Treball dassessorament en llengua escrita pel projecte de psicopedagogia

ndex

1. Qu s escriure? 2. Aprendre a escriure millor des de totes les rees.

3. 4.

Aspectes que intervenen en lescriptura. Tipologies textuals.

5. Aspectes conceptuals de lescriptura.

6.

Procs de composici de la llengua escrita.

7. Dificultats en lescriptura. 8. Prctiques educatives en els diferents cicles.

1. Qu s escriure?
Escriure s el procs mitjanant el qual es produeix el text escrit. Aquesta definici de Montserrat Fons ens fa pensar que lescriptura no consisteix noms en saber posar lletres i signes sin que es tracta dun procs ms complex que permet elaborar lescrit. Aquesta forma dentendre lescriptura ens fa adonar que per produri un text caldr definir primer un context (destinatari, emisor, finalitat) i seguir desprs els procesos de planificaci, textualitzaci i revisi del text. Aquests procesos, no es donen necessriament de forma lineal, sin que durant el procs de produccin del text es pot tornar a ells sempre que calgui. Quan es parla de planificaci ens referim a les decisions que pren la persona que escriu per configurar el text (generaci didees, organitzaci de les idees, establiment dobjectius). El momento de la textualitzaci s molt complex perqu cal tenir present que entren en funcionament molts sabers. Una persona que esciure per poder elaborar un text haur de confegir paraules, dominar linstrument que fa servir per escriure, utilizar factors lxics i sintctics, tenir present la cohesi textual, estar dacord amb els propsits que havia elaborat en la planificaci, etc. La revisi s molt important dins del procs de produccin dun text perqu permet a la persona que escriu fer tots els cancis que consideri necessaris fins quedar-ne satisfeta davant de lescrit. Concepci constructivista de la prctica educativa Dins del marc teric podem recordar que per a la concepci constructivista

aprendre equival a elaborar una representaci, a construir un model propi d'all que es presenta com a objectiu d'aprenentatge. Cada persona sapropa a all nou que vol aprendre amb els seus coneixement previs. I podrem parlar daprenentatge significatiu quan sigui capa datribuir significat propi i personal a un objecte de coneixement, quan pugui establir relacions entre el que ja s sap i el que es vol aprendre. Perqu aquest aprenentatge significatiu es doni, segons Antnez i altres s necessari que es produeixin una srie de condicions: * Lobjecte daprenentatge ha de se clar, lgic i relacionat amb els altres continguts dels seus coneixements. * La persona que aprn ha de poder establir connexions entre els seus coneixements previs i lobjecte daprenentatge. * Perqu es produeixi aprenentatge significatiu sha de donar lactivament mental de lalumne i per tant s aquest qui ha de fer lesfor daprendre. El professorat pot acompanyar aquest procs per no el pot substituir. * Es necessari que hi hagi predisposici a aprendre, a implicar-se i a esforar-se. Els aspectos afectius i de motivaci ajudaran a tenir aquesta actitud favorable. * El nou aprenentage sha de memoritzar a partir de la comprensi i no mecnicament.

2. Aprendre a escriure millor des de totes les rees.

Una de les activitats que podem considerar bsiques durant el procs densenyament-aprenentatge s escriure. Els alumnes escriuen per recordar els continguts treballats a classe, exposar un raonament, descriure un procs, planificar i resoldre problemes, mostrar que han ents els conceptes, per ser avaluats...Podem considerar que eun alumne ha construt adequadament el seu coneixement si s capa dexpressar-lo en forma de discurs lingstic (oral o escrit), matemtic, ...per avui en dia tamb, si s fotografia o una presentaci tamb constatem si lalumnat ha construt adequadament. Cada mitj s especfic per a un missatge. Hi ha continguts que s millor escriure i daltres millor fer-ne una producci audiovisual o fins i tot combinar ambdues coses. Tot i que escriure sigui una activiat habitual a les classes, un cert nombre dalumne tenen dificultats a lhora de redactar els seus textos i produir audiovisualment. - Els podem ajudar a escriure i produir millor? No escriuen i no produeixen b perqu no coneixen el contingut o s que no saben ben b com afrontar una tasca

en qu shagi descriure o produir? Saprn a escriure o produir qualsevol tipus de text escrit o audiovisual o cal aprendre especficament a escriure o produir diferents tipus de textos o produccions audiovisuals en cada situaci daula? - Qui ha densenyar a escriure i produir als alumnes? - Naprenen sols? - s feina del professor de llengua o dels professors de cada matria? - Podem aprofitar les TIC per aconseguir que els alumnes entenguin i escriguin millor? En aquesta prctica intentar desenvolupar aquestes qestions. Proposar diverses activitats que ens poden orientar sobre com ajudar sobretot els nostres alumnes a escriure millor per tamb a orientar-los en com produir audiovisualment. A part dels fonaments exposats en el marc teric, pel que fa a la producci de documents, partim dels punts segents: * Laprenentage dels continguts va estretament lligat al fet de poder expressarlos. Lescriure i la producci audiovisual ajuda als estudiants a reformular la seva prpia comprensi, reflectint el que sest aprenent, acceptant les noves idees. Escriure i produir s essencial per documentar les relacions entre evidncies, justificacions i afirmacions, i permet tenir temps per reflexionar sobre les idees, imatges mentals i afirmacions. * Perqu lestudiant pugui adoptar el paper que li demanem i sigui capa descriure textos acadmics acceptables dins del context escolar o produir audiovisualment, ha de tenir un cert domini dels diferents gneres de text o produccions audiovisuals habituals en una classe. Per exemple, cal conixer les caracterstiques dun text argumentatiu si hem descriure una argumentaci, o duna descripci si hem de descriure o definir un concepte. * Parlant de llengua escrita,sovint partim del supsit que els alumnes saben llegir i escriure, en termes genrics, i donem per fet que aquests aprenentatges shan produt, o sin shan de produir, en el marc de les matries especficament lingstiques. De vegades, no som prou conscients que una part dels aprenentatges lingstics, els que es relacionen especficament amb la matria, no sensenyen a les classes de llengua. Difcilment el professor de llengua ensenyar als alumnes com escriure la interpretaci dun grfic histric o matemtic, un informe de prctiques, o la descripci dun procs tecnolgic. Per tant, a part del treball de base fet des de les rees lingstiques, podem ajudar des de les diferents rees a

millorar els nostres alumnes a lhora descriure el que necessiten especficament en la nostra matria, i per tant, tamb a reestructurar, organitzar i aprofundir el coneixement de la nostra disciplina. No s que ens haguem de convertir en professors de llengua, sin que a la vegada que treballem la nostra matria, podem simultniament i de forma prctica, ajudar el nostre alumnat a activar les habilitats necessries per produir diferents tipus de text.

3. Aspectes que intervenen en lescriptura.

-

Procs del codi (etapes evolutives a l'educaci primria). Habilitats psicomotrius (grafisme, tra i direccionalitat a l'educaci primria).

Aspectes formals (tipus de letra, presentaci..). Habilitats de composici (contextualitzaci, planificaci, redacci, revisi,reelaboraci i edici).

