Rivers. Medicina, Màgia I Religió (Ocr)

MEDICINA, MGIA I RELIGI
Els Nostres Clssics, 1
W. H. R. RlVERS
MEDICINA, MGIA I RELIGI

edici i revisi de la traducci:
NG EL M ARlNEZ H ERNAEZ
coordin aci de la traducci:

C H RI5 S CO rr-TENNENT
equip de la traducci :
N EUS B LA NCa BARCEL
A LFRED C ALVET S ICLIA
D AVID F ERRER D AZ
A NG ELA G l LABERT R O D RG UEZ
P A1RICIA G"'IEZ CAsTAO R ITA P RAT S V I LA

N RI A SA.\IS SALVAT MARTA T O.\IS S UBIRAT S
Tarragona, 2010
Ttol o riginal: Medicine, magic a n d relig ion
Edita: Publicacions URV

l a e d ici: novembre del 2010
ISBN: 978-84-693-766 2-1

Publicacions d e la Universitat Rovira i Virgili: Av. Ca ta lu n ya , 35 - 4 3002 Ta rrag ona
Tel. 977 558 474 - Fax: 977 558 393

www.urv. cat/publ icacions publ ica cions@urv. cat
El bloc de la col-Iecci . http.Zjlib rosa n tropologia medica.b logs pot.com/ Consell editorial: Xavi er Allu (D RY) J osep Ca nals (DB) Josep M. Co melles (DRY) Susa n DiGiacomo (U RV) Mabel Gracia (D RY) Ang el Martne z Herna ez (U RV) Enrigue Perdiguero (UMH) Orio l Roman (D RY)
Imat ge de la coberta: m embres de l'exped ici a l'Estret de Torres (1898) . Dempe us (d'esquerra a dre ta): Rlvers, Seligma n , Ray y Wi1kin. Assegut: Had d on. Aquesta obra est subjec ta a una llicncia Attribut ion-No nCommercial-Sh areA1ike 3.0 Unported de Creatlve Com mons . Per ve ure' n una cpia , visite u http :/ / creati vecom m ons.orgllicenses/by-n c-sa/ 3.0/ o envie u una carta a Crea tlve Co m mons, 171 Second Street, Suite 300, San Fran cisco, Califo rnia 94105, USA.
SUMARI
Prleg a l'edici catalana Prleg Nota a la segona edici
7
11
15
17
Captol Captol Captol Captol Captol
1 2 3 4 5
41
63
91
117
ndex onomstic
139
PRLEG A L'EDICI CATALANA
W. H. R. Rivers (1864-1922) s probablement un dels personatges ms polifactics de la nrel-lectualtat i cincia britniques de finals del segle XIX i principis del xx. Metge del Royal College of Physicians, neurleg i psiquiatre que va anticipar l'actual sndrome per estrs p osttraumtica -anomenada en aquella poca shell shock-, psicoterapeuta que va tractar el fams poeta Siegfried Sassoon, pioner de la psicologia experimental, antropleg participant a la Cambridge Anthropological Expedition a l'estret de Torres (1898), president del Royal Anthropological Institute, conferenciant i estudis de la histria de la medicina, oficial mdic a la Gran Guerra, sn algunes de les diverses activitats que va professar fins a la seva mort, sobrevinguda per una complicaci postoperatria al mes de juny de 1922. El seu amic Grafton Elliot Smith, metge i conegut defensor de les teories difusionistes en antropologia -tamb autor del prleg a l'edici anglesa en aquest volum-, ho expressava en un article de Tbe Lancet dedicat a la seva memria amb les paraules segents: -Malgra t que aparentment es va dedicar a temes molt diversos [...1, per Rivers totes aquestes activitats estaven integrades entre si i mostraven un objectiu ltim: l'anlisi de l'ampli espectre de l'experincia humana i l'enteniment de la ment. El carcter integrador i alhora metdic de Rivers s 'expressa tamb dins l'mbit de les seves incursions antropolgiques. La introducci del mtode genealgic s, sens dubte, la fita ms esmentada quant a les seves aportacions en aquest camp , igual que les seves teories especulatives en la teoria del parentiu , el seu coneixement histric de les societats melansies o la seva monumental monografia sobre els Toda de l'ndia, entre altres contribucions destacables. En termes d'adscripci a les -grans teories. de l'poca, Rivers va oscl-Iar entre l'evolucionisme de Morgan -poc reconegut a l'antropologia britnica coetnia- i la influncia pos-
terior del difusionisme, en un moment de la histria de l'antropologia en el qual Malinowski i Radcliffe-Brown representaven un canvi de paradigma que afavoria les explicacions funcionalistes vers les teories diacrniques, ja fossin evolutives o histriques. De fet , podem entendre Rivers com un autor liminar entre aquests dos gran programes de recerca o projectes antropolgics. Igual que altres antroplegs coetanis -aix s, Boas als Estats Units-, ell possibilitar la conformaci d 'una antropologia orientada cap al present etnogrfic, per no podr desvincular-se enterament de les -grans preguntes. especulatives sobre l'origen de la cultura -entesa en aquell moment com a sinnim de civilitzaci- i de les institucions socials que van caracteritzar els eixos fonamentals de l'evolucionisme i el difusionisme. El llibre que aqu prologuem representa molt b aquesta posici intersticial de l'autor. Medicina, mgia i religi s un text conformat per una srie de conferncies (les famoses FitzPatrick Lectures) dictades per Rivers davant el Royal College of Physicians de Londres entre els anys 1915 i 1916. El tema ms transversal s el problema de la racionalitat/irracionalitat de les concepcions i prctiques guaridores dels grups humans que en aquella poca es catalogaven com "p rimitius> o -salvatges . L'anomenat problema de la racionalitat constitueix un dels temes fundacionals de l'antropologia i ja era present en els tractats sobre cultura primitiva de Tylor o de Frazer, per posar noms alguns exemples . La particularitat de Rivers s que explora aquest problema en el context especfic de les prctiques mdiques. Fins a quin punt es poden definir com a irracionals les prctiques i coneixements mdics d'aquests grups? Fins a quin punt podem establir regularitats histriques sobre la relaci i el sentit de les institucions mdiques, mgiques i religioses? Aquestes sn preguntes que Rivers tracta de respondre sense escapar-se al criteri de demarcaci caracterstic de l'poca entre cincia i creena: a una banda all que podem considerar cincia, i que prov de l'investigador i de la seva tradici cultural; a l'altra la mentalitat primitiva vctima de l'error i la superstici . Tal era episteme que l'antropologia de l'poca distribua all que era analitzable als ulls dels antroplegs (les prctiques i sabers indgenes) i all que no ho era (la mateixa medicina occidental com a sistema social i cultural). Rivers difcilment podia trencar
amb aquest criteri de demarcaci del seu temps. No obstant aix, la proximitat etnogrfica de Rivers amb grups culturals diversos i la seva curiositat cientfica el van portar a diluir en algunes situacions aquesta demarcaci; a entendre com a familiar, pragmtica i racional la mentalitat primitiva. Fins i tot Rivers arribar a afirmar que -l'h om e salvatge no s una criatura Il- lgica o prelgica", o que la medicina primitiva s ms racional que la medicina occidental, en el sentit que les seves prctiques responen a un esquema lgic que associa de forma coherent les causes de les malalties (l'etiologia) amb el seu diagnstic i tractament. Ara b, el reconeixement que far d'aquesta racionalitat est ms vinculat a l'evidncia de la integraci coherent de significats sobre l'art de guarir en aquests pobles que a la constataci d'una noci de veritat" en aquestes mateixes prctiques. Per Rvers, el cnon per mesurar les prctiques mdiques s la cincia mdica occidental de l'poca, que, malgrat els seus buits i deficincies, representa un estat elevat de civilitzaci. En aquest sentit, per ell no hi ha simetria entre cultures, sin jerarquia d'estats culturals. La contribuci pionera de Rivers en aquest llibre radica no tant en el tractament de les institucions esmentades al titol (medicina, mgia i religi) com en el fet de disposar-les juntes; s a dir, no tant en all que s ordenat com en l'ordenament mateix. Aquest ordenament innovador per a l'poca fan del llibre que el lector t a les mans una referncia fundacional d 'aquest camp de coneixement que avui anomenem antropologia mdica.
NGEL MARTNEZ HERNAEZ
Universitat Rovira i Virgili
PRLEG
Aquest llibre representa potser el primer intent d'interpretar, des d'un coneixement realista i des d 'una profunditat entenedora, els pensaments i les idees expressades en la medicina primitiva. Aixi doncs, s una contribuci d'un valor nic en la histria de la medicina . Per s ms que aix ; s una revelaci de la ment humana i dels principis fonamentals que determinen les prctiques socials i les creences religioses dels membres menys sofisticats de la familia humana . A ms, aquest llibre crstal.ltza una fase especifica del desenvolupament de la perspectiva etnolgica del Dr. Rivers, que s d'especial inters per a tots els companys i companyes antroplegs que s 'estan esforant per interpretar el funcionament de la ment humana en les societats primitives. Desprs d'impartir les quatre Conferncies Fitzpatrich al Royal Collegue of Physicians de Londres (al 1915 i al 1916) - i publicar-les a The Lancet, tal com realment es van editar-, el Or. Rivers va posposar definitivament la publicaci del seu llibre, que es requeria per a les condicions de la dotaci FitzPatrick, fins que hagus reunit el material suficient per escriure un extens tractat sobre medicina primitiva. Durant els ltims sis anys de la seva vida, va recopilar una enorme col-lecc de referncies bibliogrfiques dels temes que es tracten en aquest llibre i, tamb, una gran quantitat de testimonis importants en correspondncia amb investigadors d 'etnologia de diferents parts del mn. Per desafortunadament va morir abans que comencs a entrellaar la nova informaci dins la textura de la histria , tan grficament comentada a les Conf ern cies Fitzpatriclz. El fet d'afegir aquest material no noms hauria retardat la publicaci d'aquestes importants conferncies, des d'una manera llegible per als etnlegs, sin que tamb p odria haver espatllat la simetria d'un treball que, per diverses mons, desitgem presentar-lo tal com el seu autor el va deixar.
12
PRLE G
A la seva gran monografia The History ofMelanesian Soeiety, publicada el 1914, el Dr. Rivers ha revelat les etapes inicials del seu rebuig al que era llavors la doctrina de m oda en etnologia . Durant els ltims vuit anys de la seva vida, les seves visions reflectien gradualment un canvi subtil en la direcci del total reconeixement de la part en qu juga la difusi de la cultura en el desenvolupament dels costums i de les creences. Les conferncies representen una fase d'especial inters en aquest desenvolupament, ja que van ser planificades i en part es crites en un temps en qu confluen aquestes dues influncies potencials. Els dos primers captols del llibre es van escriure a la tardor del 1915, quan el Dr. Rivers va estar treballant durant tres mesos a l'H ospital Maghull Military, investigant els efectes mentals de l'estrs i la tensi de la guerra a les trinxeres . Estava molt interessat en la semblana dels mtodes posada en prctica en aquell hospital per diagnosticar les discapacitats fsiques dels soldats i els processos que ell mateix havia utilitzat a Melansia , per aclarir el significat de les prctiques socials i religioses dels p obles d'una cultura inferior. Aquesta experincia impressionant va oc rrer l'estiu del 1915 , quan l'inters per l'etnologia del Dr. Rivers s'estava despertant profundament per les controvrsies sobre els efectes transcendentals de la difusi cultural en la histria de la civilitzaci, i, en conseqncia, d'una nova interpretaci dels factors psicolgics involucrats en el procs . En aquest llibre s 'expressen els efectes d 'aquesta doble estimulaci ; i s doblement interessant perqu representa una fase en el desenvolupament de les opinions que van ser modificades ms tard, desprs del 1918, per raons indicades al seu assaig -Th e Aims of Ethnology- a Psyehology and Polities. Per aquesta ra he cregut necessari tomar a imprimir (com a captol 5) una conferncia sobre -Min d and Medcne-, impartida per ell el 1919 a la biblioteca John Rylands, a Manchester. Tracta d'un tema directament relacionat amb la resta del llibre, per tamb deixa veure la tendncia del seu pensament just abans d 'escriure Conflict and Dream , El Dr. Rivers mai va arribar a la fase d'opini representada a Tbe Origin ofMagie and Religion (1923), de W. J. Perry; per la seva darrera obra expressa la visi general a la qual s 'apropava amb prudncia. Al 1915, quan Rivers estava preparant la primera
PRLEG
13
de les Conferncies FitzPatrick, un dia em va comentar: -En Perry far unes grans generalitzacions i uns grans avenos; la meva funci s avanar pas a pas i consolidar-ne els guanys-o Potser, aquesta apreciaci del treball s apropiada, o si ms no excessivament modesta, un pas ms que ha aconseguit en aquest llibre. L'objectiu fonamental de la religi primitiva era salvaguardar la vida, la qual cosa es va aconseguir per uns processos mecnics simples que es basaven en deduccions racionals per, de vegades, en premisses falses. La medicina primitiva va intentar assolir la mateixa finalitat i, lgicament, va utilitzar els mateixos mitjans. Per tant, al principi, la religi i la medicina formaven part de la mateixa disciplina, i la mgia n'era simplement un mbit especia!. El suggeriment del Dr. Rivers (especialment al capitol 3) que l'associaci de la medicina amb la mgia i la religi podria haver-se degut a una combinaci de diferents cultures, s realment l'expressi de l'opini que va dominar els seus pensaments entre el 1911 i el 1918, per dels que s 'estava alliberant gradualment durant els ltims quatre anys de la seva vida. Voldria expressar la meva gratitud als editors d'aquestes publicacions, pel geners permis de reimprimir totalment les conferncies presentades a 1be Lancet i al Bulletin ofthe Hohn Rylands Library.
G.
ELLIT SMI1H
University College London 1 de gener de 1924
NOTA A LA SEGONA EDICI
En aquesta edici n o s'ha fet cap modificaci ; per a Psy chology and Ethnology (1924) del Dr. Rivers s'han analitzat mp liam en t alguns dels temes que es mencionen en a quest llibre, com ara el massatge, o la circumc isi i la incisi . Els dos llibres, en realitat , es complementen l'un amb l'altre i haurien de ser llegits alhora per aqu ells que volen entendre el desenvolupament de les o pinions del Dr. Rivers en l'etnologia i la present p osi ci de l'estudi de la humanitat.
G.E.S.
Novembre, 1926
Medicina, mgia i religi sn termes ms aviat abstractes; cadascun denota un gran grup de processos socials, i a travs d'ells la humanitat ha regulat el seu comportament envers el mn que l'envolta. Per a nosaltres, aquests tres grans grups de processos no es distingeixen clarament l'un de l'altre. Un d'ells s entorn de la nostra vida social, mentre que els altres dos formen categories socials completament diferents l'una de l'altra i tenen molt pocs elements en com. Si fem un sondeig exhaustiu a la humanitat, veurem que aquesta distinci i separaci no existeix. Hi ha molts pobles que tenen aquests tres tipus de processos s ocials tan relacionats entre si, que la separaci d'un d'ells de la resta s difcil o b impossible; mentre que hi ha d'altres pobles en qu rarament es pugui dir que existeix el procs social anomenat 'medicina', perqu el comportament de l'home cap a la malaltia s idntic al comportament que adopta envers altres tipus de fenmens naturals.
Mtodes d 'investigaci En qualsevol intent d'estudiar una instituci social, hi ha tres lnies bsiques d 'enfocament o de mtode d 'estudi. Analtzem la instituci histricament, intentant aprendre com s'ha anat construint al llarg dels anys, com s'han produt aquests avenos aqu i aquells altres all; tamb estudiem les condicions socials amb les quals aquesta instituci ha progressat en un lloc determinat, s'ha estancat en un altre o, fins i tot, ha degenerat en un tercer. I intentem tornar als seus orgens, assegurem els passos amb qu s'ha diferenciat d 'altres institucions i ha assolt una existncia independent.
18
W. H. R. RIVF.RS
Un segon mtode s el 'p sicolgic'. Intentem estudiar els diferents estats de la ment, tan individuals com col-lectius, que es manifesten amb els fets , un altre cop individuals i col- lectius, que sumats conformen la instituci en qesti. El tercer mtode, que podrem anomenar 'mto de sociolgic', s la investigaci de les relacions entre els processos socials que intentem estudiar amb altres processos socials, per determinar com interaccionen entre ells. Com que l'objectiu de les Conferncies FitzPatrick s l'estudi de la histria de la medicina , pot semblar que la primera d 'aquestes tres lnies d'investigaci hauria de conformar la seva temtica. Aquest seria el cas si la medicina fos a tot arreu la instituci independent i autnoma que s entre nosaltres; per , si la meva afirmaci inicial s correcta, aquest no s el cas, ni de bon tros. Una necessitat preliminar a qualsevol coneixement de la histria de la medicina ha de ser l'estudi de la seva relaci amb els altres processos socials amb qu est associada. Aquesta tasca preliminar ser la que ens ocupar en aquestes conferncies, que tractaran alguns dels prolegmens de l'inici de la medicina, ms que de la histria de la medicina en si mateixa. Dins l'mbit d'aquest llibre, seria gaireb impossible analitzar aquest tema exhaustivament. El meu objectiu ser ms aviat considerar les lnees d'investigaci amb qu s'estudia aquesta matria i, per aquest motiu, em limitar el mxim possible a una part del mn: Melansia i Nova Guinea, que han estat el camp de les meves investigacions, amb referncies puntuals a la cultura australiana. Ja ha passat el temps aquell en qu la sociologia intentava entendre les institucions humanes, comparant exemples trets a l'atzar de cada rac del mn. La tendncia actual' en la cincia que s 'ocupa d'aquests temes s limitar les investigacions a una srie de pobles propers. Si traiem conclusions d'aquests estudis, llavors podrem comenar a observar si els podrem aplicar a d 'altres parts del mn.
Aix va ser escrit el 1915. Des de llavors hi ha hagut un canvi d'actitud.
\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi
19
Definicions dels processos socials

Em veig obligat a comenar a definir els tres tipus de processos socials que seran el tema del nostre estudi. La distinci entre mgia i religi s la que, durant molt de temps, ha posat a prova la ingenutat dels estudiosos de la societat humana. Per a molts pobles, incloent els que aquest llibre analitza principalment, els s fora difcil tra ar una lnia definida entre les dues, i necessiten un terme que les inclogui a totes dues. De vegades, en angls, el mot que s'utilitza en aquest sentit s magicoreligis, i, com que no en tenim un de millor, l'emprar ocasionalment en aquest llibre. L's d'aquest terme implica una determinada actitud vers el mn. Si el tema s 'estudia des del nostre punt de vista, aquesta actitud suposa observar els fenmens que es tracten amb mitjans sobrenaturals . Subratllo, des del nostre punt de vista, perqu clarament l's del terme 's obrenatural' implica l'existncia del concepte 'natural', i s simplement aquest concepte tal com el tenim, que manca entre els pobles dels quals m 'ocupar . L'essncia de la medicina, tal com la coneixem avui dia , s que es refereix a la malaltia com un fenomen subjecte a les lleis naturals, s a dir, l'entenem com si fos un altre ram de la naturalesa . La distinci entre l'actitud del practicant modem de la medicina i l'actitud magicoreligiosa depn de la diferncia que existeix, en cada cas, en el concepte de malaltia . Un del propsits principals d'aquest llibre s el de descobrir la naturalesa del concepte de malaltia entre aquells que no distingeixen la medicina de la mgia i la religi. Encara que, de fet, el tema principal s la naturalesa del concepte de malaltia entre determinats pobles de cultura rudimentria , i la relaci d 'aquest concepte amb aquells que emfatitzen la mgia i la religi , seria interessant parar esment a la distinci entre aquests dos grups de processos socials. Un estudi exhaustiu d'aquesta diferenciaci ens allunyaria del nostre tema principal, i m 'he de conformar amb l's d 'una distinci provisional, que ser til per a motius descriptius . Quan parlo de mgia, em refereixo a un grup de processos en els quals l'home utilitza rituals que, per ser eficaos, depenen del seu propi poder o de poders que es creu que sn intrnsecs, o que sn atributs de determinats objectes i processos que s'utilitzen en aquests ritus. Per altra banda,
20
W. H. R. RIVF.RS
la religi inclou un grup de processos, l'eficcia dels quals depn de la voluntat d'algun poder superior, un poder la intervenci del qual es busca mitjanant ritus de splica i propiciaci. La religi es diferencia de la mgia en el fet que implica la creena en un poder universal superior al de l'sser hum mateix. D'aquesta manera, la mgia i la religi es diferencien l'una de l'altra per la seva actitud envers els mitjans pels quals l'home busca influenciar l'univers del seu voltant. Per contra , la medicina s el terme emprat per designar un conjunt de prctiques socials ja establertes amb les que l'home pretn dirigir i controlar un grup especfic de fenmens naturals, s a dir, especialment aquells que afecten el mateix sser hum, que influeixen tant en el seu comportament fins a inhabilitar-lo per exercir d 'una manera normal les seves funcions fisiques i socials -uns fenmens que debiliten la seva vitalitat i el dirigeixen cap a la mort. A travs d'un procs de generalitzaci , la societat ha arribat a classificar aquests fenmens junts, i els ha distingit d'altres grups de fenmens naturals amb el nom de 'malaltia' . Com ja he dit abans, una de les tasques principals d'aquest llibre s esbrinar fins a quin punt aquesta noci de la cura de la malaltia, aquesta categoria d'all mrbid existeix entre els pobles, fins i tot, dins el nostre camp d'estudi; i ho haurem de fer, principalment, a travs d'una investigaci dins els processos pels quals l'home reacciona a aquests fenmens que denominem 'mrbids',
Concepte de malaltia en alguns pobles

Una manera d 'apropar-se al problema s indagar fins a quin punt diferents grups d 'humans han apartat determinats membres de la comunitat per tractar la morbidesa. Quan tenim indicis d 'aquesta divisi i especialitzaci de funcions socials, al mateix temps hem de tenir indicis precisos que aquells que han assolit aquesta funci d'especialitzaci tamb han arribat a un estat de pensament en el qual separen la morbidesa d'altres fenmens naturals. Aqu, hem de considerar un punt de la nomenclatura. Si tractem el tema de la medicina des d'un punt de vista comparatiu, i entre persones de cultura rudimentria, ens trobem amb una dificultat que
21
sorgeix de la riquesa de la llengua anglesa pel que fa als mots per part dels practicants de l'art curatiu. En aquest llibre, quan he de parlar dels membres de la comunitat que s'ocupen de tractar amb les malalties, com els he d'anomenar? 'Do ctors', 'metg es' o 'xamans '? 'Xaman' sembla el ms apropiat, ja que s un terme que no s'utilitza entre els nostres practicants, i no t connotacions derivades de la nostra civilitzaci. No obstant aix, aquest terme t un desavantatge, perqu s'utilitza freqentment en la literatura antropolgica per referir-se als bruixots i als comerciants de diverses formes de mgia, que no deuen tenir contacte amb la morbidesa i, evidentment, no exerceixen d'activitats teraputiques. Per tant, proposo utilitzar el vell mot 'curan dero'. Quan parlo d'un curandero em refereixo a un membre de la societat, que t com a funci especifica la de curar malalties. Pot ser que tingui d 'altres funcions , com la formaci de la piu ja, el foment de la vegetaci o , fins i tot, la producci de la mateixa malaltia; per mentre que s'encarregui de la cura de les malalties, em referir a ell aix, per tant, la nomenclatura que utilitzar ser la de curandero. Llavors, el mtode amb qu procurarem buscar la certesa de fins a quin punt els diferents pobles del mn distingeixen la morbidesa d'altres fenmens naturals, s mitjanant la investigaci de fins a quin punt diferencien el curandero del bruixot o del sacerdot. No obstant aix, el punt clau de la investigaci s l'examen dels processos a travs dels quals l'home es relaciona amb la malaltia, des de diferents esglaons de la cultura. Encara que no hi hagi una diferenciaci clara entre un curandero i d 'altres membres de la societat, ens adonarem que la humanitat t teories de les causes de la malaltia , desenvolupa procediments que es corresponen amb aquells que nosaltres anomenem 'diagn s tic' i 'p rognosi', i finalment t modes de tractament que, tot i tenir poc en com amb els mateixos remeis, es poden tenir en compte per a la formaci d'un sistema precs de teraputica. Ja he dit que un del meus objectius principals s intentar descobrir la naturalesa del concepte de malaltia, segons diferents pobles. Primer, he de fer un incs sobre qu entenem quan parlem de pobles que posseeixen un concepte com aquest i com actuen. No em refereixo a un concepte tan clar d'aquest tipus que, digussim, es recolza per un escriptor europeu d'un llibre de medicina,
22
W. H. R. RIVF.RS
un concepte que pot ser expressat per una frmula que nosaltres anomenem 'definici' . Un concepte d 'aquesta mena s el resultat d 'un procs molt avanat de generalitzaci i d'abstracci, i tots sabem que s molt difcil emmarcar una definici aix, fins i tot amb l'ampli sistema de coneixement exacte que tenim. s evident que quan ens referim al concepte de malaltia per a un poble com els melanesis, no parlem d'una definici exacta sin ms o menys d 'un sistema indefinit d 'idees, que tot i no ser formulat clarament per un grup d'individus, es relaciona amb el seu comportament -s a dir, les reaccions cap a les caracterstiques de l'entorn que hem classificat conjuntament amb la categoria de malaltia.
Creences sobre la cansa d 'una malaltia

Un dels elements del concepte de malaltia, i probablement el ms important, s el que inclou dins el seu mbit el factor de la causa. Normalment, existeixen idees concretes que tenen a veure amb les condicions immediates que condueixen a l'aparici de la malaltia. Un resultat afortunat d'aquest fet s que podem aproparnos al tema per mitj de l'etiologia, i aix ens permet analitzar la medicina dels pobles salvatges, des del mateix punt de vista que la medicina moderna, que es recolza o s'hauria de recolzar completament sobre la fundaci de l'etiologia. Si comencem per l'etiologia ens trobarem de manera natural amb el diagnstic i el tractament, com si es tracts del nostre sistema de medicina. Si examinen les creences de la humanitat referides a la causa de la malaltia, possiblement trobarem les causes agrupades en tres classes principals: (1) per mitj de l'sser hum, s a dir, es creu que la malaltia s la causa directa de l'acci d 'un sser hum; (2) l'acci d'algun sser espiritual o sobrenatural o , per ser ms exactes, l'acci d 'algun agent no hum, per que tot i aix est personificat d'una manera o d'una altra; i (3) el que vulgarment anomenem 'casos naturals', Nosaltres tenim indicis de la presncia dels tres tipus de creena, i no els trobem pas al passat remot. Quan es tracta de ver o de lesions, pensem que s per mitj de l'sser hum, i que el mitj ha estat dirigit per l'acci de les causes naturals. La segona
23
categoria encara existeix a les 'mans de Du' de les nostres esttues i en els rituals orals de la nostra religi, per ha deixat de participar en la nostra medicina ortodoxa, tot i que encara forma part del comportament popular envers la malaltia. En l'art professional de la medicina i en la prctica de la majoria del lacat, l'actitud cap a la malaltia es dirigeix per la creena que es produeix per causes naturals, s a dir, per un conjunt de creences per les quals la malaltia es forma com a resultat inevitable dels canvis del nostre medi ambient, totalment independent del mitj hum o sobrenatural. Si per contra, examinem la cultura de qualsevol grup de poblaci salvatge o brbara, ens adonem que les creences pel que fa a la causa de les malalties cauen de ple dins d'una o altra categoria o dins de les dues primeres categories, mentre que en molts casos la tercera es pot dir que gaireb no existeix ; i fins i tot, llavors, no podem assignar les creences a la categoria de la causa natural. Al segon captol, m 'ocupar amb ms profunditat d'aquests casos. Per ara, limito la meva atenci a aquells casos en qu les idees natives tenen a veure amb les causes i els porten al camp de la mgia o de la religi. En aquest captol analitzo exemples que, o b han d'estar classificats definitivament dins de la mgia, o b que pertanyen ms aviat a aquesta categoria que no pas a la de la religi. Simplificaria summament el tractament del nostre tema, si la lnea de divisi entre els casos de la causa de la malaltia per mitj hum o no hum es correspongus amb la distinci entre mgia i religi. Quan escrivia aquest llibre, vaig estar temptat per un moment a deixar de banda la distinci entre la mgia i la religi, i descriure els fets mitjanant les designacions d'hum i no hum. Malgrat aix, un pla aix noms hauria evitat una dificultat que s millor encarar, ja que si enfoquem la medicina des del punt de vista sociolgic l'hem d'estudiar en relaci amb altres processos socials reconeguts. A menys que estiguem preparats per deixar de banda les categories de mgia i religi, aquestes no es poden ignorar en cap debat que s 'ocupi de les relacions socials de la medicina.
24
W. H. R. RIVF.RS
Malalties o lesions atribuides a la mgia

El concepte de mgia, que actualment s ben considerat dins la sociologia i l'etnologia, est sent molt influenciat per l'art anomenat amb aquest nom en la nostra edat mitjana. La forma ms coneguda de la mgia medieval va ser aquella que considerava els agents espirituals , no humans, com a part ms important. Aquests ssers actuaven com els causants immediats de la malaltia i d 'altres efectes; la naturalesa mgica dels actes restava en la creena que l'agent no hum havia entrat d'una manera o d'una altra sota el poder del mag hum. La mgia de molts pobles de cultura rudimentria, incloent especialment els de l'rea que estudio, es diferencia mpliament d 'aquella en qu la malaltia o la lesi s atribuda purament al mitj hum, en molts casos, fins i tot quan per a nosaltres la causa real de la seva condici seria bvia. Aquest tipus de causa no noms s introdut per explicar els exemples de malalties que no tenen un antecedent evident, sin que tamb l's per aquells que considerem bvia la causa natural. Tot i aix, si un home es mata o es fereix perqu cau d'un arbre a l'illa d'Ambrim, a les Noves Hbrides, la caiguda no s 'atribueix a la feblesa del brancatge o a alguna errada de coordinaci de l'escalador, sin qu l'accident -com nosaltres lliurement l'anomenem- es posa en mans d'un bruixot. s molt probable que la seqncia d'idees en la ment melansia sigui que, en una activitat tan familiar com l'escalada d 'arbres, els accidents no es produeixen sin s que alg interfereix en el procs normal dels esdeveniments. Si un bruixot no hagus afluixat una branca, o hagus produt una il-lusi per mitj de la qualla vctima hagus vist una branca on no n'hi havia cap, no hauria caigut a terra. De la mateixa manera, la mort o les lesions durant una batalla no sn atribudes a la destresa superior de l'enemic o al fracs de la defensa, sin que es creu que un bruixot ha condut el mssil de l'assaltador, ha interferit en els moviments defensius de la vctima o en la integritat de les seves armes. L'exemple de la mossegada d 'una serp no s 'atribueix a l'acte natural d 'un animal verins -tal com ho pensarem nosaltres-, sin que es creu que un bruixot ha posat la serp al cam de la vctima , que l'animal ha estat dotat
25
de poders especials pel bruixot, o fins i tot se sost que l'animal que ha mossegat la vctima s el bruixot en forma de serp. Els que creuen que la categoria principal de la causa de la malaltia s per mitj hum, tenen una creena fermament arrelada a aquest tipus de producci, no noms on la causa seria altrament misteriosa o desconeguda, sin tamb en aquells casos on la causa semblaria pertnyer a l'mbit que anomenem 'natu ral', fins i tot per a la ment ms inexperta de la nostra comunitat. A ms, ens adonem que les idees que tenen a veure amb la causa de la malaltia no sn creences buides desprovedes de conseqncies prctiques, sin que actuen com a motius dels processos de tractament en cas de lesi o per actes de venjana, si el procs mgic acaba en la mort de la vctima. Si hagussim de definir la mgia com l'acci exclusiva que s'identifica amb els ssers humans, aquesta part del tema aviat s 'hauria acabat. L'art del diagnstic consistiria en el descobriment del mitj hum , i els elements essencials del tractament serien l's de mesures que conduirien el bruixot a posar fi a les accions per mitj de les quals est duent a terme el seu malfic objectiu. A ms dels casos que sn nicament d'acci humana, en trobem molts d'altres als nostres arxius que ens mostren explcitament unes condicions molt properes i similars a les de la nostra poca medieval, en qu la causa immediata de la malaltia s el resultat de l'acci d'algun sser no hum, que des del principi est sota el control d'un agent hum, o s capa de ser posat sota aquest control quan es volen influenciar els resultats produts per a aquesta acci . En aquests exemples, els mtodes de diagnstic i de tractament sovint no es poden distingir d 'aquells que es fan servir, quan la condici mrbida s 'atribueix a un agent hum. Les malalties o lesions que es creu que s n produdes per un agent espiritual no es tracten amb cap element dels processos de splica i propiciaci que serien necessaris per portar-los dins l'mbit de la nostra definici de religi. En els casos en qu un guaridor/a actua a travs d'un sser no hum com a intermediari, els nostres arxius sovint ens deixen el dubte de si les accions curatives s'han de considerar mgiques o religioses. Per aquesta qesti, la decisi noms es pot assolir a travs del coneixement exacte dels rituals, manuals o verbals,
26
W. H. R. RIVF.RS
pels quals el guaridor/a arriba al seu objectiu. Poques vegades els pagesos ho constaten, i molt sovint estan satisfets si basen les seves opinions en deduccions contaminades per idees derivades de la seva esfera de coneixement i inters. La meva opini -ja que no s ms que una opini- s que el coneixement concret de la curanderia augmenta en diferents parts del mn i, per tant, trobarem que l'element religis dels rituals mdics ha estat desestimat o , fins i tot, ignorat all on existeix. No obstant aix, en qualsevol moment de la histria de la cincia hem de basar els nostres arguments en els fets registrats, i en l'informe que facilitar, el meu objectiu s el d'l -lustrar les dificultats i les incerteses del tema, ms que no pas presentar-ne qualsevol conclusi definitiva. Els exemples que analitzo en aquest captol s n aquells en qu es creu que la malaltia s a causa de la intervenci directa d 'un agent hum, i aquells en qu segons els indicis disponibles sembla que els mtodes de diagnstic i de tractament depenen del poder que es creu implcit en el curandero i els seus rituals, o que es tomen efectius a travs de la intervenci d'ssers no humans, que no necessiten rituals definitius de propiciaci i de splica per persuadir-los per a la intervenci en el procs curatiu. Si considerem aquests casos, ens ser til distingir-ne determinats tipus, segons la naturalesa dels processos per als quals es creu que es pot produir la malaltia. El mtode de tractament seria ms aviat similar a una norma com la que hauria de seguir la naturalesa de la causa. Podem distingir-ne tres classes principals: (1) aquelles en qu es projecta algun objecte mrbid (o substncia) dins el cos de la vctima; (2) aquelles en qu s 'extreu alguna cosa del cos; i (3) aquelles en qu el bruixot actua sobre alguna part del cos de la persona o b sobre algun objecte que ha estat en contacte amb el cos de la persona i, per tant, es creu que el bruixot pot actuar sobre la persona com un tot. Tot seguit, analitzem en detall aquestes tres classes.
27
Malalties atribudes a objectes o a injluncies projectades al cos de la vctima

