que aixequen la veu; el xantatge econmic o laparici de brigades de neteja que noms es desfan de les pintades i pancartes fetes contra els cossos policials. s per tot aix que estem fartes. Fartes de la brutalitat policial, de les tortures, de les pallisses. Fartes del setge als immigrants, de les batudes, dels segrestos en Centres dInternament. Fartes dels seguiments poltics, dels desnonaments, dels desallotjaments legals i illegals. Fartes de la complicitat poltica. Fartes de les morts provocades per la Comissaria de Manresa. Per aix el 14 de gener ens manifestem per mostrar la nostra rbia i indignaci. Perqu estem fartes!

altre dia es va morir el Fraga. Vam poder sentir comentaris diversos. A mi personalment em van sorprendre algunes valoracions que vaig escoltar. Unes amigues se nalegraven. Ho puc entendre, tot i que jo no me nhe alegrat. Altres sescandalitzaven que els mitjans de comunicaci i la resta de la classe poltica la classe del Manuel Fraga parles b dell, tot reconeixent-li la paternitat de lactual democrcia a Espanya. Que algunes shagin escandalitzat daix mha escandalitzat a mi. Jo ser sincer: duna banda, quan vaig saber que Fraga era mort vaig sentir indiferncia i una mica de vergonya. Quan vaig veure lalegria de moltes amigues i/o companyes revolucionries vaig sentir molta vergonya, prpia i aliena. Fraga es moria al llit i la seva mort desprs duna vida plena i complerta segons la seva manera de veure el mn no s res ms que una repugnant vergonya per qualsevol que es que tingui una mica de conscincia don som i perqu. Per mi a estat com un recordatori que Franco tamb va morir al llit i que, segurament, Martn Villa tamb ho far. S, mavergonyeix. Daltra banda, quan algunes persones shan escandalitzat perqu els mitjans, els poltics i els intellectuals asseguren que don Manuel va fer una gran tasca per la democrcia i que Fraga s el pare del sistema actual; simplement em deixa amb cara de babau. Poques vegades els poltics, els mitjans de comunicaci i els intellectuals han dit una veritat tant gran. Fraga s el pare del sistema poltic actual. s el pare de la democrcia espanyola, junt amb Roca, Sol Tura, Carrillo i altres perles. S, aix s una democrcia i si als demcrates no els agrada haurien de canviar-la. I els que no som demcrates ms ens valdria esforar-nos a crear alternatives de vida ms solides i fronts de lluita ms ferms contra aquests maleit sistema. I per no acabar de mal rollo, noms dir que laltre dia, una colla danarquistes estupendes, vam anar dexcursi a Montserrat amb una de les ja mtiques sortides de la xiruca llibertria, casi n! Espero ara ve lanunci que totes tingueu ja, com a mnim, una Agenda Llibertria pel 2012, que ens porta molta feina fer-les.

Ale, salut i anarquia!

21

OPINI-SOCIAL

El mite del boig i solitari racista

Antumi Toasij

n perills mite sestn per Europa: el mite del Boig Solitari. Segons els seus defensors, els militants feixistes autors de matances com les dOslo i de Florncia serien pertorbats mentals que actuen en solitari. Casos allats, sol dir-se. Denominar-los pertorbats mentals tranquillitza a molts que despatxen com malalt a tot aquell que comet un acte menyspreable. s molt fcil per descomptat atribuir a problemes psiquitrics qualsevol tipus dexcs; aix evita analitzar les responsabilitats pel succet. El cas s que tant Gianluca Casseri com Anders Breivik eren individus amb unes capacitats intellectuals per sobre de la mitjana, capaos delaborar idees prpies i plasmarles en uns llibres que, per molt que sobstinin alguns, no denoten ms bogeria que la de les idees falses i perilloses. Per descomptat, aquests assassins viuen immersos en un mn dodi irracional, per s un mn que ells mateixos no han inventat per molt que contribueixin a la seva consolidaci. El discurs de la malaltia mental no fa ms que ocultar un problema perms i tolerat, a luna que insulta a tantes persones amb malalties mentals incapaces de fer cap mal a ning. El fet s que organitzacions feixistes, neonazis i racistes de tota ndole estan presents en totes i cadascuna de les ciutats europees preparantse per a trobar el seu moment histric i alar-se de nou amb el poder. Els individus que cometen accions daquesta ndole, en realitat sn

considerats herois i mrtirs pels integrants daquests grups que en moltes ocasions samaguen darrere de sigles legals. A Espanya, Democrcia Nacional o Espaa 2000 sn el niu del que pot sorgir un Anders Breivik o un Gianluca Casseri. A aquests partits, en lloc daplicarsels judicialment la Llei de Partits com es va fer amb aquells vinculats al terrorisme, sels intenta apagar amb trampes legals (com el requisit dels avals) que no fan sin ajornar la seva extinci. Aquestes organitzacions esperen que una cadena desdeveniments en els quals ells puguin vendres al pblic com vctimes desencadeni una reacci massiva a favor seu. La televisi estatal RAI ja ha recordat que Casseri era un escriptor simpatitzant de Benito Mussolini i membre de la Casa Pound, el grup de cultura neofeixista ms important dItlia, batejat en honor al poeta nord-americ Ezra Pound. Ja estic veient com augmenten les vendes daquest escriptor antisemita. En el seu moment, tamb es va recordar que Anders Breivik havia escrit un manifest de ms de 1.500 pgines. El manifest, titulat Una declaraci europea dindependncia, descrivia com portar a terme el tipus de crims que va acabar perpetrant. El

manifest va ser enviat per e-mail a milers de persones, sense cap tipus de conseqncies. A pesar que el text s una bogeria en si mateix, no s obra de cap pertorbat, perqu t ordre, estructura lgica interna i fins i tot est b redactat; s, repeteixo, est b redactat. No obstant aix, des de la Fiscalia noruega ja han sentenciat que el seu autor s un pertorbat, la qual cosa podria lliurar-lo de la pres. Els autors de les matances no sn llops solitaris que udolen a la llum de la lluna. Sn persones actives amb xarxes de suport que no van nixer de la nit al dia. Les seves activitats, fins que culminen en banys de sang, solen ser conegudes per molts, incloses les autoritats, que les ignoren o que fins i tot les aplaudeixen secretament perqu donen ales als seus arguments de la por. Hi ha diversos nivells de racisme:

quan un fet daquestes caracterstiques surt a la portada de tots els mitjans de comunicaci, sn pocs els que estableixen la seva relaci amb les redades policials racistes a la recerca dirregulars o amb la falta de referents multiracials en les institucions europees. No obstant aix, avui dia s fcil veure la connexi entre la violncia masclista i la falta de representaci de la dona en la societat. Hi ha molt ms, perqu: en quants barris i instituts dEuropa hi ha esvstiques pintades? En quantes ocasions shan escoltat expressions profundament racistes sense una protesta enrgica? Quants casos de racisme institucional dormen en els Centres dInternament per a Estrangers, o sn repatriats diriament? Quantes vctimes del terrorisme racista esperen un reconeixement similar al de les vctimes de la resta de terrorismes?

El racisme s una xarxa de diversos nusos, social, econmic, poltic, educatiu que laborioses mans intenten construir en cada escletxa possible amb idees distorsionades que simposen si locasi ho permet. Si les institucions no prenen de deb el problema en totes les seves dimensions, prohibint enrgicament tota manifestaci didees que fomenti lodi, les matances continuaran i no haur psiquiatra que les pugui detenir, perqu no s un problema de la psiquiatria, ni tan sols de la psicologia, sin del model de societat que es vol construir. La bogeria no est en els individus executors, est en les idees desquiciades i est en qui sn tan imprudents o temeraris com per a permetre que prosperin. * Antumi Toasij s historiador, politleg i director del Centre dEstudis Panafricans

9.000 euros de multa per manifestar-se contra el feixisme a Salt?

Plataforma pel Dret a Manifestar-nos peldretamanifestarnos.org/

elip Puig vol sancionar amb 9.000 euros dues companyes per la manifestaci antiracista de lestiu passat a Salt de resposta a Anglada i la Plataforma per Catalunya. El dia 27 dagost del 2011 una manifestaci amb el lema: Aturem el feixisme. Salt diu no al racisme, va recrrer els carrers de Salt i Girona. Va ser una manifestaci festiva i combativa, convocada pblicament, que donava resposta a lintent de Josep Anglada descampar odi racista, amb el missatge que no ens deixarem dividir pel nostre origen, els papers ni el color de pell. La Conselleria dInterior de Felip Puig, seguint els desitjos de la regidora de la PxC a Salt que havia denunciat la manifestaci, va obrir un expedient sancionador contra dues persones, conegudes activistes dels

moviments socials, com a suposades organitzadores de la manifestaci. La proposta de resoluci de lexpedient, que ja noms est pendent que la ratifiqui la mateixa Conselleria, els imposa una sanci de 9.000 euros, perqu la convocatria no li havia estat formalment comunicada. Denunciem que aquest cas forma part duna estratgia de repressi sistemtica, una forma de control social i poltic de la dissidncia, amb lobjectiu dimpedir que ens mobilitzem, mitjanant la violncia, la criminalitzaci, lofegament econmic i la por i que pretn de mica en mica anar trencant el teixit social i solidari dels moviments combatius. La repressi, igual que les poltiques per a dividir-nos amb el racisme i la xenofbia, s laltra cara de les retallades. Noms a Girona, els processos oberts contra diverses companyes per la concentraci de rebuig a les retallades sanitries de Boi Ruiz del juliol passat i contra estudiants i treballadores de la UdG desprs de la brutal c-

rrega dels mossos desquadra dins de la Universitat durant la visita dArtur Mas en sn dos exemples ms. Denunciem tamb que les dues companyes encausades sn els caps de turc de lestratgia repressiva de Felip Puig i CiU. La manifestaci de Salt provenia duna convocatria collectiva i per tant, no es pot atribuir a dues persones ser-ne les organitzadores pel simple fet destar-hi presents. Els mossos desquadra ni tan sols van identificar-les, perqu, una vegada ms, han utilitzat els seus fitxers policials poltics amb qu persegueixen les activistes de les organitzacions i els moviments socials. Per no sen sortiran: la repressi, ni en forma de porres, ni de multes, ni damenaces de pres, no ens impedir mobilitzar-nos ni, per descomptat, manifestar-nos contra el racisme i el feixisme. Per tot aix exigim: Que sarxivi lexpedient sancionador per la manifestaci antifeixista del 27 dagost a Salt, amb qu el conseller

Felip Puig vol multar amb 9.000 euros dues companyes. Que es respecti el nostre dret a manifestar-nos amb llibertat: ni repressi, ni feixisme, ni retallades. Per solidaritzar-nos amb ell companys encausats, vam convocar una manifestaci el 21 de gener a Girona per la retirada de lexpedient sancionador i pel dret de manifestaci, que

va aglutinar unes 300 persones, per expressar el rebuig contra aquesta sanci i contra la persecussi poltica que sest duent a terme en vers els moviments socials, criticant el greuge que representa per a la democrcia, el fet de que es persegueixi a aquells que pretenen fer-la crixer potenciant valors com lantiracisme i lantifeixisme.

