L’alfabet i l’escriptura en occident Sempre m’he preguntat: Perquè el russos escriuen tan rar?

Però segur que ells pensaran el mateix de la nostra escriptura. Com va sorgir l’escriptura? Els nombrosos dibuixos deixats en les cavernes pels homes prehistòrics, els petroglifs, indiquen que des de els temps més llunyans, l’ésser humà ha sentit la necessitat de dir el que pensava per escrit. Primer va fer servir els animals i les flors que l’envoltaven, tant per expressar idees, com per triar els colors. L’home del neolític, va fer servir les pictogrames per representar certes coses que podia dibuixar. En un segon pas, va començar a combinar dibuixos per expressar idees (el ideogrames). Posteriorment, l’home va evolucionar cap a signes que expressaven una síl·laba i combinada amb una altra, formaven una paraula. El poble egipci, va fer servir el jeroglífic com a tipus d’escriptura. No van inventar un alfabet de caràcters independents, i consideraven l’escriptura jeroglífica com a cosa sagrada. Egipte va tenir tres tipus d’escriptura: la jeroglífica, la hieràtica, feta servir exclusivament per sacerdots, i la demótica, que és la que es feia servir per a coses més quotidianes i senzilles. La hieràtica, fou una escriptura adoptada per les cultures mediterrànies, i que la van anar adaptant fins a convertir-la en un sistema de sons purs. Fou el poble dels fenicis, el primer en modificar l’escriptura jeroglífica. Primer van començar a introduir caràcters independents, i van formar un alfabet de 22 signes en el que no s’hi trobava cap vocal i s’escrivia de dreta a Esquerra. No es coneix bé el seu origen, però es calcula que va existir a l’any 1000 a. c. i va influir en totes les llengües del mediterrani. Segons algunes llegendes, entre els segles VIII i IX a. c. un rei va introduir l’alfabet a Grècia per tal de difondre la cultura i el progrés. En l’alfabet fenici, cada signe representa un só. Ideogrames:

En la prehistòria, el mitjà més accessible que tenien els homes per comunicar-se, o deixar rastres de fets, van ser els dibuixos. (ideograma: imatge convencional o signe que representa un ésser o una idea, però no paraules o frases fixes que els signifiquin. És una representació gràfica d’una idea o paraula. En determinades escriptures, com la xinesa, la japonesa o la nsibidi, alguns símbols representen paraules o idees complertes, el que vol dir que l’escriptura està basada en ideogrames o idees gràfiques. Per tant, l’ideograma, no és més que una representació gràfica d’una idea). Escriptura cuneïforme: Els textos més antics que es coneixen, tenen vora 500 anys. Jeroglífics egipcis: Cada signe expressa una paraula. Els jeroglífics egipcis, es van descobrir a ran d’una troballa d’una làpida en roseta. Les frases que allà s’hi trobaven, estaven escrites en jeroglífics, en demótica (escriptura popular egípcia) i en grec, que va ajudar a desxifrar i comparar aquests escrits. (jeroglífic: es diu de l’escriptura en que no es representen les paraules en signes fonètics o alfabètics, sinó en figures o símbols) Entre els segles VII i V aC., al voltant de 300 anys aC, el grec va substituir l’escriptura egípcia. Alfabet llatí: Els romans escrivien fent servir diferents tipus d’escriptures: la capital quadrada (es feia servir en els escrits dels monuments) la Uncial elegant (es feia servir en els títols ornamentals escrits en ploma) i la lapidària (de motlle). El llatí es va expandir per Europa, amb l’expansió de l’imperi romà. El llatí va evolucionar barrejant-se amb llengües existents de cada zona de l’imperi. D’aquesta manera el llatí va perdre contacte amb Roma, i per tant va anar canviant. A partir de la caiguda de l’imperi Romà, van anar apareixent altres llengües modernes. Per exemple: les llengües romàniques, com són el Francés, el castellà, el català, el portuguès, l’italià i el romanès.