Gramtica (fonologia, ortografia, vocabulari, morfosintaxi) Semntica (significat de les paraules). Text (estructura, propietats...).

I tots aquests aspectes interrelacionats amb la motivaci i la funcionalitat.

4. Tipologies textuals.

Text narratiu Text expositiu- explicatiu Text descriptiu Text instructiu Text informatiu Text conversacional Text potic Text enumeratiu

TIPUS DE TEXTOS

MODELS

EDUCACI INFANTIL

CICLE INICIAL PRIMRIA

CICLE MITJ PRIMRIA (narraci breu) catal castell

CICLE SUPERIOR PRIMRIA

1. NARRATIU

CONTES

(clssics) catal

(clssics) catal catal

(narraci breu) castell/angls medi medi

NOTICIES REPORTATGE LLEGENDES FAULES NOVELLES AUTOBIOGRAFIES 2. DESCRIPTIU PUBLICITAT /ANUNCIS

catal

catal catal castell catal Catal/angls (logotips) catal catal castell catal/castell angls

DESCRIPCI CARTES/POSTALS

catal (postals) catal

catal

Medi/angls (cartes)

medi/angls (postals)

castell/angls angls catal medi

CORREUS ELECTRNICS

DICCIONARIS/GUIES

catal/castell angls

catal/castell angls angls

CARTELLS

catal

Catal/angls

Castell/ angls

ENUNCIATS DE PROBLEMES 3. EXPOSITIU TEXTOS EXPOSITIUS EXPOSICIONS ORALS catal

matemtiques medi catal medi

matemtiques medi catal/castell medi

matemtiques medi/angls catal/castell medi catal

VIDEOCONFERNCIA ESQUEMES/MAPES CONCEPTUALS DOSSIERS TEMTICS 4. ARGUMENTATIU CARTES AL DIRECTOR ASSEMBLEES DEBAT catal catal medi

medi medi catal catal Catal

5. INSTRUCTIU

NOTES RECEPTES DE CUINA EXERCICIS ESCOLARS

catal catal

catal catal catal

angls castell catal/castell angls catal/castell angls catal/castell

castell/angls angls INSTRUCCIONS LLISTES 6. CONVERSACIONAL CONVERSA ENTREVISTES/QESTIONARIS DILEGS CMICS DRAMATITZACIONS/TEATRE XAT 7. RETRIC DITES/FRASES FETES/ RODOLINS/ catal EMBARBUSSAMENTS CANONS catal catal catal catal catal catal catal catal/castell

castell/angls angls catal/castell castell catal/medi angls catal castell catal/medi angls castell angls catal

Catal/angls

catal/castell angls

catal/castell angls

ENDEVINALLES POEMES ACUDITS 8. PREDICTIU PREDICCIONS DEL TEMPS

catal catal

catal catal catal catal castell

catal

medi

HORSCOPS

catal/castell

TIPUS DE TEXTOS 1. LA DESCRIPCI

2. LA COMPARACI 3. L'EXPLICACI 4. LA JUSTIFICACI 5. L'ARGUMENTACI

1. LA DESCRIPCI
Expressar informaci sobre qualitats, propietats, caracterstiques generals, accions de conceptes, objectes, fets, fenmens, esdeveniments (estils, artistes, obres dart) sense establir relacions causals.. Ha de respondre a la realitat. Pintura verbal imatge exacta de la realitat. o Fer-se una idea exacta dall que es descriu o DEFINIR: Expressar les caracterstiques necessries i suficients perqu el concepte no es pugui confondre amb un altre. o RESUMIR: realitzar un procs de selecci i condensaci de les idees de ms valor estructural. 1. 2. 3. Observar la realitat. Aprendre a mirar. Reconixer i Identificar el que s essencial. Definir. Seleccionar els elements destacats de la realitat en funci dels objectius. Suprimir. 4. Resumir. Generalitzar (condensar). 5. Ordenar i classificar. Establir lordre de la descripci. Agrupar per categories. 6. Construir el text i elaborar-lo utilitzant la terminologia adient i el lxic propi de lrea. Qu, Com ...................................................... s Qu, On, Quan, Com ..................................... passa Qu, Com ....................................................... fan Qui, Com ........................................................ interv Quants, Com, Qui ........................................... sn Qu, Com ....................................................... pensen On, Com ......................................................... viuen Qu, Com ....................................................... volen Quines caracterstiques presenta? Ttol del text Identificaci i Presentaci general del concepte Desenvolupament del concepte: seleccionar el ms essencial i ordenar les caracterstiques: de ms general a ms concret (tot/parts), de forma espacial (de dalt a baix, desquerra a dreta...), de forma temporal (primer, desprs...) Sintaxi senzilla: frases curtes, oracions de predicat nominal, coordinades amb i o juxtaposades separades amb punt. Substantius, adjectius qualificatius, verbs en temps present o imperfet, adverbis de lloc, estructures de comparaci, enllaos, connectorsespacials, temporals... Conclusi que resumeixi i reculli el ms essencial. a. Un text que permeti fer-se una idea exacta del que es descriu. Complet: amb un nombre suficient de propietats o caracterstiques. b. Hi ha suficients coneixements representats. c. Les caracterstiques sn objectives i acceptables per a la comunitats cientfica. d. s adequat del lxic de lrea.

Qu s

Serveix per

Qu sha de fer

Preguntes

Com sha de construir el text

Resultat a obtenir

2. LA COMPARACI
Trobar semblances i diferncies entre dos o ms conceptes, objectes, fets, fenmens, esdeveniments (estils, artistes, obres dart). Forma part de la descripci, per introdueix aspectes de lexplicaci (causes i conseqncies dels fenmens) i fins i tot de la justificaci ( aportar raons que avalin les afirmacions)

Qu s

Serveix per

Fer-se una idea ms clara dall que sest observant. Relacionar diferents conceptes i establir-hi connexions. Determinar el que s essencial del que s secundari. 1. 2. 3. Observar la realitat. Aprendre a mirar. Reconixer i Identificar el que s essencial. Establir una pauta jerarquitzada de les similituds i les diferncies. Elaborar una taula de comparaci. Fer referncia a les caracterstiques concretes. Explicar les causes de les similituds i diferncies Elaborar una conclusi En qu sassemblen aquestes obres, artistes, estils... pel que fa a: aspectes formals, significat, poca, intencions...? Quines sn aquestes semblances? En qu es diferencien? Quines sn aquestes diferncies? Quins punts en com podem trobar? Per qu sn iguals o diferents en determinats aspectes? Sobserva alguna influncia duna obra a laltre o suposa una ruptura? Les semblances indiquen un mimetisme o una recreaci? Tradici o innovaci? Quina conclusi general en podem extreure? Ttol Presentaci general dels conceptes, obres, estils, artistes a comparar. Desenvolupament: Identificar les semblances i/o diferncies seguint els organitzadors, les pautes establertes i la taula de comparaci. Destacar especialment les similituds si els conceptes sn molt diferents i les diferncies si sn molt iguals. Explicitar les causes i posar exemples de cada afirmaci. Oracions de predicat nominal, coordinades amb i o juxtaposades; subordinades amb relacions causals, adversatives, consecutives i finals i amb connectors de jerarquitzaci, parallelisme, comparaci, modalitat, exemplificaci o illustraci, causa, conseqncia, mfasi... Conclusi (visi de conjunt) a. Un text que permeti fer-se una idea exacta del que es compara b. Es presenten les obres a comparar. c. Amb un nombre suficient de propietats o caracterstiques comunes o diferents i els motius de les mateixes. d. Hi ha suficients elements de relaci representats i es

Qu sha de fer

4. 5. 6. 7.