22

Febrer de 2012

OPINI-SOCIAL

La mort dun immigrant per manca dassistncia mdica reactiva la mobilitzaci

Redacci

Campanya pel tancament del CIE de la Zona Franca

Que no sobstaculitzi ni simpedeixi laccs de persones de la societat civil, dentitats i organitzacions que treballen per la defensa dels drets de les persones migrants i pels Drets Humans al CIE de Zona Franca. Encara que es vulgui convertir el CIE en un lloc opac i apartat de la societat, les organitzacions o entitats sotasignants no ho tolerarem. Que es nomeni ms aviat millor uns concrets Jutjats de control dels Centres dInternament dEstrangers, igual que shan nomenat en altres ciutats com Madrid o Valncia. A Barcelona, ??lencarregat de vetllar pels drets de les persones internes en el CIE s el Jutjat de Gurdia de cada dia, cosa que en la prctica suposa que no es supervisa el que passa al CIE de Zona Franca. Entenem que el control noms es podr exercir nomenant Jutjats concrets. Que cessin les situacions de violncia i maltractament a linterior del CIE de Zona Franca i en el moment en qu les persones sn traslladades a laeroport per ser deportades, moment en qu sabem que shan produt situacions de mal tracte. Que cessin les batudes per criteris racials a Catalunya i a lEstat Espanyol, que paren i identifiquen a persones en la via pblica, en les estacions de tren, dautobs, a laeroport, a la sortida de locutoris o dassociacions dimmigrants a persones perqu el seu color de pell no es correspon amb els trets tnics europeus. Les entitats sotasignats entenem que shan dadoptar les decisions pertinents perqu es respectin els drets de les persones que sn privades de llibertat en els Centres dInternament. No obstant aix, seguirem treballant des de la societat civil perqu aquests es compleixin en tant no es decideixi la principal decisi poltica que entenem que sha de prendre respecte als Centres dInternament dEstrangers, la qual no s sin el seu tancament. Exigim el tancament del Centre dInternament del CIE de Zona Franca i de tots els CIES de lEstat Espanyol. No sha de privar de llibertat a persones pel fet de no tenir la seva situaci administrativa regularitzada.
23

rop de 400 persones es van manifestar el 8 de gener davant del Centre dInternament dEstrangers de la Zona Franca de Barcelona per exigir-ne la clausura, convocats per diverses entitats i assemblees que lluiten contra els CIE. Es tractava de la primera mobilitzaci social desprs de la mort, el 6 de gener, dun jove guine en aquest centre per manca dassistncia mdica, i va ser la concentraci ms nombrosa realitzada davant del conglomerat de reixes, filferros, cmeres de videovigilncia, galeries i stans que configuren aquest centre dinternament ple de celles on shi apleguen regularment ms de 200 persones migrants a qui sels hi ha obert un procs dexpulsi. La mobilitzaci fou desencadenada arran de la mort en estranyes circumstncies dun jove de 21 anys provinent de Guinea-Conakry. El noi va arribar en pastera a les costes andaluses i, desprs de passar pel centre dinternament de Melilla, va ser traslladat a Barcelona. Compartia cella des del 22 de desembre amb cinc persones ms. Aquest episodi ha tornat a posar sobre la taula les polmiques condicions de vida dels estrangers en els 8 centres dimmigrants que hi ha a lEstat espanyol. Les organitzacions convocants de la manifestaci denuncien que es tracta de centres illegals perqu shi retenen contra la seva voluntat persones que no han coms cap delicte sin una falta administrativa. Testimonis de diversos immigrants tancats al CIE asseguraven que el jove va demanar assistncia mdica la tarda del 5 de gener, per que els agents de policia destinats a la seva galeria no van entendre res del que deia per manca dintrprets. Aix, sumat al fet que al CIE no hi ha cap mena de personal sanitari durant les hores nocturnes, va fer que, hores ms tard, quan els guardes es van adonar de les dificultats respiratries del jove, haguessin davisar una ambulncia. Davant la gravetat de la situaci, una segona ambulncia medicalitzada va ser alertada, per no va poder fer res per a reanimar-lo. Oficialment, la ra de la mort s una parada cardiorespiratria. El govern va triar amb especial intencionalitat la ubicaci del Centre dInternament dEstrangers (CIE) de Barcelona. Mai es va fer pblica fins a la primavera de 2006, quan un activista de les campanyes contra lexistncia daquests centres va descobrir en una de les milers de pgines del BOE la publicaci de la licitaci dobra per a la construcci daquesta pres per a persones migrants. La Zona Franca, i en especial el carrer E, s probablement el lloc de la ciutat de Barcelona ms allunyat i inhspit, ideal per a una installaci que no

t vocaci de donar-se a conixer a lopini pblica. Arran daquests fets es va donar vida a la Campanya pel Tancament dels Centres dInternament dImmigrants de Barcelona, que agrupa tot un seguit dentitats i collectius (entre ells la CGT), que van fer pblic en roda de premsa un comunicat i van convocar una concentraci-acci pel tancament dels CIE el 20 de gener a la Delegaci del Govern a Barcelona.

Comunicat pblic davant els fets del CIE de Zona Franca

Les entitats, collectius i organitzacions sotasignants volem manifestar davant la societat civil i davant les Administracions Catalana i Estatal que: Des que es va obrir el Centre dInternament dEstrangers de la Zona Franca de Barcelona lany 2006 shan produt nombroses irregularitats que han tingut com a conseqncia la vulneraci sistemtica de drets de les persones que han estat internades en el CIE de Zona Franca, igual que passava anteriorment a la Comissaria de la Verneda. Des de la primera setmana de gener shan produt situacions especialment greus en el CIE de la Zona Franca: * Des de comenaments dany shan presentat dues denncies per maltractaments produts a linterior del Centre dInternament, perqu dos interns han estat agredits i vexats per membres del Cos Nacional de

Policia. Ets denncies se sumen a les que es vnen presentant des de fa anys. * A la nit del 5 al 6 de gener va morir Idrissa Diallo, un jove guine de 21 anys a linterior del CIE al voltant de les 2h. del mat. Al contrari del que ha manifestat la policia, diversos testimonis dels fets han afirmat que podria haver tingut lloc una negligncia motivada, en part, per la manca de traductors al CIE de Zona Franca. LAssociaci solidria DAB, integrant de Papers i Drets per a Tothom, ha interposat en el dia 11 de gener una denncia davant el jutjat dinstrucci nmero 5 de Barcelona, per poder personar-se com acusaci particular en el cas de la mort del guine Idrissa Diallo * Una de les persones que era a la cella amb Idrissa, i un dels principals testimonis dels fets, va demanar mitjanant una trucada telefnica assistncia lletrada a dues advocades. Aquestes advocades van accedir el diumenge a la tarda a parlar amb aquest intern. Li van veure durant mig minut en qu lintern noms expressar que estava vivint una situaci de molta violncia dins del CIE. En aquest moment el director va expulsar de molt mala manera amb lajuda de ms policies a aquestes dues advocades del Centre, privant a la persona interna del dret a lassistncia lletrada. Lendem a la tarda, van impedir sota lexprs mandat del director del Centre Jose Manuel Casado, la visita dun altre advocat a aquest mateix intern ja que aquest el va tornar a requerir per telfon. Els tres advocats / es han pre-

sentat una queixa davant la Comissi de Defensa, i davant la Comissi de Relacions AMB lAdministraci i la Justcia (CRAJ) del Collegi dAdvocats de Barcelona. * Aix mateix, des que van passar els fets sha obstaculitzat i impedit lentrada de persones dentitats i col lectius que treballen per la defensa dels drets de les persones migrants perqu visitessin a persones internes. Davant els fets exposats, les entitats sotasignants exigim: Que sinvestiguin i aclareixin les circumstncies que van envoltar la mort de Idrissa Diallo perqu es conegui si va poder existir algun tipus de negligncia per part de les persones que custodiaven les persones privades de llibertat en el CIE de Zona Franca. Que es prenguin mesures de protecci per a les persones que han estat testimonis de la mort de Idrissa ja que no podem oblidar que a ms de no haver pogut ser assistits per advocats estan custodiats per les mateixes persones que podrien haver coms una negligncia, i aix podria afavorir pressions a lhora dexercir la seva condici de testimonis. Entenem que donada la situaci haurien de ser posades automticament en llibertat ja que sn testimonis duns fets especialment delicats i que en cap cas han de ser deportades. Que de cap manera es torni a negar el dret dassistncia lletrada a les persones internes en el CIE de Zona Franca i que es respecti i faciliti el treball professional dels advocats / es en el CIE de la Zona Franca.

Febrer de 2012

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

El 15-M i el que som

Libre Pensamiento

Dinamita de cervell
Aquesta supeditaci a la realitat, deixant lorganitzaci en el seu carcter de mitj, bolcada sense reserves cap a lexterior i aquesta necessitat de buscar noves i millors vies i formes dactuaci, sent una necessitat sempre, ho s molt ms en un moment com lactual. s cert que hi ha una tendncia a veure qualsevol moment present amb carcter dexcepcionalitat, com decisori i crulla, i s cert que tots ho sn per la seva prpia condici. Per alguns ho sn en major mesura. Lactual crisi t unes connotacions que la fan de major envergadura que les crisis ccliques viscudes anteriorment; no s previsible una recuperaci que ens dugui a noves etapes de bonana, el previsible s un enduriment de la situaci actual que ens aboqui a un escenari diferent. Per aix latac del poder ve sent tan aferrissat. Tamb per aix requereix de nosaltres el ple desenvolupament de les nostres capacitats dactuaci, el buidatge en la realitat sense cap reserva conservadora. El 15M s avui la nostra aposta. Encara que el seu futur sigui incert el nostre inters est que es desenvolupi i vagi tan lluny com sigui possible. Conixer les seves limitacions no pot convertir-nos en endevins del seu fracs sin en els seus impulsors ms encertats. s dubts que pugui obtenir assoliments substancials, per a aix segurament seran necessaris moviments ms arrelats socialment i ms estesos en lentorn internacional. Tamb segurament, per la seva prpia naturalesa, no s un moviment que vagi a tenir un desenvolupament lineal i mantingut sin que pot anar tenint sorgiments distints i discontinus. Per aix no resta importncia a cadascuna daquestes emanacions i en concret a la seva expressi actual. El 15M s la que ara tenim i la nostra tasca s enfortir-lo i impulsar el seu efecte contagi. En bona mesura, della, del que ara siguem capaces de fer, dependran els futurs moviments similars que puguin sorgir posteriorment, i esperem que tamb en depengui el futur de la nostra societat. * Editorial revista Libre Pensamiento n 68, revista trimestral de debat i reflexi de la CGT

uan mai passa res; quan la crisi desenvolupa les seves etapes dacord al previst; quan la poltica exerceix el seu joc amb exasperant normalitat, desenvolupant una degradant cadena de mesures antisocials com les niques possibles i en benefici de la ciutadania; quan el conjunt de la societat ens adeqem al paper que ens atorguen, en latur, en la precarietat, en el infratreball, en locupaci estable i amb dret a hores extres, en aquest miserable, en definitiva, treballar i consumir segons uns altres ens dicten; quan sest installant una normalitat cada dia ms ignominiosa de la qual tots formem part; gaireb de cop i volta , el 15M ve a ser una irrupci i es converteix en esdeveniment, com si, desprs de tant temps, passs alguna cosa. s cert que durant aquest temps hem vingut fent, ms o menys, el que hem pogut, per s igualment cert que hem pogut poc. El que venem fent, tant CGT com altres organitzacions sindicals i socials, venia quedant dintre del que de nosaltres cabia esperar-se i tamb redut al que, sent el que som, de nosaltres era esperable, sense aconseguir un major entroncament amb la societat, sense assolir fer aflorar els seus malestars i, per tant, sense aconseguir trencar la normalitat o, encara pitjor, entrant a formar part della. Era, fos la que fos la seva intencionalitat, una espcie dencasellament de cada qui en el seu paper, passant tot a formar part daquesta realitat total, bvia, que imposava les seves dinmiques sense traves. Res daix que fiem era banal. Per no servia. De cop i volta, o no tan de cop i volta, el 15M sorgeix com una cosa nova i diferent, amb aquest aire fresc i ingenu de lespontanetat; aflora un malestar contra lestat de les coses, com si la realitat pogus canviar-se i ser una altra. s aquest carcter espontani el que ho converteix en una irrupci inesperada, capa de trencar la realitat, de dir-la, de qestionar-la i desemmascarar-la. El que

apareixia com obvi i necessari, deixa de ser-ho. El 15M queda fora del que semblava capa dintegrar-ho tot, s una altra realitat, que, quedant fora i sent una altra, posa de manifest, i en qesti, la realitat existent. El 15M t una cosa del que sempre hem volgut que es dons i buscat provocar. El 15M ha aconseguit ja assoliments importants: la seva mateixa presncia, locupaci de lespai pblic, la denncia i posada en qesti de lexistent, la generaci dun nosaltres fins a avui inexistent, la propagaci bastant estesa de simpaties i adhesions sn resultats valuosos que obren una porta en una situaci de tancament i foscor que semblava inexpugnable. Assoliments importants que encara no han aconseguit res. T encara tot el treball per davant, moltes voluntats que sumar i, sobretot, tota la realitat per canviar, una realitat molt dura imposada i mantinguda per uns poders enormement forts. Molt mscul haur de desenvolupar el 15M per a poder arribar al que sn els seus objectius, o si ms no una part subs-

tancial dels mateixos. Alhora, encara que ha cobert etapes i superat proves, mant totes les incgnites i incerteses dun moviment nou i dencara poc recorregut. Benedes incerteses enfront de les certeses en les que estvem installats. Totes les anlisis crtiques que puguem i hem de fer, per res posen en qesti el punt de partida que el 15M s el millor, si no lnica cosa, que ha succet des de molt temps enrere, i que t molt a veure amb el que sempre hem volgut que succes i el que hem buscat, i esperem que contribut a provocar. Aqu est, s nostre en la mesura que sempre hem treballat perqu alguna cosa aix succes, i, sobretot, nosaltres som dell en la mesura que som de, i per a, la realitat. s una porta que sobre, en una realitat que semblava opaca i impenetrable. Tenim, tamb, molt que aprendre del 15M. Duna banda, aquesta necessitat de no caure en la rutina que sempre aguaita a organitzacions ms establertes, aquesta necessitat de mantenir-nos en permanent recerca i intent per rejovenir tot el que diem i fem,

sense deixar-los caure en el que cal dir i el que cal fer, reinventant-nos sempre, convertint-nos, tamb nosaltres, en imprevisibles. Daltra banda, que el que importa s el que succeeix, sent molt secundari qui ho protagonitza i/o rendibilitza, mantenint a lorganitzaci en el que s, un mitj, tot limportant que es vulgui, per que mai ha de convertir-se en finalitat ni supeditar-la. El 15M, per exemple, ha construt una realitat ms mplia i, almenys conjunturalment, ms til, generant un nosaltres ms difs per ms potent que aquells en els quals venem movent-nos. Integrar-nos en aquest nou nosaltres sense reserva ni conservadorisme, aportant tot el bagatge adquirit en la nostra marxa, per sense pretendre marcar aquesta aportaci, s la nostra tasca. Res hem de reservar-nos ni de qu protegir-nos. De res serveix la marca, excepte, quan serveix, dinstrument. De res serviria tenir una CGT un poc ms implantada en una realitat decididament ms hostil, en la qual cada dia serem menys operatius. Per sobre de tot ens devem a la realitat.