Alfabet cirílic: L’alfabet cirílic es va inventar en el segle X per un missioner de l’imperi bizantí a Bulgària. Es deia així perquè un grup de religiosos grecs, entre els que estava Sant Siril, que vivien a Constantinoble, van intentar evangelitzar els Eslaus, creant un sistema d’escriptura i lectura per poder traduir la bíblia. Aquests alfabet, es basava en el grec, però creant caràcters propis de cada zona que no existien en grec. El Rus, l’ucraïnès, el servi, i el búlgar, utilitzen l’alfabet cirílic. La última evolució: A partir del segle IV es va començar a utilitzar en la cort Pontifícia, una escriptura que van anomenar Escriptura de les cartes pontificals. Durant el segle XVI van aparèixer per primer cop, els caràcters units uns als altres, formant paraules. A finals del segle XVIII apareix a França l’escriptura rodona que es va fer servir en nombrosos documents, direccions cartes: i l’escriptura ingressa cursiva, utilitzada fins avui dia.

Comunicació per signes: Hem estat parlant sobre algunes històries de la Terra, com es va fer, com viuen les plantes i els animals, i com van començar els humans a viure sobre la Terra. La història que us vull explicar avui, parla del temps en que homes i dones, nens i nenes, ja estaven vivint a la Terra. No sabem exactament que va passar, però si que sabem que va ser fa molt, molt, molt, de temps. Potser no sabrem mai quan va ser, però l’important és que això és una història de veritat. Quan els homes, dones, nens i nenes, van començar a viure sobre la Terra, necessitaven menjar per alimentar-se. Com que això fa molts, molt, anys, no hi havien supermercats. Però la Terra estava preparada i per això van trobar moltes coses bones per menjar. Això hagués funcionat bé, però es va presentar un problema. Suposem que vull explicar-li a algú que no està aquí, ni està prou a prop per poder-lo cridar, com podria comunicar-me amb aquesta persona? Algú, no sabem qui, va decidir fer un dibuix. Aquest dibuix deia el que la persona hagués dit amb paraules a una altra persona si hagués estat allà. Això és, provablement el que la gent va fer durant molt de temps. Aquests dibuixos mostraven fets importants o coses que la gent volia explicar a altres. Per exemple; si el caçador volgués explicar que havia caçat 10 animals, potser hagués dibuixat un animal amb 10 ratlles a sota. Va passar el temps i la gent continuava fent aquests dibuixos. Els coneixem perquè s’han trobat alguns dins d’algunes coves. Seguint amb la història, trobem un grup de persones que s’anomenaven egipcis, que vivien al nord d’Àfrica a la riba del riu Nil. Aquest grup de gent, va fer moltíssims d’aquests dibuixos, alguns picats sobre pedra, d’altres pintats sobre la pedra. Però aquesta gent va fer alguna cosa més: d’una planta que creixia a la vora del riu, van fabricar el paper. Al principi, feien servir una espècie de pinzell, però després, feien servir una mena de llapis per escriure els seus missatges sobre aquests papers.

Com podeu imaginar, alguns d’aquests dibuixos, eren confusos, doncs cadascú l’interpretava a la seva manera, així el mateix dibuix, el podies entendre tu d’una manera i jo d’una altra, distorsionant el missatge inicial que s’havia registrat a través d’aquest dibuix. Això va passar especialment quan la gent va començar a utilitzar l mateix dibuix per representar idees diferents, com van fer els egipcis. Per exemple; el dibuix d’una cama podia representar: a) Una cama, la part del cos que es diu cama. b) Una idea, córrer, doncs les cames s’usen per fer-lo. c) Una só corresponent a ràpid.

Història del llenguatge (nomenclatura) (nomenclatura

Sons i lletres Quan els primers homes, dones, nens i nenes van començar a habitar la Terra, necessitaven menjar per alimentar-se i llocs per protegir-se del clima i dels animals salvatges. Com la Terra ja estava preparada, van trobar coses bones per menjar i llocs per viure. Aleshores van voler explicar als demés les seves troballes i els perills que havien trobat. Com que no tenien llenguatge, un so agut o greu i una senyal amb la mà, el cap o qualsevol altre part del cos els hi permetia comunicar-se, però aquest tipus de comunicació, no els hi servia per explicar coses a una persona que no hi era o estava molt lluny. Pictogrames Algú, no sabem qui ni quan, va decidir fer un dibuix. Aquest dibuix representava lo que la persona volia dir en aquell moment. Aquests dibuixos il·lustraven les coses més importants que les persones necessitaven saber o dir. Per exemple; si el caçador volia explicar que havia caçat 10 animals, potser hagués dibuixat un animal amb 10 ratlles a sota. Durant molt de temps, la gent va seguir dibuixant. Això ho sabem perquè s’han descobert molts dibuixos en coves a Espanya, França, Itàlia i el nord d’Àfrica.

