Está en la página 1de 6

EL MODERNISME fvila1@xtec.

cat

EL

MODERNISME

Perode de la literatura catalana que va dels volts de 1890 fins als volts del 1910. La industrialitzaci va generar una burgesia econmicament forta i ideolgicament conservadora. Representa lactitud de voler-se posar a un nivell de modernitat definida pels gustos canviants i variables, seguint la moda i rebutjant els gustos del passat adquirint una dimensi reformadora i revolucionria inserint-se en una realitat social. Preocupaci de posar la cultura catalana al mateix nivell de les europees i que els artistes fossin considerats uns professionals Volien canviar la societat catalana convertint-la en una societat oberta, moderna i prspera (Ho va aconseguir plenament el Noucentisme) Actitud de revolta contra la burgesia tot i que molts neren fills LAven com a revista ms representativa del moviment Lexpressi de la dimensi i cohesi del moviment sn les festes modernistes que sorganitzen a Sitges (Cau Ferrat) on es fan exposicions, lectures, obres de teatre, etc. Lart per lart: lart t valor per ell mateix (esteticistes) Lart com a transformaci de la realitat (regeneracionistes) Adopten una actitud dhomes incompresos i es marginen voluntriament de la societat 2 etapes: - 1892-1900 amb la publicaci dels primers articles de Jaume Brossa a LAven - 1900-1911 amb laparici de la revista Joventut Diversitat de tendncies dins del mateix moviment:: - Decadentisme. Comporta una sensaci dinseguretat, dafecci a la mort i als misteris de lexistncia humana: s la manifestaci duna civilitzaci acabada i dun perode decadent. - Simbolisme. No creuen en la representaci de la realitat per mitj de la poesia, sin que defensen la fora suggestiva de la paraula, capa de drear un mn intut, imaginat. Consideren que la finalitat de la poesia s suggerir unes idees-conceptes mitjanant lexpressi simblica o metafrica, carregada de musicalitat. - Prerafaelitisme. Saproxima al mn medieval i a la cultura del Renaixement itali (propugna un retorn a la pintura renaixentista anterior al pintor Rafael), pel culte a la natura i pel desig dassolir la mxima expressivitat mitjanant lacumulaci dimatges, smbols i descripcions detallades - Parnassianisme: Rebutja el sentimentalisme romntic i pretn que lobra dart aconsegueixi la bellesa absoluta, pura. El principal objectiu s la perfecci formal i lobtenci del plaer esttic. Recuperen les formes clssiques per a la literatura (sonet). - Impressionisme. En literatura designa un tipus descriptura que descriu les sensacions produdes per les coses ms que les coses en elles mateixes. Utilitzen frases curtes, suggestives, etc.

EL MODERNISME fvila1@xtec.cat LA POESIA

Rebutja la tradici jocfloralesca i proclama uns models potics centrats en la renovaci de la versificaci i de la temtica Es valora el verisme potic, la poesia sincera que expressa lexperincia de la vida. - El simbolisme es manifesta com una reacci contra lherncia romntica i contra la poesia acadmica. Lobjecte de la poesia s suggerir lessncia de les coses mitjanant ls simblic de les paraules. Cal destacar Santiago Rusiol. - El parnassianisme es caracteritza pel refs del sentimentalisme romntic, per la impassibilitat i per la recerca de la bellesa pura i absoluta. Cal destacar Jeroni Zann, Gabriel Alomar, Miquel Costa i Llobera, Joaquim Ruyra,... - Els decadentistes recreen temes com la mort, la llangor malaltissa,... - El prerafaelitisme defensa una concepci sincera de la creaci artstica. Les obres es caracteritzen per un fort medievalisme i una cella preocupaci social. LA NARRATIVA Cal fer front a dues dificultats: - La manca de tradici catalana amb certes limitacions lingstiques i estructurals: falta de models narratius i duna llengua literria adequada, falta de pblic, manca deditorials slides,... - La crisi general de la novella, conseqncia de la crisi del positivisme que es desenvolupa a Europa. El realisme artstic va deixant pas al subjectivisme , i la novella, gnere realista per excellncia, ha de trobar camins nous. Una concepci nova del mn desemboca en una concepci nova de la narrativa Dues dates que marquen principi i fi: - 1901 amb la publicaci dEls sots ferstecs de Raimon Casellas - 1911 amb La vida i mort den Jordi Fraginals de Josep Pous i Pags, i al mateix temps any de la mort de Maragall. Conreen una novella des de la subjectivitat, la impressi, el suggeriment, la interioritat i lemotivitat. Introdueixen el simbolisme i reprenen alguns aspectes temtics i formals del costumista-realista (la natura, lambientaci rural en determinats paisatges, un llenguatge dialectal) per la seva utilitzaci i el seu objectiu sn radicalment diferents. Preocupaci pel paper de lindividu en la societat Base temtica filosfica en Nietzsche: - Superhome referit a un home que anuncia una cultura superior i mant una actitud inconformista amb tot all adormidor o decadent - La voluntat de poder referit com una energia creadora

EL MODERNISME fvila1@xtec.cat CARACTERSTIQUES DE LA NOVELLA MODERNISTA -

Presenten un protagonista rebel i inconformista que senfronta a una realitat hostil i lluita per superar les dificultats, i que simbolitza lartista creador, la voluntat de lluita, lesperit Lespai i els objectes que basteixen lobra adquireixen un sentit simblic, i per aix les novelles es localitzen sovint en ambients rurals que faciliten un tractament simblic de la natura Hi apareixen personatges instintius i brbars que exhibeixen violncia i passions desenfrenades, simbolitzant la brutalitat de la condici humana Es dna molta importncia a la interioritat del personatge, als seus sentiments, a les sensacions Les descripcions no sn detallistes, sin que sovint es donen en un marc dinconcreci. Interessa ms que suggereixin que no pas que perfilin Es barreja la temtica mstico-religiosa amb el sensualisme i fins i tot lerotisme Es presenten realitats crues i decadents que la novellstica anterior no havia gosat tractar El llenguatge utilitzat s viu. Sovint hi trobem presncia de dialectalismes o expressions populars. Malgrat que encara s un llenguatge literari en procs de normalitzaci, es pot afirmar que els modernistes, amb la introducci de temes nous i tractaments diferents, contribueixen notablement a aquesta normalitzaci.

EL TEATRE A les festes modernistes de Sitges es representen obres dels autors europeus ms significatius: Ibsen i Maeterlinck. Aix amb peces com La fada o La intrusa, entren en el panorama catal el teatre didees i el teatre simbolista. En el tombant de segle es crea lEscola Catalana dArt Dramtic on es publica, es donen a conixer autors (Pous i Pags, Puig i Ferreter) i apareix el Parallel (especialitzat en teatre popular). Teatre i msica van molt units ja que una de les aspiracions del modernista s aconseguir lart total. Lpera ho aconsegueix: escenografia, literatura, interpretaci, msica,... El teatre ideolgic, didees T com a protagonistes herois rebels i inconformistes Les obres analitzen una situaci social determinada i proposen una tesi revolucionria o regeneradora de la societat del temps Lacci i el llenguatge retraten fidelment la realitat Cal destacar: Ignasi Iglsias, Josep Pous i Pags i Joan Puig i Ferreter

EL MODERNISME fvila1@xtec.cat El teatre simbolista Brevetat i poca acci de les peces Carcter simblic dels personatges La manca de decoraci en lescenografia El suggeriment del mn interior de lhome Cal destacar: Adri Gual i Santiago Rusiol

A U T O R S
GABRIEL ALOMAR Palma, 1873 - El Caire, 1941 Forma un cas a part dins lEscola Mallorquina ja que va formar part plenament del moviment modernista del Principat en la seva pretensi de renovar la societat de la Restauraci oposant-se a la societat mallorquina, encara ms tancada que la del principat Influt pel parnassianisme, els seus poemes es caracteritzen per la serenor clssica i per la llengua, molt elaborada