La desfeta planificada de lEstat del Benestar

Albert Recio

a reforma constitucional aprovada pel parlament espanyol el passat mes de setembre de 2011, elevava a categoria jurdica el desmantellament dels serveis pblics. Noms una reforma fiscal amb ms i ms justos impostos pot evitar la prdua definitiva dels drets socials. Lallau de reformes i retallades que estem patint des de feia un any i mig culminava amb una reforma constitucional exprs que elevava a categoria jurdica el desmantellament dels drets socials. La manera com es va justificar ens s coneguda (es fa pel nostre b, ens permetr sortir de la crisi, ara ens toca pagar per haver viscut tant de temps per sobre de les necessitats). Noms cal que sintonitzeu cada mat Catalunya Rdio, la que paguem entre
24

tots, per sentir el mateix discurs (adobat amb alguns Aromes de Montserrat en forma delogis al govern dels millors) en boca de Manel Fuentes. Una justificaci amb un clar propsit subliminal: presentar loposici a les retallades i la prdua de drets com una actitud irracional o intil. Per aix conv fer-se algunes preguntes bsiques que ens ajudin a tenir arguments.

Tenim un sector pblic inflat?

Els que diuen que el pas ha viscut amb un sector pblic inflat ignoren uns quants fets bsics. El pes de la despesa pblica al nostre pas ha estat sempre per sota de la mitjana europea. Quan comparem dades de despesa social (22,7% del PIB enfront del 26,9% de la UE dels 27), sanitat

(8,4% del PIB enfront del 9,2% de la UE dels 15) i educaci (4,9% del PIB enfront del 6,2% de la OCDE), s pals que sempre hem estat per sota, fins i tot de pasos ms pobres, com Grcia, que ha fet un major esfor en aquest tema. El mateix passa si comparem el pes dels funcionaris i dels treballadors pblics. Si alguna cosa caracteritza el nostre pas s la insuficincia del sector pblic. Sense comptar que una part important de la despesa acaba canalitzant-se al sector privat (ensenyament concertat, sanitat concertada) amb ms que discutibles efectes socials, com ho mostra la persistncia duna forta discriminaci social en les escoles concertades.

Per qu tenim un endeutament tan gran?

Aquest s un altre mite. El deute pblic espanyol no s excessivament gran. El deute pblic brut se situa en un 65% del PIB, molt per sota de la majoria de pasos amb greus problemes (150% Grcia, 120% Itlia, 114% Irlanda), o fins i tot de molts que aparenten ms salut que nosaltres (229% Jap, 100% USA, 80% Alemanya). El deute fort espanyol s fonamentalment deute privat, de bancs i grans empreses que han utilitzat massivament el crdit exterior per finanar la bombolla immobiliria i la seva expansi internacional. El problema s que aquest deute privat pot convertir-se en deute pblic, com ja ha passat quan lEstat ha avalat les emissions de deute de bancs i caixes o sha fet crrec de les caixes en fallida. El problema per al sector pblic no es tant dendeutament total sin de creixement del dficit que ha tingut lloc els darrers anys.

Don ve el creixement del dficit pblic?

El dficit s fonamentalment el producte de lensorrament dels ingressos pblics (impostos, taxes i cotitzacions socials), que en tres anys han passat de representar el 38,2% del PIB al 31,5%, situant el nostre pas entre els que tenen menys recaptaci dEuropa i molt lluny de la mitjana (que se situa en un 40%). Aquesta davallada dels ingressos s el resultat de dos factors combinats: la caiguda de lactivitat econmica, especialment el daltabaix immobiliari, i les diverses reduccions dimpostos que han tingut lloc els darrers 15 anys (prctica eliminaci dimpostos com lIAE, de patrimoni, successions i fortes retallades a lImpost de Societats
Febrer de 2012

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

i lIRPF, especialment a les rendes del capital). Un exemple ens ho pot aclarir: segons lAgncia Tributria, la caiguda dels beneficis declarats per les empreses a lImpost de Societats en el perode 2007-2010 ha estat del 20%. Per tant, la recaptaci hauria hagut de caure en aquesta proporci. Per la caiguda real ha estat del 40%, el doble. Lexplicaci s que shan introdut un conjunt de desgravacions amb lexcusa de la creaci docupaci. Cal tamb considerar les despeses extraordinries fetes al principi de la crisi, on destaca la compra dactius a la banca (el diari Pblico ha quantificat en 126.000 milions deuros les ajudes al sector financer). En segon lloc, limita a un 0,4% el dficit estructural, un lmit molt estricte que actualment no hi ha cap pas europeu que acompleixi. Aix es traduir en una forta pressi sobre la despesa social corrent. tot promogut per les elits alemanyes que tallen el bacall a Europa (per que no es van aplicar quan ells van tenir problemes derivats de la seva unificaci).

Per, no s dolent lendeutament?

Ara lendeutament es presenta com el mal general i torna la cantarella de lestirar ms el bra que la mniga. Les coses sn, per, ms complexes. s lgic finanar amb deute les inversions que tenen efectes a llarg termini. Per exemple, si ens endeutem per construir escoles les tindrem ms aviat i les podem anar pagant a mesura que sutilitzen. Amb el nou model, noms les podrem construir quan tinguem els diners o fent fortes reduccions en altres despeses. s tamb prou conegut que quan latur s massiu lincrement de despesa pblica amb dficit genera activitat econmica i permet reduir latur. De fet, aix s el que ha perms lactivitat pblica els primers anys de la crisi. Les retallades no afecten tan sols les persones implicades amb la prdua del lloc de treball o els salaris, tamb redueixen la demanda a altres sectors. El problema s que els darrers anys sha imposat el dogma del dficit zero, sobre-

Qu hem de demanar?
Mantenir i millorar lEstat del Benestar s bsic. Tenim molt a perdre amb el seu desmantellament. Noms hi ha una forma devitar-ho. Amb un important augment dimpostos que situn el pas a nivells europeus. Un increment que, a ms, ha dintroduir justcia. No pot ser que les rendes del capital estiguin menys gravades que les salarials, que es mantinguin alts nivells devasi fiscal i dels mecanismes que la permeten (com les famoses Sicav), que seliminin impostos clarament redistributius (com el de successions). Una reforma fiscal amb ms i millors impostos s un element clau. Ms difcil, almenys a curt termini, s tirar enrere la reforma constitucional. Per podem esperar que aquest article formi part daquells que mai funcionen realment. I per acabar, una proposta: que el moviment venal desenvolupi una lnia reivindicativa del tipus impostos justos per garantir els serveis pblics. * Albert Recio s professor deconomia de la UAB i vicepresident de la FAVB

Com ens afecta el canvi constitucional?

La reforma constitucional introdueix dues restriccions que encara dificultaran ms el desenvolupament de lEstat del Benestar. En primer lloc imposa que el pagament dinteressos financers s prioritria sobre qualsevol altra obligaci. Una cosa inslita que no passa en el mn privat, on les empreses en dificultats renegocien els crdits. Si en el futur un Govern irresponsable accepts negociar un crdit usurari, amb la lletra de la llei, el pas no podria eludir-ne el pagament.

Hi ha alternatives a les retallades

Vicen Navarro

quest article mostra com per cada retallada de despesa pblica social que sest realitzant, tant a nivell del govern central com autonmics, existeixen altres alternatives que serien ms eficaces i menys impopulars entre la ciutadania, que permetrien aconseguir igual o majors recursos per part de lEstat. Sestan fent a Espanya retallades molt substancials de la despesa pblica social que finana les transferncies pbliques (tals com les pensions i les ajudes a les famlies) i els serveis pblics (tals com la sanitat, leducaci, els serveis dajuda a les persones amb dependncia, les escoles dinfncia, els serveis socials, entre altres) que representen la major reducci de lEstat del benestar espanyol que aquest hagi sofert en els 33 anys de democrcia. Aquestes retallades les est realitzant el Govern central, aix com gran nombre de governs autonmics, havent estat particularment accentuades a Catalunya. Tres observacions han de fer-se arran daquests fets. Una s que cap daquestes retallades estava anunciada en els programes electorals dels partits governants que les estan fent. En realitat, tots ells van subratllar en les seves campanyes electorals que no realitzarien retallades en les transferncies i serveis que estan sent retallats. La segona observaci s que aquestes retallades es presenten, tant pel establishment poltic com pel meditic, com inevitables i necessries, i responen segons tals establishments a la pressi externa dels mercats financers, els quals assenyalen la necessitat de realitzar tals retallades. Aquest argument de inevitabilitat i necessitat ha calat en lopini popular com a conseqncia duna promoci massiva per part dels mitjans dinformaci de major difusi (tant pblics com privats) del pas, que han estat protegint tals retallades. Un dels rotatius de major difusi va presentar el 27 de setembre unes enquestes mostrant que, posats a escollir,
Febrer de 2012

hi havia ms espanyols que, per a reduir el dficit, preferien les retallades a la pujada dimpostos. Semblaria, doncs, que les retallades que sestan portant a terme tenen el suport popular que les legitimitza. Aquest argument de inevitabilitat, no obstant aix, s profundament erroni. I la percepci de suport popular est tamb equivocada. Mirem primer largument que les retallades tan intenses de la despesa pblica social es deuen a la pressi dels mercats. La lectura dels informes de les agncies de valoraci de bons i dels majors centres financers mostra una variabilitat dopinions. Aix, en ocasions expressen inquietud sobre la grandria del dficit i del deute pblic, per en altres ocasions, com ara, mostren gran preocupaci per la falta de creixement econmic. Quant a la reducci del dficit, tals institucions financeres no indiquen com hauria de realitzar-se. Una manera s mitjanant les retallades de despesa pblica social, per no s ni lnica ni la millor manera daconseguir-lo. Una alternativa s augmentant els impostos. Aix, en lloc de congelar les pensions (amb el que sintenten estalviar 1.200 milions deuros), es podrien haver aconseguit 2.100 milions deuros mantenint lImpost del Patrimoni, o 2.552 milions si shaguessin anullat les rebaixes dels impostos de successions, o 2.500 milions si shagus revertit la baixada dimpostos de les persones que ingressen ms de 120.000 euros a lany, retallades dels impostos recolades totes elles pels partits que ara fan aquestes retallades de despeses. O en lloc de les enormes retallades en sanitat que intenten aconseguir un estalvi de 6.000 milions, podrien haver anullat la baixada de lImpost de Societats de les grans empreses que facturen ms de 150 milions deuros a lany (i que representen noms el 0,12% de totes les empreses), recollint 5.300 milions deuros. O en lloc de retallar els serveis pblics com sanitat, educaci i serveis socials (assolint un total de 25.000 milions deuros), podrien haver corregit el frau fiscal de les grans fortunes, de la banca i de les grans empreses (que representa el 71% de tot el frau fiscal), recollint molt ms, s a dir,

44.000 milions. O, en lloc de reduir els serveis dajuda a les persones amb dependncia (intentant estalviar 600 milions deuros), podrien haver redut el subsidi de lEstat a lEsglsia catlica per a impartir docncia de la religi catlica en les escoles pbliques, o eliminar la producci de nou equipament militar, com els helicpters Tigre i altres armaments. El fet que sescolls fer les retallades citades sense ni tan sols considerar aquestes alternatives no t res que veure (insisteixo, res a veure) amb les pressions dels mercats financers. La reducci del dficit pblic podria haver-se assolit revertint les enormes rebaixes dimpostos que han beneficiat primordialment a les rendes superiors (una persona que ingressi ms de 300.000 euros a lany ha vist reduir els seus impostos durant el perode que Espanya va estar governada per Aznar i per Zapatero un 37%, mentre que la gran majoria de la poblaci tot just va notar aquesta baixada). El suposat suport popular a tals retallades no pot derivar-se de la pregunta esbiaixada i tendenciosa de preguntarli a la poblaci si per a reduir el dficit prefereixen les retallades en lEstat del benestar o laugment dels impostos. La paraula impostos, sense aclarir de qui, genera sempre una resposta predictible de rebuig. Per si, en lloc dutilitzar el terme genric impostos, sutilitzs laugment dimpostos citats en aquest article, que se centra primordialment en les rendes superiors (revertint les enormes reduccions que els van beneficiar) i que no afecta a la gran majoria de la ciutadania, la resposta seria oposada a la que aquella pregunta tendenciosa indica. Que aquestes alternatives no tinguin la centralitat poltica o lexposici meditica que tenen les retallades es deu al fet que les rendes superiors, la banca i la gran patronal, tenen molt ms poder sobre lEstat espanyol que les classes populars, que sn les que estan ms afectades per les retallades. * Vicen Navarro s catedrtic dEconomia de la Universitat Pompeu Fabra

Contraanuncis

25

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

El declivi del capitalisme?

