Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Vora el barranc dels Algadins hi ha uns tarongers de tan dol flaire que per a omplir daroma laire, no t lo mn millors jardins. All hi ha un mas, i el mas t dins volguts records de ma infantesa; per ells jo tinc lnima presa vora el barranc dels Algadins.
www.macarella.org
LAIXETA
A PASQUAL CORTINA, EL CORRETGER DE LES CASES DE BRCENA Amb la passi que el caracteritzava em va convocar al dinar damics que farem a una alqueria de lHorta, molt prop de la mar, daquestes amb faana a Llevant des don es pot respirar la platja. Pel febrer ja shavem trobat al restaurant de Montoliu, a Meliana, i la seua recepci raonant amb Vicent, vora una squia, la recordar sempre, amb el seu vestit i corbata impecables per les millors ocasions, el seu esguard feli per la vida i la vehemncia de les seues intervencions, mentre el meu germ i jo arribvem del Congrs destudis de lHorta apressadament. Perqu aquesta persona, em sembla, sestimava estar viu, sestimava la vida, malgrat tots els lladres i xorios que pogueres trobar-te pel cam, als que havia que desemmascarar. Mho va comentar Bernat i jo mateix ho vaig pensar: a Meliana sestava acomiadant, ell savia que marxaria aviat, si ms no, ho intua. Pense que era cert, sobretot per com ens mirava. Durant el dinar parl poc, escoltava les intervencions duns i daltres i afegia qualque cosa si feia falta provocant, amb naturalitat, la simpatia dels convocats. Igual que alguns portaven a casa seua taronges o carxofes, jo mateix li vaig portar alguns llibres de Benedetti, de Galeano, finalment el volumins Anna Karnnina de Tlstoi, mestre rus del que parlrem en les darreres xarrades. Em va fer molta illusi que li donaren bons moments durant les seues vacances aquelles lectures, a ell lector devot del Quixot cervant. All, en aquell habitacle, vora la carretera de Barcelona, tothom parava, saludava, conversava, algunes persones hi prenien cadira i feien i rebien companyia hores i hores. All, en aquell habitacle, les hores de feina constant filaven el temps de persones amb noms i cognoms al voltant dun catalitzador incansable. Mencantava aturar-me en anar o vindre de Meliana, cert que no tenia sempre temps o predisposici, per la rebuda i el comiat eren sempre incondicionals, i aquell home et proposava sempre prendre cadira. Em sap greu no haver fet moltes coses, com ara acudir a la fira del llibre amb ell, veure plegats qualque espectacle o escoltar algun concert. Vicent explicava la seua afecci per la msica, per acudir als certamens, pel ball tamb. Crec el seu estimat germ tocava lacordi i anaven dac cap all muntant balls i saraus, en uns temps memorables, entranyables. El soterrar va ser civil, va ser pblic, va ser molt sentit pel que he sabut. Recentment, en visitar al cementeri la seua tomba, no vaig poder deixar de recordar un moment, asseguts als bancs de la placeta de lesglsia al costat duna olivera, esperant el final de la missa dun altre soterrar. Sense deixar de respectar les creences i prctiques del temple, a la plaa la gent xarrava i esperava per acompanyar un tat i una famlia en el moment ms trist, que sempre s el de la separaci, el del tu restars all i nosaltres ac. Els bons moments ning ens els prendr, com aquell de la placeta sota el sol vora un arbre precis, intercanviant paraules, convocant el somriure, les complicitats. La teua adhessi al coneixement, la cultura, lesfor, la solidaritat, la justcia, les persones ms prximes, ens guiar per sempre. Vas escriure la histria en lletres petites, la veritable. Aquell dia a lalqueria tu estaves amb nosaltres, per sempre ms. Grcies.