El tipus de cas en qu se suposa que la causa d'una malaltia s una substncia o objecte projectat al cos de la vctima est dividit en dos grups: si l'objecte mrbid ha trobat el seu cam dins el cos de la vctima directament per mitj hum o per l'acci d'algun mitj no hum. Els dos casos sn bastant comuns a Austrlia, on es creu que els objectes materials com la pedra, els cristalls, els fragment d'os o les fulles sn projectats dins d'un cos, en alguns casos per bruixots o en d'altres per ssers espirituals, que o castiguen la intrusi en els seus caus sagrats o altres ofenses. La malaltia tamb es produeix aix entre els Massim de Nova Guinea. A Melansia s excepcional el mode de produir una malaltia per la projecci d'objectes materials dins d'un cos. Quan es creu que aquest tipus de projecci s la causa de la malaltia, normalment se sost que alguna influncia invisible s'ha projectat dins el cos i, fins i tot, quan alguna substncia material hi ha estat introduda, no se suposa que l'objecte per ell mateix produeixi la malaltia. Aix s'atribueix a alguna essncia o emanaci mrbida, de la qual l'objecte material noms s el senyal portador i visible. Un bon exemple d'aquest tipus de producci de la malaltia, que ocorre en ms d 'una part de Melansia, es produeix mitjanant un instrument anomenat -a les illes Banks- tamateikwa, o disparador d'espectres. Una mescla de fulles , d'ossos d'un home mort i d 'altres ingredients es posen en un bamb prim que el bruixot sost a les mans, tenint el dit gros sobre el costat obert, fins que veu l'enemic, i quan treu el dit gros permet que la influncia malvada arribi fins a la vctima. El Dr. R. H. Codrington ha registrat alguns casos dramtics, en qu s'empr aquest mtode i que Il-lustraven la creena profunda en la seva eficcia. Mitjanant la suggesti , el disparador d'espectres matar un home sa i poders en un parell de dies. Un mtode menys directe, freqent a les illes Banks i anomenat all talamatai, s el d'embolicar amb fulles un paquet que cont els ossos d'un home mort o les parts d'una fletxa que hagin mort un home, i col-locar-ho al cam on
28
W. H. R. RIVF.RS
passar en breu la persona a qui es vol fer mal. El principi mgic passar del feix al cos de la vctima. Aix, en el cas d'una malaltia causada per la introducci d'objectes o essncies mrbides dins el cos del pacient, el tractament ser desenvolupat des de l'etiologia, amb l'objectiu d'extreure l'objecte o l'essncia del cos, i fer desaparixer la causa de la malaltia. Per realitzar aquest propsit no sempre s necessari o fins i tot normal descobrir, l'agent pel qual els objectes han estat introduts. En algunes comunitats on s 'atribueix la malaltia a aquesta causa, hi ha homes i dones que creuen tenir el poder d'extreure objectes, normalment xuclant alguna part del cos de la persona; i desprs s 'ensenya una pedra, un cristall o un altre objecte al pacient com a resultat del procs. Perqu en molts d'aquests exemples, la malaltia l'ha produda una suggesti, activada pel coneixement d 'algun tipus d'ofensa causada a una persona que es creu que t el poder de produir aix la malaltia; la visi de l'objecte que es diu que s'ha extret, provoca un efecte curatiu i fa desaparixer la suggesti . En alguns casos, especialment aquells en qu la substncia s de tipus immaterial, s necessari descobrir l'nic agent que pot extreure el que s'ha implantat al cos i, per descobrir qui ha produt la malaltia, s'utilitza un mtode d 'endevinaci.
Malalties atribudes a l'abstracci del cos o de l 'nima

El segon tipus de producci d'una malaltia s aquell en qu es creu que alguna cosa s abstreta del cos. En trobem exemples a Austrlia, on l'abstracci del greix del rony o ms concretament del greix de l'oment, s una de les creences ms esteses. Pel que sabem, a Nova Guinea i a Melansia aquesta creena no existeix ; per en moltes parts d'aquestes regions es creu en la causa de les malalties per mitj de l'abstracci de l'nima o d 'alguna part d 'aquesta. Pel que sabem, l'exemple melanesi d 'aquest procs en tots els casos s a causa d 'agents espirituals . Aix, a les illes Banks, un esperit anomenat vull pot prendre atai, s a dir, l'nima d'un home. El tractament consisteix en la recuperaci de l'nima a travs d'un sser anomenat gismana, de qui l'atai abandona el seu cos buscant l'nima del pacient.
29
Un altre exemple, del qual tenim informes complets, el trobem a la pennsula Gazelle de Nova Bretanya i a l'illa del Duc de York, on es creu que la malaltia es produeix per un component d'un grup d 'ssers anomenats kaia, que tenen el cos o la cua de serp i el cap d 'home. El kaia actua aix sobre els intrusos que han entrat als seus caus o han agafat els fruits dels arbres del seu districte, sense l'autoritzaci adequada. Si alg cau en aquests llocs, el p oble re corre a un procs d'endevinaci per determinar si la malaltia s a causa de l'a cci d'un kaia, o b si s'ha produt d'una altra manera. L'endev co l-Ioca sota la seva aixella un tros de petxina embolicat amb una fulla de banana, i s'adorm profundament. D'aquesta manera, no noms descobreix com s 'ha produt la malaltia, sin que si aquesta ha estat produda per un kaia, s cap a d'esbrinar la naturalesa de l'ofensa que ha despertat l'ira d 'aquest sser, mig serp, mig hum . L'endev, que tamb actua co m a curandero, es prepara per realitzar el tractament. A l'illa del duc de York, situada entre la punta nord de Nova Bretanya i l'extrem sud de Nova Irlanda, aquest tractament es desenvolupa de la segent manera: el curan dero unta una mi ca de llima sobre una fulla de l'arbre drago , ho embolica tot en una fulla d'un altre tipus, i co l-loca l'embolcall en una foguera fins que queda quasi carbonitza t. Llavors, el pacient es co l-loca de peu amb els braos alats, i el curandero li passa el paquet calen t al voltant del cos , amb moviments semblants a les corbes del cos d'una serp, mentre que el pacient pica de peus a terra com si es tragus del damunt la influncia del kaia . Desprs, el cu ran dero obre el paquet i extreu un pessic de llima, sobre el qual diu el con jur segent:
-Llima de l'exorcism e , faig desaparixe r e l po p; abo leixo la se rp teo; faig de saparixe r l'esperit de la lng et (una societat secreta); abo le ixo la serp ba liva; faig desaparixe r e l pit ; abo lei xo el gos kaia (un tipus espe cial de gos , diferent del s que existeixe n a la Nova Bret anya, que pertany a la famli a d el/m ia . Els altres animals ano me nats a la frmul a tamb s n famili ars del lea a], -Llima de l'exorcism e . Abol eixo e l fluid llefiscs. Faig desa parixe r la planta e nfiladissa I.? ete; abo le ixo e l To Pilan a ; faig desaparixer el To Wuwu Tawur; abole ixo el Tumb a1. Els hem e nfo nsat profun dament al fon s de l mar. El va por s'alar per mantenir-lo s llun y; e l nvol s s'a laran per mantenir-los
30
W. H . R. RIVF.RS
lluny; la nit h a de regnar p er mantenir-los lluny; la foscor ha de regnar per mantenir-los lluny ; e lls s' h an de dirigir a le s p rofunditat s del m ao .
Aquesta s una traducci literal de l'original. A continuaci, el pare Meier ens dna l'expressi del seu significat complet:
Aques ta s la llima de l'exorcisme , amb la qual allunyo e l p op, e ls diferents tipus d e se rps, l'esperit de la Ing er i el gos kaia . Aquesta s la llima, amb la qual allunyo la viscositat e nga nxosa de l'est an yol kaia, la pl anta e nfilad issa anomena da kete, i el s kaia anomen ats To Pilan a, To w uwu-qa w ur i Tumbal. Els h e en fo ns at i ara es troben p er sota d e les gra ns profunditats del mar. Un vapor dens, uns nvol s impenetrables, la nit o bsc ura i l'obscuritat negra els envo ltar i els bl oquejar el cam ca p al mn su p erior, de manera que es quedaran ete rnamen t a l'infinit a b isme del mar.
Quan la frmula s 'acaba, el curandero bufa la p ols de la llima sobre el pacient i unta ms llima sobre el cos del pacient, especialment a la regi epigstrica , als braos , a prop de les espatlles, a les orelles i als dits grossos dels peus. Llavors es llena el paquet, es desclou la part superior d'un coco madur amb les dents, i es fa un forat a la closca que s 'unta d'ocre vermell. Desprs el curandero es frega les mans amb la flor d'un tipus de menta, col- la ca els fragments a la closca, i pronuncia la frmula segent sobre el co co perqu actu sobre la seva llet:
Co co de l'exorcisme . Aboleixo la viscositat e nga nxosa del kaia; faig desaparixer la viscositat enga nxosa del cra nc ; a bole ixo tot s els esta nyols de vis cositat enga nxosa groga ; fora ca da eixa m d e se rps te ; fora la sa liva de la serp te ; c o fora el To Wuwu-Tawur; fora la vitalitat de la pl anta e nfila d issa ke te; fora totes les pl antes e nfila d isses ak -puleai, fora tot es le s ai g es vermell es i marrons (a ig es que co nte nen alga vermell a). Faig des aparixer totes les aiges del ka ia; fo ra tot s els pops; fora tot a la sa ng de la se rp arbre. Ab ole ixo tot s els ventres inflats; faig d esaparixer tot es les herbes i arbusts assecats; an ir a bu scar la se va nima una altra vegada al clot dell.'aia . (Es diu qu e el ka ia h abita dins d els clot s, a les muntan yes ).
Desprs el curandero esquitxa el pacient amb saliva, li dna el coco per beure, agafa els seus honoraris i se'n va . Aquesta producci de la malaltia a travs del kaia s 'a costa en cer ts aspectes al camp de la religi , per aix , en aquest captol he incls un informe dels procediments que connecten amb aquest
31
camp, perqu el tractament no comporta cap indici de cap tipus de crida o propiciaci dels poders superiors. Evidentment, l'actitud vers el kaia s aquella en qu l'exorcista actua sobre un sser que es creu capa de ser controlat a travs dels coneixements del curandero sobre els seus rituals, manuals i verbals. Sens dubte, s possible que darrere de tots els actes hi pugui haver la idea de la splica cap a algun tipus de poder superior, la frmula del qual no facilita cap prova; tot i aix, nosaltres noms podem actuar des de l'indici que tenim i, per tant, aix no mostra cap pista de l'existncia d'aquesta idea. Aqu tenim un exemple d'activitat social que provisionalment anomenarem 'mgica', per d'una mgia que difereix essencialment d 'aquella que trobem a Austrlia o entre els habitats de l'estret de Torres; una mgia que s'apropa -en els seus trets generals i tamb en molts dels seus detalls- a la que existia a la nostra edat mitjana. No s un procs a travs del que una persona contraataca les influncies nocives d'una altra persona, sin que s un procs on un sser hum, a travs del coneixement dels rituals apropiats, s capa d 'actuar sobre un sser no hum i, d'aquesta manera, ser capa de contraatacar les seves influncies.
Acci mgica en parts separades del cos de la vctima o en objectes que hi han estat en contacte
El tercer tipus de procs, que he incls amb l'encapalament de mgia, s aquell en qu es creu que la malaltia es produeix actuant sobre una part separada del cos de la vctima, o sobre algun objecte que hi hagi estat en contacte. Aquest tipus de mgia, normalment coneguda com a 'mg ia simptica', ha estat considerada amb tanta freqncia que gaireb no cal que analitzem els exemples en detall. M'he proposat enfocar la meva atenci a un cas, perqu ens ajudi a entendre la naturalesa exacta d 'aquest procs, d'una manera ms clara de la que fins ara ha estat possible. Aquest exemple noms ha estat recollit recentment per Keysser, un missioner enmig dels Kai, una poblaci de l'interior al nord-est de Nova Guinea. Aquest procediment t un inters especial perqu mostra, entre aquesta poblaci, la presncia d'un seguit d'idees
32
W. H. R. RIVF.RS
relacionades amb la mgia simptica, que estableix una connexi propera amb la nostra segona categoria, en la qual la malaltia es produeix per l'extracci d'alguna cosa del cos. Segons Keysser, els Kai creuen en una substncia de l'nima que no noms impregna totes les parts del cos, sin que tamb estn la seva presncia en tot all que hagi estat amb contacte amb aquell cos. Quan un bruixot s'assegura una part del cos de la vctima candidata, o b un objecte que ha estat en contacte amb el seu cos, es creu que ell s 'est assegurant una part de l'nima d 'aquesta persona; i s a travs de l'acci dels processos mgics sobre aquesta part allada de l'nima que els rituals del bruixot fan efecte. Sovint uns quants bruixots treballen junts, cadascun d 'ells realitzen diferents rituals que tot seguit descriur, primer de manera individual i desprs de manera col. lectiva. D'aquesta manera, un bruixot que assegura part de la substncia de l'nima d'alg a qui desitja fer-li mal, es trasllada en una caseta solitria situada en un indret que t la fama de ser l'amagatall d'un fantasma o d'un altre sser espiritual, aixi que tothom l'evita , excepte aquells que han experimentat una iniciaci especial en aquest tipus de mgia, o b han adquirit uns coneixements que, d'alguna manera, els permet visitar l'indret amb total impunitat. Tot sovint, uns quants bruixots actuen plegats, i cadascun d'ells realitza els ritus que descriur inicialment un per un i , desprs, unitriament. El fragment del cos de la vctima o de quelcom que el cos hagi tocat, a travs del qual el bruixot actua, s'anomena g . Es pot tractar d'un cabell, d 'una gota de suor, d'un excrement, de restes de menjar o , fins i tot, d'un tros d'herba que la vctima hagi tocat. El gti ha d'haver estat extret del cos de la vctima recentment o b haver-hi entrat en contacte, de manera que el bruixot pugui tenir la seguretat que encara t la substncia de l'nima de la seva vctima. Per assegurar la seva retenci, el gil es posa tot seguit en una pea de bamb , que s 'amaga i es mant calenta sota l'aixella del bruixot. El gd s'ha de mantenir allunyat del foc i del fum, i no pot entrar en contacte amb l'aigua ni amb cap objecte punxant, ja que aquestes condicions tendeixen a expulsar la substncia de l'nima de la seva ubicaci.
33
Tan aviat com sigui possible, el bruixot embolica el git en una fulla de les que agraden a les erugues, amb la idea que mentre les erugues es mengin la fulla , els cucs facin el mateix amb el cos de la vctima. Un cop embolicat dins la fulla , el git es posa en una petita canya de bamb , que s 'ha d 'haver collit en un indret habitat per fantasmes o esperits. S'afegeixen fragments de l'escora d 'alguns arbres al paquet; alguns s 'hi afegeixen perqu aquest tingui un pes concret, ja que s amb el pes del paquet que es pot jutjar si la substncia de l'nima hi s present o ha desaparegut. Un altre arbre, l'escora del qual tamb s 'hi afegeix, t un tronc molt gruixut, i es fa servir amb l'esperana que el cos de la vctima s'infli; mentre que l'escora dels altres arbres s 'afegeix pel seu olor maligne. La canya de bamb i l'escora s'emboliquen dins d'una altra fulla i es lliguen amb una planta enfiladissa que es panseix molt rpidament; d'aquesta manera s'indica la rpida consumaci i la mort de la vctima. En aquest estat, el paquet es compacta fermament fins que fa la mida necessria perqu pugui encaixar en una pea de bamb ms grossa, que tamb ha de provenir d'un indret on habiti un fantasma o un esperit. Aquesta es torna a posar en una altra pea de bamb , que es tanca amb la saba espesseda d'un arbre i es cobreix amb closques. Aix, mentre s'embolica i se sella el paquet, el bruixot invoca la cacatua blanca: Cacatua, cacatua, veniu i esquinceu el cos d'en Xi mossegueu les seves entranyes fins a fer-les miques perqu mori. A continuaci, es lliga el paquet a una vara, i se li canten unes paraules mitjanant les quals els esperits s 'invoquen des del forat on reposen per emportar-se l'nima de la vctima a la casa dels morts. El paquet s'embolica amb una planta enfiladissa amb espines per turmentar el cos de la vctima amb doloroses punxades; posteriorment es posa dins d 'una fulla amb cabells fins que causi picor i irritaci a la pell; i tot el conjunt s'embolica amb una fulla seca de l'arbre del pa, amb la idea que quan aquesta caigui a terra, aix ho faci el cos de la vctima, que s'assecar i caur a la tomba. Durant tots aquests actes, el bruixot xiuxiueja: -Oh a i Wakang, vosaltres, llangardaixos gegants, ajaieu-vos sobre la seva nima, i estrenyeu-la perqu els brots de joia i de plaer cessin. Tapeu-li les orelles, de manera que ja no hi senti i els seus pensaments es tomin confusos. Mentre es pronuncien aquestes paraules, el
34
W. H. R. RIVF.RS
bruixot pi ca el paquet amb el palmell de la m, perqu els dolorosos co ps afectin el cos de la vctima . Aleshores, el paquet es lliga novament a una planta enfiladissa, mentre es recita la frmula segent: -Ca eu i p odriu-vos com els co gombrets . Que la vctima desaparegui entre dolors . Que les seves extremitats es re cargolin de dolor. Que tot el seu cos es re cargoli de dolor. Que les seves en tranyes s'encongeixin de dolor. Que els seus rgans de reproducci es deformin de dolor. Aquests p ro cediments no es realitzen d'un sol co p, sin que es repeteixen una vegada i una altra durant molts mesos. Cada d os dies el bruixot entra a la cabana s olitria on guarda l'nima empresonada i la tracta apropant-li el paquet a les cendres del foc, en cada ocas i, i aix co ntinua fins que la vctima co mena a emmalaltir, moment en qu els actes entren en una nova fase . Desprs d'haver estat cob ert d'espines fines , el p aquet s 'escalfa al foc i s'hi afegeix l'escora d'un arbre coberta de tubercles, de manera que el cos de la vctima es cobreixi de protuberncies semblants . El paquet s 'humiteja amb l'arrel mastegada d 'una pl anta de pebre vermell picant, perqu a la vctima li pugi la febre. El foc amb qu s 'escalfa el paquet ha d 'estar fet n oms amb uns determinats tipus de fusta i amb una enfiladissa, la secci de la qual s'ha d 'enfosquir quan es la talla; amb la idea que la pell de la vctima s'enfosqueixi i la seva sang es torni negra. Cada dia, si s possible, el paquet es p osa al foc i es pronuncien les paraules segents:
liga i falc , vosaltres dos, heu s aqu la vo stra presa. Agafeu -la amb les urpes afilades . Esq ue ixeu e l seu cos i feu-lo mi que s . Ale sh ores , que la co rrupci, e ls CliCS i e ls escarabats e l destrueixi n tot alment-.
Cada vegada que es repeteix l'encanteri, un ajudant fa girar el paquet, mentre el bruixot imita l'agonia de la seva vctima . Plora, crida i gem ega, co m si sents dolor. Es queixa als amics que el visiten, implora ajuda i co mpassi, i el seu ajudant el re conforta de la manera que h o fa aquell que visita un amic en una situaci dolorosa. Finalment, el bruixot gemega com un h ome moribund, imita la ranera de la mort, exhala el seu darrer sospir, i fa veure que s mort. Abans de deixar el paquet per tractar-lo d'una ma-
35
nera semblant un altre dia, el col. laca entre peces de fusta sota el pes d 'una pedra, i ho cobreix tot de cendres. De tant en tant, per assegurar-se que l'nima encara s al paquet, el bruixot va a la cabana a les fosques i escolta. Si sent un xiuxiueig que prov del sostre, o algun altre so , es dna per satisfet perqu l'nima encara hi s i perqu els esforos encara esperen la seva recompensa. Malgrat aix, per ajudar a complir el seu propsit, el bruixot s 'ha de sotmetre a moltes dificultats i restriccions. No s 'ha de banyar, ni ha de deixar que la pluja fregui la seva pell. Noms pot beure aigua dels tolls que hagin estat escalfats pel sol, ja que l'aigua fresca d'un rierol apaivagaria la febre alta de la seva vctima. Fins i tot, es podria considerar insegura l'aigua pura de qualsevol mena, i noms en pot beure si aquesta s'ha fet servir per cuinar. No pot menjar verdures bullides, per ha de rostir el seu taro al foc. Mentre durin aquests actes , cal que s'abstingui de qualsevol relaci sexual i ha d'evitar menjar aliments d'homes que no se n 'hagin abstingut. A la cabana on es guarda el paquet s 'ha de mantenir un silenci sepulcral. Ning pot parlar en veu alta ni tossir fort. Qualsevol conversa ha de ser entre xiuxiuejos. No es pot trencar res que sigui de fusta , i cal evitar sorolls com el que es produeix quan es trepitgen unes branquetes. La cabana en si consta de dues cambres, a la ms petita s'hi guarda el paquet i la llum no pot entrarhi, perqu l'nima empresonada no rebi cap raig d'esperana que la inciti a la fugida. Tots aquests procediments arriben al seu clmax, durant una celebraci que congrega gent de molts racons. El bruixot i els seus companys deixen la resta , i es reuneixen a la cabana solitria. Tots els que han anat practicant aquests ritus porten els seus feixos. Aquests se sospesen amb el palmell de la m per jutjar si l'nima encara hi s, i els que troben que sn massa lleugers es deixen de banda. La resta es diposita en un pot vell cobert de trossos de terrissa, amb cendres escampades a sobre i envoltat amb un cercle de foc. Aleshores, el bruixot imita la malaltia de la vctima, desprs es treuen els paquets de dins el cercle i es posen directament al foc , de manera que les capes exteriors de l'embolcall es consumeixin, amb la idea que la malaltia de la vctima provoqui una crisi. Els bruixots es cargolen com si es morissin de
36
W. H. R. RIVF.RS
dolor, sospiren, gemeguen i emeten fortes queixes. Els seus amics els visiten, els planyen i opinen sobre la gent que els pot haver embruixat. Aixi, mentre alguns bruixots fan veure que tenen una malaltia mortal, d'altres treuen els paquets del foc i els estrenyen amb draps, amb la idea que la vctima sigui castigada amb una agonia mortal: que la seva gola i el seu cor siguin comprimits l'un amb l'altre; la seva respiraci, tallada; i que la vctima mateixa, a causa del terror i de la desesperaci, sigui arrossegada cap a la mort. Mentre alguns imiten la mort de la vctima i d'altres fan el gemec de la mort, es tallen els draps i cada paquet cau a terra. Al mateix temps, es tala un arbre dels voltants que s 'anomena com la vctima. Finalment, el paquet es llena al foc perqu els embolcalls es cremin totalment, els atuells de bamb que hi ha a l'interior s 'emboliquen amb escora i es colpegen violentament amb una pedra, mentre l'escena de la mort es representa novament. Mentre alguns jeuen a terra com si fossin morts, d 'altres parlen d'ells i dels seus afers; es posen cfies i gemeguen com si fossin dones. Pronuncien els retrets d'una vila contra una altra, i amenacen amb una terrible revenja. La guerra de mots porta als cops i amb pals i garrots que representen armes, els bruixots lluiten tot mofant-se del combat al qual donar pas la mort de la vctima.
Tractament: la naturalesa mgica o religiosa dels ritus

El tractament de les condicions mrbides, produdes per aquests actes mgics, s'inspira en creences del mateix ordre que consten de mesures per contrarestar els ritus del bruixot. El mtode que sovint trobem en altres llocs no s mencionat per Keysser. En aquest, al bruixot se'l persuadeix d'eliminar el seu encanteri, amb pagaments o altres mtodes, per alliberar la su bstncia de l'nima empresonada. Malgrat aix, l'alliberament de l'nima es produeix per altres mitjans . Un amic de la vctima pot alliberar d'amagat l'nima de la seva pres, o b l'alliberament es pot dur a terme a travs d'un mode simblic. Un recipient mgic, on s'ha p osat una mica de substncia de l'nima, es frega amb el pit, l'esquena i les cames del pacient, per representar el retorn de la substncia de
37
l'nima al seu cos. Tot seguit, el recipient es parteix per la meitat, per mostrar que l'nima s lliure. L 'acci es repeteix tres cops, amb una frmula diferent en cada ocasi i, amb el poder d'aquestes accions, la substncia de l'nima que no s 'hagi compactat amb prou fermesa , pot ser alliberada novament. El principi subjacent a un altre mtode s el de l'extinci del foc amb aigua; abocant part de la substncia de l'nima del pacient a l'aigua fresca d'un rierol de muntanya. Existeix encara un altre mtode en el qual una part de la substncia de l'nima s 'envolta amb fulles i s'amaga dins l'escletxa d'una pedra, que es llena tot seguit a una bassa profunda. Les mesures teraputiques utilitzades pels Kai per guarir les malalties causades per la mgia revelen aix la mateixa dependncia del tractament en l'etiologia que hem trobat entre altres pobles i en actes d'altres tipus. Aquests ritus elaborats pels Kai serien considerats per tots els etnlegs i etnlogues com un exemple de mgia, per tenen alguns trets que els apropen molt a la religi. En aquest sentit, les frmules no sn decisives, malgrat que ms d 'una sembla contenir un element de crida envers poders ms elevats. Quelcom encara ms significatiu en l'actitud religiosa s l'ordenana per la qual s 'estableix que alguns dels objectes que es fan servir als ritus han de provenir d'un indret habitat per fantasmes o esperits. Els mtodes de tractament semblen ser purament mgics i, si considerem els ritus com un tot, els haurem d 'observar com a mgics ms que com a religiosos.
La naturalesa concreta de les creences subjacents als ritus

Els ritus dels Kai proporcionen exemples caracterstics de les dues classes compatibles de mgia, conegudes respectivament com a 'mg ia imitativa o homeoptica', i 'mgia contagiosa'. Fins ara, el principi que es pensava que hi havia darrere d 'aquestes formes de mgia s d'una naturalesa ms o menys misteriosa. Aix , Sir James Frazer remet la creena en la connexi entre una persona i una part separada del seu cos, amb una relaci -qu e podem concebre com una mena d'ter invisible, que no s diferent del que la cincia moderna pressuposa precisament per
38
W. H. R. RIVF.RS
a un propsit similar -s a dir, per explicar com les coses es poden influir fsicament les unes a les altres, a travs d 'un espai que aparentment s buit. s clar que Sir james Frazer no pretn pas que la seva explicaci de la mgia contagiosa sigui quelcom ms que una expressi figurativa -en el llenguatge de la cincia moderna- dels modes de pensament que determinen les accions de l'home salvatge. Tanmateix, siguin quins siguin els equivalents als que tradum el seu llenguatge, les idees que formen la base de la mgia contagiosa no tindran un carcter abstracte sin mstic, que crec contrari a la naturalesa concreta dels processos mentals dels pobles de cultura rudimentria. Sovint el salvatge practica ritus de la ms alta complexitat, simplement perqu aquesta lnia de conducta li ha estat prescrita per les tradicions immemorials de la comunitat; per all on es poden descobrir els motius directes de les seves accions, aquests tenen un carcter molt diferent del que indica la metfora de Sir J ames Frazer, L'inters especial que t la barreja entre medicina i mgia que practiquen els Ka; rau en el carcter concret i definit de les creences que hi ha darrere d'aquests ritus tan elaborats. El salvatge t pocs conceptes ms definits que el de l'nima i el de la seva existncia desprs de la mort. Noms hem de qualificar aquest concepte amb l'addici de la creena que l'nima s divisible, per obtenir el principi subjacent a la mgia dels Kai, un principi tan definit com qualsevol dels que hi ha darrere de la conducta religiosa de l'home civilitzat. La mgia contagiosa dels Ka; no es basa en cap creena mstica d'acci a distncia, sin en la creena que el bruixot est en possessi d'una part de l'nima d 'una altra persona, una part de l'essncia vital de la persona que es vol destruir. Es podria considerar que la conducta del bruixot implica una creena segons la qual l'acci sobre una part s equivalent a l'acci sobre el tot, per s probable que hi hagi una certa confusi entre la part i el tot, o ms concretament, en el cas dels Kai, entre l'nima i la substncia de l'nima . El fet que aix sigui aix ho demostra la confusi que hi ha entre l'nima i la substncia de l'nima que es troba en diverses parts de la descripci feta per Keysser.
\IEDlC INA, !\iI G I A I RELIG i
39
Noms tenim coneixement de l'existncia del concepte de substncia de l'nima divisible a Nova Guinea i a l'arxiplag malai , i haurem d'esperar a tenir-ne ms proves que mostrin el seu grau de difusi arreu del mn. Tot el que podem dir ara com ara s que aquest concepte ofereix una explicaci d'una part important dels costums de l'home salvatge que, actualment, ens s misteriosa i Inintel-Hgible. Probablement no es pot justificar gaire el fet d'atribuir l'altra varietat principal de la mgia comprensiva a algun principi imprecs i misteris. Els ritus dels Ka; sn plens d'actes que mostren la creena en l'eficcia de la imitaci . Gran part dels seus trets distintius depenen de la idea que la imitaci d'un esdeveniment far que aquest succeeixi. Aquest principi, que sovint se sintetitza amb l'expressi -les coses n 'engendren altres de sernblants-, s un en qu no hi ha res de confs o d 'indefinit. s possible que noms als ms cientfics del nostre grup els sembli que aix s aix, ja que hem deixat de creure-hi com una llei de causa natural. Tot i aix, com tots sabem, una variant seva forma la base d'un sistema mdic que encara t una creixent popularitat entre nosaltres. Un coneixement positiu com el que tenim, pel que fa als processos psicolgics que hi ha darrere de la barreja entre la medicina i la mgia, no ens porta a cap alba mstica de la ment humana, sin que ens presenta conceptes i creences del mateix ordre que aquelles que dirigeixen les nostres activitats socials.
Al primer captol hem analitzat especialment les relacions entre la medicina i la mgia, i hem fet servir el darrer terme per a dos tipus de processos: aquell en qu hom atribueix la malaltia directament a l'acci de l'home, i aquell en qu els mtodes de tractament no impliquen cap element de crida a p oders ms elevats, malgrat que la malaltia s'atribueixi a l'acci d'ssers espirituals.
Processos de diagnosi i de pronstic

s possible que el lector s'hagi adonat que els processos de diagnosi i de pronstic no han estat tractats amb profunditat. Malgrat que la naturalesa de la creena en la causa determina directament el tipus de tractament, normalment el descobriment de la causa no requereix cap ritu en especial. El pacient o els seus amics ho dedueixen immediatament del seu coneixement dels actes, que haurien ofs un home o un esperit, amb la suposada capacitat de causar una malaltia. All on es practiquen determinats ritus amb fins diagnstics, sovint podem obs ervar que aquests sn de carcter religis, fins i tot, on el tractament sembla ser de naturalesa totalment mgica. Aix , a l'illa Murray, a l'estret de Torres, es creu que la malaltia s causada per l'acci d 'alguns homes que, amb el coneixement dels ritus apropiats i la possessi d'objectes anomenats zaga, tenen la capacitat de causar malalties. D'aquesta manera, existeix la creena que un zaga produeix fam i magror i , alhora, disenteria; un altre produeix restrenyiment; i un tercer, follia . Quan alg emmalalteix, el pacient pot saber a l'instant a qui ha ofs, de manera que no s necessari cap procs de diagnstic en especial. Sovint, per , el pacient o els seus amics recorren a uns homes en concret, amos d'un lloc sagrat anomenat tomog
42
W. H. R. RIVF.RS
zogo, on es duu a terme un procs d'endevinaci . Aquest santuari
consta d'unes quantes pedres i petxines, disposades segons la forma del plnol irregular de l'illa. L'indret s visitat a trenc d'alba per aquells que en tenen un coneixement especial. Si un llangardaix surt d'una de les petxines, la casa o la vila que representa aquesta petxina indicar la procedncia de la persona que ha produt la malaltia. Si dos llangardaixos surten de diferents petxines i lluiten, aquella de la qual hagi sortit el guanyador representar el lloc on habita el bruixot. Aquest santuari tamb era consultat amb fins pronstics, segons els quals un llangardaix sense vida era signe de la mort del pacient. Tamb s 'hi practiquen altres formes d 'endevinaci. A l'illa Murray i sobretot a les illes occidentals de l'estret de Torres, es fan servir les calaveres dels familiars amb aquesta finalitat, i aix l'nima a qui pertanyia el crani en vida facilita la informaci desitjada en un somni. En el cas del tomog zogo de l'illa Murray, no en sabem prou de l'actitud cap als animals que proporcionen material per a la diagnosi, com per permetre'ns dir fins a quin punt el procs es pot considerar religis. Malgrat aix , la referncia a les calaveres dels avantpassats, que es dna en aquesta i en altres illes de l'estret de Torres, amb tota seguretat pertany a la categoria de religi i forma part d'un culte als avantpassats - d 'aqu es ta mateixa classe. El culte als avantpassats s encara ms clar a Melansia. En moltes zones d 'aquesta provncia etnogrfica, aquest culte proporciona un exemple d'un ordre relativament elevat, en el qual sn clarament presents els elements de splica i de propiciaci. Tamb en aquest cas, es pot observar que la crida a les nimes dels avantpassats es pot realitzar amb fins diagnstics, en ritus que altrament tenen un carcter indubtablement mgic. Els mtodes de pronstic sn encara ms propensos a tenir un carcter purament religis. Aix , quan un cap a l'illa d 'Ambrim, a les Noves Hbrides, resulta greument ferit, no sembla que es faci gran cosa a travs del tractament; per el fill o el germ de l'home malalt porta un porc a una pila de pedres anomenada worwor, que hauria estat construda en el moment que el cap adquireix el seu rang. Desprs de matar el porc al worwor, el deixen all com a ofrena a les nimes dels avantpassats del cap. A la nit,
43
l'esperit del pare de l'home malalt parlar amb el seu fill o el seu germ mentre dorm, i li dir si l'home malalt es podr refer o no. En l'ltim cas, s possible que aquest pronstic advers no satisfaci la gent; tot i aix es matar un segon porc d'una espcie ms valorada que la primera, amb l'esperana d'obtenir una resposta ms favorable. Alhora, s 'ofereix una pregria a l'avantpassat per permetre que l'home malalt s 'estigui amb els amics. L'nic tractament emprat s el de la fricci , per aix evidentment s poc important si ho comparem amb les estrictes prctiques religioses d'endevinaci a partir dels somnis o la pregria, a travs de les quals la gent intenta descobrir i, si s necessari, tracta d'impedir un resultat mortal. Penso que s una tema d 'inters que l'ajuda dels poders sobrehumans o divins es mostri tan relacionada amb el pronstic. s instructiu el fet que aquest art difcil i incert posi en relleu , en pobles com els melanesis, la interdependncia entre la medicina i la religi, d'una manera ms clara que qualsevol altre aspecte del seu art de guarir.
La malaltia atribuida a la infraccio d'un tab