Xavier Dez, historiador

n dels fenmens ms colpidors de la histria recent fou el del naufragi del comunisme. La facilitat amb qu es va dissoldre la Uni Sovitica va deixar sorprs tothom. Tampoc semblava fcil imaginar la fallida ideolgica dun marxisme pel qual milions de persones havien lliurat les seves vides confiades en un mn millor sorgit duna revoluci social. Dues dcades desprs, aquella poderosa organitzaci internacional amb partits, sindicats, intellectuals i un discurs teric detalladament elaborat sembla el somni duna nit destiu. Fora duns quants irreductibles, la majoria van abandonar les seves creences, van provar, sense xit, una reconversi ideolgica o, simplement, van acabar reclosos en la prpia privacitat. El discurs marxista es basava en un discurs prou simple. El capitalisme, sistema dorganitzaci econmica fonamentat en lexplotaci dels recursos naturals i les persones, acumulava plusvlues a partir del control dels mitjans de producci. El resultat, la privatitzaci en poques mans dels fruits del creixement econmic, generava desigualtats intolerables. La reversi del procs noms era possible si la classe industrial explotada acabava controlant aquests

mitjans. Posteriorment Lenin va traduir la teoria en la praxi de la presa de poder a partir dun partit nic que no noms controlava els mitjans sin la totalitat de la vida pblica i privada dels ciutadans dun estat. La gran paradoxa s que els estats comunistes van continuar aplicant estructures econmiques, tcniques dorganitzaci i mentalitats purament capitalistes. Els mateixos plans quinquennals perseguien idntics objectius que les economies de lliure mercat; el creixement i lexpansi illimitada i la concentraci de la plusvlua, tamb en les poques mans dels dirigents del

partit nic. Tot t una lgica. Marx, com ell mateix reconeixia, era un deixeble de Hegel. I el filsof alemany podria ser considerat com el pare del concepte de progrs. Aquesta idea noms podia sorgir en el segle XIX, quan la revoluci industrial havia suposat un creixement material indit en la histria. De fet, aquesta idea de progrs illimitat s una anomalia en la histria universal, on lestancament i lestructura cclica dexpansi-contracci ha estat el ms habitual. Histricament semblem arribats a un punt en qu la inrcia de lexpansi industrial sembla donar smptomes

dexhauriment, si ms no a Occident. Passades lera del vapor, de lelectricitat o la revoluci informtica i tecnolgica capa de multiplicar els bns i els serveis, els esdeveniments recents, lhegemonia dun capitalisme financer i especulatiu deixa en evidncia un canvi de paradigma. En la nostra generaci hem passat del fum de les fbriques a fabricar fum. El creixement econmic que assenyalen els estadstics sovint no reflecteix altra cosa que lalteraci del preu de les coses o la colonitzaci, per part del capital privat, despais reservats a la comunitat. A Occident (a la Xina estan fent la seva prpia revoluci industrial), sinstalla el pensament collectiu que les crisis, anteriorment considerades com a accidents en una dinmica dexpansi, comencen a cronificar-se. De fet, per a les classes mitjanes i baixes, lestancament i erosi de poder adquisitiu i drets socials representa el ms habitual des dels setanta en. I totes les estadstiques on el PIB nacional apareix en positiu amaguen el fet que, en realitat, tot creixement no es fa sobre la base de millores tcniques, sin dapropiaci dels minvants recursos de la majoria. Un exemple, la bombolla immobiliria, on molts senriquiren a partir de la violaci del dret constitucional a lhabitatge digne. Malgrat aix, lortodxia econmica assenyala que noms el creixement econmic pot

permetre sortir duna crisi que no s accidental, sin sistmica. I els idelegs actuals del capitalisme, desprs de perseverar en el fracs, sassemblen ms a bruixots que a cientfics. I les seves teories no esdevenen altres coses que creences irracionals i supersticions. En aquestes circumstncies, es podria inferir que la fallida comunista anticip el declivi, si ms no teric, del capitalisme ortodox. Ambdues idees es fonamentaven en un mateix principi hegeli, la idea de progrs, avui del tot desacreditada. Per tant, calen nous paradigmes per evitar la catstrofe. I en una poca en qu el principal dany collateral del capitalisme s la creixent desocupaci i exclusi social, potser ens convenen ms solucions aritmtiques que ideolgiques. s a dir, repartir, en comptes desperar un creixement que no tornar en un futur sense progressos materials apreciables. Potser s per aix que lanarquisme sembla haver sobreviscut al comunisme. El contemporani de Marx, Kropotkin, ho va deixar clar a La Conquesta del pa. Disposem, malgrat tot, dun ampli nombre de recursos. I tothom en pot gaudir sempre que es reparteixin equitativament. I en un moment com aquest, val ms repartir el treball i els seus fruits duna manera organitzada abans que esperar que els exclosos de Tottenham reclamin violentament el seu tros de pasts.

El carrer indignat
Secci Sindical CGT Telefnica Tarragona

l carrer, allunyat de les fredes i manipulades estadstiques o notcies, s el veritable termmetre social que ens permet mesurar el grau dinsatisfacci de la societat. Aquest ltim any, el carrer ens deixa gravada en la retina la indignaci dels que se senten marginats de lestat de benestar incomplet i en clara reculada. Demostrant que no estavems dormits, vam sortir al carrer en massa a protestar contra la guerra de LIraq o la la manipulaci de la informaci dels greus atemptats del 11M. Aquesta vegada,

la retallada de llibertats imposada per les entitats financeres i les grans corporacions, amb la collaboraci, sense pudor, de les classes poltiques de tots els estats, ha incrementat lheterogenetat de les persones que locupem i la diversitat dels moviments socials, smptoma inequvoc que la resposta ha estat molt ms nombrosa que les anteriors. Per desgrcia, no seran les i els poltics del Partit Popular una excepci i decidien, tot just una setmana desprs de la constituci del govern i contra el seu propi programa electoral, retallar el dficit pblic pujant impostos i reduint les despeses socials. Volen que paguem la seva crisi: per-

sones majors, o en edat infantil, estudiants o treballadores, per compte propi o aliena, que desenvolupen la seva activitat en el pblic o en el privat, siguin incapacitades, actives o en latur, forans o immigrants La recepta s sempre la mateixa; per aquesta vegada en dosis industrials: congelaci de les pensions i salaris, abaratiment de lacomiadament, pujada dels impostos i grans retallades en despesa social. I ens avisen que la retallada de 16 milions deuros es pot veure incrementada per cada punt que se superi el 8% del dficit! Per a aquesta can de bressol, corejada per poltics, agents socials i mitjans de comunicaci de masses, amb

tonada dausteritat i melodies de sacrifici, el carrer li retorna un crit unnime: Aquesta crisi no la paguem! Fins i tot entre les escletxes del periodisme institucionalitzat sescapen advertiments de lerror de triar la retallada de la despesa pblica i laugment de la pressi fiscal, per als de baix, com nics camins per a eliminar el dficit. Ms al contrari, diuen que lnica possibilitat de reactivar la destrossada economia s mantenir el poder adquisitiu i augmentar la capacitat de lestat per a seguir millorant limperfecte estat de benestar. Per, per a aconseguir-ho, primer caldria aplacar la voracitat dels mercats financers posant barreres al lliure comer, culpable de lestrangulament creditici, tan sols solucionat, momentniament, pel prstec dels governs a les entitats financeres a inters mnim. Caldria impedir que els bancs utilitzessin aquests diners, com ho estan fent, per a especular amb el deute pblic i asfixiar-los; i, ja que es va concedir per a donar liquiditat a milers de persones en dificultats, o a les petites i mitjanes empreses a la vora de la fallida, forarlos que aix ho facin. Per a sortir daquesta situaci, a ms, el nostre govern hauria de pujar limpost de successions, recuperar el del patrimoni, eliminar els privilegis de les Sicav, augmentar la persecuci del frau fiscal amb lenduriment de les penes per prevaricaci, frau i evasi fiscal i un llarg etctera de mesures

que permetrien creure que existeix una democrcia real i justa. O en el ms proper, en la nostra Telefnica, hauria dhaver impedit la retallada de la plantilla amb subvencions estatals, com el subsidi datur que ja complementa la indemnitzaci de qui sen van; o les exempcions fiscals que buiden les arques de lestat. I sent cert que sindicats signants i empresa van arribar a un acord perqu Telefnica compenss aquesta sagnia i que, fins i tot, hi ha una llei (sense desenvolupar) que lobligaria a reingressar en la hisenda pblica una part del subisidi emprat, recentment, la patronal, reclama la inconstitucionalitat daquesta mesura perqu saplicaria noms a les empreses de ms de 500 persones. Aquest s el seu tarann! Insistirem a lluitar contra tal atrocitat i, a pesar que el ministeri de treball ens ha desestimat el recurs dalada del ERO (era desperar que el ministeri, que li va donar el vistiplau, amb linforme favorable dels sindicats que van signar lacord, ho desestims), ja hem anunciat a la justcia el nostre recurs contencis administratiu, obligatori previ a la posterior denncia. No estem sols, lessncia de la demanda coincideix amb la de la lluita de milions de persones que, exigint la sobirania popular en multitud dassemblees, concentracions i manifestacions, reclamen un mn ms hum i sostenible. Ara, ms que mai, la lluita transcendeixen de lmbit laboral per a installarse, com ho est fent, en tota la societat, ms enll dels centres de treball. La nostra organitzaci t lobligaci de participar i arrossegar al major nombre de persones a aquesta altra globalitzaci, la de la lluita social, en contra dels que defensen la de la deshumanitzaci i la destrucci del planeta.
Febrer de 2012

26

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Dones, revolucionries i anarquistes: 75 anys de la creaci de Mujeres Libres

Kamala Orozco

del complex i lexpressi i la naturalesa masculins.

loctubre de 1936 naixia lAgrupaci de Mujeres Libres/Dones Lliures. Anarquista, llibertria i emancipadora, va ser el germen dun moviment que va arribar a tenir 20.000 afiliades. Queden poques daquelles dones amb vida. Concha Liao s una delles. T 94 anys i conserva una enorme energia. Viu a Veneuela des que es va exiliar durant la Guerra Civil. Va formar part de les dones que van iniciar Mujeres Libres i recorda la situaci de la dona en aquells dies: Ara no es poden imaginar com era la vida de la dona llavors. Lesps manava i governava. Acceptaven aquesta submissi. Nosaltres vam entendre que si salliberaven econmicament, ja no haurien de suportar aix. La idea de la revista Mujeres Libres de la qual Diagonal va publicar un extens reportatge en el seu nmero 161 va sorgir en la tardor de 1935 de la m de la militant anarquista Luca Snchez Saornil, a la qual desprs es van unir Mercedes Comaposada i Amparo Poch Gascn. Luca i Mercedes havien ensenyat en cursos dinstrucci elemental per a obrers i obreres, promoguts per la CNT de Madrid en els anys 30. Van veure la necessitat de realitzar-los especficament per a les dones, donada la misoginia i els prejudicis existents, indica Eullia Vega, autora del llibre Pioneras y revolucionarias. Mentre la revista es gestava i sortia al carrer a Madrid, a Barcelona shavia format lAgrupaci Cultural Femenina, en la seva majoria militants de la CNT i daltres organismes llibertaris com els ateneus i les Joventuts Llibertries. Coneixien la revista que es feia a Madrid. Mercedes Comaposada es va presentar a Barcelona buscant-les. Duia amb ella els estatuts duna Federaci Nacional. Els va informar que a Madrid i a Guadalajara ja shavia constitut una agrupaci amb els mateixos objectius. Havien anomenat a aquesta organitzaci Federacin Nacional de Mujeres Libres i va proposar que Catalunya forms part de la mateixa. Les catalanes van acceptar entusiasmades.

Lherncia de Mujeres Libres/Dones Lliures

Eullia Vega, autora de Pioneras y revolucionarias, destaca que s innegable la modernitat dels plantejaments de lAgrupaci de Dones Lliures. El fet dunir la lluita contra lexplotaci capitalista amb lopressi patriarcal marca la seva importncia i la seva originalitat, sent les seves militants, en cert sentit, les pioneres de les organitzacions feministes creades posteriorment amb el final del franquisme. Per a lescriptora Martha Ackelsberg, el seu major llegat va ser que van oferir una visi de canvi social, i una societat revolucionria, en la qual les dones fossin totalment participants. * Article publicat al nm. 163 de la revista Diagonal
animar a les dones a unir-se al moviment llibertari. Sense la completa participaci de les dones, estaven convenudes, la revoluci no podria triomfar realment, explica Ackelsberg. El que les diferenciava daltres agrupacions de dones, com les comunistes o antifeixistes, era que el seu principal objectiu, fins i tot a la meitat de la guerra, era la capacitaci de les dones, no noms la seva mobilitzaci en les activitats de suport a lesfor de guerra, apunta Ackelsberg. Insistien que la participaci de les dones en el mercat laboral, per exemple, no hauria de ser un canvi temporal, a causa de les necessitats de guerra, sin un canvi ms permanent en la forma que les dones eren vistes en els seus rols en la societat. A ms, segons Eullia Vega, els seus objectius es diferenciaven dels altres grups femenins de lpoca, que no tenien en compte les diferncies de gnere, com la comunista Agrupaci de Dones Antifeixistes (AMA). El 1937 a Valncia sestableixen els Estatuts de la Federacin Nacional de Mujeres Libres amb lobjectiu de capacitar a la dona i emancipar-la de la triple esclavitud a la qual est sotmesa: Esclavitud dignorncia, esclavitud de dona i esclavitud productora. Amb linici de la guerra, des de lAgrupaci Mujeres Libres, Concha Liao assenyala que el seu objectiu, a ms de la lluita per lalliberament femen, tamb era aportar una ajuda ordenada i eficient a la defensa de la nostra Repblica. Els homes al capdavant, les dones al treball, va ser una de les seves consignes. Convidaven a les dones a inscriures per al seu ensinistrament en els camps de tir i van realitzar propaganda a favor dels Deslliuradors de Prostituci o contra lanalfabetisme. La resposta de les dones espanyoles va ser vibrant, una explosiva presa de conscincia per, en la majoria dels casos, va acabar amb lexili. No obstant aix, Concha Liao recorda que era emocionant, commovedor, comprovar com les dones sesforaven a aprofitar una ocasi que els permetia sortir de la seva resignada impotncia i () de tants segles dinjusta submissi () Per a la dona espanyola aquest va ser el seu moment estellar.

Humanisme integral
Mai es van definir com feministes. Per a elles, feminisme era un moviment burgs, centrat a guanyar el dret al vot i entrar en el mercat laboral en els mateixos termes que el bar. Per tenien clar que, per a la classe obrera, el treball no era necessriament alliberador. El que volien no era accs igualitari a un sistema de privilegis, sin un nou sistema sense privilegis, explica lescriptora Martha Ackelsberg. La millor definici la fan elles mateixes en el nmero 1 de la revista Mujeres Libres: Aix s ja ms que feminisme. Feminisme i masculinisme sn dos termes duna sola proporci; () lexpressi exacta: humanisme integral. I afegeixen: El feminisme el va matar la guerra donant a la dona ms del que demanava al llanar-la brutalment a una forada substituci masculina. Feminisme que buscava la seva expressi fora del femen, tractant dassimilar-se virtuts i valors estranys no ens interessa; s un altre feminisme, ms substantiu, de dintre a fora, expressi duna manera, duna naturalesa, dun complex divers enfront
Luca Sanchez Saornil

Una organitzaci de masses

Van arribar a comptar amb 20.000 afiliades i 170 seccions locals en tot el pas sense cobrar cap quota. La Comissi de Solidaritat sencarregava de gestionar donatius o subvencions amb sindicats, ateneus i altres entitats. Pura Prez, militant de lorganitzaci, explicava el 1999 que es gestava una revoluci femenina, de la mateixa forma que entre tots es feia una Revoluci Social. Obreres, camperoles, infermeres, llicenciadesTotes eren guiades pel desig demancipaci, la seva obstinaci era assolir una societat equitativa i un futur millor. Martha Ackelsberg, autora de Mujeres Libres. El anarquismo y la lucha por la emancipacin de las mujeres assenyala que havia dues tendncies en les seves activitats: capacitaci (classes dalfabetitzaci, aprenentatge en el treball, informaci sobre els seus propis cossos, sensibilitzaci i suport mutu); i captaci, amb programes per a
Febrer de 2012

Concha Liao

27

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

> EL FAR

Cultura i Revoluci: el Comit Econmic de Msics

Ferran Aisa

a msica no va ser aliena a la revoluci durant els anys 1936-1939. Desprs del 19 de juliol van sser socialitzats els espectacles: teatres, cinemes, musichalls, cabarets, sales de ball, circs, orquestres... La Secci de Professors dOrquestra del Sindicat nic dEspectacles Pblics es va agrupar dins del Comit Econmic de Msics, organisme que vetllava perqu tothom tingus treball i que pogus cobrar equitativament cada setmana. Els msics van seguir tocant tant als musichalls dins de la nova tica que emanava dels acords sindicals i tamb a les sales de ball collectivitzades: (Apolo, Ocell de Foc, Gavina Blava, Casinet Parc Ciutadella, Globo, Shangai, Canyes, Walkiria, Price, Iris...). Les orquestrines com mbar, Los Iberos, Los Rapsodas, Los Fatxendas o Jaime Planas y sus Discos Vivientes tocaven pasdobles, shotis i, sobretot, fox-trot i swing. Les orquestres de msica foren reorganitzades constituint-ne de noves com la de les Milcies Antifeixistes i la de la CNT-FAI. Aquestes dues orquestres foren destinades a actuar durant la temporada musical al Teatre Nacional (Liceu), aix com a fer actuacions en directe a les emissores de rdio socialitzades i als actes pblics de la ciutat. La vulgaritzaci de la msica clssica es compaginava amb la popular sarsuela i amb la interpretaci dels himnes revolucionaris. Destacaven els msics Eduard Tolr director de lOrquestra Municipal de Barcelona-, que va passar a dirigir lOrquestra

CNT-FAI; Joan Lamote de Grignon, director de la Banda Municipal, que realitzava cada diumenge pel mat un concert de msica clssica al Palau de Belles Arts; Joan Bancells, director de lOrfe Gracienc, que dirigia els cants als teatres o a les places les canons tradicionals catalanes i, naturalment, els himnes revolucionaris. Pau Casals, director de lAssociaci Obrera de Concerts, oferia sovintment concert de violoncel acompanyat de la seva Orquestra a benefici dels hospitals i de les vctimes del feixisme i, sobretot, dels infants. El Palau de la Msica Catalana autogestionat per la CNT-FAI era un dels centres habituals dactes pblics, concerts musicals i cants dels orfeons de Clav. LOrfe Catal va participar en la revoluci amb la difusi dun disc amb els himnes Fills del Poble, A les barricades, La Internacional i Els Segadors. La sortida del disc era saludada pel diari Tierra y Libertad: Salut a lOrfe Catal! Salut al cor del poble, que en aquests moments solemnes i decisius fa sentir la seva veu de mil ressonncies en lesclat revolucionari ms formidable que hagin vist mai les terres dEspanya. Els msics actuaven als diversos teatres de la ciutat i participaven en els Festivals de Msica, Dansa i Poesia, que el Sindicat nic dEspectacles organitzava cada setmana al teatre Tvoli. La msica de jazz tamb tenia el seu raconet als teatres barcelonines amb les bandes Demons Jazz, dirigida per Lorenzo Nin, o la Napoleons Band, dirigida per Federico Masmitj. Mentre la guerra continuava als fronts i a la rereguarda sintentava mantenir la revoluci, a la rdio es feien programes de msi-

ca clssica o de msica ballable; i sonaven les canons de Marcos Redondo, Hiplito Lzaro, Manuel de Molina, Angiolillo, Carmelita Aubert i altres artistes. Una de les canons ms populars era el valset Ramona, que els msics anarquistes havien convertit en un himne melangis de lluita per la llibertat amb el ttol A las mujeres: Ha de ser obra de la juventud / romper las cadenas / de la esclavitud. / Hacia otra vida mejor / donde los humanos / gocen de amor. / Debis las mujeres colaborar, / en la hermosa obra de la humanidad; / mujeres, mujeres, necesitamos vuestra unin / el da que estalle nuestra gran revolucin. / Hermanas que amis con fe la libertad / habis de crear la nueva sociedad...

Miquel Badia: heroi o malfactor?

Jordi F. Fernndez Figueras

i pogus enterrar per la meva banda el cas de la pretesa beatificaci del botx Miquel Badia, disposaria duna lpida de pes considerable. Anna Muri, que va ser destacada militant tant de les Joventuts dEstat Catal dEsquerra Republicana de Catalunya des de 1932 com dEstat Catal des de la seva refundaci lany 1936, diu aix en larticle En Badia i el meu testimoni desfavorable publicat lany 1996 a ledici terrassenca dEl 9 Nou: s somni dels catalans que a la nostra terra, petiteta en el mn, hi hagi tan nombrosos va-

lors universals com a les cultures ms extenses del planeta i a vegades ens els inventem. Tamb ens enderiem a mantenir viu o salvar de loblit el record de tot personatge que ens sembla ms o menys important, actitud en principi generosa. Recentment ha aparegut un llibre on es mostra aquesta tendncia. s un treball dinvestigaci histrica notable, obra de landorr Jaume Ros: Miquel Badia. Un defensor oblidat de Catalunya. s noble el propsit, per lautor desconeix certes passions de lpoca, no va viure els fets. Era massa jove, potser no havia nascut. Jo s. A continuaci fa un perfil breu de la personalitat i les actuacions de Badia i acaba dient: El cas que he alludit,

que produ gran escndol i que jo vaig conixer de prop, s el de Viriato Milans (no he oblidat mai el nom!), a qui van portar detingut, no a la Comissaria, sin al Casal dEsquerra Estat Catal del Districte II, el meu, on el van apallissar tan bestialment que va tenir un vmit de sang. El fet va ser denunciat, la premsa sen fu ress, van posar el crit al cel no sols els de la FAI sin molts militants dERC. Al nostre Casal es convoc una assemblea, a la qual jo vaig assistir, en qu es protest i es demanaren comptes al president, molt adepte a Badia. Recordo daquella part de la petita histria ms detalls significatius que no penso fer pblics: sc refractria a escriure memries. Per acabar vull dir

que la personalitat de patriota de Miquel Badia, malgrat el vessant qestionable, tenia un aspecte que ha de ser ben vist, un caire de patriotisme sa. Per respecte a aquella virtut sana penso que no conv despertar el record dels seus trets repellents i demano que es deixi la seva biografia en un piets oblit. A mi s que em va explicar ms coses, per exemple, que tenia el costum que quan a les reunions de militants dERC les coses no anaven com ell desitjava es treia la pistola de la butxaca i la posava ostensiblement davant seu, damunt la taula. Quin personatge, oi que s? Per els vuitanta promotors del seu immerescut homenatge no defalleixen en la seva

tasca i diuen: En un comportament radicalment oposat al seu, els seus assassins van cometre el seu vil crim a traci.... Caram, dinventiva no els en deu faltar, per de memria els en manca fora, tot i ser historiadors molts dells. Com qualificarien el fet que Badia fos membre del grup organitzador del Complot del Garraf que va intentar matar Alfonso XIII atemptant en un tnel contra el tren que el portava a Barcelona? Qualificarien Badia de vil criminal a traci... fracassat? Han considerat quants innocents haurien mort si lacci hagus reeixit? Han rumiat una mica abans de firmar el manifest? Per ser un heroi nacional calen bastantes coses ms que morir assassinat!

Receptes...

Fava parada
Lamo en Pep des Vivero (Mallorca)

Ingredients: 200 g de faves pelades seques 150 g de patates tallades a

28

trossos 150 g de ceba tallada ben petita Una tomtiga mitjancera sense pell Quatre cullerades doli doliva Un tros de sobrassada 250 g de costella de porc salada

100 g de xulla salada (*) 100 g de fideus mitjancers un botifarr petit Dues fulles de col blanca tallades a daus Elaboraci: Posau les faves i les carns

(costella i xulla) al foc amb aigua freda. Deixau coure a poc foc. Treis la carn quan sigui cuita. Afegiu el botifarr, la sobrassada, la ceba, la tomtiga, la patata i la col. Afegiu-hi, enmig de la cocci, els fideus i la carn cuita tallada petita. Deixau-ho bullir un al-

tre cop durant uns deu minuts. Retirau la greixonera quan els fideus siguin cuits. Serviu-ho. Bon profit!!! (*) A ca nostra, mu mare hi posava un poc de galta i orella de porc en lloc de xulla salada.
Febrer de 2012

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

> UNA MIRADA CRTICA DES DEL CINEMA

Flores de otro mundo

Joan Canyelles Amengual

(Iciar Bollan. 1999) A un petit poble de La Mancha gaireb no hi queden dones. Els fadrins de la localitat decideixen organitzar una festa per convidar a dones que estiguin disposades a quedar-se al poble i convertir-se en la companya dalgun del seus desesperats habitants. Assistirem a la relaci de tres parelles: la de Damian (Luis Tosar) amb Patricia (Lissete Mejia), la de Carmelo (Jose Sancho) amb Milady (Marilin Torres), i la de Alfonso (Chete Lera) amb Mari Rosi (Elena Irureta). Iciar Bollan s una de les directores ms slides i compromeses de lactual cinema espanyol. El seu debut en el mon de la interpretaci es produ lany 1983 a lobra mestre de Victor Erice El Sur, on interpretava amb molta solvncia ladolescent filla del protagonista. Ha treballat amb directors de la talla de Manuel Gutierrez Aragon (Malaventura 1989), Jose Luis Cuerda (Tocando Fondo 1993), Jose Luis Borau (Nio Nadie 1997) o Ken Loach (Tierra y