NOTCIES MACARELLA
BAIXADA AL PALMARET 2011 El Palmaret jo no el coneixia i sc de Bonreps i Mirambell, de lHorta Nord, noms el coneixia com a barranc perqu a prop del meu poble era com un sequiol pudent i la seva desembocadura, on est? Tot ple de finques, que quan plou no saben per on entra i per on treure laigua. I s que la natura no es pot transformar ni es pot agredir deixa manera, perqu desprs patim tots les conseqncies. El diumenge 5 de maig vaig tindre locasi de conixer ms coses daquest barranquet que naix dalt de Massarrojos i ara mateix est canalitzat i ve a parar al Carraixet, al nostre gran barranc. La Colla Ecologista de Massarrojos, Bbila dAlfara i Macarella de Bonreps i Mirambell des de fa uns anys organitza una passejada i em va semblar molt interessant, pel que fa al recorregut i tamb per la gent que rem. Es va eixir de lestaci de Massarrojos cap a Montcada per vora squia Reial. A Montcada ens van mostrar la part ms vella on hi ha runes excavades duna casa mora. Desprs esmorzarem al jard duna casa gtica que encara la conserven amb la mateixa delicadesa amb la que ens la mostraren les seues ames. De Montcada tornrem a Massarrojos i ens passejrem pel poble. T un campanar de pedra molt bonic i nou, ja que ens explicaren que un poble de pedrapiquers ho havia de demostrar amb un bon monument. Encara que em va decebre un poc el nom del poble, perqu encara t a la faana de lesglsia la creu dels mrtirs feixistes, no s si no s per no fer malb la faana de pedra que tant sestimen o perqu sn Massablaus. El grup del poble es disculpaven tirant les culpes a la nostra reaccionria Valncia. Tamb vam vore la casa del mestre Giner, la casa de la Seda. Continurem la marxa eixint del poble i vorejant el barranc ac amb el seu estat verge/natural, per aplegar al Tos Pelat, on hi havia les restes excavades dun poblat Ibric molt ben conservades . Quina panormica de la nostra horta i la nostra mar Tamb vam visitar la pedrera, don antigament treien les pedres. Molt interessant el testimoni que queda all de com treballaven els nostres avantpassats. Continuant el cam baixrem fins el Mas del Fondo on finalitzava la nostra passejada i encara ens quedaven coses molt interessants per vore aquest mat. El mas s propietat privada i han mantingut la seua estructura encara que actualment no amb la mateixa finalitat. T un RIURAU, el ms gran del Pas Valenci. Actualment lutilitzen com a centre de reproducci dovelles de la raa GUIRRA autctona del nostre pas. Per el ms important s con hem dit abans el RIURAU que encara conserven amb algunes transformacions, perqu el seu origen va sser per a la producci de panses, ja que abans estava tot envoltat de vinyes i les van tindre que arrancar per la malaltia de la filloxera, aleshores va perdre tamb la seua funci. El seu propietari ens va fer una xicoteta histria del mas i tamb de la seua intenci de poder reivindicar la seua recuperaci original. El dinar va ser all mateix , al riurau del Mas del Fondo. Lambient bo, amical i senzill. No faltaren el caf i les infusions preparades per la Colla de Massarrojos. El recital va ser memorable, perqu entre els assistents hi havia el senyor Rafa Roca, que ha fet la seua tesi doctoral sobre lobra literria i la figura den Teodor Llorente del qual el 2011 celebrem el centenari de la mort. Una vegada Roser recit un poema de Vicent Andrs Estells, anomenat Riuraus, comen el festival Teodor Llorente amb Vora el Barranc dels Algadins, que recit lex. Rafa Roca recit el poema Al meu llibre, que s el primer del Llibret de versos. Els fill i la dona de Rafa recitaren Arrs en fesols i naps. Tot coordinat per Pau Marqus que destac la vinculaci del Poeta Llorente amb lHorta Nord, al poble de Museros. Desprs de la conversa amical i els comiats fins a lany que ve, acab la IV Baixada a peu pel barranc del Palmaret.
