Está en la página 1de 44

DINMICA DE GRUPS

La pissarra.

OBJECTIU: millor coneixement dels membres del grup. NIVELL: prvuls i cicle inicial. DURADA: 30 o 45 minuts, depn de l'edat dels nens. MATERIAL: dibuix d'una pissarra. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: individual i gran grup. METODOLOGIA: donem un full amb el dibuix d'una pissarra a cada nen. Els expliquem que la pissarra la veu tothom, que hi podem escriure o dibuixar el que vulguin, all que tenen moltes ganes d'explicar als companys i que volen que tots els nens de la classe ho spiguen. Acabem l'activitat amb una posta en com en gran grup per a compartir les produccions i per a valorar com ha anat l'activitat.

OBSERVACIONS: va b penjar les produccions dels nens perqu durant uns dies se les puguin anar mirant.

FONT: Dossier de Dinmica de Grups del Programa d'Educaci Compensatria.

LIC - GIRONA

DINMICA DE GRUPS

La pissarra curiosa

OBJECTIU: millor coneixement dels membres del grup. NIVELL: cicle inicial i cicle mitj. DURADA: 45 minuts. MATERIAL: full amb un dibuix d'una pissarra. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: individual i gran grup. METODOLOGIA: donem un full amb el dibuix d'una pissarra a cada nen. Els expliquem que hi poden escriure una pregunta que els agradaria fer a algun nen de la classe i el nom del destinatari. Finalment, en gran grup, els nens que vulguin, poden compartir la pregunta que han escrit. El destinatari la pot contestar o no.

OBSERVACIONS:

FONT: Dossier del Projecte de Dinmica de Grups del Programa d'Educaci Compensatria.

LIC - GIRONA

DINMICA DE GRUPS

Xuletes

OBJECTIU: crear confiana en el grup. NIVELL: cicle inicial, cicle mitj, cicle superior i 1er ESO DURADA: 45 minuts. MATERIAL: trossos de paper ben tallats rectangulars, abundants. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: gran grup.

METODOLOGIA: cal demanar als alumnes que no s'aixequin de la seva cadira mentre duri l'experincia. Podem fer moltes coses amb aquest material: Fer un dibuix a cada paper i fer-lo arribar al seu destinatari. Escriure una paraula a cada paper i fer-lo arribar al seu destinatari. Escriure una frase, trametre-la i esperar resposta. Escriure mentides boniques, que ajudin a estar b qui les rep. ... Normalment la cosa s'engresca. No queda temps per a una reuni en gran grup. Potser s un bon moment per a "demanar" (no exigir) als alumnes un petit text explicant com ho han viscut.

OBSERVACIONS:

FONT: dossier d'activitats del Projecte de Dinmica de Grups del Programa d'Educaci Compensatria.

LIC - GIRONA

DINMICA DE GRUPS

El misteri del segrest


OBJECTIU: organitzaci i responsabilitat grupal. NIVELL: cicle superior i 1er ESO DURADA: 1 hora. MATERIAL: fitxes amb les pistes. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: 2 grups i gran grup.
METODOLOGIA : Dividim la classe amb dos grups. Colloquem cada grup fent una rotllana. Tot seguit distribum les pistes i procurem que cadasc tingui com a mnim una pista. Si en falten, donem la mateixa a dos nens diferents i si en sobren en donem dos a alguns nens. El mestre dona les segents instruccions: "cadasc t una nota informativa que pot ser til, o no, per a trobar soluci al misteri. El vostre treball consisteix en analitzar la informaci i arribar plegats a una resposta correcta. Podeu discutir la informaci rebuda, per no podeu passar les notes ni ensenyar-les als altres". I seguidament explica la introducci del misteri: "un avi que volava de Paris a Madrid va ser segrestat. El vostre treball consisteix en trobar entre els sospitosos que t la policia, qui s el segrestador". Es pot cronometrar la rapidesa en qu resolt el misteri cada grup. Fem un colloqui final per compartir com ha anat l'experincia. Es poden fer al grup algunes preguntes com aquestes:

Com s'ha evitat que tots parlssiu alhora? Hi ha hagut la necessitat d'un lder? Heu perdut temps per organitzar-vos? Hi ha hagut problemes perqu algun membre del grup no participava la seva pista? Hi ha hagut membres del grup que ignoraven les pistes dels altres? Qu heu fet per assegurar-vos que es compartien totes les pistes? S'ha incls a tots els membres del grup en el treball per a solucionar el problema? OBSERVACIONS coartades. FONT: "Tcnicas de grupo para educadores". Manuel Pallares. Publicaciones ICCE. Madrid, 1989. : la resposta al misteri s: Anna Martn. Tots els altres tenen bones

LIC - GIRONA

DINMICA DE GRUPS

La noia enamorada del nadiu t un gos pastor creuat amb un galgo, es diu Ruster.

El

segrestador

els

La germana del pastor protestant amb la seva secretaria arribaren a la illa amb un vaixell des de les Canries

cabells marrons i els ulls blaus

El segrestador es va escapar d'un hospital mental de

La germana de la Brbara Palau s el pastor

La Matilde Marc s la secretaria de la Brbara Palau.

Frana.

protestant i des de fa un any viu a la illa.

L'arqueloga t els cabells negres i els ulls marrons.

La Matilde Marc va arribar per primera vegada a la illa el 16 d'agost.

L'Anna

Casadevall

demostra un gran inters pels festivals religiosos de les illes Azores.

La policia va trobar a l'Elisa Llad desenredant un

La Felisa Ferrer s'havia enamorat d'un nadiu quan aquest estava estudiant a la Sorbona.

L'avi el varen segrestar la tarda del 14 d'agost.

paracaigudes d'un arbre.

Dos dies desprs del segrest la policia de Fayal va arrestar a cinc dones franceses que responien a la descripci feta del segrestador.

L'avi va ser obligat a volar per sobre la illa Fayal (Azores) segrestadors on es els tiraren

La policia va informar que un mes abans havia arribat a la illa una noia amb un gos gros i estrany en una barca des de les Canries.

amb paracaigudes durant la nit.

L'Elisa

Llad

una

A la Brbara Palau se la busca a Frana per la venda de 50 quilos de marihuana.

arqueloga que t la hiptesi que l'home originriament

prov de la illa Fayal i realitza excavacions proves. per a buscar

LIC - GIRONA

DINMICA DE GRUPS

Misteri: qui s el caixer?