L'estreta relaci entre la prctica de la medicina i el culte als avantpassats morts existeix arreu de la Melansia, per probablement els ritus combinats no han assolit enlloc un grau ms alt d'elaboraci que en les ms occidentals de les illes britniques Salom , on el tema fou estudiat amb cura pel Sr. A. M. Hocart i per mi mateix fa uns quants anys. (Estic molt agrat al Sr. Hocart per haver-me perms publicar aquest fragment preliminar del nostre treball conjunt). A la petita illa de Mandegusu o d'Eddystone, on el Sr. Hocart i jo vam passar alguns mesos, vam trobar una relaci tan estreta entre el tractament de la malaltia i el de certes prctiques religioses, especialment les que sn tab , que la narraci de la prctica mdica s alhora la narraci d 'un tab. Aquesta relaci s tan propera que seria impossible tractar l'una amb independncia de l'altra. Gaireb tota malaltia que t lloc en aquesta petita illa s 'atribueix a la infracci d'un tab amb el fruit de determinats arbres, especi-
44
W. H. R. RIVF.RS
alment el coco i la parra de btel. El tab, aix com el smbol pel qual se'l coneix, s'anomena kenjo. El procs del kenjo t un gran nombre de varietats, cadascuna d'elles s la propietat d'un home o d'un petit grup d'homes. El dret a la prctica s 'adquireix en part mitjanant la compra, en part mitjanant la instrucci d'alg que ja posseeixi aquest art. El coneixement adquirit d'aquesta manera inclou diversos ritus . Un es duu a terme quan el tab s imposat, un altre quan s 'elimina, i encara n'hi ha un altre que permet collir fruits dels arbres tab per al seu s . A ms, s'aprenen alguns ritus, i amb l'ajuda d'aquests es guareix totalment o parcialment la malaltia contreta per qui fa servir un fruit d'un arbre tab , sense haver realitzat els ritus pertinents al moment de collir-lo. Cadascun d'aquests ritus t un nom especial. Salanga s el que es fa servir per al procs teraputic. Tret d'expressions concretes, tots pertanyen al mateix home o grup d 'homes. D'aquesta manera, noms un home capa d'imposar o d 'eliminar el tab pot tractar la malaltia causada per la infracci d'aquest. A ms, com veurem a continuaci, hi ha una estreta ressemblana entre els ritus relacionats amb el procs del tab i aquells que sn ms estrictament mdics. El Sr. Hocart i jo vam trobar gaireb un centenar d'exemples de processos combinats entre un tab i la medicina d 'aquesta mena, i en vam registrar ms de seixanta. El que ve a continuaci s un exemple d 'un d 'aquests processos, concretament el que est relacionat amb el tab conegut com a kirengge, la infracci del qual produeix epilpsia i altres atacs convulsius. El smbol del kenjo s erigit a sobre o al costat de l'arbre o dels arbres que han de ser declarats tab , i consta de diverses plantes que normalment tenen quatre fulles o brots; d 'aqu que el quatre sigui el nombre sagrat de l'illa. El smbol tab de kirengge tamb inclou una pedra i un coral, que irriten la pell quan es toquen, aix com la papallona t com a nom kirengge. L's ests d'aquest mot per designar la papallona i l'epilpsia s per la ressemblana entre els moviments de l'insecte i els de la malaltia. Es posen les fulles i altres objectes en un pal forcat, pel costat del l'arbre que ha de ser protegit, amb la frmula segent: -Ax s vostre, esperits del kenjo. Aix s vostre, quartet de dones velles, quartet de dones velles que coneixeu el kenjo. Vosaltres, quartet de dones velles a Mbakia, sigueu favorables. Ki-
\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIG i
45
ambakia, Tupombakia, Saemali, Mbukumenia concediu la meva pregria contra l'home que roba el kenjo . Vosaltres, parella de tipa , concediu la meva pregria. Els noms propis esmentats en aquesta frmula s n de dones mortes que, en altres temps, coneixien el procs . El cinqu s el d 'un tomate o fantasma , el tomate kirengge; aparentment una personificaci de l'epilpsia, derivada potser d'algun h ome mort que patia la malaltia. El tipa s una classe especial de peix . Si el propietari de l'arbre vol fer servir qualsevol dels seus fruits , s'estenen quatre branquetes d'una planta anomenada nyou a sobre del fruit, i es pronuncien les paraules segents: 10 h o estenc per desfer-me'n. No torneu al cos ta t d 'aquest h ome. Marxeu al costat de la vostra mare; marxeu al cos tat del vostre pare. Marxeu". Per tant, aquestes paraules indiquen que s 'elimina una certa influncia del fruit, i tenim una ra per creu re que aquesta influncia s la del tomate o el fantasma que suposadament produeix l'epilpsia . Si es vol eliminar totalment el tab de l'arbre, les fulles i altres ob jectes que formen el smbol del kenjo han de ser dipositats en un indret p oc freqentat, perqu no hi hagi cap perill que alg els trepitgi; un ac te que es creu que t resultats m ortals. Quan el kenjo s'elimina, es recita la frmula segent: Marxeu i aneu-vasen al cel, n o romangueu a la terra, vs , esperit del kenjo. Marxeu . Refresqueu-vos a l'aigua fresca. Marxeu , tot mirant el Sol ; marxeu , tot mirant el cel; as cendiu i observeu el tro que sona al cel. Torneu-vas-en, per no venir mai ms. Marxeu". Quan alg pateix epilpsia o un altre atac convulsiu qu e es p ot identificar com a kirengge, aquesta persona i els seus amics co nsulten alg conegu t amb el poder d 'imposar el kenio kirengge. Aquesta persona visita el pacient i l'acaricia des del cap fins avall amb quatre fulles anomenades nyou, una mi ca de molsa, sutge i raspadures, tot recitant la frmula segent: -Acar ceu cap a fora . Acaricieu cap avall i cap a fora . Cess eu. Deixeu viure l'home; no torneu. M'han donat un bon braalet. La darrera fras e d'aquesta i de dues frmules ms que es fan servir per eliminar el tab es refereixen a la quota, ja que la moneda principal de l'illa s n els braalets. Tot seguit, el pacient s fumigat amb el
46
W. H. R. RIVF.RS
fum d'algunes fulles, que aspira mentre el remeier pronuncia per sobre seu aquestes paraules: -Sgu eu favorable, vs, dona anciana. Vs, nou esperit. Vosaltres, quartet de dones ancianes . Aleshores es posen les fulles al voltant del coll del pacient, mentre es reciten aquests mots: Sigu eu favorable, vs. Afavoriu aquest home. Deixeu-lo viure. A continuaci es col-Ioca una cinta al voltant del cap del pacient, i una banda de fulles a sobre la seva espatlla, i es pronuncien els termes segents: -Sgu eu favorable i deixeu que cessin els atacs. Desprs d'aix, el remeier deixa el pacient i se'n va sense mirar enrere. Aquest tractament es realitza els quatre darrers dies de lluna minvant. Es posa en prctica dos dies seguits; aleshores, es deixa un dia perqu l'esperit o els esperits del kenjo treballin, i, en acabat, al quart dia , es reprenen els ritus. El costum de reservar el tercer dia per a l'acci dels poders divins s un tret normal del procs salanga d'un kenjo. Al final dels quatre mesos, es repeteix el procs sencer. Al final del tractament, el remeier crema quatre botifarres petites al foc , pronunciant aquestes paraules: -Aqu teniu la botifarra , l'esperit de kirengge. Sigueu favorable. Deixeu marxar aquest home. No em feu tomar d'ara endavant. Quatre botifarres ms es posen al sostre de la casa del pacient.
L'element religis
L'element religis en aquests ritus s obvi. El missatge de splica roman en totes les frmules, que poden considerar-se clarament pregries a ssers que tenen el poder de negar all que se'ls demana. Al final de tots els actes, la crema de l'ofrena t sense cap dubte un carcter propiciatori, i tamb pot ser considerada una ofrena d'agrament a l'sser o als ssers fantasmals , mitjanant la intervenci dels quals s'ha dut a terme el tractament correcte. Tanmateix, el punt especial d'inters en aquests actes s la mescla homognia entre el procs teraputic i la instituci del tab , que tant en aquest com en altres indrets de Melansia t un carcter totalment religis . Se sost que la malaltia s el resultat de la infracci d 'un tab , imposat en nom de les nimes dels morts i sota el seu cstig. Prendre el fruit d'arbres tan protegits
47
no s un fet castigat pels companys de l'infractor, sin que el cstig prov directament de poders ms elevats sense cap intervenci humana. Els ritus del remeier noms s n el mitj amb qu s'obt l'ajuda d'aquests poders. Estan dissenyats per posar fi a la desgrcia ocasionada desprs del trencament del tab , que ha de ser considerat un pecat abans que un crim. Encara que hagi anomenat l'agent hum 'remeier', aquest podria ser considerat tant ms adequadament com a sacerdot, perqu t el privilegi especial d'invocar els poders ms elevats per deixar sense efecte la pena que el malalt ha atret cap a ell mateix amb el seu sacrilegi. Tot i que el sacerdot conserva el braalet entregat com a quota, es considera que aquest s 'ha ofert als esperits i a travs d 'aquesta activitat s'ha efectuat la cura. A ms de les creences en la producci de la malaltia per part dels esperits que vetllen pels arbres tab , els nadius de l'illa Eddystone tamb creuen en alguns ssers amb noms especials com ara Mateana , Sea, llongo, Paro, Mbimbgo, als que s'atribueix el poder de produir malalties. Aquests ssers sn personificacions de fenmens naturals com els llamps, les estrelles fugaces , o l'arc de Sant Mart; i molts d'ells tenen llocs predilectes, sovint associats a la presncia de santuaris. Una de les causes a les quals s'atribueixen les malalties s la intrusi en aquestes zones; per es creu que aquests ssers les causen amb fora independncia de qualsevol ofensa que hagi estat comesa per part de la vctima. Tot i aix , el mecanisme ms freqent pel qual es creu que produeixen malalties s mitjanant el trencament d 'un tab. Quan un home emmalalteix i presenta smptomes atributs a Mateana, se suposa que la malaltia ha estat produda per Mateana, a causa de la infracci d'un tab especial associat amb aquest sser, i anomenat kenjo Mateana. S'assumeix que Mateana no hauria fet que al malalt li pugs la febre si aquest no hagus trencat el tab associat amb aquest sser. s probable que ens trobem davant un exemple de fusi entre dues creences semblants, una en la producci de la malaltia per part d'una personificaci del llamp, i una altra que atribueix la malaltia a la transgressi de la instituci del tab .
48
W. H. R. RIVF.RS
Carcter religis adquirit a travs d 'un procs mgic

Espero tractar aquest procs de fusi en una altra ocasi. Ara com ara, tot el que necessito indicar s que els dos elements d 'aquest procs sn de carcter clarament religis. S'han unificat dos grups de creences relacionades amb la causa i el tractament de les malalties, sense destruir de cap manera el carcter religis del producte de la fusi. Malgrat aix , tenim exemples a l'illa d 'Eddystone en qu un procs de fusi semblant ha dotat d'un carcter religis els processos de producci de les malalties que, d 'una altra manera, pertanyerien clarament a la categoria de mgia. D'aquesta manera, el trencament d'un tipus de tab exposa el transgressor/a a l'acci d'un dels homes del grup anomenat njiama. En alguns d'aquests casos, la sang surt a borbolls de la boca del pacient, que mor a l'instant, per en casos ms lleus es practica un ritus de tractament que emula els mtodes similars als d 'altres ritus curatius relacionats amb els tabs. La infracci d'un altre kenjo, keno mba, porta com a conseqncia una malaltia atribuda a l'acci d'un bruixot anomenat mba, que es creu que produeix les malalties a partir del treball d 'un fragment de menjar o d'un objecte que hagi fet servir la persona a qui es vol causar la malaltia. Aquest cas recau en una tercera categoria de mgia , descrita durant la meva primera dissertaci. L'acci d'un mba es pot donar amb fora independncia del trencament d'un tab , per la tendncia de la gent a considerar la malaltia com un cstig per haver coms un pecat s tan forta que se suposa que un bruixot no pot efectuar el seu objectiu, a menys que la seva vctima s 'incrimini ella mateixa per haver trencat un tab. L'adquisici del carcter religis per part d'un procs que s principalment de tipus mgic, es mostra de manera diferent en relaci amb la bruixeria de l'illa d 'Eddystone. Quan una persona contrau una malaltia, suposadament a causa de l'acci d'un mba, la part essencial del tractament consisteix en la recuperaci del fragment de carn o d'un altre objecte, anomenat penupenu, amb qu el bruixot actua sobre la seva vctima. Aquest penupenu pot ser recuperat de dues maneres diferents . En la primera, els familiars del pacient acudeixen a una persona amb la reputaci de tenir
49
el poder d'endevinaci pel que fa a aquesta condici. L'endev sost un braalet i recita els noms de totes les persones que es creu que tenen poders mgics, i, quan s'esmenta un dels noms, el braalet comena a girar. Per tant, una vegada revelada la persona per part del bruixot, els familiars la visiten i l'acusen de l'acte. L'home sospits pot confessar-se immediatament, i restituir el penupenu amagat en la seva vctima. Si refusa confessar, el pengen d'un bra a la branca d'un arbre. Com a regla general, la confessi no triga a arribar, per si hi ha una llarga espera, es conclou que s'ha coms algun error en l'endevinaci amb qu s'ha arribat a la diagnosi, i s 'allibera la persona penjada com a sospitosa. Cal comentar que en un cas com aquest el pacient es recupera, perqu la seva ment s'allibera de la idea que la seva malaltia s causada per l'acci d 'un bruixot. Aquesta manera d'actuar es desvia del que s prpiament mgic, en el recurs d 'endevinaci amb el braalet, un procs que depn totalment de l'acci d'un esperit ancestral. La suspensi del suposat bruixot t un caire d'experincia difcil, per bviament no el t de religis. Amb l'altre mode d'actuar, en casos en qu s'ha diagnosticat l'acci d 'un mba, el caire religis s que s evident. Una persona amb un coneixement i uns poders especials suplica quelcom als esperits anomenats tomate kuri, que es creu que poden trobar el penupenu per restituir-lo a l'home malalt. La recuperaci d 'aquest s'acompanya de ritus semblants amb els que sn guarides les malalties causades pel trencament d'un tab. Per tant, la naturalesa religiosa de l'art mdic s tan forta a l'illa d'Eddystone, que els actes del mateix tipus que la mgia d'altres llocs es diagnostiquen i es tracten amb mitjans que suposen la splica als esperits dels morts, aix com la seva propiciaci, i sn els objectes principals dels ritus religiosos de la gent. Sembla haver-se posat en marxa un procs d'unificaci pel qual les maneres ms diverses de contemplar les malalties, unes maneres que pertanyen clarament a categories totalment diferents en llocs distints, s'han agrupat entorn un mateix patr , tenint en compte els diagnstics i els tractaments. Fins a un cert punt, aix mateix s vlid en les creences relacionades amb la causa, on es mant que la producci de les malalties per l'home no seria efectiva a menys que el portador/a de la malaltia s'hagus fet mereixedor/a
50
W. H. R. RIVF.RS
d 'una acci tan malvola a causa de la transgressi d'un decret religis. L'estricta relaci entre la religi, i la producci i la cura de les malalties es troba en moltes parts de Melansia. D'aquesta manera , a les illes on existeix la instituci del totemisme, es diu que les malalties sn conseqncia d'infraccions de decrets totmics, com ara matar o menjar-se el ttem. Com que aquests decrets tenen la naturalesa de tabs, ens trobem un altre cop en contacte entre la medicina i el tab. A les Noves Hbrides, on el tab s 'associa a determinades organitzacions complexes, en qu els homes ascendeixen de rang segons el nombre de porcs que maten, la transgressi d 'aquests tabs comporta malalties derivades. No obstant aix, aquest carcter religis de l'art de guarir no s nic a Melansia, sin que moltes vegades l'acompanyen unes prctiques mgiques d 'un tipus ms definit. En alguns llocs com les illes de Bank i de Torres, i possiblement a Nova Bretanya i a Nova Irlanda, aquestes prctiques sn molt importants en les vides i les creences del poble. En altres parts, predomina l'aspecte religis de l'art de guarir, com hem observat a l'illa d 'Eddystone. Aquest predomini pot ser tan gran com perqu la mgia quedi completament subordinada a la visi de les malalties com un cstig al pecat.
L'existncia independent de les malalties

Ara he d 'analitzar breument aquells casos en qu es creu que les malalties sorgeixen independentment d'alguna acci per part del ssers humans o dels poders ms elevats. Aquesta creena existeix en moltes parts de Melansia i de Nova Guinea i probablement s universal, tot i que ha atret p oc l'atenci, a banda dels costums ms xocants que mostren la relaci entre l'art de guarir i la mgia i la medicina. Aquestes malalties s n les que acostumem a agrupar com a 'malalties menors'. Quan la malaltia sembla amenaar la vida, s quan la gent comena a pensar en la intervenci de factors humans o espirituals. Com per a nosaltres, aquestes 'malalties menors' es tracten extensament sense l'ajuda de practicants especialitzats i amb mesures que corresponen als nostres remeis
51
domstics. O'aquesta manera, el professor Seligman ens diu que entre els Sinaugolo de Nova Guinea noms es consulta un bruixot quan el tractament ordinari ha estat intil. En alguns casos les creences que sustenten el tractament d'exemples greus d'una malaltia, tamb tenen a veure amb el tractament d'aquestes malalties menors. Aix, a l'illa d 'Eddystone, algunes dolences que suposadament provenen 'd'elles mateixes' encara es tracten amb mesures similars a les que s'utilitzen en malalties atribudes a la nfracc d'un tab. Un tractament aix s'acompanya d'una crema com a ofrena als ssers espirituals, l'ofrena caracterstica dels ritus curatius d'un tab. Com que en alguns casos les malalties no s 'atribueixen directament als factors humans o espirituals, no hem de pensar llavors que hagin caigut al terreny que haurem d'anomenar de 'causa natural'. Si investiguem les creences amb referncia a la causa d'aquestes malalties menors en un lloc com l'illa d'Eddystone, veurem que es creu que aquestes malalties broten soles, i que per tant no sn la causa d'un ritu com el que s la conseqncia natural de malalties atribudes a la negligncia dels manaments religiosos. Pot semblar que aquestes malalties atreuen poc l'atenci i que no permeten l'especulaci material. s cert que molts dels problemes que suposadament 'oco rren sols' sn comuns i sn la causa d'un gran malestar. Tot i aix , com a regla, no amenacen la vida. La qesti s que no sigui la seva alta freqncia la que les tregui fam de les esferes mgiques i religioses. Els excepcionals, o en tot cas menys habituals, incidents de la vida que tendeixen a excitar les especulacions de la ra a humana i els fets tan freqents en tpics com els brots de dolences als membres, acostumen a quedar-se fora del cercle de l'inters medicoreligis, de la mateixa manera que els nostres refredats i d 'altres malalties habituals es queden fora del camp d'acci de la nostra medicina, en gran mesura.
Les varietats de l'art de guarir

La creena en els brots de malalties independents als factors hu-
mans i espirituals introdueix un element de variaci dins l'art
52
W. H. R. RIVF.RS
de guarir dels pobles salvatges. Fins i tot quan es decideix que ha intervingut algun factor hum o espiritual, encara pot quedar un ampli mbit de variaci en el tractament que s 'adopti. Si podem jutjar, per la segent experincia a l'illa d 'Eddystone, pobles com els melanesis que dipositen la seva fe en molts doctors i no s 'acontenten noms amb un fsic o amb un remei. Un home que ens havia fet d'ajudant a l'illa va caure malalt amb una pneumnia apical. Desprs d'haver estat malalt uns quants dies, vaig sentir que volia que el tracts jo i el vaig atendre durant la resta de la malaltia. A ell ja l'estava visitant un bruixot de l'illa de renom kundakolo, a qui li dec gran part del coneixement de la medicina d'Eddystone. En una de les meves ltimes visites un altre dels nostres ajudants, tamb un bruixot de renom que va venir amb mi , va dur a terme un tractament tan aviat com jo vaig acabar la meva entrevista, que consistia en fregues , escopinades i oracions . El seu tractament estava dissenyat per posar remei a les suors, que en aquells moments eren la causa principal de les queixes . Jo ja sabia que tenia dos rivals en el meu art, durant les meves atencions al pacient, per no va ser fins desprs que ell s'hagus recuperat que vam saber que van haver-hi almenys una dotzena. El primer diagnstic va ser que el pacient patia de bruixeria o mba, i es van cridar successivament tres bruixots diferents perqu realitzessin tres tipus de tractaments distints per a la seva condici . Llavors, jo vaig comenar les meves visites, per al mateix temps van avisar dos practicants ms que van aplicar unes altres dues 'cu res' per a la bruixeria. El diagnstic de l'mba es va abandonar ms o menys al moment de la crisi , i llavors una dona va posar en prctica el tractament del njiama, suposant que el pacient havia caigut sota l'encanteri del mal d'ull. Aix es va seguir d'un tractament assignat per curar un smptoma atribut a un sser anomenat Ave, que tornarem a trobar d'aqu poc. I tamb van seguir-hi tres 'cures' separades; 'cures ' per a una malaltia anomenada tagosoro que es produeix normalment per l'acci dels ssers designats com a Mateana i Sea. Com que no van ser del tot satisfactries, el diagnstic original de l'mba va ser la base del segent tractament. Un mes desprs, el pacient s'estava pensant si avisaria un altre practicant o tomaria a tractar-se per tagosoro, a causa del fracs de recuperar les seves forces per complet. En
53
una etapa de la malaltia, quan el pacient delirava i insistia d'anar caminant nu d'aqu cap all , els seus amics van considerar apropiat cridar un practicant capacitat en el tractament de la infracci del kenjo tuturu, que resulta d'una condici de bogeria atribuda als ssers anomenats tuturu que viuen als arbustos.
Diferncia entre bruixot i sacerdot

L'alt nivell d 'especialitzaci de la funci mdica que existeix a l'illa d'Eddystone ens pot servir com a introducci d'un tema que fins ara he deixat de banda. Al primer captol vaig esmentar que un dels mitjans amb qu es pot distingir la medicina de la mgia i la religi s la qesti de la diferencia entre l'habilitat guaridora del bruixot i del sacerdot. En l'rea que estudio en aquestes conferncies especialment, he de dir d'una vegada que hi ha molt pocs indicis d 'aquesta diferenciaci. A Austrlia, Nova Guinea i Melansia pot semblar que el remeis ms simples, dels quals parlar ara mateix , es poden utilitzar per a qualsevol d'ells. Respecte a aix no hi ha diferncia entre el curandero i el grup general del poble. Aquells que combinen la prctica de la medicina amb la dels ritus mgics o religiosos adquireixen el seu arts amb un procs especial, ja sigui per iniciaci o per instrucci. A Melansia sempre s'ha d'adquirir aquest coneixement. La instrucci ms completa en qualsevol branca de l'art medicomgic o medicoreligis no ser disponible per a un alumne sense que aquest li doni diners al seu instructor. Tot i aix, aquesta instrucci i adquisici gaireb sempre inclou tant la producci com la cura de les malalties, en els casos en qu la malaltia s 'atribueix a factors humans, i el coneixement per representar els ritus que no siguin d'una naturalesa curativa en qu la medicina s 'alia amb la religi. Tanmateix, a l'illa d'Eddystone, s'ha donat un pas diferent cap a la diferenciaci entre un curandero i un sacerdot. Un home que compra el coneixement que li permet imposar un tab , compra al mateix temps el coneixement del procs amb qu es tracta la malaltia que pugui sorgir de la infracci d 'aquest tab. No obstant aix, no vol dir que aquesta utilitzi part del seu coneixement. Alguns homes de l'illa anomenats tinoni salanga han aconseguit
54
W. H. R. RIVF.RS
una reputaci especial per l'xit en l'aplicaci de remeis. Amb els tinoni salanga podem veure clarament la diferncia entre un curandero i un sacerdot. Seria interessant mencionar alguns dels condicionants que semblen haver portat cap aquesta distinci. Un d 'ells s que el tinoni salanga, que desitja que el seu tractament tingui xit, hauria d'utilitzar una mena d'instrument especial fet d 'una petxina designada com riherilee, amb la que es poden tallar i raspar les arrels o els altres ingredients de la seva farmacopea. Qui trepitja aquest instrument fa enfadar el tomate o l'avantpassat fantasma del qual deriven els poders del curandero, i el fantasma mostra el seu enuig envers al cstig de la malaltia. A causa del perill que es provoca, els homes que han comprat el coneixement d'un tab en alguns casos rebutjaran utilitzar el coneixement del tractament associat, i deixaran aquesta part de l'art a d'altres que vulguin crrer el risc. Un altre element dissuasiu s la necessitat d 'abstinncia sexual per part d 'un curandero, especialment en ritus com ara la cura d'lceres. Hi ha una altre indici que la medicina, en l'estricte sentit de la paraula , s 'est dissociant de l'actitud religiosa a l'illa d'Eddystone. La influncia d'un sser anomenat Mateana mostra en ella mateixa l'aparici de febre , dolor i debilitat. Aquests smptomes complexos s'anomenen tagosoro. En aquest moment sembla que hi hagi una tendncia diferent a l'hora de diagnosticar i tractar els tagosoro com una entitat mrbida, independentment de qualsevol creena cap a l'enuig de Mateana o en la transgressi d'un tab. Probablement aquest era el cas en els tres tractaments de tagosoro, practicats al pacient que ja he mencionat; mentre que el tractament per als smptomes atributs a l'Ave tamb han degut ser d'una naturalesa similar. Tot i aix s possible que aquesta modificaci de l'art de guarir de l'illa d'Eddystone es degui a la recent influncia europea. Aix tamb pot ser vlid per a l'especialitzaci del curandero, ja que un dels primers resultats d'una influncia externa com aquesta s baixar la gurdia i la resistncia als perills i dificultats que acompanyen freqentment els ritus religiosos i mgics de l'home salvatge. S'ha de dir que el fracs generalitzat per distingir entre un curandero i un bruixot o sacerdot no s per cap fracs en l'especialitzaci de la mateixa funci mdica. Es ms, el problema s a
55
la inversa. Pobles com els paps o els melanesis han aportat, en alguns aspectes, una diferenciaci de la funci mdica cap a un to molt ms elevat, al que fins i tot hem arribat nosaltres en el nostre art mdic ms especialitzat. A l'illa d'Eddystone el tractament de diferents malalties s tan especialitzat que alg tractar el reumatisme, alg altre la febre , un tercer l'epilpsia, i un quart la bogeria; tot i que en cada cas la cura de la malaltia est ntimament associada a certes funcions religioses. Un exemple d'especialitzaci semblant a l'estret de Torres ja hi s en aquest escrit, i encara se'n pot trobar un altre exemple a l'illa de Tami, al nord-est de la costa de Nova Guinea, on hi ha una persona que sap com es cura el dolor del pit, un altre el dolor a l'abdomen, un tercer el reumatisme, i un quart el refredat. Per tant, l'especialitzaci hi s present en un nivell preeminent; per aquesta especialitzaci ha agafat una direcci que probablement ha estat antagnica al desenvolupament de la nostra diferenciaci de la funci social que, desprs de segles de progrs, ha fet de la medicina un mbit de la vida social totalment independent.
Malalties epidmiques
Queden per considerar uns quants punts especials. Fins ara he tractat la malaltia com si fos una condici que noms afecta els individus, i no he dit res dels casos de les malalties que afecten simultniament una poblaci sencera o una gran proporci de la poblaci. Ara hem de prestar atenci a l'actitud dels pobles que estudiem cap a les malalties epidmiques. Aqu, com en els casos individuals de les malalties, trobem la medicina barrejada ntimament amb la mgia o la religi. Entre els pobles que porten una vida dominada per la mgia , les epidmies s 'atribueixen a l'acci dels bruixots, per se suposa que les produeixen els bruixots membres d 'algun altre poble o d'alguna altra illa. He deixat constncia d'un cas de l'illa de Banks, en qu un home que volia fer mal a una dona que es va negar a casarse amb ell, va sostenir un bamb que contenia certs ingredients perqu el vent ports la seva influncia a l'illa on vivia la dona. Va ser-li atribuda una malaltia epidmica que va sorgir poc des-
56
W. H. R. RIVF.RS
prs. Se li va pagar al bruixot, que va enviar cocos joves en els quals havia impartit poders (mana) , i la llet d 'aquests cocos es va escampar per les portes de cada afectat, perqu l'epidmia es contingus. Per a un exemple de malaltia epidmica atribuda de la m d 'uns poders ms elevats, he de tornar a l'illa d'Eddystone. Aqu una malaltia aix es creu que s la causa de l'acci d 'un sser o ssers, anomenats Ave. La seva vinguda s'indica amb la presncia d 'arcs de Sant Mart trencats, estels fuga os, nvols vermells i ruixats de pluja fina mentre brilla el Sol. Els smptomes de la malaltia que sol produir l'Ave sn febre, mal de cap i tos. L'Ave probablement eren esperits o fantasmes associats amb alguns sepulcres negligits d 'Eddystone. Les epidmies disentriques s'atribueixen a l'Ave d'Ysabel. Quan una epidmia atribuda a l'Ave visita l'illa, la gent acut a qui coneix els ritus apropiats . Aquest home, amb alguns companys, visita un poble abandonat. Desprs de pronunciar els noms d 'alguns fantasmes , probablement els dels seus predecessors que coneixien els ritus, diu: -Tu, a l'arrel del cel, baixa i vs-te'n. Hi ha un final per als homes; hi ha un final per als caps; i un per a les dones dels caps; i un per als fills dels caps. Vine i vs-te'n, tu, etc .. L'orador acaba amb una exclamaci com un lladruc, mentre tots els presents criden. Llavors es distribueix l'arrel de crcuma i tots la masteguen i l'escupen sobre el cam, tal com van cap a la riba, fent tot el soroll possible, amb la idea d'emportar-se l 'Ave. Quan arriben a la riba, el lder de la cerimnia doblega una fulla grossa amb forma de canoa. En aquesta imitaci de vaixell hi posa les cendres, alguna de les fulles utilitzades per construir els sostres de les cases, i cinc petxines petites d'ornament anomenades ovala. Llavors pronuncia les paraules segents: -Tu : Vs-te 'n a Ysabel; vs-te'n a Choiseul (illes venes). No et quedis a Mandegusu. Llavors es porta la canoa al mar i es posa sobre les onades, perqu se'n vagi de l'illa. Es creu que l'Ave torna al lloc d 'on va venir.
57
Les relacions entre la naturalesa econmica i la jurdica

