Juny del 2011

1


La BibIioteca escoIar i Ia competència informacionaI

1 MARC ACTUAL 2
1.1 Marc conceptual 2
1.2 Situació actual de les biblioteques escolars 4
2 MODEL DE BIBLIOTECA ESCOLAR EN L'ÀMBIT DE LA COMPETÈNCIA INFORMACIONAL 5
3 LA PERSONA RESPONSABLE DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR: PERFIL I FUNCIONS 8
3.1 Perfil de la persona responsable de la BE 8
3.2 Funcions de les/els responsables de la biblioteca escolar 9
3.2.1 Funcions del/la responsable a nivell general 9
3.2.2 Funcions del/la responsable a nivell de la competència informacional 9
3.2.3 Funcions de la comissió de biblioteca/TAC 10




Juny del 2011

2

1 MARC ACTUAL
1.1 Marc conceptuaI
Avui dia, ningú no posa en dubte que l'anomenada societat de la informació ha
desencadenat nous reptes per a l'educació en un entorn social que reclama cada cop
més el domini d'habilitats, actituds i coneixements específics en l'ús de la informació.
Treballar amb la informació, cercar-la, tractar-la i comunicar-la són processos que
formen part dels objectius propis d'escola. Aquests processos estan relacionats amb
l'aplicació d'estratègies d'aprenentatge, el treball de la competència lectora i el
desenvolupament del pensament crític i reflexiu. A les aules, des de fa anys, es porten
a terme activitats de cerca d'informació, educació documental i formació d'usuaris
vinculades o no a l'ús de la biblioteca. Al mateix temps, lligades al desenvolupament
d'estratègies per aprendre a aprendre, es treballen tècniques d'estudi i de tractament
d'informació com per exemple saber extreure les idees fonamentals d'un text, fer
resums, esquemes i mapes conceptuals.
En aparèixer noves eines i nous mitjans comunicatius, la competència informacional
s'ha vist enriquida per habilitats específiques relacionades amb l'entorn digital que han
de complementar les habilitats documentals que ja es treballaven, i que giren al voltant
de la lectura i de la competència comunicativa i d'aprendre a aprendre.
La LOE i els corresponents decrets autonòmics donen protagonisme a les biblioteques
escolars en l'article 113 i altres punts de l'articulat. Segons la Llei, la biblioteca ha
d'esdevenir un espai dinàmic, que disposi de prou recursos educatius actualitzats i que
permeti l'accés a materials en diferents formats documentals. En aquesta visió, les
biblioteques es consideren part integrant de les competències bàsiques del currículum:
"contribuiran a fomentar la lectura i a què l'alumne accedeixi a la informació i altres
recursos per a l'aprenentatge de les diferents àrees i matèries i pugui formar-se en l'ús
crític dels mateixos
1
".
Per la seva banda i en la mateixa línia, la LEC, Llei d'Educació de Catalunya,
contempla, igualment, la integració de les habilitats informacionals i la funció de la
biblioteca escolar als centres educatius. L'article 88 de la llei ens diu: "Tots els centres
educatius han de disposar d'una biblioteca escolar, com a espai d'accés a la informació
i font de recursos informatius en qualsevol suport a l'abast dels alumnes, del
professorat i de la comunitat educativa
2
".
D'altra banda, al capítol ÌÌÌ dels decrets dels ensenyaments mínims
3
a Primària i
Secundària, es fan diverses especificacions sobre l'organització dels ensenyaments.
Algunes d'aquestes, inclouen propostes que impliquen metodologies d'investigació

1
LEY ORGÁNÌCA 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. Boletín Oficial del Estado nº 106, jueves 4 de mayo de 2006.
2
DECRET 142/2007 i DECRET 143/200
3
DECRET 142/2007 i DECRET 143/2002, pels quals s'estableix l'ordenació dels ensenyaments obligatoris a Catalunya



Juny del 2011

3
relacionades directament amb la competència informacional com ara el Projecte
interdisciplinari a Primària i el treball de síntesi o el projecte de recerca a l'ESO.
Aquestes mateixes habilitats es demanen, en els ensenyaments postobligatoris, en el
treball de recerca de batxillerat
4
.
De les vuit competències bàsiques en què s'estructura el nou currículum de la LOE, la
més propera a la informacional és l'anomenada Tractament de la informació i
competència digital, però no és l'única que cal tenir en consideració. Quan parlem de
competència informacional ens referim a un conjunt d'habilitats que són
metodològiques i comunicatives a parts iguals sense oblidar la seva estreta relació amb
les competències personals. La base de la competència informacional són les
competències lingüístiques; la seva eina principal és l'ús adequat de les TÌC i l'espai
ideal que les integra totes és la biblioteca escolar.
En l'àmbit educatiu estatal, la competència informacional s'ha visualitzat d'una manera
explícita a partir del fort impuls donat a les biblioteques escolars que des de fa uns anys
ha endegat el MEC. Diverses autonomies han anat elaborat plans de lectura. Trobem
exemples com el d'Astúries, on la competència informacional té definit un espai propi
dins del pla lector de centre i s'associa directament amb el desenvolupament de les
habilitats investigadores de l'alumnat (Plan de lectura, escritura e investigación de
centro, 2007). Aquest impuls es va concretar a Catalunya el 2005, amb la posada en
marxa del Programa de Biblioteca Escolar puntedu, que en el seu segon any contempla
una formació específica en Competència Ìnformacional i, en el tercer any, una formació
de Pla de Lectura de Centre on es proposa una estructura de pla articulada en tres
eixos: la competència lectora, la competència informacional i el gust per llegir. En
definitiva, en el marc conceptual que sustenta el programa puntedu la lectura passa a
desenvolupar-se sota l'enfocament comunicatiu global i transversal que caracteritza els
plans lectors de l'Estat espanyol.
Pel seu caràcter híbrid, les biblioteques escolars s'han de concebre també com a
entorns no físics, que tenen la missió d'apropar els recursos digitals a l'aula i a tot el
centre. La implementació de la biblioteca escolar i dels recursos TÌC s'ha d'articular a
partir de la diversitat de situacions d'aprenentatge que es poden dissenyar en les
programacions d'aula o de cicle. La incorporació dels ordinadors a les aules a partir de
programes com Escuela 2.0, eduCAT1x1 o eduCAT 2.0, fa imprescindible determinar
en quines situacions la biblioteca, juntament amb els recursos i eines digitals, resulten
útils i, per tant, són facilitadores dels aprenentatges que es pretenen aconseguir. El pla
d'acció de la biblioteca ha d'incloure les TÌC, ja que el suport digital n'és un element
propi, de la mateixa manera que el pla de desenvolupament TÌC de centre ha d'incloure
la biblioteca.
En definitiva, es tracta d'anar obrint camí cap a un model de biblioteca escolar 2.0, que
ha de donar suport a les necessitats educatives relacionades amb l'ús de continguts

4
DECRET 142/2008



Juny del 2011

4
digitals de la mateixa manera que ja dóna suport en la selecció i ús de recursos
impresos per a la realització de treballs d'investigació i intervencions relacionades amb
la lectura i l'escriptura a les aules.
1.2 Situació actuaI de Ies bibIioteques escoIars

Actualment, la situació de les biblioteques escolars en relació a la competència
informacional és diversa:
BE poc dotades en llibres de coneixements i ordinadors per accedir a Ìnternet
amb grups d'alumnes.
BE dotades mínimament, però amb activitats que s'adrecen principalment a la
dinamització lectora sense cap programa específic en relació a la competència
informacional.
BE ben dotades i que coordinen algunes activitats relacionades amb la
competència informacional, però que resulten insuficients o deslligades de
l'activitat de l'aula.

També són variades les situacions en què es troben les persones responsables de les
biblioteques o les comissions:
Segons la formació dels responsables:
Docents que no han fet cap formació específica
Docents que participen en seminaris, grups de treball... de BE
Docents que han seguit la formació del programa puntedu
Docents amb formació universitària en temes de biblioteques o lectura
(diplomatures, llicenciatura, postgraus, màster...)

Segons la disponibilitat horària:
No es disposa de temps en l'horari lectiu
Docents que tenen menys de dues hores de dedicació a la setmana
Docents que tenen una dedicació detectada al voltant de les cinc hores a la
setmana

Segons la composició de la comissió:
No hi ha comissió
Comissions que tenen una composició no estructurada i es basen en el
voluntarisme a l'hora d'abordar les tasques
Comissions que tenen una representació de cada cicle o departament i
disposició horària per realitzar tasques específiques



Juny del 2011

5

2 MODEL DE BIBLIOTECA ESCOLAR EN L'ÀMBIT DE LA
COMPETÈNCIA INFORMACIONAL

Per entendre millor la complementarietat entre la BE i les TÌC a què es fa esment en el
marc conceptual cal aprofundir en el concepte de biblioteca escolar com a un entorn
d'aprenentatge híbrid vinculat a l'ús de les TÌC i veure quines són les seves
dimensions
5
.
A. Dimensió física
La biblioteca com a estructura organitzativa estable i entorn presencial afavoridor de
processos d'aprenentatge i pràctiques lectores que disposa de:
Unes instal·lacions i uns equipaments diferents dels que disposa l'aula ordinària
Uns materials de qualitat en suports variats
Una persona de suport facilitadora de processos i dispensadora de materials

En aquest entorn l'alumnat pot entrenar-se, al llarg de la seva escolaritat, en la pràctica
d'habilitats intel·lectuals i de lectura, i també pot iniciar i reforçar recursos personals
bàsics per al seu desenvolupament personal i social.
En aquest context la biblioteca també esdevé un agent d'atenció a les desigualtats i de
compensació social, ja que ofereix a tot l'alumnat la possibilitat d'accedir de manera
igualitària a la informació, l'educació i la cultura.
B. Dimensió educativa
La BE com a recurs educatiu i agent interdisciplinari de suport pedagògic. Aquesta és la
dimensió que diferencia la BE de qualsevol altra tipologia bibliotecària. De la dimensió
educativa de la biblioteca se'n deriven diverses funcions:
La BE com a recurs estratègic per a la promoció de la cultura escrita
La BE com a recurs didàctic per a la innovació metodològica i la utilització de
mitjans, tecnologies i recursos per a la pràctica docent
La BE com a servei i lloc de trobada de la comunitat educativa, en horari no
lectiu i per vincular les famílies en la promoció de la lectura
La BE com a agent interdisciplinari de suport pedagògic i de coordinació
educativa que pretén incidir en la millora de l'ensenyament

En ambdues dimensions la biblioteca i les TÌC col·laboren i es complementen. En el
moment actual en què l'accés a la xarxa proporciona una allau d'informació i que els
ordinadors arriben a les aules, cal visualitzar encara més el caràcter híbrid de la

5
Durban, Glòria La bibIioteca escoIar, avui. Un recurs estratègic per aI centre. Barcelona: Graó,
2010.



Juny del 2011

6
biblioteca, com un espai també no-físic que es fa present apropant els recursos a les
aules per mitjà de blocs, wikis, webs, etc.
Avui més que mai alumnat i professorat necessiten disposar d'una bona biblioteca
virtual que enriqueixi la seva tasca educativa. És, doncs, l'hora d'avançar cap aquest
model de biblioteca escolar 2.0.
Les funcions bàsiques d'una biblioteca escolar 2.0 són:

Utilitzar eines 2.0 per a la comunicació, la col·laboració i la creació de continguts
(traductors, cercadors, agendes, alertes, aplicacions col·laboratives, blocs, wikis,
xarxes socials...)

Facilitar continguts digitals (Blasco i Durban
6
) :
Obres de referència. Enciclopèdies i diccionaris, mapes i atles en línia
CoI·Ieccions digitaIs. Objectes digitals: obres digitalitzades a text
complet (llibres i articles), audiovisuals, imatges i registres sonors
Directori de recursos web. Llocs web i portals especialitzats classificats
temàticament
Dipòsit de continguts educatius digitaIs. Materials didàctics web i
objectes digitals d'aprenentatge (disponibles en portals educatius)
CatàIegs de bibIioteques i bases de dades. Catàlegs de biblioteca
escolar, de biblioteca pública i universitària -si s'escau-, bases de dades
d'informació educativa i literatura infantil i juvenil
PubIicacions periòdiques. Revistes i periòdics digitals
Eines digitaIs

El paper d'aquest model de BE és clau en el tractament de la competència
informacional al centre educatiu. Segons la proposta de la formació del programa
puntedu, aquesta competència té tres fases amb unes característiques concretes i
diferenciades; i cada fase precisa d'un entorn i d'unes eines específiques per
desenvolupar-se.
Fases de la competència informacional:
1. Cerca i recuperació de Ia informació
Ús de la biblioteca per al coneixement dels recursos disponibles
Ús de fonts d'informació diverses i biblioteca digital
Preparació d'estratègies de cerca
Localització i selecció de la informació