10 ANYS MACARELLA
EXCURSI A SOT DE CHERA El dia 15 de maig anrem dexcursi a la Serrania. De bon mat vam eixir del poble amb lautobs. Quan arribrem a Sot de Chera, ja anvem amerats de paisatge de la Serrania perqu una vegada passes Casinos, la muntanya serrana s present a banda i banda de la carretera. De Llosa anem cap a loest i travessem muntanyes altes cobertes de pins i al fons el riu de Xulilla. Bonic paisatge, amb el poble blanc, al recer de la muntanya i mirant a la mar, poble morisc. Les corbes de la carretera ens feien vore aquell paisatge grandis diverses vegades. Sot de Chera ens sorprn pels carrers tan nets i cuidats. Guarnits de flors. Ens nanem tots a la ruta de laigua, arribem a la Canal, antic aqeducte que portava laigua a un mol, tornem cap al poble i en la font del Tio Fausto esmorzem i desprs, en arribar a lanticlinal, els grans caminadors sen van a la ruta de les tosques que tenien molt ben estudiada en internet per que quan arribaren in situ, no hi trobaren ni un senyal que els marcara el cam. Es perderen i arribaren a dinar tard per sans i estalvis llevat duna viatgera que tingu un colp de calor que no pogu superar i hagu de vindre a Valncia a lhospital. Un bon ensurt. Grcies que no fou ms greu la cosa. Els caminadors mitjans anrem a vore totes les fonts del poble: la de santa Maria, la del Pocillo... i passejrem fins a lhora de dinar. Desprs de dinar, la tertlia, lltima visita dels xiquets al riu i a tornar a casa. Una bona excursi, la propera ser el dissabte 12 de novembre, tapuntes?
HISTRIA LOCAL
Tramvia 89 i remolc srie 100 sorpresos per la riuada de 1949. Alcaide (1998:225)
Lnies de tramvies interurbans de Valncia (resaltada la de La Pobla de Farnals). Alcaide (1998: 223)
HISTRIA LOCAL
En 1917, la Compaa General de los Tranvas Elctricos i la Sociedad Valenciana de Tranvas, es fusionen en la Compaa de Tranvas y Ferrocarriles de Valencia, empresa que, en 1928, marc el recorregut amb la numeraci Disco 24 dins la xarxa de lnies. Per, la dcada dels 50 del segle XX s sinnim de crisi als tramvies i trens de via estreta valencians, sobretot als interurbans com aquest, degut a que no pogueren competir contra lincipient s del cotxe particular. A ms, lexplotaci del Valncia-La Pobla de Farnals caducava en gener de 1952 i, davant la total deixadesa dels ajuntaments per on passava i de la Diputaci -ms interessada llavors en potenciar lautobs-, la CTFV renunci a la ruta en juliol de 1953 i tanc el servei als Nadals de 1955, posant punt i final a tan sols seixanta-tres anys dun bon servei tramviari pblic en la comarca que, als nostres dies, b es tira en falta. Res queda hui de la seua emprempta pels pobles i la vella carretera de Barcelona. En les antigues cotxeres de Torrent romanen restaurats tramvies i remolcs que hi rodaren per ac, a lespera dun digne Museu del Transport.
Remolc jardinera 12 de tracci a cavalls, remolc 101 i tramvia 171 restaurats per al Museu del Transport. Ivn Esbr (maig 2004)
Per al poble, daquesta forma en Jos Esteve Marco, fill de Braulio Esteve Ros, maquinista del tramvia 24, li guarda record: Mon Pare entr al tramvia sobre lany 1925 de conductor, per va tenir un accident. Un novio va voler pujar al remolc, on estava la novia, i per parar el tramvia li lleva la ballesta. Mon pare es sorprengu i pens que se nhavia anat la llum. Baixant de la mquina, el va agarrar el cotxe que baixava de Puol. Feu una cosa que est mal: un conductor mai deixa les manilles. Revisar quasevol accident s cosa dels tramviaris. Desprs da, el collocaren en les cotxeres de Tavernes i all es jubil. A banda, del tramvia, treballava en el Frigorfico de la Blanca i, en els ratos lliures, feia grava en el Barranc per fer sa casa, on ara visc jo. El 24 anava per la carretera de Barcelona i feia parada en Casa del Tendero i lErmita. Entremig estaven les vies per fer lencreuament de tramvies. No tots pujaven a La Pobla. Hi havien uns que pegaven la volta en Albalat i altres es quedaven en Tavernes, es dir, dintre de la mateixa ruta varios destins.
HISTRIA LOCAL
El bitllet costava uns quinze cntims, per els fills de treballadors teniem un bitllet per anar gratis. Quan eixem mon germ i jo de treballar -jo del Frigorfico de la Blanca-, a les sis de la vesprada, anvem a lescola de nit -ell a Artes y Oficios i jo a la Industrial- amb el bitllet que indicava que podiem agarrar el 6 i el 24 de tal a tal hora. Moltes voltes, tamb pujvem al tramvia en Casa del Tendero per portar mon pare lesmorzar. La Compaa tenia un economato vora lestacioneta de Pont de Fusta, on lasil de monjes. El bitllet per anar a comprar tamb era gratis. Leconomato era ms barato que les tendes. En una cartilla es posava loli, sucre, arrs, etc. que havies comprat. Tot estava racionalitzat. Del record del tancament, b si, deien aix que llevaven el 24, per les cotxeres continuaren funcionant i mon pare all es jubil. Funcionaren fins molt temps desprs, s. Tal vegada, larribada de la lnia T2 de Metrovalencia a Tavernes Blanques possibilite una futura perlongaci a Bonreps i Mirambell. Bibliografia i fonts consultades ALCAIDE GONZLEZ, R. (1998): El trenet de Valncia, Barcelona, ed. Llus Prieto, pp. 211; 223-225; 231 i 234. Jos Esteve Marco, fill de maquinista i ve de Bonreps i Mirambell. Joan Llus Llop i Bayo, documentalista de transport pblic.
CLUB DE LECTURA
Dissabte 24 de setembre
11h.Tallers i jocs tradicionals. 13h Partida de pilota.
Totes les activitats tindran lloc als jardins del carrer Pintor Sorolla
EL POALET DE LA CINCIA
TOT S QUMICA!
Enguany se celebra a tot el mn l'Any Internacional de la Qumica, aquestes commemoracions representen una excusa per traslladar a la societat la importncia que aquesta cincia t en la nostra societat actual, promoure vocacions cientfiques entre la gent ms jove i a ms, com s'ha fet coincidir amb el centenari del premi Nobel a Maria Skodowska (Marie Curie), s'aprofita tamb divulgar les seues aportacions a la cincia i al seu torn el de moltes altres dones cientfiques. Marie Curie fou la primera persona a qui van atorgar dos premis Nobel, el de Fsica (1903) pel descobriment i les investigacions sobre la radioactivitat i el de Qumica (1911) per la identificaci, l'allament i l'estudi del radi i el poloni (dos elements qumics desconeguts fins aleshores). El cas s que a Plaerdemavida, a partir d'ara podreu llegir aquesta secci "El poalet de la cincia" on es presentar un fet concret relacionat amb la vida quotidiana i un experiment senzill per realitzar a casa. Cal recordar que tot el que ens envolta s qumica: els plstics i les fibres txtils s'obtenen a partir del petroli a travs de reaccions qumiques, el nostre organisme obt energia grcies a reaccions qumiques, els cotxes funcionen grcies a la combusti de la gasolina o el gasoil, les piles dnen energia fruit de reaccions qumiques, les medicines sn productes qumics que s'obtenen als laboratoris farmacutics... a ms a ms, la importncia de la qumica hui en dia s enorme, t un gran repte pendent: solucionar els grans problemes globals que amenacen el planeta que habitem. I en aix estan treballant moltssims investigadors i investigadores. El futur de la humanitat est en les mans d'una muni de cientfics que dediquen els seus esforos a trobar nous materials menys contaminants, procesos d'obtenci de productes d's quotidi o d'energia que generen menys residus o que aquests es puguen reaprofitar, nous tractaments per a malalties hui en dia incurables... I per qu s important saber cincia? Perqu hi ha moltes decisions poltiques que ens afecten i estan relacionades amb la cincia. Qu votaries si et preguntaren sobre la investigaci en cllules mare? En qu et basaries? I si et pregunten per la ubicaci d'un cementiri nuclear? Saber de cincia o tindre accs a la informaci cientfica s poder decidir per un mateix.