OBJECTIU: organitzaci i responsabilitat de grup. NIVELL: cicle superior i 1er ESO DURADA: 1 hora MATERIAL: 6 fitxes de pistes. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: grups de 5 o 6 i gran grup.
METODOLOGIA : dividim la classe en grups de 5 o 6 nens. Colloquem cada grup fent una rotllana. Tot seguit distribum les pistes i procurem que cadasc tingui com a mnim una pista. Si en sobren en donem dos a alguns nens. El mestre dona les segents instruccions: "cadasc t una nota informativa que pot ser til, o no, per a trobar soluci al misteri. El vostre treball consisteix en analitzar la informaci i arribar plegats a una resposta correcta. Podeu discutir la informaci rebuda, per no podeu passar les notes ni ensenyar-les als altres". I seguidament explica la introducci del misteri: "l'oficina d'un petit negoci est formada pel gerent, l'assistent del gerent, el caixer, un dependent, un oficinista i un taqugraf. Els treballadors d'aquesta empresa sn: Sr. Botella, Sr. Snchez, Srta. Jimnez, Sra. de Prez, Srta. Crespo i el Sr. Daz. El vostre treball consisteix en trobar qui s el caixer". Es pot cronometrar la rapidesa en qu resolt el misteri cada grup. Fem un colloqui final per compartir com ha anat l'experincia. Es poden fer al grup algunes preguntes com aquestes: Com s'ha evitat que tots parlssiu alhora? Hi ha hagut la necessitat d'un lder? Heu perdut temps per organitzar-vos? Hi ha hagut problemes perqu algun membre del grup no participava la seva pista? Hi ha hagut membres del grup que ignoraven les pistes dels altres? Qu heu fet per assegurar-vos que es compartien totes les pistes? S'ha incls a tots els membres del grup en el treball per a solucionar el problema? Es donaren solucions errnies perqu no s'han tingut en compte totes les pistes? OBSERVACIONS: la resposta s: Sr. Sanchez. FONT: "Tcnicas de grupo para educadores". Manuel Pallares. Publicaciones ICCE. Madrid, 1989.

LIC - GIRONA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

L'assistent del gerent s el net del gerent.

El Sr. Botella s solter.

El Sr. Snchez t 21 anys.

El caixer s el gendre del taqugraf.

El dependent s la germanastra de la Srta. El Sr. Dez s el ve del gerent Jimnez.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Qu li ha passat a casa?

OBJECTIU DE L'ACTIVITAT: percepci i comunicaci de vivncies de l'entorn familiar. Cada nen dibuixar o escriur alguna situaci que a casa l'ha fet enfadar o estar content. NIVELL: parvulari i Cicle Inicial DURADA: 20 o 30 minuts ESTRUCTURA DE LA CLASSE: individual i gran grup. MATERIAL: fitxa de l'alumne. METODOLOGIA: Asseguts tots els nens en rotllana, s'inicia un col.loqui en el qual s'expressen situacions que ens fan sentir tristos, alegres, enfadats, contents,... (intentarem centrar-nos en temes no familiars). El mestre/a pot comenar dient: - jo em poso molt content/a quan.... Tot seguit sn els nens qui lliurament expliquen les seves vivncies. El mestre/a essenya a tots els nens la fitxa i pregunta: - qu li passa a aquesta nena? - com se sent? - t'has sentit alguna vegada aix? - escriu o dibuixa quan a casa teva t'has sentit com ella! Finalment cada nen, si vol, se'l convida a que expliqui el que ha dibuixat o escrit.

OBSERVACIONS: el nen pot portar el seu treball a casa i aix els pares poden parlar-ne amb ell i compartir idees i sentiments.

FONT: Dossier Dinmica de Grups. Programa d'Educaci Compensatria. PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Com em sento?

OBJECTIU: acostumar al nen a expressar el que sent en cada situaci. NIVELL: parvulari i cicle inicial DURADA: indefinit. MATERIAL: cap. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: individual... METODOLOGIA: aquesta no s una activitat concreta, sin que s ms un HABIT tant del mestre com del nen. Sorgeix arrel de totes les activitats anteriors d'expressi de sentiments. Es primer la mestra qui dna el model, i s'habitua a dir el que sent: "Estic contenta perqu heu treballat" "Estic trista perqu avui fa mal temps" "M'agradaria que dem portssiu pots,... pel Rac dels invents". "No m'ha agradat que us barallssiu". Sobretot quan hi ha baralles entre nens, manifestar el seu mal estar i no fer de jutge. Alhora que demana als nens que facin el mateix.

OBSERVACIONS: Al comenament els hi costa, per mica en mica sn capaos de practicar-ho.

FONT: Programa d'Educaci Compensatria

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

El telegrama
OBJECTIU DE L'ACTIVITAT: Afavorir la comunicaci Ia travs del llenguatge no verbal. NIVELL: Cicle Inicial i Mitj de Primria. DURADA: Sessions curtes de 15 o 20 minuts. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Gran grup. MATERIAL: Cap d'especfic. METODOLOGIA: Es colloquen els alumnes fent una rotllana i agafats de la m.Un d'ells es posa al mig, millor triar-lo a l'atzar, ha de detectar per on passa l'electricitat que envien els seus companys a travs de les dissimulades encaixades de mans, que representen un fil telegrfic per on passen els impulsos. Un jugador comena el joc dient: "envio un telegrama a....." ( ha de dir el nom d'un company/a que estigui a la rotllana). Quan aquest el rep contesta: "Telegrama rebut" o " Missatge rebut". Si l'alumne que est al mig veu per on passa el missatge aquest ha d'anar al mig a fer de vigilant i el joc torna a comenar. Per evitar que alumnes poc hbils es passin molta estona fent de vigilants, el que ha rebut el misssatge es posar en el centre i el que feia de vigilant pasar a la rotllana. Hem de procurar fer el joc que estimuli a la participaci, que tots els alumnes representin el rol principal.

OBSERVACIONS:

FONT: s un joc tradicional. Dossier de Dinmica de Grups. Programa d'Educaci Compensatria.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Faig de mirall
OBJECTIU DE L'ACTIVITAT: Estimular la comunicaci entre els diferents membres del grup. Potenciar l'escolta activa de l'altre. NIVELL: Educaci Infantil i Cicle Inicial de Primria. DURADA: Sessions curtes de 20 minuts. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Parelles i gran grup. MATERIAL: Cap d'especfic. METODOLOGIA: Fem parelles a l'atzar, es colloquen un davant de l'altre. Un jugador representar el paper o personatge i l'altre haur d'imitar les accions que faci el primer, com si fos un mirall. Desprs s'intercanvien els papers. Es poden representar diferents situacions com per exemple: una persona que es dutxa, una que menja, que juga a futbol,... Posteriorment farem en gran grup una explicaci de com s'ha desenvolupat l'activitat. - Quines coses li han agradat. - Qu ha estat ms difcil. - Si s'ho ha passat b...

OBSERVACIONS:

FONT: Garaigordobil, M.: Juego cooperativo y socializacin en el aula. Ed. Seco Olea. 1992.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Quina esttua sc?


