COHESI LEXICOSEMNTICA El lxic dels textos fa referncia a la realitat a la qual alludeixen, s a dir, als seus referents, i ens posa

en contacte amb el tema i les formes en qu progressa. El seu estudi parteix de les recurrncies. Quan una paraula en el text t mltiples ocurrncies (aparicions de significant o significat) es converteix en recurrncia. La recurrncia ve donada per la repetici, la substituci o les relacions lexicosemntiques. REPETICI DE PARAULES En qualsevol text, siga quina siga la seua naturalesa, hi ha algunes paraules que es repeteixen ms. Aix es deu al tpic del discurs al voltant del qual es desenvolupa. Per tant, si un text t com a element nuclear les drogues, s absolutament normal que aquest terme aparega en major nombre d'ocurrncies. La repetici s un mecanisme de tematitzaci. Quan el xaval diu () acudeixen amb el xaval () als xavals aix els porta Hi havia un home sospits en la porta. L'home portava gavardina, i un barret calat fins als ulls. La repetici d'una mateixa construcci sintctica en parts diferents del text permet establir connexions de significat entre aquestes parts. D'haver tingut un fill no l'hauria anomenat Mrius ni Orland ni Hamlet () ms aviat li hauria penjat un monosllab, alguna cosa aix com Pol o Blai o Quim, de manera que un pogus convocar-lo amb solament respirar () D'haver tingut un fill li hauria ensenyat a llegir en els llibres i murs () SUBSTITUCI SINNIMS Sn sinnimes les paraules amb el mateix significat i categoria gramatical, per diferent significant. s excepcional que a un significant corresponga un nic significat i viceversa: rapidesa / celeritat / prestesa, gros / gruix, content / feli / jois. Existeixen escassos sinnims perfectes: ordinador / computadorEls sinnims no sn lliurement commutables en qualsevol context, cada terme respon a les seues variants combinatries. Classes sinonmia o SINONMIA CONCEPTUAL: els termes remeten al mateix concepte, els semes denotatius sn prcticament els mateixos: morir / expirar / finir o SINONMIA CONSTRUCCIONAL: ocs/la posta del sol o SINONMIA CORREFERENCIAL: els termes remeten al mateix referent per no signifiquen el mateix permanentment: Ferran Torrent / el novellista valenci o SINONMIA CONTEXTUAL: termes que poden commutar-se en un context donat sense alterar el significat de la seqncia (El llibre em va resultar pesat / avorrit; Loli s pesada / enutjosa / llandosa), encara que en altres contextos no s possible (Els cigrons sn pesats / indigestos / * llandosos / * enutjosos) o SINONMIA DE CONNOTACI: predomini de connotacions afectives: desaparegut el contingut conceptual, certs termes sn equivalents: Ets un bstia / salvatge / monstre. HIPERNIMS O HIPNIMS

L'extensi s la capacitat que t una paraula d'abastar i anomenar mltiples realitats o referncies, de tal manera que aquesta paraula posseeix un carcter genric. Les paraules de molta extensi es defineixen amb pocs semes. La comprensi, d'altra banda, s la capacitat restringida que t una paraula de nomenar una o molt poques realitats, de manera que posseeix un carcter especfic i, per tant, es defineix amb major nombre de semes. Generalment, la paraula de major comprensi semntica s'inclou dins d'aquella que compta amb major extensi: animal > au > ocell > merla. En la HIPERONIMIA, el significat d'un terme inclou el de l'altre. En la HIPONIMIA, els significats de diversos termes s'inclouen en el significat d'un altre: Moble, hipernim dels cohipnims cadira, armari, tauleta, prestatgeria. / Flor, hipernim dels cohipnims rosa, tulipa, clavell, margarida. Igual que la sinonmia, tamb pot donar-se amb grups de paraules (instruments per escriure > llapis, bolgraf, ploma) i ha de produir-se entre paraules de la mateixa categoria gramatical. Quan el xaval diu que vol comprar-se uns pantalons, no s una pea de vestir el que es vol comprar. METFORA O METONMIA El teu amor, cid de la meva sang El director espanyol va mostrar les seves taules en la cerimnia QUALIFICACIONS VALORATIVES L'anorxia s una malaltia () amenaa amb ser la ms estpida de les epidmies del XXI RELACIONS LEXICOSEMNTIQUES FAMLIA LXICA Totes les paraules derivades d'una mateixa matriu o lexema formen amb aquesta una famlia lxica, i totes elles guarden una relaci semntica. No siguis mai violent. La violncia no porta enlloc. De la pedrera, els blocs de pedra surten sense escalabornar. Sn els picapedrers els qui els llauren. CAMPS SEMNTICS El conjunt de paraules de la mateixa categoria que posseeixen almenys un sema o tret de significat en com forma un camp semntic.

El conductor d'aquell cotxe desconeixia el lloc i buscava una zona d'aparcament per evitar aquell trnsit. Hi ha molt a aprendre sobre el VIH i la SIDA. El VIH s el Virus d'Inmuno Deficincia Humana, s com un microbi que entra en el cos i va destruint a poc a poc els glbuls blancs que sn les defenses del nostre organisme. Desprs de diversos anys, aquest virus causa una sndrome o conjunt de malalties i problemes de salut, que coneixem com a SIDA. La SIDA s l'etapa final d'infecci pel VIH. SIDA significa Sndrome d'Immunodeficincia adquirida. Fins ara no hi ha cap vacuna ni guareix, tampoc hi ha cap forma de treure-ho del cos. - Repetici de paraules: VIH, SIDA - s de paraules del camp semntic de la malaltia: microbi, glbuls blancs, defenses, organisme, virus, sndrome, malalties, salut. - Recurrncia sintctica o parallelismes: ara no hi ha cap vacuna ni guareix, tampoc hi ha cap forma de treure'l del cos. ANTNIMS Encara que dues paraules antnimes siguin contrries, guarden relaci perqu formen part del mateix mbit significatiu: comparteixen semes. Podem dir que fins i tot comparteixen camp semntic (blanc/negre > color). A ms, tamb podem parlar d'antonmia construccional. I de vegades hi ha paraules que no estan concebudes com a antnimes en la llengua, per que en el text l'autor les exposa com a contrries. Aix s l'antonmia textual (gossos d'atac/ vctima) En alguns estudis es distingeixen tres tipus de contraris: o Graduals: entre ells hi ha gradaci (alt/baix; calent/ fred). o Recprocs: un implica a l'un altre necessriament (vendre/comprar; lliurar/ rebre). o Complementaris: la negaci d'un implica l'afirmaci de l'altre (positiu/negatiu el negatiu s el que no s positiu: ills/lesionat). XARXA CONCEPTUAL o CAMP ASSOCIATIU Quan en el text apareixen paraules de qualsevol categoria que el nostre coneixement del mn pot associar, encara que no existisca relaci en el diccionari, parlem de relacions pragmtiques, extralingstiques. Aix ocorre quan no tenen cap sema en com, per aix i tot les relacionem (moto/accident; circ/lle; platja/tovallola). Encara que semblen relacions ambiges i molt esteses, tenen un lmit. Aix, formen part de la xarxa conceptual el conjunt de paraules i expressions que comparteixen un mbit o esfera de la realitat. L'anlisi del camp associatiu dels textos permet evidenciar la temtica del text i valorar-ne el grau d'especialitzaci.