L'objectiu principal d'aquesta discussi ens ha ensenyat la relaci ntima de la medicina amb la mgia i la religi , entre algunes persones de la part baixa del rnquing en l'escala de la cultura general. S'haur pogut observar que aquest lligam comporta altres relacions de tipus econmic i jurdic. Aix , el kenjo de l'illa d'Eddystone no s merament un exemple d 'una estreta barreja entre medicina i religi, sin que al mateix temps implica la instituci de la propietat privada. El poble de l'illa d'Eddystone forma un bon exemple de comunisme de bns; grups extensos de persones que tenen terres i altres propietats en com. El procs anomenat kenjo , que fins ara hem estudiat en relaci amb les categories socials de la medicina i la religi, tamb s un mitj a travs del qual determinats tipus de propietats -concretament els fruits de certs arbres- es guarden per a l's especial de persones individuals. s una prctica social que ha fet que un poble comunista hagi progressat una mica en el can de l'individualisme. Els ritus kaia de la pennsula de Gazelle i de l'illa del Duc de York, que vaig descriure al primer captol, mostren un exemple d'un procs semblant. Es creu que l'sser mig serp, mig hum, anomenat kaia s capa d'extreure l'nima de qualsevol persona que agafi fruita dels arbres de la barriada on ell viu , i les persones d'altres barriades sn especialment propenses a patir la seva acci. s probable que la creena en l'eficcia d'aquest sser sigui fomentada pels habitants del barri, com a mitj de protecci per a la seva propietat davant la gent d 'altres barris. Seria un gran error observar les institucions de les illes de Salom i Nova Bretanya com a invencions de la gent per a l'inters de la propietat privada. Malgrat aix, la creena en la producci de malalties com a cstig per robatori proporciona un motiu que tendeix a perpetrar les idees i les prctiques que porten la medicina cap a una relaci molt ntima amb la religi. Aqu noms tenim un dels innumerables exemples que mostren que, entre els pobles de cultures rudimentries, la distinci entre una categoria social i una altra s molt ms difcil que a la nostra cultura. El carcter religis de l'art mdic entre aquests pobles s noms un exemple de la manera com la religi i l'actitud religiosa envaeixen cadascuna de
58
W. H. R. RIVF.RS
les parts de la vida social. La religi , en aquest poble, no s cosa d'un dia a la setmana, sin que influencia cada acci de la seva vida quotidiana.
La part que juga amb la suggesti

Un altre tema ben Il-lustrat pels actes descrits en aquest llibre s l'evidncia de la part que juga la suggesti en la producci i la cura de les malalties als pobles com els paps i els melanesis. No podem tenir cap dubte que alguns processos com els que he exposat aqu sn eficaos. Les persones que han ofs alg de qui es creu que t poders mgics, emmalalteixen, i fins i tot es moren, com a resultat directe de la seva creena; i si el procs no ha anat tan llunyes curen, si es poden convncer que l'encanteri s 'ha expulsat. De la mateixa manera , alg que hagi envat el lloc freqentat per un fantasma o un esperit, possiblement sofrir una malaltia mortal, perqu creur que ha perdut l'nima; i es curar desprs de la representaci dels ritus que s'atribueixen el poder de restaurar l'nima perduda al seu cos. Sens dubte, en aquest cas, aquest factor real de suggesti es barreja amb el frau , especialment per part d'aquells als que s'assigna la producci i la cura de malalties pel seu coneixement especial. Si alg es posa malalt, amb smptomes que s 'atribueixen per creena popular a un bruixot, o a algun esperit la influncia del qual es creu que est per sota dels poders d 'un sacerdot, el bruixot o sacerdot rpidament estar preparat per acceptar el rol que li toca per guanyar diners i, al mateix temps, per realar la seva reputaci en poders medicomgics o medicoreligiosos. Al mateix temps, hi ha un motiu per creure que no s del tot un estafador, per que en alguna mesura comparteix la creena general en els seus propis poders. Fins i tot, el nivell d 'intimitat amb aquells que practiquen arts medicomgiques i medicoreligioses, que s possible d 'aconseguir a un visitant com jo que he estat amb diversos pobles, s prou com per demostrar la sinceritat i la serietat de molts d'aquests practicants. En molts casos jo crec que a nosaltres ens passa el mateix, i que un estudi dels nostres curanderos i xarlatans, fet amb la mateixa cura amb qu nosaltres
59
ens vam dedicar al curandero australi o melanesi, ens mostraria l'impostor en menys casos dels que suposem. Sens dubte, hi ha abusos per si un estudi aix es realitzs des d'un punt de vista psicolgic, sovint revelaria l'entusiasta i l'excntric en una mesura superior a la de l'impostor. L'estudi de pobles de cultures rudimentries, no noms ens ajudar a ser conscients correctament de la part que prenen el frau i la decepci en determinades formes de l'art mdic del mn civilitzat, sin que -cosa molt ms important- tamb ens ajudar a entendre millor la part que pren la suggesti en la producci i el tractament de les malalties. Des del punt de vista psicolgic, la diferncia entre les arts rudimentries que he descrit en aquest llibre i molta de la nostra medicina no s una diferncia tipolgica sin noms de nivell.
La racionalitat de l'art de guarir

Tanmateix , la lli principal que ens transmeten els fets exposats, s d'una importncia que arriba ms lluny dels lmits del nostre tema en especial. Aquesta lli s la racionalitat de l'art de guarir en pobles com els paps i els melanesis. Les prctiques d 'aquests pobles amb relaci a les malalties no sn una mscel-In a de costums desconnectats i sense significat, sin que estan inspirades en idees definides respecte a la causa de les malalties. Els seus modes de tractament segueixen directament les seves idees, pel que respecta a l'etiologia i la patologia. Des del nostre punt de mira modern, podem adonar-nos que aquestes idees sn incorrectes. Per el punt important s que, encara que les creences dels paps i dels melanesis siguin incorrectes pel que fa a la causa de les malalties, les seves prctiques sn la conseqncia lgica d'aquestes creences. Podrem dir que aquests pobles practiquen un tipus de medicina que en alguns aspectes s ms racional que el nostre, perqu els seus modes de diagnstic i tractament segueixen directament les seves idees s obre la causa de les malalties. Segons l'opini del mn civilitzat, aquestes idees sobre la causa de les malalties sn incorrectes o noms contenen granets de veritat aqu i all. Per
60
W. H. R. RIVF.RS
una vegada es donen per fetes , el cos de la prctica mdica les segueix amb una consistncia lgica, que nosaltres trigarem a emular en la nostra cerca d 'una medicina fundada en les cincies de la fisiologia i la psicologia. Al primer captol, he intentat demostrar que els conceptes en qu es basa el procediment mgic de l'home salvatge no tenen el carcter vague i indefinit que sovint se'ls assigna, sin que formen uns motius clars i relativament concrets per als actes complexos del bruixot i del curandero. Aquests conceptes formen el punt de partida dels seus processos lgics, i la conclusi general que puc extreure dels fets que tenim davant nostre s que aquests processos lgics sn tan definits com les premisses d'on parteixen. No pot haver-hi cap obstacle superior per al progrs dels nostres intents d'entendre la ment de l'home de cultura rudimentria, que la creena mpliament estesa que les seves accions estan determinades per motius que tenen aquest carcter vague i l-lct, atribut per a molts al pensament de l'home salvatge. Hi ha fins i tot qui mant que pobles com els paps i els melanesis encara no han arribat a l'etapa lgica del pensament.]o crec que no hi ha un sol apartat de la vida social en el qual no es pugui demostrar que aquesta visi s falsa. D'altra banda, he intentat mostrar la seva falsedat en un apartat de la vida social. Espero que els fets aqu exposats siguin suficients per demostrar que, en l'apartat de l'activitat en qu s 'esfora per fer front a les malalties, l'home salvatge no s una criatura l-l gtca o prel gca , sin que les seves accions sn guiades per un raonament tan definit com el que nosaltres podem pretendre en les nostres prctiques mdiques . Malgrat aix , s'ha d'assenyalar que els exemples de l'art de guarir representats en aquest llibre no sempre han format part d 'un sistema estrictament lgic i consistent. Un cas provinent de l'illa d'Eddystone exemplifica com la causa de les malalties per agents com Mateana i Sea, igual que per al mal d'ull i per a la bruixeria, han esdevingut subordinats al culte als avantpassats en qu es basa el kenjo. La infinitat de creences connectades amb l'sser anomenat Ave dna un altre exemple de la mateixa illa. Com a exemple de Nova Guinea podem mencionar l's que fa el kai de diferents remeis, com ara sagnar i fer massatges, que pel que sabem no provenen directament de les seves idees respecte
61
a la causa de les malalties. Aquests casos ens porten a un conjunt de problemes que he deixat de banda en aquest llibre, qestions que ens portarien a estudiar la medicina antiga d'una manera massa extensa per ser inclosa en l'mbit de la cobertura d'aquest conjunt de dissertacions -diguem-ne, l'estudi de les transformacions sofertes per les creences i les prctiques mdiques com a resultat del contacte i la barreja de pobles. He estudiat els fets socials amb noms dos mtodes: el sociolgic i el psicolgic. He de deixar per a una altra ocasi el problema -que s molt ms difcl- de les relacions histriques entre la medicina, la mgia i la religi.
En els captols anteriors he analitzat descriptivament les relacions entre la medicina, la mgia i la religi, i tamb des d'un punt de vista sociolgic i psicolgic. He demostrat que a Melansia i a Nova Guinea, la regi que vaig triar per il-lustrar el meu argument, hi ha una gran relaci entre tres grups de processos socials que nosaltres i altres pobles civilitzats distingim clarament l'un de l'altre . He tractat breument alguns dels factors psicolgics en qu es basa la uni dels tres tipus de processos, per he deixat totalment de banda qualsevol consideraci sobre els mecanismes que fan que les relacions entre la medicina, la mgia i la religi siguin un fet i que, amb els seus processos tan fortament relacionats en una part del mn, en una altra part hagin esdevingut apartats diferents i autnoms de la vida social. He triat un tractament histric i evolutiu per a la segona part d 'aquest llibre .
L'evoluci dels costums socials i de les institucions

He de comenar considerant breument el problema general respecte a la naturalesa del procs evolutiu, en la seva relaci amb la histria de la societat humana. La prctica de la medicina s un procs social, subjecte a les mateixes lleis , i ha de ser estudiat amb els mateixos mtodes que els altres processos socials. L'objectiu principal d 'aquest llibre s exposar els principals mtodes que haurien de guiar i dirigir l'estudi de la histria de les institucions socials, mitjanant les relacions entre la medicina, la mgia i la religi.
64
W. H. R. RIVF.RS
L'evoluci independent
Si hagus escrit sobre aix fa uns quants anys, la meva manera de tractar el tema hauria estat molt simple. En aquell temps, igual que la majoria d 'estudiants de la societat humana, creia que desprs d'una amplia dispersi sobre la Terra, ocorreguda en una poca tan distant com per posar el seu estudi gaireb fora de l'abast de la cincia prctica, la raa humana havia desenvolupat els seus costums i institucions amb un alt nivell d'independncia - fins i tot, en alguns casos, complet. Quan vaig adonar-me de la gran semblana de costums o creences en llocs mpliament separats, vaig estar satisfet d'atribuir-ho a un procs d 'evoluci independent, el curs del qual havia estat determinat per la tendncia de la ment humana a respondre uniformement d 'una determinada manera a l'acci del seu entorn fsic i social. Hauria d'estar satisfeta amb la posici que la gran relaci entre la medicina, la mgia i la religi, que tant m 'he esforat a demostrar a Melansia i a Nova Guinea al primer i al segon captol, representa noms una etapa en un procs de diferenciaci on un tipus d'activitat social s 'ha desenvolupat en tres apartats de la vida social en altres llocs . Hauria d'haver sostingut que Melansia i Nova Guinea han conservat per a nosaltres una etapa en l'evoluci de la societat humana, en la qual aquesta diferenciaci ha fet un progrs tan petit que encara s difcil distingir la medicina de la mgia i la religi, mentre que per a nosaltres el procs de diferenciaci ha anat tan lluny que cadascun dels dos processos que la nostra societat ha conservat t els seus propis practicants especialitzats, el seu propi codi de reglaments socials, i el seu propi cos de creences respecte a la relaci de la raa humana amb el seu entorn. A ms, quan he comparat les idees patolgiques amb els diagnstics i les prctiques teraputiques de diferents pobles, hauria d 'haver sostingut qualsevol semblana que sembli ser el resultat natural de la unitat d 'acci de la ment humana. Les malalties d 'una part del mn sn com les d'una altra part, cosa que jo hauria d 'haver observat com el fet ms natural del mn, com si la ra a humana hagus evolucionat en creences semblants respecte a la naturalesa de les malalties i les prctiques similars amb qu es modifiquen o neutralitzen els seus efectes.
65
Hauria d'haver explicat les similituds entre les creences i les prctiques de la medicina i les de la mgia i la religi, d'una manera semblant. Hauria hagut d'argumentar que, si la mgia i la religi han sortit de les creences i dels sentiments de la raa humana envers els misteris de la naturalesa o envers el seu propi naixement, vida i mort, o tots dos junts, aquests misteris sn de carcter semblant a tot arreu. Hauria d'haver vist natural que la ment humana que est en formaci hauria d'haver reaccionat de maneres tan semblants com per haver produt el culte al Sol i a d'altres cossos celestes, a la vegetaci i a d 'altres forces naturals, juntament amb el culte als morts, que es poden trobar en tants llocs de la Terra. No m'hauria sorprs que un corpus de costums i creences que englobs la reacci de la raa humana cap als seus semblants de la natura, o de la seva prpia vida, estigus tan connectat amb el que engloba la seva actitud cap a les malalties. Si llavors, com ara, he donat un nivell d'importncia preeminent al gran misteri de la mort, com el motiu ms important en el desenvolupament de la religiositat de la raa humana , la connexi de la religi amb l'art dissenyat per trobar-se amb la malaltia, la precursora de la mort, hauria d'haver semblat especialment natural. M'hauria quedat a l'extensa part on les idees que estan connectades amb la mort i amb la vida desprs de la mort, porten al desenvolupament religis de la ra a humana, i hauria observat l'estreta connexi entre la medicina i la religi com la conseqncia natural de l'ntima relaci entre la malaltia i la mort. En aquest breu esbs del que hauria dit si hagus escrit aix fa uns quants anys, hi ha moltes coses que continuo pensant que sn certes. Si repassem la histria de la humanitat, veurem que hi ha actuat un procs d 'especialitzaci de la funci social, sense cap mena de dubte, i jo hauria d'haver considerat com a estrictament certa la distinci creixent entre la medicina , la mgia i la religi, com a exemple d'aquest procs d'especialitzaci. Tamb hi hauria molta veritat en la suposici que la malaltia i la mort estan tan connectades que, fins i tot, si la Terra hagus estat dividida en mbits independents i autosuficients, podrem esperar-ne una gran semblana en la reacci de diferents grups de races humanes. El que ara trobo en el recompte que acabo de fer no s que sigui fals , per est molt lluny de ser totalment ve-
66
W. H. R. RIVF.RS
ritat. L'error rau en una capitulaci massa simple d'un procs que realment ha estat extremadament complex.
La transmissi com a factor en la cultura humana
El gran canvi que s'ha esdevingut' en les nostres idees amb referncia al valor d'un esquema d'evoluci com el que he esbossat s a causa de diversos motius. Avui noms tinc temps de mencionarne un. I s que fins fa poc s 'ha parat poc esment a les influncies de la degeneraci en la histria de la societat humana. En un moment determinat les cultures salvatges i brbares de la humanitat eren considerades universalment exemples de degeneraci, per amb l'acceptaci general de la doctrina de l'evoluci, la degeneraci va ser oblidada o abandonada. D'acord amb el curs general del progrs del coneixement, es va deixar de banda una idea que fins llavors havia estat dominant; i fins i tot els molts casos en qu la degeneraci humana s bvia van ser ignorats o considerats de poca importncia. Com un exemple entre molts d 'aquesta negligncia, puc esmentar que els estudiants van ser induts a donar una gran importncia als mitjans rudimentaris de navegaci que es troben actualment en moltes parts de la terra. La possibilitat que aquesta condici rudimentria pogus haver estat el resultat de la degeneraci es va abandonar. Es va concloure que els viatges per mar ocupaven una part inapreciable en les antigues necessitats de la humanitat. Com que amb l'absncia de la comunicaci per mar, les connexions existents entre els diferents continents sn insuficients per explicar la distribuci actual de la humanitat, se suposava que havien existit antigues connexions terrestres, posposant aix la dispersi de la humanitat a una data tan remota com per deixar un marge ampli de temps per a pro-
2 [En el dis curs presidencial de la secci d'antropologia, a la reuni de l'Associaci Britnica per a l'Avan de la Cincia (vegeu Actes per al 1911), el Dr. Rivers va donar a conixer el seu canvi d'actitud, un canvi que il-Iustra aquest llibre , el qual realment va iniciar un nou moviment al camp de l'etnologia. Compareu tamb el captol VI, -Els objectius de l'etnologia- del seu llibre Psicologia i poltica. 1923] .
67
cessos de desenvolupament independent. Cal demostrar que l'art de la navegaci p ot ser que no noms degeneri, sin que fins i tot desaparegui', i els viatges per mar entrin una altra vegada als nostres esquemes' del primer poblament de la terra, per treure aix la transmissi de la camb ra dels mals endreos que ha estat desterrada per la majoria d'estudiants de la societat humana . Un co p ja coneixem la transmissi com a factor important en la histria de la cultura humana , i una vegada ja entenem el paper important que t la degeneraci' en aquesta histria, p odem consid erar m olts problemes antics mitjanant una perspectiva bastant n ova . Quan descobrim una manera de tractar la malaltia estretament relacionada amb una prctica miraculosa o religiosa, sembla p ossible que la relaci n o representi un pas en un procs on la medicina es diferencia gradualment de la mgia i la religi , sin que el procs p ot ser ms aviat d'assimilaci . Una p r cti ca teraputica, mancada de qualsevol carcter miraculs o religis al seu lloc d 'origen, p ot ser que adquireixi aquest carcter quan s 'introdueix en algun altre lloc . En un cas co m aquest, la forma miraculosa o mgica obtinguda per una prctica teraputica seria a caus a de la prominncia de la mgia o la religi en la cultura dels p obles entre els que s'ha introdut aqu es ta prcti ca . Per altra banda, una prctica miraculosa o religiosa pot tenir aspectes que, per al poble que p osseeix l'art autntic de la medicina, indiquin aplicacions teraputiques o higiniques. Aquestes p oden fer que acabi entrant a formar part de l'art medicinal del seu nou entorn, amb la desaparici completa del seu carcter mgic o religis. En cada cas, la relaci de la medicina amb la mgia o la religi es deu a un procs d'assimilaci , mitjanant el qual una prcti ca introduda ha estat dotada pel poble que l'ha adoptat amb les carac terstiqu es tpiques de la seva prpia cultu ra.
3 Rl VERS, W. H. -The disappearance of Useful Arts , Festschrift tillegnad Eduard westermarce . Helsingfors: 1912 , p . 109 . 4 EI.LIOT Surra , G . -Ancient Marine rs-, Report and Pro ceedings of the Be/fast Natura/ History and Philosophica/ Society. Session 191 6-1 7, p. 46. 5 [Aqu est tema ha estat elabor at al llibre de W. J. P ERRY, Tbe Cb ldren of tbe Su n, 19231 .
68
W. H. R. RIVF.RS
En comptes que la cultura humana ens obsequi amb un procs simple d'evoluci directa, tenim un procs molt complex d'interacci entre les persones i les seves cultures, tot produint productes barrejats, en el cas que ens ocupa, mescles de medicina amb mgia i religi que necessiten nous mtodes d'investigaci i llargs anys d 'estudis abans que es pugui reconixer la naturalesa exacta del procs, una veritat total en lloc de parcial.
Les relacions entre la medicina, la mgia i la religi en diferents pasos

En els captols anteriors he tractat una rea limitada , Melansia i Nova Guinea, i tot i aix he intentat no fer un estudi complet, sin que m 'he conformat a buscar alguns exemples destacats per demostrar les relacions entre la medicina, la mgia i la religi. Abans de continuar amb la redacci d 'aquest llibre, he de fer un breu esbs de la naturalesa de les relacions entre la medicina, la mgia i la religi en altres parts del mn. En aquest estudi haur de comenar amb els pasos adjacents a Melansia.
AUSTRLIA
Austrlia es caracteritza per la gran influncia de l'agent hum en les creences sobre la producci de la malaltia. D'acord amb les visions imperants, es considera que aquest continent s la residncia especial de la mgia , i no hi ha cap dubte que l'actitud australiana envers la malaltia est molt lligada a les prctiques similars que normalment s'anomenen 'mg ia', s significatiu , per, que la forma de la mgia ms mpliament escampada a la Terra, que es coneix com 'per suggesti', es produeixi rarament a Austrlia . En aquest continent s extraordinari el fet d'actuar sobre alguna part d'alguna persona amb la idea de causar-li una malaltia. El procs habitual amb qu un bruixot australi causa una malaltia s apuntant la seva vctima amb un os d'una persona morta. Es creu que s capa de projectar una influncia mrbida en la seva vctima , procs semblant a un dels
69
exemples de les illes Banks, esmentats anteriorment en aquest llibre. L's d'alguna part d'un home mort en aquest procs ens porta a la pregunta de si el mtode del bruixot australi entra definitivament en l'esfera de la mgia com se suposa normalment. s possible que aquest i d'altres mtodes no depenguin totalment, o potser gens, d'una creena en un agent no hum. Els australians creuen en la producci de la malaltia a travs de l'acci d'ssers espirituals, com els fantasmes dels morts i, especialment, els fantasmes d 'ssers concrets als que la tradici assigna l'ascendncia d'un grup social o la introducci de nous elements culturals. Aix , Austrlia ofereix exemples de les dues categories principals de causa que es troben a Melansia, per no sabem si els casos en qu en una observaci superficial sembla que pertanyen clarament a la categoria de mgia poden no ser noms els productes que han degenerat d'una creena antiga en la producci d'una malaltia per ssers espirituals i, especialment, pels fantasmes dels morts. En qualsevol cas, l'agent immediat al que els australians normalment atribueixen la presncia d 'una malaltia s un sser hum, i, d'acord amb aquesta creena, l'objectiu dels amics d'una persona que es posa malalta s descobrir i propiciar l'sser hum a l'acci del qual s'atribueix la malaltia. El procs de diagnstic s majoritriament o exclusivament dirigit a descobrir l'agent hum, i l'nic tractament s convncer al pacient que se li ha eliminat el seu encantament. Ja sigui que la malaltia s'atribueixi a l'agent hum o b a l'espiritual, la prctica teraputica es basa normalment en la creena que l'agent ha implantat al cos de la seva vctima un objecte material -un tros d'os , un vidre, o una pedracom a vehicle transmissor de la malaltia. S'efectua la curd per a la suposada extracci d'un objecte aix, i la succi s el procs ms freqent amb qu es treu l'objecte.
POLINSIA
Mentre que Austrlia, situada a un costat de Melansia, ens ofereix en qualsevol nivell i des de diferents punts de vista un exemple de la relaci entre la medicina i la mgia; Polinsia, situada a l'al-
70
W. H. R. RIVF.RS
tre costat, ens ofereix un exemple sorprenent de l'ntima relaci entre la medicina i la religi . En algunes parts de la Polinsia, la mgia sembla absent i, exceptuant alguns remeis simples, la cura de la malaltia s 'obt mitjanant una crida directa als poders superiors i , especialment, a aquells que s'anomenen afua , que deriven segurament de fantasmes d'avantpassats morts. En aquesta part del mn es dna una importncia especial al procs de pronstic, que es duu a terme per homes que entren en les condicions d 'hipnosi, en qu es creu que estan possets pels fantasmes dels morts. En aquesta condici la persona posseda facilita la informaci sobre les conseqncies de la malaltia; els amics del pacient es conformen a acceptar l'ordre emesa, sense buscar interferir en el resultat mitjanant l's d'alguna mesura teraputica. En algunes parts de la Polinsia gaireb no es pot dir que existeixi la medicina, de tant que es recolzen en l'ajuda divina en la seva actitud respecte a la malaltia. Fins i tot quan s'utilitzen remeis teraputics segurs , sovint se sospita que aquests sn d'introducci recent. Aix , Mariner diu' que els tongalesos buscaven fortalesa en els dus per a l'alleujament de la malaltia, utilitzant per aquest propsit els ritus d 'invocaci i de sacrifici. Havien aprs dels fijians, no gaire abans de l'estada de Mariner a les illes, els procediments quirrgics que formen gaireb les niques mesures que es poden considerar estrictament teraputiques. En algunes parts de la Polinsia l'extracci de sang, normalment mitjanant incisions i escarificacions, s un dels remeis preferits. Els banys de vapor i freds i els massatges tamb s'utilitzen com a mesures teraputiques, per en bona part de Polinsia es fa poc s de les herbes o d 'altres remeis interns. S'ha copiat una farmacopea vegetal extensiva de Nova Zelanda, per d'acord amb Eldson Best', l'autoritat vivent ms important dels maoris, aix s un creixement recent. Abans de l'arribada de la influncia europea, els maoris es conformaven a confiar majoritriament en agents espirituals similars als invocats pels habitants d'altres parts
Tanga , 1817 , n, p. 242 . Vegeu GOI.DIE, W. H . Transactions 01 the New Zeland Institute , 1904, p . 2.
6
XXXVII,
71
de Polinsia. Uns remeis interns com els que s 'utilitzaven a Tonga havien derivat de les Fiji". La prctica mdica de les illes hawaianes, tot i que est ntimament lligada a la religi , cont ms elements de carcter mdic. David Malo", una autoritat nativa, diu que el tractament mdic dels malalts era un assumpte que pertanyia al culte dels dus. El tractament era aplicat per un leabnna o mossn, i incloa l'administraci d 'un nombre d'herbes, com tamb l's del bany de vapor. Tanmateix, el carcter religis del tractament es mostra amb les ofrenes als dus en diferents nivells, i quan el pacient era un lder no se li administrava mai un medicament sense una pregria. En algunes parts de Polinsia es creu que la malaltia es produeix a causa dels agents humans i de l's de processos semblants a la mgia d'altres llocs; per les creences d'aquest tipus sn poc importants en comparaci de l'actitud religiosa. En algunes illes semblen completament absents, sobretot en la petita poblaci polinsia de Tikopia, situada a la perifria de Melansia 10 .
INDONSIA
L'arxiplag malai, ara normalment conegut com a Indonsia, t un especial inters en relaci amb Melansia, Polinsia i Austrlia, perqu probablement la major influncia externa d'aquestes rees va venir passant per aquest arxiplag. Indonsia s una seu de contacte bastant recent amb els xinesos i, en canvi, abans totes aquestes parts estaven plenes d 'influncia hind. Probablement com a resultat de totes les influncies a qu ha estat exposat, l'art mdic d 'Indonsia presenta ms varietats que el de Melansia o la Polinsia. La presncia d'una malaltia s atribuda a un agent hum, com tamb a l'activitat d'alguns esperits malignes, dels fantasmes d 'avantpassats i parents, i d'ssers que sens dubte semblaven de carcter div.
8 M ARINER,
9
Ioc . cito
10 RI VERS,
Hauiaitan Antiquities. H onolulu : 1903, p. 144 . W. H . R. History 01 Melanesian Society. Cambridge: 1914. Vol.
r, p. 3 15.
72
W. H. R. RIVF.RS
Una de les maneres en qu es creu que l'agent hum produeix una malaltia s actuant en parts separades del cos, la denominada mgia 'per suggesti'; i tot i que els indicis no sn concloents, semblaria que aquesta forma de mgia es recolza en la creena d'una nima-substncia divisible similar a la dels Kai de Nova Guinea 11. A Melansia i a Austrlia de vegades s difcil estar segur de si els efectes perjudicials que segueixen els ritus d'un bruixot no depenen de l'administraci de verins. A Indonsia l's dels verins s un fet, sens dubte, i l'exemple ms sorprenent s la producci de la malaltia intestinal perllongada, que sovint acaba amb la mort, causada per l'administraci de bamb en pols. Fins i tot quan els efectes mrbids poden ser atributs amb tota seguretat al ver, l'expressi d'un encanteri i d'altres accions de l'emmetzinador/a demostren que el procs no est molt lluny de la mgia , i el mateix agent falla probablement quan distingeix entre les mesures en qu ell administra alguns verins reals, i aquelles en les quals els efectes mrbids es deuen totalment a la creena de la vctima en els poders de la mgia d'alg a qui ell ha ofs . La creena en la producci d'una malaltia a causa de la mgia, juga un paper relativament petit a Indonsia, comparat amb aquell en qu la malaltia s 'atribueix a l'acci d'ssers espirituals o divins. Una de les creences ms habituals s aquella, tamb molt freqent a Melansia, en qu la malaltia s'atribueix a l'abstracci de l'nima o de l'nima-substncia. Es creu que l'nima a vegades s devorada pels esperits que la roben i, en aquest cas, la mort s inevitable. En altres casos l'nima pot ser recuperada per un mossn, i la naturalesa dels ritus que es practiquen per a aquest propsit demostra clarament que aquestes creences entren sens dubte en la categoria de la religi. Una caracterstica important dels ritus duts a terme per un mossn, quan tracta una malaltia a l'illa de Nast- , s que crea imatges de fusta anomenades adu , que probablement representen els fantasmes d 'un avantpassat". Es fan diferents classes d'adu ,
Vide supra , p. 19. DE Z WAA N, J. P. K. Die Heilkunde der Niasser. Haag: 1913 , p. 52 seg.
11
12
13
[s ms probable que representin el drag que dna vida , el naga , o el mtic 'croco dile', que es creu que restableix la salut recuperant la deficincia
73
que tenen noms especials, per a diferents tipus de malalties. Aix , hi ha un tipus que es fa quan el pacient t febre , els peus inflats i una sensaci de pesadesa a les extremitats; un altre quan la febre va acompanyada de malsons; i un tercer quan tamb es tenen dolors al cap i al cos. Els adu es fan de diferents maneres, i una caracterstica important s que com ms greu s la malaltia, ms gran s el nombre de classes de fusta que s'han d'utilitzar. En un dels casos, 'adu ba mbumbu , es posa en prctica quan tots els altres remeis han fallat , i es fan de 50 a 1.000 imatges de tantes classes de fusta com es puguin aconseguir. Un adu es tracta d'unes quantes maneres. Pot ser penjat d'un arbre com una ofrena a un esperit malvat que es creu que produeix la malaltia, o es pot construir davant del pacient, o a la teulada de casa seva. Pot ser que es tiri a un riu; en aquest cas , la creena s que la malaltia ha entrat a l'adll i que se l'emportar el corrent de l'aigua. La malaltia tamb es pot extreure d'un pacient si se'l toca amb una cria de porc, que desprs es mata i la seva sang s'escampa per Yadu. Hi ha diferents ritus que acompanyen l's de l'adll. Es poden fer ofrenes als ssers a qui s'atribueix l'acci de la malaltia, i en el cas de l'adu ba mbumbu, el mossn s'enfila a la teulada de la casa del pacient per resar al 'du Sol'. El pacient pot ser allat i la seva dieta regulada, i pot ser que se li donin remeis, com els fongs de l'arbre on es creu que habita l'esperit maligne al que s 'atribueix la malaltia. En alguns casos es creu que la presncia de la malaltia afecta una persona perqu ell/a o els seus parents han coms una ofensa contra els ssers als que s'atribueix la malaltia , per , per la informaci que tenim, sembla que ms aviat es creu que la malaltia passa a travs de la voluntat de l'esperit o del du , independentment del pecat que hagi coms el pacient. A ms de les mesures que depenen de l'apel-lac d 'ssers no humans o divins, sovint s'utilitzen remeis casolans. Aquesta branca de la medicina sembla haver aconseguit un grau ms alt de desenvolupament que a Oceania, ja que aquests remeis s 'em-
de la substncia vital que causa la malaltia . -G. E. S.]
74
W. H. R. RIVF.RS
pren a l'illa de Nias per practicants especials anomenats dukun , que sovint sn dones i que utilitzen massatges i diferents remeis interns. Tot i que falta la informaci definitiva, s probable que la sagnia mitjanant l'escarificaci i ventoses tamb sigui assumpte d 'aquests practicants. He tractat amb fora extensi la medicina d'Austrlia , la Polinsia i Indonsia , perqu la cultura d'aquestes tres rees t una relaci especial amb la de Melansia. Amb poques excepcions, els pobles de les regions de la Melansia, Polinsia i Indonsia, de vegades conegudes col-lectivament com a Austronsia , es parlen llenges que pertanyen a families properes, a banda de tenir moltes altres prctiques en com. Per tant, haurem d'esperar trobar alguna semblana en el seu art mdic, i en la relaci d 'aquest amb la mgia i la religi, que hem pogut constatar que realment existeix. Haur d'analitzar ms breument la medicina d 'altres parts del mn.
NDIA
En correspondncia amb la seva civilitzaci avanada, a l'ndia trobem una farmacopea extensiva i una cirurgia a partir de la qual la d 'Europa ha aprs ms d'una lli. La prctica de la rinoplstia es va agafar de l'ndia, mentre que la primera actuaci d 'operaci quirrgica amb hipnotisme va ser en gran part a causa de l'experincia d'aquesta prctica, obtinguda per Esdaile en aquest pais. Fins i tot aquest art relativament avanat sembla haver degenerat molt, respecte al que tenia la medicina india al segle V de, i la degeneraci s aparentment a causa de la preponderncia gradual d'un art autcton vell per sobre d 'un de nou i desenvolupat per un poble immigrant. Fins i tot, en els seus millors temps, la relaci propera entre la medicina i la religi es demostrava amb la prctica especial de l'art mdic, feta pels membres del castell sacerdotal brahminic. Actualment l's freqent de frmules, quan s 'administren els remeis, demostra clarament que l'aliana entre la medicina i la religi s molt propera , fins i tot entre les seccions ms civilitzades de la poblaci india. Entre les seccions menys avanades de la comunitat, la connexi entre la medicina i la religi s encara ms definitiva. Ac-
75
tualment, la medicina tradicional de l'ndia es basa principalment en la creena que la malaltia depn de la p ossessi d'un esperit, i els historiadors de la medicina ndia p arlen de la possessi com la cara cters tica de la seva etapa ms primitiva. Quan la malaltia s 'atribueix a la p ossessi , el remei racional s alliberar el pacient d 'all que el posseeix i, co m seria d 'esperar, els ritus de l'exorcisme sn molt destacats en la medicina i la religi ndies . A l'ndia tamb trobem la idea de la malaltia co m a cstig per un pecat, i els ssers que caus en la malaltia quan s n ofes os inclouen tant els fantasmes dels avantpassats co m els dus. No noms es creu que una malaltia recau s obre alg com a cs tig per les ofenses que ha co ms en la seva vida actual, sin que la doctrina de la transmigraci ha portat amb ella la creena que la malaltia p ot ocrrer com a cs tig per les ofens es causad es en existncies passades, i que han de ser remeiades amb prctiques de penitncies religioses. Un p oble de l'ndia, els Todas, que tenen una cu ltura peculiar en molts aspectes, exposa una fase interessant en l'especialitzaci de la medicina i la religi. Hi ha una distinci definitiva entre el mossn i la sangonera, i tamb una semblana propera en les frmules de les mesures teraputiques d 'un, i els ritus profti cs i religios os de l'altre!".
XINA I JAP
La Xina ens obsequia amb un exemple mdic que s 'assembla en
molts sentits als de la n ostra de l'edat mitjana. La doctrina principal en qu es recolza la medicina xinesa s que la malaltia depn de l'alteraci de l'equilibri n ormal entre la sang, els humors i la vida espiritual. L'element principal del sistema de diagnstic s un examen m olt elaborat del p ols. Pel que fa a l'mbit teraputic, hi ha una farmacopea molt extensiva, amb un sol escriptor que enumera no menys de 1.892 remeis. Les substncies animals s'utilitzen amb freq ncia; mentre que l'altimira, l'acupuntura i els massatges s 'utilitzen amb molta ms freq ncia .
1 RlVERS W. H . R. rhe Todas. Londres: 1906, p. 271. 4 ,
76
W. H. R. RIVF.RS
La medicina del Jap s en gran part agafada de la Xina, i t unes caracterstiques molt similars; per un gran nombre de fsics del segle XVI en endavant la van situar en una base ms racional.
FRICA
A l'frica, igual que a les altres parts del mn ja comentades, la malaltia s 'atribueix tant a l'agent hum com a l'espiritual, per moltes persones africanes mostren una creena en la producci de la malaltia per causes naturals en un abast bastant ms gran que a Austronsia. La creena en qu l'agent hum normalment pren la forma de mgia 'p er suggesti', depn de la creena que la malaltia es pot portar a una persona si s 'actua sobre qualsevol part d'ella. Aquesta creena en la mgia s especialment prominent a l'frica Oest, i s probablement ms caracterstica de la tribu Negre que de la Bantu. Es creu que hi ha diferents tipus d 'ssers espirituals que causen una malaltia, per els fantasmes dels morts semblen ser els ms importants. En alguns llocs es fa una distinci entre els fantasmes de la gent ordinria i els dels lders o reis. Tamb es troba la creena en dus especials connectats amb la malaltia i, com en altres parts del mn, la malaltia epidmica s la que s 'atribueix especialment a aquestes divinitats. La manera ms freqent de causar la malaltia pren la forma de possessi, per la creena en la causa de la malaltia per l'absncia d 'nima o de principi de vida es troba a l'oest d 'frica. Els motius que es creu que porten els fantasmes o altres agents espirituals a causar la malaltia sn normalment el trencament d'un tab , la negligncia de quan es fan ofrenes, d'ocupar-se del manteniment de la sepultura o de representar els ritus que els esperits creuen que els deuen. Es creu que si els parents d'un orfe no donen al nen una posici social que li pertanyi, el fantasma del pare del nen els pot causar una malaltia. En els casos en qu una malaltia s 'atribueix a la possessi d 'un esperit, el remei natural s l'exorcisme, que s efectuat per la crida directa de l'esperit o b de la divinitat, per s ms freqent per un poder que es creu que pertany a un objecte preparat de
77
determinades maneres, el 'fetitxe'; s tan caracterstic de la cultura africana que el terme 'fetitxis me' ha arribat a aplicar-se mpliament per lliurement en tota la regi africana. Una forma freqent de fetitxe s la banya d'un bou plena de vries substncies a les quals se'ls transmet una virtut mitjanant certs ritus. Un altre tipus de tractament freqent s dur a terme uns ritus dissenyats per transferir la malaltia, o ms ben dit l'esperit que causa la malaltia a algun objecte, com un arbre o un animal, o a un altre sser hum. En l'ltim cas es creu que l'esperit de la malaltia passa a ser un model de fang del pacient, que ha estat en contacte amb el cos del pacient. L'objecte animat d'aquesta manera es posa desprs al costat de la carretera o en algun altre lloc, on entrar al cos de la prxima persona que passi per all 15. Aquest mtode s'assembla molt a la mgia , en la manera com un bruixot causa una malaltia a un enemic; per difereix de la mgia en qu el propsit afric no s'ha de considerar necessriament malicis, sin que la malaltia es passa a una vctima a l'atzar en benefici d'un malalt. En alguns casos en qu la presncia d'una malaltia segueix una ofensa, com un adulteri per part d'una dona durant l'embars o criant un infant, es creu que la malaltia noms es pot curar amb la confessi i els ritus de purficaci '". Els amulets, dissenyats per evitar una malaltia, ocupen un lloc important en la medicina africana. Sovint s'assemblen als fetitxes que s 'utilitzen per al tractament de les malalties. Alguns pobles africans semblen tenir la idea definitiva de la causa de la malaltia per condicions climtiques o altres condicions naturals, i llavors els seus remeis poden ser purament mdics i mancats de carcter religis; tot i que la naturalesa dels remeis normalment els porta ms a prop de l'edat mitjana que del nostre temps actual. Aquest desenvolupament de l'art autntic de la medicina ha estat registrat entre diverses persones bantu , per sembla que ha agafat la seva mxima expressi entre els massa'", dels quals es diu que mai atribueixen la malaltia a l'acci dels esperits, i noms alguna vegada a l'agent hum. Noms ens han
15 16
17
Roscoa, J. rhe Baganda . Londres: 1911 , p. 344. -r-, op. ctt., p. 102 . MERKER , M . Die Masai. Berln: 1904, p. 174.
78
W. H. R. RIVF.RS
parlat d'una malaltia, l'elefantiasi de l'escrot, que s vista com un cstig per pecat. A ms de les maneres de combatre la malaltia que estan molt relacionades amb la mgia o la religi, la majoria dels pobles africans fan servir remeis casolans que poden ser utilitzats per tothom, o mesures emprades per aquells que tenen l'habilitat necessria, per que sn encara bastant diferents dels mossens o dels mags, que duen a terme ritus que sn mgics o religiosos, aix com tamb mdics. Entre els remeis d'aquest tipus hi ha la sagnia amb ventosa, el massatge, diverses formes de cirurgia , i molts remeis interns. Entre els massa, els remeis interns sn coneguts per a tothom i noms els procediments quirrgics sn practicats pels especialistes. En algunes parts de l'frica, alg pot tenir bona reputaci a causa de l'xit en el tractament d'algun tipus de malaltia. Tal com es va veure en el cas de Melansia, on hi ha hagu t una especialitzaci en la funci mdica, aquesta ha seguit sovint lnies diferents, fins i tot antagonistes, que promourien la separaci entre la medicina, la mgia i la religi.
AMRICA
Aquest continent s un bon exemple de l'ntima relaci entre la medicina i la religi , ja que la combinaci ha evolucionat a tal extrem que la majoria de ritus religiosos, sovint molt elaborats i prolongats, tenen com a objectiu principal el tractament de la malaltia. La creena en la producci de la malaltia a causa de l'agent hum existeix a Amrica del Nord, per s menys important i menys freqent que en moltes altres parts del mn. Quan la malaltia es produeix d'aquesta manera , l'agent normalment t moltes altres funcions a ms de les relacionades amb una malaltia. Una malaltia normalment s 'atribueix ms a l'acci dels fantasmes o esperits que actuen o a causa de la malevolncia natural, o perqu han estat ofesos per algun error per part de la vctima, especialment pel trencament d'un tab gastronmic o per deixar de seguir els nombrosos preceptes relacionats amb el part, la pubertat, la menstruaci i el coit.
79
Pel que fa al mtode de la producci de la malaltia, la creena ms freqent s la d'atribuir-la a la introducci d 'alguns agents nocius per al cos; tot i que fonamentalment s de tipus espiritual, sovint sn objectivats o personificats. Un objecte habitual que es veu com a causa immediata d'una malaltia s un tros d'os; amb la mateixa freqncia, un animal, que pot ser un cuc o un insecte; o pot tractar-se d'un animal tan gran com un s o una lldria. Una creena menys habitual pel que fa a la causa de la malaltia s la que hem observat en altres llocs , en qu la malaltia s 'atribueix a l'absncia de l'nima o d 'una de les moltes nimes. Una malaltia tamb es pot assignar a causes naturals, com l'acci de la lluna o dels vents. Com a altres llocs, les lnies principals del tractament de la malaltia a Amrica sn el resultat lgic de les creences en la causa. Consisteixen en ritus d'exorcisme, en qu la malaltia que t el pacient s 'elimina amb encanteris, el soroll de cascavells i timbals, i d'altres mitjans. En altres casos la malaltia objectivada s 'extreu aspirant o amb altres formes de prestidigitaci. Quan la malaltia s'atribueix a la prdua de l'nima, es recupera amb una sangonera; i a vegades es creu , com a Indonsia i Melansia, que l'nima d'una sangonera marxa del seu cos per recuperar l'nima perduda del pacient. La malaltia pot ser transmesa a un animal o a una altra persona. En els ritus altament desenvolupats de les societats mdiques del poble indi -els navahos i els apatxes-, tots els membres de la societat ajuden amb els ritus dissenyats per recuperar la salut d 'una persona malalta, que es fa crrec del cost total de la cerimnia. A ms d'aquestes lnies de tractament, que porten la medicina a ser tan propera a la relgi, s'utilitza un nombre de mesures que inclou les plantes com a remeis interns, la sagnia, la cauteritzaci, el cataplasma, el massatge i els banys de vapor. Les persones civilitzades que vivien a Mxic i a Amrica Central, quan aquests pasos van ser conquerits pels espanyols, practicaven l'art de la medicina que era molt semblant en general al d'altres parts d'Amrica , per d'un tipus ms avanat. Entre els asteques que tenen el registre de medicina ms complet, la presncia de la malaltia era normalment atribuda als dus; tot i que ocasionalment es creia que la bruixeria n'era la res-
80
W. H. R. RIVF.RS
ponsable. Es creia sovint que una malaltia s 'originava per algun error coms per part del pacient, normalment alguna infracci del ritual. Hi havia dus especials de la malaltia. A Mxic no noms causaven una malaltia, sin que hi havia divinitats especials de curaci, una de les quals s una deessa de les herbes, i una altra que havia descobert les propietats curatives de l'aiguarrs . Corresponent amb la creena en l'origen divi de la malaltia, el seu diagnstic i pronstic sovint prenien forma d 'endevinaci, i el curs d 'una malaltia es pronosticava seguint la predicci d 'un mirall, de l'aigua, o desenredant un nus. Els remeis incloen una farmacopea extensiva, en la qual predominaven les plantes; mentre que s 'utilitzava molt l'hemorrgia, els banys de vapor i el massatge. Tamb s'empraven ritus d'exorcisme; mentre que entre aquest poble avanat trobem un tractament en qu una sangonera fingeix xuclar del cos del seu pacient una pedreta o algun altre objecte, afirmant la teoria que va ser implantada all per un agent hum o espiritual, i aix va ser la causa de la malaltia . La malaltia tamb es transferia d'una persona a una altra. Una figura de pasta, feta amb la forma d 'una persona, era col-Iocada al costat de la carretera perqu entrs a la segent persona que passs per all, un procs que s 'assembla molt a un que ja he anomenat de l'frica Oest. Els pobles rudimentaris existents a Amrica Central practiquen uns mtodes semblants. Una tribu dels indis Mosquits de Nicaragua t el costum peculiar de fer que sis persones hagin de menjar el mxim possible, especialment tortuga verda. A moltes parts d 'Amrica del Sud, la creena en l'agent hum com a productor de la malaltia s especialment prominent. Aixi , a la Guaiana britnica, cada malaltia es creu que s obra d'un bruixot, i una malaltia que s 'atribueix al seu encantament s tractada per alg de la classe practicant, que fingeix extreure un objecte col-Iocat al cos del pacient pel bruixot!". Els inques del Per tenien una farmacopea extensiva, i practicaven la sagnia, per no sabem si els seus ritus religiosos estaven molt lligats a la salut i a la malaltia, igual que en el cas del
18 TH URN,
E.
IM .
AnlOng the Indians ofGuana . Londres: 1883 , p. 329 seg.
81
asteques i els maies. Els maputxes de Xile!' tenen dues classes de sacerdots, un dels quals tamb actuava com a metge; mentre que els cirurgians formen un altre cos de practicants especialitzats. Es diu que aquells que van ser alguna vegada metges o sacerdots tenen a veure amb els esperits, a l'acci dels quals sembla que s'atribueixi la malaltia. Els maputxes utilitzen moltes herbes i fan servir la sagnia, els massatges i els banys de vapor.
Semblana entre la visi de la causa i el tractament de la malaltia