OBJECTIU DE L'ACTIVITAT: Establir una comunicaci no verbal entre els membres del grup. Estimular la creativitat. NIVELL: Educaci Infantil i Cicle Inicial de Primria. DURADA: 20 o 30 minuts. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Parelles i gran grup. MATERIAL: Cap d'especfic. METODOLOGIA: Fem parelles. Un dels nens/es de la parella fa amb el seu cos una figura que representi una esttua. L'altre/a nen/a amb els ulls tapats ha de tocar el cos del seu company/a i ha d'endevinar les diferents posicions dels seu cos i imitar la posici que creu que ha adoptat. Desprs amb els ulls destapats es comprova si la posici s similar o correcta. Desprs s'intercanvien els rols. Una variant: Un membre de la parella fa d'escultor, mou els seus braos, cames, cos, cap,...fins que el model adopti la postura que l'artista vol. En acabar el joc comentarem com ha anat el desenvolupament de l'activitat.

OBSERVACIONS: s un bon joc per a treballar les relacions comunicatives i per establir contacte els diferents membres del grup classe. Tmb s un bon exercici per a fomentar la creativitat.

FONT: Garaigordobil, M.: Juego cooperativo y socializacin en el aula. Ed. Seco Olea, 1992.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Anem de parella!
OBJECTIU DE L'ACTIVITAT: Establir relaci i comunicaci entre el grup. Potenciar l'escolta activa vers els altres. NIVELL: Educaci Infantil i Cicle Inicial de Primria. DURADA: 30 minuts. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Gran grup i petit grup o parelles. MATERIAL: Cartronets amb noms de personatges i algun complement relacionat amb aquests. METODOLOGIA: Organitzem la classe en dos grups, es colloquen en fila un davant de l'altre. La fila 1 representa els personatges i la 2 els complements. L'objectiu es aparellar personatge-complement. Per torns, un jugador de la fila 1 surt al centre, amb el seu cartronet, i amb mmica representa el personatge, el jugador de la fila 2 que t el complement ha de dir: "Tu ets el....... i jo sc....." i fan una parella. Posteriorment o un altre dia es poden intecanviar els rols. En gran grup farem un colloqui per a comentar les coses han anat b, les ms difcils, en quin moment ens ha costat escoltar i saber el que el company representava,...

OBSERVACIONS: Els cartronets poden representar dibuixos o b paraules. Aquesta ltima variant es pot fer a partir que tots nens/es de l'aula spiguen llegir. Tamb en ocasions per agilitzar el joc no caldr que facin mmica sino que noms llegeixin, llavors cal escoltar molt atentament.

FONT: Garaigordobil, M.: Juego cooperativo y socializacin en el aula. Ed. Seco Oles, 1992.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Objecte mgic
OBJECTIU DE L'ACTIVITAT: Establir comunicaci entre els membres del grup , procurant evitar la unidireccionalitat de la comunicaci. Potenciar l'escolta activa i estimular la comunicaci noverbal. NIVELL: Educaci Infantil i Cicle Inicial de Primria. DURADA: 15 o 20 minuts. Va b fer sessions curtes ESTRUCTURA DE LA CLASSE: En gran grup. MATERIAL: Cartronets amb dibuixos, paraules o accions. METODOLOGIA: Ens asseiem tots fent una rotllana. Al centre hi colloquem un objecte del qual en puguin sortir altres, (nosaltres els tindrem representats per cartronets). Cada jugador per torns va cap al centre i treu un cartronet, llavors haur de simular una activitat relacionada amb el cartronet que ha tret. Exemple: Treu un vas i simula que beu. Qui ho endevina pot anar al mig a fer de mgic. Si tenim nens que els costa endevinar procurarem fer-ho per ordre, que siguin els primers, o ..... Han de fer de mgics tots els nens.

COLLOQUI: No oblidem fer un comentari de com s'ha viscut l'experincia.

FONT: Dossier de Dinmica de Grups. Programa d'Educaci Compensatria.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

El rei diu...

o Simon diu

OBJECTIU DE L'ACTIVITAT: Afavorir la comunicaci entre els membres del grup classe. Potenciar una escolta activa del que diu l'altre. NIVELL: Educaci Infantil i Cicle Inicial de Primria. DURADA: Uns vint minuts. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Dos grups i gran grup. MATERIAL: Cap d'especfic. METODOLOGIA: A l'atzar organitzem els alumnes en dos grups. Es poden collocar en rotllana o en filera. Un jugador de cada grup far d'animador i ser qui donar les ordres o consignes a realitzar al seu grup respectiu. Els altres jugadors noms poden imitar l'acci si prviament l'animador ha dit: "El rei diu que ....... ( i dna una ordre d'acci, exemple doneu-vos la m)". Si prviament no diu la consigna "El rei diu" qui faci l'acci haur coms una errada i haur de canviar de grup. D'aquesta manera el que es vol aconseguir es que tots els alumnes continuin jugant i ning quedi eliminat. En acabar farem en gran grup un comentari de com els jugadors han viscut el joc. Quan s'equivocaven, escoltaven? Estaven prou atents? Qu hauria passat si en lloc de canviar de grup, eliminessim als jugadors,... OBSERVACIONS: El mestre pot fer d'animador principalment si els alumnes desconeixen la dinmica de funcionament del joc, alhora que pot donar pautes i models d'accions a imitar. Va b proposar accions amistoses que estimulin le relaci i contacte entre els nens/es, aix com de divertides que promoguin una relaci d'harmonia i alegria entre ells. Alguns exemples: - El rei diu que feu una abraada a un company. - El rei diu que feu un pet a un company. - El rei diu que us toqueu el nas amb la m. - El rei diu que aplaudiu amb les mans d'un altre company. FONT: Garaigordobil, M.: Juego cooperativo y socializacin en el aula. Ed. Seco Olea, 1992.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Carta al mestre

OBJECTIU: obrir comunicaci amb el mestre. NIVELL: cicle mitj, cicle superior i 1er ESO DURADA: 1 hora. MATERIAL: La carta de model o una altra que el mestre consideri ms oportuna. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: individual i gran grup.

METODOLOGIA: : El mestre escriu una carta als seus alumnes i en reparteix una a cadasc. Els alumnes l'han de contestar individualment. Per acabar, lectura i comentaris de les cartes, sense forar ning.

OBSERVACIONS:

FONT: Dossier del Projecte de Dinmica de Grups del Programa d'Educaci Compensatria.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

FULL DE L'ALUMNE

Benvolgut/da:

Avui estic content. No s per quina ra estic content. No s qu heu fet o m'heu dit, per hi ha hagut alguna cosa que m'ha fet estar b. Vols explicar-me com s que estic content?. Segur que ho saps.

El teu mestre:

-----------------------------------------------------------------

RESPOSTA:

Benvolgut mestre:

Avui ...

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

FULL DE L'ALUMNE

Benvolgut/da:

Avui estic contenta. No s per quina ra estic contenta. No s qu heu fet o m'heu dit, per hi ha hagut alguna cosa que m'ha fet estar b. Vols explicar-me com s que estic contenta. Segur que ho saps.

La teva mestra:

-----------------------------------------------------------------

RESPOSTA:

Benvolguda mestra:

Avui ...