Ideogrames Més endavant, un grup d’homes que vivien a la riba del riu Nil a Egipte, van haver d’inventar algun registre per portar les comptes i el pagament d’impostos. Així, al voltant de l’any 3000 a. C. Van desenvolupar un sistema d’escriptura que servia per representar idees. Per exemple: dibuixaven el cap d’un bou per representar la idea de bestiar o un ocell per representar la idea de volar. Van inventar més de 700 signes que van anomenar jeroglífics. Aprendrel’s era molt difícil per això hi havia molt poca gent que sabés llegir i escriure, amb el temps es va fer llarg i complicat utilitzar aquest sistema.

El circ ha arribat Per que ha arribat al circ? Com ha arribat el circ?

El tigre passa per l’anella. Per que passa el tigre per l’anella? Com passa el tigre per l’anella?

L’elefant fa equilibri Per que fa equilibris l’elefant? A on fa equilibris l’elefant?

Orca.

Les grans orques.

Les grans orques neden ràpid.

En l’oceà Atlàntic van trobar dues orques que nedaven a gran velocitat perseguint el peixos per dinar.

Guepard.

El guepard atent.

El guepard atent vigila la seva presa.

A les planures d’Àfrica el guepard vigila atent la seva presa perquè és l’hora de dinar i té gana!

Coala.

El coala menja.

El coala menja fulles de bambú.

El coala pe dinar, s’enfila als arbre per poder arribar a les branques i poder menjar fulles de bambú.

Goril·les.

Baralla de goril·les.

Els goril·les es barallen per una femella.

A la primavera és l’època de cel dels goril·les i és aleshores quan els mascles es barallen per aconseguir la femella que els agrada.

Cangur.

El cangur petit.

El cangur petit salta alt.

El cangur és un animal típic d’Austràlia i es desplaça fent salts molt alts perquè té molta força a ales potes del darrera.

Història del paper que parla Fa molts anys, quan no existien els cotxes, els trens, els avions ni els autobusos, els pobles estaven molt separats, els uns dels altres i els veïns per mantenir l’amistat, es regalaven aliments de les collites. Un dia, un pagès que vivia a on hi havia un hort molt gran i molts arbres fruiters, va collir 10 de les millors peres per enviarles a un amic. Per fer-ho, va cridar al seu fill, perquè al nen li agradava jugar pels camins, i com no era gaire lluny, li va demanar que li portés les peres al veí. Les va posar en un cistell amb un sobre. Per poder arribar a l’altre banda del poble, tenia que caminar un parell d’hores. Quan el nen estava a mig camí, tenia molta set i estava molt cansat així que es va seure a l’ombra d’un arbre i li van venir ganes de menjar-se una de les peres. Primer va mirar al seu voltant per comprovar que ningú el veiés, i quan va acabar la pera, va seguir el seu camí. Per fi va arribar a l’altre banda del poble, va saludar al seu veí i li va donar el cistell. El veí va agafar el sobre del cistell, i va llegir el paper que hi havia a dins, i després de llegir-lo, va comptar les peres i va dir: t’has menjat una pera!. El nen es va quedar parat perquè estava segur de que ningú l’havia vist... “ aquest paper te alguna cosa a veure!” –va pensar-. Va tornar molt pensatiu, i passat alguns dies, el seu pare el va tornar a cridar per demanar-li un altre cop el favor; el cistell tenia ara 20 peres, i una altra vegada un sobre. Se’n va anar i a la mig camí, va parar a descansar, i li va tornar a venir ganes de menjar-se una pera (es que feia molta calor i no portava aigua!) tenia set i estava cansat “ara son més peres” – va pensar- “ no es notarà!”. Va mirar ben bé pel seu voltant per assegurar-se de que ningú el veiés i recordant-se del sobre, el va agafar i l’amagà. Al tornar va agafar una pera i se la va menjar, i quan va acabar, molt content va recollir el sobre d’on l’havia amagat i va seguir el seu camí. Quan va arribar i li va donar el cistell al veí, aquest va tornar a llegir el paper, va comptar les peres i li va dir: “una altra vegada t’has menjat una pera!”.

El nen bocabadat, va obrir uns ulls com unes taronges i va pensar: “aquest home té un gran secret, un paper que sense parlar, parla”. Des d’aquell dia, es va interessar tant que va aprendre a llegir com moltes altres persones del seu poble.