Libertad 1994). Debuta com a directora amb linteressant Hola. Estas sola? lany 1995 obtenint la seva primera candidatura els premis Goya. Lany 2003 dirigeix la impressionant Te doy mis ojos, una contundent i abrumadorria i genial Laia Marull i un excellent, (com sempre) Luis Tosar. La pellcula va acaparar 7 premis Goya, entre ells, el de millor actriu, actor i directora. Bollan aconsegueix retratar el pnic, el terror que una dona sent per lhome a qui en teoria estima. Es pot de veritat estimar a alg a qui es tem?. Sense una molcula de maniqueisme la directora narra una tirnica i malaltissa relaci de poder i gelosia, disfresada com sempre passa, duna aparent relaci de parella. Recentment, lany 2010, va rodar Tambin la lluvia, per a mi (a manca duna segona visi), una pellcula apassionant. Bollan posa tal convicci i fora en el seu missatge que supera amb escreix les possibles llagunes (si s que hi sn) que hi pugui haver. Cinema dintre del cinema, la guerra de laigua a Cochabamba lany 2010, es pot lluitar contra els sistema des de dintre, des de les institucions?, desprs de 500 anys el colonialisme criminal de Colon ha canviat tant?. Tots aquets sn temes que enceta Iciar Bollan, sobre els que reflexiona sense deixar de prendre part per les vctimes. La pellcula que ens ocupa s per a mi, una de les millors de la seva no gaire extensa carrera darrera de les cmeres. Iciar Bolln t un talent natural per rodar

amb un estil senzill, transparent i difan les histries que conta. Indissimulada admiradora de Ken Loach, comparteix amb ell una mirada cinematogfica propera al documental. El seu cinema transmet sinceritat i versemblana, convicci i sovint una mirada plena de tendressa sobre els personatges que habiten les seves pel.lcules. A Flores de otro mundo, ens ofereix un retrat del incert futur del mon rural, de la seva desforestaci humana. I sobre tot, el retrat de tres dones (quatre si contam, hi hem de fer-ho, la mare de Damian). Per la conversa que Carmelo t amb Damin la nit en la que les dones arriben al poble, sabem que fa turisme sexual a Cuba, i que en el proper viatge pensa tornar amb Milady i que daquesta manera shauran acabat els viatges. Es nota des del primer instant que lexplosiva i exuberant Milady no ha sigut ni ser mai la parella de Carmelo. Ni tan sols es pot dir que sigui una relaci sexual. s senzilla i clarament una forma de prostituci estable i amb el mateix client. Com era completament previsible, Milady haur dacabar fugint del poble, dels maltractaments de Carmelo i de larrest domiciliari que li ha imposat. La relaci entre Alfonso i Mari Rosi, tampoc acabar de quallar, encara que per raons completament diferents. Ell t una mena dhivernacle amb el que es dedica al cultiu de plantes i flors. Es lhome que ha ajudat els altres a organitzar la festa de fadrins. Probablement s el ms comproms i progressista del poble, el que qestiona els

Dr: Iciar Bollan; G: Iciar Bollan, Julio Llamazares; Ft: Teo Delgado; Ms: Pascual Gaine; Mt: ngel Hernndez Zoido; Int: Luis Tosar, Lissete Meja, Marilin Torres, Jose Sancho, Chete Lera, Elena Irureta, Amparo Valle, Ruben Ochandiano, Allen Euclides, Isabel de los Santos.
Febrer de 2012

Fitxa tcnica

comentaris racistes, i en principi el que ens desperta ms simpaties. Ella s una infermera que fa feina a Bilbao. T un fill, per es sent sola i desitja trobar una parella. Hi ha en aquesta relaci un masclisme tan subtil com real, tan freqent com aparentment inexistent. Sempre s ella la que el va a veurel a ell. I per descomptat haur dsser ella qui canvii completament la seva vida abandonant la seva feina i la seva ciutat. Ell ni tan sols ha pensat amb la posibilitat de fer un viatge a Bilbao. El masclisme rau precisament en aquest fet. En una relaci digualtat Alfonso i Mari Rosi shaguessin plantetjat tots dos fer el pas. Per tan sols ho fa ella. I a sobre haur de ser ella la qui carregui amb la responsabilat de trencar la relaci. s el masclisme ancestral que fa que gaireb sempre sigui la dona la que segueix a lhome, la que ms sadapta, la que ms arrisca, i tamb molt sovint la que ms hi perd. La relaci amb Damin i Patricia ser la que (de moment) tiri endavant. Tot i que haur de vncer algunes dificultats i estar ben a punt de trencar-se. Patricia s una allota dominicana amb un fill i una filla, que busca per a ells una estabilitat i una vida millor que la que li ha tocat viure a ella. Gregoria, la seva sogra no li posar les coses gens fcils. Mantindr amb ella una relaci molt i molt distant. Qestionar les seves amigues, les seves costums i fins i tot la seva manera de cuinar. Per des del meu punt de vista, s un dels personatges mes interessants de la pel.lcula. Gregoria pot representar perfectament lEspanya profunda, conservadora, autoritria, racista i rncia fins a dir prou. Tans sols reaccionar quan el seu fill la possi entre lespasa i la pared i li deixi clar que si no canvia dactitud, ell i la Patricia aniran a viure a laltre casa amb el nin i la nina. Poc desprs de que aix passi les veim a les dues al cementiri. Gregoria est netejant la tomba del seu marit. I amb un to que te la cordialitat que fins a llavors no havia tingut, li diu: Sembla mentida. Ja fa vuit anys. Porta aix cap a casa (es refereix els estris de neteja i els cossiols). Ella comena a caminar i desprs dunes pases satura i li demana El va

estimar molt?. Gregoria queda com trasbalsada per la pregunta, com si mai se lhagues feta, i finalment li contesta: Era un bon home. I em va tractar b. Com en Damin, contesta la Patricia. I aquestes paraules afecten a Gregoria duna manera encara ms profunda. Dalguna forma es veu a ella mateixa en la persona de la seva nora quaranta anys enrera. De sobte, compren que sasemblen molt mes del que ella es pensava. No son de cap manera tan diferents. Levoluci daquesta dona ha sigut, si es vol veure aix, forada. Per s absolutament real. Desprs en la nit de nadal le veim entregar els regals als fills de la Patricia, i quan la Janay fa la primera comuni, la veim tan orgullosa com si fos filla seva. La interpretaci dAmparo Valle s senzillament prodigiosa, i la manera amb la que Iciar Bollan roda aquestes escenes s absolutament magistral. No hi ha cap subrratllat, cap primer pla. Els moments en els que veim la felicitat reflectida al rostre de la Gregoria sn molt curts per tenen una immensa intensitat emocional. s una felicitat tranquilla, una joia plena de tendresa que surt dun amor tan gran com sincer per aquella dona i aquell nin i aquella nina que venen de tan lluny i tenen una pell diferent a la seva. Gregoria sha desfet dels seus prejudicis i ms que aprendre a estimar ha aprs a deixar damagar-ho. I aquestes escenes tan ben rodades, de cinema amb majscules, de pura intuci i inspiraci, tenen una gran capacitat evocadora que ens fa pensar en com va ser la vida daquesta dona que tal vegada fins a les hores no coneixia tot lamor que portava a dintre. Lluny de la sensibleria, Iciar ha omplert els fotogrames duna emoci que et posa els ulls a punt daigua. Flores de otro mundo, es per altre banda una pellcula coral. Molt ben interpretada per tots els actors i actrius. Amb un extraordinari gui, Bollain ens ofereix tamb una mirada sobre lemigraci i la immigraci. Sobre el mestissatge, sobre el racisme, sobre el terrorisme de gnere i la seva impunitat. I tal vegada per sobre de tot, una reflexi profundament humana, femenina i feminista, per moments dolorosa i amarga, per inequvocament esperenada sobre les relacions humanes i de parella, amb labsoluta convicci de que noms des de la llibertat poden construir-se.
29

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

> DES CARTES MAUDITES

Un web per a tothom

Carlus Jov i Buixeda

RT#15M
Grup editor RT #15M

Connectades a la xarxa coordinades a les places

poblacions en els moments clau. El llibre recull tamb lesperit de la cooperaci viscut a les places, a travs del finanament collectiu dels 488 mecenes que han fet possible aquesta edici via crowdfunding. Tamb s lexperincia en el fer 2.0, lobertura dun espai com on poder compartir la informaci i intercanviar el coneixement. Ja sigui mitjanant els 288 enllaos externs que hem recollit al llibre, o amb la creaci de la wiki http:// rt15m.wikidot.com. Un espai de memria com on podrem, entre totes, millorar, ampliar o traduir aquest recull. Una eina on crear un directori de recursos a la xarxa per a una revolta 2.0. Per sobretot un testimoni que juntes ho fem possible. I cada dia ms i millor, retrobant els camins per tornar no noms a les places, sin tamb als centres educatius, als CAP, als hospitals, a les cases de les famlies desnonades, etc. Hem tornat a aprendre que grcies al suport mutu, la solidaritat i la presa de decisions collectives, som capaces de coordinar-nos i passar de la indignaci a lacci. Aquest llibre i la seva campanya de difusi i promoci han estat produts pel Grup Editor #RT15M, format per membres del Setmanari de Comunicaci

l web sha convertit, mica en mica, en un eix central de les nostres vides. Naveguem per divertir-nos, per relacionar-nos, per cercar informaci, per comunicar-nos, per comprar, per llegir, per veure pellcules o canals de televisi. Per escoltar msica, per escriure i difondre comunciats, per publicar les nostres opinions en forma darticles o de comentaris, per organitzar protestes amb hashtags i omplir a vessar els carrers. Tot aix, i ms, ho fem grcies a que, des dun inici, els creadors del web el van concebre com un espai expansiu, construt amb un llenguatge obert (lHTML) que qualsevol pot utilitzar i que qualsevol dispositiu capa de navegar per internet entn. No obstant lesperit universalista amb que neix el web, s prou habitual encara trobar llocs que segueixen la poltica doferir suport tan sols a les ltimes tecnologies i als navegadors ms moderns, deixant desatesos els usuaris que accedeixen al web des de dispositius ms modestos o b que, per algun motiu, tenen inhabilitades determinades tecnologies. s el cas dusuaris dordinadors que depenen de ladministraci pblica, que acostumen a tenir restringides les actualitzacions del sistema o deshabilitat ls de javascript, per qestions de seguretat (diuen). En un ordinador com aquest utilitzar-hi Twitter s prcticament impossible a causa de ls extensiu de javascript que fa aquesta xarxa social; en cas que el navegador tampoc shagi pogut actualitzar en uns quants anys (des que va sorgir Windows XP, per posar un cas que conec de primera m), lexperincia dinternet pot ser francament pattica. I no perqu els dispositius siguin horrends, vells o desfasats (que tamb), sin perqu hi ha desenvolupadors webs que han oblidat que aix era un joc pensat per a tots. Us imagineu una biblioteca amb llibres que tan sols es poguessin llegir amb ulleres flamants? Doncs imagineu ara que aquest llibre s en una pres, o un centre residencial de menors, o una escola, o un centre cvic. No hi ha setmana en la que no sorgeixi un nou dispositiu, una nova actualitzaci, una nova tecnologia que ho far tot ms fcil i millor. No obstant, els que fem webs hauriem de pensar en els usuaris com a lectors i creadors de continguts, i no com a possedors de mquines fantstiques que una notable majoria ni tan sols coneix.

olt ms que un llibre de fotografies del moviment 15M. Un llibre dautoria collectiva. Memria grfica duna lluita que sescampa. Una mirada collectiva i propera. Una veu coral de tots i totes. Una aproximaci al #15M en imatges i tweets en 144 pgines. El llibre RT #15M s, en diferents sentits, molt ms que un llibre de fotografies del moviment 15M. Amb aquest llibre de tweets i fotografies hem volgut documentar una petita part de tot el material que, deguda la celeritat i fugacitat de la xarxa, corria el risc de perdres entre els bites, sense voler per interpretar el que va passar entre el 15 de maig i el 19 de juny del 2011. s una crnica de les primeres passes dun moviment narrades per les usuries de Twitter que ho van viure. A travs duna selecci de 913 tweets hem volgut ressaltar la capacitat creativa, organitzativa i de difusi que ha donat aquest mitj, ultrapassant fronteres reals i virtuals. Sn 573 imatges dentre totes aquelles que sens van quedar gravades a la retina. #acampadabcn hi t el principal protagonisme pel fet que ha estat el nostre radi dacci, per tamb hem saltat a daltres

Directa i de les cooperatives La Ciutat Invisible i Claraboia Audiovisual. Totes hem collaborat i cooperat en el procs collectiu que conclou amb el llibre RT #15M. A banda del llibre, i per cortesia de Latele.cat i de la comissi audiovisual dAcampadabcn (15Mbcn.tv), hem editat un DVD amb continguts i audiovisuals que ajuden a completar les vivncies

que hem volgut transmetre. Volem donar les grcies a totes les persones que han aportat fotografies de forma desinteressada, que han collaborat aportant tweets o recomanacions, a les que han fet aportacions econmiques per assegurar que aquest llibre surti al carrer. Una prova ms que la potncia collectiva no troba lmits. Ms info a http://rt15m.marsupi.org/