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Dictar dibuixos
OBJECTIU : Afavorir la comunicaci i l'escolta. Analitzar les limitacions d'una comunicaci

unidireccional. DURADA: 1 hora. MATERIAL: Eines per dibuixar. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Parelles. METODOLOGIA: El grup es divideix en parelles que es situen esquena contra esquena i sense tocar-se. S'entrega un dibuix a un membre de la parella. Aquest dictar el dibuix a la seva parella. El que dibuixa no pot parlar ni fer cap so ni pregunta. Fins al final de l'exercici no es poden mirar els dibuixos, ni de la prpia parella ni de les altres. Finalitza l'exercici quan els que dicten creuen que ja s'ha acabat . Variacions: - La parella fa l'exercici cara a cara . El que dicta no pot fer cap mena de gest, per el que dibuixa pot preguntar el que vulgui, per no es poden veure els dibuixos. - Hi ha un alumne que dicta un dibuix fet a la pissarra. Tota la classe est d'esquena a la pissarra i va fent segons les indicacions de la persona que dicta. - Un alumne surt fora de la classe. Es fa un dibuix a la pissarra i tothom el copia en un full. S'esborra el dibuix de la pissarra. Entra l'alumne que estava a fora. Cada un dels membres de la classe li va donant una indicaci perqu vagi fent el dibuix a la pissarra. AVALUACI : Es important fer l'avaluaci de l'activitat. Aquesta es fa comparant els dibuixos realitzats en les diferents modalitats. Es poden fer preguntes com: - Com us heu sentit els que escoltveu? - I els que dictveu? - Quins problemes heu trobat? - Creieu que us heu comunicat suficientment? - Qu passaria si ho tornssim a fer? - Quines coses canviareu?

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

No escoltar
OBJECTIU: Hi ha molts obstacles que impedeixen la comunicaci efectiva. Aquestes barreres impedeixen la comprensi entre les persones. Aquesta activitat vol assenyalar alguns dels problemes que sorgeixen quan les persones parlen "a" les altres , enlloc de "amb" les altres. NIVELL: Cicle Mitj , Superior, Secundria. DURADA: Mitja hora

MATERIAL: Cap ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Petit grup i Gran grup. METODOLOGIA: Es divideix la classe en grups de sis alumnes, asseguts en cercles. Cada grup ha de seleccionar un dels seus membres per a que presenti, en un minut, un resum de la seva vida des del naixement fins el moment actual. L'autobigraf ha de fer tot el que pugui per a que les altres cinc persones del grup l'escoltin. Els altres cinc, han de fer tot el que puguin per "no" escoltar. L'nica norma del joc s que ning pot abandonar el cercle. Es juga una segona vegada, donant a un altre membre del grup la possibilitat de presentar la seva autobiografia i sentir per ell mateix la frustraci de dir una cosa important sense que ning se l'escolti. Aix el primer autobigraf por assajar l'actitud de no escoltar. OBSERVACIONS: Es pot fer tamb amb altres temes, no cal que sigui especficament l'autobiografia. No s estrany veure als alumnes saltant sobre les cadires, sacsejant als altres, agenollant-se al costat dels que no escolten, per aconseguir ser escoltats. FONT: HOWE, L.; HOWE, M.M. . Cmo personalizar la educacin. Aula XXI. Ed. Santillana, Madrid, 1980.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Dos Vaixells que es creuen a la nit


OBJECTIU: Adonar-se d'alguns dels factors que impedeixen la comunicaci. Sovint, quan dues persones estan parlant d'un tema i tots dos estan molt preocupats per fer comprendre el seu punt de vista, una tercera persona que els escolti pot veure clarament que cap dels dos est responent a les afirmacions de l'altre. Cadasc segueix en la seva idea sense adonar-se, aparentment, de l'altre. NIVELL: Mitj, Superior, Secundria DURADA: Mitja hora. MATERIAL: Paper i llapis. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Parelles i gran grup. METODOLOGIA: Es formen parelles. Cadasc ha d'escriure una llista de deu frases breus sobre qualsevol tema de la seva elecci. Encara que no es segueixi un fil conductor, les frases han de ser d'un mateix tema. Els alumnes no han de veure el que escriu la seva parella. Un cop s'acaben les llistes, els membres de cada parella han d'alternar-se en la lectura d'una frase cada vegada, amb tota la fora dramtica de la que siguin capaos. Desprs es fa un debat en gran grup, sobre com s'han sentit i qu han experimentat durant l'experincia. OBSERVACIONS: Es pot fer algunes analogies, com la de dos vaixells que es creuen en la nit molt propers l'un de l'altre, sense adonar-se'n. Tamb la de dos televisors collocats un davant de l'altre, sintonitzant dos canals diferents, mantenint un "duleg" enlloc d'un dileg. FONT: HOWE, L.; HOWE,M.M. . Cmo personalizar la educacin. Aula XXI. Ed. Santillana, Madrid, 1980.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

El ganxo feli
OBJECTIU: Adonar-se del problema comunicatiu que es produeix sovint quan un dels que escolten talla al que parla, "incrustant" una paraula o una frase, amb la finalitat de discutir alguna cosa que li interessa a ell, enlloc del tema anterior. NIVELL: Superior, Secundria. DURADA: Una hora. MATERIAL: Cap. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Petit grup i Gran grup. METODOLOGIA: S'organitza als alumnes en grups de sis. Que una persona de cada grup comenci exposant un tema: "Alguna cosa emocionant que m'ha passat fa poc". Tan aviat com un altre membre del grup escolti una paraula que li recordi alguna cosa de la seva vida, "s'enganxa" a la conversa, interrompent amb una frase. Aquest segon membre parla sobre aquest tema fins que un tercer membre "s'enganxa" a la seva histria, i aix successivament. El tema de conversa pot canviar sempre que es vulgui a partir de l'orador original i, segurament, acabar a molta distncia d'on ha comenat. Desprs, en gran grup, es comenta l'experincia.
OBSERVACIONS: Abans de comenar l'exercici, es pot fer que els alumnes recullin una llista breu de frases per enganxar-se. Per exemple: Parlant d'aix.... Aix em recorda que... M'alegra que diguis aix... Si, segur, recordo que una vegada... Tal com estaves dient... Aix s el mateix que... Aix no s res! Deixa'm que t'expliqui... FONT: HOWE,L.; HOWE,M.M. . Cmo personalizar la educacin. Aula XXI. Ed. Santillana, Madrid, 1980.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Grups de discussi interns i externs


OBJECTIU: Ajudar als alumnes a millorar les seves habilitats comunicatives, augmentant la conscincia sobre els papers o rols que s'estableixen en una discussi i reforar la capacitat del grup per poder tenir discussions eficaces i amb sentit en petits grups. NIVELL: Superior i Secundria. DURADA: Una hora. MATERIAL: Paper i llapis. (Qestionari d'observaci) ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Petit grup i gran grup. METODOLOGIA: Es divideix la classe en grups de sis o vuit alumnes. Es divideix cada grup per la meitat, formant una de les meitats un cercle amb les seves cadires i l'altra meitat formant un cercle exterior amb les seves cadires al voltant dels altres. A cada grup intern, se li dna un tema per discutir durant deu minuts. Al grup extern no se'l permet parlar en absolut durant aquests deu minuts. La seva tasca s observar el procs de comunicaci del grup intern. Se'ls demana que observin quines coses fan les persones per bloquejar la comunicaci i quines coses per facilitar-la. En acabar els deu minuts, cada persona del grup extern comunica les seves observacions al grup intern. Durant aquest temps, el grup intern ha d'estar en silenci. Quan el grup extern ha acabat, els grups canvien de seients i el procs es repeteix, amb el mateix tema o amb un de nou. Finalment, en gran grup, es discuteix les observacions dels grups. OBSERVACIONS: Individualment, fra bo que els alumnes elaboressin una llista de situacions que afavoreixen la comunicaci i una altra de les que la dificulten. FONT: HOWE,L.; HOWE,M.M. . Cmo personalizar la educacin. Aula XXI. Ed. Santillana, Madrid, 1980.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Joc del focus positiu


OBJECTIU: Ajudar a desenvolupar algunes de les habilitats bsiques de comunicaci. Aprendre a centrar completament l'atenci en la persona que est parlant, a escoltar el que s'est dient sense interrompre ni mostrar desacord, a respetar el dret a pensar diferent de les altres persones. Potenciar l'autoconcepte. NIVELL: Cicle Superior i Secundria. DURADA: Una hora. MATERIAL: Full d'avaluaci. ESTRUCTURA DE LA CLASSE : Individual, petit grup i gran grup. METODOLOGIA: Que cada alumne escrigui la seva opini sobre una qesti de valors. Es divideix la classe en grups de tres. Dins de cada grup, una persona d'ofereix voluntria per servir de focus del grup durant cinc minuts. Aquesta persona llegeix o planteja la seva opini. A continuaci, les altres dues persones del grup tracten de descobrir ms sobre el que pensa la persona "focus", seguint tres normes: Norma de concentraci: La persona "focus" ser el centre absolut d'atenci durant cinc minuts. Els altres dos membres del grup no poden discutir, mostrar desacord, expressar la seva opini ni parlar de les seves experincies. Ja diran el que pensen quan els toqui ser la persona "focus". Norma de sondeig: Les altres dues persones han de fer tot el que pugin per sondejar la persona "focus" i descubrir el que pensa i perqu ho pensa. Poden fer preguntes que ajudin al "focus" a clarificar idees. No han d'intentar descubrir ms que el que el "focus" est disposat a revelar. Norma d'acceptaci: Els dos interrogadors han d'acceptar completament al "focus" i fer-li saber que estan intentant comprendre el seu punt de vista, amb la paraula o amb el gest. Han d'anar amb compte de no donar retroaccions negatives subtils, com arrugar les celles, o canviar el to de veu,.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Desprs de cinc minuts, els grups fan una petita avaluaci de com s'han seguit les normes de joc. Cada persona t uns grfics en un full per valorar cadascuna de les tres normes . Les valoracions van des d'1 (baix) a 10 (alt). Cadasc colloca les inicials dels dos interrogadors sobre el grfic per representar com ha seguit les normes cadasc. La persona "focus" valora cada interrogador i cada interrogador es valora a s mateix i a l'altre. No es discuteixen les valoracions de moment. Es repeteix l'experincia de manera que cada membre del grup pugi ser la persona "focus". Desprs es discuteixen les valoracions que s'han fet. En gran grup, es comparteix l'experincia. OBSERVACIONS: s til que, peridicament, es repeteixi aquesta activitat. Quan els alumnes ja comencin a seguir b les normes, es pot treure la part d'avaluaci del joc. Quan una discussi a la classe es transforma en un debat acalorat, suggerim que la classe s'organitzi en grups de tres i es jugui el "Joc del focus positiu" durant quinze minuts, amb la finalitat de que tots puguin ser escoltats. L'estructura d'aquest joc pot ser utilitzada per la discussi de temes de les diferents rees de continguts del curs, des de les causes d'una guerra, passant per la interpretaci d'un poema i com resoldre un problema de matemtiques. FONT: HOWE,L.; HOWE,M.M. . Cmo personalizar la educacin. Aula XXI. Ed. Santillana, Madrid, 1980.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

FULL D'AVALUACI PER A CADA MEMBRE DEL GRUP:

Resoluci de problemes de relacions humanes Breu introducci terica: Sempre que hi ha un problema entre dues o ms persones, el problema s d'alg en la relaci. Hi ha tres possibilitats: s meu, s teu o s nostre. Si el problema s meu, sc jo el que est molest. Les altres persones no pensen que hi hagi un problema. La soluci passa per assabentar a les altres persones que estic molest, per sense judicis respecte la seva conducta. Si a una persona: Se l'humilia Se la sermoneja o moralitza Se la ridiculitza Se li donen solucions Se li donen ordres les possibilitats de que modifiqui la seva conducta sn molt petites, ja que el que estem fent s enviant "un missatge de tu". L'activitat "Un missatge de mi" fa saber a l'altra persona com em sento a causa de la seva conducta.

Si el problema s teu, tu ets l'nic que et sent molest per la nostra relaci. Jo no penso que existeixi cap problema. En el moment en que prenc conscincia de que tu penses que hi ha un problema, el millor que puc fer s utilitzar l'estratgia "escolta activa".

Si el problema s nostre, la millor estratgia ser "la resoluci de conflictes sense perdedors". Aix evitar ressentiments que sempre existeixen quan alg guanya i alg perd. (per a ms informaci veure l'apartat "Resoluci de conflictes" del projecte de dinmica de grups). PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Un missatge de mi
OBJECTIU: Fer saber a un altre persona que ens sentim malament a causa de la seva conducta a fi de que la modifiqui. Ajudar als alumnes a confeccionar i enviar "missatges de mi" quan sentin que el problema el tenen ells. NIVELL: Superior i Secundria. DURADA: Una hora. MATERIAL: Full de treball. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Individual, petit grup i gran grup. METODOLOGIA: Explicar als alumnes les diferncies entre un "missatge de mi" i un "missatge de tu". Posar alguns exemples. Repartir a cada alumne un full de treball, a fi de que l'omplin individualment. Es formen parelles o grups de tres per comparar i compartir les seves respostes Suggerir que s'identifiquin amb les persones implicades en el conflicte. Finalment es discuteix en gran grup, all que hem aprs. OBSERVACIONS: Es pot fer que els alumnes enumerin tota una srie de situacions conflictives en que el problema sigui noms d'una persona. Es pot confeccionar un full de treball per portar a terme l'activitat anterior. Tamb va b, a vegades, que els alumnes i professors s'asseguin en cercle i durant deu minuts tots puguin donar a qualsevol del cercle un "Missatge de mi" positiu. FONT: HOWE,L.; HOWE,M.M. . Cmo personalizar la educacin. Aula XXI. Ed. Santillana, Madrid, 1980.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

FULL DE TREBALL
i. Situaci conflictiva 1. Un pare est preocupat perqu la seva filla arriba a casa desprs de mitjanit massa sovint. 2. Un nen est empipat perqu el seu germ gran no li vol deixar la bicicleta. 3. Una mare est molesta perqu el seu fill, en comptes d'ajudar-la a casa, s'asseu a veure la televisi. 4. Un professor est explicant un tema a classe i un alumne est xerrant tota l'estona. 5. En Joan arriba un quart d'hora tard a la cita que tenia amb la Maria i no es disculpa ni dna cap explicaci. 6. La Neus deixa totes les joguines de la seva germana escampats per terra II. Missatge de tu III. Missatge de mi

" Ms val que arribis a casa "Em sentiria millor si arribessis a a les dotze o ja ho veurs." casa abans de mitjanit, ja que em preocupa la teva seguretat".

desprs d'haver-hi jugat. 7. Un grup d'alumnes que estan fent un treball en equip, fan tanta fressa que els altres no poden treballar. 8. La Jlia promet tornar-li el llibre a en Manel. Desprs de recordar-li-ho

amigablement, se'n torna a descuidar. 9. Una professora promet vigilar la maleta de la Joana mentre aquesta va a fer un encrrec. Quan la Joana torna, la

professora no hi s i li ha desaparegut un bolgraf de l'estoig.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Escolta activa
OBJECTIU: Aprendre a escoltar a l'altre, demostrant que entenem les paraules i els sentiments de l'altre. Ajudar a crear un clima de confiana i acceptaci a l'aula. NIVELL: Cicle Superior i Secundria. DURADA: Una hora. MATERIAL: Full de treball. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Individual, petit grup i gran grup. METODOLOGIA: Es reparteix a cada alumne el full de treball, perqu el contestin individualment. A continuaci, en petit grup, han de comparar i discutir les seves respostes individuals, intentant arribar a un consens en les respostes. Desprs, en gran grup, s'analitzen les diferents respostes dels grups. OBSERVACIONS : Conv que el professor exerciti, tan com sigui possible, "l'atenci activa" quan els alumnes expressin els seus sentiments i interessos. Ells mostraran la tendncia a seguir el seu exemple i utilitzar tamb l'atenci activa. FONT: HOWE,L.; HOWE,M.M. . Cmo personalizar la educacin. Aula XXI. Ed. Santillana, Madrid, 1980.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

FULL DE TREBALL

INSTRUCCIONS

Llegeix els segents comentaris i encercla la resposta que s'assembli ms al que tu diries a aquella persona.

COMENTARI 1

Per qu algunes persones parlen tota l'estona a classe, encara que no tinguin res a dir? Aix em posa furis. Desitjaria que callessin! Noms tracten d'impressionar al professor. No hauries de ser tant crtic amb els altres. El que s evident per a tu pot no ser-ho per a ells. Penses que algunes persones parlen a classe per guanyar punts amb el professor. A mi tampoc m'agraden algunes coses que la gent diu a classe. Penses que algunes persones parlen per parlar, i aix et fa enfadar. No tens a ms la impressi que moltes coses d'aquest tipus continuen, desprs de classe, al voltant de la taula del professor?

COMENTARI 2

Sembla que sempre faig malament les coses . Sc un desastre. Et sents com la pitjor persona del mn. Quant temps fa que et sent aix? Penses que no fas mai res correctament. Algunes vegades jo tamb em sento aix. T'hauries de conixer millor per no parlar malament de tu mateix. Aix no arribars mai enlloc. PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

COMENTARI 3

Deixeu-me sol! No vull parlar amb ning ni fer res amb ning. No importo a ning.! Em vaig sentir exactament igual, una vegada. s una tonteria que diguis aix. Ests afectat i no vols parlar amb cap persona perqu creus que no importes a ning. T'ha fet mal alg? Creus que la gent t'odia.

COMENTARI 4

No vull jugar mai ms amb en Pere. s estpid, egoista i t mala fe. Et sents amenaat per en Pere i per aix no vols jugar ms amb ell. No est b que diguis estpid a ning. Ests enfadat amb en Pere perqu creus que s egoista i t mala fe. S com et sents. Qu li vas fer?

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Clau d'interpretaci de les respostes del full de treball anterior 1. 1. 2. 3. 4. 5. E I R C S 2. 1. 2. 3. 4. 5. I S C R E 3. 1. 2. 3. 4. 5. R E C S I 4. 1. 2. 3. 4. 5. I E C R S

E= Avaluadora: una observaci que classifica i posa etiqueta a l'afirmaci. R= Reforadora: una observaci que diu: "Estic d'acord amb tu" o "Penso com tu". I= Interpretativa: una resposta que va ms enll del que es diu en l'observaci primitiva. Intenta collocar al que parla en una posici en que potser no es sent identificat. S= Sondejadora: una resposta que intenta trobar les raons de l'observaci original. C= Comprensiva: una resposta que torna al que parla el qu ha dit o sent, indicant que el que escolta comprn i accepta la informaci rebuda, sense anar ms enll. El Dileg Conjunt de destreses conversacionals i actituds personals que, davant d'un problema, impulsen als interlocutors a un intercanvi de raons per aconseguir comprendre's i arribar a un acord Per dialogar es requereixen: Actituds personals: Manifestar un tarann positiu i constructiu que contribueixi a la soluci dels problemes tractats. Respectar la voluntat de veritat de tot el que es diu. Reconixer tots els interlocutors en tant que persones iguals, evitant la prepotncia, l'autoritarisme i la coerci. Condicions formals: Aportar la informaci necessria. Donar la informaci ordenada i clara. Condicions de fons: Implicaci personal en l'intercanvi d'opinions i raons. Escoltar atentament les raons dels altres. Comproms d'expressar les opinions prpies. Voluntat de modificar, si cal, les prpies opinions. Disposici per intentar arribar a un consens.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Elecci de delegat
OBJECTIU: Restar en silenci i posar molta atenci al que diuen els altres i no pensar en altres coses. Comparar les opinions dels altres amb les nostres i veure les semblances i diferncies. NIVELL: (Adaptable a diferents cicles) DURADA: Una hora. MATERIAL: Full de treball. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Mitja classe i gran grup. METODOLOGIA: Dividir la classe en dos grups. Un grup haur de resoldre el problema que es plantejar i l'altre grup far d'observador dels seus companys. El grup d'observadors el partirem per la meitat i donarem un full amb les pautes d'observaci a cada grup. L'objectiu s que el primer grup d'observadors es fixi ms en el primer objectiu i el segon grup en el segon objectiu. Desprs de l'activitat, comprovem si hem seguit la norma : "Si no escolto als meus amics no puc saber el que han dit". Els que han fet d'observadors expliquen les notes que han pres. FONT: PUIG,J.M.; MARTIN,X. El dileg com a valor i com a procediment.: Revista Guix, n 180, 1992.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

PROBLEMA: En una classe de 3er. s'ha d'escollir delegat de curs. S'han presentat dues nenes i un nen. Llegiu les seves caracterstiques i digueu a qui triarieu i perqu. s molt important que doneu els motius de la vostra elecci. Afanyeu-vos que no teniu molt de temps i heu de triar el que ho faria millor. Snia: Li agrada estudiar i treu molt bones notes. s fora tmida i, per aix, a vegades sembla seriosa. s molt responsable en els crrecs que li toquen a la classe. Sempre va amb dues nenes que sn les seves amigues ntimes. Esteve: s el millor futbolista de la classe. T molt amics per no li agrada anar amb les nenes perqu diu que juguen malament a futbol i que sn avorrides. s un nen tranquil i a classe es porta b. Mai no ha fet res perqu el castiguin. Sempre oblida de complir amb els crrecs de la classe. Nria: No li agrada gens estudiar. Poques vegades fa els deures i a classe sempre est distreta. s molt simptica i oberta i se sap explicar molt b. No es "talla" gens quan parla, sigui qui sigui. T molts amics i coneix molts nens i nenes d'altres cursos. Sovint fa entremaliadures i els mestres la castiguen a l'hora del pati o del menjador.

(Nota: Abans de comenar a discutir, penseu en la dita que diu: "SI NO ESCOLTO ELS MEUS AMICS NO PUC SABER EL QUE HAN DIT".)

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

EQUIP D'OBSERVADORS N 1: Els vostres companys parlen sempre d'un en un o parlen uns quants alhora? Guarden els torns de paraula o no? S'han enfadat, barallat o insultat alguns nens al llarg de la discussi? Mentre un nen parla, els seus companys paren atenci al que diu o fan altres coses? EQUIP D'OBSERVADORS N 2. Tothom opina els mateix o hi ha diferents opinions? Quan un nen parla, agafa idees d'altres nens?. Apunta les vegades que un nen anomena el que ha dit un altre. Han parlat tots o noms uns quants? El grup ha arribat a un acord? A quin?

La conversa
Acci comunicativa compartida entre dues o ms persones, cadascuna de les quals t una opini que pot o no pot ser compartida, compresa i acceptada pels altres. La seva finalitat s la construcci del coneixement compartit.

Orientacions per practicar la conversa a l'aula:


Abans de cada activitat, definir quins seran el propsits de la conversa i mantenir-los durant la mateixa. Que els alumnes puguin aportar idees espontnies durant la conversa. Tenir en compte el que diuen els alumnes. Fer progressar, sense jutjar-lo el pensament dels alumnes, mitjanant la formulaci de noves hiptesis. Potenciar la discussi, ajudant a generar dubtes i a cercar solucions conjuntes i compartides. Relacionar, mitjanant recapitulacions o resums, el coneixement vell amb el nou.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Potenciar la necessitat d'explicar b les prpies opinions, perqu les puguin comprendre els companys. Acostumar als alumnes a demanar confirmaci de comprensi. Ajudar a mantenir diferents punts de vista. Utilitzar el nivell de llenguatge adequat i comprensible pel nivell de la classe. Fer preguntes per ajudar a pensar, argumentar,.... Tenir present que la participaci del professor no hauria de superar el 30% del temps total. S'ha de potenciar la comunicaci creuada entre els alumnes (evitant que parlin dues persones alhora, intentant que demanin la paraula i que esperin el seu torn per parlar). Quan podem fer conversa? A la vida diria de la classe . En un temps ja marcat dins de les activitats setmanals. En totes les assignatures.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Conversa
OBJECTIU : es tracta de fer una experincia de parlar, de conversar. No interessa tant el que es diu com el procs de la conversa, el que han viscut els alumnes. L'experincia busca que els alumnes puguin adonar-se de com es relacionen, una mica noms, quan parlen entre ells. NIVELL: cicle superior i 1er ESO DURADA: 1 hora. MATERIAL: cap. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: parelles, petit grup i gran grup. DESENVOLUPAMENT : primer fem grups de dues persones a l'atzar i els donem un tema:

Ex. Defectes de les ampolles de plstic, ... En parelles parlen fins a trobar un parell de defectes ben galdosos. Cal fixar el temps. Si s'escau diuen els defectes trobats. Podem repetir l'experincia en grups de tres o quatre, ... Recordem-nos de fixar en cada cas el temps de debat. Acabat el procs escrivim a la pissarra les paraules segents: MOLT, FORA, UNA MICA, NO GAIRE, GENS. Ens reunim en gran grup i demanem als alumnes que contestin la pregunta segent amb les paraules de la pissarra: Com creus que t'han escoltat les persones del teu grup? Si ens queda temps podem seguir el treball en grup demanant als alumnes que manifestin observacions que ells han fet mentre durava l'experincia. Atenci a que es tracti d'observacions, de coses vistes, escoltades, ... No pas d'opinions personals o judicis. OBSERVACIONS FONT: Dossier de Dinmica de Grups del Programa d'Educaci Compensatria.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Conversem
OBJECTIU: comunicaci i coneixement dels membres del grup. NIVELL: cicle mitj, cicle superior i 1er ESO DURADA: 45 minuts. MATERIAL : no fa falta cap material especial. Podem recomanar als alumnes que prenguin, si volen, la llibreta de textos lliures, o similar, per a que cadasc anoti alguna frase que ell o ella consideri interessant. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: gran grup.

METODOLOGIA : el mestre escriu a la pissarra una paraula o ms indicant un tema de conversa.

Exemple: DEM.

Desprs d'escriure el tema obre el dileg: "Quan heu llegit la paraula "DEM", segur que heu comenat a pensar en alguna cosa, un record, una idea, ... Voleu expressar-los? El mestre es queda en silenci, s'asseu i espera. No dirigeix el grup cap a una temtica concreta. El deixa produir i probablement, si sap escoltar una mica, s'ho passa d'all ms b. No fa cap nosa prendre notes.