Preguntes

Com sha de construir el text

Resultat a obtenir

presenten ordenats seguint els passos del comentari duna obra artstica. e. Identifica els aspectes visibles de les obres per fonamentar la comparaci dels elements ms importants. f. Les afirmacions sn objectives i acceptables per a la comunitats cientfica. g. s adequat del lxic de lrea.

3. LEXPLICACI
Qu s Serveix per
Exposar amb paraules clares a fi de fer comprensible a alg un fenomen, un resultat, un comportament establint relacions causals. Convertir la informaci en coneixement. Produir raons o arguments que enumerin qualitats, propietats, caracterstiques Establir raons causals entre les raons i els arguments sense posar en dubte els fets que sn objecte de lexplicaci Per qu? (causes) ... passa / s aix / fan o pensen aix /viuen aix/ ho volen / ho volen aix / aqu Per a qu? (conseqncies, motivacions o intencionalitats) Com? Ttol Introducci (presentaci del tema) Cos de lexplicaci: o Sencadenen i estructuren els fets dacord amb la lgica de lexplicaci o Identificar i Jerarquitzar les causes / efectes per ordre dimportncia o Establir relacions entre elles i amb les informacions prvies o Oracions subordinades amb relacions causals, adversatives, consecutives i finals i amb connectors temporals i causals: perqu, ja que, per, sin... o Estructura: problema soluci, causa efecte ... Conclusi (visi de conjunt) Esquemes ... a. b. c. d. e. f. g. Un text que proporcioni coneixements al destinatari. Coherent, clar (en el tema i en les intencions del lautor). Amb un nombre suficient de raons o arguments i relacions de causa. Ordenaci lgica, sistemtica i jerrquica de les idees. Hi ha suficients explicacions representades. Les raons sn objectives i acceptables per a la comunitats cientfica. s adequat del lxic de lrea.

Qu sha de fer

Preguntes

Com sha construir el text

de

Resultat a obtenir /Criteris davaluaci

4. LA JUSTIFICACI
Provar que alguna cosa s real o certa, aportant raons, arguments, opinions, idees, judicis, crtiques que avalen un determinat comportament i establir relacions entre elles, per fer-lo comprensible a alg a partir dutilitzar els propis coneixements. INTERPRETACI: Presa de posici personal respecte a situacions, fenmens, problemes. Formaci de criteri propi i emissi dopinions. Raons vistes des de la perspectiva dels raonaments personals (tenint en compte els raonaments cientfics, per tamb els ideolgics). Traduir informaci provinent dobservaci, quadres, taules, grfics i material escrit, de manera verificable. o Aprofundir en la comprensi o Validar una tesi o afirmaci o Produir raons que permetin Fer-la comprensible Poder-la defensar o Generalitzar les raons i els arguments, de manera que es puguin aplicar en lanlisi i la comprensi de situacions semblants. 1. Produir raons o arguments (el perqu del perqu) slides, coherents, pertinents, precises, cientfiques. 2. Establir-hi relacions. Deduir, relacionar, distingir. 3. Examinar-ne els criteris dacceptaci: a. La pertinena b. La fora: resistncia a les objeccions o contraarguments Per qu es creu aix? Per qu ho creus? Per qu ho dius? Qu en penses? Qu creus? Quin s el teu punt de vista? Quines raons avalen la teva opini? Ttol Exposici de la tesi que es vol defensar al principi. Organitzaci de les raons a partir dun esquema: sarticulen els arguments abans darribar a la justificaci. Frases amb relacions adversatives, causals amb connectors adversatius, causals: perqu, per, sin, encara que, per tant... Conclusi a. Un text que modifiqui lestat de coneixements, a partir dels coneixements apresos. Coherent, clar (en el tema i en les intencions del lautor). Amb un nombre suficient de raons o arguments. Els coneixements no han de tenir cap error i han de poder resistir les objeccions. s adequat del lxic de lrea.

Qu s

Serveix per

Qu sha de fer

Preguntes

Com sha construir el text

de

Resultat a obtenir

b. c. d. e.

Juntament amb la INTERPRETACI, son els pilars bsics de lArgumentaci.

5.

LARGUMENTACI Expressar dades proves raons arguments opinions idees judicis crtiques amb la intenci de convncer al receptor. o Aprendre a defensar les prpies conviccions i entendre que una mateixa situaci es pot interpretar de maneres molt diferents, totes vlides per a les persones que les defensen. Fer compartir un sistema de valors, una opini Canviar a alg la manera de pensar, el punt de vista. Capacitat de rebatre o modificar les idees dalg altre. Defenses i acusacions, crtiques artstiques... Afirmar tesis o arguments apresos o idees personals. Justificar un punt de vista que es vol defensar. Utilitzar explicacions i raonaments amb valor des del punt de vista del destinatari. Els arguments han de ser: certs, objectius, danalogia o comparaci, dautoritat, racionals (basats en idees acceptades), de fet (basats en proves), dexemplificaci. Evitar falsos arguments, fallcies (argument defectus), falsa autoritat, ignorncia, ofensa, generalitzaci, emotivitat (apellar als sentiments dafalagar, despertar compassi, tendresa, odi...) Refutar daltres punts de vista possibles sobre la qesti. Cedir en certs punts per defensar millor el propi. Quina s la teva opini? Quines raons pots donar per defensar-la? Si alg estigus en desacord amb tu, quines raons creus que faria servir? Com podries convncer aquesta persona que tu tens la ra?

Qu s

Serveix per

o o o o 1. 2. 3. 4.

Qu sha de fer 5. 6. 7.

Preguntes

Ttol Exposici de la tesi que es vol defensar al principi. Organitzaci dels arguments, raons, fets i explicacions a partir dun esquema. Preveure la defensa i la refutaci. Com sha de construir el Frases amb relacions adversatives, causals amb connectors: perqu, per, sin, encara que, per tant... text Verbs de llengua i pensament (dir, creure, pensar, opinar) Adjectius valoratius, substantius abstractes Informaci per parts o per blocs Intertextualitat: citacions, referncies, comentaris daltres textos Conclusi Resultat a obtenir a. b. c. d. e. Un text o exposici oral que aconsegueixi variar els coneixements i les idees del destinatari. Coherent, clar (en el tema i en les intencions del lautor). Amb un nombre suficient de raons, arguments, idees, opinions, judicis, crtiques, refutacions... Solidesa i qualitat dels arguments. Els arguments no han de tenir cap error i han de poder resistir les

f.

objeccions. s adequat del lxic de lrea.

- Tesi: visi que lemissor vol veure acceptada per lemissor. - Argument: ra per convncer alg, provar o refutar alguna cosa.

5. ASPECTES CONCEPTUALS DE LESCRIPTURA

Cicle inicial

CUR NIVELLS S Nivell alfabtic 1R

CONTINGUTS
Escriptures alfabtiques amb alguns errors en el valor sonor convencional. Escriptures alfabtiques amb valor sonor convencional. Utilitzaci de frases com: Hi havia una vegada, vet aqu,... Inici en lescriptura de frases o textos. Diferenciaci dalguns tipus de text: -Descriptius: Cartes. -Narratius: Contes. Construcci de frases llargues o petits textos ( 3 lnies). Diferenciaci segons tipus de text: -Descriptius: Cartes. -Narratius: Contes. -Conversacionals: Dilegs de contes. - Retrics: Poesia. Utilitzaci de: - Separaci de paraules. -Majscula: inicial i noms propis. -Articles i apstrof. -RR- intervoclica. -Plurals. -Que- qui Utilitzaci de : Punt final, dos punts i apstrof.

2N

Inici construccions textos

de de

Cicle Mitj

3R

Construccions de Escriptura de textos inventats ( 5 lnies). textos

Diferenciaci de diferents tipus de text: - Descriptius: Cartes. -Narratius: Contes. -Conversacionals: Dilegs de contes. - Retrics: Poesia. - Argumentatius: Articles dopini i publicitat. -Instructius: Receptes de cuina. - Explicatius: Llibres de text i diccionaris. Utilitzaci de: -Separaci de paraules. -Majscula: inicial i noms propis. -Articles i apstrof. -Plurals. -RR- intervoclica -Que- qui -Accentuaci. - B/V. - J/G. Utilitzaci de : Punt final, coma, dos punts i guionet.

4T

Construccions de Escriptura de textos intentats (8 lnies). Diferenciaci de diferents tipus de text: textos

- Descriptius: Cartes. -Narratius: Contes. -Conversacionals: Dilegs de contes i entrevistes -Instructius: Primers auxilis i receptes de cuina - Retrics: Poesia. -Predictius: horscops. - Explicatius: Llibres de text i diccionaris. Utilitzaci de: -Separaci de paraules. -Majscula: inicial i noms propis. -Articles i apstrof. -Plurals. -RR- intervoclica -Que- Qui/ Gue- Gui -Accentuaci. - B/V. - J/G. -S-SS-C-. Utilitzaci de : Punt final, coma, dos punts , guionet, signes dadmiraci i dexclamaci.

Cicle Superior

Construc cide textos

Escriptura de textos inventats ( 12 lnies). Diferenciaci de diferents tipus de text: -Descriptius: novelles i contes, catlegs, reportatges, diaris. -Narratius: Cmics,biografies. - Conversacionals: Dilegs de contes i novelles, entrevistes i debats. -Instructius: Primers auxilis,receptes de cuina,publicitat,normes de seguretat,campanyes preventives. -Predictius: Previsions meteorolgiques,programes electorals,horscops. - Explicatius: Llibres de text, articles,enciclopdies i diccionaris. - Argumentatius: Articles dopini, crtica de prensa, discursos, publicitat. - Retrics: Poesia i literatura popular. Utilitzaci de: -Separaci de paraules. -Majscula: inicial i noms propis. -Articles i apstrof. -Plurals. -RR- intervoclica -Que- Qui/ Gue- Gui -Accentuaci. - B/V. - J/G. -S-SS-C-. Utilitzaci de : Punt final, coma, dos punts , punt i coma, guionet, signes dadmiraci i dexclamaci, punts suspensius. Escriptura de textos inventats ( 16 lnies). Diferenciaci de diferents tipus de text: -Descriptius: novelles i contes, catlegs, reportatges, diaris. -Narratius: Cmics,biografies. - Conversacionals: Dilegs de contes i novelles, entrevistes i debats. -Instructius: Primers auxilis,receptes de cuina,publicitat,normes de seguretat,campanyes preventives. -Predictius: Previsions meteorolgiques,programes electorals,horscops. - Explicatius: Llibres de text, articles,enciclopdies i diccionaris. - Argumentatius: Articles dopini, crtica de prensa, discursos, publicitat. - Retrics: Poesia i literatura popular. Utilitzaci de: -Separaci de paraules. -Majscula: inicial i noms propis.

Construc ci de textos

-Articles i apstrof. -Plurals. -RR- intervoclica -Que- Qui/ Gue- Gui -Accentuaci. - B/V. - J/G. -S-SS-C-. Utilitzaci de : Punt final, coma, dos punts , punt i coma, guionet, signes dadmiraci i dexclamaci, punts suspensius, cometes i parntesis.

6. Procs de la composici: activitat cognitiva complexa.

Els autors consideren que el procs de composici comporta tres grans subprocessos, que a la vegada suposen diferents operacions mentals: la planificaci, la traducci i larevisi. Al mateix temps els coneixements de l'escriptor,que es guarden a la memria a llarg termini, sn activitats en funci de la manera com interpreti la tasca aquest escriptor i conseqentment, de com es representi mentalment el text que ha d'escriure. Procs cognitiu

* Planificaci: Organitzar les idees, generaci d'idees, formulaci de subobjectius. * Traducci: Linealitzaci de les idees, anades i vingudes de la planificaci. * Revisi: Relectura= Punt de vista del lector. Edici= Escriure de nou, revisar/ modificar.

7. Dificultats en lescriptura.

Fins fa poc es creia que les deficincies en escriptura no es presentaven en absncia d'un trastorn de la lectura, ara saccepta i es pot portar a terme un diagnstic diferencial. El DSM-IV-TR (2.000) agrupa les dificultats d'escriptura sota la denominaci de"Trastorn de l'expressi escrita", si b, no fa una diferncia explcita entre trastorns disgrfics i disortogrfics. A continuaci s'exposen els criteris diagnstics:

Criteris diagnstics DSM-IV-TR:

A) Les habilitats per escriure, avaluades mitjanant proves normalitzades administrades individualment (o avaluacions funcionals de les habilitats per escriure), se situen substancialment per sota de les esperades donades l'edat cronolgica del subjecte, el seu coeficient d'intelligncia avaluat i l'escolaritat prpia de la seva edat. El trastorn del criteri A interfereix significativament en el rendiment acadmic o les activitats de la vida quotidiana que requereixen la realitzaci de textos escrits (p.e. escriure frases gramaticalment correctes i pargrafs organitzats). Si hi ha un dficit sensorial, les dificultats en la capacitat per escriure excedeixen de les associades habitualment a ell.

B)

C)

El Trastorn de l'expressi escrita es caracteritza, doncs, per destreses d'escriptura clarament inferiors al nivell que caldria esperar per l'edat, capacitat intellectual i nivell educatiu de la persona, determinats mitjanant l'aplicaci dels tests normalitzats corresponents. Aquest problema afecta l'activitat acadmica i a les activitats diries, i no es deu a cap deficincia neurolgica o sensorial. Entre els seus components estan la mala ortografia, els errors gramaticals i de puntuaci aix com la mala escriptura.