INGREDIENTS:1 litre doli usat, 500 ml daigua,145 gr de sosa custica, 1 cullerada de perborat + 1 cullerada de carbonat (en alguns supermercats pots trobar bossetes de mescla al 50% de perborat amb percarbonat) PROCEDIMENT: Atenci! Durant el procediment cal usar guants i ulleres perqu la sosa custica no pot entrar en contacte amb la pell. Primer pesa la sosa dins dun recipient hermtic i tapa-la. Fes el mateix amb el perborat i la sal i retola els pots. Calfa laigua i posa-la en un poal de 5 litres, afegeix la sosa i retira la cara del poal fins que actue (bull sbitament). Calfa loli filtrat (si est molt brut primer se li han deliminar les impureses) i abocal poc a poc sobre la mescla que tenim al poal. Cal remenar contnuament (es pot fer servir una trmix a velocitat mnima). En 2 minuts tindrs la mescla feta. Afegeix el perborat carbonatat i la sal. Seguix removent fins que quede una textura cremosa. Deixa-ho reposar 24h en un lloc segur. Amb els guants posats, talla el sab en porcions menudes (10g) i deixa-ho reposar una setmana perqu la sosa acabe el seu procs de saponificaci i desprs ja ho pots posar al llavaplats. No necessitars ni sal ni abrillantador, si ho necessites, pots augmentar la quantitat de perborat perqu cada aigua t una duresa diferent.
10
LA RATETA DIGITAL
MITJANS DE COMUNICACI
www.musicaenvalencia.com
El COM (Collectiu Ovidi Montllor de msics i cantants en valenci) s una associaci cultural que pretn agrupar el major nombre de grups i solistes que sexpressen en la llengua prpia del Pas Valenci. En aquesta web podem trobar un recull de tots els grups que canten en valenci, escoltar canons, informaci de les activitats de l'associaci (Premis Ovidi Montllor, Circuit So de Sons, COMcerts...). Si tens ganes de descobrir nous grups et sorprendr la varietat d'estils i segur que en trobes que t'encanten!
RDIO ARRELS. Si tens internet i t'abellix escoltar msica mentre treballes, neteges la casa o escoltar msica sense ms, si entres a www.arrels.net podrs aprofitar i escoltar com parlen valenci a Perpiny perqu Arrels s una rdio nascuda l'any 1981 amb la voluntat de dignificar el catal a una regi de Frana on no hi ha altres mitjans de comunicaci en la nostra llengua.
EL NOSTRE PAS S MOLT BONIC Dic que el Pas Valenci s bonic de dalt a baix. De la costa a la muntanya De lhorta al sec tamb. La Marina s preciosa. Una costa retallada La Mediterrnia blava El verd dels pins de la terra El blanc de larena i grava. Des de Dnia a Benidorm, Encara queden caletes Caps i platges boniquetes Sense aglomeraci A pesar de la desfeta Per excs de construcci La lluita de gent sensible Que en tots els pobles nhi ha Ha fet que indrets molt bonics Puguem admirar encara I aguanten per al futur. A linterior, al Caroig Hi ha pobles com Millars Amb un paisatge grandis Ple de petjades antigues Dinosaures, fssils, pedres Art rupestre, herbes endmiques Persones cultes i sensibles Preocupades per lesdevenidor Estudien, investiguen i ens ensenyen Tot aquest patrimoni cultural Han muntat un museu interessant El poble guanya en cultura i benestar. Hem daprendre a conservar el patrimoni. Per a les generacions que ens succeran.
Hem escrit al Plaerdemavida-39: Teresa Monz, Ivn Esbr, Alexandre Ros, Llus Antol, Rosella Antol i Roser Santolria Illustracions: Neus Arazo Disseny i muntatge: Ester Estela, Ethel Roca i Tamara Folguer Impressi: Grfiques Bolea de Meliana Edita: Associaci Cultural Macarella Dipsit Legal: V-2407-200 Collabora: Conselleria dEducaci de la Generalitat Valenciana