OBSERVACIONS:

FONT: Dossier del Projecte de Dinmica de Grups del Programa d'Educaci Compensatria.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Escoltar i respondre
OBJECTIU: aquest exercici busca que els alumnes facin una experincia d'escoltar. Quan alg ens parla normalment contestem sense haver-nos assegurat que hem comprs b. NIVELL: cicle mitj, cicle superior i 1er ESO DURADA: 1 hora MATERIAL: cap ESTRUCTURA DE LA CLASSE: gran grup. METODOLOGIA : el mestre proposa una qesti per a debatre. Es tracta d'una pregunta molt oberta que admeti moltes aportacions i que toqui a tots els alumnes. Pot ser naturalment una qesti de classe. Algunes preguntes com exemple: Com se sap que alguna persona s amic teu? La cultura romana era superior o inferior a la nostra? Estaries disposat a eliminar tota la publicitat de la televisi?... El mestre planteja la qesti. Millor escriure-la a la vista de tots. S'assegura de que tothom ha comprs la pregunta i, a l'atzar dna la paraula a un alumne per a que expressi la seva resposta. L'alumne parla i, quan acaba, cedeix la paraula a un company i companya. Aquest/a, abans d'expressat la seva resposta, ha de fer un resum de la resposta anterior i preguntar a qui li ha passat la paraula si hi est d'acord. Desprs, exposa la seva opini i cedeix la paraula, ... Podem acabar fent una avaluaci de les descobertes fetes pels alumnes tots junts o passar un petit qestionari per a que cadasc pugui expressar-se. (Veure dossier de Petit Grup). OBSERVACIONS: FONT: Dossier del Projecte de Dinmica de Grups del Programa d'Educaci Compensatria

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Collage
OBJECTIU: - Crear un clima positiu de confiana i comunicaci en el grup. - Reforar l'autoimatge i la dels altres membres del grup. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Grups de 6 (40 minuts) Gran grup (20 minuts) DURADA: 1 hora MATERIAL : Un full o paper d'embalar per fer un mural per cada grup. Els materials necessaris per fer un collage: fotos, retalls de diaris, revistes, etc.. i tisores, retoladors, goma d'enganxar, etc... METODOLOGIA: Treball en grup 1. Es fan grups de 6 alumnes. 2. Es dna a cada grup el material necessari, o es pot demanar que el portin de casa. 3. El mestre dna les segents instruccions: "Heu de fer un collage que representi les qualitats positives que t cada un dels membres del grup. Podeu fer-ho de la segent manera: Dediqueu uns minuts a parlar sobre quines qualitats positives defineixen millor a cada un dels membres del grup i com ho fareu per representar-ho. Construu el collage que expressi aquest conjunt de qualitats, per, ALERTA!! . Ning ha de quedar-ne excls. . Trieu noms qualitats positives. . Trieu el mateix nombre de qualitats per a cada un: com a mxim tres. Treball en gran grup 1. Cada grup exposa el seu collage en pblic. Es poden penjar a la paret. 2. Per torns, cada grup va explicant el que ha volgut expressar en el seu collage i com ho ha fet. PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

Es pot comenar un dileg de la classe amb el grup demanant aclariments. 3. Quan tots els grups han acabat, el professor pot guiar una reflexi i dileg al voltant d'aquests preguntes: Com ha funcionat el treball de grup? Ha estat fcil, difcil, agradable, desagradable? Per qu? Ha costat molt trobar qualitats positives dels vostres companys? Per qu? Quan heu treballat en grup, o quan hem fet la posta en com, heu descobert qualitats positives d'algun company que abans desconeixeu?

OBSERVACIONS Aquest exercici es basa en dos supsits importants: - noms poden sortir qualitats positives. - les qualitats han de tenir-les realment les persones del grup. El professor ha d'aconseguir que aquestes instruccions quedin ben clares i es compleixin. El professor vigila el treball dels grups, sense intervenir, per actuant discretament, amb suggeriments, si s necessari; vigilant que tots els membres del grup participin i es presentin qualitats positives de tots. FONT: BRUNET,J.J.; NEGRO,J.L.; Tutora con adolescentes; Ed. San Pio X; Madrid.

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

PROJECTE: DINMICA DE GRUPS

El bosc
OBJECTIU: Comunicar imatges a travs del dibuix. NIVELL: Cicle mitj i superior. DURADA: Una hora. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Individual. Gran grup. MATERIAL: Foli, llapis i colors. METODOLOGIA: Els alumnes es relaxen i tanquen els ulls. El mestre explica molt a poc a poc aquesta histria: "Esteu en un bosc. s molt bonic. Imagineu que esteu passejant per ell. Com sn els arbres? Els veieu? Sentiu fressa d'aigua i aneu cap all. Pel cam trobeu una clau. Potser que obri qualsevol cosa. Qu en fas d'aquesta clau? La llences o te l'emportes? Segueixes el cam i sota d'un arbre veus un got amb una mica d'aigua. Te l'imagines? Qu en fas d'aquest got amb aigua? LLuny, veus una bardissa i vas cap all. Quin tamany t? De qu s feta? Qu fas quan hi arribes? Pots veure qu hi ha a l'altre costat?." Els alumnes obren els ulls. Agafen un foli i els colors i, sense parlar amb ning, poden dibuixar el bosc, l'aigua, el got, la bardissa i si han vist alguna cosa a darrera tamb. Pengem els dibuixos i passegem per la classe per veure'ls tots. Fem un debat en gran grup i valorem l'experincia. Qu hem sentit? Com ens ha anat? Que tothom qui vulgui que expliqui la seva experincia.

FONT: GONZLEZ GARZA, M.A.: El nio y la educacin. Ed. Trillas. Mjico.1988

PROGRAMA D'EDUCACI COMPENSATRIA

PROJECTE: DINMICA DE GRUPS

Qui s el millor?
OBJECTIU: Aplicar les tcniques comunicatives del debat: argumentaci, clarificaci de criteris, ordre en les intervencions,.... NIVELL: Cicle superior i primer cicle ESO. DURADA: Una hora. MATERIAL: Paper i llapis. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Petit grup. Gran grup. METODOLOGIA: Es divideix la classe en 7 grups. A cada grup se li assigna una rea: Matemtiques Llengua estrangera Plstica Msica Ed. Fsica Cincies Socials Cincies Naturals Durant 15 minuts, cada grup conversa a fi de trobar les qualitats que fan que sigui molt important l'rea que els ha tocat i de la qual en sn especialistes. El secretari del grup les posa per escrit. En gran grup, cada representant llegeix les qualitats de la seva rea. Entre tots anem triant la millor i es van eliminant les altres. Si n'arriben a elegir una de sola, s'ha de reflexionar sobre qu passaria si no existissin les altres i veure que cada una t el seu valor.

FONT: Programa d'Educaci Compensatria.

PROGRAMA D'EDUCACI COMPENSATRIA

PROJECTE: DINMICA DE GRUPS

Soroll a la capsa

Obre els teus regals, vinga! OBJECTIU: Expressar i comunicar sentiments. NIVELL: Cicle inicial. DURADA: Una hora. MATERIAL: Full de l'alumne. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Individual i gran grup. METODOLOGIA: Es reparteix un full a cada alumne. Se'ls demana que dibuixin els regals que s'imaginen que els farien els seus pares. Quan s'acaben els dibuixos es pengen perqu tots els poguem veure. En gran grup comentem l'experincia.

FONT: Programa d'Educaci Compensatria.

PROGRAMA D'EDUCACI COMPENSATRIA