Es tracta d'un trastorn constitut o en vies de constituci que no comena a prendre cos fins desprs del perode d'aprenentatge de l'escriptura. A partir d'aquesta edat comencen a manifestar-se els errors caracterstics. Es creu que afecta entre un 3 i un 10% dels nens en edat escolar; existeixen evidncies que els nens que pateixen aquest trastorn pertanyen amb freqncia a famlies amb antecedents del mateix.

4 - Smptomes del Trastorn de l'Expressi Escrita

1Dificultats des dels primers anys escolars per lletrejar paraules i expressar els seus pensaments d'acord a les normes prpies de la seva edat. Errors gramaticals en les oracions verbals o escrites i mala organitzaci dels pargrafs. Per exemple, de forma reiterada encara que se'ls recordi, comenar la primera paraula de l'oraci amb majscula i acabar amb un punt. Escriu lentament, amb lletres deformades i desiguals. Deficient espaiament entre lletres, paraules o entre renglons, amb lligament trencat entre lletres. Trastorn de la prensi. Agafa de manera maldestre el llapis contraient exageradament els dits, la qual cosa li fatiga en poc temps, aquestes dificultats es fan notar quan, en cursos ms avanats, s'exigeix al nen que escrigui rpid. Alteracions tnic-posturals en el nen amb dficit de l'atenci. La majoria de nens amb aquest trastorn se senten frustrats i enfadats a causa del sentiment d'inadequaci i fracs acadmic. Poden patir un trastorn depressiu crnic i alteracions de la conducta com a resultat de la seva creixent sensaci d'allament, diferenciaci i desesperaza.

2-

34-

5-

67-

5 - Etiologia: Possibles causes

A) FACTORS MADURATIUS Amb freqncia, en els trastorns lecto-escriptors, s'assumeix l'evidncia de dficits neuropsicolgics que impedeixen una execuci satisfactria. L'escriptura s una activitat perceptiu-motriu que requereix una adequada integraci sensorial i maduraci neuropsicolgica en el nen. Alguns dels factors desencadenants d'alteracions en l'escriptura poden agrupar-se en: 1-Trastorn de lateralitzaci Lambidextrisme s freqent causa de dficit escriptor, ja que en aquests casos no existeix una adequada implantaci de la lateralitat manual. L'escriptura en aquests casos tendeix a ser lenta, amb nombroses inversions i amb malaptesa en el control de l'til de l'escriptura. Passa una cosa similar amb els esquerrans contrariats, especialment en el cas dels nens que sn clarament esquerrans. L'escriptura tendeix a ser en direcci dreta-esquerra, s'efectua de forma lenta i amb alteracions en l'espai-temps. Una altra de les causes s la lateralitat creuada que es produeix normalment quan el predomini ocular no s homogeni amb el de la m i el peu. 2-Trastorns de la psicomotricitat Quan la base psico-motriu del nen es troba alterada per causes funcionals pot produir-se alteraci en l'escriptura. Es diferencien dos grups principals:

El maldestre motriu: La seva motricitat s feble, fracassant en activitats de rapidesa, equilibri i coordinaci fina. Els hiperactius: Presenten trastorns de pressi, dificultat per mantenir l'horitzontalitat de les lnies amb dimensions irregulars. 3-Trastorns de l'esquema corporal i de les funcions perceptiu-motrius Molts nens presenten un dficit d'integraci viso-perceptiva amb confusi de figura-fons, perseveracin en la cpia, rotaci de figures, etc. En altres casos hi ha un dficit d'estructuraci espai-temporal que afecta l'escriptura (desordres en la direccionalitat, posicions errnies al voltant de la lnia base, alteraci de grafemes de simetria similar, etc.). Per ltim, existeixen tamb trastorns de l'esquema corporal que alteren l'escriptura convertint-la en lenta i fatigosa, amb dificultat en el control del llapis i trastorns de la postura corporal durant l'escriptura. B) FACTORS DEL CARACTER O PERSONALITAT L'escriptura inestable, barroera, amb falta de proporci adequada, amb deficient espaciacin i inclinaci s caracterstica de certs nens amb conflictes emocionals. Hi ha una alteraci de l'escriptura caracterial pura on l'escriptura s una forma de cridar l'atenci davant els seus problemes. En altres ocasions, s un trastorn mixt perqu es presenta no noms com a expressi de trastorns afectius, sin en uni de trastorns perceptius-motrius, de lateralitzaci, etc. C) FACTORS DE TIPUS PEDAGGIC Entre ells podem destacar la imposici d'un rgid sistema de moviments i postures grfiques que impedeixen al nen adaptar la seva escriptura als requeriments de la seva edat, maduresa i preparaci.

En alguns casos la mala escriptura es pot deure, en part, a factors emocionals temporals o persistents. En aquets casos els diferents grafemes poden conservar una estructura mes o menys correcte (intum que el nen s capa de fer-los b si sesmera) per es fan difcils de reconixer donat que apareixen comprimits, uns damunt els altres, no hi ha espai entre paraules i la lectura es fa complicada sin impossible.

6- Avaluaci psicopedaggica
Tenint en compte l'edat del nen i les dades obtingudes mitjanant entrevista s'efectuar la corresponent avaluaci individual. Aquesta avaluaci s molt similar a la plantejada en la dislxia ja que moltes de les proves especfiques estan adreades als processos lectoescriptors. A continuaci s'exposen les diferents factors a avaluar: a) Nivell intellectual: S'utilitzen proves verbals com el Wisc-R (o la seva actualitzaci el Wisc IV), tamb el K-ABC de Kaufman. Pel que fa a les no verbals es pot aplicar el Test de Matrius Progressives de Raven o el Toni-2. Els resultats obtinguts amb aquestes proves suposen una mesura de la capacitat intellectual del subjecte globalment, per tamb proporcionen un perfil dels diferents factors mentals implicats. b) Anlisi especfic lecto-escriptura: Alguns dels instruments adequats sn: 1 - El Tale (o TALEC en versi catalana) construt per investigar amb rapidesa i detall el nivell general i les caracterstiques essencials de l'aprenentatge de la lectura i escriptura. Comprn dues parts (Lectura i Escriptura) cada una de les quals est integrada per diverses proves (Tea Edicions). 2 - PROESC. Avaluaci dels processos de l'escriptura. Avaluaci dels principals processos

implicats en l'escriptura i la detecci d'errors. Edat d'aplicaci: De 3r d'Educaci Primria a 4t d'Educaci Secundria. c) Avaluaci percepci visual i maduraci viso-motriu: 1 - FROSTIG. Desenvolupament de la percepci visual. Dissenyada amb el propsit d'apreciar els retards en la maduresa perceptiva en nens que presenten dificultats d'aprenentatge. Explora cinc aspectes de la percepci visual que sn relativament independents: Coordinaci visomotora, Discriminaci figura-fons, Constncia de formes. Percepci de posicions en l'espai i Relacions espacials. 2 - TEST DE Bender. Amb aquesta prova podem obtenir una valoraci de la maduresa visomotora del nen aix com diferents aspectes del seu temperament. d) Estil cognitiu: El MFF-20. Aquesta prova pot ser til per valorar el constructe Reflexivitat-Impulsivitat. Aquesta variable representa un aspecte clau per analitzar el rendiment acadmic i l'adaptaci personal i social del nen.