Història del nom: Fa molt de temps, després que l’home desenvolupés el llenguatge, es va haver d’inventar noms per totes les coses que existien, perquè encara que existissin les plantes i els animals, no podien fer sons amb les cordes vocals com fem els homes. Els sons, son les lletres que tu ja coneixes, si les combinem podem fer milions i milions de paraules; va haver-hi algú que va fer un estudi sobre les paraules que es poden formar amb els 27 signes de l’alfabet, és un número tan gran que és difícil d’imaginar 600.000 quatrilions, o sigui, 600 amb 21 zeros al darrera. Totes aquestes combinacions de signes ens han permès formar paraules i determinar el seu significat. La paraula és important per l’home, a través d’ella ha pogut comprendre, comunicar-se i unir-se, entre d’altres coses (es pot explicar la història de la torre de Babel o algun altre conte que expliqui la diversitat de llengües i la necessitat dels humans de trobar maneres d’entendre’s i comunicar-se). Totes les coses tenen un nom, tots els objectes, les plantes, animals ,països. Tot el que l’home ha conegut o creat té un nom. Quan l’home va aprendre a navegar, cada forma i cada part del vaixell va tenir un nom, i quan les tempestes del mar li posaven obstacles, també a aquests els hi posà un nom: cicló, tempesta, maremot,... i quan els elements del cel i la Terra, l’espantaven també els hi posà un nom: tro, llamp, tempesta... Quan l’home va començar a identificar els seus sentiments, també els hi va posar nom: amor, tendresa, dolor,... També els seus gustos i desitjos, tots els sentiments tenen un nom. L’home transmet aquests noms de generació en generació, i així van augmentant i formant els idiomes dels pobles. Veiem com l’idioma de cada poble te noms pels seus descobriments, les seves experiències i les seves feines. La paraula entrepà, que és el pa que mengem amb alguna cosa entremig, es va inventar perquè són dos trossos de pa amb alguna cosa al mig. I penseu que hi ha idiomes que l’home

encara no ha pogut desxifrar, i per això no sabem el secret de les civilitzacions que ja no existeixen, per exemple, els etruscs, poble que va viure a Itàlia, la cultura maia a Amèrica central i la inca a Amèrica del sud. A través dels noms també ens podem adonar de la història. Per exemple a Amèrica, aquest continent es diu així perquè porta el nom de l’Italià que va ser conscient de que aquella terra era un nou continent, es deia Americo Vespucio. Hi ha altres noms de ciutats o pobles, com Piera, que segons alguns historiadors, ve del nom llatí “apiarium” que significa abellar, perquè era un indret on es practicava l’apicultura. O com la ciutat de Barcelona, que du aquest nom, perquè la persona que la va fundar, es deia Amilcar Barca, d’aquí es va passar a dir Barcino i posteriorment Barcelona. També els noms de les persones ens expliquen com eren els pobles i les seves costums. Antigament, s’usava sols un nom, no existia el cognom, però al créixer el nombre d’habitants, es donava el cas que hi havia molts noms repetits i per distingir-los, es va començar a dir, per exemple, Jordi el Fuster, Jordi el Gros, Jordi l’Alt (buscar exemple a la guia de telèfons). Els noms que deriven del nom del pare, els “patronímics”: els fills de Pere, els hi deien Peris, aquesta forma derivativa és usual en cognoms de diverses llengües, com per exemple, en anglès es va utilitzar -son (Johnson, fill de John), en alemany -sohn (Mendelsohn o Mendelssohn, fill de Mendel), en castellà -ez (Sánchez, fill de Sancho), en danès -sen (Andersen, fill d'Ander), en rus -ov (Kaspàrov, fill de Kaspar). D'altres llengües fan servir prefixos: en escocès Mac (escrit Mc, amb la c minúscula) (McArthur, fill d'Arthur), irlandès O' (O'Donnell, fill de Donnell). Hi ha productes que porten el nom del lloc d’origen: la tela que es diu moselina, ve de Mossul a Àsia, el tabac és originaria de Tobago, illa d’Amèrica. Els noms científics, molt d’ells venen del grec, per exemple, geometria, que significa mida de la Terra, vol dir que els grecs van donar nom a aquesta ciència, i així podríem seguir anomenant mil exemples més, però vosaltres també podríeu descobrir molts més...

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful