Esfher Porefo VoIIs

LIicèncio d'esfudis refribuïdo
Curs Z00o-Z007



Progrumu de
Tècniques de ReIu×ució

per o Io incIusio de I'oIumnof
omb frosforns de
desenvoIupomenf i de conducfo
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
2

ÍMDEX
Pagines
1. IMTPODUCCIÓ...................................................................................................... 4
I.I. Sociefof de Io informocio................................................................... 4
I.Z. Sociefof de convis................................................................................ 5
I.3. HobiIifofs d'inferoccio socioI............................................................. 7
I.4. AIumnes omb frosforns de desenvoIupomenf
i de conducfo (TC)................................................................................ 7
I.b. Com ofronfor oquesfo probIemòfico des de I'escoIo7................... 8


Z. O8JECTIUS DEL PPO0PAMA DE TECMIQUES DE PELAXACIÓ.......... 10


3. MAPC TEÒPIC: ¿COM PODEM IMCIDIP LES TECMIQUES
DE PELAXACIÓ EM L'EDUCACIÓ7................................................................. 12
3.I MiveII cognifiu...................................................................................... 12
3.I.I MeuropIosficifof i oprenenfofge.................................... 13
3.I.Z EIs dos hemisferis cerebroIs......................................... 14
3.I.3 EIs sisfemes educofius i eIs dos hemisferis............... 18
3.I.4 Meurocièncio, educocio i fècniques de reIoxocio....... 20

3.Z MiveII emocionoI................................................................................... 23
3.Z.I Informe DeIors.................................................................. 24
3.Z.Z Emocions i memorio.......................................................... 25
3.Z.3 InfeI·Iigèncio emocionoI................................................... 26
3.Z.4 Educocio emocionoI........................................................... 28

3.3 MiveII de conducfo.............................................................................. 29
3.3.I Emocions i conducfo......................................................... 29
3.3.Z Trosforns de desenvoIupomenf i de conducfo............ 31


4. TPE8ALL DUT A TEPME.................................................................................... 35
4.I Disseny deI pIo de freboII................................................................. 35
4.Z MefodoIogio.......................................................................................... 39
4.3 Pecursos................................................................................................ 40



Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
3


Pagines
b. PPESEMTACIÓ DELS MATEPIALS ELA8OPATS:..................................... 42
0UIA DIDACTICA DEL PPO0PAMA DE TECMIQUES DE PELAXACIÓ
b.I Què enfenem per reIoxocio. Objecfius de Io reIoxocio............. 42
b.Z Descripcio de Ies diferenfs fècniques emprodes i oIfres
recursos. 8eneficis que oporfen...................................................... 45
b.Z.I Qi 0ong (Txi-kung)........................................................... 47
b.Z.Z Pespirocio........................................................................... 49
b.Z.3 Aufomossofge (Do-In)..................................................... 49
b.Z.4 Mossofge............................................................................. 50
b.Z.b Medifocio i VisuoIif;ocio................................................. 51
b.Z.o MondoIo............................................................................... 53
b.Z.7 AufoconfroI i Aufosuggesfio.......................................... 54
b.Z.8 PeIoxocio Progressivo de Jocobson.............................. 54
b.Z.9 Confes i AI·Iegories........................................................... 55
b.Z.I0 Músico.................................................................................. 56
b.3 Objecfius de Ies sessions................................................................. 57
b.4 Disfribucio deIs confingufs.............................................................. 63
b.b PIonificocio de Ies sessions............................................................... 64
b.o AvoIuocio de Ies sessions.................................................................. 71
b.o.I Pegisfre de poufes d'observocio................................... 74
b.o.Z ConfroI deI grup cIosse.................................................... 75
b.o.3 AufovoIorocio de I'oIumnof.............................................. 76

o. COMCLUSIOMS.................................................................................................. 77
o.I Suggerimenfs d'opIicocio deI Progromo:
modeIs d'infervencio........................................................................... 80
o.Z Infegrocio deI Progromo oIs Mous CurrícuIums............................ 82
o.3 VoIorocions finoIs................................................................................ 83

7. 8I8LIO0PAFIA................................................................................................... 86

AMMEX I Progromo de Tècniques de PeIoxocio:
Sessions Educocio Primòrio, Ir
AMMEX II Progromo de Tècniques de PeIoxocio:
Sessions Educocio InfonfiI, P.b




Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
4


PPO0PAMA DE TECMIQUES DE PELAXACIÓ
per o Io IMCLUSIÓ DELS ALUMMES omb
TPASTOPMS DE DESEMVOLUPAMEMT I DE COMDUCTA

1, INTRODUCCIÓ

En la practica docent podem constatar que les vivencies, motivacions i necessitats dels
alumnes no son les mateixes que les de Ia uns anys. El seu comportament, l`actitud i els
valors tambe han variat. Cada cop hi ha a les aules mes alumnes, que de ben petits
maniIesten un alt nivell de neguit, alguns amb manca d`interes i motivacio, amb
problemes d`atencio i concentracio i poca voluntat a l`hora esIorçar-se. Tot aixo
comporta problemes de conducta que aIecten a les relacions interpersonals; aquesta
Iorma d`interactuar, sovint diIiculta poder crear un clima adequat a l`aula. Les
repercussions d`aquesta problematica aIecten a l`aprenentatge i pot abocar al Iracas
escolar.
Aquesta es la realitat que diariament ens trobem a les aules i es deguda a diverses
causes. Faig un breu analisi de les principals raons que aIecten al nostre alumnat en
general: l`impacte de la societat de la inIormacio, els canvis socials amb noves
estructures Iamiliars i les seves repercussions en les habilitats d`interaccio social, i
especiIicament abordare les diIicultats adaptatives que presenten els alumnes amb
trastorns de desenvolupament i de conducta.

I.I. SOCIETAT DE LA IMFOPMACIÓ
Multitud d`inIormacio que ens arriba a traves de diIerents mitjans i la multitud
d`estimuls sensorials que ens envolten, sovint ens produeixen una 'saturacio¨ en el
nostre cervell que no el deixa treballar en les condicions adequades. En els darrers
temps tenim un exces d`inIormacio a totes hores i en qualsevol lloc: a traves de la radio,
televisio, l`ordinador i internet, i tambe el mobil que continuament ens te connectats a
altres persones de diIerents ambits.
Aixo no es tot, quan anem pel carrer o a comprar a qualsevol centre comercial estem
bombardejats per la publicitat, eslogans, diIerents reclams que pretenen que Iixem la
nostra atencio en els seus productes, tot una serie d`estimuls visuals. Aquesta
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
5
inIormacio es complementa d`estimuls auditius que tambe pretenen cridar la nostra
atencio. I cal dir que tambe hi ha els sorolls aIegits, propis de les ciutats i poblacions
grans, que aIecten igualment.
Aixi que, per assimilar tota aquesta inIormacio, el nostre cervell esta en plena activitat
'neuronal¨ constantment i poden apareixer simptomes d`estres. Aixo aIecta als adults i
tambe als inIants, que podriem dir que en pateixen les conseqüencies per partida doble.
Segons Cury (2007:153), lexces dinformacio excita la construccio exagerada de
pensaments, genera ansietat i dificulta la creativitat.
La societat audiovisual basada en las tecnologies de la inIormacio i de la comunicacio,
esta modiIicant la Iorma d`aprendre dels alumnes, la seva atencio, l`esIorç enIront del
treball i el tipus d`inIormacio que activa el seu interes. Capten aquest interes els
impactes visuals, les imatges que es succeeixen una darrera l`altre en gran rapidesa,
sense haver de parar atencio, ni temps de reIlexio, per assimilar la inIormacio. Aixi, els
jocs d`ordinador, que tant els agraden, gratiIiquen a l`inIant en pocs segons, canalitzant
una atencio molt diIerent de la vida real. Tambe el ritme dels dibuixos animats, de les
pel·licules d`accio, de la publicitat, es molt accelerat, impactant i Ialseja la realitat.
Eugenia de Pages (1999/2000), en la seva llicencia 'La ment zapping. La manca
d`atencio i concentracio a l`ESO¨, analitza i proIunditza en aquest tema.
Tambe cal destacar que aquest tipus d`activitats no requereixen una interaccio social.
Aixo pot desencadenar, en alguns casos, un cert aïllament amb les conseqüents
diIicultats en les relacions interpersonals.

I.Z. SOCIETAT DE CAMVIS
La societat actual ha soIert grans canvis en les ultimes decades, canvis molt importants
a nivell global. Les conseqüencies d`aquests Iets han comportat tambe canvis molt
signiIicatius en les estructures Iamiliars, en els diIerents estils de vida vinculats a
l`organitzacio Iamiliar, i per tant en la vida quotidiana dels alumnes.
Les organitzacions i estructures Iamiliars han canviat. Actualment, mare i pare
acostumen a treballar Iora de casa, molt sovint amb uns horaris diIicils de combinar
amb l`horari escolar dels inIants. Aixo Ia que, des de primera hora del mati, es visqui un
ritme accelerat i estressant per combinar els diIerents horaris i necessitats. En
conseqüencia, un grup considerable d`alumnat, passen moltes hores a l`escola:
comencen per l`acollida a primera hora del mati, s`han de quedar al menjador escolar, i
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
6
en acabar la jornada escolar alguns realitzen alguna activitat extraescolar. Cal tenir en
compte que el ritme de vida estressant per a les Iamilies aIecta tambe als inIants, pero
aquests ho maniIesten de manera diIerent que els adults.
En algun dels casos les Iamilies opten per contractar els serveis d`una persona que
s`encarregui dels Iills a les hores que no son les estrictament escolars. Tot aixo Ia que
quan a la tarda o vespre hi ha el moment del retrobament Iamiliar, ja tothom esta cansat
de la tasca del dia i es pot maniIestar l`estres amb unes relacions que no son les
adequades. Davant d`aquesta situacio i del sentiment de culpabilitat que sovint pateixen
els pares, de vegades consenten els Iills i no els marquen els limits necessaris per una
bona convivencia i un bon desenvolupament de la seva personalitat.
Cal destacar tambe, que l`estructura Iamiliar no sempre es la que s`havia establert
tradicionalment; molts nens i nenes viuen en el si d`una Iamilia monoparental o be en el
si de Iamilies de composicio diversa. Sovint aixo els suposa haver d`anar alternant
d`una casa a l`altre dels seus progenitors, segons els acords que aquests hagin pres
respecte als Iills. Aquesta situacio, que podria ser enriquidora, moltes vegades resulta
complexa i estressant segons el tipus de relacio que mantenen els pares biologics.
Sovint s`estableix una lluita entre ells per veure qui guanya l`aIecte dels Iills.
La Iamilia representa l`espai vital i necessari pel desenvolupament emocional i social de
l`inIant, ja que es en aquest entorn on es creen els primer vincles aIectius i segons els
quals establira les relacions interpersonals posteriors. L`estil educatiu dels pares es
tambe un Iactor important en el desenvolupament dels nens i nenes. L`estil que adoptin
condiciona des del primer moment com l`inIant percep, experimenta i respon a l`entorn
proper. D`aquestes experiencies dependran, en certa mesura, les seves habilitats
d`interaccio social i el seu desenvolupament posterior.
En reIerencia als reptes Iamiliars en quant a l`educacio dels Iills, Elzo catedratic de
Sociologia de la Universitat Deusto en l`article de La Vanguardia (14-1-2007) 'Padres
permisivos¨ escriu En trenta anvs, aquest pais ha passat dun model deducacio
familiar basat en ordeno i mano a un mes centrat en la llibertat, la responsabilitat i el
dialeg. Malgrat aixo, les dades sociologiques indiquen que a mes a mes
labandonament de la nocio de lautoritat, sesta estenent en una tolerancia sense
limits que caracterit:a a les families excessivament permissives. La situacio plantefa
nous problemes i reptes.


Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
7
I.3. HA8ILITATS D'IMTEPACCIÓ SOCIAL
Les habilitats d`interaccio social constitueixen un aspecte problematic per una part, cada
vegada mes important, de l`alumnat. Es bastant habitual trobar nens i nenes amb
diIicultats per consolidar o iniciar relacions amb els seus companys/es, amb diIicultats
d`autoaIirmar-se enIront dels altres per deIensar els seus propis drets, o altres que no
saben compartir. Tambe poden presentar problemes en saber interpretar el que els altres
expressen, interpretant malament les intencions dels altres; aixi es senten ignorats, o be
rebutjats, per les seves propies diIicultats d`interactuar i relacionar-se, i es mantenen
aïllats de la resta del grup.
En alguns casos, els inIant que no tenen limits els costa autorregular-se i aixo Ia que les
seves habilitats socials presentin mancances i en conseqüencia tinguin diIicultats en les
relacions interpersonals
Segons Kelly (1987), quan un nen no te adquirides les habilitats de joc i d`interaccio
que els seus companys valoren, tindra menys contactes interpersonals al llarg del temps.
Aquesta Ialta de contacte provocara que tingui menys oportunitats d`observar, practicar
i ser reIorçat per l`adquisicio de noves i mes complexes habilitats socials. Segons Paula
Perez (2000), queda clar en diIerents estudis, que els alumnes que mostren habilitats
socials positives, Iuncionen millor en l`ambit escolar i social per les interaccions
adaptatives que generen en el seu entorn.
Les habilitats socials tenen una gran importancia en la inIancia. En aquest aspecte, es en
el que des de l`escola es pot incidir, per intentar disminuir la problematica. Treballar les
habilitats d`interaccio social es important per aconseguir una adequada integracio de
l`alumne en el grup i per la seva repercussio en la vida adulta. Prepara pel Iutur en les
seves relacions interpersonals i pot Iacilitar aprendre a treballar en equip.
Es evident que quan les relacions socials son aIables, positives i calides, ens sentim be i
ens valorem mes, aixi millora l`autoestima i l`autoconcepte i per tant el nostre benestar
social i personal.

I.4. ALUMMES AM8 TPASTOPMS DE DESEMVOLUPAMEMT I
DE COMDUCTA (TC).
Aquests aspectes als que m`he reIerit son generals a tots als inIants. Pero cal destacar
que, cada cop mes sovint, hi ha a les aules nens i nenes amb trastorns de
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
8
desenvolupament i de conducta, que en aquests casos son deguts a una alteracio en el
seu Iuncionament cerebral.
En l`article 'Cuando dos y dos no suman cuatro¨ de La Vanguardia (26-2-2006), es cita
que al menys el 15° dels escolars pateix algun trastorn d`aprenentatge (dislexia,
disIasia, discalculalia, trastorn d`aprenentatge no verbal, o altres). Tambe entre un 3° i
un 7° dels alumnes pateix trastorn per deIicit d`atencio amb o sense hiperactivitat
(TDA-H), que igualment aIecta al rendiment escolar. Nicolau (2006), psicologa i
coordinadora del centre de salut mental inIantil i juvenil (CSMIJ), de l`Hospital Clinic
de Barcelona, senyala en el mateix article que al voltant d`un de cada cinc alumnes
pateix algun trastorn psicopedagogic.
Els alumnes que presenten trastorns de desenvolupament i de conducta, acostumen a
tenir una baixa autoestima degut al seu sentiment continuo de Iracas. Presenten una
baixa tolerancia a la Irustracio, tenen reaccions inadequades i conductes disruptives.
Donada la seva poca habilitat social, es senten rebutjats; tenen un sentiment negatiu de
la vida. Aixo repercuteix en la vida escolar i comporta diIicultats en els aprenentatges
que acostuma a abocar al Iracas escolar. Cal ajudar-los a traves de la tutoria inclusiva.
El trastorn de desenvolupament i d`aprenentatge es un trastorn que aIecta al
manteniment sostingut de l`atencio TDA, aquest es reIereix a una diIerencia lleu pero
demostrable en el Iuncionament cerebral que Ia que un alumne amb un nivell
d`intel·ligencia normal rendeixi poc en l`aprenentatge. En el cas que hi hagi associada la
hiperactivitat, TDA-H, s`aIegeix un trastorn d`autocontrol i impulsivitat que Ia que
aquests alumnes tinguin unes conductes inapropiades a l`aula. La hiperactivitat es
deguda a una necessitat de descarregar les tensions que poden ser provocades per
diversos Iactors. En el capitol 3, apartat 3.3.2, que Ia reIerencia al marc teoric d`aquesta
llicencia, hi ha un apartat en el qual es desenvolupa mes ampliament aquest tema.

I.b COM AFPOMTAP AQUESTA PPO8LEMATICA DES DE
L'ESCOLA7
EnIront d`aquesta nova situacio que he exposat en els apartats anterior, i la problematica
que comporta, com ha d`actuar l`escola? Les conseqüencies d`aquests canvis socials i
personals, es evident que aIecten a l`escola. ¿Com abordar la situacio a les aules amb
cada cop un nombre creixent d`alumnes amb una ment dispersa, inquiets, preocupats o
estressats de ben petits? ¿Com aIecta aixo en el proces d`aprenentatge i a la qualitat de
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
9
l`educacio; el concepte de qualitat de l`educacio es modiIica segons les exigencies
socials donat el canvi social? ¿Com aIecta en les relacions Iamilia-escola cada cop mes
complexes donades les situacions Iamiliars? ¿ I com aIecta al paper del proIessorat en la
societat de la inIormacio i del coneixement?
La problematica que a trets generals acabo de descriure es el que podem trobar en major
o menor grau a les escoles i cada claustre aborda el tema des de diverses perspectives
segons el plantejament que es Ia el proIessorat respecte el tema en qüestio.
En alguns casos es considera que no cal intervenir directament doncs es la realitat dels
temps actuals i, per tant, s`accepta com un Iet normal que no cal tractar-lo
especiIicament. Es a dir, s`accepta la realitat amb conIormisme.
Altres claustres consideren que aquesta situacio actual representa una problematica en la
realitat quotidiana de les aules pero donat la inIluencia de Iactors externs a l`escola, com
son les Iamilies i la societat en general, no creuen poder-hi Ier res al respecte. S`accepta
la realitat amb resignacio.
Altres claustres es plantegen el tema amb mes proIunditat. Davant del Iet real en que es
troben i tenint en compte que la tasca com a docents sovint nomes incideix en l`entorn
escolar proper, es plantegen intentar interactuar, i esperar que en un Iutur al menys
alguns alumnes se`n puguin beneIiciar. Una manera d`intervenir es aplicant algun
programa d`educacio emocional o be algunes tecniques de relaxacio que Iomenten
tambe l`educacio emocional. L`objectiu del present treball d`aquesta llicencia d`estudis
es elaborar un programa que es basi en les tecniques de relaxacio per incidir en el
desenvolupament integral de l`alumnat.








Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
10
Z, OßJECTIUS DEL PROSRAMA DE TÉCNIQUES DE
RELAXACIÓ
La hipotesi del present treball es que amb la practica de tecniques de relaxacio, l`alumne
podra tenir un millor coneixement d`ell mateix i de les seves emocions, podra regular-
les millor i aixo aIavorira l`autocontrol. Conseqüentment millorara l`autoestima i les
seves habilitats socials se`n veuran beneIiciades. Tot aixo pot comportar un canvi
personal que repercuteixi en una millora de la conducta i l`actitud, i que per tant, pot
beneIiciar el rendiment escolar.
Tenint present que la Iinalitat de leducacio es Iormar a la persona en el ple
desenvolupament, generant processos de construccio personal a tres nivells: cognitiu,
emocional i de conducta, es imprescindible incloure`ls tots tres en el Curriculum. Les
tecniques de relaxacio, com exposo en el següent capitol, incideixen en els tres aspectes.
Per tant, els beneIicis de la seva practica repercutiran en cada un d`ells, i es per aquest
motiu la importancia que te el seu entrenament des de la inIancia.
La inclusio dins del Curriculum, d`un programa basat en tecniques de relaxacio, pot
aIavorir el desenvolupament integral de l`alumnat amb tots els beneIicis que aixo
comporta i, especiIicament, aquestes tecniques de relaxacio poden aIavorir la inclusio
dels que presenten trastorns de desenvolupament i de conducta (TC), potenciant un bon
clima a l`aula. L`espai mes adient per treballar de Iorma exhaustiva l`aspecte emocional
i la conducta es la tutoria. Una de les Iuncions principals del tutor/a, entre d`altres, es la
de millorar la dinamica del grup. Per poder aconseguir una major optimitzacio, conve
valorar altres models d`intervencio interdisciplinar (cap. 6, apart. 1).
Aquest projecte sorgeix, doncs, de la necessitat d`atencio especiIica que requereixen els
alumnes amb trastorns de desenvolupament i de conducta, i de l`interes de Iacilitar la
seva inclusio en el grup. Mitjançant l`entrenament i la practica d`algunes tecniques de
relaxacio, esperem que podra millorar en l`autocontrol, i en reduir la impulsivitat, podra
aconseguir una conducta mes apropiada a l`aula. Amb la millora de les caracteristiques
propies d`aquest tipus d`alumnat, Iacilitarem la seva adaptacio al grup. Segons Pintanel
(2005:9), quan practiquem la relaxacio en grup, aixo facilita la comunicacio
interpersonal entre els participants, fa que comparteixen sentiments i emocions comuns.
Es en aquest context on s`emmarca l`objectiu d`aquest treball de la llicencia d`estudis.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
11
Objectiu: elaborar un programa per incloure diferents tècniques de relaxació en el
Curriculum d'Educació Infantil i d'Educació Primària, per afavorir la inclusió de
l'alumnat amb trastorns de desenvolupament i de conducta, 1C, a l'aula.
Considerem que les tecniques de relaxacio poden ser beneIicioses per l`alumnat amb
trastorns de desenvolupament i de conducta en els següents aspectes:
• Controlar la seva impulsivitat.
• Apaivagar la necessitat d`activitat motora o verbal.
• Augmentar la capacitat d`atencio i concentracio.
• Millorar el rendiment escolar.
• Sentir-se acollits al grup.
• Millorar la seva autoestima i l`autoconIiança.
• Augmentar l`interes i la motivacio.
• Superar les creences limitadores.
• Ser mes creatius.
• AIavorir les relacions interpersonals.
• Aconseguir un major benestar emocional.
La Iinalitat de l`aplicacio del programa que presentem en el capitol 5, es doncs, que
l`alumnat amb TC pugui gaudir d`estones de major benestar, en un ambient acollidor de
calma i tranquil·litat i d`aquesta manera Iacilitar la seva integracio al grup.












Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
12
3, MARC TEÒRIC: COM PODEN INCIDIR LES TÉCNIQUES
DE RELAXACIÓ EN L'EDUCACIÓ?
¿Com pot incidir la relaxacio en els aspectes primordials del proces de l`aprenentatge,
com son la memoria, l`atencio, la concentracio, i diIerents aspectes emocionals i de
conducta?
Cal tenir en compte que un dels objectius de la relaxacio es aconseguir calmar la ment i
permetre que el pensament sigui mes clar i eIicaç i aixi Iacilitar la concentracio.
Preveler i Johnson (1986), descobreixen que la inIormacio positiva emmagatzemada a la
memoria resulta mes accessible quan la persona esta relaxada. Segons Murdoch
(1987:16), quan estem relaxats aprenem mes. la informacio ens resulta mes accessible
si les nostres ones cerebrals son mes lentes i amplies. Com aconseguir-ho?allunvant-
nos de les distraccions que ens envolten i concentrant-nos en la respiracio i la
relaxacio muscular. Segons Pintanel (2005:5), lestat de relaxacio afecta directament al
funcionament del nostre cervell i, especificament, als hemisferis cerebrals.
En els capitols següents exposo com la practica i l`entrenament de tecniques de
relaxacio pot incidir en les tres arees del desenvolupament integral de l`alumnat: el
nivell cognitiu, el nivell emocional i el nivell de conducta.