7- Intervenci psicopedaggica
La intervenci s'ha de centrar en aquells aspectes deficitaris detectats en l'avaluaci prvia. No obstant aix, La reeducaci no noms s'ha de fer sobre el smptoma identificat sin entenent l'infant com a expressi d'un conjunt nic de diferents factors culturals, familiars, emocionals, etc. El tractament s'ha d'estructurar com un procs continu de millora, des dels aspectes ms simples als ms complexos, per facilitar la reorganitzaci del procs o processos deteriorats. A aquest respecte normalment sol ser convenient comenar per corregir, des dels inicis de l'escriptura, la postura juntament amb una adequada prensi i pressi del llapis sobre el paper. A continuaci s'exposen una srie d'orientacions prctiques ordenades segons els diferents processos implicats en l'escriptura. a) Processos motrius: Alguns autors (Salvador Mata, 1.997) assenyalen la necessitat d'aconseguir la independncia braespatlla, avantbra-bra, etc., Acabant amb la independncia dels dits, abans de procedir a la reeducaci dels processos motors. Les possibles activitats se centraran en fer cercles amb el bra a diferents ritmes; llanaments d'objectes (cistella, diana ...); flexi i extensi del canell, botar una pilota, enfilats de boles o objectes, treballar amb plastilina o un punx, etc Un cop aconseguida aquesta independncia es treballar sobre els aspectes grafomotors que permetran el control del gest i de la grafia. Per aix solen utilitzar-se exercicis de control de lnies rectes (per controlar la frenada) i exercicis de control sobre lnies ondulades i corbes (diferents tipus de bucles). Referent a aix es recomana la utilitzaci dels exercicis de Frosting. Sol resultar molt til per millorar el rendiment, utilitzar exercicis de relaxaci. Poden incorporar-se com jocs introductoris a la sessi i tenen com a objectiu ajudar al nen a entendre la idea de tensi-distensi muscular (per exemple, podem demanar-li que s'imagini que s una barra de gel immbil i que progressivament es va fonent ... ) En molts casos s necessari millorar la grafia de moltes lletres per aconseguir una escriptura llegible, que pugui fer rpidament i amb relativa poca atenci. La intervenci d'aquests aspectes ha de ser multisensorial, s a dir, la informaci ha d'arribar al nen per diversos sentits. En el mercat existeixen nombrosos quaderns de prctica per aconseguir una escriptura rpida i automatitzada, per sense afectar la llegibilitat de la mateixa. Aquestes activitats han de ser

supervisades i corregides pel nen sota supervisi de l'adult. b) Processos morfosintctics: L'objectiu s ensenyar al nen a construir frases sintcticament correctes. Les activitats han de planificar-se segons una dificultat creixent en les frases. Podeu comenar per frases simple (subjecte-predicat), augmentant progressivament la complexitat. A tal efecte es poden utilitzar imatges de suport, diagrames, etc. En definitiva, l'important s facilitar l'aprenentatge de les estructures gramaticals de manera directa en relaci amb l'escriptura, encara que progressivament es reduiran les ajudes fins a desaparixer. c) Processos lxics: Aqu l'objectiu es centrar-se en ensenyar el vocabulari ortogrfic bsic, regles de correspondncia fonema-grafema i habilitats fonolgiques de segmentaci. s convenient realitzar activitats amb grups reduts de paraules. s tamb important ensenyar al nen a formar una correcta imatge visual de les paraules, simultniament l'escriptura de les lletres amb la seva pronunciaci. d) Altres processos: En alguns casos pot ser necessria la reeducaci viso-motora o la de lalateralitat establint pautes concretes per al major coneixement i domini de les coordenades espai-temporals respecte al propi cos abans d'assumir una intervenci especfica en el trastorn de l'escriptura.

8.

Prctiques educatives en els diferents cicles.

Prctica 1 Les habilitats lingstiques de descriure, definir, explicar, justificar i argumentar Prctica 2 Hi ha moltes descripcions, tot depn des d'on es mira Prctica 3 Valoraci de diferents propostes per treballar la descripci i la definici Prctica 4 Fer escriure i produir en diferents formats Prctica 5 Anlisi de textos explicatius i justificatius

Prctica 1
Les habilitats lingstiques de descriure, definir, explicar, justificar i argumentar Un dels grans reptes que tenim com a docents, s que lalumnat aprengui a comunicar per escrit, correctament, el coneixement adquirit. En aquest procs, s important que hi hagi unes orientacions clares i a ser possible, comunes entre el professorat, per tal de facilitar laprenentatge i la interioritzaci del procs.

s per aquest motiu que partirem d'una activitat que ens animar a reflexionar sobre la prctica en la utilitzaci de les habilitats lingstiques a laula i ens orientar en la identificaci i la producci de textos per descriure, explicar, definir, argumentar i justificar.

Reflexionem sobre la nostra prctica

Quina s la situaci?

1. Entre les diverses tasques que lalumnat fa a les vostres classes, els demaneu que descriguin, expliquin, argumentin, defineixin o justifiquin? * Mai * Alguna vegada * Freqentment * Molt freqentment, ja que la majoria de les tasques i dels exmens demanen ls daquestes habilitats Amb lalumnat arribeu a un consens sobre el significat daquests termes amb alguna activitat didctica, analitzant exemples, donant pautes, etc.? *S *No Si la resposta s afirmativa, com ho feu?

3. En el vostre departament o equip educatiu heu compartit el significat d'aquests termes? *Mai ens ho hem plantejat. *Alguna vegada, per sense arribar a acords. *Hem reflexionat conjuntament, hem consensuat significats i elaborat materials per treballar aquestes qestions a les classes de les nostres matries.

4.Amb

quins

suports

mitjans

acostumeu

fer

aquestes

activitats?

Com es podrien treballar aquestes habilitats lingstiques?

1.Podreu proposar una definici per a cadascuna daquestes habilitats? Creieu que la definici ser diferents segons si sou duna matria o una altra? 2. Es podria fer quelcom per avanar en el desenvolupament de la competncia

comunicativa

des

del

departament?

en

el

centre?

3. Quina informaci necessitareu per tal de millorar la comprensi (oral i escrita) i les produccions escrites i/o audiovisuals de lalumnat?

Identificaci de textos de diferents tipus en materials didctics i produccions dalumnes

A les classes de les diferents rees, es solen fer demandes als alumnes com descriu el que observes, justifica la teva afirmaci, argumenta el teu punt de

vista. El significat d'aquestes demandes de vegades no s molt clar pels alumnes.

Potser coneixen els conceptes, per no amb la suficient profunditat per saber quines passes han de seguir per escriure. Per altra part, com a docents, tot i que coneguem aquests conceptes, ens pot ser difcil explicitar com s'ha de fer la feina que els demanem. A ms a ms, una altra dificultat pot ser que molts textos escolars barregen diferents tipologies textuals, per exemple un text pot ser en part explicatiu, en part argumentatiu, etc.

