Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Montserrat Bertran
Montserrat Bertran
Els verbs sn portadors de lacci de qualsevol text i aix sha de fer notar en el text.
2. EL PROPSIT DE LA LECTURA EN VEU ALTA Lalumne ha de saber que quan es llegeix en veu alta no es fa pel sol fet de llegir. Llegim per transmetre alguna cosa a alg. Per exemple, El periodista llegeix les noticies. Vol informar. Un conta contes llegeix un conte. Vol implicar i/o commoure al seu pblic. Un poeta vol commoure quan llegeix poesia. El director dun banc comunica a lassemblea daccionistes els beneficis o les prdues que el darrer any ha tingut lempresa. Un poltic fa el mateix quan vol que arribi el seu missatge. Vol convncer, aclarir, criticar, alguna que altra vegada proposar, denunciar, explicar La infermera del metge de capalera quan surt a cridar-nos pel nostre nom tot llegint la llista dels pacients que tenen hora concertada no llegeix per llegir. Te una intenci.
Lacte llegir va acompanyat dalguna intenci. Llegir serveix per transmetre alguna idea o informaci que est escrita. 3. PROPOSTES PER LLEGIR EN VEU ALTA 3.1. PREPAREM LA LECTURA En un primer moment cal preparar la veu, i perdre la vergonya de dir quelcom en veu alta davant del grup, per aix podem fer diferents jocs. Algunes propostes: Atenci i relaxament abans de comenar. Deixar fluir la veu. Massatges a les galtes. Respiraci diafragmtica. En cercle. Zip (esquerra), zap (dreta), zop(contacte visual i passar), boing(barrera) En cercle, molt concentrats. Dir els nombres fins el 10 sense coincidir dues persones alhora.
Projectar la veu: quan lalumne llegeix per ell, o diem que sembla que sempassi la veu podem donar orientacions per ajudar-lo a projectar-la. Per exemple: Fes com si la veu fos una pilota i la volguessis llenar al fons de la classe, fes que la veu passi per sobre el llibre, Fes que la veu salti enrere, de manera que vagi cap els companys que tens al darrera. Idees: Ens posem en rotllana. Ens anirem passant la pilota dient el nostre nom. Projectem la veu igual com projectem la pilota.
Montserrat Bertran
Ara ens posem de cinc en cinc de cares a la pissarra i desquenes a la gent. Demanem que cadasc digui el seu nom cap enrere. Podem ferho tirant la pilota. Amb cinc persones mirant a la pissarra i una a una distncia. Demanem que la persona que est separada digui el nom de cadasc que est desquenes. La persona sha de girar si creu que sha projectat la veu.
La qualitat sonora de la veu: parlar amb un llapis aguantat amb les dents i desprs repetir el que sha llegit sense lobjecte a la boca, ens permetr valorar la qualitat de la veu. Una altra proposta pot ser llegir un text sense articular, i desprs articulant, de manera que ens permeti veure la diferncia entre un i laltra model.
3.2. ANEM A LLEGIR EN VEU ALTA Hi ha moltes activitats. A continuaci us en proposo algunes: Escoltar i continuar. Llegir per torns. Repartirem nmeros. Tants com assistents. Se lhan damagar, noms lhan de saber ells. Es tracta de fer una lectura en veu alta anant saltant dun nmero a laltre. Cada persona llegeix un pargraf. Quan el lector ha llegit la seva part diu el nmero segent. Una variant s fer-ho a les fosques i amb una llanterna cadasc. A mida que va tocant, els nens han dencendre la seva llanterna. Cada nen escriu el seu nom en un paperet. Es posen tots dins una bossa. El mestre va treien els noms dun en un. Aquest ser lorde de lectura. Tamb pot anar treien els noms un alumne. Consigna: llegeix fins on tinguis ganes.
Lactitud determina el text i la seva qualitat sonora Es reparteix un paperet amb un estat dnim o personatge a cada nen. No lhan densenyar, i han de llegir el text segons lestat dnim o el personatge: engripat, endormiscat, molt content, excitat... Lectura amb vocals: un pargraf amb la a, la e... Lectura gradual de fluix a fort i a la inversa. Rient entre dents fins a riure molt...
El ritme i la respiraci Proposar lectures on calgui dominar la respiraci diafragmtica per a poder mantenir el ritme. Algunes propostes: 3
Montserrat Bertran
La respiraci descobrir la vocal que destaca duna paraula, allargar-la exageradament, marcar molt laccent de la paraula ms important duna frase. Marcar molt els accents de les paraules importants dun text. Fer jocs de simulaci utilitzant diferents models entonatius: entonaci interrogativa, declarativa o neutra, emftica. Llegir en diferents intensitats segons la mida de les lletres del text.
Montserrat Bertran
VEU DICCI (vocalitzaci , pronncia) INTERPRE TACI (expressivit at, entonaci, postura) RITME (puntuaci, velocitat, fludesa) Transmet lemoci que li produeix el text
ALUMNE