Aquest estudi, per molt breu que sigui, s suficient per demostrar que hi ha una gran semblana entre les diferents regions de la terra, en el carcter general de les creences relacionades amb la causa de la malaltia, i en les mesures que s 'utilitzen per combatre els seus efectes. Com ja he dit, la majoria d 'estudiants de la societat humana ha cregut que aquestes similituds sn el resultat de la uniformitat en el treball de la ment humana en resposta al seu entorn. Es creu que sn exemples d'analogia en el curs de l'evoluci, a causa de la semblana dels materials que modela el procs d'evoluci i de la uniformitat en el treball de la societat humana, amb qu es duu a terme aquest modelatge. Noms quan les afinitats es troben entre persones venes, que es creien distants les unes de les altres, se sap que han estat en contacte; ja que s'ha tingut per costum explicar-les mitjanant la transmissi d'una cultura a una altra. Per altra banda, s'ha suposat que s'han originat independentment, i aquesta visi s encara-? ms recolzada. Els seus defensors no sn capaos de veure com l'home, en etapes anteriors de la seva vida, pot haver-se mogut pel mn amb la suficient llibertat com per dispersar mpliament l'objecte i el costum que ha tingut lloc si aquestes similituds sn la causa de la transmissi. Proposo tenir en compte les visions contrries, segons les quals aquestes semblances depenen de la transmissi, o b sn el resultat de processos d 'origen independent.
19 AICHEL ,
20
O . Arch .f Geschichte d. Medizin, 1913 , V I, p. 161.
19 17
82
W. H. R. RIVF.RS
Consideraci de visions contrries

En primer lloc, potser hauria de manifestar l'argument favorable a la hiptesi de l'origen independent que presenten els fenmens de la malaltia. Moltes de les semblances culturals, que es creu que han aparegut independentment en diferents parts del mn, es relacionen amb les caracterstiques de l'atmosfera de l'home que s 'allunyen de ser uniformes. Aix , diferents parts de la Terra mostren diferncies importants en els moviments aparents del Sol, i en el curs i la naturalesa de les estacions. Es mostren variacions igualment importants en la natura i en els canvis anuals de la vegetaci, i tamb en les caracterstiques naturals de la Terra i del mar. Si la ment humana s la mateixa a tot arreu, aquestes diferncies en el medi fsic haurien de conduir-nos a trobar diversitat, en comptes de la uniformitat en els seus costums. All on trobem similituds de reacci cap al Sol , les estacions, la vegetaci, i altres condicions naturals en llocs on la naturalesa es presenta amb aspectes tan diversos, el defensor de l'origen independent d'aquestes semblances es troba des d'un bon comenament amb serioses d ficultats". Aquesta dificultat inicial no s present, o b hi s en un grau molt menor, all on el mateix home est involucrat ms directament. Els fenmens de naixement i de mort sn els mateixos a tot arreu. La complicaci amb qu es troba el partidari de l'origen independent s explicar la gran diversitat mostrada pel mode de reacci d'una persona cap a les vivncies de la prpia vida.
21
[Alguns etnlegs, especficament d'Amrica , han ideat recentment un
mtode molt curis de controvrsia per evadir les conseqncies lgiques de la seva pretensi per a una uniformitat de reacci . Sense abandonar conscientment la doctrina del desenvolupament independent de costum i creena, d'alguna manera il-Igica, acusen els que critiquem la seva interpretaci d'exagerar les semblances, que amb una notable falta de coherncia afirmen que sn superficials i falses. Semblen oblidar que la teoria de la similitud del treball de la ment humana , de la qual aquells que en fan protesta sn els mateixos campions, est completament basada en l'assumpci que les semblances sn reals i fonamentals! En aquests ltims anys, els doctors Clark Wissler (Tbe American lndian) i D. S. G..xrorley (Tbe ruins 01 c op a n ) han utilitzat aquest estrany mtode d'atac per a criticar-me . -G.E.S.]
83
Aquesta similitud de condicions per tot el mn tamb es presenta pels fenmens de la malaltia, encara que d'alguna manera en menys grau. Amb el nostre avanat coneixement, reconeixem un grau considerable de diversitat en les malalties de diferents parts del mn, per, en les fases ms brusques del seu desenvolupament, l'home tracta ms amb smptomes que no pas amb malalties, o ms estrictament parlant, ho fa ms que nosaltres. Les principals manifestacions d'una malaltia, com el dolor, la febre , l'alteraci de la digesti, les inflamacions, o les ulceracions i erupcions, sn les mateixes a tot arreu, i tenen una aparena natural tan semblant i notable que la malaltia ofereix una oportunitat ms favorable per als defensors de l'origen independent. Si fracassen a mostrar que les semblances en la reacci de la humanitat vers la malaltia han estat el resultat del descobriment i de la invenci independent, ser difcil de veure on s probable que tinguin xit.
Dos grans i diferents creences en les causes de la malaltia

Noms puc considerar breument dos problemes que sorgeixen dels materials que us presento en aquest llibre . Aquests ens serviran per l.lu stra r el tipus de situaci amb la qual estem confrontats. L'esbs que he aportat de les creences i prctiques de diferents regions de la Terra en relaci amb la malaltia, ha posat de manifest certes diferncies en la distribuci dels costums que condueixen a la medicina fins a les ms ntimes relacions amb la mgia i la religi. Creure que la malaltia es produeix per l'abstracci de l'nima, d'algunes parts d'aquesta nima, o b d 'una entre diverses nimes, sembla estar limitat a Indonsia, Papua-Melansia, i Amrica. No tenim coneixement d'aquest fenomen a sia; i encara que la malaltia pot ser atribuda a l'absncia de l'nima o b al principi vital de l'frica occidental, aquesta creena no sembla haver produt el sistema organitzat de prctiques que trobem a Indonsia, i en un grau menor, a Amrica . Per altra banda, l'ndia i l'frica sn les ubicacions ms importants de la creena de la possessi com a producci de la
84
W. H. R. RIVF.RS
malaltia. Aquestes dues creences, la de la producci de la malaltia per afegir alguna cosa al cos del pacient, i la de l'abstracci d 'alguna cosa del seu cos, sn menys oposades l'una amb l'altra. Si els fenmens de la malaltia s n m s o menys els mateixos a tot el mn, i les similituds de creena i d'a cci s n a causa de la uniformitat de la ment humana , com p ot ser que els ssers humans hagin estat co n d uts per aquestes creences diferents? I per qu aquestes creenc es haurien de tenir distribucions diferents? El defensor de l'origen independent hauria de ser cap a d 'assenyalar quelcom en la naturalesa de les malalties d 'Indonsia o en la seva relaci amb la naturalesa, que va fer als habitants d 'aquesta regi donar una gran importncia a l'abstracci de l'nima; mentre que els p obles de l'ndia i de l'frica n o van fer un descobriment co m aquest, o si creien en l'absncia de l'nima co m a conseqncia d'una malaltia, no ho van poder ap licar a partir de les bases del seu sistema teraputic. Encara s ms difcil explicar la coexist ncia d'aquestes creences diferents, fins i tot oposades , entre un p oble, com el d'Amrica del Nord. Si com s ost la majoria d'estudiants d 'etnografia americana, la cultura d'aquest con tin ent ha estat el resultat d'un procs independent de desenvolupament co mplet, no haurem d 'esperar trobar dues maneres diferents de concebre l'essncia natural de la malaltia. La coexist ncia d 'aquests co ncep tes s 'explica d'una manera molt ms natural, com a resultat del contacte entre els p obles i la barreja de les seves cultu res" . La soluci d 'aquest problema esdev encara m s natural, quan trobem la creen a en la producci de la malaltia per l'abstracci d 'una nima , especialment habitual i important a la part oes t del co ntinent Americ -en aquesta part que forma la vora d'un oce, a l'altra banda de la qual floreix aquesta creena . En aquest sentit , s molt significativa la co ndi ci entre els Songish, les dones
De vegades, aquest es cree nces o posades es pod en relacion ar les unes amb les altres. D'aquesta manera, els pobles de l'oest de l'frica que parlen Ewe creuen que el fet que l'nima d'una person a abandoni el seu cos proporciona l'oportunitat que un esperit sense llar entri en el co s i provoqui la malaltia. ELLIS, A .B . Tbe Ewe-speaking Peopless. Londres: 1890, p. 107.
22
85
dels quals sn capaces de curar la malaltia quan es deu a d 'altres causes que no siguin la prdua de l'nima ; mentre que una nima perduda noms pot ser recuperada per una classe especial de xamans.
Remeis de l 'ordre 'd om stic '

El segon problema que trio, amb el propsit d 'Il-Iustrar-lo, indica una certa diferncia que distingeix els remeis domstics de molts pobles d 'aquells que sn o haurien de ser aplicats noms en persones amb qualificacions especials. Anteriorment he mostrat que els mitjans per combatre la malaltia adoptats per Malisia i Nova Guinea segueixen les seves creences respecte a la seva causa. Un cop coneixem la teoria de la malaltia a Melansia i a Papua, el seu diagnstic i mesures teraputiques semblen ser les conseqncies lgiques d'aquesta teoria. Les accions que poden semblar no tenir cap sentit o, fins i tot , que semblen ridcules en un examen superficial, sn noms el resultat natural de les visions que el poble sost sobre la naturalesa de la malaltia. Tanmateix, he afirmat que hi havia excepcions. Aquestes excepcions sn ms evidents en els remeis que es poden aplicar a qualsevol persona, sense la necessitat dels serveis d 'un practicant especialitzat i qualificat. Aquests remeis es corresponen estretament amb aquells que nosaltres anomenem 'doms tics ' -remeis utilitzats per qualsevol en casos de malaltia lleu o en la primera aparici d'una malaltia ms seriosa abans que es reconegui la seva gravetat. A la nostra cultura, el doctor noms hi acut quan els remeis domstics fracassen, o quan a la vegada la malaltia sembla greu; tamb ho fan aix els melanesis, els de Papua, i altres classes humils que consulten l'encisador, el sacerdot o utilitzen sangoneres quan els remeis d'ordre domstic fracassen , o quan la gravetat del cas demana unes mesures ms poderoses. La naturalesa d'aquests remeis naturals est ben representada pels Kai, poble nord-oriental de Nova Guinea, els rituals del qual sn complexos i prolongats, basats en la creena de l'abstracci de l'nima o de la substncia de l'nima, de la qual ja he donat una explicaci completa (vegeu pg. 84 i seg.), A ms de les me-
86
W. H. R. RIVF.RS
sures que impliquen l'activitat de l'encisador o les sangoneres, els Kai utilitzen un nombre de remeis que semblen no tenir connexi amb el concepte de substncia d'nima. Per a ferides , utilitzen un tipus rudimentari de cataplasma fet de fruites en pols de la palma de Cycas cobertes amb les seves fulles , i diversos tipus de fulles o d 'escora que sembla tenir una acci curativa sobre les ferides. L'abstracci de la sang s un remei quasi universal. Les ferides acabades de produir-se es fan sagnar tan lliurement com sigui possible, i si aix no es fa es creu que la ferida no es curar mai. Es dna per suposat que la mala sang surt volant, mentre que la sang bona continua al cos. El mal de cap es tracta amb talls al front, fets amb estella, anteriorment de vidre volcnic i ara de vidre. En el cas d 'un refredat, s'empeny un pal cap als orificis nasals per fer-los sagnar, i aquest tractament tamb s 'empra en casos de malalties en els quals el nas no est afectat. La sang tamb es treu amb sangoneres aplicades a les parts del cos on hi ha dolor. Per al mal de pit amb dificultat per respirar, la gent acaricia el pit amb una mena d'ortiga, i aquest remei tamb s'utilitza per calmar el dolor muscular que acompanya llargs recorreguts o el transport de crregues pesades. Els banys de vapor, utilitzats per a dolors reumtics, es produeixen amb pedres escalfades, estirant-se i cobrint-se amb fulles , col-locades en un forat que ha estat cavat a terra. La part ms dolorosa del cos s 'exposa al vapor que surt de les fulles ; el vapor es pot produir posant pedres calentes en recipients de coco que sn utilitzats per portar aigua. Hi ha un remei curis que s'utilitza per a la sordesa causada per l'oclusi del meat auditiu extern. S'introdueix un petit objecte per fregar el conducte i pot romandre-hi durant diversos dies. Aquest mtode de neteja que Keysser anomena the augean stable of the papuan ear es diu que s molt efica en la restauraci de l'oda. Aquest poble humil de Nova Guinea utilitza, ms o menys d'aquesta manera, cinc tipus de tractaments rudimentaris que es troben la majoria sobre la Terra -s a dir, l's de cataplasmes, sagnia, massatge, banys de vapor o provocaci d'una inflamaci de la pell amb el propsit de calmar els smptomes d'una altra inflamaci. A ms, aquestes prctiques estan a banda del sistema teraputic, basat en la creena en la producci de la malaltia per
87
agents humans o espirituals, que ocupa un lloc important en la ment de la gent. Seria molt ms fcil assenyalar com les mesures trobades entre els Kai podrien haver estat descobertes per processos anomenats 'de l'atzar' o 'd'accident'. Tanmateix, tota la histria d'invenci mostra que els nous descobriments no sorgeixen d'aquesta manera, sin que sn el resultat directe de les condicions fsiques i socials en les quals tenen naixement. Encara que les invencions s'arribessin a concretar per accident, seria difcil acceptar la posici que aquests toscs salvatges van descobrir, independentment i per casualitat, cinc dels procediments de la nostra medicina medieval i moderna. Si expliqussim l'origen independent d 'aquestes prctiques de Papua, haurem de ser capaos de mostrar que sorgeixen del cos o de les creences sobre la causa de la malaltia, i aix s justament el que no podem fer. Els kai tenen un cos de creences sobre la causa de la malaltia, al qual correspon un sistema definit de terpies , per aquest sistema no inclou els remeis que acabo d'enumerar, ni sembla possible mostrar que aquests remeis estiguin connectats d 'alguna manera amb les creences dominants sobre la causa de la malaltia.
Origen d'aquestes prctiques

La visi de la medicina d'altres parts del mn que he facilitat en
aquest captol mostra que all que s veritat per als kai s cert tamb en quasi totes les poblacions humils de la Terra. Quan trobem que aquestes poblacions obtenen mostres de sang, apliquen la digitopuntura, creen un buit a la pell del pacient i utilitzen massatges i banys de vapor, etc. ; aquestes prctiques no formen part de la combinaci de la religi i la medicina la qual s la caracterstica ms sorprenent de l'actitud d'aquestes poblacions envers la malaltia. Aquestes no sn practicades per una classe especial de persones que combinen en diversos graus les funcions de sacerdot i sangonera, sin que poden ser representades per qualsevol, o per persones que han adquirit una reputaci especial a causa de la traa per la prctica i l'habilitat, i no a travs dels processos
88
W. H. R. RIVF.RS
especials d'iniciaci que sn necessaris normalment per a la prctica de rituals en qu la medicina i la religi es barregen estretament. En molts casos aquestes formes de tractament sn fins i tot exercides per dones, que molt sovint sn excloses rigorosament de la participaci en rituals de medicina i religi. La majoria de pobles de la Terra que utilitzen la sagnia, els massatges i els banys de vapor, certament no els posen en prctica per motius sorgits de les idees i creences pel que respecta a la malaltia, les quals dominen gran part del seu comportament en la presncia de la malaltia. Si han sorgit independentment en diferents parts de la Terra, llavors no ho han fet de l'atmosfera magicoreligiosa que envolta la malaltia. En comptes d'aix s 'haurien d 'atribuir a algun tipus de reacci en contra d'aquesta atmosfera religiosa, a un moviment en una part del cos en contra d'una visi de la malaltia que forma part d'un sistema de creences que regula el comportament, no noms envers la malaltia, sin envers altres aspectes de la natura. Els arguments especials en contra de l'origen independent, que indica cadascun dels costums quan aquests s'examinen lliurement, es reafirmen amb l'absncia de qualsevol relaci del conjunt de creences que determina l'actitud de les poblacions ms humils de la Terra envers la malaltia. Sens dubte, una opci possible per als defensors de l'origen independent s dir que les prctiques com la sagnia i els banys de vapor, tal com existeixen a Nova Guinea, sn noms els principis d 'un moviment cap a la medicina racional entre una poblaci que, fins llavors, ha estat dominada per un sistema de bruixeria o d 'ofici de sacerdot. Ells podrien dir que les formes rudimentries amb qu aquests remeis succeeixen sn naturals com a primer producte de tendncies de pensament que ha produt les formes ms elaborades i acabades d 'aquestes prctiques entre nosaltres. Com a resposta a aquest argument, far un suggeriment. Tal com considerem la nostra civilitzaci, aix no ens permet descobrir per nosaltres mateixos les prctiques que, segons els defensors de l'origen independent, haurien d 'haver estat descobertes pels melanesis i els de Papua. Nosaltres vam adquirir dels grecs o dels rabs les nostres prctiques de sagnia i de provocaci d 'una inflamaci de la pell, amb el propsit de calmar els smp-
89
tomes d'una altra inflamaci; el nostre massatge el vam obtenir dels francesos o d'altres pobles continentals, i els nostres banys de vapor, dels turcs i dels russos. La civilitzaci de la qual estem molt orgullosos no va ser suficient per ensenyar-nos aquestes arts de rehabilitaci, sin que les vam haver d 'aconseguir a travs del contacte i la barreja amb altres pobles. Si acceptem les ensenyances d'aquells que creuen en l'origen independent d'aquestes prctiques a l'frica, l'sia, Oceania i Amrica, haurem d'acceptar la posici que els pobles salvatges i brbars que viuen en aquests continents i illes van ser capaos, d'alguna manera, de descobrir arts que nosaltres, que ens creiem enormement superiors, estvem contents d'aprendre d 'altres poblacions.
Al captol anterior he donat una explicaci de la condici present de la cincia de l'etnologia, i de la seva tardana en els problemes sorgits per les relacions complexes entre la medicina, la mgia i la religi. Es va veure que hi havia una gran similitud a tot el mn, no noms en aquelles prctiques que portaven la medicina cap a ntimes relacions amb la mgia i la religi, sin tamb en els remeis domstics o estrictament mdics, molt sovint trobats cara a cara amb els utilitzats pel mag o pel capell. El problema que ara necessita una soluci s si aquestes prctiques semblants han sorgit independentment en diferent parts de la Terra, o si s'han desenvolupat en una localitat, des d'on han estat portades cap a les rees presents de distribuci pels recorreguts dels pobles. A l'ltim captol vaig exposar les dificultats amb qu ens trobem quan intentem explicar aquestes semblances des de la hiptesi de l'origen independent. La coexistncia entre dues creences ms o menys oposades, respecte a la causa de la malaltia a Amrica, i el fracs de derivar els remeis domstics de l'humil poble de Papua per la seva teoria de la malaltia, sn difcils d'explicar en aquesta hiptesi; mentre que sn fcils d 'entendre si els moviments de la humanitat sobre la superfcie de la Terra en els primers temps eren ms extensius del que s'ha suposat fins ara. No obstant aix, una cosa s exposar un exemple per transmissi i una altra, demostrar la seva importncia en la histria de la cultura humana. El cas a favor d'aquesta manera d'explicar les similituds de la cultura humana noms es complir quan siguem capaos d 'assenyalar determinades regions de la Terra com els llocs de l'origen de prctiques semblants, i quan haguem descobert qui duia a terme aquestes prctiques sobre la Terra i quin fou el cam escollit per aquests viatgers. Proposo comenar avui amb una breu consideraci dels mtodes pels quals la cincia de
92
W. H. R. RIVF.RS
l'etnologia est buscant ara la soluci a aquests problemes, com aquells que indicaven els factors presentats al captol anterior.
Mtodes per solucionar problemes

Si considerem els mtodes amb qu podem esperar aconseguir el coneixement dels mltiples canvis que han tingut lloc en les relacions entre la medicina, la mgia i la religi, durant la histria de la humanitat, el primer punt que s'ha de tenir en compte s que no podem esperar tenir xit si limitem la nostra atenci al tema especial que esperem aclarir. La vida social de l'home s molt complexa, i els seus diversos elements formen molt estretament una estructura entreteixida , especialment en els exemples de la cultura humil que estem analitzant, dels quals no podem esperar entendre una part, excepte en la seva relaci amb el conjunt.
Importncia adscrita als nmeros