3.I MIVELL CO0MITIU
A nivell cognitiu la practica de les tecniques de relaxacio propicien que s`activi
l`hemisIeri dret del cervell i aixo permet tenir una inIormacio mes global i processar la
inIormacio de Iorma mes comprensiva. Tambe el pensament esdeve mes intuïtiu i
creatiu, mes Ilexible, i aixo ajuda a tenir altres perspectives, mes amplies. L`hemisIeri
esquerre es el racional, el que analitza i seqüencia. Mantenir l`equilibri entre els dos
hemisIeris cerebrals es la clau per viure en harmonia i per tant aconseguir el benestar
desitjat.
En calmar l`anim, la relaxacio ajuda a millorar la capacitat d`atencio i concentracio, i
donat que aquestes capacitats son imprescindibles pels aprenentatges, aixo aIavoreix el
rendiment escolar.
A un nivell mes concret i per poder analitzar posteriorment els beneIicis de les diIerents
tecniques de relaxacio, i com aquestes incideixen en una manera diIerent de processar la
inIormacio, contextualitzare breument la constitucio i estructura del cervell i les seves
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
13
Iuncions. Altrament, exposare les diIerents teories que la neurociencia ha aportat envers
les Iuncions cerebrals i les seves repercussions en els sistemes educatius.

3.I.I MEUPOPLASTICITAT I APPEMEMTAT0E
Al moment de neixer, en el cervell huma hi existeixen 100.000 milions de neurones, o
cel·lules nervioses. Aquestes estan organitzades en circuits que generen i dirigeixen
missatges cap a diverses zones cerebrals. La neurona es doncs, la cel·lula responsable de
processos complexos, entre altres: la memoria, el raonament, les sensacions, l`atencio,
l`emocio, la conducta, el moviment voluntari.
El cervell despres del naixement segueix creixent, pero no en numero de neurones sino
en el volum d`aquestes, especialment en el desenvolupament de les seves ramiIicacions.
Aquestes ramiIicacions neuronals, les dendrites, son les que Ian possible l`establiment
de les connexions entre neurones, o connexions sinaptiques. Els neurotransmissors son
les substancies que possibiliten la connexio sinaptica, i per tant Iaciliten determinats
processos racionals i tambe la modiIicacio de la manera de ser i de la conducta.
Mitjançant la sinapsis, les neurones es comuniquen unes amb les altres Iormant una
densa i complexa xarxa. Aquest conjunt de xarxes i sinapsis constitueixen un banc de
dades d`immens potencial i que es el que permet la commutacio integrada del cervell.
La neuroplasticitat es la capacitat del sistema nervios per augmentar o disminuir el
numero de ramiIicacions neuronals i sinapsis a partir dels estimuls que arriben sobre el
cortex cerebral.



Imatge extreta de: http://apiepa.galeon.com/max-sinapsis.giI

Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
14
La neuroplasticitat pot dividir-se en quatre tipus segons els eIectes que produeix:
evolutiva, reactiva, adaptativa i reconstructiva. En el cas del treball que ens ocupa
parlarem de la plasticitat adaptativa, ja que es el proces de modiIicacio que experimenta
el cervell de manera permanent per modiIicar o generar un circuit neuronal amb la
Iinalitat d`instal·lar un cami nou de connexions. Aquests canvis son els que es
produeixen en els processos de l`aprenentatge i la memoria. Aixi doncs, la
neuroplasticitat constitueix la base estructural d`aquestes capacitats.
Segons Valls Soler (Punset 2006:145), del Servei de Neurologia de l`Hospital Clinic de
Barcelona, el proces d`aprenentatge en el cervell es basa en un Iet Iisiologic: consisteix
en connectar determinades arees del cervell. Quan algu esta aprenent, esta seguint un
cami que Iins aleshores no coneixia molt be i l`esta desenvolupant. Pas a pas esta
establint noves connexions en el seu sistema nervios. L`aprenentatge, segons Tortora i
Grabowski (1996), es la capacitat d`adquirir un nou coneixement, o habilitats, amb la
instruccio o l`experiencia. La memoria es el proces pel qual el coneixement es conserva
durant un cert temps. La capacitat del cervell de canviar amb un nou aprenentatge es la
neuroplasticitat.
La capacitat del desenvolupament neuroplastic del cervell no es constant al llarg de la
vida, es doncs, un proces variable. L`etapa mes activa en aquest sentit es entre el
naixement i els 2 o 3 anys. L`estimulacio en aquesta primer etapa inIlueix notablement
en la personalitat Iutura, es doncs una etapa de gran trascendencia en el
desenvolupament de la persona.
Aixi doncs, l`estructura cerebral es Iorma depenent dels estimuls que es perceben des de
la primera inIancia i per tant, tal i com aIirma Salmurri (2004:29), els periodes de mes
capacitat daprenentatge son la infantesa, durant la qual es duen a terme els
aprenentatges mes complexos en la vida del esser huma, i ladolescencia.

3.I.Z ELS DOS HEMISFEPIS CEPE8PALS
La part superior del cervell, la zona mes externa, es el neocortex. Es una capa d`uns 3
mil·limetres de gruix i esta dividit en sis capes. Cada una d`aquestes te la seva Iuncio i
al mateix temps es relaciona amb les altres transmetent la inIormacio. La inIormacio
sensorial entra per les capes inIeriors i les superiors processen aspectes mes abstractes
de la inIormacio.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
15
Es la part mes recent en l`evolucio del cervell, es l`estructura on es localitzen les
Iuncions propies dels humans, entre d`altres, la capacitat d`abstraccio, la capacitat del
llenguatge, la capacitat de raonament, la capacitat de ser creatius.
El neocortex esta dividit en dos hemisIeris, separats en la superIicie per una Iissura
longitudinal i units per el cos callos en la part interna.



Imatges extretes de: Atlas de Anatomia. Ed. Edibook. Barcelona

Sperry (1968), dona a coneixer la seva Teoria de lespecialit:acio hemisferica envers
les Iuncions dels dos hemisIeris cerebrals, segons la qual cada hemisIeri te Iuncions
especiIiques i el treball de cada un d`ells no el pot Ier l`altre, doncs cada un processa la
inIormacio de diIerent manera. El resultat de les seves investigacions li permet guanyar
un premi Nobel en Medicina a l`any 1981.
La relacio entre els dos hemisIeris es de complementar-se l`un a l`altre i no d`oposicio.
L`activitat cerebral es desenvolupa a partir de la continua interaccio entre els dos
hemisIeris i tambe amb les altres parts del cervell, com veurem mes endavant. En
aquesta linia, Levy (1968) va demostrar que la manera de processar la inIormacio que
utilitza l`hemisIeri dret es rapida, complexa, totalitzadora, espacial i perceptiva; una
Iorma de processar diIerent a la de l`hemisIeri esquerre, analitica i verbal, pero totes
dues de gran complexitat.
Segons Levy i Sperry (1968), l`hemisIeri dret, el subordinat i no verbal, s`especialitza
en la percepcio del conjunt i la seva Iuncio consisteix principalment en sintetitzar la
inIormacio que arriba al cervell. L`hemisIeri esquerre el dominant i verbal, sembla que
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
16
actua de manera mes logica i analitica (a l`estil d`un ordinador). El seu llenguatge no es
apte per les complexes sintesis i associacions que realitza l`hemisIeri dret. Aixi doncs,
l`hemisIeri dret processa la inIormacio de Iorma global i intuïtiva, d`una manera
subjectiva, propera al mon sensorial i aIectiu, a la percepcio i es espacial. Es el cervell
'personal¨, amb una visio intima i personalitzada, amb una visio mes amplia i Ilexible
de la realitat. El proces de la 'comprensio¨ de la nova inIormacio dependra de que se`l
tingui en compte amb els seus pensaments expansius. S`encarrega tambe de generar
idees, es l`hemisIeri creatiu. L`experiencia mostra que aquest hemisIeri connecta
Iacilment amb les emocions passades i aixo ajuda a relacionar les experiencia noves
amb les anteriors, integrant-les a la vida en donar-li consistencia i sentit. D`aquesta
manera es potencia la memoritzacio.
L`hemisIeri esquerre, en canvi, te una visio lineal i per tant temporal, ordena
seqüencialment pas a pas, processa la inIormacio analitzant de Iorma objectiva i rigida,
te un sentit racional d`acord a la logica; en tot aixo es basa el seu discurs dialectic tant a
traves del llenguatge oral com l`escrit. La seva Iuncio es imprescindible per la
construccio del pensament, pero sense la col·laboracio de l`hemisIeri dret pot crear
construccions mentals superIicials en quant no tenen el suport de la base emocional de
la persona. Normalment l`hemisIeri esquerre es l`hemisIeri dominant, acapara i pot
inhibir a l`hemisIeri dret, amb la conseqüent mancança de la percepcio global.
En el següent esquema extret d`Edwards (1999:72) queda clar com treballa cada un dels
hemisIeris Ient una comparativa entre els dos.













Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
17


Hemisferi esquerre Hemisferi dret
Verbal: Utilit:a paraules per anomenar,
descriure, definir.
No verbal: Utilit:a la cognicio no verbal
per processar les percepcions
Analítica: Soluciona les coses pas per
pas, part a part.
Sintètica: Uneix les coses per formar tots
complerts
Simbòlica: Utilit:a els simbols per
representar alguna cosa.
Real: Es relaciona amb les coses tal com
son en el moment present
Abstracta: Pren un petit fragment
dinformacio i lutilit:a per a representar
el tot
Analògica: Jeu semblances entre les
coses, compren les relacions
metaforiques.
Temporal: Pren consciencia del temps i
ordena les coses en successio, una rera
laltra.comença pel primer, segueix amb
els segon,...
Atemporal: No te sentit del temps
Racional: Extreu conclusions basant-se
en la rao i les dades
Irracional: No necessita basar-se en la
rao ni en dades.
Digital: Utilit:a numeros, com al
comptar.
Espacial: Jeu les relacions entre una
cosa i una altra, i la manera en que les
parts suneixen per formar un tot.
Lògica: Extreu conclusions basant-se en
la logica.una cosa se segueix duna altra
en un ordre logic (per exemple, un
teorema matematic o un argument ben
exposat)
Intuïtiva: Fa salts de comprensio, amb
freqùencia basant-se en dades
incomplertes, intuìcions, sensacions o
imatges visuals.
Lineal : Pensa en funcio didees
encadenades, de manera que un
pensament segueix directament a un altre,
i aixo acostuma a conduir a una conclusio
convergent
Holista: Jeu la totalitat de les coses
duna vegada, percep les formes i
estructures en el seu confunt, la qual cosa
acostuma a conduir a conclusions
divergents.


Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
18
Els dos hemisIeris estan connectats pel cos callos, una massa de Iibres nervioses
anomenades axons. El cos callos es essencial per l`enllaç dels dos hemisIeris; la seva
Iuncio es Ier de pont de transmissio de la inIormacio i permet la connexio de les
neurones d`un hemisIeri amb les de l`altre. Aixi doncs, el cos callos es de gran
importancia per poder aconseguir la coordinacio i col·laboracio entre els dos hemisIeris,
i aixo permetra que cervell treballi amb eIicacia i harmonia. Segons Riart i Soler
(2004:44), tot el que sapren de nou es construeix i sintegra en lhemisferi dret i quan
fa esta automatit:at es controla des de lhemisferi esquerre.
Tenint en compte que en el proces d`aprenentatge hi participen els dos hemisIeris
cerebrals, cal potenciar l`hemisIeri dret per aconseguir un equilibri entre ambdos. Com
veurem en el següent apartat, els sistemes educatius prioritzen l`hemisIeri esquerre. Aixi
doncs, es de gran importancia programar activitats per potenciar les habilitats
especiIiques de hemisIeri dret per una integracio dels dos hemisIeris cerebrals. La
practica de les tecniques de relaxacio a l`aula pot aIavorir aquesta integracio.

3.I.3 ELS SISTEMES EDUCATIUS I ELS DOS HEMISFEPIS
Malauradament la majoria dels continguts plantejats pels sistemes educatius no
aIavoreixen la totalitat de la Iuncio cerebral. Les politiques educatives de diIerents
països, potencien preIerentment uns tipus d`activitats propies de l`hemisIeri esquerre:
activitats verbals i escrites, de calcul, un aprenentatge lineal i seqüencial. I sovint la
percepcio intuïtiva i intima propia de l`hemisIeri dret s`ha potencialitzat menys en
aquest mon educatiu racional.
Les implicacions que els estudis envers els hemisIeris cerebrals tenen per l`educacio son
immenses i, a partir d`aixo, hi ha recerques per reIlexionar i esbrinar les causes dels
limitats resultats produïts per una educacio basada nomes en l`hemisIeri esquerre,
deixant de banda les potencialitats de l`altre hemisIeri.
Malgrat que cada cop el proIessorat es mes conscient de la importancia del pensament
intuïtiu i global, el cert es que els programes escolars segueixen estant estructurats
atenent a les habilitats propies de l`hemisIeri esquerre.
A continuacio Iaig un recull de les opinions de diIerents experts en aquest tema que
donen molt a reIlexionar envers el nostre propi sistema educatiu.
ReIerint-se al context educatiu nordamerica, Edwards (2000:67,68) Ia constar algunes
de les limitacions de l`ensenyament de la següent manera, Lhemisferi cerebral dret esta
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
19
perdut en el nostre sistema escolar i es queda en gran part sense educar. Es possible
que es donin unes quantes classes dart, de musica, algun taller descriptura creativa,
pero res que tingui a veure amb classes dimaginacio, de visualit:acio, dhabilitats
perceptives o espacials, de creativitat, dintuìcio... El sistema educatiu descuida mig
cervell de cada alumne, mig cervell es preferible que res, pero un cervell sencer seria
encara millor. Segons Levy (1968), El sistema deducacio cientifica nord-america
podria acabar destruint l hemisferi dret.`
En quant al sistema educatiu Irances, Pre (2004:94) aIirma que La linia de pensament
que actualment dona prioritat al discurs, es a dir lhemisferi esquerre, sembla molt
perfudicial per leducacio fa que crea construccions mentals artificials, que queden
emmagat:emades nomes de forma superficial, sense que es fixin realment en el profecte
personal.
Fent reIerencia al nostre sistema educatiu Bisquerra (2000:55), maniIesta: Es pot pensar
que el sistema educatiu potencia lhemisferi esquerre (racional) en detriment del dret
(emocional). Es en lhemisferi dret on es processa la informacio emocional.
Probablement el comportament adequat sorgeix de lequilibri entre les dos hemisferis.
Riart i Soler (2004:16), citen a Rodriguez Delgado (2001): Els texts referents a
leducacio presenten tecnologies i teories sofisticades. Pero, paren poca atencio al
funcionament neurocerebral de laprenentatge, quan en canvi, aquesta es la base que
caldria contemplar de manera clara per, a partir della, intentar implementar
mitfançant un curriculum adequat, tot el proces de desenvolupament i de creixement
personal.
Aixi, es evident que a l`escola, l`alumnat que encaixi amb aquest estil d`aprenentatge
propi de l`hemisIeri esquerre destacara, mentre un altre que Iaci l`aprenentatge
processant la inIormacio a l`estil de l`hemisIeri dret presentara diIicultats i se`l
qualiIicara d`alumne amb problemes d`aprenentatge.
Aixo li comportara un sentiment de Irustracio i conseqüentment la seva autoestima
disminuira, portant-lo a una manca de motivacio. Amb el malestar que aquest baix
concepte de si mateix li produira, possiblement es desencadenaran actituds i conductes
conIlictives. Si aixo va acompanyat d`una manca de regulacio emocional, la situacio es
pot agreujar produint-se el Iracas escolar.
Els abordatges teorics precedents ens posicionen en la idea que la inclusio dins del
curriculum, d`un programa basat en aquestes tecniques pot aIavorir un desenvolupament
integral i harmonic del alumnes amb tots els beneIicis que aixo comporta. Amb
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
20
l`entrenament de les tecniques de relaxacio es propicia Ionamentalment l`activitat de
l`hemisIeri cerebral dret.

3.I.4 MEUPOCIEMCIA, EDUCACIÓ I TECMIQUES DE PELAXACIÓ
Segons Barrios (2000), en l`article 'Avances de las neurociencias. Implicaciones en la
educacion¨, destaca que tenint en compte els avenços de la neurociencia, els resultats de
les recerques envers el cervell i el coneixement del seu Iuncionament, haurien
d`incorporar-se en la practica docent. Els nous punts de vista sobre la intel·ligencia i els
diIerents estils de processar els aprenentatges, ens haurien d`encaminar a una pedagogia
orientada cap a la innovacio i la creativitat utilitzant noves estrategies metodologiques.
Una de les teories de mes exit en l`ambit educatiu, en quant a la implicacio de la
neurociencia en l`educacio, es la del Cervell Triunic, exposada per MacLean (1983).
Aquest autor es basa en que la totalitat del cervell el conIormen tres estructures
diIerents:
• El sistema Reptilia, es la part mes primitiva del cervell i esta vinculat als canvis
Iisiologics necessaris per a la supervivencia basica. Regula les Iuncions
automatiques del cos: respiracio, ritme cardiac, tensio... Controla les necessitats
basiques i regula la vida quotidiana (rutines, habits, valors, ritmes i espais vitals,
seguretat...).Coordina l`equilibri i els moviments musculars. Es situa en el
present.
• El sistema Limbic, situat per damunt de l`anterior sistema, reIorça i aIina les
Iuncions d`aquest, va mes enlla de les reaccions automatiques. La inIormacio
que arriba al cervell es supervisada i controlada per aquest sistema, de manera
que constitueix una Iuncio vital per la supervivencia. Es el cervell emocional. Es
situa en el passat, en el record i en l`experiencia.
• El sistema del Neocortex, es la zona situada per damunt dels altres, la part mes
nova i recent en l`evolucio del cervell. Es el cervell racional, es l`estructura on
s`assenten els pensaments i sentiments, i on s`integren i processen les dades que
ens aporten els sentits. S`adapta al que es nou i es situa en el Iutur, projecta i
anticipa. Esta constituït pels dos hemisIeris cerebrals.

Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
21

Imatge extreta de: http://sharpbrains.Iiles.wordpress.com/2006/09/3brains.jpg

Aquesta teoria del Cervell Triunic ens permet abordar una altra teoria a destacar per la
seva repercussio en el mon educatiu, com es la Teoria del Cervell Total de Hermann
(1989), en la qual em basare per exposar com podria repercutir la practica de les
tecniques de relaxacio en el cervell.
La teoria del Cervell Total integra la teoria del Cervell Triunic de MacLean (1983) i la
de l`especialitzacio HemisIerica de Sperry (1968). Aquesta nova teoria proposa que
cada un dels dos hemisIeris cerebrals i el sistema limbic s`integren; aixi el cervell queda
dividit en quatre quadrants:
• Cortex esquerre: pensament logic, analitic, critic, matematic, basat en Iets reals.
• Limbic esquerre: pensament seqüencial, organitzat, planiIicat, detallat i
controlat.
• Cortex dret: pensament conceptual, integrador, global, sintetic, creatiu, espacial,
visual i metaIoric.
• Limbic dret: pensament emocional, sensorial, humanistic, interpersonal, musical
i simbolic.
Cada una d`aquestes arees realitza Iuncions diIerenciades i es connecten per establir les
vies de la inIormacio; aixo dona quatre estils de pensament diIerents segons la
dominancia del quadrant.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
22
DiIerents autors apliquen aquesta teoria en l`ambit educatiu. Destaco a Riart i Soler
(2004), que han elaborat el programa CIEP, programa de desenvolupament global basat
en una concepcio de base neurologica. En la seva proposta de treball parlen del sistema
limbic, al qual inclouen el sistema reptilia. Per tant, la concepcio dels tres sistemes
cerebrals de la teoria de MacLean es mante, malgrat que el sistema limbic i el reptilia
s`integrin. I a mes a mes es consideren els dos hemisIeris cerebrals d`acord amb la
teoria de Sperry.
Altres autors de gran importancia per les seves teories sobre el nou concepte de la
intel·ligencia i amb les repercussions en l`educacio que aixo suposa, son Beauport i
Diaz (1993). En la seva Teoria de les Intel·ligencies Multiples del Cervell Triunic es
basen en la teories de Sperry i MacLean i amb el nou paradigma de la Nova Fisica i la
teoria de la Relativitat d`Einstein. Exposen que el cervell triunic ens permet guiar-nos
cap a una plenitud de la consciencia, i amb el concepte del nou paradigma de la Iisica
sobre el moviment de l`energia, s`elabora la intel·ligencia com a diversos processos
d`energia. Per tant existeixen moltes intel·ligencies, que estan a disposicio dels diIerents
processos mentals, i que juntes Iormen un sistema de llibertat mental.
D`acord amb aquest linia, considero que el programa de tecniques de relaxacio pot
repercutir, directa o indirectament, en les tres estructures cerebrals. Tal i com he
esmentat en Ier reIerencia al sistema reptilia, aquest regula les Iuncions mes
automatiques com son la respiracio o el ritme cardiac, aspectes Iisiologics que es
modiIiquen durant la relaxacio; tambe hem vist que coordina l`equilibri i els moviments
musculars, propis d`algunes tecniques de relaxacio.
En quant al sistema limbic, qualsevol d`aquestes tecniques pot incidir en el cervell
emocional per l`estat de calma i benestar que s`assoleix amb la relaxacio.
Tambe algunes tecniques de relaxacio requereixen la capacitat d`atencio i concentracio,
capacitats propies del neocortex; i d`altres potencien la imaginacio, la visualitzacio, la
creativitat, habilitats propies de l`hemisIeri dret.
Aixi, sembla que la practica de tecniques de relaxacio pot incidir a nivell cerebral
aIavorint el Iuncionament d`interconnexio entre els tres sistemes cerebrals, reptilia,
limbic i neocortex, al mateix temps que pot Iacilitar la connexio entre els dos
hemisIeris.


Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
23
3.Z MIVELL EMOCIOMAL
A nivell emocional, la practica i l`entrenament de les tecniques de relaxacio pot
esdevenir una estrategia metodologica que contribueixi a millorar l`autoestima, la
conscienciacio emocional i l`autorregulacio dels alumnes. Amb l`adquisicio d`aquestes
habilitats pot millorar l`empatia i les relacions socials, tant amb els companys com amb
el proIessorat.
Aixo repercutira positivament en el clima de l`aula, aIavorint la inclusio de tot
l`alumnat, amb els conseqüents beneIicis en quant al rendiment escolar; per tant pot
representar una prevencio del Iracas escolar.
Les emocions son el resultat d`un conjunt de processos Iisiologics que succeeixen en el
nostre organisme; no podem eliminar aquestes reaccions del nostre cos doncs Iormen
part de la nostra biologia. La Iorma en que el cervell integra aquests canvis Iisiologics
son els sentiments. Els sentiments son, doncs, la conscienciacio de les emocions, es a
dir, el conjunt de: estimul, reaccio corporal i idea. En certa manera per tenir un
sentiment, cal tenir consciencia d`un mateix, de les propies emocions i de les reaccions
Iisiologiques que desencadenen.
Durant molts d`anys s`han inIravalorat les emocions en l`educacio ja que es considerava
que interIerien en els pensaments i no permetien raonar amb claredat. S`entenia que un
bon raonament era el que es deslligava de l`emocio i permetia actuar de Iorma Ireda i
distant, sense la 'distorsio¨ de la implicacio emocional.
Aquestes darreres decades, els descobriments de la neurociencia han demostrat que la
realitat no es aixi sino ben al contrari. Segons Bisquerra (2000), en la decada dels anys
noranta es van escriure mes de 25000 articles en el camp de la neurociencia envers
l`estudi del cervell emocional.
Actualment es considera de gran importancia que els inIants i joves rebin una educacio
emocional dins de l`escola. Aixi ho maniIesten diIerents autors entre els quals destaco
els següents:
• Marchesi (2002) catedratic de Psicologia Evolutiva i Educacio considera que es
imprescindible incorporar les emocions, els sentiments i el mon aIectiu en
l`educacio.
• Damasio, Premi Princep d`Asturies d`Investigacio CientiIica 2005 per la seva
aportacio a la comprensio neurologica del cervell, les emocions i el
comportament huma. Arriba a la conclusio que els sentiments son
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
24
imprescindibles per la presa de decisions ja que ens orienten per treure el maxim
proIit de les nostres possibilitats. Aixi, les emocions son importants per exercitar
la rao. Segons Damasio, l`objectiu d`una bona educacio hauria de consistir en
organitzar les emocions de manera que poguessin cultivar les millors emocions i
eliminar les perjudicials. Es per aixo que considera imprescindible que els liders
politics i educatius comprenguin com son d`importants els recents
descobriments envers les emocions i que ho tinguin en compte a l`hora d`establir
politiques educatives.
• Segons Punset (2006), divulgador cientiIic, es Ia necessari construir una nova
estructura educativa i per aixo cal establir un debat cientiIic i pedagogic. Ell
resumeix les conclusions d`un gran nombre de cientiIics que investiguen sobre
les emocions i Ia constar que malgrat que ens hagin ensenyat a ser molt logics,
no hi cap decisio suposadament raonable que no estigui lligada a una emocio.

3.Z.I IMFOPME DELOPS
L`InIorme Delors (1996), inIorme elaborat per una comissio internacional per a la
UNESCO amb la Iinalitat d`enIocar l`educacio del segle XXI, aIirma que una part del
Iracas escolar s`atribueix a diIicultats, per una manca de regulacio emocional, que es
maniIesten en comportaments problematics per conIlictes interpersonals. Tambe deixa
clar que el clima emocional es el Iactor mes decisiu en el rendiment i la prevencio del
Iracas escolar.
Segons aquest inIorme el gran repte de l`educacio al S.XXI es aconseguir ajudar als
inIants en el seu proces de desenvolupament en base a quatre pilars: aprendre a
coneixer, aprendre a Ier, aprendre a conviure i aprendre a ser.
Fins ara els esIorços del sistema educatiu han anat en la linia del desenvolupament dels
aspectes cognitius principalment. Es per aixo la importancia de començar a aplicar
programes per una educacio integral, dins el marc dels principis de l`InIorme Delors.
D`acord amb aquesta linia Hue Garcia (1996), Dr. en Ciencies de l`Educacio i assessor
tecnic del Departament d`Enseyament d`Arago, Ia constar a 'Propuesta para el
desarrollo de la educacion integral en el curriculo del sistema educativo español¨ que
els problemes actuals Ian necessari la introduccio en el curriculum de noves alternatives
que ajudin al desenvolupament integral de la personalitat de l`alumnat.

Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
25
3.Z.Z EMOCIOMS I MEMÒPIA
Segons Acarin (2001), existeixen estudis clinics i experimentals suIicients per aIirmar
que el sistema limbic te una Iuncio primordial en el mecanisme de la Iormacio de la
memoria, i tambe en la motivacio i l`atencio. La vinculacio emocional d`una percepcio
es la garantia de que aquesta quedi gravada en la memoria.
La memoria es una Iacultat del cervell que permet enregistrar noves experiencies i
recordar les passades. En el proces de la memoria es distingeixen diIerents Iases:
l`aprenentatge, l`emmagatzemament i el record que pot ser per evocacio o per
reconeixement. La memoria, emmagatzemada en el cervell a partir de l`aprenentatge,
esta basada en l`establiment de contactes entre varies neurones, en la consolidacio dels
circuits sinaptics neuronals, es a dir en la neuroplasticitat cerebral.
La capacitat d`aprendre i acumular memoria depen directament de l`atencio i del
contingut emocional.
Carter (1998) deixa clar que quants mes aspectes diIerents contingui la memoria, mes
Iacil sera recuperar-la, mes vies per arribar a la seva evocacio. Aixi, com mes sentits
hagin intervingut en la Iase de l`aprenentatge, mes possibilitats de Ier connexions per
recuperar-la. La consciencia es Iruit de la capacitat sensorial i permet percebre,
aprendre, gravar l`experiencia i emmagatzemar la memoria del coneixement. Fa
possible que percebem el nostre jo interior, de com som i com ens sentim, i al mateix
temps entendre les relacions interpersonals i amb el mon que ens envolta.
De la mateixa manera que per explicar el nivell cognitiu hem Iet reIerencia a les
estructures cerebrals implicades, per exposar el nivell emocional Iarem una aproximacio
neuroIisiologica.
El sistema limbic es el suport estructural de la capacitat aIectiva-emocional i es el
responsable de les nostres emocions. Esta situat a la cara inIerior de cada hemisIeri
cerebral. El sistema limbic esta Iormat per una serie d`estructures que s`ubiquen al
voltant del talem.
• El talem es com una estacio de control i distribucio de la inIormacio sensorial i
motora i l`envia al cortex cerebral. Tambe esta implicat en les reaccions
autonomes i en el manteniment de l`estat conscient.
• Septum es l`estructura neuronal que es relaciona amb la capacitat de produir la
sensacio de plaer.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
26
• L`amigdala es una altra estructura d`aquest sistema que actualment es considera
molt lligada al proces d`aprenentatge i a la memoria. Es l`encarregada
d`enregistrar el clima emocional que acompanya els Iets, es a dir, la memoria
emocional. Esta especialitzada en les qüestions emocionals, amb l`agressivitat i
l`aIectivitat.
• El hipocamp es el sistema operatiu de la memoria. Es la zona encarregada de
processar la inIormacio per a que arribi a diIerents zones del cortex on
s`emmagatzema.
• El gir cingulat te relacio amb la capacitat personal per escollir lliurement de
Iorma subjectiva. Proporciona una via d`inIormacio entre el talem i el
hipocamp.
• El hipotalem controla el sistema nervios autonom.

Imatge extreta de: http://apiepa.galeon.com/max-enceIalox.giI

3.Z.3 IMTEL·LI0EMCIA EMOCIOMAL
A principi dels anys 90, els psicolegs Savoley i Mayer son els primers que es reIereixen
a la intel·ligencia emocional i destaquen la importancia dels processos neurobiologics de
la zona limbica del cervell i la seva inIluencia sobre el neocortex. En aquest nou
concepte d`intel·ligencia emocional engloben les intel·ligencies interpersonal i
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
27
intrapersonal, que ja havia descrit Gardner en la seva teoria de les intel·ligencies
Multiples.
Gardner (1986), presenta el cervell com un conjunt de diIerents intel·ligencies, o centres
diIerents del cervell. En aquesta teoria, els cinc sentits estan a la disposicio de les vuit
intel·ligencies: espacial, musical, cinestesica, logica, lingüistica, interpersonal,
intrapersonal, i naturalista. L`autor destaca que sovint a l`escola no es te en compte que
no tots els alumnes tenen les mateixes capacitats i que no son valides per tots les
estrategies utilitzades a l`aula.
La intel·ligencia intrapersonal es la capacitat d` autoconeixement (corporal i emocional),
de regulacio emocional i l`autoestima. La intel·ligencia interpersonal es la capacitat
d`entendre les emocions dels altres, l`empatia, i Iacilita les relacions socials.
Goleman (1996), amb el seu best-seller 'Intel·ligencia Emocional¨ popularitza el nou
concepte que els altres autors ja havien deIensat amb anterioritat. Canvia el concepte
classic d`intel·ligencia, donant a coneixer una altra Iorma d`entendre-la. La seva tesis es
basa en demostrar que l`exit de la persona no depen nomes de la Iormacio academica
sino que principalment depen d`un conjunt d`habilitats personals i socials. Segons
Goleman, aquestes capacitats es poden ensenyar als inIants i aixi se`ls pot donar
l`oportunitat de treure el maxim proIit del potencial intel·lectual que han heretat
geneticament. Concreta les seves expectatives envers la importancia del tipus
d`educacio, esmentant que voldria imaginar que, algun dia, l`educacio incloura en les
seus programes d`estudis l`ensenyament d`habilitats tan essencialment humanes com
l`autoconeixement, l`autocontrol, l`empatia i l`art de saber escoltar, resoldre conIlictes i
col·laborar amb els altres.
En aquest sentit, tal i com ja he Iet mencio amb anterioritat, la inIancia i l`adolescencia
son etapes primordials en l`adquisicio d`aquests aprenentatges, els quals son
Ionamentals per la repercussio que tindran en la seva vida d`adults.
Per altra banda, Beasley (1987), autor del nou terme de 'coeIicient emocional¨ (CE),
aIirma que el Iet de ser emotiu, abans es contemplava com una debilitat. Pero ara sabem
que nomes amb el reconeixement i la sensibilitat es pot aconseguir un sentit superior de
la vida. Per acabar Riart i Soler (2004:38), deixen clar que disposar duna gran habilitat
per resoldre problemes, destablir fudicis i raonaments logics sense disposar de
ladequada i proporcionada capacitat dintrospeccio, control emocional o consciencia
del passat i del futur, significa no ser intel·ligent.

Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
28
3.Z.4 EDUCACIÓ EMOCIOMAL
L`educacio emocional no consisteix en reprimir les emocions, sino que es tracta
d`aprendre, ensenyar i practicar unes estrategies de comportament, d`autocontrol
emocional, d`habilitats socials i de pensament, amb la Iinalitat ultima que la persona
aconsegueixi un estat de benestar, o Ielicitat, i sigui capaç de Iluir de la vida. Es a dir,
adquirir unes competencies personals i socials necessaries per viure de Iorma
satisIactoria.
Aixi, segons Bisquerra (2000), l`educacio emocional es el proces educatiu, cognitiu i
permanent, que preten potenciar el desenvolupament emocional com a complement
indispensable del desenvolupament cognitiu, constituint ambdos els elements essencials
del desenvolupament de la personalitat integral. Per aixo es proposa el desenvolupament
de coneixements i habilitats sobre les emocions amb l`objecte de capacitar l`individu
per encarar millor els reptes que es plantegen en la vida quotidiana. Tot aixo te com a
Iinalitat augmentar el benestar personal i social. Per Salmurri (2004:31), leducacio
emocional te basicament una funcio preventiva i milloradora dels estats emocionals
mitfançant laprenentatge, lentrenament i la practica de recursos i estrategies per
amortir i minimit:ar les emocions excessives o excessivament negatives i per promoure
i augmentar la presencia de les positives.
En un article de Collell i Escude (2003) a la revista Traç, ressalten la importancia de
l`educacio emocional dient que estretament vinculada amb la salut mental i la qualitat
de vida, leducacio emocional emergeix com un aspecte imprescindible per a afrontar
els profunds canvis estructurals i socials que esdevenen. Repensar leducacio des
daquests parametres es, com remarca lInforme Delors, una utopia necessaria.
Leducacio emocional es una eina fonamental de prevencio fa que molt problemes
tenen el seu origen en lambit emocional.
Tenint en compte la Iinalitat de l`educacio, a la qual ja he Iet mencio amb anterioritat,
caldra doncs complementar el desenvolupament cognitiu amb el desenvolupament
emocional per poder millorar al mateix temps la conducta. Aixi l`educacio emocional es
necessaria per el desenvolupament integral i harmonic de l`inIant, i la seva Iinalitat es
que aquest pugui aconseguir un estat de benestar o de Ielicitat.
Segons els conceptes actuals basats amb la neurociencia i la psicologia, la Ielicitat es
una emocio, i com a tal es un estat transitori. Punset conclou el seu llibre 'El alma esta
en el cerebro¨ (2006:337) amb les següents paraules trobem la felicitat en el cami que
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
29
fem mentre la busquem, en cada passa que ens aproxima a ella i no tant en aconseguir
el desti... Aixi, doncs, mira amb perspectiva i certa distancia els grans aconteixements i
no toblidis de gaudir de les petites coses.
Els objectius de l`educacio emocional s`inclouran entre altres objectius especiIics a
treballar en el Programa de tecniques de relaxacio de la present llicencia.

3.3. MIVELL DE COMDUCTA
Les investigacions de MacLean (1978, 1990), a les quals m`he reIerit en explicar la seva
teoria del Cervell Triunic, suggereixen que gran part dels comportaments son el resultat
d`una complexa interconnexio i cooperacio entre els tres sistemes del cervell (reptilia,
limbic i neocortex). Cada una d`aquestes estructures te la seva Iuncio, i la interaccio
entre les tres es la responsable de la conducta humana. Aixi doncs, son molts els Iactors
que intervenen en la conducta de la persona.
La zona del cortex preIrontal es la part del cervell que interve en la regulacio del
comportament i es la que s`activa a l`hora de prendre decisions. L`equilibri entre el
cortex preIrontal i el sistema limbic es el que permet ser conscients de que cal respectar
unes normes de conducta per poder-nos relacionar socialment de Iorma adequada. Per
aconseguir-ho cal treballar les habilitats socials i l`autorregulacio.
Es per aixo la importancia que te l`educacio emocional, per poder millorar aquestes
competencies i, per tant, poder aIavorir les relacions interpersonals; d`aquesta manera
l`inIant pot aconseguir una millora a nivell de conducta i actitud.
La practica i entrenament de les tecniques de relaxacio i respiracio te una dimensio
mental i emocional, i incidint en aquests dos aspectes pensem que es pot aconseguir
millorar la conducta; aixi, pot aIavorir la inclusio dels alumnes amb trastorns de
desenvolupament i de conducta.

3.3.I EMOCIOMS I COMDUCTA
No es pot pretendre incidir en la conducta dels inIants sense haver treballat les
competencies emocionals, ja que aixi ho constata la neurociencia actualment. Els estats
emocionals incideixen en la conducta i, al mateix temps, la conducta incideix en les
emocions. Es pot regular la interrelacio entre elles amb la consciencia d`un mateix i el
pensament.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
30
Tota conducta es Iruit tant de mecanismes emocionals com de processos cognitius. Les
emocions tenen, doncs, una gran inIluencia en el pensament i la presa de decisions, i per
tant, en la conducta.
Algunes emocions son Ionamentals per aconseguir el tipus de comportament social que
considerem beneIicios. L`educacio ha d`orientar de manera que les emocions
aIavoreixin el comportament adequat. Segons Salmurri (2004:31), leducacio emocional
te com a obfectiu donar a lindividu recursos i estrategies conductuals, cognitives,
emocionals i dinteraccio social que li permetin tenir un mafor control de la pressio,
tant interna com externa. Entre les tecniques cognitives-conductuals es reIereix tambe a
les tecniques de relaxacio, que aIavoreixen l`autocontrol i per tant incideixen en la
conducta.
Cal tenir en compte que l`objectiu de l`educacio emocional, segons Bisquerra (2000), es
capacitar a la persona a que adopti comportaments que tinguin presents els principis de
prevencio i de desenvolupament personal. S`enten com a prevencio, l`anticipacio als
problemes derivats de les alteracions emocionals per una Ialta d`autorregulacio amb la
conseqüent conducta inapropiada. Tambe exposa de Iorma clara la relacio entre
l`educacio emocional i la conducta, ja que segons ell les repercussions de l`educacio
emocional poden deixar-se sentir en les relacions interpersonals, el clima de classe,
disciplina, rendiment academic, etc. Aixi doncs, l`educacio emocional es una Iorma de
prevencio que pot tenir eIectes positius en les pautes de conducta.
Els coneixements cientiIics sobre el desenvolupament cerebral expliquen com
l`alteracio entre el sistema limbic i les connexions amb el cortex preIrontal trastorna la
capacitat emocional i la conducta. Quan les necessitats basiques no estan satisIetes, aixo
pot interIerir en el desenvolupament de l`inIant en el context emocional, i en
conseqüencia en la conducta.
Hubel i Wiesel, Premis Nobels de Fisiologia de 1981, van demostrar que les primeres
experiencies d`un esser huma tenen un eIecte permanent, i que inclus es pot perdre per
sempre la inIormacio genetica del cervell a causa de determinats Iactors ambientals. Un
ambient sa i ric emocionalment parlant, ple d`estimuls i motivador, permetra un
desenvolupament adequat de les capacitats cerebrals de l`inIant. Aixo explica com els
inIants que han viscut en un entorn amb estimuls enriquidors, tenen mes experiencies
positives que Iaciliten les interaccions socials. Per tant, no es presenten problemes de
conducta amb tanta Ireqüencia com en altres que no hagin viscut en un entorn Iavorable.

Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
31
3.3.Z TPASTOPMS DE DESEMVOLUPAMEMT I DE COMDUCTA.
Els trastorns de desenvolupament i de conducta incideixen en la vida escolar i aIecten a
l`aprenentatge d`aquest tipus d`alumnat. Com ja hem exposat anteriorment, parlem de
trastorns de desenvolupament quan ens reIerim a aquelles desviacions del patro que es
considera normal en el desenvolupament inIantil. Son alumnes amb nivells
d`intel·ligencia normals pero que presenten diIicultats en cert aspectes.
Hi ha una gran varietat de possibles desviacions respecte el desenvolupament normal.
Segons en la Iuncio que aIecta es presentaran diIerents diIicultats que poden repercutir
en problemes d`aprenentatge o be en problemes de conducta.
Les desviacions en el Iuncionament cerebral d`unes arees especiIiques interIereixen en
determinats aspectes de l`aprenentatge provocant els trastorns d`aprenentatge. Quan la
desviacio es deguda a diIicultats de coordinacio motora i d`equilibri, d`orientacio
espacial, d`organitzacio en les seqüencies temporals, de memoria, d`atencio i altres
Iuncions cerebrals superiors, es maniIestara un trastorn d`aprenentatge escolar. Es el cas
d`alumnes que tenen dislexia, disIasia, discalculalia, trastorn d`aprenentatge no verbal,
disgraIia, o sindrome d`Asperger.
Segons Sans (2006), neuropediatra i coordinadora de la unitat de trastorns
d`aprenentatge escolar de l`Hospital Sant Joan de Deu, el topic de no voler etiquetar als
inIants amb el nom de la seva disIuncio no els ajuda. Es a dir, posar l`etiqueta de
dislexic a un alumne que ho es, el pot beneIiciar en el sentit del reconeixement de la
seva diIicultat, enlloc d`atribuir-ho a manca d`esIorç o d`estar distret.
Quan l`alteracio en el desenvolupament es presenta amb una combinacio de diIicultats
en l`atencio i el control d`impulsos, ja siguin emocionals o be d`activitat motora,
l`inIant maniIestara una diIicultat per adequar la seva conducta a l`entorn proper, es a
dir, presentara un trastorn de conducta. Aixo passa amb els alumnes amb trastorn de
deIicit d`atencio amb o sense hiperactivitat, TDA-H.
Els trastorns d`aprenentatge tenen una relacio directa amb els trastorns de conducta, i
aquests aIecten a l`aprenentatge; aixi doncs, acostumen a anar associats. Aquests tipus
de problematiques tambe poden generar trastorns emocionals, doncs els alumnes que els
pateixen, acaben assumint el paper de nen dolent donat que continuament se`ls esta
rectiIicant i cridant l`atencio.
Faig una especial mencio als alumnes amb TDA-H pel Iet que el pateix entre el 3° i el
7° de l`alumnat, i donada la repercussio d`aquest trastorn, pel propi inIant i pel seu
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
32
entorn proper. Segons Menendez (2006), psicologa inIantil i juvenil, es el trastorn que
ocupa el primer lloc dels diagnosticats a la inIancia.
El trastorn per deIicit d`atencio amb o sense hiperactivitat, TDA-H, es un trastorn
neurobiologic amb base genetica, que provoca un desequilibri signiIicatiu d`alguns
neurotransmisors del cervell. La hiperactivitat es deguda a una necessitat de descarregar
tensions. La zona aIectada es la del cortex preIrontal, encarregada de l`atencio i la
concentracio, de controlar els impulsos i les conductes inadequades, de preveure les
conseqüencies de les propies accions, i d`altres processos cognitius. Es doncs, una
diIerencia lleu pero demostrable en el Iuncionament cerebral que Ia que un inIant amb
coeIicient intel·lectual normal, o Iins i tot superior al normal, rendeixi poc en
l`aprenentatge.
Aquest trastorn neurobiologic pot haver estat provocat per diverses causes. Segons
Ferre (2002) aquestes poden ser d`origens Iisic-biologics, per deIiciencies sensorials
visuals o auditives, per desordres psicomotrius, per exces d`estimulacio audiovisual, per
problemes en el moment de l`embaras, o en el moment del part o postpart. Mena i
col·laboradores (2006), Ian reIerencia a diversos estudis que indiquen que els Iactors
socio-ambientals poden inIluir en la major gravetat dels simptomes i en augmentar el
risc de presentar problemes associats, pero no es pot considerar aquest Iactor com la
causa desencadenant.
El TDA-H es caracteritza per la presencia de tres simptomes:
• DeIicit d`atencio: diIicultat per mantenir l`atencio sostinguda, per seguir una
explicacio, manca de concentracio, tendencia a la dispersio, i sobre tot
problemes d`organitzacio i planiIicacio que repercuteixen en el rendiment
escolar.
• Impulsivitat: diIicultat per seguir les normes, inclinacio a actuar sense pensar,
demanar una atencio immediata per part de l`adult, no saber esperar i
interrompre la conversa o el joc.
• Hiperactivitat: diIicultat en estar quiets, tenen necessitat de moure`s
continuament, de Ier sorolls i els costa Ier una activitat durant un cert temps;
sovint tambe presenten incontinencia verbal.
No es maniIesten els mateixos simptomes i amb la mateixa intensitat en tots els inIants
que pateixen aquest trastorn. En el Manual de Diagnostic i Estadistica de Trastorns
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
33
Mentals (DSM-IV), publicat per lAmerican Psvchiatric Association (APA), es
diIerencien tres tipus de trastorn dins del TDAH:
1. Trastorn per deIicit d`atencio amb hiperactivitat subtipus
predominantment desatent.
2. Trastorn per deIicit d`atencio amb hiperactivitat subtipus
predominantment hiperactiu i impulsiu.
3. Trastorn per deIicit d`atencio amb hiperactivitat subtipus combinat,
presenta simptomes desatencionals i hiperactius-impulsisus.
Els alumnes amb TDA-H, enIront dels seus problemes i de que no son conscients de
perque els hi passa, tenen una visio negativa de la vida; maniIesten un patiment psiquic
i la seva conducta es la conseqüencia del conIlicte intern. Presenten una baixa
autoestima i tenen una imatge de Iracas com a persona. Per suplir aquest sentiment i la
seva baixa tolerancia a la Irustracio, presenten una conducta inadequada, i aixi
dissimulen les seves mancances i la seva imatge. La seva conducta sovint molesta als
qui l`envolten, actuen de manera persistent i repetida, i algunes vegades de Iorma
incontrolada. Aquesta maniIestacio conductual demostra que hi ha una alteracio en la
seva elaboracio mental, que probablement sigui d`origen genetic o be tingui una causa
emotiva desencadenada en la primera inIancia.
Malgrat que el primer any de vida ja poden presentar alguns problemes, es a partir dels
3 anys quan comencen a apareixer alguns simptomes del TDA-H. Poden maniIestar la
seva problematica, mostrant hiperactivitat o hipoactivitat, problemes d`atencio i de
concentracio, no tenir cap sentit de l`ordre, o alguns signes d`alerta com la diIicultat per
separar-se, temors excessius o reaccions inadequades. Es mostren absorbents i
requereixen molta atencio. Al voltant dels 5 anys, els simptomes del TDA-H acostumen
a quedar clarament deIinits i es Ia evident la problematica que presenta l`inIant. Aquest
periode coincideix en l`etapa d`Educacio InIantil; es doncs, en aquesta etapa, quan
comença a detectar-se el problema en l`entorn escolar.
Quan l`alumne comença el cicle inicial d`Educacio Primaria, els problemes es Ian cada
cop mes evidents, doncs acostumen a maniIestar-se les diIicultats associades
d`aprenentatge. Es aleshores quan pren mes consciencia de les seves diIicultats i pot
començar a mostrar desinteres per les activitats escolars; aixo els genera una
desmotivacio que contribueix a agreujar mes la situacio.
Segons Orjales (2006), les caracteristiques del TDA-H son incompatibles amb el
rendiment academic, diIiculten el comportament a l`aula i aIavoreixen la perdua
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
34
d`inIormacio, generant mancances en la base academica. Cal, doncs, actuar amb
celeritat, quan abans millor i des d`una perspectiva interdisciplinar per una atencio
global. Es important evitar que la situacio es deteriori mes, amb el conseqüent risc de
cara a l`adolescencia, ja que un trastorn de desenvolupament i de conducta pot
maniIestar-se en un trastorn de la personalitat despres de la pubertat.
El diagnostic de TDA-H requereix una avaluacio multidisciplinar, amb una valoracio
des de tres vessants: psicologica, medica i psicopedagogica. D`acord amb aquestes tres
valoracions es seguira un tractament multimodal. Des de l`escola, el/la psicopedagog/a
de l`EAP, despres d`una exploracio per identiIicar i valorar la problematica que presenta
l`inIant, pot Ier una derivacio al CSMIJ (Centre de Salut Mental InIantil i Juvenil)
segons la necessitat de cada cas.
Des de l`aula els tutors/es, per donar una resposta educativa a aquest tipus d`alumnat,
hauran d`adequar els recursos metodologics i organitzatius. En les mesures a prendre
per realitzar les adaptacions necessaries, es tindran en compte els diIerents aspectes:
conductuals, cognitius i emocionals. En aquests tres aspectes, tal i com he exposat en els
apartats anteriors, el proIessorat pot incidir des de l`aula, amb l`aplicacio d`un programa
de tecniques de relaxacio.














Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
35
4, TREßALL REALITZAT
4.I DISSEMY DEL PLA DE TPE8ALL
En el treball dut a terme durant aquesta llicencia d`estudis s`ha seguit la planiIicacio tal
i com s`havia previst en el projecte presentat al Departament. Aquest pla de treball
consta de quatre Iases que s`interconnecten entre elles. Cada apartat ha seguit la
temporalitzacio prevista en un principi pero amb petites modiIicacions. Cal especiIicar
que ha estat necessari prolongar els apartats 3 i 4 Iins el mes de Iebrer, donat que per
causes diverses ha mancat temps, no ha estat possible aplicar totes les sessions previstes
segons el calendari establert. Aixo no ha suposat cap impediment en la realitzacio de
l`estudi, ja que hem aplicat les sessions programades a l`aula malgrat que el periode del
permis de la llicencia ja hagues Iinalitzat.

S
e
t
e
m
b
r
e

O
c
t
u
b
r
e

N
o
v
e
m
b
r
e

D
e
s
e
m
b
r
e

G
e
n
e
r

1. Recerca i recopilacio
d`inIormacio

2. Disseny i elaboracio del
Programa de Tecniques de
Relaxacio

3. Aplicacio a l`aula de les
sessions programades.
Avaluacio de les mateixes.

4. Validacio del Programa.

1. Recerca i recopilació d`informació
Objectiu: cercar informacio per aprofundir en les tecniques de relaxacio. Al mateix
temps constatar la importancia de laprenentatge daquestes tecniques a laula, i els
beneficis que poden aportar a lalumnat amb trastorn de desenvolupament i de
conducta TC, i tambe al grup classe.
Durant aquesta Iase del treball, les activitats realitzades han estat:
a. Recerca i lectura contrastada de bibliograIia i webs reIerent als següents temes:
• DiIerents tecniques de relaxacio.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
36
• BeneIicis de la practica de la relaxacio.
• Alumnat amb trastorns de desenvolupament i de conducta, TC.
• Alumnat amb deIicit d`atencio i hiperactivitat, TDA-H.
• Educacio emocional.
• Disseny, elaboracio i avaluacio de programes.
• Altres llicencies d`estudis reIerents als temes mencionats.
b. Entrevistes o contactes amb proIessorat i proIessionals relacionats amb el tema.

• Psicolegs, experimentats en diferents tecniques de relaxacio:
Mònica Pintanel, doctora en psicologia per la UAB, proIessora de
psicologia per la mateixa universitat, psicoterapeuta clinica junguiana
i Iormadora en tecniques de relaxacio. Es autora del llibre 'Tecnicas
de Relajacion Creativa y Emocional¨. La Dra. Pintanel es supervisora
d`aquest treball.
Ferran Salmurri, psicoleg clinic, ha investigat sobre estrategies per
educar les emocions i els sentiments. Es autor del 'Programa
d`educacio emocional per a la prevencio i millora de la salut
psicologica¨ i del llibre 'Llibertat emocional¨.
Sònia Tello, psicologa i master en psicologia inIantil i juvenil,
col·laboradora de Salmurri en el programa mencionat. Ha treballat a
ADANA, Fundacio per ajudar a nens, adolescents i adults amb deIicit
d`atencio.
Vicky Blanch, psicologa clinica i terapeuta en tecniques de relaxacio
i EMDR.
• Professorat que actualment esta fent formacio de professorat a les
escoles amb temes reIerents a la relaxacio: Eugènia de Pagès,
Cristina Montañés, Lídia Serra i Rosa Miralles.
• Professorat de Tai-fi i Qigong: Francesc Ruiz, el meu mestre de tai-
ji i es qui m`ha introduït en el mon de la relaxacio, Víctor
Fernández, proIessor dels curs que he realitzat de Iormacio per
proIessorat de Tai-ji i Qigong, i Wai Wai Cho Sum, diplomada en
inIermeria i terapies alternatives basades en la medicina tradicional
xinesa, MTC.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
37
• TDAH Catalunva, Associacio de pares i mares de nens i joves
aIectats amb TDA-H: Elena O`Callaghan, presidenta de
l`associacio.
• Responsable del Programa de Salut a les escoles: Rosa López, m`ha
Iacilitat la possibilitat de contactar amb el proIessorat d`escoles que
estan intervenint en l`aplicacio d`alguna tecnica, o be que estan
interessats en el tema:
CEIP AlIred Potrony de Termens: Rosa Miralles
CEIP Collbaix de Sant Joan de Vilatorrada: Lidia Serra
CEIP Montpalau de Pineda de Mar: Roser Dardana
CEIP Bonavista de Bellcaire d`Urgell: M. Carme Ordoñez
CEIP Espigol de Tornabous de la ZER Riu Ondara: Teresa
Marimon.
• Els CRP de Catalunva, als quals vaig Ier la demanda per saber
quantes escoles estan intervenint amb l`aplicacio d`algunes tecniques
de relaxacio (resposta d`un 10° dels CRP), m`han Iacilitat la relacio
d`escoles que han realitzat alguna Iormacio d`aquest tipus. Aixo m`ha
permes posar-me en contacte amb algunes d`elles; per la importancia
de la seva incidencia en aquest treball destaco:
CEIP Reixac, de Montcada i Reixac: exposicio per part de la
cap d`estudis, de l`aplicacio de tecniques de relaxacio despres
de la Iormacio del proIessorat
CEIP Sant Marti, de Torrelles: conjuntament amb la majoria
del claustre he participat en el curs 'Estrategies de relaxacio i
autocontrol per a unes bones practiques docents`, curs
organitzat pel CRP de St. Vicenç dins el PFZ.
• LEAP de St. Jicenç, ha col·laborat en la recerca de materials per a
l`avaluacio de les sessions.

c. Recerca de recursos didactics necessaris pel disseny i l`elaboracio de les
sessions del programa de Tecniques de Relaxacio i la seva avaluacio.
• Contes per treballar diIerents aspectes de l`educacio emocional.
• Imatges per il·lustrar i identiIicar diIerents emocions.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
38
• Mandales per pintar i aIavorir la reIlexio i l`autoconeixement.
• Musica per ambientar les sessions programades.
• Visualitzacions per Iacilitar de relaxacio.
• Material especiIic necessari pel desenvolupament de les activitats
proposades.
• Material apropiat per avaluar les sessions.

2. Disseny i elaboració del Programa
Objectiu: Dissenvar un programa estructurat amb obfectius, continguts, metodologia,
activitats, recursos i avaluacio, per treballar de forma sistematica la relaxacio i la
respiracio.
Els aspectes que s`inclouen en aquest programa son els següents:
• Introduccio teorica i breu estudi envers la relacio entre les bases
neurocientiIiques i la repercussio de la practica de les tecniques de
relaxacio.
• Conceptes i objectius de la relaxacio. Descripcio de les diIerents
tecniques i els beneIicis que poden aportar.
• Elaboracio de les unitats de programacio amb objectius, continguts,
activitats i recursos.
• Elaboracio de diIerents instruments per l`avaluacio a nivell individual i
grupal: registres d`observacio d`actitud i comportament, qüestionaris pel
proIessorat per la valoracio del grup i autovaloracio de l`alumnat.

3. Aplicació a l`aula de les sessions programades i avaluació de les mateixes
Objectiu: Aplicar a laula les sessions programades i avaluar els resultats de la
relaxacio amb els instruments davaluacio elaborats.
• Al CEIP Santa Maria de Cervello.
Cicle inicial: s`ha aplicat a les dues classes de 1r, una hora setmanal per
classe i s`han desenvolupat cada una de les 10 sessions programades.
Recollida de les avaluacions corresponents.
E. InIantil: s`ha desdoblat una classe de P.5 en dos grups, per poder
aplicar cada una de les 10 sessions programades en un grup reduït. La
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
39
durada ha estat de 45 minuts per grup, a la setmana. Recollida de les
avaluacions corresponents.

4. Validació del Programa
Objectiu: Revisar i realit:ar les modificacions necessaries al programa dacord amb
les observacions, reflexions i valoracions, i tenint en compte el resultat de les
avaluacions.
• L`avaluacio, analisi sistematic del proces de l`aplicacio d`un programa,
permet concretar la seva eIicacia. A traves de l`avaluacio mitjançant els
instruments esmentats en l`apartat anterior obtenim la inIormacio
necessaria per valorar si s`han aconseguit els objectius proposats en la
recerca, i si la metodologia aplicada ha estat l`adequada.
• Despres de l`analisi de les dades i en relacio als resultats obtinguts es
podra demostrar l`eIectivitat de l`aplicacio del programa de tecniques de
relaxacio i per tant validar-lo, si es dona el cas.
• Amb posterioritat a la validacio, presentacio de possibles models
d`intervencio per a l`aplicacio del Programa, i proposta d`integracio per a
la seva implementacio en el Nou Curriculum escolar d`Educacio InIantil
i de Primaria.

4.Z METODOLO0IA
Aquest treball s`aborda des d`una perspectiva de recerca-accio, doncs partint de les
necessitats de l`alumnat amb trastorns de desenvolupament i de conducta TC, preten
estudiar com l`aplicacio del Programa de tecniques de relaxacio pot aIavorir la seva
inclusio a l`aula. Tot aixo dins d`un marc de reIlexio continua per millorar la propia
tasca docent. Aquesta metodologia considerem que es adequada perque es tracta d`una
metodologia Ilexible que permet donar resposta a la complexitat educativa del tema, i
perque es util per la comprovacio d`estrategies que suposen una innovacio educativa.
Tenint en compte les diIerents estrategies d`intervencio, la proposta del Programa que
presentem, el plantegem com un model d`intervencio en paral·lel al llarg d`aquest curs
d`experimentacio. En una intervencio d`aquesta mena, el pes del disseny i la
responsabilitat de l`estrategia recau en l`equip de proIessorat que esta duent a terme el
Programa. Aquest consisteix en dissenyar una programacio que no esta inclosa dins les
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
40
diverses arees curriculars; aixo suposa treballar-lo dins l`horari escolar en l`hora de
tutoria de grup, en el cas d`Educacio Primaria. Si mes endavant, en cursos propers, hi
hagues la possibilitat d`adoptar algun dels altres dos models d`intervencio que exposo
en l`apartat 6.2, segurament podria millorar l`eIicacia del mateix.
Per portar a terme l`aplicacio d`aquest programa a les classes mencionades en el punt 3
de l`apartat anterior, ha estat necessari crear un equip de tres proIessores per atendre les
tres classes: Anna Moreno, tutora de 1r B i especialista de musica, Elena Vila,
proIessora de psicomotricitat a Educacio InIantil, i Esther Pareto, tutora de 1r A en
Iinalitzar la llicencia d`estudis. Fent les adaptacions necessaries en l`horari de cada
classe, he aplicat cada una de les sessions programades per a cicle inicial, a 1r A
conjuntament amb A. Moreno; posteriorment ella les ha realitzat a 1r B. Cada una de les
sessions programades per P.5, la he desenvolupat en el primer grup reduït conjuntament
amb E.Vila i posteriorment ella l`ha repetit en el segon grup.
Pressuposem que aquest treball representa un canvi qualitatiu per l`alumnat amb TC, ja
que incideix en els tres aspectes del desenvolupament integral de la persona: emocional,
cognitiu i de conducta. Una millora en l`equilibri personal i en la conducta requereix un
treball continuo i sistematic durant molt temps, per aquest motiu pot resultar diIicil
demostrar la seva eIicacia a curt termini.

4.3 PECUPSOS
Per dur a la practica una intervencio d`aquest tipus, previament, cal determinar els
recursos necessaris disponibles, tant humans com materials. En el cas d`aquest
Programa els requisits necessaris son minims, aixo Iacilita la seva aplicacio.
• Personal necessari per portar a terme aquest Programa.
Cicle inicial: dues persones (1h setmanal per 1r A, i 1h setmanal per 1r B).
Educacio inIantil: dues persones, (45 minuts setmanal per el 1r grup
reduït i 45 minuts setmanals pel 2n grup).
• Material necessari.
En els annexos I i II es recullen els materials elaborats per el
desenvolupament de la programacio de les sessions de relaxacio. En la
Iitxa corresponent a cada sessio consten els materials necessaris; aquests
son minims. Aixo Iacilita el poder aplicar el programa en qualsevol aula,
si no hi ha un espai mes adequat.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
41
• Condicions ambientals.
Per tal de poder aconseguir un clima propici, conve destacar que es
important que sigui un lloc tranquil, en el qual no hi hagi molts Iactors
estressants externs. De tota manera, quan ja s`ha adquirit l`aprenentatge,
aixo ja no es tan important doncs es mes Iacil entrar en l`estat de
relaxacio.
.

























Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
42
õ, PRESENTACIÓ DELS MATERIALS ELAßORATS:
SUIA DIDÀCTICA DEL PROSRAMA DE TÉCNIQUES DE
RELAXACIÓ
Previament a la presentacio dels materials elaborats, exposo el concepte de la relaxacio
segons diIerents autors, i les bases psicologiques i Iisiologiques de les tecniques de
relaxacio emprades en el programa.
Altrament considero que es important aclarir la concepcio holistica del esser huma ja
que es la base del pensament oriental en la qual es Ionamenten la majoria de les
tecniques. Un enIocament holistic enten la persona com un tot global, en el qual les
seves parts interactuen entre si de Iorma integradora; va mes enlla de la visio de la
suma de les parts que la composen. La relacio de ment-cos-esperit es doncs primordial
en aquesta concepcio integral de la persona; d`aquesta idea provenen moltes de les
tecniques que actualment s`utilitzen a occident i algunes d`elles Iormen part d`aquest
programa.
Amb el disseny d`aquest Programa, tal i com he justiIicat en el marc teoric, es preten
introduir una nova alternativa que ajudi al desenvolupament integral dels inIants. Cal
tenir present, que la seva aplicacio pot aIavorir el poder crear un bon clima a l`aula, que
Iacilitara la inclusio del alumnes amb trastorns de desenvolupament i de conducta. Crear
un clima emocional adequat produeix un beneIici a aquest alumnat, al grup classe i
tambe al proIessorat.

b.I QUE EMTEMEM PEP PELAXACIÓ7
Sovint es pensa en la relaxacio com un estat Iisiologic de repos sense anar mes enlla
d`aquesta idea, pero el concepte de relaxacio es molt mes complexe. Les seves
repercussions poden aIectar en la dimensio global de la persona, es a dir, en la seva
manera de ser, de Ier i de sentir; en deIinitiva, en la seva manera viure la vida.
A continuacio, i abans de presentar les diIerents tecniques de relaxacio utilitzades en
aquest programa i els beneIicis que comporten, exposo seguint un ordre cronologic,
algunes opinions i plantejaments de diIerents autors envers la relaxacio per situar-nos
millor en el tema.
• Blay (1989) maniIesta que les practiques de relaxacio conscient superen la idees
del simple descans i recuperacio Iisica. Relaxar-se es quelcom mes que deixar de
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
43
banda l`activitat o les ocupacions. La relaxacio es la porta d`entrada per el
descobriment d`un mateix.
• Calle (1990) considera que la persona pot aprendre a estar relaxada inclus estant
en accio. La relaxacio no es nomes una actitud Iisica, sino primordialment
mental i emocional.
• Amutio (1998), d`acord amb el concepte proposat per Lazarus i Folkman (1986),
deIineix tambe la relaxacio des d`un punt de vista multidimensional, com un
aspecte de renovacio dels recursos interns personals mitjançant el
desenvolupament d`aspectes cognitius i emocionals. Es per aixo, que en
l`aplicacio de diIerents tecniques de relaxacio caldra incidir a nivell emocional,
cognitiu, Iisiologic i de conducta, de manera conjunta. Segons el mateix autor la
relaxacio es pot considerar com un proces educacional que implica ladquisicio
duna serie dhabilitats emocionals i la seva posterior generalit:acio en els
ambits de la vida diaria.
• Smith (2001), presenta un model cognitiu-conductual de la relaxacio. Segons ell
cal considerar la relaxacio com un proces de renovacio dels recursos interns
personals amb el desenvolupament de les habilitats d`enIocament (mantenir i
reorientar l`atencio a estimuls simples per un periode de temps), passivitat
(detenir tota activitat analitica innecessaria) i receptivitat (acceptar noves
experiencies incertes o poc Iamiliars). Aquestes tres habilitats s`interrelacionen a
l`hora de practicar cada una de les tecniques de relaxacio.
Destaco els tres punts Ionamentals que proposa Smith per haver-los tingut
presents en l`elaboracio d`aquest Programa:
1. Les diIerents tecniques de relaxacio tenen diversitat d`eIectes i Iuncionen de
manera diIerent a cada persona.
2. La millor manera d`ensenyar relaxacio es introduir una varietat de tecniques i
desenvolupar una seqüencia dissenyada d`acord a les necessitats i objectius dels
individus.
3. L`entrenament de la relaxacio va mes enlla de la resposta Iisiologica. Es
important aprendre a pensar i a veure`s a un mateix i al mon, a traves del
desenvolupament de les tres habilitats cognitives ja esmentades.
• Segons Pintanel (2005:4), lestat de relaxacio es un estat natural que es troba
entre la inconsciencia i el estar conscient, podriem denominar-lo com un nivell
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
44
de semi-consciencia, on el cos esta molt, molt deixat anar pero la ment esta molt
receptiva i perceptiva.
• Per Yanes (2006:49), el gran poder de la relaxacio radica en que ens permet
estar desperts, conscients, pero amb una activitat cerebral alfa, que ens
proporciona tant calma mental com descans fisic. Aixo no significa que
lefectivitat mental disminueixi. Al contrari, des de la calma, la fluìdesa mental
augmenta.
Considero important incidir en l`aportacio de Pintanel i Yanes per saber com la
relaxacio aIecta a les ones cerebrals i la seva relacio amb els estats de la consciencia.
Els impulsos electrics produïts pel cervell, ampliIicats i detectats per un
electroenceIalograma (EEG), son convertits en ones cerebrals i permeten mesurar el
voltatge, la Ireqüencia, l`amplitud i la velocitat. Segons aquest parametres es poden
distingir quatre tipus d`ones cerebrals:
• Beta: es l`estat en que ens trobem durant el dia quan estem realitzant les
activitats quotidianes. Es un estat conscient amb el pensament centrat en la
nostra activitat, en el mon exterior, i en tota la inIormacio que ens arriba. En
aquest estat, l`hemisIeri cerebral esquerre acostuma a actuar com a dominant.
• AlIa: es l`estat de calma i relaxacio. Podem aconseguir baixar l`activitat cerebral
en relaxar-nos, tancant els ulls i no deixant entrar inIormacio. En aquest estat els
dos hemisIeris cerebrals estableixen millor comunicacio, l`hemisIeri esquerre
baixa la seva activitat i l`hemisIeri dret aconsegueix convertir-se en dominant,
Son les ones propies de la intuïcio i la creativitat.
• Theta: es l`estat de la relaxacio proIunda. Es una estat de semi-consciencia, i
d`introspeccio de la ment. En aquest estat els dos hemisIeris cerebrals es troben
en equilibri.
• Delta: es l`estat propi de la son proIunda sense somnis i dels estats hipnotics. No
es te prou coneixement encara d`aquest estat, sembla que son poques les
persones que hagin pogut recordar la inIormacio produïda quan les ones
cerebrals vibrants son les delta.
Segons Silva (1990), quan ens relaxem es redueix la Ireqüencia de les ones cerebrals al
nivell alIa. Es en aquests moments quan els dos hemisIeris cerebrals interactuen en els
nostres pensaments i ens podem tornar mes creatius, mes agils mentalment i amb mes
capacitat de solucionar els problemes que ens bloquegen en situacions normals.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
45
Salmurri (2004:55), Ient reIerencia a l`entrenament en tecniques de relaxacio maniIesta:
Els beneficis de lentrenament i la practica dalguna daquestes tecniques abracen des
de la prevencio i recuperacio de les malalties organiques fins a la prevencio i millora
dels estats danim. Lentrenament daquestes habilitats afavoreix el desenvolupament
destrategies dautocontrol i afrontament de lestres en els nens, adolescents i adults...
La seva practica sistematica ens afuda a millorar el nostre autocontrol emocional, i per
tant, a disposar duna important eina de millora de la nostra estabilitat i llibertat
emocional.
Els objectius generals de la relaxacio son els següents:
• Experimentar i gaudir del benestar que ens oIereix la relaxacio.
• Aprendre a relaxar-se i respectar els moments de repos.
• Valorar els beneIicis que ens aporta la relaxacio.
• Valorar la relaxacio com una eina que aIavoreix l`autoregulacio.
• IdentiIicar la necessitat de relaxar-nos en situacions determinades.
Per concloure aquest apartat citare un paragraI de Punset (2006:162), en el qual
reprodueix les següents paraules de Marchesi (2002) catedratic de Psicologia Evolutiva
i Educacio, que resumeixen al meu entendre de Iorma clara i breu, la Iinalitat a llarg
termini de l`aprenentatge de les tecniques de relaxacio: No es tracta nomes de tenir
emocions tranquil·les i serenes, sino dincorporar-les per afavorir el desenvolupament
de la persona. Es tracta, doncs, daprendre a gaudir de la vida i ser feliç.

b.Z DESCPIPCIÓ DE LES DIFEPEMTS TECMIQUES EMPPADES
I ALTPES PECUPSOS. 8EMEFICIS QUE PODEM APOPTAP.
A continuacio presento una breu descripcio de cada una de les tecniques de relaxacio
Iormals utilitzades en el programa. L`eleccio de les tecniques emprades s`ha Iet d`acord
als següents criteris:
• Tecniques Iacils d`aplicar a l`aula.
• Tecniques Iacils d`aprendre, que no requereixin coneixements especialitzats.
• Tecniques que s`adeqüin i s`adaptin a l`edat dels alumnes.
• Tecniques que es puguin aplicar en un grup classe.
• Tecniques que no requereixin materials especiIics.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
46
Despres d`aquest analisi tambe he valorat els diIerents sistemes o metodes d`activacio
de la relaxacio, aquests poden ser mentals o Iisics:
• Els sistemes d`activacio mentals son els propis de les tecniques de relaxacio
orientals, que parteixen de la relaxacio mental per arribar a la corporal.
• Els sistemes d`activacio Iisics son els propis de les tecniques de relaxacio
occidentals, que parteixen de la relaxacio muscular per aconseguir
posteriorment la mental.
Malgrat que el metode d`activacio, sigui Iisic o mental, el conjunt de tecniques
emprades en cada una de les sessions del Programa, preten desencadenar eIectes tant a
nivell corporal, mental i emocional. En el Programa que es presenta, he tingut en
compte la interrelacio entre diIerents tecniques i sistemes d`activacio de la relaxacio per
obtenir un major beneIici en els seus resultats. Payne (2002) destaca que en oIerir mes
d`una tecnica hi ha mes possibilitats que la persona trobi el metode mes adequat per ell;
cada una de les tecniques pot tenir eIectes diIerents en les persones. Tambe Ia reIerencia
a Lehrer i WoolIolk (1983), que van descobrir que quan s`utilitzen tecniques
combinades, els seus eIectes son mes Iorts que quan nomes s`utilitza una sola.
La majoria de les tecniques de relaxacio occidentals i terapies actuals estan inspirades i
basades en les tecniques orientals, pero partint d`una activacio Iisica. Aixi, Lowen
(1950), va assentar les bases de la bioenergetica basant-se en treballs de Reich (1930) i
la seva concepcio energetica del cos. Segons ells existeix una energia Ionamental en el
cos que es maniIesta tant en els Ienomens psiquics com en el moviment somatic i la
denominen bioenergia. L`expressio corporal es l`aspecte somatic de l`expressio
emocional. Tambe la kinesiologia, metode per equilibrar les energies, ha demostrat que
certs musculs estan relacionats amb els meridians o canals energetics, base de la
medicina tradicional xinesa.
Tal i com cita Lopez (2002-03:57) es pot dir que lOrient ha estat el bressol de la
relaxacio i la meditacio i que la maforia de les practiques psicosomatiques provenen
duna concepcio holistica de lesser huma. Segons el pais d`origen, per raons
historiques i culturals, hi ha algunes diIerencies en les arts de cultivar l`energia, pero
totes elles pretenen promoure la salut Iisica, mental, emocional i espiritual. Malgrat que,
en les creences en que es basen aquestes tecniques, hi hagi un transIons religios o
espiritual, aixo no es motiu per descartar-les del nostre sistema educatiu. Es poden
ensenyar i practicar, prescindint totalment d`aquest aspecte, per obtenir els beneIicis
propis de la relaxacio.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
47
Considerant que la persona es un camp d`energia complet, podrem entendre el concepte
d`exercici energetic com aquell que aIecta a tot el nostre ser. Per tant, com veurem a
continuacio, la majoria de les següents tecniques de relaxacio podem considerar-les
energetiques doncs la seva practica te una repercussio a nivell mental, emocional i Iisic.