2. Tractament de Ia informació

6
Blasco, Anna; Durban, Glòria. Competència informacional: del currículum a l'aula. Barcelona: Rosa
Sensat, 2011



Juny del 2011

7
Anàlisi del contingut, estructuració de les idees i ús de programari adient
(ús d'eines TÌC i eines 2.0)

3. Comunicació de Ia informació
Composició de textos i ús ètic de la informació i del programari. (ús d'eines
TÌC i eines 2.0)

Analitzant cadascuna d'aquestes tres fases es fa evident que la primera fase és la que
més requereix l'ús de la BE com a entorn educatiu, mentre que les altres dues cal
tractar-les a l'aula a partir dels objectius de cada àrea curricular.
Així doncs, la persona responsable de la biblioteca hauria de centrar el seus esforços a
donar suport al desenvolupament de la fase de cerca i recuperació sense perdre de
vista, però, qualsevol oportunitat de promoure la seqüència completa dins de la visió
pedagògica del seu centre.
Les principals actuacions a les quals la BE ha de donar suport són les següents:
Projectes de recerca relacionats amb les diferents àrees curriculars
Projectes interdisciplinaris a Primària
Projectes transversals que es desenvolupin en el centre com ara: setmana
cultural, jornades solidàries, tallers interdisciplinaris.
Treball de síntesi a l'ESO (1r-3r curs) que integri continguts relacionats amb les
deferents matèries del curs
Projecte de recerca de 4 d'ESO (35 hores)
Treball de recerca de Batxillerat



Juny del 2011

8

3 LA PERSONA RESPONSABLE DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR:
PERFIL I FUNCIONS
3.1 PerfiI de Ia persona responsabIe de Ia BE

La persona responsable de la BE ha de ser un/a mestre/a o professor/a amb estabilitat
al centre, amb formació específica i experiència en l'organització i ús pedagògic de la
biblioteca. Ha d'estar acreditat per a aquesta funció i ha de disposar d'una dedicació
mínima del 50% del seu horari lectiu i complementari que ha d'augmentar
proporcionalment d'acord amb el nombre d'alumnes del centre educatiu.
És necessari que la persona responsable de la biblioteca escolar tingui el
reconeixement administratiu de coordinador de biblioteca, de la mateixa manera que
són reconegudes altres coordinacions en les instruccions d'inici de curs.
Cal dir, però, que la situació òptima per a un bon funcionament i ús de la biblioteca és
que hi hagués reconeguda una titulació específica de bibliotecari escolar i que cada
centre comptés amb un especialista en BE en el seu equip docent.
Segons aquest perfil, la formació específica i continuada que han de rebre i acreditar
els responsables de BE ha d'abastar els següents aspectes:
Concepte de BE com a centre de recursos per a l'ensenyament i l'aprenentatge,
de suport a la pràctica docent i a la consecució del currículum
Coneixements de biblioteconomia/documentació necessaris per a l'organització,
la gestió i la dinamització de la de BE
Coneixements sòlids sobre l'accés a la informació en qualsevol format i el seu
tractament per convertir-la en coneixement
Coneixements suficients en l'ús de les eines TÌC, el Web 2.0 i les xarxes socials

A més d'aquesta formació i coneixements tècnics, un responsable de BE també ha de
disposar d'altres habilitats de tipus social que faciliten l'eficiència del seu treball al
centre. Ens referim a la seva capacitat d'establir complicitats, de ser receptiu a les
propostes, de coordinar i dinamitzar projectes, etc. En definitiva, que tingui l'habilitat de
generar empatia amb tota la comunitat educativa usuària de la biblioteca i dels seus
serveis i recursos.
Entenem, doncs, que el responsable de la BE és un professional que col·labora amb el
professorat i que, per tant, es configura com a un especialista i un referent pel que fa a
qüestions relacionades amb els continguts curriculars, la competència informacional i la
formació literària.
Per desenvolupar tota aquesta tasca, el bibliotecari escolar no treballa sol, sinó que
compta amb un equip de suport format per:



Juny del 2011

9
El/la propi responsable de la BE
Professorat dels diferents cicles educatius i departaments del centre
Un membre de l'equip directiu
El coordinador TÌC
Un representant de les famílies (AMPA)
Un representant de l'alumnat (a secundària)

Aquest equip de suport fins ara s'ha anomenat Comissió de BE, però actualment,
donada la relació i la complementarietat entre biblioteca i àrea TÌC exposada
anteriorment, s'ha de concebre com una comissió única que abasti les funcions
d'ambdues. En aquest cas, evidentment, s'han de mantenir unes funcions d'àmbit
tècnic per a la BE i unes altres per a l'àrea TÌC i s'ha d'establir la responsabilitat de
cadascuna entre els seus membres. Al mateix temps s'han de contemplar les funcions
d'àmbit pedagògic que abasten el conjunt de la comissió i que la defineixen com a tal.
Hi ha centres que ja treballen en aquesta línia (l'anomenen comissió BE/TÌC,
biblioTÌCa, etc.) i que, a més de les reunions formals de la comissió al complet,
disposen d'unes hores de coordinació del professorat que en forma part. Així, aquest
professorat, juntament amb el responsable de la BE i el coordinador TÌC, funcionen
com a grup de treball permanent de la comissió.

3.2 Funcions de Ies/eIs responsabIes de Ia bibIioteca escoIar

3.2.1 Funcions del/la responsable a nivell general

A. Funció tècnica en la gestió dels recursos: organització, gestió i difusió

B. Funció pedagògica, com a guia i mediador de les possibilitats d'ús pedagògic
de la biblioteca i dels materials que conté

C. Funció d'assessorament al professorat

3.2.2 Funcions del/la responsable a nivell de la competència informacional
Potenciar la disposició de materials en diferents formats documentals que
facilitin el treball dels alumnes i els doni a conèixer altres recursos informatius
actualitzats
Fomentar iniciatives per al desenvolupament de la biblioteca digital
Col·laborar en el desenvolupament d'un itinerari formatiu en l'ús i
coneixement dels recursos i dels serveis de la biblioteca del centre i alhora
donar pautes per a l'adquisició d'habilitats en informació



Juny del 2011

10
Participar en la creació d'activitats de recerca d'informació relacionades amb
els temes treballats a l'aula
Ìmpulsar el desenvolupament d'activitats d'aprenentatge que segueixin la
seqüència informacional proposada (cerca, tractament i comunicació)

3.2.3 Funcions de la comissió de biblioteca/TAC
En el camí d'anar construint una biblioteca 2.0. proposem una comissió que integri
funcions de la biblioteca i de l'àrea TÌC:

A. Dinamització dels recursos informacionals i de suport a la lectura:
Difusió de l'espai físic i virtual de la biblioteca i el seu ús (guia de la BE,
visites, tríptics informatius, etc.)
Estratègies de difusió del fons bibliogràfic imprès i digital (presentació de
novetats, guies d'obres recomanades, biblioteca digital, bloc, etc.)
Ìmpuls i participació en l'elaboració i desenvolupament del Pla de Lectura de
Centre (PLEC)

B. Assessorament i formació:
Proposició de criteris per a la utilització i l'optimació dels recursos TÌC del
centre.
Assessorament al professorat sobre com optimitzar l´entorn de comunicació i
aprenentatge TÌC del Centre
Formació i assessorament al professorat en l'ús de recursos digitals i eines
2.0.
Formació específica per a l'alumnat en l'ús de recursos digitals i eines 2.0:
recerca, classificació, emmagatzematge i edició de la informació obtinguda.
Assessorament al professorat en la creació d'activitats de recerca
d'informació relacionades amb els temes treballats a l'aula.

C. Coordinació per al desenvolupament de projectes interdisciplinaris i/o altres
projectes de recerca:
Programació de formació d'usuaris de biblioteques: pautes per a l'adquisició
d'habilitats en informació.
Coordinar la integració de les TÌC en les programacions curriculars i
promoure'n l'ús en la pràctica educativa a l'aula.
Ìmpulsar el desenvolupament d'activitats d'aprenentatge que segueixin la
seqüència de la competència informacional: cerca, tractament i comunicació.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful

Master Your Semester with Scribd & The New York Times

Special offer for students: Only $4.99/month.

Master Your Semester with a Special Offer from Scribd & The New York Times

Cancel anytime.