Podria exposar aquest tema considerant, per un moment, una caracterstica de la prctica mdica en la qual estan involucrats els nmeros. Alguns pobles tenen el costum de repetir una mesura teraputica un nombre definit de vegades - tres, quatre, cinc o set- , depenent el cas. Ja vam tenir en compte al segon captol un exemple sorprenent de l'illa d'Eddystone, a les Salomons. En aquesta illa, un tractament normalment dura quatre dies, de vegades, quatre dies en cadascun dels quatre mesos successius. La importncia del nmero quatre en les prctiques mdiques no s nica. Els antics egipcis tamb van tenir un sistema de curaci de quatre dies, i entre els Cherokee d 'Amrica del Nord la durada normal d 'un tractament s de quatre dies". Si aquest sorprenent acord entre l'antic Egipte, les illes Salom i Amrica del Nord s el resultat de la propagaci de la cultura, o si el perode de quatre dies ha estat independentment escollit
23 MOONEY,
J.Jollrn . Amer. Folk-lore. 1890,
III,
p. 48 .
93
a les tres llunyanes localitats, no s un problema que es pugui solucionar amb l'estudi de la medicina per si s ola. Tant a la illa d'Eddystone com a l'Amrica del Nord, la natura quadruplicada dels rituals mdics forma noms una part d 'un sistema que fa que el nmero quatre sigui molt important en totes les varietats de cerimnies, ja siguin mdiques, mgiques, o religioses . En ambd s llocs la curaci de quatre dies s noms una manifestaci d'un pensament que atribueix una virtut especial al nmero quatre . Una enquesta ms mplia mostra que el nmero t una gran importncia, no noms en cerimnies religioses, sin tamb en conn exi amb la malaltia . Aix , quan un pacient s allat amb un adu davant d 'ell, a l'illa de Nias, l'allament dura quatre dies . En un mb it diferent de tradici, el menjar es p osa apartat per a l's de l'nima durant quatre dies desprs de la mort, i durant aquests quatre dies la gent no va als camps d'arrs . Un altre co p, en pasos llunyans com Grcia o eljap , trobem una classificaci quadruplicada prominent. En el cas de Grcia, he de referir-me als qu atre elements, els quatre humors, etc. La qesti de si l'existncia d'una curaci de quatre dies a Egipte, a l'illa d 'Eddystone i a l'Amrica del Nord es deu a la transmissi o a l'origen independent s noms una part d'una qesti molt ms gran, com que Egipte, Grcia, Indonsia, el Jap , les illes Salom i Amrica del Nord tenen carac ters tiqu es geogrfiques, climtiques o d 'altres en co m que han p ortat els seus habitants a donar una particular importncia al nmero quatre , o si aquest nmero ha adquirit en alguna altra part del mn una importncia religiosa amb la qual ha passat a tot arreu co m un element co nstitu en t d 'una cultu ra rntgrat ra>.
El criteri de la distribuci com

La necessitat d 'un estudi extens i global com ena a ser especial-
ment present en el m tode principal p el qual l'etnleg lluita per

24 [No va ser fins a l'agost de 191 8, l'any desprs de l'entrega d'aquestes confernc ies, que el Dr. Rivers va admetre l'origen egipc i de la civ ilitzac i - desprs de tres anys de discussi i d'un exa men crtic del s indi cis].
94
W. H. R. RIVF.RS
construir esquemes de les institucions de la histria humana. Un dels instruments principals utilitzats per a aquest experiment s el criteri de la distribuci com. Si preparem la distribuci a la Terra de dues tradicions entre les que es pot descobrir una relaci no natural, trobem que les rees de distribuci es corresponen, i si aquesta correspondncia de distribuci no es pot traar a cap clima uniforme o altres condicions geogrfiques, concloem que l'associaci entre les dues tradicions va existir en alguna part de la Terra, i des d'all es va estendre amb els moviments dels pobles, b per al curs de les migracions definides o b per al prop sit del comer." D'aquesta manera no es pot trobar una connexi no natural entre el culte al Sol i la prctica de construir monuments megaltics. Com a conseqncia, quan trobem aquestes dues tradicions associades juntament en algunes parts del mn, mentre aquestes estan absents en altres, les probabilitats en contra del seu origen independent sn superiors a si aquell acord de distribuci hagus existit. Quan en comptes de dues tradicions tan associades en trobem moltes, les probabilitats que juguen en contra del seu origen independent es converteixen en molt altes.
Algunes dificultats amb qu ens hem trobat

Actualment estem al lmit de la cerca amb qu podrem esperar trencar l'estructura complexa de la cultura humana en les seves lnies constituents, per les quals podrem assignar cada element de la cultura a un moviment definit de la humanitat. La nostra tasca immediata s mostrar els principis que s'han d 'utilitzar en aquesta cerca, i els mtodes que es podrien aplicar. Proposo dedicar la part principal d'aquest capitol a algunes dificultats amb qu ens trobem, quan utilitzem el criteri de distribuci com com a la nostra prova per transmissi. Si una cultura ha estat desenvolupada en una localitat i ha estat transportada per tota la Terra, haurem d'esperar trobar espais
25
[Explotaci ' s potser la paraula ms adequada] .
95
a la cadena d 'indicis. Haurem d'imaginar que un element de la cultura fracassar si s'implanta aqu i en un altre lloc; de vegades, els altres elements seran modificats a la seva nova ubicaci, fins al punt que s difcil reconixer la relaci del producte final amb la tradici amb la qual va tenir el seu origen. Comeno formulant un principi que podria guiar-nos en la nostra investigaci en els casos de desaparici o de modificaci. Llavors hauria de preguntar si s possible veure el treball d'aquest principi, quan estudiem la natura i la distribuci d'un grup petit de tradicions teraputiques i higiniques. Ja he indicat que una prctica mdica en un lloc nou podria perdre el seu carcter teraputic i convertir-se en part d'un culte indgena mgic o religis. D'altra banda, una prctica mgica o religiosa introduda podria rebre una aplicaci teraputica que no t al seu lloc original.
Formulaci d 'un principi de guia

Els tipus de processos que tenen lloc quan una cultura es trasplanta a una nova ubicaci es pot formular de la manera segent: els elements de la cultura que s'han trasplantat tendeixen a arrelar-se al seu nou medi, de tal manera que estan en harmonia amb la naturalesa fsica i cultural del seu nou entorn, i si tenen xit quan s'arrelen, tendeixen a ser modificats en la direcci de la cultura indgena per la qual sn assimilats. Aquesta proposta t dues parts -una tracta l'xit o el fracs dels nous elements de la cultura per sobreviure en aquesta ubicaci; l'altra tracta la tendncia de la modificaci que es mostra en ella mateixa en major o menor grau en els casos d'xit.
Factors que afecten l'xit o el fracs dels elements culturals trasplantats

Les condicions fsiques sovint sn apropiades per prevenir la introducci de costums que, en cas contrari, formarien part d'una cultura complexa. D'aquesta manera, l'absncia de terra apropi-
96
W. H. R. RIVF.RS
ada podria portar a la desaparici de la cermica, o la dificultat d 'obtenir pedra podria portar a la degeneraci de monuments megaltics, i que aix s'assemblin a aquells d'altres parts del mn noms en la forma i no pas en la mida. Menys obvis per igual d'importants sn els carcters de l'entorn social en qu es transmet un nou element de cultura. Aquest entorn podria ser tan advers a la nova prctica introduda que, si aix tingus xit per implantar-se del tot, aviat decauria i desapareixeria sota l'oposici indgena pel que fa a la direcci de pensament i d'acci . Aix, possiblement la naturalesa tan diferent de l'entorn social de la Melansia i la Polinsia s el que ha portat a una marcada diferncia entre aquestes dues regions , pel que fa al seu s de les prctiques estrictament mdiques. Els remeis mdics i quirrgics comparables als dels pobles civilitzats sn ms freqents a la Melansia que a la Polinsia. Fins i tot quan les prctiques estrictes de medicina o de cirurgia es troben a la Polinsia, sovint existeixen indicis que han estat introdudes recentment. Aquesta diferncia entre les dues provncies etnogrfiques ens presenta un problema sorprenent que a primera vista sembla difcil d'explicar, ja sigui en la hiptesi de la transmissi, o b en la de l'origen independent. Els polinesis sn sens dubte ms intelligents que els melanesis, i si prenem la nostra civilitzaci com a estndard, observarem que la cultura polinsia ha aconseguit un nivell considerablement ms alt de desenvolupament que la de Melansia. Si creiem que qualsevol dels remeis mdics o quirrgics han estat descoberts independentment en aquesta part del mn, s difcil entendre perqu els pobles ms ntel-Igenrs i cultivats haurien d'haver-se endarrerit en aquests descobriments. Si per altra banda observem l'assumpte des d'un punt de vista format per la hiptesi de la transmissi, ens trobem amb un problema de gran inters . Si aquesta hiptesi ha de funcionar, haurem de trobar alguna ra per la qualles prctiques mdiques i quirrgiques hagin estat adoptades per les poblacions humils dels melanesis en una mesura ms completa que la dels polinesis cultes. Crec que la ra s evident si apliquem el principi que acabo d'enunciar. La caracterstica especial dels polinesis, doncs, s la seva naturalesa de vida altament religiosa. La malaltia s atribuda total-
97
ment a l'acci dels dus i d'altres ssers espirituals, i la seva cura se cerca principalment per mitjans de petici a aquests poders. Per altra banda, a Melansia la malaltia s 'atribueix o b a un agent hum directe, o b a un agent espiritual que est ms o menys sota la guia o el control hum. Les mesures utilitzades per pal-llar l'acci dels ssers espirituals suposa la intervenci de les persones , el coneixement i poder de les quals es creu essencial per a l'xit. Ara imaginem per un moment la naturalesa del procs que seguiria la introducci d'una prctica mdica o quirrgica entre cada persona. No podem dubtar de qui li faria la rebuda ms calorosa, quina cultura estaria dotada de sentiments i creences per formar la Terra ms apropiada pel que fa al creixement de la nova tradici. Malgrat aix, un sistema de medicina es pot trobar molt relacionat amb la creena en el treball d'una llei natural; aqu no hi pot haver dubte que, de fet, i encara ms a les ments del professional i del pacient, l'xit depn de l'habilitat de l'individu i del factor hum. Si aix s aix entre nosaltres, haurien de ser ms certs els remeis mdics i quirrgics introduts per desconegu ts en un poble que no sap res de la llei natural com l'entenem nosaltres? Un poble aix atribuiria inevitablement qualsevol xit que segueixi l'aplicaci del remei al poder de l'home que l'ha portat all entre ells, i pel qual est sent aplicat. El factor hum ocupar un lloc important en el clcul aproximat del valor del nou remei, l's del qual est alineat amb aquelles prctiques indgenes que impliquen la idea de l'agent hum. D'altra banda, per a una poble imbut de la creena en els alts poders com a agents, aquests remeis no interessen. Fins i tot podrien ser considerats com a intents sacrlegs de lluitar contra la voluntat dels dus. Si certament els remeis mdics van ser introduts a Oceania i les diferncies entre els melanesis i els polinesis eren el que sn avui o, fins i tot , si eren del mateix ordre general, se'ns ha facilitat l'explicaci de la gran prevalena de les prctiques estrictament mdiques entre els pobles ms humils. Aquest exemple mostra com la presncia o l'absncia d 'una prctica mdica introduda pot ser determinada per la naturalesa de la cultura indgena en
98
W. H. R. RIVF.RS
la qual s rebuda i pel grau en qu s'adapta a les creences i als sentiments naturals de la gent. Un exemple d 'un tipus diferent s present en la distribuci de la sagnia a la zona est. Amb la manera d'obtenir mostres de sang, la prctica que consisteix en l'aplicaci de la digitopuntura que crea un buit a la pell del pacient i l'aplicaci de sangoneres, est ben establerta a l'ndia, per s gaireb absent a la Xina, encara que moltes de les arts mdiques d'aquest pas sn conegudes per haver vingut de l'ndia. Aquells que han enregistrat l'absncia o la raresa de la sagnia a la Xina observen que s a causa del disgust del vessament de sang, caracterstic d'aquest poble , un disgust que s principalment responsable del baix estat de la cirurgia xinesa. Que la prctica de la sagnia no sigui indgena a la Xina ve donat molt probablement per l'existncia del mtode d'aplicaci de la digitopuntura que crea un buit a la pell del pacient. Si creiem que aquesta prctica ha estat desenvolupada independentment a la Xina, tamb haurem de considerar la posici d'un poble que va posar tantes objeccions a la visi de la sang que la prctica gaireb universal de la sagnia s poc coneguda entre ells. Tot i aix van ser portats a descobrir una mesura teraputica molt especialitzada que en altres llocs est ntimament associada amb la sagnia. Que el coneixement de la sagnia va arribar a la Xina es mostra pel fet que les sangoneres sn utilitzades per a un propsit mdic. De vegades sn aplicades a la crvix de l'ter per causar avortaments. L'absncia o la raresa de la sagnia, combinada amb el procs d 'utilitzaci de ventoses i l's mdic de sangoneres, rep una explicaci natural, tal com si les diverses formes de sagnia conegudes a l'ndia fossin transportades a la Xina , per rebudes amb poca recepci perqu estan en conflicte amb les creences i els sentiments dels xinesos en connexi amb la sang; mentrestant la prctica de l's de ventoses, que no implica el vessament de sang, es va convertir en una part important de la seva prctica teraputica.
99
Modificaci d'algunes prctiques desprs de la seva introducci

Ara ja puc passar a la segona part del tema que exposo , s a dir, a la modificaci d'algunes prctiques introdudes per la influncia de l'entorn fsic i social, al qual s 'exposen aquestes prctiques. Podria comenar considerant uns quants exemples d'aquest procs de modificaci pres d'altres mbits de la vida social. La modificaci de les prctiques ja introdudes t lloc a travs de totes les varietats de la cultura humana. Sempre que un element cultural, ja sigui una paraula, una forma gramatical, una prctica religiosa, un costum social o un objecte material, passa d'una part del mn a una altra , tendeix a canviar durant el procs, s a dir, no es mant el que hi havia antigament. En el domini d'una llengua, el procs s tan obvi que gaireb no cal comentar-lo, especialment per a nosaltres ja que la nostra parla s plena de paraules agafades de llenges molt diferents de la seva base anglosaxona. No obstant aix, per un moment em podria referir a les paraules amb qu la llengua anglesa est sent enriquida com a conseqncia de la guerra. Les noves paraules franceses i alemanyes que estan trobant el seu lloc a la nostra parla no noms difereixen de l'original de la seva forma gramatical, i encara ms de la seva pronunciaci, sin que estan adquirint significats especials i en alguns casos ja han assumit una forma que seria difcil trobar-li l'origen per part dels fillegs ms experts. La derivaci del napoo del soldat britnic de l'i! n'y a plus n's un bon exemple. Un altre exemple sorprenent de modificaci t lloc a l'art decoratiu. Un tipus d'expressi artstica introdut en un lloc nou mai continua igual. L'art d'un pas s 'assembla a cadascun dels productes de la societat humana, quan es torna convencional i subjecta a lleis i canons definits. Aix, un motiu hum introdut es pot canviar com a resultat de la seva assimilaci per un art geomtric i convencional, de manera que ning reconeixeria la forma humana al producte final , si no fos per les formes intermediries que donen la pista del seu origen i desenvolupament."
Rep. Brt. Assoc. Dundee: 1912 , p. 599 ; History ofMela nesian Society. Cambridge: 1914, n, p. 37 4.
26 Rl VERS,
W. H . R.
100
W. H. R. RIVF.RS
Les lleis que governen la modificaci dels elements culturals ja introduts, que ja he l.lustrat amb exemples extrets de la llengua i de l'art, tamb s 'apliquen a les prctiques i creences que formen l'art de la medicina. Si les prctiques mdiques i quirrgiques han estat transmeses des d'una part del mn a una altra, no haurem d 'esperar trobar semblances. No noms haurem de buscar modificacions , desenvolupaments i simplificacions, sin que haurem d 'estar preparats per a canvis tan importants que, sense etapes entremig del procs de transformaci, seria impossible reconixer una prctica, potser gens teraputica a hores d 'ara, en la qual una prctica mdica introduda s'ha transformat.
Exemples indicats com a modificacions de les prctiques transmeses

Ara estudiar alguns exemples en qu les prctiques que han passat d'una banda a l'altra de la Terra, semblen haver sofert un canvi. Com he dit abans, la demostraci cientfica d 'aquest canvi noms pot seguir un procs gradual que es recolza sobre un estudi ms profund del que s possible en una ocasi com aquesta. El meu objectiu actual s indicar quins processos mdics i quirrgics sn els adequats per a aquesta lnia d'estudi.
La sagnia
Comenar amb la possibilitat indicada per l'actitud xinesa sobre la sagnia, que acabo d 'analitzar. Vam observar que encara que la sagnia fos rarament practicada a la Xina, l's de ventoses, una prctica molt semblant, est prenent molta volada en la prctica mdica del seu poble. Es creu en la possibilitat que aquesta prctica hagi sorgit a la Xina com a modificaci de l's de ventoses amb sagnia, com a conseqncia de l'objecci dels xinesos al vessament de sang. Si s aix, que l's de les ventoses sigui l'nic supervivent d 'un grup de prctiques introdudes, s una qesti que noms es pot respondre mitjanant una mplia enquesta. (He
101
d'admetre que aquesta enquesta mostrar certament que la prctica de l's de ventoses no va sorgir a la Xina). Un altre cas en qu la prctica de la sagnia pot haver patit modificacions, en l'objectiu o com a mnim en el mtode, s la freqncia de la sagnia com a ritu religis. En moltes parts del mn, la sagnia mitjanant incisions o cicatrius forma part d'un ritual religis, mentre que en altres llocs s una caracterstica dels costums associats al dol per als morts i d'altres prctiques socials, que probablement tenen o han tingut un significat religis. El problema s decidir si hi ha alguna relaci entre aquesta forma de sagnia i si t un propsit teraputic. Nosaltres coneixem diferents fets que apunten a una connexi entre els dos tipus de prctiques. D'aquesta manera , la sagnia a la Polinsia per mitj de talls i d 'incisions com a prctica teraputica s una caracterstica especial de les illes de l'oest, com ara Samoa, i sembla que no t tan xit a l'est del Pacfic. Una diferncia similar caracteritza les dues regions pel que fa a la sagnia amb objectius religiosos. La distribuci comuna, tan religiosa com teraputica, de les formes de sagnia al Pacfic indica que sens dubte hi ha una connexi entre les dues. s possible que aqu tinguem el cas en qu una prctica mdica, introduda en un entorn extremadament religis de la Polinsia, ha passat a formar part de cerimnies religioses i costums socials ordinaris , mentre encara continuen sent utilitzats teraputicament.
El massatge
La modificaci d'una prctica mdica introduda en un nou en-
torn sembla ser l.lustrada a travs del massatge. He donat importncia a aquesta possibilitat en un altre lloc". Els natius de l'illa d'Eddystone, a les Salomons, empren tcniques de manipulaci que sn molt semblants a les del nostre massatge i si les observem, sense fer-ne una anlisi especial, aquestes serien referides, sens dubte, com a remeis equivalents als nostres. En un cas , l'anPro c. Internat. Co ngress 01 Medcine. Londres : 1913. Secci 139; reimprs a Psychology and Ethnology. Londres: 1926 , p. 57 .
27
XXIII ,
p.
102
W. H. R. RIVF.RS
lisi va mostrar que l'objectiu de les manipulacions de la sangonera d 'Eddystone va ser actuar s obre un pop imaginari que suposadament viu dins el cos d'un pacient. Mentre que en altres casos, l'objectiu era extreure del cos un objecte immaterial o un principi que suposadament causava la febre o un altre tipus de malaltia . Que les manipulacions de les illes Salom tenen una relaci lligada amb el massatge resulta molt probable, i ms si tenim en compte que el massatge s genu entre els p olinesis, un poble que t una cultura fora comuna a la dels grups de Melansia . Aix , a Samoa" es practiquen dues formes de massatge, cadascuna amb un nom especial. Una s el milimili que consisteix a fregar una part del cos amb la punta dels dits; mentre que l'altra, el/orni/orni, pren la forma d 'uns moviments d 'amassament similars als nostres propis mtodes . Les dues formes sn utilitzades per alleujar el dolor i com a recuperaci en casos de fatiga . A les illes Tonga es reconeixen tres mtodes". Un anomenat mili en moviments de fregament; un altre designat com a fota , que es fa pressionant; mentre que el tercer s'anomena tugitugi, colpejant el cos. El massatge s extensament utilitzat en altres parts de la Polinsia. A vegades adopta formes peculiars. Aix doncs, a les illes de Hawaii es fan rodar objectes pesats sobre el cos; i a les illes Tonga, un home que t fatiga agafaria tres o quatre nens perqu el trepitgessin. Un mtode similar a aquest s 'empra a l'est del Pacfic. El massatge s 'utilitza arreu d 'Amrica i est agafant molta importncia en el sistema teraputic de la Xina i el Jap. Es diu que la prctica prov dels temps de l'emperador Jinnu (660-585 aC) . Els cecs treballen de massatgistes, i els moviments que utilitzen inclouen el fregament , l'amassament, la pressi i el copejament, d 'acord amb les normes definides . Chamberlain" recull una caracterstica del massatge japons que t un inters diferent amb relaci al tema que ara estic considerant. Apunta que anteriorment els japonesos sempre feien massatges a les extremitats en direcci de dalt cap baix, i noms han adaptat dels europeus el
28 STAIR ,
29 M ARINER.
30
B. OId Samoa . 1897, p. 165. Tonga . Londres: 1817, 11, p. 350. 1bingsjapanese. Londres: 1905, p. 3 16.
J.
103
mtode del fregament cap al tronc. Aquest moviment, de dalt cap baix, s caracterstic de Melansia i d'altres llocs, on s 'intenten eliminar agents nocius del cos. L'objectiu s forar l'esperit que viu a les extremitats a abandonar-les. Sens dubte, el massatge del Jap s una prctica definitivament teraputica, tal com per a nosaltres, per la direcci centrfuga de les seves manipulacions indica que hi ha una relaci entre l'objectiu del massatge i la creena que s la causa de les malalties per objectes. Segons el meu punt de vista , aquests exemples sn suficients per demostrar que hi ha una connexi entre l'art del massatge teraputic i l'higinic, i les manipulacions per les quals molts grups extreuen o expulsen aquests agents materials o immaterials del cos, les quals es creu que sn les causes de les malalties. He de conformar-me a plantejar el problema i deixar-lo per a un futur estudi, amb una base molt mplia com la consideraci, si aquest ltim s ha sorgit d'una modificaci d 'una prctica teraputica introduda, o si l's teraputic esdev d'una prctica ms antiga, basada en creences mgiques o religioses. Noms dir que a Oceania es dubta poc de la resposta. El massatge, molt desenvolupat a la Polinsia, o ha estat introdut a Melansia gaireb amb tota certesa pels mateixos polinesis, o b ms probablement pels grups immigrants que formen l'altra capa de la societat polinsia. Si va ser introdut aix, s cert que ha estat modificat d 'acord amb les idees indgenes dels melanesis, tenint en compte la causa i l'origen de la malaltia.
Les saunes
En l'apartat anterior del massatge, he tractat la relaci entre una prctica definitivament teraputica que forma part del nostre sistema de medicina i una srie de prctiques que tenen relaci amb la malaltia, etiquetades com a mgia o farsanteria ms que com a medicina autntica. Un problema de diferent tipus es presenta en l's dels banys de vapor que, d'una manera o d 'una altra, tenen una mplia distribuci entre els pobles de la Terra.
104
W. H . R. RIVF.RS
La prctica d'exposar el cos o part d'aquest a altes temperatures per produir suor es troba en una forma ms o menys rudimentria a Melansia, Nova Guinea , Polinsia, frica i Amrica; ax com tamb als pasos de l'est dels quals la majoria de nosaltres hem adoptat la prctica (les saunes d'Irlanda indiquen que la prctica s antiga al nord d'Europa, i que a la Rssia moderna o a Turquia noms sn una forma millorada d'una antiga prctica indgena cltica o teutnica). Per tant, a Melansia, una extremitat ferida s'exposar al vapor que s 'origina a partir de fulles humides de molsa que es posen sobre el foc. A les illes de Hawa-tes tanca el pacient en una habitaci on es produeix vapor. Una prctica similar a aquesta la trobem a l'frica on, per exemple entre els Ba-Bonga"; es tanca el pacient en una habitaci petita plena d'estores i de brases que el faran suar profundament. El pas en qu els banys de vapor han aconseguit el seu nivell mxim de desenvolupament s a Amrica, especialment a la costa oest, entre els avanats pobles de Pueblo Indians de Nou Mxic i Arizona, i entre els antics asteques de Mxic. La casa del vapor s la instituci ms important. Entre molts poblats nord-americans eren representatius dels homes de la casa-club de Melansia i, en altres parts, s caracterstica l'exclusi de les dones. Per altra banda, entre el Pueblo Indians, la casa del vapor ha estat descrita" com el lavabo , l'Ajuntament, la cambra del Consell, l'habitaci del club i l'esglsia del poble. Si hi ha alguna cosa en com a les cases de vapor americanes i als banys de les altres parts del mn s evident que ha sofert un procs de modificaci. Si s aix, podem tenir pocs dubtes que aquest procs va ser fruit d'una prctica teraputica i higinica introduda a Amrica i que s 'ha sotms a un procs de desenvolupament, probablement a travs d'un procs de fusi amb altres prctiques socials. Per tant, la casa del vapor ha esdevingut una de les institucions ms importants del poble.
David. Hauiaiian Antiquities. Honolulu: 1903,1'.146 32 ]UNOD, H. A. rife ola Scutb African Tribe . Neu chatel: 1913. n, p . 426 . 33 B ANCROFKT, H . H. Natue Ra ces 01 th e Pacific Status. Londres: 1875 . I, p.537
31 M AI.O ,
105
La circumsicio i la subi ncisi
Per a nosaltres, la circumcisi s un exemple sorprenent de la modificaci de les prctiques introdudes. Avui dia, aquesta operaci en aquest pas es duu a terme amb dos propsits molt diferents. Per a una part de la poblaci s un ritu religis lligat a les tradicions del poble que el practica, mentre que per l'altra majoria de la poblaci s una prctica higinica que encara est en procs de desenvolupament i que gradualment s 'est posant ms i ms de moda. Sens dubte el gran increment en la freqncia de la circumcisi en aquest pas s per influncia jueva. L'observaci dels beneficis dels efectes higinics d 'aquesta operaci entre la part de la poblaci jueva que s'ha sotms a l'operaci, i que anteriorment noms va entrar al nostre sistema d'intervencions com una necessitat especial, es duu a terme durant la infantesa en una gran part de la poblaci. Aqu veiem clarament l'exemple d'una prctica religiosa introduda que ha tingut un efecte explcit a promoure o , fins i tot , a produir una mesura higinica per a la cirurgia. Tenim motius per suposar que una de les mutilacions ms extraordinries que se sap que s 'ha practicat per la humanitat s un exemple d'un canvi en la direcci contrria, un procediment quirrgic que s 'ha convertit en un ritu religis o magicoreligis. Els aborgens d'Austrlia practiquen als seus joves una mutilaci, anteriorment coneguda com el 'ritual terrible' i ara com a su bincsl , que consisteix a obrir la uretra en gran mesura , a vegades des del prepuci fins al meat. Generalment, se suposa que aquesta operaci t els seus lmits a Austrlia , i aquest continent s considerat un gran defensor de l'origen independent. Els etnlegs es conformen a considerar la subincisi com una invenci independent dels australians aborgens, una extensi de la idea de la mutilaci dels rgans genitals, en qu la circumcisi s l'exemple ms freqent i ms extens. Tanmateix una operaci similar es practica a les Fiji i a Tonga, on t un propsit teraputic. Encara que la prctica era originria
106
W. H. R. RIVF.RS
de les Fiji, la nostra descripci prov de Tonga'". S'obre la uretra i s 'hi col-Ioca un fil, per tant, una punta s 'aguanta des de l'obertura oficial i l'altra pel meat. El fil es mou en ocasions endavant i endarrere per produir dolor i sagnar. L'operaci s el remei favorit per al ttanus. Mariner va observar diferents casos en els quals el seu s era seguit d'una recuperaci per al pacient. L'operaci s 'utilitza tamb en casos de ferides que tinguin hemorrgies de sang a la cavitat abdominal, i el motiu s treure la sang per mitj de la uretra. La semblana entre les prctiques australianes i les fijianes indica que poden estar relacionades les unes amb les altres. Si suposem que dos pobles, que no estan l'un molt lluny de l'altre geogrficament i que s'assemblen fsicament, van inventar aquesta extraordinria operaci amb total independncia l'una de l'altra, aquesta teoria exigeix una gran credulitat cientfica. Podem estar segurs que la prctica s 'ha transferit d'un poble a l'altre, o ms probable encara, que la prctica d'Austrlia o de les Fiji siguin dues manifestacions molt diferents d 'un costum provinent d 'immigrants que van arribar a les dues localitats. Aqu, i en els casos que hem considerat, l'indici no s suficient per mostrar el propsit primari de l'operaci. Sembla que el ms probable sigui un exemple d'un remei quirrgic que va ser introdut a Austrlia entre un poble molt interessat en la mutilaci com a caracterstica de la cerimnia o de la iniciaci a la maduresa, i va ser adaptat i aplicat per a aquest nou propsit. Aquest tema l'he analitzat amb gran detall al meu llibre Psicologia i Etnologia (1926).
Alguns punts que han sorgit en relaci amb la distribuci de les tradicions
Si la hiptesi de la transmissi s correcta, hi ha algunes prctiques que semblen haver estat modificades en el procs d'introducci entre pobles amb creences i tradicions bastant diferents de les que tenien les localitats on les prctiques han tingut el seu
34 M ARINER,
Tanga . 1817, Il .
107
origen. El meu objectiu ha estat mostrar que, en qualsevol intent de treballar la distribuci de les prctiques mdiques, hem d'estudiar no noms un diagnstic clar i les mesures teraputiques, sin que tamb hem de buscar altres manifestacions, de vegades en una forma molt diferent de la que tenia la tradici original. No ser possible considerar fins a quin punt nosaltres podem construir un esquema en el qual les prctiques analitzades avui es poden atribuir a moviments clars de la humanitat sobre la superfcie de la Terra. Un dels costums que he considerat est incls a l'esquema de la migraci proposat pel professor Elliot Smith" , per explicar la distribuci comuna dels meglits, la momificaci, el culte al Sol i altres elements de la cultura. La distribuci del massatge que ha indicat Elliot Smith s que aquesta prctica va ser transportada a la Terra pel poble que momificava els seus morts, adorava el Sol , i va construir dolmens i altres monuments de pedra. Aqu no ser possible considerar aquest aspecte del tema al complet, sin que m 'haur de conformar a considerar alguns fets que s'han de tenir en compte en aquestes investigacions. La distribuci de la prctica de la sagnia a la Polinsia indica que prov d'una influncia tardana. s especialment destacat en rituals religiosos o en prctiques teraputiques a les illes de Samoa i Tonga de l'oest del Pacfic, on tenim raons per sospitar de la influncia tardana d'un poble que, en comptes d 'exposar els seus morts en plataformes, els enterrava en criptes de pedra en posici estirada. A la Melansia, sabem que la sagnia es practica en llocs on la influncia del poble que enterrava els morts en posici estirada s molt estesa. La prctica teraputica de la sagnia s molt destacada a l'ndia, ells mateixos estan influenciats per la seva cultura, en qu la prctica de la sagnia s'ha ests sobre la Terra. D'altra banda, la prctica del massatge es troba al llarg del Pacific, i s especialment destacada a les illes de l'est, com Hait, on els morts sn momificats en plataformes o en canoes. La distribuci de la Polinsia indica que el massatge s'associa a un moviment anterior al de la prctica de la sagnia.
35
1be Migrations olEarly Cu ltu re. . anchester: 1915. M
lOS
W. H. R. RIVF.RS
Un altre aspecte indicat per a la distribuci dels costums que he considerat breument en aquest capitol, s que la sauna i el massatge han viatjat per la Terra acompanyats, tal com estan intimament associats per a nosaltres ho estan tamb per molts altres pobles, indicant que la seva difusi es deu a una mateixa influncia. Hi ha altres punts que m'agradaria haver analitzat, si hi hagus hagut temps. Noms puc fer referncia al carcter especial dels processos com la venisecci o l's de ventoses, que s poc probable que hagin estat descoberts independentment per pobles brbars que ara ho practiquen. Tamb podria mencionar que la freqent associaci per a tot el mn de submergir-se en fred desprs del bany de vapor -un costum tan poc natural que la seva prctica a la Polinsia va alarmar molt els primers missioners, ja que ignoraven que el fet de submergir-se en fred era una caracterstica dels banys de vapor de la seva prpia cultura.
Insuficincia d 'indicis disponibles