b.Z.I QI 0OM0 (TXI-IUM0)
Qi vol dir energia i Gong signiIica treball, aixi el Qi Gong (llegit Txi-kung a Occident)
es reIereix al treball del cos per mobilitzar l`energia interna i redistribuir-la. Consisteix
en una serie d`exercicis harmonics, suaus i lents que combina tres elements basics: el
moviment, el control de la respiracio i la concentracio mental.
• Moviment: amb l`exercici Iisic suau i lent aprenem a controlar i coordinar les
diIerents parts del cos, i a estar atents als detalls del moviment. Desenvolupem
una sensibilitat especial envers la consciencia corporal i l`espai.
• Respiracio: amb el control de la respiracio aconseguim regular el ritme de la
respiracio amb la conseqüent relaxacio tant Iisica com mental. Els beneIicis de
la respiracio augmenten en sincronitzar-la amb la trajectoria del moviment.
• Concentracio mental: en interioritzar i centrar-nos en que estem Ient, prenem
consciencia del nostre esser aqui i ara, i aixi asserenem la ment. Les ones
cerebrals es relenteixen.
Aquest tipus de treball requereix concentracio per estar atent al proces del moviment i a
la trajectoria del mateix; els moviments son dirigits per la ment. Cal concentrar-nos en
la postura correcta i al mateix temps coordinar tot el proces amb la respiracio. Aixi, es
una disciplina que integra cos, ment i esperit; es basa doncs,en una concepcio holistica
de la persona i per tant incideix en el seu desenvolupament integral. La Iinalitat del Qi
Gong es doncs aconseguir una harmonia Iisica, mental, emocional i espiritual,
equilibrant el nostre potencial energetic.
Per entendre millor de quina manera el Qi Gong repercuteix en el nostre organisme es
convenient Ier una breu reIerencia a la medicina tradicional xinesa (MTC). La cultura
xinesa, des de temps remots, enten que el esser huma es un camp d`energia. L`energia
es a cada particula del cos, dels pensaments i de les emocions, i circula pel nostre cos a
traves d`una complexa xarxa energetica, o meridians. La MTC es Ionamenta en aquest
sistema i treballa per mantenir l`equilibri del mateix i conservar la integritat energetica
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
48
de la persona. Es caracteritza per tenir en compte els components psicosomatics i tractar
els desajustaments i bloquejos que provoquen les emocions.
El Qi Gong harmonitza la circulacio energetica en els organs principals i controla les
emocions associades a aquests. Hi ha diIerents tipus de Qi Gong: Les vuit foies i El foc
dels cinc animals, entre altres. Els exercicis que ens proposen son per treballar
especiIicament sobre els meridians, o canals energetics, dels cinc organs principals, i
per tant poden aIavorir el control de les emocions corresponents. En la següent taula
podem veure la relacio entre organs i emocions.


Fetge Cor Melsa Pulmo Ronyo
EMOCIONS
POSITIVES
bon humor
amabilitat
generositat
alegria
amor
empatia
seguretat
conIiança
Iermesa
coratge
Iranquesa
justicia
Voluntat
suavitat
dolçor
EMOCIONS
NEGATIVES
rabia
ira
colera
orgull
odi
enveja
preocupacio
inquietud
obsessio
tristesa
depressio
malenconia
Por
panic
estres


Els beneIicis que ens pot aportar la practica del Qi Gong, principalment son:
• Aprendre a controlar o apaivagar les emocions negatives.
• AIavorir les emocions positives.
• Desenvolupar l`atencio, la concentracio i el centrament en un mateix.
• Aprendre a calmar i asserenar la ment.
• Prendre consciencia corporal.
• Desenvolupar la coordinacio motriu treballant la bilateralitat.
• Treballar l`orientacio a l`espai.
• Gaudir del benestar que produeix la relaxacio corporal i mental.
La practica del Qi Gong resulta beneIiciosa per a totes les edats, pero sobre tot pels
inIants. La majoria dels aspectes mencionats Iormen part del curriculum d`educacio
inIantil i primaria; aixi que pot aIavorir el seu desenvolupament global. La practica pot
ajudar a augmentar la capacitat d`atencio i concentracio, i per tant Iacilitar
l`aprenentatge. Tambe, en prendre consciencia de les propies sensacions corporals i
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
49
emocionals, ajuda a centrar-se en el seu coneixement intern. Aquest treball intrapersonal
aIavoreix les relacions interpersonals necessaries per la adaptacio al grup i l`entorn.

b.Z.Z PESPIPACIÓ
La respiracio esta intimament relacionada amb la relaxacio, es una de les premisses per
aprendre a relaxar-se. Una respiracio abdominal lenta, ritmica i proIunda porta a un
estat de calma i tranquil·litat. Centrar l`atencio en la respiracio ens permet connectar
amb l`ara i l`aqui, Iacilita la concentracio. En aquest estat es mes Iacil controlar les
emocions; aixi doncs, la respiracio aIavoreix l`autocontrol, i per tant permet asserenar la
ment.
Una vegada mes ens remuntem a les cultures orientals, que des de temps ancestrals, han
basat les seves disciplines com el Tai-ji, el Qi Gong, el ioga o la meditacio, en les
tecniques respiratories. Es el gran 'secret¨ de totes les arts orientals per aconseguir
entrar al nivell alIa de relaxacio. Segons la MTC, la respiracio es una de les Iormes que
tenim les persones per absorbir i renovar l`energia Ient-la circular pels meridians.
La respiracio inIlueix en la bona oxigenacio del cervell i aixo aIavoreix un millor
rendiment en els processos mentals.
La respiracio abdominal, o diaIragmatica, la realitzen els nadons de Iorma natural i es
mante Iins el sis o set anys. A partir d`aquesta edat i degut a les presses i tensions que es
van implantant al cos, la respiracio comença a convertir-se en toracica.
Els beneIicis que ens aporta la respiracio abdominal son:
• Aprendre a controlar o apaivagar les emocions negatives.
• Desenvolupar l`atencio, la concentracio i el centrament la respiracio.
• Aprendre a calmar i asserenar la ment en qualsevol situacio.
• Prendre consciencia del ritme de la respiracio i aprendre a regular-la.
• Gaudir del benestar que produeix la relaxacio corporal i mental.

b.Z.3 AUTOMASSAT0E (DO-IM)
L`automassatge pot considerar-se com una practica mes del Qi Gong. Es una tecnica
mil·lenaria xinesa que es basa en els principis de la MTC, ja mencionats en l`apartat
anterior. En Ier-se, un mateix, el massatge en punts determinats de la cara i el cos estem
actuant sobre els meridians, canals energetics que incideixen en els diIerents organs, i
per tant en les emocions corresponents, tal com s`especiIica en l`apartat 5.2.1.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
50
Aquesta practica senzilla pot Ier-se a l`inici d`una sessio de relaxacio per activar
l`energia, o be com a cloenda. Per un millor resultat i una sensacio mes agradable, cal
que Iriccionem les mans energicament abans de començar el massatge per tal d`escalIar-
les. Repetirem aquesta accio sempre que calgui. Es important interioritzar i centrar-se en
cada una de les parts sobre les que eIectuem el massatge, mentre respirem
tranquil·lament; es per aixo que conve abans Ier algunes respiracions abdominals.
Els beneIicis especiIics que ens pot aportar l`automassatge, a mes a mes dels del Qi
Gong son:
• Millorar la percepcio dels cinc sentits.
• Gaudir de les sensacions del propi massatge.

b.Z.4 MASSAT0E
Existeixen gran varietat de tecniques per Ier massatge, unes procedeixen d`orient i es
basen en la concepcio energetica del cos i en reequilibrar aquesta energia amb pressions
sobre els meridians i diIerents punts reIlexos. El tipus de massatge occidental es
caracteritza en tecniques que es basen en tractar directament la musculatura i l`esquelet
amb metodes Iisics. Uns i altres precisen d`un coneixement especiIic i els han de
realitzar proIessionals.
En aquest programa utilitzo una tecnica de massatge senzilla que la pugui realitzar
l`alumnat, amb la Iinalitat de relaxar a la parella amb qui treballa. En una primera sessio
introduirem un objecte, una pilota en aquest cas, per aIavorir una bona predisposicio a
rebre el massatge per part del/de la company/a. Altres possibles objectes poden ser:
mocadors, plomes, rodets de pintar i estris diversos. Despres d`alguna sessio amb
objectes es pot passar al massatge realitzat amb les mans. L`agrupacio dels inIants a
l`hora d`aplicar el massatge pot ser per parelles o be tot el grup disposat en cadena, o
grups reduïts.
De la mateixa manera que en Ier-se l`automassatge, es important que el qui dona el
massatge interioritzi i es centri en cada una de les parts sobre les que treballa. Mentre
recordem que cal respirar tranquil·lament, i per aixo conve Ier algunes respiracions
abdominals amb anterioritat. El qui rep el massatge s`ha de deixar anar i gaudir de les
sensacions agradables que li produeix. Tambe es relaxa i interioritza, es centra en que
sent en cada instant.

Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
51
Els beneIicis dels massatges son principalment:
• Facilitar les relacions interpersonals.
• AIavorir l`empatia.
• Ser capaç de rebre: sentir-se cuida`t i protegit.
• Ser capaç de donar : tenir la responsabilitat de cuidar i protegir.
• Gaudir de les sensacions de plaer i de relaxacio.

b.Z.b MEDITACIÓ I VISUALITZACIÓ
Meditar consisteix en relaxar la ment i aconseguir un estat de calma i tranquil·litat
mental. Per aconseguir-ho cal concentrar l`atencio en una sola accio o imatge,
apaivagant, aixi, el constant discurs dels pensaments i les emocions. Entre les diIerents
tecniques existents per practicar la meditacio, els exercicis que proposo en el programa
son Iacils de realitzar: centrar-se en la respiracio, centrar-se en una postura determinada,
en concret la d`'abraçar l`arbre¨, i meditacions guiades utilitzant visualitzacions
diverses. Aquestes practiques resulten atraients per l`alumnat donat que poden
comprovar rapidament la seva eIicacia.
El centrament en la respiracio s`ha exposat en l`apartat anterior. La meditacio en la
postura estatica d`abraçar l`arbre, es una practica important en Qi Gong i el ioga
(la Ioto d`aquesta postura es troba en l`annex I). Consisteix en mantenir la postura
correcta durant uns minuts, mentre Iem respiracio abdominal, aixo requereix
concentracio, atencio i un centrament en un mateix. Aquest exercici resulta motivador i
molt beneIicios quan el podem Ier a l`exterior entre mig d`arbres.
La visualitzacio, o meditacio guiada, es una eina essencial per l`entrenament mental i
per desenvolupar la intel·ligencia creativa; ens permet Iormar una imatge d`una situacio
amb el pensament. Imaginar les sensacions que ens produeix aquesta imatge ens
produeix un eIecte similar en el nostre organisme a quan la vivim en la realitat. Per tal
que la visualitzacio tingui mes Iorça, es important incloure aspectes que activin els cinc
sentits.
La visualitzacio guiada es un proces d`introspeccio que porta a la persona a centrar la
seva atencio en la respiracio i relaxacio corporal, i permet aconseguir nivells mes
elevats de consciencia on les imatges son mes accessibles a la ment. Com ja he exposat,
en l`estat de relaxacio, es quan apareixen les ones alIa com a conseqüencia de
l`activacio de l`hemisIeri cerebral dret, i es en aquest, l`hemisIeri creatiu, on es dona
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
52
lloc la visualitzacio. Les idees creatives que generem amb la visualitzacio obliguen a
l`hemisIeri esquerre a intervenir per ordenar-les i donar sentit. Aixi que aquesta tecnica
aIavoreix la interconnexio dels dos hemisIeris cerebrals.
La visualitzacio es una eina d`aprenentatge extremadament eIicaç que ens permet
incrementat la concentracio i la memoria i per tant millorar el rendiment academic. La
capacitat de visualitzacio depen de la capacitat de concentracio i estan directament
relacionades. L`us d`imatges relaxants i positives, tambe ajuda a Ier associacions de
idees que aIavoreixen la memoria.
Els beneIicis de les meditacions i visualitzacions son principalment:
• Millorar la percepcio dels cinc sentits.
• Desenvolupar l`atencio, la concentracio i la memoria.
• AIavorir el centrament en un mateix.
• Aprendre a calmar i asserenar la ment.
• Aprendre a imaginar situacions agradables per aIavorir emocions positives.
• Desenvolupar la creativitat i la capacitat artistica.
• Gaudir del benestar que produeix la relaxacio corporal i mental.
L`origen d`aquestes tecniques es la meditacio Zen. Actualment la meditacio i la
visualitzacio s`estan estenen en diversos camps com exposo a continuacio.
En l`ambit de l`esport, els esportistes d`alt rendiment utilitzen tecniques de visualitzacio
abans de les competicions per centrar-se en les proves i visualitzar com poden
aconseguir les Iites que s`han proposat. En l`ambit de l`atencio medica, actualment
tambe s`utilitzen les visualitzacions guiades com una terapia mes. Als anys setanta,
Benson va destacar la importancia de la medicina per la ment-cos. Des d`aleshores
s`han Iet molts descobriments i s`han obert noves vies de recerca en aquest camp i ha
anat evolucionant el concepte d`una medicina holistica. S`ha acceptat que la connexio
entre la ment i el cos, es una part important per la nostra salut i el nostre benestar; aixo,
juntament amb escoltar la nostra 'veu interior,¨ ens ajuda a superar diIicultats i
aconseguir noves metes a la nostra vida.
Altrament vull Ier mencio, per destacar les dimensions que esta adquirint la meditacio a
altres nivells, a David Lynch, director cinematograIic que ha creat una Iundacio per
investigar els eIectes i beneIicis d`aquesta practica.

Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
53
b.Z.o MAMDALES
Els mandales son utilitzats des dels temps remots com a eina per aconseguir l`equilibri
personal. El seu origen prove de la India i des d`alli es va diIondre a altres cultures. En
sanscrit signiIica cercle, centre, i representa la integritat, la totalitat; pot entendre`s com
un model de l`estructura organitzativa de la vida.
En la cultura occidental va ser Jung qui els va introduir en terapies amb l`objectiu de la
recerca de la individualitat del esser huma. Jung va pintar el seu primer mandala a l`any
1916, a partir d`aleshores va començar a investigar proIundament el seu signiIicat. Va
ser a l`any 1928 quan va reconeixer aquesta tecnica com una Iorma arquetipica
universal. Segons ell, representen l`esser huma, la totalitat de la seva ment, es a dir tant
la part conscient com la inconscient; aixi, l`energia del punt central es maniIesta amb
una quasi irresistible necessitat de convertir-se en el ser que es un mateix. Va descobrir
en el mandala una poderosa eina de creixement i transIormacio personal, un simbol
d`integritat.
Els mandales proporcionen una pau interior que permet la reconciliacio amb el
descentrament personal. Al concentrar l`atencio en el nucli del dibuix, l`inIant que
presenta dispersio, manca de concentracio i atencio, aconsegueix asserenar-se mentre
connecta amb el punt central i l`ordre del mandala. Aquest ajuda, doncs, a recuperar la
propia identitat, a retrobar el nostre centre en un proces d`interioritzacio que porta al
autoconeixement. Aquesta tecnica es una eina que permet explorar en el nostre mon
interior, pot representar una Iorma de creixement personal. Es un simbol potent per a la
integritat, l`equilibri i l`harmonia personal.
Els mandales no son simples dibuixos a pintar sino que representen un treball en
proIunditat en el qual tots els seus elements - estructura, Iorma i colors - tenen el seu
signiIicat. Nomes el sol Iet de contemplar-los pot inspirar serenitat i la sensacio que la
vida ha recuperat l`ordre. Interactuar amb ells dona una sensacio de calma.
Es una practica senzilla que aporta multiples beneIicis:
• Coneixer-se a traves del proces d`interioritzacio, connectant amb el propi centre.
• Desenvolupar la paciencia i el benestar que produeix l`estat de calma.
• Desenvolupar la creativitat en expandir la consciencia.
• Prendre major consciencia dels sentits i de la intuïcio.


Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
54
b.Z.7 AUTOCOMTPOL i AUTOSU00ESTIÓ
Totes les tecniques mencionades en els apartats anteriors ens condueixen a un estat de
relaxacio Iisica i mental. Quan la ment esta relaxada es una ment serena, i aixi es mes
poderosa. En aquest estat de relaxacio i centrament, l`autocontrol i l`autosuggestio
adquireix mes Iorça; podem escoltar la veu interior i aixo ajuda a superar diIicultats i
aconseguir modiIicar els pensaments negatius. Mitjançant l`autosuggestio, amb la
repeticio de Irases breus, creïbles, persuasives i positives (autoinstruccions), podem
establir en el seu lloc pensaments positius que ajuden a tenir una altre perspectiva. La
repeticio de paraules o Irases es una manera senzilla de comunicar-nos amb el nostre
cervell; aixi aconseguim activar el subconscient i aquest pot arribar a integrar i gravar
l`ordre que li donem. Si acompanyem l`autosuggestio amb visualitzacions, potenciem
mes la modiIicacio del pensament i l`autoconIiança per aconseguir-ho.
En aquest programa plantejo alguna tecnica senzilla d`autocontrol i d`autosuggestio a
partir dels contes: 'La princesa que no sabia riure¨ ,'La gavina que no podia volar¨ i
'La tortuga¨. Aquest darrer conte serveix per introduir la tecnica de la tortuga. Orjales i
Polaino (2005) en el seu llibre 'Programas de intervencion cognitivo-conductual para
niños con deIicit de atencion con hiperactividad¨, presenten la tecnica de la tortuga
dissenyada per Schneider (1974) com a metode eIicaç per l`autocontrol de la conducta
impulsiva, propia de l`alumnat amb TDA-H. Tambe plantegen la conveniencia
d`aconseguir un estat de relaxacio abans de passar a l`entrenament autoinstruccional.
Amb un estat de relaxacio podem aconseguir un millor equilibri personal i per tant
aIavorim el poder modiIicar la conducta.
Els beneIicis de les tecniques d`autocontrol i autosuggestio son:
• Adquirir un major autocontrol.
• AIavorir l`autoestima i la conIiança en un mateix.
• Millorar la capacitat d`autosuperacio.
• Facilitar les relacions interpersonals.

b.Z.8 PELAXACIÓ PPO0PESSIVA DE JACO8SOM
Aquesta tecnica de relaxacio desenvolupada pel psiquiatra Dr. Jacobson i descrita en el
seu llibre 'Progressive relaxation¨ (1929), consisteix en tensar i deixar anar els nuclis
musculars principals. Jacobson va descobrir que el pensament te connexio amb l`estat
de la musculatura, i que les imatges mentals van acompanyades de petits, pero
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
55
perceptibles nivells d`activitat muscular. Aquesta activitat integrada de ment i musculs,
el van portar a considerar que els centres cerebrals i la musculatura treballen junts en un
circuit neuromuscular. Aixi, va proposar que una musculatura relaxada pot portar a uns
pensaments serens. A partir d`aquesta concepcio va idear la tecnica que va anomenar
relaxacio progressiva.
Durant la sessio la persona s`ha de centrar en les sensacions contraposades de tensio i
relaxacio i va treballant els diIerents nuclis musculars d`una manera progressiva. Donat
que hi ha un total de 50 grups musculars en el cos, l`entrenament d`aquesta tecnica pot
resultar llarga.
Es una tecnica poc apropiada pels inIants, pero gracies a l`aportacio de Cautela i Groden
(2002), que l`han adaptat amb criteris practics i sintetitzadors, s`ha pogut estendre
aquesta tecnica en l`ambit inIantil. Posteriorment altres autors, entre ells, Ramirez
Cabañas (2003) tambe l`ha aplicat en aquest ambit i ha col·laborat en la seva diIusio.
En aquest programa treballo la relaxacio progressiva de Jacobson de Iorma molt simple,
pero amb un doble proposit: prendre consciencia de la diIerencia entre la tensio
muscular i l`aIluixament, i la conscienciacio corporal. Aquesta Iorma part dels
continguts a treballar en les edats en les quals s`apliquen les sessions del programa. Tal
i com Pintanel (2005:32) explicita un pas previ a la practica de la relaxacio es la presa
de consciencia de les diferents parts del cos./ Sentir el cos ens fa viure mes connectats
en el present, a la realitat daqui i dara.
La relaxacio progressiva, segons Amutio (1998), es probablement el procediment de
relaxacio mes utilitzat i envers el qual s`han elaborat multitud d`estudis i recerques.

b.Z.9 COMTES (AL·LE0OPIES)
Malgrat que la narracio de al·legories es pot considerar una tecnica psicoterapeutica, en
aquest programa els contes que presentem serveixen com a recurs per a la introduccio
de les tecniques d`autocontrol i autosuggestio, com ja he mencionat en l`apartat 5.2.7.
El conte o al·legoria, es una eina que Iacilita poder atreure l`atencio de l`inIant en una
historia que li permet connectar amb els seus sentiments i emocions. El contingut del
conte te com a Iinalitat, que d`una manera conscient o de vegades inconscient, l`ajudi a
avançar en la resolucio d`algun possible conIlicte intern com pors, angoixes, Irustracio o
culpabilitat. Aixi doncs, tractant histories properes a l`alumnat i adequades a l`edat
podem aIavorir el seu creixement personal.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
56
Segons Bettelheim (1999), l`inIant te necessitat de contes Iantastics o de Iades per
aprendre a resoldre aspectes de la seva vida com aIrontar perills, superar les petites
diIicultats agaIant conIiança, aprendre a controlar-se en situacions diIicils.
La Iinalitat no es doncs simplement d`entreteniment i diversio, sino que va mes enlla.
En l`al·legoria i la Iantasia interve l`hemisIeri dret i, de Iorma creativa i intuïtiva, aporta
una nova perspectiva, una visio mes global. Aixo pot permetre Ier un descobriment
intern, un millor autoconeixement. Sembla que com mes inconscientment actua
l`al·legoria, mes eIicaç es el seu resultat alhora d`incidir en canvis d`actitud adequats.

b.Z.I0 MÚSICA
La importancia de com la musica incideix en l`estat animic de la persona es evident.
Esta clarament demostrat que la melodia (les notes), l`harmonia (els acords), el ritme i
el tempo (la pulsacio) inIlueixen a nivell Iisiologic, emocional i mental. Tambe la
musica amb Ireqüencies baixes (entre 40 i 66 Hz) redueix la tensio muscular. El to i la
Ilexibilitat del sistema muscular son inIluenciables pel to, el so i la vibracio musical.
En aquest programa em serveixo de la musica com a recurs per actuar en dues vessants.
• Per aIavorir un estat de relaxacio: simplement amb l`audicio d`un tipus
determinat de musica s`alenteix el ritme de la respiracio i passen a dominar
les ones cerebrals alIa; aquestes es sincronitzen amb el ritme de la musica.
• Per una major interioritzacio de les sensacions corporals i emocionals: en el
moment que els alumnes es desplacen lliurement per l`espai, escoltant i
sentint dins seu la musica (especialment la pulsacio), estan pendents del seu
'ball¨. D`aquesta manera poden percebre que vol expressar el seu cos i aixi,
gaudir de mostrar-se tal com son.
La musica, Ia que s`activi l`hemisIeri cerebral dret entrant en un estat mes perceptiu i
creatiu, es a dir, en la nostre Iaceta artistica.
Els eIectes curatius de la musica es coneixen des de temps immemorables; l`us de la
musica en aquest sentit ha existit en qualsevol indret, epoca i condicio humana. La
musicoterapia es la tecnica que utilitza la musica per ajudar a millorar l`organisme de
persones que tenen problemes de salut o d`aprenentatge. Pero cal destacar que tambe
beneIicia a persones sense problemes especiIics, a millorar el seu benestar personal, a
desenvolupar la creativitat, a millorar el seu aprenentatge i a aIavorir les seves relacions
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
57
interpersonals. La musicoterapia esta indicada, doncs, per l`alumnat amb diIicultats
d`aprenentatge i amb trastorns de desenvolupament i de conducta.
Tenint en compte els multiples beneIicis propis de la musica, cal destacar que aquesta
pot potenciar els altres beneIicis propis de les tecniques de relaxacio que complementa i
es en aquest aspecte que utilitzo la musica en el programa.

b.3 O8JECTIUS DE LES SESSIOMS
A continuacio presento la relacio dels objectius que es treballen en cada una de les
sessions del Programa de tecniques de relaxacio, tant els d`educacio primaria (1r) com
els d`educacio inIantil (P.5). Aquests estan inclosos en les Iitxes pel desenvolupament
de les sessions corresponents, que estan recollides en els annexos I i II.
PESPIPEM (Ir)
• •• • Objectius propis de la relaxacio
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia emocional.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia corporal i
observar i experimentar la respiracio abdominal.
• •• • Expressar amb el cos, movent-se lliurement, el que suggereix la musica.
• •• • Desenvolupar la valoracio de la propia individualitat i creativitat.