Per familiaritzar-se amb els diferents tipus de text i les seves caracterstiques, un bon exercici de pot ser els estudiar diversos textos i classificar-los. lhabilitat

Proveu

classificar

documents

segents

indicant

cognitivolingstica que predomina (descriure, definir, resumir, explicar, justificar, argumentar), el tipus de text (descriptiu, narratiu, explicatiu, instructiu, argumentatiu) i els criteris que empreu per esbrinar-ho.

Prctica 2
Hi ha moltes descripcions, tot depn des d'on es mira Quan un alumne ha de descriure, s'enfronta a dificultats inesperades. En primer lloc cal que el que hagi de descriure sigui significatiu per ell. Per altra banda, ha de conixer les caracterstiques d'una bona descripci. El podem orientar a partir de diverses propostes per descriure en diferents suports i contextos. Activitat 1

Us proposem una activitat que vol fer-vos comprendre les dificultats de l'alumnat en el moment en que se li proposa fer un escrit com per exemple una descripci. Escolteu atentament el fragment de msica que us proposem i feu-ne una descripci . Quines dificultats heu trobat? Repasseu la vostra descripci i assenyaleu 3 elements subjectius i 3 elements objectius. Probablement us hauria facilitat la feina saber quina era la finalitat de la descripci que se us demanava. Si havia de ser per la classe de msica, o de literatura o per un concurs per endevinar peces musicals. Segons quina fos aquesta

finalitat, haurieu incls ms o menys elements subjectius i la forma de redactar tamb hauria estat diferent. Si teniu bons coneixements musicals probablement haureu escrit la descripci ms fcilment. Si no teniu aquest coneixements, s probable que escriure la descripci hagi estat una tasca molt complicada. De la mateixa manera, els alumnes podran fer la feina ms fcilment si saben la finalitat de la descripci i tenen coneixements sobre all que han de descriure. Quan demanem als alumnes que descriguin alguna cosa, pot ser que pel context de la classe s'imaginin quina s la finalitat del que els demanem, per segurament, si no tenen unes referncies teriques en les que basar la seva descripci, els ser molt dificil afrontar aquesta feina. Activitat 2

Lobjectiu de lactivitat s familiaritzar-se amb els diferents tipus de descripci segons la situaci de classe en qu es facin servir i identificar-ne les caracterstiques. Podeu fer l'activitat amb una flor real o amb una fotografia. Hi ha qualitats sensorials que una fotografia no ens donar mai, com per exemple l'olor, per en canvi, les fotografies dels detalls de la flor ens facilitaran l'observaci de qualitats que potser a ull nu no podem percebre. Podeu trobar un banc de fotografies i d'altres suports audiovisuals per treballar a: http://bancoimagenes.isftic.mepsyd.es/ Es tracta de fer la descripci adoptant dues identitats *Fer la descripci i el dibuix de la flor com ho faria un/a escriptor/a o un/a artista *Fer la descripci i el dibuix com ho faria un botnic Un cop enllestides les dues descripcions, compareu-les i, desprs, elaboreu una llista del que cal per escriure una bona descripci cientfica i del que cal per fer una bona descripci literria

UNA FLOR Per fer una bona descripci cientfica Per fer una bona descripci literria cal cal

Activitat Definici duna

3 flor

Desprs dhaver comparat les diferents descripcions, ens proposem escrure una definici de flor.

Si es fa aquesta activitat amb alumnes, se'ls pot demanar que, a partir de totes les descripcions, estableixin les caracterstiques comunes a totes les flors i arribin a escriure'n una definici. Per comprovar si poden aplicar aquesta definici que han elaborat, se'ls pot demanar: Justifica si aquesta mostra s una flor

Utilitzant la definici anterior justifiqueu si les diferents mostres que sens presenten sn o no una flor. Exemples de descripcions

Ens pot ajudar a entendre els diferents tipus de descripcions veure els segents exemples: http://www.youtube.com/watch?v=A1Ci7nEhgFI http://www.relatsencatala.com/rec/Controller? rp_action=view_relat&rp_relat_id=92264 http://ca.wikipedia.org/wiki/Flor

MILLOREM LES DESCRIPCIONS DEL NOSTRE ALUMNAT En nombroses situacions a classe demanem als alumnes que descriguin. Tal com hem vist, la descripci s ms fcil si sabem quina finalitat t, i si tenim suficients referncies teriques. Tamb cal tenir en compte, que quan demanem un descripci no sempre demanem el mateix exactament. No s igual, per exemple, descriure el que es veu al microscopi, una pintura o un procs per fabricar un objecte. Partint de la vostra experincia:

*Penseu en quines activitats daula es demana a lalumnat que facin descripcions. *Quins objectes, fenmens o processos han de descriure? *Per qu han de descriure? *Feu una llista daquestes activitats

ACTIVITAT

Per poder aprendre a descriure, pot ser molt til avaluar les descripcions. Ens pot ajudar una graella d'avaluaci. Aqu teniu un model de graella i uns textos per aplicar-la Proposem veure un instrument per facilitar l'avaluaci de les descripcions. a) Estudieu la graella proposada. Qu afegireu o treureu ? b) Apliqueu els criteris al text dels i de les alumnes Qu ha de fer lalumne/a Identificar i categoritzar lobjecte, el procs que es descriu. Anomenar les propietats o caracterstiques importants. Anomenar suficients caracterstiques. Qualificar i o quantificar les caracterstiques amb qualitats, quantitats, unitats adequades Utilitzar els termes adequats. Fer la descripci seguint un ordre segons lestructura (tot, parts), temps ( primer, desprs), espai Escriure frases completes, clares. Repassar lortografia. B, R o Comentari M

Prctica 3
Valoraci de diferents propostes per treballar la descripci i la definici Una vegada ha quedat clar quines sn les caracterstiques de la descripci i la definici, us proposem valorar algunes propostes per treballar aquests tipus de text amb els alumnes. Activitat Llegiu i trieu una de les propostes segents i valoreu: *En quina situaci podreu proposar aquesta activitat. *Quines dificultats tindreu per realitzar-la. *Com podreu adaptar i organitzar una activitat semblant. Proposta 1 Les paraules clau d'un text Molt sovint, en els textos cientfics es van definint conceptes importants per entendre el text. Us proposem que busqueu les definicions de les paraules clau del segent text. Llegiu el text, subratlleu-ne les paraules clau, buqueu-ne la definici i copieu-la en la taula de sota. ( text per a sis de primria)

Les

malalties

infeccioses

Moltes de les malalties que afecten lhome sn les anomenades malalties infeccioses, produdes per microorganismes parsits com els bacteris, els virus, els protozous o els fongs. Grcies a les investigacions de Robert Koch, de Louis Pasteur i daltres cientfics de finals del s. XIX, sestabl la relaci entre les malalties infeccioses i els microorganismes que les causen. Quan un microbi penetra en el nostre organisme, la malaltia no es manifesta immediatament, sin que hi ha un perode dincubaci durant el qual el microorganisme es multiplica activament. Passat aquest perode apareixen els smptomes, els senyals de la malaltia. Els smptomes depenen de les lesions que han produt els microorganismes. Un dels smptomes ms comuns s la febre, que podria interpretar-se com una resposta de lorganisme per evitar la proliferaci de microorganismes, perqu aix no trobin la

temperatura

ptima

per

desenvolupar-se

tan

rpidament.