JOAN MARAGALL Barcelona 1860-1911 La seva vida i la seva obra, difcilment destriables, exemplifiquen levoluci de la societat catalana durant el Modernisme Els temes fonamentals de la poesia maragalliana sn: el paisatge, lamor familiar, els mites pouats en llegendes tradicionals, lentorn poltico-social i la preocupaci per la Catalunya del seu temps, la creaci potica, el plantejament de qestions de tipus metafsic Lobra de Maragall es caracteritza per lexaltaci de la vida, per aquest vitalisme que deriva del romanticisme alemany. Teoria de la paraula viva: Considera la poesia com a transmissora de la vida, la paraula s un do sagrat atorgat al poeta. La poesia s el resultat de la inspiraci i de la intuci, i ha de defugir de lartifici. Lart veritable ser lart espontani i sincer, i per aix sinspira en la poesia popular.

MIQUEL COSTA I LLOBERA Pollena 1854 Ciutat de Mallorca, 1922 Reflecteix en la natura el seu estat anmic mitificant els elements del paisatge de la seva Mallorca natal. Combina dos corrents bsics: el romntic i el clssic . El classicisme del poeta lhem dentendre com una actitud de lhome davant la vida que comporta una visi religiosa i humana del paisatge. Aquests dos sentiments, el religis i lhum, van inspirar tota la seva poesia Utilitza els elements de la natura per plasmar tota la seva visi del mn: La terra, les roques, sn smbol de la collectivitat. Les grans

EL MODERNISME fvila1@xtec.cat

roques gegantines sn temple guardador de les arrels collectives i la immutabilitat del mediterranisme. Els penyals enlairant-se cap al cel i de cara al mar obert sn tamb la representaci de la voluntat humana i terrenal despiritualitzaci Laigua, dinmiva i purificadora, s lelement que uneix la terra i el cel, la divinitat Molts altres elements guiles, coloms, arbres, colors, etc. estructuren tot un univers literari i ric que crea escola en els poetes mallorquins posteriors JOAN ALCOVER Ciutat de Mallorca, 1854 1926 La seva poesia s humana: s poeta en la mesura que, com a home, sassembla als altres homes La seva poesia s sincera: expressa el dolor i accepta resignadament la dissort. El poeta ha de comunicar amb sinceritat les seves vivncies Fa una projecci del seu estat anmic sobre la natura: aix el paisatge s humanitzat i rep una interpretaci simblica Els artistes no poden desfigurar la realitat. Lart acompleix una funci social Considera que hi ha tres lleis que condiciones la creaci potica: la sinceritat, la claredat i la realitat; aquesta darrera s la llei suprema, ja que les coses, abans de ser cantades, han dhaver estat viscudes.

LESCOLA MALLORQUINA Cal destacar a: Costa i Llovera, Maria antnia Salv, Lloren Riber, Miquel Ferr i Josep-Llus Pons i Gallarza Equilibri darrel clssica que es tradueix en perfecvci formal Elegncia i depuraci lingstica Temtica sovint paisatgstica Mesura

SANTIAGO RUSIOL Barcelona, 1861 Aranjuez, 1931 Ell mateix es considerava un artista que pintava i que de tant en tant escrivia Les obres teatrals tradueixen el conflicte artista-societat que tant preocupava al moviment modernista. Expressa la impossibilitat de reconciliaci entre ambds estaments

VCTOR CATAL LEscala, 1869- 1966 Presncia duna fora csmica que acabar eliminant lhome Dicotomia entre b i mal

EL MODERNISME fvila1@xtec.cat -

Novellista polmica amb la que els autors noucentistes posteriors shi encaren sovint

PRUDENCI BERTRANA Tordera 1867 Barcelona 1941 La psicologia dels seus personatges s sovint malaltissa i obsessiva

JOAN PUIG I FERRETER La Selva del Camp, 1882 Pars, 1956 La seva obra reflecteix en molts aspectes la seva biografia Les seves primeres obres pertanyen de ple al teatre didees A partir de 1914 es va dedicar plenament a la novellstica

JOAQUIM RUYRA Girona, 1858 Barcelona, 1939 s un cas a part en la literatura modernista per la seva ideologia i pel seu estil preciosista Rebutja el romanticisme i alguns aspectes del realisme i en la seva prosa cerca lefectisme musical Els noucentistes li valoren el seu treball de llengua i estil

Calificar