OLFACTE: Lo coso deIs cinc senfifs (Ir)
• •• • Objectius propis de la relaxacio
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia emocional.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia corporal i
observar i experimentar la respiracio abdominal.
• •• • Prendre consciencia dels sentits i relacionar-los amb els organs corresponents.
• •• • Desenvolupar l`autoestima.

LA TAPDOP EM EL 8OSC (Ir)
• •• • Objectius propis de la relaxacio
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia emocional.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia corporal i
observar i experimentar la respiracio abdominal.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
58
• •• • Aprendre a compartir emocions i vivencies i acceptar de bon grat la relacio amb
el company/a.
• •• • Desenvolupar la valoracio de la propia identitat i la creativitat.

LA PPIMCESA QUE MO SA8IA PIUPE (Ir)
• •• • Objectius propis de la relaxacio
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia emocional.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia corporal i
observar i experimentar la respiracio abdominal.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet regular les emocions.
• •• • Aprendre a compartir emocions i vivencies i acceptar de bon grat la relacio amb
el company/a.

LES FULLES DAMSEM
• •• • Objectius propis de la relaxacio
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia emocional.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia corporal i
observar i experimentar la respiracio abdominal.
• •• • Expressar amb el cos, movent-se lliurement, el que suggereix la musica.
• •• • Desenvolupar la valoracio de la propia identitat i la creativitat.

LA TOPTU0UETA (Ir)
• •• • Objectius propis de la relaxacio.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia emocional.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia corporal i
observar i experimentar la respiracio abdominal.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet regular les emocions.
• •• • Valorar l`esIorç personal per aconseguir un objectiu determinat.
• •• • Desenvolupar l`autoestima a traves del coneixement d`un mateix.



Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
59
PILOTES: MASSAT0ES (Ir)
• •• • Objectius propis de la relaxacio
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia emocional.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia corporal i
observar i experimentar la respiracio abdominal.
• •• • Aprendre a compartir emocions i vivencies i acceptar de bon grat la relacio amb
el company/a.
• •• • Reconeixer les reaccions que ens provoquen les emocions dels altres.
• •• • Aprendre a gaudir de l`estat de benestar que ens proporciona el massatge.

LA 0AVIMA QUE MO SA8IA VOLAP (Ir)
• •• • Objectius propis de la relaxacio
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia emocional.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia corporal i
observar i experimentar la respiracio abdominal.
• •• • Desenvolupar l`autoestima i la conIiança en si mateix.
• •• • Valorar l`esIorç personal per aconseguir un objectiu determinat.
• •• • Prendre consciencia de les emocions dels altres: empatia.

EL MAP (Ir)
• •• • Objectius propis de la relaxacio.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia emocional.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia corporal. I
observar i experimentar la respiracio abdominal.
• •• • Desenvolupar l`autoestima a traves de la creativitat.

MAMDALES (Ir)
• •• • Objectius propis de la relaxacio
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia emocional.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia corporal i
observar i experimentar la respiracio abdominal.
• •• • Desenvolupar l`autoestima a traves del coneixement d`un mateix.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
60
• •• • Desenvolupar la valoracio de la propia identitat i la creativitat

O8JECTIUS DE LES SESSIOMS D'EDUCACIÓ IMFAMTIL

COM PESPIPEM7 (P b)
• •• • Objectius propis de la relaxacio
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia emocional.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia corporal i
observar i experimentar la respiracio abdominal.
• •• • Expressar amb el cos, movent-se lliurement, el que suggereix la musica.
• •• • Desenvolupar la valoracio de la propia individualitat i creativitat.

LA CASA DELS CIMC SEMTITS: L'OLFACTE (P b)
• •• • Objectius propis de la relaxacio
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia emocional.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia corporal i
observar i experimentar la respiracio abdominal.
• •• • Prendre consciencia dels sentits i relacionar-los amb els organs corresponents.

EL TACTE: AUTOMASSAT0E (P b)
• •• • Objectius propis de la relaxacio
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia emocional.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia corporal i
observar i experimentar la respiracio abdominal.
• •• • Desenvolupar l`autoestima a traves del coneixement d`un mateix.
• •• • Aprendre a gaudir de l`estat de benestar que ens proporciona l`automassatge

LA PPIMCESA QUE MO SA8IA PIUPE (P b)
• •• • Objectius propis de la relaxacio
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia emocional.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia corporal i
observar i experimentar la respiracio abdominal.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
61
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet regular les emocions.
• •• • Aprendre a compartir emocions i vivencies i acceptar de bon grat la relacio amb
el company/a.

LES FULLES DAMSEM: L'OIDA (P b)
• •• • Objectius propis de la relaxacio
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia emocional.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia corporal i
observar i experimentar la respiracio abdominal.
• •• • Expressar amb el cos, movent-se lliurement, el que suggereix la musica.
• •• • Desenvolupar la valoracio de la propia identitat i la creativitat.

L'APC DE SAMT MAPTÍ: LA VISTA
• •• • Objectius propis de la relaxacio
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia emocional.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia corporal i
observar i experimentar la respiracio abdominal.
• •• • Prendre consciencia dels sentits i relacionar-los amb els organs corresponents.
• •• • Reconeixer el nivell de satisIaccio per l`obra creada.

JU0UEM AM8 PILOTES: MASSAT0E (P b)
• •• • Objectius propis de la relaxacio.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia emocional.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia corporal i
observar i experimentar la respiracio abdominal.
• •• • Aprendre a compartir emocions i vivencies i acceptar de bon grat la relacio amb
el company/a.
• •• • Reconeixer les reaccions que ens provoquen les emocions dels altres.
• •• • Aprendre a gaudir de l`estat de benestar que ens proporciona el massatge.



Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
62
LA 0AVIMA QUE MO SA8IA VOLAP (P b)
• •• • Objectius propis de la relaxacio
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia emocional.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia corporal i
observar i experimentar la respiracio abdominal.
• •• • Desenvolupar l`autoestima i la conIiança en si mateix.
• •• • Valorar l`esIorç personal per aconseguir un objectiu determinat.
• •• • Prendre consciencia de les emocions dels altres: empatia.

EL MAP (P b)
• •• • Objectius propis de la relaxacio.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia emocional.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia corporal. I
observar i experimentar la respiracio abdominal.
• •• • Desenvolupar l`autoestima a traves de la creativitat.

MAMDALES (P b)
• •• • Objectius propis de la relaxacio
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia emocional.
• •• • Valorar la relaxacio com un estat que ens permet prendre consciencia corporal i
observar i experimentar la respiracio abdominal.
• •• • Desenvolupar l`autoestima a traves del coneixement d`un mateix.
• •• • Desenvolupar la valoracio de la propia identitat i la creativitat






Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
63
b.4 DISTPI8UCIÓ DELS COMTIM0UTS DEL PPO0PAMA
DE TECMIQUES DE PELAXACIÓ
En les següents taules, tenint en compte els objectius del programa, exposo la
distribucio dels continguts d`educacio emocional que es treballen en cada una de les
sessions, mitjançant les diIerents tecniques de relaxacio, la primera taula correspon a
educacio primaria i la segona a educacio inIantil.


Educació Primària

Relaxacio Consciencia
emocional
Consciencia
corporal
Autoestima Regulacio
emocional
Habilitats
socials
Respirem
OlIacte
La tardor
La princesa

Les Iulles
La tortuga
Pilotes
La gavina
El mar
Mandales



Educació Infantil

Relaxacio Consciencia
emocional
Consciencia
corporal
Autoestima Regulacio
emocional
Habilitats
socials
Com
respirem

OlIacte
Tacte
La princesa

Les Iulles
L`arc de
St. Marti

Juguem
amb pilotes

La gavina
El mar
Mandales


Continguts treballats
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
64
b.b PLAMIFICACIÓ DE LES SESSIOMS

En les següents pagines presento unes taules en les quals estan especiIicats els materials
necessaris pel desenvolupament de les sessions, aixi com la distribucio dels exercicis a
realitzar en les diIerents Iases. Corresponen a cicle inicial les de les pagines 65-67 i a
educacio inIantil les de les pagines 68-70.
En l`annex I esta recollit el desenvolupament de cada una de les sessions de cicle inicial
(1r) amb els seus corresponents objectius, continguts, materials i avaluacions, i les
indicacions per a la realitzacio dels exercicis.
En l`annex II esta recollit el desenvolupament de cada una de les sessions d`educacio
inIantil (P.5), seguint la mateixa estructura..





P
r
o
g
r
a
m
a

d
e

T
e
c
n
i
q
u
e
s

d
e

R
e
l
a
x
a
c
i
o

¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸



¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸

E
s
t
h
e
r

P
a
r
e
t
o

V
a
l
l
s
.

C
u
r
s

2
0
0
6
-
0
7

6
5

P
L
A
N
I
F
I
C
A
C
I
Ó

D
E

L
E
S

S
E
S
S
I
O
N
S










































C
I
C
L
E

I
N
I
C
I
A
L



M
A
T
E
R
I
A
L
S

F
a
s
e

R
E
S
P
I
R
A
C
I
O

I

R
E
L
A
X
A
C
I
O

F
a
s
e

R
E
L
A
X
A
C
I
O

D
I
N
A
M
I
C
A

F
a
s
e

T
A
N
C
A
M
E
N
T

R E S P I R E M
M
u
s
i
c
a
:

C
a
n
o
n

d
e

P
a
c
h
e
l
b
e
l


1
.

R
e
s
p
i
r
a
c
i
o

a
b
d
o
m
i
n
a
l
:


I
n
I
l
e
m

u
n

g
l
o
b
u
s
.

2
.

R
e
l
a
x
a
c
i
o

J
a
c
o
b
s
o
n
:

t
e
n
s
i
o
-
d
i
s
t
e
n
s
i
o


1
.

C
a
m
i
n
e
m
,

r
e
s
p
i
r
e
m

a
m
b

l
a

m
u
s
i
c
a


1
.

P
o
s
i
c
i
o

i
n
i
c
i
a
l
.

2
.

A
g
a
I
e
m

a
i
r
e

d
e
l

c
e
l
.

3
.

P
o
s
i
c
i
o

d
e

t
a
n
c
a
m
e
n
t
.


O L F A C T E

*

C
o
t
o

I
l
u
i
x


*

C
o
l
o
n
i
a


*

E
s
s
e
n
c
i
e
s


1
.

R
e
s
p
i
r
a
c
i
o

a
b
d
o
m
i
n
a
l

2
.

V
i
s
u
a
l
i
t
z
a
c
i
o
:

'
L
a

c
a
s
a

d
e
l
s

5

s
e
n
t
i
t
s
:

o
l
I
a
c
t
e
¨


1
.

E
n
s
u
m
e
m

l
e
s

m
a
n
s

2
.

I
n
s
p
i
r
e
m

l
e
s

b
o
n
e
s

o
l
o
r
s

3
.

A
u
t
o
m
a
s
s
a
t
g
e

I
a
c
i
a
l

1
.

A
g
a
I
e
m

l
`
a
i
r
e

d
e
l

c
e
l

2
.

P
o
s
i
c
i
o

d
e

t
a
n
c
a
m
e
n
t
.

L A T A R D O R
M
u
s
i
c
a
:

C
D

'
M
a
d
r
e
d
e
u
s
.

A
n
t
o
l
o
g
i
a
¨


1
.

R
e
s
p
i
r
a
c
i
o

a
b
d
o
m
i
n
a
l

2
.

V
i
s
u
a
l
i
t
z
a
c
i
o
:

'
L
a

t
a
r
d
o
r
¨


1
.

E
l

t
r
o
n
c

e
s

m
o
u

a
m
b

l
a

b
r
i
s
a

2
.

C
o
n
n
e
c
t
e
m

l
a

T
e
r
r
a

a
m
b

e
l

C
e
l

3
.

E
l
s

a
r
b
r
e
s

d
a
n
s
e
n

a
m
b

e
l

v
e
n
t

1
.

A
b
r
a
c
e
m

l
`
a
r
b
r
e

2
.

A
b
r
a
c
e
m

a

u
n
/
a

c
o
m
p
a
n
y
/
a

L A P R I N C E S A
C
o
n
t
e

M
u
s
i
c
a
:


C
D

'
E
n
c
h
a
n
t
e
m
e
n
t
¨


1
.

F
e
m

r
i
u
r
e

a
l
/

a

l
a


c
o
m
p
a
n
y
/
a

2
.

A
g
u
a
n
t
e
m

l
a

m
i
r
a
d
a

s
e
n
s
e

r
i
u
r
e

3
.

R
e
l
a
x
a
c
i
o

J
a
c
o
b
s
o
n

(
I
a
c
i
a
l
)
)

1
.

R
e
s
p
i
r
a
c
i
o

a
b
d
o
m
i
n
a
l

2
.

A
g
a
I
e
m

a
i
r
e

d
e
l

c
e
l

3
.

I
n
s
p
i
r
e
m


l
e
s

b
o
n
e
s

o
l
o
r
s
.

1
.

Q
u
a
n
t

t
e
m
p
s

a
g
u
a
n
t
e
m

s
e
n
s
e

r
i
u
r
e
?



P
r
o
g
r
a
m
a

d
e

T
e
c
n
i
q
u
e
s

d
e

R
e
l
a
x
a
c
i
o

¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸



¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸

E
s
t
h
e
r

P
a
r
e
t
o

V
a
l
l
s
.

C
u
r
s

2
0
0
6
-
0
7

6
6

P
L
A
N
I
F
I
C
A
C
I
Ó

D
E

L
E
S

S
E
S
S
I
O
N
S










































C
I
C
L
E

I
N
I
C
I
A
L



M
A
T
E
R
I
A
L
S

F
a
s
e

R
E
S
P
I
R
A
C
I
O

I

R
E
L
A
X
A
C
I
O

F
a
s
e

R
E
L
A
X
A
C
I
O

D
I
N
A
M
I
C
A

F
a
s
e

T
A
N
C
A
M
E
N
T

L E S F U L L E S
M
u
s
i
c
a
:


E
n
y
a

'
¨
P
a
i
n
t

t
h
e

s
k
y

w
i
t
h

s
t
a
r
s
¨

1
.

R
e
s
p
i
r
a
c
i
o

a
b
d
o
m
i
n
a
l

1
.

I
n
s
p
i
r
e
m

l
e
s

b
o
n
e
s

o
l
o
r
s
.

2
.

E
l
s

a
r
b
r
e
s

d
a
n
s
e
n

a
m
b

e
l

v
e
n
t

3
.

L
e
s

I
u
l
l
e
s

v
o
l
e
n
.

4
.

D
a
n
s
a

l
l
i
u
r
e
.


1
.

P
o
s
i
c
i
o

t
a
n
c
a
m
e
n
t
.

2
.

D
i
b
u
i
x

d
e

l
i
n
i
e
s

L A
T O R T U G A
C
o
n
t
e
:

L
a

t
o
r
t
u
g
a

M
u
s
i
c
a
:


T
h
e

v
o
i
c
e

o
I

r
a
i
n

F
o
r
e
s
t
¨


1
.

R
e
s
p
i
r
a
c
i
o

a
b
d
o
m
i
n
a
l

2
.

V
i
s
u
a
l
i
t
z
a
c
i
o
:

'
E
l

b
o
s
c
¨
.

3
.

C
o
n
t
e

:

L
a

t
o
r
t
u
g
a
.

1
.

A
b
r
a
c
e
m

l
a

t
o
r
t
u
g
a

2
.

L
a

t
o
r
t
u
g
a

s
`
a
m
a
g
a

1
.

A
u
t
o
m
a
s
s
a
t
g
e

l
u
m
b
a
r
s

2
.

A
g
a
I
e
m

a
i
r
e

d
e
l

c
e
l
.

3
.

P
o
s
i
c
i
o

d
e

t
a
n
c
a
m
e
n
t
.

P I L O T E S
*

P
i
l
o
t
e
s

d
e

t
e
n
n
i
s


1
.

R
e
s
p
i
r
a
c
i
o

a
b
d
o
m
i
n
a
l


1
.

L
a

p
i
l
o
t
a

e
s

I
a

g
r
a
n

2
.

P
a
s
s
e
m

l
a

p
i
l
o
t
a

3
.

G
i
r
e
m

l
a

p
i
l
o
t
a

1
.

M
a
s
s
a
t
g
e

a
m
b

p
i
l
o
t
e
s

L A G A V I N A
C
o
n
t
e
:

'
L
a

g
a
v
i
n
a

q
u
e

n
o

p
o
d
i
a

v
o
l
a
r
¨

M
u
s
i
c
a
:
'
A
n
g
e
l

D
e
l
i
g
h
t
¨

M
I
k
e

R
o
w
l
a
n
d


1
.

C
o
n
t
e
.

2
.

R
e
s
p
i
r
a
c
i
o

a
b
d
o
m
i
n
a
l
.

3
.

V
i
s
u
a
l
i
t
z
a
c
i
o
:
'
V
o
l
e
m
¨
.

1
.

E
l
s

o
c
e
l
l
s

v
o
l
e
n

2
.

L
`
a
g
u
i
l
a

e
s
t
i
r
a

l
e
s

a
l
e
s


1
.

I
n
s
p
i
r
e
m


l
e
s

b
o
n
e
s

o
l
o
r
s
.

2
.

P
o
s
i
c
i
o

d
e

t
a
n
c
a
m
e
n
t
.



P
r
o
g
r
a
m
a

d
e

T
e
c
n
i
q
u
e
s

d
e

R
e
l
a
x
a
c
i
o

¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸



¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸

E
s
t
h
e
r

P
a
r
e
t
o

V
a
l
l
s
.

C
u
r
s

2
0
0
6
-
0
7

6
7


P
L
A
N
I
F
I
C
A
C
I
Ó

D
E

L
E
S

S
E
S
S
I
O
N
S










































C
I
C
L
E

I
N
I
C
I
A
L



M
A
T
E
R
I
A
L
S

F
a
s
e

R
E
S
P
I
R
A
C
I
O

I

R
E
L
A
X
A
C
I
O

F
a
s
e

R
E
L
A
X
A
C
I
O

D
I
N
A
M
I
C
A

F
a
s
e

T
A
N
C
A
M
E
N
T

E L M A R
M
u
s
i
c
a
:

'
B
e
e
t
h
o
v
e
n

w
i
t
h

C
a
l
m

O
c
e
a
n

S
o
u
n
d
s
¨


1
.

R
e
s
p
i
r
a
c
i
o

a
b
d
o
m
i
n
a
l

2
.

V
i
s
u
a
l
i
t
z
a
c
i
o
:

'
E
l

M
a
r
¨
.

1
.

L
e
s

o
n
e
s

v
a
n

i

v
e
n
e
n
.

2
.

N
e
d
e
m
.

3
.

E
s
t
e
m

d
i
n
s

d
`
u
n
a

b
o
m
b
o
l
l
a


1
.

P
o
s
i
c
i
o

d
e

t
a
n
c
a
m
e
n
t
.

2
.

D
i
b
u
i
x

d
e

l
e
s

o
n
e
s
.

M A N D A L E S
M
u
s
i
c
a
:

C
D

'
A
c
r
o
s
s

d
e

U
n
i
v
e
r
s
¨

*

C
a
l
i
d
o
s
c
o
p
i
s

*

M
a
n
d
a
l
e
s


1
.

R
e
s
p
i
r
a
c
i
o

a
b
d
o
m
i
n
a
l

2
.

V
i
s
u
a
l
i
t
z
a
c
i
o
:

'
E
l

c
a
l
i
d
o
s
c
o
p
i
¨


1
.

P
i
n
t
a
r

m
a
n
d
a
l
e
s



P
r
o
g
r
a
m
a

d
e

T
e
c
n
i
q
u
e
s

d
e

R
e
l
a
x
a
c
i
o

¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸



¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸

E
s
t
h
e
r

P
a
r
e
t
o

V
a
l
l
s
.

C
u
r
s

2
0
0
6
-
0
7

6
8

P
L
A
N
I
F
I
C
A
C
I
Ó

D
E

L
E
S

S
E
S
S
I
O
N
S










































E
d
,

I
N
F
A
N
T
I
L



M
A
T
E
R
I
A
L
S

F
a
s
e

R
E
S
P
I
R
A
C
I
O

I

R
E
L
A
X
A
C
I
O

F
a
s
e

R
E
L
A
X
A
C
I
O

D
I
N
A
M
I
C
A

F
a
s
e

T
A
N
C
A
M
E
N
T

C O M
R E S P I R E M
M
u
s
i
c
a
:

C
a
n
o
n

d
e

P
a
c
h
e
l
b
e
l


1
.

C
o
m

r
e
s
p
i
r
e
m
?

2
.

I
n
t
e
n
s
i
t
a
t

d
e

l
a

b
u
I
a
d
a
.

3
.

R
e
s
p
i
r
a
c
i
o

a
b
d
o
m
i
n
a
l
:

i
n
I
l
e
m

u
n

g
l
o
b
u
s
.

1
.

C
a
m
i
n
e
m

i

r
e
s
p
i
r
e
m

a
m
b

l
a

m
u
s
i
c
a
.


1
.

P
o
s
i
c
i
o

i
n
i
c
i
a
l
.

2
.

A
g
a
I
e
m

a
i
r
e

d
e
l

c
e
l
.


O L F A C T E

*

C
o
t
o

I
l
u
i
x


*

C
o
l
o
n
i
a


*

E
s
s
e
n
c
i
e
s


1
.

R
e
s
p
i
r
a
c
i
o

a
b
d
o
m
i
n
a
l

2
.

V
i
s
u
a
l
i
t
z
a
c
i
o
:

'
L
`
h
a
b
i
t
a
c
i
o

d
e

l
`
o
l
I
a
c
t
e
¨
.


1
.

C
o
m

r
e
s
p
i
r
e
m
.

2
.

E
n
s
u
m
e
m

l
e
s

m
a
n
s
.

1
.

I
n
s
p
i
r
e
m

l
e
s

b
o
n
e
s

o
l
o
r
s
.

T A C T E

1
.

R
e
s
p
i
r
a
c
i
o

a
b
d
o
m
i
n
a
l

2
.

V
i
s
u
a
l
i
t
z
a
c
i
o
:

'
L
`
h
a
b
i
t
a
c
i
o

d
e
l

t
a
c
t
e
¨
.

1
.

A
u
t
o
m
a
s
s
a
t
g
e

I
a
c
i
a
l
.

1
.

A
g
a
I
e
m

a
i
r
e

d
e
l

c
e
l
.