#interferencies: una pellcula sobre qui mou els fils, genera els deutes i imposa retallades
Redacci

#interferencies s una pellcula de ficci, una reflexi sobre qui mou els fils, genera els deutes i imposa retallades Un projecte en Creative Commons per compartir lacci. Alhora, s un web per prendre conscincia de les causes de la crisi global i de les desigualtats al Nord i al Sud. #interferencies s un projecte audiovisual, educatiu i mobilitzador, iniciat des de lObservatori del Deute en la Globalitzaci (ODG) i la Fundaci Quepo. La pellcula #interferencies i la web www.interferencies.cc sestrenaven el 18 de novembre coincidint amb el final de la campanya electoral a lEstat espanyol. Un treball de ms de dos anys, basat en una extensa investigaci, posa sobre la taula denncies concretes sobre lacci irresponsable, fins i tot illegal, dempreses transnacionals, governs i institucions internacionals. El rodatge de

la pellcula, iniciat el 16 de maig de 2011, va coincidir amb leclosi del moviment 15M. La realitat de les mobilitzacions als carrers i places de lEstat espanyol els van portar a rescriure el final de la pellcula, incorporant lenergia i les propostes daquest inesperat i esperanador moviment. De Botn a Brufau, dUnin Fenosa a Zara, del Govern espanyol al Banc Mundial, la pellcula va enumerant decididament als responsables de la crisi, no noms al nostre pas, sin tamb a nivell global. Una visi alternativa de la societat civil sobre temes de rabiosa actualitat, inherents al sistema econmic i poltic en qu vivim, que es converteixen en un toc datenci a la classe poltica i lopini pblica per mostrar com les decisions duns quants ens afecten a totes.

una jove companyia teatral, de recent xit per la seva descarada i transgressora posada en escena, i pel comproms social i poltic dels continguts que mostren. Assajant el que ser la seva prxima estrena, una obra de denncia sobre qu i qui mou els fils en la societat de consum, van prenent conscincia de la dificultat dabastar la complexa i sagnant realitat que volen mostrar, entrant a poc a poc en una crisi didentitat moral i artstica que els enfronta entre si. Les manifestacions del 15M a tot el pas envairan el procs creatiu de la companyia, que suposa un punt dinflexi sense retorn.

mensions formatives i de denncia, amb vocaci de transformaci social. Al web www.interferencies.cc sofereix material educatiu, per temes i per captols, suggeriments didctics i propostes dacci individuals i collectives. Lobjectiu s que lespectador no es quedi en les reflexions de la pellcula, sin que tingui la possibilitat daprofundir i de participar en campanyes i alternatives per a cadascuna de les problemtiques, convertint-se en partcip de la transformaci social. El 18 de novembre sestrenava la pellcula als cinemes, i es pot veure completa per Internet des del passat 20 de desembre.

Cultura lliure i collaborativa

#interferencies neix amb vocaci de projecte obert i compartit. Des de la seva concepci i desenvolupament, grcies a la participaci i collaboraci de ms de 150 professionals del cinema, empreses del sector audiovisual, entitats socials i institucions pbliques que han aportat el seu gra de sorra de forma altruista i compromesa, fins a la seva difusi i distribuci sota llicncia 3.0 de Creative Commons. Tothom s lliure de copiar, distribuir, comunicar pblicament i transformar lobra, sempre que compleixi tres condicions: reconeixement autor, s no comercial i compartir amb la mateixa llicncia.

Lhan fet possible...

#interferencies s una pellcula que neix del somni utpic dexpressar tot all que han investigat i denunciat des de lObservatori del Deute en la Globalitzaci (ODG) al llarg dels seus onze anys dexistncia. Intentar expressar en alguna cosa ms que un documental que mecanismes, processos i actors sn responsables de lempobriment de milions de persones cada dia al mn. Perqu la pobresa i les injustcies al mn tenen responsables. I en aquest cam es creuen amb la Fundaci Quepo, que portava molts anys tamb, en la croada de fomentar un mn de laudiovisual comproms amb la realitat social que lenvolta. I Quepo va abraar el projecte i el va fer seu. Tota la informaci a http://interferencies. strabinarius.com/ca Segueix-los a: @interferencies // Facebook/interferencies interferencies.cc // info@interferencies.cc www.odg.cat www.quepo.org
Febrer de 2012

Sinopsi
Ceclia, Anna, Maria i Rodrigo formen

Un projecte global deducaci per al desenvolupament

La pellcula s la punta de liceberg dun projecte integral i 2.0 que inclou les di-

30

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Llibres
Vivir en deudocracia
Iban un portugus, un irlands, un griego y un espaol
que des de 2005 lluita per labolici del deute illegtim i el reconeixement del deute ecolgic. Aquest llibre lhan elaborat de forma collaborativa activistes de Qui deu a qui? i persones vinculades a altres organitzacions. Us el podeu descarregar gratutament a: www.icariaeditorial.com/pdf_libros/ Vivir%20en%20deudocracia.pdf desquerra (Pgina Abierta, Egin, Liberacin) i en mitjans llatinoamericans (Pgina/12 -Argentina-, Mate Amargo -Uruguai-). Al retornar a Uruguai, va publicar en el semanario Brecha, del com es va convertir en editor dInternacionals i va guanyar el Premi Jos Mart de Periodisme per les seves anlisis del moviment social argent en lentorn de la insurrecci del 19 i 20 de desembre de 2001. Tamb va treballar en la revista ecologista Tierra Amiga entre 1994 i 1995. Des de 1986, com periodista i investigador-militant ha recorregut gaireb tots els pasos dAmrica Llatina, amb especial mfasi en la regi andina. Coneix bona part dels moviments de la regi, i collabora en tasques de formaci i difusi amb moviments urbans argentins, camperols paraguaians, comunitats indgenes bolivianes, peruanes, mapuche i colombianes. Tot el seu treball teric est destinat a comprendre i defensar els processos organitzatius daquests moviments.

> LALTRA REALITAT

i grans reformes, durant els quals tots els anuncis de recuperaci, que era just a la cantonada, shan truncat davant uns fets sempre tossuts. La intervenci pblica a escala global, sens dubte, ha evitat un enfonsament de lestructura econmica tan catastrfic com el que va seguir el crack del 29, per ha estat incapa de generar un nou cicle de creixement que sassembli, ni tan sols mnimament, a una expansi econmica. Per el ms significatiu, des del punt de vista poltic, ha estat la rpida adaptaci dels grans agents econmics. Els centres de poder capitalista, liderats per un sector financer que ha mantingut intacta la seva capacitat poltica, han pressionat amb xit per exigir el seu rescat per part dels estats i, desprs, rellanar una contraofensiva allucinant i ambiciosa, que ha significat latac ms important a lhistria de lestat del benestar contra els drets laborals i les pensions, la sanitat i lescola pbliques. Totes aquestes intervencions han estat disfressades darguments inversemblants, recollits i multiplicats per suposats experts, periodistes i poltics de tota mena per tal de justificar linjustificable: una concentraci de poder i riquesa en cada cop menys mans, i un allunyament progressiu dels centres de decisi real de qualsevol instncia de control democrtic. Sens vol fer creure que estem vivint un moment descassetat, de manca de recursos, quan la riquesa avui s ms gran que en qualsevol altre moment de la histria. Amb les mobilitzacions iniciades el 15-M i que han tingut continutat en un moviment dassemblees i ocupacions de places, i nombroses manifestacions massives, sha aconseguit aturar un procs de despolititzaci de la societat i dallunyament de la intervenci pblica de la majoria de la poblaci per comenar a revertir-lo a favor duna discussi cada cop ms generalitzada sobre els motius de la crisi i qui en sn els guanyadors i els perdedors. s per aix que aquest petit llibre surt a la llum. Perqu la reflexi sobre el moment que vivim i les discussions i propostes que es generin siguin el fruit de la participaci del conjunt de la societat i no el fruit de les propostes dexperts, a partir dentendre la lgica dun sistema que sembla molt complicada per que obeeix a regles de fet molt senzilles i clares, que soculten darrere discursos foscos aparentment inintelligibles.

20-N
Pepe Berlanga

Territorios en resistencia
Cartografa poltica de las periferias urbanas latinoamericanas

Els fraus de la crisi

Quin debe a quin Editorial Icaria, 2011, 104 pg. El llibre Vivir en deudocracia ens planteja la insubmissi al deute com a eina de lluita i resistncia Els pasos del Sud han viscut durant dcades asfixiats pel deute, el FMI i el Banc Mundial. Ara, en el Nord, el deute recau sobre Grcia, Irlanda i Portugal, i ja sn pasos ms empobrits i amb major desigualtat social del que eren abans dels rescats. A qui li toca ara? A Itlia? A Espanya? s necessari aclarir a qu responen els ajustaments pressupostaris exigits pel FMI i la UE. Pot el pas veures abocat a un rescat? Qu hi ha darrere del deute espanyol? Pot una auditoria del deute ajudar-nos a sortir de la crisi? I si no paguem? Solament quan els pobles coneixen la veritat, poden reclamar els seus drets i oposar-se amb fora a les mesures dausteritat i a la crrega insostenible del deute. Aquest llibre, i les alternatives que proposa, com lauditoria del deute, ofereixen el coneixement necessari per a la resistncia. La campanya Qui deu a qui? s una xarxa dorganitzacions i moviments socials

Cinc maneres de no entendre res

Ral Zibechi Baladre, Zambra, Ecologistas en Accin, CGT, 2011, 184 pg. La irrupci dels que estan en el subsl, transitar a travs dels mateixos carrils pels quals van transcrrer les rebellions i les lluites obreres? Com podem deduir o desxifrar les formes de fer poltica dels exclosos? El moment privilegiat, el que illumina encara fugament les zones de penombra (o sigui, els marges mirats des de lestat), s la insurrecci, el moment de ruptura en el qual els subjectes despleguen les seves estratgies. Ral Zibechi s periodista i escriptor uruguai, dedicat al treball amb moviments socials a Amrica Llatina. Cap a mitjans de la dcada de 1980 va comenar a publicar articles en revistes i peridics

Observatorio Metropolitano Virus editorial, 2012, 102 pg. Ja fa quatre anys que ens vam veure assaltats per les primeres notcies duna crisi que noms s comparable a la de 1929. Quatre anys de brots verds, promeses pomposes duna recuperaci

Revistes

SOBERANIA ALIMENTARIA, BIODIVERSIDAD Y CULTURAS Publicaci trimestral dinformaci, debat i reflexi sobre temtiques rurals des de la Sobirania Alimentria, http://revistasoberaniaalimentaria.wordpress.com/
Febrer de 2012

ENTREPOBLES Revista de lassociaci Entrepobles, cooperaci internacional poble a poble, sensibilitzaci social i educaci per al desenvolupament, http://epueblos.pangea.org/

DIRECTA Setmanari de comunicaci, reflexi, crtica i informaci en catal pensat, dirigit i sostingut des dels i per als moviments socials, www.directa.cat

MADRID15M Peridic gratut editat per diverses assemblees del 15M de Madrid, informaci reflexi al voltant de lactualitat i de les activitats del moviment, www.madrid15m.org

arrere del referent 20N sacullen diverses commemoracions que emmarquen moments histrics de la nostra histria en lltima centria. La ms significativa seria la commemoraci de la mort/assassinat de Buenaventura Durruti, un 20 de novembre de 1936, conseqncia del tret rebut el dia anterior en la Ciutat Universitria de Madrid. Una altra figura morta en aquesta mateixa data va ser Jos Antonio Primo de Rivera, fundador de la feixista Falange Espanyola. I, el tercer en discrdia, Francisco Franco, Cabdill dEspanya per la Grcia de Du, dictador per vocaci i preceptor de les nostres destinacions gaireb 40 anys. Amb aquests antecedents no deixa de xocar-nos que la data escollida per Zapatero per a celebrar les ltimes eleccions generals coincids amb aquestes efemrides. No obstant aix, el ms sorprenent ha estat que des de CGT propicissim una campanya dabstenci activa com si pogus escometres de manera passiva aquesta crida a la no participaci electoral. Resulta sorprenent, des del moment que sadverteix que lobjectiu bsic no era laugment dabstencionistes, puix que els resultats haurem de mesurar-los a ms llarg termini. Si la ra no era aquesta quin sentit tenia la campanya?, resulta evident, satisfer lego dalguns dissenyadors de fantasioses estratgies de sal al voltant de loportunisme poltic, gestat en lexplotaci del moviment i consignes sorgides del 15M. Siguem sincers, si analitzem el resultat la nostra contribuci ha estat insignificant i escassament seguida per la poblaci, el missatge no ha calat ja que no ha modificat substancialment els parmetres coneguts amb anterioritat i que les enquestes ja vaticinaven. En el total de lEstat espanyol tan sols un 1,2% sha incrementat el nombre dabstencionistes, el vot en blanc 0,26%, no obstant aix, s sha produt un augment significatiu en el vot nul, quan la dinmica electoral veia disminuir aquest, passant duna mica ms de 165.000 el 2008 a 317.795 el passat 20N. En relaci amb els resultats a Catalunya, labstenci va augmentar un 3,48%, els vots en blanc 0,31% i els nuls van passar de gaireb 20.000 el 2008 a 55.508 a les passades eleccions generals. Va valer la pena lesfor? El cost hum i econmic es va veure recompensat pels resultats? Aquestes sn reflexions que haurem de ser capaces de realitzar, sense el mnim besllum de revanxisme ni menyspreu pel treball realitzat, per, tota actuaci requereix una anlisi, no tant per a desqualificarlo sin per a aprendre dels errors i/o encerts comesos. Potser hagus estat ms efectiu analitzar les passades actuacions dels contrincants, els projectes oferts i les conseqncies que implicaria la seva posada en prctica, deixant en mans de la ciutadania la seva posici referent a aix. Sn temps dolents per a la lirica.
31