Ara ja he analitzat un nombre de prctiques de diferents parts del mn amb l'objectiu de veure com donen suport a la inspecci de les dues hiptesis: d'origen independent i de transmissi. Espero haver tingut xit a mostrar que la hiptesi de l'origen independent de la transmissi dna una explicaci inadequada de la gran distribuci d'aquestes prctiques, i que sovint ens porta a posicions contrries amb les assumpcions primries que conformen la prpia hiptesi. No he estat capa de treure cap prova absoluta i conclusiva a favor de la transmissi, sin que quan la transmissi sembla probable no sc capa d'assenyalar amb precisi cap moviment de la humanitat com a vehicle. Com he dit, aix s parcialment perqu la demostraci de la transmissi ha de tenir un argument en qu cada element de la cultura sigui estudiat en relaci amb els altres, per tant aix noms s possible en un estudi ms ampli que aquest. El meu objectiu ha estat indicar els problemes i considerar els principis que hem de seguir per intentar trobar una soluci.
109
Un fet que fa impossible treure qualsevol conclusi positiva d'aquests temes s la manca de proves existents disponibles. Hi ha algunes branques de la cultura humana que coneixem molt poc, com s la medicina. A causa de les ntimes relaci ons entre la medicina, la mgia i la religi s 'ha d 'aprendre ms s obre la reacci de l'home envers la malaltia , des d 'un estudi de molts investigadors sobre mgia i religi que ha produt un gran inters en aquests temes. Hi ha molts metges que la seva feina els porta a treballar a p obles de cultu res humils; si aquests metges i metgesses posessin ms inters en l'estudi de les etapes desagradables del seu art, com fa un missioner amb l'estudi de les religions que intenten desplaar, aix ens proporcionaria una matria primera molt rica de la qual haurem de treure material per a la construcci de la histria de les etapes an teriors de la medicina .
Histria i evoluci
Al comenament d'aquest llibre he fet la distinci entre la histria i l'evoluci d'aquest tema. Principalment, he tractat l'aspecte histric, s a dir, les maneres en qu el curs de la histria de la medicina ha estat influenciada pels moviments de l'home i la seva cultu ra sobre la superfcie de la Terra. Hem obs ervat que aquest curs no ha estat un simple progrs, com se suposava que era caracterstic de l'evoluci. Con tr riament, s 'ha revelat com un procs complicat de transformaci en qu sembla que les mesures teraputiques d'un tipus ms o menys avanades, p otser establertes sobre una patologia racional, s 'han transformat en rituals mgics o religiosos, o en prctiques socials que han passat de generaci en generaci a travs del co nservadorism e de la humanitat. La histria de la medicina, Il-Iustrada per formes rudimentries de la cultura humana, mostra un curs en qu la degeneraci s en gran p art igual d 'important que el progrs . S'ha de tenir en comp te que quan p arl o de degeneraci - o com es m ostra per mitj de la transformaci de les prctiques mdiques en rituals mgics o religiosos-, noms podem considerar-ho cert quan es tracta del seu carc ter mdic. Noms s des d'aquesta perspectiva que p odem considerar una transfor-
110
W. H. R. RIVF.RS
maci per la qual una prctica mdica ha perdut completament el seu carcter teraputic. N'hi haur pocs que s'hi oposin quan nosaltres prenem com a exemple de degeneraci la transformaci d'una prctica mdica com a ritual mgic, per quan tractem transicions en direcci de la religi s necessari tenir en la ment que la prctica mdica transformada es podria dur a terme amb un propsit social tan noble com en el seu carcter original. La freqncia amb qu sembla que hem trobat casos de degeneraci s a causa del carcter especial d'aquest estudi, de les seves ocupacions especials amb els pobles ms endarrerits de la Terra, pobles entre els quals nosaltres esperem trobar ms degeneraci de la que trobarem en un estudi ms ampli de la societat humana. Tal com he esmentat abans, estem sortint d'un perode de l'estudi de la societat humana en qu el factor de la degeneraci ha estat prcticament descuidat o molt subestimat, fins i tot en el cas de les etapes rudimentries de la cultura humana. Quan s'intenta demostrar que la degeneraci t un gran paper, i encara en pren, a la histria de la societat humana, hem d'anar en compte de no anar a parar a l'extrem oposat, i sobrevalorar-ne la freqncia i la importncia.
Naturalesa complexa del procs

Si examinem la histria de les prctiques que mostren el comportament de l'home envers la malaltia, no hi ha cap dubte que la complicada xarxa de canvi que mostra aquesta histria segueix un fil constant de progrs. Les degeneracions i les transformacions, tan freqents en la histria de la medicina, noms han servit per complicar un procs en qu l'sser hum ha tingut cada vegada ms xit per tenir la malaltia sota control, per reduir la freqncia i la severitat del dolor, per posar remei a les moltes deficincies resultants de la malaltia, i per prolongar ms la vida i amb ms seguretat. Aquest curs s 'ha complicat a causa de dos factors que sn contraris en aquest progrs. El creixement de la civilitzaci ha aportat noves formes de malaltia, o ha augmentat la freqncia de les anteriors , principalment com a resultat de les modificaci-
111
ons inadequades de les mesures socials davant l'increment de la complexitat de la vida social. Per exemple, gaireb no s 'ha desenvolupat una ocupaci per a la civilitzaci que no hagi aportat alguna forma nova, o que hagi augmentat els seus desavantatges d'algunes formes anteriors de la malaltia. Potser la tendncia a la inestabilitat de la vida mental ha estat encara ms important, per la gran pressi i l'estrs als quals la civilitzaci avanada exposa la humanitat. Mentre que l'sser hum ha estat forjant armes per combatre la malaltia, d'altres lnies socials de progrs han estat produint nous estats horribles de combatre i que encara requereixen altres tipus d'armes. Un cop ms, els moviments de la humanitat sobre la superfcie de la Terra han estat uns dels moviments principals en el progrs de la medicina, de la cultura humana en general i el mitj pel qual la malaltia s 'ha distribut en la humanitat. En altres casos, els grmens de la malaltia han estat els principals factors de la degeneraci de la cultura, i els responsables de la desaparici d'uns pobles que eren portadors d'una cultura de la qualla nostra civilitzaci avanada n 'hauria pogut aprendre. Tanmateix, la manera com la cultura avanada ha augmentat les oportunitats per a la furiosa malaltia, i ha distribut els seus grmens, noms serveix per complicar i amagar un procs que s molt real. Aquells que s'oposen a les crues hiptesis evolutives de l'ltim segle ho fan, no perqu ells creguin que les seves hiptesis de l'evoluci siguin falses , sin perqu els seus partidaris han titllat de simple un procs que ha estat extremadament complicat. L'oposici que es mostra en aquest segle, que progressa cada cop ms, no s per l'evoluci sin pels mateixos evolucionistes.
La influ ncia de la barreja cultural en el progrs

Aquestes discussions no noms ens han portat freqentment al procs de degeneraci, sin que aquesta degeneraci sembla que ha estat especialment el resultat entre els pobres i la barreja de les seves cultures. Tot i aix, una altra vegada, la freqncia amb qu hem trobat la degeneraci com a resultat d 'aquest contacte i barreja s per les limitacions especials d'aquest llibre. Si am-
112
W. H. R. RIVF.RS
plissim aquest estudi, trobarem que la histria de la medicina s 'assembla a qualsevol altra branca de la vida social, quan ens mostra l'abundncia de casos en qu els moviments de diferents pobles i les seves cultures han propulsat el progrs. Aix no pot estar millor Il-lustrat que per la histria dels moviments pels quals les cultures de l'ndia, Mesopotmia, Egipte i Grcia van estar en contacte, produint una gran onada de progrs que va inundar Itlia i Espanya . A travs d'aquests canals, l'art mdic dels nostres avantpassats va ser molt influenciat. Aquesta influncia de barreja cultural en el curs del progrs ha assolit una fase en la qual el moviment dels pobles, en un sol sentit, no s necessari. La difusi universal de l'art de la impressi ha fet un sol mn, de tal manera que un aven en medicina que sorgeix a qualsevol part de la Terra esdev rpidament a l'abast de tothom. Tot i aix, en les ltimes etapes de la histria de la medicina, el curs no ha estat exclusivament de progrs. La histria de la prctica de la sagnia, que aquest pas va adquirir de les escoles d 'Itlia i Espanya, com a llegat de la medicina de Grcia i Arbia, no es pot considerar un exemple de progrs. Actualment crec que som testimonis d 'una aplicaci exagerada i indiscutible de la introducci de l'art del massatge . Tanmateix, darrere de les exageracions i les males aplicacions d 'aquestes prctiques introdudes, que encara es practiquen en la medicina, i darrere de totes les transformacions que han caracteritzat les diferents etapes de la seva histria, destaca la importncia del contacte entre els pobles i la barreja de les seves cultures com a central, o fins i tot, com a origen principal del progrs. En l'anterior histria de la humanitat, sembla que les diferents parts de la Terra estaven subjectes a uns grans perodes d'allament, relatius o complets, en qu el progrs es va estancar o es va convertir en degeneraci. Desprs hi va haver un moviment de la humanitat pel qual es van difondre elements culturals i, quan van ser trasplantats a d 'altres indrets on la cultura estava estancada , van actuar com a estmuls per a nous processos d'evoluci i de progrs. L'origen del progrs que va tenir lloc a cada regi va dependre de molts factors: l'origen de la cultura indgena i de nous elements en el n ombre de pobles indgenes i emigrants, en la diferncia de nivell entre les seves cultures, en l'origen de la
113
interacci entre dos pobles, tant si eren partidaris de la guerra o de la pau , i de molts altres factors.
L'efecte de la barreja de cultures

Pel que fa a la medicina, s especialment important la tendncia predominant per part de la cultura indgena en la direcci de la mgia o de la religi. Quan un poble presenta un nivell cultural en qu la medicina t una base racional i la seva prctica es construeix sobre principis cientfics, la barreja de cultures ajudar al desenvolupament de la medicina. Les prctiques mdiques introdudes no noms estimularan el creixement de l'art indgena, sin que canviaran la prctica introduda, modificacions dissenyades per produir instruments ms adequats per combatre la malaltia. D'altra banda, si la cultura indgena s dominada per una actitud religiosa i els introductors del nou art sn ms nombrosos o poderosos, el resultat podria ser privar-los d'aquest propsit pel qual s adaptat primriament, i convertir aix en una prctica ms associada a la religi; participar aparentment i completament de l'esperit religis, de manera que podria ser difcil de reconixer qualsevol relaci amb l'art de la medicina. De manera similar, si els pobles indgenes estan entregats a la mgia, una prctica mdica introduda podria adaptar-se a la manera de pensar nativa i, de nou , podria ser que el seu carcter mdic i la seva base racional estiguessin perdudes o bastant amagades. No noms l'estudi comparatiu de la medicina, la mgia o la religi serveix per l-Iustrar b el carcter complex del progrs hum, sin que potser ens ensenyar ms de la natura del procs evolutiu, que s el ms complicat d'entendre. Generalment, una de les principals caracterstiques del procs evolutiu s el creixement en l'especialitzaci de la seva funci. No hi ha cap dubte que l'evoluci de la societat humana es caracteritza per l'especialitzaci de les funcions socials. No podrem tenir un millor exemple per a entendre-ho que la diferncia entre una sangonera, un bruixot i un sacerdot en la histria de la medicina, la mgia i la religi. Tanmateix, la qesti s si l'increment de l'especialitzaci s una caracterstica general de l'evoluci , o si no l's. M'agradaria
114
W. H. R. RIVF.RS
classificar-ho com una caracterstica negativa per necessria de les etapes intermdies de l'evoluci. Crec que en molts aspectes de la vida social (reconeguda especialment en la cincia) , esdevenen clares les indicacions que l'especialitzaci pot arribar massa lluny, i que amb ms avenos podrem retornar a les interrelacions entre els diferents aspectes de la cultura humana que sn caracterstcs d'estats anteriors.
Les relacions entre la medicina i la religi

Vull arribar a una conclusi , considerant breuement si aquest moviment contrari o a favor del creixement de l'especialitzaci no s Il-lustrat per les relacions entre la medicina i la religi. A la primera part del llibre, vaig considerar breument el paper que desenvolupen la fe i la suggesti en l'xit de les formes rudimentries de la societat humana, que s'han esforat per superar els efectes de la malaltia. L'eficcia dels rituals s una creena forta per als pobles salvatges i brbars, i les sangoneres, els bruixots i els sacerdots sn la causa de l'xit. Com que la medicina ha avanat i s 'ha diferenciat de la mgia i la religi, aquest joc de factors fsics no s 'ha aturat. Ara es poden trobar poques persones que neguin el fet que l'xit d'algunes receptes complexes i la majoria de remeis diettics d'ltima generaci, eren principalment o completament a causa de l'actuaci de la fe i la suggesti. La caracterstica que sobresurt de la medicina d'avui dia s que a aquests factors fsics no se'ls permet actuar involuntriament, sin que esdevenen objectes d'estudi i, per tant, l'poca actual observa el creixement d'un sistema racional de fisioterpia. Una caracterstica d'aquest sistema, que esdev bastant clara, s que s 'ha de fer una reconversi dels agents que fins ara han fet la funci de sacerdot en comptes de metge. Si la medicina consisteix a mantenir el control sobre certs aspectes pertinents de la malaltia; s 'hauria d'aprendre ms del sacerdot, si s que veritablement no seria desitjable algun tipus de col-laborac freqent entre els dos.
115
La sorprenent caracterstica dels ltims vint anys en aquest pas
s la freqent combinaci entre el sacerdot i el fsic , en una sola persona ; mentre que a Amrica el sistema regular de col-laborac entre els dos ha esdevingut el que es coneix com a 'm ovim en t d'Emmanuel'>, Com que la medicina acostuma a estendre les possibilitats d'un ampli estudi de trastorns mentals, i aconsegueix un alt reconeixement pel paper d'un metge en la causa i el tractament de la malaltia, no noms la feina del metge encobreix la funci del sacerdot, sin tamb la del mestre, jutge, moralista i reformador social. Hi ha casos individuals de malalties i problemes que necessiten la col-laborac del sacerdot i del metge; per aix hi ha casos en qu el metge , el professor, el moralista i el reformador social es poden ajudar l'un a l'altre i amb xit, ms que no pas com s'havien ajudat en el passat. L'estudi de l'ltima etapa de la histria de la medicina ens mostra un lmit en l'augment de l'especialitzaci de la funci com a smbol d'evoluci social. Les relacions que semblen existir entre la medicina i la religi s'assemblen a les que hem observat per caracteritzar les etapes anteriors de la seva histria. Es diferencien principalment en qu l'ltima part reconeix explcitament qu s aprendre a entendre una srie de condicions que es deixaven funcionar, sense ser observades, ni estudiades. En el domini de la medicina de la ment - i el seu mbit, que s ms ampli del que habitualment se suposa-, el curs de la histria sembla mostrarnos que l'estricta interdependncia dels diferents mbits de la cultura humana noms s el smbol de la seva ltima i ms alta etapa, com era caracterstica de les anteriors i de les ms baixes.
Vegeu W ORCESTER, E.; M c Coan, S.; Londres: 1908.