L A P R I N C E S A
C
o
n
t
e

M
u
s
i
c
a
:


C
D

'
E
n
c
h
a
n
t
e
m
e
n
t
¨


1
.

C
o
n
t
e
:

'
L
a

p
r
i
n
c
e
s
a

q
u
e

n
o

s
a
b
i
a

r
i
u
r
e
¨
.

2
.

F
e
m

r
i
u
r
e

a
l
/

a

l
a


c
o
m
p
a
n
y
/
a

3
.

A
g
u
a
n
t
e
m

l
a

m
i
r
a
d
a

s
e
n
s
e

r
i
u
r
e
.

1
.

R
e
s
p
i
r
a
c
i
o

a
b
d
o
m
i
n
a
l
.

1
.

I
n
s
p
i
r
e
m

l
e
s

b
o
n
e
s

o
l
o
r
s

2
.

Q
u
a
n
t

t
e
m
p
s

a
g
u
a
n
t
e
m

s
e
n
s
e

r
i
u
r
e
?



P
r
o
g
r
a
m
a

d
e

T
e
c
n
i
q
u
e
s

d
e

R
e
l
a
x
a
c
i
o

¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸



¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸

E
s
t
h
e
r

P
a
r
e
t
o

V
a
l
l
s
.

C
u
r
s

2
0
0
6
-
0
7

6
9

P
L
A
N
I
F
I
C
A
C
I
Ó

D
E

L
E
S

S
E
S
S
I
O
N
S










































E
d
,

I
N
F
A
N
T
I
L



M
A
T
E
R
I
A
L
S

F
a
s
e

R
E
S
P
I
R
A
C
I
O

I

R
E
L
A
X
A
C
I
O

F
a
s
e

R
E
L
A
X
A
C
I
O

D
I
N
A
M
I
C
A

F
a
s
e

T
A
N
C
A
M
E
N
T

L E S F U L L E S :
L A O Ï D A
M
u
s
i
c
a
:

C
D

'
T
h
e

b
e
s
t

o
I

E
n
y
a
¨


1
.

R
e
s
p
i
r
a
c
i
o

a
b
d
o
m
i
n
a
l

1
.

E
l

t
r
o
n
c

e
s

m
o
u

a
m
b

l
a

b
r
i
s
a
.

2
.

C
o
n
n
e
c
t
e
m

l
a

T
e
r
r
a

a
m
b

e
l

C
e
l
.

3
.

L
e
s

I
u
l
l
e
s

v
o
l
e
n


1
.

D
a
n
s
a

l
l
i
u
r
e
.

L ` A R C D E
S T . M A R T I
M
u
s
i
c
a
:


P
a
p
e
r

d
i
b
u
i
x

i

r
e
t
o
l
a
d
o
r
s


1
.

R
e
s
p
i
r
a
c
i
o

a
b
d
o
m
i
n
a
l

2
.

V
i
s
u
a
l
i
t
z
a
c
i
o
:
'
L
`
h
a
b
i
t
a
c
i
o

d
e

l
a

v
i
s
t
a
¨
.


1
.

I
n
s
p
i
r
e
m

l
e
s

b
o
n
e
s

o
l
o
r
s
.


1
.

D
i
b
u
i
x

d
e

l
`
h
a
b
i
t
a
c
i
o

p
r
e
I
e
r
i
d
a
.

J U G U E M
A M B
P I L O T E S
M
u
s
i
c
a
:

*

P
i
l
o
t
e
s

d
e

t
e
n
n
i
s

1
.

R
e
s
p
i
r
a
c
i
o

a
b
d
o
m
i
n
a
l
.

1
.

L
a

p
i
l
o
t
a

e
s

I
a

g
r
a
n
.

3
.

P
a
s
s
e
m

l
a

p
i
l
o
t
a
.

4
.

G
i
r
e
m

l
a

p
i
l
o
t
a
.

1
.

A
u
t
o
m
a
s
s
a
t
g
e

a
m
b

p
i
l
o
t
e
s
.

L A G A V I N A
C
o
n
t
e
:

L
a

g
a
v
i
n
a

q
u
e

n
o

p
o
d
i
a

v
o
l
a
r

M
u
s
i
c
a
:

C
D


'
A
n
g
e
l
s

D
e
l
i
g
h
¨

M
i
k
e

R
o
w
l
a
n
d




1
.

R
e
s
p
i
r
a
c
i
o

a
b
d
o
m
i
n
a
l

2
.

V
i
s
u
a
l
i
t
z
a
c
i
o
:

'
L
a

g
a
v
i
n
a

q
u
e

n
o

p
o
d
i
a

v
o
l
a
r
¨
.


1
.

L
`
a
g
u
i
l
a

e
s
t
i
r
a

l
e
s

a
l
e
s
.


1
.

I
n
s
p
i
r
e
m

l
e
s

b
o
n
e
s

o
l
o
r
s
.

P
r
o
g
r
a
m
a

d
e

T
e
c
n
i
q
u
e
s

d
e

R
e
l
a
x
a
c
i
o

¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸



¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸

E
s
t
h
e
r

P
a
r
e
t
o

V
a
l
l
s
.

C
u
r
s

2
0
0
6
-
0
7

7
0

P
L
A
N
I
F
I
C
A
C
I
Ó

D
E

L
E
S

S
E
S
S
I
O
N
S










































E
d
,

I
N
F
A
N
T
I
L



M
A
T
E
R
I
A
L
S

F
a
s
e

R
E
S
P
I
R
A
C
I
O

I

R
E
L
A
X
A
C
I
O

F
a
s
e

R
E
L
A
X
A
C
I
O

D
I
N
A
M
I
C
A

F
a
s
e

T
A
N
C
A
M
E
N
T

L A P L A T J A
M
u
s
i
c
a
:

C
D

'
B
e
e
t
h
o
v
e
n
,

C
a
l
m

O
c
e
a
n

S
o
u
n
d
s
¨


1
.

R
e
s
p
i
r
a
c
i
o

a
b
d
o
m
i
n
a
l

2
.

V
i
s
u
a
l
i
t
z
a
c
i
o
:

'
E
l

M
a
r
¨
.

4
.

L
e
s

o
n
e
s

v
a
n

i

v
e
n
e
n
.

5
.

N
e
d
e
m
.

1
.

A
g
a
I
e
m

a
i
r
e

d
e
l

c
e
l
.

2
.

D
i
b
u
i
x

d
e

l
e
s

o
n
e
s
.

M A N D A L E S
M
u
s
i
c
a
:

C
D

'
A
c
r
o
s
s

d
e

U
n
i
v
e
r
s
¨

*

C
a
l
i
d
o
s
c
o
p
i
s

*

M
a
n
d
a
l
e
s


1
.

R
e
s
p
i
r
a
c
i
o

a
b
d
o
m
i
n
a
l

2
.

V
i
s
u
a
l
i
t
z
a
c
i
o
:

'
E
l

c
a
l
i
d
o
s
c
o
p
i
.
¨


1
.

P
i
n
t
a
r

m
a
n
d
a
l
e
s



Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
71
b.o AVALUACIÓ
Qualsevol intervencio educativa passa per la necessitat d`avaluar-la per poder demostrar
la seva eIicacia, aixi doncs constitueix un del elements basics a l`hora d`aplicar un
programa i cal dissenyar-la en el moment en que s`elabora el mateix.
He pretes realitzar una avaluacio continua i integrada en el proces educatiu, i la seva
Iinalitat es detectar si la intervencio que es porta a terme amb l`aplicacio del programa
es l`adequada a les necessitats de l`alumnat amb TC.
L`avaluacio s`abordara des de tres vessants:
• Avaluacio inicial o del context, en aquesta Iase es determinen les necessitats
detectades i el seu analisi, es concreten les possibles intervencions a Ier per
resoldre-les i es marquen els objectius que es pretenen aconseguir. Aquests
aspectes son els que es plantegen en els capitols 1, 2 i 3.
• Avaluacio del proces o formativa, es a dir l`avaluacio de l`aplicacio del
programa en el centre, dins d`un marc d`investigacio-accio, amb la conseqüent
recollida de dades i el seu analisi per un posterior reajustament. Aquests
apartats es recullen en els capitols 4 i 5.
• Avaluacio final o sumativa, despres d`analitzar els resultats Iinals obtinguts en
acabar el proces, es passa a valorar la validacio del programa si es dona el cas.
Aquesta valoracio i la conveniencia d`aplicar el programa es concreta en el
capitols 6.

AVALUACIO
INICIAL
o del context.
Necessitats
detectades
Analisi dels
problemes
Proposta
d`intervencio
Objectius
generals i
especiIics
AVALUACIO
FORMATIVA
o del proces
Aplicacio del
programa
Recollida de
dades
Analisi de
dades i reIlexio
Adaptacio
d`activitats i
planiIicacio
AVALUACIO
FINAL
o sumativa
Avaluacio del
programa
Validacio del
Programa


Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
72
L`aplicacio d`aquest programa es contempla des d`una investigacio- accio; aquesta ens
permet la utilitzacio d`instruments de caracter quantitatiu i instruments de caracter
qualitatiu.
Cal tenir present que segons Smith (2001) els aspectes a avaluar en la relaxacio, a part
de l`activacio Iisiologica, son les experiencies associades a les habilitats d`enIocament,
passivitat i receptivitat, incloent-hi els reIorços interns i les estructures cognitives que
hagi desenvolupat l`individu. Pero concreta que encara no existeix una eina basada en
aspectes cognitius-conductuals que avaluï les caracteristiques, tant quantitatives com
qualitatives, de l`estat de relaxacio de la persona.
Tenint en compte que un programa d`aplicacio de tecniques de relaxacio esta totalment
lligat a l`educacio emocional ens m`he trobat tambe amb les diIicultats a les quals Ia
mencio Alvarez (2001), el desenvolupament dalguns aspectes de lavaluacio en
educacio emocional no esta exempt de dificultats fa que no es disposa de referents
clars en aquest camp.
Aixi, doncs, ha resultat diIicil trobar instruments per avaluar aquest programa tant des
de la vessant de la relaxacio, com des de la vessant de l`educacio emocional. Donada
l`edat dels alumnes (5 i 6 anys) de les classes en les quals s`ha aplicat el programa, i les
diIicultats mencionades, ens m`he trobat amb la necessitat d`elaborar uns instruments
que s`adaptin a la tematica i a l`edat. Aquests son els següents:
• Registre de pautes d`observacio. (pag. 74)
Per Ier l`avaluacio de l`aplicacio del programa cal partir d`una avaluacio inicial, en
la que valorarem per una part la capacitat dels inIants en quant a la relaxacio
propiament dita; Iarem una primera valoracio d`aquest aspecte a tot el grup. Tambe
valorarem l`autorregulacio que maniIesten els alumnes amb trastorns de
desenvolupament i de conducta a la classe. En un altre apartat valorarem la capacitat
d`atencio i concentracio a l`hora de treballar als inIants que presenten algun tipus de
trastorn que aIecti a aquestes capacitats. Per tal de Ier aquesta avaluacio he creat un
model de registre de pautes d`observacio. En un primer bloc podem trobar uns
aspectes observables reIerents a la relaxacio Iisica i mental; en aquest primer apartat
avaluarem tots els alumnes del grup. En aquesta plantilla tambe hi ha un altre bloc
en el qual s`hi inclouen aspectes reIerits a l`autorregulacio, ja que es principalment
en que s`espera que s`apreciïn els canvis mes importants en els alumnes que
presenten TC. Un tercer bloc es per poder avaluar la motivacio i les capacitats
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
73
d`atencio i concentracio; en aquest apartat avaluarem els alumnes que presenten
algun trastorn per deIicit d`atencio, TDA-H.
• Autovaloracio de l`alumne. (pag. 76)
Tambe despres d`unes sessions determinades, els inIants completen un autoinIorme
o autovaloracio. Aquest consisteix en la valoracio del seu estat de relaxacio a traves
de pintar una de les cinc cares presentades (que representen emocions diIerents),
amb la qual s`idetiIiquen mes. Al mateix temps, valoren el grau de satisIaccio que
els ha produït la sessio, mitjançant una escala en la que pintaran el nombre de
caselles corresponent.
• Qüestionari pel mestre: Control del grup classe (pag. 75)
Aquest tercer model ens permet valorar l`ambient creat a l`aula despres d`una sessio
de relaxacio. Aquest registre preten comprovar a nivell global del grup, les
variacions que hi pugui haver en quant a algunes actituds i habits de treball, en
Iinalitzar la sessio. D`aquesta manera es podra comprovar la repercussio, si es que
n`hi ha, de la relaxacio en la dinamica de l`aula.
En acabar l`aplicacio del programa es torna a completar el registre d`observacio (model
1, pag. 74) que s`ha utilitzat en l`avaluacio inicial i es Ia una comparativa amb els
resultats obtinguts.
Un cop Iinalitzada l`aplicacio del programa, es procedeix a la recollida de dades. A
traves dels instruments esmentats, i amb l`analisi i interpretacio de les dades, obtindrem
la inIormacio necessaria per valorar si s`han aconseguit els objectius proposats, i si la
metodologia aplicada ha estat adequada. L`avaluacio Iinal del programa mitjançant
l`analisi sistematic del proces de l`aplicacio del mateix ens permet poder valorar la seva
eIicacia i validar-lo si es dona el cas.








P
r
o
g
r
a
m
a

d
e

T
e
c
n
i
q
u
e
s

d
e

R
e
l
a
x
a
c
i
o

¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸



¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸

E
s
t
h
e
r

P
a
r
e
t
o

V
a
l
l
s
.

C
u
r
s

2
0
0
6
-
0
7

7
4

b
.
o
.
I

P
E
0
I
S
T
P
E

D
'
O
8
S
E
P
V
A
C
I
Ó


D
A
T
A
:





























C
L
A
S
S
E
:

























E
s

m
o
s
t
r
a

t
r
a
n
q
u
i
l
,

n
o

e
s

m
o
u

























E
s

c
a
p
a
ç

d
`
e
s
t
a
r

a
m
b

e
l
s

u
l
l
s

t
a
n
c
a
t
s

























E
s
t
a

e
n

s
i
l
e
n
c
i
,

n
o

I
a

s
o
r
o
l
l
s

























T
e

u
n
a

r
e
s
p
i
r
a
c
i
o

r
e
l
a
x
a
d
a

























M
o
s
t
r
a

e
x
p
r
e
s
s
i
o

d
e

b
e
n
e
s
t
a
r

























R E L A X A C I O
M
o
s
t
r
a

d
i
s
p
o
s
i
c
i
o

p
e
r

l
a

r
e
l
a
x
a
c
i
o

























A
c
c
e
p
t
a

l
e
s

n
o
r
m
e
s

























E
s

m
o
s
t
r
a

i
n
q
u
i
e
t

























T
e

r
e
a
c
c
i
o
n
s

i
m
p
u
l
s
i
v
e
s

























R
e
s
p
e
c
t
a

e
l

t
o
r
n

d
e

p
a
r
a
u
l
a

























R
e
s
p
e
c
t
a

a
l
s

c
o
m
p
a
n
y
s

























T
e

c
o
m
p
o
r
t
a
m
e
n
t
s

d
i
s
r
u
p
t
i
u
s

























R E G U L A C I O E M O C I O N A L
T
o
l
e
r
a

l
a

I
r
u
s
t
r
a
c
i
o

























M
o
s
t
r
a

i
n
t
e
r
e
s

a

c
l
a
s
s
e

























E
s
t
a

a
t
e
n
t

a

c
l
a
s
s
e

























E
s

c
a
p
a
ç

d
e

c
o
n
c
e
n
t
r
a
r
-
s
e

























A
c
a
b
a

e
l
s

t
r
e
b
a
l
l
s

























A T E N C I O I
C O N C E N T R A C I O
E
s
t
a

m
o
t
i
v
a
t

p
e
r

s
u
p
e
r
a
r
-
s
e

























Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
75
b.o.ZCOMTPOL DEL 0PUP CLASSE.
QUESTIOMAPI PEL PPOFESSOPAT


;e;;+o oe +e!o×ot+o A:+:
1o!o: C!o;;e:



PREGUNTES SI NO
Ha millorat el clima de la classe?
C
L
I
M
A

D
`
A
U
L
A

El to de veu dels alumnes ha baixat?
Estan mes atents a les explicacions?
Hi ha menys interrupcions a la classe?
A
T
E
N
C
I
O

I

C
O
N
C
E
N
T
R
A
C
I
O


Estan mes concentrats en les tasques que han de Ier?
Mostren benestar durant i despres de la sessio?
El respecte i l`actitud entre ells millora?
B
E
N
E
S
T
A
R


I

R
E
L
A
C
I
O

Accepten millors els errors i la Irustracio?















Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
76
b.o.3 AUTOVALOPACIÓ DE L'ALUMMAT

;e;;+o oe +e!o×ot+o +:+.............


Ao+........................................ 1o!o...............................



!´Io og+ooo!....








)ot !o!!






Co+ e+ ;e+!o.......




II·Iusfrocions exfrefes deI IIibre Es músico I, (Z003) de 0rup Promofor/ SonfiIIono

1 2 3 4 5

Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
77
ó, CONCLUSIONS

Despres de l`analisi dels resultats obtinguts i la conseqüent valoracio, he pogut
comprovar l`eIicacia del programa de tecniques de relaxacio.
Considero que l`aprenentatge de les tecniques de relaxacio, amb un treball continuo i
sistematic es pot convertir en un recurs metodologic que Iacilita la regulacio emocional
de l`alumnat amb trastorns de desenvolupament i de conducta, TC, i permet crear un
clima a l`aula que aIavoreixi la seva inclusio. Les tecniques de relaxacio, practicades a
l`aula amb tot el grup, Iaciliten la comunicacio interpersonal. L`estat de relaxacio
permet prendre consciencia de les propies emocions, identiIicar-les i aprendre a
expressar-les verbalment en el moment precis i de Iorma adequada, i regular-les. En la
posada en comu despres d`una sessio, a l`hora de compartir lliurement, i expressar les
emocions i sensacions viscudes, s`estableix un clima de dialeg i conIiança que aIavoreix
una relacio mes Iluida amb una complicitat especial.
Cal tenir en compte que el temps destinat a l`elaboracio d`aquesta llicencia ha estat
reduït (5 mesos) per les expectatives de la mateixa, ja que es diIicil constatar l`eIicacia
d`una recerca d`aquest tipus a curt termini. Els canvis en les competencies personals
requereixen un treball llarg termini. Malgrat aixo valoro positiva la intervencio ja que
amb l`aplicacio del programa he pogut comprovar canvis signiIicatius tant en l`alumnat
en general, com tambe en els que presenten problemes de desenvolupament i de
conducta, TC, i especialment amb TDA-H.
Considero que ha estat eIicaç en constatar els següents aspectes:
• Es crea un clima a l`aula tranquil, i de respecte i cooperacio entre els
companys que es pot constatar amb el qüestionari del proIessorat ( pag. 75)
• L`alumnat maniIesta i verbalitza el seu benestar en practicar les tecniques de
relaxacio. Descobreix la sensacio de plaer que li produeixen les estones de
calma i tranquil·litat; aixo es reIlecteix en el Iull d`autovaloracio ( pag. 76).
• A mesura que es van Ient mes sessions i amb la practica continua, cada cop
l`alumnat entra mes Iacilment en la relaxacio i es mes capaç de mantenir una
actitud relaxada durant mes estona. Aquest aspecte es pot constatar
comparant els Iulls de registre de pautes d`observacio de l`avaluacio inicial i
la Iinal ( pag. 74)
• Tambe en Iuncio del temps d`entrenament i practica sistematica d`aquestes
tecniques, els eIectes de la relaxacio perduren mes temps.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
78
• Un cop adquirides algunes de les tecniques, es poden utilitzar en un moment
donat, per aconseguir apaivagar una inquietud generalitzada amb Iorça
immediatesa.
• En quant a l`alumnat amb TC, en un principi presenten certes diIicultats a
l`hora de relaxar-se, mostren un neguit que no els permet parar quiets i
normalment coincideix que tampoc son capaços de tancar els ulls. La seva
evolucio en aquests aspectes queda reIlectida en comparar l`apartat
corresponent en els registres de pautes de conducta ( pag.74)
• L`edat dels inIants inIlueix, de manera que a major edat, mes es prolonga els
temps que perduren els eIectes de la relaxacio. Els grups d`educacio inIantil,
en acabar la sessio de relaxacio, Iacilment tornen al seu estat habitual. A
cicle inicial l`estat de tranquil·litat i calma mental es percep en iniciar la
classe posterior.
• Despres d`unes quantes sessions els inIants identiIiquen la necessitat de
relaxar-se en situacions determinades i Ian la demanda; especialment els
alumnes amb TC. Valoren, doncs, els beneIicis propis de la relaxacio i la
reconeixen com una eina que aIavoreix la calma i l`autoregulacio.
• En el periode de temps posterior a la sessio de relaxacio, es percep que
l`alumnat augmenta la capacitat d`atencio i concentracio. En els moments de
tranquil·litat i calma mental es quan es Iixen els aprenentatges. Tot aixo pot
repercutir en el seu rendiment escolar.
Altrament en classes de cicle mitja que s`han aplicat algunes sessions adaptades de
Iorma esporadica, s`ha pogut observar algunes diIerencies. En aquests grups, l`alumnat
es conscients de com les tecniques de relaxacio els ajuda a calmar els seus neguits, i son
capaços d`utilitzar-les per calmar la ment en el moment que ho necessiten. Tambe tenen
consciencia de l`estres Iamiliar i de com aquest els inIlueix en el seu propi estat d`anim.
Com a conseqüencia d`aquestes valoracions, he pogut constatar que el Programa de
tecniques de relaxacio ha estat beneIicios en els següents aspectes:
• Major benestar emocional.
• Sentiment d`acolliment al grup.
• Millora de les relacions interpersonals.
• Millora de l` autoestima, l`autoconIiança i l`autocontrol.
• Augment de l`interes i la motivacio.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
79
• Augment de la capacitat de relaxacio.
• Augment la capacitat d`atencio i concentracio.
• Major creativitat.
• Superacio de creences limitadores amb noves perspectives.