Si una malaltia infecciosa afecta els ciutadans duna comarca o duna naci rep el nom depidmia; en canvi, si afecta individus de tot el mn sanomena pandmia. Les malalties sestenen rpidament per les poblacions, perqu els microorganismes que les transmeten passen duns individus als altres per contagi.
paraula clau malaltia infecciosa pandemia Pargraf on est definida Definici

Proposta Treballem el concepte definir.

Prepareu una activitat per ajudar lalumnat a comprendre, definir i utilitzar un lalumnat. Seguiu les segents fases: concepte. Formeu grups per rees i trieu un concepte per a treballar-lo a classe amb

Fase preparatria (del professor/a): fer el saber accessible.

*Cercar els atributs, exemples i contraexemples en relaci al mot que es vol ensenyar. *Qu s all essencial ? Quina relaci hi ha entre els atributs? Com es relaciona el concepte en la jerarquia conceptual? *Preparar una activitat amb una tasca (com els exemples anteriors).

Fase de construcci negociada del significat: guia del procs de coconstrucci.

*Etapa dexploraci (qu en saben?, amb qu el relacionen?)

*Etapa dintroducci de nova informaci, de reconeixement, de clarificaci, didentificaci dels atributs essencials *Etapa de validaci: generar exemples i justificar-los *Definir-lo

Fase de generalitzaci dels coneixements i de transferencia

*Utilitzar-lo en altres contextos

Prctica 4

Fer escriure i produir

Una situaci freqent a les classes, s demanar als estudiants que escriguin textos a partir del qu han observat, dels experiments que han fet o de les dades que els donem. El tipus de text no s sempre el mateix. Els demanem que expliquin, que interpretin per alguns alumnes no saben ben b com ho han de fer. Quan els alumnes han de produir un discurs s'enfronten a dos tipus de dificultats: el que han de comunicar (els conceptes, coneixements, etc) i la forma com ho han de fer (les caracterstiques prpies del tipus de discurs). A mesura que l'alumne prepara la seva producci, ha d'ordenar i organitzar les idees, i aquest procs, a la vegada que millora el discurs, tamb ajuda a aclarir els coneixements. A part dels beneficis que t escriure textos en els formats tradicionals per construir el coneixement, cal tenir en compte el potencial de la comunicaci audiovisual en aquest sentit. Per exemple, en alguns casos, produir un petit vdeo pot ser ms adequat que un text, i en altres casos pot ser al contrari.

Escriure a travs del cmic

Alguns alumnes es poden sentir ms motivats si els demanem que escriguin textos en una forma que els sigui ms visual. Per exemple, si els demanem que escriguin un cmic. El llenguatge del cmic t tamb per una sintaxi que s'haur de treballar prviament a l'aula tant pel que fa al text com a la imatge.

Podeu trobar ms informaci sobre com fer-ho a: http://www.xtec.cat/~imagrans/comic.htm

Aquest pot ser un bon treball interdisciplinar de visual i plstica, de llengua i l'rea de la qual en volem fer el cmic. Aqu en teniu un exemple. Activitat Com s l Univers? Des de lAntiguitat, han existit diferents punts de vista sobre com era el Sistema Solar. Ptolemeu i Coprnic, en poques diferents van defensar el model geocntric i lheliocntric. *Consulta les pgines web segents: http://www.xtec.cat/~ajimeno/cn1eso/03soliluna/03solilluna.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Model_helioc%C3%A8ntric http://ca.wikipedia.org/wiki/Model_geoc%C3%A8ntric http://ca.wikipedia.org/wiki/Cop%C3%A8rnic

http://www.youtube.com/watch?v=VyQ8Tb85HrU *Fes un cmic que expliqui els diferents punts de vista sobre el Sistema Solar al llarg del temps

Unes eines que

poden

ser

tils

per

crear

cmics

digitalment

sn

http://pixton.com/ct/ http://stripgenerator.com/ http://www.toondoo.com/Home.do Podeu veure exemples de cmics creats amb aquests programes Potser us al haureu web de d'espurna.cat. registrar http://www.espurna.cat/kampus/mod/glossary/view.php

Escriure a travs de la web 2.0

En la xarxa trobem moltes ocasions per fer escriure als alumnes individualment o de forma collaborativa: blocs, frums, fotologs, wikis,videoblogs Si esteu interessats en el tema, podeu trobar ms informaci a: http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/td205.htm. Aqu teniu algun exemple d'utilitzaci de bloc al centre: http://revistabellulla.blogspot.com/ Podem trobar altres exemples interessants de participaci a travs de frums. Aqu en teniu alguns exemples: http://www.quellegeixes.cat/ on els alumnes poden opinar sobre les seves preferncies a l'hora de llegir. La web http://www.3xl.cat/p3xl/3xl.jsp, la comunitat juvenil de Tv3, ofereix diversos espais oberts a la participaci dels que la visiten, com frums, xats, blogs

Per exemple, hi podeu trobar frums sobre un munt de temes que poden interessar a als alumnes, com El senyor dels anells o altres pellcules: http://forums.ccrtvi.com/index.php?c=4 http://www.3xl.cat/p3xl/3xlSerie.jsp?idint=510

Produir un audiovisual o un vdeo

Un altra forma de comunicar s a travs de la producci de vdeo o multiformat audiovisual. Consulteu el curs Narracions digitals i videotutorials: nous recursos

per treballar les competncies digital i comunicativa per veure possibilitats

comunicatives del vdeo. http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/td210/index.html Tamb trobareu possibilitats de la producci audiovisual a: No cal tenir grans coneixements tcnics. De vegades no cal ni edici i, si es vol fer, es pot fer amb programes gratuts com Windows Movie Maker, o programes online, com Pixorial, entre d'altres. Mireu aquest exemples i penseu en quines situacions d'aula podrieu proposar als alumnes fer un treball similar. Treball d'alumnes de l'Institut la Llauna de Badalona. Es tracta d'una narraci en forma de postal. http://phobos.xtec.cat/pctac/bloc/wordpress_1/?page_id=40 Un altre exemple s el video el trobem a: Dos mons, dues realitats, elaborat per alumnes de l'Institut Joaquima Pla i Farreras per treballar el tema de l'aigua a l'rea de Cincies Naturals.

http://www.xtec.cat/iesjplafarreras/Activitats/culturals/lamostra/lamostra2010. htm Per saber ms sobre la part de llenguatge, producci o edici de vdeo podeu anar a: http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdv37/index.html Per saber-ne ms En aquesta presentaci, trobareu altres possibilitats de treball i experincies de centre on la imatge hi t un paper important.