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

EULLIA VEGA, HISTORIADORA

> LES PARAULES SN PUNYS

Dones llibertries, pioneres i revolucionries

El convenciment de les idees les porta a no defallir en la seva militncia
> LA FRASE...
tasques. Estaven molt sotmeses, tenien tot el pes del patriarcat a sobre, especialment les obreres. Si les dones no eren ajudades en les qestions domstiques pels seus companys, els militants de la CNT, era molt difcil que elles soles sortissin i anessin al sindicat, a lateneu o al grup anarquista o anarcofeminista. - Quins han estat, doncs, els mbits on les dones militaven o participaven ms? - Les dones no se sentien tant atretes pel sindicat com per lateneu, o sigui que tenien ms interessos culturals que no pas sindicals. Les obreres que tenien responsabilitats domstiques ho tenien difcil per fer el qu fos, per assistir al sindicat evidentment. Per la gent anava a socialitzar a lateneu. Shi feien conferncies i altres activitats culturals. Es realitzaven sortides al camp o al mar i les dones podien anar-hi, perqu ho feien amb tota la famlia. Pertanyien a un grup, trobaven a amics i amigues. El sindicat era una cosa molt ms seria, anaven a lluitar; s que les dones hi anaven a solucionar temes concrets, conflictes en el treball, per no participaven a les assemblees en general. Tot i aix, les qu tenien una militncia ms forta i freqentaven lateneu eren les joves, les qu no tenien al seu crrec ni famlia ni fills; i van ser tamb les que van tenir ms responsabilitat en la vida pblica, durant la Guerra. - Quin paper jugaren els grups de dones, en tot aix? - Hi havien obreres anarquistes, per com deia, la majoria eren analfabetes. La Agrupacin Cultural Femenina, un collectiu format al 1935 a Barcelona, per dones llibertries que, mitjanant la organitzaci anarquista i femenina, pretenien promoure lemancipaci de la dona del patriarcat i de la societat autoritria, es form amb objectius ideolgics, per per poder difondre els seus principis de lluita contra el patriarcat i lexplotaci femenina, era important aconseguir que les dones tinguessin una mica ms de nivell cultural. Per aquest motiu, van insistir molt en el tema de la formaci. Van reunir-se entre elles, de manera autnoma dels homes, creant aix espais on elles podien lliurement parlar, sense el control del company o dels amics. Aix, comenaren a discutir llibres, feien lectures de militants anarquistes destacades, com els dEmma Goldman. Per un altre tema molt important per a qu ens adonem de qu feien aquestes dones, va ser la solidaritat femenina. Aix mho explicava la Concha Liao i era molt simple. La companya X havia danar a una reuni i no podia perqu havia de cuidar els nens; llavors, laltre companya, li cuidava. Es cuidaven de les tasques domstiques, sorganitzaven, feien aquestes tasques bsiques de solidaritat per a qu les dones tinguessin una mica ms dactivitat en els sindicats, en les reunions, en els grups. I aix ho vaig trobar fantstic, perqu forma part de les coses que noms podem saber per la histria oral, aix no est a cap document. () Hi van haver dones que ho van tenir millor, com la Federica Montseny, perqu hi havia molta presncia femenina a casa seva i sorganitzaven les tasques domstiques entre elles. Per aix, ella podia actuar com ho feia. - Les dones que vas entrevistar, qu pensaven dels grups femenins autnoms i de la lluita per lemancipaci de la dona? - Aquest va ser un debat bastant important. Les qu ho tenien clar, consideraven que la dona shavia dorganitzar autnomament, per tenir una mica ms de fora i personalitat prpia. I una vegada que la dona estigus emancipada, juntament amb els seus companys, anirien junts a la revoluci social. Entre aquestes hi havia la Concha Liao o la Concha Guilln, per eren una minoria de les entrevistades. Per, a ms, entre les qu eren afiliades (a Mujeres Libres) no totes tenien el mateix convenciment. Algunes, quan va comenar la Guerra Civil, van integrar-se a lorganitzaci anarcofeminista per ajudar, per fer recados, per estudiar al seu Institut, com la Isabel Gonzlez, sense tenir els ideals molt clars respecte al patriarcat i lexplotaci de la dona. Altres militants llibertries sostenien les idees contrries, com les de la Federica Montseny, respecte a la creaci de lorganitzaci Mujeres Libres. Consideraven que les idees anarquistes, el comunisme llibertari i lhumanisme integral implicava lalliberament de tots dos sexes; i, per tant, conjuntament havien de treballar ja fs en el sindicat, en les organitzacions anarquistes, als ateneus o a tot arreu. Per elles, no tenia sentit la creaci duna organitzaci especfica femenina. Aquest va ser el cas, de les qu van militar a la FAI, a les Joventuts Llibertries i a la CNT, com la Concha Prez o la Julia Hermosilla. Tamb nhi van haver les que formaven part de tots els organismes i, a ms, es van integrar a Mujeres Libres, com la Sara Berenguer. - Qu has tret daquest estudi que has fet? - Confirmar una de les meves hiptesis: que la majoria de dones militants venien de famlies militants i adonar-me que van ser ms revolucionries en les diverses activitats que van desenvolupar a la vida pblica que a casa seva; per s que no s tant fcil en un context dominant patriarcal. Potser, el qu mha sorprs ms, s que no totes les dones llibertries compartissin la crtica de gnere de les militants de Mujeres Libres. Per sobretot, el millor del treball ha estat el fet de recollir les experincies de dones daltres generacions, per veure els contrastos amb la nostra manera de fer i pensar, i per donar-nos compte com s de punyent aquesta generaci de dones dels anys 30, que han tingut que superar tant obstacles i encara continuen amb aquesta fermesa i convenciment en els seus ideals. * Entrevista publicada en El Psol Negre nm.55

Vaqueros a la Miloquera
jordimArtifont

Cal recuperar la memria histrica de les dones

Paloma Martnez

LEullia Vega s doctora en Histria Contempornia per lUniversitat de Barcelona i professora titular a lUniversitat de Lleida, especialista en histria de lanarcosindicalisme espanyol, dels moviments socials i de gnere. Entre les seves publicacions trobem El Trentisme a Catalunya: divergncies ideolgiques en la CNT (1930-1933), Anarquistas y Sindicalistas durante la Segunda Repblica: la CNT y los sindicatos de oposicin en el Pas Valenciano, Entre revoluci i reforma. La CNT a Catalunya (1930-1936) i Mujeres y asociaciones obreras frente al seguro obligatorio de maternidad durante la Segunda Repblica. Lentrevistem amb motiu del seu darrer llibre, Pioneras y revolucionarias. Mujeres libertarias durante la Repblica, la Guerra Civil y el Franquismo. - Quines han estat les teves motivacions per fer aquest treball? - Els treballs anteriors estaven basats en documents escrits i en histria oral, sobretot dhomes. La reflexi que vaig fer amb aquestes recerques s que havia recuperat una memria necessria, perqu la histria de la CNT a Catalunya no es coneixia; per no hi sortien les dones. I em vaig proposar que al proper estudi es reflects la memria femenina. Sabia que les dones havien estat importants als anys 30 i entre aquestes, les llibertries, les revolucionries, havien tingut un paper rellevant. Per calia buscar-les amb una metodologia diferent. Perqu als documents escrits, premsa sobretot i actes dels sindicats, no hi figuraven les dones, noms les ms re-

llevants, com la Federica Montseny, la Luca Snchez Saornil o la Lola Iturbe. En el moment republic noms unes poques eren fortes en lletres, sent la majoria obreres i analfabetes. Totes aquestes dones, tota la seva experincia, no la trobarem pas als documents escrits. Jo volia saber qu havien fet les dones llibertries i perqu no hi figuraven als sindicats, n havien militat, n havien estat; ms enll de Mujeres Libres, tot i que crec que van ser molt importants i que els treballs que shan publicat han estat molt bons. La historia oral mha perms tocar duna manera molt ms propera els problemes que preocupaven a les llibertries, com enfrontaven la vida, com sorganitzaven; em refereixo al quotidi, a arribar a la pell de les protagonistes, al que sentien. I realment sn dones que tenen una potncia increble. s el convenciment de les idees el qu les porta a continuar al peu del can durant tota la seva trajectria vital, sense defallir en la seva militncia. - I per qu no hi eren, elles, als documents, als papers o als sindicats? - Les dones no estaven als sindicats, al menys no assistien a les reunions, per diverses raons. En primer lloc, perqu ni els marits ni els pares les deixaven freqentar el sindicat, no estava ben vist que hi anessin. Aix per a mi ha estat un punt important de descoberta. Per s que, a ms, elles, en general, no es sentien cmodes al sindicat. Aquest era un espai mascul. Els militants cenetistes comptaven, tot sovint, en les campanyes de propaganda, amb la fora fsica masculina per activar el convenciment dels treballadors. Es parlava de virilitat: shavia de ser fort, viril, per defensar els drets i la dignitat obrera enfront del patr. Clar, amb aquest discurs, les dones no shi podien sentir atretes, perqu era un discurs pensat en els homes. Hi havia encara molt de masclisme. Per s que a ms les dones estaven ocupades en altres

ada tarda, canvivem llibres, llibretes, llapis i bolgrafs per lentrep de pat de tercera, pernil o formatge, sucat el pa amb la tomata i amanit amb loli i la sal, i marxvem, Miloquera amunt, cap a les notres bases doperacions. Recorrem les roques roges en les curtes tardes dhivern, amarats de suor, bruts de jugar i contents de ser protagonistes de les nostres prpies aventures. Amb pistoles de plstic a les mans, tenem poca estona de sol, per era suficient per endinsar-nos en representacions de combats exemps de perills, tot i que dia s i dia tamb un o altre acabava amb el genolls pelats i la roba malmesa per alguna ensopegada o esgarranxada ms o menys accidentada o per alguna caiguda ms o menys esperada. Fills del cinema, ens imaginvem pistolers al far west i ens diem vaqueros, el nom heretat dels nostres predecessors en el joc i lnic que sentem en qualsevol dels formats possibles en qu ens arribaven les aventures que volem emular aleshores, bsicament cinema i televisi. Per de vaques mai no en vam tenir i ni tan sols vam ser mai conscients que lnic que practicvem era el joc de la guerra vaja quin joc- els uns contra els altres o en grupets enfrontats que es disparaven onomatopeies diverses i complementries. Si no els matvem nosaltres a ells al crit de panyau ho feien ells a nosaltres mentre deien pam, pam, pam. Tot era un joc, per, ara me nadono, un joc construt damunt de les paraules. Ni les pistoles de plstic, ni la muntanya que ens feia descenari natural, ni la nostra imaginaci de pellcula de dissbate a la tarda haguessin estat res sense els panyau o i els pam, pam, pam que provocaven la mort transitria de qui rebia limpacte de les onomatopeies i havia dacceptar que qui primer les deia, primer havia disparat. Un joc de xiquets, amb molt poques xiquetes tamb cal dir-ho-, que esdev, en la llunyania del temps, un espai ms dels que, al llarg de la meva vida han estat de la paraula. De la paraula onomatopeica en el cas dels trets i de la paraula falsa en el del nom del joc. Vaqueros, en castell, sense vaques, sense ramat, amb pistoles i escopetes de plstic. I compte que alg ens ho poss en dubte. Res de pistolers, que sonava massa no s com, ni cow boys que ens remetia a un mn americanitzat que no era el nostre. Vaqueros i prou. I en castell per raons bvies, ja que tots els nostres referents eren en lnica llengua possible: lespanyola. Com vam arribar a posar aquest nom a un joc que consistia no en pasturar sin en simular la mort per assassinat fins a comptar vint- de laltre? Com vam arribar a omplir aquest nom daquest sentit i a compartir-lo fins a lextrem que la paraula passs a formar part del nostre vocabulari ms preuat? Des que tinc conscincia lingstica sempre mho he preguntat i encara avui remeno per trobar-ne el desllorigador.