Tenint en compte aquests beneIicis, considero que la implementacio del programa de
tecniques de relaxacio en el Curriculum pot representar un canvi qualitatiu en el sistema
educatiu, tenint en compte que incideix en els aspectes cognitiu, emocional i de
conducta. Els tres aspectes son necessaris pel desenvolupament integral de la persona, i
aquesta es la Iinalitat de l`educacio. Per tant, representa una estrategia alternativa per
intentar reduir unes conductes inapropiades a l`aula que entorpeixen el bon
Iuncionament i diIiculten l`aprenentatge.
A nivell cognitiu, aquest programa podria Iacilitar l`activacio de l`hemisIeri dret del
cervell i permetria tenir una percepcio mes global i processar la inIormacio de manera
mes intuïtiva i comprensiva. Tambe els pensaments poden resultar mes clars i mes
Ilexibles, aixo ajuda a tenir altres perspectives. En calmar l`anim, presuposadament,
Iacilita l`interconnexio de les diIerents arees cerebrals, i per tant, pot millorar la
capacitat d`atencio, concentracio i associacio; donat que aquestes capacitats son
imprescindibles pels aprenentatges, aixo repercutira en el rendiment escolar.
L`aplicacio del programa tambe pot millorar l`educacio emocional de tot l`alumnat; i
per tant seran capaços d`aconseguir un millor benestar personal. Des de l`estat de
relaxacio es connecta mes Iacilment amb les emocions, aixo Iacilita qualsevol treball
d`aquest tipus. Amb l`adquisicio de les diIerents competencies personals:
autoconeixement, autoestima, automotivacio i autocontrol, s`aconsegueix un equilibri
emocional que augmentara la seva empatia i les competencies socials, i aixi se`n veuran
beneIiciades les relacions interpersonals.
A nivell de conducta, queda clar en l`objectiu general (capitol 2), que aquest programa
aIavoreix la inclusio a l`aula de l`alumnat amb TC, aixi com d`altres que presentin
diIicultats adaptatives per causes diverses. Mitjançant l`entrenament i la practica
d`algunes tecniques de relaxacio, l`inIant que pateix aquesta problematica, podra
millorar l`autocontrol, i en reduir la seva impulsivitat aconseguira una autorregulacio
que aIavorira una conducta mes apropiada a l`aula. Amb la millora de les
caracteristiques propies d`aquest tipus d`alumnat, Iacilitarem la seva adaptacio al grup.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
80
o.I SU00EPIMEMTS PEP A L'APLICACIÓ DEL PPO0PAMA
Un programa d`aquest tipus pot considerar-se un programa d`orientacio per a la
prevencio i el desenvolupament personal de l`alumnat. Centra la intervencio en
l`adquisicio de competencies basiques per aIrontar les situacions de la vida quotidiana, i
al mateix temps Iomenta el desenvolupament harmonic, estimulant tant els aspectes
aIectius i de comportament, com els cognitius.
Aixi podem dir que l`aplicacio d`aquest Programa pot aportar els seus beneIicis des de
dues vessants:
• Com a mesura preventiva: en quant que la relaxacio desvetlla, estimula i va
modelant la sensibilitat envers la consciencia corporal, consciencia emocional,
l`autoestima, la regulacio emocional i les habilitats de relacio. Aquesta Iase
consisteix en l`aprenentatge i l`entrenament de diIerents tecniques de relaxacio i
en poder gaudir de les sensacions agradables que ens oIereixen.
• Com a tecnica per Ier Iront a les de situacions d`estres i nerviosisme: quan ja
s`ha adquirit el coneixement de les tecniques, i s`ha pres consciencia de com
poden repercutir positivament en el nostre estat, es quan podem utilitzar la
relaxacio per Ier Iront a les diIicultats, en els moments que la situacio ho
requereix. Aixi, aquesta vessant consisteix en la identiIicacio de la situacio
conIlictiva i de la necessitat de relaxar-se; en aquest cas es quan la relaxacio es
converteix en una eina d`autoregulacio.
En els centres educatius, el proIessorat pot treballar les tecniques de relaxacio a l`aula a
l`hora de tutoria col·lectiva, des de la vessant preventiva, per aIavorir la cohesio del
grup i per tant la inclusio de l`alumnat amb TC. Al mateix temps, seria convenient
poder treballar amb aquests inIants en grup reduït, per reIorçar l`entrenament d`aquestes
tecniques i amb la intencio que prenguin consciencia de la utilitat del seu aprenentatge
per apaivagar la tensio i el nerviosisme. Aixi, cal tenir present que en moments puntuals
i per Ier Iront a situacions de conIlicte, es pot incidir en els alumnes que ho requereixin,
o be en tot el grup classe, utilitzant alguna tecnica d`autoregulacio.
Cal practicar les tecniques de relaxacio de Iorma sistematica i amb continuïtat durant un
cert temps, per poder percebre els seus beneIicis. Quan tot el proces passa a ser
interioritzat, es quan es pot produir un canvi en la manera de ser i de Ier de la persona,
comportant-se de Iorma mes relaxada i serena, de manera que repercuteixi
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
81
Iavorablement en la seva conducta. D`aquesta manera la relaxacio pot incidir en l`estil
de vida per aconseguir un major benestar personal.
Aquest benestar pot repercutir en crear un clima a la classe que propiciï un beneIici tant
a l`alumnat com tambe al proIessorat. Aquest aspecte al qual no he Iet mencio amb
anterioritat, considero que es un element clau per la tasca educativa: la salut laboral dels
docents. L`aplicacio d`un programa d`aquestes caracteristiques pot millorar la seva
satisIaccio proIessional, i en sentir-se mes motivats i realitzats podran aconseguir un
millor benestar personal i laboral.
Per la implementacio d`un programa d`aquestes caracteristiques, en un primer moment
cal determinar l`estrategia d`intervencio que s`utilitzara. Un programa es pot considerar
com una experiencia d`aprenentatge planiIicada i dissenyada per Ier Iront, de Iorma
continua i sistematica, a unes necessitats detectades en l`entorn escolar. En Iuncio de la
disponibilitat i de la implicacio del proIessorat disposat a dur a terme aquesta
experiencia, i dels recursos necessaris, es plantejara el model d`intervencio mes adequat
a cada centre escolar. No tots els centres disposen de les mateixes condicions i requisits
minims, aixo inIluira en els resultats i l`eIicacia de l`aplicacio del Programa.
A continuacio esmento breument els possibles models d`intervencio. L`estrategia
utilitzada en la present llicencia d`estudis durant aquest curs d`experimentacio (capitol
4), ha estat la del model dintervencio en paral·lel. En aquest tipus d`intervencio el
Programa no esta inclos dins les diverses arees curriculars, sino que es treballa en
paral·lel durant l`horari escolar, en l`hora de tutoria de grup; d`aquesta manera l`alumnat
pot percebre que l`aplicacio del programa esta deslligada del proces d`aprenentatge.
Un altre tipus d`intervencio seria el model dintegracio curricular que consisteix en
integrar el programa ja sigui de Iorma total o parcial dins les arees curriculars. Aixo
suposa variar en uns certs aspectes l`organitzacio del centre, amb un implicacio
important del proIessorat, i per tant amb la seva propia Iormacio. En aquest cas el
proIessorat implicat plantejara el programa des de la seva area tenint en compte un
disseny curricular Ilexible.
El tercer tipus d`intervencio seria el model dintegracio interdisciplinar que consisteix
en incorporar els continguts del programa en les diIerents arees de Iorma transversal.
Aixi es pot aplicar des de qualsevol area en el moment que es cregui oportu i pot ser un
recurs util per prevenir conductes conIlictives en situacions que poden resultar
estressants, o be, per ajudar a calmar l`alumnat enIront d`una situacio que ha generat
tensio a l`aula. Aixo suposa la integracio i superacio dels models anteriors, amb un
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
82
enIocament mes global d`intervencio educativa i per tant mes eIicaç. Per poder dur a
terme aquest model es requereix la implicacio del centre amb una bona participacio i
coordinacio del proIessorat. Es de suma importancia aquest aspecte i la conseqüent
Iormacio de les persones implicades.
Per tant, posar en marxa un programa requereix una serie de condicionants segons els
quals s`obtindra una major o menor eIicacia en la seva aplicacio.

o.Z IMTE0PACIÓ DEL PPO0PAMA ALS MOUS
CUPPÍCULUMS
La principal area en la qual es pot treballar aquest Programa es la d`Educació per el
desenvolupament personal i la ciutadania, ja que tal i com s`especiIica en els Nous
Curriculums, aquesta area contribueix al desenvolupament de les competencies basiques
pero especialment a desenvolupar la competencia social i ciutadana. Aquesta area
engloba tres bloc de continguts que s`interrrelacionen.
Resulta interessant observar com la majoria dels continguts i objectius que
s`especiIiquen en els Nous Curriculums per cadascun dels blocs, coincideixen amb els
plantejats al llarg del Programa:
• Aprendre a ser i actuar de forma autonoma: desenvolupament de la
propia identitat i la responsabilitat personal. Els objectius d`aquest
bloc coincideixen totalment amb els que es treballen en el Programa,
en les sessions que aborden la consciencia corporal i emocional,
l`autoestima, l`autoconIiança i l`autocontrol.
• Aprendre a conviure: relacio amb els altres. Aquest aspecte es
treballa en les sessions del programa que aIavoreixen les
competencies de les relacions interpersonals. Pero cal tenir present
que pel simple Iet de relaxar-se en grup estem creant un clima de
cohesio. Un dels principals objectius del programa es aIavorir un bon
clima escolar que aIavoreixi la inclusio de tot l`alumnat.
• Aprendre a ser ciutadans/es en un mon global, es a dir el compromis
social. Aquest aspecte malgrat que no es treballa especiIicament en el
Programa, si que el desenvolupament de les anteriors competencies
pot aIavorir el compromis a ser millors ciutadans.
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
83
Una aportacio important de l`area es la seva contribucio a l`adquisicio de la
competencia daprendre a aprendre, en la mesura que proposa l`estimul de les habilitats
socials i impulsa al treball cooperatiu. Aquesta, conjuntament amb les tres anteriors, son
els quatre pilars en que s`ha de basar el proces de desenvolupament de l`alumnat,
segons l`InIorme Delors (apartat 3.2.1).
Recordem que la Iinalitat de cadascuna de les arees curriculars es el desenvolupament
de les competencies basiques. Cal tenir presents les competencies transversals, les
personals i les especiIiques centrades en conviure i habitar el mon. L`eIicacia en la
consecucio d`aquestes depen d`una bona coordinacio de les activitats escolars de totes
les arees.

o.3 VALOPACIOMS FIMALS
El Programa de tecniques de relaxacio presentat, representa una nova alternativa que pot
ajudar al desenvolupament integral dels inIants: aspectes cognitius, emocionals i de
conducta. Per tot l`exposat, considero que Iacilita la inclusio de l`alumnat amb TC, ja
que aIavoreix el desenvolupament harmonic i repercuteix en la creacio d`un clima de
cohesio a l`aula. Aixi que, pot esdevenir una bona estrategia per millorar el clima
emocional, i recordo que aquest es considera el Iactor mes decisiu en el rendiment i en
la prevencio del Iracas escolar com indica l`InIorme Delors (apartat 3.2.1).
Pot considerar-se una proposta, una Iorma d`incidir en el desenvolupament personal i en
les relacions interpersonals per preparar a l`alumnat a aIrontar millor la societat del
Iutur. Es a dir Iacilitar-li estrategies per encarar una societat estressada i estressant, amb
unes dinamiques que poden generar inquietud i ansietat. L`exces d`inIormacio, una
elevada quantitat d`estimuls, les pressions socials, una competencia sovint excessiva, ...
poden sobrecarregar el Iuncionament del cervell i provocar un bloqueig que no el
permet treballar de Iorma adequada per treure`n el maxim rendiment.
Per aixo son necessaris nous models pedagogics basats en els avenços constants de la
neurociencia. Els nous punts de vista sobre la intel·ligencia i els diIerents estils de
processar els aprenentatges (apartat 3.1.4.), han de repercutir en l`educacio; ens han
d`encaminar a una pedagogia orientada cap a la innovacio i la creativitat utilitzant noves
estrategies metodologiques.
Aquest programa preten ser una petita aportacio per iniciar-se en la relaxacio i descobrir
els multiples beneIicis que pot aportar als centres educatius i a la societat en general. Tal
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
84
i com he Iet mencio en el capitol 4, hi ha centres que han rebut Iormacio al respecte i
tambe proIessorat que esta treballant en aquest linia amb diIerents tecniques: ioga,
kinessiologia, tai-ji, qi gong i altres. Considero important destacar els exercicis Qi
Gong, tecnica utilitzada en aquest programa, per ser un art xines mil·lenari molt
desconegut encara a occident pero amb una gran potencialitat en quant a l`educacio.
No es un programa tancat, sino ben al contrari: preten ser una invitacio a continuar en
aquesta linia i complementar-lo per a la seva aplicacio a altres cicles. Considero que es
una eina important a treballar al llarg de tota l`escolaritat donada la importancia de la
continuïtat per la seva projeccio en el Iutur.
El proposit d`aquest treball es que el maxim de persones puguin percebre i gaudir dels
multiples beneIicis de la practica de la relaxacio i, especialment, ajudar a les qui
presenten mes diIicultat en aquest sentit. Crec que cada cop es Ia mes necessari coneixer
algunes d`aquestes tecniques per poder desenvolupar-se de Iorma harmonica i
aconseguir un major benestar. Aixi que, una educacio en aquest sentit podria tenir una
notable repercussio social.
I per si aquest darrer plantejament pot semblar un somni per algu, em permeto acabar la
memoria d`aquesta llicencia d`estudis, citant uns paragraIs de Cury (2007:163) en els
quals Ia reIerencia als somnis i als mestres:

Mestres: vosaltres necessitareu somnis per transformar l'aula en un ambient plaent i
atractiu que eduqui les emocions dels alumnes, que els aparti de la condició
d'espectador passiu per convertir-los en actors del teatre de l'educació.
Aecessitareu somnis per a escolpir en els vostres alumnes l'art de pensar abans de
reaccionar, el civisme, la solidaritat, per a ensenyar-los a extreure seguretat de la
terra de la por, esperança en la desolació, dignitat en les pèrdues.
Aecessitareu somnis per a ser poetes de la vida i CREURE EA L'EDUCACIÓ.....








Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
85























A0PAIMEMTS
Agraeixo sincerament a totes les persones que van creure en aquest projecte, i que amb
els seus anims i suport em van encoratjar a dur-lo a terme. De la mateixa manera
agraeixo als proIessionals, als quals he Iet mencio en l`apartat 4, que amb les seves
aportacions i col·laboracions han contribuït en la realitzacio del treball; especialment a
Monica Pintanel per la seva supervisio i les orientacions donades.
I per ultim, una especial mencio a Alba Badosa, per la seva il·lusio i paciencia, a l`hora
de Ier de model de les Iotos que il·lustren els exercicis de Qi Gong del Programa.

Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
86
7, ßIßLIOSRAFIA
* ACARIN, N. (2001). El cerebro del rev. Una introduccion apasionante a la conducta
humana Ed. RBA libros S.A., Barcelona ISBN 84-7901-766-X
* ALVAREZ, M. (2001). Diseño v evaluacion de programas de educacion emocional.
Ed. Cispraxis S.A., Barcelona ISBN 84-7197-691-9
* AMUTIO, A. (1998). Nuevas perspectivas sobre la relafacion. Ed. Desclee de
Brouwer S.A., Bilbao ISBN 84-330-1335-1
* ANTUNES, C. (1998). Estimular las inteligencias multiples. Ed. Narcea, Madrid
ISBN 84-277-1299-5
* BENITEZ, L. (2002). La mefora del alumnado v del grupo a traves de la relafacion
en el aula. Ed. Cisspraxis, Barcelona ISBN 84-7197-660-9
* BERNACON, D. i BERNASCON, V. (2003). La kinesiologia, equilibre sus energias.
Ed.Paidotribo, Barcelona. ISBN 84-8019-729-3
* BERTHERAT, T. i BERNSTEIN, C. (1990). El cos te les seves raons. Ed. Nova terra,
Barcelona ISBN 84-7279-284-6
* BETTELHEIM, B. (1999). Psicoanalisis De los cuentos de hadas. Ed. Critica,
Barcelona. ISBN 84-7423-946-X
* BISQUERRA, R. (2000). Educacion emocional v bienestar. Ed. Praxis, Barcelona
ISBN 84-719-7876-8
* CARDAS, E. (2004). Mefore su salud con efercicios de respiracion. Ed. Abraxas,
Barcelona ISBN 84-96196-42-9
* CARPENA, A. (2003). Educacion socioemocional en la etapa de primaria.
Ed. Octaedro, Barcelona. ISBN 84-8063-606-8
* CARRION, S. (1999). Autoestima v desarrollo personal con PNL. Ed. Obelisco,
Barcelona ISBN 84-7720-711-9
* CAUTELA, J i GRODEN, J (2002). Tecnicas de relafacion. Para adultos, niños v
educacion especial. Ed. Martinez Roca, Barcelona. ISBN 84-270-2905-5
* CHAUVEL, D. i NORET, C. (2006) Aprenda a relafar a los niños en la escuela v en
casa. Ed.CEAC, Barcelona. ISBN 84-329-1512-2
* COBOS, P. (2003). El desarrollo psicomotor v sus alteraciones. Ed. Piramide,
Madrid. ISBN 84-368-0910-6
* CONANGLA, M. i SOLER, J. (2005) Tu mateix' Relats decologia emocional.
Ed. Amat, Barcelona. ISBN 84-9735-216-5
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
87
*CONANGLA, M. i SOLER, J. (2004). La ecologia emocional. Ed. Amat, Barcelona
ISBN 84-9735-159-2
* CORSI, E. (2006). Automasafe. Ed. Robinbook, Barcelona
ISBN 84-7927-861-7
* CUNNINGHAM, B. (2002). Mandala. Jiafe a la unidad del ser. Ed. Pearson
educacion S.A., Madrid. ISBN 84-205-3705-5
* CURRAN, E. (2001). Jisuali:aciones interactivas para curar a los niños. Ed Oniro,
Barcelona ISBN 84-9754-003-4
* CURY, A. (2007). Nunca renuncies a tus sueños. Ed. Zenith/Planeta, Barcelona
ISBN 978-84-08-06350-6
* DAVIS,M. McKAY, M. i ESHELMAN,E. (1982). Tecnicas de autocontrol
emocional. Ed. Martinez Roca, Barcelona. ISBN 84-270-0951-8
* DUFOUR, M. (2003). Cuentos para crecer v curar. Ed. Sirio Malaga.
ISBN 84-7808-266-2
* EDWARDS, B. 1994). Nuevo aprender a dibufar con el lado derecho del cerebro.
Ed. Urano, Barcelona ISBN 8479533803
* ERKERT, A. (2001). Islas de relafacion. 77 fuegos llenos de fantasia para relafar a
los niños v potenciar su creatividad. Ed. Oniro, Barcelona. ISBN 84-95456-83-4
* FERRARO, D. (2000). Qigong para niños. Ed. Oniro, Barcelona.
ISBN 84-9754-087-5
* FLAK, M. i COULON, J. (1997) Niños que triunfan. Ed. Cuatro Vientos, Chile.
ISBN 956-242-037-X
* FURLAN, E. ((2002) Yoga para niños v niñas. Como practicarlo fugando. Ed.
Hispano Europea, Barcelona ISBN 84-255-1227-1
* GARAUDY, G. (1985). Masafe v automasafe de oriente v occidente. Ed. EDAF.
Madrid. ISBN 84-7166-923-4
* GARDNER, H. (2005). Las cinco mentes del futuro. Ed. Paidos Iberica. S.A.,
Barcelona. ISBN 84-493-1675-8
* GARGALLO, B. (1991). Hifos hiperactivos. Ediciones CEAC, S.A., Barcelona
ISBN 84-329-1752-4
* GARTH, M. (1991), Ravo de sol. Meditaciones para niños. Ed.Oniro, Barcelona
ISBN 84-8992-076-1
* GOLEMAN, D. (1995), La inteligencia emocional. Ed. Kairos, Barcelona
ISBN 84-226-6577-8
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
88
* KIEW, W. (1996) El arte del Chi kung. Ed. Urano S.A., Barcelona
ISBN 84-7953-118-5
* LAM KAM, Ch. (1994). Taichi paso a paso. Ed. Oasis, Barcelona.
ISBN 84-79021-097-5
* LAM KAM, Ch. (1999). Chi kung. El camino de la energia. Ed. RBA libros,
Barcelona ISBN 84-7901-317-6
* LODES, H. (2002). Aprende a respirar. Ed. RBA libros, Barcelona
ISBN 84-7901-310-9
* LOPEZ, C. i GARCIA, J. (2004). Problemas de atencion en el niño. Ed. Piramide,
Madrid. ISBN 84-368-1065-1
* LOWEN, A (1995). El lenguafe del cuerpo. Ed. Herder,
ISBN 84-25414326
* MACRITCHIE, J.( 1998). Chi kung. El cultivo de la energia personal. Ed. Arcano
books, Madrid. ISBN 84-89897-05-0
* MÄRTIN, D. i BOECK, K. (1997). Que es la inteligencia emocional. Ed. EDAF,
Madrid ISBN 84-414-0206-X
*MUNNE, A. (1995). La evidencia del cuerpo. Ed.Altaya, Barcelona
ISBN 84-487-0289-1
* MURDOCK, M. (1996). Tu sabes, tu puedes. Ed. Gaia Ediciones, Madrid.
ISBN 84-88242-43-3
* ORJALES, I i POLAINO, A. (2005). Programa de intervencion cognitivo-conductual
para niños con deficit de atencion con hiperactividad. Ed. CEPE, Madrid
ISBN 84-7869-359-9
* PAULA, I. (2000). Habilidades sociales. educar hacia la autorregulacion. Ed.
Horsori, Barcelona. ISBN 84-85840-85-2
* PAYNE, R. (2002). Tecnicas de relafacion. Ed. Paidotribo, Barcelona.
ISBN84-8019-298-4
* PINTANEL, M (2005). Tecnicas de Relafacion Creativa v Emocional. Ed. Thomson,
Madrid ISBN 84-9732-407-2
* PRE, Marie. (2004). Mandalas v pedagogia. Acercamiento teorico practico. Ed. Mtm
empirica, Barcelona. ISBN 84-95590-53-0
* PRIETO, M.D. i BALLESTER, P. (2003). Las inteligencias multiples. Ed. Piramide,
Madrid. ISBN 84-368-1820-2

Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
89
* PUNSET, E. (2006). El alma esta en el cerebro. Ed. Santillana, Madrid
ISBN 84-03-09737-9
* RAMIREZ, J (2003). Curso de relafacion progresiva para niños v adultos. Ed.CEPE,
Madrid. ISBN 84-78692-93-2
* RENOM, A. (2003). Educacion emocional. Programa para educacion primaria.
Ed.Cisspraxis, Barcelona. ISBN 84-7197-792-3
* REQUENA, Y. (1996). Guia facil de qi gong. Ed. Robin book, Barcelona
ISBN 84-7927-192-2
* RIART, J. i SOLER, M. (2004). Estrategias para el desarrollo de la Inteligencia. Ed.
CEAC, Barcelona. ISBN 84-329-8666-6
* RIUS, M.D. (1988). Llenguatge oral. Profecte de metodologia cientifica per el
desenvolupament de la comunicacio a lescola. Ed, La Guaira, Barcelona
ISBN 84-86705-02-9
* SAINZ, A. (2003). Como cura la musicoterapia. Ed. RBA libros, Barcelona
ISBN 84-7871-018-3
* SALMURRI, F. (2004). Llibertat emocional. Ed. La Magrana, Barcelona
ISBN 84-8264-511-0
* SCHERZ, T. (1999). Tu mente puede curar. Ed. Robin book S.L., Barcelona
ISBN 84-473-2644-6
* SEIWERT, L (2006). La estrategia del oso. La fuer:a esta en la calma. RBA Libros,
Barcelona. ISBN 84-7871-686-6
* SERVAN-SCHREIBER, D. (2003). Curacion emocional. Ed. Kairos S.A., Barcelona.
ISBN 84-7245-558-0
* SPRINGER, S. i DEUTSCH, G. (2001). Cerebro i:quierdo, cerebro derecho.
Ed. Ariel, Barcelona. ISBN 84-344-0892-9
* STONE, R. (1991). Metodo Silva de control mental. Ed. EDAF, Madrid
ISBN 84-7640-500-6
* TELLEZ, A (2006). Atencion, aprendi:afe v memoria. Aspectos biologicos. Ed. MAD
S.L., Sevilla. ISBN 84-665-4985-4
* TONELLA, G (1999). Analisis bioenergetico. Gaia Ediciones, Madrid.
ISBN 84-8445-002-3
* TORRABADELLA, P. (1998). Como desarrollar la inteligencia emocional. Ed.
RBA ediciones, Barcelona. ISBN 84-7901-258-7
Programa de Tecniques de Relaxacio
¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸¸

Esther Pareto Valls. Curs 2006-07
90
* YANES, J. (2006) Inteligencia Creativa v desarrollo personal. Ed. Libreria
Argentina, Madrid ISBN 84-85895-05-2


LLICEMCIES D'ESTUDIS COMSULTADES
* CASES, R. (2003-04). Educacio de les emocions. agressivitat i tendresa a lESO i
Batxillerat.
* CASAJUS, A. (2003-04). Deteccio i normalit:acio de les dificultats daprenentatge
en la matematica dels alumnes amb deficit datencio i hiperactivitat.
* ESTURGO, MªE. (2004-05). Les conductes disruptives a laula.
* MARTINEZ,S. (1999-00). El poder cognitiu i experiencial de les vies
dinteriorit:acio i autoconsciencia.
* De PAGES, E. (2000-01). La ment :apping. La manca datencio i concentracio a
lESO.
* GRAU, MªR. (2003-04). Les necessitats especifiques dels alumnes amb TDAH.
* LOPEZ, LL. (2002-03). Tecniques de relaxacio vivencial aplicades a laula.
* LOPEZ, R. (2004-05). La Programacio Neurolingùistica i la seva aplicacio als
entorns educatius.
* MORENO, X. (2001-02). Els problemes de comportament en el context escolar.
causes i models dintervencio en leducacio ESO. Estudi psicopedagogic.












Sign up to vote on this title
UsefulNot useful