36
CORIAT,
I. H . Re/igion and Medicine.
Ment i medicina-F
Les primeres relacions entre ment i medicina estan molt lligades al procs pel qual la medicina es va separar de la mgia i de la religi. La histria de la medicina revela un procs llarg i accidentat, lluny d'sser complet, en el qual a poc a poc l'actitud de l'home enfront de la malaltia va esdevenir diferent de la que tenia davant de molts altres misteris que l'envoltaven. Inicialment, els intents per tractar amb les malalties van prendre dos camins. En el primer es va adscriure la malaltia a l'acci d'ssers diferents a si mateix, per capaos de ser tractats amb ritus de pregries i ofrenes. Ats que aquests ritus, sigui on sigui que els estudiem, revelen una actitud de respecte i d 'apellac , i impliquen poders que l'home per si sol no posseeix, sembla legtim mirar els ssers als quals s 'adrecen com a superiors i ms poderosos que si mateix. El corpus general dels ritus i les creences sn el nexe entre l'sser hum i aquests poders superiors que constitueixen l'aspecte de la vida que coneixem com a religi. Un dels primers models de comportament de l'home es pot considerar part de la religi i de l'actitud religiosa enfront de la malaltia. En una altra direcci, la malaltia fou adscrita a l'acci d 'altres ssers humans o d'ssers de condici no humana, considerats favorables per als processos d'una naturalesa compulsiva i, en conseqncia, menys poderosos que l'home; per tant, l'actitud adoptada cap a ells no implicava ni respecte ni splica. Una vegada els esforos per tractar amb la malaltia van prendre aquesta direcci, l'home va obligar o si ms no va induir els ssers humans als quals s'atribua la malaltia a apartar les causes per les
37 [Una conferncia, donada a la biblioteca John Rylands, el dia 9 d'abril de 1919. Estic en deute amb el cap de la biblioteca, el doctor Henry Guppy,
per haver-me autoritzat a tornar a publicar aquesta conferncia] .
118
W. H. R. RIVF.RS
quals es produa, o a utilitzar ell mateix un seguit de mesures per neutralitzar-ne els efectes. Les creences i les mesures d'aquest tipus constitueixen l'aspecte de la vida que es coneix com a mgia, per aquest aspecte no s tan susceptible de ser definit com la religi i necessita que el desglossem en bastants elements diferents. Un d'aquests s certament la religi degenerada, creences i ritus que ja no impliquen cap referncia a uns poders superiors que en algun moment tenien la seva ra i sanci . La gran majoria de les mesures que les tribus primitives existents utilitzen per intentar tractar amb les malalties pertanyen a una de les dues categories: la de mgia o de religi . El que sabem de la histria de la humanitat indica que no va ser fins molts anys desprs, i noms en uns quants llocs del mn, que l'sser hum va arribar a una concepci de la malaltia que s'assembla al que s 'atribueix als processos dels sistemes de medicina moderns. El fet que la medicina s 'hagi deslligat de les seves relacions amb la religi i la mgia, est molt lligat a la substituci gradual del concepte de causa fsica per agents espirituals de l'animisme, que constitua la primera actitud envers la naturalesa. El creixement de la medicina est ntimament lligat amb el desenvolupament del concepte del mn natural en oposici al que ara coneixem com a mn sobrenatural. Totes les proves que tenim al nostre abast ens demostren que, quan l'sser hum va renunciar a la seva interpretaci inicial animista de l'univers, la va reemplaar per les explicacions materialistes. En la mesura que els esdeveniments no s'atribuen als esperits o als agents humans directament, es creia que depenien de l'acci d'agents materials. D'aquesta manera, els agents suposadament efectius en la producci de la malaltia han estat principalment de dos tipus en la histria de la medicina . Entre les tribus que han estat infludes especialment per creences que impliquen els animals, aquesta branca de la creaci ha estat prominent en les teories relacionades amb la producci de la malaltia . D'altra banda , l'evident connexi de la sang amb la vida ens ha portat a la creena que la malaltia s causada sobretot per un aspecte alterat d'aquest lquid, i aquesta creena va constituir el punt de partida de la patologia humoral, la qual durant molts segles va formar la base de la medicina. En el camp mdic, els dos grans
119
progressos del nostre temps han seguit les dues lnies principals de la creena primitiva. Els organismes microscpics i ultramicroscpics de la teoria del germen de la malaltia han substitut els cucs i les serps" de la medicina primitiva; mentre que en lloc dels vells humors hi ha l'alteraci, en la proporci apropiada, de secrecions internes que ara estan essent reconegudes com la causa immediata de molts estats mrbids. Durant el llarg perode en qu la medicina s 'ocupava de substituir amb aquests agents materials els ssers espirituals, als quals es va atribuir alguna vegada qualsevol malaltia, prcticament no es va deixar espai als agents que formen part de la connotaci moderna de la ment. Quan l'sser hum va pensar en altres agents que no fossin materials com a causa de la producci de la malaltia, el seu concepte de l'activitat implicada era molt diferent del de la 'ment', segons el que sostenem nosaltres mateixos o , en tot cas , el psicleg. L'agent al qual va atribuir la malaltia era ms espiritual que mental, i va ser concebut amb forma i capacitat per a l'existncia independent. Podria ser que fos un esperit que mai hagus estat hum ni hagus tingut associacions humanes; o un que alguna vegada va adquirir forma humana; per havia vingut a travs de la mort del seu amfitri per adquirir una existncia independent o , finalment, podria ser una nima que encara mantingus el seu lloc habitual dins d'un cos hum per que podria abandonar-lo en somnis o quan estava en trnsit per actuar com a productor de la malaltia. Encara que, en l'etapa actual de la cultura humana, no hi ha ni rastre del concepte modern de la ment que es distingeixi del de l'esperit, podem veure clarament que la majoria dels processos que van fer pensar que la malaltia es produa i es tractava sn els que actuarien a travs de la ment. Les mltiples lnies de tractament per les quals es van induir els agents humans o espirituals a curar la malaltia, si s'encertaven actuaven a travs de l'agent de la
Quan aquestes creences primitives es consideren previsions de la teo ria del germen , caldria recordar com vnen naturalment de les creences generals respecte a les caracterstiques animals de certes formes de la cultura humana .
38
120
W. H. R. RIVF.RS
fe i de la suggesti. Les mesures curatives, que encara sn emprades per molts pobles, actuen amb els mateixos processos i deuen el seu xit a la fe que inspiren o a la caracterstica ms misteriosa que anomenem 'sug g esti', Sens dubte, s necessari distingir entre la producci i el tractament de la malaltia pels agents que actuen a travs de la ment i el coneixement pel qual les mesures utilitzades procedeixen d 'aquesta manera. Els remeis que actuaven a travs de la ment probablement eren els primers a ser emprats per l'sser hum: el coneixement que els remeis procedeixen d'aquesta manera s una de les adquisicions ms recents de la medicina. Es diu que el japons del segle XVI entenia l'acci dels remeis a travs de la ment;" mentre que la gran importncia donada pels hinds a la ment, en oposici a la matria, fa possible que ells tamb tinguessin ms d 'un indici del rol dels factors mentals en el tractament, sin en la producci de la malaltia. Fins a quin punt ha de ser aix, cal deixar-ho en mans d'estudiosos especialitzats que examinaran les autoritats originals, amb perspectiva, per estudiar la possibilitat que els agents en els quals creien aquestes persones fossin de naturalesa ms espiritual que no pas mental. Si centrem l'atenci en la nostra cultura, observem que noms en els ltims cinquanta o seixanta anys hi ha hagut un reconeixement clar de l'extensa importncia del factor mental en la producci i el tractament de la malaltia , i encara avui aquest coneixement s lluny de ser completament reconegut, tant per la medicina com pels laics. El primer moviment que tenim en aquesta direcci, tal com passa sovint a la histria de la cultura humana, cal agrair-lo a una influncia externa, en aquest cas, de l'ndia. El primer gran estimul per a l'estudi del factor mental en la malaltia va sorgir de la necessitat d 'entendre l'acci misteriosa de l'hipnotisme. Encara que aquest agent era conegut des de feia temps a Europa, com en altres parts del mn, i s'havia donat a conixer majoritriament al final del segle XVIII amb l'activitat de Mesmer, els coneixements que l'Abb Faria va portar a Europa des de l'ndia van actuar com un gran estimul per a l'estudi cientific, en qu Braid de Manches-
39 NEUIlURGUER, ~1.
History 01 Medicine. Londres: 1910. Vol. I , p.78.
121
ter t un paper molt destacat, encara que la posterior experincia d'Esdaile a l'ndia va ajudar molt en l's prctic de l'hipnotisme d'aquest pas. En aquell temps hi havia un ambient favorable per l'onada de materialisme que havia de dominar el pensament europeu durant molts anys. Amb aquesta influncia, el nou agent es veia com una forma de magnetisme o d'una altra fora fsica. Va ser a poc a poc que va comenar a aparixer el punt de vista actual, generalment acceptat, que l'agent pel qual es produeixen els efectes de l'hipnotisme s la suggesti. Aquest procs s comparable a la volici, la imaginaci o altres conceptes similars que, desvinculats completament de tota implicaci de l'acci independent d'un sser espiritual, havien estat abordats per la nova cincia de la psicologia que s'anava desenvolupant a poc a poc. L'estudi de l'hipnotisme i de processos similars va portar els estudiosos a diferenciar clarament la important influncia de la suggesti en el tractament i en la producci de la malaltia. Els fenmens de l'hipnotisme havien portat els estudiosos al reconeixement definitiu del factor mental en la medicina: va ser natural doncs que l'atenci es dirigs a la influncia d 'altres condicions mentals. Aquest desenvolupament va seguir moltes direccions. El pblic general, menys influt pel materialisme cientfic preponderant que la professi mdica i ms preparat per acceptar qualsevol nova doctrina que es pogus crear per harmonitzar l'antiga visi espiritual de la malaltia, va adoptar amb entusiasme molts sistemes nous de curaci , en la majoria dels quals es va reconixer explcitament l'ampli poder de la fe religiosa. En alguns, com la cincia cristiana i el 'pensament nou ', etc. , l'element principal de la fe va ser el punt de partida de les construccions ntel.lectuals, que van donar o va semblar als creients que donaven una base racional per a l'xit obtingut sovint per aquests nous moviments racionals. Al mateix temps, en la professi mdica, especialment entre els pobles de parla francesa, va aparixer un sistema definit de psicoterpia en qu s 'assignaven els seus rols envers la suggesti i d 'altres agents, i els principis es deixaven per indicar l'mbit d 'aquests agents i els mitjans per treure'n el
122
W. H . R. RIVF.RS
mxim partit possible. A Sussa , P. Dubos" va posar mfasi en la utilitat d'explicar all que ell va anomenar 'filos ofia de la malaltia'; mentre que a Frana J. Djrine i E. Gauckler" , ms a la moda cientifica, van compilar un llibre molt valus sobre els principis i la metodologia de la psicoterpia . Independentment, a causa de la insatisfacci envers l's prctic de l'hipnotisme, va sorgir una tercera lnia d'enfocament del metge viens, Sigmund Freud. Els primers investigadors havien descobert que la hipnosi sovint era el mitj per aconseguir l'experincia que s 'havia oblidat completament i que, sense l'esfor de la voluntat, es p odia recordar. Freud va treballar conjuntament amb Breuer' i va descobrir que el procs de retornar aquests records enterrats a la superficie comportava la desaparici dels smptomes de la histria de llarga duraci, i els dos autors van fundar una teoria de la histria a partir d 'aquesta experincia segons la qual els seus simptomes sn l'express indirecta de traumes mentals anteriors, especialment els de la primera infncia. Ms tard, Freud va descobrir que els records enterrats que es manifestaven de manera mrbida es podien transportar a la superfcie amb ms seguretat i ms eficcia teraputica, encara que menys rpidament, sense l'ajut de la hipnosi. Per mitj d 'aquest mtode d'associaci lliure, que habitualment feia servir com a punt de partida -les pistes que proporcionaven els somnis-, Freud va haver de formular una teoria de l'inconscient i un esquema complex del mecanisme amb qu es relaciona el conscient i hi actua. En el transcurs del seu treball, Freud va arribar a la conclusi que l'experincia mental que havia estat ai1lada del corpus general de la conscincia , gaireb sempre estava relacionada amb el sexe. El seu treball, i encara ms el dels seus deixebles,
Les Psycbcn uroses et Ieur traitm ent moral. Pars: 1908. Tradut a l'angls per J ELI.IFFE, S. E. I WHITE, W. A. com Tbe Psychic Treatment 01 Nervous Dseases. Nova York i Londres: 1906. 41 Les Manfestaticns f c nc tc neltes des psychonuroses. Pars: 1911 . Tradut a l'angls per JEI.I.IFFE, S. E. com 1be Psychoneuroses and tber Treatment by Psy cotherapy. Philadelphia i Londres: 1913. 42 FREUD , S. Treballs seleccionats sobre la histria i altres psiconeurosis. (Srie de monografies de malalties mentals i nervioses , nm. 4) . Nova York:
40
1912.
123
va adquirir un grau de factors sexuals tan exclusiu , que el corpus general tant de professionals mdics com laics no va prestar-hi l'atenci que es mereixia. No van saber reconixer la immensa importncia dels mecanismes mentals, deixats al descobert pels mtodes d 'anlisi de Freud i, el cos d'indicis, que era proporcionat d 'aquesta manera per l.lustrar la influncia de l'inconscient. Un dels aspectes ms importants del treball de Freud va ser el rol que va assignar a l'inconscient, que li va permetre adoptar de la manera ms completa el principi de determinaci dins l'esfera mental, que havia tingut tant valor en el progrs de la cincia fsica. Per a aquest progrs s essencial que l'estudis cregui implicitament, o almenys actu com si ho fes, que tot esdeveniment fsic t el seu antecedent fsic, sense la presncia del qual no hauria arribat a existir. El procs de la cincia fsica depn mpliament de la solidesa de la fe en aquesta llei de causa que no permet a cap residu ni anomalia -per molt insignificant que sembli- ser apartat com a conseqncia de l'atzar o d'un accident. L'investigador reeixit de la cincia fa d'aquest residu o anomalia el subjecte d'una investigaci pacient, fins que la seva aparici es relaciona amb els seus antecedents, que poden obrir noves vies per entendre l'experincia que fins llavors no havia tingut cap explicaci adequada. Mentre que l'atenci dels estudiosos de la ment fou confinada definitivament a l'esfera de l'mbit conscient, no hi havia ocasi per a l's d 'una doctrina similar del determinisme dins de l'esfera mental. S'havia reconegut que el principi del determinisme fsic havia d'sser considerat correcte, si la psicologia es convertia en una cincia. Alguns estudiosos havien proposat les disposicions mentals hipottiques en qu cap antecedent es podria detectar en la conscincia. Per aquestes disposicions eren massa indefinides per servir d 'ajuda a la investigaci. No serveix de res postular una disposici de la qual no en sabem res, i que es troba en una relaci desconeguda per a qualsevol part de la construcci. Altres estudiosos van descartar definitivament qualsevol intent d'aplicar el principi del determinisme dins de l'esfera de la ment i es van conformar a buscar causes fsiques en forma de disposicions o de processos fisiolgics, en els casos on l'estudi del procs conscient no podia proporcionar una explicaci adequada.
124
W. H. R. RIVF.RS
L'especial valor del treball de Freud es deu al fet que ell no es va conformar simplement a proposar disposicions inconscients, com els antecedents dels canvis en la conscincia, sin que va poder formular un esquema definit de la regi inconscient i de la seva relaci amb el conscient, grcies al coneixement de les seves anlisis. Aquest esquema s necessari en un alt grau hipottic i , com totes les hiptesis d'aquesta complexitat, certament requerir una modificaci; per l'experincia cada vegada ms gran segurament est assenyalant, amb ms certesa, la veritat de les seves assumpcions principals. Durant alguns anys abans de l'esclat de la guerra, molts van acabar reconeixent la gran importncia dels factors mentals en la producci i en la curaci, no noms de les malalties mentals en la naturalesa, sin tamb de moltes que havien estat considerades completament fs ques. No hi havia, en canvi, cap acord general referent als principis que devien ser la base d'un sistema de la psicologia mdica. Tampoc hi havia una creena general en la possbiltat dels principis que poguessin actuar com a base i inspiraci de la recerca; la majoria dels investigadors van ser separats, en part a causa del pes atribut al sexe pels seus adherents, en part per la manera insatisfactria com les noves doctrines s'havien exposat davant del pblic. L'efecte de la recent experincia sobre les opinions de la professi mdica ha estat profund. Potser la caracterstica que crida ms l'atenci de la guerra, des del punt de vista mdic, ha estat l'enorme escala sobre la qualles seves condicions han produt els trastorns nerviosos funcionals ; una escala que sobrepassava de lluny qualsevol guerra anterior, encara que la campanya russojaponesa va donar indicacions de l'estrall mental i nervis que poden produir les condicions de la guerra moderna. Mentre que en part alguns d 'aquests trastorns sn el resultat de causes fsques, tals com commocions cerebrals o malalties que afecten especialment el sistema nervis, ha arribat a ser gradualment clar, fins i tot per als creients ms ferms de la independncia mtua de la ment i del cos, que en la gran majoria dels casos les condicions de les quals depn el trastorn sn purament mentals. Tothom ha arribat a veure l'efecte profund de l'estat de xoc i la tensi mental en el debiltament de les energies de control per les quals els
125
processos instintius normalment sn posats sota control, si no sn eliminats completament. Per una altra banda, ha arribat a ser ben clar que en l'extensa majoria dels casos els processos mrbids iniciats com a conseqncia del xoc o de la tensi no estan connectats amb l'instint sexual, sin que depenen del fet de despertar les tendncies suprimides connectades amb l'instint ms fonamental de la supervivncia; mentre que la naturalesa de les neurosis de guerra s 'explica satisfactriament amb els mecanismes freudians de supressi, conversi, reacci defensiva, formaci de compromisos, etc. L'origen de la neurosi no t un suport exclusivament sexual, la qual cosa ha estat el principal obstacle en l'acceptaci de les teories de Freud. Encara no es pot dir que les caracterstiques essencials d 'aquestes doctrines hagin tingut una acceptaci general, per l'estat de la qesti s actualment molt diferent de l'extensa negligncia o , fins i tot, del rebuig que hi havia abans de la guerra. La gran majoria dels estudiosos de les neurosis estan actualment preparats per considerar la posici de Freud, per acceptar aquelles parts de la doctrina que els sembla que es poden justificar, i per deixar de banda el judici que involucra aquelles parts que no es veuen suficientment justificades pels indicis. He tractat extensament el tema del punt de vista de Freud referent a les neurosis perqu ell , ms que cap altre investigador, ha emfatitzat el factor mental en la malaltia i ms profundament que cap altre ha basat el seu treball en el determinisme, que s essencial per al progrs de la psicologia i de la psicopatologia; tal com el determinisme en l'esfera fsica s essencial per al progrs de les cincies que estan en contacte amb el mn material. A l'esbs precedent de la histria de les relacions entre la ment i la medicina, he considerat amb una certa extensi un dels principis ms importants de la psicologia mdica, concretament, el principi del determinisme fsic. Aquest principi s d'especial importncia en connexi amb l'art del diagnstic, ja que noms aquells que creguin fermament que cada smptoma mental t el seu antecedent, tindran la pacincia i el coratge per investigar suficientment i profundament en la histria del pacient. No es quedaran satisfets fins que no hagin descobert, no noms els esdeveniments que van actuar com a condicions immediates de la malaltia, sin tamb aquells factors que produeixen les qualitats
126
W. H. R. RIVF.RS
especials de la constituci mental del pacient que van fer possible produir efectes tan meravellosos i tan desastrosos, en aquestes condicions. Una creena ferma en el principi del determinisme fsic s la condici d'xit ms important en el diagnstic i en el tractament dels trastorns nerviosos funcionals. Proposo que ara considerem alguns altres dels principis ms importants que constitueixen la base de l'xit en el tractament d 'aquests trastorns. Un d'aquests principis es pot veure com la conseqncia del determinisme fsic. s una norma general de la medicina que el metge no ha d'estar satisfet noms per tractar els smptomes, sin que quan ha assignat els smptomes a la seva causa hauria d 'atacar aquesta font amb remeis apropiats i tractar els smptomes amb les condicions per les quals s'han produt. Aquest principi se sost per la psicologia mdica. Si es creu que els smptomes s'han produt per factors fsics , consegentment els remeis tamb seran de naturalesa fsica. No crec que ni tan sols el materialista ms extrem, desprs d'admetre que els smptomes depenen d'un ensurt en la infncia, un retret amb relaci a una falta menor en la joventut, o l'ansietat de la vida adulta, esperaria que es produs cap millora permanent mitjanant l'administraci de la medicina o d'una intervenci quirrgica. No obstant aix, cal assenyalar que aquestes mesures poden tenir xit en alguns casos, no noms pel seu esfor psquic, sin perqu amb l'eliminaci dels destorbs secundaris poden trencar un cercle vicis i crear, aleshores, una obertura per a l'acci de les forces mentals intrnseques que treballen cap a la recuperaci. La vis medicatrix naturae s 'aplica a l'esfera mental, aix com a la material. Un altre principi que avui dia est trobant acceptaci general en la medicina de la psicologia s que els trastorns funcionals mentals i del sistema nervis depenen essencialment del destorb dels aspectes instintius i emocionals o afectius de la ment. Actualment, s 'accepta mpliament que en l'intent de tomar als orgens d 'aquests trastorns s'hagi de buscar entre les experincies d 'un to emocional ms fort. Aquest principi ha estat ms o menys reconegut des de fa temps i sost les creences generals que s 'expressen a la dita, que diu que -el que mata s la preocupaci i no el treball . Per ha estat noms recentment que hem aprs a apreciar l'abast de la seva aplicaci i a utilitzar-la en el tractament com
127
a guia de primera importncia. Feia temps se sabia que, en els trastorns mentals ms explcits de demncia, no s'aconseguia res dialogant amb el pacient com a mitj per refutar els seus deliris . Fins i tot sembla que aquests dilegs noms p odrien intensificar i fixar els deliris del pacient, de manera que li permetrien adoptar el paper d 'advocat. Ara ens adonem que aquesta s una conseqncia necessria de la base emocional del trastorn. Els deliris sn el p roducte d'un procs de racionalitzaci per mitj dels quals el pacient ha intentat explicar el seu estat emocional anormal. El tractament dirigit a aquests productes secundaris no toca de cap manera els fa ctors ms profunds i essencials . La teoria m oderna de l'emoci h o vincula ntimament amb l'instint. Tenim raons per creure que el factor emocional a la neurosi s l'expressi d 'algunes tendncies instintives que s'han suprimit a causa de la seva incompatibilitat amb els estndards s ocials. La neurosi es produeix com a conseqncia d'algun impacte o pressi , quan els agents que mantenen aquesta tendncia sota con trol es debiliten, i permeten que tornin a entrar en conflic te amb els estndards s ocials. La forma que pren la neurosi depn del procs pel qual la naturalesa inten ta solucionar aquest conflcte ." M'he de co nformar amb aquesta breu descripci d 'alguns dels principis ms importants sobre els que es basa el n ostre sistema modern de psicoterpia , i passar p gina sense perdre de vista alguns dels agents principals que s'utilitzen pels professionals d'aquesta branca de la medicina. He de posar un mfasi especial en aquests tres agents : l'autoconeixement, l'autonomia i la suggesti. L'agent de l'autoconeixement, que seguint el Dr. W. Brown 44 he anomenat a tot arreu 'autog nosi', co breix un camp ampli en el qual es p oden distingir dues seccions. En cas os en qu l'estat
43 Consultar el Brtisbfcurn, Psy ch ., 191 8 , vol. IX , p. 236 i Mental Hyg iene, 1918, vol. n, p. 513. 11 Art. . Psycho -th erapeutics-, Hast ings ' EnciC!opaedia ofCcmpa ratiue Re/igion and Ethics. Vol. x, 1'.433. Aquest article es pot consultar pe r obte nir informaci refe rent a altres agents teraputi cs que no he considerat en aquest capto l.
128
W. H. R. RIVF.RS
mrbid depn de certa experincia o tendncia que es troba a la regi de l'inconscient, l'autoconeixement com a agent teraputic consistir a portar l'experincia enterrada i inconscient a la superficie. L'experincia inconscient s'ha de posar en relaci amb el cos general de l'experincia, que s fcilment accessible per a la conscincia i en forma part de tal manera que deixa d 'actuar com una fora separada en conflicte amb el cos general de l'experincia conscient. L'altra forma principal de l'agent de l'autoconeixement comprn els processos pels quals qui pateix arriba a entendre els elements de l'experincia del conscient, que s 'estan interpretant malament, i a travs d 'aquesta mala interpretaci ajuden a mantenir, encara que no ajudin a produir, l'estat mrbid. Entre aquestes dues formes trobem una gran varietat de processos, en els quals hi ha una barreja d'elements inconscients i conscients, que s 'interrelacionen, i s 'eliminen aixi els conflictes dels quals depn el trastorn i es restaura l'harmonia de la personalitat. Pot semblar que el rol assignat al procs de l'au toconeixemnt es trobi en oposici amb el que s 'havia esmentat abans, referent a la falta de splica de I'Intel.lectual, i a la necessitat d'atacar les bases instintives i emocionals del trastorn. En canvi l'element n tel-lectu al, encara que sigui secundari, s present i no es pot descuidar. Mentre que l'atac directe sobre l'aspecte ntel-Iectu al d'una neurosi o psicosi falla , l'experincia mostra una lnia de tractament en la qual la Intel-lig ncia del pacient s 'aplica a la part presa pels factors instintius i emocionals en la producci de la seva malaltia, potser d 'un valor excepcional. De fet, l'xit en el tractament depn de la possibilitat de desviar l'activitat intellectual, des d 'un canal que l'est forant cap a un altre, que permeti al pacient viure una altra vegada en harmonia amb la societat a la qual pertany. Quan aquell que pateix una neurosi s intel-ligent, la simple exposici de la tendncia errnia, la seva verificaci i la demostraci del procs en qu aquesta tendncia t el seu origen, ha de ser suficient. El pacient noms necessita que el guin pel carni adequat, i la seva intel.ligncia el portar a la salut i a la felicitat . En altres casos, la tendncia errnia ha estat tan llarga en l'acci, que s necessari un procs molt llarg de reeducaci per posar el
129
procs mrbid a la llum adequada, i reduir el poder pel quall'hbit ha estat adquirit pels productes secundaris del procs mrbid. En altres casos, una altra vegada, la Intel.Hgnca del pacient pot ser insuficient per permetre que solucioni el conflicte sense ajuda, i el procs de reeducaci ha d 'ajudar el pacient a entendre la naturalesa del seu trastorn i els processos pels quals pot guiar els seus passos de nou cap al cam de la salut. El proper agent es resumeix amb el terme d 'autonomia. Hi ha una tendncia pronunciada pels qui pateixen neurosi d 'evitar el patiment costi el que costi. Ats que tots els deures socials, fins i tot aquells en qu estan implicats els familiars ms propers, estan obligats a esdevenir molestos o clarament inquietants, el pacient busca la calma i la solitud i, si el deixem sol, aquestes tendncies socials poden esdevenir un hbit i convertir alg que abans de la seva malaltia era popular socialment en un recls o un misantrop. Els dolors i el malestar corporal que no s'han ats en la salut i quan es tracten deixen de molestar, amb la neurosi probablement creixeran en intensitat i insistncia. Poden absorbir tant l'atenci que els esforos del pacient es dediquen exclusivament a evitar totes les condicions, com el soroll i l'excitaci, que empitjoren o sembla que empitjorin els seus problemes. T tendncia a recrrer als medicaments pel seu compte o per la seva instncia fsica , i quan aquests sn merament pal-Iiatius i no poden arribar a les arrels de la seva malaltia, noms serveixen per accentuar els seus temors i els seus dolors, encara que no arribi a caure en el mal major d 'una addicci a les drogues. S'esfora per esborrar de la seva ment tots els pensaments i records inquietants, fins i tot les experincies que sn tan impactants que si els seus esforos no estiguessin dirigits exclusivament a evitar el dolor directe, reconeixeria immediatament la inutilitat del seu intent. Un dels primers passos en el tractament d 'aquests casos s persuadir el pacient de renunciar a qualsevol ajuda estranya en la qual confia, com la droga o l'electricitat. Ajudat per un procs de reeducaci dissenyat per mostrar la seva naturalesa subjectiva, se l'ha d'encoratjar per lluitar contra els dolors i les molsties per mitj de la prpia fortalesa. Ha d'estar convenut de la inutilitat dels seus esforos per escapar dels pensaments i records que l'angoixen, i mostrar-li per assaig que aquestes experincies que
130
W. H. R. RIVF.RS
considera doloroses , un cop afrontades, en realitat sn menys terribles del que semblen quan es miren des de la distncia. S'ha d 'esforar per barrejar-se amb els seus companys, malgrat la molstia immediata que aquest fet li pugui produir, i aqui ha d'aprendre de nou i per mitj de l'experincia que els dolors de la realitat no sn equiparables a aquells que ha imaginat. La politica d'encarar-se amb els problemes, en lloc d'evadirlos, t efectes de gran envergadura que es deuen a una manera especial de reacci de la ment, quan afronta all que li resulta dolors. Quan reprimeix els pensaments i els records desagradables, el pacient est assistint a un procs, mitjanant el qual tenim la tendncia d 'eliminar experincies doloroses i de separar-les del cos general de la conscincia. En canvi, un cop eliminades i separades aquestes experincies no deixen d'existir, sin que a travs de la seva activitat produeixen moltes de les caracterstiques doloroses de la malaltia: somnis angoixants i malsons, que sn els simptomes que formen la conseqncia ms directa de la repressi i de la supressi. Quan afronta les seves preocupacions enlloc d 'intentar desterrar-les, els somnis i altres problemes causats per la repressi haurien de desaparixer o alterar-ne l'aspecte de manera que no interferissin en el seu benestar i salut." A causa del poder malfic de l'experincia reprimida, la poltica de fer front a all que s molest pot tenir efectes molt ms aguts del que es pot esperar d'una experincia normal de salut, ja que un problema afrontat fa la meitat de por. El tercer agent que he de tenir en compte s la suggesti. Tot i que aquest terme s 'utilitza lliurement i de manera assertiva en la psicologia mdica, certament no hi ha un acord referent al seu significat concret i s 'inclouen molts aspectes entre les seves activitats que tenen ben poc a veure amb la seva naturalesa." Utilitzo el terme per referir-me a un procs que pertany, essencialment, a la part instintiva de la ment. En l'sser hum s la representant d'un
Per veure exemples dels efectes beneficiosos d'aquest tipus, consulteu Tbe Represston 01 lr7t:lr experence. Proc. Roy. Soc. of Med. , 1918 (secci de psiquiatria) . Vol. XI , p. 1. 46 Per a la distinci de la fe com a agent teraputic consulteu l'article -Psychothe ra peutics- de Hastings ' Encyclopaedia.
45
131
dels aspectes de l'instint gregari: l'instint que fa possible que tots els membres d 'un grup actun a l'unson, perqu d 'aquesta manera sembli que actuen per a un propsit en com. Segons aquesta perspectiva , s un procs que difereix -essencialment en naturalesa- dels processos mentals que produeixen la uniformitat del comportament que dota els membres d'un grup d'una idea o d'un sentiment com. Les seves activitats es troben definitivament en l'esfera de l'inconscient, de manera que quan el metge utilitza la suggesti conscientment, empra de manera artificial un agent que pertany a la regi de l'inconscient. La forma ms sorprenent en qu l'sser hum ha acabat emprant conscientment i deliberadament la suggesti s en l'hipnotisme. Totes les gradacions es posen en prctica en aquest s definitivament conscient, aix com tamb els casos en qu el metge actua sobre el pacient i el modela a la seva voluntat, a travs del procs inconscient de la suggesti, sense reconixer la veritable naturalesa del procs que es duu a terme. En general, com ms inconscient s l's de la suggesti , ms gran s el seu poder i eficcia. L'xit dels curanderos rau en aquest fonament, ja que advoquen i utilitzen els seus nostrums a la beneda ignorncia del procs sobre el que realment depn la seva eficcia. El metge que en sap prou com per distingir entre la influncia de la suggesti i altres mtodes d'acci d'un remei, podria no aconseguir l'xit d'un curandero, ja que el procs instintiu de la suggesti no s'utilitza de manera natural. Una de les dificultats ms importants de la psicologia mdica sorgeix de l'oposici, si no es tracta d'incompatibilitat definida, entre la suggesti i el grup d 'agents que troben suport en el principi d 'autonomia. L'acci de la suggesti no es pot excloure de cap tractament mdic, tant si est dissenyada explcitament per actuar sobre la ment com si aparentment la seva naturalesa s purament fsica. s quan la suggesti s 'utilitza inconscientment, i especialment quan s 'empra per produir una hipnosi definida o estats hipntics, que el conflicte amb el principi de l'autonomia es torna ms definit. En aquests casos, es condueix el pacient a confiar definitivament en un poder que no sigui el seu: en aquest cas, el del metge. Fins i tot, tal com es fa en els desenvolupaments ms recents dels tractaments hipntics, quan les suggestions que
132
W. H. R. RIVF.RS
es donen en l'estat hipntic estan dissenyades per enfortir l'autonomia i el control deliberat del pacient, aquest no pot tenir confiana , especialment confiana en el futur, la qual resulta d'una recuperaci que pot atribuir perfectament als seus propis esforos. El procs complet difereix, bsicament, d'aquell en qu l'acci del metge s'ha limitat a ajudar l'agent de l'autoconeixement i a guiar els passos del pacient en la direcci adequada. Fins i tot, si la suggesti hipntica aconsegueix reforar la voluntat i ajudar el pacient a fer front als seus problemes, fins a un cert punt, la seva satisfacci i confiana queden eclipsades pel coneixement que aquest resultat es deu a l'acci d 'una altra persona i no a la mateixa activitat. Tamb hi ha un cert conflicte entre el tractament hipntic i els remeis que es basen en el principi de l'autoconeixement. Encara no entenem la naturalesa de l'hipnotisme. Fins i tot per al metge, aquest remei forma part d'un mbit misteris que pertany a aspectes de la naturalesa que encara no s'han posat en relaci amb la resta del nostre coneixement cientfic. Per al pacient, aquest aspecte mstic encara ha de ser molt ms important. En un sistema completament satisfactori de la medicina mental, el tractament hauria d'aplicar-se lgicament segons la malaltia. Els remeis s'haurien d'establir en una relaci definida i n tel.Igtb le respecte a les causes que produeixen una malaltia, i els processos pels quals aquestes causes han produt els seus efectes . La intrusi d'un agent misteris interromp la continutat d'un diagnstic i d 'un tractament ben combinats: pertorba el procs pel qual el pacient s condut a la recuperaci pel coneixement de les condicions que l'havien portat per mal cam. Malgrat aquestes dificultats sorgides dels conflictes amb els principis cabdals de la psicoterpia, hi ha certs casos en qu l's de l'hipnotisme est justificat. Una tendncia errnia del pensament o de la conducta pot haver arribat a ser tan fixa , per hbit, que requereix un procs ms drstic que la mera persuasi per trencar-la, o b la fortalesa del pacient sense ajuda pot ser insuficient per permetre-li aixecar-se en contra dels dolors i horrors de la seva malaltia . En aquests casos l'experincia que ha produt o ha ajudat a produir la malaltia, fins i tot, p ot enterrar-se per aquest tractament ms profundament que abans; no es pot esperar cap
133
xit, ni complet ni durador, a menys que el tractament es continu tard o d 'hora d 'acord amb els principis centrals de l'au toconeixement i de l'autonomia. Si, per contra, al pacient se'l pot protegir de l'estrs innecessari mitjanant la hipnosi o algun altre tipus de tractament suggestiu, aix li pot permetre continuar la vida sense manifestar trastorns nerviosos ni mentals. Una altra manera, i potser ms legtima, de fer s de la hipnosi s per al diagnstic. L'experincia dissociada o oblidada es pot recuperar ms rpidament per mitj de la hipnosi que pel procs d'associaci lliure , l'anlisi dels somnis, o altres maneres d'obtenir l'accs a l'inconscient. Aquest s de l'hipnotisme com a instrument d'autoconeixement no necessita interferir gaire amb el principi de la independncia; el procs hipntic simplement dna el coneixement des del qual comena el procs teraputic i sobre el qual es basa. Encara que el tractament hipntic pot estar justificat en certs casos, gaireb mai s necessari. Normalment s'utilitza primer com a drecera per obtenir resultats immediats sense visions de futur i, desprs, perqu el carcter sorprenent i teatral d'aquests resultats impressiona enormement un pblic acostumat a considerar les necessitats del moment ms importants que una cura completa i definitiva. M'haur de conformar amb aquesta breu explicaci d 'alguns dels principis ms importants de la terpia mental i de les organitzacions disposades a posar en prctica aquests principis. He de finalitzar aquest captol assenyalant que els principis bsics de la medicina de la ment sn tamb els de tots els sistemes de sons o d'educaci, i determinen l'xit en la vida social, en la salut, aix com en la malaltia. En el cas d 'un procs, l'assoliment de l'autoconeixement com a mitj de tractament, la semblana amb un procs social de salut normal s tan obvia que el metge ha arribat a utilitzar-ne un terme derivat. El procs pel qual una tendncia, sentiment, pensament o conducta incorrecta es converteix en una via ms saludable es reconeix generalment com a 'reeducaci'. Aix noms es diferencia del procs natural de l'educaci en l'entorn en qu s'han adquirit el coneixement i l'actitud. L'acci de la independncia, a la qual he atribut una importncia fonamental en la psicoterpia, t la
134
W. H. R. RIVF.RS
mateixa importncia en l'educaci , encara que aquesta importncia no s reconeguda adequadament en la prctica moderna de l'educaci. Aquest fracs ve donat pel fet que s ms fcil omplir de dades la ment d'un alumne que desenvolupar una actitud mental oberta, aixi com s ms fcil medicar un pacient que inculcar-li esperana, pacincia i independncia. La influncia de la suggesti en l'educaci s'assembla d 'alguna manera a la que he atribut en medicina i s d 'especial importncia a causa de la gran suggestivitat infantil. La importncia radica en el poder de suggesti amb relaci a la funci de l'educaci, mitjanant la qual es desenvolupa una actitud d'inters en l'Intel-Iectual, all bonic o noble. No hi ha res que ajudi ms a desenvolupar aquesta actitud que l'atmosfera mental que ha produt el professor; de la mateixa manera que no hi ha cap factor que sigui tan important a la terpia com l'ambient d'esperana i confiana produdes, tant a casa com en un hospital, per un metge hbil. En cada cas, aquesta atmosfera es produeix principalment per la suggesti, i tant en l'educaci com en la medicina el resultat ser millor com ms involuntriament s 'utilitzi per l'organisme. L'xit d'un bon professor o del que sovint es presenta com a nou moviment en l'educaci, fins i tot quan es basa en principis erronis, es deu a l'entusiasme i la personalitat contagiosa del professor, que actua a travs d 'un organisme fora diferenciat de la matria que ensenya. Com a la medicina, el perill al que se sotmet aquest professor s confiar excessivament en aquesta influncia, i no reconixer el conflicte amb els principis de l'autoconeixement i la independncia. Els principis que aqu he presentat com a apropiats per al tractament dels trastorns mentals de l'individu sn igualment aptes per al tractament de pautes incorrectes i trastorns de la societat. L'home d 'estat que t l'obligaci de trobar remeis per a aquestes pautes incorrectes i trastorns, com el metge de l'individu , ha de descobrir les condicions ms profundes per les quals s'han produt, i fer tot el possible per corregir el mal mitjanant els remeis basats en aquest coneixement. No obstant aix, difcilment pot esperar una cura perdurable a menys que digui a la gent el que s incorrecte i on s'ha perdut. Sense aquest autoconeixement s possible que el seu treball es vegi afectat negativament per
135
condicions posteriors que podrien ser nn oq es, si la comunitat hagus estat dirigida per veure i comprendre la natura dels propers infortunis. A ms, l'autoconeixement de la comunitat s com aquell de l'individu, en el sentit que el grup social est fins i tot ms subjecte a la influncia que els individus (dels quals es composa) per la influncia de condicions que es troben profundament per sota de la superfcie. En general, es reconeix que els factors sobre els quals depenen els trastorns socials normalment es remunten a la histria del poble; factors no noms en conflicte amb les normes socials posteriors, sin tamb en alguns casos amb condicions socials existents. Per entendre el mal i trobar el remei idoni, es necessiten investigacions que s'endinsin tant en el passat que en general no es troben als records dels pobles, i noms es poden localitzar a partir dels processos especials de la recerca histrica i del raonament sociolgic. Aquests factors pertanyen a l'inconscient de la ment, aix com els factors que produeixen la neurosi o la psicosi pertanyen a la regi de l'inconscient de la ment de l'individu. La importncia de la independncia en els trastorns d'una comunitat s equiparable a la de l'autoconeixement. Una naci que rebutja enfrontar-se als fets i s 'acontenta amb empassar-se qualsevol placebo i panacea dels seus poltics, no pot esperar aconseguir que es dugui a terme una millora permanent de qualsevol dels seus trastorns d'aquesta manera. Encara que els remeis dels seus governants fossin savis, noms es podria esperar un efecte temporal si el poble confis molt en aquesta saviesa, en lloc de fer un esfor conjunt per remeiar els errors de la societat. No s tan fcil comparar el rol de la suggesti del grup amb el que es pren per determinar el dest de l'individu. Essencialment la suggesti s un procs que tendeix a produir la unanimitat en el grup social, i la seva acci s fins i tot inevitable quan tractem amb trastorns socials, ms que no pas amb trastorns individuals. El metge que sap que la suggesti no es pot excloure, per que la seva influncia pot ser per a un b o per a un mal ser previngut amb anterioritat, i ser el mateix per a l'estadista. La suggesti s la responsable del pnic o del col- lapse, de la mateixa manera que pot ser la responsable de l'harmonia per a una
136
W. H. R. RIVF.RS
finalitat ms profitosa. El savi estadista, que comprn la permanent per encara fuga naturalesa d 'aquest organisme, en aquesta interpretaci pot fer molt per evitar els pitjors aspectes i canviar-los per a un propsit til; mentre que la gent que hi entn ha de ser previnguda de ser vctima dels excessos dels quals aquest organisme s capa. En la societat, aix com en l'individu , la fora de la suggesti s ms gran com ms involuntria s en l'acci . I, com en la medicina, els seus majors perills s'han d 'evitar amb el coneixement; s 'hauria de fer el possible per evitar el perill i fer de la suggesti un instrument de b en la vida social i politica, si s'entenen la seva naturalesa i mode d'acci. La matria de la formaci tica est relacionada tant amb l'educaci com amb l'art de governar. Aqu, la importncia de l'autoconeixement i la independncia est tan ben reconeguda que no s necessari concentrar-se gaire detingudament. Haur de ser suficient apuntar que els principis que s'han presentat en aquesta conferncia i que estan universalment acceptats com a mitjans per tractar amb les tendncies incorrectes en aquells aspectes de comportament que, tot i ser clarament anmals, normalment encara es veuen dins els lmits de la salut, sn adequats per a la correcci de les tendncies mrbides que es troben definitivament a la regi de la malaltia. La teoria moderna de la psicologia mdica dna suport a l'estreta relaci entre l'afecci mental i el delicte al que tendeixen els recents desenvolupaments en sociologia i jurisprudncia. A ms, si s 'accepten els principis de la psicologia mdica que es presenten aqu, s'haurien de retirar almenys gaireb els obstacles de l'acceptaci d'aquesta estreta relaci que es presenta mitjanant el problema de la responsabilitat moral. S'observar que el reconeixement del delicte com a manifestaci de la malaltia , lluny de suposar una absncia de responsabilitat, lgicament ens hauria de portar a un tractament que no difereixi massa d'aquell que suposi aquesta responsabilitat. La manera de tractar el delicte i el trastorn moral que s'indica per la seva relaci amb la malaltia, difereix de la del mtode antic, en qu la persona equivocada no era simplement incitada a exercir la seva voluntat, sin que se li mostrava la manera com s 'havia produt la seva tendncia defectuosa i llavors tindria ajuda en l'aplicaci dels seus esforos voluntaris.
137
s un fet sorprenent que l'organitzaci que ha anat adquirint -amb l'experincia- el sistema ms ben desenvolupat per tractar el defecte moral, l'Esglsia catlica, exerceixi una gran tensi en els defectes aparentment menors que precedeixen una conducta definitivament immoral, i dirigeixi l'atenci i els esforos del penitent, tant com la conducta que ha donat lloc a la penitncia. Aquesta semblana de la prctica tradicional de l'Esglsia Catlica amb la dels sistemes ms moderns de la psicoterpia, em porta a la situaci de la religi a la psicologia mdica. Des d'un determinat punt de vista, l's dels motius religiosos quan es tracten trastorns mentals est definitivament en conflicte amb el principi de l'autoconfiana. L'essncia de la religi s que aquesta inculca confiana sobre un altre poder diferent al del patidor/a. Sempre hi ha d 'haver una certa presncia d'aquest conflicte, i en algunes de les formes que la religi adopta com a organitzaci teraputica, aquest conflicte s molt obvi. Per en els avenos ms recents de la doctrina religiosa, en qu es reconeix que el poder ms elevat actua per processos mentals normals, el conflicte esdev de poca importncia. El professor/a modem de religi no diu al patidor/a que evitar els problemes exclusivament amb l'acte de la fe , sin que aconsella l'autoconeixement i l'autoajuda. Per expressar amb paraules senzilles el seu consell, diu que Du noms ajuda aquells que s'ajuden a ells mateixos i, per tant, segueix la linia proposada fonamentalment en aquesta conferncia. Aix , si considerem la religi una organitzaci teraputica, reconec que noms estic tractant una part de l'assumpte. No obstant aix , no puc deixar aquest aspecte de banda. s necessari que aquells que empren agents religiosos en el tractament de les malalties, tant si sn metges com sacerdots, s'adonin que si ho fan aix s'estan dirigint, en certa manera, a un dels principis de la psicologia mdica i, si aquest fet es reconeix, evitaran els mals que acompanyarien una aplicaci tan crua de l'organitzaci religiosa. A ms, cap tractament del tema de la ment i de la medicina seria complet, si s'ignora la religi. Un dels resultats ms sorprenents dels avenos moderns del nostre coneixement sobre la influncia dels factors mentals envers les afeccions, s que en medicina s'est retornant en certa mesura a aquella cooperaci amb la religi que ja va existir en les primeres etapes del progrs de la humanitat.
NDEX ONOMSTIC
BEST, E. (1856-1931). Antropleg de nacionalitat britnica nascut a Nova Zelanda. Pioner en l'estudi de la cultura maori. BOAS, Franz (1858-1942). Antropleg jueu nascut a Alemanya i emigrat als Estats Units d 'Amrica, on va ser mestre de diverses generacions d 'antroplegs. Pare de l'antropologia americana. BREuER, ]. (1842-1925). Metge, fisileg i psicleg jueu nascut a ustria. Mentor del jove Sigmund Freud. Coautor amb ell d'Estudis sobre la histria. BRoWN, W. Metge i psicleg britnic contemporani de Rivers. Creador de la tcnica d 'autognosi, que Rivers va utilitzar entre els seus pacients amb sndrome per estrs de combat. CHAMBERLAIN, B. S. (1850-1935). Especialista britnic en estudis japonesos. CODRINGTON, R. H. (1830-1922). Antropleg britnic i capell anglic. Pioner en l'estudi de les cultures melansies. DJRINE,].]. (1849-1917). Neurleg francs nascut a Sussa i historiador de la medicina. DUBOIS, P. C. (1848-1918). Metge sus especialista en neuropatologia. Precursor de la psicoterpia. ELLIOT SMITH, G. (1871-1937). Metge britnic nascut a Austrlia, antropleg i egiptleg. Amic personal de W. H. R. Rivers i autor del prleg a l'edici anglesa d 'aquest llibre. ESDAILE,]. (1808-1959). Metge escocs que va viure a l'ndia. Creador de l'anestsia hipntica. FRAzER,]. G. (1854-1941). Antropleg escocs. Estudis de les religions i la mitologia. Autor de Tbe Golden Bougb. FREUD, S. (1856-1939). Neurleg, psicleg i filsof jueu nascut a ustria. Creador de la psicoanlisi. GAUCKLER, E. Neurleg francs.
140
W. H. R. RIVF.RS
HOCART, A. M. (1883-1939). Antropleg britnic. Estudis de la Melansia i la Polinsia. KEYSSER, C. G. (1877-1961). Missioner luter alemany i explorador. Precursor de l'estudi de les llenges de Nova Guinea. MALINOWSKI, B. K. (1884-1942). Antropleg polons que va residir a la Gran Bretanya i als Estats Units d'Amrica. Estudis de la societat trobriandesa. Creador de la teoria funcionalista. MALO, D. (1793-1853). Historiador nadiu hawai. MARINER, W. (1791-1853). Escriptor britnic. Autor de Tanga 1stands. MORGAN, L. H. (1818-1881). Advocat i antropleg evolucionista nord-americ. Estudis dels sistemes de parentiu i de la culrura iroquesa. MORLEY, S. G. (1883-1948). Arqueleg nord-americ especialitzat en cultura maia. PERRY, W. J. (1887-1949). Antropleg difusionista britnic. Creador de la teoria de disseminaci de la civilitzaci a partir d 'Egipte. RAOCLIFFE-BROWN, A. R. (1881-1955). Antropleg britnic. Creador de la teoria estructural funcionalista. SELIGMAN, C. G. (1873-1940). Metge i antropleg britnic. Membre de l'expedici a l'estret de Torres de la Universitat de Cambridge, juntament amb Rivers. Estudis d'Oceania i precursor dels estudis africans. TYLOR, E. B. (1832-1917). Antropleg britnic. Teric de l'evolucionisme cultural. Autor de Primitive Culture. WISSLER, C. (1870-1947). Antropleg nord-americ. Precursor de l'estudi de les rees i patrons culturals. Autor de Man and Culture i d'American 1ndian.
W. H. R. RIVERS (1864-1922) s probablement un dels personatges ms polifactics de la ntel-Iectualtat i cincia britniques de final del segle XIX i principi del xx. Metge del Royal College of Physicians, neurleg i psiquiatre que va anticipar l'actual sndrome per estrs posttraumtica - anomenat en aquella poca shell shock-, antropleg participant en la Cambridge Anthropological Expedition a l'estret de Torres (1898), president del Royal Anthropological Institute, oficial mdic a la Gran Guerra, sn algu nes de les diverses activitats que va professar fins a la seva mort, sobrevinguda per una complicaci postoperatria al mes de juny de 1922. El seu amic Grafton Elliot Smith, autor del prleg a l'edici anglesa en aquest volum, ho expressava aix a Tbe La ncet: "Malgrat que aparentment es va dedicar a temes molt diversos [...l, per Rivers totes aquestes activitats estaven integrades entre elles i mostraven un objectiu ltim: l'anlisi de l'ampli espectre de l'experincia humana."

Rivers. Medicina, Màgia I Religió (Ocr)

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Rivers. Medicina, Màgia I Religió (Ocr)

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

MEDICINA, MGIA I RELIGI

Els Nostres Clssics, 1

MEDICINA, MGIA I RELIGI

coordin aci de la traducci:

P A1RICIA G"'IEZ CAsTAO R ITA P RAT S V I LA

Ttol o riginal: Medicine, magic a n d relig ion

Edita: Publicacions URV

ISBN: 978-84-693-766 2-1

Tel. 977 558 474 - Fax: 977 558 393

Prleg a l'edici catalana Prleg Nota a la segona edici

Captol Captol Captol Captol Captol

PRLEG A L'EDICI CATALANA

PRLEG A L'EDICI CATALANA

PRLEG A L'EDICI CATALANA

Universitat Rovira i Virgili

University College London 1 de gener de 1924

NOTA A LA SEGONA EDICI

Aix va ser escrit el 1915. Des de llavors hi ha hagut un canvi d'actitud.

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi

Definicions dels processos socials

Concepte de malaltia en alguns pobles

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi

Creences sobre la cansa d 'una malaltia

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi

Malalties o lesions atribuides a la mgia

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi

Malalties atribudes a objectes o a injluncies projectades al cos de la vctima

Malalties atribudes a l'abstracci del cos o de l 'nima

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi

Tractament: la naturalesa mgica o religiosa dels ritus

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi

La naturalesa concreta de les creences subjacents als ritus

\IEDlC INA, !\iI G I A I RELIG i

Processos de diagnosi i de pronstic

zogo, on es duu a terme un procs d'endevinaci . Aquest santuari

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi

La malaltia atribuida a la infraccio d'un tab

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIG i

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi

Carcter religis adquirit a travs d 'un procs mgic

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi

L'existncia independent de les malalties

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi

Les varietats de l'art de guarir

mans i espirituals introdueix un element de variaci dins l'art

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi

Diferncia entre bruixot i sacerdot

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi

Les relacions entre la naturalesa econmica i la jurdica

La part que juga amb la suggesti

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi

La racionalitat de l'art de guarir

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi

L'evoluci dels costums socials i de les institucions

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIGi

La transmissi com a factor en la cultura humana

\IEDlCINA, !\iI G I A I RELIG i

Les relacions entre la medicina, la mgia i la religi en diferents pasos